Vigo, Soriano, Carreras, Aymerich, Carrillo, Font, Masalles & Ninot
70
A s t e r w i l l k o m m i i Sch. Bip. subsp. catalaunicus (Costa & Willk.) A. Bolòs Sobretot a l’estatge submontà, bé que pot ascendir ocasionalment fins al montà. 740– 1650 m. Pastures calcícoles seques ( Aphyllanthion ), sobretot als terrenys margosos. C a les conques del Llobregat i el Cardener, RRR a la vall de La Vansa i aparentment absent de la conca del Segre. Retz.
Astragalus depressus L. Estatge subalpí. 1750–2210 m. Prats molt freqüentats pel bestiar, calcigats i nitrificats (Polygono–Poetalia). RR. PC (Romo, 1985a).
Sch. Bip. (Costa & Willk.) A. Bol Aster willkommii Sch.subsp. Bip. subsp. catalaunicus (Costa & sWillk.) A. Bolòs
Astragalus alpinus L. Citat en un inventari aixecat per Gruber (1978) al sector TAP. Considerem força probable que es tracti d’una confusió amb algun altre tàxon.
Astragalus australis (L.) Lam. Estatges subalpí i alpí. 2000–2540 m. Pastures en indrets calcícoles pedregosos (Seslerietalia coeruleae). C al massís de la Tosa–Puigllançada, RR al Cadí.
L.
Astragalus glycyphyllos L. Estatges submontà i montà. 800–1750 m. Vorades de boscos mesòfils ( Origanetalia). C.
(L.) Lam.
Astragalus danicus Retz. Estatge subalpí. 1850–2350 m. Pastures mesòfiles, en depressions del terreny amb el sòl descarbonatat (Bromion erecti ). C al Cadí occidental, RRR a la resta de la serra. El seu límit oriental conegut se situa a Prat de Cadí i a la Coma dels Cortils, per on tot just penetra als sectors CNE i CSE.
L.
Astragalus hypoglottis L. subsp. hypoglottis Estatges submontà i montà; rarament al subalpí. 1000–1900 m. Pastures xeròfiles o mesòfiles (Aphyllanthion, Brometalia erecti), sovint entre matolls o en clarianes forestals. RR. CG77 (Romo, 1985a).