SUPERVIVENT
MORT
MORT
NARCÍS CANALES LLOPART
ESTEVE CAÑELLAS MAÑÉ
MELCIOR CAÑELLAS MAÑÉ
Palma de Mallorca / Barcelona (?), 9.4.1912 / ??
Sabadell, 2-6-1906 / Gusen (Àustria), 3-11-1941
Sabadell, 7-11-1899 / Gusen (Àustria), 2-12-1941
El seu darrer domicili va ser al carrer de Larra, 22 (ara 59), al nucli antic del barri de Can Rull. D’ofici era minaire. L’abril de 1936, encara solter, vivia amb la seva mare i la família d’una seva germana casada. Es degué casar poc després amb Maria Hinojo Pérez.
El seu darrer domicili fou a la Serra d’en Camaró, illa A, 3 (actualment coincideix amb l’indret on hi ha la plaça de Magdalena Calonge, a la seva part alta). D’ofici era minaire i treballava a la indústria tèxtil. Estava casat amb Pilar Moragas Codolà i tenien una filla.
Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat al camp de refugiats d’Argelers. Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag X-B de Sandbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 74117. Finalment va ser deportat a Mauthausen el 3-3-1941, on ingressà amb el número 3266, i va morir al subcamp de Gusen.
Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa, va ser internat als camps de refugiats d’Argelers i del Barcarès (en aquest darrer consta registrat amb el número 9405, amb data de 16-5-1939). Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag X-B de Sandbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 74407. Posteriorment fou deportat a Mauthausen el 3-3-1941, on ingressà amb el número 3268, i va morir al subcamp de Gusen.
L’any 1938 residia a Sabadell, al pas de Can Puiggener, 5 (ara passatge Gertrudis Artigas, 5). Estava casat amb Teresa Perea Lorente i tenien un fill, Narcís, que va néixer a Sabadell el 8-9-1938. Guerra Civil. Era practicant i molt probablement estava destinat a l’Hospital Militar de la ciutat. Retirada, exili i deportació. Va ser deportat a Buchenwald (Weimar, Alemanya) l’any 1941 i posteriorment a Mauthausen el 1942, on ingressà amb el número 11623. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Memòria i família. Passada la guerra espanyola, el febrer de 1939, consta que la família (la seva dona i els seus pares i germans) vivien a Sabadell, al carrer del Doctor Xercavins, i que demanen ajut a la Regidoria d’Assistència i Sanitat de l’Ajuntament; en la seva sol·licitud consta el nom de Narcís Canales i l’esment “Se ignora paradero. Ejército Rojo”. Cap a l’any 1945 la seva dona es tornà a casar de nou, amb Jaume Portell Illa. Desconeixem si queden vius familiars seus.
Avís oficial de defunció d’Esteve Cañellas Mañé, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Maria Hinojo, la seva dona. París, 30-5-1950.
Memòria i família. Tenia un germà, Melcior, que també va ser deportat i va morir al mateix camp de Mauthausen - Gusen. Els germans Cañellas eren coneguts com “els Cadirots”. El deportat supervivent Eduard Garrigós i Soler, que també va estar confinat a Mauthausen, els recorda en una entrevista que li va fer l’any 1990 l’historiador Josep Maria Benaul. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.
Avís oficial de defunció de Melcior Cañellas Mañé, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Pilar Moragas, la seva dona. París, 30-5-1950.
Familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva llamborda stolpersteine. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).
Memòria i família. Tenia un germà, Esteve, que també va ser deportat i va morir al mateix camp de Mauthausen - Gusen. Els germans Cañellas eren coneguts com “els Cadirots”. El deportat supervivent Eduard Garrigós i Soler, que també va estar confinat a Mauthausen, els recorda en una entrevista que li va fer l’any 1990 l’historiador Josep Maria Benaul. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.