fora de termini i que, per tant, no podrien ésser incloses al catàleg.60 Les obres en qüestió foren dues pintures, Camps Elisis i Estudi de l’hort, totes dues adquirides, com també ho foren les quatre restants oficialment presents al catàleg. La tercera obra en discòrdia és una de les pintures presentades per Gili Roig, que fou adquirida per Pedro Castro.61 Malauradament, en aquest cas no ens podem ni tan sols aventurar a suggerir quina de les 13 pintures presentades fou l’escollida.62 Les dues obres restants que s’escapen del recompte oficial són dos paisatges presentats per Ignasi Jaques, dels quals ben poca informació es disposa.63 Sobre la resta de vendes, resulta especialment destacada la figura de Magí Morera com a mecenes especialment actiu en l’exposició, ja que es té constància que va adquirir sis obres (una de Joan Bergós, una de Lluís Botines, una de Lluís Lladó, una de Carles Mostany i dues d’Antoni Samarra). Membres destacats de la societat civil lleidatana van respondre a la crida de l’organització i s’emportaren també algunes obres. És el cas del doc- Picos de la Najarra, 1891-1892, de Jaume Morera. Oli sobre tela, 61,5 tor Combelles, que comprà els Jardins del x 102,5 cm. MAMLL 0217 Parc, de Bergós; o el de Frederic Godàs, que passà a ser el propietari de l’única peça que presentà Lluís Izquierdo, un pastel titulat Música agradable. L’alcalde Mor, a títol individual, adquirí dues aquarel·les de Joan Bergós (Camps Elisis i Lo cim de l’amor), com també ho féu Mariano de Gomar, que apostà pel Borratxo de Francesc Borràs i el Parc de Barcelona de Lluís Botines. Tanmateix, la major proporció de les vendes del material exposat es dugueren a terme entre artistes: Emili Pujol, Paco Mercè, Gili Roig, el ja mencionat Magí Morera i Joan Bergós compraren algunes de les obres presentades pels seus col·legues. D’altra banda, les institucions i els col·lectius de caràcter cultural i professional local, aquells en qui s’havien dipositat les majors expectatives sobre la venda de les obres exposades, respongueren de manera desigual a la crida de l’organització. D’aquesta manera, als paràgrafs següents s’observarà com, d’una banda, la Paeria i la Diputació donaren una mostra de suport que es podria qualificar de testimonial a la iniciativa; mentre que, de l’altra, les associacions ciutadanes semblava que mostraren un major compromís a favor de l’èxit de la proposta, que es traduí tant en compra d’obra com en aportacions econòmiques destacades, ja fos al protectorat o bé a la celebració del sorteig. 60. “Exposición de Arte”. El Correo Leridano [Lérida] (9 maig 1912), p. 2 61. “Exposición de Arte”. El País [Lérida] (1 juny 1912), p. 2 62. Exceptuant, és clar, les pintures “Estudi de roques”, “Costa catalana” i “Riallera”, adquirides pel Casino Mercantil, José Agustí Blasco i Juan Bergós, respectivament. 63. J.P. “Exposició d’Art”. El Ideal [Lérida] (25 maig 1912), pp. 1-2
30