Figura 142. Catàleg imprès de la Biblioteca Salvador publicat el 2008. © CMCNB. Fotografia: Jordi Vidal F.
l’Institut Botànic de Barcelona en dues fases: la primera el 1938, gràcies a les gestions dutes a terme per Pius Font i Quer, i la segona a través de la compra feta per l’Ajuntament de Barcelona el 2013. Els documents dipositats a l’Institut Botànic de Barcelona el 1938 no eren gaire nombrosos i estaven formats bàsicament per correspondència prefilatèlica datada entre els segles XVII i XIX. En aquest tipus de correspondència s’escrivia el contingut en un paper que posteriorment era utilitzat també com a sobre doblegat sobre si mateix. Per tancar la carta s’utilitzava lacre segellat amb el segell de la família. Una primera classificació dels documents la va portar a terme Josep M. Camarasa, que va agrupar la correspondència segons els seus destinataris i remitents. El 2011, aquesta primera classificació va permetre elaborar una base de dades interna que presentava la informació d’una manera més estructurada i facilitava la localització dels documents. El 2013, gràcies a la compra feta per l’Ajuntament de Barcelona, la documentació de l’Arxiu Salvador es va incrementar
d’una manera notable. Igual que la resta dels objectes incorporats a través d’aquesta compra, els documents no presentaven cap mena d’ordre. Ocupaven un volum de 12 caixes de trasllat i, després d’una primera neteja, desinfecció i diagnòstic, calia fer-ne almenys una primera classificació, inventari i reubicació en caixes d’arxiu normalitzades (fig. 143). El primer pas va ser establir un equip de treball compost per tres documentalistes, un d’ells amb coneixements de restauració i conservació, que permetés practicar un primer tractament als documents. Amb aquest objectiu es va contactar Álvaro Meléndez-Galán, Josep Aurell i Natalia Hervás, que van treballar sota la coordinació de Trinitat Prunera, Karina Barros i Neus Ibáñez. El treball va tenir una durada de sis mesos, des de juny fins a desembre de 2014. Les directrius tècniques van ser proposades per Trinitat Prunera, arxivera de l’Institut Botànic de Barcelona en aquell moment, que va establir l’abast del projecte i el tractament tècnic que s’havia d’aplicar a la classificació i descripció dels documents. 167