Gairebé ho aconsegueixen!

—Algú ens va enviar un patronus amb forma de daina!

—Amb el cervell que tens, podries ser un Cavaller de la Mort, fill. No acabo de demostrar que el meu patronus és una cabra?

—Oh —va exclamar en Ron—. Sí… Bé, tinc gana! —va afegir defensivament, i el seu estómac va fer un soroll molt fort.

—Tinc alguna cosa per a menjar —va dir l’Aberforth, i va sortir de l’habitació, reapareixent moments més tard amb una gran barra de pa, formatge i un pot de peltre amb aiguamel. Ho va deixar tot sobre una taula petita davant del foc. Afamats com estaven, van menjar i beure i, durant una estona, hi va haver un silenci només trencat pels espetarrecs del foc, el so dels vasos en tocar-se i el sorolls de les mossegades.

—Bé, doncs —va dir l’Aberforth quan, un cop es van haver atipat de menjar, en Harry i en Ron es van deixar caure a les seves cadires—. Hem de pensar en la millor manera de treure-us d’aquí. No es pot fer de nit, ja heu sentit què passa si algú surt al carrer durant la foscor: l’encanteri cridaner s’activaria, i es tirarien sobre vostre com els ballestrincs sobre els ous de doxi. I no crec que pugui fer passar un cérvol per una cabra un altre cop. Esperem la sortida del sol, quan el toc de queda s’acaba, us poseu la Capa i sortiu a peu. Marxeu de Hogsmeade, cap a les muntanyes, i llavors podreu desaparetre.

Podríeu anar a veure en Hagrid. S’ha estat amagant en un cova allà dalt amb en Grep des que el van intentar arrestar.

—No tenim intencions de marxar —va dir en Harry—. Necessitem entrar a Hogwarts.

—No siguis estúpid, noi —va contestar l’Aberforth.

—Ho hem de fer —va dir en Harry.

—El que heu de fer —va dir l’Aberforth, inclinant-se— és marxar el més lluny possible d’aquí.

—No ho entén. No hi ha gaire temps. Hem d’entrar al castell. En Dumbledore, vull dir, el seu germà, volia…

La llum del foc va fer que les lents brutes de les ulleres de l’Aberforth semblessin momentàniament opaques, d’un blanc brillant i uniforme; i en Harry va recordar els ulls cecs de l’aranya gegant, l’Aragog.

—El meu germà Albus volia moltíssimes coses —va dir l’Aberforth—, i la gent tenia l’hàbit de fer-se mal mentre ell duia a terme els seus grans plans. Allunya’t d’aquesta escola, Potter, i d’aquest país, si pots. Oblida el meu germà i els seus plans intel·ligents. Ell se n’ha anat allà on res d’això no el pot ferir, i tu no li deus res.

– 436 –