Page 1

DEPORTATS 60 sabadellencs als camps nazis 1940 - 1945

EXPOSICIÓ Del 24 de gener al 28 d'abril de 2019


Guerra Civil, exili i deportaCIO A l’abril de l’any 1936 Sabadell tenia una població de gairebé 50.000 persones, de les quals poc més de 23.500 eren homes. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola, entre 7.000 i 8.000 foren mobilitzats i destinats al front. Dels sabadellencs deportats, la meitat varen anar-hi com a milicians voluntaris. A la guerra hi moriren entre 700 i 1.000 sabadellencs, mentre que altres 1.300 hagueren de fugir a França, a l’exili forçat. La tragèdia dels exiliats republicans continuà un cop s’inicià la Segona Guerra Mundial. Maltractats pel govern francès als camps de concentració de refugiats que s’habilitaren al país veí, una part important d’aquells homes es van veure obligats a incorporar-se a les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE). Alguns fins i tot s’allistaren a la Legió Estrangera o s’introduïren a la Resistència per continuar lluitant contra el feixisme. Amb l’ocupació de França per part de l’exèrcit nazi alemany, a partir del maig de 1940, molts d’aquests republicans foren capturats i internats en camps de presoners de guerra. Amb la connivència del règim feixista de Franco, havien estat abandonats a la seva sort pel govern col·laboracionista de Vichy. Classificats com a apàtrides, els van deportar a camps de concentració i els van marcar amb un triangle blau. La majoria dels 9.000 republicans espanyols deportats van ser confinats al complex de Mauthausen (gairebé 7.000), on hi moriren uns 4.800 homes. Altres camps amb presència de deportats espanyols foren els de Dachau, Buchenwald, Sachsenhausen, Bergen-Belsen i el de Ravensbrück (per a dones). La majoria no van ser enviats a camps d’extermini, com Auschwitz, tot i que alguns hi acabaren. Més del 60% hi van morir pel tracte atroç al qual foren sotmesos.

Sortida d’un tren de milicians amb destinació al front de guerra, a l’estació dels Ferrocarrils del Nord de Sabadell, desembre de 1936 (Antoni Martí i Basté / Fundació Bosch i Cardellach).

a

b

Grup de les Joventuts Socialistes Unificades a Badalona, 1937. Hi apareixen els sabadellencs Joan Capellas (a) i Josep Rodríguez (b), ambdós deportats al camp de Mauthausen el1941 (autor desconegut / Fons Josep Xinxó Bondia, AHS).

Miquel Vial (assenyalat) al front d’Aragó, setembre-octubre de 1936. Ell i el seu germà Antonio van ser deportats a Mauthausen l’agost de 1940, i ambdós van sobreviure (cedida per Gerard Vial i Maria Lluïsa Camp d’internament i concentració de Sant Cebrià de Rosselló, ca. abril-maig de 1939. Hi apareix, ajupit, Josep Rodríguez, sabadellenc deportat a Mauthausen el 1941 i assassinat a Gusen el maig de 1943 (cedida per M. Antònia Oliveras i Toni Pons / AHS).

Mapa de distribució dels camps d’internament i de concentració de refugiats espanyols, instal·lats al sud de França, que van acollir bona part dels homes que van fugir en retirada de la guerra espanyola (extret de: Esteve Carrera Font, “Tancats entre filferros a la platja”, El Punt Avui, 16-2-2014).


Els sabadellencs deportats: cartografia de l’horror nazi Un total de 60 homes que havien nascut a Sabadell o bé que hi vivien i hi treballaven en el moment d’esclatar la Guerra Civil, el juliol de 1936, foren deportats als camps nazis: 39 hi van morir i 21 van sobreviure. Entre els mesos de maig i juny de 1940, amb l’ocupació militar alemanya de França, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg, tot plegat es va precipitar. Els sabadellencs van ser capturats i detinguts, i van iniciar un itinerari que resseguiria una veritable cartografia de l’horror: la que va gestar i executar, de forma sistemàtica, cruel i inhumana, l’Alemanya nazi. Prèviament a la deportació final, aquests sabadellencs foren reclosos en diferents camps de trànsit i triatge de presoners -denominats frontstalag, stalag, oflag o dulag-, que estaven distribuïts per diferents punts d’Alemanya, França i Àustria. Un total de cinquanta-set sabadellencs anaren a parar -o hi passaren un tempsal complex de Mauthausen, dels quals 38 hi moriren: 30 al subcamp de Gusen, 4 al Castell de Hartheim, 3 al mateix camp i 1 al subcamp de Ternberg. De la resta, un va ser deportat i va morir a Auschwitz, un altre va sobreviure al camp de Neuengamme, un altre fou supervivent del camp d’Aurigny, un altre va sobreviure al camp de Buchenwald, un altre va sobreviure al camp de Dachau i finalment un darrer fou supervivent del camp de Sachsenhausen.

La pedrera de Mauthausen, 1941-1942. Sota el comandament brutal dels SS, la seva principal força de treball foren els deportats esclaus. Estava situada dins del recinte del camp (autor desconegut / MHC, Fons Amical de Mauthausen).

Visita de Heinrich Himmler al camp de Mauthausen. Vestit de negre, amb un braçalet amb l’esvàstica, el Gauletier (governador) de la província de Linz, August Eigurber. Abril de 1941 (autor desconegut / MHC, Fons Amical de Mauthausen)

El deportat sabadellenc Eduard Garrigós i Soler a l’entrada del camp de Mauthausen el dia del seu alliberament, el 5 de maig de 1945 (Francesc Boix / Fons Ricard Simó Bach, AHS; extreta del llibre Los años rojos. Españoles en los campos nazis, de Mariano Constante, 1975).

Grup de republicans espanyols supervivents a l’Appelplatz, davant de les torres de vigilància d’entrada a Mauthausen, ca. 6-22 de maig de 1945 (Francesc Boix / MHC, Fons Amical de

Mapa amb la distribució dels principals camps de presoners de guerra controlats per l’exèrcit alemany, dels quals sortiren els contingents de deportats cap als camps de concentració i d’extermini nazis. Anys 1940-1941 (informació de la Creu Roja Internacional).


meMORIA I FAMILIA El recorregut d’aquestes persones des que abandonaren la nostra ciutat fins a la seva deportació als camps nazis i el final de la II Guerra Mundial, no va poder ser resseguit sinó molt fragmentàriament o gairebé gens per part de les seves mullers, fills, familiars i amistats. El dolor per la seva desaparició, el neguit i l’angoixa pel desconeixement que es tenia sobre quin va ser el seu destí i el silenci forçat per les circumstàncies del règim feixista i repressor de Franco, són fets que els van marcar profundament durant molts i molts anys. La història de l’experiència de la deportació concentracionària en els camps nazis ha estat recollida per alguns dels testimonis que la van sofrir, com també per diversos historiadors, investigadors i escriptores. En el cas de Sabadell, el deportat Fèlix Calatayud Tormo va escriure les seves memòries a França, l’any 1996, i altres dos, Conrad Crespí i Eduard Garrigós, ens han deixat el testimoni de les seves memòries, encara inèdites, que algun dia es mereixerien de sortir a la llum. Nosaltres, per la nostra part, fins ara i aquí hem aconseguit posar rostre a la deportació sabadellenca en el cas de 20 persones, hem pogut aplegar la documentació dispersa i diversa sobre el que sabem de les seves històries de vida, i finalment hem pogut copsar quina es la memòria i el record que en preserven les seves famílies i descendents. La recerca ha de continuar, i a ells no els podem oblidar. Feixisme i totalitarisme, mai més.

Joaquim Amat-Piniella, K-L. Reich (1963). Mariano Constante, Yo fui un ordenanza de los SS (1976).

Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis (1977). Conrad Crespí Vergés, Prova demostrativa d’uns fets viscuts (1978).

Fèlix Calatayud Tormo, C’était hier. Le chemin de l’Europe, 1936-1948: récit et témoniage (1996). David Serrano Blanquer, Els supervivents dels camps nazis (2016).


“A poc a poc, els nostres deportats han de deixar d’ésser homes. Comencen a ésser menys que els animals, un número i prou, comencen a ésser no res. La transformació no és gaire lenta. El paisatge, l’escenari, els comparses, el vestuari, els sons, els llums, el decorat, tot és a punt per a la seva metamorfosi. A l’estació ja han trobat alguns dels personatges principals: els SS, abillats amb la calavera al casc i al coll de l’americana. Alguns duien una cinta negra, en la part inferior de la màniga, on llegies, en lletres blanques: «Totenkopf», cap de mort, calavera. Després vindrà el decorat: una fortalesa medieval, un mur a mig construir, una àguila immensa feta de coure que donava a la plaça dels garatges de Mauthausen. Els miradors per on passegen els SS, les torres de la immensa portalada, les metralletes que apunten els nouvinguts, les filferrades elèctriques que continuaven, a la banda esquerra, el mur que acabava de sobte. Un cop passaven la porta, els caminants es trobaven en un gran espai despullat que acabava en rengleres de barraques en una banda i grans pavellons de xemeneies a l’altra. L’Appellplatz era la plaça de les crides. Un dels escenaris més importants d’un camp de concentració nazi.” Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, Barcelona, Edicions 62, p. 223-224 (1a edició: 1977; 10a edició, 2017)

“En arribar davant la portalada, coronada per una àguila de grans dimensions, ja ens van caure els collons a terra.” Testimoni de Conrad Crespí Vergés (deportat supervivent de Mauthausen i Dachau), Prova demostrativa d’uns fets viscuts, memòries inèdites, p. 50, Sabadell, 1978.


1 Francesc Abad Samper

31 Antoni Hilario Planellas (Gusen, 1942)

2 Antonio Aguilar Sánchez (Gusen, 1941)

32 Agustí Ibáñez Solves

3 Laureano Alegre Belmonte (Gusen, 1941)

33 Marià Llonch Casanovas (Gusen, 1941)

4 Pau Alemany Figueres (Gusen, 1941)

34 Joaquim Lou Ripollés (Gusen, 1941)

5 Pablo Alós Escartín

35 Emili Marquès Aracil (Gusen, 1942)

6 Celestí Altarriba Bosoms (Gusen, 1941)

36 Josep Maria Medina Solé

7 Josep Amorós Maestre (Gusen, 1941)

37 Rafael Monllor Belenguer (Castell de Hartheim, 1941)

8 Venanci Anglès Anglès (Gusen, 1941)

38 Pedro Monter Ferris (Auschwitz, 1943)

9 Jaume Arís Estrada (Mauthausen, 1942)

39 Manuel Mullor Català (Gusen, 1942)

10 Eugeni Arqués Simó (Castell de Hartheim, 1942)

40 Pere Navarro Bielsa (Gusen, 1941)

11 Francesc Arroyo Maldonado

41 Valentí Oliveras Valls (Gusen, 1941)

12 Miquel Balart Nasarre

42 Pau Pallàs Alsina (Gusen, 1941)

13 Ramon Batet Planas (Gusen, 1941)

43 Jaume Paloma Masafret (Gusen, 1941)

14 Gabriel Benedicto Albalate

44 Pelegrí Pelegrí Porqueras (Gusen, 1941)

15 Fèlix Calatayud Tormo

45 José Pérez Coello (Ternberg, 1943)

16 Narcís Canales Llopart

46 Ginés Pérez Garrido (Gusen, 1941)

17 Esteve Cañellas Mañé (Gusen, 1941)

47 Carles Retana Valls

18 Melcior Cañellas Mañé (Gusen, 1941)

48 Josep Rodríguez Escursell (Gusen, 1943)

19 Joan Capellas Fages

49 Francesc Sabatés Esperanza (Gusen, 1941)

20 Andrés Casbas Güerre

50 José Sánchez Laorden (Mauthausen, 1943)

21 Emili Català López (Gusen, 1942)

51 Francesc Sas Llop (Castell de Hartheim, 1941)

22 Jaume Causanillas Gené (Gusen, 1941)

52 Enric Segarra Espinach

23 Josep Coll Saperas (Gusen, 1941)

53 Miguel Senar Burón (Gusen, 1941)

24 Conrad Crespí Vergés

54 Daniel Serratosa Fitó (Gusen, 1941)

25 Josep Domènech Cortada (Gusen, 1941)

55 Alexandre Tamarit Guiu (Gusen, 1941)

26 Vicenç Expósito Serra

56 Enric Tomàs Urpí

27 Emili Ferrando Rosell (Gusen, 1941)

57 Jesús Valera Sarrià (Gusen, 1942)

28 Vicente Garcia Negrillo

58 Miquel Vial Candia

29 Eduard Garrigós i Soler

59 Salvador Vidal Claramunt (Castell de Hartheim, 1941)

30 Joan Grau Farràs

60 Ramon Vitales Cáncer


SUPERVIVENT

MORT

MORT

FRANCESC ABAD SAMPER

ANTONIO AGUILAR SÁNCHEZ

LAUREANO ALEGRE BELMONTE

Sabadell, 27-2-1900 / Chauprix (Côte d’Or, França), 5-6-1976

Orà (Algèria), 27-4-1902 / Gusen (Àustria), 12-9-1941

Alcalá de la Selva (Terol), 14-7-1900 / Gusen (Àustria), 7-12-1941

El seu darrer domicili a Sabadell fou a la carretera de Terrassa, 169. Era modelista i dirigent del Sindicat del Metall - UGT; formava part de la Federació Local Sindical (FLS) i militava al POUM. Estava casat amb Carme Miralles Samper i tenien dues filles. Guerra Civil. Durant la guerra va ser regidor de l’Ajuntament (nomenat l’octubre de 1936) i després marxà de milicià voluntari al front. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa fou internat en el camp de refugiats del Barcarès, on consta enregistrat amb el número 8258 el 16-5-1939. Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya). Finalment va ser deportat a Mauthausen el 25-11-1940 i al subcamp de Gusen. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

El nom de Francesc Abad Samper consta a les Llistes nominals amb la professió dels refugiats catalans internats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès [16.05.1939], a la 2a llista del camp del Barcarès (ANC).

El 1938 residia a Sabadell. La família vivia a la Creu Alta, però en desconeixem el domicili. Estava casat amb Isabel Segura Hernández i tenien un fill, Antoni, nascut a Barcelona el 4-12-1937. Guerra Civil. Va ser milicià voluntari i carrabiner. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya) amb el número 40720. Finalment va ser deportat a Mauthausen, el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3535; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Va morir al subcamp de Gusen. Memòria i família. La seva dona va morir a Sant Quirze del Vallès cap als anys 1990. El seu fill també és mort i sobreviu la dona d’aquest, que té tres fills. A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen es conserva documentació sobre les gestions, infructuoses, que va fer la seva dona per aconseguir la indemnització del govern alemany per a deportats. ß

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Maria de Bell-lloc, 53, a la Creu Alta. Era peó paleta. Guerra Civil. Va ser milicià voluntari i caporal de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag I-B de Hohenstein (Saxònia, Alemanya). Després va ser deportat a Mauthausen el 9-8-1940, on ingressà amb el núm. 3630. Va morir al subcamp de Gusen. Memòria i família. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.


MORT

SUPERVIVENT

MORT

PAU ALEMANY FIGUERES

PABLO ALÓS ESCARTÍN

CELESTÍ ALTARRIBA BOSOMS

Sabadell, 10-7-1915 / Gusen (Àustria), 11-11-1941

Peralta de Alcofea (Osca), 13-1-1910 / Sabadell, 17-11 1991

Gironella, 14-3-1898 / Gusen (Àustria), 20-7-1941

Va néixer al carrer de Sant Miquel, 18, a la Creu Alta. Sabem que entre els anys 1920 i 1930 havia viscut en diversos domicilis de la ciutat. Probablement després anà a viure a Sant Quirze del Vallès, d’on era la seva mare, i per això consta com a darrer domicili seu la Torre Amparo, 3, d’aquella població. També tenia una germana, Àngela, que aleshores vivia a Sabadell. Estava casat amb Maria Cardona Rodenes.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer dels Sentmenat, 144. Abans, almenys des del 1924, havia viscut en diverses adreces de la Creu Alta. Treballava a la indústria tèxtil i era filador. Militava a la CNT. Estava casat amb Emília Fernández Cánovas.

Era veí de Sabadell des de l’any 1924. El seu darrer domicili fou al carrer de Galceran de Pinós, 1 (ara s/n, cantonada amb el c. de Balmes). Tenia una germana, Ramona, que vivia a Terrassa. Treballava a la indústria tèxtil, de filador. Va ser secretari de la Federació Local de la CNT. Estava casat amb Montserrat Morera Llovet i tenien dues filles.

Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa, consta el seu internament al camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló i posteriorment el seu destí a la Companyia de Treballadors Estrangers CTE-34. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag X-B de Sandbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), on ingressà amb el número 84602. Després va ser deportat a Mauthausen, el 3-3-1941, on ingressà amb el número 3174. Va morir al subcamp de Gusen.

Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat als camps de refugiats d’Argelers (febrer 1939 / 8-5-1939), Agde (8-5-1939 / 25-9-1939) i Sant Cebrià de Rosselló (2-9-1939 / 18-10-1939). A finals d’octubre de 1939, fou destinat a la Companyia de Treballadors Estrangers CTE-115 (Morhange, La Mosel·la, França). Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i detingut al Fronstalag 140 de Belfort (Borgonya-Franc Comtat, 26-6-1940 / 26-7-1940) i traslladat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya, 26-7-1940 / 13-9-1940). Finalment fou deportat a Mauthausen el 13-9-1940, on ingressà amb el número 6837 i on tornà a coincidir amb dos sabadellencs més: Joan Capellas i Eduard Garrigós. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Centúria Alpina, on va fer amistat amb Eduard Garrigós i Soler.

Avís oficial de defunció de Pau Alemany Figueras, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa.

Grup de deportats alliberats al camp nazi de Mauthausen, ca. 6-22 de maig de 1945. A l’esquerra, agenollat, Pablo Alós Escartín; al seu costat, Joan Capellas Fages. A l’esquerra, dret i amb gorra, Eduard Garrigós i Soler; al seu costat, Casimir Climent (Francesc Boix / cedida per Maria Antònia Oliveras Pons i Antoni Pons Vilaplana, AHS).

Memòria i família. Després de ser alliberat va restar a l’exili almenys entre els anys 1945 i 1955, a Montagnac, prop de Montpeller, convivint amb Eduard Garrigós, i treballant al camp. També va viure en una altra localitat de la zona, Les Matelles. Allí, al llarg de la segona meitat de l’any 1945, va rebre la visita, en diverses ocasions, de Joan Capellas, que estava exiliat a Montpeller. Pablo va percebre les pensions d’indemnització del governs alemany i francès. Als anys 1960 va tornar a Sabadell i va anar a viure a la Creu de Barberà, al carrer de Concepción Arenal, amb la seva dona. A l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen, del qual n’era soci, es conserva còpia de documentació personal seva, com també es conserva alguna fotografia seva en la documentació familiar del seu company Joan Capellas.

Guerra Civil. A l’inici de la guerra va formar part del Consell d’Empresa i del Comitè Obrer de control de l’empresa Indústria Col·lectivitzada de Filatura de Llana i Estam (abans, Corbera i Feliu, SC). Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya) amb el número 40693. Finalment va ser deportat a Mauthausen el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3293; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Va morir al subcamp de Gusen. Memòria i família. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.


MORT

MORT

MORT

VENANCI ANGLÈS ANGLÈS

JOSEP AMORÓS MAESTRE

JAUME ARÍS ESTRADA

Masquefa, 4-4-1912 / Gusen (Àustria), 16-12-1941

Petrer (Alacant), 21-5-1888 / Gusen (Àustria), 4-7-1941

Sallent, 19-4-1900 / Mauthausen (Àustria), 1-10-1942

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Latorre, 22 (ara 20-28). Era solter i treballava a la indústria tèxtil d’obrer del ram de l’aigua. Militava a ERC.

Era veí de Sabadell des de 1910. Devia emigrar a França (Narbona) en data no determinada i retornà a Sabadell l’any 1934, com a sabater procedent de Martorell. El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Llobet, 39. Era teixidor. Estava casat amb Maria Poveda Belda i tenien cinc filles: Maria (Petrer, 22-12-1909), Elvira (Sabadell, 31-1-1923), Pepita (Sabadell, 23-11-1924), Mercè (Sabadell, 23-8-1926) i Rosa (Sabadell,1-7-1930).

Residia a Sabadell des del 1909 i el seu darrer domicili va ser al carrer de l’Escola Pia, 34 (ara 32). Era cambrer del Cervantes i fou membre de la Junta del sindicat de la UGT. L’any 1936 es va casar amb Rosa Arlandís Moreno. Després es va separar i es tornà a casar amb Dolores de Roa, amb la qual tingué un fill, Jaume, nascut el 5-2-1939.

Guerra Civil. Milicià voluntari de la Columna Macià-Companys i sergent de la Divisió 30 de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa, va ser internat al camp de refugiats d’Agde. Posteriorment fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Alsàcia francesa), amb el número 2735. Finalment va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número 4572, i va morir al subcamp de Gusen.

Guerra civil. Va ser milicià voluntari i carrabiner. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia alemanya, amb el número 87366. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, ingressà amb el número 6213 i va morir al subcamp de Gusen.

Retrat d'estudi de Josep Amorós Maestre, dècada de 1930 (cedit per Joaquim Querol Amorós / AHS). Avís oficial de defunció de Venanci Anglès Anglès, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar al seu pare, Francesc Anglès. París, 10-5-1950.

Retrat de la família Amorós – Poveda. D’esquerra a dreta: Maria, la filla gran; Maria, la muller (asseguda); Mercè, filla quarta i el pare, Josep. Ca. finals dels anys 1920 (cedit per Joaquim Querol Amorós / AHS).

Memòria i família. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva llamborda stolpersteine, amb l’artista alemany Gunter Demnig al seu costat. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Memòria i família. La filla petita del deportat va morir al mes de març de 2018. Un dels seus nets, Joaquim Querol Amorós, casat amb Maria Rosa Brossa Masip, conserva tan sols un retrat seu i una fotografia familiar i no coneixien res del que li va passar. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Guerra Civil. Durant la guerra havia treballat als menjadors populars i després desconeixem quin fou el seu destí militar. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria), amb el número 30116. Després fou deportat a Mauthausen el 19-12-1941, on ingressà amb el número 4939. En aquest camp coincidí amb els deportats sabadellencs Joan Capellas i Conrad Crespí. Aquest darrer va ser testimoni del seu assassinat, per una injecció letal, després d’haver patit un accident que el deixà malferit d’un braç. Memòria i família. Era cunyat del també deportat sabadellenc Josep Domènech Cortada. El seu company de camp i supervivent Conrad Crespí l’esmenta en diverses ocasions en les seves memòries Prova demostrativa d’uns fets viscuts, autoeditades l’any 1978. El fill de Jaume Arís Estrada, Jaume Arís de Roa, va morir al Vendrell l’any 2003. Sobreviu un net seu, en Sergi Arís Arderiu. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.


MORT

SUPERVIVENT

SUPERVIVENT

EUGENI ARQUÉS SIMÓ

FRANCESC ARROYO MALDONADO

MIQUEL BALART NASARRE

Sabadell, 28-12-1912 / Castell de Hartheim (Àustria), 10-2-1942

Sabadell, 6-1-1913 / França, s.d.

Sabadell, 04-03-1905 / ??

Va néixer al carrer de Sant Honorat, 85. L’any 1936 residia al carrer de Còrsega, 648, de Barcelona, amb la seva mare, Dolors. Era fuster. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa, va ser internat al camp de refugiats d’Argelers, on consta enregistrat amb el número 323, amb data de 16-5-1939. Després fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Alsàcia francesa), amb el número 3027. Va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número 4590 i després al subcamp de Gusen. Fou assassinat al centre d’extermini del Castell de Hartheim.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Sant Pau, 73. Aquest era el domicili familiar de referència, on hi vivien els pares. Tenia germans i germanes. Havia anat de voluntari a la Marina, abans de la guerra.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Pérez Galdós (ara Estrella), 129.

Retirada, exili i deportació. Lluità a la Resistència francesa amb el renom de “Chamberlain”, fent documentació falsa per a resistents, on va conèixer la qui seria la seva companya i muller, Denise. Va ser detingut a Rennes, on va ser durament torturat, i tot seguit fou empresonat al Frontstalag 221 W del Camp de Souce (Gironde, 20-3-1944). Després fou traslladat al Frontstalag 170 de Compiègne (Alts de França, 21-5-1944). D’aquí fou deportat a Neuengamme (Hamburg, Alemanya), on ingressà el 24-5-1944, i finalment al camp de Bergen-Belsen (Baixa Saxònia, Alemanya). Va ser alliberat el 15 d’abril de 1945.

Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat al camp de refugiats del Barcarès. El 22-2-1942 fou detingut i empresonat al camp de concentració d’Aurigny (Alderney, Illes del Canal), que en alemany es denominava Lager Sylt. Allí estigué reclòs fins al seu alliberament, vers el 16 de maig de 1945.

Retrat de Francisco Arroyo Maldonado. França, anys 1940-50 (font: http://memoiredeguerre.pagesperso-orange.fr/ccmr/p6-list-a.htm#deb).

Avís oficial de defunció d’Eugeni Arqués Simó, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Dolors Simó, la seva mare. París, 10-5-1950.

Memòria i família. Passada la guerra part de la seva família continuava vivint entre Sabadell i Barcelona, i avui encara resten alguns parents seus vius. Ell es va quedar vivint a França, exiliat, on va morir en un incendi, en una data desconeguda.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna Durruti.


MORT

SUPERVIVENT

SUPERVIVENT

RAMON BATET PLANAS

GABRIEL BENEDICTO ALBALATE

FÈLIX CALATAYUD TORMO

Sabadell, 2-2-1909 / Gusen (Àustria), 8-11-1941

Sabadell, 24-10-1921 / ??

Sabadell, 18-04-1911 / ??

El seu domicili familiar i també darrer domicili seu a la ciutat fou el de les Cases d’en Sangés, 4 (ara 5), al costat de l’antic vapor de Ca la Daniela, a la riba dreta del riu Ripoll. Treballava a la indústria tèxtil, com a peó d’assortiment. Era solter. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa, va ser internat al camp de refugiats d’Argelers, on consta enregistrat amb el número 4221, amb data de 16-5-1939. Posteriorment fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Alsàcia francesa), amb el número 2975. Finalment va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número 4615, i va morir al subcamp de Gusen.

La família Batet - Planas amb un grup d’amics i amigues en una excursió a Cerdanyola - Ripollet, l’1 de maig de 1932. Drets al darrera: la segona per l’esquerra, la mare, Teresa, el tercer amb barretina, el fill Antoni, i el primer per la dreta el fill Francesc; agenollats al mig: el segon amb gorra, el fill Ramon, i el cinquè, el fill Josep; asseguts o ajaguts: el primer, el pare Joan, i la tercera vestida de blanc, la filla Montserrat (cedida per Joan Batet Fernàndez / AHS).

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la Carretera de Barcelona, 547. Treballava a la indústria tèxtil, de canoner. Era solter. Guerra Civil. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya). Finalment fou deportat a Mauthausen el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3343; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Va acabar formant part del grup dels “poschacher”, un kommando de deportats més joves creat l’estiu del 1943 que treballaven per a l’empresari Anton Poschacher (propietari d’una empresa de construcció i de diverses pedreres), fora del camp. L’1 de novembre de 1944 ja estaven en un grau de semillibertat i foren dispersats en diferents llocs de treball, per granges properes a Mauthausen, petites empreses i altres establiments de Linz. Aquest grup ajudà, fora del camp i de forma clandestina, a amagar centenars de clixés fotogràfics procedents del laboratori dels SS on hi treballaven el fotògraf català Francesc Boix i altres companys republicans espanyols.

Va néixer al raval de Dins, 22, domicili dels seus pares, Antonio i Estebana, naturals d’Almansa (Albacete) i el Pinós (Alacant), respectivament. Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna Durruti i soldat de l’Exèrcit Republicà. A finals del març de 1938 lluità al front del Segre, amb grau de cap de brigada. Retirada, exili i deportació. Va travessar la frontera francesa per la zona de Puigcerdà i Bourg-Madame. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag I-B de Hohenstein (Saxònia, Alemanya). Després fou deportat a Mauthausen el 9-8-1940, on ingressà amb el número 3708, i finalment passà al subcamp de Gusen. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Retrat de la família Batet - Planas, a les Cases d’en Sangés. Drets, d’esquerra a dreta, els quatre fills: Antoni, Ramon, Josep i Francesc; asseguts, d’esquerra a dreta: el pare, Joan, la mare, Teresa, i la filla, Montserrat. Sabadell, anys 1930 (cedit per Joan Batet Fernàndez / AHS). Avís oficial de defunció de Ramon Batet Planas, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Teresa Planas, la seva mare. París, 25-5-1950. Familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva llamborda stolpersteine. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Memòria i família. En el seu moment, als anys 1970, la família Batet - Planas va rebre una indemnització del Govern alemany per als deportats. Preserven la seva memòria uns nebots seus que coneixien aquests fets, els quals conserven diverses fotografies seves i de la família. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Memòries de Félix Calatayud Tormo, publicades a França l’any 1996: C’etait hier. Le chemin de l’Europe, 1936-1948. Récit et témoniage.

Memòria i família. Després del seu alliberament del camp de Gusen, estigué dos anys convalescent i en recuperació a Davos (Suïssa). Es va refer i es va establir a París a finals de l’agost de 1948. Té publicades unes memòries, C’était hier. Le chemin de l’Europe, 1936-1948: récit et témoniage (París: La Bruyère, 1996), farcides de reflexions polítiques i històriques, en què descriu el seu itinerari i les seves experiències viscudes des la lluita als fronts espanyols, passant pel seu destí a la Companyia de Treballadors Estrangers francesa, l’empresonament a l’Stalag i acabant amb el confinament final als camps de Mauthausen i Gusen.


SUPERVIVENT

MORT

MORT

NARCÍS CANALES LLOPART

ESTEVE CAÑELLAS MAÑÉ

MELCIOR CAÑELLAS MAÑÉ

Palma de Mallorca / Barcelona (?), 9.4.1912 / ??

Sabadell, 2-6-1906 / Gusen (Àustria), 3-11-1941

Sabadell, 7-11-1899 / Gusen (Àustria), 2-12-1941

El seu darrer domicili va ser al carrer de Larra, 22 (ara 59), al nucli antic del barri de Can Rull. D’ofici era minaire. L’abril de 1936, encara solter, vivia amb la seva mare i la família d’una seva germana casada. Es degué casar poc després amb Maria Hinojo Pérez.

El seu darrer domicili fou a la Serra d’en Camaró, illa A, 3 (actualment coincideix amb l’indret on hi ha la plaça de Magdalena Calonge, a la seva part alta). D’ofici era minaire i treballava a la indústria tèxtil. Estava casat amb Pilar Moragas Codolà i tenien una filla.

Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat al camp de refugiats d’Argelers. Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag X-B de Sandbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 74117. Finalment va ser deportat a Mauthausen el 3-3-1941, on ingressà amb el número 3266, i va morir al subcamp de Gusen.

Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa, va ser internat als camps de refugiats d’Argelers i del Barcarès (en aquest darrer consta registrat amb el número 9405, amb data de 16-5-1939). Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag X-B de Sandbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 74407. Posteriorment fou deportat a Mauthausen el 3-3-1941, on ingressà amb el número 3268, i va morir al subcamp de Gusen.

L’any 1938 residia a Sabadell, al pas de Can Puiggener, 5 (ara passatge Gertrudis Artigas, 5). Estava casat amb Teresa Perea Lorente i tenien un fill, Narcís, que va néixer a Sabadell el 8-9-1938. Guerra Civil. Era practicant i molt probablement estava destinat a l’Hospital Militar de la ciutat. Retirada, exili i deportació. Va ser deportat a Buchenwald (Weimar, Alemanya) l’any 1941 i posteriorment a Mauthausen el 1942, on ingressà amb el número 11623. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Memòria i família. Passada la guerra espanyola, el febrer de 1939, consta que la família (la seva dona i els seus pares i germans) vivien a Sabadell, al carrer del Doctor Xercavins, i que demanen ajut a la Regidoria d’Assistència i Sanitat de l’Ajuntament; en la seva sol·licitud consta el nom de Narcís Canales i l’esment “Se ignora paradero. Ejército Rojo”. Cap a l’any 1945 la seva dona es tornà a casar de nou, amb Jaume Portell Illa. Desconeixem si queden vius familiars seus.

Avís oficial de defunció d’Esteve Cañellas Mañé, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Maria Hinojo, la seva dona. París, 30-5-1950.

Memòria i família. Tenia un germà, Melcior, que també va ser deportat i va morir al mateix camp de Mauthausen - Gusen. Els germans Cañellas eren coneguts com “els Cadirots”. El deportat supervivent Eduard Garrigós i Soler, que també va estar confinat a Mauthausen, els recorda en una entrevista que li va fer l’any 1990 l’historiador Josep Maria Benaul. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Avís oficial de defunció de Melcior Cañellas Mañé, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Pilar Moragas, la seva dona. París, 30-5-1950.

Familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva llamborda stolpersteine. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Memòria i família. Tenia un germà, Esteve, que també va ser deportat i va morir al mateix camp de Mauthausen - Gusen. Els germans Cañellas eren coneguts com “els Cadirots”. El deportat supervivent Eduard Garrigós i Soler, que també va estar confinat a Mauthausen, els recorda en una entrevista que li va fer l’any 1990 l’historiador Josep Maria Benaul. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.


SUPERVIVENT

SUPERVIVENT

MORT

JOAN CAPELLAS FAGES

ANDRÉS CASBAS GÜERRE

EMILI CATALÀ LÓPEZ

Sabadell, 10-6-1917 / Montpeller, 10-1-1946

Arroyo Cerezo (Castellfabib, València), 30-11-1913 / ??

Alcoi (Alacant), 22-3-1904 / Gusen (Àustria), 15-1-1942

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Jesús, 6. Era molt afeccionat al ciclisme i formava part de la “Peña Cruz”. Treballava a l’empresa Tintes i Aprestos Casanovas SA, del ram de l’aigua. Era membre del Comitè Local de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), on va fer amistat amb Josep Rodríguez Escursell. Era solter i tenia una germana, Carme. Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna Carles Marx i soldat de la Divisió 27 de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Un cop passada la frontera va ser internat als camps de refugiats d’Argelers i del Barcarès. Posteriorment fou destinat a una Companyia de Treballadors Estrangers a Vendeuvre (Calvados, Normandia). Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag VI-C / 34-39 (Oberlangen, Emsland, Alemanya), amb el número 24856, i a l’Stalag XII-D de Trier (Renània-Palatinat, Alemanya). Finalment fou deportat a Mauthausen el 3-4-1941, on ingressà amb el número 3873 i al Bloc 2. Aquí va coincidir amb el seu company Josep Rodríguez i també amb altres sabadellencs: Pablo Alós, Eduard Garrigós, Conrad Crespí i Jaume Arís. Capellas va ser designat ordenança (swung) dels blocs de la kommandantur dels SS i va formar part d’una xarxa comunista clandestina de resistència dins del camp. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Joan Capellas Fages. Sabadell, ca. 1936-1937 (cedida per Maria Antònia Olivares Pons i Toni Pons Vilaplana, AHS). Grup de soldats a Daimiel (Ciudad Real), 12-3-1938. Al centre, assegut en una cadira, Joan Capellas Fages (fotografia dedicada a la seva neboda Montserrat; cedida per Maria Antònia Olivares Pons i Toni Pons Vilaplana, AHS). Joan Capellas Fages a la platja del Barcarès, 15-8-1939 (fotografia dedicada al seu cunyat Antoni Pons; cedida per Maria Antònia Olivares Pons i Toni Pons Vilaplana, AHS). Grup de deportats alliberats al camp de Mauthausen. A la segona fila drets: a la dreta Joan Capellas Fages i al seu costat Eduard Garrigós Soler, amb gorra. Ca. 6-22 de maig de 1945 (Francesc Boix /

Memòria i família. Joan Capellas s’exilià a Montpeller, on visqué a casa d’un altre deportat exiliat, Joan Fargas i on va mantenir el contacte amb els seus companys sabadellencs de Mauthausen, Pablo Alós i Eduard Garrigós. Va passar un mes de convalescència a la vila termal de Divonne-les-Bains, el desembre 1945. Pocs dies després d’haver tornat a Montpeller, es va suïcidar a l’estació del ferrocarril. Surt citat en les memòries del deportat supervivent Mariano Constante Campo i també en fa referència en Josep Xinxó Bondia, antic militant i company seu de les JSU de Sabadell, a les seves memòries. La seva besneboda Maria Antònia Oliveras i besnebot Toni Pons conserven la seva correspondència personal i diverses fotografies que són un valuosíssim testimoni d’aquells fets.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Castellar, 19. Era pagès a jornal. Probablement va arribar a Sabadell en plena guerra, l’any 1937. Guerra Civil. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Va ser detingut i empresonat per l’exèrcit nazi a la regió de l’Aube (nord-est de França), possiblement al camp de Jules-Ferry (Troyes). Posteriorment i juntament amb una vintena de companys republicans espanyols va ser deportat a Mauthausen l’any 1942, per acabar essent traslladat finalment a Gusen. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Bèlgica, 50 (ara Jardí, 52). Treballava a la indústria tèxtil i era teixidor. Era solter. Guerra Civil. Va ser milicià voluntari i soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87062. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, ingressà amb el número 5360 i va morir al subcamp de Gusen. Memòria i família. Des del 2014 el seu nom consta en una placa en record dels 20 alcoians morts al camp de Mauthausen en el pont de Francisco Aura Boronat, un dels darrers supervivents d’aquest camp d’extermini que va morir el 27 de novembre de 2018. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.


MORT

MORT

SUPERVIVENT

JAUME CAUSANILLAS GENÉ

JOSEP COLL SAPERAS

CONRAD CRESPÍ VERGÉS

Sabadell, 9-4-1898 / Gusen (Àustria), 8-4-1941

Vila-rodona, 20-1-1914 / Gusen (Àustria), 14-3-1941

Sabadell, 4-8-1908 / Sabadell, 22-3-1982

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la Serra d’en Camaró, Illa C, 24 (actualment coincideix amb l’indret on hi ha la plaça de Magdalena Calonge, a la seva part alta). Treballava a la indústria tèxtil, de peó. Estava casat amb Àngela Figueras Barber i tenien dos fills i una filla.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de la Riera Villaret, 65, a la Creu Alta. D’ofici era cartroner i estava solter. Tenia dues germanes, Teresa i Rosa, i un germà, Pere.

Guerra Civil. Durant la guerra va ser destinat al camp de treball republicà de Montferrer, fornit amb presoners de l’exèrcit franquista, com a subministrador i responsable de proveïments (agost de 1938 - gener de 1939).

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), amb el número 40632. Posteriorment va ser deportat a Mauthausen el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3258; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Va morir al subcamp de Gusen.

Retirada, exili, lluita i deportació. Probablement s’allistà a la Legió Estrangera francesa. Fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Alsàcia francesa), amb el número 3014. Després va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número 4663, i va morir al subcamp de Gusen.

Guerra Civil. Va ser milicià voluntari i soldat de l’Exèrcit Republicà.

Memòria i família. La seva família, nebodes i besneboda, en tenen un record molt llunyà i feble. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer del Pare Sallarès, 40. Era comptable i empleat municipal. Militava a ERC. El 4-2-1937 es va casar amb Emília Niubó Domènech, i van tenir un fill, Enric, nascut el 29-11-1937. Guerra Civil. Va ser milicià de les patrulles de control, a la reraguarda i es va incorporar a files l’any 1938. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà, de la 16ª Divisió. Va estar destinat a diverses localitats lleidatanes i tarragonines del front de l’Ebre. Retirada, exili i deportació. Abans de fugir en retirada es va poder acomiadar de la família. Travessà la frontera francesa el 8-2-1939, pel Coll del Pertús, i fou internat, entre els mesos de febrer i d’octubre de 1939, als camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès. Entre finals de 1939 i el maig de 1940 va ser destinat al nord de França, a diverses Companyies de Treballadors Estrangers: a Haversquerke (CTE-38), a Hazebrouck (CTE-15) i a Bray-Dunes (CTE-59). El 4-6-1940 fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria), on ingressà el 5-6-1940, amb el número 27768. El 13-2-1941 va ser traslladat al Oflag XVII-A d’Edelbach (nord-est d’Àustria), d’on sortí el 16-12-1941. Finalment fou deportat a Mauthausen el 19-12-1941, on ingressà amb el número 4794. Aquí va ser testimoni de l’assassinat del seu company Jaume Arís. El 8-11-1942, per malaltia a causa d’una hèrnia, fou traslladat al camp de Dachau, on ingressà amb el número 38938. Va ser operat i es recuperà. Va ser alliberat per l’exèrcit americà el 29 d’abril de 1945.

Avís oficial de defunció de Jaume Causanillas Gené, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Àngela Figueras, la seva dona. París, 30-5-1950.

Familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva stolpersteine. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Carta de Conrad Crespí Vergés enviada a la seva tieta Ramona, fent esment de la notícia rebuda de la mort de la seva mare Antònia, des de l’Oflag XVII-A d’Edelbach, Àustria, 19-12-1941 (cedida per Feliu Crespí Niubó). Retrat de Conrad Crespí Vergés. París, mitjans 1945 (cedit per Feliu Crespí Niubó).

Memòria i família. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Carnet de Deportat Polític de Conrad Crespí Vergés, emès pel Ministeri dels Antics Comatents i Víctimes de la Guerra, el 25-10-1966 (cedit per Feliu Crespí Niubó).

Memòria i família. Conrad Crespí va sortir del camp de Dachau el 26-5-1945 i va arribar a París el 2-6-1945. El 19-7-1945 parteix cap a Perpinyà i s’instal·là a casa de Maria Andrés, una sabadellenca refugiada. Finalment es va retrobar amb la dona i el fill, que travessaren la frontera per veure’l, i juntament i clandestinament van retornar a Sabadell, a l’agost de 1946. La família va créixer amb dos fills més: Antònia i Feliu. Crespí va cobrar la indemnització del Govern alemany per a deportats supervivents. L’any 1978 va escriure les memòries Prova demostrativa d’uns fets viscuts, les quals conclouen així: “Per fi, l’excursió començada el dia 2 de març de 1938 va tenir fi el divendres dia 23 d’agost de 1946”.


SUPERVIVENT

MORT

SUPERVIVENT

CONRAD CRESPÍ VERGÉS

JOSEP DOMÈNECH CORTADA

VICENÇ EXPÓSITO SERRA

Sabadell, 4-8-1908 / Sabadell, 22-3-1982

Cervià de les Garrigues, 6-5-1908 / Gusen (Àustria), 14-11-1941

Sabadell, 8-9-1909 / ??

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer del Pare Sallarès, 40. Era comptable i empleat municipal. Militava a ERC. El 4-2-1937 es va casar amb Emília Niubó Domènech, i van tenir un fill, Enric, nascut el 29-11-1937.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer dels Montcada, 45, al barri de Covadonga, on vivia almenys des del 1934. Tenia cinc germans (Joan, Salvador, Anaclet, Marià i Miquel) i dues germanes (Carme i Mercè). Treballava a la indústria tèxtil, d’obrer del ram de l’aigua. Va ser membre de la Junta Directiva del Sindicat de l’Art Fabril de la UGT i era membre del POUM. Es va casar amb Emília Arís Estrada el 27-5-1931 i tenien dos fills: Salvador, nascut el 22-11-1931, i Albert, nascut el 27-4-1937.

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Buxeda, 47. Treballava a la indústria tèxtil i era obrer del ram de l’aigua. Havia estat membre del Cercle Republicà Federal de Sabadell i militava a ERC. Estava casat amb Júlia Segarra Mir i tenien un fill.

Guerra Civil. Va ser milicià de les patrulles de control, a la reraguarda i es va incorporar a files l’any 1938. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà, de la 16ª Divisió. Va estar destinat a diverses localitats lleidatanes i tarragonines del front de l’Ebre. Retirada, exili i deportació. Abans de fugir en retirada es va poder acomiadar de la família. Travessà la frontera francesa el 8-2-1939, pel Coll del Pertús, i fou internat, entre els mesos de febrer i d’octubre de 1939, als camps de refugiats d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès. Entre finals de 1939 i el maig de 1940 va ser destinat al nord de França, a diverses Companyies de Treballadors Estrangers: a Haversquerke (CTE-38), a Hazebrouck (CTE-15) i a Bray-Dunes (CTE-59). El 4-6-1940 fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria), on ingressà el 5-6-1940, amb el número 27768. El 13-2-1941 va ser traslladat al Oflag XVII-A d’Edelbach (nord-est d’Àustria), d’on sortí el 16-12-1941. Finalment fou deportat a Mauthausen el 19-12-1941, on ingressà amb el número 4794. Aquí va ser testimoni de l’assassinat del seu company Jaume Arís. El 8-11-1942, per malaltia a causa d’una hèrnia, fou traslladat al camp de Dachau, on ingressà amb el número 38938. Va ser operat i es recuperà. Va ser alliberat per l’exèrcit americà el 29 d’abril de 1945.

Guerra Civil. Va ser milicià voluntari de la Columna Maurín (POUM) a Saragossa i soldat de l’Exèrcit Republicà. El seu germà Marià va morir al front de Terol, el 19-2-1938.

Retrat de Josep Domènech Cortada amb l’uniforme del servei militar fet al Regiment d’Infanteria 72 de Jaén (cedit per Dolors Domènech Ràfols). Certificat del Comitè Internacional de la Creu Roja amb les dades de deportació de Josep Domènech Cortada, emès el 7-8-2007 (cedit per Dolors Domènech Ràfols). Fitxa de l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra, corresponent a l’esposa de Josep Domènech Cortada, Emília Arís Estrada, 1944 (AHS).

El fill i familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva stolpersteine. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Carta de Conrad Crespí Vergés enviada a la seva tieta Ramona, fent esment de la notícia rebuda de la mort de la seva mare Antònia, des de l’Oflag XVII-A d’Edelbach, Àustria, 19-12-1941 (cedida per Feliu Crespí Niubó). Retrat de Conrad Crespí Vergés. París, mitjans 1945 (cedit per Feliu Crespí Niubó). Carnet de Deportat Polític de Conrad Crespí Vergés, emès pel Ministeri dels Antics Comatents i Víctimes de la Guerra, el 25-10-1966 (cedit per Feliu Crespí Niubó).

Memòria i família. Conrad Crespí va sortir del camp de Dachau el 26-5-1945 i va arribar a París el 2-6-1945. El 19-7-1945 parteix cap a Perpinyà i s’instal·là a casa de Maria Andrés, una sabadellenca refugiada. Finalment es va retrobar amb la dona i el fill, que travessaren la frontera per veure’l, i juntament i clandestinament van retornar a Sabadell, a l’agost de 1946. La família va créixer amb dos fills més: Antònia i Feliu. Crespí va cobrar la indemnització del Govern alemany per a deportats supervivents. L’any 1978 va escriure les memòries Prova demostrativa d’uns fets viscuts, les quals conclouen així: “Per fi, l’excursió començada el dia 2 de març de 1938 va tenir fi el divendres dia 23 d’agost de 1946”.

Memòria i família. Era cunyat d’un altre deportat sabadellenc que va morir al mateix camp, Jaume Arís Estrada. L’any 1940 consta que la seva dona vivia al carrer del Convent, 54. El seu fill gran, Salvador, va morir el 10-11-1945. El seu fill petit, Albert, encara és viu, així com la seva néta Dolors Domènech Ràfols. Un familiar seu, Jordi Domènech Pelillo, n’ha elaborat una detallada biografia que ha compartit amb l’equip tècnic de l’AHS i del MHS. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna Macià-Companys. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i després va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch (prop de Viena, Àustria), amb el número 8116. Posteriorment fou deportat a Mauthausen el 7-4-1941, on ingressà amb el número 4637. Al final fou traslladat a Buchenwald (Weimar, Alemanya). Va ser alliberat l’11 d’abril de 1945. Memòria i família. L’escriptora Montserrat Roig, en el llibre Els catalans als camps nazis, publicat l’any 1977, recull el testimoni de Josep Escoda sobre que el fet que Vicenç Expósito Serra (“Serra, de Sabadell”) va ser apallissat pels SS, que li van trencar una cama amb una barra de ferro i que després va poder sobreviure gràcies a la solidaritat dels companys del camp, que el van amagar en una barraca i que l’alimentaren i en tingueren cura fins a l’alliberament. La seva dona tenia un germà, Francesc Xavier, militant de la CNT de Sabadell que també va anar a la Guerra Civil, es va exiliar i va sobreviure a la Segona Guerra Mundial; la filla d’aquest darrer i neboda del deportat Vicenç Expósito, Catalina, viu al Canadà i en conserva alguns records i confirma totes aquestes poques dades de què disposem.


MORT

SUPERVIVENT

SUPERVIVENT

EMILI FERRANDO ROSELL

VICENTE GARCIA NEGRILLO

EDUARD GARRIGÓS I SOLER

Querol, 14-7-1900 / Gusen (Àustria), 4-7-1941

Múrcia, 11-11-1905 / ??

Benilloba (Alacant), 10-3-1909 / Frontignan (Hérault, França), 19-1-1998

El seu darrer domicili familiar i de referència a Sabadell va ser al carrer del Vapor, 26. D’ofici era pagès a jornal. Es va casar l’any 1929 amb Josefina Closa Vilaplana i van tenir un fill, Josep Maria (Barberà del Vallès,19-9-1930) i una filla, Roser, nascuda el 26-8-1937, quan el pare ja estava a la guerra.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Borrell, 6 (ara plaça del Vapor Gorina, carrers de Borrell cantonada amb Sant Oleguer). Treballava a la indústria tèxtil, de filador. Havia estat membre del Cercle Republicà Federal, membre de la Federació Local de Sindicats i membre de la Joventut Sindicalista Llibertària. Finalment formà part de la Junta de la CNT. Era conegut amb els renoms de “el Negro” i “el Carpanta”. Estava casat amb Margarida Capmany Novas i tenien un fill.

La seva darrera adreça familiar de referència fou al carrer de Piferrer, 16, a la Creu Alta. La família s’havia establert a la ciutat l’any 1912. Treballava a la filatura de Jenny Turull (Ca la Daniela), de nuador. Havia estat membre de la Federació Local de Sindicats i militava a la UGT. Tenia sis germans (Vicenç, Salvador, Adolf, Eugeni, Rogeli i Joan) i una germana (Neus). Estava casat amb Maria Balagué Alós i tenien un fill, Hilari, nascut el 26-1-1934.

Guerra Civil. Va ser milicià voluntari. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat als camps de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló i del Barcarès (Illot G, Barraca 5), on hi fou almenys entre el 16-5-1939 i el 6-7-1939. Després va ser destinat a una Companyia de Treballadors Estrangers i finalment fou capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia alemanya, amb el núm. 87290. Posteriorment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, ingressà amb el núm. 5908 i va morir al subcamp de Gusen el 29-3-1941, amb el núm. 11274.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna Macià-Companys. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat en el camp de refugiats d’Argelers, on es registrà amb el número 5699, el 16-5-1939. Més tard fou capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Alsàcia francesa). Finalment va ser deportat a Mauthausen el 13-12-1940, on ingressà amb el número 5382. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Centúria Alpina (Jaca) i després comissari polític de la Brigada 139 de la Divisió Líster de l’Exèrcit Republicà . Lluità al front de Terol i en l’ofensiva de l’Ebre. Cap a l’any 1937 s’havia separat de la seva muller. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa, entre els mes de febrer i finals de 1939, va ser internat als camps d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès i Agde. Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia alemanya). Finalment fou deportat a Mauthausen el 27-1-1941, on ingressà amb el número 6793. Allí va coincidir amb altres sabadellencs: els germans Esteve i Melcior Cañellas, Joan Capellas i Pablo Alós. Va formar part del Comitè Internacional Clandestí del camp, format essencialment per comunistes. Eduard Garrigós va ser un dels primers que va obrir les portes del camp a les tropes americanes que l’alliberaren el 5 de maig de 1945.

Certificat de sortida del camp de Mauthausen de Vicente Garcia Negrillo (extret de: Andreu Castells, Sabadell, informe de l’oposició, vol. VI. El Franquisme i l’oposició sabadellenca, 1939-1976. Sabadell, Ed. Riutort, 1989).

Carta enviada a Josefina Closa per Emili Ferrando des del camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló, amb data de l’1de [maig-juny] del 1939 (cedida per Roser Ferrando Closa / AHS). Retrat de casament d’Emili Ferrando Rosell i Josefina Closa Vilaplana. Sabadell, abril de 1929 (Joaquim Deu, Ars Studi / Sabadell; cedit per Roser Ferrando Closa / AHS). Fotomuntatge de la família Ferrando - Closa fet a principis dels anys 1980. Hi surten els pares, Emili i Josefina, i el fill, Josep Maria i la filla, Roser. Aquesta unitat familiar no va poder estar mai unida pel fet que la Roser Ferrando va néixer quan el seu pare ja estava a la guerra i mai més va tornar (cedit per Roser Ferrando Closa / AHS).

Memòria i família. La família Ferrando - Closa visqué al carrer del Vapor fins a l’any 1962; el fill Josep Maria va morir l’any 1960 i la Josefina va morir als 83 anys. La seva filla Roser és viva i conserva algunes fotografies i documents familiars, i sempre l’acompanyen aquells amargs records (fam, tristesa i soledat); escriu poemes i textos, alguns dedicats al seu pare i en memòria de totes les víctimes de l’holocaust. La família va percebre la indemnització del govern alemany. La Roser ha visitat en diverses ocasions el camp de Mauthausen. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Memòria i família. L’escriptora Montserrat Roig, en el llibre Els catalans als camps nazis, publicat l’any 1977, fa referència a que Vicenç Negrillo (“Vicenç Garcia, de Sabadell”) va ser stubendiest de la barraca 9 de Mauthausen, és a dir, un encarregat de la neteja i l’endreça; els deportats que tenien encomanades aquestes tasques van esdevenir persones clau en la solidaritat organitzada del camp.

Retrat de casament d’Eduard Garrigós Soler i Maria Balagué Alós, anys 1930 (Rafael Molins Marcet / cedit per Elisabet Garcia Garrigós, AHS). Eduard Garrigós acabat d’alliberar del camp de Mauthausen, amb el número de matrícula de deportat arrencat del vestit de ratlles. Ca. 6 de maig de 1945 (Francesc Boix / MHC, Fons Amical de Mauthausen). Eduard Garrigós, amb boina, a l’exili. Montpeller, França, anys 1950. L’acompanyen, d’esquerra a dreta: Núria Ferràndiz Vidal, muller d’Adolf Garrigós Soler; Pierre, fill de la segona parella d’Eduard Garrigós; i Josefina, la seva parella (cedida per Elisabet Garcia Garrigós / AHS). Eduard Garrigós a casa del seu germà Adolf, a Sabadell, al barri de Sant Oleguer, anys 1990 (cedida per Elisabet Garcia Garrigós / AHS).

Memòria i família. Eduard Garrigós sovint surt esmentat en la correspondència d’exili del seu company de camp Joan Capellas, l’any 1945. La seva primera dona i el seu fill ja són morts, com també la seva segona muller Josefina Santamaría (morta l’any 1987); Garrigós havia refet la seva vida a França, a la vila de Frontignan. Un cop mort el dictador Franco, reprengué el contacte i les visites a la família de Sabadell. La seva besneboda Elisabet Garcia Garrigós i altres familiars conserven un petit tresor documental del seu testimoni de vida: les seves memòries personals enregistrades en set cintes de casset, a banda de fotografies i documentació personal, que són un valuosíssim testimoni d’aquells fets.


SUPERVIVENT

MORT

SUPERVIVENT

JOAN GRAU FARRÀS

ANTONI HILARIO PLANELLAS

AGUSTÍ IBÀÑEZ SOLVES

Sant Feliu de Codines, 12-1-1911 / ??

Sabadell, 13-1-1904 / Gusen (Àustria), 8-1-1942

Sabadell, 25-12-1903 / Reus, 15-2-1957

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de les Comèdies, 19. El seu pare era originari d’Alcoi i la seva mare, de Sabadell: tenien una llauneria. Va estudiar a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell i formava part de la Societat Coral La Americana. Era mosso de despatx a l’empresa Franquesa i a les Filatures Ribé. L’any 1928 es va casar amb Balbina Mateu Trilla, i tenien un fill, Antoni (nascut l’any 1930) i una filla, Rosa.

El seu darrer domicili va ser al carrer de Brutau, 217, que era el domicili familiar de referència. Treballava a la indústria tèxtil, de teixidor, Estava casat amb Regina López Tallada i tenien una filla.

Guerra Civil. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà.

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-A d’Altengrabow (prop de Magdeburg, Saxònia-Anhalt, Alemanya). Finalment fou deportat a Mauthausen el 26-4-1941, on ingressà amb el número 3370. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer del Pare Sallarès, 74. Treballava a la indústria tèxtil, de filador. Era solter. Guerra Civil. Va ser carrabiner. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch (prop de Viena, Àustria). Finalment fou deportat a Mauthausen el 7-4-1941, on ingressà amb el número 4693. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Retirada, exili i deportació. Durant la retirada va ser traslladat a Llavaneres, Banyoles, Girona i va acabar travessant la frontera francesa pel coll del Pertús. Tot seguit va ser internat al camp de refugiats d’Argelers. Va ser traslladat a una Companyia de Treballadors Estrangers a Pommereuil (Alts de França). Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), amb el núm. 40518, des d’on envià una carta a la família, amb data de 5-6-1940, on deia: “Balbina Mateu e hijos. Esposa: estoy prisionero me encuentro bien. Besos y abrazos para todos. De los demás no sé nada”. Després fou traslladat a l’Stalag XVII-A de Hohenfels-Oberpfalz (Baviera, Alemanya), on hi era el 27-6-1940. Finalment va ser deportat a Mauthausen el 6-8-1940, on ingressà amb el núm. 3185; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Va morir al subcamp de Gusen.

Carnestoltes a la Societat Coral La Americana, de la qual formava part Antoni Hilario Planellas. Sabadell, 1925 (atribuïda a Francesc Casañas i Riera; cedida per Antoni Hilario Mateu / AHS). Certificat de defunció emès pel govern alemany, amb data de 4-10-1951 (cedida per Antoni Hilario Mateu / AHS). Antonio Hilario Planellas. Sabadell, anys 1930 (cedida per Antoni Hilario Mateu / AHS AHS). El fill (en cadira de rodes) i familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva stolpersteine. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Memòria i família. Balbina Mateu va cobrar una pensió vitalícia del govern alemany i la família també va rebre un ajut del govern francès per l’internament sofert en camps de refugiats. El seu fill i la seva filla encara són vius, conserven algunes fotografies seves i alguna documentació, i ell va fer una visita al camp de Mauthausen en memòria del seu pare. Un net seu, Ramon Fernàndez Hilario, també en conserva la memòria i una fotografia seva. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna del Barrio i capità d’Infanteria de l’Exèrcit Republicà.

Memòria i família. Consta que l’any 1944 la seva dona i la seva filla vivia al carrer de les Comèdies, 13, i que van demanar un ajut a l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra. Agustí Ibàñez va tornar a Espanya l’any 1947, en un estat psicològic molt precari. Passat un temps, fou ingressat a l’Institut Pere Mata de Reus (hospital psiquiàtric), on acabà morint. La seva filla, Teresa, era viva l’any 2006.


MORT

MORT

MARIÀ LLONCH CASANOVAS

JOAQUIM LOU RIPOLLÉS

EMILI MARQUÈS ARACIL

Sabadell, 19-2-1898 / Gusen (Àustria), 31-8-1941

Plou (Terol), 8-3-1906 / Gusen (Àustria), 6-11-1941

Alcoi (Alacant), 7-7-1908 / Gusen (Àustria), 1-4-1942

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Paco Mutlló, 55, a la Creu Alta. Tenia un germà, Isidre, i dues germanes. Treballava a la indústria tèxtil i era obrer del ram de l’aigua. Militava al POUM. Es va casar amb Pepita Ferrer Llovet i van tenir un fill, Joaquim, nascut a Sabadell el 19-1-1939.

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Manso, 71, al barri de Gràcia. El seu pare, Rafael Marquès Blanquer, era un conegut actor amateur local; la seva mare, Amàlia Aracil, ja era morta el 1930. Emili tenia dos germans nascuts a Alcoi, Rafael (2-7-1905) i Hèctor (27-1-1910), i dues germanes, Amàlia (Alcoi, ca. 1912) i Montserrat (Sabadell, 10-9-1918). Era forner d’ofici i estava solter. Militava a la CNT.

MORT

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Salvador Seguí (ara Papa Pius XI), 172, a la Creu Alta. Els seus pares, Joan i Francesca, van tenir set fills: Marià, Pau, Quim, Antoni, Josep, Josepa i Maria. D’ofici era xofer. El 8-12-1923 es va casar amb Dolors Vives Bisbal i van tenir dos fills (Bernat, nascut el 9-10-1924 i Joan, nascut el 15-4-1935), i una filla (Pepita, nascuda el 13-3-1930). Guerra Civil. Va ser milicià voluntari i carrabiner, i l’any 1938 havia estat vigilant d’un camp de treball republicà. Retirada, exili i deportació. Ens consta que va ser traslladat a les Companyies de Treballadors Estrangers CTE-11 i CTE-140 fins que finalment va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el núm. 87758. Fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, ingressà amb el número 6003 i va morir al subcamp de Gusen.

Guerra Civil. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser traslladat al camp de concentració de refugiats de Les Alliers, a Angulema. El 20-8-1940, molt poc després que França (el règim de Vichy) hagués firmat l’armistici amb l’Alemanya nazi (22-6-1940), va ser deportat al camp de Mauthausen en un comboi en el qual hi anaven 927 republicans espanyols. Es tractava del primer enviament documentat de deportats a un camp nazi, procedent de l’Europa occidental. Arribaren a Mauthausen el 24-8-1940, on ingressà amb el número 4145. Va morir al subcamp de Gusen, amb el número 10859.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Centúria Alpina i soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Oflag 416 XVII-A d’Edelbach (Allensteig, Àustria), des d’on va poder enviar cartes i una fotografia seva amb uns companys de reclusió, entre els mesos de setembre i novembre de 1941. D’aquí va ser traslladat de nou a l’Stalag 289 XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria), amb el número 30111, des d’on va escriure la seva darrera carta a la família, el 9-12-1941. Finalment va ser deportat a Mauthausen el 19-12-1941, on ingressà amb el número 4314 i va morir al subcamp de Gusen.

Retrat dels germans Isidre i Joaquim Lou Ripollés (el del barret), anys 1920 (cedida per Joaquim Lou López). Carta de la Federación Española de Deportados e Internados Políticos adreçada a Isidre Lou, amb informació relativa al seu germà Joaquim. París, 4 d’agost de 1947 (cedida per Joaquim Lou López).

Emili Marquès amb els seus pares, Rafael i Amàlia, en un retrat d’estudi. Barcelona, ca. 1920 (cedida per Montse Rubio i Meritxell Penas / AHS). Retrat d’estudi d’Emili Marquès. Sabadell, ca. 1925 (Josep Soldevila Moragas; cedit per Montse Rubio i Meritxell Penas / AHS). Emili Marquès (amb gorra, el segon de la fila del davant, al costat del cuiner) amb companys presoners a l’Oflag 416 XVII-A d’Edelbach (Allenteig, Aústria). Setembre de 1941 (cedida per Montse Rubio i Meritxell Penas / AHS).

Retrat de la família Llonch - Casanovas. Al centre- la mare, Francesca Casanovas; amb uniforme del servei militar, Marià Llonch Casanovas. Sabadell, anys 1920 (Albert Rifà / cedit per Josefa Llonch). Retrat de casament de Marià Llonch Casanovas i Dolors Vives Bisbal. Sabadell, 8-12-1923 (Albert Rifà / cedit per Rosa Llonch, AHS). Avís oficial de defunció de Marià Llonch Casanovas, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Dolors Vives, la seva dona. París, 2-10-1950.

Memòria i família. El seu fill petit, Joan, és viu i resideix a la mateixa adreça, i les seves nebodes, Rosa Llonch i Josefa Llonch Sáez, guarden algunes fotografies i documents familiars, així com el record d’aquells fets. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva stolpersteine, amb l’artista alemany Gunter Demnig, creador d’aquestes llambordes (amb barret). Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Memòria i família. Poc després d’acabada la Segona Guerra Mundial, l’any 1947, el seu germà Isidre, exiliat a França, va contactar amb la Federación Española de Deportados e Internados Politicos per iniciar les tràmits per cobrar les indemnitzacions del govern alemany envers els deportats, gestions que van esdevenir infructuoses. El seu fill ja és mort, però li sobreviuen tres fills, és a dir, un net i dues netes del deportat: Joaquim, Carme i Anna. La família conserva poquíssima documentació seva i tenien algunes informacions sobre aquells fets. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Memòria i família. El pare de l’Emili va morir el 17-1-1953. El seu company de camp i supervivent Conrad Crespí l’esmenta én les seves memòries Prova demostrativa d’uns fets viscuts, autoeditades l’any 1978. La germana petita de l’Emili, Montserrat, que ja és morta, va preservar la memòria escrita, fotogràfica i oral d’aquells fets, una memòria que ara està en mans de la neboda del deportat, Montserrat Rubio, i de la seva filla Meritxell Penas. Des del 2014 el seu nom consta en una placa en record dels 20 alcoians morts al camp de Mauthausen en el pont de Francisco Aura Boronat, un dels darrers supervivents d’aquest camp d’extermini que va morir el 27 de novembre de 2018. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.


SUPERVIVENT

MORT

MORT

JOSEP MARIA MEDINA SOLÉ

RAFAEL MONLLOR BELENGUER

PEDRO MONTER FERRIS

Lleida, 20-10-1910 / ??

Alcoi (Alacant), 19-2-1906 / Castell de Hartheim (Àustria), 22-9-1941

Binaced (Osca), 13-8-1899 / Auschwitz (Polònia), 22-2-1943

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Llobet, 32, interior 1ª (ara núm. 28-34). Tenia dos germans, Camil i Josep, i altres familiars a Alcoi i Xile. Era teixidor i militava a la UGT. L’any 1930 es va casar a Alcoi amb Maria Llorens Ferrer i de seguida van venir a viure a Sabadell, on van tenir un fill, Rafael, nascut el 17-12-1933.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la carretera de Caldes, 11. Abans la família havia viscut al carrer de Manaut, 4. Era peó rajoler. Estava casat amb Esperanza Fernández Santín, natural de Ruitelan (Lleó), i van tenir una filla, Antònia, i un fill, Alfred, nascut el 24-4-1936.

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Narcisa Freixas, 29, 2n. Fill de Florencio Medina Torquet (Tamarit de Llitera) i de Maria Solé Solé (Alcoletge), tenia tres germans. Era escrivent de l’estació del Nord i vivia a la ciutat des del 1935. Era secretari del Comitè Local i militava a la UGT. Guerra Civil. Va ser membre de la Comissió d’Indústries de Guerra i s’incorporà a les Milícies Ferroviàries. Es va casar amb Consol Puigpelat Vilanova el 25-6-1938. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat als camps de refugiats d’Argelers i Setfonts. Posteriorment fou capturat per l’exèrcit nazi i traslladat i empresonat a l’Stalag XII-D de Trier (Renània-Palatinat, Alemanya). Finalment fou deportat a Mauthausen el 25-1-1941, on ingressà amb el número 3488. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

Guerra Civil. Quan va esclatar la guerra va portar el seu fill a casa d’uns familiars d’Alcoi, on s’hi estigué fins que s’acabà.Va a ser milicià de la Centúria Alpina i carrabiner. Retirada, exili i deportació. Abans de fugir va passar per Sabadell i es va acomiadar de la seva dona i família. Un cop passada la frontera francesa, entre els mesos de juny i setembre de 1939, va ser internat als camps de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló, d’Agde, de Vernet i de Setfonts. Després va ser destinat a les Companyies de Treballadors Estrangers CTE-24 (la Mosel·la) i CTE-140 (Ambronay, prop de la frontera suïssa). Va ser capturat per l’exèrcit alemany i fou traslladat i empresonat al Dulag de Colmar (Alt Rin, França), des d’on escriu la seva darrera carta a la família l’11-7-1940. Després va ser traslladat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia alemanya, amb el núm. 87097. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i va ingressar amb el núm. 6753. Va morir assassinat al Castell de Hartheim.

Guerra Civil. Va ser milicià del Comitè Local de la FAI. Itinerari exili i deportació.Va ser deportat a Dachau (Baviera, Alemanya) el 7-7-1941, amb el núm. 26617, i posteriorment fou traslladat als camps d’extermini d’Auschwitz-III-Monowitz (Buna, Polònia), el 29-10-1942, amb el núm. 71361, i d’Auschwitz-I, el 18-12-1942, on va morir.

Retrat de casament d’Esperanza Fernández Santín i Pedro Monter Ferris, finals dels anys 1920 (cedit per Osvald Monter Vilardell). Fitxa d’ingrés de Pedro Monter al camp nazi de Dachau, el 7-7-1941 (Arxiu ITS-UNESCO de Bad Arolsen, Alemanya / cedida per Osvald Monter Vilardell). Fitxa de l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra, corresponent a l’esposa de Pedro Monter Ferris, Esperanza Fernández Santín, ca. 1944-1945 (AHS).

Familiars del deportat el dia de la col·locació de la seva stolpersteine. Sabadell, 27 de gener de 2018 (Ajuntament de Sabadell).

Retrat d’estudi del matrimoni de Rafael Monllor Belenguer i Maria Llorens Ferrer. Sabadell, 1930 (Josep Soldevila Moragas / cedit per Rafael Monllor Llorens, AHS). Rafael Monllor al Front d’Osca. Al revers hi posa: “Recuerdo de mi estada en el frente de Huesca cumpliendo con mi deber, de hombre antifascista. Vuestro primo, Rafael Monllor. Sabadell, 12-3-37” (cedida per Rafael Monllor Llorens / AHS). Carta enviada per Rafael Monllor a la seva dona des de la Companyia de Treballadors Estrangers CTE-24 (La Mosel·la, França), 10-3-1940 (cedida per Rafael Monllor Llorens / AHS).

Memòria i família. La seva mare va cobrar la indemnització del Govern alemany per als deportats. El seu fill és viu, ha visitat en diverses ocasions el camp de Mauthausen i Hartheim, en memòria del seu pare, i conserva una quarantena de cartes enviades pel deportat a la família entre els anys 1939 i 1940. Des del 2014 el nom del seu pare consta en una placa en record dels 20 alcoians morts al camp de Mauthausen en el pont de Francisco Aura Boronat, un dels darrers supervivents d’aquest camp d’extermini que va morir el 27 de novembre de 2018. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Memòria i família. Els seus nets, Alfred, Osvald i Natàlia Monter Vilardell, i Francesc i Emília Pena Monter, fa pocs anys que van poder confirmar les seves dades de deportació disponibles als arxius del International Tracing Service - UNESCO de Bad Arolsen i de l’Arxiu d’Auschwitz - Birkenau. A l’Arxiu Històric de Sabadell es conserva un expedient de l’any 1946, on ja constava la certificació documental oficial de la seva mort a Auschwitz, tramesa des d’Alemanya el març del 1943. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.


MORT

MORT

MORT

MANUEL MULLOR CATALÀ

PERE NAVARRO BIELSA

VALENTÍ OLIVERAS VALLS

Penàguila (Alacant), 10-6-1913 / Gusen (Àustria), 27-1-1942

Sabadell, 27-5-1919 / Gusen (Àustria), 14-11-1941

Navarcles, 8-3-1894 / Gusen (Àustria), 3-11-1941

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Manresa (ara passeig de Manresa), 3. Era soci de la Joventut Excursionista Pensament, des del 5-3-1931, i treballava a l’empresa Tintes i Aprestos Casanovas, SA. Era delegat sindical de la UGT, solter i tenia un germà, Pau, i dues germanes, Concepció i Maria Teresa.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Turull, 71. Era jornaler i tenia una germana, Mercè.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la plaça de Prat de la Riba (després plaça de Castilla), 28 (ara plaça del Vallès, 26-29). Era peó fonedor. Tenia un germà, Joan. Estava casat amb Josefa Castellanas Ros (14-6-1907) i tenien un fill, Enric (1926) i una filla, Angelina (18-5-1928).

Guerra Civil. Va marxar al front l’octubre del 1936 com a milicià del Batalló de Xoc Rovira del POUM i formà part de la 129 Brigada Mixta, 1r Batalló. Entre 1937 i 1938 va lluitar al front d’Osca, a la zona de Castejón de Monegros. A finals del mes de desembre de 1938 va ser traslladat al front del Pirineu. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat al camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló. Després va ser destinat a la Companyia de Treballadors Estrangers CTE-22. Després, va ser capturat i fet presoner pels alemanys, i el van traslladar al Dulag de Colmar (Alt Rin, França), proper a la frontera alemanya, des d’on va escriure les seves darreres cartes (juliol de 1940). Posteriorment va ser traslladat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya) amb el núm. 87399, i finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941 i va ingressar amb amb el núm. 5645. Va ser assassinat al subcamp de Gusen, on va morir al filat elèctric (“un suïcidi per electrocució” segons la documentació nazi).

Retirada, exili i deportació. A França va ser destinat a la Companyia de Treballadors Estrangers CTE-140 (Ambronay, França, prop de la frontera suïssa). Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87434. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, va ingressar amb el número 5655 i va morir al subcamp de Gusen.

Guerra Civil. Va ser milicià comunista. El seu germà va morir al front. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa, va ser internat al camp de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló, on consta enregistrat amb el número 7582, amb data de 16-5-1939. Després, entre el desembre del 1939 i el juny de 1940 va ser destinat a la Companyia de Treballadors Estrangers CTE-93 (Le Sauce-du-Lac, Hautes-Alps) i a la localitat de Pont-à-Mousson. A continuació va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87010. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, va ingressar amb el número 6466 i va morir al subcamp de Gusen.

Avís oficial de defunció de Pere Navarro Bielsa, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a la seva germana Mercè Navarro Bielsa. París, 19-10-1950. Retrat de casament de Valentí Oliveras Valls i Josefa Castellanas Ros. Sabadell, ca. 1925 (Albert Rifà / cedit per Angelina Oliveras Castellanas, AHS). Retrat dels fills de Valentí Oliveras, Angelina i Enric. Sabadell, ca. 1939-1940 (Josep Soldevila Moragas / cedit per Angelina Oliveras Castellanas, AHS). Angelina Oliveras Castellanas. Sabadell, desembre de 2018 (Susanna Giménez Díaz).

Retrat familiar dels germans Mullor Català. De dalt a baix, d’esquerra a dreta: Pau, Manuel, Maria Teresa i Conxita. Sabadell, ca. 1930 (Josep Soldevila Moragas / cedit per Dolors Junoy Mullor, AHS). Retrat d'estudi de Manuel Mullor Català, vestit de milicià. Sabadell, ca. 1936-1937 (cedit per Dolors Junoy Mullor, AHS). Grup de soldats i milicians al Front de l’Est, probablement a la zona de Castejón de Monegros (Osca). El segon per l’esquerra de la fila del darrere és Manuel Mullor Català, ca. (cedit per Dolors Junoy Mullor, AHS).

Memòria i família. La seva neboda Dolors Junoy Mullor conserva documentació i fotografies personals seves, com també la correspondència rebuda entre els anys 1939-1940, guardades prèviament per la germana del deportat, Conxita, una documentació que ha cedit per còpia a l’Arxiu Històric de la ciutat. A la població nadiua de Penàguila li van col·locar una placa d’homenatge, a ell i a un altre company seu també mort al mateix camp, el 25 de juliol de 2015. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

Notificació amb dades de la deportació i mort de Valentí Oliveras, tramesa pel Comitè Internacional de la Creu Roja. Ginebra, 4-12-1945 (cedida per Angelina Oliveras Castellanas / AHS).

Memòria i família. La seva muller va morir a finals dels anys 1940 sense saber què li havia passat al seu marit. La seva filla és viva i la família conserva algunes fotografies d’abans de la guerra i alguna correspondència i documentació sobre els fets que van esdevenir durant el seu periple inicial i en relació a la seva mort com a deportat als camps nazis. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.


MORT

MORT

MORT

PAU PALLÀS ALSINA

JAUME PALOMA MASAFRET

PELEGRÍ PELEGRÍ PORQUERAS

Ripollet, 5-9-1906 / Gusen (Àustria), 11-4-1941

Sabadell, 22-4-1917 / Gusen (Àustria), 11-11-1941

Torrebesses, 28-7-1896 / Gusen (Àustria), 8-12-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a l’avinguda de Joaquim Costa (ara Avinguda de Barberà), 343. Treballava a la indústria tèxtil i era filador. Era solter.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al raval de Fora, 34 (ara 36). Treballava a la indústria tèxtil, de teixidor. Era solter i militava al POUM.

Guerra Civil. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna Maurín (POUM).

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya), amb el número 40650. Després va ser deportat a Mauthausen el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3269; formava part dels primers grups d’espanyols deportats amb aquest destí. Va morir al subcamp de Gusen.

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 86481. Després fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, va ingressar amb el número 6742 i va morir al subcamp de Gusen.

Memòria i família. El 27 de gener de 2018 a Sabadell se li va posar una llamborda stolpersteine en record i reconeixement de les víctimes de l’holocaust.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer del Convent, 96. Treballava a la indústria tèxtil i era peó sortejador de llana. Tenia un germà, Emili (nascut el 1910) i estava casat amb Pilar Agustí Malet, amb qui van tenir dos fills. Guerra Civil. Va ser milicià de la Centúria Alpina i soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat al camp de refugiats d’Argelers, on consta enregistrat amb el número 4850, el 16-5-1939, en el qual també hi estava internat el seu germà Emili. Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87766. Finalment va ser deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, va ingressar amb el número 6096 i va morir al subcamp de Gusen.

Avís oficial de defunció de Jaume Paloma Masafret, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Domènec Paloma, el seu pare. París, 8-11-1950.

El nom de Pelegrí Pelegrí Porqueres consta a les Llistes nominals amb la professió dels refugiats catalans internats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès [16.05.1939], a la 7a llista del camp d’Argelers (ANC).

Memòria i família. La seva dona va demanar informació sobre ell a l’Arxiu de l’Amical de Mauthausen, l’any 1966, però no disposem de més informació sobre la família ni els seus descendents.


MORT

MORT

SUPERVIVENT

JOSÉ PÉREZ COELLO

GINÉS PÉREZ GARRIDO

CARLES RETANA VALLS

Saint Aubin (Aveyron, França), 16-5-1920 / Ternberg (Àustria), 20-6-1943

Cartagena (Múrcia), 2-7-1911 / Gusen (Àustria), 7-11-1941

Sabadell, 29-12-1913 / París, 5-1-2002

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la carretera de Barcelona, 480, a l’estada número 5 (actualment hi ha l’Hotel Arrahona, núm. 446). Treballava de pagès a jornal per Josep Galí de Castellar del Vallès, i era solter. El seu pare era originari de Ricote (Múrcia) i la família vivia a Sabadell des del 1934.

Va arribar a Sabadell l’any 1937, procedent de Lió (França). El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Riera Villaret, 46, a la Creu Alta. Era peó paleta. Tenia un germà, Salvador, que durant la guerra va desaparèixer.

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Garcilaso, 60. Era dependent de comerç i militava a la CNT-FAI. Era solter. Tenia dos germans, Manel (nascut el 1911) i Eduard, i una germana, Montserrat (nascuda el 1915).

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 87722. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, va ingressar amb el número 6099 i va morir al subcamp de Gusen.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna Durruti (CNT) al front d’Osca, tinent de campanya de la 133 Brigada Mixta de la 31 Divisió (juliol de 1937), va passar per l’Escola Popular de Guerra i fou ascendit a capità de la Divisió 26 de l’Exèrcit Republicà (octubre de 1938). El seu darrer destí fou a València.

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag III-C d’Alt Drewitz bei Küstrin (Brandenburg, Alemanya), amb el número 6012. Després va ser deportat a Mauthausen des de Frankfurt en un comboi on hi anaven altres 24 republicans expanyols, on ingressà el 5-8-1941, amb el número 3789. Va morir al subcamp extern o kommando de Ternberg.

Retirada, exili i deportació. Quan França va ser ocupada pels alemanys es va incorporar a la Resistència francesa. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag VII-A de Moosburg (Baviera, Alemanya). Va formar part dels primers grups de deportats espanyols enviats a Mauthausen, el 6-8-1940, on ingressà amb el número 3483. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.

La família Retana - Valls. D’esquerra a dreta: el pare, Manel; la mare, Maria Valls Portal; i el germans, Manel, Montserrat i Eduard. Carles Retana no surt a la imatge. Anys 1930 (cedida per Cristina Miró Retana / AHS). Retrat de Carles Retana Valls a l’exili. París, 21-12-1945 (cedit per Cristina Miró Retana / AHS). Casament de Carles Retana Valls amb Cécile Parès. Esglesia de Sant Jaume i Sant Cristòfor de París, 4-10-1952 (cedida per Cristina Miró Retana / AHS). Acte de condecoració de Carles Retana Valls (a l’esquerra) amb l’insígnia de Cavaller dins l’Ordre de la Legió d’Honor, a càrrec del ministre d’Estat Roland Dumas. Al centre, Cécile Parès. Palau dels Afers Estrangers, París, 28-10-1992 (cedida per Cristina Miró Retana / AHS).

Memòria i família. Carles Retana, després de ser alliberat del camp, va refer la seva vida a París, on s’establí definitivament. Es casà amb Cécile Parès, l’any 1954, i van tenir dues filles: Martine (nascuda el 8-9-1953) i Sylvie (6-8-1955). Al llarg del seu exili va mantenir una estreta relació i correspondència amb la seva germana Montserrat, que viatjà en més d’una ocasió a França, com també ho va fer la seva mare abans de morir l’any 1955. Un cop mort el dictador Franco, Carles visitava, cada any i per les festes de Nadal, la família de Sabadell. L’any 1992 va rebre el reconeixement màxim del govern francès amb la condecoració de la Legió d’Honor com a antic combatent de la Resistència. La seva dona va morir el 18-6-1996. Les seves dues filles encara viuen a París. La seva besneboda Cristina Miró Retana resideix a Sabadell i conserva fotografies i documentació que són un rellevant testimoni de la seva història de vida.


MORT

MORT

MORT

JOSEP RODRÍGUEZ ESCURSELL

FRANCESC SABATÉS ESPERANZA

JOSÉ SÁNCHEZ LAORDEN

Sabadell, 3-12-1919 / Gusen (Àustria), 7-5-1943

Santa Perpètua de Mogoda, 30-7-1903 / Gusen (Àustria), 11-11-1941

Barcelona, 4-2-1921 / Mauthausen (Àustria), 20-7-1943

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Tetuan, 191. Treballava a la indústria tèxtil, com a obrer del ram de l’aigua. Era membre del Comitè Local de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Era solter.

Vivia a Sabadell des de l’any 1915. El seu darrer domicili va ser al carrer de Sant Cugat, 79. Era peó de les brigades municipals (transportista) i militava a la CNT. Tenia dos germans, Jaume i Francesc, i tres germanes, Maria, Eulàlia i Rosa. Estava casat amb Àngela Fusimanya Bulló (Sabadell, 23-12-1899) i tenien un fill, Josep (Sabadell, 10-9-1927) i una filla, Maria.

Guerra Civil. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat als camps de refugiats de Sant Cebrià de Rosselló i el Barcarès, entre el febrer i l’estiu del 1939. Posteriorment va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XII-D de Trier (Renània-Palatinat, Alemanya), amb el número 24852. Després va ser deportat a Mauthausen el 25-1-1941, on ingressà amb el número 4868, camp en el qual va coincidir amb el seu amic, també militant de les JSU, Joan Capellas, qui va ser alliberat. Ell va morir al subcamp de Gusen.

Guerra Civil. Estava vinculat al Servei d’Intel·ligència Militar (SIM), va anar al front com a milicià de la Centúria Alpina i esdevingué soldat d’Aviació de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Abans de fugir cap a França va passar per Sabadell i es va acomiadar de la família. Després va ser internat al camp de refugiats d’Argelers, on va ser enregistrat amb el número 4107, el 16-5-1939, i més endavant fou destinat a la Companyia de Treballadors Estrangers CTE-93 (Le Sauce-du-Lac, Hautes-Alps). Va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XI-A d’Altengrabow (prop de Magdeburg, Saxònia-Anhalt, Alemanya). Finalment fou deportat a Mauthausen el 26-4-1941, amb el número 3396, i va morir al subcamp de Gusen.

Conferència de vegueria de les JSU a Badalona, 1937. El vuitè per l’esquerra és Josep Rodríguez Escursell; el cinquè és Joan Capellas Fages, un company seu de les JSU que també acabà essent deportat a Mauthausen (Fons Josep Xinxó Bondia, AHS). Josep Rodríguez Escursell, dret i primer per la dreta, amb gorra, al camp d’internament de refugiats del Barcarès, ca. maig de 1939. Dels companys drets, el segon per l’esquerra és Joan Capellas Fages (Fons Josep Xinxó Bondia, AHS).

Francesc Sabatés Esperanza. Sabadell, ca. 1925 (cedida per Josep Escoda Sabatés / AHS). Fotocomposició de la família Sabatés - Fussimaya: la filla, Maria, la mare, Àngela, el fill, Josep, i el pare, Francesc. Sabadell, ca. 1939 (cedida per Josep Escoda Sabatés / AHS).

Avís oficial de defunció de Josep Rodríguez Escursell, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a Maria Casas Escursell, una cosina seva. París, 29-11-1950.

Memòria i família. Una primera traça de la seva memòria és la que ens va deixar escrita el seu amic i deportat supervivent Joan Capellas Fages en la seva correspondència de l’any 1945, durant el seu exili posterior a l’alliberament del camp: en algunes de les seves cartes adreçades a la família de Sabadell fa esment de la seva mort, ocorreguda l’any 1943, després d’haver-li perdut la pista al mateix Mauthausen durant uns mesos, i demana que es comuniqui la notícia als familiars més propers del Josep. També en fa referència, n’aporta algunes fotografies i en confirma la mort al camp nazi en Josep Xinxó Bondia, antic militant i company seu de les JSU de Sabadell, a les seves memòries publicades per Jordi Serrano Blanquer l’any 2004.

Memòria i família. Cap a finals de 1939 la seva dona encarregà un fotomuntatge per tal de “reagrupar” la família en record al marit desaparegut. Amb el pas del temps l’Àngela va percebre la pensió vitalícia atorgada pel Govern d’Alemanya als familiars directes dels deportats. Els seus fills ja són morts i sobreviuen tres netes, Maria dels Àngels, Montserrat i Núria, i també el seu nebot, Josep Escoda Sabatés, que conserven el seu record i algunes fotografies i documentació escadussera sobre aquells fets.

Vivia a Sabadell des del 1930. El seu darrer domicili va ser al carrer de Riera Villaret, 80 (estada núm. 4), a la Creu Alta. Els seus pares, José Sánchez Martínez, jornaler, i Antònia Laorden Garcia, eren originaris de Santomera (Múrcia) i també vivien a Sabadell. Era pagès a jornal i estava solter. Guerra Civil. Va ser carrabiner. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat al camp de refugiats del Barcarès i posteriorment fou destinat a una Companyia de Treballadors Estrangers. Després va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag II-A de Neubrandenburg (Mecklemburg-Pomerània Occidental, Alemanya, al nord de Berlin), amb el número 37008. Finalment fou deportat a Mauthausen el 25-5-1941, on ingressà amb el número 4511 i on va morir.


MORT

SUPERVIVENT

MORT

FRANCESC SAS LLOP

ENRIC SEGARRA ESPINACH

MIGUEL SENAR BURÓN

Palma d'Ebre, 23-2-1912 / Castell de Hartheim (Àustria), 8-11-1941

Barcelona, 27-8-1906 / ??

Bellver de Cinca (Osca), 27-9-1900 / Gusen (Àustria), 29-11-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Batllevell, 7, en un habitatge que es trobava dins la finca dels Tallers Balart (ara Brujas, 165). Era fuster i treballava a la indústria tèxtil, d’obrer del ram de l’aigua. Estava casat amb Irene Prunera Masip i tenien una filla, Aurora (Sabadell, 27-11-1936).

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la Rambla, 20-22 (ara Rambla, 22). Hi residia des del 1935, en aquesta mateixa adreça (antic Hotel Espanya), que aleshores era la caserna de la Guàrdia d’Assalt. Era solter.

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Prat de la Riba, s/n, en un habitatge que hi havia al recinte del dipòsit d’aigua de la Serra d’en Camaró. Era pagès a jornal i estava casat amb Maria Ramiz Lozano.

Guerra Civil. Formava part del cos de la Guàrdia d’Assalt i esdevingué caporal del Cos de Seguretat de la Generalitat de Catalunya (octubre de 1938).

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XII-D de Trier (Renània-Palatinat, Alemanya), amb el número 56807. Finalment fou deportat a Mauthausen el 25-1-1941, on ingressà amb el número 3264. Va morir al subcamp de Gusen.

Guerra Civil. Va ser tinent de la Divisió 32 de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser traslladat al camp de concentració de refugiats de Les Alliers, a Angulema. El 20-8-1940, molt poc després de que França (el règim de Vichy) firmés l’armistici amb l’Alemanya nazi (22-6-1940), va ser deportat al camp de Mauthausen en un comboi en el qual hi anaven 927 republicans espanyols. Es tractava del primer enviament documentat de deportats a un camp nazi, procedent de l’Europa occidental. Arribaren a Mauthausen el 24-8-1940, on ingressà amb el número 4144. Fou assassinat al centre d’extermini del Castell de Hartheim. Memòria i família. Cap als anys 1944-1945 la seva muller va demanar un ajut a l’Obra Nacional de Protección a los Huérfanos de la Revolución y de la Guerra, atès que el seu marit estava desaparegut i tenia una filla a càrrec seu.

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XI-A d’Altengrabow (prop de Magdeburg, Saxònia-Anhalt, Alemanya). Finalment va ser deportat a Mauthausen el 26-4-1941, on ingressà amb el número 3397. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945.


MORT

MORT

SUPERVIVENT

DANIEL SERRATOSA FITÓ

ALEXANDRE TAMARIT GUIU

ENRIC TOMÀS URPÍ

Sabadell, 12-6-1900 / Gusen (Àustria), 30-7-1941

El Soleràs, 16-3-1901 / Gusen (Àustria), 20-12-1941

Barcelona (Hostrafrancs), 7-12-1912 / Mauthausen (Àustria), 7-5-1945

El seu darrer domicili a Sabadell va ser al carrer de Garcilaso, 118, on vivia feia quatre mesos, a dispesa. Tenia una germana que també vivia a Sabadell, Caterina. Era péo i estava solter.

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer del Taulí, 29. Treballava a la indústria tèxtil i era obrer del ram de l’aigua. Estava casat amb Rosa Llurba Llaveria, amb qui tenia tres filles (fillastres).

Retirada, exili i deportació.Va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag V-D d’Estrasburg (Alsàcia francesa), amb el número 2924. Després fou deportat a Mauthausen el 13-12-1940, amb el número 5285, i va morir al subcamp de Gusen.

Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i va ser traslladat i empresonat a l’Stalag XI-B de Fallingbostel (Baixa Saxònia, Alemanya), amb el número 41785. Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, va ingressar amb el número 4414 i va morir al subcamp de Gusen.

El seu darrer domicili a Sabadell fou al carrer de Fra Luis de León, 63. La família (pares, Enric i Àngela, i germans, Enric i Joan) vivia a Barcelona i es van traslladar a Sabadell cap a finals dels anys 1920. Era fonedor i era membre de la Junta Directiva d’ERC. Estava solter.

Avís oficial de defunció de Daniel Serratosa Fitó, emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar a la seva germana Caterina Serratosa. París, 27-12-1950.

Guerra Civil. Va ser milicià de la Columna Macià-Companys. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat al camp de refugiats del Barcarès, on consta registrat amb el número 8927, el 16-05-1939, i tot seguit fou traslladat al camp de concentració de refugiats de Les Alliers, a Angulema. El 20-8-1940, molt poc després que França (el règim de Vichy) firmés l’armistici amb l’Alemanya nazi (22-6-1940), va ser deportat al camp de Mauthausen en un comboi en el qual hi anaven 927 republicans espanyols. Arribaren a Mauthausen el 24-8-1940, on ingressà amb el número 4013. Després va ser traslladat a Gusen. Allí Enric Tomàs acabà esdevenint un kapo (encarregat de vigilància) que va cometre maltractaments i assassinats a companys seus del camp; s’havia ocupat de les barraques 22 i 31, on ingressaven els extenuats, ferits i invàlids per al treball. Fou alliberat el 5 de maig de 1945 i al cap de dos dies va ser assassinat, en un acte de revenja, a Mauthausen.

Avís oficial de defunció d’Enric Tomàs Urpí (“Toucas”, cognom mal escrit al document), emès pel Ministeri dels Antics Combatents i Víctimes de la Guerra / Fitxers i Estat Civil “Deportats”, de la República Francesa. Es va adreçar al seu pare Enric Tomàs. París, 11-1-1951. Carta adreçada a Josep Ester, responsable de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics, en nom d’Enric Tomàs Cortés, pare d’Enric Tomàs Urpí, amb motiu de la sol·licitud de la indemnització del govern alemany per a familiars de deportats morts als camps nazis. París, 2-5-1962 (Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca)

Memòria i família. L’any 1962 el seu pare sol·licità la indemnització al govern alemany per a deportats morts als camps nazis, demanda que no sabem si va prosperar. Montserrat Roig, en el seu llibre Els catalans als camps nazis recull el testimoni de diversos deportats catalans que confirmen la seva transformació en botxí dins del camp de Mauthausen, i resumeix com pocs la profunda complexitat d’entendre aquest fet en el context de l’univers concentracionari nazi: “Tots, botxins i víctimes, eren burilles humanes. Els uns ho eren sempre. Els altres creien que imitant les formes dels qui tenien el poder passaven a ésser homes. No s’adonaven que no eren sinó objectes dins dels inferns de la bestialitat i de la degradació”. Altres testimonis del mateix camp, com el de Prisciliano García Gaitero (Mi vida en los campos de la muerte nazis, 2005) o Carlos Hernández de Miguel (Los últimos españoles de Mauthausen. La historia de nuestros deportados, sus verdugos y sus cómplices, 2015), són contundents amb el seu deplorable comportament i crims comesos mentre va durar el seu internament a Gusen.


MORT

JESÚS VALERA SARRIA Santomera (Múrcia), 16-12-1920 / Gusen (Àustria), 23-1-1942

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a l’avinguda de Joaquim Costa (ara avinguda de Barberà), 402. Era pagès a jornal i estava solter. Guerra Civil. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Quan estava destinat a una Companyia de Treballadors Estrangers, el juny de 1940 va ser capturat per l’exèrcit nazi, al departament de Les Vosgues o al territori de Belfort. Després va ser traslladat al Frontstalag 140 (Belfort) i a l’Stalag XI-B de Fallingbostel, a la Baixa Saxònia alemanya (fins al 25-1-1941, amb el número 87718). Finalment fou deportat a Mauthausen en un comboi en què hi anaven 1.472 republicans espanyols: hi arribaren el 27-1-1941, ingressà amb el número 8774 i va morir al subcamp de Gusen.

SUPERVIVENT

MIQUEL VIAL CANDIA Sabadell, 11-12-1915 / Montauban (Tarn-et-Garonne, França), 11-1-2007

Va néixer al carrer de la Salut, 123. Tenia dos germans, Antoni (nascut a la Seu d’Urgell el 15-5-1912) i Francesc, i una germana, Mercè (nascuda a la Creu de Barberà). L’any 1936 residia a Sant Fost de Campsentelles. Guerra Civil. Probablement fou milicià voluntari de la Columna Durruti (CNT). Va participar a la Batalla de la Farlete, a la zona d’Osera, Bujaraloz i Pina de Ebro (front d’Aragó), entre els mesos de setembre i octubre de 1936. Va ser ferit en una cama durant un atac aeri. Retirada, exili i deportació. Va travessar la frontera per Prats de Molló, amb el seu germà Antoni, i tots dos van ser internats al camp de refugiats d’Argelers. Posteriorment van estar destinats a una Companyia de Treballadors Estrangers, a la zona de Bethune (Pas-de-Calais), al nord de França. Després van ser capturats per l’exèrcit nazi i foren traslladats i empresonats a l’Stalag I-B de Hohenstein (Saxònia, Alemanya). Finalment foren deportats a Mauthausen el 9-8-1940, on ell ingressà amb el número 3620 (Antoni amb el número 3556). Posteriorment ell passà al subcamp de Gusen. Va ser alliberat, com també ho fou el seu germà, el 5 de maig de 1945.

MORT

SALVADOR VIDAL CLARAMUNT Igualada, 6-12-1917 / Castell de Hartheim (Àustria), 19-12-1941

El seu darrer domicili a Sabadell va ser a la Torre d’en Guitart, als afores de la ciutat (ara Pau Abad, 3 / Alcalde Moix). Estava solter, era pagès i va ser dirigent de la Unió de Rabassaires de Sabadell. La seva família, originària de Sant Martí de Tous (Anoia), acabaven d’instal·lar-se com a masovers a la Torre d’en Guitart just l’any 1936. Tenia dos germans, Ramon i Josep Maria, i dues germanes, Rosa i Carme. Guerra Civil. Com a secretari de la Unió de Rabassaires va fer diverses tasques de suport a la rereguarda sabadellenca, perquè havia estat declarat inútil per la servei militar. Cap al final de la guerra el van mobilitzar i feia tasques administratives en un destacament de Castellar del Vallès, des d’on va ser evacuat. Retirada, exili i deportació. Un cop travessada la frontera francesa va ser internat als camps de refugiats d’Argelers i d’Agde. Després fou destinat a una Companyia de Treballadors Estrangers als Alps, un indret on es produïa carbó, es construïen camins forestals i es dragaven rius, i on en Salvador transportava menjar amb una mula. Quan va ser capturat per l’exèrcit nazi va ser traslladat i empresonat a l’Stalag VIII-C de Sagan (Zagan, Polònia), amb el número 56770. Finalment fou deportat a Mauthausen el 25-1-1941, on ingressà amb el número 3282, i poc després, el 29-3-1941, passà al subcamp de Gusen, amb el número 11692. Va morir assassinat al Castell de Hartheim, un centre d’extermini sistemàtic.

Miquel Vial Candia (a fila del darrere, alçant el fusell amb el braç esquerre) al front d’Aragó, a la Farlete (els Monegros, Saragossa). Ca. setembre-octubre de 1936 (cedida per Gerard Vial i Maria Lluïsa Prior Vial).

Memòria i família. Miquel Vial va refer la vida a França, va restar a l’exili, al principi vivint i treballant com a fuster a Cormelles-le-Royal (Calvados, Normandia). Es va casar amb Denise Periault a Caen, el 22-2-1947, i van tenir dos fills, Gerard (1949) i Daniel (1951), ambdós encara vius. L’any 1961 Miquel Vial va cobrar la indemnització del govern alemany per als deportats als camps nazis supervivents i l’any següent va poder viatjar a Catalunya per retrobar-se amb la seva mare. Quan es jubilà es van traslladar a un poble prop de Quillan (Carcassona, Aude) i finalment a Corbarieu, on vivia el seu fill Gerard (Montauban,Tarn-et-Garonne). Denise va morir l’any 2000, amb 80 anys. Les seves nebodes sabadellenques, Ester i Maria Lluïsa Prior Vial, encara conserven el seu record i el contacte amb els familiars de França, i a través de Gerard Vial ens han proporcionat documentació d’interès per entendre millor els fets que li ocorregueren en aquella època al seu oncle Miquel.

Salvador Vidal Claramunt, anys 1930 (cedida per Josep Maria Vidal Claramunt). Salvador Vidal Claramunt (el primer per l’esquerra) amb uns companys seus, ca. 1936 (cedida per Josep Maria Vidal Claramunt).

Certificat de deportació i defunció de Salvador Vidal Claramunt, emès per la Federació Nacional de Deportats i Internats Resistents i Patriotes / Associació de Deportats Espanyols Antifeixistes, a París, el 4-5-1946 (cedit per Josep Maria Vidal Claramunt).

Memòria i família. Els pares, Martí i Àngela, van percebre una pensió vitalícia del Govern alemany per a familiars de deportats morts. La seva germana Carme, de 94 anys, i el seu germà petit, Josep Maria, viuen a Sabadell i conserven molt viu el seu record, així com també conserven algunes fotografies i documents d’aquells fets.


SUPERVIVENT

RAMON VITALES CÁNCER Lleida, 18-3-1920 / ??

El seu darrer domicili a Sabadell era a la casa barraca d’en Pau de la Mata, aleshores als afores de la ciutat, actualment en l’indret que ocupa l’aparcament exterior de l’Hospital Taulí (carrer de Vidal - Gran Via, s/n). En Pau Llordés, propietari de la barraca, era el propietari del bar La Mata de la Creu Alta. Ramon Vitales era peó paleta, d’ofici. Guerra Civil. Va ser soldat de l’Exèrcit Republicà. Retirada, exili i deportació. Va ser capturat per l’exèrcit nazi i fou traslladat i empresonat a l’Stalag XVII-B de Krems-Gneixendorf (Àustria), on ingressà amb el número 28085. Després fou deportat a Mauthausen el 19-12-1941, on ingressà amb el número 4538 i finalment fou deportat a Sachsenhausen (Brandenburg, Alemanya) l’agost de 1943. Va ser alliberat el 22 d’abril de 1945. Memòria i família. El seu pare va morir el 12-3-1952, i en l’acta de defunció el fill consta com a viu.


CREDITS DE L EXPOSICIO Idea, producció i organització: Museu d’Història de Sabadell (MHS) Comissariat: Genís Ribé i Monge (MHS)

Museografia: Maria Marín Gelabert

Assessorament històric: Esteve Deu Baigual

Disseny gràfic: REBEKA Prod. Culturals SL

Correcció lingüística: Ajuntament de Sabadell

Fusteria: Xerrac SL

Fonts documentals:

Il·luminació: Canals Material Elèctric SL

Archive – KZ-Gedenkstätte Mauthausen

Producció Gràfica: Manual Color SL

Arxiu Històric de Sabadell (AHS) Arxiu de l’Amical de Mauthausen i altres camps

Muntatge: Laura Pascual Pascuas (MHS) Carlos Rivera Romero (MHS)

i de totes les víctimes del nazisme Arxiu dels Jutjats de Sabadell Arxius Departamentals francesos (Hérault; Pirineus Orientals) Museu d’Història de Catalunya (MHC) / Fons Amical de Mauthausen Portal de Archivos Españoles (PARES). Españoles deportados a campos de concentración nazis (1940-1945)

FAMILIARS DELS DEPORTATS

Montse Altarriba Playán Joan Batet Fernàndez Maria Roser Batet Fernàndez Maria Rosa Brossa Masip Carolina Causanillas Francesc Causanillas Ràfols Mònica Causanillas Rafael Celada Rodríguez Antònia Crespí Niubó Enric Crespí Niubó Feliu Crespí Niubó Asunción Díaz Vicanco Albert Domènech Arís Dolors Domènech Ràfols Jordi Domènech Pelillo Josep Escoda Sabatés Ramon Fernàndez Hilario

Roser Ferrando Closa Elisabet Garcia Garrigós David Giménez Oliveras Susana Giménez Díaz Dolors Junoy Mullor Antoni Hilario Mateu Joan Llonch Vives Rosa Llonch Saez Pepita Llonch Saez Joaquim Lou López Jaume Manyosa Ribatallada Cristina Miró Retana Rafael Monllor Llorens Alfred Monter Vilardell Natàlia Monter Vilardell Osvald Monter Vilardell Olga Nuñez Tomàs

Angelina Oliveras Castellanas Maria Antònia Oliveras Pons Francesc Pena Monter Meritxell Penas Rubio Toni Pons i Vilaplana Ester Prior Vial Maria Lluïsa Prior Vial Joaquim Querol Amorós Núria Querol Amorós Pilar Ràfols Cañellas Montse Rubio Marquès Catalina Sagarra Adelina Sancho Mònica Sancho Coll Teresa Tomàs Batet Gérard Vial

Agraïments Josep Maria Benaul i Berenguer, Juan Manuel Calvo Gascón (Amical de Mauthausen), Antoni Campaña, Laura Fontcuberta (Amical de Mauthausen), Lluís Garcia i Petit, Plàcid Garcia-Planas (Memorial Democràtic de Catalunya), Marta Garriga Ginestà (Institut Agustí Serra), Jordi Oliva i Llorens, Antonio Onetti Vera (AHS), Santi Plaza Zamora (Ajuntament de Sabadell), Cesc Prat Fernàndez (Ajuntament de Sabadell), Sílvia Sáiz i Calvó, Josep Serra Grau (Ajuntament de Lleida), Jordi Serrano i Blanquer, Marta Simó Sànchez, Rosa Toran Belver (Amical de Mauthausen), Jordi Torruella i Llopart (AHS) i Nani Valero Moreno (Ajuntament de Sabadell).

Organitza:

Col·labora:

Amb el suport de:


DEPORTATS 60 sabadellencs als camps nazis 1940 - 1945

Profile for museuhistoriasabadell

EXPOSICIÓ: DEPORTATS. 60 sabadellencs als camps nazis 1940-1945  

EXPOSICIÓ: DEPORTATS. 60 sabadellencs als camps nazis 1940-1945  

Advertisement