Issuu on Google+


LA MEMÒRIA DE LA PLAÇA 2013

EL TAXIDERMISTA

07/11/2013 > 31/01/2014


La Plaça Reial és un dels espais més emblemàtics de Barcelona. Un d’aquells indrets que guarden la seva història amb cura, protegida per les majestuoses arcades que li donen intimitat malgrat la centralitat de la seva localització. A tocar de La Rambla però amb vida pròpia, la Plaça Reial ens dóna caliu i ens desperta la curiositat de tot el que va representar des del seu naixement a mitjan segle XIX. Actualment és una de les places més concorregudes per barcelonins i turistes, atrets per la seva bellesa i per la gran oferta de restauració que hi ha a la zona. Famosa durant dècades pels seus populars cafès, la Plaça Reial guarda un record molt destacable: la presència de la botiga-museu del taxidermista català Lluís Soler, oberta l’any 1926. Aquell negoci va captar un gran interès popular i el de personatges tan coneguts com Salvador Dalí, Josep Maria de Sagarra o Joan Miró, que també van visitar la botiga. Ara la Fundació Setba ens brinda la possibilitat d’homenatjar l’existència de la famosa botiga que anys més tard es reconvertiria en restaurant. Com a alcalde, us agraeixo que mantingueu viu l’esperit inicial d’aquesta plaça tan encisadora i que treballeu per mantenir-la en la ruta habitual de molts barcelonins i barcelonines. Amb la vostra iniciativa, Barcelona recupera una part molt important de la seva història urbana. Estic segur que l’exposició que heu preparat servirà per despertar de nou l’interès de tots nosaltres per una de les places més distingides de la nostra ciutat. La Plaça Reial és un punt important de trobada dels barcelonins i les barcelonines i un lloc admirat també pels turistes. Recordant l’antiga botiga especialitzada en taxidèrmia, rememorem una part del seu encant.

Xavier Trias Alcalde de Barcelona


Amics i amigues,

La Fundació Setba té la seu institucional al bell mig d’una de les porxades de la Plaça Reial, al lloc on es trobava el Convent de Santa Madrona que va ser destruït durant la crema de convents de 1835. Per nosaltres aquest espai tan singular, té una gran importància i per això, amb l’objectiu de mantenir-ne la memòria, l’any 2012 vam presentar el projecte La Memòria de la Plaça. Tant l’exposició com les activitats paral·leles varen ser dissenyades per la Fundació, però l’acollida de les persones i les entitats que hi varen participar fou tal, que ens va encoratjar a fer d’aquesta idea un projecte amb continuïtat. Aquest any, recordem un establiment emblemàtic que va ser pioner durant molts anys en la seva activitat, el taxidermista. El “Museo Pedagógico de Ciencias Naturales (Vda. De Luís Soler y Pujol)” , com encara es pot llegir al rètol que el propietari actual va decidir conservar, va atreure durant anys barcelonins i gents de tot el món. Així, durant tres mesos la Fundació Setba es trasllada en el temps per reviviicar el mític establiment. L’espai exposa peces úniques de la botiga i en fa una revisió actual, a través de la mirada de prestigiosos artistes que, amb les seves inspiracions, decoren les parets de la Fundació Setba i dels establiments de la Plaça Reial. Perquè durant aquests mesos, tota la plaça té memòria. I si vols, tu també pots formar part d’aquest petit homenatge. En el marc del projecte La Memòria de la Plaça, elaborarem un reportatge documental que recollirà el testimoni de les persones del barri. Si tens records del taxidermista vine a compartir-los amb nosaltres i ajuda’ns a fer que les generacions actuals i futures no oblidin la història de la Plaça Reial. La nostra història.

Dario Olaortua President de la Fundació Setba


EL PROJECTE la memòria de la plaça 2013 EL TAXIDERMISTA

1 2

ELS ARTISTES DE SETBA INTERPRETEN LA PLAÇA

>

LA PLAÇA PUJA A SETBA EL TAXIDERMISTA A SETBA

3

SETBA BAIXA A LA PLAÇA

>

>


1 LA PLAÇA PUJA A SETBA >

EL TAXIDERMISTA

la>crònica “ENYORAT TAXIDERMISTA” La Plaça Reial ha estat sempre un espai enriquit amb un aroma ben especial, a més d’exhibir una personalitat acusada. Malgrat ser tan oberta de cara a La Rambla, ha aconseguit mantenir un encís únic, recollit i privat. Un atractiu popular ha estat la ira de segells, però només els matins de diumenge. Un altre atractiu també molt popular era la botiga del número 10; el poble l’anomenava “les Bèsties” i també el “Taxidermista”, denominacions més properes i curtes que Museu Pedagògic de les Ciències. Quan algú anava acompanyat per canalla, es feia visita obligada: badar davant d’aquells aparadors tan ben posats i amb uns animals que es feien mirar. Joan Miró, veí del barri, se sentia fascinat per aquell espectacle que observava entre mut i somniador. Era un establiment enriquit per un cert aire exòtic, de misteri i d’aventura. Josep Palaus, gendre del fundador Lluís Soler i Pujol, va saber compaginar la serietat cientíica amb l’atractiu comercial. Va encarrilar la dèria de molts col·leccionistes, va despertar vocacions i va saber també fer-se imprescindible a l’hora de satisfer peticions. Per això va ser tan bon client un Dalí que el primer dia va voler cridar l’atenció en encarregar dues-centes mil formigues. La freqüentava ja de petit el poeta Sagarra, ainat coneixedor d’ocells i papallones. Ava Gardner s’hi va fer dissecar el cap del toro que li havia brindat un Màrius Cabré seductor. Botiga centenària, va saber no quedar antiquada i es posava al dia amb les noves ofertes que brinda la soferta natura, tant la viva com la geològica. Entrar-hi era com endinsar-se en un ambient novel·lesc, on amb ben poca imaginació s’imposava tot seguit la malícia de l’aventura, l’exploració del desconegut i el il d’ambients tan allunyats de la ciutat prosaica. El taxidermista era com una mena de teatre creador de iccions llamineres, en què cada nou visitant trenava el seu argument. Tot i que va tancar i malgrat els decennis que han passat, el seu record continua i encara és present a la memòria sentimental dels barcelonins.

Lluís Permanyer Lladós Periodista de La Vanguardia i cronista de la ciutat Maig 2013

Josep Palaus Gendre de Lluís Soler i Pujol

10

11


1 LA PLAÇA PUJA A SETBA >

EL TAXIDERMISTA

ahir>avui

I quan era l’hora de tancar, algun dels treballadors baixava les cinc persianes de la botiga i totes les olors quedaven empresonades. Molts records també van quedar dins quan es va tancar deinitivament. Avui, gràcies a aquesta exposició homenatge a la taxidèrmia dels meus avantpassats, se m’ha despertat la memòria dels records i les olors. Però sobre tot és un homenatge a les persones que van conduir la botiga: el meu besavi Lluís Soler, la meva besàvia Carme Boix, la meva àvia Ana Soler, el meu avi Josep Palaus, els meus tiets Ignasi, Frederic, Xavier i Francesca i, sobretot, a la mare Carmen Palaus que, al costat del meu pare, Ignasi Viladevall, ens varen transmetre amb orgull i sensibilitat, els coneixements i l’amor a la natura. Núria Viladevall Palaus Besnéta de Lluís Soler i Pujol, el primer taxidermista

“OLORS I RECORDS” Eren els anys 70. Sortíem de l’escola i la mare ja ens esperava darrere els grans aparadors de la botiga. Ella, des de l’interior, amb un somriure complaent, ens indicava que miréssim les peces que anava disposant ordenadament: una geneta que trepa sobre un tronc, una serp que mostra els incisius, un cristall de quars de grans dimensions, una caixa plena de coleòpters accentuant la seva gran diversitat... Es veu bé des del carrer? ens preguntava en entrar. Tot seguit anàvem a fer un petó, primer a l’avi que normalment, el trobàvem a l’espai on hi havia la calaixera dels lepidòpters. Sovint, canviava de lloc les papallones. Nosaltres n’admiràvem la bellesa de formes i colors mentre oloràvem l’essència de mirbana. Ell n’agafava una Mireu aquesta “blaveta” mascle, quins colors! Tot seguit agafava una “blaveta” femella i ens n’ensenyava els colors marrons del darrere Veieu? El mascle sempre crida l’atenció! Després anàvem a fer un petó a l’àvia. Ella sempre estava asseguda al seu escriptori, entre llibres de comptabilitat, tinter, plumilla i paper d’assecar de color rosa. M’agradava molt aquell espai presidit pel quadre del seu pare, sota del qual una placa deia: Lluís Soler Pujol, fundador del “Museo Pedagógico de Ciencias Naturales” 1898. Quan podia, l’àvia ens explicava l’admiració que sentia per ell, naturalista, cientíic, didàctic i divulgador. Gràcies a ell moltes escoles i museus podien conèixer el món animal. Hi ha molts darwins petits a la vida! A la botiga entrava el públic i preguntava: Podem veure els goril·les? Sempre hi havia gent passejant entre les nombroses vitrines plenes d’esquirols, tórtores, mofetes... i a les parets, caps de cérvol i banyes de tota mena; per sobre les vitrines, pells de guepard, de guineu, de zebra... L’àvia ens deia que anéssim a buscar algun encàrrec al taller; els treballadors dissecaven a l’entresòl. El Paco, els ocells. L’Eduardo muntava els esquirols sobre troncs amb pinyes; el Luna una guineu o una marta sobre una roca de guix i l’Ernest feia els rèptils; el Miquel adobava les pells que recollia de les tines plenes de formol, impregnant tot l’espai d’aquella forta olor. Ara la pell d’una gasela, ara la d’un porc senglar... Jo acariciava les plomes suaus del gran duc, admirava els colors dels martinets o resseguia la cua d’un toixó.

12

“EN RECORD D´EL TAXIDERMISTA” L’ any 1991, el “Museo Pedagógico de Ciencias Naturales” va decidir tancar les seves portes, però vint anys després el meu germà Jordi Arrese , medalla de plata de tennis dels JJOO de Barcelona de 1992, i jo mateix, Víctor Arrese, fundador i creador de la cadena FrescCO, vàrem transformar el local en un restaurant: el MariscCo. El local conserva el rètol original així com altres elements arquitectònics de l’ antic negoci de Lluis Soler, el taxidermista per excel·lència de Barcelona. En aquests moments, el local, que gaudeix d’ una ubicació privilegiada a la Plaça Reial, conserva encara l’ empremta cultural i històrica del seu fundador i estem orgullosos d’aquest fet. Durant aquests dos anys i mig, el restaurant MariscCo s’ha fet un lloc entre els locals de la històrica Plaça Reial, oferint peix i marisc de màxima qualitat i una excel·lent cuina marinera tradicional. Víctor Arrese Propietari del restaurant MarisCo, emplaçat on hi havia la botiga de taxidèrmia de la Plaça Reial

13


1 LA PLAÇA PUJA A SETBA >

EL TAXIDERMISTA

els>animals

La Fundació Setba ha volgut reproduir l’ambient que es respirava a la botiga de taxidèrmia de la Plaça Reial amb una petita representació dels animals que s’exhibien a l’època. Des de papallones i coleòpters ins a una cria de rinoceront, passant per un ratpenat en formol o les col·leccions de minerals. I no podíem retre-li l’homenatge sense alguna de les seves peces més emblemàtiques, com la cabra pirenaica.

Felicitació de Nadal de l´any 1946 de la botiga de taxidèrmia Soler i Pujol amb la fotograia del diorama dels falcons peregrins capturats a l’Església de la Mare de Deu del Pi i naturalitzats per Lluís Soler l’any 1913.

Detall del diorama dels falcons peregrins a l’Església del Pi, propietat del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. El diorama representa dos exemplars caçant un colom. Aquests falcons varen ser capturats a Barcelona i donats al Museu per l’alcalde de la ciutat, Joaquim Sostres.

Fotograia de Lluís Soler i Pujol amb una cabra dissecada. L’original es troba a l´arxiu històric del Museu de Zoologia de Barcelona. A l’any 1908 Soler i Pujol va obtenir la plaça de preparador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Fotograia de Dalí sobre un rinoceront a la Plaça Reial davant la botiga de taxidèrmia. Aquesta imatge va ser presa pel fotògraf Josep Postius i publicada a la revista DESTINO el 14 de maig de 1960 a la secció de l´escriptor Sempronio “La semana en libertad”. L’articulista escriu “El establecimiento del taxidermista proporciona ideas al calenturiento cerebro daliniano”

Cria de rinoceront dissecat a inals dels anys 50 a la botiga de taxidèrmia de la Plaça Reial. Des de l’any 1965 es troba al Museu de Ciències El Carmen a Onda (Castelló). Aquest Museu fundat per monjos carmelites va adquirir, la dècada dels 60, un centenar d’animals de la botiga barcelonina com una elefanta, un ós bru, una gasela i un tapir entre d’altres. www.museodelcarmen.com

14

Cabra pirenaica de pell naturalitzada del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 150x50x110cm. Fotograia ©MCNB/ Xènia Aymerich

15


EL TAXIDERMISTA

la>publicitat La botiga de taxidèrmia també coneguda com a “Museo Pedagógico de Ciencias Naturales” va editar durant anys butlletins amb articles sobre aquesta disciplina. També varen ser famoses les felicitacions de Nadal que cada any il·lustraven amb fotograies i dibuixos d’animals o escenes de la Plaça Reial. Així, la tasca divulgativa de la botiga va ser molt important per l´època.

Targeta de la primera botiga de taxidèrmia oberta per Lluís Soler i Pujol al carrer de Rauric, 9 l’any 1889.

Felicitació de Nadal de 1955 amb la imatge d´un goril·la mascle retenint una persona. Anys després es va treure la igura per ésser políticament incorrecte. (A la dreta)

Anunci a la contraportada de la revista cientíica IBERIA. 1945

16

Anunci a la contraportada de la revista cientíica IBERIA.1947


1 LA PLAÇA PUJA A SETBA >

EL TAXIDERMISTA

Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998)

els>fotògrafs La botiga de taxidèrmia va exercir una forta atracció entre els vianants de la Plaça Reial. La gent del carrer quedava embadalida mirant els aparadors, entre ells l’artista Joan Miró. Els millors fotògrafs de l’època varen deixar constància de com era la botiga i els seus impressionants aparadors.

Fotògraf precoç, ja des de ben jove formava part de l’Agrupació Fotogràica de Catalunya on va conèixer Oriol Maspons. Des del 1946 exposà a Barcelona i els anys 60 va treballar com a corresponsal per a mitjans com la Gaceta Ilustrada o La Vanguardia, entre d’altres. Va fer una petita incursió en el món del cinema. S’ha dit que la seva fotograia té reminiscències del neorealisme. Miserachs va saber captar la vitalitat de les persones en la immediatesa de l’acte, mostrant-se molt pròxim a elles amb l’objectiu ixat en les múltiples diferències del context humà.

Toni Catany (Llucmajor, 1942 - Barcelona, 2013) Fotògraf autodidacta, va realitzar centenars d’exposicions individuals i col·lectives arreu del món i l’any 2001 va rebre el Premio Nacional de Fotografía (España) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (Catalunya). La seva obra es troba en nombroses col·leccions internacionals, públiques i privades. Catany es va interessar des de sempre per les tècniques fotogràiques del segle XIX ins al punt d’adquirir material fotogràic antic i experimentar amb tècniques molt diverses.

“EL TAXIDERMISTA” Gelatina de plata 18 x 24 cm 1976

18

“TAXIDERMISTA DE LA PLAÇA REIAL” Fotograia color s/paper 30 x 20 cm ca. 1989-1991

19


1 LA PLAÇA PUJA A SETBA >

EL TAXIDERMISTA

Francesc Català Roca (Valls, 1922 - Barcelona, 1998)

Pepe Encinas (Barcelona, 1954)

Català Roca és considerat per molts crítics el fotògraf català més important del segle XX. Fill i germà de fotògrafs, va treballar per a diversos mitjans com Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia. La seva fotograia parteix d´una concepció “neorealista” de la imatge, cercant sempre un punt de vista insòlit i sobre tot, la vessant més humana, com és el cas d’aquesta fotograia en què es veu el pintor Joan Miró mirant embadalit davant l’aparador de la botiga de taxidèrmia de la Plaça Reial.

És un dels periodistes formats a l’escola de la reivindicació urbana. Les lluites ciutadanes de Barcelona van esdevenir el tema central de la seva obra. Treballà per al diari Tele/Express i per a El Periódico de Catalunya. Ha guanyat diversos guardons, com el premi Ciutat de Barcelona (1976), el Mariano José de Larra (1984) o el de Millor Fotoperiodista de l’any (1986), entre d’altres. Ha comissariat i realitzat exposicions sobre fotògrafs oblidats i consagrats i sobre la seva pròpia obra. És coautor de diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona.

“SENSE TÍTOL” Còpia en paper fotogràic, blanc i negre 50 x 40 cm 1968

“MIRATGE” Còpia en paper fotogràic, blanc i negre 30 x 30 cm 1987

20

21


EL PROJECTE la memòria de la plaça 2013 EL TAXIDERMISTA

1

LA PLAÇA PUJA A SETBA EL TAXIDERMISTA A SETBA

>

2 ELS ARTISTES DE SETBA INTERPRETEN LA PLAÇA

3

SETBA BAIXA A LA PLAÇA

>

>


EL TAXIDERMISTA

“ARTISTES VERSUS TAXIDÈRMIA “ La designació de Barcelona com a seu olímpica l´any 1992 va portar grans canvis a la ciutat, la majoria positius, però també vàrem perdre alguns espais o establiments tan emblemàtics com la botiga de taxidèrmia de la Plaça Reial: un espai de tres plantes que va arribar a tenir 50 treballadors i es va convertir en el número u del seu sector, sense competència a l´estat espanyol. Actualment sembla que la taxidèrmia forma part d’altres temps. Els moviments ecologistes han lluitat perquè així fos. Malgrat les crítiques i la mala premsa, la taxidèrmia continua present en el món de l’art i la publicitat. Damien Hirst és l’autor de l’obra “La impossibilitat física de la mort en la ment d’algú viu” que va ser adquirida per 12 milions de dòlars. Es tracta d’un tauró de quatre metres suspès en una vitrina amb formol. Potser Hirst és un bon artista, però de ben segur que és un taxidermista mediocre, ja que el tauró s’està descomponent. No oblidem que els taxidermistes són veritables escultors que han de fer els motlles dels animals que dissequen. Un altre exemple actual és la campanya publicitària “Diorames” del Banc de Sabadell per al seu compte “Expansió” on els protagonistes són animals dissecats provinents de la col·lecció del Museu d´Història Natural de Los Angeles. Aquest espot vol transmetre el missatge de la necessària adaptació de les espècies a l´entorn per assegurar-se la pròpia supervivència. En aquesta exposició, la Fundació Setba vol fer un homenatge a la botiga de taxidèrmia i per això, a més d´obres originals de la famosa botiga Soler i Pujol, hi trobarem creacions contemporànies. Nasevo i Carles Piera fan servir animals dissecats o parts d’ells en els seus treballs, el pintor Miguel Macaya retrata els animals amb una precisió que convida a acariciar-ne la pell. El més jove, Guim Tió, composa els seus retrats com si d’un taxidermista es tractés: el nas d’una persona, la boca d’una altre... ins arribar a la composició inal. I Eduard Palaus, en tant que besnét de Lluís Soler i Pujol, fa honor a la seva nissaga amb unes peces de nova “taxidèrmia”. Per acabar de recrear l’ambient de l’època, podrem gaudir de les fotograies de grans mestres com Francesc Català Roca, Toni Catany, Colita, Pepe Encinas o Xavier Miserachs, que en el seu dia varen plasmar com era la botiga de taxidèrmia amb els seus impressionant aparadors, inoblidables per a tots aquells que alguna vegada vàrem quedar bocabadats guaitant-los. Personalment jo encara no els he pogut esborrar de la meva memòria, i aquesta exposició és bona prova d’això. Cristina Sampere Comissària de l’exposició EL TAXIDERMISTA

24


2 ELS ARTISTES DE SETBA INTERPRETEN LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

Miguel Macaya (Santander, 1964) La pintura de Miguel Macaya és atemporal, les seves pinzellades precises fan que sembli fàcil el que és molt complicat. Intel·lectuals com Eduardo Mendoza o Antonio Muñoz Molina han escrit sobre les seves obres i els seus quadres formen part de les millors col·leccions d’art del món. Com si d’un magníic taxidermista es tractés, els animals adquireixen vida amb les llums i les ombres que Macaya els dóna i fa que la nostra mà es dirigeixi, involuntàriament, a tocar-los la pell.

“SENSE TÍTOL” Tècnica mixta s/tela 122 x 122 cm 2013

26

“SENSE TÍTOL” Tècnica mixta s/tela 200 x 180 cm 2010

27


2 ELS ARTISTES DE SETBA INTERPRETEN LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

NASEVO (Barcelona, 1945) Nasevo és l’acrònim d’Ernesto Ventós. El món de les fragàncies i la tradició de les essències l’han acompanyat des de petit i això l’ha ajudat a bastir una poderosa memòria olfactiva. Les creacions de NASEVO sorgeixen com a fruit de la simbiosi entre les seves dues passions, les fragàncies i l’art plàstic. I el nas, com a punt d’unió, és el gran protagonista. “NASCONEJO AMARILLO” Taxidèrmia, fusta 28 x 22 x 21 cm 2012

“NASCONEJO ROJO” Taxidèrmia, fusta 28 x 22 x 21 cm 2012

28

29


2 ELS ARTISTES DE SETBA INTERPRETEN LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

Guim Tió (Barcelona, 1987) Guim Tió és un jove artista amb un estil molt particular caracteritzat per “intervenir” celebritats i models de revistes, convertint-los en éssers diferents que provoquen inquietud quan els mires. “RINO” Tècnica mixta s/pòster 84 x 59,5 cm 2013

“MEI” Tècnica mixta s/revista 29 x 22 cm 2013

30

31


2 ELS ARTISTES DE SETBA INTERPRETEN LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

Carles Piera (Barcelona, 1985)

Eduard Palaus (Barcelona, 1969)

Carles Piera va ser seleccionat per participar en l´exposició Setba Jove de l´any 2012 i des d´aleshores ha col·laborat en diverses ocasions amb la Fundació. És un artista inclassiicable que es mou entre l’escultura i la instal·lació amb la professionalitat d’un artesà d’altres temps. Fa servir elements de taxidèrmia en les seves obres, que adquireixen un to absolutament teatral.

Palaus és besnét del taxidermista Lluís Soler i Pujol. Una de les aicions preferides de la seva infància era anar a la botiga de la Plaça Reial i obrir-ne els congeladors que sempre estaven plens de sorpreses: caps de senglars, serps, esquirols, guineus i ins i tot gossos i gats. Les peces que presenta en aquesta exposició són la fusió del seu passat com a restaurador de mobles antics i el record inesborrable de la botiga dels seus avantpassats.

“ANATOMIA DESCRIPTIVA” Modelat en resina, paper i manipulació d’objecte trobat 110 x 80 x 50 cm 2013

32

“ANTÍLOP ISABELÍ” Peus de consola isabelina i fusta 118 x 65 x 28 cm 2012

“ANTÍLOP DECÓ” Braços de butaca Art Decó i fusta 108 x 67 x 33 cm 2012

33


EL PROJECTE la memòria de la plaça 2013 EL TAXIDERMISTA

1

LA PLAÇA PUJA A SETBA EL TAXIDERMISTA A SETBA

2

ELS ARTISTES DE SETBA INTERPRETEN LA PLAÇA

>

>

3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA

>


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

RELACIÓ OBRES SETBA A LA PLAÇA REIAL

Aquests locals, plens d’anècdotes, curiositats i fets transcendentals per a la vida dels barcelonins, són un relex de l’evolució d’una ciutat addicta al canvi. Les tertúlies més famoses i prestigioses del seu temps, els restaurants més innovadors i visitats del segle passat o les nits inoblidables amb música de tots els estils, jazz, lamenc, pop, etc. en locals mítics com el Jamboree o el Sidecar (encara actius), han tingut cabuda en un espai de la ciutat on, desprès de més d’un segle i mig des de la seva inauguració, es continua sentint el batec d’una ciutat que s’esforça per combinar la convivència amb els veïns, l’oci, la cultura i nous fenòmens com l’arribada de turistes àvids de descobrir l’ànima de Barcelona. El primer local que la Fundació Setba ha escollit per endinsar-nos en aquest recorregut entranyable, és l’antic Taxidermista de la Plaça Reial. Visitat durant dècades per pares acompanyats dels seus ills, col•legis i aicionats a la taxidèrmia, forma part dels records inesborrables de diverses generacions de barcelonins. L’aparador amb el ferotge goril·la o els mussols que semblaven a punt d’iniciar el vol són algunes de les imatges gravades a la memòria del nens de la Barcelona del s. XX que acudien a comprar la pedra que els faltava per acabar la col·lecció de geologia.

Carrer Ferran

La Fundació Setba, probablement l’activista cultural més dinàmic de la Plaça Reial i referent de la ciutat per les seves constants accions i activitats, s’ha proposat una tasca tant complexa com apassionant: recuperar la història de la Plaça Reial a través de la història particular de cadascun dels seus locals. 5

6

Entre les activitats que la Fundació Setba proposa en homenatge al Taxidermista, ens satisfà especialment la col·locació, en cada un dels locals que encerclen la plaça, d’uns magníics caps d’animals fets per diversos artistes amb cartró reciclable. Una manera immillorable de recórrer els locals que han pres el relleu d’aquest indret històric. Des de l’Associació d’Amics i Comerciants de la Plaça Reial volem agrair aquesta magníica iniciativa pel seu contingut i per l’oportunitat que ens dóna de conèixer la petita història d’una gran ciutat.

Roberto Tierz President de l´Associació Amics de la Reial

36

9

10

11

4

12

13 3 2 15

1

14

16

Amb el temps, aquell local llegendari va deixar pas a un magníic restaurant que va mantenir el nom de Taxidermista en homenatge a una època ja passada. Amb un cuidat interiorisme de Beth Galí, es va convertir en un dels restaurants de referència de la ciutat que captivava per la bona cuina i un tracte exquisit. Actualment, l’espai acull el restaurant MariscCo, amb una molt interessant proposta basada en els arrossos i mariscos.

8

7

>

Les Rambles 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

HOTEL DO (Plaça Reial, 1) GLACIAR (Plaça Reial, 3) CANARIAS (Plaça Reial, 4) LES QUINZE NITS (Plaça Reial, 6) HERBORISTERIA DEL REI (Vidre, 1) SIDECAR (Plaça Reial, 7) MARISCCO (Plaça Reial, 8) AMBOS MUNDOS (Plaça Reial,10) TOBOGÁN (Plaça Reial, 10) KARMA (Plaça Reial, 10) HOTEL ROMA REIAL (Plaça Reial, 11) ROSSINI (Plaça Reial, 13) OCAÑA (Plaça Reial, 13) JAMBOREE (Plaça Reial, 17) HERBOLARI FARRAN (Plaça Reial, 18) ART I SA (Colom, 2)

37


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

1>

2>

HOTEL DO

GLACIAR (Plaça Reial, 3) www.facebook.com/pages/Cerveseria-GLACIAR-barcelona/255304036086 Artista: SÒNIA FERRÉ Títol: “Jazz” Tècnica: acrílic s/cartró Mida: 50 x 30 x 40 cm 2013

(Plaça Reial, 1) www.hoteldoreial.es Artista: XAVIER JANSANA Títol: “La pell del cafè 83” Tècnica: tècnica mixta s/paper Mida: 70 x 116 x 18 cm 2013

38

39


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

3>

4>

CANARIAS (Plaça Reial, 4)

LES QUINZE NITS (Plaça Reial, 6)

Artista: JORDI GARCÍA GIL Títol: “Homenatge a Lluís Soler i Pujol” Tècnica: tècnica mixta s/fusta Mida: 45 cm diàmetre x 26 cm 2013

40

www.lesquinzenits.com Artista: SANTI SALLÉS Títol: “Trencadís” Tècnica: acrílic s/cartró Mida: 21 x 14 x 28 cm 2013

41


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

5>

6>

HERBORISTERIA DEL REI (Vidre, 1)

SIDECAR (Plaça Reial, 7)

www.herboristeriadelrei.com Artista: CRISTINA SAMPERE Títol: “Història Natural” Tècnica: tècnica mixta s/cartró Mida: 40 cm diàmetre x 26 cm 2013

www.sidecarfactoryclub.com Artista: NÚRIA GUINOVART Títol: “Unicorn zebrat” Tècnica: tècnica mixta s/cartró Mida: 40 x 30 x 50 cm 2013

42

43


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

7>

8>

MARISCCO (Plaça Reial, 8)

AMBOS MUNDOS (Plaça Reial,10)

www.mariscco.com Artistes: JORDI PRAT Títol: “Rino” Tècnica: tècnica mixta s/cartró Mida: 45 x 30 x 50 cm 2013

www.restauranteambosmundos.com Artista: GUADALUPE MASA Títol: “Dos mons” Tècnica: tècnica mixta s/cartró Mida: 50 x 60 x 65 cm 2013

44

45


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

9>

10>

TOBOGÁN (Plaça Reial, 10)

KARMA (Plaça Reial, 10) www.karmadisco.com Artista: ROSA SOLANO Títol: “Bisó musical” Tècnica: tècnica mixta s/fusta Mida: 28 x 55 x 22 cm 2013

www.restauranttobogan.com Artista: MARC PRAT Títol:“Longhorn” Tècnica: tècnica mixta s/cartró Mida: 40 x 115 x 35 cm 2013

46

47


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

11>

12>

HOTEL ROMA REIAL (Plaça Reial, 11)

ROSSINI (Plaça Reial, 13)

www.hotel-romareial.com Artista: XAVIER CLARÉS Títol: “Blue Bull” Tècnica: acrílic s/cartró Mida: 60 x 30 x 50 cm 2013

www.restauranterossini.com Artista: ROSA PERMANYER Títol: “Màscara i elefant” Tècnica: tècnica mixta s/fusta Mida: 38 x 33 x 30 cm 2013

48

49


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

13>

14>

OCAÑA (Plaça Reial, 13)

JAMBOREE (Plaça Reial, 17) www.masimas.com/jamboree Artista: MARÇ RABAL Títol: “SIMFONIA ANIMAL EN CÈRVOL MAJOR” Tècnica: collage s/cartró Mida: 34 x 63 x 47 cm 2013

www.ocana.cat Artista: NAZARIO + ALEJANDRO MOLINA Títol: “Toro dorado” Tècnica: acrílic s/cartró Mida: 60 x 25 x 50 cm 2013

50

51


3 SETBA BAIXA A LA PLAÇA >

EL TAXIDERMISTA

15>

16>

HERBOLARI FARRAN (Plaça Reial, 18)

ART I SA (Colom, 2)

www.herbolarifarran.com Artista: PEP CAMPS Títol: “Ruinoceros nicornis”, Tècnica: paper fet a mà a base d’herbes i palla per Josep Ventura de Sant Pere de Riudevitlles i paper Milà Mida: 93 x 112 x 26 cm 2013

www.artisa.es Artista: ROSER ODUBER Títol: “Jo” Tècnica: espart i branques de pi s/cartró Mida: 37 x 70 x 48 cm 2013

52

53


Editor: Fundació Setba Comissària exposició: Cristina Sampere Coordinació general: Helena Borbón Documentació: Sandra Sàrrias Responsable comunicació: Rosor Foret

Disseny catàleg: Santi Sallés Fotograies: Enric Berenguer Correcció: ÄRT Premsa i Comunicació Impressió: LV Grupo gráico y de comunicación Barcelona 2013 ©

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprograia i el tractament informàtic, com també la distribució d’exemplars mitjançant lloguer i/o préstec, resta rigorosament prohibida sense l’autorització escrita de l’editor i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei.



Catàleg el taxidermista