EDICIÓ: AJUNTAMENT DE SABADELL
REDACCIÓ: MUSEU D’HISTÒRIA DE SABADELL
DUES SIRENES QUASI GERMANES
ANY I. NÚMERO 0
SABADELL, 18 DE MAIG DE 2017
ALERTA AMB ELS ATACS DE L’AVIACIÓ FEIXISTA!
Sirena d’alarma antiaèria de tipus vertical fabricada per la lesa, amb rodet de 10 obertures i amb protector ressonador superior de forma cònica. Probablement es tracta del mateix model fabricat per a la fàbrica d’armes d’Unceta y Cía. Sabadell, setembre - novembre de 1936. (autor desconegut / ahs)
La Guerra Civil espanyola va infligir un sofriment enorme a la població civil de tota la península, i també va ferir de mort una jove democràcia republicana. Els feixismes espanyol, italià i alemany, i els seus exèrcits, es van abraonar contra un munt de ciutats i pobles del país, amb una nova i brutal manera de fer la guerra: el bombardeig aeri indiscriminat contra objectius civils de la rereguarda. A Sabadell, durant els anys d’aquell conflicte, els tallers de l’empresa La Electricidad, sa, fundada a finals del segle xix, es van posar al servei de la indústria de guerra. A banda de la producció d’armament i munició, aquesta fàbrica
es va especialitzar en la fabricació de sirenes d’alarma antiàeria. L’empresa tenia l’oficina de vendes a Barcelona i representants comercials a Madrid, València, Bilbao i Lleida, i a partir d’aquesta xarxa van poder proveir de sirenes diverses poblacions de Catalunya i d’Espanya: ajuntaments, edificis públics i establiments industrials que es dedicaven a la producció d’armament. Així, una d’aquestes sirenes fou adquirida i instal•lada, entre els mesos de setembre i novembre de 1936, a la fàbrica de pistoles d’Unceta y Cía., a Guernica. Aquesta sirena és la que va sonar el 26 d’abril de 1937 en el terrible bombardeig executat per les
Sirena d’alarma antiaèria de tipus vertical fabricada per la amb rodet de 8 obertures i amb protector - ressonador superior de forma cònica. Probablement es tracta del mateix model fabricat per a l’Ajuntament de Sabadell. Sabadell, abril - juliol de 1937. (autor desconegut / ahs) lesa,
en un acte que rep el nom de 4 minutu. I una altra sirena de característiques similars a la de Guernica, més potent, va ser comprada i instal•lada uns mesos més tard, l’agost de 1937, a la coberta de l’Ajuntament de Sabadell, per iniciativa de la Comissió de Defensa Passiva. La ciutat aleshores també va començar a construir refugis antiaeris per a la protecció de la població civil sabadellenca, malgrat que el nucli urbà de la nostra ciutat mai va ser bombardejat. Barcelona, la capital catalana, ja feia uns mesos que havia estat colpida pels atacs de l’aviació feixista, i la por planava cada vegada més sobre la població indefensa.
Enguany es commemoren els 80 anys del bombardeig de Guernica i els 80 anys del Guernica que Pablo Picasso va pintar, entre els mesos de maig i juny del 1937, per deixar testimoni de l’horror de la guerra i de la ràbia i repulsa envers l’acció criminal feixista. I Sabadell també s’afegeix a aquesta commemoració, tot recordant com, fa també 80 anys, la població es preparava per advertir del risc d’aquells temibles atacs aeris. Avui, aquestes dues sirenes, plenes de memòria històrica i tecnològica, i d’un alt valor patrimonial, serveixen per unir dues ciutats que reivindiquen, amb el seu so, la pau, la reconciliació, la solidaritat, la justícia i la igualtat social.
Una sirena es va instal.lar a Guernica i una altra similar a Sabadell. aviacions feixistes alemanya i italiana, durant les quatre hores que va durar. La ciutat basca va quedar devastada i l’atac va provocar centenars de víctimes mortals i molts ferits. La sirena va ser recuperada de l’enderroc l’any 2006, gràcies a l’acció d’una plataforma de col•lectius joves de la ciutat (astra, lobak), va ser rehabilitada i d’ençà el 2012 la sirena s’activa de nou cada 26 d’abril, per recordar aquells tràgics fets,
La sirena de Guernica té el número de fabricació 44.020, funcionava a una potència de 2 hp, amb un corrent de 210 volts, amb una freqüència de 50 períodes per segon, i el rodet girava a 2.825 revolucions per minut. Avui es conserva al centre cultural Astra. (Hibai Agorria)
La sirena de Sabadell, en la seva ubicació original on va ser instal•lada l’agost de 1937, dalt la coberta de l’Ajuntament. Té el número de fabricació 25.673, funciona amb un corrent de 220 volts, té una potència de 5 hp i el rodet gira a 2.850 revolucions pm. (Cesc Prat / Ajuntament de Sabadell)
DEL 18 DE MAIG AL 2 DE JULIOL
DUES SIRENES QUASI GERMANES
La LESA de Sabadell: la millor fàbrica de sirenes d’alarma antiàeria
La foneria de la lesa. Sabadell, anys 1920. (autor desconegut / ahs)
Els orígens d’aquesta empresa dedicada a la producció d’instal•lacions i maquinària elèctrica es remunten al 1896, any en què es fundà la raó social Brujas, Frêne i Agazzi. Els primers tallers d’aquesta empresa funcionaren a l’entorn de l’actual plaça del Gas i després a la cantonada dels carrers de Ferran Casablancas i el del Dr. Creuheras. Entre els anys 1900 i 1908 la producció es traslladà a unes naus noves i de lloguer que s’havien construït al carrer de Bonavista, 16, segons uns projectes arquitectònics dissenyats primer pel mestre d’obres Francesc Renom Romeu i després per l’arquitecte Josep Renom i Costa. Aleshores els tallers disposaven d’una plantilla de 35 treballadors. L’any 1911 es va constituir La Electricidad, sa (lesa). L’empresa i les instal•lacions anaren creixent i ampliant-se, i es va aixecar la gran nau foneria de l’any 1916. L’arquitecte Josep Renom havia prefigurat, amb aquest establiment, la futura gran illa industrial que consolidaria aquest complex industrial al llarg de la segona meitat del segle xx, al seu emplaçament entre els carrers de
les Tres Creus, Covadonga, Montcada i la via del ferrocarril del Nord. Als anys 1920 l’empresa ja tenia uns tres-cents treballadors. Amb l’esclat de la Guerra Civil l’empresa fou col•lectivitzada de facto el mateix juliol del 1936, sota el control d’un Comitè Obrer. Oficialment, però, l’empresa no esdevingué La Electricidad, ec fins a finals del desembre del 1936. La seva producció es reorientà cap a la indústria de guerra immediatament i s’hi fabricaren, entre altre material bèl•lic, vehicles blindats, aparells i màquines elèctriques per a l’exèrcit, vasos de granades de mà i armadures de bomba. Inicialment la fàbrica fou proveïdora de la Generalitat de Catalunya
Coberta de la revista Lesa (La Electricidad EC), núm. 1, febrer de 1937. (ahs)
(Comissió d’Indústries de Guerra) i del Ministeri de Defensa Nacional i, a finals del novembre de 1937, fou nacionalitzada i passà a dependre directament de la Subsecretaria d’Armament del Govern espanyol. A partir d’aquell moment els tallers es denominaren Fábrica <r>. La plantilla assolí més de 400 treballadors. Durant aquest període els tallers del carrer de Bonavista s’especialitzaren, també, en la producció de sirenes d’alarma antiaèria. La seva experiència en la fabricació d’aquests aparells arrenca de l’any 1919, quan aleshores ja feren els primers models de sirenes horàries. Durant la guerra dissenyaren dos models bàsics de sirena, amb di-
verses variants i sofisticacions tècniques: la sirena horitzontal del tipus I (d’1 hp de potència) i la sirena vertical dels tipus i al iii (fins a una potència màxima de 6 hp), amb un radi d’audició que variava d’entre 3 i 7 km i amb un so que podia ser agut o greu. El model de sirena vertical fou el que més èxit tingué. Després de la guerra l’empresa continuà fabricant algunes sirenes, fins l’any 1949, i també continuà la seva activitat pròpia i aliena a la producció armamentística, de forma expansiva, creixent en espais i nous tallers (19461954). Els antics tallers del carrer de Bonavista es tancaren a mitjan anys 1950 i amb el temps s’acabaren enderrocant (actualment plaça de Maria Teresa Gavarró). A partir del 1962 la lesa deixà d’existir com a empresa i les instal•lacions industrials anaren can viant de mans i de propietaris fins que la seva activitat va cessar l’any 2000. D’aquesta gran empresa sabadellenca avui ens resta el testimoni –patrimonial i rehabilitat– de la Fira Sabadell, un edifici que no existia durant la Guerra Civil.
Treballadores a la Secció elèctrica dels tallers de la lesa del carrer de Bonavista, núm. 16, anys 1930. (autor desconegut / ahs)
La fàbrica d’armes Unceta y Cía, de Guernica: al servei de l’exèrcit de la República
Nau principal de la fàbrica de pistoles d’Unceta y Cía. Guernica, anys 1923-1925. (autor desconegut / Arxiu Gernikazarra)
L’edifici industrial de la raó social Esperanza y Unceta, fabricant de la pistola Astra reglamentària de l’Exèrcit espanyol, va ser el primer edifici industrial construït a Guernica, l’any 1913. L’any 1925 va canviar de raó social i es denominà Unceta y Cia. És en aquest pavelló industrial on durant la Guerra Civil es va instal•lar una sirena d’alarma antiaèria fabricada a La Electricidad, sa de Sabadell, la qual va sonar en el bombardeig del 26 d’abril del 1937. L’empresa era coneguda popularment com l’armería, i durant la guerra continuà fabricant pistoles. L’any 1941 l’empresa tornà a canviar de raó social: Astra, Unceta y Cía., que funcionà fins a l’any 1997. Aquesta gran nau industrial va ser enderrocada l’any 2006. Al costat d’aquesta fàbrica hi havia unes altres empreses amb els seus edificis i pavellons. Per la banda nord i sud de la fàbrica d’Unceta s’establiren, entre els anys 1916-1917, els Talleres de Guernica s.a., seguint el projecte constructiu de l’arquitecte Ricardo de Bastida. Durant la guerra van fabricar armament divers (bombes d’aviació, bombes de mà,
peces per a morters i metralladores) i maquinària. A la banda nord-est hi havia un altre establiment industrial, que fou construït també l’any 1917 i que actualment ja no existeix: Joyería y Platería de Guernica, s.a. Es dedicava a la fabricació de coberteria, ganiveteria i orfebreria de taula. Durant la guerra, en una torre que sobresortia de la nau principal, s’hi va instal•lar una metralladora. Aquí s’hi fabricaren cartutxos o beines de fusell, emblemes de l’exèrcit basc, Eusko Gudarostea, i alguns de l’Exèrcit Republicà del Nord, i monedes. A la part oest dels edificis s’hi va construir, el setembre de 1936 i en superfície, un refugi antiaeri per als treballadors i per als veïns. Aquest refugi s’ha conservat, s’ha recuperat i s’ha rehabilitat. Aquest gran complex industrial guerniquès no va ser afectat pel bombardeig.
Pistola Astra-400, model 1921, produïda per l’empresa Unceta y Cía. (icollector.com)
DEL 18 DE MAIG AL 2 DE JULIOL
DUES SIRENES QUASI GERMANES
DEL CEL A LA TERRA: GUERNICA, TENYIDA DE SANG I FOC El bombardeig de Guernica, que es va produir el dilluns 26 d’abril de 1937, és un dels fets històrics més rellevants de la Guerra Civil espanyola. Va ser un brutal atac en massa contra la població civil amb la intenció de desmoralitzar-la completament. El van dur a terme conjuntament la Legion Condor (Alemanya nazi) i l’Aviazione Legionaria (Itàlia feixista) amb finalitats experimentals, les quals després es varen portar a terme a bastament durant la Segona Guerra Mundial. Malgrat posar com a excusa el bombardeig sobre un pont estratègic –el de Renteria–, cap dels objectius de rellevància militar –fàbriques, casernes o el mateix ferrocarril– no van ser bombardejats. La vila era l’objectiu militar: estava a 10 km del front del nord, hi estaven destinats 3 batallons de gudaris i era cap de comarca i un enclavament important de co-
municacions, però l’objectiu de l’aviació feixista va ser clarament la població civil. La barreja de bombes trencadores i incendiàries va produir un incendi que va destruir prop del 90 % dels edificis de la localitat. A això cal afegir-hi el metrallament efectuat reiteradament pels caces als ravals, que va ser acarnissat contra la gent que fugia desesperadament. En aquells moments a Guernica hi vivien unes 6.000 persones, més uns 400 refugiats, guipuscoans majoritàriament. Era dia de mercat, però arran d’un avís del delegat del govern basc es va suspendre al migdia i es va poder evitar, així, una major tragèdia. Tanmateix, la població, la que no va fugir, es va poder aixoplugar en els refugis antiaeris habilitats per la defensa passiva (una dotzena), en els soterranis d’alguns edificis i a l’interior de les dues esglésies de la vila. Així també es
Avió de bombardeig alemany Dornier Do-17, en vol. (autor desconegut / Ángel Sánchez)
van salvar moltes vides. La sirena de la fàbrica d’armes va sonar quan tocava, però evidentment, no va poder evitar la massacre i la destrucció, consumades després de quatre hores de bombardeig persistent. El nombre de víctimes mortals mai no es podrà quantificar perquè les tropes franquistes van ocupar la vila passades seixanta hores del bombardeig, en van tancar els accessos i no van deixar rastre de les seves actuacions en els dies
La ciutat de Guernica fumejant durant el bombardeig, 26 d’abril de 1937. (Faustino Pastor / Arxiu Gernikazarra)
posteriors. La negació del bombardeig per part del franquisme, la inculpació de la devastació a l’exèrcit enemic, la manipulació de llibres com el del Registre Civil, el del cementiri o els dels hospitals que va portar a terme l’exèrcit ocupant, les informacions interessades i difícilment verificables dels pocs periodistes estrangers que van poder visitar el lloc després dels fets, tot plegat va provocar una falta de documentació que fa impossible xifrar correcta-
Avió bombarder italià Savoia Marchetti S-79, en vol. (autor desconegut / Ángel Sánchez)
ment el nombre de morts. Tanmateix, el nombre oscil•la segons els autors i va des de gairebé dues-centes víctimes, fins a unes dues mil. Una llista oberta a Guernica l’any 2010, amb els noms i cognoms de les víctimes verificades, arriba avui fins a un total de 156 morts, després d’haver fet una rigorosa i perseverant tasca de camp i de recerca a partir de fonts orals i documentals. Aquest buit, com també el documental sobre l’or-
dre d’execució del bombardeig, alimentaria el mite d’un bombardeig més de la Guerra Civil (dels molts –i en algunes ocasions més mortífers que el de Guernica– que hi va haver arreu de la península), si no fos per la propaganda que en va fer la Segona República Espanyola. Propaganda copsada, entre altres, amb les espectaculars imatges de la vila totalment cremada i en ruïnes i, sobretot, pel genial quadre –Guernica– de Pablo Picasso.
La ciutat de Guernica devastada i en runes després del bombardeig. 15 de maig de 1937. (Willy Coch / Arxiu Gernikazarra)
DEL 18 DE MAIG AL 2 DE JULIOL
DUES SIRENES QUASI GERMANES
NO OBLIDEM!
Organització i producció
Comissariat
Genís Ribé i Monge (mhs) Col·laboració especial
Esteve Deu Baigual José Ángel Etxaniz Ortuñez “Txato” (Gernikazarra) David Gesalí Barrera (adar / DidPatri-ub) David Íñiguez Gràcia (adar / DidPatri-ub) Oier Plaza Gartzia (Astra / Lobak) Concentració ciutadana i de representants del consistori municipal davant de l’Ajuntament de Sabadell, amb motiu de la commemoració dels 80 anys del bombardeig de Guernica, el 26 d’abril de 2017. Es van fer sonar les dues sirenes a la vegada. (Ajuntament de Sabadell)
Concentració d’un minut de silenci a la plaça de Sant Roc, davant de l’Ajuntament de Sabadell, per condemnar els atemptats de París. La sirena de la Guerra Civil encara continua sonant per convocar actes de solidaritat, de record i de denúncia col·lectiva. Sabadell, 14 de novembre de 2015. (Juanma Peláez)
Disseny gràfic
Dilema Producció i muntatge
Mobiltraç Carlos Rivera Romero (mhs) Correcció Linguïstica
Assessoria Lingüística. Ajuntament de Sabadell Agraïments
La família d’Antonio Foruria Uriarte, el treballador que va activar la sirena el dia del bombardeig, i Lina Basabe, la seva dona, ja morts, amb el fill d’ambdós en cadira de rodes i amb txapela, José Luís Foruria, i amb els joves que van recuperar i rehabilitar la sirena. A la dreta, els tres joves que van recuperar la sirena durant l’enderroc de la fàbrica de pistoles, la primavera del 2006: Aritz Jauregi, Antxon Gorriño i Urko Fernandez “Tatxini”; i Jabier Fernandez, responsable de la rehabilitació de la sirena. Guernica, abril de 2016. (Hibai Agorria)
Arxiu Comarcal del Berguedà (acb) Arxiu Històric de Sabadell (ahs) Arxiu Municipal del Prat (amep) Associació d’Aviadors de la República (adar) Astra Gernikentzako elkartea Didàctica i Patrimoni – Universitat de Barcelona (DidPatri-ub) Gernikazarra Historia Taldea — Andreu Badia i Bisbal Josep Bracons i Clapés (muhba) Joan Codina i Bernaus Albert Estrada-Rius Francisco Javier Fernández Ferreiro Agustí Ferrer Clarí (Museu Municipal d’Alzira) David Gonzàlez Ruiz (ahs) Antton Gorriño Gainza Joan Majó i Llonch Hannot Mintegia Beaskoa Hibai Muniozguren Bilbao Antonio Onetti Vera (ahs) Isabel Pardo Navarro (ahs) Xavier Pedrals Costa (acb) Juanma Peláez Toni Peñarroya i Farell Antoni Peñarroya i Trench Cesc Prat i Fernàndez Jordi Ramos Ruiz Nil Ribé i Majó Jordi Torruella i Llopart (ahs)
Amb la col·laboració de
Amb el suport de A l’esquerra, publicitat de les sirenes d’alarma fabricades per la LESA. Revista Lesa (La Electricidad EC), núm. 2, març de 1937. A la dreta, Anunci del grup sirena d’alarma horitzontal, fabricat per la LESA durant la guerra. Extret de: Lesa (La Electricidad EC), núm 3, abril de 1937. (ahs)