Presentació del llibre "Los tranvías de vapor de la ciudad de Madrid"

Els tramvies de vapor a Espanya: el projecte editorial

Avilés Covadonga

Abril 2011

Santander Arceniega

Pontevedra Barcelona Madrid

València

Palma de Mallorca

Alacant Múrcia

Abril 2013 Las Palmas de Gran Canaria

Què són els tramvies de vapor?

Els tramvies de vapor: la vida impopular d’un transport popular Convivència dels tramvies amb altres vehicles als carrers i carreteres Regulació ràpida (i molt restrictiva) dels tramvies de vapor. Aspectes a legislar:

1. Amplada mínima del carrer

Què són els tramvies de vapor?

2. Sistema de rails que no sobresortissin de la calçada

Què són els tramvies de vapor?

3. L’ús de la tracció mecànica: les locomotores del model “tramvia”

Qu猫 s贸n els tramvies de vapor?

Qu猫 s贸n els tramvies de vapor?

Qu猫 s贸n els tramvies de vapor?

Què són els tramvies de vapor?

4. La limitació de velocitat i la figura del “corneta”

Qu猫 s贸n els tramvies de vapor?

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Generalitats Primer tramvia (de cavalls) inaugurat el 1871. Des de llavors, infinitat de projectes d’iniciativa privada per dotar la ciutat d’una xarxa tramviària que comuniqués entre sí els principals pols d’atracció de la ciutat (estacions de ferrocarril, mercats, barris obrers, espais d’oci, etc.).

Tracció a vapor per a les línies suburbanes. Cinc línies de lògiques molt diverses: 1. Dues línies suburbanes clàssiques, a Vallecas-Arganda i Carabanchel-Leganés

2. Un tramvia purament urbà: l’anomenat «tranvía metropolitano» 3. Una xarxa singular vinculada al projecte urbanístic de la Ciudad Lineal (CMU) 4. Un tramvia d’accés al Real Sitio del Pardo Cronologia i evolució diferents de les línies madrilenyes respecte de les barcelonines: excepte les línies a Leganés i de la xarxa de la CMU, que foren electrificades, la resta desapareixé sense haver conegut cap més sistema de tracció a part del vapor.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

1. El tramvia de Madrid a Carabanchel i Leganés Cronològicament, la primera en utilitzar la tracció a vapor.

La solicitud original data de 1875, però dificultats econòmiques de l’empresa impedeixen acabar el traçat, de 12,5 km de longitud, fins 1879.

Inici a la Plaza Mayor, però a partir de 1891 un conveni amb el Tranvia de Madrids permet arribar fins a la Puerta del Sola través de la Calle Mayor.

Inicialment és explotada per la Compañía General Española de Tranvías mitjançant caballeries.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Abans i tot de la conclusió del tranvía fins a Leganés, la companyia sol·licita la realització de proves de locomotores de vapor, a causa de la longitud de la línia i la duresa del traçat entre Carabanchel Bajo y Carabanchel Alto.

En concret, es fan diverses proves durant 1878 amb locomotores de vapor de la firma suïssa SLM (actual Stadler) : En los ensayos hechos con esta máquina en el tranvía de los Carabancheles arrastró desde la puerta de Toledo á Carabanchel alto (6 kilómetros) dos carruajes con 150 viajeros, empleando en el trayecto, descontando paradas, unos treinta y cinco minutos.

El movimiento de la máquina era suave, en cuanto permitió juzgarlo el estado de la vía; se detenía con facilidad en pendientes del 4 y 5 por 100, lo mismo á la subida que á la bajada, recorriendo á lo mas 3 á 4 metros desde que se apretaban los frenos; arrancaba luego sin violencia, para continuar su marcha con la pesada carga que conducía. En el trayecto, la máquina con los dos carruajes ha circulado por curvas de 16 metros de radio y de unos 80 de amplitud.

Malgrat que les proves foren satisfactòries, creiem que mai es prestà servei regular amb aquest mitjà de tracció.

La línea fou electrificada el 1903 i clausurada el novembre de 1937, en caducar-ne la concessió i donar el mal estat de la línia pels efectes de la Guerra Civil.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

2. El tramvia de Madrid a Vallecas i Arganda Aproximadament en les mateixes dades que l’anterior, es promou la construcció d’ua línia des del barri de Pacífico fins Vallecas i Arganda, seguint la carretera de Castelló.

Malgrat les succesives transferències de la concesió i de refundacions de la companyia concessionària, només s’aconseguí acabar la secció fins Vallecas i unes pedreres de guix properes.

El tranvía s’especialitzà mica en mica en el tràfic de mercaderies, motiu pel qual comptà amb nombrosos ramals privats per accedir a les nombroses pedreres de guix i les plantes de tractament del mineral.

El 1908 el tramvia fou adquirit por la CMU, amb l’objetiu de ser aprofitat como un tram del seu projectat ferrocarril de circumval·lació de la ciutat de Madrid, idea que no reeixí.

Finalment fou clausurat el 1931 després d’unes protestes veïnals pel mal servei que oferia i els nombrosos accidents que provocava.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Tingué dues etapes diferenciades, primer amb ample de vía internacional (1.445 mm) i, des de 1888, amb ample de via mètric.

Per al primer ample es comptava amb dues unitats construïdes per les firmes alemanyes Krauss y Hagans.

Per ample mètric, figuren, a més de la Hagans anterior convenientement adaptada, sis locomotoras: una misteriosa Krauss de 1884, dues Corpet de 1887, dues Saint Leonard de 1891 i una Orenstein & Koppel de 1912.

Pel servei en els ramals miners particulares, es disposà d’algunes locomotores procedents dels tramvies de vapor d’Alacant.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

3. La xarxa de tramvies de la Ciudad Lineal Ciudad Lineal: proposta de 1882 d’Arturo Soria per la construcció d’una urbanització basada en la construcció d’una ciutat circular amb un carrer principal com a eix al voltant del qual s’edificarien construccions de baixa densitat amb grans espais dedicats a jardins i equipaments col·lectius.

Un element clau era disposar d’un mitjà de transport ràpid i eficient que recorrés tot el llarg de la ciutat, motiu pel qual Soria pensà en la construcció d’un tramvia o ferrocarril de circumval·lació, de més de 50 km de longitud al voltant de Madrid.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

El projecte es construí de manera parcial, ja que només s’aconseguí la primera barriada de la ciutat projectada, d’uns 5,5 km de longitud al nordest de Madrid.

A partir de 1892 la CMU construí una extensa xarxa per unir la seva Ciudad Lineal amb el centre de Madrid, a més d’alguns ramals a Chamartín, Fuencarral i Canillejas i projectes no realitzats

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Inicialment les línies s’explotaren mitjançant caballeries, però el 1901 la CMU rebé la seva primera locomotora, seguida fins 1905 de 8 unitats més, fins completar el parc de 9 locomotores i 3 automotors de vapor per a la línea de Fuencarral a Colmenar Viejo.

Finalment, les línies de la CMU s’anaren electrificant paulatinament i integrant-se a la xarxa de la Sociedad Madrileña de Tranvías. Alguns dels seus traçats romagueren actius fins la clausura de les últimes línies tramviàries de la ciutat el 1971.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

4. El tramvia de Madrid al Pardo Projectat per primera vegada el 1875, però inaugurat el 1902.

La seva finalitat era facilitar els desplaçaments dels madrilenys els caps de setmana i dies festius als diversos llocs d’oci (merenderos, llocs d’excursions...) de la zona. Això no era ben vist per tothom: Nada, ya no le queda á este Madrid nada de lo suyo. Estamos irremisiblemente perdidos. La tradicional fiesta de San Eugenio, ha perdido todos sus encantos con el tranvía de vapor á El Pardo. ―¡Ahora cualquiera va á El Pardo á coger bellotas; mira qué gracia!... ¡El caso era antes, antes!

Repito que los verdaderos sportmen, sportwomen and sportchildren de las bellotas estaban inconsolables, porque veían que se les habían ido los peligros y vicisitudes, sobresaltos, inconvenientes, quimeras y demás atractivos de la fiesta, con motivo de funcionar un tren.

Hubo romero que propuso solicitar de la Empresa la suspensión del tráfico durante ese día, para que se pudiera apreciar quién era capaz de traer más arrobas de bellotas sobre los propios riñones.

La línea deixà de prestar servei el 1917, al·legant que «les circumstàncias anòmales provocades per la I Guerra Mundial impedien l’explotació regular del tramvia», si bé la línia mai tingué una vida econòmica brillant.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Es comptà amb un parc format per quatre locomotores i un número igualment baix de cotxes de viatgers, d’un model únic en els nostres tramvies pel fet d’estar dotats de tres departaments de sis seients cadascú i d’un passadís lateral exterior només protegit per la marquesina del vehicle.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

5. El «tranvía metropolitano» El 1873 es projecta com un tramvia de contorn o de circumval·lació al voltant de la ciutat de Madrid.

El seu concessionari, donada la seva influència política, aconsegueix convertir-lo en un tramvia «metropolità» per al transport dels cadàvers i els seus seguicis fúnebres a la Necrópolis de l’Est. El tramvia s’inagura el 1903, però l’objetiu no s’assoleix mai i es clausura dos anys després.

Per a l’explotació de l’únic tram construït (4 km), la línia comptà amb només dues locomotores de vapor i un reduït nombre de cotxes de viatgers, entre els quals no tenim contància de cap d’adaptat al transport de fèretres.

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Els tramvies de vapor de la ciutat de Madrid

Moltes gràcies per la vostra atenció

Més informació a: joan.alberich@yahoo.es http://tranviasdevapor.blogspot.com