ESPORTS DâHIVERN
ANY XXII âą TEMPORADA 20/21 âą NĂM. 1 âą PREU 4âŹ
PUBLICACIĂ OFICIAL DE LA FEDERACIĂ CATALANA DâESPORTS DâHIVERN
www.laneualdia.cat
www.esportsdhivern.cat
Actualitat Esquiar en temps de Covid Aventura Descens del K2 Entrevistes MĂČnica Bosch / Henrik Kristoffersen Estacions BoĂ TaĂŒll Ecologia La petjada de carboni Material 100 esquĂs i botes novetat 2021
#unpaĂsunequip
PerquĂš ens hi juguem molt,
fem-ho bĂ© Un paĂs, un equip
esportcat
@esportcat
esportcat
esport.gencat.cat
Be aware of what you wear Tus baselayers favoritas son ahora las màžŁàžs sostenibles: Performance Warm ECO - Hecha con hilo reciclado. Active Warm Eco - Hecha 100% con hilo reciclado.
#zeroexcuses
BE AWARE OF WHAT YOU WEAR odlo.com/sustainable
sumari 38
58
44
90
52
144
editor i director
Panxo Pi-Suñer Cañellas
cap de redacciĂł
Celes Piedrabuena
cap de producciĂł
Pancho Pi-Suñer Osés redacció
Neus Cardiel
maquetaciĂł
MPD & Arts, David AlbarracĂn, MĂČnica Gil coordinaciĂł FCEH
David Giménez
administraciĂł
MarĂa JesĂșs Torres
correcciĂł de textos
UniĂł de Federacions Esportives de Catalunya redacciĂł i publicitat
Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web
www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat impressiĂł
GrĂĄficas GĂMEZ BOJ (PRINTED IN SPAIN) distribuciĂł
SGEL (Barcelona) preu
4 Euros, IVA inclĂČs edita
Media Pro Dynamic, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 79 , Baixos 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 @ redacciĂł: hivern@mpd.es @ publicitat: mpd@mpd.es DipĂČsit Legal: B-17593-1996 Resta prohibida la reproducciĂł parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS DâHIVERN Ă©s una publicaciĂł de Media Pro Dynamic per a la FederaciĂł Catalana Esports dâHivern, i Ă©s liure i no tĂ© vincles comercials amb cap empresa del Sector.
FederaciĂł Catalana dâEsports dâHivern President: MĂČnica Bosch
Rambla GuipĂșscoa nÂș 23-25, 1e E 08018 Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat
ESPORTS DâHIVERN #62 Actualitat 008 MĂČnica Bosch, presidenta de la FECH 012 Qui Ă©s qui? 028 Equips de neu de la FECH 030 PromociĂł escolar, una realitat consolidada 034 Albert de GrĂ cia (Meteopirineus Catalans) 038 Esquiar en temps de Covid-19 044 BoĂ TaĂŒll, patrimoni de lâesquĂ 052 La petjada de carboni 058 La riquesa dels canons de neu 066 HistĂČric descens del k2 amb esquĂs 072 Cara a cara a 4.000 metres 076 Kamtxatka, bellesa primitiva 082 Copa del MĂłn 090 Henrik Kristoffersen 100 Les disciplines de la FECH
Material 108 Marc Gombau 112 Ceres ecolĂČgiques 114 PassiĂł pels esquĂs artesans 118 Manual del comprador 122 Novetats esquĂs 2021 144 Novetats botes 2021 Seccions 004 editorial 006 opiniĂł 014 notĂcies 042 targeneu - multirisc 064 floc comte amb lâskimo 094 competiciĂł 096 la federaciĂł informa 158 clubs LICENSED MARKS:
Els esquiadors cuidem la natura, per aixĂČ aquesta revista estĂ editada amb paper i tintes responsables amb el medi ambient.
R GRĂ
Cradle to Cradle Certifiedâą Silver
Institucions i Entitats col·laboradores:
Revista membre de lâAssociaciĂł de Publicacions PeriĂČdiques en CatalĂ
THE LICENSED MARKS IDENTIFIED ABOVE MAY BE LICENSED TO:
hubergroup Deutschland Gm FOR THE BELOW LISTED CERTIFIED PRODUCTS ASSOCIATED WITH THE NAME:
hubergroup Eco-Offset Ink Pre
Amb la col·laboració de Cradle to Cradle Products Innovation Institute ISSUE DATE CERTIFICATION #
3147
13 September 2017
EXPIRATION DATE
12 September 2019
LEAD ASSESSMENT BODY: EPEA GmbH
buscaâns online a www.esportsdhivern.cat
Foto: ©HEAD
Only the following products the scope of this certificatio Agreement:
Empreses col·laboradores:
hubergroup Eco-Offset Ink
ANY XXII TEMPORADA 20-21
3
Certified under Version 3.1 of the Cradle to Cradle Certifiedâą Product Standard Use of Licensed Marks is subject to terms and conditions of the C2CPII Trademark License Agreement and Trademark U Cradle to Cradle Certifiedâą is a certification mark licensed by the Cradle to Cradle Products Innovation Institute
editorial Foto: Espot/FGC
Una finestra dâoportunitats en temps dâadversitats A ningĂș se li escapa que vivim moments especialment complicats, arran de la pandĂšmia de la Covid-19 que ha marcat de forma molt intensa el 2020. Les circumstĂ ncies, sovint capritxoses, han determinat que aquest any del tot incert coincideixi amb un relleu a la presidĂšncia, desprĂ©s de la fi del mandat de lâĂscar Cruz. Un canvi de junta directiva a la FederaciĂł Catalana dâEsports dâHivern, amb nou equip al capdavant, que engega una nova etapa fins al 2024 amb nombroses idees al cap i moltes ganes de treballar i dâafrontar els reptes que sâesdevindran.
Un perĂode de quatre anys al capdavant dâuna entitat que ens permetrĂ treballar per lâesport, en tots els seus angles, i situar-lo al centre del tauler, per involucrar-ne totes les peces possibles. Desenvolupar un projecte esportiu de referĂšncia, potenciar la popularitzaciĂł i promociĂł dels esports dâhivern i impulsar la formaciĂł esportiva des de la base fins a la tecnificaciĂł i lâalt rendiment, sĂłn alguns dels propĂČsits mĂ©s essencials, basats en unes lĂnies mestres molt clares. Afortunadament, al llarg de la meva trajectĂČria he pogut aprendre i viure el mĂłn de lâesport des de diversos vessants. Dâesportista, formada en un Club i posteriorment tecnificada a la FederaciĂł, a directora general i ara presidenta de lâentitat, he constatat lâincalculable valor dels Clubs, lâalma mater dels esports dâhivern i la pedrera dels equips de tecnificaciĂł de la FederaciĂł.
El primer, la crisi sanitĂ ria actual, que volem convertir-la en una oportunitat per als esports dâhivern. Ara, mĂ©s que mai, Ă©s moment de potenciar les virtuts que engloben els nostres esports, la majoria practicats a lâaire lliure, en contacte amb la natura, amb distanciament social i ben protegits. PerquĂš lâesport Ă©s salut. I per aixĂČ, hem preparat un calendari ple dâactivitats que compleixen amb tots els protocols establerts. Amb els principals integrants del sector, com estacions dâesquĂ, pistes de gel i Clubs, estem treballant coordinats per tirar endavant les nostres activitats amb total seguretat. Ara, mĂ©s que mai, Ă©s fonamental actuar tots units.
Treballar de la mĂ de tots ells, des del mĂ©s petit al mĂ©s gran, ens permetrĂ gaudir dâuns esports dâhivern mĂ©s forts, competitius, atractius i Ășnics. EstĂ a les nostres mans. Compto amb tots vosaltres!
Crec que per superar el complex escenari actual es requereix, entre altres aptituds, valentia, experiĂšncia, coneixement i molta capacitat de treball. Ingredients que estic segura reuneixen, amb escreix, els companys i companyes que conformen la nova junta directiva, i que podeu conĂšixer una mica millor mitjançant lâarticle âQui Ă©s Qui?â dâaquest nĂșmero.
MĂČnica Bosch i Forrellad Presidenta de la FCEH
4
La natura a un sol pas I el primer pas per gaudir de lâhivern a la natura Ă©s descobrir tot el que trobarĂ s a les estacions de muntanya del Pirineu catalĂ . Neu i experiĂšncies en espais naturals Ășnics molt mĂ©s a prop del que tâimagines.
opinió Foto: © Baqueira
AQUEST EXEMPLAR ESTĂ EDITAT AMB PAPERS I TINTES 100X100 RESPECTUOSES AMB EL MEDI AMBIENT
MIRANT AL FUTUR. QUINA MUNTANYA VOLEM PELS NOSTRES FILLS? El sotrac que va representar lâarribada de la Covid-19 i el sobtat tancament de les estacions dâesquĂ, en una temporada que haguĂ©s estat histĂČrica, ens va emprenyar. El posterior confinament va ser molt dur, sense poder accedir al medi natural, i ara que encarem lâhivern, farĂ que mirem la muntanya dâuna altra manera. Estar tancats durant tres mesos i la posterior eclosiĂł de gent envaint-la ens haurĂ fet pensar en els beneficis que ens proporcionen el medi natural i les estacions dâesquĂ com a part important dâaquest, com lâestem tractant i com volem que quedi pels nostres fills. Segur que el lector, com ens ha passat a lâequip de redacciĂł, sâhaurĂ esgarrifat amb moltes imatges dâaquest estiu i tardor. Igual que amb el teletreball o la compra online, que han arribat per a quedar-se, la gent ha descobert els beneficis de la natura⊠i crec que projectant-ho al futur, sâha dâintentar posar ordre. Som en un canvi generacional, i encara som a temps per a conscienciar a la joventut que puja o als nous âmuntanyencsâ, que per a molts dâells, la muntanya representa una activitat âdâun sol Ășsâ, quan molts ja sabem que si ho mirem dins del cicle de la vida del planeta, Ă©s molt mĂ©s. Pel futur de la muntanya, juguen molts factors,
normalment entrelligats, i en els quals podem intervenir de moltes maneres. El canvi climĂ tic i el medi ambient, estan al cap de tots: âes podrĂ esquiar?â, la desforestaciĂł i els incendis, la conservaciĂł dels espais naturals, tant pels qui en gaudim com per les infraestructuresâŠ
EN UNA ĂPOCA ON TOTS VIVIM SUPERCONNECTATS, BUSQUEM LA NATURA PER A DESCONNECTAR
Els usuaris: TĂ© lĂČgica tanta construcciĂł si nomĂ©s sâocupa com a segona residĂšncia? Com gestionarem les vacances i la disponibilitat dâaccedir-hi dâacord amb el teletreball? Els nostres joves: Estimen i senten realment la muntanya? AquĂ apareix la dialĂšctica entre lâĂșs del medi natural com un espai dâoci o lâextensiĂł dâun centre dâentrenament i la valoraciĂł dâaquesta per ella mateixa. Sent igual la muntanya un snowboarder surfejant un half-pipe amb auriculars que un practicant de raquetes pel mig del bosc? Tot aixĂČ representa un plegat de temes que de 6
ben segur ens fan pensar a molts de nosaltres, perĂČ tambĂ© a molts locals i institucions que han vist que la gent de les ciutats els Ă©s imprescindible per a tirar endavant la vida a les valls. Satisfer la demanda condicionarĂ lâoferta del futur perquĂš aquesta sâintegri i sigui engrescadora. Nosaltres amb aquesta revista, dâuna temporada que desitgem que sigui el millor possible, intentem fer un primer pas, introduint, al marge dels continguts habituals, alguns mĂ©s ad hoc amb el que esteu llegint, com sĂłn materials ecolĂČgics o com sâestĂ treballant la petjada de carboni a algunes de les nostres estacions. I a mĂ©s, com a contribuciĂł, aquesta revista estĂ editada amb papers i tintes 100x100 respectuoses amb el medi ambient. Potser trobareu que algunes fotografies han baixat de qualitat, perĂČ a la llarga ens compensarĂ , perquĂš ens servirĂ per a fer un producte mĂ©s sostenible i respectuĂłs, que ens farĂ millorar la qualitat de la vida futura a tots. Bon esquĂ i millor muntanya,
Panxo Pi-Suñer Editor
MĂČnica Bosch, presidenta de la FCEH
ENTREVISTA A
MĂNICA BOSCH PRESIDENTA DE LA FCEH
Amb una candidatura reforçada i una Ă mplia experiĂšncia federativa, MĂČnica Bosch i Forrellad (Sabadell, 09/09/1972) es converteix en la primera presidenta electa de la FederaciĂł Catalana dâEsports dâHivern. Mantenir un model econĂČmic dâĂšxit, implementar una visiĂł 360 graus dels esports dâhivern, reforçar la connexiĂł amb els Clubs i contribuir al projecte olĂmpic Pirineus Barcelona, eixos principals del seu mandat. I per fer-ho estarĂ rodejada dâuna Junta Directiva fresca, mĂ©s femenina âel 41% sĂłn donesâ i compromesa per afrontar els reptes de futur. El primer, la incertesa generada per la Covid-19.
âVOLEM QUE LA GENT SE SENTI ORGULLOSA DE FORMAR PART DE LA FAMĂLIA DELS ESPORTS DâHIVERNâ David GimĂ©nez
FECH
8
LA TRAJECTĂRIA FEDERATIVA, UN AVAL Enhorabona pel cĂ rrec. Hi hauria preferit arribar tenint competĂšncia, amb una candidatura alternativa? SĂ i no. Per una part, el vot Ă©s un exercici democrĂ tic, on es poden escollir diferents propostes i visions, i fins i tot pel meu esperit competitiu mâhauria agradat veure una alternativa. Ara bĂ©, Ă©s cert que ens trobem en uns moments molt complexos, amb la crisi sanitĂ ria, on no hauria ajudat un procĂ©s electoral llarg. De directora a presidenta. Si algun aval pot demostrar Ă©s lâexperiĂšncia al capdavant de lâentitat. Certament he pogut passar per tots els nivells, excepte el de tĂšcnica esportiva. I he pogut acumular experiĂšncia, coneixement i visiĂł de futur. Sobretot, crec que mâha ajudat lâetapa de corredora, perquĂš mâaporta aquell sisĂš sentit que et fa ser mĂ©s sensible amb segons quĂš. I et fa posar el focus en lâesport, que al final ha de ser el gran protagonista. Quins sĂłn els principals reptes que es planteja en els prĂČxims quatre anys? Els grans eixos que presentem des de la Junta Directiva sĂłn quatre, començant per lâorganitzaciĂł i viabilitat econĂČmica. Des de la junta treballarem per projectes per estar tots connectats i vinculats amb el dia a dia de la FederaciĂł. No volem ser una junta purament representativa, sinĂł poder incidir en la tasca executiva.
âDES DE LA FEDERACIĂ HEM DE SABER CONNECTAR MILLOR AMB ELS CLUBS, QUE PERCEBIN QUE ESTEM AL SEU COSTATâ
El segon eix, lâesport 360Âș. QuĂš significa? Els darrers vuit anys la FCEH estava sotmesa a un pla de viabilitat, a causa dâuna situaciĂł econĂČmica complicada. GrĂ cies a la bona gestiĂł dels darrers anys, ja no tenim aquesta pressiĂł i ara podem centrar els esforços en la gestiĂł esportiva, amb una visiĂł de lâesport que incideixi en tots els seus vessants. Popularitzar els esports dâhivern, generar programes de tecnificaciĂł de mĂ©s qualitat, i definir plans de desenvolupament esportiu amb els Clubs... El treball amb els Clubs serĂ prioritari i representa, com a tal, el tercer eix del projecte. I el quart eix? El projecte olĂmpic i paralĂmpic Pirineus Barcelona, que fa anys que sâestĂ treballant amb un paper molt actiu de la FederaciĂł. El dossier tĂšcnic estĂ acabat i nomĂ©s falta que el ComitĂš OlĂmpic Espanyol (COE) oficialitzi la candidatura al ComitĂš OlĂmpic Internacional (CIO).
9
Un mandat que comença envoltat de la incertesa que genera la Covid19. Com es preveu la temporada? Des de la Junta hem creat una ComissiĂł Covid per adaptar els calendaris i els reglaments al context actual. TambĂ© estem treballant a flexibilitzar la participaciĂł en les Lligues Catalanes, ja que Ă©s previsible que hi hagi constants baixes dâesportistes i, fins i tot, dâequips sencers de Clubs durant la temporada. Tenim moltes ganes de dur a terme competicions perĂČ hem de ser conscients de la realitat i les limitacions que ens trobarem. El que no ha canviat Ă©s el pes dels esportistes catalans en les estructures estatals. Lâesport dâhivern catalĂ Ă©s el que aporta mĂ©s esportistes als equips estatals, i ha de continuar sent aixĂ. Crec que tots hem de tenir clares les regles del joc i els criteris necessaris per passar dâuna estructura a una altra. La coordinaciĂł entre les diferents etapes formatives, lâesport de base (Clubs), la tecnificaciĂł (Federacions autonĂČmiques) i lâalt rendiment (Federacions espanyoles) Ă©s bĂ sica perquĂš funcioni lâengranatge.
FORTALESES I DEBILITATS La producciĂł de talent en els diferents esports dâhivern Ă©s una de les fortaleses actuals de la FCEH. Quines altres en destacaria? Per davant de tot lâesport de base i el bon treball que duen a terme els nostres Clubs. Tenim mitjans i recursos, grĂ cies a lâaposta que, des de fa uns anys, fa la Generalitat de Catalunya
MĂČnica Bosch, presidenta de la FCEH pels esports dâhivern. PerĂČ no ens volem conformar amb aixĂČ. Encara ens falta una mica per arribar al nivell internacional que ens agradaria. Estem convençuts que si desenvolupem una lĂnia esportiva conjunta des de la base a la tecnificaciĂł, apostant per la formaciĂł continua, farem un pas endavant qualitatiu. I quines debilitats ha detectat? HaurĂem dâintentar professionalitzar encara mĂ©s lâestructura federativa, amb un gerent i un director esportiu que puguin aportar un salt qualitatiu als programes esportius i uns comitĂšs que comptin amb suport professional. I ser coherents amb lâestacionalitat dels nostres esports, donant el millor servei al nostre col. lectiu.
ELS CLUBS I LES DONES, ACTIUS A EMPODERAR Ha citat ja diverses vegades els Clubs. Com veu el paper que tenen actualment? Ens hi hem dâacostar encara mĂ©s, que vegin en la FederaciĂł un actiu que ofereix serveis que li faciliten el dia a dia. Els Clubs no es poden sentir mai sols. I els clubs mĂ©s petits, que potser no tenen llicĂšncies de competiciĂł perĂČ fan activitats, que vegin en la FederaciĂł una aportaciĂł constant. En certa manera, desinstitucionalitzar una mica la FederaciĂł. SĂ, perquĂš moltes vegades ens veuen com aquells que fan reglaments, calendaris, que exigeixen
© Germån Parga
una llicĂšncia... i al final Ă©s una part de regulaciĂł esportiva que hem de seguir fent. PerĂČ ens hem de saber explicar millor per ensenyar que treballem per als Clubs i per a tot el col.lectiu dâesports dâhivern. El que desitjaria Ă©s que se sentin orgullosos de formar part de la famĂlia de la FederaciĂł Catalana dâEsports dâHivern, perquĂš la formem tots. PerĂČ aquest Ă©s un sentiment que no podem imposar, ens lâhem de guanyar.
âUNA PISTA DE GEL TĂ MENYS COST ENERGĂTIC I DE MANTENIMENT QUE UNA PISCINA OLĂMPICAâ
Arriba una dona a la presidĂšncia de la FCEH. Pot ser una palanca per impulsar lâesport femenĂ? Sens dubte que ho Ă©s i ho serĂ , perĂČ jo ho veig amb normalitat. Per a mi no hauria de ser cap sorpresa que, en el cas de la nostra junta, les dones representin el 41% dels membres. PerĂČ no Ă©s el mĂ©s normal i hem de treballar per revertir-ho i normalitzar-ho. I aixĂČ ja no tĂ© marxa enrere. Estic molt contenta amb lâequip que hem format, tant amb les dones com amb els homes.
LâEXPANSIĂ DELS ESPORTS DâHIVERN, AL CAPDAVANT La FCEH compte amb una desena dâesports en actiu entre neu i gel. Quins dâells diries que han evolucionat mĂ©s darrerament? Els de gel sĂłn la nostra assignatura pendent perquĂš necessitem urgentment instal . lacions on potenciar-los. Podem fer promociĂł escolar i cursos i potenciar les competicions, que si no disposem de mĂ©s instal. lacions, tenim una barrera enorme al davant. Hi ha una soluciĂł en camĂ per a aquest greu dĂšficit de pistes de gel? Tenim un projecte olĂmpic i paralĂmpic al davant, i no sâentendria que volguĂ©ssim acollir uns Jocs amb nomĂ©s tres pistes. Hem de seguir visitant institucions perquĂš obrin els ulls. Hi ha la percepciĂł que una pista de gel comporta un consum energĂštic enorme, i no Ă©s aixĂ. Una piscina olĂmpica de 50 metres tĂ© un cost de manteniment i energia mĂ©s elevat que una pista de gel. I nomĂ©s cal veure les piscines olĂmpiques que tenim al nostre voltant. A mĂ©s, sĂłn esports atractius. Ho demostra lâafluĂšncia de gent a les pistes de gel que es posen per Nadal. I els esports de neu? En esquĂ alpĂ tenim un volum important de practicants, una estructura de Clubs molt consolidada i un potent equip de tecnificaciĂł. En esquĂ de fons tenim menys practicants i lâhem de se-
© Toni Grases - www.photoset.es
10
guir potenciant, amb un projecte de promociĂł escolar que ha donat una empenta important a aquest col.lectiu. Ens falta que acabin de fer el salt al mĂłn de la competiciĂł federada. I aixĂČ tambĂ© passa amb el mĂșixing i canicrĂČs. Ens hem dâapropar mĂ©s a aquests col.lectius perquĂš facin el pas i sâatreveixin a penjar-se un dorsal, ja que a vegades veuen les competicions federades amb certa por. I pel que fa a lâsnowboard i freeski, ja fa diverses temporades que estem treballant molt bĂ©, amb un programa de detecciĂł de talents, seguiment i tecnificaciĂł i un circuit de competicions atractiu. Ens falta aconseguir una estructura de Clubs una mica mĂ©s Ă mplia. Lâexpresident, Ăscar Cruz, deia a EDH que els nens i nenes de Catalunya, especialment de les comarques de muntanya, no poden viure dâesquena a la neu. Com sâaconsegueix? El projecte de promociĂł escolar, amb lâEsport Blanc Escolar (EBE) ha permĂšs fer un canvi espectacular en aquest sentit. PerquĂš parlem dâesports de quĂš hi viu tota la comarca, sigui treballant a la neu o en altres serveis com la restauraciĂł. Ara tenim el repte de sumar al projecte els esports de gel, i que els nens i nenes de la Cerdanya i la Vall dâAran puguin practicar-los a la seva pista. Parlant de promociĂł escolar, xifres en mĂ lâevoluciĂł Ă©s considerable. Com pot seguir evolucionant? NumĂšricament hem tocat sostre perquĂš lâEBE ja ha arribat a totes les escoles de 3r i 4t de PrimĂ ria de les comarques del Pirineu. Ara te-
nim el repte de donar continuĂŻtat a aquests esportistes, que puguin seguir lligats als esports dâhivern de la mĂ dels Clubs del territori. I, en aquest sentit, tambĂ© hem de poder tenir un seguiment de tots aquests alumnes: quins han pogut continuar practicant esports dâhivern pel seu compte, quins no, per quins motius... Hem dâanar de la mĂ dels Clubs i ja hi estem treballant.
TambĂ© hi ha veus crĂtiques cap al projecte, basades en qĂŒestions urbanĂstiques, mediambientals i econĂČmiques. Lâescenari ideal seria que ens poguĂ©ssim explicar, tant als que hi estan a favor com en contra. El projecte Ă©s totalment sostenible des del punt de vista mediambiental, econĂČmic, social... No Ă©s una candidatura a lâestil Sotxi, tot al contrari. EstĂ adaptada al creixement natural, a la realitat del nostre territori
Una de les motivacions dâaquests nens i nenes Ă©s poder viure uns Jocs OlĂmpics i ParalĂmpics a Catalunya. Esperem que aixĂ sigui. El dossier tĂšcnic estĂ fet, i demostra clarament la viabilitat del projecte, amb unes instal.lacions i un territori idoni per organitzar uns Jocs dâhivern. Ara manca Descarregaât aquest QR i podrĂ s veure la presentaciĂł del programa de la presidenta.
âEL PROJECTE OLĂMPIC PIRINEUS-BARCELONA ESTĂ ADAPTAT A LA REALITAT DEL NOSTRE TERRITORIâ
lâacord final de totes les administracions per tal que el COE presenti lâinterĂšs al CIO dins el termini previst. Ara mateix estem en mans de la polĂtica.
© FCEH
© Toni Grases - www.photoset.es
11
FederaciĂł
QUI ĂS QUI? ELISABET POUS Vicepresidenta 4a. Barcelona, 1956 Llicenciada en Biologia.
MĂNICA BOSCH Presidenta
Mâagradaria aportar els meus coneixements i experiĂšncia personal en lâensenyament per aconseguir que sigui compatible la prĂ ctica dâesports dâhivern amb la formaciĂł acadĂšmica. LâeducaciĂł Ă©s un procĂ©s global on lâesport hi pot sumar molts valors.
Sabadell, 1972 Esquiadora olĂmpica i llicenciada en ADE. Posar al servei dels esports dâhivern tot el meu coneixement i experiĂšncia des del vessant esportiu i de gestiĂł.
MAITE BALAĂĂ Vicepresidenta 5a. Delegada Territorial Occidental Lleida, 1972 FuncionĂ ria. Fa molts anys que treballo en la neu des dâun Club. Mâatrau lâoportunitat de fer-ho des de la FCEH, amb una visiĂł mĂ©s Ă mplia. La confiança en la gent de la candidatura i tenir una dona presidenta ha estat decisiu.
DAVID SAMPER Vicepresident 1r.
CARLES BLASCO Tresorer
Barcelona, 1965 Industrial. Conseller delegat a CASALS VENTILACIĂN. President ClĂșster Habitat Barcelona. Apassionat de lâesquĂ i la moto.
Barcelona, 1957 Arquitecte. Delegat TĂšcnic dâEsquĂ AlpĂ autonĂČmic i estatal.
Aplicar a lâesport les millores econĂČmiques de la nostra FederaciĂł.
Mâhe sumat a aquest projecte per aplicar els meus coneixements en el mĂłn de la gestiĂł esportiva i econĂČmica amb molt rigor i transparĂšncia.
LLUĂS BREITFUSS Vicepresident 2n. Delegat Territorial Cerdanya
EUDALD CAROL Secretari
Barcelona, 1969 TĂšcnic esportiu de Grau Superior Responsable dâactivitats i esdeveniments de FGC.
Ripoll, 1968 Llicenciat en Dret i advocat.
Aconseguir ser referents en el mĂłn dels esports de neu i de gel. Tenim un equip que sap el que es necessita.
Vull ajudar a que la nostra FederaciĂł apliqui professionalitat i rigor en el treball per aconseguir resultats formatius i esportius.
VĂCTOR NAVARRO Vicepresident 3r
FRANCESC ROCA Delegat Territorial Oriental
Barcelona, 1974 Llicenciat en ComunicaciĂł PublicitĂ ria a ELISAVA i MĂ ster de Creativitat a ESADE. Empresari de la Publicitat i la ComunicaciĂł.
Ripoll, 1957 Arquitecte TĂšcnic. Intentar ajudar amb el que pugui a una colla dâapassionats dels esports dâhivern, disposats a dedicar-hi, de forma totalment altruista, moltes hores i molts esforços.
PerquĂš porto molts anys treballant pel cĂșrling, i seguirĂ© treballant fins que deixi de ser un esport minoritari. 12
DESCOBREIX LA JUNTA DIRECTIVA DE LA FCEH MARC ORDĂĂEZ Vocal
ANNA GELI Delegada Territorial Val dâAran
Barcelona, 1975 Llicenciat en Economia. Analista de dades.
Lleida, 1978 Llicenciada en ComunicaciĂł Audiovisual. Periodista.
Em fa il.lusiĂł sumar-me a un projecte basat en els principis dâorganitzar proves esportives, fomentar lâesport entre els mĂ©s joves i generar i acompanyar esportistes dâelit en el seu camĂ.
Per fer de Catalunya i lâAran els models de referĂšncia educativa i professional dels esports dâhivern.
JUDITH LLUENT Vocal
RUBĂN LLOP Delegat Territorial Central
Barcelona, 1971 Llicenciada en QuĂmica - FĂsica. DT-FIS. TĂšcnic Esportiu EsquĂ AlpĂ.
El Prat de Llobregat, 1973 Graduat en Dret i Mosso dâEsquadra.
Mâhe sumat a la candidatura per aportar la meva experiĂšncia en lâesquĂ alpĂ i mirar de fer-lo mĂ©s visible i popular.
Vull sumar i aportar la meva experiĂšncia en lâexitĂłs, fins ara, projecte de patinatge de velocitat i exportar aquest Ăšxit a la resta de disciplines de la FCEH.
BERTA COLL Vocal
SERGI ROSĂS Vocal Barcelona, 1972 Llicenciat en EconĂČmiques. Empresari.
Barcelona, 1985 Arquitecta, fotĂČgrafa, knowmad.
Com a professional de la comunicaciĂł i apassionat de lâesport, vull contribuir a apropar mĂ©s els esports de neu i gel a la gent, amb la FCEH com a porta dâentrada.
FRANCESCA TORRELL Vocal
Formar part de la FCEH Ă©s una oportunitat per construir un projecte fresc i Ă gil a travĂ©s dâuna visiĂł diferent i innovadora.
AURELI BISBE Vocal
Cerdanyola, 1970 Enginyera Superior en Telecomunicacions, MĂ ster en AdministraciĂł i DirecciĂł de plantes industrials. Consultora en Lean Management.
Barcelona, 1948 Enginyer industrial. President de lâACEM.
Fer de la FederaciĂł Catalana dâEsports dâHivern una organitzaciĂł mĂ©s Ă gil, dinĂ mica i mĂ©s propera, orientada als esportistes, famĂlies i clubs. 13
Soc lâokupa de la Junta. IntentarĂ© ajudar a aconseguir una candidatura per a uns JJ.OO. dâhivern a casa nostra.
notĂcies âThe Ultimate Ski Bookâ, el llibre definitiu de lâesquĂ Un llibre per regalar aquest Nadal o per autoregalar-se, sobre tot si us agraden els esports dâhivern i lâesquĂ. âThe Ultimate Ski Bookâ parla dels pioners de lâesquĂ fins lâesquĂ modern. Lâautora i aficionada a lâesquĂ Gabriella Le Breton presenta lâevoluciĂł dâaquest esport i tots els elements que lâenvolten. Aquesta ediciĂł revisada de âThe Ultimate Ski Bookâ segueix la histĂČria de lâesquĂ a travĂ©s dels segles; capturant lâessĂšncia de lâactivitat hivernal mĂ©s popular del mĂłn mitjançant una fotografia fascinant i un text inspirador. Des de les primeres superestrelles dâesquĂ i les modes dâesquĂ mĂ©s memorables fins a les millors estacions del mĂłn i els xalets mĂ©s prestigiosos, recull tot allĂČ que als esquiadors ens agrada conĂšixer. Elm podeu trobar a Amazon per 49 euros.
Pinnacle, la jaqueta de la dona activa de Helly Hansen La nova jaqueta dâesquĂ femenina Pinnacle estĂ dissenyada per a superar les expectatives dels professionals i entusiastes. Forma part de la Resort Ski Collection Tardor / Hivern 2020 de Helly Hansen, combinant dissenys clĂ ssics amb tecnologia innovadora de termoregulaciĂł per mantenir el cos cĂ lid, fresc i sec a la muntanya. Quatre serien els punts forts dâaquesta jaqueta de HH per a dona. ConfecciĂł de teixit Helly Tech altament impermeable i transpirable per mantenir el cos sec i protegit en condicions adverses. LâĂșs de teixit de grau professional elĂ stic en quatre direccions permet un rendiment ĂČptim sense restriccions. Caputxa extraĂŻble i compatible amb casc, i el Life Pocket, que mantĂ© els telĂšfons mĂČbils i els dispositius electrĂČnics tres vegades mĂ©s calents i confortables que una butxaca normal perquĂš els mĂČbils funcionin fins i tot en els dies mĂ©s freds. www.hellyhansen.com
SKFeetSystem encerta la bota per als teus peus Quantes vegades has anat a una botiga dâesquĂ i no has trobat una bota que sâajusti als teus peus o has vist com trigaven una eternitat a oferir-te la bota que buscaves? Ara, aquesta incertesa queda enrere grĂ cies a SKFeetSystem, un software que guarda les dades dels teus peus per a que quan vagis al teu establiment de confiança trobis rĂ pidament la bota que millor et va. Aquesta opciĂł lâofereix la cadena de botigues de lloguer Skiset, grĂ cies a un software que permet fer un escĂ ner del teu peu en tres dimensions, dient al moment quina Ă©s la bota o el tipus de bota que et va millor. www.skiset.es
ItĂ lia tindrĂ la pista dâesquĂ il·luminat mĂ©s llarg dâEuropa
PrĂ ctica bossa dâesquĂs de Dynastar
El complex hivernal dâAprica ha estat treballant aquest estiu en la il·luminaciĂł dâuna de les seves baixades situades al sector de Baradello 2000, en la que han col·locat 300 postes dâil·luminaciĂł a la pista SuperpanorĂ mica de 5,8 quilĂČmetres de longitud per esquiar sota la llum de la lluna. Si es compleix el que es va dir, a partir del mes de desembre ja sâoferirĂ aquesta opciĂł, en un projecte que ha tingut un cost al voltant dâun miliĂł dâeuros. LâesquĂ nocturn que tenim mĂ©s a prop Ă©s el que sâofereix a lâestaciĂł de Masella, amb una oferta de 10 quilĂČmetres repartits en 13 pistes, sense oblidar-nos de Sierra Nevada i de Grandvalira.
No valores quant de prĂ ctiques sĂłn fins que les fas servir. Les bosses porta esquĂs sĂłn una idea molt bona a lâhora de transportar els esquĂs per comoditat i tambĂ© per seguretat, evitant cops i ratllades. De bosses hi ha de diferents tipus. Ara us presentem aquesta, de la marca Dynastar, amb capacitat de carregar dos parells dâesquĂs i els seus respectius bastons. La bossa es porta molt bĂ© i grĂ cies al seu sistema extensible es pot ajustar la longitud de la bossa segons la mida dels esquĂs. Pesa 1.400 grams i el tancament Ă©s efectiu. www.dynastar.com
14
CTEF, lâaposta de lâEuncet Business School per a adaptar-se a lâera post Covid-19 Des de fa tres anys, lâ Euncet Business School, centre universitari i escola de negocis adscrita a la Universitat PolitĂšcnica de Catalunya, aposta per la tecnologia i el management esportiu amb una proposta Ășnica i pionera: el Grau en CiĂšncies i Tecnologies Aplicades a lâEsport i al Condicionament FĂsic (CTEF). Aquest grau universitari estĂ avalat per la UniĂł de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Leitat i Eurofitness, socis del centre universitari Euncet. El sector esportiu tĂ© un gran pes dins de lâeconomia i la societat, i sâha reafirmat desprĂ©s del confinament per la crisi sanitĂ ria de la Covid-19. La indĂșstria de lâesport ha sigut una de les mĂ©s perjudicades, i nomĂ©s estan sobrevivint aquells sectors que han vist com a oportunitat la transformaciĂł digital i han adaptat la gestiĂł esportiva a aquest nou panorama. Ara mĂ©s que mai, la tecnologia juga un paper fonamental i lâesport necessita a professionals formats per a les futures innovacions tecnolĂČgiques. www.euncet.es
Julbo tâequipa per a la neu Dins de les moltes novetats de la marca Julbo per aquest hivern sobresurten el casc Peak i la mĂ scara Quickshift. El casc estĂ especialment adreçat als esquiadors i snowboarders que llisquen per terrenys complicats, els quals demanen una adaptaciĂł perfecta al risc i a lâesforç. NomĂ©s pesa 360 grams, Ă©s ventilat i compleix la norma doble de seguretat per a esquĂ i alpinisme. La mĂ scara Quickshift Ă©s el complement ideal. Incorpora el sistema Switch Air, que garanteix un control actiu de la ventilaciĂł i el confort de la mĂ scara. La seva construcciĂł i la seva pantalla cilĂndrica garanteix un estil, un camp de visiĂł i un ajust ĂČptims, mentre les pantalles fotocromĂ tiques Reactiv sĂłn sinĂČnim de visiĂł ĂČptima, faci el temps que faci. www.julbo.com
Garmin i tot sota control Aquest Nadal o -perquĂš no?-, per a donar-te un caprici, repassa les propostes de Garmin, per a tots els gustos i tipus dâesports pel que fa a rellotges i smartwatches multiesport, que sâadapten a les necessitats dels usuaris amb funcions intel.ligents dâesports i salut. Les diferents gammes de rellotge, com la sĂšrie Fenix 6 Pro Solar, Instinct Solar, Quatix 6 Solar i la col.lecciĂł Marq, sĂłn mĂ©s que un rellotge convencional, perquĂš a mĂ©s de donar lâhora, incorporen multitud de funcions intel.ligents, esportives i de benestar perquĂš gaudeixis de la vida i lâesport amb la mĂ xima intensitat i control. Prestacions⊠totes: GPS, mapes, control de recorreguts, altĂmetre, barĂČmetre i moltes mĂ©s aplicacions que no et podrĂ s acabar. Per a obtenir mĂ©s informaciĂł sobre les caracterĂstiques, preus i disponibilitat de tots els seus productes, aixĂ com accions i patrocinis, visita els llocs web: www.garmin.com/es-ES, www.garmin.com/es-ES/blog, www.twitter.com/ Garmin_Iberia, www.instagram.com/garmin_iberia, ww.facebook.com/GarminIberia
Superlite 150, la fixaciĂł Dynafit mĂ©s versĂ til La marca Dynafit va ser premiada en la passada ediciĂł dâIspo en el segment Snowsports / Ski Touring Bindings, amb la nova fixaciĂł Superlite 150. Amb tan sols 150 grams i valors z ajustables dâentre 4 i 13, aquesta fixaciĂł fabricada en alumini defineix nous valors de referĂšncia per als esquiadors de travessa centrats en els ascensos. Inspirant-se en lâesquĂ de muntanya competitiu, els dissenyadors es van centrar a reduir el pes considerablement en relaciĂł amb els models anteriors. Al mateix temps, la fixaciĂł destaca per les seves diverses possibilitats dâĂșs, seguretat i durabilitat. A mĂ©s de lâalliberament lateral ajustable, lâalliberament frontal de la fixaciĂł pot ajustar-se als requisits individuals de lâesquiador grĂ cies a la forquilla de suspensiĂł de recanvi opcional. La fixaciĂł per speed touring pot muntar-se amb frens o sense i amb la placa dâajust corresponent. Sense fre, la fixaciĂł compta amb un suport de quatre nivells; amb fre, hi ha disponibles dos nivells en els ascensos. www.dynafit.com
15
notĂcies La marca Falke celebra el seu 125Ăš aniversari apostant per la qualitat i la innovaciĂł Fundada lâany 1985, la marca Falke celebra aquest any el seu 125Ăš aniversari i ho fa mantenint-se fidel als principis que lâhan convertit en una referĂšncia dins del seu camp. En aquest any tant especial, la referĂšncia alemanya sâinspira en col.leccions passades, i el resultat Ă©s una col.lecciĂł dâaniversari limitada que recull els aspectes mĂ©s destacats del seu passat i els trasllada amb estil al present, tot respectant els valors que han convertit a Falke en tot un referent. Aquests valors no sĂłn altres que la qualitat, la mĂ©s alta artesania i la innovaciĂł constant recolzada per a una especialitzaciĂł sofisticada, un disseny creatiu i, no menys important, continuĂŻtat i total fiabilitat. La firma disposa de col.leccions per a homes, dones i nens, a banda de tenir una col.lecciĂł prĂČpia de mĂ scares anti Covid-19. Alguns dels productes mĂ©s indicats per a la prĂ ctica dels esports dâhivern serien: Mitjons. La lĂnia de mitjons tĂšcnics va des del mitjĂł mĂ©s lleuger SK7, passant pels de major rendiment en competiciĂł âper ser tĂšcnics, lleugers i encoixinats que equilibren lleugeresa amb la transmissiĂł de força, evacuaciĂł de la humitat, calor i confort - SK6, SK5, SK4; fins a arribar a lâSK2, que seria el mĂ©s gruixut i cĂ lid. Tots estan el.laborats amb materials de primera qualitat i forma especĂfica dâesquerra i dreta. MĂ©s info: https:// www.falke.com/es_es/inspiration/falke-skiing/ MitjĂł SK5.
Roba interior. La gamma de roba interior funcional de Falke presenta una combinaciĂł de teixits dâalta qualitat, que ofereix una regulaciĂł perfecta de la temperatura i la humitat. Les parts funcionals integrades garanteixen una llibertat de moviments mĂ xima i una adaptaciĂł ĂČptima a les temperatures exteriors. La col·lecciĂł presenta lĂnies Maximum Warm, Warm i Cool amb teixits sintĂštics i altres amb fibres naturals com WoolTech light, Wool-Tech i Silk. MĂ©s info: https:// www.falke.com/es_es /inspiration /Falke-functionunderwear. Model 125 Years Wool Tech. CĂ psula anniversari Frank Falke-Rohen, el pioner: Falke no seria la marca que Ă©s avui dia sinĂł haguĂ©s estat pel paleta Frank Falke-Rohen, qui treballava com a teixidor temporal durant els freds mesos dâhivern. Lâany 1895 va decidir crear la seva prĂČpia empresa i va fundar la seva fĂ brica de teixit a la poblaciĂł de Schmallenberg. Va començar amb vui treballadors i una comanda de no mĂ©s de dues dotzenes de mitjons per treballador al dia. Avui, 125 anys desprĂ©s, Falke segueix essent propietat de la 4a generaciĂł i Ă©s un proveĂŻdor internacional premium de peces de punt, mitjons i mitges, amb mĂ©s de 3.000 empleats a tot el mĂłn.
PROVEĂDORS OFICIALS DE LâĂUSTRIA SKI TEAM 16
POC
SINTONITZANT AMB LâEVOLUCIĂ LâSKULL DURA COMP, certificat per la FIS, Ă©s un casc al capdemunt de la innovaciĂł i seguretat en competiciĂł. Amb lâexclusiu sistema dâajustament integrat âRace Lockâ, Ă©s el casc amb quĂš els corredors poden connectar amb una sensaciĂł i enfocament precisos, assegurant-se de que res es mogui, fins i tot a velocitats extremes.
LLEGEIX-NE MĂS A POCSPORTS.COM
SKULL DURA COMP
NUEVO
notĂcies EMC, tecnologia antivibracions de Head EMC sĂłn les sigles dâEnergy Management Circuit, lâĂșnic circuit de gestiĂł dâenergia que redueix les vibracions negatives perquĂš realment puguis confiar en lâesquĂ i et concentris en el rendiment. Dâaquesta manera, amb la nova tecnologia EMC de Head obtindrĂ s nomĂ©s bones vibracions grĂ cies a una sensaciĂł suau i a una adherĂšncia excepcional en el cant, sense importar les condicions. Quan lâesquĂ es doblega i vibra, pren lâenergia cinĂštica del mateix esquĂ i la transforma en energia elĂšctrica, i aquesta Ășltima sâutilitza desprĂ©s per absorbir les vibracions negatives i com a resultat sâobtĂ© una experiĂšncia suau, fluida i estable. SĂłn diversos els models dâesquĂs Head que incorporen aquesta ciĂšncia dâavantguarda com, per exemple, la lĂnia Supershape. www.head.com
Smith entra a la Copa del MĂłn dâEsquĂ AlpĂ La marca Smith ha anunciat el nou acord de patrocini global al qual ha arribat amb lâAssociacĂł AustrĂaca dâEsquĂ i amb lâequip nord-americĂ dâesquĂ i snowboard per donar suport als atletes dâelit, homes i dones, amb els productes mĂ©s avançats tĂšcnicament, tant per al seu Ășs en entrenaments com en competiciĂł. Oficialment, Smith entra aquest hivern al mercat âracingâ amb el llançament de casc Icon, aprovat per la FIS; que destaca pel seu perfil baix i una construcciĂł de la carcassa en ABS ideal per absorbir els impactes a alta velocitat, protegint tot el cap, incloent-hi els beneficis de lâabsorciĂł avançada que ofereix el Koroyd, aixĂ com una aplicaciĂł dâinsercions EPP amb densitat dual en la part frontal de casc per alliberar millor els impactes contra les portes del recorregut. www.smithoptics.com
Pistatxos, energia extra pels esports dâhivern Existeix una alimentaciĂł especĂfica per a lâesquĂ i els altres esports de neu? Esports com lâesquĂ alpĂ o el surf de neu i els esports dâhivern en general generen unes necessitats nutricionals especĂfiques, a causa del fred i a lâaltitud. Segons la Dra. Neus Palacios, especialista en Endocrinologia i NutriciĂł i en Medicina de lâEducaciĂł FĂsica i lâEsport, destaca la necessitat de consumir aliments especĂfics per mantenir els nivells dâenergia i facilitar la recuperaciĂł en esports dâalta intensitat. âLa debilitat, la fatiga i la hipĂČxia influeixen negativament en la degradaciĂł de les proteĂŻnes, de manera que la ingesta dâaliments dâalt contingut proteic Ă©s important per a prevenir aquesta alteraciĂłâ, explica. Afegir un grapat de pistatxos al dia, repartit a mig matĂ i a mitja tarda o desprĂ©s de la prĂ ctica esportiva, poden ser la soluciĂł. Un recent estudi de la Universitat dâIllinois ha descobert que el pistatxo tĂ© proteĂŻna completa com la carn, el peix, la llet o els ous perĂČ dâorigen vegetal al tenir els nou aminoĂ cids essencials i en harmonia. www.americanpistachios.es
Les botes HF de Nordica es posen sense fer servir les mans Hi ha cops en els que calçar-se unes botes Ă©s un drama, i en el que lâesquiador ha de recĂłrrer a la força i a la destresa. Una situaciĂł que Atomic solucionava en el seu dia amb la lĂnia Savor i a la que es suma Nordica amb les noves HF (Hans Free, sense mans). Quatre sĂłn els models existents: HF Elite Heat i HF 110 (home), i els HF Elite W Heat i HF 85 W de dona). Les botes tenen una obertura mĂ xima de 40Âș, la qual fa que els peus entrin com si res en les botes. I un cop a dins, aquestes es poden ajustar trepitjant una cibella posterior monolock o bĂ© fent servir els bastons dâesquĂ, i sense esforç. El tancament Ă©s automĂ tic, es pot regular i les botes es poden escalfar mitjançant una aplicaciĂł mĂČbil. PrĂ ctiques i efectives. www.nordica.com
18
PLATINUM CHANNEL PARTNER Value Added Reseller
notĂcies POC presenta la col·lecciĂł Jeremy Jones i Pow La marca POC ha llençat una col·lecciĂł de col·laboraciĂł del rider Jeremy Jones i lâassociaciĂł Protect Our Winters (POW), que dĂłna suport a lâacciĂł positiva per al canvi mediambiental aportant el 10% de tots els ingressos directament al treball de Pow. Aquesta nova col·lecciĂł estĂ formada per la nova i actualitzada Fornix Spin, aixĂ com per les ulleres Fovea Clarity. El casc Fornix Spin Pow JJ sâha actualitzat i millorat per oferir encara mĂ©s protecciĂł. Molt lleuger i ventilat, presenta un folre optimitzat amb una capa de PC estesa i reforços dâaramida per millorar lâestabilitat estructural i protegir-se dels impactes. Dissenyats per a un ajustament perfecte amb les ulleres POC, els canals de ventilaciĂł tambĂ© sâhan optimitzat per garantir que les ulleres no sâempaqueten i afectin la visiĂł. El casc tambĂ© compta amb la tecnologia de coixinets de silicona SPIN (Shearing Pad INSide) i un clip fix per a ulleres que proporciona una seguretat addicional. Per la seva banda, les ulleres Fovea Clarity han estat dissenyades per tenir un ajust perfecte amb els cascos POC. Incorporen la tecnologia Clarity, la qual millora encara mĂ©s el rendiment ĂČptic. www.pocsports.com
Rossignol reforça la seva producciĂł a la fĂ brica dâArtĂ©s A causa de la realitat i davant la incertesa de la temporada, el Grup Rossignol han augmentat la seva inversiĂł a les fĂ briques que tenen a Franca, ItĂ lia i Espanya. Aquesta notĂcia no seria noticiable si no fos per lâaposta força que han fet per la fĂ brica situada al poble dâArtĂ©s, a la provĂncia de Barcelona, que de fet Ă©s la mĂ©s gran i la de major capacitat per a poder crĂ©ixer; fins al punt que ja han dit que la planta dâArtĂ©s passa a ser lâeix principal del seu material dur. Una decisiĂł que no deixa de banda la planta que la marca tĂ© a Sallanches (Haute-Saboya), al cor dels Alps, on bĂ sicament es produeixen els esquĂs Dynastar i els jĂșniors. En lâactualitat, el Grup Rossignol dĂłna feina a 1.500 persones a tot el mĂłn, 750 a França, i genera el 80% de la seva facturaciĂł a partir de les exportacions. A mĂ©s de Rossignol, Ă©s propietĂ ria de les marques Dynastar, Lange, Look i Kerma. www.rossignol.com
20
Pala, arva, sonda⊠i la rĂ dio? Backland Carbon dâAtomic, la bota skimo mĂ©s completa La Backland Carbon Ă©s lâestrella de la col·lecciĂł Backland de botes dâAtomic. Ăs el model de touring mĂ©s orientat als descensos, sense sacrificar el seu rendiment costa amunt. Un botĂ transpirable i rentable mantĂ© frescos els peus i el sistema Boa ajuda a un llaçat de la bota mĂ©s fĂ cil. El pivot sense fricciĂł Frictionless Pivot aporta llibertat de moviment perquĂš es pugui pujar per la muntanya amb total confort. El mecanisme Free / Lock 4.0 facilita la maniobra en inclinar-se cap endavant i tambĂ© permet un suport ferm a la canya perquĂš la baixada sigui un plaer. Talles: 34,5-47. Pes: 1.094 grams en la talla 26. www.atomic.com
Si busques la connexiĂł amb lâespai natural, no depenguis del mĂČbil. Lâskimo i la prĂ ctica lliure a muntanya ja vivien un augment exponencial i, enguany, a causa de la situaciĂł sanitĂ ria que estem vivint, els afeccionats que les triĂŻn seran encara mĂ©s. En aquest escenari, cal recordar que endinsar-se a la muntanya sempre representa un risc i a lâhivern, en espais naturals, juntament amb la pala, arva i sonda, resulta fonamental la connexiĂł per rĂ dio. Per a comunicar-se, dependre nomĂ©s del mĂČbil Ă©s un problema: zones sense cobertura o amb cobertura insuficient, durada limitada de la bateria, fragilitat de lâaparell, o lâequivocada idea de poder telefonar al 112, en qualsevol lloc i condiciĂł -tan sols es pot fer quan hi ha bona cobertura, i si Ă©s possible des de qualsevol operador. La rĂ dio no Ă©s solament per a professionals, existeix un ampli catĂ leg de rĂ dios sense llicĂšncia, econĂČmiques, lleugeres, petites, fĂ cils dâusar, recarregables amb simples piles i amb la garantia de comunicaciĂł en espais sense cobertura. AixĂ, endinsaât a la muntanya amb la mĂ xima seguretat, connectat per qualsevol rĂ dio sense llicĂšncia sense dependre del mĂČbil. MĂ©s informaciĂł: www.expocomsa.com. Expocom, Solucions Integrals en telecomunicaciĂł i seguretat.
21
notĂcies Primeres capes ecolĂČgiques dâOdlo A Odlo sâenorgulleixen dâusar ampolles de PET reciclades i residus de producciĂł reutilitzats per crear la roba interior esportiva dâalta tecnologia, el que sâaplica per exemple en la seva lĂnia Active Warm Eco, Active Warm Originals Eco i en la versiĂł Active X-Warm Eco, dissenyada per a persones especialment sensibles al fred. De mitjana, sâutilitzen 13 ampolles de PET dâ0,5 litres reciclades per fer una capa base dâActive Warm Eco. No hi ha pĂšrdua de qualitat en comparaciĂł amb el poliĂšster produĂŻt convencionalment. Les samarretes i pantalons et mantindran calent i sec, fins i tot durant sessions dâentrenament intenses. Lâinterior suau i raspallat atrapa la calor corporal, mentre que elimina eficaçment la humitat. Les costures planes tambĂ© eviten qualsevol frec desagradable a la pell i el tall mĂ©s llarg a lâesquena estĂ dissenyat per mantenir els ronyons i el darrere calent. www.odlo.com
Tecnologia Omni-Heat Black Dot de Columbia Aquest nou tĂšxtil actua com un imant de calor, amb milers de punts negres de diverses capes que capturen la calor solar i atrapen la calor per mantenir a les persones mĂ©s calentes en climes freds. Combinat amb el folre termoreflectant Omni-Heat 3D de Columbia, la nova col·lecciĂł de jaquetes de punts negres Omni-Heat per a homes i dones Ă©s la soluciĂł mĂ©s avançada de Columbia per lluitar contra el fred aquest hivern. La tecnologia Omni-Heat Black Dot compta amb milers de punts negres a lâexterior dissenyats per ajudar a la gent a escalfar de forma mĂ©s intel·ligent. Cada punt multicapa estĂ fet dâalumini i cobert amb una capa negra per millorar lâabsorciĂł de calor de la llum solar directa o dispersa. Extenses proves de laboratori i de camp mostren que la jaqueta sâescalfa rĂ pidament i retĂ© aquesta calor mĂ©s temps que les jaquetes sense aquesta nova tecnologia. Aquestes jaquetes dâĂșltima generaciĂł estan disponibles a www.columbia.com/tech-reflective i en botigues seleccionades.
22
AdiĂłs a la edad del hierro www.autosock.es
Las fundas antideslizantes originales que le ayudarĂĄn a aumentar la tracciĂłn de sus neumĂĄticos cuando las condiciones de la carretera lo requieran. FĂĄciles y rĂĄpidas de instalar y de quitar; ligeras y resistentes.
Aprobada por los fabricantes de vehĂculos lĂderes del mercado de la automociĂłn. Homologadas segĂșn los estĂĄndares de calidad mĂĄs exigentes en todo el mundo.
Cargue sus esquĂs y snowboards con facilidad Thule SnowPack Extender Deslice, cargue, repliegue, ÂĄlisto! Thule SnowPack Extender es un portaesquĂs aerodinĂĄmico deslizante que harĂĄ que cargar y descargar sus esquĂs y snowboards sea rĂĄpido, fĂĄcil y cĂłmodo. Thule SnowPack Extender tambiĂ©n tiene un diseño contemporĂĄneo que añadirĂĄ una imagen deportiva a su automĂłvil.
notĂcies SK
I
PR
©Piau-Engaly
CN
ESP O
RĂ AR
ICARD SR T T R
O SHOP
Pirineu francĂšs: forfets en majĂșscules
·B
El Pirineu francĂšs compta amb fins a 38 estacions dâesquĂ des de lâAtlĂ ntic fins al Mediterrani que donen per a molt. Nâhi ha dâalpĂ i de fons; grans, petites, familiars, amb recorreguts de skimo i que ofereixen mĂ©s de 500 activitats en la neu. La tecnologia ha permĂšs un canvi realment brutal per als esquiadors: els forfets que permeten dâesquiar en mĂșltiples estacions, amb descomptes i estalviant-se cues. Molts estan associats a la teva targeta i pagues per Ășs. Aquests sĂłn alguns dels forfets en majĂșscules.
ESPECIALISTES EN ESQUĂ
DES DE 1965
SKIZAM! : 340 Km de pistes Ăs una de les grans novetats de la temporada i es tracta del forfet que et permetrĂ esquiar en 7 estacions diferents del Pirineu francĂšs i en un total de 340 Km de pistes. SKIZAM! Neix grĂ cies a lâassociaciĂł entre Altiservice i Savasam i et permetrĂ esquiar a Saint-Lary, Font Romeu, Cambre dâAze, Ax3-Domaines, Guzet, Ascou i Mont dâOlmes. www.skizam.com PYRĂNĂES 2 VALLĂES: 250 Km de pistes Piau Engaly, Peyragudes, Saint Lary i Val Louron integren aquesta targeta que va ser la primera a comercialitzar-se al Pirineu francĂšs. Ofereix esquiar 6 dies seguits en les quatre estacions a un preu especial de 199,75 Euros per als adults i 171,70 per als joves de fins a 17 anys i estudiants. www.pyrenees2valles.es PASSGRANDE SKI PYRĂNĂES : 269 Km de pistes Aquest Ă©s el passi especial per a esquiar als VallĂ©es de Gavarnie, prop del majestuĂłs Circ Glacial de Gavarnie i patrimoni mundial per la UNESCO. La targeta costa 20 euros, permet esquiar fins a 6 dies consecutius, estĂ associada a la de crĂšdit i nomĂ©s es paguen els dies que esquies. PodrĂ s accedir directament al remuntador sense cues a Grand Tourmalet âPic du Midi, Cauterets, Luz Ardiden, Gavarnie-GĂšdre i Hautacamâ aixĂ com als espais nĂČrdics de Val dâAzun, Hautacam i Pont dâEspagne/ Cauterets. www.valleesdegavarnie.com NPâY NOâSOUCI: 400 km de pistes Aquesta targeta pertany a NPâY Nous Pirineus, entitat que aglutina les estacions de Peyragudes, Piau Engaly, Grand Tourmalet, Pic du Midi, Luz Ardiden, Cauterets, Gourette i La Pierre de Saint Martin. Ăs la que ofereix el domini esquiable mĂ©s extens (400 km) i proporciona mĂșltiples avantatges (dâentrada, un 15% de descompte els caps de setmana, fins al 30% entre setmana, inclou assegurança i et permet apadrinar a amics i guanyar dies dâesquĂ, i et descompta el 50% del forfet cada 5 dies dâesquĂ). www.n-py.com NEIGES CATALANES: 200 km pistes, 450 km de nĂČrdic i 265 per a raquetes Les 7 estacions de les Neiges Catalanes ofereixen forfet per a esquiar 6 o 7 dies consecutius i tambĂ© un dâanual amb un dte. del 15%. Les estacions que integra sĂłn Cambre dâAze, Font Romeu PyrĂ©nĂ©es 2000, FormiguĂšres, La Quillane, Les Angles, PortĂ©-Puymorens i la Station Nordique du Capcir, lâestaciĂł del campiĂł olĂmpic i del mĂłn, MartĂn Fourcade. Els preus van des dels 211 euros del forfet 6 dies per a joves i estudiants als 617 euros del dâadults, amb importants descomptes per compra anticipada. www.neigescatalanes.com
FOTO: VĂLKL
WWW.ESPORTSRICARDTARRE.ES
Mercat 2 mĂ Bootfitting - Taller propi Via Agusta 103, Barcelona Tel. 93 217 91 88 www.esportsricardtarre.com ricardtarre@gmail.com
Tots els forfets del Pirineu francĂšs inclouen compensaciĂł a causa del Covid.
24
VIVE 38 estaciones bonitas mĂĄs cerca de lo que te imaginas.
Foto: Pierre Brunet / Kudeta / adt09
1.000 pistas para esquiar con mås libertad. Vive y disfruta mucho mås en el Pirineo francés.
LES PYRĂNĂES en mayusculas www.lespyrenees.net
àžąàžESQUIA AL COR DELS PIRINEUS!
www.piau-e
ngaly.com
TecnificaciĂł
EQUIPS DE NEU DE LA FCEH CONTINUĂTAT AMB CARES NOVES En lâinici dâuna temporada 2020-2021 marcada encara pels efectes de la Covid-19, els equips dâesquĂ alpĂ, esquĂ de fons i freestyle snowboard mantenen el rumb de la darrera temporada, no sense incorporar cares noves en lâequip tĂšcnic. Potenciar el treball individualitzat i la preparaciĂł fĂsica dels esportistes, dos dels principals propĂČsits. ContinuĂŻtat en la lĂnia de treball amb sĂ via nova procedent de tĂšcnics joves amb formaciĂł especĂfica. Ăs la lectura que sâextreu de les estructures tĂšcniques de la FCEH per a la temporada 2020-2021 en esquĂ alpĂ, esquĂ de fons i freestyle snowboard.
Lâequip dâesquĂ alpĂ FCEH 2020-2021 estĂ format per Jordi Beascoechea (LMCE), Jordi Costa (CANMC), Guillem Bosch (SCC), Marc Vilalta (GRANUEC), Samuel Beso (CAEI), Alex Poy (AISC), Alex Paris (AISC), Leire SĂĄnchez-Carvajales (CO-
OFERIR FORMACIĂ INTEGRAL A LâESPORTISTA ĂS UN DELS PILARS DâUNA PLANIFICACIĂ CADA VEGADA MĂS PERSONALITZADA
POS), Aniol Torres (GRANUEC), Arnau Cardeña (LLĂVIA), Georgina TarragĂł (LMCE), Jan SulĂ© (LMCE), Nil Santiveri (LMCE), Jara Beso (CAEI), JonĂĄs SĂĄnchez (COPOS) i Maria Rovira (LMCE).
Xavier Salarich 11/04/1990 Malla Amb quina perspectiva aterres a lâequip tĂšcnic? LâesquĂ de competiciĂł sempre ha estat la meva passiĂł i mâhi volia dedicar al 100%, especialment a lâesquĂ de casa. MĂ©s enllĂ de lâexperiĂšncia, el mĂ©s important Ă©s aportar motivaciĂł i ganes de treballar fort. Estic convençut que lâesquĂ catalĂ tĂ© un potencial enorme i vull explotar-lo al mĂ xim.
I no nomĂ©s aixĂČ: vull que lâesquĂ catalĂ generi trempera, que la gent hi cregui. Des de la teva experiĂšncia, com han dâencarar els esportistes lâinici dâuna temporada? Crec que el mĂ©s important Ă©s que lâesportista sigui el mĂ©s autĂČnom possible. Sâha dâarribar a les primeres competicions amb els aspectes tĂšcnics clars i, sobretot, ser capaç dâinterpretar les exigĂšncies tĂ ctiques del traçat i de la pista per obtenir el mĂ xim rendiment a cada mĂ niga. 28
David Giménez
FCEH
EsquĂ AlpĂ: Cap a la consolidaciĂł del model Per segona temporada consecutiva, Maurizio Marcacci i Ainhoa Ibarra seran els comandants de la nau dâun grup de corredors molt variat en edats i caracterĂstiques. TambĂ© dins lâstaff repeteixen el tĂšcnic assistent, Edu Rabat, i el preparador fĂsic, Jaime Hortal, mentre que la principal novetat dâenguany lâencapçala lâexperimentat Xavier Salarich, que torna a casa desprĂ©s dâhaver estat, ara fa uns anys, esportista de la propia FCEH (vegeu requadre adjunt). Tanmateix, tambĂ© destacar el paper de Jaime Gil, una figura de suport i assessorament en la preparaciĂł fĂsica dels corredors de lâequip. Oferir una formaciĂł integral a lâesportista segueix sent un dels pilars principals dâuna planificaciĂł cada vegada mĂ©s personalitzada. âBasant-nos en la passada temporada, hem dut a terme una anĂ lisi DAFO per tal dâenfocar-nos millor en allĂČ que realment pertoca. La pretemporada tambĂ© ha estat diferent, on hem trepitjat neu mĂ©s tard del normal i hem aprofitat per treballar fĂsicament de forma mĂ©s continuaâ, explica Ainhoa Ibarra. âEn la part fĂsica tambĂ© hem incorporat exercicis de transferĂšncia que ens ajudin a millorar el gest tĂšcnic a la neu, amb gimnĂ s, patins de neu i vĂdeoâ.
TrajectĂČria professional Com a corredor, Xavi Salarich va formar part dels equips de tecnificaciĂł de la FCEH i la RFEDI, on va sumar nombrosos podis als Campionats de Catalunya i dâEspanya. Vencedor de la Lliga Catalana en diverses ocasions, tambĂ© va penjarse una medalla, de bronze, al Campionat del MĂłn Escolar de SuĂšcia, i va participar en tres Campionats del MĂłn JĂșnior. Ja com a tĂšcnic, des del 2013 ha treballat a LMCE com a responsable del grup anual de tecnificaciĂł i dels equips infantil i U18|U21, a mĂ©s de viure una experiĂšncia internacional a SuĂŻssa.
EsquĂ de Fons: FormaciĂł i joventut en lâequip tĂšcnic TambĂ© Olga Grau (vegeu requadre adjunt) Ă©s una de les principals novetats que presenta lâequip de fons, que junt amb el mallorquĂ Manu Rullan âal capdavant per segon any consecutiu- formen un interessant binomi en lâequip tĂšcnic. AmbdĂłs dirigiran un col.lectiu amb menys esportistes que la darrera temporada, fet que valoren de forma positiva, ja que els donarĂ un major control i capacitat de personalitzar les tasques. Amb lâarribada de Grau, lâequip tĂšcnic ha decidit segmentar les Ă rees de treball, diferenciant clarament la preparaciĂł fĂsica de lâentrenament. Tanmateix, els efectes del virus van provocar que es plantegĂ©s una pretemporada diferent, amb concentracions mĂ©s locals i descobrint nous racons del territori, com la Garrotxa. Tot plegat per encarar la nova temporada amb una especial motivaciĂł, desprĂ©s que la Covid-19 impedĂs als esportistes treure a la llum tot el seu potencial en les proves mĂ©s importants del curs 2019-2020, com els Campionats de Catalunya i dâEspanya.
Lâequip dâesquĂ de fons FCEH 20202021 el conformen Marta Moreno (CAEI), Miquel Auladell (PEC), Roc VilarĂł
(BELLVER), Bernat Sellés (BELLVER), Aniol Borrell (PEC), Marc Colell (CEFUC) i Xavier López (BELLVER).
Olga Grau Com enfoques la teva incorporaciĂł a lâequip tĂšcnic? Des dels meus coneixements especĂfics de la disciplina, la formaciĂł universitĂ ria i lâexperiĂšncia prĂšvia, mâagradaria poder aportar professionalitzaciĂł i treballar de forma coherent i eficient amb els esportistes. Ăs una gran oportunitat per aprendre i crĂ©ixer en un esport que he practicat des de petita. I, perquĂš no, tambĂ© contribuir a visibilitzar la figura femenina en lâesport.
Com encareu una temporada encara impregnada per la incertesa de la Covid-19? Crec que el millor plantejament Ă©s marcar petits objectius que ens portin a un objectiu final. Ăs important planificar la temporada de forma adequada i mĂ©s individualitzada per assolir aquests petits objectius. I un cop aixĂČ, ja podrem incidir en la millora dâaspectes mĂ©s especĂfics del rendiment de cada un dels esportistes.
28/08/1997 Age TrajectĂČria professional Uns breus cursos celebrats per Nadal van ser la seva primera via de contacte amb lâesquĂ de fons. DâallĂ , a la tecnificaciĂł esportiva i la competiciĂł, on va estar-hi vinculada fins als 16 anys. Posteriorment, la fondista dâAge va encetar lâactual etapa com a tĂšcnica, dirigint les categories inferiors del PEC. En paral.lel, va completar els estudis universitaris de CiĂšncies de lâActivitat FĂsica i lâEsport.
Freestyle Snowboard: Talent i passiĂł per volar alt Sens dubte, un dels equips amb major potencial i perspectives de creixement Ă©s el de freestyle snowboard, que mantĂ© en Carles Torner, una temporada mĂ©s, el tĂšcnic responsable de dirigir el grup de joves esportistes que el conformen. Lâequip afronta la temporada amb una interessant novetat en lâentrenament: lâĂșs dâun AirBag âmatalĂ s en forma de salt- de primer nivell que permet realitzar salts en sec i practicar trucs i rotacions sense tant risc de caure en lesions. De fet, durant la pretemporada lâequip ha estat traient-ne profit a Scharnitz (Ăustria). Durant els mesos dâestiu tambĂ© sâhi va poder veure un major Ăšmfasi en lâaspecte fĂsic, que pren importĂ ncia grĂ cies a la incorporaciĂł del preparador fĂsic, AdriĂ Bertran. Amb posteriors visites, a partir del mes de setembre, a glaceres dels Alps, els joves riders de lâequip han aprofitat lâaturada forçada pel virus per carregar-se, si cap, de mĂ©s motivaciĂł. âLa realitat Ă©s que he hagut de ser jo qui els frenĂ©s perquĂš, especialment les primeres setmanes, volien cĂłrrer massa. VĂ©nen amb mĂ©s ganes que mai dâaprendre nous trucs i demostrar el seu nivellâ,
reconeix Carles Torner. Sens dubte, la millor de les notĂcies. Lâequip de freestyle snowboard FCEH 20202021 estĂ format per Aroa Da Silva, Nora Cor-
29
nell, NarcĂs Salleras, Maximilian Sierra, Andrea Seijas, Jan ClarĂ , Oriol BayĂł, tots ells del Club Snowboard&Freeski Cerdanya, aixĂ com Antoni Toledo, del Barcelona Short Track
FCEH
LA PROMOCIà ESCOLAR DELS David Giménez Arxiu FCEH
UNA REALITAT
Amb 2.500 alumnes el curs 2019-2020, la promociĂł dels esports dâhivern entre les escoles del Pirineu catalĂ mantĂ© la seva evoluciĂł i confirma la bona tasca de tots els actors implicats. El passat 1 de juny, el coordinador dels programes infantils de la FIS, Andrew Cholinski, va anunciar a travĂ©s de Youtube -efectes de la pandĂšmiaels guardonats dels Snowkidz Award 2020. I un any mĂ©s, la FIS va reconĂšixer el projecte catalĂ de promociĂł escolar entre els millors del mĂłn. Concretament, el programa Esport Blanc Escolar (EBE) va acabar 5Ăš classificat amb 284 punts. Per davant, els Estats Units (290 punts), GrĂšcia i FinlĂ ndia (ambdĂłs amb 293 punts) i la vencedora, SuĂšcia (321 punts).. JUNTS PER UN MATEIX OBJECTIU Amb una idea tant racional com complexa dâexecutar, la de fomentar el coneixement i la prĂ ctica de lâesquĂ alpĂ, lâesquĂ de fons i lâsnowboard entre els nens i nenes de les comarques del Pirineu, lâEBE ha crescut any rere any en extensiĂł, practicants i repercussiĂł. Aquest darrer curs, el projecte es trobava en la setena fase dâimplementaciĂł, amb 2.494 alumnes participants de 3r i 4t de PrimĂ ria procedents de 48 escoles de 9 comarques diferents: Val dâAran, Alta Ribagorça, Pallars JussĂ , Pallars SobirĂ , SolsonĂšs, Alt Urgell, Cerdanya, BerguedĂ i RipollĂšs. Xifres de categoria, com la dâalumnes, especialment si es compara amb la primera fase experimental, quan van registrar-se 142, i la posterior fase pilot, amb 404. Tot plegat amb la predisposiciĂł indispensable de les estacions dâesquĂ alpĂ i esquĂ de fons: Baqueira Beret, BoĂ TaĂŒll, Vallter 2000, Vall de NĂșria, La Molina, Masella, Port AinĂ©, Espot, Port del Comte, Sant Joan de LâErm, Tuixent - La Vansa, Lles de Cerdanya, Guils - Fontanera, Tavascan, VirĂłs - Vallferrera i Aransa. Una aposta dâĂšxit que sâexplica, en bona part, per la compenetraciĂł dels actors implicats: FederaciĂł Catalana dâEsports dâHivern, Consell CatalĂ de lâEsport, Departament dâEducaciĂł de la Generali-
tat de Catalunya, Consells Esportius, Conselh Generau dâAran, Consells Comarcals, Diputacions provincials, les Estacions dâEsquĂ i les Escoles dâEsquĂ. âPer tenir aquest programa de qualitat hi hem invertit molt dâesforç, energia i recursos econĂČmics. En el nostre territori es treballen molt bĂ©
âEN EL NOSTRE TERRITORI ES TREBALLEN MOLT BĂ ELS ESPORTS DâHIVERN I TENIM CULTURA DE MUNTANYAâ - ALEX MARTĂN els esports dâhivern i, a mĂ©s, tenim cultura de muntanyaâ, argumenta un dels artĂfexs del programa, el tĂšcnic de snowboard Alex MartĂn. âTambĂ© Ă©s indispensable la bona relaciĂł existent entre els agents implicats, des del mĂ©s gran fins al mĂ©s petitâ, afegeix lâactual responsable del projecte per part de la FCEH, Joel Ribalta.
IDENTITAT PIRINENCA Lâaposta per la promociĂł dels esports dâhivern va ser, des dels inicis, una de les potes principals del Pla EstratĂšgic dâEsports dâHivern de Catalunya (PEEHC), nom amb quĂš va anomenar-se el full de ruta que havia de donar impuls a un projecte encara mĂ©s ambiciĂłs, lâolĂmpic Pirineus - Barcelona. Es buscava normalitzar la prĂ ctica dels esports dâhivern entre els petits de la casa, i quĂš millor que fer-ho a lâescola. âVolĂem que lâEsport Blanc fos part del currĂculum acadĂšmic. I aixĂČ el Departament dâEducaciĂł ho va veure clar de seguidaâ, destaca el director del Consell CatalĂ de lâEsport, Antoni Reig. Tant Ă©s de decidida lâaposta realitzada pel Consell CatalĂ de lâEsport que lâaportaciĂł econĂČmica Ă©s la dâun programa institucional de lâEsport Escolar, igual o superior a grans programes tradicionals com els Jocs Esportius Escolars de Catalunya i el Pla CatalĂ de lâEsport a lâEscola. El primer objectiu, conĂšixer de primera mĂ esports dâhivern que sĂłn protagonistes a les seves comarques, no mĂ©s important que el segon, adquirir un coneixement i respecte del medi natural pirinenc. âA travĂ©s de lâEBE donem lâoportunitat dâestimar la realitat del seu entorn natural, de trobar motius per continuar la seva prĂ ctica des dâun punt de vista de lleure o de rendiment esportiu. I, fins i tot, de plantejar-se un futur professional dins del sector dels esports dâhivernâ, raona Reig. En definitiva, impregnar-se de lâADN Ășnic que caracteritza els territoris del nostre Pirineu. âTenim constĂ ncia dâalumnes que han conegut els esports dâhivern grĂ cies al programa i ara en sĂłn practicants habituals. Al final es tracta dâenriquir el sector i prendre consciĂšncia dels recursos que ofereix cada comarca, ja sigui com a esportistes,
ESPORTS DâHIVERN AL PIRINEU,
CONSOLIDADA
El recent reconeixement realitzat per la FIS situa, un any mĂ©s, el programa Esport Blanc Escolar entre els millors del mĂłn, per davant de potĂšncies com el CanadĂ i frec a frec amb els Estats Units. APOSTA PER LA QUALITAT Si parlem de futur, tots els agents impulsors coincideixen en una mateixa lectura: arribats a un topall quantitatiu, el prĂČxim repte Ă©s la millora qualitativa dels aspectes pedagĂČgics, tĂšcnics, logĂstics i econĂČmics. Com es destaca des del Consell CatalĂ de lâEsport, âdesitgem que totes les nenes i nens del Pirineu estimin les seves muntanyes, practiquin els esports dâhivern amb naturalitat i en siguin els principals ambaixadors arreu. I en el marc dâuns Jocs OlĂmpics dâHivern 2030, puguin viureâls en primera persona com a esquiadors, col.laboradors i/o espectadors. I aixĂ formar part del llegat que els JJ.OO. deixin al paĂsâ. tĂšcnics, professionals dâactivitats de muntanya, gestiĂł administrativa, hostaleriaâŠâ, emfatitza el tĂšcnic Alex MartĂn. CONSTRUIR-SE UN CAMĂ PROPI Tot i estar rodejats de paĂŻsos amb una enorme cultura i histĂČria dâesports dâhivern, el projecte catalĂ va voler deixar la seva prĂČpia empremta des del principi, construint-se a si mateix: âLa veritat Ă©s que no ens vam emmirallar en altres paĂŻsos. Vam avaluar les necessitats del territori i vam escoltar atentament lâopiniĂł dels seus representants. DesprĂ©s hem anat adaptant-nos a les noves necessitats, sobretot dedicant-hi moltĂssimes hores. Amb tot aixĂČ hem compensat lâavantatge que ens podien treure altres paĂŻsos amb mĂ©s tradiciĂł de neu, millors infraestructures o hiverns mĂ©s llargsâ, detalla MartĂn. I els esmentats Snowkidz Award de la FIS, atorgats cada dos anys, aixĂ ho certifiquen. El projecte catalĂ , representat per la Real FederaciĂłn Española Deportes de Invierno (RFEDI), ha estat finalista -entre els vuit millors- les tres Ășltimes edicions. El 2016 lâEBE, que va compartir candidatura amb el programa de competicions de la FederaciĂł Andalusa, va acabar en 8Âș posiciĂł. I el 2018, la GraduaciĂł de Neu, un gran acte amb tots els alumnes participants que posa el punt final al trimestre, va merĂšixer la 4Âș posiciĂł. Dâaquesta manera, els darrers anys sâha aconseguit estar al nivell de primeres potĂšncies mundials dels esports dâhivern com els Estats Units, el CanadĂ , França, ItĂ lia i el JapĂł. âEls guardons de la FIS els prenc com un reconeixement a lâesforç col.lectiu. Ăs realment significatiu que un programa dâĂ mbit autonĂČmic, des dâun bon principi, estigui a lâaltura de programes estatals com FinlĂ ndia, SuĂšcia i els Estats Unitsâ, diu Ribalta.
Tot i que les primeres passes dâaquesta iniciativa van coincidir amb una forta crisi econĂČmica, que va obligar el Consell CatalĂ de lâEsport a explicar molt bĂ© la inversiĂł econĂČmica realitzada, la flama sâha mantingut encesa grĂ cies a la valoraciĂł positiva que nâhan fet lâalumnat, les famĂlies i el professorat.
âDESITGEM QUE ELS NENS I NENES DEL PIRINEU FORMIN PART DEL LLEGAT QUE DEIXIN UNS FUTURS JJ.OO.â - ANTONI REIG La valoraciĂł global que sâha obtingut de lâenquesta que emplenen les escoles al final de cada trimestre supera el notable. âEl que mĂ©s valorem Ă©s la satisfacciĂł dels infants, que el dia de demĂ hauran interioritzat uns valors importants a travĂ©s de la prĂ ctica fisicoesportivaâ, emfatitza Reig.
PROMOCIĂ DE NEU I TAMBĂ GEL El projecte catalĂ de promociĂł dâesports dâhivern, perĂČ, va mĂ©s enllĂ de lâEBE i, paral. lelament, desenvolupa un segon programa en actiu, Esports dâHivern Barcelona (EHBCN). InclĂČs dins del programa lâEscola fa esport a la ciutat, elaborat per lâInstitut Barcelona Esports de lâAjuntament de Barcelona, va arrencar la temporada 2014-2015 i permet als alumnes dâescoles de la ciutat de Barcelona pujar al Pirineu a descobrir de primera mĂ lâesquĂ alpĂ, lâsnowboard i lâesquĂ de fons, aixĂ com practicar el patinatge sobre gel i el cĂșrling a la pista de gel del FC Barcelona. En el prĂČxim nĂșmero dâaquesta revista podreu llegir una anĂ lisi en profunditat respecte al naixement, evoluciĂł i perspectives de futur del projecte EHBCN
FCEH
EL PROGRAMA ESPORTS DâHIVERN BARCELONA TRENCA BARRERES
Amb una evoluciĂł positiva i permanent constatada el curs 2019-2020, tot i la inevitable afectaciĂł de la Covid-19, la promociĂł dâesports de neu i de gel entre lâalumnat dâescoles de la ciutat de Barcelona es consolida amb la plena col·laboraciĂł dels agents implicats. En paral.lel al programa Esport Blanc Escolar, el projecte de promociĂł escolar impulsat per la FCEH, entre altres actors, tĂ© una segona branca dâigual importĂ ncia i estructura, tot i que amb un enfocament diferent: el programa Esports dâHivern Barcelona (EHBCN). Dins del Pla EstratĂšgic dâEsports dâHivern a Catalunya, lâEHBCN surt a la llum el curs 2014-2015 com a part destacada del projecte LâEscola fa esport a la ciutat, impulsat pel Consell de lâEsport Escolar de Barcelona (CEEB) i lâAjuntament de Barcelona. Consolidat en participaciĂł i objectius, la finalitzaciĂł abrupta de la temporada a causa de la Covid-19 no va deslluir unes xifres que parlen per si soles, amb rĂšcord dâalumnat participant (1.196 per 1.013 de la temporada 2018-2019). Instaurar un model de programa sostenible i optimitzat per tal que lâexperiĂšncia de lâalumnat sigui la mĂ©s profitosa possible ha estat un dels reptes majĂșsculs, que sâha anat superant any rere any. âNo es tracta especĂficament de donar protagonisme a esports com el patinatge i el cĂșrling, sinĂł donar a conĂšixer a lâalumnat participant altres opcions dâactivitat fĂsica i oci a la seva ciutat que segurament molts dâells no haurien practicat maiâ, argumenta el responsable del projecte per part de la FCEH, Joel Ribalta. Crear hĂ bits saludables a travĂ©s de lâesport Ă©s, doncs, una de les premisses principals, aixĂ com aportar als nens i nenes vivĂšncies molt riques per al desenvolupament corporal, per al coneixement del medi i per a la socialitzaciĂł dels infants escolars.
Tanmateix, lâEHBCN representa una porta oberta dâaccĂ©s a un entorn natural i a uns esports que, dâaltra manera, difĂcilment estarien al seu abast. âAl programa hi accedeixen, especialment, infants que no tenen possibilitats econĂČmiques per practicar esports dâhivern, alumnat amb pocs recursos. I aixĂČ demana, tambĂ©, una gran implicaciĂł dels Centres Educatius, que participen en la logĂstica, incentiven la complicitat del professorat i inclouen el programa en el projecte educatiu del centreâ, afirma el regidor dâEsports de lâAjuntament de Barcelona, David EscudĂ©.
âEHBCN PERMET PRACTICAR ESPORTS DâHIVERN A ALUMNES AMB POCS RECURSOS ECONĂMICSâ - DAVID ESCUDĂ Dâaquesta manera, part dels centres destinen el trimestre escolar a pujar al Pirineu, un cop per setmana, a descobrir al seu alumnat lâesquĂ alpĂ, lâesquĂ de fons i/o lâsnowboard. âAmb lâobjectiu de millorar lâesport de neu a Catalunya, creiem fonamental que programes com EHBCN generin accions dâapropament al sector i tecnificaciĂł, amb el desig que els joves atletes puguin desenvolupar la seva carrera i esdevinguin esquiadors de futurâ, emfatitza EscudĂ©. 32
ELS ESPORTS DE GEL, EN PRIMERA LĂNIA La neu no Ă©s lâĂșnica superfĂcie protagonista del programa EHBCN, ja que una altra part de lâalumnat destina el programa a trepitjar el gel i practicar el patinatge sobre gel i el cĂșrling. A diferĂšncia de la neu, les activitats de gel presenten un condicionant important, com Ă©s la limitaciĂł dâespais. AixĂ doncs, la pista de gel del FC Barcelona Ă©s lâescenari on es desenvolupa el programa, fet que requereix una bona planificaciĂł prĂšvia de la temporada. DiĂ riament es programen grups dâentre 60 i 75 alumnes en lâespai disponible -mitja pista. Aquest espai es divideix en carrils, i a cadascun dâaquests sâhi troba un tĂšcnic de gel amb un mĂ xim de 15 alumnes del mateix centre. Al ser una activitat inclusiva, no es deixa a ningĂș fora, atenent a tota la diversitat de lâalumnat.
Una organitzaciĂł acurada que, any rere any, marxa sobre rodes grĂ cies a la predisposiciĂł activa dels agents implicats. âEl lideratge del CEEB i lâAjuntament de Barcelona, lâinterĂšs dels centres educatius per integrar el programa, lâentrega i motivaciĂł transmesa pels seus professors, les facilitats i atenciĂł que posa el FC Barcelona per tal que puguem desenvolupar el programa a la pista de gel i la professionalitat dels tĂšcnics de la FCEH, que enganxen als aprenents i els fan gaudir de lâactivitat. Tot suma i Ă©s clau per crĂ©ixer col.lectivamentâ, destaca la corresponsable del programa per part de la FCEH, Maria Zapata
Entrevista
ALBERT DE GRĂCIA FUNDADOR DE METEOPIRINEUS CATALANS âNO CONEIXEM TAN BĂ LA MUNTANYA COM CREIEM I LA PODEM SUBESTIMARâ David GimĂ©nez
MeteoPirineus
Amb mĂ©s de 50.000 seguidors a les xarxes socials, molts dâells activament involucrats amb el projecte, MeteoPirineus Catalans sâha convertit en un referent de la meteorologia i la natura del Pirineu catalĂ . Afinades previsions del temps i nombroses histĂČries i curiositats, que amaguen les nostres muntanyes, sĂłn alguns dels continguts que ofereix aquest projecte amb epicentre a La Seu dâUrgell. MeteoPirineus Ă©s una font abundant de contingut generat per Judith Pelegrina i pel soci fundador, el geĂČleg i guia de muntanya, Albert de GrĂ cia. Amb ell parlem, en lâentrevista que teniu al davant, de tres temĂ tiques Ă mplies i dâinterĂšs popular com sĂłn el nostre Pirineu, la climatologia dâhivern a Catalunya i la previsiĂł del temps, aixĂ com pautes de prevenciĂł de perill a la muntanya, per exemple arran de les allaus. Poseu-vos cĂČmodes.
mapes, has de saber explicar bĂ© el que vols dir, allunyar-te de tecnicismes i anar al gra. La meteorologia no Ă©s una ciĂšncia exacta, es basa en sensacions. Al Pirineu mateix, una mateixa situaciĂł meteorolĂČgica pot produir diversos fenĂČmens del temps en funciĂł del lloc on et trobis.
CONĂIXER EL TERRITORI Quina Ă©s la llavor que dona origen al projecte? Tot va començar amb una pĂ gina de Facebook i dâallĂ als diversos milers de seguidors actuals a xarxes socials. PodrĂem dir que, tot plegat, una mica sense buscar-ho. Crec que part de lâĂšxit ha estat generar la informaciĂł des del Pirineu, com a coneixedors en profunditat que som dâaquest territori.
A Catalunya ens estimem molt les nostres muntanyes, i ens som uns visitants habituals. AixĂČ vol dir que les coneixem prou? La meva sensaciĂł Ă©s que no. Si parlem del Pirineu, moltes comarques utilitzen les fronteres administratives per informar i promocionar el seu territori, tot i que per mi aquestes fronteres no existeixen. AixĂČ fa que, especialment les zones de la Cerdanya, Val dâAran i Andorra rebin molts turistes, bĂ sicament perquĂš tenen una major capacitat de promociĂł. PerĂČ el Pirineu va molt mĂ©s enllĂ .
Quant dâimportant Ă©s conĂšixer de primera mĂ el territori? Per mi Ă©s clau si vols encertar en les previsions del temps. No Ă©s suficient en interpretar bĂ© els
I per tal de conĂšixeâl mĂ©s i millor, des de MeteoPirineus feu continguts especials. Darrerament estem posant molt Ăšmfasi en lâapartat âDescoberta Pirineusâ. AllĂ suggerim ru34
tes i activitats menys conegudes, que fugen una mica de les mĂ©s habituals o oficials. SĂłn les que podrĂem recomanar a un amic que ens hem trobat pel carrer i ens ho ha preguntat. METEOROLOGIA, UN ECOSISTEMA COMPLEX Quins trets bĂ sics caracteritzen la climatologia dâhivern de Catalunya? Si hi ha quelcom que ens caracteritza Ă©s el temut anticiclĂł de les Açores, que se situa a lâoest de la penĂnsula IbĂšrica o directament a sobre el Pirineu. Ăs un anticiclĂł tĂpic del desembre i el gener i fa que tinguem uns hiverns secs. De fet, Ă©s freqĂŒent que tinguem nevades al principi de lâhivern i gairebĂ© no tornin a aparĂšixer fins al març. Si lâanticiclĂł es troba a lâoest de la PenĂnsula, el vent que ens arriba de lâAtlĂ ntic genera nevades abundants al vessant nord del Pirineu, sobretot a la Val dâAran, lâextrem nord del Pallars SobirĂ i lâextrem nord dâAndorra. En contraposiciĂł, per a la resta del Pirineu, Prepirineu i la zona del RipollĂšs Ă©s lâĂšpoca mĂ©s eixuta de lâany.
âEL CANVI CLIMĂTIC EXISTEIX, PERĂ NO ĂS EL CULPABLE DE TOT. LA METEOROLOGIA FUNCIONA PER DINĂMIQUESâ I si lâanticiclĂł sâinstal.la just a sobre nostre? Llavors no neva enlloc i tenim inversions tĂšrmiques, amb mĂ©s fred a les valls que a les muntanyes. Sempre dic que el nostre Pirineu estĂ entre lâAtlĂ ntic i el SĂ hara, i aquest xoc crea variabilitat meteorolĂČgica. En tot aixĂČ, quin paper hi juga el canvi climĂ tic? Ăs obvi que existeix. Ara bĂ©, no crec que sigui el culpable de tot. La meteorologia funciona per dinĂ miques, i aquestes sovint perduren durant anys. Molta gent em va dir que el passat hivern va ser horrorĂłs, perĂČ no crec que fos aixĂ. Vam tenir gruixos de precipitaciĂł molt importants en cotes altes que els esquiadors de muntanya van poder gaudir. I al ser en cotes altes, potser no Ă©s tan visible per a tothom. Com a geĂČleg, quĂš caracteritza a les nostres muntanyes respecte dâaltres? La configuraciĂł que tĂ© el Pirineu Ă©s molt bona. TĂ© un perfil estret que afavoreix que les masses dâaire puguin anar dâun costat a un altre amb facilitat, i aixĂ generar precipitaciĂł a tot arreu. I tot i no tenir una alçada exagerada, crec que no ens podem pas queixar. Veiem i escoltem previsions meteorolĂČgiques diĂ riament, perĂČ no sĂ© fins a quin punt sabem detectar quines estan ben fetes i quines no. La previsiĂł es basa en els mapes que observem, que avui dia estan a lâabast de tothom. PerĂČ hi ha un altre element clau, que Ă©s saber explicar correctament aquests mapes perquĂš la gent ho entengui. Des de MeteoPirineus ho intentem explicar com si ens trobĂ©ssim un amic al carrer, lluny de tecnicismes i conceptes que no aporten res.
Quins models meteorolĂČgics utilitzes com a referĂšncia? Primer sâhan dâobservar les tendĂšncies generals, a partir dels patrons mesoscalars, concretament lâeuropeu i lâamericĂ . I desprĂ©s tenim els models locals, com lâEuro4, que per mi Ă©s molt precĂs, per exemple amb les tempestes dâestiu. La idea Ă©s mirar primer un model de gran escala, que et dĂłna una previsiĂł a mitjĂ termini, i a partir dâaquĂ afinar amb els models mĂ©s petits.
âLES NEVADES SĂN DIFĂCILS DE PREDIR, DEPENEN MOLT DE LA SITUACIĂ METEOROLĂGICA I DE COMBINACIĂ DE FACTORSâ
Afirmes que les nevades sĂłn especialment complexes de predir. Depens molt de la situaciĂł meteorolĂČgica. Algunes les pots veure a cinc dies vista, mentre que altres depenen dâuna combinaciĂł de factors. Totes les nevades que han col.lapsat Catalunya els Ășltims anys han estat fruit dâuna conjunciĂł imprevisible dâelements. PerĂČ quan veus una entrada 35
de nord, amb un anticiclĂł, una borrasca als Alps i una canalitzaciĂł potent dâaire de les BritĂ niques, aquella nevada la pots preveure amb una setmana dâantelaciĂł. Una altra creença generalitzada Ă©s que a la muntanya, el temps sempre Ă©s mĂ©s imprevisible i canviant. Quan estĂ s mĂ©s a prop del cel, els canvis de temps sĂłn mĂ©s perceptibles. Estar en un cim, a lâembat de les masses dâaire, Ă©s diferent dâestar en una vall o a la costa, on estĂ s mĂ©s protegit. Hi ha molta mĂ©s variabilitat de temps en alçada i, per tant, tambĂ© Ă©s mĂ©s difĂcil de predir. A mĂ©s, la complexitat de la PenĂnsula IbĂšrica crea molts microclimes. En territoris plans com gairebĂ© tot França o les Illes BritĂ niques, els models meteorolĂČgics et diuen exactament a quina hora co-
Entrevista: Albert de GrĂ cia per a les meves previsions. Al final sâhan de tenir en compte diverses variables, que des de MeteoPirineus combinem per intentar fer la previsiĂł mĂ©s ajustada possible. I certes aplicacions dâĂșs lliure no sĂłn tan precises.
mençarĂ a ploure, mentre que aquĂ els fronts es troben amb obstacles geogrĂ fics pel mig. En algunes cases es conserven refranys catalans referents a la meteorologia. Com els veus? Crec que segueixen estant a lâordre del dia. Al final els refranys no deixen de ser observacions de fenĂČmens del temps que sâhan vist al llarg dels anys i aplicats a la teva zona. Quan diem âcel rogent, pluja o ventâ Ă©s perquĂš sabem que aquell cel porta un tipus de nĂșvol mitjĂ que precedeix lâarribada dâun front. A LA MUNTANYA, SENY Quins errors bĂ sics cometem els practicants dâesports dâhivern? En general creiem conĂšixer millor la muntanya del que realment la coneixem. Ja podem trobar-nos en una zona habitual per a nosaltres que si es gira el temps i vĂ©nen mal dades, malament. Abans de fer qualsevol activitat hem dâassegurar-nos que realment la previsiĂł de temps Ă©s bona. De fet, el problema Ă©s que mĂ©s dâuna vegada hem anat a la muntanya tot i tenir una previsiĂł de temps dolenta i no ens ha passat res. I aixĂČ fa que la subestimen. Quines aplicacions mĂČbils recomanes utilitzar? Mâagrada força Windy.com, que utilitzo sovint
I quin Ă©s el pitjor fenomen meteorolĂČgic que ens podem trobar a la muntanya? Un dels mĂ©s perillosos, i a la vegada un dels mĂ©s desconeguts, Ă©s el regel. En un dia tĂpic dâinversiĂł tĂšrmica, el sol del matĂ desfĂ la neu de lâalta muntanya i quan arriba la nit, es gela. Poca gent ho coneix, no ho veus als models meteorolĂČgics i no tâho diuen a la televisiĂł. I un matĂ vas a la muntanya a fer una ruta amb raquetes de neu o esquĂs,
âUN DELS FENĂMENS MĂS PERILLOSOS I DESCONEGUTS ĂS EL REGEL. ĂS HABITUAL I FĂCIL DE PREVEURE PERĂ SE NâINFORMA POCâ
tĂ dâallaus Ă©s molt difĂcil. Si tâestĂ s iniciant, aixĂČ dâanar a fer una ruta amb els amics per alta muntanya sense formaciĂł, descartat. Com a geĂČleg i guia he pogut veure que la neu Ă©s molt perillosa. Puc estar caminant per una vall sense ser conscient que, uns metres mĂ©s amunt, hi ha una cornisa que puc activar des de la meva posiciĂł, i que mâacabi sepultant. Per aixĂČ, des de MeteoPirineus vam decidir ser els primers a crear un mapa que aglutina els avisos dâallaus dels organismes oficials. Hi ha un desconeixement general, doncs. Quan ja tens coneixements, vĂ©s amb el teu amic. PerĂČ abans formaât, perquĂš no nâhi ha prou en posar-se els esquĂs i començar a pujar. O vĂ©s a una zona controlada, com una pista dâesquĂ, on el risc Ă©s mĂ©s baix. Que hi hagi gent tan experimentada que acabi morint per una allau significa que no Ă©s tan fĂ cil de preveure. Crec que sâhan dâexigir uns mĂnims: saber com interpretar un butlletĂ, com es desencadena una allau, quin material portar a sobre i com funciona lâautorescat.
i en un moment donat, sense saber-ho, et trobes davant dâuna trampa que provoca molts morts cada any. Ăs fĂ cil de preveure i Ă©s habitual a lâhivern a tot el Pirineu, perĂČ se nâinforma poc.
Tanmateix, hi ha algun senyal que ens pugui indicar perill dâallaus? Els canvis meteorolĂČgics sempre ens poden fer sospitar, perĂČ el gran perill de les allaus Ă©s que no les veus perquĂš estan enterrades. Si hi ha una capa fina de regel, que Ă©s com una capa de vidre, i a sobre hi cau mig metre de neu pols i tu hi passes per sobre amb els esquĂs, te nâanirĂ s avall.
Les allaus: perilloses perĂČ mĂ©s conegudes. Quins factors provoquen un dia dâalt risc? Nâhi ha molts i, de fet, interpretar bĂ© un butlle-
Per tant, prudĂšncia i formaciĂł. PerquĂš, com se sol dir, âel saber no ocupa llocâ
36
HELLYHANSEN.COM
LA TECNOLOGĂA MĂS ECOSOSTENIBLE, IMPERMEABLE Y TRANSPITABLE.
I
EC
O OS
ST
I EN
BL
E MP
RM
B EA
E
TR
AURĂLIEN DUCROZ / ESQUIADOR PROFESIONAL
S AN
PI
B RA
LE
LE
Reportatge
ESQUIAR EN TEMPS DE
C VID-19
Celes Piedrabuena FGC
Davant una temporada de neu tan incerta per la pandĂšmia del coronavirus, les estacions dâesquĂ volen tranquil.litzar als aficionats i asseguren que treballen per obrir amb el mĂ xim de garanties a totes les persones.
Esquiar en temps de COVID-19 Van ser dels primers a patir les primeres conseqĂŒĂšncies de la pandĂšmia del coronavirus i han estat dels primers a posar fil a lâagulla. El passat 13 de març les estacions dâesquĂ catalanes van rebre la resoluciĂł de la Generalitat de Catalunya demanant-los de tancar. Va ser un tot un gerro dâaigua freda, ja que encara quedava una part important de la temporada, perĂČ, tal com destaca el president de lâAssociaciĂł Catalana dâEstacions dâEsquĂ i Muntanya (ACEM), Aureli Bisbe, âlâordre es va complir immediatament i la mateixa tarda totes les estacions eren tancades i havĂem fet el possible per avisar als nostres clients del que passavaâ. DesprĂ©s, com en molts altres sectors i davant una situaciĂł per a tots nova, les estacions catalanes anaven perdudes, sense saber exactament quĂš Ă©s el que sâhavia de fer i com sâhavia de procedir, perĂČ âel camĂ que hem seguit ha sigut bo. Hem adaptat el funcionament dels nostres remuntadors a les recomanacions dels cientĂfics i el resultat ha sigut excel.lentsâ, i prova dâaquestes paraules la tenim en el fet que no sâhagi produĂŻt cap contagi en les moltes visites que les estacions catalanes van tenir aquest passat estiu..
Condicions favorables a lâhivern Agafant com a referĂšncia el treball fet a lâestiu, les recomanacions dels cientĂfics i el mateix entorn en quĂš es desenvolupen els esports dâhivern, lâACEM destaca que les condicions ara sĂłn molt mĂ©s favorables, ja que âlâesquiador va molt protegit, roba dâhivern, casc âno la majoriaâ, ulleres, buff âno la majoriaâ, guants. Res a veure amb lâequipament a lâestiu. El 90% dels vehicles âes refereixen als remuntadorsâ sĂłn oberts i el temps de viatge molt curt. A tota Europa sâautoritza una
LA PRIORITAT DE LES ESTACIONS DâESQUĂ CATALANES ĂS LA SALUT DELS SEUS VISITANTS, TREBALLADORS I DE LES PERSONES QUE VIUEN A LâENTORN ocupaciĂł del 100%. Ens toca treballar perquĂš els nostres resultats siguin encara millorâ. Tot i aquest escenari positiu, Aureli Bisbe demana la col.laboraciĂł de totes les parts implicades. âTreballem per la salut i seguretat de tots els que ens envolten. Ho fem seguint les indicacions de la Conselleria de Sanitat i de les autoritats locals. Tinc la confiança que el sector superarĂ el repte com ho ha fet fins ara. Es tracta dâaconseguir unes condicions de funcionament amb el mĂnim risc de contagi. Aire lliure, protecciĂł, distĂ ncia, poc temps dâexposiciĂł. Les tenim totes, perĂČ necessitem la col.laboraciĂł de tots els implicats. La responsabilitat ha de ser compartidaâ..
Raons per creure-hi Les estacions dâesquĂ ofereixen activitats a lâaire lliure a zones de baix risc per a milions s de persones. I ho fa en 466 quilĂČmetres de pistes perfectament tractades i senyalitzades, sents els operadors experts en la supervisiĂł i gestiĂł dels fluxos i el volum de trĂ nsit a lâaire lliure, al medi natural, on la major part dels temps es passa a una estaciĂł dâesquĂ a lâaire lliure, baixant per les pistes, on la mateixa seguretat de lâesquĂ i de lâsnowboard requereix que els practicants es respectin mĂștuament i es donin espai entre ells i altres usuaris. Destacant els beneficis dels esports dâhivern per a la salut. Florence Williams, autor del llibre âThe Nature Fix: How Being in Nature Can Make us Happier, Healthier, and More Creativeâ, destaca que âla investigaciĂł mostra que estar a lâexterior en un entorn de muntanya pot fomentar el nostre sistema immunitari, aixĂ com la nostra salut mental i el nostre benestarâ. PerĂČ, perquĂš aquesta prĂ ctica sigui segura, la responsabilitat per la se-
40
guretat ha de ser compartida per mitigar el risc dâinfecciĂł entre lâoperador de lâestaciĂł dâesquĂ i el client, tot i que la majoria de transaccions en una estaciĂł sĂłn sense contacte, ja que sĂłn molts els centres hivernals que han adoptat tecnologies per reduir el contacte personal entre treballadors i clients, com ara en la compra anticipada de forfets o en el sistema dâaccĂ©s sense contacte, per posar dos exemples. Del que es tracta Ă©s que lâactivitat a la neu sigui segura, raĂł per la qual les estacions dâesquĂ prendran una sĂšrie de mesures. AixĂ, es requeriran cobertures facials que compleixin les recomanacions de Salut respecte de lâĂșs de les mascaretes, incloent-hi els espais interiors i exteriors, excepte quan es menja o es beu. A mĂ©s, es desenvoluparan plans per facilitar que les persones puguin mantenir la distĂ ncia correcta, a les cues dâaccĂ©s, a les cues dels remuntadors, a les classes dâesquĂ i snowboard, al lloguer de material i als espais per a empleats i establiments de menjar i beguda. Com en qualsevol altre centre de negoci, les estacions dâesquĂ adoptaran rutines de neteja i desinfecciĂł per a totes les Ă rees, incloses zones dâalt contacte, com ara els lavabos, restaurants, menjadors, taquilles i botigues de lloguer, on tots els productes de neteja utilitzats compliran les directrius de la conselleria de Salut i CDC sobre agents eficaços contra la Covid-19. A mĂ©s, els treballadors dels centres dâhivern estan formats en els protocols de seguretat i desinfecciĂł de Covid-19 i les estacions els sotmeten a controls diaris abans de la seva incorporaciĂł al lloc de treball. I Ă©s que, com insisteixen a lâACEM, âla vostra salut Ă©s la nostra prioritat, perĂČ que la Covid-19 no es propagui Ă©s responsabilitat de totsâ
LâIMPACTE ECONĂMIC DE LES ESTACIONS DâESQUĂ* Aquestes cinc xifres il.lustren la importĂ ncia de les estacions dâesquĂ a les valls de muntanya:
1,9 jornades Jornades dâesquĂ per temporada les darreres deu temporades.
5,3 euros Generats per cada euro ingressat en concepte de forfet.
9,1 euros Generats per cada euro gastat per desenvolupar activitat.
374,3 milions dâeuros Anuals en valor afegit brut cada any.
17,5% Del VAP que generen les comarques de muntanya amb estacions.
* Font: Llibre Blanc de les Estacions de Muntanya, juny 2020
EL RISC EN ELS REMUNTADORS Que els esports dâhivern es practiquen a lâaire lliure amb un marge de distĂ ncia social suficient sembla una evidĂšncia, perĂČ no cal amagar que existeixen dubtes amb lâentorn dels remuntadors, quan es fan servir i quan sâespera per ferlos servir. Abans dâentrar a valorar la seva seguretat davant el coronavirus, hem de saber quins remuntadors tenim i les xifres ens indiquen que el 89,85% de la capacitat de transport correspon a remuntadors oberts, sense els telecadires els remuntadors mĂ©s habituals a les estacions catalanes, amb tan sols el 10,25% corresponent a vehicles tancats. Cinc sĂłn els punts claus en aquest camp:
Accessos a les cadires
Desembarcament dels remuntadors
Es recomana lâaccĂ©s a les cadires amb la mĂ xima ocupaciĂł autoritzada per tal de reduir el temps dâespera a les cues.
Les normes de seguretat estĂ ndards de les estacions dâesquĂ ja requereixen que els esquiadors abandonin de manera rĂ pida la zona de desembarcament dels remuntadors una vegada nâhan baixat. Un cop allunyats de la cadira, els esquiadors i snowboarders tenen amplis espais obert sobre els quals lliscar.
Trajecte de les cadires El trajecte mitjà en telecadira és de set minuts, i els telecadires es desplacen a una velocitat entre 2,5 i 5 metres per segon, segons el tipus, amb una distà ncia entre vehicles de 15 a 30 metres.
Remuntadors oberts La majoria dels remuntadors sĂłn cadires a lâaire lliure on el client dâuna estaciĂł dâesquĂ experimenta un flux constant dâaire fresc i net.
Cues als remuntadors La mateixa longitud dels esquĂs i les taules de snowboard produeixen de forma natural un cert distanciament entre les persones. PerĂČ, a mĂ©s a mĂ©s es dimensionarĂ lâespai dâespera i sâorganitzaran les cues perquĂš els clients puguin mantenir la distĂ ncia de seguretat i la velocitat dels remuntadors serĂ sempre la mĂ xima dâacord amb les condicions climĂ tiques i lâafluĂšncia. 41
Targeneu
Toni Grases - www.photoset.es
Targeneu, per als qui somien en blanc Per als amants a la neu, en aquesta assegurança hi trobaran les millors condicions per esprĂ©mer la temporada. DâĂ mbit mundial, amb rescat a pistes i primera assistĂšncia fins a 4.000 metres dâaltitud, tambĂ© inclou el fora a pistes dins del recinte de lâestaciĂł. Practiques esports de gel? TambĂ© estĂ s assegurat! Cobertures: quĂš, on i quan? Amb la Targeneu pots practicar tota mena dâesports dâhivern de neu i gel amb cobertura mundial, excepte en quatre esports amb cobertura europea (esquĂ de muntanya, raquetes de neu, senderisme i bicicleta de muntanya). Cobreix les despeses per rescat fins a 18.000⏠en esports dâhivern i fins a 6.000⏠per activitats dâĂ mbit europeu. TambĂ© despeses per primera cura i assistĂšncia de fins a 3.000⏠en esports dâhivern i de 3.000⏠per a activitats dâĂ mbit europeu (600⏠a Espanya). Tanmateix, inclou devoluciĂł de forfet, classes no utilitzades i allotjament en cas dâaccident fins a 200âŹ. El perĂode de cobertura de la Targeneu estĂ comprĂšs entre lâ1 de juny de 2020 i el 31 de maig de 2021, podent-se contractar en qualsevol moment de lâany.
Multirisc, per als tot terreny Ets un esportista habitual? Gaudeixes de mĂșltiples activitats durant tot lâany? La Multirisc Ă©s per a tu! DâĂ mbit mundial, inclou rescat, primera cura i seguiment de la lesiĂł en accidents produĂŻts fins a 7.000 metres. 42
Multirisc
PRACTICA ESPORT BEN PROTEGIT
DESCOBREIX LES ASSEGURANCES DE LA FCEH
Vols estar ben cobert mentre practiques esport sense haver de pertĂ nyer a un club? Des de la FCEH tâimpulsem a gaudir de la teva passiĂł amb seguretat grĂ cies a dues completes assegurances de lleure: la Targeneu i la Multirisc. Tâacompanyem! Cobertures: quĂš, on i quan? DâesquĂ alpĂ, esquĂ de fons i esquĂ de muntanya a excursionisme, snowboard, bicicleta de muntanya, escalada, mĂșixing i canicrĂČs⊠i molts mĂ©s. Una assegurança polivalent que incrementa, respecte a la Targeneu, les devolucions en despeses mĂšdiques: fins a 18.030⏠a lâestranger i il.limitada en centres concertats, a mĂ©s dâarribar fins als 18.000⏠en despeses de rescat. I tambĂ© inclou devoluciĂł del forfet, classes no utilitzades i allotjament en cas dâaccident fins a 1.000âŹ. Entre molts altres avantatges! Tâoferim dos perĂodes de cobertura diferents (a tramitar en qualsevol moment de lâany): - Multirisc Juny: 1 juny de 2020 al 31 maig de 2021. - Multirisc Gener: Disponible a partir de lâ1 de gener de 2021.
Tramita la teva assegurança! Vols disposar de mĂ©s informaciĂł per acabar de decidir-te? Vols contractar ja una assegurança? Visita la nostra pĂ gina web www.fceh.cat/assegurances. Per a qualsevol dubte, pots enviar un correu electrĂČnic a: assegurances@fceh.cat i/o trucar al +34 627 40 68 37. A partir dâara, la teva assegurança Ă©s virtual Per oferir un Ășs mĂ©s rĂ pid i efectiu, aixĂ com per contribuir a la sostenibilitat mediambiental, els nostres assegurats disposen de la seva assegurança de forma virtual a travĂ©s de lâAPP âFCEHâ. Es pot descarregar de forma gratuĂŻta en dispositius iOS i Android. 43
Reportatge
BOĂ TAĂLL
PATRIMONI DE LâESQUĂ Celes Piedrabuena BoĂ TaĂŒll
Situada al Pirineu de Lleida, lâestaciĂł dâesquĂ de BoĂ TaĂŒll ofereix a lâesquiador tot el necessari per gaudir del seu esport favorit al mĂ xim nivell. Amb les cotes mĂ©s altes del Pirineu i una privilegiada situaciĂł encarada al nord, lâestaciĂł garanteix una neu dâexcel.lent qualitat.
BoĂ TaĂŒll
âNois, no ho dubteuâ, va dir âPaquitoâ FernĂĄndez Ochoa el dia que va visitar per primer cop lâestaciĂł dâesquĂ de la Vall de BoĂ cap allĂ els anys setanta. Aleshores, el doctor Josep JanĂ© va âfer-seâ una petita estaciĂł dâesquĂ que era mĂ©s o menys com una espĂšcie de club privat, on els seus amics aprofitaven per esquiar, situada a tocar del Pla de lâErmita, on avui en dia hi ha el remuntador de Llevata. De mica en mica la gent es va animant i a la vegada descobrint la Vall de BoĂ, perĂČ un bon dia el doctor JanĂ© va decidir convidar al llegendari esquiador de Cercedilla (Madrid), lâĂșnic esquiador
LâESTACIĂ FA SERVIR, AVUI EN DIA, UNES 560 HECTĂREES DE LâĂREA ESQUIABLE PERĂ, EN PROPIETAT, TĂ 1.900 HECTĂREES alpĂ espanyol que fins ara ha aconseguit penjar-se una medalla dâor en uns Jocs OlĂmpics dâHivern, a Sapporo 1972, en eslĂ lom. I la histĂČria explica que âPaquitoâ va quedar bocabadat amb les possibilitats que oferia aquella muntanya, fins al punt que va aconsellar als seus amfitrions que tiressin
46
endavant amb el projecte de lâestaciĂł dâesquĂ. El temps ha donat la raĂł tant als primers visionaris com al traspassat âPaquitoâ i avui dia BoĂ TaĂŒll Ă©s una estaciĂł hivernal consolidada, gairebĂ© podrĂem dir que Ășnica, que ofereix unes condicions Ășniques per gaudir de la neu i que Ă©s visitada tant per les famĂlies com pels esquiadors a la recerca de fortes sensacions.
Un enorme potencial Una estaciĂł dâesquĂ que ho tĂ© per ser un gran referent. Ofereix una Ă rea esquiable de 45 quilĂČmetres, i garanteix lâalçada i la presĂšncia de la neu, amb la cota mĂnima situada als 2.000 metres i la mĂ xima als 2.751 metres, Puig FalcĂł, amb sis pistes verdes, tres de blaves, 17 de verdes i 15 de negres i una marcada tendĂšncia cap a la recerca de la sensaciĂł de llibertat que garanteixen
xifres de rĂšcord, de mĂ©s de 4.000 esquiadorsâ i la precipitaciĂł de la neu, aixĂČ sĂ, marcada pels capricis meteorolĂČgics com la resta dâestacions dâesquĂ, perĂČ amb lâavantatge de la seva orientaciĂł nord i la seva alçada, ja que no hem dâoblidar que estem davant lâestaciĂł mĂ©s alta dels Pirineus. Si fa uns anys les nevades eren mĂ©s recurrents i mĂ©s fĂ cils, ara es registren episodis de neu menys freqĂŒents, perĂČ mĂ©s intensos. âIgual estem un mes que no neva, perĂČ igual et neva de cop dos metres i el mateix passa amb el fred. Abans gener i febrer eren de temperatures sota zero, que et permetien fer neu a les nits i ara tenim finestres de neu amb molt fred durant deu dies. Igual has de produir en 48 hores tota la neu que fa uns anys feies en un mes. Tenim menys freqĂŒĂšncia, perĂČ mĂ©s intensitat. No patim de neu i aixĂ portem uns vuit anys. I el mateix passa amb el tema del vent. Tens menys dies de vent, perĂČ els que tens de veritat bufa amb molta intensitatâ, garanteix en David Ros.
El futur estĂ garantit lâesquĂ de muntanya i el freeride. âNosaltres âdiu David Ros, director de lâestaciĂłâ tenim els tres tipus de pĂșblic: el familiar, els joves que volen fer freeride i els muntanyencs que els agrada lâesquĂ de muntanya. Som una estaciĂł que la gent coneix molt pel freeride que es pot practicar amb seguretat en una zona sense allaus (els anomenats itineraris fora pista)â. Amb lâafegit que al nucli de lâestaciĂł, al Pla de Vaques, a la cota 2.000, nomĂ©s hi trobarem els serveis imprescindibles que qualsevol visitant pot necessitar, sense la presĂšncia de cap edificaciĂł innecessĂ ria, ja que tots els allotjaments es troben a vuit quilĂČmetres de distĂ ncia, al BoĂ TaĂŒll Resort, el que li dona a lâestaciĂł un aire de puresa i virginitat Ășnica, tot i que tambĂ© Ă©s cert que obliga a un desplaçament diari, perĂČ no es pot tenir tot. I tampoc podem passar per alt que la propietat de la muntanya Ă©s de la mateixa estaciĂł de BoĂ TaĂŒll. En lâactualitat sâestan utilitzant unes 560 hectĂ rees de lâĂ rea esquiable, perĂČ en propietat en tenen un total de 1.900 el que dona una idea de les possibilitats dâexpansiĂł i de creixement que encara tĂ© aquesta destinaciĂł blanca. âLa idea Ă©s que acabem utilitzant 1.600 hectĂ rees. No creixent en Ă rea esquiable, perĂČ sĂ en recorreguts de freeride i dâesquĂ de muntanya, una disciplina aquesta darrera molt desenvolupada a la Vall de BoĂ, perĂČ la gent va molt a la seva i volem regularitzar aquesta activitat pel bĂ© de tots. Volem fer valdre allĂČ que ja existeix i que avui en dia Ă©s desconegutâ, afegeix David Ros. La neu, la tenen, i el favor dels esquiadors tambĂ©. Mantenen lâestabilitat en el nombre dâesquiadors i visitants que es desplacen fins a lâestaciĂł âfa dues temporades van tancar lâexercici amb 149.000 esquiadors i la passada campanya, que va acabar abans per la Covid-19, van tenir 133.000; tancant el mes de febrer amb unes
LâESTACIĂ DâESQUĂ DE BOĂ TAĂLL ĂS LA MĂS ALTA DE CATALUNYA, AMB UNA COTA MĂNIMA DE 2.020 METRES I UNA MĂXIMA DE 2.751 METRES
EmperĂČ, tot i les grans condicions de neu, lâestabilitat de BoĂ ha estat marcada per la seva discutible gestiĂł. Veient lâescenari que estava deixant el Grup Nozar, lâempresa Actius de Muntanya S.A., participada al 100% per la Generalitat de Catalunya, va decidir agafar les rendes de lâestaciĂł el novembre de 2018, donada la importĂ ncia de lâestaciĂł per la comarca. Aquesta nova titularitat, que aquest hivern sâha dâacabar de consolidar, permet afrontar el futur de lâestaciĂł amb optimisme, amb la seguretat que de mica en mica es podran dur a terme les inversions necessĂ ries per anar millorant lâestaciĂł i fent-la encara mĂ©s competitiva, ja que com deixem el seu potencial Ă©s enorme, amb propostes per a totes les famĂlies. Amb la zona central de lâestaciĂł pensada
ELS HOTELS DEL RESSORT DE BOĂ TAĂLL, EN MANS DEL GRUP ESQUIADES Les pistes dâesquĂ i els remuntadors en mans del Grup FGC, i els hotels i el web de lâestaciĂł en mans dâEsquiades. La popular agĂšncia de viatges Ă©s propietĂ ria dels tres hotels i actius del resort de lâestaciĂł dâesquĂ, desprĂ©s que lâoctubre de 2019 deixĂ©s anar 250.000 âŹ. El 2017 Esquiades ja havia comprat lâAparthotel Augusta, ara anomenat Siente BoĂ, i al cap de dos anys passava a dirigir lâHotel RomĂ nic, els apartaments La Solana i lâHotel TaĂŒll. âEl nostre objectiu Ă©s impulsar encara mĂ©s el resort de BoĂ TaĂŒll, un complex hoteler en quĂš creiem molt i en el que ja fa anys que hi treballem. Les bones sensacions que ens han transmĂšs els clients sempre de la seva estada al Pla de lâErmita, aixĂ com la possibilitat de treballar tot lâany, a lâhivern i a lâestiu, fa que tinguem molta il.lusiĂł en aquest nou pas que donemâ, deia el comunicat oficial en el seu dia. www.esquiades.com 47
FITXA TĂCNICA
BoĂ TaĂŒll
Domini esquiable âą Desnivell esquiable total: 10.366 m âą Ărea esquiable: 550 Ha âą QuilĂČmetres de pistes: 45.000 m âą Pistes: 43 (6 verdes, 3 blaves, 20 vermelles i 14 negres) 2 itineraris âą Pista exclusiva de trineus âą Snowpark amb 5 zones de diferents nivells âą Cota mĂnima: 2.020 m (Pla de Vaques) âą Cota mĂ xima: 2.751 m (Puig FalcĂł)
pels debutants i les famĂlies, amb les pistes Neret I i II, Amateur, Boulevard, Bassetta i Tobogan; amb la zona de Vaques mĂ©s convenient per a un esquiador intermedi, on aquest hivern sâobrirĂ una nova pista blava i la zona de Roies i Puig FalcĂł (2.751 metres), a la banda esquerra de lâestaciĂł, per a un pĂșblic mig expert, amb pistes com Falconera, vermella, que ja demana un nivell i que si realment sâĂ©s capaç dâesquiar amb garanties, vol dir que es tenen cames per donar ja desprĂ©s un pas mĂ©s endavant amb alguna de les diferents pistes negres, com Vista Aneto, la que tĂ© un major desnivell, 710 metres, o Vista TaĂŒll, la segona de mĂ xima dificultat de mĂ©s extensiĂł, 1.488 metres. Per no parlar dâuns altres cinc punts estratĂšgics de lâestaciĂł, com sĂłn Porta dâErta (2.460âŻm), BalcĂł del CervĂ (2.520âŻm), Pas de Llevata (2.420âŻm), Coll de Roies (2.540âŻm) i Puig FalcĂł (2.751âŻm) per oxigenar el cor i la ment, enriquir la vista i fer-se una idea superior de la majestuositat que representa lâestaciĂł de la BoĂ TaĂŒll, en la vall de la qual pren part del nom es troba un fascinant conjunt dâesglĂ©sies romĂ niques, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.
Equipaments âą Remuntadors: 11 (6 telecadires, 2 teleesquĂs i 3 cintes transportadores) âą Capacitat de transport: 15.770 persones/hora âą MĂ quines trepitja neu: 5 âą ProducciĂł de Neu: 205 canons âą SuperfĂcie de ProducciĂł de Neu: 20,2 km de pistes âą Nombre de pistes innivades: 21
Serveis âą Ărea de pĂ rquing, a peu de pistes, amb 1.500 places âą Centre dâAtenciĂł MĂšdica a peu de pistes âą JardĂ de Neu / Guarderia per a nens a partir de dos anys âą Servei de Lloguer de material dâesquĂ i de surf de neu âą Escola dâesquĂ amb mĂ©s de 90 monitors âą TelĂšfon Blanc (informaciĂł de lâestat de la neu): 902.304.430 âą Web: amb cĂ meres per veure en lĂnia lâestat de pistes www.boitaullresort.com âą Restaurant La Guineu (cota 2020) âą Cafeteria Self-service Isard (cota 2020) âą Restaurant cafeteria La Carlina (cota 2200) âą SkiBus, trĂ nsit del resort a pistes inclĂČs âą Taquilles GuardaesquĂs âą Instaneu: servei de lloguer de cĂ meres GoPro i fotografia
48
DAVID ROS
âLA CLIMATOLOGIA ACOMPANYA I PORTEM DOS ANYS MOLT BONSâ
DIRECTOR DE BOĂ TAĂLL
Començareu aquest hivern una nova temporada desprĂ©s de tancar la passada amb unes bones xifres La veritat Ă©s que sĂ. Des del punt de vista del nombre de visitants portĂ vem gairebĂ© els mateixos de lâany passat. Va ser una temporada molt positiva. SâestĂ donant en les Ășltimes temporades que la climatologia acompanya els caps de setmana i festius, i aixĂČ fa que els nĂșmeros siguin molt bons. El cert Ă©s que portem dos anys molt bons. Com ha anat la primera integraciĂł de BoĂ dins de lâestructura de Ferrocarrils? Al novembre de lâany passat es va signar el conveni de cooperaciĂł. Jo estava a la comissiĂł de serveis a Ferrocarrils, perĂČ tenĂem independĂšncia de treball. Ha anat molt bĂ©, ja que sentim el suport dâun grup tan important com Ferrocarrils i no sâha dâoblidar que lâencĂ rrec que tenĂem nosaltres era fer la transiciĂł. Finalment es va analitzar el model de gestiĂł de lâestaciĂł i veure quins canvis sâhan de fer i quĂš sâha de mantenir perquĂš es consolidi com un producte bo.
Podria explicar una mica mĂ©s el canvi que preveuen a Puig FalcĂł? Aquesta temporada volem iniciar el projecte de substituciĂł del telecadira, perĂČ no fer-lo de forma imminent, ja que sâha de fer un estudi en quĂš sâanalitzen les possibles opcions. No sabem si posarem un altre telecadira o un teleesquĂ. El telecadira es va instal.lar fa mĂ©s de vint anys amb la tecnologia que hi havia llavors i no es van tenir en compte aspectes com les condicions meteorolĂČgiques. La seva ubicaciĂł no Ă©s la millor, perquĂš es troba a la carena i suporta vents molt sostinguts. La seva mitjana de dies oberts Ă©s del 50% i no pots tenir la zona mĂ©s alta de lâestaciĂł condicionada a un remuntador mal ubicat.
âLA VALL DE BOĂ ESTĂ BOLCADA EN LâESTACIĂâ Quin Ă©s el pla que teniu previst a BoĂ? LâestaciĂł, en mans privades, ha tingut un dĂšficit dâinversions en els Ășltims deu anys. LâĂșnic que sâha fet en aquest perĂode Ă©s el manteniment de les instal.lacions per assegurar lâobertura. Tenim una manca dâinversions, de maquinĂ ria, remuntadors vells, una sĂšrie de remuntadors de quĂš nâhem de fer neteja. Hem de substituir lâaccĂ©s a Puig FalcĂł i hem dâanalitzar bĂ© com ho fem. Ăs un telecadira que ens ha donat molts problemes, i hem dâarreglar el tema dels accessos i dels aparcaments. Davant de tot aixĂČ ens hem trobat amb una gran professionalitat de tot lâequip que hi treballa. Aquesta manca dâinversions els ha convertit en uns grans professionals. Tenim un equip humĂ extraordinari. I tambĂ© ens hem trobat una vall bolcada amb lâestaciĂł.
Quins altres objectius tenen per aquesta temporada? Una major digitalitzaciĂł, oferir la venda anticipada del forfet, que la gent vingui amb el forfet de casa, i tambĂ© iniciarem el projecte dâadequaciĂł i millors dels aparcaments. Nosaltres no som molt amics de les taques dâasfalt a la muntanya i volem mirar quines opcions tenim. Quelcom mĂ©s prioritari? No, la veritat Ă©s que no. Pensa que portem des del 2014 sent propietaris de lâestaciĂł, que no sâhan fet inversions de millors perĂČ sĂ de reposiciĂł. Per exemple, en tot el tema de neu artificial hem canviat la tipologia dels canons i hem crescut en zona innivada. Lâobjectiu Ă©s que el 2026 puguem cobrir amb neu artificial el 70% de lâestaciĂł, ara arribem al 40%..
LA INTEGRACIĂ SATISFACTĂRIA DE BOĂ A LâESTRUCTURA DE FGC La passada va ser la primera temporada de BoĂ TaĂŒll en lâestructura de Ferrocarrils de la Generalitat, una primera presa de contacte que el president de FGC, Ricard Font, valorava de forma positiva: âEstem satisfets de com ha anat, perquĂš hem mantingut les expectatives previstes, tot i que podria haver estat realment un any important. Va ser un any prĂ cticament calcat a lâanterior, fins i tot en visitants i dies dâesquĂ, descomptant lâefecte que tenia haver tancat el dia 13 de març. Els nĂșmeros de BoĂ donen per a una explotaciĂł com la que vam tenirâ. 49
Un primer pas darrere el qual han de venir molts mĂ©s perquĂš, per al president de Ferrocarrils, no hi ha dubte que lâestaciĂł de la Vall de BoĂ encaixa en el model de FGC. âNosaltres vam fer una feina molt cĂČmoda la temporada passada i la idea Ă©s avançar en la integraciĂł de BoĂ en el dia a dia de Ferrocarrils. Les perspectives sĂłn dâuna progressiva integraciĂł de BoĂ dins de Ferrocarrils. Lâobjectiu que tenim Ă©s que lâesquiador de BoĂ no trobi cap canvi si tot ho veia bĂ©, i si es pot fer un canvi en positiu, millorâ
Floc DIFERENTS CONSTRUCCIONS, UN SOL FI Un dia entrarem en els secrets que amaguen els esquĂs en el seu interior. A simple vista, per a no entesos, els esquĂs poden semblar tots iguals, perĂČ el model de construcciĂł seguit determinarĂ en gran mesura el seu comportament. La construcciĂł Ă©s un dels parĂ metres que marca mĂ©s el comportament dâun esquĂ, al costat de la geometria i el seu perfil. Ara tractarem tres tipus de construcciĂł, les mĂ©s habituals, que fan servir les principals marques presents al nostre mercat, i que serien la construcciĂł âsandvitxâ, la âcapâ i la mixta âsandvitx-capâ, admeten cadascuna dâelles diferents definicions en funciĂł de la combinaciĂł dâaltres elements, com ara el grafĂš, el titanat o les diferents lĂ mines de fusta, com ara les de paulĂČnia.
ConĂšixer la construcciĂł de lâesquĂ tâajudarĂ a entendre millor el comportament de lâesquĂ i encertar en la tria en el moment de la compra.
Foto: © Alessandro Belluscio
Sense mena de dubte, la tipologia de construcciĂł mĂ©s utilitzada Ă©s la definida com a âsandvitxâ, que, com el seu nom indica, provinent del famĂłs entrepĂ , Ă©s una barreja, una superposiciĂł de diferents capes. AixĂ, els diferents materials estan col.locats en capes superposades una al damunt de lâaltra, formant una estructura rectangular. Donades les prestacions que aporta aquesta construcciĂł sâaplica sobretot als esquĂs de competiciĂł i als de gamma alta. DesprĂ©s, tambĂ© passa que diferents marques hi afegeixen sufixos en funciĂł de les diferents fustes, fibres o materials com el carboni que barregi.
Molts tipus de sandvitx La segona mĂ©s utilitzada i mĂ©s genĂšrica Ă©s la âcapâ, la qual es diferencia estĂšticament de la construcciĂł âsandvitxâ de forma clara. Mentre en aquesta Ășltima el tall lateral dels cantells cau recte, en la construcciĂł âcapâ la capa superior cau, baixa pel lateral dels cantells estenent-se. Acostumen a incorporar aquesta manera de fer els esquĂs mĂ©s dĂČcils, mĂ©s manejables i no tan exigents. I, com no podia ser dâuna altra forma, en un mĂłn tan âesponjaâ com el que ens ocupa, hi ha una tercera construcciĂł que barreja les dues maneres de fer anteriorment descrites: la âsandvitxâ i la âcapâ. Ens estem referint a la âsandvitxcapâ, que, com es pot deduir, barreja el millor de les dues. Ăs a dir, les altes prestacions de la primera i la suavitat de la segona
50
Celes Piedrabuena Diversos
Reportatge
LA PETJADA DE
EN LA DIANA DE LES ESTA David Giménez FGC / Diari de la Neu
Davant la necessitat de reformular el nostre estil de vida per fer mĂ©s sostenible el planeta, les estacions dâesquĂ gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han apostat per mesures mediambientals dâimpacte, circumscrites en lâAgenda dâAcciĂł ClimĂ tica 2030. Energia geotĂšrmica, caldera de biomassa i mĂ quines trepitjaneu hĂbrides en sĂłn alguns exemples recents. 52
CARBONI
CIONS DâESQUĂ
53
Reportatge: La petjada de carboni
El canvi climĂ tic Ă©s, segurament, lâamenaça mĂ©s visible que indica que el planeta en quĂš vivim urgeix una reformulaciĂł de lâaccĂ©s i consum dels recursos que ens ofereix. Una gestiĂł mĂ©s lĂČgica i sostenible de les fonts dâenergia per intentar canviar un rumb que ens porta a un carrerĂł de difĂcil sortida. En aquest sentit, les estacions dâesquĂ i de muntanya no en sĂłn alienes, ja que generen un impacte mediambiental visible i avaluable mitjançant la petjada de carboni (vegeu columna adjunta a la segĂŒent pĂ gina). I per revertir aquests efectes, els darrers anys Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) hi ha posat fil a lâagulla amb accions especĂfiques en les estacions que gestiona: La Molina, Vall de NĂșria, Vallter 2000, Espot i Port AinĂ© (i mĂ©s recentment, BoĂ TaĂŒll).
DES DE 2018 I DE FORMA PIONERA A TOT LâESTAT, FGC CONTROLA LA PETJADA DE CARBONI QUE GENEREN LES SEVES ESTACIONS
54
Amb diversos projectes de futur sobre la taula, FGC treballa amb lâAgenda dâAcciĂł ClimĂ tica 2030 com a full de ruta, on es busquen fĂłrmules per minimitzar lâimpacte de la petjada de carboni. âEstem adherits als compromisos contra el canvi climĂ tic de la Generalitat de Catalunya, de rebaixar en un grau i mig la temperatura del planeta, i amb un ventall dâaccions que van fins al 2025, amb un apĂšndix que arriba al 2030. Tenim un compromĂs amb el territori i la nostra obligaciĂł Ă©s mirar permanentment al futurâ, explica el coordinador de la divisiĂł de Turisme i Muntanya dâFGC, Francesc Arrebola (en la imatge inferior). LâAgenda dâAcciĂł ClimĂ tica 2030 de FGC, a la que ha tingut accĂ©s aquest mitjĂ , es mou en diversos Ă mbits, com la transiciĂł energĂštica, lâimpacte climĂ tic de la mobilitat i lâeconomia circular.
La Vall de NĂșria, mĂ©s neta i eficient La icĂČnica estaciĂł de la Vall de Ribes sempre ha estat diferent, accessible nomĂ©s a peu o en tren cremallera. Un oasi de pau on respirar aire pur a 2.000 metres dâaltitud que, els darrers anys, ha estat pionera en la implementaciĂł dâenergies renovables. Durant dĂšcades, lâestaciĂł ha funcionat mitjançant gasoil, amb el corresponent risc mediambiental que comportava el seu transport. El 2011, perĂČ, es va implantar una energia mĂ©s neta que aprofita els recursos naturals. La geotĂšrmia permet mantenir una temperatura molt estable i independent de la temperatura exterior. Les bombes de calor extreuen lâenergia acumulada al subsĂČl i, mitjançant un sistema de gasos refrigerants, eleven la temperatura. Per a aquesta prĂČxima tardor estĂ previst ampliar lâĂșs dâaquesta energia renovable a altres edificis de la Vall de NĂșria, mĂ©s enllĂ del santuari, amb lâobjectiu que, entre 2022 i 2023, tot el complex de lâestaciĂł seân pugui beneficiar. La geotĂšrmia Ă©s, doncs, lâenergia idĂČnia per a la Vall de NĂșria, perĂČ potser no per a altres estacions. Ăs per aixĂČ que FGC ha desenvolupat un estudi que determina quin tipus dâenergia sâadequa mĂ©s a cada estaciĂł. I dâun exemple de transiciĂł energĂštica a un dâeconomia circular. El gener de 2012, la Molina va inaugurar una caldera de biomassa a les oficines centrals que genera poca cendra, contribueix a la neteja dels boscos de lâentorn i permet un estalvi econĂČmic. La caldera sâalimenta dels residus forestals sorgits durant la neteja dels boscos per generar energia i produir calefacciĂł a lâestaciĂł.
Les mĂ quines trepitjaneu, cap a lâelectrificaciĂł Tal com marca lâAgenda, un altre dels objectius destacables per al 2025 Ă©s la substituciĂł de les mĂ quines de treball actuals per altres mĂ©s netes
i menys contaminants. I les mĂ quines trepitjaneu, potents emissors de CO2, ja van un pas per davant. En algunes estacions dels Alps i els Estats Units ja sâhi poden veure alguns models hĂbrids, cinc anys desprĂ©s que es llencĂ©s el primer prototip.
LA PEDAGOGIA ĂS LâEINA CLAU PER TRANSFORMAR LA CONSCIĂNCIA DELS VISITANTS DAVANT DâUN ESCENARI ENCARA POSSIBLE DE REVERTIR
âEns falta tenir la garantia plena que aquestes mĂ quines hĂbrides funcionen correctament, perĂČ la idea Ă©s implementar-ne lâĂșsâ, comenta Arrebola. El passat hivern, treballadors de La Molina van poder testar-ne una per extreureân les primeres conclusions. Per exemple, que funcionen molt bĂ© en pla perĂČ pateixen en pendents de certa inclinaciĂł. Tanmateix, aquestes primeres mĂ quines elĂšctriques compten amb lâexclusiu sistema Snowsat, que permet conĂšixer, en tot moment, quin Ă©s el gruix de neu existent a sota de la mĂ quina, i aixĂ, poder saber en quins punts de la pista falta mĂ©s neu. âEls nostres maquinistes disposen de tauletes geolocalitzades, on estan introduĂŻdes totes les dades topogrĂ fiques del domini esquiable de lâestaciĂł, i permeten col.locar la neu allĂ on tocaâ, exposa Arrebola.
Del plĂ stic zero als cendrers ecolĂČgics Paral.lelament a aquestes mesures i accions realitzades a Vall de NĂșria i La Molina, FGC tambĂ© treballa en altres direccions, com lâeliminaciĂł de la potassa, lâoptimitzaciĂł dels sistemes dâinnivaciĂł i lâoferiment de punts de cĂ rrega elĂšctrica. âLâestiu de 2019 vam realitzar un estudi de plĂ stic zero que va servir per engegar una sĂšrie dâaccions. Per exemple, lâĂșs de cendrers ecolĂČgics a Espot i Port AinĂ© durant la temporada 20192020. Vam repartir 20.000 cendrers per tal dâevitar la presĂšncia de burilles a la neu, que sĂłn altament tĂČxiques i afecten la fauna de la zonaâ, emfatitza el coordinador de Turisme i Muntanya de FGC. En aquest sentit, FGC mantĂ© una relaciĂł permanent amb els Parcs Naturals de les estacions, per tal de cuidar i preservar la biodiversitat. En el cas de les estacions del Pallars, es treballa de la mĂ del PN de lâAlt Pirineu per, entre altres objectius, protegir el gall Fer, un ocell molt emblemĂ tic del Pirineu i Prepirineu que es troba en perill dâextinciĂł. Precisament, els cendrers ecolĂČgics pretenen garantir la seva supervivĂšncia, ja que les burilles que es tiren a terra es converteixen en una trampa mortal. Un cop la neu es fon, el gall Fer pot confondre les burilles amb menjar i causar-li una intoxicaciĂł fatal. Com una muntanya de sorra que es construeix, dia a dia, granet a granet, des de FGC sĂłn conscients de la dificultat de revertir lâimpacte mediambiental generat histĂČricament per les estacions, perĂČ tambĂ© de la gravetat de lâemergĂšncia climĂ tica inĂšdita en quĂš ens trobem. Per aixĂČ, la pedagogia Ă©s lâeina clau per transformar la consciĂšncia dels visitants. PerquĂš, amb lâajuda de tots, encara Ă©s possible revertir lâescenari actual.
LA PETJADA DE CARBONI, A EXAMEN Pioners en tot lâEstat, des del 2018 FGC tĂ© controlada quina Ă©s la magnitud de la petjada de carboni que generen les seves estacions dâesquĂ i de muntanya. Lâempresa va encarregar un estudi que dissecciona cada un dels Ă mbits que incideixen directament en la creaciĂł de la petjada. Lâestudi, centrat en les estacions dâesquĂ aixĂ com la xarxa ferroviĂ ria, calcula lâabast 1, referent al consum de combustible; lâabast 2, referent al consum elĂšctric; i lâabast 3, referent a la compra de bĂ©ns i serveis, generaciĂł de residus i desplaçaments corporatius.
55
GrĂ cies a les dades obtingudes en els estudis de 2018 i 2019, FGC ha pogut valorar si les accions dutes a terme fins al moment han contribuĂŻt a reduir la petjada de carboni, i planificar-ne les prĂČximes passes
BoĂ TaĂŒll
56
Reportatge
LA RIQUESA DELS CANONS DE NEU Celes Piedrabuena Baqueira Beret, FGC
A dia dâavui la feina que fan els canons de neu Ă©s bĂ sica per a garantir lâesquiabilitat en una estaciĂł dâesquĂ. A Catalunya totes les estacions alpines disposen dâuna xarxa dâinnivaciĂł artificial que els garanteix la viabilitat.
58
Un cop mĂ©s aquesta temporada els canons de neu han demostrat la viabilitat de les estacions dâesquĂ quan la neu natural no Ă©s gaire generosa o quan les estacions, en aquest cas les de fons, no tenen una xarxa dâinnivaciĂł artificial. Normalment, la neu caiguda del cel tard o dâhora acaba arribant, perĂČ no sempre ho fa en les millors condicions possibles i Ă©s aleshores, sempre i quan les temperatures siguin baixes i puguin treballar, quan els canons treuen pit i mostren tot el seu potencial. La producciĂł de neu artificial, neu de cultiu o neu produĂŻda âalguns dels noms que es fan servir per definir-laâ permet a les estacions obrir quan toca, garantir la contractaciĂł del personal de lâestaciĂł i lâobertura dels negocis de les valls. En definitiva, dona estabilitat al sector. A dia dâavui estem molt familiaritzats amb la neu artificial, perĂČ cal recordar que aquesta es va inventar als anys cinquanta al CanadĂ , a la regiĂł de Laurentides. A Europa es va inaugurar la primera instal·laciĂł a Champ-de-Feu en les Vosges al 1963, mentre que a Catalunya hi ha dos possibles pioners. Dâuna banda hi ha qui diu que el primer canĂł experimental es va instal·lar a Vallter 2000, abans que al 1985 La Molina instal·lĂ©s el seu sistema de producciĂł de neu. Des de lâany 1985 moltes sĂłn les coses que han canviat, tal com es deixava de manifest a la 1ÂȘ Trobada amb la Premsa de les Estacions dâEsquĂ Catalanes, que va tenir lloc a Baqueira Beret a principis del mes de febrer. Han canviat els requeriments i les exigĂšncies dels clients de les estacions i, per damunt de tot, la tecnologia que es fa servir, molt mĂ©s eficaç i sostenible a dia dâavui.
El procĂ©s de fabricaciĂł de neu La producciĂł de neu es produeix per projecciĂł de petites gotes dâaigua a lâaire, en un ambient de temperatura negativa, respectant certes condicions, com lâatomitzaciĂł âla fragmentaciĂł del fluix dâaigua en petites gotes de grandĂ ria, dâentre 0,2 i 0,8 mil·lĂmetresâ, la nucleaciĂł âla formaciĂł en paral·lel de petits micro-cristalls de gel que serveixen per a la inseminaciĂł de gotes dâaigua a la sortida de lâinnivadorâ i la inseminaciĂł. SĂ, no ens hem equivocat de terme. I entendrĂem com a tal la trobada entre el flux de nucleaciĂł i el flux dâaigua, la qual sâinicia al procĂ©s de congelaciĂł, trencant lâequilibri de lâaigua en la seva fusiĂł. Posteriorment intervenen tres accions claus: la dispersiĂł, lâevaporaciĂł i la convecciĂł. La primera, com el seu nom indica, consisteix; sent tres les tecnologies de producciĂł: generador bi-fluid a mescla interna, a mescla externa i generador monofluid. Celebrant-se aquesta trobada a Baqueira, es va posar com a exemple lâevoluciĂł de la implantaciĂł de la neu artificial a lâestaciĂł de la Vall dâAran, intervenint Jonatan LĂłpez, antic responsable de neu i actual responsable de nous projecte de Baqueira i Alberto BallarĂn, el responsable actual de la producciĂł de neu, aixĂ com Mauro Pereson, responsable de lâempresa de TechnoAlpin a Espanya. Sâexplica en la reuniĂł el desastre de la temporada 1989-1990, en la que lâestaciĂł va estar tancada fins a les nevades de finals de febrer. NomĂ©s va obrir un parell de setmanes!, donant per perduda la temporada turĂstica per a lâestaciĂł i per a la vall. Es va veure fins a quin punt lâestaciĂł Ă©s important per a lâeconomia de la vall i les persones que hi viuen. Es va decidir fer una ampliaciĂł de capital. Es van invertir prop de 1.000 milions de les antigues pessetes i es va començar a instal·lar un sistema de producciĂł de neu. La temporada 2006-2007 va ser similar a la de 1989-1990 pel que fa a les nevades, perĂČ Baqueira va poder obrir el 9 de desembre amb lâajut de la neu produĂŻda, permetent finalitzar la temporada dins de la normalitat.
Tres perĂodes de producciĂł de neu a Baqueira A Baqueira Beret âtotes les dades que donem a continuaciĂł poden ser dâutilitat establint els corresponents paral·lelismesâ es poden distingir tres
59
La riquesa dels canons de neu
perĂodes des de 1990 fins ara. El primer aniria fins el 2000, el segon de 2000 a 2010 i el tercer de 2010 fins ara. Com Ă©s lĂČgic, en una primera fase lâobjectiu era fer arribar la producciĂł de neu al mĂ xim de pistes, amb lâinnivador Borax âde 3m, 6m, 12m i dobles, de mescla internaâ com a estrella. Una Ăšpoca en quĂš cada cinc arquetes es munta una sonda de temperatura i humitat i cada deu un anemĂČmetre per mesurar la direcciĂł i la intensitat del vent. En el segon perĂode, de 2000 a 2010, es busca maximitzar la producciĂł a les zones innivades, produint el mĂ xim de neu en els perĂodes en que faci molt de fred i poder fer servir simultĂ niament tota la capacitat de bombeig. Per assolir aquests objectius sâaposta de forma definitiva per una xarxa dâalta pressiĂł, mĂ©s eficient energĂšticament que la de baixa pressiĂł. Es centralitza el control de la instal·laciĂł a Orri, sâadapten les vĂ lvules per
ELS PRIMERS CANONS A LES ESTACIONS CATALANES ES VAN INSTAL·LAR A VALLTER 2000 I A LA MOLINA
60
treballar amb mĂ©s pressiĂł, es canvien les canonades dâaigua per incrementar el seu diĂ metre i permetre passar major quantitat dâaigua i es substitueixen els innivadors Borax per Rubis, de mescla externa, amb menor consum dâaire. Una Ăšpoca en la que tambĂ© es substitueix el sistema de comunicacions a tota la xarxa de producciĂł de neu per una xarxa de fibra ĂČptica, el que suposa una millora important. Una dada: el temps que li cal al sistema per rebre les dades de totes les sondes anemĂČmetres i que les vĂ lvules que gestionen cada innivador ajustin la producciĂł en funciĂł dâaquestes dades passa de mĂ©s de 45 minuts a 2 minuts; a la vegada que sâadquireixen equips informĂ tics amb major potencia de cĂ lcul i actualitzaciĂł del programa de control. La tercera fase aniria de 2010 fins ara, que podrĂem titular la de lâeficiĂšncia tecnolĂČgica a temperatures marginals. Quatre sĂłn els objectius: maximit-
En la varietat estĂ el gust Per fer-nos una idea de la varietat de canons que trobem en el mercat hem consultat el catĂ leg de lâempresa MND SNOW, amb un centre de producciĂł a França i mĂ©s de 25.000 canons de fabricaciĂł de neu distribuĂŻts a tot el mĂłn: Perxa Taurus 2.0: Funciona per a la majoria de les pistes sempre que no siguin massa amples (<45 m) ni massa estretes (> 12 m). Ăs lâĂșnica perxa dâalta pressiĂł amb 8 filtres de regulaciĂł de cabal.
Els nombre de canons de les estacions catalanes de FGC La Molina 513 canons que inniven un total de 38 pistes, Ă©s a dir, 41 km, el que representa el 59% de tota lâĂ rea esquiable Vall de NĂșria 88 canons que inniven un total de 9 pistes, Ă©s a dir, 6,6 km, el que representa el 90% de tota lâĂ rea esquiable Vallter 2000 86 canons que inniven un total de 6 pistes, Ă©s a dir, 9 km, el que representa el 75% de tota lâĂ rea esquiable Espot i Port AinĂ© 126 canons entre les dues estacions. A Espot hi ha 14 pistes innivades, Ă©s a dir 17,9 km, el que representa el 71,6&% de tota lâĂ rea esquiable. A Port AinĂ© hi ha 9 pistes innivades, Ă©s a dir, 11,24 km, el que representa el 42,1% de de tota lâĂ rea esquiable
AVUI DIA ĂS IMPENSABLE LA VIABILITAT DâUNA ESTACIĂ DâESQUĂ SENSE EL FUNCIONAMENT DâUNA BONA XARXA DâINNIVACIĂ ARTIFICIAL
zar la producciĂł de neu a temperatura marginal, innivar en menys temps a major temperatura, innivar amb mĂ©s simultaneĂŻtat i poder obrir lâ1 de desembre en qualsevol circumstĂ ncia. Per assolir aquestes finalitats es configuren les instal·lacions per a poder innivar amb tota la capacitat de bombeig, sâinniva la cara nord per poder oferir una zona dâesquĂ el mĂ©s aviat possible, sâinniva la zona de Peulla amb una nova sala de controls i ordinadors, es construeixen llacs dâacumulaciĂł dâaigua âel mĂ©s important a Orriâ, es reforcen algunes zones amb innivadors de baixa pressiĂł, menys eficients perĂČ amb major capacitat de producciĂł i els departaments de producciĂł de neu i mĂ quines treballen de forma conjunta, incorporant programes que permeten mesurar el gruix de la neu i el seu desgast en cada punt. Aquesta temporada, Baqueira va començar a funcionar lâ1 de desembre; mentre que lâanterior ho va fer el 18 de novembre, comptabilitzant 63 dies de nevades amb gruixos que van arribar als deu metres.
61
Perxa Folk: Igual que Taurus 2.0 perĂČ funciona per a un sistema manual, soluciĂł de baix cost. Perxa Street: SoluciĂł especial per pistes estretes (<12 m) instal.lada sobre perxa dâalta pressiĂł.
Canons ventilador Peak i Peak Plus (canĂł ventilador nova): estan disponibles per a un pendent Ă mplia (> 45 m) i / o pendents ventoses i / o, finalment, pendents estretes si es pot amuntegar la neu per a ser transportada mĂ©s endavant. Adaptable a diferents tipus de xassĂs mĂČbils, perĂČ tambĂ© en torres fixes de 2 m dâalçada, en braços regulables de 4 a 6 m dâalçada i finalment, tambĂ© a braç giratori.
Canons ventilador Peak Silent: El millor canĂł disponible per a Ă rees urbanitzades on el soroll estĂ restringit. Canons ventilador Power: Recomanable per a pistes ubicades en zones molt ventoses. Super Access: CanĂł ventilador igual que el Peak i el Peak Plus, perĂČ per a solucions de baix cost.
Reportatge
ANYS DâEXPERIENCIA
RedacciĂł Centre Excursionista de Catalunya
Posicionar-se per a una candidatura per a uns JJOO no estĂ a lâabast de tothom. Infraestructura i pressupost son importants. PerĂČ al marge, tant o mĂ©s que els factors anomenats, ho es lâexperiencia i la tradiciĂł. Com podeu veure en aquesta mostra de cartells del Centre Excursionista de Catalunya, dâaixĂČ segur que no ens en falta. 62
63
Floc COMPTE AMB LâESQUĂ DE MUNTANYA Celes Piedrabuena FGC
Foto: © Oriol Molas
Aquesta temporada de neu, marcada pel coronavirus, pot apropar moltes mĂ©s persones a la prĂ ctica de lâesquĂ de muntanya, i davant dâaquesta tendĂšncia cal anar amb preocupaciĂł.
Dâençà de la seva popularitzaciĂł, lâesquĂ de muntanya, en les seves diferents versions, ha anat a mĂ©s. De fet, ja vam veure per les xarxes socials com, abans que es donĂ©s el tret de sortida a la temporada, diversos esquiadors es van aventurar a la muntanya davant les primeres nevades. Una tendĂšncia que pot anar a mĂ©s aquesta temporada. Davant la inseguretat o els dubtes que poden tenir alguns aficionats a lâhora dâanar a una estaciĂł dâesquĂ i calçar-se les botes a causa de la pandĂšmia de la Covid-19, Ă©s molt probable que hi hagi moltes persones que sâaventurin en la prĂ ctica de lâesquĂ de muntanya. La raĂł Ă©s senzilla. Lâskimo Ă©s lliure, es practica en un entorn natural molt mĂ©s âpurâ, no sâhan de fer cues ni agafar remuntadors i el contacte entre altres usuaris de lâespai Ă©s molt reduĂŻt,
per no dir que en la majoria de casos inexistent. Aquest apropament, perĂČ, sâha de dur a terme amb prudĂšncia i sabent quĂš es fa, a fi de no viure situacions com les viscudes per moltes persones quan van a la natura a la primavera i a lâestiu i, desprĂ©s, pateixen accidents que es podien haver estalviat amb una mica de coneixement. El material dur âesquĂs i botes, aixĂ com les fixacionsâ que es fa servir Ă©s diferent i requereix dâun coneixement mĂnim dâĂșs, tant per entendre el seu funcionament com per desprĂ©s fer-lo servir a la neu. Com sempre, lâideal fora que el material estiguĂ©s en un nivell ĂČptim i iniciar-se de la millor forma possible, i aquesta no Ă©s cap altra que passar per una escola i rebre unes classes. AixĂČ no nomĂ©s ens permetrĂ desprĂ©s una prĂ ctica esportiva mĂ©s segura, sinĂł un major coneixement
64
de lâesport en si, de tot el que comporta, i viure noves experiĂšncies. Tampoc estĂ de mĂ©s informar-se de les opcions de material que hi ha al mercat, perquĂš tal com passa amb lâesquĂ alpĂ, lâesquĂ de muntanya ha crescut i evolucionat molt, sent molt mĂ©s ja que una prĂ ctica purament esportiva, dâesquĂs primers i livians. A dia dâavui lâskimo no deixa de crĂ©ixer i si ho fa tambĂ© Ă©s per la comuniĂł mĂ©s intensa que lâesquiador tĂ© amb la natura en aventurar-se per camins no explorats. I amb aixĂČ tambĂ© sâha dâanar amb cura, davant dels possibles allaus que es puguin generar i davant del risc existent sempre a la natura, en general. No hi ha res, per minimitzar aquest risc de practicar lâesquĂ de muntanya, com els itineraris marcats, de diferent dificultat, que cada vegada mĂ©s incorporen les estacions dâesquĂ. Un entorn mĂ©s segur i protegit envoltat de natura
ST RADICAL
www.dynafit.com
Aventura
Celes Piedrabuena RedBullPhotophiles
Lâaventurer polonĂšs Andrzej Bargiel va fer histĂČria el passat mes de juliol en convertir-se en la primera persona que va aconseguir coronar el K2 (8.611 metres) i desprĂ©s baixarlo amb esquĂs, una aventura extrema dâalt risc com demostren els aventurers que van perdre la vida esquiant la segona muntanya mĂ©s alta de la terra. 66
HISTĂRIC
DESCENS DEL K2 AMB ESQUĂS
No Ă©s la mĂ©s alta i sĂ la mĂ©s perillosa. El K2 Ă©s un dels cims que tot bon alpinista somia amb coronar alguna vegada en la seva vida, una muntanya fantĂ stica, Ăšpica i meravellosa, perĂČ molt traĂŻdora tambĂ©, com ho demostra el fet que estigui considerada molt mĂ©s perillosa que el sostre del mĂłn, lâEverest (8.848 metres), perĂČ tot i aixĂ hi ha alguns valents que sâatreveixen a baixar-la esquiant. Alguns ho han aconseguit âlâitaliĂ Hans Kammerlander o el nord-americĂ Dave Watson, tot i que ho van fer des de uns 400 metres per sota del cimâ, perĂČ altres han perdut la vida en lâintent, com lâitaliĂ Michele Fait o el suec Fredrick Ericsson.
PerĂČ, tot i els perills que lâenvolten, Andrzej Bargiel va abandonar la seva PolĂČnia natal i va posar rumb a lâHimalaia per intentar ascendir i descendir amb Ăšxit la segona muntanya mĂ©s alta del mĂłn, que per a molts escaladors marca un abans i un desprĂ©s en el seu currĂculum esportiu. A la segona, la vençuda PerĂČ ell es va preparar a consciencia, es va rodejar dâun equip de confiança i va saber esperar el seu moment, perquĂš de fet aquesta era la segona expediciĂł que intentava per dur a terme el seu somni, ja que la primera va
67
HistĂČric descens del K2 amb esquĂs
haver de recular degut a les altes temperatures i a les altes temperatures. I li va quedar tant mal gust de boca que va tornar aquest passat mes de juliol i va fer el ple. Als seus 30 anys, i desprĂ©s de lâexperiĂšncia viscuda, va estar algunes setmanes aclimatant-se, per iniciar lâintent definitiu el 19 de juliol. Una aproximaciĂł que tenia pensada dur a terme amb el seu company dâexpediciĂł Janusz Golab, qui no el va poder acompanyar per dolors a lâespatlla. Quatre dies mĂ©s tard va coronar el K2 sense lâajuda de lâoxigen i un cop dalt de tot va gaudir uns segons del paisatge i
EL K2, LA SEGONA MUNTANYA MĂS ALTA DEL MĂN, ESTĂ CONSIDERADA MOLT MĂS PERILLOSA QUE LâEVEREST
68
tot seguit es va cordar les botes, les va calçar als seus esquĂs i va iniciar un espectacular i perillĂłs descens. Primer va dirigir les espĂ tules dels seus esquĂs per la ruta Cesen, desprĂ©s va travessar enormes seracs âblocs de gelâ a travĂ©s de la perillosa Messner Traverse fins a lâescarpada cadena de roques cap a la ruta Kukucka-Piotrowski. Va estar mĂ©s de set hores baixant, incloent lâaturada que va fer en el campament 4, a 8.000 metres, per esperar que el temps millorĂ©s, per finalment completar una baixada de 3.600 metres, que es diu aviat.
BARGIEL VA CORONAR EL K2 AMB ESQUĂS I VA FER UN DESCENS DE 3.600 METRES DE DESNIVELL
69
HistĂČric descens del K2 amb esquĂs
âESQUIAR EM DONA UNA GRAN SENSACIĂ DE LLIBERTATâ
70
Entrevista Andrzej Bargiel
Jove, perĂČ experimentat A qui no el conegui igual li sorprĂšn que un jove com en Bargiel, de 30 anys, hagi fet el que va fer, perĂČ el seu cognom sĂ que Ă©s conegut en el mĂłn de les expedicions i lâaventura. TĂ© el rĂšcord en la Elbrus Race âuna competiciĂł dâesquĂ de muntanya que es disputa a la muntanya mĂ©s alta dâEuropa, lâElbrus, de 5.642 metresâ, va ser distingit fa dos anys amb el prestigiĂłs premi Leopard i tĂ© una llarga experiĂšncia a lâhora dâesquiar altres muntanyes de referĂšncia, com ara el Broad Peak (8.051m), el Shisha Pangma (8.013m) i el Manaslu (8.156m) i quan no estĂ embolicat en alguna aventura estĂ a la seva PolĂČnia natal amb es seus germans Gregorz i Bartek entrenant. Una base, una experiĂšncia, que li dona un coneixement bĂ sic que li permet entendre la muntanya millor que ningĂș. âEra completament conscient dels perills que hi havia en tot moment. Necessitava una bona visibilitat i excel·lents condicions de neu. Era bĂ sic tenir molta experiĂšncia, de forma que agafant com a referĂšncia els teus coneixements i la informaciĂł que sâobtĂ© dâobservar la natura, es pot trobar el moment idoni per moureâs i actuar a la muntanyaâ, recorda mentre sembla que per uns moments torni a ser allĂ , a lâescenari dâaquesta aventura que ara podeu gaudir.
Eres conscient dels perills que hi havia en el teu descens esquiant? SĂ, has de saber passar pels llocs en el moment correcte, de forma que quan passis la neu no sigui ni massa dura ni massa tova i que no hi hagi riscos dâallaus. Qualsevol persona que entengui una mica de muntanya ha de tenir experiĂšncia, perquĂš quan estĂ s a la muntanya estĂ s sols i ningĂș pot decidir per a tu. AixĂČ va ser complicat perquĂš vam passar dels -30ÂșC als 3âÂșC. Has de tenir el cap clar i la ment tranquil.la. I molta concentraciĂł, oi? Al 100%. Quan vaig coronar el K2 no em vaig sentir com un guanyador. Em vaig posar la roba que mĂ©s escalfava i vaig fer-me una foto, ja que sabia que la part mĂ©s difĂcil venia desprĂ©s, baixar esquiant. Afortunadament, no hi ha res que em faci por. Pot ser que hi hagi quelcom que em preocupi, perĂČ un cop estic al lloc dels fets ja no hi penso. Tot el que faig ho faig amb confiança. Que quedi clar que quan les coses em surten bĂ© em poso content, perĂČ el que em dona lâesquĂ es una enorme sensaciĂł de llibertat. QuĂš vaig sentir quan vas arribar al campament base i havies ja completat amb Ăšxit la teva baixada esquiant? Alleujament i alegria, perquĂš no tot va sortir com jo esperava. Tot estava al meu cap, perĂČ desprĂ©s del primer intent que no vaig poder culminar lâany abans era del tot conscients dels riscos i sabia com ho havia de fer. Va ser difĂcil fins el final, perĂČ desprĂ©s vaig ser feliç com un nen.
71
Aventura
CARA A CARA A
4 0 0 0 M ETRES
JĂ©rĂ©mie Heitz i Daron Rahlves competeixen cara a cara per veure qui Ă©s el millor i el mĂ©s rĂ pid en una glacera a mĂ©s de 4.000 metres dâaltura. Tino Morte Red Bull Content Pool
Aventura: Cara a cara a 4000 Metres
Es pot veure de dues maneres. Hi ha qui ho pot veure com una bogeria i qui ho pot veure com un repte, un repte que, tanmateix, no deixa de tenir un punt de bogeria⊠com si no es pot entendre que dos esquiadors de nivell es juguin la pell en una glacera a mĂ©s de 4.000 metres dâaltitud? NomĂ©s hi ha una explicaciĂł: perquĂš sĂłn dels millors fent el que fan i perquĂš aquesta mena dâesquiadors necessiten superar-se. AixĂ va ser com el suĂs JĂ©rĂ©mie Heitz âfreeskier professional i que rĂ pidament va decidir decantar-se pel freeridingâ i la llegenda nordamericana Daron Rahlves âexesquiador alpĂ amb amplitud de mires i que fa molt de temps que protagonitza espectaculars esquiades de backcountry o de freeridingâ van decidir reptarse en una competiciĂł que nomĂ©s estava reservada a dos esquiadors de molt nivell, com sĂłn ells dos. Lâescenari, la cara nord de lâHohberghorn, o HobĂ€rghorn, una muntanya de 4.219 m. que es troba a la regiĂł suĂŻssa de Valais, a mĂ©s de 4.000 m. dâaltitud. Objectiu: veure qui Ă©s el mĂ©s rĂ pid dels dos en uns pendents en quĂš ser capaç de mantenir lâequilibri ja Ă©s per treureâs el barret.
La idea de la pel.lĂcula va nĂ©ixer mentre Heitz estava rodant unes seqĂŒĂšncies per a una de les seves pel.lĂcules, âLa Listeâ, quan abordava algunes de les baixades mĂ©s dures dels Alps per al documental. AixĂ va ser com li va venir al cap la idea de fer una competiciĂł de gegant al cim de lâHohberghorn. Un repte no apte per a tothom i
EL REPTE, UN GEGANT AL CIM DE LâHOHBERGHORN
74
davant del qual es requereix un gran nivell dâesquĂ, tenir lâautoestima pels nĂșvols i ser molt valent. Un repte dâalt nivell requereix uns esquiadors dâalt nivell i aixĂ va ser com Heitz pensĂ en el nordamericĂ Rahlves, un gran esquiador, amb experiĂšncia i habilitats demostrades al llarg de la seva trajectĂČria com a esquiador, perĂČ que sâhauria de guanyar les garrofes en un escenari en el qual estava mĂ©s habituat el seu rival. No va ser una empresa fĂ cil poder disputar aquesta singular competiciĂł. No nomĂ©s depenia de quĂš els dos esquiadors estiguessin llestos per veure qui ho feia millor, sinĂł que havien de guanyar tambĂ© la partida als elements. De fet, van haver dâesperar mĂ©s dâun mes perquĂš la neu de la glacera oferĂs unes condicions idĂČnies per a dur a terme el repte, havent de fer servir grampons i piolets de gel per poder arribar fins al punt de la sortida. No es tractava de baixar els dos a la vegada, sinĂł que primer ho fes un i desprĂ©s lâaltre, i que, com en una competiciĂł alpina, fos el cronĂČmetre el que dictaminĂ©s quin esquiador havia estat el mĂ©s rĂ pid i, per tant, el guanyador dâaquest intens 'face to face'.
LâORIGEN DEL REPTE El rodatge de âLa Listeâ, que mostra lâesquĂ extrem dâuna forma que no sâha vist mai, va inspirar lâesquiador del Mammut Pro Team, JĂ©rĂ©mie Heitz, per a fer realitat la histĂČria dâaquest article. Tal i com queda reflectit en les imatges que acompanyen aquestes paraules, JĂ©rĂ©mie Heitz pretenia esquiar els cims mĂ©s espectaculars dels 4000 m dels Alps per tal dâexplicar la histĂČria de cadascuna dâaquestes muntanyes dâuna manera original, mostrant al mateix temps lâevoluciĂł de lâesquĂ de muntanya en un documental increĂŻble que incloguĂ©s diverses dĂšcades dâesquĂ. âVull impulsar lâesquĂ com una disciplina que requereix experiĂšncia i molts coneixements, aportant un enfocament agressiu i fluid a aquestes cares escarpades que no sâhavia vist mai abansâ, afirmava JĂ©rĂ©mie en el seu dia. Heitz va ser un dels habituals del que es podria considerar la Copa del MĂłn de Freeride, el Freeride World Tour (FWT), assolint les segĂŒents posicions en acabar la temporada: 4t el 2012, 3r el 2014, 2n el 2015 i 9Ăš el 2016.
218 CURSES I CAP DâESLĂLOM Si Heitz representava la part mĂ©s esbojarrada dâaquest repte, la mĂ©s assenyada, per dir-ho dâalguna manera, estava protagonitzada pel nord-americĂ Daron Rahlves. Lâesquiador dâAtomic va disputar la seva Ășltima cursa als campionats del seu paĂs, proclamantse campiĂł dels Estats Units de gegant el 26 de març de 2006. Nou dies enrere havia disputat la seva Ășltima cursa de la Copa del MĂłn: un gegant dâAre (SuĂšcia) en quĂš va acabar sisĂš. Finalitzava aixĂ una trajectĂČria esportiva al mĂ©s alt nivell, iniciada un ja llunyĂ 13 de març de 1994 amb un super gegant a Whistler (CanadĂ ), en quĂš va acabar el 62Ăš. CampiĂł del mĂłn del SG a St. Anton (Ăustria) el 2001, Rahlves disputĂ un total de 218 curses de la Copa del MĂłn, en les quals va assolir 28 podis i 12 triomfs. A la general de la Copa del MĂłn la seva millor classificaciĂł va ser la de lâĂșltima temporada, en quĂš va acabar quart. No arribĂ a assolir cap Globus de Vidre, tot i que va estar-hi a punt diverses vegades. En 2003 i 2004 va ser el segon millor del descens (superat pels austrĂacs Stephan Eberharter i Hermann Maier) i el 2004, del super gegant, per darrere dâHermann Maier. Era especialista en curses de velocitat i no va disputar mai un eslĂ lom. A banda de ser un gran esquiador alpĂ, tambĂ© Ă©s habitual veureâl protagonitzant diferents pel.lĂcules i aventures, enfocades al backcountry i al freeriding.
Per a mĂ©s informaciĂł sobre ell, consulteu lâenllaç: www.jeremieheitz.com
Per a mĂ©s informaciĂł sobre ell, consulteu lâenllaç: https://daronrahlves.hookit.com
75
Veterania versus joventut El primer a baixar, lâencarregat dâobrir la competiciĂł, va ser el nord-americĂ Daron Rahlves, que als seus 46 anys va tirar dâexperiĂšncia i de la qualitat demostrada per posar-li les coses difĂcils a un esquiador molt mĂ©s jove que ell, de 30 anys. DesprĂ©s, un cop va completar la seva baixada li va tocar el torn a Heitz. El suĂs es pensava que era un dels esquiadors mĂ©s rĂ pids del planeta Terra, perĂČ tan bon punt va completar el seu recorregut no li va quedar mĂ©s remei que baixar el cap i felicitar el seu rival. Rahlves va aturar el crono en 26.440, davant dels 27.720 de Heitz. JĂ©rĂ©mie va reconĂšixer la seva derrota amb aquestes paraules: 'Sabia que no podia lluitar contra un guanyador de KitzbĂŒhel'. Tant un descens com lâaltre van ser enregistrats per un dron, de forma que el mĂ©s probable Ă©s que si cerqueu a Google i a les xarxes socials dels dos protagonistes dâaquesta histĂČria pugueu gaudir del vĂdeo. I, qui sap, potser ens els tornem a trobar en un altre repte
Aventura
Celes Piedrabuena Guillem Casanovas
KAMTXATKA
BELLESA PRIMITIVA
GrĂ cies a quatre aventurers gironins podem tancar els ulls i imaginar com va ser el seu viatge dâesquĂ a Kamtxatka, una remota penĂnsula de lâextrem est de RĂșssia, amb mĂ©s de 300 volcans.
Aventura: Kamxatka, bellesa primitiva Vaig saber de la seva histĂČria, del que feien, i em va semblar oportĂș donar-la a conĂšixer, explicar com un grup de gironins van ser els primers a esquiar a OssĂštia del Sud, al bell mig del Caucas, o com es van aventurar a explorar Kamtxatka, una remota penĂnsula de lâextrem est de RĂșssia, amb mĂ©s de 300 volcans. Em vaig posar en contacte amb lâesquiadora andorrana Inka BellĂ©s, una de les integrants del grup Himalaiaski, al costat de lâalpinista LluĂs BedĂłs, el cineasta Pep Cuberes, el fotĂČgraf de muntanya Guillem Casanova i lâexecutiu de la construcciĂł Xevi Esgleas. Tots ells comparteixen la passiĂł de viatjar a llocs inexplorats, a territoris verges, desconeguts i salvatges que pocs occidentals han trepitjat i molt menys esquiat. Aquests quatre valents van unir la seva passiĂł sota el nom dâHimalaiaski, el 2015, just quan van anar a Langtang, al Nepal, per fer esquĂ de muntanya en llocs on cap sola dâesquĂ mai abans hi havia deixat traça. DesprĂ©s vingueren Noruega, els Balcans i OssĂštia del Sud. Va ser tornant dâaquest darrer viatge quan, en una conversa a lâaviĂł, començaren a posar sobre la taula possibles noves destinacions i, aixĂ, lâInka i en Xevi (que tambĂ© feia temps que volia anar-hi) van deixar anar el nom de Kamtxatka.
âENS VA SOBTAR EL FORT VENT QUE HI FEIA I EL TEMA DELS ĂSSOS. NâHI HA MOLTS, UN PER CADA VINT PERSONESâ âJo havia conegut una noia dâallĂ (Ekaterina Osinchkina), que competia en esquĂ de muntanya i ho havia guanyat tot en jĂșnior, i recordava que sempre em deia que havia dâanar a casa seva, aixĂ que vaig pensar que podia ser una bona idea. Li vam escriure i ens va ajudar en tots els temes de logĂstica, ja que nosaltres no parlem rusâ, explica lâInka a EDH. Guiats per una bona amiga local El viatge, que totes les persones aventureres i
amb ganes de descobrir mĂłn donarien el que fos per protagonitzar, el van dur a terme lâabril de 2019. Kamtxatka Ă©s una penĂnsula situada a la part est de RĂșssia i aĂŻllada del mĂłn. No sâhi pot accedir en cotxe, nomĂ©s en aviĂł o vaixell, i les carreteres sâacaben a la meitat de la penĂnsula. âEra molt curiĂłs veure lâEkaterina amb catorze anys competint a la Copa del MĂłn a Andorra. Era molt bona i una persona excel.lent, que sent molt jove viatjava pel mĂłn. Quan viatjava sola portava molts regals i amb divuit anys venia a competir sola a Europa i ho guanyava totâ, recorda BellĂ©s. Afegeix que la mateixa Osichkina els va ajudar a aconseguir algun patrocinador. Vam demanar a lâInka que ens fes un petit resum del dia a dia i a Guillem Casanova que il.lustrĂ©s el text amb les seves fotos de lâaventura a Kamtxatka, on la voluntat dels integrants dâHimalaiaski era fer algun dels mĂ©s de 300 volcans que hi ha en aquesta penĂnsula, que limita al nord amb Txukotka, a lâest amb el mar de Bering i lâoceĂ PacĂfic, al sud amb les illes Kurils (SakhalĂn) i a lâoest amb el mar dâOkhotsk. âDesprĂ©s dâun llarg viatge, ja hi vam ser, amb jet-lag perĂČ encara amb mĂ©s projectes per en-
78
davant! Sense gairebĂ© temps per deixar les maletes, la Katya ens va dur a un poblet Ăštnic on ens endinsĂ rem en la histĂČria dâaquest indret remot a lâextrem est de RĂșssia. Primer contacte: un Ăłs, el mĂ©s gran que hem vist mai. Impactant. La seva mirada era afable, perĂČ la por de trobar-ne un enmig de les nostres excursions es triplicĂ en veure les seves urpes esmolades. Van continuar la visita escoltant llegendes dâesperits vora el foc dâuna iurta, ballant tots junts danses tradicionals vestits amb pell de ren i menjant sopa de peix per acabar amb un bany en aigĂŒes sulfuroses, envoltats de localsâ. El que segueix Ă©s el seu relat. Us aconsello que, de tant en tant, tanqueu els ulls i deixeu volar la vostra imaginaciĂł; potser encara escoltareu el soroll dels grampons en aferrar-se al gel, les pells de foca lliscant per la neu, els cantells dels esquĂs virant per una neu mai abans trepitjada; i oloreu els gasos i el vapor que emana dels volcans que van visitar. Que comenci lâaventura: âVam carregar-ho tot i ens vam dirigir cap als dos volcans, lâAvatxinski i el Koriakski, que els habitants de la capital, PetropĂ vlovsk-Kamtxatski, veuen cada dia des de la seva finestra. Un riu
sec i desolat es va convertir en el nostre camĂ dâaproximaciĂł. Amb vehicles gegantins i motos de neu vam arribar al que seria el nostre camp base: quatre tancs cisterna cilĂndrics enmig dâun paisatge abrupte. Aquesta forma aerodinĂ mica dels nostres dormitoris Ă©s estratĂšgica per a aguantar els forts vents de mĂ©s de 350km/h que, de vegades, bufen allĂ dalt. Els locals ens explicaren que els canvis meteorolĂČgics sĂłn brutals i que els Ăłssos sempre sĂłn a prop. Nâhi ha 1 per cada 20 habitants! Per sort, anĂ vem amb un guia local. LâAvatxinski (2.741âŻm) Hi vam pujar el primer dia. Ăs un volcĂ que la Katya coneix bĂ©, ja que Ă©s on es concentra lâequip rus dâesquĂ de muntanya. Lliscant sobre una neu dura i grisa, coberta de cendres, intentĂ vem seguir-la. MĂ©s amunt, les fumaroles que sortien del crĂ ter marcaven el nostre punt final. A lâĂșltim tram, ens vam calçar els grampons i, de sobte, van començar a caure pedres que des de dalt, ja que lâescalfor del volcĂ anava fonent la neu. La terra treia fum sota els nostres peus i lâolor dâou podrit provinent del sofre sâanava fent mĂ©s intensa mentre el crĂ ter apareixia sota els nostres ulls. Era espectacular, una explosiĂł de colors entre fumaroles que ens causava respecte i excitaciĂł alhora. LâĂșltima erupciĂł de 1991 va omplir el crĂ ter de lava i el guia ens va dir que seân preveu una altra ben aviat... Vam decidir oblidar la visiĂł apocalĂptica que ens passava pel cap i endrapar lâentrepĂ de salmĂł mentre contemplĂ vem aquella terra totalment salvatge. Vam baixar per una part desconeguda, on hi ha un monĂČlit de pedra que sobresurt del pendent del volcĂ . Va ser un dia llarg perĂČ inoblidable. Sempre recordarem haver estat, allĂ dalt, contemplant el mar amb els volcans congelats per horitzĂł i sentint la força de la terra sota els nostres peusâ. El Koriakski (3456m) âEns vam aventurar a pujar-hi el segon dia. Ăs un con perfecte, exigent fĂsicament i tĂšcnicament. La Katya veu aquest colĂłs cada dia des de casa i li tĂ© molt respecte. La meteo i les condicions que vam trobar eren realment excepcionals. Vam pujar per una canal infinita dâuns 2000m de des-
79
nivell, fent mil i una conversions sobre una neu cada cop mĂ©s i mĂ©s dura. De sobte, començaren a caure pedres molt mĂ©s grans que les del dia anterior. Ens venien a sobre a tota velocitat i les anĂ vem esquivant com podĂem. Recordo els intercanvis de mirades amb la Katya per comprovar que estĂ vem bĂ©. Per sort, la nostra companyia era immillorable, amb els nois de lâequip i el guia! Els Ășltims 700m de desnivell els vam fer amb grampons. La pujada es feia llarguĂssima, les hores passaven, els defalliments venien, marxaven i tornaven a venir, el cim es veia a prop i lluny a la vegada. Vam tardar 10h a arribar-hi. La Katya estava com una rosa i jo, feta caldo. âĂs una bĂšstiaâ, vaig pensar. Les vistes des dâallĂ dalt sĂłn increĂŻbles, la capital es veu diminuta en comparaciĂł amb tot aquell terreny completament verge que lâenvolta. Quin luxe poder ser-hi, allĂ dalt! I quina felicitat poder acompanyar la Katya fins al cim dâaquest volcĂ mĂtic de la seva terra. PerĂČ encara havĂem de tornar... Vam arribar de nit al campament, amb 14h dâexcursiĂł a les ca-
âEN ARRIBAR, HI VAM VEURE UNES FUMEROLES TAN ENORMES QUE ERA COM UNA PORTA A LâINFERNâ mes i ganes de menjar-nos tot el que ens caiguĂ©s a les mans. Fins aquĂ no havĂem vist cap Ăłs, perĂČ sabĂem que era el moment en quĂš deixaven dâhivernar i en quĂš estaven mĂ©s afamats. El guia ens va dir que en grup tenĂem menys possibilitats que ens ataquessin. AixĂ i tot, estĂ vem constantment en estat de vigilĂ ncia. Durant el sopar, la Katya ens explicava que comença a ser perillĂłs sortir a entrenar pel bosc. Cada cop hi ha menys salmons i els Ăłssos sâacosten a la capital per trobar menjarâ. El Mutnovsky (2322m) âVam tenir la sort que lâagĂšncia que col.laborava amb nosaltres ens va trobar allotjament vora una central elĂšctrica, al mig del no-res. Tot era molt
Aventura: Kamxatka, bellesa primitiva autĂšntic i la sensaciĂł dâaĂŻllament, brutal. Durant el trajecte, vam veure moltes petjades dâĂłs, fins i tot ens en vam creuar un que passejava tranquil. lament i ni es va immutar amb la nostra presĂšncia. Potser hauria estat diferent si no haguĂ©ssim estat pujats en aquests vehicles immensos? Qui sap. Ens vam llevar molt i molt dâhora per atacar lâascensiĂł al Mutnovsky. Els frontals anaven trencant la foscor fins que el sol ens va atrapar. Les fumaroles sâencengueren i els volcans es van retallar sobre un cel de fantasia. Era un somni o la realitat? MĂ©s amunt, el crĂ ter. Una porta cap a lâinfern en aquest paradĂs pels esquiadors de muntanya. Vam veure unes fumaroles gegants que sorgien dâun paisatge Ă rid i vermellĂłs. Mentre vorejĂ vem el volcĂ , anĂ vem pensant si entrar allĂ dins o no⊠Semblava perillĂłs. Vam decidir que sĂ i vam accedir al cor del volcĂ actiu per un pendent gelat, procurant esquivar les esquerdes de la glacera que lâhabita grĂ cies al GPS i lâexperiĂšncia del nostre guia. Benvinguts a lâinfern! Els blocs de gel viu contrastaven amb els grocs fluorescents i els ocres intensos. El ressĂČ de les fumaroles, lâolor de sofre i les basses de fang bullent no paraven de sacsejar tots els nostres sentits. âĂs un dels volcans mĂ©s actius de Kamtxatka i, possiblement, del mĂłnâ, ens va dir el guia. Sense cap mena de dubte, va ser lâexcursiĂł amb esquĂs mĂ©s impressionant de les nostres vides.â El ViliĂștxinsk (2175m) Va ser lâĂșltim volcĂ que vam explorar. Al matĂ feia molt bon temps perĂČ, a mesura que pujĂ vem per aquell con perfecte, la boira es va anar instal. lant a la part alta. Dâuna calor infernal vam passar a tenir molt fred. Els cantells dels esquĂs ja no sâaguantaven sobre aquella superfĂcie com de vidre, i vam decidir posar-nos els grampons per pujar fins on poguĂ©ssim. Ens vam quedar a 50m del cim, sense veure-hi res a un metre de distĂ ncia, comprovant de nou que a Kamtxatka Ă©s la natura, qui mana. Vam tornar a la capital destrossats perĂČ molt contents dâhaver pogut tastar la Kamtxatka mĂ©s salvatge. La Katya tambĂ© nâestava, de cansada,
perĂČ ni de bon tros com nosaltres! AllĂ vam visitar la seva mare, Larisa, exatleta dâesquĂ de fons de la UniĂł SoviĂštica. Ella i la seva filla estan molt unides; Ă©s la seva amiga i la seva entrenadora. Ha donat una gran empenta a lâesquĂ de muntanya a RĂșssia, creant la primera escola dâesquĂ de muntanya a Kamtxatka i participant en la creaciĂł de la Katchatka Race, una competiciĂł internacional que es fa cada any, a lâabril, sobre els pendents de lâAvatxinski. TambĂ© vam navegar a la badia dâAvatxa per observar, des dâuna perspectiva ben diferent, aquells volcans que gairebĂ© surten del mar. Vam pescar, menjar crancs frescos, contemplar la fauna Ă rtica en el seu medi natural i ens vam posar en la pell dâaquells exploradors que, fa segles, arribaren per mar en aquesta remota regiĂł. LâĂșltim que vam fer, abans de marxar, va ser agafar el cotxe i endinsar-nos a la penĂnsula per poder contemplar els volcans del centre de Kamtxatka. AllĂ sâhi troba el KliutxĂ©vskaia sopka (4750m), el volcĂ actiu mĂ©s alt dâEurĂ sia, imposant la seva llei sobre tot el que lâenvolta. La Katya, amb 19 anys i una vida dedicada als estudis i la competiciĂł, encara no havia tingut lâoportunitat de visitar la seva terra natal. Poder viure aquesta aventura amb ella va ser tot un privilegi per a nosaltres!â Aquest relat apassionat es pot gaudir en imatges al documental titulat âSweet Home Kamtxatkaâ. Les seves aventures haurien de tenir alguna continuĂŻtat. Enguany, perĂČ, aquests pioners gironins sâhan donat un descans, en una temporada marcada pel coronavirus que tampoc els ha ajudat gaire. AixĂČ sĂ, al seu cap sempre hi ha llocs insĂČlits on anar a esquiar. Tot i que la seva feina no sigui la dâexploradors, troben temps per donar forma i compartir, a travĂ©s de la pantalla, aquests viatges que tant els fan vibrar. Tant de bo no triguin gaire a fer-ne un altre i us el puguem explicar ARRIBAR A KAMTXATKA Sâha dâanar via Moscou. De Moscou a Kamtxatka hi ha unes nou hores de vol. Aquests sĂłn els volcans que van pujar: - Avatxinski (2741 m), darrera erupciĂł al 1991 - Koriakski (3456 m), darrera erupciĂł 2009. LâexcursiĂł va ser de 2800 m. de desnivell positiu. Van trigar 14 hores en pujar i baixar. - Mutnovsky (2322 m), darrera erupciĂł 2000 - ViliĂștxinsk (2175 m), es van quedar a 50 metres del cim.
Si vols viure aventures com aquesta, contacta amb Off Trail Trips: https://offtrailtrips.com/ca
80
photo by: De Pellegrin
FRE E TO KEE P GOI NG www.karpos-outdoor.com
Federica Brignone
Reportatge
COPA DEL MĂN DâESQUĂ ALPĂ
CAMPIONS INESPERATS
Celes Piedrabuena Gabriele Facciotti (Pentaphoto) / Christian Walgram - Harald Steiner (GEPA pictures) / Christophe Pallot - Michel Cottin (Agence Zoom) / Samo Vidic - Andreas Aufschnaiter (Red Bull Content Pool)
La Copa del MĂłn dâEsquĂ AlpĂ 2019-2020 va tenir en la italiana Federica Brignone i en el noruec Aleksander Aamdot Kilde dos campions inesperats.
Copa del MĂłn EsquĂ AlpĂ
Pocs haurien apostat per ells al principi de la temporada passada, perĂČ al final es van acabar enduent a casa seva el Gran Globus de Vidre que els acredita com als esquiadors millors i mĂ©s complets de la temporada. Han estat, sens dubte, uns campions inesperats. No Ă©s que no tinguessin qualitat per aspirar a ser ambiciosos perĂČ, a simple vista, no semblava que apostar per la italiana Federica Brignone (29 anys) ni pel noruec Aleksander Aamodt Kilde (27 anys), fos una jugada segura. SĂ per altres esquiadors, com ara Mikaela Shiffrin, Petra Vlhova i Wendy Holdener en el cas de les noies, o dâAlexis Pinturault i Henrik Kristoffersen en el dels nois. QuĂš ha passat doncs, perquĂš Brignone i Aamodt acabessin enduent-se els seus respectius Grans Globus de Vidre? Primer de tot, van esquiar molt bĂ©; sense un alt rendiment haguĂ©s estat impossible que sortissin a la foto final de la temporada. TambĂ© sâha de considerar, perĂČ, el flagell de la pandĂšmia del coronavirus que va fer tancar la paradeta abans dâhora, circumstĂ ncia que beneficiaria a alguns i perjudicaria a uns altres. A mĂ©s de fets aliens a la competiciĂł com ara la pĂšrdua del pare que va partir Mikaela Shiffrin.
Lâaturada pel coronavirus
AAMODT KILDE VA SER EL MILLOR LA PASSADA TEMPORADA, DESPRĂS DE GUANYAR NOMĂS UNA CURSA
Aleksander Aamodt
84
âMikaâ es va perdre moltes curses i quan va dir que hi tornava, la FederaciĂł Internacional dâEsquĂ (FIS) ja donava per finalitzada la temporada, impedint-li de lluitar pel seu tercer tĂtol consecutiu de la general de la Copa del MĂłn i deixant la seva temporada en blanc. Dâençà que el 2013, la seva segona temporada a la Copa del MĂłn, va assolir el seu primer Globus de Vidre en eslĂ lom (ja en tĂ© sis), no havia acabat una campanya sense cap ni un. I, en el cas dels homes, a falta del domini de Marcel Hirscher, retirat molt abans del que molts haguessin volgut donada la seva qualitat, i desprĂ©s de guanyar les Ășltimes vuit edicions de la Copa del MĂłn, tot apuntava que Pinturault o Kristoffersen eren els mĂ xims candidats a agafar el relleu. Al final, perĂČ, no van estar del tot encertats i tampoc no els ajudĂ que la temporada sâacabĂ©s abans dâhora, cosa que va aprofitar Aamodt (superĂ Pinturault, segon, perĂČ nomĂ©s en 23 punts) encara que, tot sigui dit, va signar la seva millor temporada. Aleksander Aamdot Kilde disputava el passat hivern la seva setena temporada en la Copa del MĂłn, dâençà que va debutar en la primera cursa dâaquesta competiciĂł, lâany 2012, en el gegant de Sölden (Ăustria), amb una
Noruega reina onze anys desprĂ©s El Gran Globus de Vidre dâAamodt tĂ© tambĂ© altres lectures, mĂ©s enllĂ del seu Ăšxit personal i Ă©s la demostraciĂł, un cop mĂ©s, de la força de lâesquĂ noruec. No ja pel tĂtol dâAamodt, onze anys desprĂ©s que Aksel Lund Svindal assolĂs el darrer Gran Globus de Vidre per Noruega, el 2009, sinĂł per col.locar a tres dels seus millors esquiadors entre els deu primer classificats: Aamodt, Kristo-
ffersen i Jansrud; convertint-se en el tercer noruec que guanya la Copa del MĂłn, desprĂ©s de Lasse Kjus (2) i Svindal (2). Una victĂČria a la general de la Copa del MĂłn que Aamodt, que casualment va tornar a la marca dâesquĂs Atomic, que lâhavia equipat feia dues campanyes, valorava aixĂ a travĂ©s del seu compte dâInstagram: âDesprĂ©s de cinquanta dies de paciĂšnciaâŠ, siguem honestos, desprĂ©s dâestar vint-i-set anys somiant, encara no mâho puc creureâ.
ProgressiĂł constant dâAleksander Aamodt Kilde NingĂș no pot negar la progressiĂł constant dâAamodt, ja que la passada temporada va millorar en tots els terrenys. En descens igualĂ la quarta posiciĂł final en super gegant âen el quĂš el 2016 es va endur el tĂtol. Va millorar mĂ©s, perĂČ, en gegant, passant de la 30a posiciĂł del 2019 a la vuitena del 2020. Ha disputat, en total, 51 curses de la Copa del MĂłn, en les quĂš ha assolit 18 podis i quatre victĂČries, totes en les disciplines de velocitat, dues en descens i dues mĂ©s en super gegant. A mĂ©s, la seva trajectĂČria esportiva presenta una curiositat, resumida en les cinc victĂČries a la Copa dâEuropa, el pas previ dels esquiadors a la Copa del MĂłn i on no tots els grans campions han aconseguit triomfar. Les quatre victĂČries sĂłn en super gegant, i les dues Ășltimes, a Soldeu (Andorra), el març de 2014.
Aleksander Aamodt 85
Aleksander Aamodt
progressiĂł constant, perĂČ que no feia pensar a priori que fos el mĂ xim candidat a ocupar el tron reial que Hirscher havia deixat, mĂ©s encara quan no disputĂ lâeslĂ lom ânomĂ©s ho va fer la temporada 2017. Al final, perĂČ, la seva regularitat i el fet dâestar encertat quan tocava, van ser claus. FinalitzĂ la temporada desprĂ©s de guanyar nomĂ©s una cursa, en el super gegant, a Saalbach (Ăustria), i sent bĂ sica la consecuciĂł del segon lloc al descens de Kvitfjell (Noruega), en lâĂșltima cursa de la temporada, per acabar enduent-se el tĂtol. Pinturault ho va intentar a lâestadi Kvitfell-Olympiabakken, perĂČ jugava en territori hostil i es va haver de conformar en acabar en la 37a posiciĂł.
Copa del MĂłn EsquĂ AlpĂ
Federica Brignone
Brignone fa histĂČria per ItĂ lia I si Aamodt feia histĂČria per Noruega, Federica Brignone ho feia per ItĂ lia. El paĂs transalpĂ havia estat capaç dâassolir el Gran Globus de Vidre en homes âen les cames de Piero Gros, Gustav Thoeni i Alberto Tombaâ, perĂČ mai ho havia assolit en la categoria femenina i, certament, ella tampoc havia estat mai gaire a prop dâaconseguir-ho. De fet, fins ara, el seu millor resultat a la general de la Copa del MĂłn havia estat la cinquena plaça de 2015. El 2019 va ser sisena i la passada campanya va fer una temporada perfecta, perquĂš a banda del Gran Globus de Vidre es va endur les disciplines del gegant i de la combinada alpina, que repetia per segona vegada. El cert Ă©s que Brignone âque va debutar en un gegant a Lienz (Ăustria), a la Copa del MĂłn el 2007â va assolir la passada World Cup un total dâonze podis, amb cinc victĂČries: Courchevel (França) i Sestriere (ItĂ lia) en gegant, Crans-Montana (SuĂŻssa) i Altenmarkt (Ăustria) en la combinada alpina i el sĂșper gegant de Sotxi (RĂșssia).
FEDERICA VA SIGNAR UNA GRAN TEMPORADA, DESPRĂS DE GUANYAR TAMBĂ ELS TĂTOLS DEL GEGANT I DE LA COMBINADA ALPINA
86
Aquests bons resultats li van permetre de sumar un rĂšcord personal de punts (1.378), 153 mĂ©s que Mikaela Shiffrin, qui, tot i perdreâs sis setmanes de competiciĂł pel traspĂ s del seu pare, tampoc va perdre massa, fins al punt que quan anunciĂ la seva tornada a Are (SuĂšcia) ja hi havia qui treia la calculadora a veure com sâho havia de fer per aspirar a seguir sent el referent a la Copa del MĂłn. âDeu anys dâemocions i grans resultats junts! GrĂ ciesâ, escrivia lâesquiadora italiana de Rossignol en el seu compte dâInstagram, desprĂ©s de proclamar-se campiona de la general de la Copa del MĂłn dâEsquĂ AlpĂ; qualificant tot el que sâhavia viscut al llarg de la temporada de âsurrealistaâ, i donant les grĂ cies especialment a la seva mare, âque em va ensenyar a viure i que mai em va forçar a ser el que sĂłcâ; i al seu germĂ , que âsempre va creure en mi i mâha ajudat a crĂ©ixer com a esportistaâ. Ara, tant lâesquiadora italiana com lâesquiador noruec, tenen el difĂcil repte de mantenir-se dalt
Aleksander Aamodt
Federica Brignone
de tot al llarg dâuna campanya esportiva en quĂš passen moltes coses, en el decurs de la qual predominen els alts i baixos i en la que el mĂ©s aconsellable seria començar molt fort ja dâinici, no fos cas que un rebrot de la Covid-19 alteri el desenvolupament de la Copa del MĂłn, tal com va passar la temporada passada. A mĂ©s, Federica Brignone haurĂ de lluitar cos a cos amb una Mikaela Shiffrin que començarĂ el curs amb el dipĂČsit ple de combustible desprĂ©s de la pĂšrdua personal que va patir el passat hivern, quan li-
BRIGNONE TOCAVA LA GLĂRIA AMB ELS DITS DESPRĂS DE DEU ANYS A LA COPA DEL MĂN derava la Copa del MĂłn, i que la ha tingut fora de circulaciĂł un temps important. Lâesquiadora nord-americana Ă©s una campiona i voldrĂ tornar a dominar la competiciĂł, mentre que Kilde que, en certa forma, es va beneficiar de lâaturada de la competiciĂł -tot i que tambĂ© Ă©s cert que estava en el lloc precĂs en el moment idoni, com per exemple un home gol en el futbol-, haurĂ dâesforçar-se davant el setge a quĂš el sotmetran Pinturault i Kristoffersen
Primera italiana en guanyar la Copa del MĂłn ItĂ lia sempre ha tingut molt bons esquiadors tant en categoria masculina com femenina, perĂČ fins ara nomĂ©s tres havien estat capaços de guanyar el Gran Globus de Vidre: Piero Gros, Gustav Thoeni i Alberto Tomba. En dones mai no sâhavia donat el cas, fins ara, amb lâĂšxit de Federica Brignone. Els darrers anys lâesquiadora que mĂ©s a prop havia estat dâassolir-ho era Soffia Goggia, perĂČ les lesions, la seva irregularitat i el fet de no cĂłrrer lâeslĂ lom no jugaven a favor seu. Viatjant en el temps, lâesquiadora que mĂ©s sâhavia acostat va ser Karen Putzer, que fou segona el 2003, per darrere de la croata Janica Kostelic. 87
FORFET PLUS+ DE GRANDVALIRA PERMET PAGAR NOMĂS PELS DIES QUE SâESQUIA Es pot utilitzar durant tota la temporada a les estacions de Grandvalira i Ordino ArcalĂs, pagant Ășnicament per dia esquiat amb descompte i sense passar per taquilles. En un moment dâimprevisibilitat com lâactual, Grandvalira i Ordino ArcalĂs ofereixen als seus esquiadors una soluciĂł: una modalitat de forfet de temporada de pagament per Ășs. Es tracta del Forfet Plus+, un producte de contractaciĂł online i que sâentrega fĂsicament a taquilles un sol cop. A mĂ©s, Ă©s recarregable de temporada en temporada i, per tant, el plĂ stic i el disseny del Forfet de Temporada 20-21 no canvia respecte al de lâhivern anterior, el que permet renovar-lo online i anar directament a pistes sense passar per taquilles. El Forfet Plus+ ofereix la soluciĂł de fer el pagament amb el primer pas per les portes dâaccĂ©s al remuntador, i evitar passar mĂ©s per cap punt de venda. A mĂ©s a mĂ©s, premia lâesquiador amb un descompte del 15% respecte al preu
de descompte en alguns dels serveis dâestaciĂł a Grandvalira i a Ordino ArcalĂs (Escola dâesquĂ i snowboard, restauraciĂł, lloguer i botiga). Per a aixĂČ, serĂ necessari presentar el Forfet Plus+ a lâestaciĂł en el moment de consumir aquests serveis. Aquest producte, nomĂ©s es pot comprar a la pĂ gina web de Grandvalira Resorts: https://plus.grandvalira.com
2020-21 i permetrĂ accedir de forma il·limitada a tot Grandvalira i a Ordino ArcalĂs per esquiar de
A PARTIR DEL SEGON DIA DâESQUĂ EN UNA MATEIXA ESTACIĂ, SâOBTĂ UN 15% DE DESCOMPTE SOBRE EL PREU DEL FORFET
INCLOU DESCOMPTES DEL 5% EN LA COMPRA DELS SERVEIS DE RESTAURACIĂ, ESCOLA, LLOGUERS I BOTIGUES DE LâESTACIĂ
del forfet diari, a partir del segon dia dâĂșs en una mateixa estaciĂł*. Com la resta de forfets, el Forfet Plus+ Ă©s personal i intransferible i funciona com una mena de Teletac. Sâadquireix una sola vegada, al preu dâ1 euro en concepte de cĂ rrega (els recarregables tambĂ© paguen 1 euro) i queda connectat a la targeta de crĂšdit que facilita, a lâhora de lâadquisiciĂł, lâesquiador. A partir dâaquĂ, ja no cal passar per taquilles, cada dia dâesquĂ es cobra de manera automĂ tica, directament, a la targeta de crĂšdit vinculada. Aquest forfet Ă©s vĂ lid per a tota la temporada
manera mĂ©s Ă gil i econĂČmica. Els Forfets sobre els quals sâaplica el descompte sĂłn el forfet en modalitat dâadult, jĂșnior, sĂšnior i infant. Els infants menors de 6 anys tambĂ© podran gaudir de forma gratuĂŻta del producte. En queden exclosos els forfets de matĂ i de migdia. Lâusuari del Forfet Plus+ podrĂ consultar el seu consum introduint les seves dades i la clau dâaccĂ©s al seu compte My GrandSki. AixĂ, veurĂ tambĂ© quant sâestalvia. DiĂ riament, trobarĂ informaciĂł extra, com ara el desnivell acumulat durant el seu dia dâesquĂ. Amb el Forfet Plus+ tambĂ© sâobtindrĂ un 5% 88
*El primer dia dâesquĂ a Grandvalira es carregarĂ a la targeta de crĂšdit especificada el PVP del forfet de dia en lĂnia/online de Grandvalira, independentment de si aquest ja sâha utilitzat a Ordino ArcalĂs. A partir del segon dia dâesquĂ a Grandva-
PERMET ACCEDIR DIRECTAMENT A PISTES I ES REALITZA EL COBRAMENT DE FORMA AUTOMĂTICA AL PASSAR EL FORFET PER LES PORTES DâACCĂS AL REMUNTADOR lira es carregarĂ a la targeta bancaria vinculada el PVP del forfet de dia Grandvalira amb el 15% de descompte. El primer dia dâesquĂ a Ordino - ArcalĂs es carregarĂ a la targeta de crĂšdit especificat el PVP del forfet de dia dâOrdino - ArcalĂs, independentment de si aquest ja sâha utilitzat a Grandvalira. A partir del segon dia dâesquĂ a Ordino - ArcalĂs es carregarĂ al compte bancari especificada el PVP del forfet de dia Ordino - ArcalĂs amb el 15% de descompte. Tota la informaciĂł a grandvalira.com i ordinoarcalis.com.
SENSE PASSAR PER TAQUILLES
âșâș
Compra online; el forfet estarà associat a la teva tarjeta de crÚdit. Recull-lo el primer dia, i no tornis a passar més per taquilles: directe a pistes!
PAGA NOMĂS PELS DIES QUE ESQUIĂS âșâș
E STALVIA U N 1 5%
EN EL TEU FORFET DE DIA, A PARTIR DEL SEGON DIA DâESQUĂ. VĂ lid per Grandvalira i Ordino ArcalĂs.
Seât comptabilitzaran els dies que hagis esquiat i podrĂ s controlar-ho tot des de la web.
DESCOMPTES ESPECIALS
âșâș
Descomptes addicionals del 5% en restauraciĂł, escola i activitats.
Tota la informaciĂł a www.grandvalira.com
Entrevista
HENRIK KRISTOFFERSEN
âESTAVA CONVENĂUT QUE PODIA GUANYAR EL GRAN GLOBUS DE VIDRE DE LA COPA DEL MĂNâ
Adaptat de Red Bull per Celes Piedrabuena Agence Zoom / Red Bull Content Pool
El noruec Henrik Kristoffersen va ser un dels grans protagonistes de la temporada passada, desprĂ©s dâaconseguir els Globus de Vidre de les disciplines tĂšcniques del gegant i de lâeslĂ lom, tot i que no va acabar dâaprofitar lâabsĂšncia del que havia estat el gran dominador, Marcel Hirscher, per fer un salt encara mĂ©s gran del que molts esperaven dâell.
Entrevista: Henrik Kristoffersen Sense cap mena de dubte, Henrik Kristoffersen (26 anys) va ser un dels grans beneficiats del comiat abans dâhora protagonitzat per Marcel Hirscher. Acostumat a viure a lâombra del gran esquiador austrĂac, el noruec de LĂžrenskog per fi va assolir, lâhivern passat, el Globus de Vidre del gegant que lâacredita com al millor en aquesta disciplina i el segon en la disciplina de lâeslĂ lom, tot i que nomĂ©s va assolir tres triomfs, dos en eslĂ lom i un en gegant, en una temporada que va finalitzar abans dâhora per lâarribada del temut coronavirus. Quan vas començar a preparar aquesta temporada? Quan vam haver de plegar hauria esquiat dues setmanes mĂ©s, hauria anat a Noruega desprĂ©s dâhaver acabat la temporada i hauria fet vacances. A Salzburg vaig començar a entrenarme i vaig arribar al 100% del meu entrenament fĂsic al voltant del 27 dâabril. Probablement vaig començar a entrenar-me una mica mĂ©s aviat del que normalment ho hauria fet, perĂČ, en lloc dâestar-me a casa veient-les venir, vaig decidir començar de debĂČ a finals dâabril.
âHE TINGUT TANTES FRUSTRACIONS EN ELS DARRERS QUATRE O CINC ANYS, TANT DINS COM FORA DE LâESPORT, QUE HE APRĂS A VEURE LâAMPOLLA MIG PLENAâ Vas acabar la temporada amb dos tĂtols a la butxaca, ambdĂłs de les disciplines tĂšcniques perĂČ, aspiraves, creies que podries assolir el Gran Globus de Vidre, el de la general de la Copa del MĂłn? SĂ, va ser frustrant, perĂČ he tingut tantes frustracions en els darrers quatre o cinc anys, tant dins com fora de lâesport, que he aprĂšs a veure lâampolla mig plena. Mâagradaria haver finalitzat la temporada quan tocava i no donar-la per acabada abans dâhora pel coronavirus, ja que hi havia moltes curses i possibilitats, perĂČ hi ha coses mĂ©s grans i importants que les curses. Tot i que convençut que podia guanyar el Globus de Vidre de la Copa del MĂłn, que podia ser el millor, vaig quedar 160 punts per darrere, i ho vaig intentar fins que vaig poder. TambĂ© sâha de ser positiu, no molts esquiadors sĂłn capaços de guanyar dos tĂtols, en aquest
92
cas de gegant i eslĂ lom en una mateixa temporada. EstĂ molt bĂ© guanyar aquests dos tĂtols i poder entrar en la llista dâesquiadors que han estat capaços de fer-ho en una mateixa temporada, ja que aquesta llista Ă©s plena de grans noms. PerĂČ no hem dâoblidar que ja vaig guanyar el tĂtol de lâeslĂ lom el 2016 (per davant de Marcel Hirscher, amb 31 punts de marge). Quines comparacions es poden fer amb el tĂtol dâeslĂ lom del 2016? El canvi mĂ©s important Ă©s que ara hi ha molts mĂ©s especialistes en les disciplines tĂšcniques. A mĂ©s, el 2016 tot va fluir molt bĂ© i prova dâaixĂČ Ă©s que vaig guanyar sis curses dâeslĂ lom. Lâany passat, no vaig esquiar tĂšcnicament bĂ©, aixĂ que vaig haver de fer un pas enrere per avançar dos endavant. No vaig saber realment trobar realment el feeling de la temporada, perĂČ tĂšcnicament va ser millor que lâany anterior. NomĂ©s tens 26 anys i ets molt jove, encara et queda molt per davant i molt temps per assolir el teu millor moment. AixĂČ espero. Sento que lâesquĂ alpĂ Ă©s un esport on Ă©s difĂcil fer-ho molt bĂ©; has dâestar molt fi. Hi ha el vessant fĂsic, perĂČ en lâesquĂ alpĂ tambĂ© es necessiten tant la tĂšcnica com lâexperiĂšncia. Crec que encara puc aspirar a fer grans coses i seguir guanyant curses fins al final, com feia Marcel Hirscher. La passada va ser la primera temporada sense Marcel Hirscher. El vas trobar a faltar? SĂ i no! El trobo a faltar com a amic de la gira del Mundial i trobo a faltar la seva autoritat, el domini que tenia, sense dir grans coses. Ja no hi ha gent aixĂ. PerĂČ no trobo a faltar ser el segon darrere seu, aixĂ que en aquest aspecte estic molt content! TambĂ© voldria, perĂČ, haver tingut mĂ©s possibilitats de guanyar-lo a les pistes dâesquĂ.
ELS NĂMEROS DâHENRIK KRISTOFFERSEN DebutĂ a la Copa del MĂłn, a lâeslĂ lom de Kranjska Gora (EslovĂšnia), lâ11 de març de 2012, on no va passar el tall de la primera mĂ niga. Sis dies mĂ©s tard, a la mateixa estaciĂł, va disputar el gegant i ja va acabar el 24Ăš. GairebĂ© dos anys mĂ©s tard arribĂ el seu primer podi en una cursa de la Copa del MĂłn, a lâeslĂ lom dâAdelboden (SuĂŻssa), en el quĂš va acabar tercer el 12 de gener de 2014. I, setze dies mĂ©s tard, ja va assolir el seu primer triomf en una Copa del MĂłn, el 28 de gener de 2014, a lâeslĂ lom de Schladming (Ăustria). Dâaleshores ençà , aquests
sĂłn els seus principals registres: Copa del MĂłn 149 curses disputades, 62 podis, 21 victĂČries, Campionats del MĂłn 8, curses disputades en 4 Campionats del MĂłn, 1 medalla dâor al gegant del Mundial dâAre (SuĂšcia) el 2019. De Jocs OlĂmpics, ha disputat el de Sotxi 2014 i el de Pyeongchang 2018, assolint un bronze (al SL de Sotxi) i una plata al gegant de Corea.
93
Quin Ă©s lâabast de guanyar el tĂtol global desprĂ©s dâhaver acabat segon o tercer les cinc Ășltimes temporades? Intento no pensar-hi gaire, perĂČ Ă©s clar que he estat segon, tercer, segon, tercer i tercer, aixĂ que seguirĂ© sent un dels aspirants. Lâany passat vaig cometre errors perĂČ, si començo la temporada a un nivell mĂ©s alt i aprenc de les errades i de lâexperiĂšncia a partir de la temporada passada, puc fer les coses encara millor. Quins creus que seran els teus principals rivals aquesta temporada? Alexis Pinturault segur que serĂ un dels grans rivals i Dominik Paris tambĂ© ho serĂ , segur
competiciĂł PATINATGE DE VELOCITAT Els patinadors de velocitat catalans, amb la mĂ xima ambiciĂł Tot i la incertesa que planteja la temporada, els velocistes catalans lâafronten amb moltes ganes a cavall entre Catalunya i PaĂŻsos Baixos. Ăs difĂcil preveure si es podrĂ desenvolupar amb normalitat la temporada internacional de patinatge de velocitat arran de la Covid-19. Tot i aixĂČ, els patinadors catalans van començar el passat juliol la pretemporada amb la mateixa il.lusiĂł i ambiciĂł de sempre. La ciutat polonesa de TomaszĂłw Mazowiecki va ser lâencarregada dâacollir patinadors de diversos paĂŻsos en una estada organitzada per la ISU que constava dâentrenaments i competiciĂł. I bona part dels patinadors catalans hi van deixar la seva rĂșbrica amb millors marques personals, com el cas de Nil Llop i Ainhoa Carreño, aixĂ com la mĂnima de Teresa Moreno per a la Mass Start de la Copa del MĂłn Neo Senior. A partir de llavors, els esportistes de tecnificaciĂł de la FCEH continuen, a Catalunya, la seva preparaciĂł per a les primeres competicions. El mateix que fan, perĂČ a 1.600 km de distĂ ncia, els patinadors catalans de lâequip RFEDH. Nil Llop, Ainoa Carreño, Stephane Barbera i Teresa Moreno estan instal.lats a Heerenveen, des de principis dâoctubre, per treure el millor dâells mateixos sota les magnĂfiques condicions que ofereix la Thialf Academy.
ESQUĂ DE FONS Els fondistes FCEH signen un notable Campionat dâEspanya de Rollerski El 17 i 18 dâoctubre, Jaca va acollir la primera competiciĂł de la temporada, de la mĂ de la RFEDI, amb un balanç optimista per a lâequip catalĂ . A lâespera de les primeres competicions sobre neu, i desprĂ©s de diverses setmanes dâintens entrenament, lâequip de tecnificaciĂł dâesquĂ de fons de la FCEH va provar-se al Campionat dâEspanya de Rollerski celebrat a Jaca. Entre els bons resultats obtinguts, els de dos noms propis: Marta Moreno (CAEI), doble campiona absoluta, i Miquel Auladell (PEC), campiĂł absolut en tĂšcnica clĂ ssica. Dissabte, en lâascensiĂł al Fuerte de RapitĂĄn en estil clĂ ssic, a mĂ©s dâAuladell van destacar Bernat SellĂ©s, tercer en absolut i campiĂł en U18, categoria on tambĂ© van pujar al podi Aniol Borrell (2n) i Xavier LĂłpez (3r), aixĂ com JĂșlia Pueyo (3a). TambĂ© van sobresortir, en U16, Marc Colell (2n), Pablo Moreno (3r), Berta Guitart (1a) i NĂșria Ruiz (3r). I en U14, Pau Molins (1r), Arnau Miquel (2n), Guim GabarrĂł (3r) i Joana Puig (1a). En la jornada de diumenge, en tĂšcnica lliure, molts dâaquests esportistes van repetir i pujar al podi. A mĂ©s, tambĂ© va cĂłrrer els dos dies el fondista del CENA dâesquĂ de fons adaptat, Pol Makuri, sempre al peu del canĂł.
HOQUEI GEL El CG PuigcerdĂ torna a regnar 12 anys desprĂ©s Lâequip masculĂ va començar la temporada guanyant la Lliga 2019-2020 i Ă©s lĂder de la Lliga 2020-21, com tambĂ© ho Ă©s lâequip femenĂ. PuigcerdĂ Ă©s, mĂ©s que mai, groc i negre. Lâequip dâhoquei gel de la capital ceretana viu el millor moment dels Ășltims anys, en quĂš domina les competicions estatals de la RFEDH en aquest inici de temporada. I aixĂ ho demostra lâequip masculĂ dirigit per Salva Barnola, que va reprendre la competiciĂł, al setembre, disputant la final de Lliga 2019-2020, ajornada al març per la Covid-19. i ho va fer de manera immillorable, superant en dos partits al dominador dels darrers anys, el CHH Txuri-Urdin. Des del 2008 que el PuigcerdĂ no aixecava el tĂtol de Lliga. Una dinĂ mica positiva que lâequip ha sabut mantenir, desprĂ©s, en les primeres jornades de la Lliga 2020-21. En el moment dâescriure aquestes lĂnies, i amb alguns partits entremig ajornats pel virus, lâequip encapçala la classificaciĂł amb autoritat. PerĂČ les alegries no sâacaben aquĂ. En paral. lel, lâequip femenĂ ha pujat un esglaĂł mĂ©s el seu nivell aquesta temporada i es mantĂ© en les primeres posicions de la Lliga Iberdrola, frec a frec amb el gran favorit, el SAD Majadahonda. 94
la federaciĂł informa La FCEH i el TERMCAT, junts per renovar el catalĂ en els esports dâhivern Amb el pas dels anys, els esports dâhivern, com tots els altres, sâhan anat modernitzant en diferents sentits. TambĂ© en el seu vocabulari. LâĂșs diari de termes especialitzats entre unes generacions i altres de persones afavoreix lâevoluciĂł del llenguatge, i els diccionaris estan forçats a adaptar-se i renovar-se. Ăs per aixĂČ que, a les acaballes de la passada temporada, la FCEH va arribar a un acord de col. laboraciĂł amb el TERMCAT (Centre de Terminologia de la Llengua Catalana), que es desenvoluparĂ especialment a partir de la present temporada 2020-2021. En aquest acord, ambdues parts pretenen re-
novar i posar a lâordre del dia els centenars de termes dâesports dâhivern que constitueixen el Diccionari general de lâesport, consultable en lĂnia a la pĂ gina web del TERMCAT. Creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i lâInstitut dâEstudis Catalans, el TERMCAT pretĂ©n garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i dâactivitat per, aixĂ, afavorir-ne lâĂșs. Entre altres accions, la FCEH estĂ treballant amb els responsables dels diferents comitĂšs esportius per analitzar i actualitzar els llistats de termes que conformen cada un dels esports dâhivern.
La difusiĂł de lâactualitat dâesports dâhivern, de la mĂ de Diari de la Neu Tot i no ser una relaciĂł del tot nova, la FCEH i Diari de la Neu han signat un acord de col.laboraciĂł mĂ©s potent i actualitzat de cara a aquesta temporada. Un mitjĂ de comunicaciĂł dâĂ mplia difusiĂł, en llengua catalana, que sâha especialitzat en informaciĂł relacionada amb el mĂłn de la neu i els esports dâhivern. Per conĂšixer millor aquest acord nâhem parlat amb lâeditor de Diari de la Neu, Ivan Sanz. QuĂš diries que caracteritza lâestil del vostre mitjĂ ? Intentem ser un diari Ăștil per a tot el sector de la neu, i en aquest sentit ens centrem en la informaciĂł mĂ©s local i de proximitat. Prioritzem la informaciĂł generada al Pirineu catalĂ , sense oblidar altres territoris afins com Andorra o la Catalunya del Nord. Com veus lâestat de salut actual dels esports dâhivern a Catalunya? Ăs una situaciĂł estranya. Per arrelament i tradi-
ciĂł, ja que fa mĂ©s de cent anys que sâesquia a Catalunya, semblaria que els esports dâhivern haurien de ser mĂ©s populars, perĂČ sovint i de forma inexplicable seâls veu com a esports dâelit. Hi ha una imatge dâesports per a classes benestants que no Ă©s certa i ens fa mal. Al nostre mitjĂ cada any informem dâon gaudir de la neu amb ben pocs diners, i Ă©s una notĂcia que agrada molt als lectors. QuĂš poden oferir els esports dâhivern en una Ăšpoca tan complicada com lâactual? Molt senzill. Ofereixen una activitat social, de lleure, saludable i esportiva en un entorn meravellĂłs de muntanya i natura que, a mĂ©s, podem fer sols, en parella, en famĂlia i fins i tot, amb totes les prevencions, amb amics. Un any mĂ©s, Diari de la Neu i la FCEH sumen forces. Veiem aquest vincle com una ajuda per remar en la mateixa direcciĂł i difondre i popularitzar els
esports dâhivern. I de la forma mĂ©s humil, ajudar a dinamitzar lâeconomia del Pirineu. Amb canvi climĂ tic o no, amb la Covid-19 o sense, continuarem sent un paĂs de neu.
Els esportistes catalans, amb la vista posada als Mundials de 2021
El prĂČxim any tindran lloc Campionats del MĂłn dâesquĂ alpĂ, esquĂ de fons, snowboard i freestyle esquĂ, on sâesperen representants catalans.
Davant la situaciĂł actual, no Ă©s fĂ cil fer plans a mitjĂ termini, ni mirar gaire mĂ©s enllĂ del moment actual. Tot i aixĂČ, el calendari FIS projecta una temporada 2020-2021 molt interessant i, sobretot, de gran valor per als esportistes. Durant els mesos de febrer i març sâhan de disputar tres Campionats del MĂłn de referĂšncia, que seran un test molt important per als esportistes de cara als Jocs OlĂmpics de Beijing del 2022. El primer dels Mundials a arrencar serĂ el dâEsquĂ AlpĂ, previst del 8 al 21 de febrer a Cortina dâAmpezzo (ItĂ lia). Una cita on hi esperem veure en acciĂł algun esportista catalĂ , tal com ja va passar en la darrera ediciĂł, celebrada a Are (SuĂšcia), on van cĂłrrer NĂșria Pau, Quim Salarich i Alex Puente. Pel que fa a lâEsquĂ de Fons, serĂ Oberstdorf (Alemanya) la ciutat encarregada dâacollir el Mundial dâEsquĂ de Fons, entre el 24 de febrer i el 07 de
96
març, desprĂ©s de la darrera ediciĂł celebrada a Seefeld (Ăustria), on no va haver-hi cap esportista catalĂ . Mentrestant, a milers de km de distĂ ncia, sâestarĂ celebrant el Mundial de Snowboard i Freestyle EsquĂ. Concretament a Zhangjiakou (Xina), entre el 18 i el 28 de febrer. La darrera ediciĂł va tenir lloc a Partk City (Estats Units), on vam poder gaudir dâuna gran actuaciĂł per part de Queralt Castellet, que va quedar-se a les portes del podi (4a). Precisament, la rider sabadellenca de lâequip RFEDI intentarĂ , a la Xina, tornar a pujar a un podi mundial, desprĂ©s del subcampionat aconseguit el 2015 a Kreischberg (Ăustria). MĂ©s enllĂ dâaquests esdeveniments de primer nivell de la FIS, tambĂ© tindrem un ull posat en altres cites destacades on sâespera participaciĂł dâesportistes catalans, com el Campionat del MĂłn JĂșnior de Patinatge de Velocitat.
F O T O : R A M Ă N B AY L I N A @ M E T E O PA L L A R S
100 %
16:03
FCEH
DNI / Passaport
Data de naixement
Entrarrt
L A T E VA A S S E G U R A N Ă A , A R A V I R T UA L
LâAP P d e l a F C E H , a l te u a b a s t
DESCĂRREGA GRATUĂTA D ISP ONIBLE A AP P STORE
Disponible per a tots els federats i assegurats: disposareu de la vostra targeta virtual, calendari de competicions, notĂcies, informaciĂł bĂ sica, telĂšfon de contacte en cas de sinistre... i molt mĂ©s!
D ISP ONIBLE A G OOG LE PL AY
+INFO: http://www.fceh.cat/app/
T O TA L A I N F O R M A C I Ă , EN UN CLIC
@ESPORTSHIVERN
COMPETICIONS, NOTĂCIES, ME TEOROLOGIA, E TC.
E N C A S D âA C C I D E N T, AV I S A R Ă P I DA M E N T
W W W. F C E H . C AT
Retrats
ASTRID FINA
David GimĂ©nez Toni Grases - www.photoset.es / ComitĂ© OlĂmpico Español
A PER UN NOU SALT VITAL
Lâesportista catalana de snowboard cross adaptat va decidir penjar la taula abans de començar aquesta nova temporada, fatigada mentalment, sense la motivaciĂł suficient per encarar lâany i mig de preparaciĂł restant fins als Jocs ParalĂmpics de Beijing 2022. GrĂ cies als seus resultats, Astrid ha contribuĂŻt a derrocar barreres i posar, cada vegada mĂ©s, el focus mediĂ tic en lâesport adaptat i femenĂ. Que bona falta en feia, i en segueix fent. âEstar a lâalt rendiment Ă©s molt dur i ja no mâomplia com abans. Cada vegada em costava mĂ©s seguir aquesta rutina dâentrenar i competir, ja no em compensava ni em motivava. Podria haver continuat perĂČ sĂ© que hauria baixat el meu rendiment, i millor parar araâ. Amb aquestes paraules exposa Astrid Fina els motius que lâhan portat a retirar-se de lâalta competiciĂł esportiva. En termes dâalt rendiment, la motivaciĂł Ă©s fonamental en lâengranatge diari dâun esportista. Una peça imprescindible del trencaclosques. Sense ella, el sacrifici permanent que exigeix aquest mĂłn acabaria per decantar la balança. Per a lâAstrid va ser decisiva per engegar una carrera esportiva que va començar, sense saber-ho, a lâasfalt de Barcelona, desprĂ©s dâun greu accident de trĂ nsit. I, vuit anys desprĂ©s, ho ha estat tambĂ© per prendre la ferma decisiĂł de retirar-se de la competiciĂł.
del passadĂs, junt amb la resta de medalles obtingudes durant la seva trajectĂČria. Que no sĂłn poques. Diverses victĂČries al circuit de Copa del MĂłn IPC, la darrera envoltada dels seus el passat mes de març a La Molina, a mĂ©s dâaltres podis, aixĂ com la medalla de bronze al Campionat del MĂłn IPC celebrat a PyhĂ€ (FinlĂ ndia) el 2019. SĂłn alguns dels principals fruits recollits per tants anys de treball a la Val dâAran, el seu camp base dâentrenaments durant la temporada.
Dues barreres molt altes Un reguer de medalles per al record Albert Mallol, el seu entrenador durant aquests anys, va provar de convĂšncer a lâAstrid per ajornar la decisiĂł i, aixĂ, arribar a disputar els prĂČxims Jocs ParalĂmpics, que han de tenir lloc a Beijing del 4 al 20 de febrer de 2022. Resta un any i mig per a la gran cita. Molt poc temps, en termes dâun cicle olĂmpic de quatre anys. PerĂČ massa temps, en termes de motivaciĂł. Els Jocs de la Xina haurien estat els tercers per a la catalana, desprĂ©s de la seva estrena a Sotxi 2014 -va aconseguir un diploma olĂmpic- i la inesborrable actuaciĂł a Pyeongchang 2018. A Corea del Sud, un 12 de març, Astrid va sumar una histĂČrica medalla de bronze que ara, desprĂ©s del darrer trasllat de casa, ja penja de la paret
La medalla olĂmpica va suposar per a Astrid una empenta econĂČmica necessĂ ria, a mĂ©s de repercussiĂł mediĂ tica. PerĂČ tant un com altre continuen sent insuficients. âĂs evident que a lâesport adaptat segueix faltant-li molta repercussiĂłâ, afirma la catalana, que ha hagut de bregar amb el menysteniment que, en lĂnies generals, pateix lâesport adaptat i lâesport femenĂ. âĂs una realitat que la presĂšncia dâesport femenĂ a la televisiĂł segueix sent massa petita. Si a aixĂČ li sumes que sĂłn esports de neu, Ă©s gairebĂ© inexistent. I si a sobre sĂłn adaptats, res. Ha de canviar la mentalitat de la gent, començant per aquells que prenen les grans decisions. I no nomĂ©s pel que fa a la visibilitat mediĂ tica, sinĂł tambĂ© en altres temes igual o mĂ©s importants, com el repartiment i quantia de les bequesâ, afegeix. 98
PerĂČ fidel al seu carĂ cter -era una tradiciĂł veurela per les pistes, i fora dâelles, amb un somriure permanent a la cara-, lâAstrid prefereix quedar-se amb els punts positius que li han aportat dedicarse a lâsnowboard cross. Per exemple, els missatges rebuts per part de persones que es trobaven en una situaciĂł similar a la seva, amb algun tipus dâamputaciĂł o problema fĂsic: âEm deien que veure el meu cas els havia ajudat a tirar endavant. Fins i tot algunes dâaquestes persones les he arribat a conĂšixer en persona. Aquests missat-
âCONĂIXER PERSONES A QUI HE SERVIT DâINSPIRACIĂ HO COMPENSA TOTâ ges sĂłn els que donen sentit, ho compensen totâ. Apartada de lâalta competiciĂł, lâAstrid ha decidit instal.lar el seu nou lloc de residĂšncia a la muntanya, on ha descobert una altra manera de viure, mĂ©s tranquil, mĂ©s social⊠I mĂ©s proper a la neu. PerquĂš, assegura, continuarĂ lligada a lâsnowboard. Per exemple, com a professora. âI pujarĂ© amb els amics a gaudir de lâsnowboard, que durant aquests vuit anys gairebĂ© no ho he pogut fer. AixĂČ sĂ, nomĂ©s si fa bon diaâ, somriu
JULBO.COM
QUICKSHIFT
©Jérémy Bernard
AMB LA INNOVACIĂ SWITCH AIR SYSTEM
VIVIAN BRUCHEZ
Obre la porta a un nou Ășs de la mĂ scara dâesquĂ i snowboard. QUICKSHIFT incorpora el sistema Switch Air, que garanteix un control actiu de la ventilaciĂł i el confort dâaquesta, grĂ cies a dues peces extraibles situades a la part inferior de la muntura.
Reportatge
LES DISCIPLINES DE LA FCEH Celes Piedrabuena FECH, Toni Grases / www.photoset.es
AquĂ presentem les disciplines dels esports dâhivern, prop dâuna vintena, que es divideixen en quatre grans grups: esports de neu, esports de gel, esports de tracciĂł amb gossos i esports dâhivern adaptats.
Quan pensem en els esports dâhivern sempre ens vĂ©nen al cap les modalitats blanques mĂ©s conegudes per a tots, i moltes vegades aquests pensaments ens dirigeixen cap a lâesquĂ alpĂ, lâesquĂ de fons o el surf de neu. PerĂČ la FCEH, tal com indica el seu nom, FederaciĂł Catalana dâEsports dâHivern, Ă©s plural i agrupa al voltant dâuna vintena de disciplines blanques. Aquestes modalitats dâesports dâhivern, ja siguin de neu o de gel, es subdivideixen en quatre grans grups: esports de neu, esports de gel, esports de
tracciĂł amb gossos i esports dâhivern adaptats; sent el primer el que mĂ©s modalitats acull. De fet, en lâapartat dels esports de neu trobem lâesquĂ alpĂ, el freeski, lâesquĂ de fons, lâsnowboard, el telemark, el biatlĂł, lâesquĂ de velocitat i els salts dâesquĂ. Set sĂłn els esports de gel âhoquei gel, patinatge artĂstic sobre gel, patinatge de velocitat sobre gel, cĂșrling, skeleton, luge i bobsleighâ, dos els esports de tracciĂł amb gossos: mĂșixing i canicrĂČs âja sigui sobre neu o sobre terraâ i esports dâhivern adaptats, on hi entrarien tambĂ© esports de neu i esports de gel.
ESQUĂ ALPĂ. Ăs la disciplina que tĂ© mĂ©s llicĂšncies i la que aple-
ESQUĂ DE FONS. Com en el cas de lâesquĂ alpĂ, lâesquĂ de
ga un nombre mĂ©s gran de curses i de campionats en totes les franges dâedat, com la 37a Lliga Catalana, el circuit U10/U12, el 28Ăš Circuit Interclubs, la 9a Lliga Catalana Andorrana Veterans i les diferents proves puntuables per a la Copa dâEspanya infantil, sense oblidar-nos del Circuit Audi Quattro Cup dâalevins. A mĂ©s, tal com es demostra temporada rere temporada en els Campionats dâEspanya de lâespecialitat, lâesquĂ alpĂ catalĂ domina lâescena alpina espanyola en resultats.
fons compta amb un ComitĂš que se nâencarrega de la promociĂł i desenvolupament de lâespecialitat, aixĂ com de la seva promociĂł amateur en tots els nivells. El calendari de competicions mare de lâesquĂ nĂČrdic a casa nostra Ă©s la Copa Catalana, que enguany ha celebrat la 15a ediciĂł, tenint en la Copa Nins, que aquest hivern disputa lâonzena, el forn on es couen els futurs referents de lâespecialitat, tal com han estat en els darrers hiverns esquiadors com Vicent Vilarrubla o Laura OrguĂ©.
100
FREESKI. Una modalitat que té el seu merescut protagonisme en
el Pyrenean Freestyle Tour, circuit que aquest hivern disputa la seva novena ediciĂł, amb proves com el Trofeu KSB, lâOpen Betula i lâOpen CatalĂ Slopestyle, entre altres.
SNOWBOARD. El surf de neu és un dels pilars sobre els quals
es recolza lâedifici esportiu de la FECH. De fet, nomĂ©s cal mirar lâampli ventall de calendaris de competicions que es programen hivern rere hivern o la transcendĂšncia dels nostres esportistes, com ara Queralt Castellet. Trobem des de competicions pensades per als mĂ©s petits i joves, fins al calendari, que ja segueixen els riders mĂ©s grans, amb el circuit Pyrenean Freestyle Tour com a competiciĂł mĂ©s potent en lâactualitat. Aquest circuit Ă©s ideal perquĂš els mĂ©s petits puguin començar a foguejar-se amb un dorsal, mentre que els mĂ©s grans demostrin el seu talent.
MĂIXING. Amb nomĂ©s una dada, ja queda palesa la tradiciĂł del
mĂșixing a casa nostra, i aquesta no Ă©s una altra que el fet que aquest hivern es disputi la 26a Lliga Catalana de MĂșixing, a la qual sumarĂem la 14a Lliga Catalana de CanicrĂČs. Competicions que acostumen a ser les primeres en arrencar, cap al novembre i fins el febrer, aproximadament, i que abracen des de les disciplines de terra a les de neu.
HOQUEI GEL. Dos sĂłn els equips catalans dâhoquei gel de la competiciĂł regular estatal (LNHH), el FC Barcelona i el CG PuigcerdĂ , dels cinc que formen la competiciĂł. Cal destacar dins del calendari de lâhoquei gel que tambĂ© es disputa la competiciĂł regular i la Copa del Rei en la categoria femenina, de la qual en formen part un total de nou equips, amb la representaciĂł catalana del CG PuigcerdĂ .
PATINATGE ARTĂSTIC. El calen-
dari de patinatge artĂstic de la FCEH el formen bĂ sicament un parell de competicions, la 29a Lliga Catalana de lâespecialitat i els Campionats dâEspanya. Les dues estan obertes a tots els grups dâedat i es disputen en els programes curt i llarg. Tanmateix, dins del calendari sobresurten altres cites, com ara lâOpen Andorra ISU, la Copa PuigcerdĂ o la Copa Cegva, on destaca la promociĂł del patinatge entre els mĂ©s petits.
CĂRLING. Sembla que va ser ahir,
perĂČ ara fa quinze hiverns que es va dur a terme la primera Lliga Catalana de CĂșrling. SĂłn pocs perĂČ actius els clubs de casa nostra que es dediquen a aquest esport, amb jugadors de totes les edats. La temporada competitiva va del mes dâoctubre al de febrer, i acaba amb els Campionats dâEspanya, en diverses modalitats: 1a i 2a DivisiĂł masculĂ i femenĂ i dobles mixtes.
101
PATINATGE DE VELOCITAT.
Aquesta espectacular disciplina compta amb una llarga tradiciĂł a casa nostra, i fa uns hiverns que ha tornat amb força al calendari dâactivitats de la FCEH, de la mĂ dâun ComitĂš CatalĂ , que treballa per a la promociĂł del seu esport i per mirar dâincloure qualsevol patinador dins del seu programa de tecnificaciĂł. A diferĂšncia dâaltres esports blancs, el calendari oficial mira cap a Europa i no pas cap a lâEstat. Donada la manca de proves, els esportistes tecnificats de patinatge de velocitat, sigui en pista curta o pista llarga, es donen cita en competicions internacionals del circuit ISU, de la mĂ de la RFEDH.
Reportatge: Les disciplines de la FCEH SKELETON, LUGE I BOBSLEIGH. Lâskeleton Ă©s un esport olĂmpic que, juntament amb el bobsleigh i el luge, representen les tres modalitats diferents de descens en trineu. La sortida Ă©s molt explosiva, en la que el corredor empeny el trineu en els primers 50 metres, el pilot es col.loca boca avall al trineu, mirant que la postura sigui el mĂ©s aerodinĂ mica possible. No hi ha volant o timĂł, i Ă©s el propi esportista el que carregant el seu pes cap una banda o una altra ordena la direcciĂł del trineu. A diferĂšncia del luge âen quĂš lâesportista estĂ estirat boca amunt, amb els peus per davant i el cap enreraâ o el bobsleigh âdel quĂš hi ha dues modalitats, bobs a 2 o a 4â en skeleton nomĂ©s existeix la modalitat individual i les curses es disputen a dues mĂ nigues. Tot i lâabsĂšncia de proves dâaquests esports a lâEstat, la passada temporada es va celebrar el primer Campionat dâEspanya. Els darrers anys, lâabanderat ha estat Ander Mirambell, doble campiĂł de la Copa AmĂšrica i tres vegades olĂmpic.
TELEMARK. Aquesta modalitat alpina
compta amb un gran nombre de seguidors, tot i que al calendari no sempre trobem totes les competiciones que els seus practicants voldrien. Destacar lâaposta que es va fer en el seu dia a lâestaciĂł dâEspot EsquĂ, al Pallars SobirĂ , amb lâorganitzaciĂł de diferents proves de la Copa del MĂłn de lâespecialitat i, fins i tot, amb un Mundial. Esdeveniments que van contribuir i molt a la difusiĂł dâaquest esport.
CANICRĂS. Disciplina amb una llarga
tradiciĂł a Europa, consisteix en cĂłrrer o esquiar âperquĂš es por practicar a lâestiu o a lâhivernâ amb un gos lligat a la cintura amb un cinturĂł i una lĂnea de tir que va fins lâarnĂšs del gos. Ăs una modalitat que compta amb una bona tradiciĂł a casa nostra, com ho demostra el fet que enguany es disputa la 14a Lliga Catalana de lâespecialitat.
ESPORTS DâHIVERN ADAPTATS.
SALTS DâESQUĂ. Malauradament,
a dia dâavui aquesta disciplina no compta amb practicants a casa nostra, tot i que va haver-hi una Ăšpoca en la que sĂ, que tant a nivell catalĂ com espanyol hi havia un grupet de bons saltadors que va assolir Ăšxits esportius importants. La Molina era un lloc referent, i a dia dâavui encara sĂłn visibles els seus dos trampolins, del tot oblidats.
Com en els esports dâhivern, aquests es divideixen en esports de neu i esports de gel adaptats, en funciĂł de si es disputen damunt la neu o el gel. El practiquen persones que pateixen alguna discapacitat fĂsica o psĂquica, ja sigui en el que es coneix com a cadires âuna espĂšcie de cadires que duen uns esquĂs a la part inferiorâ o amb esquĂs. Existeixen diferents categories, i La Molina Ă©s una estaciĂł que sâha volcat amb aquest col.lectiu, tant a nivell dâusuari com a nivell de competiciĂł. Ja ha acollit en diferents ocasions la Copa del MĂłn per a discapacitats i col.labora activament amb la FundaciĂł Johan Cruyff, que compta amb una base a lâestaciĂł ceretana i que dedica les seves activitats a les persones que pateixen alguna discapacitat.
102
BIATLĂ.
Aquesta prĂ ctica nĂČrdica combina lâesquĂ de fons amb el tir en carabina. A Espanya no hi gaires espais on es pugui practicar aquest esport, sent lâestadi de CandanchĂș la millor opciĂł.
ESQUĂ DE VELOCITAT.
Consisteix en baixar esquiant per una pista dâun quilĂČmetre, degudament preparada i amb lâesquiador degudament equipat, a la mĂ xima velocitat. No hi ha gaires llocs on es pugui practicar aquest esport i tampoc hi ha competicions com a tals a Espanya, tan sols a Grandvalira (Andorra), estaciĂł que els darrers anys ha acollit diverses edicions de la Copa del MĂłn.
CTEF GRAU UNIVERSITARI EN CIĂNCIES I TECNOLOGIES
APLICADES A LâESPORT I AL FITNES
TitulaciĂł Campus Sense OïŹcial Barcelona Proves Nord PAP
LâĂșnic grau que combina
SPORT
TECHNOLOGY &
MANAGEMENT
"El grau en CTEF m'estĂ aportant grans coneixements en branques molt diverses, des de biomecĂ nica, ïŹsiologia o tecnologia ïŹns a programaciĂł, dret esportiu, comunicaciĂł, disseny i gestiĂł esportiva. Aquest gran ventall em permetrĂ optar a sortides professionals molt interessants."
PAU ORTIZ ESTUDIANT DEL GRAU EN CTEF
managing technologies
935 476 066 | www.euncet.es | grados@euncet.es |
@euncet
INFORMAâT!
Clubs LâESPORT COM A COMPANY DE VIDA
MAY LUENGO ESQUĂ CLUB
David Giménez
Arxiu May Luengo
Cultura de lâesforç, foment de lâautonomia de lâesportista, consciĂšncia de la realitat socioeconĂČmica de les famĂlies i arrelament amb el territori que trepitgen dia rere dia. Aquests trets, i dâaltres, marquen a foc la identitat del May Luengo EsquĂ Club (MLEC), un dels clubs catalans dâesquĂ alpĂ que millor treballa lâesport de base. Un vincle estret amb lâesportista i el seu entorn âUn esportista Ă©s la suma de les seves habilitats tĂšcniques, fĂsiques i emocionals, i sortir de casa i del seu entorn conegut massa jove, pot comportar-li problemes. Per aixĂČ, creiem que Ă©s el mateix infant i jove qui ha de decidir quĂš vol ferâ, assenyala el director pedagĂČgic del May Luengo EsquĂ Club, Eduard Coronado. âDe fet, a vegades veiem alguns pares i mares que es projecten massa en els seus fills, i aixĂČ impedeix que aquests puguin crĂ©ixer lliurementâ, afegeix. Un vincle estret el que es crea entre el club i lâesportista i el seu cercle mĂ©s directe que permet que lâentitat sigui sempre molt conscient de la realitat socioeconĂČmica que viuen moltes famĂlies. âVolem que aprenguin a valorar lâesforç que fan els pares i mares per tal que ells puguin estar esquiant, aixĂ com que valorin i cuidin el materialâ, precisa Coronado. âCerquem sortir de la mediocritat que ens ofega en molts sentits, i
CrĂ©ixer, perĂČ no a qualsevol preu i, sobretot, sense perdre la identitat. Un mantra aplicable a molts clubs que el May Luengo EsquĂ Club (MLEC) ha tingut clar des del principi. Amb una famĂlia formada per 130 integrants, entre esportistes, tĂšcnics i junta directiva, el control de la seva expansiĂł li ha permĂšs seguir fidel a una idiosincrĂ sia basada en el respecte, lâeducaciĂł i el compromĂs. Amb les seccions dâEsquĂ Formatiu, CompeticiĂł, EsquĂ-Estudi i TecnificaciĂł, MĂ sters, Mares i Pares i Patins en LĂnia, el May Luengo EsquĂ Club tĂ© en Josep Maria Luengo, mĂ©s conegut com a May Luengo, el fundador i ment pensant de capçalera del club. Entrenador nacional dâesquĂ des del 1974, i amb una espectacular carrera esportiva, sĂłn ell i lâequip tĂšcnic que lâenvolta qui treballen dia a dia amb els esportistes per assolir els objectius esportius, acadĂšmics i personals marcats. 104
creiem que lâesport Ă©s una soluciĂł immillorable, mitjançant la cultura de lâesforçâ. Precisament, la metodologia aplicada per Josep Maria Luengo des de fa temps demostra que Ă©s possible una prĂ ctica esportiva de qualitat i alt nivell sense trencar les rutines familiars i escolars dels infants i joves. âTreballem de valent durant tot lâany per assolir els millors resultats a totes les competicions on participem, perĂČ han dâanar de la mĂ de bons resultats acadĂšmics. AixĂČ no impedeix que, si una temporada podem assolir el Campionat dâEspanya Absolut, no dubtarem en fer-ho, perĂČ sempre mantenint aquest equilibriâ. Arrelats al territori Amb La Molina i Masella com a zones de referĂšncia durant la temporada dâesquĂ, a mĂ©s dâaltres racons de la Cerdanya i el BerguedĂ , formar part del May Luengo EsquĂ Club permet descobrir de punta a punta els indrets dâaquestes dues comarques, i no nomĂ©s amb els esquĂs als peus. Excursionisme, bicicleta, nataciĂł i barranquisme sĂłn algunes de les moltes activitats que realitzen els esportistes fora de la neu. I, esclar, els patins en lĂnia, una modalitat engegada en el seu moment per Josep Maria Luengo, que aporta una transferĂšncia molt alta cap a lâesquĂ alpĂ.
âA LES COMARQUES DE MUNTANYA CALDRIA DISSENYAR UN PROGRAMA QUE PERMETĂS COMBINAR LA PRĂCTICA DâESPORTS DâHIVERN AMB ELS ESTUDIS DâINFANTS I JOVESâ dâinstal.lacions esportives, comporta que sigui complicat practicar esport en les seves poblacions, i genera desigualtat dâoportunitats respecte a poblacions mĂ©s gransâ, comenten des del club, que plantegen vies de soluciĂł: âPensem que, des del punt de vista territorial, caldria dissenyar un programa que permetĂ©s la prĂ ctica dâesports dâhivern en harmonia amb els estudis dels infants i joves residents en aquests territoris. AixĂČ permetria un augment de practicants, mĂ©s i millors resultats, millors hĂ bits saludables i, en definitiva, una millora social en lâĂ mbit comarcalâ. En aquest sentit, la futura i hipotĂštica celebraciĂł dâuns Jocs OlĂmpics dâHivern Pirineus - Barcelona representaria una ajuda per al territori, no sense matisos a tenir en compte: âLĂČgicament, des de
âTREBALLEM DE VALENT PER ASSOLIR ELS MILLORS RESULTATS ESPORTIUS, PERĂ TAMBĂ ELS ACADĂMICSâ Ara bĂ©, malgrat el paper preponderant dels clubs dâesquĂ de les comarques del Pirineu, en âMayâ hi aporta, tambĂ©, un punt de vista crĂtic. âĂs cert que tenim esportistes de comarques com la Cerdanya, el RipollĂšs i el BerguedĂ , entre altres, que estan al capdavant de les classificacions, perĂČ el nombre de practicants, en comparativa, Ă©s baixâ. âLa idiosincrĂ sia de les comarques de muntanya, amb una poblaciĂł envellida i dispersa, i lluny 105
la perspectiva esportiva ho veiem i seguim amb molta il.lusiĂł. Ara bĂ©, tenim certs dubtes pel que fa al que pot representar des del punt de vista social i econĂČmicâ. Un treball permanent i ininterromput enfocat al territori i als seus habitants que el May Luengo EsquĂ Club duu a terme malgrat la limitaciĂł pressupostĂ ria. El club ha de fer mans i mĂ nigues per quadrar els nĂșmeros, ja que disposa dâuns recursos molt minsos, principalment derivats de les quotes que paguen les famĂlies. âTanmateix, sempre hem tingut clar que aquesta despesa ha de ser mĂnima. Per exemple, a les famĂlies a partir de dos fills els apliquem unes tarifes especials, perquĂš sabem lâesforç que representa per a ellsâ
Clubs
CENA
LA SALVAGUARDA DE LâESQUĂ DE FONS
David Giménez
CENA
Els fruits recollits en poc mĂ©s de 25 anys dâhistĂČria certifiquen la bona feina realitzada pel Club dâEsquĂ NĂČrdic lâArp (CENA), un dels clubs de referĂšncia de lâesquĂ de fons catalĂ . Una famĂlia molt ben avinguda que nomĂ©s entenen aquest esport des del respecte per lâentorn, la diversiĂł i la promociĂł en totes les edats. Un cop comença a tenyir-se de blanc lâample terreny de joc en quĂš es converteix Tuixent-La Vansa, famĂlies senceres sâhi donen cita per col. locar-se els esquĂs i començar a lliscar per la neu. Alguns dâells, pertanyents al Club dâEsquĂ NĂČrdic lâArp (CENA), puntal indiscutible de lâesquĂ de fons a casa nostra.
âGaudim de molt bona salut, amb força canalla als clubs que sĂłn el futur. Cada vegada veiem mĂ©s famĂlies a les estacions. I algunes dâaquestes veuen els nens del club i sâinteressen per les activitats que realitzemâ, exposa el vicepresident del CENA, Sergi Caballero. De fet, el club alturgellenc mostra amb orgull els microbis, sobrenom del grup de nens i nenes que sâinicien en lâesquĂ de fons a partir dels 3 anys. Un esperit divulgatiu que es compagina amb aquell mĂ©s competitiu. AixĂ ho demostren els resultats obtinguts pels fondistes del CENA al llarg dels anys, alguns dâells fent el pas a Centres de TecnificaciĂł, tant a lâequip catalĂ aixĂ com a lâequip estatal. âSempre Ă©s una bona notĂcia portar un dels nostres esportistes als equips de tecnificaciĂł, perĂČ no ens ho marquem com un propĂČsit. Al darrere dâuna bona dinĂ mica de treball els resultats arriben solsâ, assenyala Caballero.
La font de practicants segueix brollant Grans i petits gaudint amb els esquĂs en aquesta estaciĂł de lâAlt Urgell. Curiosament, la mateixa instantĂ nia viscuda el 1994, quan la voluntat de descobrir lâesquĂ de fons a un grup de nens que pujaven a lâestaciĂł va desencadenar en el naixement del CENA. Des de llavors, el nombre de socis al club ha anat en augment fins a arribar al seu mĂ xim la darrera temporada, vora dâun centenar. I molts dâells procedents de diferents punts de la geografia catalana. Tot i les dificultats prĂČpies dâuna entitat humil, a les que cal afegir les derivades per la Covid-19, el CENA Ă©s optimista amb lâesdevenir del fons. 106
El fenomen Guerrers del NĂČrdic La bona salut de lâesquĂ de fons catalĂ no impedeix que aquest esport agrairia un impuls mediĂ tic semblant al que sâha donat en altres paĂŻsos europeus. En aquest sentit, els Jocs OlĂmpics Pirineus-Barcelona bĂ© podrien ser una potent palanca de canvi, que des del club veuen amb bons ulls. Mentrestant, el moviment Guerrers del NĂČrdic ha generat soroll i moviment a les xarxes socials amb un to informal i divulgador, aportant una glopada dâaire fresc molt benvingut entre la comunitat de fondistes a casa nostra: âHa enganxat molt al pĂșblic i defineix com som les persones que estimem lâesquĂ de fons. Guerrers que gaudeixen dâun esport que, a vegades, pot resultar ser força dur, fĂsicament i per les condicions de la neuâ, destaca el vicepresident Caballero. Guerrers com el Pol Makuri, un dels esportistes mĂ©s emblemĂ tics del club lleidatĂ . Amb una Ă mplia trajectĂČria en esports de muntanya i amb diverses Copes del MĂłn IPC a la motxilla, aquest practicant dâesquĂ de fons adaptat demostra any rere any que ni una hemiparĂšsia congĂšnita -parĂ lisi parcial de les extremitats de la part dreta del cos- pot apartar-lo de la neu i la competiciĂł. El Pol, i tots els seus companys del CENA, que esperen trepitjar, un hivern mĂ©s, el Pirineu catalĂ . Amb les mesures sanitĂ ries corresponents que exigeixen les circumstĂ ncies. PerĂČ a la neu. I amb uns esquĂs de fons als peus
EL MOVIMENT GUERRERS DEL NĂRDIC HA APORTAT UNA GLOPADA DâAIRE FRESC
107
Entrevista
MARC GOMBAU âLâAVENTURA DâUN AUTĂNTIC SKIMANâ
Celes Piedrabuena JesĂșs MartĂnez
Col.laborador dâEDH, en Marc Gombau (1960, barri de Sant Andreu, Barcelona) explica com es va fer skiman i la trajectĂČria que el va dur dalt de tot de la competiciĂł i a ser considerat una de les veus mĂ©s rellevants en aquest camp. El seu cas reflecteix aquella dita tant sĂ bia que si algĂș vol quelcom nomĂ©s ha de lluitar-hi.
Els fidels a EDH lâheu vist en moltes ocasions. He pogut gaudir dels seus coneixements com a skiman. Feia temps que volĂem explicar una mica la trajectĂČria dâen Marc Gombau, ja que considerĂ vem que era força interessant, saonada amb ingredients de passiĂł i de romanticisme. Nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona, Ă©s llicenciat en filologia francesa, Ă©s escenĂČgraf i durant 16 anys va ser professor de tecnologia de lâesquĂ i metodologia de taller, i ja fa tres anys que organitza Folgueroles una fira de cĂČmic. De jove treballava com a escenĂČgraf freelance per a una productora. Un dia va decidir agafar-se un any sabĂ tic âallĂČ que tots els que tenim una edat i portem una forta cĂ rrega al damunt hem somiatâ i seân va anar a Andorra a gaudir de la neu. PerĂČ va arribar un moment que els estalvis se li acabaven i no li va quedar mĂ©s remei que buscar-se una feina per poder pagar el lloguer. Sense saber-ho anava a descobrir un mĂłn que li canviaria la vida. âVaig anar a parar al taller dâun lloguer que en aquell moment era el mĂ©s gran dâEuropa. Aleshores tenia gairebĂ© 3.000 parells dâesquĂs, la meitat dels pals i les botes. Va ser a Soldeu, i allĂ vaig descobrir aquest mĂłn. Jo esquiava des de petit, perĂČ mai mâhavia posat en lâambient des dâun punt de vista tĂšcnic i mecĂ nic. I vaig flipar tant que porto 30 i pico dâanysâ, recorda amb nostĂ lgia, i afegeix, âvaig flipar amb quĂš era realment un esquĂ. Un esquĂ no Ă©s un tros de fusta amb un tros de plĂ stic a sota; un esquĂ sĂłn moltĂssimes coses, i aixĂČ Ă©s el que em va fer flipar. AquĂ vaig estar quatre anys i desprĂ©s he estat a mil llocsâ. 16 anys donant classes dâskiman De mica en mica es va anar embolicant en aquest mĂłn. Va treballar al taller de diferents botigues i va estar 16 anys donant classes, tot i que âaquest ofici a Espanya no estĂ reconegut com a tal. AixĂČ ho vaig saber a lâĂšpoca que vaig estar com a professor de la tecnologia de lâesquĂ. Vaig estar-hi 16 anys, i els diplomes que donĂ vem en el fons no servien per a res. Era un certificat dâassistĂšncia i segueix sense estar reconegut. Ăs una llĂ stima perquĂš Ă©s un ofici com qualsevol altreâ, comenta mentre prem amb força el sobre de sucre del cafĂš. Parlant amb ell i veien la seva trajectĂČria neix una pregunta: Es pot viure de ser skiman? âSĂ, depĂšn com ho miris. PerĂČ en Marc âque un bon dia va decidir fugir de la ciutat i deixar-se seduir per la tranquil.litat de Folguerolesâ no renega de les mĂ quines, tot i que Ă©s un artesĂ . âUna cosa Ă©s lâestĂ ndard per al gran pĂșblic, que aixĂČ estĂ tot mecanitzat, i una altra cosa Ă©s la competiciĂł, que aixĂČ es fa tot a mĂ , perquĂš encara no hi ha mĂ quines que ho puguin fer amb aquella perfecciĂł. Per exemple, tot el tema cantells, encara que diuen que sortiran mĂ quines que ho podran fer, jo no les he vist. Tot el tema dâencerats en competiciĂł sâha de fer a mĂ . Amb els encerats fas bruixeria gairebĂ©â.
Marc Gombau
Skiman, un ofici maltractat SĂłn molts els tallers que hi ha repartits arreu i sĂłn moltĂssims els esquiadors i snowboarders que hi porten el seu material. Li preguntem si nomĂ©s mirant-lo a la cara es pot saber si aquella persona en sap de la seva feina. âHo sabrĂ s si no hi has anat mai quan els posis a la neuâ, aclareix, perĂČ afegeix, âsĂ que es podria saber. I tant que es veu el que sap i el que no. NomĂ©s com els agafa i els fot a la mĂ quina ja es pot saberâ. Pot ser que molts dels skiman farien cua per poder assistir a una de les classes que donava el Marc. Aixeca la mirada i recupera imatges del passat. âLa majoria venien amb el cap ple de tĂČpics i dâanimalades, que bĂ sicament veien per Internet. El primer dia els deia que tot el que es pensaven que sabien ho havien dâoblidar, que començarĂem de zero. SĂ els demanava que preguntessin les coses, ja que sâha de saber el perquĂš de les coses. Que si els explicava alguna cosa i no els deia el perquĂš, que el preguntessinâ, i Ă©s que âun bon skiman ha dâestudiar, com qualsevol ofici. Mira, els cursos que fĂšiem nosaltres eren tres anys, com una FP. Avui dia no hi ha demanda, des de la crisi no. Abans la gent de les botigues ens portava el personal perquĂš els ensenyĂ©ssim, ho vam estar fent durant 16 anysâ. 110
Tants anys treballant amb material dur dâesquĂ donen per escriure una enciclopĂšdia. Lâespai de la revista Ă©s limitat, per aixĂČ li vam demanar que ens recordĂ©s tres casos curiosos, que demostrin la manca de coneixement dâalguns dels clients que ha tingut. I aquĂ estan: 1. Un noi a qui havien venut en una botiga uns esquĂs llarguĂssims per a ell, carĂssims tambĂ©. Seâm presenta i em diu que els li tallĂ©s perquĂš eren massa llargs. Li vaig dir que uns esquĂs estaven pensats i dissenyats dâuna determinada manera i que si els tallĂ vem tot sâanava a la merda, que no podria esquiar. Li vaig haver de tallar. Va tornar a donar-me la raĂł, li vaig tallar gairebĂ© dos pams, una burrada. 2. El tĂpic esquiador de cap de setmana que en sap molt. Va venir on era i jo tenia uns esquĂs de taller, de competir, de Copa del MĂłn, sĂșper passats de volta i em va dir que els volia. Jo li deia que no sabria esquiar-los, que no els podria conduir, que a molt faria dues baixades i que acabaria destrossat. Ell em deia que sabia molt. Fins i tot per desanimar-lo li vaig dir un preu molt mĂ©s bĂšstia del car que ja eren. Seâls va en dur, aixĂČ era un dimecres. Va venir dilluns, fet caldo, amb una espatlla dislocada, tot enguixat, i em va dir que tenia raĂł, que els esquĂs eren terribles.
La glĂČria de la competiciĂł Era tan bo en la seva feina, que en Gombau va arribar al mĂłn de la competiciĂł. Va arribar-hi i va triomfar, fins que va haver-hi un dia que seân va cansar. Hi va arribar mitjançant lâequip paralĂmpic de lâONCE. Amb anterioritat ja havia preparat els esquĂs per als corredors a la botiga, ja fos per als Campionats dâEspanya o dâEuropa, fins que va tenir lâoportunitat de volar mĂ©s alt. AixĂ va ser com âlâany 1998 a Nagano vam guanyar vuit medalles dâor en esquĂâ. DesprĂ©s va preparar els esquĂs de lâEric Villalon el 2007, facilitant-li uns esquĂs amb quĂš es va proclamar campiĂł del mĂłn absolut. Tanmateix, tambĂ© va ser lâskiman de lâamic comĂș Israel Planas
quan competia, malauradament ja traspassat. âEn pau descansi, des dâaquĂ, si existeix una altra vida, li envio records, ja ens trobaremâ. PerĂČ va arribar un moment en quĂš seân va afartar. âSi passa alguna cosa lâskiman sempre tĂ© la culpa, desprĂ©s ningĂș et reconeix res, sempre et tenen en un racĂł, tiratâ. Als seus 57 anys, i allunyat de la competiciĂł, en Marc Gombau alterna la seva feina com a escenĂČgraf amb les hores que treballa al taller de la botiga de Granollers âEl MĂłnâ, on segueix fent, com feia de jove, mĂ gia amb les mans. Ell diu que com a escenĂČgraf Ă©s capaç de construir el decorat que es vulgui del no-res. En el fons, no hi ha tanta diferencia entre ser skiman i escenĂČgraf, oi?
âLES MĂQUINES ESTAN MOLT BĂ, PERĂ ELLES NO PENSENâ
3. El rotllo de lâestĂštica. Un dia va venir una noia amb uns esquĂs de gamma alta, macos, de color groc, i que els li muntĂ©s. Em va portar les fixacions, les botes. Obro i li dic que les fixacions no li anaven bĂ©, que eren de nen, que posant-les al mĂ xim se li saltarien cada dos per tres. MâĂ©s igual, em deia, saps el que mâha costat trobar aquestes fixacions perquĂš combinessin amb aquests esquĂs? I seân va anar amb elles.
111
Reportatge
CERES ECOLĂGIQUES PER LLISCAR AMB RESPONSABILITAT Celes Piedrabuena
JesĂșs MartĂnez i NZERO
Les ceres sĂłn bĂ siques per al correcte lliscament i manteniment de les soles dels esquĂs i de les taules, mĂ©s encara si aquestes sĂłn 100% biodegradables i sostenibles, desenvolupades en equilibri amb la natura, com Ă©s el cas de les ceres NZERO. Tan important com disposar dâun material adequat que permeti gaudir dels esports dâhivern i de la neu amb confiança i seguretat Ă©s que les soles dels nostres esquĂs i de les nostres taules estiguin ben encerades. Existeixen dos tipus dâencerat, en fred i en calent, i existeixen diferents tipus de ceres en funciĂł dels diferents tipus de neu que hi hagi i de la temperatura que faci; perĂČ la majoria dâaquestes opcions no sĂłn gaire respectuoses amb el medi ambient. La majoria de ceres es fabriquen amb parafina, un derivat del petroli al qual en moltes ocasions se li afegeix fluor perquĂš repelin millor lâaigua, el qual sâaconsegueix grĂ cies als perfluorcarbonis o PFCs. Aquests, tal com apunten a âDeporte sostenibleâ, sĂłn una famĂlia de compostos quĂmics que, grĂ cies als seus enllaços de carboni i fluor, sobresurten per les seves propietats de ser impermeables i antiadherents, perĂČ, lamentablement, aquests enllaços quĂmics sĂłn tan estables que gairebĂ© resulten biodegradables, convertint-los en uns perillosos contaminants per a lâentorn natural. Quan es produeix el desgel, les restes dâaquestes ceres contaminants es filtren a la terra i van a parar a lâaigua, arribant fins a les aigĂŒes subterrĂ nies o les dels rius. Una realitat que en els eu dia ja va ser denunciada per Greenpeace, que va trobar restes de PFCs en zones remotes que mai imaginarĂem, amb els perills que representen quan aquesta aigua surt per les aixetes de totes les llars. A mĂ©s a mĂ©s, el vapor del fluor Ă©s tĂČxic, un vapor que es produeix quan sâencera en calent, amb la planxa. Els skiman que treballen amb la posada a punt del material ja saben que quĂš parlem i per tot aixĂČ Ă©s necessari un canvi de xip, un canvi de mentalitat, mĂ©s encara en els tempos que corren, en els que tots som, haurĂem de ser, molt mĂ©s responsables amb el medi ambient. Una opciĂł made in Barcelona PerĂČ, en aquest camp tenim una sol. luciĂł, decantar-nos per triar unes ceres ecolĂČgiques i sostenibles, que siguin 100% vegetals, que no con-
tinguin ni parafines ni fluorats i que no desprenguin ni fums ni vapors tĂČxics quan aquestes ceres sâescalfen. Una sol.luciĂł que tenim ben a prop, ja que una de les marques de ceres ecolĂČgiques la trobem a Barcelona. La marca NZERO, unes ceres que es presenten com 100% vegetals (totes les ceres estan fetes amb ingredients 100% naturals. Una barreja perfecta, basada en derivats de soja, blat de moro i sense additius tĂČxics), 100% innovadores i sense fluorats ni parafines (el re-
LA MAJORIA DE CERES CONTENEN PRODUCTES QUĂMICS QUE PODEN SER NOCIUS PER A LA VIDA SALVATGE, EL MEDI AMBIENT I ELS MATEIXOS HUMANS sultat de mĂ©s de dos anys de col. laboraciĂł amb laboratoris internacionals) i 100% eficaces i saludables (protegint la nostra salut, i allargant la vida Ăștil de les soles dels esquĂs i taules, proporcionant el mĂ xim lliscament en circumstĂ ncies extremes i augmentant el control). La firma catalana ofereix solucions de cera lĂquida i sĂČlida, posant a lâabast de tots els esquiadors i snowboarders una cera que sâajusta al que ells necessiten, garantint-los el millor dels lliscaments, allargant la vida dels seus esquĂs i taules i manifestant el respecte que es mereix lâentorn natural en quĂš practiquem els nostres esports. Ăs el mĂnim que podem fer.
112
ENTREVISTA A
GUILLEM CAPELLADES GENERAL MANAGER NZERO
âLES CERES QUĂMIQUES QUE VĂNEN DEL PETROLI SĂN MOLT BONES I EFECTIVES, PERĂ CONTAMINEN DE FORMA IRREMEIABLE EL MEDI AMBIENTâ Quina Ă©s la funciĂł real de les ceres? Com molts usuaris de la neu saben, la cera Ă©s fonamental per mantenir els esquĂs i les taules de snowboard rĂ pides a les pistes. TambĂ© serveix per protegir lâequip durant molt mĂ©s temps, del desgast i la fricciĂł amb la neu. Malauradament, la prĂ ctica totalitat de les ceres usades normalment contenen productes quĂmics que poden ser nocius per a la vida salvatge, el medi ambient i els mateixos humans. Per exemple, els perfluoroquĂmics (PFCs) sĂłn freqĂŒents en diversos recobriments antiadherents, aixĂ com a la cera dâesquĂ i snowboard. Els PFCs no es descomponen en el medi natural, cosa que significa que els seus efectes nocius poden durar anys i acabar assimilats al nostre cicle de vida. Quines serien les diferĂšncies entre les ceres normals i NZERO? Totes tenen els seus pros i contres. Les ceres quĂmiques que vĂ©nen del petroli sĂłn molt bones i efectives. De fet, sĂłn les que sâutilitzen en com-
âDES DEL DIA 1 DE GENER SâHA PROHIBIT LA FABRICACIĂ DE CERES DâESQUĂ QUE CONTINGUIN FLUORATSâ
peticiĂł a dia dâavui, perĂČ com hem comentat contaminen de forma irremeiable el medi ambient. AquĂ Ă©s on cal meditar sobre quina cera utilitzar, i en aquest sentit Ă©s lâusuari i els professionals del sector, els qui han de meditar. Per sort, la sostenibilitat i la consciĂšncia pel medi ambient cada cop estan mĂ©s en boca de tots, i Ă©s per aixĂČ que cada cop mĂ©s esquiadors opten per lâĂșs de ceres ecolĂČgiques. A NZERO hem desenvolupat ceres especĂfiques per a cada tipus dâusuari, incloent-hi lâesquĂ alpĂ i de fons, el surf de neu i lâesquĂ de muntanya. Cadascun dâells, tĂ© unes necessitats especĂfiques per a potenciar i millorar la seva prĂ ctica esportiva i vam dedicar molt de temps a escoltar i analitzar quines eren aquestes necessitats de
cada tipus dâusuari. Es van crear ceres especĂfiques per a la temperatura, dissenyades per funcionar millor en un determinat ventall de temperatures de la neu, que donessin resposta segons els nivells dâhumitat, la temperatura de lâaire i dâaltres factors concrets en cada cas. Tampoc no Ă©s el mateix, un usuari dâesquĂ de fons que analitza la millor cera per aquell dia dâesquĂ concret, que lâusuari novell o esporĂ dic que lloga el seu equipament directament al servei de lâestaciĂł o la botiga de confiança. Unes ceres que sâajusten a les necessitats dels usuaris, oi? Cada tipus dâusuari, tĂ© un enfoacament diferent amb el medi que lâenvolta. Els esquiadors de pista dâestaciĂł o de surf de neu, tenen un punt de vista molt diferent que els usuaris dâesquĂ de muntanya, que dâentrada, ja no acostumen a ser dins de lâespai acotat dâuna estaciĂł dâesquĂ i tenen un accĂ©s al medi ambient menys limitat. De totes maneres, els darrers anys, la sensibilitat per a la protecciĂł ambiental i la preocupaciĂł sobre les conseqĂŒĂšncies de lâactivitat esportiva sobre el medi ambient, estĂ creixent de forma contĂnua. El que estĂ clar Ă©s que les lleis tambĂ© sâhan posat al dia pel que fa a sostenibilitat en el mĂłn de lâesquĂ. Si mĂ©s no el que fa referĂšncia a les ceres. Definitivament des del dia 1 de gener sâha prohibit la fabricaciĂł de ceres dâesquĂ que continguin fluorats. MĂ©s enllĂ dâaixĂČ, de cara la temporada vinent la FIS volia prohibir lâĂșs dâaquestes ceres en competiciĂł oficial pel que fa a Europa, perĂČ per exemple, com molt bĂ© sabem als Estats Units, les coses avancen a un ritme diferent. Cal que aquest tipus de mesures siguin globals, perĂČ el fet que sigui una entitat com la FIS la que ha pres la decisiĂł ens dĂłna esperances. Ara bĂ©, caldrĂ seguint treballant en el desenvolupament de les ceres ecolĂČgiques per aconseguir el rendiment que es busca en el mĂłn de la competiciĂł. Per a nosaltres Ă©s un repte donar soluciĂł al mĂłn de la competiciĂł, i en aquesta lĂnia estem col.laborant amb un laboratori de la universitat dâEstocolm, on desenvolupem solucions pensades per lâĂ mbit competitiu.
Quins reptes teniu en el futur? Com a marca global del mĂłn de lâoutdoor, el nostre repte Ă©s seguir avançant per desenvolupar noves solucions: tenim previst desenvolupar lubricants i ceres per a altres aplicacions i activitats esportives. A NZERO, volem seguir aplicant una investigaciĂł i recerca 100% local, innovadora en materials i nous components, per permetre als nostres clients seguir gaudint de lâesport mentre sĂłn en plena harmonia amb la natura. Com va nĂ©ixer la idea de NZERO? Va sorgir fa uns deu anys, quan vaig detectar que hi havia una manca de productes ecolĂČgics en el mĂłn de lâesport, i no existien alternatives a les parafines o fluorats. Un tema freqĂŒent a les reunions i sopars familiars dâhivern era lamentar-se de les dificultats a lâhora dâaplicar la cera als esquĂs i taules de snowboard, una operaciĂł que normalment sâha de fer en calent i duta a terme en una botiga dâesports o per un especialista, per lâalta toxicitat dels components fins llavors. Lâobjectiu pel qual vaig crear NZERO va ser el de minimitzar lâimpacte ambiental de les nostres activitats esportives. AixĂ doncs, desenvolupem, fabriquem i venem ceres i resines orgĂ niques avançades per a la lubricaciĂł i millora del rendiment i la prĂ ctica dâactivitats esportives. NZERO, neix simplement de lâacciĂł dâencerar. A mĂ©s, volia que el nom transmetĂ©s la base del projecte: 0% de toxicitat, 0% components minerals, aixĂ que âzeroâ havia de formar-hi part. Va ser aquĂ on vaig ajuntar âencerar/enzerarâ amb âzeroâ = NZERO MĂ©s informaciĂł: www.nzerowax.com 113
Reportatge
PASSIĂ
PELS ESQUĂS ARTESANS
Josep Arisa, veĂ de Sort, de professiĂł fuster i gran aficionat a lâesquĂ, fa sis anys va començar a fer-se els seus propis esquĂs. Amb el pas del temps les demandes se li acumulen i ja pensa a donar una empenta mĂ©s seriosa a la seva passiĂł. Josep i Laura Arisa
Celes Piedrabuena
La dita diu que els nens venen amb un pa sota el braç, perĂČ que jo sĂ piga mai havia sentit a dir que els nens poden venir amb uns esquĂs als peus, perĂČ escoltant a Josep Arisa sembla que sĂ, que Ă©s possible que aixĂČ passi. Fill de Masnou, perĂČ resident a Montgat fins que es va jubilar el 2017, aquest fuster de professiĂł va decidir un bon dia escoltar el seu cor i amb una tirada fer diana. Tancar la paradeta de casa seva del Maresme i pujar al poble de Sort, per estar mĂ©s a prop de la seva filla Laura i indirectament donar curs a la seva gran passiĂł: la prĂ ctica de lâesquĂ, perĂČ amb esquĂs fabricats per ell mateix, aprofitant els coneixements que ja li venien pel fet de ser fuster. Com a moltes altres famĂlies, la de Josep Arisa era una gran enamorada dels esports dâhivern, de la neu i de lâesquĂ, perĂČ amb la particu-
laritat que en comptes de fer com fan la majoria de persones, que Ă©s anar a una botiga i comprar-se uns esquĂs, ells sempre han cregut que no hi ha res com fabricar-se ells mateixos els esquĂs. I raĂł, el cert, Ă©s que no els hi falta. TradiciĂł familiar En Josep Arisa explica a EDH que ânosaltres ja esquiĂ vem de petits i el meu pare ja es va fer els seus propis esquĂs, ja que en aquells anys el tema econĂČmic estava complicat va començar a fabricar esquĂs per a ell i pels seus companys. Crec recordar que al llarg de la seva vida es va fer un parell o dos i amb ells va anar tirant sempreâ, tot recordant el moment clau que marcaria, aleshores sense ell saber-ho, el moment clau perquĂš en aquests mo114
ments un servidor estigui escrivint aquestes lĂnies. El 5 de maig de 1982, a la ClĂnica El Pilar de Barcelona va nĂ©ixer la seva filla Laura i el seu pare, lâavi de la Laura, es va presentar a la clĂnica amb uns esquĂs. AllĂČ va fer pensar a en Josep que, vĂ©s a saber per quĂš, va dir-se: âquan neixi el meu nĂ©t âara ja en tĂ© dosâ jo farĂ© el mateix, li portarĂ© uns esquĂs, perĂČ fets per miâ. En aquests moments començava a escriureâs una bonica histĂČria dâamor, passiĂł i romanticisme per lâesquĂ. âVa ser arran de fer-li els esquĂs pel meu nĂ©t que vaig decidir fer-ne uns per a mi; aixĂČ va ser al voltant de lâany 2012. Recordo que els primers em van quedar molt tous, ja que em va fer por passar-me i no vaig fer servir la fusta adequada. La selecciĂł de fibres no va ser la mĂ©s correcta. Jo havia manipulat fibres, perĂČ no vaig saber agafar ni la fusta ni la fibra correctes a lâhora de fer els meus primers esquĂs, tot i que encara els conservoâ, recorda en Josep. Aleshores en Josep Arisa encara treballava de fuster âtot i que tambĂ© va treballar de director tĂšcnic en una empresa que feien mobiliari per a hotelsâ i li era complicat dedicar-li hores a la seva passiĂł artesanal. NomĂ©s ho podia fer els caps de setmana, tot pensant que el dia que es jubilĂ©s sâaniria a Sort, al costat de la seva filla i els seus nĂ©ts, i allĂ , en un entorn mĂ©s propi, tindria tot el temps del mĂłn per dedicar-sâhi. I el dia que es va jubilar li va faltar temps per traslladar-se a aquest poble estratĂšgic del Pallars SobirĂ .
famĂlia i estĂ convençut que, si el seu gendre i la seva filla sâhi dediquessin amb mĂ©s empenta, podria arribar a fer-ne al voltant dâuns 50 parells dâesquĂs per temporada. La raĂł dâaquest somni, que pel que sembla es podria fer realitat, no Ă©s un altre que la bona acceptaciĂł que estan tenint els seus esquĂs, que agraden tant per la seva estĂštica, com pel seu comportament a la neu. Fa dues temporades en Josep âque dissenya els esquĂs a casa i que desprĂ©s els fabrica en un petit tallerâ, aprofitant una bona temporada de neu, sâhi va dedicar amb mĂ©s fal.lera, amb mĂ©s empenta a la fabricaciĂł dâesquĂs. I un cop els tenia, pujava a la neu i els esquiava, que per aixĂČ els fa, per tenir la satisfacciĂł de lliscar per la neu amb les seves fustes. La gent, de mica en mica, els va anar coneixent i âquan els provaven notaven una gran diferĂšncia entre els meus esquĂs i els que ells portaven. Quina era, aquesta diferĂšncia? Doncs en pes, adherĂšncia i velocitat, ja que amb el tipus de sola que faig servir, sinteritzada i de densitat alta, els esquĂs corren molt. A la gent els van començar a agradar i meân van començar a demanar. En vaig fer un parell o tres per amics Ăntims. La gent els ha seguit esquiant i ja em pregunten si els en faria, a ells, fins el punt que la comanda sâha anat multiplicant i, per aquest hivern, ja tinc uns quaranta per ferâ. Un augment en la demanda que, de cap manera, en Josep tĂ© intenciĂł que creixi exponencialment fins a perdre el carĂ cter artesanal i passional dels seus esquĂs.
Entren per la vista i pels peus A Sort estava instal.lada la seva filla, la Laura, a qui els seus pares ja de petita van inculcar tambĂ© la passiĂł per lâesquĂ, demostrant sent una alumna avantatjada. Va ser campiona de Catalunya i dâEspanya i sempre havia entrenat a Port AinĂ© i a la Vall dâAram, fins que desprĂ©s ja va passar a dedicar-se a portar els nens de lâAssociaciĂł Esportiva Pallars. Avui en dia, tots els Arisa viuen a Sort i es podria dir que la seva vida gira entorn lâesquĂ i la muntanya. El Josep ha fet realitat el seu somni i a mĂ©s compta amb la col.laboraciĂł del seu gendre i de la seva filla, fins al punt que, donada lâexpectaciĂł que estan generant els esquĂs, ja es comencen a plantejar seriosament donar una nova empenta a la seva passiĂł i passa a fer-la una mica mĂ©s seriosament, perĂČ sense deixar de ser una tasca artesanal i passional, a la qual podria ser que bategessin en un temps no massa llunyĂ amb el nom dâArisaki. Quedin-se, amb aquesta paraula. Amb els pas dels anys, dâhores i hores dedicades a la creaciĂł dâesquĂs artesanals, en Josep ha anat aprenent els secrets que sâamaguen en lâelaboraciĂł dâuns esquĂs, i amb el pas dels anys tambĂ© ha anat guanyant en rapidesa. La temporada passada va fer una vintena dâesquĂs per a tota la
EsquĂs sostenibles Els esquĂs de fusta de Josep Arisa, a banda de ser producte de la seva imaginaciĂł i de la paciĂšncia, sĂłn els mĂ©s sostenibles possible, mirant dâagafar de la comarca tot el que poden. En la seva fabricaciĂł fa servir fustes com bambĂș, avet, bedoll, faig, paulĂČnia, freixe i aurĂł canadenc, i, en la mesura del possible, sempre intenta que aquestes fustes siguin del Pirineu. Cosa que no pot fer, per exemple, amb les fibres, que ja sĂłn les prĂČpies de cada casa comercial. Ara bĂ©, quant triga en Josep a fer uns esquĂs? Ja sabem que els hi posa molta imaginaciĂł, passiĂł i dedicaciĂł, perĂČ, quant de temps passa dâençà que tĂ© una idea al cap i desprĂ©s aquesta es transforma en uns esquĂs que ja es poden calçar per a ser esquiats? Ell mateix respon a aquesta pregunta. âUn esquĂ, des que fas el disseny, treballes la xapa, perquĂš mâagrada treballar la marqueteria, que hi ha pocs fabricants que ho facin, perquĂš aixĂČ ho valores, nomĂ©s ho pots fer quan estĂ s jubilat, perquĂš estĂ s massa hores, tant que un dels dissenys que vaig fer em va portar unes deu hores de marqueteria nomĂ©sâŠ, has de calcular dues o tres setmanes. Que siguin personalitzats no vol dir personalitzar nomĂ©s lâacabat, sinĂł que personalitzes tot lâesquĂ, la seva geometria, el radi de gir, la reactivitat que vols que tingui lâesquĂ, el que
LA SEVA FAMĂLIA PORTA
LâESQUĂ A LA SANG I ELL HA SABUT COMBINAR EL SEU OFICI DE FUSTER AMB LA SEVA PASSIĂ, LâESQUĂ
Treballant la marqueterĂa
Rosa dels vents
115
EsquĂs artesans
Preparant soles i cantells
Treball de marqueteria
Polint cantells
vol dir que has de fer servir plantilles i motlles nous. Quan crees el disseny dâun esquĂ, el disseny geomĂštric, has de crear el disseny de la plantilla i el disseny del motlle, si tindrĂ rocker o no, on vols el centre de la superfĂcie de contacte, si li has de posar doble rocker o no, si aquella persona que tâha demanat lâesquĂ vol esquiar avançat, si vol entrar molt fĂ cil en el viratge, si...â. Ăs a dir, sĂłn acabats a la carta, a gust del consumidor, tot i que aquesta comanda a vegades sigui difĂcil dâelaborar a la cuina. Encara recorda en Josep la taula de snowboard que li va demanar un amic. Volia que fos molt dura i li va haver de fabricar el nucli en dues densitats de bambĂș; o quant li va costar encertar en el tema de la composiciĂł de la fusta als nuclis. Va haver de provar i provar, fins a veure la flexibilitat del nucli en cru, ja que âcadascuna de les fustes tĂ© una densitat i un comportament diferent. Un
PreparaciĂł pel premsat al buit
esquĂ tot de freixe podria ser massa dur o reactiu, llavors has de rebaixar el freixe amb algun altre tipus de fusta fins a trobar el punt correcteâ, i âel coneixement dâaquestes fustes va ser el que em va permetre de comprendre el comportament del nucliâ. Un aprenentatge que ha estat llarg i, a voltes potser desesperant, perĂČ mĂ gic i engrescador, com no podia ser dâuna altra forma perquĂš un home del Maresme pugui realitzar el seu somni de fer esquĂs artesanals de fusta a casa seva, amb la sort afegida que la seva filla i el seu gendre, i qui sap si el dia de demĂ els seus nĂ©ts, segueixin amb la mateixa tradiciĂł. BeneĂŻt sigui el dia que el pare del Josep Arisa es va presentar a la clĂnica amb uns esquĂs per a la seva filla Laura, encara que aquells esquĂs, com diu el Josep, fossin de plĂ stic. EsquĂs temporada 2019-2020
ESQUĂS PER A TOTHOM Els seus esquĂs sĂłn totalment artesans, dissenyats i personalitzats tenint en compte el pes, nivell i lâĂșs que lâesquiador li vol donar. Per la fabricaciĂł de les plantilles i motlles sâutilitza maquinĂ ria dâalta tecnologia tipus CCN, i per al nucli sâutilitzen llistons de fusta de 5 a 10 mm de gruix, encolats entre si i, posteriorment, tallats al que seân diu mirall, de manera que els dos esquĂs sĂłn exactament idĂšntics i amb les mateixes prestacions. Les fustes mĂ©s emprades sĂłn: bambĂș, avet, bedoll, faig, paulĂČnia, freixe i aurĂł canadenc; i la combinaciĂł dâaquestes fustes amb les diferents fibres fa que els esquĂs responguin molt correctament als requisits de lâesquiador mĂ©s exigent. En el seu âcatĂ legâ hi trobem esquĂs per a tothom, ja siguin pels esquiadors que els agrada la pista, la velocitat, estar tot el dia entrant i sortint de la pista, pels que acostumen a aventurar-se mĂ©s enllĂ de les neus trepitjades o pels esquiadors de muntanya. 116
Touring SĂłn esquĂs lleugers i amb molta flotabilitat en neu pols. Resistents i atrevits per portar-te on vulguis. Amb un pes (sense fixacions) de 1,150 kg, grĂ cies al nucli de paulĂČnia. LâesquĂ provat tĂ© una llargada de 178cm, amb cotes de 124,5/88/111,5 i un radi de gir de 20,30 metres, el que fa dâaquest esquĂ ideal per a facilitar el descens oferint una adherĂšncia segura, especialment en travessies. Lâextra dâestabilitat i el poc fimbrament en neu dura es deu a les diferents fibres de vidre, que garanteixen flexibilitat, conjuntament amb els diferents reforços de fibra de carboni col. locats al llarg de lâesquĂ, que li proporcioEsquis temporada 2019-2020 nen una reactivitat adequada, i li permeten dâabatre la neu pols dins i fora de la pista. EsquĂ pensat per a un esquiador de nivell mitjĂ -alt. El disseny dâacabat Ă©s, majoritĂ riament, amb fusta de freixe combinada amb noguera i cirerer, que formen el dibuix de les muntanyes a lâespĂ tula. EslĂ lom pista EsquĂs molt semblants als de competiciĂł, perĂČ quelcom menys exigents. RĂ pids de maniobrar, molt precisos sobre els cantells i amb capacitat per a tancar molt els viratges. De patĂ estret, radi de gir entre 10 i 13 metres segons model i talla, sĂłn uns esquĂs durs i reactius. Per a esquiadors amb un nivell tĂšcnic i fĂsic alt, incondicionals de la conducciĂł amb girs curts i que busquen les mĂ ximes prestacions. LâesquĂ provat tĂ© una llargada de 164 cm i unes cotes de 120/66/103 amb un radi de gir de 12 metres. El disseny dâacabat Ă©s, majoritĂ riament, noguera combinada amb freixe i cedre formant el dibuix de lâespĂ tula.
Race carving EsquĂs amb altes prestacions, estabilitat, precisiĂł de conducciĂł i bona adherĂšncia en neu dura. Molt similar a lâesquĂ anterior perĂČ amb la incorporaciĂł de fibres de carboni col. locades en sentit unidireccional i modificant el radi de gir anterior i posterior de lâesquĂ. Tot el conjunt en fa un esquĂ mĂ©s reactiu, garantint una sortida del viratge mĂ©s agressiva, rĂ pida i anant a buscar el segĂŒent, sense perdre la conducciĂł. Pensat per a esquiadors de pista de nivell alt, addictes a la velocitat i els viratges conduĂŻts de radi mitjĂ , ampli. Aquests esquĂs sĂłn fabricats amb nucli de bambĂș o freixe, dâespĂ tula a cua. LâesquĂ provat tĂ© unes mides de 166 cm de llargada, unes cotes de 122/72/107,7 i un radi de gir de 14 metres. Lâacabat exterior Ă©s de freixe natural amb uns detalls de marqueteria fets amb xapa de noguera. All Mountain EsquĂs amb rocker o doble rocker, i un patĂ relativament ample, amb un ĂČptim compromĂs dâĂșs que et farĂ gaudir tant dins com fora pista. Un radi de gir relativament tancat, un 13% de rocker a lâespĂ tula i un 6,3% a la cua, fan que aquests esquĂs tinguin un comportament ĂČptim tant en estabilitat com en flotabilitat, i que siguin molt versĂ tils en qualsevol tipus de neu. Pensat per a esquiadors que volen un esquĂ que els permeti tant conduir viratges per pista com gaudir del powder desprĂ©s dâuna nevada. El nucli ha estat fabricat amb llistons de faig combinat amb freixe i tuliper. LâesquĂ provat tĂ© unes mides de 174 cm de llargada, unes cotes de 129,5/81/110,5 i un radi de gir de 15,60 metres. Lâacabat exterior Ă©s de freixe natural amb uns detalls de noguera.
TEMPORADA RERE
TEMPORADA, NO DEIXEN DâAUGMENTAR LES
COMANDES DELS CLIENTS
Race JĂșnior EsquĂs que ofereixen als mĂ©s joves, dâedat compresa entre els 8 i els 13 anys, una gran adherĂšncia de cantells, bona estabilitat en cĂłrrer i facilitat de gir. LâesquĂ dissenyat tĂ© una llargada de 145 cm, unes cotes de 102,7/66/92,5 i un radi de gir de 14 metres. Lâacabat combina diferents xapes: bambĂș, noguera, cedre i arrel dâaurĂł. Pista gamma alta EsquĂs amb orientaciĂł a pista, versĂ tils i amb un gran comportament global. Tenen un 10% de rocker a lâespĂ tula, geometria polivalent i un radi de gir mitjanament tancat. Per a aquells que busquen un esquĂ amb bones prestacions, comoditat i utilitzables en un ampli rang de condicions, velocitat, comoditat i radis variats. EsquĂs fabricats amb nucli de bambĂș, dâespĂ tula a cua, tot dâuna peça. LâesquĂ provat tĂ© unes mides de 167 de llargada, unes cotes de 128/78/111,5 i un radi de gir de 14 metres. Lâacabat exterior Ă©s de bambĂș natural.
Freerider EsquĂs pensats per esquiar fora de les pistes trepitjades, amb rocker o doble rocker. SĂłn de patĂ ample, de 95 o mĂ©s. Per a la fabricaciĂł del nucli han emprat freixe i avet, dos tipus de fusta que lliguen perfectament i que, conjuntament amb la combinaciĂł de les diferents fibres, han conformat un esquĂ molt fĂ cil de portar fora de pista, amb una gran flotabilitat i un comportament excel.lent, eliminant les fimbrejades que acostumen a patir aquest tipus dâesquĂs, sobretot a les espĂ tules, i que priven dâuna conducciĂł efectiva en el moment en quĂš ens veiem obligats a esquiar per una pista trepitjada. Pensats per a esquiadors de bon nivell que busquen llibertat gaudint de la natura, tot delectant-se en les zones obertes de powder. LâesquĂ provat tĂ© unes mides de 175 cm de llarg i unes cotes de 134,5/98/121,5 amb un radi de gir de 20 metres. Lâacabat exterior Ă©s de freixe natural amb una Ă guila pirogravada a lâespĂ tula
117
Material
EL MANUAL DEL COMPRADOR
Celes Piedrabuena Fabian Johann/Atomic
Per fi. Arriba lâhora de calçar-se els esquĂs i les botes, de sentir com la sola dels esquĂs llisca per la neu, sigui dura o tova, per gaudir de lâentorn i notar com lâaire fred ens colpeja la cara. Un bon moment per canviar de material i estrenar nous esquĂs i noves botes. Bravo, bravo. Ja la tenim aquĂ. Ja tenim una nova temporada a tombar de la cantonada i de ben segur que veient les novetats dâesquĂs i botes que us hem avançat a la revista us vĂ©nen ganes dâestrenar nou material. De calçar-vos unes botes i uns esquĂs nous. Dir-vos dâentrada que aixĂČ no Ă©s del tot necessari. Que si us ho podeu permetre millor. Estareu mĂ©s contents i afegireu el vostre granet de sorra a la roda del negoci de lâesquĂ, perĂČ no sempre Ă©s possible. No passa res. Ara bĂ©, gairebĂ© podrĂem considerar com un pecat no començar la temporada amb els esquĂs i les botes sense
passar pel taller, sobretot els primers. No Ă©s obligatori, perĂČ sĂ recomanable, sobretot si no hem tocat les nostres joguines en els darrers mesos. Tant en un cas com en un altre segur que quan us heu llegit les novetats dâesquĂs i botes que us hem avançat en aquests dos primer nĂșmeros de la temporada, articles en quĂš hem fet servir conceptes com espĂ tula, cua, rocker, amplada de patĂ o radi de gir. Tot seguit us els expliquem per a una major comprensiĂł.
118
PARTS DE LâESQUĂ EspĂ tula: Ăs la part superior de lâesquĂ, la part davantera. Dâun temps ençà la majoria dâespĂ tules dels esquĂs presenten un enlairament mĂ©s o menys pronunciat, el que serĂ indicatiu dâuna tendĂšncia mĂ©s o menys rocker Cua: Ăs la part posterior de lâesquĂ i, com lâespĂ tula, pot tenir un enlairament mĂ©s o menys pronunciat i mĂ©s o menys progressiu, el que determinarĂ el comportament de lâesquĂ. A major enlairament tant de lâespĂ tula com la cua, major comportament all mountain o tot terreny FixaciĂł: Ja fa anys que en la majoria dâesquĂs la fixaciĂł va incorporada en el moment de la compra, tot i que els models Ă©s habitual que els models de freestyle o freeski no la incorporin. En el primer cas, la que ve de sĂšrie ja ha de transmetre la suficient confiança i tranquil.litat a lâusuari, tot i que desprĂ©s la podrem regular en funciĂł de les nostres caracterĂstiques fĂsiques i tĂšcniques; com sempre, mai estĂ de mĂ©s consultar a u venedor especialitzat. GEOMETRIA DE LâESQUĂ Amplada del patĂ: Per amplada de patĂ entenem lâamplada de lâesquĂ a la seva part central, Ă©s a dir, a sota de la fixaciĂł. Com mĂ©s ampla sigui aquesta amplada, major serĂ la flotaciĂł de lâesquĂ. Ăs a dir, millor serĂ el seu comportament fora pista i al revĂ©s, com mĂ©s estret sigui, millor serĂ el seu comportament a la pista. AixĂČ en teoria, perquĂš desprĂ©s intervenen conceptes com el rocker que influeixen en el patĂ i que varien el seu comportament. Radi de gir: Tots els esquĂs tenen radi de gir, el qual indicarĂ la capacitat de girar de lâesquĂ. Ăs a dir, com mĂ©s petit sigui aquest radi, mĂ©s tancat serĂ el radi del gir; Ă©s a dir, mĂ©s propens a lâeslĂ lom serĂ un esquĂ. I al revĂ©s, com mĂ©s gran sigui, mĂ©s facilitat per traçat grans viratges tindrĂ . PerĂČ, com es mesura. El radi de gir Ă©s lâarc lateral de lâesquĂ, la seva corda, i ve determinat per la diferĂšncia dâamplada entre lâespĂ tula i la cua. CONSELLS DE COMPRA 1. Autoexamen: Encara que tinguem la cartera plena i ens comprem el model mĂ©s car i el mĂ©s avançat tecnolĂČgicament aixĂČ no vol dir que esquiarem com els Ă ngels. Hem de tenir present primer el nostre nivell, si en sabem molt o poc; de la nostra condiciĂł fĂsica, si som dels que nomĂ©s fem esport quan esquiem o bĂ© si lâesquĂ Ă©s una part mĂ©s de la nostra prĂ ctica esportiva i quant de temps esquiarem; Ă©s a dir, si som dels que pugem tres caps de setmana al llarg de la temporada o anem cap de setmana sĂ cap de setmana tambĂ©. De veritat, si fĂ©ssim un estudi del nombre de jornades dâesquĂ ens emportarĂem mĂ©s dâuna sorpresa. 119
Material 2. On esquiarem: Hi ha esquĂs que estĂšticament sĂłn tan macos que ens roben el cor a la primera, perĂČ igual aquests esquĂs que ens tenen robat el cor no sâajusten a lâĂșs que dâells en farem. Ăs evident que la tendĂšncia, el nombre mĂ©s gros de models es troben en el vessant all mountain, tot terreny, el que ens dona una major polivalĂšncia i amplia el nostre ventall. Esquiar fora pista Ă©s el somni de tot esquiador, perĂČ, quĂš volem dir per fora pista? Esquiar amb neu fins al genoll o fer petites incursions mĂ©s enllĂ de la neu trepitjada. Cal anar a pams i saber ben bĂ© on passarem la major part de les hores de les nostres jornades dâesquĂ. 3. QĂŒestiĂł de diners: La lĂČgica diu que a major pressupost millor esquĂ podem tenir als nostres peus. SĂ i no. Ăs evident que com mĂ©s car sigui un esquĂ millors materials incorporarĂ , perĂČ aixĂČ no vol dir que aquest esquĂ Premium sigui el que millor sâadapti a les nostres condicions dâesquiador. De fet, pot ser tot el contrari, raĂł per la qual sempre Ă©s aconsellable anar a una botiga especialitzada, ser sincer i confiar en el teu venedor de confiança. 4. Lloguer de material. Com dĂšiem abans, pot ser que la teva voluntat sigui la de ser un gran esquiador, la dâanar un munt de cops a esquiar, perĂČ, sigui pel que sigui no hi vas tant com voldries. Aleshores, igual et planteges, necessito comprar-me uns esquĂs nous? Doncs igual no, una opciĂł Ă©s llogar-los, bĂ© sigui a una botiga especialitzada o bĂ© a la mateixa estaciĂł. Avui dia, la majoria dâestacions i botigues disposen ja de bon material, dels models mĂ©s avantatjats, raĂł per la qual el lloguer ve a ser una bona opciĂł. 5. Testa el material. Com que la majoria de nosaltres no som provadors dâesquĂs, a lâhora de comprar-nos uns esquĂs o unes botes ens hem de guiar pel nostre nas, pels consells del venedor i pels consells o explicacions que us puguem donar els periodistes especialitzats. PerĂČ, sĂłn paraules i mĂ©s paraules, no pas fets. El millor? GairebĂ© totes les marques duen a terme al llarg de la temporada tests de material a les principals estacions. Estigues atent als mitjans especialitzats, a les xarxes, a les botigues i assabentaât de quan es duen a terme i a on. Els tests sĂłn 100% recomanables, ja que podrem provar un o els models que vulguem molta estona i, a mĂ©s, comptar in situ amb els consells o les respostes del personal entĂšs de la marca en qĂŒestiĂł. 6. Bota o esquĂ. Home, lâideal seria que si pots estrenar tant unes botes com uns bons esquĂs, doncs millor que millor. Ara bĂ©, si has de triar una de les dues opcions, per una qĂŒestiĂł de pressupost, per exemple, tâaconsellem que et decantis primer per la bota. Personalment opino que Ă©s la part mĂ©s important. Tinguis el peu que tinguis, no tâespantis. Avui dia, ja tinguis un peu molt ample, ja tinguis un peu com una truita, amb molt de pont o amb alguna malformaciĂł pel que sigui, la majoria de botes del mercat es poden termoformar, tant els botins com les carcasses, el que fa que, un cop dut a terme aquest procĂ©s, la bota encaixi al peu com un guant a la mĂ . 120
7. La talla. Veritat que les vambes o sabates que portes cada dia sĂłn de la teva talla i no pas un nĂșmero mĂ©s gran o un de mĂ©s petit? Doncs amb les botes dâesquĂ passa igual. No cal dir que una bota dâun nĂșmero inferior al que ens toca serĂ un martiri i una mĂ©s gran serĂ un patiment, ja que no agafarĂ bĂ© el peu i aquest ens ballarĂ dins de la bota, el que obligarĂ a estrĂšnyer-les en excĂ©s. La talla de la bota ha de ser la que toca ni mĂ©s ni menys. Un consell, quan aneu a comprar una bota si porteu el mitjĂł amb quĂš esquiareu, millor que millor, aixĂ la tria serĂ la mĂ©s encertada possible. 8. Forma. Que si una bota tĂ© aquesta o aquella forma, perĂČ, quĂš volem dir? Quan parlem de forma estreta volem dir que el volum i la forma interior de la bota a la part davantera Ă©s estreta. La forma, com la talla, ha de ser la correcta, ni massa estreta ni massa ampla. Ara bĂ©, quan parlem de forma estreta parlarem dâuna bota mĂ©s orientada a la competiciĂł, en quĂš prima la precisiĂł per damunt de la comoditat, i viceversa. 9. Ăndex de flexiĂł. Surt a tots els catĂ legs i a tota explicaciĂł de qualsevol bota que aparegui a les revistes o premsa especialitzada. Com indica el seu nom fa referĂšncia a la capacitat de flexiĂł de la bota, a quina sigui la seva flexibilitat. Un Ăndex que pot variar de mĂ©s a menys. Com mĂ©s alta sigui aquesta duresa, mĂ©s premiarĂ la bota el rendiment i no pas la comoditat. Per exemple, una bota dâun Ăndex de flexiĂł de 90 vol dir que estem davant una bota que ofereix un bon equilibri entre la comoditat i la precisiĂł. Per sota dâaquesta xifra es premiaria la comoditat i per sobre el rendiment, en detriment del confort. 10. Manteniment. Ja pots tenir els esquĂs i les botes mĂ©s innovadores del mercat que si no les cuides com cal ni et duraran gaire ni et donaran el rendiment que desprĂ©s esperes dâelles. La sola dels esquĂs i els cantells es castiguen, tant si en fas un bon Ășs com si tâĂ©s igual ratllat la sola damunt les pedres. La norma diu que el millor seria dur els esquĂs un o dos cops al taller en el decurs de la temporada o, com a mĂnim, tractar-los amb estima: eixugarlos amb un drap de la humitat, protegir-los com cal tant en el trasllat com a casa i encarar-los quan toqui. Pensa que els cantells i les soles sĂłn la part dels esquĂs que estan en contacte amb la neu i les que garanteixen el correcte lliscament. I les botes tambĂ© demanen manteniment. Com els esquĂs, les soles, la pontera i la talonera es desgasten amb el pas de les jornades dâesquĂs. Vigila, ja que desprĂ©s perdrĂ s seguretat i precisiĂł a lâhora dâesquiar i, un cop acabis la jornada dâesquĂ, ajusta la tanca de les botes, sense estrĂšnyer-les massa, mirant de col.locar bĂ© la llengĂŒeta, sense pessigar-la o doblegar-la. DesprĂ©s, deixa-les en un lloc sec, en el que no faci molt de fred, si no vols que lâendemĂ quan te les vagis a calçar estiguin tant o mĂ©s dures rĂgides que un paper de vidre 121
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021
FINS A LâINFINIT I MĂS ENLLĂ Celes Piedrabuena
© Matthias Fritzenwallner / Atomic Austria GmbH
Moltes novetats davant una temporada incerta quant al seu desenvolupament per lâamenaça de la pandĂšmia del coronavirus. PerĂČ els caps pensants de les marques de material han treballat de valent per oferir uns esquĂs de primera qualitat, tant per la tecnologia que apliquen com pel rendiment que ofereixen, per seguir gaudint de la prĂ ctica de lâesquĂ en totes les seves expressions, amb una accentuada tendĂšncia a lâhora dâoferir esquĂs que transmetin una segura i ĂČptima resposta en tota mena de situacions a la muntanya, cercant la llibertat i lâaventura.
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (01)
(02)
ATOMIC
(03)
www.atomic.com
REDSTER S9 + X 12 GW Tota una mĂ quina de viratges rĂ pids i curts per a corredors dâeslĂ lom, que incorpora tecnologies aprovades a la Copa del MĂłn. I entre elles estĂ el Servotec, que vindria a ser com una direcciĂł assistida per als teus esquĂs. Aquesta consta dâuna vareta pretensada de titani i un elastĂČmer a la part interior de la placa de lâesquĂ que faciliten el comportament de lâesquĂ al girar a qualsevol velocitat, proporcionant girs mĂ©s Ă gils i mĂ©s estabilitat en els trams rectes. Perfecte per a la competiciĂł dâeslĂ lom i per als viratges curts en pista. TambĂ© porta un laminat Ultra Titanium, una gruixuda i resistent capa de titani de costat a costat, oferint estabilitat, rigidesa de torsiĂł i, el mĂ©s important, adherĂšncia dels cants (01) BACKLAND 100 LâAtomic Backland 100 Ă©s un esquĂ lleuger per fora pista o esquĂ de travessa, que flueix amb suavitat a la neu pols. Amb un patĂ de 100 mm, Ă©s ample perĂČ sense exagerar i tambĂ© molt lleuger, 1.400 grams en talla 180, grĂ cies al seu Carbon Backbone, que recorre tot lâesquĂ. El Powder Rocker, gran a lâespĂ tula i mĂ©s petit a la cua, juntament amb la revolucionaria tecnologia HRZN a la part frontal el dota dâuna major superfĂcie i aporta encara mĂ©s flotaciĂł; i amb el disseny Full Sidewall, tambĂ© es comporta de forma suau i estable sobre neu dura. Suma a aquest lleuger esquĂ la fixaciĂł Shift i una pell Multifit Rocker i tindrĂ s un excepcional esquĂ sobre neu pols i tambĂ© per a freeride touring (02) REDSTER X9 WB + X 12 GW Un esquĂ de cos ample que mesura 10 mm mĂ©s de patĂ que el Redster X9 normal. Amb 75 mm de patĂ proporciona mĂ©s control i potĂšncia en pistes amb condicions variables. Una de les seves caracterĂstiques clau Ă©s la innovadora tecnologia Servotec presentada a la Copa del MĂłn. TambĂ© posseeix una secciĂł tipus Multi Radius sidecut, a mig camĂ entre lâeslĂ lom gegant i lâeslĂ lom, de forma que pots esperar un bon comportament tant per a girs llargs com curts. El laminat Titanium Powered aporta rigidesa de torsiĂł i estabilitat, convertint aquest model en un dels esquĂs mĂ©s versĂ tils i veloços de la gamma Atomic (03)
BLACK DIAMOND
eu.blackdiamondequipment.com
CIRQUE 78 Ăs el nou esquĂ de travessia de Black Diamond, mĂ©s lleuger i cĂČmode per a la muntanya. El Cirque 78 Ă©s elegant i estret, amb amplada de 78 mm i amb un pes ultralleuger. A punt per aconseguir velocitat, dissenyat amb fibra de carboni ultralleugera i el nucli de fusta de paulĂČnia i amb una construcciĂł de la paret lateral ABS que mantĂ© els esquĂs molt lleugers. Amb una flexiĂł equilibrada, el Cirque 78 mantĂ© un control precĂs de la teva lĂnia. El protector ABS de la cua tambĂ© tĂ© un clip per mantenir les pells segures durant els ascensos al cim. La punta tĂ© diverses osques per permetre una gran varietat de mĂštodes per fixar les pells (04) CIRQUE 84 EstĂ dissenyat per moureâs rĂ pid i lleuger a la muntanya. Amb la seva amplada de 84mm, aquest esquĂ ultratĂšcnic permet pujar muntanyes complicades i gaudir dâun cĂČmode descens. GrĂ cies a la fibra de carboni ultralleugera, al nucli de fusta de paulĂČnia i a la paret lateral ABS, aquest esquĂ mantĂ© el seu pes al mĂnim. El protector ABS de la cua tambĂ© tĂ© un clip per mantenir les pells segures durant els ascensos al cim. La punta tĂ© diverses osques per permetre una gran varietat de mĂštodes per fixar les pells (05)
(04)
(05)
(06)
HELIO 88 Perfecte per a grans descensos o per portar a la muntanya qualsevol dia des de lâalba fins al vespre, lâesquĂ Helio 88 de Black Diamond sâha redissenyat per aquesta temporada. La col.locaciĂł millorada de fibra de carboni amb parets laterals dâABS permet una conducciĂł mĂ©s suau i Ă©s extremadament lleugera per a aproximacions llargues i ascensos tĂšcnics. TambĂ© mantĂ© una flexiĂł suau i rigidesa torsional per aconseguir un esquĂ segur perĂČ sensible per al descens; la lleugera curvatura a la punta i la cua de lâesquĂ milloren la flotaciĂł (06) 124
foto: FerràžŁàžn HernàžŁàžndez
REDSTER
ESQUàžŁ S PROVATS PELS NOSTRES ATLETES, FABRICATS PER PORTAR-TE A LES COMPETICIONS. GUILLERMO MEIRE ISS U18 ATOMIC JUNIOR TEAM
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (07)
(08)
(09)
BLIZZARD
www.blizzard-ski.com
FIREBIRD SRC + XCELL 14 Perfecte per a qui busqui un esquĂ de curses estable i precĂs, dissenyat per a corbes de radi reduĂŻt. Un nucli de fusta amb coberta de carboni (C-Spine, tecnologia que garanteix que la segona part del gir sigui mĂ©s rĂ pida i dinĂ mica) combinat amb una placa de carboni sota el peu (C-Armor, tecnologia que garanteix que la primera part del gir sigui mĂ©s estable i precisa) fan que sigui un esquĂ animat amb una increĂŻble manejabilitat i estabilitat. Dona un nou significat als girs rĂ pids i precisos. EstĂ construĂŻt per a girs curts, per tant presenta un radi de pala mĂ©s gran a fi dâevitar lâagressivitat a lâinici de torn (07) BONAFIDE Tanca la bretxa entre el freeride i lâesquĂ de muntanya. Amb un patĂ de 98 mm i una construcciĂł universal el converteixen en una opciĂł perfecta per a qualsevol que divideixi el seu temps entre la pista i la neu en pols. Fora de pista, el camber de la punta i la cua li dĂłna bona flotaciĂł i capacitat de resposta. A les espĂ tules, dues capes de laminat Titanal li aporten rigidesa torsional, de manera que talla el gel amb la mateixa suavitat que si fos mantega. El rocker reduĂŻt en punta i cua augmenta el seu carĂ cter en pista i flotaciĂł fora dâella, i la punta i la cua de carboni bidireccionals redueixen el pes, la vibraciĂł i la inĂšrcia (08) QUATTRO RS +XCELL 14 Representa la col.lecciĂł dâesquĂs dâalt rendiment mĂ©s avançada. Enguany, la col.lecciĂł sâha millorat amb la tecnologia Carbon Spine, la qual millora el rebot i lâenergia. Incorpora tambĂ© quatre elements claus dâenginyeria: Construction, IQ, Shape i Rocker per aconseguir lâequilibri perfecte entre estabilitat, precisiĂł, agilitat i control. Aquest esquĂ Ă©s una mĂ quina de precisiĂł absoluta. GrĂ cies al sistema IQ de suspensiĂł total de Blizzard i a la nova tecnologia C-Spine, aquest esquĂ ofereix adherĂšncia de vora immillorable i un rebot excel.lent (09)
BLOSSOM
www.blossomski.com
GS FIS Model dissenyat especĂficament per a esquiadors que els agrada la competiciĂł alpina al 100%, amb tall lateral i caracterĂstiques adequades per complir les normes FIS. El seu alt rendiment tĂšcnic resulta de la barreja de les tecnologies âWorld Cup Sandwitxâ i âWood Coreâ (nucli de fusta). La professionalitat i lâexperiĂšncia dels tĂšcnics de competiciĂł de Blossom garanteixen una sola i uns cantells ĂČptims, facilitant la negociaciĂł dels viratges amples de forma rĂ pida i precisa. Forma part de la lĂnia Squadra Corse de la firma italiana i tĂ© en el FIS SL el seu germĂ per a viratges curts i un esquĂ adreçat als joves. Nâhi ha en tres colors: groc, negre i blanc (10) NÂș1 LADY âJust for herâ Ă©s lâĂșltim model que Blossom Ski va dissenyar especĂficament per a dones. Aquest model sorgeix del millor de Blossom Ski. Per tant, la nova lĂnia de noies de Blossom es caracteritza per un disseny ben tractat, una alta qualitat feta a mĂ i una sĂšrie de detalls i caracterĂstiques addicionals que garanteixen el millor rendiment. Un esquĂ pensat bĂ sicament per a la competiciĂł i que trobareu en tres colors: fĂșcsia, negre i blanc. Ăs el seu Ășnic model pensat per a les noies com a tal (11) NÂș1 SL Dissenyat per a esquiadors dâalt nivell. Aquest esquĂ tĂ© les mateixes caracterĂstiques constructives i estructurals que la resta dâesquĂs de competiciĂł de la firma italiana, perĂČ Ă©s una mica mĂ©s fĂ cil grĂ cies a un tall lateral diferent i un fort nucli central, aportant estabilitat i una ĂČptima gestiĂł de les vibracions. La caracterĂstica principal Ă©s un fort tall lateral Ă gil que fa lâesquĂ divertit i molt viu. El radi de gir ofereix una gran maniobrabilitat perfecta per a qualsevol baixada. Ideal per esquiadors de nivell alt, que desitgen un esquĂ estable i precĂs (12) (10)
(11)
(12) 126
LIVE THE MOMENT
FIREBIRD SRC Esquiar bajo el imperioso ritmo del cronĂłmetro como fuera de Ă©l, siempre ocasiona grandes momentos. Los esquĂs Blizzard-Firebird estĂĄn aquĂ para hacerte despegar tanto dentro como fuera de la competiciĂłn.
# L I V E T H E M O M E N T B L I Z Z A R D S P O R T S . C O M
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (13)
(14)
DYNAFIT
(15)
www.dynafit.com
MEZZALAMA Nova entrada en el catĂ leg de Dynafit en la famĂlia pensada per a la competiciĂł. De fet, el seu nom, agafat dâuna de les curses mĂ©s mĂtiques de lâesquĂ de muntanya, ja hi diu tot. Estem davant un esquĂ de competiciĂł extremadament sĂČlid, que ofereix un gran rendiment en les baixades. Ofereix un encertat equilibri entre les prestacions tĂšcniques i el pes, que oscil.la entre els 720 i els 780 grams. Aquesta lleugeresa resulta de lâaplicaciĂł de la tecnologia de fibra de vidre i la combinaciĂł del carboni i la paulĂČnia. El rocker a lâespĂ tula garanteix lâesquiabilitat a les baixades (13) BLACK LIGHT 74 Alumne avantatjat de la sĂšrie Speed de Dynafit, pensada per oferir el mĂ xim rendiment en tota mena de terreny, pendent i condicions de neu. El credo de la col.lecciĂł per a Speed de Dynafit Ă©s el de productes fiables i robustos en un pes el mĂ©s reduĂŻt possible, el que compleix al peu de la lletra aquest esquĂ dâspeed touring de gamma alta, amb menys de 1000 grams, ideal per a batre rĂšcords en terrenys alpins elevats. Lâesquiabilitat li dona en certa manera el rocker dâespĂ tula i cua, aixĂ com la construcciĂł Full UD Carbon i lâUD Carbon (14) BLACK LIGHT 80 El Back Light 80 presenta les mateixes tecnologies que el 74, amb la diferĂšncia que el seu patĂ Ă©s una mica mĂ©s ample. Seria un model pensat per a lâSpeed touring de gamma alta, amb menys de 1.000 grams de pes, ideat per a batre rĂšcords en terrenys alpins elevats. No Ă©s el model mĂ©s ample de la famĂlia âper damunt tĂ© un de 88mm de patĂâ, perĂČ sĂ uns dels models mĂ©s cridaners, tant per la seva estĂštica llampant com per les seves prestacions, en les quĂš encerta a lâhora de trobar lâequilibri entre el pes i lâamplada, millorant les baixades sense penalitzar les ascensions, tant quan sâhan de foquejar com quan sâhan de dur a lâespatlla (15)
DYNASTAR
www.dynastar.com
SPEED OMEGLASS WC SL Lâaposta de Dynastar per aquesta temporada Ă©s la de seguir sent una marca de referĂšncia en la competiciĂł. Per a aixĂČ, lâesquiador ClĂ©ment NoĂ«l ha testat els nous esquĂs de competiciĂł Speed Omeglass. Entre els aspectes tĂšcnics, destaca la mĂ xima lleugeresa de lâesquĂ grĂ cies a la tecnologia Hybrid Core lâestructura de fusta i poliuretĂ redueix el pes facilitant el lliscament sobre la neu. El Powerdrive consta de tres materials que aporten diverses propietats: absorbir les irregularitats del terreny, augmentar el rendiment i un ABS a la paret lateral que juga un paper primordial per facilitar el contacte esquĂ-neu. Es poden combinar amb les botes RS de Lange (16) M-PRO 99 Aquest hivern, els aventurers de freeride tindran noves armes per als seus peus. Dynastar llança la gamma M-Line Pro amb lâobjectiu de seguir fent del freeride una part de la seva histĂČria. La gamma M-Pro Ă©s incisiva, rĂ pida, potent i molt tĂšcnica disposada a portar-te a conquerir qualsevol cim. La tecnologia Hybrid Core converteix aquests esquĂs en una aposta totalment lleugera i rĂ pida, preparant-los per a resistir viratges dâalta velocitat i aterratges compromesos en tota mena de neu (17) INTENSE 10 Dynastar compta amb una important i consolidada trajectĂČria en el disseny especĂfic dâesquĂs de dona. Com marca pionera en la creaciĂł dâesquĂs especĂfics per a esquiadores, lâIntense 10 Ă©s un exemple de la qualitat i atenciĂł als detalls de la marca. Aquest esquĂ ha estat dissenyat per a dones esquiadores que busquen experiĂšncies fortes; grĂ cies al seu alt rendiment, les respostes als impulsos sĂłn immediates. La tecnologia Powerdrive Piste aporta millor control dels cantells, mĂ©s reactivitat, viratges mĂ©s fluids, major confort i suavitat en tota mena de neu en combinaciĂł amb una sensaciĂł de lleugeresa i resposta sota els peus (18) (16)
(17)
(18) 128
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (19)
(20)
(21)
ELAN
www.elanskis.com
RIPSTICK 116 El Vaixell insĂgnia del freeride a Elan. Un esquĂ dâatac a la muntanya, freeride, robust, perĂČ receptiu. Amb el perfil Amphibio per a una maniobrabilitat excepcional i confiança en la velocitat. Dissenyat per als dies de neu pols profunda. Aquests esquĂs tallen la neu dura grĂ cies a la transmissiĂł de potĂšncia directa que dona la tecnologia SST a les seves parets laterals. LâaddiciĂł de la tecnologia TNT combina el nucli de fusta de lâespĂ tula a la cua, amb varetes de carboni al llarg de lâesquĂ, les insercions Vapor a lâespĂ tula i en la cua redueixen el pes dâoscil.laciĂł i la vibraciĂł, i la nova tecnologia Carbon Line âuna placa de fibra de carboni que connecta els cantellsâ proporciona mĂ©s potĂšncia a lâesquĂ en els canvis de gir (19) INSOMNIA ClĂ ssic. ConstruĂŻt per al cĂ rving mĂ©s democrĂ tic, garanteix que deixarĂ s petjada a la neu fressada. Ăs natural per lâInsomnia marcar girs curts i llargs amb precisiĂł i comoditat. El perfil Amphibio dels esquĂs amb contorns camber i rocker designats per a cada esquĂ, dret i esquerre, lâInsomnia els amplia amb la tecnologia Laminated Woodcore, una capa de Ti i lâAmphibio Truline, que optimitzen lâenergia de lâesquiadora per transformar cada gir en un revolt amb un acabat elegant i perfecte (20) RACE SCX Nova entrada a la seva gamma Race. Un esquĂ âMultigirâ hĂbrid, ideal tant per a girs curs com amples, molt rĂ pids i amb ADN de cursa. Dissenyat per a esquiadors exigents que busquen la perfecciĂł i la versatilitat. La combinaciĂł de la tecnologia Arrow, un perfil agressiu, els nous RÂČ FRAME Woodcore, els laterals RST i la doble capa de titani, portaran lâesquĂ al segĂŒent nivell. El Power Rebound combina un sistema dâenquadernaciĂł elevat Fusion X i una placa dâinfusiĂł de carboni totalment canviada, quefuncionarĂ en conjunt per augmentar la potĂšncia i el rebot al final del viratge (21)
FISCHER
www.fischersports.com
RC ONE 72 La nova col.lecciĂł RC One aplica tecnologies que milloren el rendiment, com el Bafatex âlleuger perĂČ fort a la fulla i a la cua per reduir pesâ i el Shaped Ti perquĂš els esquiadors apassionats es converteixin en millors esquiadors. MĂ xim control sota les teves botes. Un esquĂ que dona un radi de gir de 170 cm en 16 m i que tĂ© un pes de 2.150 g en la talla de 170 cm. Som davant un esquĂ de gamma alta completament nou per a esquiadors dedicats a qui els agrada virar molt de pressa i el mĂ©s agressivament possible. Calça titanal de 0,8 mm per a una major estabilitat i adherĂšncia, la qual es combina amb la construcciĂł de la zona de gir i la conformaciĂł del triple radi per a una major suavitat (22) BRILLIANT THE CURV El disseny i la tecnologia de la Copa del MĂłn portats a les pistes. Brilliant descriu els principals mĂštodes de construcciĂł utilitzats per a crear una experiĂšncia sensacional en el gir. La geometria de triple radi, els laterals complets i el Diagotex estable es milloren amb un titani sensible. Els grĂ fics personalitzats afegeixen el toc final. Aquests esquĂs, que es poden personalitzar, garanteixen un rendiment absolutament alt per a exigĂšncies Ășniques. Ofereix un sistema de Dual Radi especialment acabat per a girs extremadament suaus, precisos i rĂ pids. A mĂ©s, transmeten una estabilitat i adherĂšncia excel.lents en neu de totes les condicions (23) RC4 El nou Race Cut 4 Ă©s simplement el millor per al millor, i ha estat definit amb la reputaciĂł de Fischer en el mĂłn de les curses. El RC4 va ser desenvolupat al costat dels millors esquiadors de la Copa del MĂłn per oferir la precisiĂł i el control que es podria esperar del Departament Race de Fischer. La nova forma dâaquest esquĂ permet una acceleraciĂł instantĂ nia amb una adherĂšncia de cantells sense igual, aixĂ com gran estabilitat per controlar-lo (24) (22)
(23)
(24) 130
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (25)
(26)
HAGAN
(27)
www.hagan-ski.com
ULTRA 77 Incorpora la millor tecnologia de Hagan, menys els reforços de carboni. Aposta, aixĂČ sĂ, per la presĂšncia de la fusta a espĂ tula i cua, pel âquick tourâ a fi dâenganxar i desenganxar les pells de foca amb facilitat, per la fibra de vidre i pel race rocker, en un model que la temporada passada tenia un mil.lĂmetre menys de patĂ. SĂłn els Ultra uns esquĂs adreçats a la competiciĂł, pensats per a donar el millor de si mateixos en la pujada, dâaquĂ la seva lleugeresa, i que enguany sĂłn mĂ©s segurs en la baixada donada la seva major amplada (25) ULTRA 82 Amb nomĂ©s 1.070 g de pes aproximats en 164 cm de longitud, aquest esquĂ sobresurt per la seva lleugeresa. Les tires de carboni central proporcionen la rigidesa torsional necessĂ ria, i la seva flexiĂł permet confiar 100% en els seus cantells en terrenys alpins exigents. Com la resta de models de Hagan, incorpora rocker a la punta i a la cua, la longitud del qual varia entre 200 i 390 mm al davant i 90 i 120 mm al darrere. Cal destacar el concepte multiradi, que permet adaptar-se a les condicions i velocitats de neu segons es desitgi, creant radis de gir curts i llargs; nomĂ©s cal augmentar la pressiĂł cap endavant per escurçar el radi de gir i disminuir la pressiĂł cap endavant per allargar el radi de gir (26) ULTRA 87 Som davant lâUltra mĂ©s ample de la col.lecciĂł de Hagan per a aquesta temporada, anomenada Tour Professional Ultra. Un model que presenta un rocker mĂ©s pronunciat i un pes de 1.120 g, adreçat a esquiadors amb un nivell avançat i que es mouen millor en les baixades fora pista, allĂ on les tecnologies que amaga en el seu interior traslladen la seva saviesa a peus i cames. Un esquĂ lleuger per a pujar i que, donada la seva amplada, transmet una gran estabilitat grĂ cies al treball del Race Rocker, de la fibra de vidre i dels reforços de carboni, i a la presĂšncia de la fusta estratĂšgicament situada a les puntes (27)
HEAD
www.head.com
WC REBELS I-RACE PRO Versatilitat Ă©s la millor forma de descriure aquest esquĂ, adreçat a esquiadors que senten la competiciĂł alpina, als quĂš enamorarĂ tant per estĂštica com per prestacions. El seu Graphene Worldcup Sandwich Cap Construction dona un equilibri perfecte de grafit super lleuger i capes addicionals de titani, que proporcionen una agilitat extrema i una excel.lent capacitat de resposta per al rendiment en curses. TambĂ© incorpora lâEMC, sistema electrĂČnic dâamortiment, un circuit de gestiĂł dâenergia que redueix les vibracions negatives produĂŻdes a la sola i que ofereix un esquĂ suau i una adherĂšncia excepcional en el cantell (28) SUPERSHAPE E-ORIGINAL âGaudeix dels teus viratges cĂ rving amb lâesquĂ que va començar la histĂČria dâĂšxit de la famĂlia Supershapeâ. AixĂ es presenta aquest esquĂ que garanteix potĂšncia sense esforç, equilibri i control. Com Ă©s norma de la casa, aposta per la fibra de vidre i el grafit, i hi incorpora lâĂșnic sistema electrĂČnic dâamortiment del mercat, lâEMC, un circuit de gestiĂł dâenergia que redueix les vibracions negatives produĂŻdes a la sola i que ofereix un esquĂ suau i una adherĂšncia excepcional en el cantell, siguin quines siguin les condicions del dia. Tot plegat, un esquĂ ideal per a aquells que cerquen un alt rendiment i un disseny de qualitat (29)
(28)
(29)
(30)
KORE 87 El presenten com lâesquĂ de freeride mĂ©s sofisticat, idea que es sustenta en els pilars de la lleugeresa âgrĂ cies a una construcciĂł revolucionĂ ria, una lĂ mina superior que sâestĂ©n al llarg de la fulla i a la presĂšncia del grafitâ, i de la flotaciĂł âla punta i la cua injectades amb grafit redueixen i redistribueixen el pes. El seu perfil prim millora la flotabilitat en neu tova i maximitza la maniobrabilitat âi el control. Lâamortiment Koroyd garanteix un control precĂs en terrenys variables, proporcionant una forta rigidesa torsional i una gran estabilitat. Aquest model arriba a la col.lecciĂł Kore per primer cop aquesta temporada i Ă©s el mĂ©s primet de la famĂlia (30) 132
PURE SKI MOUNTAINEERING SINCE 1924
Tel. 936 724 510 - Fax 936 724 511 info@esteller.com - www.esteller.com Distribuidor exclusivo en España y Portugal
WWW.HAGAN-SKI.COM
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (31)
(32)
(33)
K2
www.k2skis.com
DISRUPTION MTI Per a esquiar amb rapidesa. Amb un radi de gir mĂ©s llarg, garanteixen lâestabilitat. Aquesta temporada, a K2 desapareixen Chargers i iKonics per donar pas als nous Disruption. La col.lecciĂł consta de cinc models de pista (3 dâhome i 2 de dona) i cinc all mountain. Excepte el mĂ©s bĂ sic, tots sĂłn construĂŻts en sandvitx incorporant titanal o carboni, segons el model. Es caracteritzen principalment per la nova tecnologia Dark Matter, una capa polimĂšrica entre dues plaques de carboni, distribuĂŻda al llarg de la zona de contacte dels cantells, en espĂ tula i cua (4 punts per esquĂ), que actua dâamortidor oferint una precisiĂł tremenda en conduir els esquĂs (31) DISRUPTION 82TI Destaca per la seva versatilitat, grĂ cies a tres tecnologies: la Powerwall (la transferĂšncia de la potĂšncia es millora amb els laterals de gran mida ABS, laminats i embossats a la part central de lâesquĂ. Amb la paret lateral que sâestĂ©n cap al seu cor, la transmissiĂł dâenergia de lâesquiador a la vora de lâesquĂ Ă©s directa i precisa); la Beam (el titanal va de punta a cua, al llarg del centre de lâesquĂ, amb forma ĂČptima per estabilitat i precisiĂł); i la Dark Matter, que ja hem comentat al Disruption MTI (32) RECKONER 102 La sĂšrie Reckoner recupera lâessĂšncia dels Kung Fujas o dels Shreditor, esquĂs de doble espĂ tula sĂČlids i divertits. El Reckoner 102 es beneficia del treball de lâAll Terrain Twin Rocker, amb un camber ânaturalâ al centre i lâenlairament progressiu als extrems, per a major control. A lâinterior amaga fusta dâAspen, lleugera i resistent, i tot ell es beneficia de la tecnologia Spectral Braid, en la qual els angles mĂ©s estrets es troben sota dels peus en lloc de la punta de lâesquĂ. Els angles mĂ©s oberts, amb la punta i la cua, permeten que els esquĂs siguin alhora fiables i energĂštics (33)
LA SPORTIVA
www.lasportiva.com
GARA AERO WORLD CUP 60 Nous esquĂs de competiciĂł amb la consolidada tecnologia lleugera de 14 capes. La novetat mĂ©s atractiva Ă©s la forma âProgressiva Attivoâ, que permet esquiar fĂ cilment amb menys energia. Incorpora la millor tecnologia de la firma italiana, com la âCap Piuma Quadriaxialâ ânucli encastat per compostos en 4 direccions axials; tot el nucli dâesquĂ estĂ embolicat en carboni o en carboni i fibra de vidre, garantint un pes lleuger i una llarga resistĂšncia i fiabilitatâ, o una estructura del nucli diferencial âsinĂČnim de pes lleuger i fiabilitat. I els reforços de capes de carboni aporten una alta resistĂšncia a la torsiĂł, mentre les 14 capes de materials a la punta i la cua proporcionen una flexibilitat ârodonaâ als extrems i lâacer als cantells Ă©s sinĂČnim de durabilitat i adherĂšncia (34) GAVIA 85 LS Uns esquĂs que agafen el nom del famĂłs pas de muntanya dels Alps, ideals per a aquells que busquen facilitat de maniobra sobre tota mena de neu. El nucli estĂ fabricat amb tecnologies de lâaire de Liwood i les 14 capes garanteixen mĂ xim rendiment i baix pes. El control progressiu actiu, i la tecnologia per esmorteir les vibracions garanteixen tranquil.litat sota els peus, per a un esquĂ fĂ cil i segur. La versiĂł amb flex 6.0 Ă©s per a esquiadors mĂ©s lleugers o per als que busquen esquĂs mĂ©s suaus i manejables i sâestimen el touring (35)
(34)
(35)
(36)
STELVIO 85 LS Per a qui busca un esquĂ polivalent, fĂ cilment maniobrable sobre tota mena de neu. El nucli estĂ fabricat amb tecnologies Liwood Air i les 14 capes âmade in La Sportivaâ garanteixen un elevat rendiment i baix pes. LâesquĂ estĂ embolicat en un blindatge de fibres de vidre i carboni, garantint durabilitat, resistĂšncia i fiabilitat; mentre els canals dâaire de la fusta, a lâinterior del nucli, sĂłn sinĂČnim de lleugeresa, resistĂšncia i durabilitat. El control progressiu actiu i la tecnologia que esmorteeix les vibracions garanteix un esquĂ fĂ cil i segur (36) 134
WE MAKE THE EQUIPMENT, YOU MAKE HISTORY. WE CREATED THE ULTIMATE ALL DAY RACE SKI, THE WORLDCUP REBELS E-SPEED, THE SUPER SLICK FREEFLEX ST RACE BINDING AND THE EVOLVED RAPTOR BOOT TO GO ONE SPEED ONLY: FAST. THINK YOU CAN KEEP UP? #HEADWHATSYOURLIMIT
.COM
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 LINE (37)
(38)
(39)
www.lineskis.com
BLADE / BLADE W Line Skis substitueix la sĂšrie Supernatural pels models Blade i Blade W. Amb 95 i 92mm de patĂ respectivament som davant dâuns esquĂs All Mountain/Freeride amb un rendiment inconcebible en pista grĂ cies a la tecnologia Gas Pedal Metal. Un esquĂ amb construcciĂł sandvitx i dues lĂ mines independents de titanal foradat. Una lĂ mina va dâespĂ tula al centre del patĂ i lâaltra de la cua al centre; aixĂČ confereix una gran presa de canell i estabilitat torsional, permetent un flex suau per a jugar amb el radi de gir i modificar-lo al nostre gust (37) VISION 118 Una addiciĂł a la sĂšrie Vision que, fins ara, comptava amb dos models (98 i 108 de patĂ). Un esquĂ que, amb 183cm de longitud i 118mm de patĂ, pesa solament 1900g grĂ cies a la tecnologia THC. El nucli de fusta incorpora tres capes de diferents materials (aramida, carboni i fibra de vidre) que absorbeixen les vibracions i fan dâaquests esquĂs lleugers unes mĂ quines en el descens. SĂłn âamplotsâ perĂČ Ă gils a la vegada, grĂ cies al seu perfil rocker, al nucli lleuger i al reforç THC, que el converteixen en la joguina ideal per a explorar i navegar les profunditats de la neu. El xassĂs guardonat frisa per sortir i trempar-se superant qualsevol repte que la muntanya us pugui llançar (38) SAKANA Espectacular. No passa desapercebut, la seva cua dâoreneta per a expulsar la neu. Amb una nova talla de 166cm, que ja venia la temporada passada, Ă©s un esquĂ de muntanya versĂ til, amb 105 mm de cintura i un disseny de cua que enamora. Sens dubte, ofereix enormes prestacions de cĂ rving i flotabilitat damunt neus profundes. Bona opciĂł a lâhora de gaudir de tota la muntanya i dels desnivells, passant una estona fantĂ stica grĂ cies al seu disseny, al nucli de fusta i carboni i a la tecnologia 5Cut, en quĂš es barregen cinc radis diferents al lateral de lâesquĂ per a major varietat de girs. I sempre teniu per sobre el clĂ ssic 'Pescado', amb 125mm de patĂ (39)
MOVEMENT
www.movementskis.com
GO TI 90 Movement ha renovat de dalt a baix tota la seva lĂnia Go, la destinada al Freeride & Big Mountain. Aquesta col.lecciĂł forma part de lâADN de Movement. Ăs el resultat de la feina de lâequip de R+D amb la col.laboraciĂł del conegut freerider Aurelien Ducroz. Els seus set models, per a home i per a dona, aposten per noves lĂnies geomĂštriques i per la construcciĂł de doble titanal, facilitant practicar el freeride en les condicions mĂ©s variades. Amb ells als peus esquiar Ă©s com un joc, tant en pistes com en neu profunda. Seduiran tant als freeriders mĂ©s exigents com als pros dâaquesta especialitat. TambĂ© tĂ© la seva versiĂł femenina i la Go Junior (40) REVO TI 86 Els models Revo âcinc en totalâ de la marca de la poma es reafirmen com una opciĂł a tenir molt en compte en el camp de la pista/ all mountain per la seva polivalĂšncia. Aquesta generaciĂł dâesquĂs estĂ dissenyada per als esquiadors esportius exigents que busquen lâesquĂ Ășnic capaç de donar seguretat i gaudir en totes les condicions de neu. No Ă©s una gamma de patins gaire amples perĂČ, per la seva construcciĂł i tecnologies, el seu capteniment Ă©s molt bo, tant en neu trepitjada com en la que no ha estat fressada. AixĂČ sĂ, sempre amb una marcada tendĂšncia cap a la llibertat, que es tradueix en el seu comportament sobre neu fresca. El Revo Ti 86 tĂ© el seu homĂČnim femenĂ modificat en estĂštica i mesures (41)
(40)
(41)
(42)
AXESS 92 Aquest esquĂ Ă©s part dâun nou concepte de geometria desenvolupat a Movement. Lâobjectiu de la marca era donar-li una gran adaptabilitat a tots els terrenys, treballant en una nova forma dâespĂ tula amb la intenciĂł dâafavorir els moviments amb mĂ©s rapidesa i facilitat en tota mena de neu i de mantenir un bona agafada en terrenys difĂcils. La doble presĂšncia del carboni li permet de mantenir una major eficĂ cia en lâalta muntanya, on sĂłn freqĂŒents els canvis de temperatura. DecisiĂł ideal per a qualsevol esquiador que busqui un esquĂ que combini rendiment i seguretat, tant en zones traçades com a lâalta muntanya (42) 136
CrÄĆ ditos: Marc Amann (Instagram: amarcster) | Atleta: Juan del Campo
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (43)
(44)
(45)
NORDICA
www.nordica.com
DOBERMANN SPITFIRE 70 PRO PISTON Nou model de la col.lecciĂł Race de Nordica, inspirat en els esquĂs de competiciĂł. ConstrucciĂł sandvitx, amb nucli de fusta i doble lĂ mina de titanal. La placa de lâesquĂ estĂ inspirada en les de la Copa del MĂłn dâEsquĂ AlpĂ. Estem davant un esquĂ 100% camber. Un model hĂbrid, ja que tĂ© espĂ tula dâeslĂ lom i patĂ de gegant, combinaciĂł que el fa molt versĂ til i molt polivalent. Aquest esquĂ Spitfire Pro âel primer esquĂ multi radiâ estĂ destinat als esquiadors que busquin gran estabilitat i precisiĂł en pista. Ăs molt exigent fĂsicament, i sobresurt per la seva polivalĂšncia, tot ell dotat dâuna sĂČbria i elegant estĂštica (43) DOBERMANN SPITFIRE 76 RB FDT Model dâesquĂ de la col.lecciĂł Race, inspirat en els esquĂs de competiciĂł de la Copa del MĂłn dâEsquĂ AlpĂ. De construcciĂł sandvitx, amb nucli de fusta amb doble lĂ mina de titanal, i espĂ tula i cua amb carboni. EsquĂ 100% camber, i la placa derivada de la de competiciĂł, perĂČ molt mĂ©s lleugera i no tan exigent. Ăs aquest un esquĂ molt polivalent, amb patĂ de 76 mm, destinat als esquiadors dâalt nivell, que busquen estabilitat, precisiĂł perĂČ no excessiva exigĂšncia a la pista; en un dels pocs models de la firma italiana que combina el clĂ ssic negre de la firma amb el verd, en comptes del vermell, molt mĂ©s estĂšs (44) ENFORCER 88 EsquĂ de la col.lecciĂł All Mountain de la firma italiana. Dels set models que formen la famĂlia Enforcer, aquest Ă©s el mĂ©s estret de patĂ; i per aquesta raĂł som davant lâesquĂ mĂ©s polivalent de la gamma. ConstruĂŻt amb nucli de fusta sandvitx i doble lĂ mina de titanal, tĂ© un rocker pronunciat, en espĂ tula, que es beneficia del perfil All Mountain Rocker. Va destinat a esquiadors que busquen un esquĂ per a tot, molt estable en pista, amb un radi de gir mitjĂ -llarg, i amb prou flotabilitat fora pista (45)
ROSSIGNOL
www.rossignol.com
HERO ELITE ST TI Es tracta dâun esquĂ inspirat en els models dâeslĂ lom, destinat als esquiadors mĂ©s tĂšcnics de pista. La tecnologia Line Control (LCT) de competiciĂł, combinada amb un patĂ mĂ©s estret de 68 mm dâample i una lĂnia de cotes amb un radi de gir curt, optimitzen la rapidesa de cantell a cantell, la precisiĂł i la potĂšncia. La tecnologia Line Control elimina la contraflexiĂł per adquirir lâequilibri entre potĂšncia i precisiĂł perfecte, i aixĂ ser molt competitiu. LâesquĂ ofereix la mĂ xima estabilitat i una trajectĂČria optimitzada durant el viratge grĂ cies, en part, al treball de les capes de titanal que absorbeixen les vibracions i transfereixen la potĂšncia de lâesquĂ (46) EXPERIENCE W80 Fabricat per rendir al mĂ xim i dissenyat per sentir-te lliure. LâExperience 80 CI per dona combina a la perfecciĂł el rendiment de lâesquĂ cĂ rving amb la sensaciĂł animada del freeride. El patĂ de 80 mm i el seu equilibrat rocker et permet girar en tot tipus de neu, i la seva construcciĂł de competiciĂł (LCT) proporciona una estabilitat i resposta immediata perquĂš puguis explorar amb tranquil.litat. A mĂ©s, el pont invertit tot terreny aporta precisiĂł en la neu dura i diversiĂł a la neu tova, mentre que la tecnologia Air Tip VAS absorbeix els impactes inicials per a un contacte pur amb la neu i el lâHD Core equilibra lâamortiment i la maniobrabilitat (47)
(46)
(47)
(48)
REACT R10TI Els esquĂs React R10 Ti porten lâesperit de competiciĂł a les pistes. Amb la tecnologia Flex Tip, dissenyada per als esquiadors en pista mĂ©s entusiastes que busquen potĂšncia immediata i viratges perfectes, aquest esquĂ et permet accelerar fĂ cilment i arribar a un ritme sense esforç perquĂš rendeixis al mĂ xim. Amb la construcciĂł millorada dels Ti sentirĂ s com flueixen la potĂšncia, la velocitat, lâadherĂšncia i el control sota els teus peus. Nova entrada dins dâaquesta famĂlia, que presenta la particularitat dâoferir un cantell extragran per a un potent exercici de cĂ rving, mentre que lâaliatge de carboni proporciona una flexiĂł, adherĂšncia i absorciĂł de vibraciĂł equilibrades per a una potĂšncia mĂ xima. (48) 138
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (49)
SALOMON
(51)
(50)
www.salomon.com
X S/MAX BLAST + X12 TL GW EsquĂ unisex de pista que ofereix el millor de la tecnologia de competiciĂł per donar-te lâavantatge en cada gir. La seva forma exclusiva, combinada amb lâEdge Amplifier redissenyat, proporciona una adherĂšncia excepcional i una transmissiĂł dâenergia inigualable als cantells perquĂš puguis aconseguir una precisiĂł excepcional en cada gir. El nou Edge Amplifier especĂfic per a eslĂ lom tâajuda a gaudir de major agilitat grĂ cies a una major flexiĂł sota el peu, i el seu sidewall complet dâABS, combinat amb un nucli de fusta de competiciĂł i dues lĂ mines de titanal, permet experimentar la mĂ xima potĂšncia als cantells (49) N STANCE 96 Ăs el sĂșmmum del cĂ rving direccional i garanteix un moviment suau a qualsevol velocitat. Dues plaques de titanal al llarg de lâesquĂ proporcionen una adherĂšncia impressionant dels cantells en condicions difĂcils, i alliberen la rigidesa torsional per crear girs elĂ stics i potents. La fusiĂł dâun sidecut inspirat en la competiciĂł i la seva construcciĂł inspira confiança dins i fora de pista. Per a la potĂšncia, la tecnologia Metall Twin Frame es combina amb C/FX i un laminat doble de Tu per crear un esquĂ permissiu (50) SS/MAX W 10 + M11 GW L80 Salomon ha dissenyat aquest esquĂ per oferir a les dones tot el rendiment que necessiten, perĂČ sense cap volum innecessari. LâEdge Amplifier millorat proporciona als cantells una transmissiĂł dâenergia encara mĂ©s elevada, el que resulta en una agafada de cantell un 30% mĂ©s gran i en una insuperable experiĂšncia dâagafada. A mĂ©s, una construcciĂł de sandvitx amb Full Dual Core ha permĂšs a la marca de crear el joc dâesquĂs mĂ©s lleuger del mercat sense fer cap concessiĂł pel que fa a rendiment (51)
SCOTT
www.scott-sports.com
SCRAPPER 105 Hi ha esquĂs que sĂłn una garantia, i aquest Scrapper 105 Ă©s un dâells. Estem davant una de les referĂšncies dâScott que estĂ funcionant molt bĂ© i que tots els que la prova estan encantats. Una satisfacciĂł que ve derivada grĂ cies al seu patĂ de 105 mil.lĂmetres, el que fa que es mostri molt divertit fora de pista perĂČ molt rĂ pid dins dâella. Es nota que han encertat en les cotes i el rocker, el Twin-Tip Rocker que incorpora, aixĂ com en la construcciĂł Sandwitx i el nucli de fusta el.lĂptica, unidireccional i tires de carboni per donar-li una major lleugeresa, sense oblidar que tot ell estĂ fet de fusta lleugera, dâextrem a extrem, i un major rendiment (52) SLIGHT 93 E M11 Una altra de les novetats Ă©s que el Slight 93 i Slight 83, els supervendes de la gamma All Mountain, es vendran tambĂ© en pack, amb unes fixacions Scott E M11 i a un preu molt atractiu. En imatge teniu lâSlight 93 de dona per donar-li color. LâopciĂł especĂfica del Slight 93 es construeix amb un nucli de fusta canalitzat per lâaire a fi dâobtenir una aparença mĂ©s suau i una configuraciĂł mĂ©s lleugera mantenint alhora tot el rendiment de muntanya. El resultat Ă©s un esquĂ esvelt, de gran productivitat en tota mena de neu i de situacions. Aquest seria el model mĂ©s orientat al fora pista femenĂ, a aventurar-se per la neu sense fressar, atĂšs que per sota hi ha una altre model, deu mil.lĂmetres mĂ©s primet (53)
(52)
(53)
(54)
SUPERGUIDE FREETOUR Es tracta dâun nou model, aparegut aquest hivern; un poderĂłs esquĂ de 105 mm de patĂ que incorpora el nou nucli Dual Wood Core, creat per a ser molt lleuger a les pujades i molt rĂ pid i estable en baixada. TĂ© un radi de gir de 24 metres, i busca velocitat i grans girs en grans pendents. En aquest model entra en joc el nou nucli per a la famĂlia Superguide (backcountry). Batejat Dual Wood Core, estĂ compost per fusta de paulĂČnia, que hi aporta lleugeresa, i per tres llistons de fusta de faig que hi donen rigidesa. Aquesta combinaciĂł millora lâestabilitat de lâesquĂ a altes velocitats sense perdre elasticitat i sense afegir-hi pes (54) 140
éSALOMON SA. All Rights Reserved.
CHOOSE YOUR
Informe novetats esquĂs 2020 - 2021 (55)
(56)
(57)
STĂCKLI
wwww.stoeckli.ch
STORMRIDER 88 Perfecte per a tota mena de terreny, compta amb tecnologies com Rocker Technology âpermet fer menys esforç i lliscar amb facilitatâ, Light Core âfusta especial que redueix el pes grĂ cies als nuclis ultralleugers, proporcionant una resposta mĂ©s dinĂ mica i una gran duradaâ, Thin Glass laminate âlaminatge un 25% mĂ©s lleuger que els tradicionalsâ, Solid Metall Edge Light âredueix el pes i proporciona un cicle de vida llargâ, Polywall âmurs laterals amb gran impacte, resistĂšncia i major durabilitatâ, Tail Rocker âdisminueix el contacte de la neu amb la cua de lâesquĂ, fent que aquest sigui mĂ©s poderĂłs i permetent una adherĂšncia ĂČptima en vorejarâ i Titanal Technology, un disseny exclusiu que redueix el pes (55) LASER AX Compta amb diverses tecnologies que el fan mĂ©s suau i estable. La TR (Tail Rocker) dota aquest esquĂ de major adherĂšncia en el gir. La Turtle Shell lâendureix o suavitza segons la velocitat, oferint un viatge agradable i sense fatiga. La Light Core, al costat del Turtle Grip, redueix el pes, tot proporcionant major dinamisme i millor lliscament. Tota aquesta tecnologia crea un esquĂ que es flexiona amb la velocitat, mĂ©s suaument quan vas mĂ©s lent i amb mĂ©s rigidesa quan vas mĂ©s de pressa (56) LASER MX Primer LĂ ser dissenyat exclusivament per a dones, perĂČ tambĂ© perfecte per a esquiadors de nivell intermedi, ja que no demana gaire esforç. Compta amb una gran lleugeresa i tambĂ© amb una gran agilitat grĂ cies a la Light Core, una geometria perfectament sintonitzada. La tecnologia Turtle Shell permet un maneig simple durant lâesquĂ pausat i la Softflex, una transferĂšncia de cĂ rrega ĂČptima, tot resultant un esquĂ molt cĂČmode. A mĂ©s, la tecnologia Tail Rocker permet un major adherĂšncia a lâhora de girar o vorejar (57)
VĂLKL
www.voelkl.com
RACETIGER SL Aquest esquĂ Ă©s lâarma preferida de qualsevol aspirant a especialista en eslĂ lom. Fet amb tecnologia 3D.Glass, es presenta amb un sidecut mĂ©s ample de 127 mm a lâespĂ tula, de 103 mm a la cua i de 68 mm sota bota. Ultra versĂ til i amb espĂ tula Rocker, incorpora un nucli Speedwall de fusta contraxapada amb la capa de fusta extradura situada immediatament darrere de la paret lateral, per a una major estabilitat i adherĂšncia. A mĂ©s de la fixaciĂł rMotion2, compatible amb GripWalk, i de la garantia dâesquiar tranquil grĂ cies a lâUVO 3D, el Racetiger SL permet enfrontar fĂ cilment els revolts rĂ pids dins i fora pista (58) DEACON 84 El carver de pista ideal per a totes les condicions de neu. El Deacon 84 esquia bĂ© en qualsevol pista, amb neu en pols o amb gel. El Titanal Frame integrat ofereix potĂšncia i estabilitat, la nova fixaciĂł LowRide XL amb GripWalk permet una gran transferĂšncia de potĂšncia grĂ cies al seu gruix minse. LâesquĂ incorpora Full Sidewall i base P-Tex 4504. La construcciĂł 3D.Ridge Powered by Titanium, combinada amb la tecnologia 3D.Glass augmenta, al seu torn, la transferĂšncia de potĂšncia i ofereix mĂ©s resistĂšncia a la torsiĂł, mĂ©s adherĂšncia als cantells i mĂ©s agilitat. El nou concepte 3D radius eleva a una nova dimensiĂł les seves prestacions de carving (59)
(58)
(59)
(60)
BLAZE 106 Destinat a freeriders que esquien i aprecien una maniobrabilitat dinĂ mica, Ă gil i esportiva. Amb els seus 106 mm, el Blaze 106 pesa nomĂ©s 1772 g (186) i assegura tota la flotaciĂł necessĂ ria a la neu pols. Una plataforma per a la fixaciĂł de titanal de tan sols 0,3 mm de gruix ofereix transmissiĂł directa de potĂšncia i una acumulaciĂł rĂ pida de pressiĂł de gir a gir. Per conservar la seva flexibilitat i agilitat, no sâha utilitzat titanal a lâespĂ tula ni a la cua; aixĂ sâobtĂ© una reacciĂł mĂ©s rĂ pida i directa de lâesquĂ, que demana menys esforç, cosa dâagrair en els terrenys mĂ©s estrets i irregulars. Cal destacar lâinsert de goma elĂ stica als cantells de lâespĂ tula i de la cua. La seva elasticitat permet absorbir cops, garantir la resistĂšncia i proporcionar una flotabilitat excepcional fora de la pista (60) 142
LIVE THE MOMENT MACH1 LV 130 La Mach1 tiene un diseño totalmente renovado. Ofrece unas prestaciones excepcionales con ajuste anatĂłmico en 3 posibles volĂșmenes. El diseño de transmisiĂłn de potencia asimĂ©trico combinado con la opciĂłn de personalizaciĂłn C.A.S te permitirĂĄ arrasar la montaña, no tus pies.
# L I V E T H E M O M E N T T E C N I C A S P O R T S . C O M
Informe novetats botes 2020 - 2021
Celes Piedrabuena Obertura: Head
Comoditat i rendiment Sota aquestes dues premisses gira la gran majoria de noves botes dâesquĂ que pots trobar a les botigues, aquesta temporada. Com sempre, ens hem adreçat a les principals marques que podeu trobar al nostre mercat i els hi hem demanat que triessin amb total llibertat tres de les seves unitats per aquest informe. El resultat sĂłn les mĂ©s de 60 botes que podreu veure a les pĂ gines que segueixen. Hi ha botes de competiciĂł alpina, de pista, tot terreny, de freeride, adreçades a les noies i, corroborant la tendĂšncia creixent de les temporades anteriors, moltes botes destinades a lâesquĂ de muntanya. No ja al touring mĂ©s âpurâ, que tambĂ©, sinĂł a lâskimo mĂ©s democrĂ tic, en una nova demostraciĂł que aquesta prĂ ctica va a mĂ©s temporada rere temporada.
Informe novetats botes 2020 - 2021 ATOMIC REDSTER TEAM ISSUE 130 LâAtomic Redster Team Issue 130 Ă©s una bota de curses, summament estable per a la Copa del MĂłn i en totes les competicions alpines. Ăs flexible perĂČ seriosa, amb una mica mĂ©s de flexiĂł grĂ cies a un material lleugerament mĂ©s tou a la carcassa. Perfecta per a esquiadors que trobin les opcions 170 o 150 massa encarcarades pel seu estil. MantĂ© lâADN de les botes mĂ©s rĂgides de la Copa del MĂłn, amb caracterĂstiques com la carcassa Progressive Race Shell i el revestiment World Cup Liner. TĂ© un ajust anatĂČmic amb una forma de 95 mm i una gran potĂšncia i control perquĂš et moguis per la muntanya a tota velocitat. Talles: 22-29
HAWX ULTRA 120 Aquesta Ă©s una bota esportiva molt lleugera, de duresa mitjana-alta i una forma estreta, en quĂš sâuneixen el pes lleuger i lâalt rendiment. El botĂ Mimic Platinum 3M Thinsulate Ă©s el mĂ©s adaptable que mai ha fabricat Atomic, ajustant-se amb precisiĂł a la forma de cada peu, guanyant aixĂ en comoditat i rendiment. Aquesta bota forma part de la gamma dâesquĂ alpĂ mĂ©s lleugera, grĂ cies al Prolite, revolucionĂ ria construcciĂł lleugera amb reforços addicionals en zones clau. TambĂ© compta amb el Power Shift, lâAcuff Alignment i els Grip Pads, que la converteixen en una de les botes mĂ©s personalitzables. Funciona fins i tot en les condicions mĂ©s exigents. La comoditat per esquiar tot el dia estĂ garantida. SerĂ s capaç dâesprĂ©mer lâesquĂ tot el que el teu cos i ment et demanin. Talles: 24-30
HAWX PRIME XTD 120 TECH GW Som davant una bota revolucionĂ ria que fusiona lâall mountain i el freeride touring. La lĂnia que separa ambdues modalitats sâestĂ fent cada vegada mĂ©s difusa. Si et cal una bota que serveixi per a ambdues propostes, ara Ă©s la teva! Amb una construcciĂł Prolite, la sensaciĂł llegendĂ ria de les Hawx i tota la capacitat de muntanya juntament amb les prestacions touring de les Backland grĂ cies al mecanisme Free / Lock 4.0 ski-to-walk i la Frictionless Pivot. La construcciĂł dâaquest model XTD 120 estĂ feta a partir dâun plĂ stic mĂ©s tou que el de la gamma mĂ©s alta, XTD 130, perĂČ compta amb el mateix botĂ Platinum, que es modela a fi dâadaptar-se al teu peu, el que Ă©s sinĂČnim de mĂ xima comoditat i rendiment. La paraula âTechâ del nom indica que contĂ© insercions que tâajuden durant la pujada. Talles: 24 -32
146
DALBELLO
DYNAFIT
DS ASOLO 120 GW Especialment dissenyada per a esquiadors esportius i exigents que volen un rendiment superior. Amb una amplada de 98 mm, cobreix la bretxa entre la DRS i la DS convencional. La provada construcciĂł Powercage en combinaciĂł amb el botĂ interior, que ha estat completament redissenyat i que tĂ© una llengĂŒeta dâescuma Ultralon, dona una unitat altament esportiva sense sacrificar la comoditat. GrĂ cies a quatre nous ganxos fets a mida, la DS Asolo pot tancar-se amb mĂ©s facilitat i suavitat. El resultat Ă©s una adherĂšncia ĂČptima, una transmissiĂł de potĂšncia directa i un rendiment precĂs. Les soles GripWalk de sĂšrie faciliten el fet de caminar amb les botes dâesquĂ i redueixen el risc de relliscar. Talles: 24,5-30,5
TLT8 EXPEDITION CL Amb 1.020 grams, Ă©s un referent en el camp de les botes de dues sivelles. LâelecciĂł perfecta per a lâesquiador que prioritza la rapidesa. A fi dâincorporar mĂ©s velocitat, comoditat i seguretat en una pujada, sâha desenvolupat el sistema de tancament Ultra Lock 4.0. El seu maneig Ă©s senzill i intuĂŻtiu i estalvia temps en passar del mode de pujada al de baixada. La sivella superior funciona com a palanca per al mecanisme dâesquĂ i tambĂ© obre la canya, grĂ cies a la rotaciĂł de 60o de la qual sâestalvia energia en la marxa natural. A la baixada, la bota es pot bloquejar en una inclinaciĂł cap endavant de 15o o 18o. Molt adequada per a travessies o pujades en terrenys escarpats o gelats. Existeix una versiĂł femenina. Talles: 25-30,5
PANTERRA 120 GW Destaca per lâequilibri que presenta entre confort i prestacions, i per una regulaciĂł personalitzada. Ăs la sĂntesi de comoditat i prestacions. Va destinada a esquiadors esportius que volen una transmissiĂł de potĂšncia perfecta i valoren un ajust sense problemes. El disseny Powercage i la carcassa exterior fressada proporcionen una distribuciĂł ĂČptima de les forces en tota la bota i redueixen el pes sense sacrificar lâestabilitat. Ofereix un confort mĂ©s gran grĂ cies a les soles Grip Walk i a la manera de marxa (Hike Mode), aixĂ com a la carcassa exterior regulable. GrĂ cies a la tecnologia MyFit, el botĂ IF Comp es pot adaptar a mida del peu per mitjĂ dâun suau escalfament. TambĂ© mantĂ© el disseny Cabrio que, amb la seva arquitectura de tres peces, ofereix una flexiĂł uniforme, absorciĂł dâimpactes a mĂ©s de suport lateral i posterior. Talles: 24,5-30,5
HOJI PU Alumne avantatjat de la famĂlia Hoji. El seu sistema de bloqueig especĂfic permet una transferĂšncia ĂČptima de potĂšncia a lâesquĂ. Al mateix temps, la bota facilita una tĂšcnica de marxa eficient amb la mĂ xima llibertat de moviment amb una rotaciĂł de 55o. AixĂČ, combinat amb el seu pes lleuger de 1.500 grams, proporciona un moviment natural i estalvi dâenergia en qualsevol mena de terreny. A mĂ©s, lâSpeed Nose redueix el pes de la bota en un 15%. A la vegada, permet un desplaçament del peu un 12% mĂ©s eficient amb un retrocĂ©s del punt de pivot de 4 mm. Amb una amplada de 103,5 mm, la corretja de velcro i tres sivelles microajustables, el peu es troba en una posiciĂł ideal per a oferir un rendiment mĂ xim en les baixades i en els terrenys exigents. TambĂ© hi ha la versiĂł per a dona. Talles: 25-31,5
QUANTUM ASOLO RevolucionĂ ria bota dâesquĂ de muntanya per a esquiadors de travessa amants del freeride, ambiciosos i experimentats. El secret de la sĂšrie Quantum resideix en la tecnologia Bonded Shell, de concepte radical: una construcciĂł innovadora en dues peces i amb ajust anatĂČmic, tant de la carcassa com de la canya Dual Link, feta de poliamida rĂgida i reforçada amb fibra de vidre. Tot i el baix pes, de nomĂ©s 1.060 grams, aquesta bota ofereix un impressionant confort dâascens i un rendiment convincent en el descens, per a sortides exigents dâesquĂ de muntanya. Permet la combinaciĂł dâuna carcassa exterior ferma i rĂgida amb una sola contĂnua sense sacrificar la llibertat de moviment en els ascensos. El botĂ interior ID Touring, molt lleuger i dâalta qualitat, es pot ajustar a la forma del peu.
SEVEN SUMMITS Per a amants de lâesquĂ que busquin un bon equilibri entre la comoditat i el rendiment sĂČlid de lâesquĂ. La Seven Summits ofereix la mateixa soluciĂł tĂšcnica que el model Neo Px. GrĂ cies al sistema de tancament Ultra Lock 2.0, sâajusta, obre i tanca amb una sola sivella, de manera que estalvia temps en passar del mode de pujada al de baixada, guanyant a la vegada en comoditat. La sivella superior tĂ© doble funciĂł: com a palanca per al mecanisme dâesquĂ i com a obertura del coll de la canya. Aquesta i la carcassa integren els materials âmarfranâ i poliuretĂ . El resultat Ă©s una flexiĂł progressiva i un bon rendiment de baixada. Disponible amb el botĂ Custom Ready, mĂ©s gruixut i tambĂ© orientat cap al rendiment de baixada, que, en ser mĂ©s encoixinat, proporciona mĂ©s gran suport, precisiĂł i control mentre esquieu. Talles: 25-31,5
Talles: 22,5-30,5
147
Informe novetats botes 2020 - 2021 FISCHER RC4 THE CURV GT 130 VACUUM Aquesta bota ofereix rendiment de competiciĂł alpina i comoditat. Molt lleugera, amb la inclinaciĂł cap endavant regulable, la RC4 Curv GT 130 es pot configurar per a qualsevol nivell dâesquĂ. El folre IFZ, amb cordons i termoformable, proporciona un ajust del tot personalitzable. Poden fixar-se coixinets individuals al folre per cobrir punts especĂfics o proporcionar un ajust segur del talĂł. La llengĂŒeta es pot treure i modelar perquĂš sâadapti millor. Cal destacar la sola Grip Walk: afegeix seguretat i comoditat i, grĂ cies a la tecnologia Somatec, proporciona una posiciĂł del peu mĂ©s natural. AixĂČ es tradueix en un control mĂ©s gran i una millor transmissiĂł de les ordres dels peus als esquĂs, guanyant en comoditat i efectivitat. Talles: 22,5-29,5
RC4 THE CURV 110 VACUUM Proporciona alt rendiment i flexibilitat a la pista. La RC4 personalitzable Curv 110 Vacuum tĂ© un ajust estĂ ndard amb flexibilitat afegida a zones sensibles i dâalta pressiĂł del revestiment per a una major estabilitat i comoditat. La seva carcassa lleugera i el modelatge opcional Vacuum ofereixen un ajustament segur per a lâesquĂ agressiu, ja que, recordem, aquest sistema brinda un ajust ĂČptim a la forma del peu, inclosa la carcassa exterior, el que Ă©s sinĂČnim de comoditat i esquiabilitat. Pel que fa a la sola Grip Walk, afegeix seguretat i comoditat, mentre la seva tecnologia aporta una posiciĂł del peu mĂ©s natural, el que es tradueix en un major control i una millor transmissiĂł de les ordres dels peus als esquĂs. Talles: 22,5-29,5
RANGER ONE 120 VACUUM La sensaciĂł de lleugeresa, lâalt rendiment en qualsevol condiciĂł i la inigualable comoditat a lâhora de caminar de la Ranger One seduirĂ als esquiadors que sâestimen el freeride i lâall mountain. El disseny dâentrada fĂ cil del peu, la palanca dâesquĂ/caminada intuĂŻtiva i la carcassa personalitzable de 110 de flexiĂł permeten gaudir de la neu com si res. Quan els millors descensos vĂ©nen seguits dâuna llarga pujada, lâexcel.lent capacitat per caminar de la Ranger Free es converteix en la millor amiga de lâesquiador; i quan sâhan de travessar roques o gel, la sola Grip Walk permet una conducciĂł cap endavant i cap amunt eficients; sense oblidar que el sistema Vacuum ofereix un ajust ĂČptim a la forma del peu, inclosa la carcassa exterior. Talles: 22,5-29,5
148
FULL TILT
HAGAN
ASCENDANT SC LâexitĂłs model llançat la passada temporada es diversifica ara en altres dos, un de mĂ©s freeride i lâaltre mĂ©s free touring. LâAscendant Sammy Carlson, el que ara ens ocupa, Ă©s el promodel dâaquest freerider, amb el botĂ envoltant dâuna bota lleugera, dura i cĂČmoda. La carcassa dâaquesta bota sobresurt per oferir una llarga durabilitat. Incorpora el botĂ Pro Tour Wrap, els ganxos sâaccionen amb facilitat i la sola Grip Walk afavoreix el fet de caminar damunt la neu. El mĂ©s important, perĂČ, Ă©s que es mantĂ© fidel a la carcassa lleugera Evolution de tres peces, sense oblidar lâesmorteĂŻment desitjable que ofereix una capa de cautxĂș a la sola, absorbint les vibracions, els impactes i els xocs. Talles: 24,5-30,5
CORE PRO Bona opciĂł pels esquiadors de muntanya que valoren una bota lleugera, senzilla i estable. Aquest hivern la Core Pro arriba amb una carcassa millorada i un botĂ nou per a mĂ©s gran comoditat i esquiabilitat. Pensada tant per a dones com per a homes, ofereix un rang de moviment de 65o, sinĂČnim de llibertat de moviments i comoditat. La seva inclinaciĂł cap endavant de 18o en baixar garanteix la potĂšncia necessĂ ria. Dissenyada per a esquiadors de muntanya esportius, el seu botĂ termoformable aporta un ajust ĂČptim, confiant lâajust a dues tanques. El mecanisme dâesquĂ/caminar Power Lock ofereix una gran esquiabilitat i Ă©s fĂ cil dâaccionar, i la sola M-Grip proporciona lâadherĂšncia ĂČptima. Talles: 23-30,5
DROP KICK PRO Lleugeres, amb una llarga vida al davant i nascudes per ser les millors. AixĂ es presenta la sĂšrie de Freeestyle de Full Tilt, on sobresurt la lĂnia de les Drop Kick Series, integrada per tres models. Adreçada als esquiadors de nivell, la bota Pro passa per ser un element bĂ sic al voltant del park i del pipe, tal com sâacredita amb els riders que la calcen. Diuen que Ă©s la bota dâesquĂ freestyle mĂ©s lleugera del mercat. Amb un folre professional, de forma estreta i un botĂ 100% personalitzable, ofereix la fiabilitat que es demana en una bota dâestil lliure, sense sacrificar la comoditat. Fixeuvos en la llengĂŒeta acanalada: grĂ cies al seu disseny permet una flexiĂł lineal mĂ©s suau i natural des de la tĂbia fins als dits del peu; es doblega com si res, proporcionant a la vegada un rebot suau. Talles: 22,5-31,5
PURE Aquesta seductora bota compleix tots els requisits que es demanen en un calçat per a esquĂ de muntanya. Dues sivelles fĂ cils dâutilitzar fan que sigui molt intuĂŻtiva i clara. La rotaciĂł de lâeix de 60o garanteix un moviment natural i cĂČmode de marxa, la qual cosa es tradueix en girs suaus i potents, amb una posiciĂł de baixada perfecta grĂ cies a lâangle dâinclinaciĂł de 16°, i a la flexiĂł mitjana dâentre 90 i 100 que, al seu torn, proporciona una excel.lent adherĂšncia a lâhora de baixar. Per a un ajustament encara millor, les zones del botĂ mĂ©s crĂtiques es poden termoformar a fi dâadaptar-se millor al peronĂ©, a la tĂbia, al turmell i a lâempenya. Bota lleugera i cĂČmoda que estalvia energia a lâhora de pujar, la qual cosa es nota desprĂ©s en les baixades, garantint un control ĂČptim. Talles: 26-30,5
FIRST CHAIR 130 Aquesta temporada, Full Tilt estandarditza la nomenclatura de flexiĂł de les seves botes. La marca deixa de parlar de duresa de 6 o 8, i adopta la numeraciĂł de flex convencional, la qual sâaplica en aquest model. A la sĂšrie First Chair, considerada per aquest fabricant dins de lâall mountain, desapareix la FC 6 i sâhi afegeix un model mĂ©s dur. AixĂ doncs tindrem aquesta bota disponible a 130, 120 i 100 de flexiĂł. Sâha canviat el botĂ, envoltant-lo per un de mĂ©s tradicional, de llengĂŒeta, el nou Pro Tongue, que aporta la millor transmissiĂł de forces als esquĂs. I la sola Grip Walk afavoreix el fet de caminar damunt la neu, sense oblidar lâefectivitat de la carcassa lleugera Evolution, de tres peces, que garanteix lâajust i la rigidesa lateral desitjable. Talles: 24,5-30,5
PURE WOMEN GrĂ cies al sistema de tancament de dues sivelles, aquesta Ă©s una bota dâesquĂ de muntanya lleugera, cĂČmoda i intuĂŻtiva per a tota mena de terrenys. GrĂ cies al sistema de rotaciĂł de lâeix de 60° es camina amb una marxa natural. Lâangle de 16° cap endavant mantĂ© a la baixada una posiciĂł perfecta, i la flexiĂł mitjana entre 90 i 100 proporciona prou llibertat de moviment mentre es puja, i una adherĂšncia excel.lent a la baixada. El botĂ tĂ© zones termoformables al peronĂ©, a la tĂbia, al turmell i a lâempenya. Un punt a destacar Ă©s la zona anatĂČmica: la carcassa es pot eixamplar selectivament a la part frontal del peu. Cal comentar que aquesta bota Ă©s dos quilograms mĂ©s lleugera que la seva homĂČnima masculina: 24,5 per 26,5 quilos. Talles: 23-27,5
149
Informe novetats botes 2020 - 2021 HEAD RAPTOR 120 RS Les Raptor es presenten com a lâevoluciĂł definitiva del rendiment i de la precisiĂł en lâajustament, i amaguen part del seu secret a lâinterior, al botĂ Liquid Fit, personalitzable per a una subjecciĂł segura del turmell i un ajust precĂs. Les sivelles Spineflex vĂ©nen amb un element flexible i un punt de tancament constant, mentre la corretja Booster de doble potĂšncia estĂ dissenyada per a una resposta mĂ©s dinĂ mica i una transmissiĂł mĂ©s precisa. Compta amb un mecanisme per ajustar la flexiĂł, la inclinaciĂł i lâequilibri desitjat a les curses, amb una inclinaciĂł davantera de fins a 16o. Adreçada als esquiadors de competiciĂł alpins exigents, que demanden precisiĂł i una transmissiĂł de potĂšncia adient. Talles: 25,5-27,5 NEXO LYT 110 RS Millor esquiar amb menys esforç. El grafĂš i la nova construcciĂł lleugera de carcassa, Smart Frame Shell, es combinen per oferir una experiĂšncia dâesquĂ inigualable, tan poderosa com lleugera, aconseguint lâequilibri entre rendiment i comoditat en lâĂ mbit all mountain. El disseny dâentrada fĂ cil, grĂ cies al botĂ Liquid Fit, bi-injectat, que garanteix un rendiment cĂČmode i personalitzable, i els materials flexibles, fan dâaquesta una bota molt accessible. La Nexo Lyt 110 RS segueix sent dâalt rendiment i satisfarĂ fins i tot lâesquiador mĂ©s avançat, atĂšs que estĂ dissenyada per als riders a qui encanta carvejar i empĂšnyer els lĂmits. Les noves sivelles sĂłn en un 90% dâalumini, lleugeres i efectives. La nova placa de potĂšncia i el velcro de 500mm augmenta el suport de la part superior, i el Duo Flex permet una flexiĂł progressiva i reactiva amb un control precĂs de lâesquĂ. Talles: 25-30,5 EDGE LYT 110 Les Edge sĂłn la soluciĂł per a les persones de peus amples que busquen rendiment i seguretat. Experimenta el control i la comoditat en una bota lleugera, amb una forma de 102mm, en la que cal destacar quatre punts. GrafĂš: El nou plĂ stic amb infusiĂł de grafĂš combinat amb la nova carcassa Smart Frame ofereix lâequilibri perfecte entre rendiment, comoditat i disseny lleuger. HiTop Tech: El contacte directe entre la llengĂŒeta de la bota i la carcassa ofereix un suport suprem per esquiar amb mĂ©s confiança.Duoflex: Permet un excel.lent equilibri i control en totes les parts de cada viratge. I lâSmart Frame: La nova construcciĂł lleugera de la carcassa, dissenyada especĂficament per a un rebot mĂ©s dinĂ mic, millora enormement el rendiment dels esquiadors que es mouen arreu de la muntanya. Talles: 25,5-27,5
150
LANGE
K2 MINDBENDER 120 Amb lâopciĂł de posar-la en el mode de caminar, les insercions tecnolĂČgiques que calen en excursions alpines i el reconegut Pebax emprat en la seva construcciĂł âlleuger, modelable i sostenible amb el medi ambientâ, aquesta bota ofereix tot el rendiment que es requereix en qualsevol de les condicions de lâall mountain. Amb una flexiĂł de 120, estan dissenyades per funcionar amb força i comoditat. Feu lliscar el botĂ Precision Fit Pro Tour i sentiu com la carcassa Powerlite envolta el vostre peu. Sensible i potent, la 120 Ă©s la segona alumna avantatjada de la col.lecciĂł Mindbender. Una bota que pesa 1.675 grams en la talla 26,5. Talles: 24,5-30,5
RS 130 PotĂšncia i precisiĂł sĂłn dues de les paraules que defineixen aquestes botes, totalment dissenyades per portar-te al cim del podi. Les RS sĂłn el resultat de la profunda comprensiĂł de Lange de la mecĂ nica del peu, de lâajust i del comportament de les botes dâesquĂ. Compten amb la tecnologia Dual Core que ofereix una gran capacitat de resposta i equilibri entre flexibilitat i rigidesa: plĂ stic rĂgid a les Ă rees que transmeten potĂšncia a lâesquĂ, i plĂ stic mĂ©s tou per a les Ă rees que envolten el peu amb lâobjectiu de facilitar lâentrada i sortida a la bota. I, com no podia ser dâuna altra manera, aquesta lĂnia de Lange segueix apostant pel blau elĂšctric. Talles: 22,5-30,5
RECON PRO Nova entrada dins de lâall mountain. Forjada a partir de la guardonada carcassa Powerlite i amb una flexiĂł de 140, aquesta bota ofereix alt rendiment amb un pes mĂnim. Amb el seu revestiment Powerfit Pro, de 98 mm, i la carcassa modelable per calor, ofereix un rendiment de gamma alta. Fabricada amb quatre rigideses diferents de TPU i perfils de gruix de paret optimitzats, el Powerlite Shell aconsegueix un equilibri paradoxal entre agilitat i potĂšncia. Les botes resultants pesen com algunes de les mĂ©s lleugeres alpines i freeride del mercat, perĂČ esquien amb la potĂšncia i la conducciĂł de les mĂ©s feixugues. La tecnologia Energy Interlock, que integra coll i carcassa, dona menys tensiĂł al material de la bota i produeix una flexiĂł mĂ©s suau i progressiva, i el TPU mĂ©s suau a la zona de lâempenya de la carcassa de Powerlite ofereix una entrada i sortida rĂ pida i senzilla del peu. Talles: 24,5-30,5
XT3 120 âDissenyades especĂficament per a lâesquiador de freeride modernâ. AixĂ Ă©s com Lange introdueix aquestes noves botes XT3 per a un ascens gairebĂ© sense esforç i un gaudi com mai de les baixades. Compten amb un major eix de rotaciĂł de fins a 53o i amb un sistema de bloqueig en els modes ascens o descens a fi que puguis utilitzarles el mĂ©s cĂČmodament segons la teva necessitat, i amb la tecnologia Dual Core, que aprofita lâenergia generada per la construcciĂł en sandvitx. La XT3 conquesta qualsevol terreny com a una de les millors botes dâesquĂ de la casa francesa que, grĂ cies a la sola Grip Walk, garanteix la millor de les estabilitats damunt la neu quan els esquĂs no sĂłn sota les botes. Un gran model que podrĂem definir all mountain free, que pesa 1.770 grams en la talla 26,5. Talles: 24-29,5
RECON 130 Model espectacular, tant pel que fa a la seva estĂštica com per les prestacions que ofereix damunt la neu. La premiada Recon 130 ha tornat i ho ha fet per la porta gran. Les botes de rendiment solen ser feixugues, voluminoses i difĂcils de treballar, perĂČ els models Recon, i aquest en concret amb la seva lleugeresa (1.700 grams en la talla 26,5), ofereixen la mateixa potĂšncia i precisiĂł. Unes prestacions que els vĂ©nen donades grĂ cies a la carcassa modelable, a la sola Grip Walk -que facilita el fet de caminar damunt la neu, al botĂ PowerFit Pro -termoformable per a una major comoditat i precisiĂł-, i a la facilitat de calçat. Una gran bota all mountain, situada just per sota de la nova lĂder de la categoria, la Recon Pro. Talles: 24,5-30,5
RX SUPERLEGGERA W La RX Superleggera W LV Ă©s el resultat de la innovaciĂł enfocada al pur rendiment. La revolucionĂ ria tecnologia Dual Core de Lange i la construcciĂł de carcassa Grilamid ultralleugera es combinen per oferir una barreja de precisiĂł, agilitat i potĂšncia al mĂ xim nivell. Basada en el llorejat xassĂs RX per a dona, aquesta versiĂł ofereix una carcassa i un disseny de botĂ ultralleugers, amb una reducciĂł de pes del 25%, que dona com a resultat un rendiment all mountain superior, exclusiu per a les esquiadores mĂ©s compromeses. Una gran bota pel que podrĂem definir com a all mountain pista, que pesa 1.750 grams en la talla 26,5. Talles: 24-31,5
151
Informe novetats botes 2020 - 2021 LA SPORTIVA SOLAR Aquesta bota dâesquĂ de muntanya sobresurt pel seu pes lleuger, per la llibertat de moviment, pel sistema de bloqueig segur i pel seu sĂČlid i reactiu material de construcciĂł. EstĂ equipada amb una carcassa i un coll amb base biolĂČgica Pebax Renew, amb suport ergonĂČmic a la part posterior, i amb el sistema âEasy 2 Wearâ amb una palanca superior de bloqueig/alliberament rĂ pid i una corretja per a la microregulaciĂł. El sistema de tancament Swing-Lock Ski/Walk protegeix dels impactes i garanteix un tancament rĂ pid i segur de la bota. La llengĂŒeta EZ Flex Overlap Tongue permet una llibertat de moviment excepcional grĂ cies a la frontissa entre la part superior i inferior de la bota que permet un moviment mĂ©s ample del turmell. Talles: 24-30,5 STELLAR LâStellar Ă©s una bota de dona, versĂ til grĂ cies a la seva triple compatibilitat amb les fixacions Tour, Trab TR2 i mini. Equipada amb carcassa Pebax Rnew bio-based i amb un ajust estret de la canya grĂ cies al suport ergonĂČmic del darrere, el sistema âEasy 2 Wearâ, sâadapta rĂ pidament a travĂ©s del mecanisme Ă gil de blocatge/alliberament a la lleva. TambĂ© inclou strap microregulable. El nou Swing-Lock âSki/Walkâ protegeix dels impactes i presta un sistema de tancament rĂ pid i segur. LâEZ Flex Overlap Tongue permet una llibertat de moviment excepcional i dâangle ampli. El compacte i precĂs Spider Buckle Evo Closure System garanteix un volum confortable a la part inferior de la bota i permet una perfecta distribuciĂł de la tensiĂł. I la sola Grip Guard garanteix un rendiment excel.lent a les esquiadores mĂ©s ambicioses. Talles: 23-26,5
VEGA Aquesta Ă©s lâevoluciĂł de la bota dâesquĂ de quatre sivelles dedicada als esquiadors de muntanya amb amplitud de mires, a la recerca de la combinaciĂł perfecta de potĂšncia, control, resistĂšncia i precisiĂł dâuna bota de baixada, amb les qualitats de mobilitat, maniobrabilitat i pes lleuger dâuna nova generaciĂł de botes dâesquĂ de muntanya. La carcassa estĂ fabricada amb Grilamid Carbon Renforced lleuger i resistent, mentre que el sistema de bloqueig Vertebra Technology forma una part estructural de la bota i facilita la transmissiĂł de potĂšncia descendent grĂ cies a lâexcepcional â125-Flexâ. La mobilitat de la canya combinada amb el rodament accentuat i el sistema patentat de frontissa EZ Flex del botĂ, millora la facilitat de marxa, grĂ cies tambĂ© a la sola integral Vibram Dual-compost. Existeix una versiĂł per a dona. Talles: 24-30,5
152
MOVEMENT
NORDICA
CARBON PRO Tots els aspectes de la seva construcciĂł contribueixen a lâalt nivell de rendiment i lleugeresa. El coll de carboni absorbeix lâalta pressiĂł sense cap compressiĂł. Aquest model satisfĂ qualsevol esquiador o guia que busqui lleugeresa i un Ășs segur, grĂ cies a lâĂ mplia mobilitat que transmet. El sistema de marxa flexible Ă©s ĂČptim, sense cap sensaciĂł de frenada. El mecanisme de tancament Ă©s senzill i el botĂł del mode esquĂ es pot obrir o tancar amb un simple toc. El botĂ sembla un mitjĂł amb zones de confort especial en llocs especĂfics. Les polaines a la part superior de les botes garanteixen una impermeabilitzaciĂł perfecta en condicions de neu humida o profunda. Per tot aixĂČ, la Carbon Pro estĂ dedicada a tots els competidors dâesquĂ de muntanya. Talles: 24,5-29,5
HF 110 GW Bota que Nordica ha batejat com a totalment Hands Free (HF), que podrĂem traduir per 'sense mans'. Ăs 100% personalitzable, amb carcassa Infrared, botĂ Cork Fit, Primaloft i sola Grip Walk per a poder caminar amb mĂ©s comoditat. El seu botĂ isotĂšrmic li dona un plus de calidesa i confort. El flex de la bota Ă©s de 110. TĂ© lâentrada posterior que, tal com es diu en la seva definiciĂł de Hands Free, permet de posar-te-la i treure-tela amb molta facilitat i sense utilitzar les mans. Destinada a esquiadors que han deixat dâesquiar per la dificultat de posar-se les botes, o bĂ© a gent que busca el mĂ xim confort amb totes les prestacions. TambĂ© existeix la seva homĂČloga en noia, amb un flex de 85. Talles: 24-31
FREE TOUR WOMEN La Freetour representa un gran compromĂs entre pes i rendiment a la lĂnia free touring de la marca Movement. La seva construcciĂł, en Grilamid/Carboni, i el seu revestiment reforçat permeten de mantenir els peus perfectament sobre terrenys difĂcils. Fixeu-vos que, com la resta de calçat de la marca de la poma, lâajust no es confia a les tradicionals quatre sivelles, atĂšs que Movement redefineix la comoditat i lâestabilitat amb la seva sivella de velcro que no defrauda. La Free Tour âtant en dona com en homeâ proporciona un recorregut sublim de 62° sense sacrificar la sensaciĂł sĂČlida dâuna bota dâesquĂ real. El puny i la carcassa Grilamid Carbon donen confiança i la sola Sky Walk ofereix control i adherĂšncia addicionals quan seâls necessita. Pesa 1.200 grams en la talla 24,5. Talles: 23-27,5
PROMACHINE 130 GW Bota inspirada en les millors unitats de competiciĂł, amb botĂ isotĂšrmic 3D Cork Fit i cordons, la qual cosa es tradueix en comoditat, precisiĂł i efectivitat. La llengĂŒeta Ă©s regulable en alçada, la carcassa Infrared, i la sola Grip Walk per a major seguretat i estabilitat. Els seus 1.870 grams demostren que Ă©s una bota prou lleugera dins del seu segment. Presenta un strap de 45mm, una forma de 98mm i un flex de 130. Ha estat desenvolupada per a esquiadors dâalt nivell, que busquin molta transmissiĂł i estabilitat com les que els pot oferir una bota de competiciĂł, perĂČ amb mĂ©s confort i calidesa. Una bota all mountain, 100% dâalt rendiment, que lidera una col.lecciĂł formada per vuit unitats. Talles: 24-30,5
PERFORMANCE La bota dâesquĂ Performance Ă©s lleugera i tĂšcnica, amb botĂ Palau o Ultralon, per a lâesquiador de muntanya a qui li agrada ascendir. Com en tota la col.lecciĂł de Movement en trobareu la versiĂł de dona i la versiĂł dâhome, variant en pes i amplada. I, com la resta de la col.lecciĂł, ha rebut una encertada actualitzaciĂł, reforçant les seves prestacions, atĂšs que som davant dâuna bota dâesquĂ de muntanya que us farĂ pujar i baixar rĂ pidament. En mode de marxa, presenta 62o dâarticulaciĂł del turmell i una combinaciĂł de sivella superior/ corretja dâalliberament rĂ pid. El botĂ Palau dâalta qualitat es pot modelar per calor. El tancament inferior utilitza un cable amb sivella per tirar en diverses direccions, oferint un ajustament rĂ pid i segur, amb un pes equilibrat de 1.200 grams en la talla 26. Talles: 24-30,5
STRIDER PRO 130 DYN Pertany a la col.lecciĂł all mountain, dâaproximaciĂł als grans reptes de la muntanya, desbloquejable a 45o, amb carcassa 100% personalitzable, botĂ Cork Fit, amb Primaloft, strap de 45mm, flex de 130 i soles Michelin Grip Walk per a una major seguretat i estabilitat, inserts Dynafit i una forma de 100mm. Proporciona un gran comportament a la pujada, i molta estabilitat i precisiĂł a la baixada. Destinada a esquiadors que busquin una bota molt completa i versĂ til, bona per a aproximacions i molt bona per a les baixades, tant dins com fora de la pista. A mĂ©s, ofereix una estĂštica molt atractiva i lidera un segment de Nordica format per quatre unitats. Talles: 22,5-31
153
Informe novetats botes 2020 - 2021 ROSSIGNOL HERO WORLD CUP 120 Aquesta bota no enganya a ningĂș, tant per la seva estĂštica agressiva com per les seves prestacions. EstĂ pensada per aconseguir una major potĂšncia en lâesquĂ alpĂ de competiciĂł. Amb un nou disseny, englobat en la gamma Hero de Rossignol, aquest model tĂ© una carcassa amb una forma de 97mm i un flex de 120, a fi dâaconseguir el millor rendiment. La carcassa Dual Core desenvolupada en competiciĂł converteix la bota a una extensiĂł natural de la cama que millora la precisiĂł i ofereix un control total en cada viratge. Talles: 24-30,5
PURE PRO 100 Lâajust adequat amb el flex adequat. La Pure Pro 100 ofereix una potĂšncia i precisiĂł amb un nou disseny. La carcassa amb Sensor Blade sâha concebut per reduir el pes i dirigir lâenergia directament a lâesquĂ. La forma especĂfica per a dona, de 100 mm, ofereix equilibri entre control i comoditat, mentre que el flex de 100 adapta el rendiment a la teva forma dâesquiar. Els botins inclouen aĂŻllament de llana de merino, el material natural mĂ©s cĂ lid, i grĂ cies al botĂ personalitzable es poden adaptar per oferir la mĂ xima comoditat, millorant tambĂ© lâesquiabilitat. Talles: 22-27,5
ALLSPEED PRO HEAT Cordaât les sivelles i llançaât a gaudir de la seva potĂšncia i calidesa. LâAllspeed Pro Heat compta amb la mateixa potĂšncia i precisiĂł personalitzable que lâAllspeed Pro, perĂČ amb un botĂ tĂšrmic per a mantenir abrigats els teus peus en totes les condicions canviants que ens podem trobar a les estacions dâesquĂ. El botĂ tĂšrmic permet graduar-ne la temperatura, i tambĂ© pot accionarse via âbluetoothâ des del mĂČbil. La forma de 100 mm conserva lâequilibri entre control i comoditat, mentre que la carcassa amb Sensor Blade estĂ dissenyada per a minimitzar el pes i fer una transmissiĂł eficient dâenergia a lâesquĂ. El flex de 100 Ă©s ajustable i permet personalitzar la bota de manera que sâadapti a la teva manera dâesquiar. Talles: 24-31,5 154
ROXA
SALOMON
R/FIT 130 I.R. Botes Overlap de pes molt lleuger i amb una duresa de 130. A Roxa asseguren que estem davant les botes all mountain esportives mĂ©s lleugeres que han ofert fins ara. Arquitectura simplificada de dues peces de ânova generaciĂłâ dissenyada perquĂš els esquiadors puguin gaudir dâun rendiment excepcional en muntanya i esquiar amb comoditat. Els seus punts forts sĂłn quatre: Els 102mm a lâempenya proporcionen un relleu modelat a les zones mĂ©s habituals dâadaptaciĂł, que es tradueix en major comoditat i eficĂ cia. A la vegada, el calçat Ă©s molt fĂ cil i a lâinterior amaga el botĂ I.R. Freeride Liner MS, modelable per calor, el qual proporciona un ajustament excepcional, escalfor i un pes ultralleuger, afavorit per lâestructura 3D Cad. Talles: 24,5-32,5
SHIFT PRO 110 W AT Creada per a les enamorades dels descensos fluids en neu pols que volen, perĂČ, anar mĂ©s enllĂ , atĂšs que aquest model combina lâestabilitat i la potĂšncia dâuna autĂšntica bota alpina amb la versatilitat dâuna de touring. Dins o fora de la pista, canviar mai ha estat tan fĂ cil. Lâajust de 100mm de S/Pro i el botĂ Seamless, de disseny ergonĂČmic, combinats amb un insert Sensifit mĂ©s tou, proporcionen una entrada fĂ cil i un embolcall anatĂČmic. Per la seva banda, lâinsert Coreframe millora el feedback amb el terreny i la transmissiĂł de potĂšncia a fi dâoferir un rendiment Ășnic en els descensos. I, de cara al backcountry, el mecanisme Surelock Skiwalk i la funciĂł de marxa del botĂ augmenten la mobilitat de la canya. Talles: 22-31,5
R3S 110 La construcciĂł Cabrio de Roxa, de tres peces â bota, canya i llengĂŒetaâ assegura cĂČmodament el peu i la part inferior de la cama, i optimitza la flexiĂł suau i progressiva. Els models Cabrio sĂłn extremadament versĂ tils i brillen en condicions de terreny i neu variades. Representen lâavantguarda en el disseny de botes dâesquĂ. Ens ho demostra el fet que les facin servir alguns dels millors esquiadors del mĂłn, com ara Glen Plake. El seu botĂ Biofit Last es pot termoformar en un tres i no res. La llengĂŒeta en poliamida ofereix una flexiĂł suau cap endavant amb rebot rĂ pid i mantĂ© el contacte amb la cama de lâesquiador durant tot el gir, proporcionant una excel.lent absorciĂł de les vibracions del terreny i una major sensibilitat. Talles: 24,5-32,5
SHIFT PRO 130 AT Creada per a esquiadors masculins enamorats de les baixades en neu pols a altes velocitats que volen, perĂČ, canviar dâaires ocasionalment i escalar nous pics, atĂšs que aquest model combina lâestabilitat i la potĂšncia dâuna autĂšntica bota alpina amb la versatilitat dâuna de touring que et permet gaudir de tota la muntanya. Lâajust inclusiu de 100mm de S/Pro i el botĂ Seamless de disseny ergonĂČmic, combinat amb un insert Sensifit mĂ©s tou, proporcionen una entrada tremendament fĂ cil i un embolcall anatĂČmic, amb la mĂ xima comoditat per al backcountry. Amb els seus 1,67kg, aquesta bota permet ascendir amb tota facilitat. El mecanisme Surelock i la funciĂł de marxa del botĂ augmenten la mobilitat de la canya, mentre que lâinsert LT garanteix una transmissiĂł directa de la força. Talles: 22-31,5
R/FIT W 95 Aquesta bota all mountain adreçada a les dones destaca per la lleugeresa. Els seus punts forts sĂłn quatre: El botĂ 102 Biofit âde 102mm, proporciona un relleu modelat a les zones mĂ©s habituals dâadaptaciĂł. Els models CM Biofit tambĂ© sĂłn termomodelablesâ, un disseny que permet calçar-se i descalçar-se fĂ cilment, el material PU+ a la canya âel polĂmer proporciona una resistĂšncia estructural dâexcepciĂł amb un pes ultralleuger i una gran capacitat de personalitzaciĂł grĂ cies a la calorâ i a lâestructura Next Gen, que optimitza lâĂșs del material, afavorint la lleugeresa i oferint una resistĂšncia estructural increĂŻble. I tambĂ© sâha de parlar del botĂ U75, dissenyat per a brillar en les fases dâascens i esquĂ. Els seus reforços al coll i a la llengĂŒeta de plĂ stic, amb la possibilitat de modelar aquest folre (turmell/talĂł i llengua) un 75% per calor, garanteixen el millor rendiment, ajust i comoditat. Talles: 22,5-27,5
S/PRO HV 120 Model dâhome que adapta el llegendari ajust S/ Pro de Salomon a unes necessitats mĂ©s Ă mplies. Desenvolupada per a esquiadors que busquen el confort i el rendiment dâuna bota S/Pro adaptada a una altra morfologia, aquest model de pista sâha concebut amb una forma anatĂČmica de 102mm. Ara, la construcciĂł mĂ©s ampla de la carcassa ofereix fins i tot mĂ©s espai perquĂš puguis gaudir dâun major confort sense comprometre el teu rendiment a les pistes. Ajust inclusiu a lâinstant: El doble insert Sensifit permet una entrada senzilla, mentre que la forma anatĂČmica de 102mm i el botĂ sense costures preformat proporcionen mĂ©s comoditat i un millor ajust per als peus mĂ©s amples. Ăs totalment personalitzable grĂ cies al Custom Shell HD, i la construcciĂł Coreframe 360 permet personalitzar tambĂ© la canya, la carcassa i el botĂ. Talles: 24-33,5 155
Informe novetats botes 2020 - 2021 SCARPA MAESTRALE RS Canvi dâestĂštica per a una de les botes referents dins del catĂ leg de la firma italiana. Adreçada a les aproximacions, enguany aquesta bota Ă©s mĂ©s lleugera (1.440 grams en la talla 27), mĂ©s rĂgida i mĂ©s cĂČmoda, alhora que mĂ©s sostenible, atĂšs que Ă©s respectuosa amb el medi ambient en lâelecciĂł de materials per a la seva construcciĂł, i hi incorpora la tecnologia Recco per a una major facilitat de recerca en cas de ser vĂctima dâuna allau. El botĂ, pensat per a un Ășs de muntanya, Ă©s termoformabe i presenta els reforços adients a les zones adequades. La sola Vibram aporta seguretat i comoditat, i confia en tres ganxos i un finger strap per a lâajust. Talles: 24,5-32
ALIEN 1.0 Model destinat a qui viu per a la competiciĂł skimo i per a qui es mira el pes de les botes amb lupa alhora que el rendiment li resulta clau. Amb una canya de carboni, una carcassa inferior de Grilamid amb infusiĂł de carboni, botĂ Intuition, sola Vibram i un nou sistema de cordons Boa interns, sinĂČnim de comoditat, lleugeresa i eficĂ cia, la redissenyada Alien 1.0 Ă©s la bota lleugera de Scarpa adreçada a les curses per als competidors de skimo, com ho demostren els seus 785 grams en la talla 27. Talles: 24-30
F1 LT Combinant elements ultralleugers de les seves botes de cursa Alien amb un disseny mĂ©s versĂ til i orientat al backcountry, la nova F1 LT Ă©s la bota de muntanya mĂ©s lleugera de la firma italiana (990 grams en la talla 27), optimitzada per a missions dâalt quilometratge, travessies ambicioses i descensos tĂšcnics dâalpinisme amb esquĂs. La carcassa i la canya LFT de Carbon Grilamid ofereixen una increĂŻble relaciĂł potĂšncia-pes. El marc de torsiĂł Lambda 3D augmenta lâestabilitat lateral i el rendiment en baixada. El mecanisme dâesquĂ Speed Lock Ă©s resistent, precĂs i fĂ cil dâutilitzar. El Sistema BoaÂź Fit per a un ajust rĂ pid i segur, mentre el sistema de polaina impermeable proporciona una protecciĂł total contra la neu. Una nova bota de Scarpa que arriba per a seduir, tant per la seva estĂštica com per les seves prestacions. Talles: 24 - 31
156
SCOTT
TECNICA
SCOTT FREEGUIDE CARBON Ăs una bota totalment nova. El perfil dâusuari Ă©s lâesquiador que busca baixades extremes en les seves sortides de skimo. Sâha de destacar la llengĂŒeta de dues peces, la qual ofereix un gran angle de rotaciĂł i caminabilitat, alhora que una flexiĂł progressiva i natural. A la vegada, el botĂ ultraconfortable incorpora el sistema de llaçada Boa en comptes de cordons. TambĂ© cal fer esment de les soles de goma desmuntables i reemplaçables, sense oblidar que lâincreĂŻble ajustament de la carcassa de fibra de carboni âvisible a la mateixa carcassaâ ofereix una transmissiĂł dâenergia precisa i potent per a obtenir un alt rendiment a les baixades. Talles: 25-29.5
MACH1 130 MV El vaixell insĂgnia de Tecnica que triomfa a les pistes. La Mach1 estĂ consolidada i reconeguda en el sector de les botes dâalt rendiment. Dissenyada per a esquiadors potents i amb bon nivell, ofereix una combinaciĂł perfecta de precisiĂł en la transferĂšncia de la força, control total i comoditat. Personalitzable al 100% amb la seva tecnologia patentada C.A.S., grĂ cies a la qual es pot termoformar en un tres i no res, i amb una mĂ xima eficĂ cia tant al botĂ com a la carcassa. Una bota de forma 100mm, que a lâinterior presenta el botĂ C.A.S. Ultrafit Pro Race, que confia lâajust a quatre sivelles microajustables dâalumini i a una corretja superior de 45mm. Talles: 24-32,5
CELESTE Sis sĂłn els punts que defineixen aquesta bota de ski touring pensada per a les noies. Disseny especĂfic pensant en els peus de les esquiadores, bloqueig automĂ tic, mĂ xima adherĂšncia, amortidor per a una millor sensaciĂł a lâhora dâesquiar, major rendiment i millor flexiĂł. Una bota que enguany es presenta renovada amb sola Vibram i amb aquesta Ășnica combinaciĂł de colors. A mĂ©s, es beneficia del treball de la tecnologia PowerLite. Les botes PowerLite es fabriquen a partir de grilamid, el que les fa mĂ©s rĂgides, lleugeres i primes que altres carcasses lleugeres. Amb un ajust ergonĂČmic i facilitat dâĂșs, aquestes botes no nomĂ©s esquien bĂ© per la seva lleugeresa, sinĂł que tambĂ© ho fan molt bĂ©, donada la tecnologia que calcen. Talles: 23-27.5
MACH1 PRO W LV La potĂšncia i la comoditat mai han estat mĂ©s unides! La Mach1 Pro Woman Ă©s la bota ideal per a esquiadores amb un bon nivell que no volen renunciar a la comoditat ni a un gran poder tĂšrmic. GrĂ cies als microcristalls de la tecnologia Celliant del botĂ, sâaconsegueix que retorni al cos la calor que es genera. Tant el botĂ com la carcassa, amb la premiada tecnologia patentada C.A.S. i CUFF, sĂłn personalitzables. TĂ© una forma de 98mm, adreçada a la pista, amb quatre sivelles microajustables dâalumini, acompanyades dâuna corretja superior de 35mm i dâun botĂ que, com dĂšiem, Ă©s ajustable i molt confortable, garantint la comoditat i lâescalfor al mĂ xim. Talles: 3-8,5
ORBIT La Scott Orbit Ă©s una bota de muntanya orientada a les pujades perĂČ que, alhora, ofereix el rendiment desitjat a les baixades. El que se sacrifica en pes es compensa amb una bota molt estable, amb una canya mĂ©s alta per a un major rendiment en baixada i amb un sistema de sivella/ corretja que estalvia temps i esforç durant les transicions. El sistema de bloqueig âsivella-roda de cadellâ permet un ajust rĂ pid i senzill. El tancament a la zona de lâempenya ha estat optimitzat i esmorteeix les vibracions del terreny a la perfecciĂł, el que Ă©s sinĂČnim de comoditat i rendiment. TambĂ© incorpora la tecnologia PowerLite âcap compromĂs entre rendiment dâesquĂ, pes i comoditatâ i tĂ© fa 1.235 grams en la talla 26,5. Talles: 23-31,5
COCHISE 130 DYN Carcassa ultralleugera, que es pot desblocar, amb un rang de moviment de 42o i flexiĂł de 130... Aquesta Ă©s la targeta de presentaciĂł de la mĂ©s que reconeguda Cochise 130 de freeride, que lâactual temporada arriba amb una imatge renovada i amb una forma de 99mm. Som davant la bota mĂ©s polivalent de Tecnica, atĂšs que ens permet de rebentar la neu mĂ©s dura amb la seva gran transmissiĂł de força a lâesquĂ o de fer sortides amb fixacions que es poden desbloquejar grĂ cies al seu gran rang de moviment i un pes mĂ©s que correcte per a aquesta mena de botes. La tecnologia patentada Custom Adaptive Shell (C.A.S.) permet personalitzar-la. Disposa de soles intercanviables, dâun botĂ termoformable Ultrafit Pro-C.A.S, amb la carcassa i la canya de poliĂšter, i lâajust a cĂ rrec de quatre ganxos microajustables dâalumini i una corretja superior de 45mm. Talles: 22.0 - 31.0
157
clubs DelegaciĂł Central
AEM Asociación Española de Mushers Av. Canaletes, 47, baixos 08719 Jorba Tel. 653 771 156 i 937 883 254 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, à tic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889
GRAN Club dâEsquĂ Granollers (VallĂšs Oriental) C/ Girona, 50 08402 Granollers Tel. 938 793 680 i 663 025 293
CCLF Club Canicross Les Franqueses Plaça Can Prat, 2, 1r 2a 08520 Les Franqueses Vallés Tel. 637 355 699
GRANUEC Club Esportiu Granuec de CompeticiĂł C/ Girona, 50 08402 Barcelona Tel. 938 793 689
CEB Club dâEsquĂ BerguedĂ (BerguedĂ ) C/ PĂo Baroja, 6 08600 Berga Tel. 938 211 674 CEC Centre Excurs. Catalunya (Barcelona) C/ ParadĂs, 10 08012 Barcelona Tel. 933 152 311 Fax 933 151 408 CEFC Club EsquĂ Familiar Cerdanya (Barcelona) C/ Josep Maria Sert, 20-22 B, 08173 Sant Cugat del VallĂ©s CEMAD Centre Excurs. Madteam C/ Reig i Bonet,12-14 Esc.A 2Âș 4ÂȘ 08024 Barcelona CET Centre Excursionista Terrassa (Club dâEsquĂ Terrassa) (VallĂšs Occidental) C/ Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa Tel./Fax 937 333 804 COMA Club dÂŽEsquĂ La Coma (VallĂšs Occidental) C/ Carles Riba , 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del VallĂšs Tel. 629 738 910 CQUIE Centre Quitxalla Exc. de Puig-Reig (Barcelona) C/ Les Abelles, 30 08692 Puig-Reig Tel. 938 380 166 CSO Club de Curling Sporting lâOlla (VallĂšs Oriental) C/ La Sagrera, 23 08186 Lliçà dâAmunt Tel. 938 416 510 ECM Manlleu EsquĂ Club (Osona) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu Tel. 938 511 406 i 626 745 960
PC Club dâEsquĂ Port del Comte (Lleida) C/ Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 492 375 RCD Real Club Deportivo Espanyol De Barcelona Av. Baix Llobregat, 100 08940 CornellĂ de Llobregat Tel. 93 292 77 13 Fax 93 425 45 52 SEUCC UniĂł Caravanista de Catalunya (Barcelona) C/ AragĂł, 416, 1-3 08013 Barcelona Tel. 932 450 500 SOL Club dâEsquĂ Solsona Casal de Cultura, Local 27 25280 Solsona Tel./Fax 973 483 875 UEC-S UniĂł Excursionista CatalunyaSants (Barcelona) C/ Jocs Florals, 51-53 08014 Barcelona Tel. 933 325 494 Fax 933 311 012 UES UniĂł Excursionista Sabadell (VallĂšs Occidental) C/ Salut, 14-16 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 Fax 937 250 590SJ Agr. St. Jordi Empl. Caixa Estalvis de Catalunya (Barcelona) C/ DiputaciĂł, 188-196, baixos 08011 Barcelona Tel. 934 538 027 i 656 900 488 Fax 934 533 26 TEC Club dâEsquĂ TorellĂł (Osona) Apartat de Correus 147 08570 TorellĂł Tel. 938 505 146
DelegaciĂł Occidental AEP AssociaciĂł Esportiva Pallars (Pallars SobirĂ ) Apartat de Correus 9 25560 Sort Tel. 973 621 457 Tel. 608 101 033 CEL Centre Excursionista Lleida (SegriĂ ) C/ Comerç, 25 25007 Lleida Tel. 973 242 329 CENA Club EsquĂ NĂČrdic de lâArp (Alt Urgell) C/ De la Font, 12-14, 2n 2a 08243 Manresa Tel. 627 255 051 CEPP Club dâEsquĂ Port AinĂ© Pallars Av Flora Cadena, 6 25594 Rialp Tel./Fax 973 621 209 CEPS Club dâEsquĂ la Pobla de Segur C/ De la Font, s/n 25500 La Pobla de Segur Tel. 973 680 098 Tel. 699 304 030 CES Club dâEsquĂ Surf de Neu Vall de BoĂ (Alta Ribagorça) Plaça Sant MartĂ, 7, 1r 25528 TaĂŒll Tel. 973 696 283 i 646 730 453 Fax 973 696 283 EEC Espot EsquĂ Clubs Valls dâĂneu (Pallars SobirĂ ) C/ Major, 77-79, baixos 25580 Esterri dâĂneu Tel. 973 626 156 GER Grup dâEmpresa Ribagorçana (Alta Ribagorça) Av. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 472
DelegaciĂł Oriental ALCE Alpine Line Club DâEsports (Cerdanya) C/ Solana, 3 17520 PuigcerdĂ Tel. 972 880 465 BELLVER Club dâEsquĂ Bellver (Cerdanya) Av. Pere Sicart, Torre de Sant Josep25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 182
GARTIC Club Esportiu Gos Artic C/ DiputaciĂł, 211 08011 Barcelona Tel. 637 798 282
VCE VoltregĂ EsquĂ Club (Osona) Ronda Navarra, 12 08510 Roda de Ter Tel. 938 507 978 i 626 946 001 Fax 938 512 256
CANMC Club AlpĂ NĂșria Masella Cerdanya (Cerdanya) Av. Pirineus, 23, baixos 17520 PuigcerdĂ Tel. 972 140 579 Fax 972 883 041
GOSCAT Club Canicross GosEsport Catalunya C/de la Cova, 6 08294 El Bruc gosesport.cat@gmail.com
VIC Club dâEsquĂ Vic (Osona) Apartat de Correus 129 08500 Vic Tel. 938 862 766
CEI Club EsquĂ Internacional (Cerdanya) Apartat de Correus 48 17520 PuigcerdĂ Tel. 666 54 36 37
CEAC Club EsquĂ AlpĂ CeretĂ (Cerdanya) Espanya, 27 17520 PuigcerdĂ Tel. 619 567 555 Fax 972 882 006 CEAP Club dÂŽEsquĂ AlpĂ Pirineus (Cerdanya) C/ de lâEsglĂ©sia, Edifici CĂšrvol Blanc, s/n 17537 La Molina Tel. 933 303 008, 663 740 902 i 972 892 210 CEFUC Club EsquĂ Fons Urgellet Cerdanya (Cerdanya) C/âSant Just, 6 25700 La Seu dâUrgell CEMT Club Esportiu Masella Team (Cerdanya) Av. Peu de Pistes, s/n 17538 Masella Tel. 972 144 000 Fax 972 890 078 ClubâEsportiu de Patinatge ArtĂstic de PuigcerdĂ C/ RamĂłn Condomines s/n 17500 PuigcerdĂ Tel. 607 946 900 CER Centre Excursionista de Ripoll (RipollĂšs) Apartat de Correus 51 17500 Ripoll Tel./Fax 972 700 540 CEPAP Club Esportiu Patinatge ArtĂstic de PuigcerdĂ Ramon Condomines, s/n Poliesportiu 17500 PuigcerdĂ Tel. 607 946 900 ClubâSnowboard & Freeski Cerdanya (RipollĂšs) Central, 29, Ă tic 2 17538 Alp Tel. 680 213 696 CPE Club Pirinenc LâEsquella (RipollĂšs) Mestre Isern, 24 17534 Pardines CIM EsquĂ Club Cim (Cerdanya) Av. del Segre 50 17520 PuigcerdĂ Tel. 937 278 368 ELIT C. Esq. LĂșdic i Tec. Cerdanya-Masella (Cerdanya) C/ Nord, 27 17538 Alp Tel. 972 144 330 FCSS Freestyle Club Ski & Snow La Molina (Cerdanya) Av. Supermolina, 1 17537 La Molina Tel. 972 892 157, 972 145 116 i 679 957 969 Fax 972 892 707
158
FON Club dâEsquĂ Fontalba (Cerdanya) C/ San QuintĂ, 20, baixos 17534 Ribes de Freser Tel./Fax 972 729 075 GEIEG Grup Excursionista i Esportiu GironĂ (GironĂšs) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel. 972 202 946 GEC Grup Exc. CampdevĂ nol (RipollĂšs) Apartat de Correus 15 17530 CampdevĂ nol Tel. 972 712 171 GNA Club dâEsquĂ Girona (GironĂšs) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tel. 972 203 802 Tel. 639 050 692 GPUIG Club Gel PuigcerdĂ (Cerdanya) Apartat de Correus 105 17520 PuigcerdĂ Tel. 610 093 333 Tel. 620 518 318 LLIVI Club dâEsquĂ LlĂvia (Cerdanya) C/ de lâEsport, s/n 17527 LlĂvia Tel./Fax 972 146 100 LMCE La Molina Club dâEsports (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 650 619 708 Tel. 627 981 596 MEGA EsquĂ Club Mega Neu (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 972 145 062 MLEC ESQUĂâCLUB (Cerdanya) Hotel Roc Blanc Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina Tel. 938 257 016 Tel. 667 563 606 PAT AssociaciĂł Play and Train (Cerdanya) CamĂ Vell dâAlp, 22 (Escadarcs) 17538 Alp Tel. 687 518 500 PEC Club dâEsquĂ PuigcerdĂ (Cerdanya) C/ Major, 50, Local Entitats 17520 PuigcerdĂ Tel. 972 880 093 Fax 972 883 032
PPUIG Club Poliesportiu PuigcerdĂ (Cerdanya) Apartat de Correus 11 17520 PuigcerdĂ Tel. 972 880 243 Fax 972 881 979 SCOG Ski Club OlĂmpia GERG Ctra Vella 15 - Poliesportiu 17539 Ger Tel. 608 147 173 RACC Reial AutomĂČbil Club Catalunya (GironĂšs) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tel. 972 892 023 i 685 190 491 SCC Ski Club Camprodon (RipollĂšs) Ctra. de MollĂł, km.11,300 PavellĂł Llandrius - Desp. 2 17867 Camprodon Tel. 972 74 08 84 Fax 972 74 07 37
DelegaciĂł Val dâAran AISC Ainhoa Ibarra Ski Club Cardenau Casañes 13, casa 4 25598 SalardĂș Tel. 606 951 147 ANEC Aran NĂČrdic EsquĂ Club C/ Sant MartĂ, 19 25598 Gessa Tel. 973 645 954 i 616 774 908 CAEI Club AranĂ©s Esports dâIuern C/ Arnals, 7 25530 Vielha Tel. 973 642 057 Fax 973 642 409 CEGVA Club Esports de GĂšu Val dâAran Av. Garona, 33 (Palai de GĂšu) Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CCVA Club Curling Val dâAran Av. Garona, 33 (Palai de GĂšu) Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CEVA Club EsquĂ Val dâAran C/ Major 33 25537 Aubert COPOS Copos Ski Club Apartamentos Elurra, s/n 25539 Betren Tel. 973 640 024 Fax 973 642 825 MAC Assoc. Exc. Montanha Aran Club C/ Pansaueth,4 25598 SalardĂș Tel. 630 050 927 i 973 644 186
neu professionals
A
DEMANA LA TEVA ASSEGURANĂA DE LLEURE PER ALS ESPORTS DâHIVERN! BUTLLETA DOMICILIACIĂ BANCĂRIA TARGENEU (64âŹ) TN FAMILIAR 3P(141âŹ)
TN INFANTIL (41âŹ) TN FAMILIAR 4P(153âŹ)
MULTIRISC (133âŹ)
MR INFANTIL (72âŹ)
MR FAMILIAR 3P(309âŹ)
MR FAMILIAR 4P(351âŹ)
Cognom 1.................................................Cognom 2......................................................... Nom ........................................................ DNI....................................................................... Adreça.................................................................................................................................... Codi Postal ........................................... PoblaciĂł .............................................................. TelĂšfon ................................................. Data de naixement ............................................ E-mail...................................................................................................................................... NÂș targeneu temporada anterior .....................................................................................
DADES DEL COMPTE BANCARI IBAN ............... Entitat ............... Of............... DC....... NÂș compte..................................... Nom del titular del compte................................................................................................ DNI........................................................... Signatura
MĂ©s info a www.fceh.cat FederaciĂł Catalana dâEsports dâHivern - Rambla GuipĂșscoa nÂș 23-25, 1e E 08018 Barcelona - Tel. 93 415 55 44 - Fax. 93 237 85 26
160
EslĂ loms dâalt voltatge. Audi e-tron Sportback. 100% elĂšctric.
Home of quattro Consum dâelectricitat combinat: 21,4-25,7 kW h/100 km. EmissiĂł combinada de COâ: 0 g/km (NEDC: 0 g/km).
Audi patrocinador oficial de Baqueira Beret i Sierra Nevada