7
Introducció La fabricació de teixits de llana de qualitat ha estat l’activitat econòmica principal de Sabadell durant més de 150 anys, des de mitjan segle XIX fins pràcticament tot el segle XX. L’èxit dels teixits fabricats a la ciutat va fer possible que Sabadell esdevingués el primer centre tèxtil llaner d’Espanya i un dels nuclis on es desenvolupà i consolidà amb rapidesa la revolució industrial a Catalunya. El complex anar i venir del Sabadell industrial depenia de si els teixits fabricats a la ciutat tenien bona acceptació al mercat. Un factor importantíssim que cal tenir en compte és que l’any 1837 l’empresa sabadellenca José Duran y Compañía fabrica per primera vegada a Espanya el teixit de novetat. A partir d’aquest moment, les tendències i les modes incideixen totalment en la fabricació. Es fabricava per vendre i obtenir uns beneficis, i per això el fabricant havia de preparar un bon mostrari que el distingís dels seus competidors i li facilités les vendes. Per a aquesta tasca li era imprescindible disposar del servei d’un professional que conegués i dominés amb destresa la teoria de teixits: el teòric. Aquest era el responsable principal de confeccionar, dos cops l’any –a l’estiu i a l’hivern–, el mostrari de la temporada següent. A les empreses, aquests mostraris de temporada, ben referenciats i arxivats, els eren de molta utilitat en temporades posteriors, sigui per poder servir més comandes de teixits d’anys anteriors, sigui com a important font d’inspiració per a la confecció de nous mostraris. En paral·lel a la gran varietat de teixits, van néixer una gran varietat de mots per anomenar-los. Així, al costat d’un riquíssim patrimoni material, hi havia un no menys ric patrimoni immaterial. L’un era reflex de l’altre. Aquest ric vocabulari era emprat sobretot pels professionals del tèxtil, ja que eren els que tenien necessitat de parlar amb precisió de totes les variables de cada teixit. Però una bona part d’aquest vocabulari era també emprat per la resta de la població, que sabia apreciar una àmplia gamma de matisos en la textura, el dibuix o les fibres que componien cada peça. Amb el pas del temps, aquests arxius s’han convertit en el testimoni material directe dels teixits fets a Sabadell, i el vocabulari per anomenar-los és avui una mostra de la riquesa de cultura tèxtil de la ciutat. Uns i altres es mereixen ser preservats i posats a disposició de tots els interessats.
El fons de mostraris del Museu d’Història Conscient de la importància d’aquestes creacions, des del final de la dècada de 1980 el Museu té com una de les línies bàsiques de la seva política d’adquisicions incrementar el fons de mostraris procedents d’empreses sabadellenques, amb l’objectiu de disposar d’una mostra, com més àmplia i representativa millor, de les produccions tèxtils de la ciutat durant els darrers 150 anys. Actualment, el fons de mostraris del Museu d’Història l’integren més de 4.000 documents de tipologia diversa, procedents de més de 30 empreses tèxtils de la ciutat. Cronològicament, abraça des de la segona meitat del segle XIX –el conjunt més antic el formen 15 mostraris de l’empresa de Joan Morral i Pont, datats a partir de 1857– fins al segle XXI –l’últim llibre de referència del fabricant Jaume Bombardó Miquel és de l’any 2000.