La veritat, no havia sentit res quan el diari va ser destruït, però s’havia pensat que era perquè no tenia cap cos per a palpar, en ser menys que un fantasma… No, segurament, la resta estaven segurs… els altres horricreus havien d’estar intactes… Però ho havia de comprovar, n’havia d’estar segur… Va caminar ençà i enllà per l’habitació, inquiet, i va apartar el cadàver del goblin d’una puntada de peu en passar-hi per davant. Les imatges s’entelaven i es cremaven al seu cervell bullent: el llac, la cabana i Hogwarts… Un bri de calma va refredar la seva ràbia: com podria el noi haver descobert que havia amagat l’anell a la cabana dels Gaunt? Ningú no havia sabut mai que estigués emparentat amb els Gaunt, ell va amagar-ne la connexió, i mai no el van investigar pels assassinats: probablement l’anell estava segur. I com podia el noi, o qualsevol altre, saber res de la cova o penetrar la seva protecció? La idea del medalló essent robat era absurda… Pel que feia a l’escola, ell era l’únic que sabia a quin racó de Hogwarts es trobava amagat l’horricreu, perquè només ell havia descobert els secrets més amagats d’aquell lloc… I encara quedava la Nagini, que ara hauria de romandre a prop seu, sense ser enviada a complir les seves ordres, sota la seva protecció… Però, per estar-ne segur, per estar-ne del tot segur, hauria de tornar a cadascun d’aquests amagatalls, duplicar la protecció al voltant de cadascun dels seus horricreus… Una feina que, com la cerca de la Vareta de Saüc, hauria de fer sol… Quin hauria de visitar primer, quin corria més perill? Una vella inquietud va parpellejar dins seu. En Dumbledore sabia el seu segon nom… Podria haver establert la connexió amb els Gaunt… La cabana abandonada era, potser, el menys segur dels seus amagatalls, era allà on havia d’anar primer… El llac, segurament impossible… encara que hi havia una petita possibilitat que en Dumbledore conegués algunes de les seves trapelleries a l’orfenat. I Hogwarts… però sabia que el seu horricreu d’allà estava segur; li seria impossible a en Potter acostar-se a Hogsmeade sense que el detectessin, i encara menys a l’escola. Tot i això, seria prudent alertar l’Snape del fet que el noi podria provar de tornar a entrar al castell… Ara bé, explicar-li per què el noi podria tornar-hi era massa insensat, és clar; havia estat un greu error confiar en la Bel·latrix i en Lucius: o és que la seva estupidesa i negligència no demostraven prou com n’era, d’imprudent, confiar mai en ningú? – 428 –
Gairebé ho aconsegueixen!
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.