MUNTANYES I RIUS DE CATALUNYA (5B-1)

MUNTANYES I RIUS DE CATALUNYA Llibre 1 Alumnes de 5è B Curs 2013-2014 Escola Torreforta TARRAGONA

El Relleu de Catalunya EL relleu El relleu es el conjunt de formes que te la superfície terrestre.

Potser Muntanyós, pla, aturonat, etc, segons la forma que hi predominin. El relleu és la dimensió vertical de la superfície de la Terra. Quan està referit al fons del mar s'anomena batimetria. El relleu afecta el flux de l'aigua i la seva distribució, i per tant l'agricultura i altres recursos naturals.

Unitats de relleu Serralada: Una serralada es un conjunt de muntanyes.

Muntanya: Una muntanya es qualsevol elevació natural,acusada i abrupta del terreny.

Vall: Terreny pla situat entre muntanyes.

Altiplà: Elevació de terreny amb una superfície mes o menys plana.

Turó: Elevació no gaire alta del terreny.

Depressió: La depressió es una porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna.

Massís: Hi ha grups de muntanyes que formen massissos bé sigui dins de serralades de les que se’n diferencien per l’agrupació de cims amb una major alçada respecte a les muntanyes que l’envolten.

2

PRINCIPALS UNITATS DE RELLEU DE CATALUNYA La depressió central està delimitada pels relleus dels Pirineus, la Serralada transversal i el Sistema Mediterrani català.

Els Pirineus s’estenen al nord de Catalunya i es divideixen en dues subunitats: els Pirineus axials i els Prepirineus.

La Serralada transversal comprèn un conjunt de serres i una antiga zona volcànica.

El Sistema Mediterrani Català forma una barrera de muntanyes que s’entenen paral·lelament a la línia de costa. Es divideixen en tres subunitats: la Serralada Prelitoral i la Serralada Litoral.

El Prepirineu és una serralada paral·lela al Pirineu Axial,que igualment s’extén d’oest a est.La Principal diferència és que el Prepirineu té menor altitud.

El Pirineu axial és la zona central de la serralada i es situa al nord de Catalunya. S’hi troben les altituds mes importants que arriben sobrepassar els 3.000 m .

Les Serralades Costaneres son una unitat de relleu que s’entén del NE al SO del territori Català , paral·lela a la costa. En podem distingir subunitats: Serralada prelitoral, Depressió Prelitoral i Serralada Litoral.

3

LA COSTA QUE ES LA COSTA? La casos pot disminuir pels processos d'erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes.

La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i en altre. Se solen dividir les costes en primàries i secundàries: •

•

Les costes primàries són costes “joves” que es conserven en condicions similars des de l'estabilització del nivell de l'oceà des de l'última pujada.

Les costes secundàries són més antigues que les primàries, i l'exposició prolongada als processos marins ha fet desaparèixer els senyals, dels processos no marins que les varen donar lloc. Són abruptes e irregulars, i es conserven els trets diferencials del processos que les originaren, com els canvis en el nivell del mar, l'erosió de les glaceres, dipòsit de sediments a la desembocadura dels rius, erupcions volcàniques o tectònica de fracturació.

4

ELEMENTS DE LA COSTA: •

Golf: Porció gran de mar que s’interna entre dos caps.

•

Cap: Part de terra que penetra en el mar.

•

Illa: Tros de terra voltat d’aigua per tots costats.

•

Península: Tros de terra envoltat d’aigua per tots costats menys per un.

•

Istme: Llengua de terra que uneix una península a un continent.

•

Arxipèlag: Conjunt d’illes.

•

Penya-segats: Rocalla de pendent bastant fort, tallat en la línia de contacte entre terra i mar.

•

Delta: És la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l’acumulació de sediments en les seves desembocadures.

5

PRINCIPALS UNITATS DE LA COSTA CATALANA: La costa Catalana té un total de 580 km de llargada banyada per la Mar Mediterrània.

Tenim dos tipus de costa: •

Les costes altes que són serralades que estan en contacte amb la mar format penya-segats.

•

Les costes baixes que són grans extensions de platges de sorra.

La costa Catalana no és massa retallada, el Cap de Creus i el Delta de l’Ebre en són els accidents més importants.

A Catalunya hi ha costes abruptes dominades per els penya-segats i cales, i costes suaus, amb llargues platges. Les platges del nord i del sud de Catalunya presenten algunes diferències. Les primeres tenen la sorra gruixuda i el pendent molt pronunciat. Les segones tenen la sorra més fina i el pendent més suau.

• • •

Caps: Cap de Creus, Cap de Salou i Cap de Tortosa.

Golfs: Golf de Roses i Golf de Sant Jordi.

Deltes: Delta del Llobregat i Delta de l’Ebre.

6

ELS RIUS DE CATALUNYA QUÈ ÉS UN RIU? Els rius són corrents naturals d’aigua dolça que tenen una capçalera i desemboquen al mar, en un altre riu o en un llac.

Segons el lloc on neixen, el cabal és major o menor. A més, poden presentar un règim fluvial regular o irregular amb marcades diferències entre estiu i hivern.

En el seu recorregut, s’hi poden distingir tres parts: •

•

•

Curs alt: A la zona alta de les muntanyes és on es formen els rius amb les aigües de la pluja, del desglaç de la neu, o amb les aigües subterrànies (fonts, deus, etc.)

En aquest tram, els rius no porten gaire aigua Curs mitjà: Quan els rius arriben a les zones planes solen tenir més cabal, és a dir, acostumen a portar més aigua que en el curs alt, perquè al llarg del recorregut els rius han anat reben les aigües de torrents, de rierols i d’altres rius (afluents).

Curs baix: És el tram del riu que recorre les terres pròximes a la costa i abans de desembocar al mar. Les aigües tenen poca força i dipositen a la desembocadura els materials que han arrencat en el curs alt i que han transportat al llarg del curs mitjà.

7

ELEMENTS D’UN RIU • Cabal: El cabal ens indica el volum d'aigua que passa per un lloc per unitat de temps. El volum d'aigua que porta un riu depèn sobretot del clima.

• Afluent: L’afluent és un corrent d’aigua que desguassa en un altre de mes important.

• Règim: Són les variacions de cabal que es donen després de fortes precipitacions o de la fusió de la neu. El règim del riu pot ser regular, quan porta sempre la mateixa quantitat d’aigua, i irregular quan hi ha períodes de força cabal amb altres períodes de sequera.

• Marges: Són les vores que queden als costats del llit del riu.

• Llit del riu: És l’espai per on s’escorren les aigües.

• Naixement: És el lloc on es diu que comença un riu, després de recollir l’aigua de la capçalera.

• Desembocadura: La desembocadura és el lloc on un riu va a parar al mar, a un altre riu o un altre llac

Capçalera: Lloc d’on es recull l’aigua de les muntanyes i que inicien el naixement d’un riu.

•

8

PRINCIPALS RIUS DE CATALUNYA •

La primera xarxa es del Ebre que el riu mes important es el Ebre i els rius que te aquesta xarxa són el riu del set, el Segre, el Sió la Noguera Pallaresa i el riu de la Sénia.

•

La segona, la xarxa atlàntica esta formada per la Garona i els seus afluents. Aquest riu es l'únic que neix a Cataluña (Vall d’Aran) i desemboca a l’oceà atlàntic.

•

La xarxa Pirineus mediterrània central te uns quants rius, per exemple el Ter, el Fluvià, la Muga, Anoia, el Cardener i el Llobregat.

•

L’última xarxa es la xarxa costanera mediterrània els rius son tres el Francolí, el Foix i el Gaià.

AUTORS EL RELLEU DE CATALUNYA: KILIAN, ADRIÁN, ALEX, ISSABELLA (EQUIP 1) LA COSTA CATALANA: JOEL, IZAN, PAULA, WIAME (EQUIP 2) ELS RIUS DE CATALUNYA: JULIO, NOÈLIA, LAURA, CANDACE (EQUIP 3)

9

10