"Empremtes de l'habitar", d'Anna Llimós

Disseny gràfic: el-local.com

Organització:

Amb el suport de:

TERRITORIS PRIVATS Museu d’Art de Cerdanyola (MAC Can Domènech) De dimarts a dissabte de 17 a 20 h Diumenges i festius d’11 a 14 h

Carrer de Sant Martí 88 08290 Cerdanyola del Vallès Tel. 93 591 41 30 mac@cerdanyola.cat

EMPREMTES DE L'HABITAR Del 22 de gener al 8 de març

Inauguració Dijous 22 de gener a les 19h

Del 22 de gener al 8 de març

”

L’ESPAI ES DESFÀ COM LA SORRA QUE LLISCA ENTRE ELS DITS. EL TEMPS SE L’ENDÚ I NOMÉS EM DEIXA UNS QUANTS TROSSOS INFORMES

Així, en una sèrie anterior, Futur Negat, l’artista se centrava en els espais perifèrics i el contrast entre les expectatives de futur que s’hi varen crear i el seu present d’abandó.

Georges Pérec

A

Anna Llimós Vidal Barcelona, 1989 Des de l’any 2007 al 2011, estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona i posteriorment cursa el Màster en Formació del Professorat en l’especialitat de Dibuix.

L’any 2013 obté una beca gràcies a les Ajudes a la Jove Creació d’Arts Plàstiques que ofereix la Fundació Felícia Fuster i també l’accèssit en la 10ª Edició del Premi Climent Muncunill i Roca. L'any 2014 l’Ajuntament de Sabadell li concedeix una residència artística a la Nau Estruch dins de la convocatòria Sabadell Obert, destinada a artistes visuals locals.

Actualment complementa la producció artística amb els estudis de Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies a la Universitat Oberta de Catalunya. annallimos.wix.com/inici

V

ESPAIS I DERIVES

“Viure és passar d’un espai a un altre, fent el possible per no colpejar-se”, escrivia Georges Pérec en el seu llibre Espèces d’espaces (1973-74), en el qual, de manera fragmentada, i des d’una mirada àgil, intuïtiva i poètica al mateix temps, recorre diferents espais, començant pel més concret, la pàgina, per anar passant, per espais cada cop més grans i generals: el llit, l’habitació, l’apartament, l’immoble, el carrer, el barri, la ciutat, el camp, el país, Europa, el món i l’espai.

L’Anna Llimós Vidal comparteix amb en Pérec aquest interès per la noció d’espai, en les seves nombrosíssimes variants i, com Pérec, en els seus treballs salta sense complexos per diferents “espècies d’espais”.

“Els meus espais són fràgils: el temps els desgastarà, els destruirà: res semblarà ja allò que era, els meus records em trairan, l’oblit s’infiltrarà amb la meva memòria, miraré algunes fotos groguenques, amb les vores trencades, sense poder reconèixer-les (…) L’espai es desfà com la sorra que llisca entre els dits. El temps se l’endú i només em deixa uns quants trossos informes”. Quan Pérec visita els espais de l’habitació i de l’apartament, parla de records, dels usos funcionals o ficticis dels objectes i d’habitar o deshabitar un apartament. A Territoris privats, l’Anna explora els objectes quotidians, o millor, la seva absència, com una forma de recordar la seva presència.

L’artista se centra en les algorfes de les cases, el lloc on per definició s’emmagatzemen i acumulen objectes en desús, les fotografia i cada cop fa desparèixer un dels objectes: una escala, una cadira, una tauleta, unes claus, una gàbia… tot intervenint-hi amb grafit. Les fotografies de l’Anna intenten retenir alguna cosa perquè no caigui en l’oblit.

És, precisament, subratllant aquesta absència que l’objecte esdevé més present que mai i pot arribar a evocar les vivències que l’acompanyaren.

Un altre tipus d’espai que visita l’Anna és el que trobem a les caixes de música foses en bronze de les que surt la melodia d’El Cant dels Ocells, una composició que té a veure amb el Nadal, però també amb la despedida solemne a les persones il·lustres.

Entrem aquí en l’espai de l’imaginari col·lectiu, els espais mentals compartits que defineixen el punt des del qual explicar-se el món.

Com Pérec i tants altres creadors, l’Anna Llimós Vidal fa derives, personals i artístiques, derives que de vegades sembla que no porten massa lluny i de vegades provoquen trobades extraordinàries. Aquí rau el seu valor, en aquesta petita diferència que escrivia una altra artista, Dora García, en una de les seves frases d’or (també agafada d’algun altre lloc), “La diferència entre allò que és ordinari i allò que és extraordinari es troba en aquesta coseta extra”.

Montse Badia Desembre 2014

Gàbies

80x60

Interruptor

cm

40x30

cm

Claus

Grafit i impressió giclée

TERRITORIS PRIVATS

40x30

cm

Cadira

80x60

cm

Bicicleta

60x80

cm