Avi Miquel

Page 1

Josep Miquel i Clapés, ca. 1916 (autor desconegut / Arxiu Agustí Serra d’Andreu Castells, AHS)

El company Josep Miquel Clapés va ser un treballador creualtenc compromès al llarg de tota la seva vida amb la lluita de la classe obrera. Una vida que va del 1859 al 1931 i que transcorre en paral·lel a un període especialment intens del moviment obrer, que es podria emmarcar des de la creació de la incipient Primera Internacional el 1864 als antecedents de la posada en pràctica del comunisme llibertari els anys 30. Per caracteritzar en Josep Miquel podríem dir d’ell que: És un INTERNACIONALISTA: un dels fundadors de la secció a Catalunya de la Primera Internacional, delegat al congrés de la CGT francesa el 1908 per part de Solidaritat Obrera (el sindicat d’àmbit català que esdevindrà embrió de la CNT), i membre del secretariat local de l’AIT (Associació Internacional dels Treballadors). És un REVOLUCIONARI ANARQUISTA que, amb altres companys com la Teresa Claramunt, dirigeix el 1883 els piquets de la Vaga de les Set Setmanes (que lluita per una jornada setmanal de 59 hores vers les 65 vigents a Sabadell, i que es veurà ofegada per la violenta repressió del sometent); que organitza les vagues del primer Primer de Maig, el de 1890, a Sabadell (només quatre anys després de la mort en la seva lluita per les 8 hores laborals dels màrtirs de Chicago que en son commemorats), i que contribueix a la mobilització local durant la Setmana Tràgica de 1909 que s’oposa al reclutament militar forçós de les classes populars per la guerra colonial. És un HUMANISTA que participa a l’establiment a Sabadell de diverses experiències pedagògiques racionalistes lligades a l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia i a la Institución de Libre Enseñanza de Giner de los Ríos, com son el Col·legi Modern Sabadellès, la Institució Pedagògica, o l’escola de la CNT-FAI del carrer Vilarrúbies a càrrec del mestre


Edgardo Ricetti. Un ensenyament integral ben llunyà a l’utilitarisme acrític de l’escola liberal. És un ACTIVISTA CULTURAL que promou la creació de l’Ateneu Obrer de Sabadell el 1883, que gaudeix de una de les millors biblioteques privades de la ciutat i és un àvid lector d’autors com ara en Puig i Ferreter, que tradueix obres de reconeguts autors com l’anarquista francès Sébastien Faure, i que contribueix a l’aparició de premsa obrera a Sabadell amb publicacions periòdiques com El Trabajo, entenent la cultura i el coneixement com a eines d’emancipació. És un MILITANT DE L’ANARCOSINDICALISME, que es sosté en l’acció directa i el recolzament mutu, sabedor que, en paraules d’Elysée Réclus, “el poder que es delega es perd”. En una organització, la CNT, que busca un model social lluny de la servitud i el clientelisme del liberalisme polític i econòmic o dels sindicats entesos com a empreses de serveis. És un REPRESSALIAT que avantposa els interessos de classe als personals i que pateix constants empresonaments, com ara el 1896 dins del Procés de Montjuic com a causa general contra l’obrerisme català, el 1906 després de l’atemptat contra Alfons XIII a Madrid del sabadellenc Mateu Morral, el 1910 condemnat a una pena de cadena perpètua, després commutada, arrel de la Setmana Tràgica, el 1911 després de les vagues generals revolucionàries, o el 1920 després d’un tiroteig en resposta al pistolerisme de la patronal i a l’aplicació de la llei de fugues. Tots fets dels que ells no va ser necessàriament protagonista, però que el converteixen de manera recorrent en una víctima física i social de la reacció. Com a seqüela de les pallisses i tortures sofertes queda paralític de cintura cap avall És un TREBALLADOR, teixidor d’ofici, que viu sempre de la seva feina, patint per les seves idees el “pacte de la fam” , és a dir, l’ostracisme laboral per part de la patronal local que el va obligar a ocupar-se com a venedor ambulant de cafè, o més tard, quan estava ja impedit, a teixir a casa amb un teler que la solidaritat dels seus companys van aconseguir-li És un REFERENT de l’anarcosindicalisme local, un militant que en els seus anys de vellesa serà conegut com “l’avi Miquel” i que posa la seva experiència al servei de les noves generacions que com ell aspiren a la revolució llibertària. I, al contrari que l’ésser sobrenatural alat que dona nom actual a aquesta via pública, en Josep Miquel no és ni més ni menys que un HOME, un dels milers d’homes implicats en l’interminable combat per una societat igualitària, fraternal i justa. Una inacabable i constant lluita de la que som depositaris i deutors i que si en Miquel fos entre nosaltres podem creure que seguiria portant endavant més que mai.

David Ferrer Revull Sabadell, 11 de març de 2020 Text del parlament llegit el dia de la presentació de la placa pintada del 1937 amb el nom del carrer “Josep Miquel”, restaurada i col·locada de nou al seu lloc original


Acte d’inauguració de la placa pintada del carrer “Josep Miquel” (1937), al carrer de Sant Miquel cantonada amb Vila Cinca. Sabadell, 11 de març de 2020 (Genís Ribé / MHS)