ESPORTS D'HIVERN N62

Page 1

ESPORTS D’HIVERN

ANY XXII ‱ TEMPORADA 20/21 ‱ NÚM. 1 ‱ PREU 4€

PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESPORTS D’HIVERN

www.laneualdia.cat

www.esportsdhivern.cat

Actualitat Esquiar en temps de Covid Aventura Descens del K2 Entrevistes MĂČnica Bosch / Henrik Kristoffersen Estacions BoĂ­ TaĂŒll Ecologia La petjada de carboni Material 100 esquĂ­s i botes novetat 2021



#unpaĂ­sunequip

PerquĂš ens hi juguem molt,

fem-ho bé Un país, un equip

esportcat

@esportcat

esportcat

esport.gencat.cat


Be aware of what you wear Tus baselayers favoritas son ahora las màžŁàžs sostenibles: Performance Warm ECO - Hecha con hilo reciclado. Active Warm Eco - Hecha 100% con hilo reciclado.

#zeroexcuses

BE AWARE OF WHAT YOU WEAR odlo.com/sustainable


sumari 38

58

44

90

52

144

editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas

cap de redacciĂł

Celes Piedrabuena

cap de producciĂł

Pancho Pi-Suñer Osés redacció

Neus Cardiel

maquetaciĂł

MPD & Arts, David AlbarracĂ­n, MĂČnica Gil coordinaciĂł FCEH

David Giménez

administraciĂł

MarĂ­a JesĂșs Torres

correcciĂł de textos

UniĂł de Federacions Esportives de Catalunya redacciĂł i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat impressiĂł

Gráficas GÓMEZ BOJ (PRINTED IN SPAIN) distribució

SGEL (Barcelona) preu

4 Euros, IVA inclĂČs edita

Media Pro Dynamic, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 79 , Baixos 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 @ redacciĂł: hivern@mpd.es @ publicitat: mpd@mpd.es DipĂČsit Legal: B-17593-1996 Resta prohibida la reproducciĂł parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D’HIVERN Ă©s una publicaciĂł de Media Pro Dynamic per a la FederaciĂł Catalana Esports d’Hivern, i Ă©s liure i no tĂ© vincles comercials amb cap empresa del Sector.

FederaciĂł Catalana d’Esports d’Hivern President: MĂČnica Bosch

Rambla GuipĂșscoa nÂș 23-25, 1e E 08018 Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat

ESPORTS D’HIVERN #62 Actualitat 008 MĂČnica Bosch, presidenta de la FECH 012 Qui Ă©s qui? 028 Equips de neu de la FECH 030 PromociĂł escolar, una realitat consolidada 034 Albert de GrĂ cia (Meteopirineus Catalans) 038 Esquiar en temps de Covid-19 044 BoĂ­ TaĂŒll, patrimoni de l’esquĂ­ 052 La petjada de carboni 058 La riquesa dels canons de neu 066 HistĂČric descens del k2 amb esquĂ­s 072 Cara a cara a 4.000 metres 076 Kamtxatka, bellesa primitiva 082 Copa del MĂłn 090 Henrik Kristoffersen 100 Les disciplines de la FECH

Material 108 Marc Gombau 112 Ceres ecolĂČgiques 114 PassiĂł pels esquĂ­s artesans 118 Manual del comprador 122 Novetats esquĂ­s 2021 144 Novetats botes 2021 Seccions 004 editorial 006 opiniĂł 014 notĂ­cies 042 targeneu - multirisc 064 floc comte amb l’skimo 094 competiciĂł 096 la federaciĂł informa 158 clubs LICENSED MARKS:

Els esquiadors cuidem la natura, per aixĂČ aquesta revista estĂ  editada amb paper i tintes responsables amb el medi ambient.

R GRÁ

Cradle to Cradle Certifiedℱ Silver

Institucions i Entitats col·laboradores:

Revista membre de l’AssociaciĂł de Publicacions PeriĂČdiques en CatalĂ 

THE LICENSED MARKS IDENTIFIED ABOVE MAY BE LICENSED TO:

hubergroup Deutschland Gm FOR THE BELOW LISTED CERTIFIED PRODUCTS ASSOCIATED WITH THE NAME:

hubergroup Eco-Offset Ink Pre

Amb la col·laboració de Cradle to Cradle Products Innovation Institute ISSUE DATE CERTIFICATION #

3147

13 September 2017

EXPIRATION DATE

12 September 2019

LEAD ASSESSMENT BODY: EPEA GmbH

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

Foto: ©HEAD

Only the following products the scope of this certificatio Agreement:

Empreses col·laboradores:

hubergroup Eco-Offset Ink

ANY XXII TEMPORADA 20-21

3

Certified under Version 3.1 of the Cradle to Cradle Certifiedℱ Product Standard Use of Licensed Marks is subject to terms and conditions of the C2CPII Trademark License Agreement and Trademark U Cradle to Cradle Certifiedℱ is a certification mark licensed by the Cradle to Cradle Products Innovation Institute


editorial Foto: Espot/FGC

Una finestra d’oportunitats en temps d’adversitats A ningĂș se li escapa que vivim moments especialment complicats, arran de la pandĂšmia de la Covid-19 que ha marcat de forma molt intensa el 2020. Les circumstĂ ncies, sovint capritxoses, han determinat que aquest any del tot incert coincideixi amb un relleu a la presidĂšncia, desprĂ©s de la fi del mandat de l’Òscar Cruz. Un canvi de junta directiva a la FederaciĂł Catalana d’Esports d’Hivern, amb nou equip al capdavant, que engega una nova etapa fins al 2024 amb nombroses idees al cap i moltes ganes de treballar i d’afrontar els reptes que s’esdevindran.

Un perĂ­ode de quatre anys al capdavant d’una entitat que ens permetrĂ  treballar per l’esport, en tots els seus angles, i situar-lo al centre del tauler, per involucrar-ne totes les peces possibles. Desenvolupar un projecte esportiu de referĂšncia, potenciar la popularitzaciĂł i promociĂł dels esports d’hivern i impulsar la formaciĂł esportiva des de la base fins a la tecnificaciĂł i l’alt rendiment, sĂłn alguns dels propĂČsits mĂ©s essencials, basats en unes lĂ­nies mestres molt clares. Afortunadament, al llarg de la meva trajectĂČria he pogut aprendre i viure el mĂłn de l’esport des de diversos vessants. D’esportista, formada en un Club i posteriorment tecnificada a la FederaciĂł, a directora general i ara presidenta de l’entitat, he constatat l’incalculable valor dels Clubs, l’alma mater dels esports d’hivern i la pedrera dels equips de tecnificaciĂł de la FederaciĂł.

El primer, la crisi sanitĂ ria actual, que volem convertir-la en una oportunitat per als esports d’hivern. Ara, mĂ©s que mai, Ă©s moment de potenciar les virtuts que engloben els nostres esports, la majoria practicats a l’aire lliure, en contacte amb la natura, amb distanciament social i ben protegits. PerquĂš l’esport Ă©s salut. I per aixĂČ, hem preparat un calendari ple d’activitats que compleixen amb tots els protocols establerts. Amb els principals integrants del sector, com estacions d’esquĂ­, pistes de gel i Clubs, estem treballant coordinats per tirar endavant les nostres activitats amb total seguretat. Ara, mĂ©s que mai, Ă©s fonamental actuar tots units.

Treballar de la mĂ  de tots ells, des del mĂ©s petit al mĂ©s gran, ens permetrĂ  gaudir d’uns esports d’hivern mĂ©s forts, competitius, atractius i Ășnics. EstĂ  a les nostres mans. Compto amb tots vosaltres!

Crec que per superar el complex escenari actual es requereix, entre altres aptituds, valentia, experiĂšncia, coneixement i molta capacitat de treball. Ingredients que estic segura reuneixen, amb escreix, els companys i companyes que conformen la nova junta directiva, i que podeu conĂšixer una mica millor mitjançant l’article ‘Qui Ă©s Qui?’ d’aquest nĂșmero.

MĂČnica Bosch i Forrellad Presidenta de la FCEH

4


La natura a un sol pas I el primer pas per gaudir de l’hivern a la natura Ă©s descobrir tot el que trobarĂ s a les estacions de muntanya del Pirineu catalĂ . Neu i experiĂšncies en espais naturals Ășnics molt mĂ©s a prop del que t’imagines.


opinió Foto: © Baqueira

AQUEST EXEMPLAR ESTÀ EDITAT AMB PAPERS I TINTES 100X100 RESPECTUOSES AMB EL MEDI AMBIENT

MIRANT AL FUTUR. QUINA MUNTANYA VOLEM PELS NOSTRES FILLS? El sotrac que va representar l’arribada de la Covid-19 i el sobtat tancament de les estacions d’esquĂ­, en una temporada que haguĂ©s estat histĂČrica, ens va emprenyar. El posterior confinament va ser molt dur, sense poder accedir al medi natural, i ara que encarem l’hivern, farĂ  que mirem la muntanya d’una altra manera. Estar tancats durant tres mesos i la posterior eclosiĂł de gent envaint-la ens haurĂ  fet pensar en els beneficis que ens proporcionen el medi natural i les estacions d’esquĂ­ com a part important d’aquest, com l’estem tractant i com volem que quedi pels nostres fills. Segur que el lector, com ens ha passat a l’equip de redacciĂł, s’haurĂ  esgarrifat amb moltes imatges d’aquest estiu i tardor. Igual que amb el teletreball o la compra online, que han arribat per a quedar-se, la gent ha descobert els beneficis de la natura
 i crec que projectant-ho al futur, s’ha d’intentar posar ordre. Som en un canvi generacional, i encara som a temps per a conscienciar a la joventut que puja o als nous “muntanyencs”, que per a molts d’ells, la muntanya representa una activitat “d’un sol Ășs”, quan molts ja sabem que si ho mirem dins del cicle de la vida del planeta, Ă©s molt mĂ©s. Pel futur de la muntanya, juguen molts factors,

normalment entrelligats, i en els quals podem intervenir de moltes maneres. El canvi climàtic i el medi ambient, estan al cap de tots: “es podrà esquiar?”, la desforestació i els incendis, la conservació dels espais naturals, tant pels qui en gaudim com per les infraestructures


EN UNA ÈPOCA ON TOTS VIVIM SUPERCONNECTATS, BUSQUEM LA NATURA PER A DESCONNECTAR

Els usuaris: TĂ© lĂČgica tanta construcciĂł si nomĂ©s s’ocupa com a segona residĂšncia? Com gestionarem les vacances i la disponibilitat d’accedir-hi d’acord amb el teletreball? Els nostres joves: Estimen i senten realment la muntanya? AquĂ­ apareix la dialĂšctica entre l’Ășs del medi natural com un espai d’oci o l’extensiĂł d’un centre d’entrenament i la valoraciĂł d’aquesta per ella mateixa. Sent igual la muntanya un snowboarder surfejant un half-pipe amb auriculars que un practicant de raquetes pel mig del bosc? Tot aixĂČ representa un plegat de temes que de 6

ben segur ens fan pensar a molts de nosaltres, perĂČ tambĂ© a molts locals i institucions que han vist que la gent de les ciutats els Ă©s imprescindible per a tirar endavant la vida a les valls. Satisfer la demanda condicionarĂ  l’oferta del futur perquĂš aquesta s’integri i sigui engrescadora. Nosaltres amb aquesta revista, d’una temporada que desitgem que sigui el millor possible, intentem fer un primer pas, introduint, al marge dels continguts habituals, alguns mĂ©s ad hoc amb el que esteu llegint, com sĂłn materials ecolĂČgics o com s’estĂ  treballant la petjada de carboni a algunes de les nostres estacions. I a mĂ©s, com a contribuciĂł, aquesta revista estĂ  editada amb papers i tintes 100x100 respectuoses amb el medi ambient. Potser trobareu que algunes fotografies han baixat de qualitat, perĂČ a la llarga ens compensarĂ , perquĂš ens servirĂ  per a fer un producte mĂ©s sostenible i respectuĂłs, que ens farĂ  millorar la qualitat de la vida futura a tots. Bon esquĂ­ i millor muntanya,

Panxo Pi-Suñer Editor



MĂČnica Bosch, presidenta de la FCEH

ENTREVISTA A

MÒNICA BOSCH PRESIDENTA DE LA FCEH

Amb una candidatura reforçada i una Ă mplia experiĂšncia federativa, MĂČnica Bosch i Forrellad (Sabadell, 09/09/1972) es converteix en la primera presidenta electa de la FederaciĂł Catalana d’Esports d’Hivern. Mantenir un model econĂČmic d’ùxit, implementar una visiĂł 360 graus dels esports d’hivern, reforçar la connexiĂł amb els Clubs i contribuir al projecte olĂ­mpic Pirineus Barcelona, eixos principals del seu mandat. I per fer-ho estarĂ  rodejada d’una Junta Directiva fresca, mĂ©s femenina –el 41% sĂłn dones– i compromesa per afrontar els reptes de futur. El primer, la incertesa generada per la Covid-19.

“VOLEM QUE LA GENT SE SENTI ORGULLOSA DE FORMAR PART DE LA FAMÍLIA DELS ESPORTS D’HIVERN” David GimĂ©nez

FECH

8


LA TRAJECTÒRIA FEDERATIVA, UN AVAL Enhorabona pel cĂ rrec. Hi hauria preferit arribar tenint competĂšncia, amb una candidatura alternativa? SĂ­ i no. Per una part, el vot Ă©s un exercici democrĂ tic, on es poden escollir diferents propostes i visions, i fins i tot pel meu esperit competitiu m’hauria agradat veure una alternativa. Ara bĂ©, Ă©s cert que ens trobem en uns moments molt complexos, amb la crisi sanitĂ ria, on no hauria ajudat un procĂ©s electoral llarg. De directora a presidenta. Si algun aval pot demostrar Ă©s l’experiĂšncia al capdavant de l’entitat. Certament he pogut passar per tots els nivells, excepte el de tĂšcnica esportiva. I he pogut acumular experiĂšncia, coneixement i visiĂł de futur. Sobretot, crec que m’ha ajudat l’etapa de corredora, perquĂš m’aporta aquell sisĂš sentit que et fa ser mĂ©s sensible amb segons quĂš. I et fa posar el focus en l’esport, que al final ha de ser el gran protagonista. Quins sĂłn els principals reptes que es planteja en els prĂČxims quatre anys? Els grans eixos que presentem des de la Junta Directiva sĂłn quatre, començant per l’organitzaciĂł i viabilitat econĂČmica. Des de la junta treballarem per projectes per estar tots connectats i vinculats amb el dia a dia de la FederaciĂł. No volem ser una junta purament representativa, sinĂł poder incidir en la tasca executiva.

“DES DE LA FEDERACIÓ HEM DE SABER CONNECTAR MILLOR AMB ELS CLUBS, QUE PERCEBIN QUE ESTEM AL SEU COSTAT”

El segon eix, l’esport 360Âș. QuĂš significa? Els darrers vuit anys la FCEH estava sotmesa a un pla de viabilitat, a causa d’una situaciĂł econĂČmica complicada. GrĂ cies a la bona gestiĂł dels darrers anys, ja no tenim aquesta pressiĂł i ara podem centrar els esforços en la gestiĂł esportiva, amb una visiĂł de l’esport que incideixi en tots els seus vessants. Popularitzar els esports d’hivern, generar programes de tecnificaciĂł de mĂ©s qualitat, i definir plans de desenvolupament esportiu amb els Clubs... El treball amb els Clubs serĂ  prioritari i representa, com a tal, el tercer eix del projecte. I el quart eix? El projecte olĂ­mpic i paralĂ­mpic Pirineus Barcelona, que fa anys que s’estĂ  treballant amb un paper molt actiu de la FederaciĂł. El dossier tĂšcnic estĂ  acabat i nomĂ©s falta que el ComitĂš OlĂ­mpic Espanyol (COE) oficialitzi la candidatura al ComitĂš OlĂ­mpic Internacional (CIO).

9

Un mandat que comença envoltat de la incertesa que genera la Covid19. Com es preveu la temporada? Des de la Junta hem creat una ComissiĂł Covid per adaptar els calendaris i els reglaments al context actual. TambĂ© estem treballant a flexibilitzar la participaciĂł en les Lligues Catalanes, ja que Ă©s previsible que hi hagi constants baixes d’esportistes i, fins i tot, d’equips sencers de Clubs durant la temporada. Tenim moltes ganes de dur a terme competicions perĂČ hem de ser conscients de la realitat i les limitacions que ens trobarem. El que no ha canviat Ă©s el pes dels esportistes catalans en les estructures estatals. L’esport d’hivern catalĂ  Ă©s el que aporta mĂ©s esportistes als equips estatals, i ha de continuar sent aixĂ­. Crec que tots hem de tenir clares les regles del joc i els criteris necessaris per passar d’una estructura a una altra. La coordinaciĂł entre les diferents etapes formatives, l’esport de base (Clubs), la tecnificaciĂł (Federacions autonĂČmiques) i l’alt rendiment (Federacions espanyoles) Ă©s bĂ sica perquĂš funcioni l’engranatge.

FORTALESES I DEBILITATS La producciĂł de talent en els diferents esports d’hivern Ă©s una de les fortaleses actuals de la FCEH. Quines altres en destacaria? Per davant de tot l’esport de base i el bon treball que duen a terme els nostres Clubs. Tenim mitjans i recursos, grĂ cies a l’aposta que, des de fa uns anys, fa la Generalitat de Catalunya


MĂČnica Bosch, presidenta de la FCEH pels esports d’hivern. PerĂČ no ens volem conformar amb aixĂČ. Encara ens falta una mica per arribar al nivell internacional que ens agradaria. Estem convençuts que si desenvolupem una lĂ­nia esportiva conjunta des de la base a la tecnificaciĂł, apostant per la formaciĂł continua, farem un pas endavant qualitatiu. I quines debilitats ha detectat? HaurĂ­em d’intentar professionalitzar encara mĂ©s l’estructura federativa, amb un gerent i un director esportiu que puguin aportar un salt qualitatiu als programes esportius i uns comitĂšs que comptin amb suport professional. I ser coherents amb l’estacionalitat dels nostres esports, donant el millor servei al nostre col. lectiu.

ELS CLUBS I LES DONES, ACTIUS A EMPODERAR Ha citat ja diverses vegades els Clubs. Com veu el paper que tenen actualment? Ens hi hem d’acostar encara mĂ©s, que vegin en la FederaciĂł un actiu que ofereix serveis que li faciliten el dia a dia. Els Clubs no es poden sentir mai sols. I els clubs mĂ©s petits, que potser no tenen llicĂšncies de competiciĂł perĂČ fan activitats, que vegin en la FederaciĂł una aportaciĂł constant. En certa manera, desinstitucionalitzar una mica la FederaciĂł. SĂ­, perquĂš moltes vegades ens veuen com aquells que fan reglaments, calendaris, que exigeixen

© Germån Parga

una llicĂšncia... i al final Ă©s una part de regulaciĂł esportiva que hem de seguir fent. PerĂČ ens hem de saber explicar millor per ensenyar que treballem per als Clubs i per a tot el col.lectiu d’esports d’hivern. El que desitjaria Ă©s que se sentin orgullosos de formar part de la famĂ­lia de la FederaciĂł Catalana d’Esports d’Hivern, perquĂš la formem tots. PerĂČ aquest Ă©s un sentiment que no podem imposar, ens l’hem de guanyar.

“UNA PISTA DE GEL TÉ MENYS COST ENERGÈTIC I DE MANTENIMENT QUE UNA PISCINA OLÍMPICA”

Arriba una dona a la presidĂšncia de la FCEH. Pot ser una palanca per impulsar l’esport femenĂ­? Sens dubte que ho Ă©s i ho serĂ , perĂČ jo ho veig amb normalitat. Per a mi no hauria de ser cap sorpresa que, en el cas de la nostra junta, les dones representin el 41% dels membres. PerĂČ no Ă©s el mĂ©s normal i hem de treballar per revertir-ho i normalitzar-ho. I aixĂČ ja no tĂ© marxa enrere. Estic molt contenta amb l’equip que hem format, tant amb les dones com amb els homes.

L’EXPANSIÓ DELS ESPORTS D’HIVERN, AL CAPDAVANT La FCEH compte amb una desena d’esports en actiu entre neu i gel. Quins d’ells diries que han evolucionat mĂ©s darrerament? Els de gel sĂłn la nostra assignatura pendent perquĂš necessitem urgentment instal . lacions on potenciar-los. Podem fer promociĂł escolar i cursos i potenciar les competicions, que si no disposem de mĂ©s instal. lacions, tenim una barrera enorme al davant. Hi ha una soluciĂł en camĂ­ per a aquest greu dĂšficit de pistes de gel? Tenim un projecte olĂ­mpic i paralĂ­mpic al davant, i no s’entendria que volguĂ©ssim acollir uns Jocs amb nomĂ©s tres pistes. Hem de seguir visitant institucions perquĂš obrin els ulls. Hi ha la percepciĂł que una pista de gel comporta un consum energĂštic enorme, i no Ă©s aixĂ­. Una piscina olĂ­mpica de 50 metres tĂ© un cost de manteniment i energia mĂ©s elevat que una pista de gel. I nomĂ©s cal veure les piscines olĂ­mpiques que tenim al nostre voltant. A mĂ©s, sĂłn esports atractius. Ho demostra l’afluĂšncia de gent a les pistes de gel que es posen per Nadal. I els esports de neu? En esquĂ­ alpĂ­ tenim un volum important de practicants, una estructura de Clubs molt consolidada i un potent equip de tecnificaciĂł. En esquĂ­ de fons tenim menys practicants i l’hem de se-

© Toni Grases - www.photoset.es

10


guir potenciant, amb un projecte de promociĂł escolar que ha donat una empenta important a aquest col.lectiu. Ens falta que acabin de fer el salt al mĂłn de la competiciĂł federada. I aixĂČ tambĂ© passa amb el mĂșixing i canicrĂČs. Ens hem d’apropar mĂ©s a aquests col.lectius perquĂš facin el pas i s’atreveixin a penjar-se un dorsal, ja que a vegades veuen les competicions federades amb certa por. I pel que fa a l’snowboard i freeski, ja fa diverses temporades que estem treballant molt bĂ©, amb un programa de detecciĂł de talents, seguiment i tecnificaciĂł i un circuit de competicions atractiu. Ens falta aconseguir una estructura de Clubs una mica mĂ©s Ă mplia. L’expresident, Òscar Cruz, deia a EDH que els nens i nenes de Catalunya, especialment de les comarques de muntanya, no poden viure d’esquena a la neu. Com s’aconsegueix? El projecte de promociĂł escolar, amb l’Esport Blanc Escolar (EBE) ha permĂšs fer un canvi espectacular en aquest sentit. PerquĂš parlem d’esports de quĂš hi viu tota la comarca, sigui treballant a la neu o en altres serveis com la restauraciĂł. Ara tenim el repte de sumar al projecte els esports de gel, i que els nens i nenes de la Cerdanya i la Vall d’Aran puguin practicar-los a la seva pista. Parlant de promociĂł escolar, xifres en mĂ  l’evoluciĂł Ă©s considerable. Com pot seguir evolucionant? NumĂšricament hem tocat sostre perquĂš l’EBE ja ha arribat a totes les escoles de 3r i 4t de PrimĂ ria de les comarques del Pirineu. Ara te-

nim el repte de donar continuĂŻtat a aquests esportistes, que puguin seguir lligats als esports d’hivern de la mĂ  dels Clubs del territori. I, en aquest sentit, tambĂ© hem de poder tenir un seguiment de tots aquests alumnes: quins han pogut continuar practicant esports d’hivern pel seu compte, quins no, per quins motius... Hem d’anar de la mĂ  dels Clubs i ja hi estem treballant.

TambĂ© hi ha veus crĂ­tiques cap al projecte, basades en qĂŒestions urbanĂ­stiques, mediambientals i econĂČmiques. L’escenari ideal seria que ens poguĂ©ssim explicar, tant als que hi estan a favor com en contra. El projecte Ă©s totalment sostenible des del punt de vista mediambiental, econĂČmic, social... No Ă©s una candidatura a l’estil Sotxi, tot al contrari. EstĂ  adaptada al creixement natural, a la realitat del nostre territori

Una de les motivacions d’aquests nens i nenes Ă©s poder viure uns Jocs OlĂ­mpics i ParalĂ­mpics a Catalunya. Esperem que aixĂ­ sigui. El dossier tĂšcnic estĂ  fet, i demostra clarament la viabilitat del projecte, amb unes instal.lacions i un territori idoni per organitzar uns Jocs d’hivern. Ara manca Descarrega’t aquest QR i podrĂ s veure la presentaciĂł del programa de la presidenta.

“EL PROJECTE OLÍMPIC PIRINEUS-BARCELONA ESTÀ ADAPTAT A LA REALITAT DEL NOSTRE TERRITORI”

l’acord final de totes les administracions per tal que el COE presenti l’interùs al CIO dins el termini previst. Ara mateix estem en mans de la política.

© FCEH

© Toni Grases - www.photoset.es

11


FederaciĂł

QUI ÉS QUI? ELISABET POUS Vicepresidenta 4a. Barcelona, 1956 Llicenciada en Biologia.

MÒNICA BOSCH Presidenta

M’agradaria aportar els meus coneixements i experiĂšncia personal en l’ensenyament per aconseguir que sigui compatible la prĂ ctica d’esports d’hivern amb la formaciĂł acadĂšmica. L’educaciĂł Ă©s un procĂ©s global on l’esport hi pot sumar molts valors.

Sabadell, 1972 Esquiadora olímpica i llicenciada en ADE. Posar al servei dels esports d’hivern tot el meu coneixement i experiùncia des del vessant esportiu i de gestió.

MAITE BALAÑÀ Vicepresidenta 5a. Delegada Territorial Occidental Lleida, 1972 FuncionĂ ria. Fa molts anys que treballo en la neu des d’un Club. M’atrau l’oportunitat de fer-ho des de la FCEH, amb una visiĂł mĂ©s Ă mplia. La confiança en la gent de la candidatura i tenir una dona presidenta ha estat decisiu.

DAVID SAMPER Vicepresident 1r.

CARLES BLASCO Tresorer

Barcelona, 1965 Industrial. Conseller delegat a CASALS VENTILACIÓN. President ClĂșster Habitat Barcelona. Apassionat de l’esquĂ­ i la moto.

Barcelona, 1957 Arquitecte. Delegat TĂšcnic d’EsquĂ­ AlpĂ­ autonĂČmic i estatal.

Aplicar a l’esport les millores econĂČmiques de la nostra FederaciĂł.

M’he sumat a aquest projecte per aplicar els meus coneixements en el mĂłn de la gestiĂł esportiva i econĂČmica amb molt rigor i transparĂšncia.

LLUÍS BREITFUSS Vicepresident 2n. Delegat Territorial Cerdanya

EUDALD CAROL Secretari

Barcelona, 1969 Tùcnic esportiu de Grau Superior Responsable d’activitats i esdeveniments de FGC.

Ripoll, 1968 Llicenciat en Dret i advocat.

Aconseguir ser referents en el mĂłn dels esports de neu i de gel. Tenim un equip que sap el que es necessita.

Vull ajudar a que la nostra FederaciĂł apliqui professionalitat i rigor en el treball per aconseguir resultats formatius i esportius.

VÍCTOR NAVARRO Vicepresident 3r

FRANCESC ROCA Delegat Territorial Oriental

Barcelona, 1974 Llicenciat en ComunicaciĂł PublicitĂ ria a ELISAVA i MĂ ster de Creativitat a ESADE. Empresari de la Publicitat i la ComunicaciĂł.

Ripoll, 1957 Arquitecte Tùcnic. Intentar ajudar amb el que pugui a una colla d’apassionats dels esports d’hivern, disposats a dedicar-hi, de forma totalment altruista, moltes hores i molts esforços.

PerquĂš porto molts anys treballant pel cĂșrling, i seguirĂ© treballant fins que deixi de ser un esport minoritari. 12


DESCOBREIX LA JUNTA DIRECTIVA DE LA FCEH MARC ORDÓÑEZ Vocal

ANNA GELI Delegada Territorial Val d’Aran

Barcelona, 1975 Llicenciat en Economia. Analista de dades.

Lleida, 1978 Llicenciada en ComunicaciĂł Audiovisual. Periodista.

Em fa il.lusiĂł sumar-me a un projecte basat en els principis d’organitzar proves esportives, fomentar l’esport entre els mĂ©s joves i generar i acompanyar esportistes d’elit en el seu camĂ­.

Per fer de Catalunya i l’Aran els models de referùncia educativa i professional dels esports d’hivern.

JUDITH LLUENT Vocal

RUBÉN LLOP Delegat Territorial Central

Barcelona, 1971 Llicenciada en QuĂ­mica - FĂ­sica. DT-FIS. TĂšcnic Esportiu EsquĂ­ AlpĂ­.

El Prat de Llobregat, 1973 Graduat en Dret i Mosso d’Esquadra.

M’he sumat a la candidatura per aportar la meva experiĂšncia en l’esquĂ­ alpĂ­ i mirar de fer-lo mĂ©s visible i popular.

Vull sumar i aportar la meva experiùncia en l’exitós, fins ara, projecte de patinatge de velocitat i exportar aquest ùxit a la resta de disciplines de la FCEH.

BERTA COLL Vocal

SERGI ROSÉS Vocal Barcelona, 1972 Llicenciat en EconĂČmiques. Empresari.

Barcelona, 1985 Arquitecta, fotĂČgrafa, knowmad.

Com a professional de la comunicaciĂł i apassionat de l’esport, vull contribuir a apropar mĂ©s els esports de neu i gel a la gent, amb la FCEH com a porta d’entrada.

FRANCESCA TORRELL Vocal

Formar part de la FCEH Ă©s una oportunitat per construir un projecte fresc i Ă gil a travĂ©s d’una visiĂł diferent i innovadora.

AURELI BISBE Vocal

Cerdanyola, 1970 Enginyera Superior en Telecomunicacions, MĂ ster en AdministraciĂł i DirecciĂł de plantes industrials. Consultora en Lean Management.

Barcelona, 1948 Enginyer industrial. President de l’ACEM.

Fer de la FederaciĂł Catalana d’Esports d’Hivern una organitzaciĂł mĂ©s Ă gil, dinĂ mica i mĂ©s propera, orientada als esportistes, famĂ­lies i clubs. 13

Soc l’okupa de la Junta. IntentarĂ© ajudar a aconseguir una candidatura per a uns JJ.OO. d’hivern a casa nostra.


notĂ­cies ‘The Ultimate Ski Book’, el llibre definitiu de l’esquĂ­ Un llibre per regalar aquest Nadal o per autoregalar-se, sobre tot si us agraden els esports d’hivern i l’esquĂ­. ‘The Ultimate Ski Book’ parla dels pioners de l’esquĂ­ fins l’esquĂ­ modern. L’autora i aficionada a l’esquĂ­ Gabriella Le Breton presenta l’evoluciĂł d’aquest esport i tots els elements que l’envolten. Aquesta ediciĂł revisada de ‘The Ultimate Ski Book‘ segueix la histĂČria de l’esquĂ­ a travĂ©s dels segles; capturant l’essĂšncia de l’activitat hivernal mĂ©s popular del mĂłn mitjançant una fotografia fascinant i un text inspirador. Des de les primeres superestrelles d’esquĂ­ i les modes d’esquĂ­ mĂ©s memorables fins a les millors estacions del mĂłn i els xalets mĂ©s prestigiosos, recull tot allĂČ que als esquiadors ens agrada conĂšixer. Elm podeu trobar a Amazon per 49 euros.

Pinnacle, la jaqueta de la dona activa de Helly Hansen La nova jaqueta d’esquĂ­ femenina Pinnacle estĂ  dissenyada per a superar les expectatives dels professionals i entusiastes. Forma part de la Resort Ski Collection Tardor / Hivern 2020 de Helly Hansen, combinant dissenys clĂ ssics amb tecnologia innovadora de termoregulaciĂł per mantenir el cos cĂ lid, fresc i sec a la muntanya. Quatre serien els punts forts d’aquesta jaqueta de HH per a dona. ConfecciĂł de teixit Helly Tech altament impermeable i transpirable per mantenir el cos sec i protegit en condicions adverses. L’Ășs de teixit de grau professional elĂ stic en quatre direccions permet un rendiment ĂČptim sense restriccions. Caputxa extraĂŻble i compatible amb casc, i el Life Pocket, que mantĂ© els telĂšfons mĂČbils i els dispositius electrĂČnics tres vegades mĂ©s calents i confortables que una butxaca normal perquĂš els mĂČbils funcionin fins i tot en els dies mĂ©s freds. www.hellyhansen.com

SKFeetSystem encerta la bota per als teus peus Quantes vegades has anat a una botiga d’esquĂ­ i no has trobat una bota que s’ajusti als teus peus o has vist com trigaven una eternitat a oferir-te la bota que buscaves? Ara, aquesta incertesa queda enrere grĂ cies a SKFeetSystem, un software que guarda les dades dels teus peus per a que quan vagis al teu establiment de confiança trobis rĂ pidament la bota que millor et va. Aquesta opciĂł l’ofereix la cadena de botigues de lloguer Skiset, grĂ cies a un software que permet fer un escĂ ner del teu peu en tres dimensions, dient al moment quina Ă©s la bota o el tipus de bota que et va millor. www.skiset.es

ItĂ lia tindrĂ  la pista d’esquĂ­ il·luminat mĂ©s llarg d’Europa

Pràctica bossa d’esquís de Dynastar

El complex hivernal d’Aprica ha estat treballant aquest estiu en la il·luminaciĂł d’una de les seves baixades situades al sector de Baradello 2000, en la que han col·locat 300 postes d’il·luminaciĂł a la pista SuperpanorĂ mica de 5,8 quilĂČmetres de longitud per esquiar sota la llum de la lluna. Si es compleix el que es va dir, a partir del mes de desembre ja s’oferirĂ  aquesta opciĂł, en un projecte que ha tingut un cost al voltant d’un miliĂł d’euros. L’esquĂ­ nocturn que tenim mĂ©s a prop Ă©s el que s’ofereix a l’estaciĂł de Masella, amb una oferta de 10 quilĂČmetres repartits en 13 pistes, sense oblidar-nos de Sierra Nevada i de Grandvalira.

No valores quant de prĂ ctiques sĂłn fins que les fas servir. Les bosses porta esquĂ­s sĂłn una idea molt bona a l’hora de transportar els esquĂ­s per comoditat i tambĂ© per seguretat, evitant cops i ratllades. De bosses hi ha de diferents tipus. Ara us presentem aquesta, de la marca Dynastar, amb capacitat de carregar dos parells d’esquĂ­s i els seus respectius bastons. La bossa es porta molt bĂ© i grĂ cies al seu sistema extensible es pot ajustar la longitud de la bossa segons la mida dels esquĂ­s. Pesa 1.400 grams i el tancament Ă©s efectiu. www.dynastar.com

14


CTEF, l’aposta de l’Euncet Business School per a adaptar-se a l’era post Covid-19 Des de fa tres anys, l’ Euncet Business School, centre universitari i escola de negocis adscrita a la Universitat PolitĂšcnica de Catalunya, aposta per la tecnologia i el management esportiu amb una proposta Ășnica i pionera: el Grau en CiĂšncies i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Condicionament FĂ­sic (CTEF). Aquest grau universitari estĂ  avalat per la UniĂł de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Leitat i Eurofitness, socis del centre universitari Euncet. El sector esportiu tĂ© un gran pes dins de l’economia i la societat, i s’ha reafirmat desprĂ©s del confinament per la crisi sanitĂ ria de la Covid-19. La indĂșstria de l’esport ha sigut una de les mĂ©s perjudicades, i nomĂ©s estan sobrevivint aquells sectors que han vist com a oportunitat la transformaciĂł digital i han adaptat la gestiĂł esportiva a aquest nou panorama. Ara mĂ©s que mai, la tecnologia juga un paper fonamental i l’esport necessita a professionals formats per a les futures innovacions tecnolĂČgiques. www.euncet.es

Julbo t’equipa per a la neu Dins de les moltes novetats de la marca Julbo per aquest hivern sobresurten el casc Peak i la mĂ scara Quickshift. El casc estĂ  especialment adreçat als esquiadors i snowboarders que llisquen per terrenys complicats, els quals demanen una adaptaciĂł perfecta al risc i a l’esforç. NomĂ©s pesa 360 grams, Ă©s ventilat i compleix la norma doble de seguretat per a esquĂ­ i alpinisme. La mĂ scara Quickshift Ă©s el complement ideal. Incorpora el sistema Switch Air, que garanteix un control actiu de la ventilaciĂł i el confort de la mĂ scara. La seva construcciĂł i la seva pantalla cilĂ­ndrica garanteix un estil, un camp de visiĂł i un ajust ĂČptims, mentre les pantalles fotocromĂ tiques Reactiv sĂłn sinĂČnim de visiĂł ĂČptima, faci el temps que faci. www.julbo.com

Garmin i tot sota control Aquest Nadal o -perquĂš no?-, per a donar-te un caprici, repassa les propostes de Garmin, per a tots els gustos i tipus d’esports pel que fa a rellotges i smartwatches multiesport, que s’adapten a les necessitats dels usuaris amb funcions intel.ligents d’esports i salut. Les diferents gammes de rellotge, com la sĂšrie Fenix 6 Pro Solar, Instinct Solar, Quatix 6 Solar i la col.lecciĂł Marq, sĂłn mĂ©s que un rellotge convencional, perquĂš a mĂ©s de donar l’hora, incorporen multitud de funcions intel.ligents, esportives i de benestar perquĂš gaudeixis de la vida i l’esport amb la mĂ xima intensitat i control. Prestacions
 totes: GPS, mapes, control de recorreguts, altĂ­metre, barĂČmetre i moltes mĂ©s aplicacions que no et podrĂ s acabar. Per a obtenir mĂ©s informaciĂł sobre les caracterĂ­stiques, preus i disponibilitat de tots els seus productes, aixĂ­ com accions i patrocinis, visita els llocs web: www.garmin.com/es-ES, www.garmin.com/es-ES/blog, www.twitter.com/ Garmin_Iberia, www.instagram.com/garmin_iberia, ww.facebook.com/GarminIberia

Superlite 150, la fixaciĂł Dynafit mĂ©s versĂ til La marca Dynafit va ser premiada en la passada ediciĂł d’Ispo en el segment Snowsports / Ski Touring Bindings, amb la nova fixaciĂł Superlite 150. Amb tan sols 150 grams i valors z ajustables d’entre 4 i 13, aquesta fixaciĂł fabricada en alumini defineix nous valors de referĂšncia per als esquiadors de travessa centrats en els ascensos. Inspirant-se en l’esquĂ­ de muntanya competitiu, els dissenyadors es van centrar a reduir el pes considerablement en relaciĂł amb els models anteriors. Al mateix temps, la fixaciĂł destaca per les seves diverses possibilitats d’Ășs, seguretat i durabilitat. A mĂ©s de l’alliberament lateral ajustable, l’alliberament frontal de la fixaciĂł pot ajustar-se als requisits individuals de l’esquiador grĂ cies a la forquilla de suspensiĂł de recanvi opcional. La fixaciĂł per speed touring pot muntar-se amb frens o sense i amb la placa d’ajust corresponent. Sense fre, la fixaciĂł compta amb un suport de quatre nivells; amb fre, hi ha disponibles dos nivells en els ascensos. www.dynafit.com

15


notĂ­cies La marca Falke celebra el seu 125Ăš aniversari apostant per la qualitat i la innovaciĂł Fundada l’any 1985, la marca Falke celebra aquest any el seu 125Ăš aniversari i ho fa mantenint-se fidel als principis que l’han convertit en una referĂšncia dins del seu camp. En aquest any tant especial, la referĂšncia alemanya s’inspira en col.leccions passades, i el resultat Ă©s una col.lecciĂł d’aniversari limitada que recull els aspectes mĂ©s destacats del seu passat i els trasllada amb estil al present, tot respectant els valors que han convertit a Falke en tot un referent. Aquests valors no sĂłn altres que la qualitat, la mĂ©s alta artesania i la innovaciĂł constant recolzada per a una especialitzaciĂł sofisticada, un disseny creatiu i, no menys important, continuĂŻtat i total fiabilitat. La firma disposa de col.leccions per a homes, dones i nens, a banda de tenir una col.lecciĂł prĂČpia de mĂ scares anti Covid-19. Alguns dels productes mĂ©s indicats per a la prĂ ctica dels esports d’hivern serien: Mitjons. La lĂ­nia de mitjons tĂšcnics va des del mitjĂł mĂ©s lleuger SK7, passant pels de major rendiment en competiciĂł –per ser tĂšcnics, lleugers i encoixinats que equilibren lleugeresa amb la transmissiĂł de força, evacuaciĂł de la humitat, calor i confort - SK6, SK5, SK4; fins a arribar a l’SK2, que seria el mĂ©s gruixut i cĂ lid. Tots estan el.laborats amb materials de primera qualitat i forma especĂ­fica d’esquerra i dreta. MĂ©s info: https:// www.falke.com/es_es/inspiration/falke-skiing/ MitjĂł SK5.

Roba interior. La gamma de roba interior funcional de Falke presenta una combinaciĂł de teixits d’alta qualitat, que ofereix una regulaciĂł perfecta de la temperatura i la humitat. Les parts funcionals integrades garanteixen una llibertat de moviments mĂ xima i una adaptaciĂł ĂČptima a les temperatures exteriors. La col·lecciĂł presenta lĂ­nies Maximum Warm, Warm i Cool amb teixits sintĂštics i altres amb fibres naturals com WoolTech light, Wool-Tech i Silk. MĂ©s info: https:// www.falke.com/es_es /inspiration /Falke-functionunderwear. Model 125 Years Wool Tech. CĂ psula anniversari Frank Falke-Rohen, el pioner: Falke no seria la marca que Ă©s avui dia sinĂł haguĂ©s estat pel paleta Frank Falke-Rohen, qui treballava com a teixidor temporal durant els freds mesos d’hivern. L’any 1895 va decidir crear la seva prĂČpia empresa i va fundar la seva fĂ brica de teixit a la poblaciĂł de Schmallenberg. Va començar amb vui treballadors i una comanda de no mĂ©s de dues dotzenes de mitjons per treballador al dia. Avui, 125 anys desprĂ©s, Falke segueix essent propietat de la 4a generaciĂł i Ă©s un proveĂŻdor internacional premium de peces de punt, mitjons i mitges, amb mĂ©s de 3.000 empleats a tot el mĂłn.

PROVEÏDORS OFICIALS DE L’ÀUSTRIA SKI TEAM 16


POC

SINTONITZANT AMB L’EVOLUCIÓ L’SKULL DURA COMP, certificat per la FIS, Ă©s un casc al capdemunt de la innovaciĂł i seguretat en competiciĂł. Amb l’exclusiu sistema d’ajustament integrat ”Race Lock”, Ă©s el casc amb quĂš els corredors poden connectar amb una sensaciĂł i enfocament precisos, assegurant-se de que res es mogui, fins i tot a velocitats extremes.

LLEGEIX-NE MÉS A POCSPORTS.COM

SKULL DURA COMP

NUEVO


notĂ­cies EMC, tecnologia antivibracions de Head EMC sĂłn les sigles d’Energy Management Circuit, l’Ășnic circuit de gestiĂł d’energia que redueix les vibracions negatives perquĂš realment puguis confiar en l’esquĂ­ i et concentris en el rendiment. D’aquesta manera, amb la nova tecnologia EMC de Head obtindrĂ s nomĂ©s bones vibracions grĂ cies a una sensaciĂł suau i a una adherĂšncia excepcional en el cant, sense importar les condicions. Quan l’esquĂ­ es doblega i vibra, pren l’energia cinĂštica del mateix esquĂ­ i la transforma en energia elĂšctrica, i aquesta Ășltima s’utilitza desprĂ©s per absorbir les vibracions negatives i com a resultat s’obtĂ© una experiĂšncia suau, fluida i estable. SĂłn diversos els models d’esquĂ­s Head que incorporen aquesta ciĂšncia d’avantguarda com, per exemple, la lĂ­nia Supershape. www.head.com

Smith entra a la Copa del MĂłn d’EsquĂ­ AlpĂ­ La marca Smith ha anunciat el nou acord de patrocini global al qual ha arribat amb l’AssociacĂł AustrĂ­aca d’EsquĂ­ i amb l’equip nord-americĂ  d’esquĂ­ i snowboard per donar suport als atletes d’elit, homes i dones, amb els productes mĂ©s avançats tĂšcnicament, tant per al seu Ășs en entrenaments com en competiciĂł. Oficialment, Smith entra aquest hivern al mercat ‘racing’ amb el llançament de casc Icon, aprovat per la FIS; que destaca pel seu perfil baix i una construcciĂł de la carcassa en ABS ideal per absorbir els impactes a alta velocitat, protegint tot el cap, incloent-hi els beneficis de l’absorciĂł avançada que ofereix el Koroyd, aixĂ­ com una aplicaciĂł d’insercions EPP amb densitat dual en la part frontal de casc per alliberar millor els impactes contra les portes del recorregut. www.smithoptics.com

Pistatxos, energia extra pels esports d’hivern Existeix una alimentaciĂł especĂ­fica per a l’esquĂ­ i els altres esports de neu? Esports com l’esquĂ­ alpĂ­ o el surf de neu i els esports d’hivern en general generen unes necessitats nutricionals especĂ­fiques, a causa del fred i a l’altitud. Segons la Dra. Neus Palacios, especialista en Endocrinologia i NutriciĂł i en Medicina de l’EducaciĂł FĂ­sica i l’Esport, destaca la necessitat de consumir aliments especĂ­fics per mantenir els nivells d’energia i facilitar la recuperaciĂł en esports d’alta intensitat. “La debilitat, la fatiga i la hipĂČxia influeixen negativament en la degradaciĂł de les proteĂŻnes, de manera que la ingesta d’aliments d’alt contingut proteic Ă©s important per a prevenir aquesta alteració”, explica. Afegir un grapat de pistatxos al dia, repartit a mig matĂ­ i a mitja tarda o desprĂ©s de la prĂ ctica esportiva, poden ser la soluciĂł. Un recent estudi de la Universitat d’Illinois ha descobert que el pistatxo tĂ© proteĂŻna completa com la carn, el peix, la llet o els ous perĂČ d’origen vegetal al tenir els nou aminoĂ cids essencials i en harmonia. www.americanpistachios.es

Les botes HF de Nordica es posen sense fer servir les mans Hi ha cops en els que calçar-se unes botes Ă©s un drama, i en el que l’esquiador ha de recĂłrrer a la força i a la destresa. Una situaciĂł que Atomic solucionava en el seu dia amb la lĂ­nia Savor i a la que es suma Nordica amb les noves HF (Hans Free, sense mans). Quatre sĂłn els models existents: HF Elite Heat i HF 110 (home), i els HF Elite W Heat i HF 85 W de dona). Les botes tenen una obertura mĂ xima de 40Âș, la qual fa que els peus entrin com si res en les botes. I un cop a dins, aquestes es poden ajustar trepitjant una cibella posterior monolock o bĂ© fent servir els bastons d’esquĂ­, i sense esforç. El tancament Ă©s automĂ tic, es pot regular i les botes es poden escalfar mitjançant una aplicaciĂł mĂČbil. PrĂ ctiques i efectives. www.nordica.com

18


PLATINUM CHANNEL PARTNER Value Added Reseller


notĂ­cies POC presenta la col·lecciĂł Jeremy Jones i Pow La marca POC ha llençat una col·lecciĂł de col·laboraciĂł del rider Jeremy Jones i l’associaciĂł Protect Our Winters (POW), que dĂłna suport a l’acciĂł positiva per al canvi mediambiental aportant el 10% de tots els ingressos directament al treball de Pow. Aquesta nova col·lecciĂł estĂ  formada per la nova i actualitzada Fornix Spin, aixĂ­ com per les ulleres Fovea Clarity. El casc Fornix Spin Pow JJ s’ha actualitzat i millorat per oferir encara mĂ©s protecciĂł. Molt lleuger i ventilat, presenta un folre optimitzat amb una capa de PC estesa i reforços d’aramida per millorar l’estabilitat estructural i protegir-se dels impactes. Dissenyats per a un ajustament perfecte amb les ulleres POC, els canals de ventilaciĂł tambĂ© s’han optimitzat per garantir que les ulleres no s’empaqueten i afectin la visiĂł. El casc tambĂ© compta amb la tecnologia de coixinets de silicona SPIN (Shearing Pad INSide) i un clip fix per a ulleres que proporciona una seguretat addicional. Per la seva banda, les ulleres Fovea Clarity han estat dissenyades per tenir un ajust perfecte amb els cascos POC. Incorporen la tecnologia Clarity, la qual millora encara mĂ©s el rendiment ĂČptic. www.pocsports.com

Rossignol reforça la seva producciĂł a la fĂ brica d’ArtĂ©s A causa de la realitat i davant la incertesa de la temporada, el Grup Rossignol han augmentat la seva inversiĂł a les fĂ briques que tenen a Franca, ItĂ lia i Espanya. Aquesta notĂ­cia no seria noticiable si no fos per l’aposta força que han fet per la fĂ brica situada al poble d’ArtĂ©s, a la provĂ­ncia de Barcelona, que de fet Ă©s la mĂ©s gran i la de major capacitat per a poder crĂ©ixer; fins al punt que ja han dit que la planta d’ArtĂ©s passa a ser l’eix principal del seu material dur. Una decisiĂł que no deixa de banda la planta que la marca tĂ© a Sallanches (Haute-Saboya), al cor dels Alps, on bĂ sicament es produeixen els esquĂ­s Dynastar i els jĂșniors. En l’actualitat, el Grup Rossignol dĂłna feina a 1.500 persones a tot el mĂłn, 750 a França, i genera el 80% de la seva facturaciĂł a partir de les exportacions. A mĂ©s de Rossignol, Ă©s propietĂ ria de les marques Dynastar, Lange, Look i Kerma. www.rossignol.com

20


Pala, arva, sonda
 i la rĂ dio? Backland Carbon d’Atomic, la bota skimo mĂ©s completa La Backland Carbon Ă©s l’estrella de la col·lecciĂł Backland de botes d’Atomic. És el model de touring mĂ©s orientat als descensos, sense sacrificar el seu rendiment costa amunt. Un botĂ­ transpirable i rentable mantĂ© frescos els peus i el sistema Boa ajuda a un llaçat de la bota mĂ©s fĂ cil. El pivot sense fricciĂł Frictionless Pivot aporta llibertat de moviment perquĂš es pugui pujar per la muntanya amb total confort. El mecanisme Free / Lock 4.0 facilita la maniobra en inclinar-se cap endavant i tambĂ© permet un suport ferm a la canya perquĂš la baixada sigui un plaer. Talles: 34,5-47. Pes: 1.094 grams en la talla 26. www.atomic.com

Si busques la connexiĂł amb l’espai natural, no depenguis del mĂČbil. L’skimo i la prĂ ctica lliure a muntanya ja vivien un augment exponencial i, enguany, a causa de la situaciĂł sanitĂ ria que estem vivint, els afeccionats que les triĂŻn seran encara mĂ©s. En aquest escenari, cal recordar que endinsar-se a la muntanya sempre representa un risc i a l’hivern, en espais naturals, juntament amb la pala, arva i sonda, resulta fonamental la connexiĂł per rĂ dio. Per a comunicar-se, dependre nomĂ©s del mĂČbil Ă©s un problema: zones sense cobertura o amb cobertura insuficient, durada limitada de la bateria, fragilitat de l’aparell, o l’equivocada idea de poder telefonar al 112, en qualsevol lloc i condiciĂł -tan sols es pot fer quan hi ha bona cobertura, i si Ă©s possible des de qualsevol operador. La rĂ dio no Ă©s solament per a professionals, existeix un ampli catĂ leg de rĂ dios sense llicĂšncia, econĂČmiques, lleugeres, petites, fĂ cils d’usar, recarregables amb simples piles i amb la garantia de comunicaciĂł en espais sense cobertura. AixĂ­, endinsa’t a la muntanya amb la mĂ xima seguretat, connectat per qualsevol rĂ dio sense llicĂšncia sense dependre del mĂČbil. MĂ©s informaciĂł: www.expocomsa.com. Expocom, Solucions Integrals en telecomunicaciĂł i seguretat.

21


notĂ­cies Primeres capes ecolĂČgiques d’Odlo A Odlo s’enorgulleixen d’usar ampolles de PET reciclades i residus de producciĂł reutilitzats per crear la roba interior esportiva d’alta tecnologia, el que s’aplica per exemple en la seva lĂ­nia Active Warm Eco, Active Warm Originals Eco i en la versiĂł Active X-Warm Eco, dissenyada per a persones especialment sensibles al fred. De mitjana, s’utilitzen 13 ampolles de PET d’0,5 litres reciclades per fer una capa base d’Active Warm Eco. No hi ha pĂšrdua de qualitat en comparaciĂł amb el poliĂšster produĂŻt convencionalment. Les samarretes i pantalons et mantindran calent i sec, fins i tot durant sessions d’entrenament intenses. L’interior suau i raspallat atrapa la calor corporal, mentre que elimina eficaçment la humitat. Les costures planes tambĂ© eviten qualsevol frec desagradable a la pell i el tall mĂ©s llarg a l’esquena estĂ  dissenyat per mantenir els ronyons i el darrere calent. www.odlo.com

Tecnologia Omni-Heat Black Dot de Columbia Aquest nou tĂšxtil actua com un imant de calor, amb milers de punts negres de diverses capes que capturen la calor solar i atrapen la calor per mantenir a les persones mĂ©s calentes en climes freds. Combinat amb el folre termoreflectant Omni-Heat 3D de Columbia, la nova col·lecciĂł de jaquetes de punts negres Omni-Heat per a homes i dones Ă©s la soluciĂł mĂ©s avançada de Columbia per lluitar contra el fred aquest hivern. La tecnologia Omni-Heat Black Dot compta amb milers de punts negres a l’exterior dissenyats per ajudar a la gent a escalfar de forma mĂ©s intel·ligent. Cada punt multicapa estĂ  fet d’alumini i cobert amb una capa negra per millorar l’absorciĂł de calor de la llum solar directa o dispersa. Extenses proves de laboratori i de camp mostren que la jaqueta s’escalfa rĂ pidament i retĂ© aquesta calor mĂ©s temps que les jaquetes sense aquesta nova tecnologia. Aquestes jaquetes d’Ășltima generaciĂł estan disponibles a www.columbia.com/tech-reflective i en botigues seleccionades.

22


AdiĂłs a la edad del hierro www.autosock.es

Las fundas antideslizantes originales que le ayudarĂĄn a aumentar la tracciĂłn de sus neumĂĄticos cuando las condiciones de la carretera lo requieran. FĂĄciles y rĂĄpidas de instalar y de quitar; ligeras y resistentes.

Aprobada por los fabricantes de vehĂ­culos lĂ­deres del mercado de la automociĂłn. Homologadas segĂșn los estĂĄndares de calidad mĂĄs exigentes en todo el mundo.

Cargue sus esquís y snowboards con facilidad Thule SnowPack Extender Deslice, cargue, repliegue, ¥listo! Thule SnowPack Extender es un portaesquís aerodinåmico deslizante que harå que cargar y descargar sus esquís y snowboards sea råpido, fåcil y cómodo. Thule SnowPack Extender también tiene un diseño contemporåneo que añadirå una imagen deportiva a su automóvil.


notĂ­cies SK

I

PR

©Piau-Engaly

CN

ESP O

RÉ AR

ICARD SR T T R

O SHOP

Pirineu francĂšs: forfets en majĂșscules

·B

El Pirineu francĂšs compta amb fins a 38 estacions d’esquĂ­ des de l’AtlĂ ntic fins al Mediterrani que donen per a molt. N’hi ha d’alpĂ­ i de fons; grans, petites, familiars, amb recorreguts de skimo i que ofereixen mĂ©s de 500 activitats en la neu. La tecnologia ha permĂšs un canvi realment brutal per als esquiadors: els forfets que permeten d’esquiar en mĂșltiples estacions, amb descomptes i estalviant-se cues. Molts estan associats a la teva targeta i pagues per Ășs. Aquests sĂłn alguns dels forfets en majĂșscules.

ESPECIALISTES EN ESQUÍ

DES DE 1965

SKIZAM! : 340 Km de pistes És una de les grans novetats de la temporada i es tracta del forfet que et permetrĂ  esquiar en 7 estacions diferents del Pirineu francĂšs i en un total de 340 Km de pistes. SKIZAM! Neix grĂ cies a l’associaciĂł entre Altiservice i Savasam i et permetrĂ  esquiar a Saint-Lary, Font Romeu, Cambre d’Aze, Ax3-Domaines, Guzet, Ascou i Mont d’Olmes. www.skizam.com PYRÉNÉES 2 VALLÉES: 250 Km de pistes Piau Engaly, Peyragudes, Saint Lary i Val Louron integren aquesta targeta que va ser la primera a comercialitzar-se al Pirineu francĂšs. Ofereix esquiar 6 dies seguits en les quatre estacions a un preu especial de 199,75 Euros per als adults i 171,70 per als joves de fins a 17 anys i estudiants. www.pyrenees2valles.es PASSGRANDE SKI PYRÉNÉES : 269 Km de pistes Aquest Ă©s el passi especial per a esquiar als VallĂ©es de Gavarnie, prop del majestuĂłs Circ Glacial de Gavarnie i patrimoni mundial per la UNESCO. La targeta costa 20 euros, permet esquiar fins a 6 dies consecutius, estĂ  associada a la de crĂšdit i nomĂ©s es paguen els dies que esquies. PodrĂ s accedir directament al remuntador sense cues a Grand Tourmalet –Pic du Midi, Cauterets, Luz Ardiden, Gavarnie-GĂšdre i Hautacam– aixĂ­ com als espais nĂČrdics de Val d’Azun, Hautacam i Pont d’Espagne/ Cauterets. www.valleesdegavarnie.com NP’Y NO’SOUCI: 400 km de pistes Aquesta targeta pertany a NP’Y Nous Pirineus, entitat que aglutina les estacions de Peyragudes, Piau Engaly, Grand Tourmalet, Pic du Midi, Luz Ardiden, Cauterets, Gourette i La Pierre de Saint Martin. És la que ofereix el domini esquiable mĂ©s extens (400 km) i proporciona mĂșltiples avantatges (d’entrada, un 15% de descompte els caps de setmana, fins al 30% entre setmana, inclou assegurança i et permet apadrinar a amics i guanyar dies d’esquĂ­, i et descompta el 50% del forfet cada 5 dies d’esquĂ­). www.n-py.com NEIGES CATALANES: 200 km pistes, 450 km de nĂČrdic i 265 per a raquetes Les 7 estacions de les Neiges Catalanes ofereixen forfet per a esquiar 6 o 7 dies consecutius i tambĂ© un d’anual amb un dte. del 15%. Les estacions que integra sĂłn Cambre d’Aze, Font Romeu PyrĂ©nĂ©es 2000, FormiguĂšres, La Quillane, Les Angles, PortĂ©-Puymorens i la Station Nordique du Capcir, l’estaciĂł del campiĂł olĂ­mpic i del mĂłn, MartĂ­n Fourcade. Els preus van des dels 211 euros del forfet 6 dies per a joves i estudiants als 617 euros del d’adults, amb importants descomptes per compra anticipada. www.neigescatalanes.com

FOTO: VÖLKL

WWW.ESPORTSRICARDTARRE.ES

Mercat 2 mĂ  Bootfitting - Taller propi Via Agusta 103, Barcelona Tel. 93 217 91 88 www.esportsricardtarre.com ricardtarre@gmail.com

Tots els forfets del Pirineu francĂšs inclouen compensaciĂł a causa del Covid.

24


VIVE 38 estaciones bonitas mĂĄs cerca de lo que te imaginas.

Foto: Pierre Brunet / Kudeta / adt09

1.000 pistas para esquiar con mås libertad. Vive y disfruta mucho mås en el Pirineo francés.

LES PYRÉNÉES en mayusculas www.lespyrenees.net


àžąàžESQUIA AL COR DELS PIRINEUS!

www.piau-e

ngaly.com



TecnificaciĂł

EQUIPS DE NEU DE LA FCEH CONTINUÏTAT AMB CARES NOVES En l’inici d’una temporada 2020-2021 marcada encara pels efectes de la Covid-19, els equips d’esquĂ­ alpĂ­, esquĂ­ de fons i freestyle snowboard mantenen el rumb de la darrera temporada, no sense incorporar cares noves en l’equip tĂšcnic. Potenciar el treball individualitzat i la preparaciĂł fĂ­sica dels esportistes, dos dels principals propĂČsits. ContinuĂŻtat en la lĂ­nia de treball amb sĂ via nova procedent de tĂšcnics joves amb formaciĂł especĂ­fica. És la lectura que s’extreu de les estructures tĂšcniques de la FCEH per a la temporada 2020-2021 en esquĂ­ alpĂ­, esquĂ­ de fons i freestyle snowboard.

L’equip d’esquí alpí FCEH 2020-2021 està format per Jordi Beascoechea (LMCE), Jordi Costa (CANMC), Guillem Bosch (SCC), Marc Vilalta (GRANUEC), Samuel Beso (CAEI), Alex Poy (AISC), Alex Paris (AISC), Leire Sánchez-Carvajales (CO-

OFERIR FORMACIÓ INTEGRAL A L’ESPORTISTA ÉS UN DELS PILARS D’UNA PLANIFICACIÓ CADA VEGADA MÉS PERSONALITZADA

POS), Aniol Torres (GRANUEC), Arnau Cardeña (LLÍVIA), Georgina TarragĂł (LMCE), Jan SulĂ© (LMCE), Nil Santiveri (LMCE), Jara Beso (CAEI), JonĂĄs SĂĄnchez (COPOS) i Maria Rovira (LMCE).

Xavier Salarich 11/04/1990 Malla Amb quina perspectiva aterres a l’equip tĂšcnic? L’esquĂ­ de competiciĂł sempre ha estat la meva passiĂł i m’hi volia dedicar al 100%, especialment a l’esquĂ­ de casa. MĂ©s enllĂ  de l’experiĂšncia, el mĂ©s important Ă©s aportar motivaciĂł i ganes de treballar fort. Estic convençut que l’esquĂ­ catalĂ  tĂ© un potencial enorme i vull explotar-lo al mĂ xim.

I no nomĂ©s aixĂČ: vull que l’esquĂ­ catalĂ  generi trempera, que la gent hi cregui. Des de la teva experiĂšncia, com han d’encarar els esportistes l’inici d’una temporada? Crec que el mĂ©s important Ă©s que l’esportista sigui el mĂ©s autĂČnom possible. S’ha d’arribar a les primeres competicions amb els aspectes tĂšcnics clars i, sobretot, ser capaç d’interpretar les exigĂšncies tĂ ctiques del traçat i de la pista per obtenir el mĂ xim rendiment a cada mĂ niga. 28

David Giménez

FCEH

EsquĂ­ AlpĂ­: Cap a la consolidaciĂł del model Per segona temporada consecutiva, Maurizio Marcacci i Ainhoa Ibarra seran els comandants de la nau d’un grup de corredors molt variat en edats i caracterĂ­stiques. TambĂ© dins l’staff repeteixen el tĂšcnic assistent, Edu Rabat, i el preparador fĂ­sic, Jaime Hortal, mentre que la principal novetat d’enguany l’encapçala l’experimentat Xavier Salarich, que torna a casa desprĂ©s d’haver estat, ara fa uns anys, esportista de la propia FCEH (vegeu requadre adjunt). Tanmateix, tambĂ© destacar el paper de Jaime Gil, una figura de suport i assessorament en la preparaciĂł fĂ­sica dels corredors de l’equip. Oferir una formaciĂł integral a l’esportista segueix sent un dels pilars principals d’una planificaciĂł cada vegada mĂ©s personalitzada. “Basant-nos en la passada temporada, hem dut a terme una anĂ lisi DAFO per tal d’enfocar-nos millor en allĂČ que realment pertoca. La pretemporada tambĂ© ha estat diferent, on hem trepitjat neu mĂ©s tard del normal i hem aprofitat per treballar fĂ­sicament de forma mĂ©s continua”, explica Ainhoa Ibarra. “En la part fĂ­sica tambĂ© hem incorporat exercicis de transferĂšncia que ens ajudin a millorar el gest tĂšcnic a la neu, amb gimnĂ s, patins de neu i vĂ­deo”.

TrajectĂČria professional Com a corredor, Xavi Salarich va formar part dels equips de tecnificaciĂł de la FCEH i la RFEDI, on va sumar nombrosos podis als Campionats de Catalunya i d’Espanya. Vencedor de la Lliga Catalana en diverses ocasions, tambĂ© va penjarse una medalla, de bronze, al Campionat del MĂłn Escolar de SuĂšcia, i va participar en tres Campionats del MĂłn JĂșnior. Ja com a tĂšcnic, des del 2013 ha treballat a LMCE com a responsable del grup anual de tecnificaciĂł i dels equips infantil i U18|U21, a mĂ©s de viure una experiĂšncia internacional a SuĂŻssa.


EsquĂ­ de Fons: FormaciĂł i joventut en l’equip tĂšcnic TambĂ© Olga Grau (vegeu requadre adjunt) Ă©s una de les principals novetats que presenta l’equip de fons, que junt amb el mallorquĂ­ Manu Rullan –al capdavant per segon any consecutiu- formen un interessant binomi en l’equip tĂšcnic. AmbdĂłs dirigiran un col.lectiu amb menys esportistes que la darrera temporada, fet que valoren de forma positiva, ja que els donarĂ  un major control i capacitat de personalitzar les tasques. Amb l’arribada de Grau, l’equip tĂšcnic ha decidit segmentar les Ă rees de treball, diferenciant clarament la preparaciĂł fĂ­sica de l’entrenament. Tanmateix, els efectes del virus van provocar que es plantegĂ©s una pretemporada diferent, amb concentracions mĂ©s locals i descobrint nous racons del territori, com la Garrotxa. Tot plegat per encarar la nova temporada amb una especial motivaciĂł, desprĂ©s que la Covid-19 impedĂ­s als esportistes treure a la llum tot el seu potencial en les proves mĂ©s importants del curs 2019-2020, com els Campionats de Catalunya i d’Espanya.

L’equip d’esquí de fons FCEH 20202021 el conformen Marta Moreno (CAEI), Miquel Auladell (PEC), Roc Vilaró

(BELLVER), Bernat Sellés (BELLVER), Aniol Borrell (PEC), Marc Colell (CEFUC) i Xavier López (BELLVER).

Olga Grau Com enfoques la teva incorporaciĂł a l’equip tĂšcnic? Des dels meus coneixements especĂ­fics de la disciplina, la formaciĂł universitĂ ria i l’experiĂšncia prĂšvia, m’agradaria poder aportar professionalitzaciĂł i treballar de forma coherent i eficient amb els esportistes. És una gran oportunitat per aprendre i crĂ©ixer en un esport que he practicat des de petita. I, perquĂš no, tambĂ© contribuir a visibilitzar la figura femenina en l’esport.

Com encareu una temporada encara impregnada per la incertesa de la Covid-19? Crec que el millor plantejament Ă©s marcar petits objectius que ens portin a un objectiu final. És important planificar la temporada de forma adequada i mĂ©s individualitzada per assolir aquests petits objectius. I un cop aixĂČ, ja podrem incidir en la millora d’aspectes mĂ©s especĂ­fics del rendiment de cada un dels esportistes.

28/08/1997 Age TrajectĂČria professional Uns breus cursos celebrats per Nadal van ser la seva primera via de contacte amb l’esquĂ­ de fons. D’allĂ , a la tecnificaciĂł esportiva i la competiciĂł, on va estar-hi vinculada fins als 16 anys. Posteriorment, la fondista d’Age va encetar l’actual etapa com a tĂšcnica, dirigint les categories inferiors del PEC. En paral.lel, va completar els estudis universitaris de CiĂšncies de l’Activitat FĂ­sica i l’Esport.

Freestyle Snowboard: Talent i passiĂł per volar alt Sens dubte, un dels equips amb major potencial i perspectives de creixement Ă©s el de freestyle snowboard, que mantĂ© en Carles Torner, una temporada mĂ©s, el tĂšcnic responsable de dirigir el grup de joves esportistes que el conformen. L’equip afronta la temporada amb una interessant novetat en l’entrenament: l’Ășs d’un AirBag –matalĂ s en forma de salt- de primer nivell que permet realitzar salts en sec i practicar trucs i rotacions sense tant risc de caure en lesions. De fet, durant la pretemporada l’equip ha estat traient-ne profit a Scharnitz (Àustria). Durant els mesos d’estiu tambĂ© s’hi va poder veure un major Ăšmfasi en l’aspecte fĂ­sic, que pren importĂ ncia grĂ cies a la incorporaciĂł del preparador fĂ­sic, AdriĂ  Bertran. Amb posteriors visites, a partir del mes de setembre, a glaceres dels Alps, els joves riders de l’equip han aprofitat l’aturada forçada pel virus per carregar-se, si cap, de mĂ©s motivaciĂł. “La realitat Ă©s que he hagut de ser jo qui els frenĂ©s perquĂš, especialment les primeres setmanes, volien cĂłrrer massa. VĂ©nen amb mĂ©s ganes que mai d’aprendre nous trucs i demostrar el seu nivell”,

reconeix Carles Torner. Sens dubte, la millor de les notícies. L’equip de freestyle snowboard FCEH 20202021 està format per Aroa Da Silva, Nora Cor-

29

nell, NarcĂ­s Salleras, Maximilian Sierra, Andrea Seijas, Jan ClarĂ , Oriol BayĂł, tots ells del Club Snowboard&Freeski Cerdanya, aixĂ­ com Antoni Toledo, del Barcelona Short Track


FCEH

LA PROMOCIÓ ESCOLAR DELS David GimĂ©nez Arxiu FCEH

UNA REALITAT

Amb 2.500 alumnes el curs 2019-2020, la promociĂł dels esports d’hivern entre les escoles del Pirineu catalĂ  mantĂ© la seva evoluciĂł i confirma la bona tasca de tots els actors implicats. El passat 1 de juny, el coordinador dels programes infantils de la FIS, Andrew Cholinski, va anunciar a travĂ©s de Youtube -efectes de la pandĂšmiaels guardonats dels Snowkidz Award 2020. I un any mĂ©s, la FIS va reconĂšixer el projecte catalĂ  de promociĂł escolar entre els millors del mĂłn. Concretament, el programa Esport Blanc Escolar (EBE) va acabar 5Ăš classificat amb 284 punts. Per davant, els Estats Units (290 punts), GrĂšcia i FinlĂ ndia (ambdĂłs amb 293 punts) i la vencedora, SuĂšcia (321 punts).. JUNTS PER UN MATEIX OBJECTIU Amb una idea tant racional com complexa d’executar, la de fomentar el coneixement i la prĂ ctica de l’esquĂ­ alpĂ­, l’esquĂ­ de fons i l’snowboard entre els nens i nenes de les comarques del Pirineu, l’EBE ha crescut any rere any en extensiĂł, practicants i repercussiĂł. Aquest darrer curs, el projecte es trobava en la setena fase d’implementaciĂł, amb 2.494 alumnes participants de 3r i 4t de PrimĂ ria procedents de 48 escoles de 9 comarques diferents: Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars JussĂ , Pallars SobirĂ , SolsonĂšs, Alt Urgell, Cerdanya, BerguedĂ  i RipollĂšs. Xifres de categoria, com la d’alumnes, especialment si es compara amb la primera fase experimental, quan van registrar-se 142, i la posterior fase pilot, amb 404. Tot plegat amb la predisposiciĂł indispensable de les estacions d’esquĂ­ alpĂ­ i esquĂ­ de fons: Baqueira Beret, BoĂ­ TaĂŒll, Vallter 2000, Vall de NĂșria, La Molina, Masella, Port AinĂ©, Espot, Port del Comte, Sant Joan de L’Erm, Tuixent - La Vansa, Lles de Cerdanya, Guils - Fontanera, Tavascan, VirĂłs - Vallferrera i Aransa. Una aposta d’ùxit que s’explica, en bona part, per la compenetraciĂł dels actors implicats: FederaciĂł Catalana d’Esports d’Hivern, Consell CatalĂ  de l’Esport, Departament d’EducaciĂł de la Generali-

tat de Catalunya, Consells Esportius, Conselh Generau d’Aran, Consells Comarcals, Diputacions provincials, les Estacions d’EsquĂ­ i les Escoles d’EsquĂ­. “Per tenir aquest programa de qualitat hi hem invertit molt d’esforç, energia i recursos econĂČmics. En el nostre territori es treballen molt bĂ©

“EN EL NOSTRE TERRITORI ES TREBALLEN MOLT BÉ ELS ESPORTS D’HIVERN I TENIM CULTURA DE MUNTANYA” - ALEX MARTÍN els esports d’hivern i, a mĂ©s, tenim cultura de muntanya”, argumenta un dels artĂ­fexs del programa, el tĂšcnic de snowboard Alex MartĂ­n. “TambĂ© Ă©s indispensable la bona relaciĂł existent entre els agents implicats, des del mĂ©s gran fins al mĂ©s petit”, afegeix l’actual responsable del projecte per part de la FCEH, Joel Ribalta.

IDENTITAT PIRINENCA L’aposta per la promociĂł dels esports d’hivern va ser, des dels inicis, una de les potes principals del Pla EstratĂšgic d’Esports d’Hivern de Catalunya (PEEHC), nom amb quĂš va anomenar-se el full de ruta que havia de donar impuls a un projecte encara mĂ©s ambiciĂłs, l’olĂ­mpic Pirineus - Barcelona. Es buscava normalitzar la prĂ ctica dels esports d’hivern entre els petits de la casa, i quĂš millor que fer-ho a l’escola. “VolĂ­em que l’Esport Blanc fos part del currĂ­culum acadĂšmic. I aixĂČ el Departament d’EducaciĂł ho va veure clar de seguida”, destaca el director del Consell CatalĂ  de l’Esport, Antoni Reig. Tant Ă©s de decidida l’aposta realitzada pel Consell CatalĂ  de l’Esport que l’aportaciĂł econĂČmica Ă©s la d’un programa institucional de l’Esport Escolar, igual o superior a grans programes tradicionals com els Jocs Esportius Escolars de Catalunya i el Pla CatalĂ  de l’Esport a l’Escola. El primer objectiu, conĂšixer de primera mĂ  esports d’hivern que sĂłn protagonistes a les seves comarques, no mĂ©s important que el segon, adquirir un coneixement i respecte del medi natural pirinenc. “A travĂ©s de l’EBE donem l’oportunitat d’estimar la realitat del seu entorn natural, de trobar motius per continuar la seva prĂ ctica des d’un punt de vista de lleure o de rendiment esportiu. I, fins i tot, de plantejar-se un futur professional dins del sector dels esports d’hivern”, raona Reig. En definitiva, impregnar-se de l’ADN Ășnic que caracteritza els territoris del nostre Pirineu. “Tenim constĂ ncia d’alumnes que han conegut els esports d’hivern grĂ cies al programa i ara en sĂłn practicants habituals. Al final es tracta d’enriquir el sector i prendre consciĂšncia dels recursos que ofereix cada comarca, ja sigui com a esportistes,


ESPORTS D’HIVERN AL PIRINEU,

CONSOLIDADA

El recent reconeixement realitzat per la FIS situa, un any mĂ©s, el programa Esport Blanc Escolar entre els millors del mĂłn, per davant de potĂšncies com el CanadĂ  i frec a frec amb els Estats Units. APOSTA PER LA QUALITAT Si parlem de futur, tots els agents impulsors coincideixen en una mateixa lectura: arribats a un topall quantitatiu, el prĂČxim repte Ă©s la millora qualitativa dels aspectes pedagĂČgics, tĂšcnics, logĂ­stics i econĂČmics. Com es destaca des del Consell CatalĂ  de l’Esport, “desitgem que totes les nenes i nens del Pirineu estimin les seves muntanyes, practiquin els esports d’hivern amb naturalitat i en siguin els principals ambaixadors arreu. I en el marc d’uns Jocs OlĂ­mpics d’Hivern 2030, puguin viure’ls en primera persona com a esquiadors, col.laboradors i/o espectadors. I aixĂ­ formar part del llegat que els JJ.OO. deixin al paĂ­s”. tĂšcnics, professionals d’activitats de muntanya, gestiĂł administrativa, hostaleria
”, emfatitza el tĂšcnic Alex MartĂ­n. CONSTRUIR-SE UN CAMÍ PROPI Tot i estar rodejats de paĂŻsos amb una enorme cultura i histĂČria d’esports d’hivern, el projecte catalĂ  va voler deixar la seva prĂČpia empremta des del principi, construint-se a si mateix: “La veritat Ă©s que no ens vam emmirallar en altres paĂŻsos. Vam avaluar les necessitats del territori i vam escoltar atentament l’opiniĂł dels seus representants. DesprĂ©s hem anat adaptant-nos a les noves necessitats, sobretot dedicant-hi moltĂ­ssimes hores. Amb tot aixĂČ hem compensat l’avantatge que ens podien treure altres paĂŻsos amb mĂ©s tradiciĂł de neu, millors infraestructures o hiverns mĂ©s llargs”, detalla MartĂ­n. I els esmentats Snowkidz Award de la FIS, atorgats cada dos anys, aixĂ­ ho certifiquen. El projecte catalĂ , representat per la Real FederaciĂłn Española Deportes de Invierno (RFEDI), ha estat finalista -entre els vuit millors- les tres Ășltimes edicions. El 2016 l’EBE, que va compartir candidatura amb el programa de competicions de la FederaciĂł Andalusa, va acabar en 8Âș posiciĂł. I el 2018, la GraduaciĂł de Neu, un gran acte amb tots els alumnes participants que posa el punt final al trimestre, va merĂšixer la 4Âș posiciĂł. D’aquesta manera, els darrers anys s’ha aconseguit estar al nivell de primeres potĂšncies mundials dels esports d’hivern com els Estats Units, el CanadĂ , França, ItĂ lia i el JapĂł. “Els guardons de la FIS els prenc com un reconeixement a l’esforç col.lectiu. És realment significatiu que un programa d’àmbit autonĂČmic, des d’un bon principi, estigui a l’altura de programes estatals com FinlĂ ndia, SuĂšcia i els Estats Units”, diu Ribalta.

Tot i que les primeres passes d’aquesta iniciativa van coincidir amb una forta crisi econĂČmica, que va obligar el Consell CatalĂ  de l’Esport a explicar molt bĂ© la inversiĂł econĂČmica realitzada, la flama s’ha mantingut encesa grĂ cies a la valoraciĂł positiva que n’han fet l’alumnat, les famĂ­lies i el professorat.

“DESITGEM QUE ELS NENS I NENES DEL PIRINEU FORMIN PART DEL LLEGAT QUE DEIXIN UNS FUTURS JJ.OO.” - ANTONI REIG La valoraciĂł global que s’ha obtingut de l’enquesta que emplenen les escoles al final de cada trimestre supera el notable. “El que mĂ©s valorem Ă©s la satisfacciĂł dels infants, que el dia de demĂ  hauran interioritzat uns valors importants a travĂ©s de la prĂ ctica fisicoesportiva”, emfatitza Reig.

PROMOCIÓ DE NEU I TAMBÉ GEL El projecte catalĂ  de promociĂł d’esports d’hivern, perĂČ, va mĂ©s enllĂ  de l’EBE i, paral. lelament, desenvolupa un segon programa en actiu, Esports d’Hivern Barcelona (EHBCN). InclĂČs dins del programa l’Escola fa esport a la ciutat, elaborat per l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona, va arrencar la temporada 2014-2015 i permet als alumnes d’escoles de la ciutat de Barcelona pujar al Pirineu a descobrir de primera mĂ  l’esquĂ­ alpĂ­, l’snowboard i l’esquĂ­ de fons, aixĂ­ com practicar el patinatge sobre gel i el cĂșrling a la pista de gel del FC Barcelona. En el prĂČxim nĂșmero d’aquesta revista podreu llegir una anĂ lisi en profunditat respecte al naixement, evoluciĂł i perspectives de futur del projecte EHBCN


FCEH

EL PROGRAMA ESPORTS D’HIVERN BARCELONA TRENCA BARRERES

Amb una evoluciĂł positiva i permanent constatada el curs 2019-2020, tot i la inevitable afectaciĂł de la Covid-19, la promociĂł d’esports de neu i de gel entre l’alumnat d’escoles de la ciutat de Barcelona es consolida amb la plena col·laboraciĂł dels agents implicats. En paral.lel al programa Esport Blanc Escolar, el projecte de promociĂł escolar impulsat per la FCEH, entre altres actors, tĂ© una segona branca d’igual importĂ ncia i estructura, tot i que amb un enfocament diferent: el programa Esports d’Hivern Barcelona (EHBCN). Dins del Pla EstratĂšgic d’Esports d’Hivern a Catalunya, l’EHBCN surt a la llum el curs 2014-2015 com a part destacada del projecte L’Escola fa esport a la ciutat, impulsat pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) i l’Ajuntament de Barcelona. Consolidat en participaciĂł i objectius, la finalitzaciĂł abrupta de la temporada a causa de la Covid-19 no va deslluir unes xifres que parlen per si soles, amb rĂšcord d’alumnat participant (1.196 per 1.013 de la temporada 2018-2019). Instaurar un model de programa sostenible i optimitzat per tal que l’experiĂšncia de l’alumnat sigui la mĂ©s profitosa possible ha estat un dels reptes majĂșsculs, que s’ha anat superant any rere any. “No es tracta especĂ­ficament de donar protagonisme a esports com el patinatge i el cĂșrling, sinĂł donar a conĂšixer a l’alumnat participant altres opcions d’activitat fĂ­sica i oci a la seva ciutat que segurament molts d’ells no haurien practicat mai”, argumenta el responsable del projecte per part de la FCEH, Joel Ribalta. Crear hĂ bits saludables a travĂ©s de l’esport Ă©s, doncs, una de les premisses principals, aixĂ­ com aportar als nens i nenes vivĂšncies molt riques per al desenvolupament corporal, per al coneixement del medi i per a la socialitzaciĂł dels infants escolars.

Tanmateix, l’EHBCN representa una porta oberta d’accĂ©s a un entorn natural i a uns esports que, d’altra manera, difĂ­cilment estarien al seu abast. “Al programa hi accedeixen, especialment, infants que no tenen possibilitats econĂČmiques per practicar esports d’hivern, alumnat amb pocs recursos. I aixĂČ demana, tambĂ©, una gran implicaciĂł dels Centres Educatius, que participen en la logĂ­stica, incentiven la complicitat del professorat i inclouen el programa en el projecte educatiu del centre”, afirma el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David EscudĂ©.

“EHBCN PERMET PRACTICAR ESPORTS D’HIVERN A ALUMNES AMB POCS RECURSOS ECONÒMICS” - DAVID ESCUDÉ D’aquesta manera, part dels centres destinen el trimestre escolar a pujar al Pirineu, un cop per setmana, a descobrir al seu alumnat l’esquĂ­ alpĂ­, l’esquĂ­ de fons i/o l’snowboard. “Amb l’objectiu de millorar l’esport de neu a Catalunya, creiem fonamental que programes com EHBCN generin accions d’apropament al sector i tecnificaciĂł, amb el desig que els joves atletes puguin desenvolupar la seva carrera i esdevinguin esquiadors de futur”, emfatitza EscudĂ©. 32

ELS ESPORTS DE GEL, EN PRIMERA LÍNIA La neu no Ă©s l’Ășnica superfĂ­cie protagonista del programa EHBCN, ja que una altra part de l’alumnat destina el programa a trepitjar el gel i practicar el patinatge sobre gel i el cĂșrling. A diferĂšncia de la neu, les activitats de gel presenten un condicionant important, com Ă©s la limitaciĂł d’espais. AixĂ­ doncs, la pista de gel del FC Barcelona Ă©s l’escenari on es desenvolupa el programa, fet que requereix una bona planificaciĂł prĂšvia de la temporada. DiĂ riament es programen grups d’entre 60 i 75 alumnes en l’espai disponible -mitja pista. Aquest espai es divideix en carrils, i a cadascun d’aquests s’hi troba un tĂšcnic de gel amb un mĂ xim de 15 alumnes del mateix centre. Al ser una activitat inclusiva, no es deixa a ningĂș fora, atenent a tota la diversitat de l’alumnat.

Una organitzaciĂł acurada que, any rere any, marxa sobre rodes grĂ cies a la predisposiciĂł activa dels agents implicats. “El lideratge del CEEB i l’Ajuntament de Barcelona, l’interĂšs dels centres educatius per integrar el programa, l’entrega i motivaciĂł transmesa pels seus professors, les facilitats i atenciĂł que posa el FC Barcelona per tal que puguem desenvolupar el programa a la pista de gel i la professionalitat dels tĂšcnics de la FCEH, que enganxen als aprenents i els fan gaudir de l’activitat. Tot suma i Ă©s clau per crĂ©ixer col.lectivament”, destaca la corresponsable del programa per part de la FCEH, Maria Zapata



Entrevista

ALBERT DE GRÀCIA FUNDADOR DE METEOPIRINEUS CATALANS “NO CONEIXEM TAN BÉ LA MUNTANYA COM CREIEM I LA PODEM SUBESTIMAR” David GimĂ©nez

MeteoPirineus

Amb mĂ©s de 50.000 seguidors a les xarxes socials, molts d’ells activament involucrats amb el projecte, MeteoPirineus Catalans s’ha convertit en un referent de la meteorologia i la natura del Pirineu catalĂ . Afinades previsions del temps i nombroses histĂČries i curiositats, que amaguen les nostres muntanyes, sĂłn alguns dels continguts que ofereix aquest projecte amb epicentre a La Seu d’Urgell. MeteoPirineus Ă©s una font abundant de contingut generat per Judith Pelegrina i pel soci fundador, el geĂČleg i guia de muntanya, Albert de GrĂ cia. Amb ell parlem, en l’entrevista que teniu al davant, de tres temĂ tiques Ă mplies i d’interĂšs popular com sĂłn el nostre Pirineu, la climatologia d’hivern a Catalunya i la previsiĂł del temps, aixĂ­ com pautes de prevenciĂł de perill a la muntanya, per exemple arran de les allaus. Poseu-vos cĂČmodes.

mapes, has de saber explicar bĂ© el que vols dir, allunyar-te de tecnicismes i anar al gra. La meteorologia no Ă©s una ciĂšncia exacta, es basa en sensacions. Al Pirineu mateix, una mateixa situaciĂł meteorolĂČgica pot produir diversos fenĂČmens del temps en funciĂł del lloc on et trobis.

CONÈIXER EL TERRITORI Quina Ă©s la llavor que dona origen al projecte? Tot va començar amb una pĂ gina de Facebook i d’allĂ  als diversos milers de seguidors actuals a xarxes socials. PodrĂ­em dir que, tot plegat, una mica sense buscar-ho. Crec que part de l’ùxit ha estat generar la informaciĂł des del Pirineu, com a coneixedors en profunditat que som d’aquest territori.

A Catalunya ens estimem molt les nostres muntanyes, i ens som uns visitants habituals. AixĂČ vol dir que les coneixem prou? La meva sensaciĂł Ă©s que no. Si parlem del Pirineu, moltes comarques utilitzen les fronteres administratives per informar i promocionar el seu territori, tot i que per mi aquestes fronteres no existeixen. AixĂČ fa que, especialment les zones de la Cerdanya, Val d’Aran i Andorra rebin molts turistes, bĂ sicament perquĂš tenen una major capacitat de promociĂł. PerĂČ el Pirineu va molt mĂ©s enllĂ .

Quant d’important Ă©s conĂšixer de primera mĂ  el territori? Per mi Ă©s clau si vols encertar en les previsions del temps. No Ă©s suficient en interpretar bĂ© els

I per tal de conĂšixe’l mĂ©s i millor, des de MeteoPirineus feu continguts especials. Darrerament estem posant molt Ăšmfasi en l’apartat “Descoberta Pirineus”. AllĂ  suggerim ru34

tes i activitats menys conegudes, que fugen una mica de les mĂ©s habituals o oficials. SĂłn les que podrĂ­em recomanar a un amic que ens hem trobat pel carrer i ens ho ha preguntat. METEOROLOGIA, UN ECOSISTEMA COMPLEX Quins trets bĂ sics caracteritzen la climatologia d’hivern de Catalunya? Si hi ha quelcom que ens caracteritza Ă©s el temut anticiclĂł de les Açores, que se situa a l’oest de la penĂ­nsula IbĂšrica o directament a sobre el Pirineu. És un anticiclĂł tĂ­pic del desembre i el gener i fa que tinguem uns hiverns secs. De fet, Ă©s freqĂŒent que tinguem nevades al principi de l’hivern i gairebĂ© no tornin a aparĂšixer fins al març. Si l’anticiclĂł es troba a l’oest de la PenĂ­nsula, el vent que ens arriba de l’AtlĂ ntic genera nevades abundants al vessant nord del Pirineu, sobretot a la Val d’Aran, l’extrem nord del Pallars SobirĂ  i l’extrem nord d’Andorra. En contraposiciĂł, per a la resta del Pirineu, Prepirineu i la zona del RipollĂšs Ă©s l’ùpoca mĂ©s eixuta de l’any.


“EL CANVI CLIMÀTIC EXISTEIX, PERÒ NO ÉS EL CULPABLE DE TOT. LA METEOROLOGIA FUNCIONA PER DINÀMIQUES” I si l’anticiclĂł s’instal.la just a sobre nostre? Llavors no neva enlloc i tenim inversions tĂšrmiques, amb mĂ©s fred a les valls que a les muntanyes. Sempre dic que el nostre Pirineu estĂ  entre l’AtlĂ ntic i el SĂ hara, i aquest xoc crea variabilitat meteorolĂČgica. En tot aixĂČ, quin paper hi juga el canvi climĂ tic? És obvi que existeix. Ara bĂ©, no crec que sigui el culpable de tot. La meteorologia funciona per dinĂ miques, i aquestes sovint perduren durant anys. Molta gent em va dir que el passat hivern va ser horrorĂłs, perĂČ no crec que fos aixĂ­. Vam tenir gruixos de precipitaciĂł molt importants en cotes altes que els esquiadors de muntanya van poder gaudir. I al ser en cotes altes, potser no Ă©s tan visible per a tothom. Com a geĂČleg, quĂš caracteritza a les nostres muntanyes respecte d’altres? La configuraciĂł que tĂ© el Pirineu Ă©s molt bona. TĂ© un perfil estret que afavoreix que les masses d’aire puguin anar d’un costat a un altre amb facilitat, i aixĂ­ generar precipitaciĂł a tot arreu. I tot i no tenir una alçada exagerada, crec que no ens podem pas queixar. Veiem i escoltem previsions meteorolĂČgiques diĂ riament, perĂČ no sĂ© fins a quin punt sabem detectar quines estan ben fetes i quines no. La previsiĂł es basa en els mapes que observem, que avui dia estan a l’abast de tothom. PerĂČ hi ha un altre element clau, que Ă©s saber explicar correctament aquests mapes perquĂš la gent ho entengui. Des de MeteoPirineus ho intentem explicar com si ens trobĂ©ssim un amic al carrer, lluny de tecnicismes i conceptes que no aporten res.

Quins models meteorolĂČgics utilitzes com a referĂšncia? Primer s’han d’observar les tendĂšncies generals, a partir dels patrons mesoscalars, concretament l’europeu i l’americĂ . I desprĂ©s tenim els models locals, com l’Euro4, que per mi Ă©s molt precĂ­s, per exemple amb les tempestes d’estiu. La idea Ă©s mirar primer un model de gran escala, que et dĂłna una previsiĂł a mitjĂ  termini, i a partir d’aquĂ­ afinar amb els models mĂ©s petits.

“LES NEVADES SÓN DIFÍCILS DE PREDIR, DEPENEN MOLT DE LA SITUACIÓ METEOROLÒGICA I DE COMBINACIÓ DE FACTORS”

Afirmes que les nevades sĂłn especialment complexes de predir. Depens molt de la situaciĂł meteorolĂČgica. Algunes les pots veure a cinc dies vista, mentre que altres depenen d’una combinaciĂł de factors. Totes les nevades que han col.lapsat Catalunya els Ășltims anys han estat fruit d’una conjunciĂł imprevisible d’elements. PerĂČ quan veus una entrada 35

de nord, amb un anticiclĂł, una borrasca als Alps i una canalitzaciĂł potent d’aire de les BritĂ niques, aquella nevada la pots preveure amb una setmana d’antelaciĂł. Una altra creença generalitzada Ă©s que a la muntanya, el temps sempre Ă©s mĂ©s imprevisible i canviant. Quan estĂ s mĂ©s a prop del cel, els canvis de temps sĂłn mĂ©s perceptibles. Estar en un cim, a l’embat de les masses d’aire, Ă©s diferent d’estar en una vall o a la costa, on estĂ s mĂ©s protegit. Hi ha molta mĂ©s variabilitat de temps en alçada i, per tant, tambĂ© Ă©s mĂ©s difĂ­cil de predir. A mĂ©s, la complexitat de la PenĂ­nsula IbĂšrica crea molts microclimes. En territoris plans com gairebĂ© tot França o les Illes BritĂ niques, els models meteorolĂČgics et diuen exactament a quina hora co-


Entrevista: Albert de GrĂ cia per a les meves previsions. Al final s’han de tenir en compte diverses variables, que des de MeteoPirineus combinem per intentar fer la previsiĂł mĂ©s ajustada possible. I certes aplicacions d’Ășs lliure no sĂłn tan precises.

mençarĂ  a ploure, mentre que aquĂ­ els fronts es troben amb obstacles geogrĂ fics pel mig. En algunes cases es conserven refranys catalans referents a la meteorologia. Com els veus? Crec que segueixen estant a l’ordre del dia. Al final els refranys no deixen de ser observacions de fenĂČmens del temps que s’han vist al llarg dels anys i aplicats a la teva zona. Quan diem “cel rogent, pluja o vent” Ă©s perquĂš sabem que aquell cel porta un tipus de nĂșvol mitjĂ  que precedeix l’arribada d’un front. A LA MUNTANYA, SENY Quins errors bĂ sics cometem els practicants d’esports d’hivern? En general creiem conĂšixer millor la muntanya del que realment la coneixem. Ja podem trobar-nos en una zona habitual per a nosaltres que si es gira el temps i vĂ©nen mal dades, malament. Abans de fer qualsevol activitat hem d’assegurar-nos que realment la previsiĂł de temps Ă©s bona. De fet, el problema Ă©s que mĂ©s d’una vegada hem anat a la muntanya tot i tenir una previsiĂł de temps dolenta i no ens ha passat res. I aixĂČ fa que la subestimen. Quines aplicacions mĂČbils recomanes utilitzar? M’agrada força Windy.com, que utilitzo sovint

I quin Ă©s el pitjor fenomen meteorolĂČgic que ens podem trobar a la muntanya? Un dels mĂ©s perillosos, i a la vegada un dels mĂ©s desconeguts, Ă©s el regel. En un dia tĂ­pic d’inversiĂł tĂšrmica, el sol del matĂ­ desfĂ  la neu de l’alta muntanya i quan arriba la nit, es gela. Poca gent ho coneix, no ho veus als models meteorolĂČgics i no t’ho diuen a la televisiĂł. I un matĂ­ vas a la muntanya a fer una ruta amb raquetes de neu o esquĂ­s,

“UN DELS FENÒMENS MÉS PERILLOSOS I DESCONEGUTS ÉS EL REGEL. ÉS HABITUAL I FÀCIL DE PREVEURE PERÒ SE N’INFORMA POC”

tĂ­ d’allaus Ă©s molt difĂ­cil. Si t’estĂ s iniciant, aixĂČ d’anar a fer una ruta amb els amics per alta muntanya sense formaciĂł, descartat. Com a geĂČleg i guia he pogut veure que la neu Ă©s molt perillosa. Puc estar caminant per una vall sense ser conscient que, uns metres mĂ©s amunt, hi ha una cornisa que puc activar des de la meva posiciĂł, i que m’acabi sepultant. Per aixĂČ, des de MeteoPirineus vam decidir ser els primers a crear un mapa que aglutina els avisos d’allaus dels organismes oficials. Hi ha un desconeixement general, doncs. Quan ja tens coneixements, vĂ©s amb el teu amic. PerĂČ abans forma’t, perquĂš no n’hi ha prou en posar-se els esquĂ­s i començar a pujar. O vĂ©s a una zona controlada, com una pista d’esquĂ­, on el risc Ă©s mĂ©s baix. Que hi hagi gent tan experimentada que acabi morint per una allau significa que no Ă©s tan fĂ cil de preveure. Crec que s’han d’exigir uns mĂ­nims: saber com interpretar un butlletĂ­, com es desencadena una allau, quin material portar a sobre i com funciona l’autorescat.

i en un moment donat, sense saber-ho, et trobes davant d’una trampa que provoca molts morts cada any. És fĂ cil de preveure i Ă©s habitual a l’hivern a tot el Pirineu, perĂČ se n’informa poc.

Tanmateix, hi ha algun senyal que ens pugui indicar perill d’allaus? Els canvis meteorolĂČgics sempre ens poden fer sospitar, perĂČ el gran perill de les allaus Ă©s que no les veus perquĂš estan enterrades. Si hi ha una capa fina de regel, que Ă©s com una capa de vidre, i a sobre hi cau mig metre de neu pols i tu hi passes per sobre amb els esquĂ­s, te n’anirĂ s avall.

Les allaus: perilloses perĂČ mĂ©s conegudes. Quins factors provoquen un dia d’alt risc? N’hi ha molts i, de fet, interpretar bĂ© un butlle-

Per tant, prudùncia i formació. Perquù, com se sol dir, “el saber no ocupa lloc”

36


HELLYHANSEN.COM

LA TECNOLOGÍA MÁS ECOSOSTENIBLE, IMPERMEABLE Y TRANSPITABLE.

I

EC

O OS

ST

I EN

BL

E MP

RM

B EA

E

TR

AURÉLIEN DUCROZ / ESQUIADOR PROFESIONAL

S AN

PI

B RA

LE

LE


Reportatge

ESQUIAR EN TEMPS DE

C VID-19

Celes Piedrabuena FGC

Davant una temporada de neu tan incerta per la pandùmia del coronavirus, les estacions d’esquí volen tranquil.litzar als aficionats i asseguren que treballen per obrir amb el màxim de garanties a totes les persones.



Esquiar en temps de COVID-19 Van ser dels primers a patir les primeres conseqĂŒĂšncies de la pandĂšmia del coronavirus i han estat dels primers a posar fil a l’agulla. El passat 13 de març les estacions d’esquĂ­ catalanes van rebre la resoluciĂł de la Generalitat de Catalunya demanant-los de tancar. Va ser un tot un gerro d’aigua freda, ja que encara quedava una part important de la temporada, perĂČ, tal com destaca el president de l’AssociaciĂł Catalana d’Estacions d’EsquĂ­ i Muntanya (ACEM), Aureli Bisbe, “l’ordre es va complir immediatament i la mateixa tarda totes les estacions eren tancades i havĂ­em fet el possible per avisar als nostres clients del que passava”. DesprĂ©s, com en molts altres sectors i davant una situaciĂł per a tots nova, les estacions catalanes anaven perdudes, sense saber exactament quĂš Ă©s el que s’havia de fer i com s’havia de procedir, perĂČ â€œel camĂ­ que hem seguit ha sigut bo. Hem adaptat el funcionament dels nostres remuntadors a les recomanacions dels cientĂ­fics i el resultat ha sigut excel.lents”, i prova d’aquestes paraules la tenim en el fet que no s’hagi produĂŻt cap contagi en les moltes visites que les estacions catalanes van tenir aquest passat estiu..

Condicions favorables a l’hivern Agafant com a referĂšncia el treball fet a l’estiu, les recomanacions dels cientĂ­fics i el mateix entorn en quĂš es desenvolupen els esports d’hivern, l’ACEM destaca que les condicions ara sĂłn molt mĂ©s favorables, ja que “l’esquiador va molt protegit, roba d’hivern, casc –no la majoria–, ulleres, buff –no la majoria–, guants. Res a veure amb l’equipament a l’estiu. El 90% dels vehicles –es refereixen als remuntadors– sĂłn oberts i el temps de viatge molt curt. A tota Europa s’autoritza una

LA PRIORITAT DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ CATALANES ÉS LA SALUT DELS SEUS VISITANTS, TREBALLADORS I DE LES PERSONES QUE VIUEN A L’ENTORN ocupaciĂł del 100%. Ens toca treballar perquĂš els nostres resultats siguin encara millor”. Tot i aquest escenari positiu, Aureli Bisbe demana la col.laboraciĂł de totes les parts implicades. “Treballem per la salut i seguretat de tots els que ens envolten. Ho fem seguint les indicacions de la Conselleria de Sanitat i de les autoritats locals. Tinc la confiança que el sector superarĂ  el repte com ho ha fet fins ara. Es tracta d’aconseguir unes condicions de funcionament amb el mĂ­nim risc de contagi. Aire lliure, protecciĂł, distĂ ncia, poc temps d’exposiciĂł. Les tenim totes, perĂČ necessitem la col.laboraciĂł de tots els implicats. La responsabilitat ha de ser compartida”..

Raons per creure-hi Les estacions d’esquĂ­ ofereixen activitats a l’aire lliure a zones de baix risc per a milions s de persones. I ho fa en 466 quilĂČmetres de pistes perfectament tractades i senyalitzades, sents els operadors experts en la supervisiĂł i gestiĂł dels fluxos i el volum de trĂ nsit a l’aire lliure, al medi natural, on la major part dels temps es passa a una estaciĂł d’esquĂ­ a l’aire lliure, baixant per les pistes, on la mateixa seguretat de l’esquĂ­ i de l’snowboard requereix que els practicants es respectin mĂștuament i es donin espai entre ells i altres usuaris. Destacant els beneficis dels esports d’hivern per a la salut. Florence Williams, autor del llibre ‘The Nature Fix: How Being in Nature Can Make us Happier, Healthier, and More Creative’, destaca que “la investigaciĂł mostra que estar a l’exterior en un entorn de muntanya pot fomentar el nostre sistema immunitari, aixĂ­ com la nostra salut mental i el nostre benestar”. PerĂČ, perquĂš aquesta prĂ ctica sigui segura, la responsabilitat per la se-

40

guretat ha de ser compartida per mitigar el risc d’infecciĂł entre l’operador de l’estaciĂł d’esquĂ­ i el client, tot i que la majoria de transaccions en una estaciĂł sĂłn sense contacte, ja que sĂłn molts els centres hivernals que han adoptat tecnologies per reduir el contacte personal entre treballadors i clients, com ara en la compra anticipada de forfets o en el sistema d’accĂ©s sense contacte, per posar dos exemples. Del que es tracta Ă©s que l’activitat a la neu sigui segura, raĂł per la qual les estacions d’esquĂ­ prendran una sĂšrie de mesures. AixĂ­, es requeriran cobertures facials que compleixin les recomanacions de Salut respecte de l’Ășs de les mascaretes, incloent-hi els espais interiors i exteriors, excepte quan es menja o es beu. A mĂ©s, es desenvoluparan plans per facilitar que les persones puguin mantenir la distĂ ncia correcta, a les cues d’accĂ©s, a les cues dels remuntadors, a les classes d’esquĂ­ i snowboard, al lloguer de material i als espais per a empleats i establiments de menjar i beguda. Com en qualsevol altre centre de negoci, les estacions d’esquĂ­ adoptaran rutines de neteja i desinfecciĂł per a totes les Ă rees, incloses zones d’alt contacte, com ara els lavabos, restaurants, menjadors, taquilles i botigues de lloguer, on tots els productes de neteja utilitzats compliran les directrius de la conselleria de Salut i CDC sobre agents eficaços contra la Covid-19. A mĂ©s, els treballadors dels centres d’hivern estan formats en els protocols de seguretat i desinfecciĂł de Covid-19 i les estacions els sotmeten a controls diaris abans de la seva incorporaciĂł al lloc de treball. I Ă©s que, com insisteixen a l’ACEM, “la vostra salut Ă©s la nostra prioritat, perĂČ que la Covid-19 no es propagui Ă©s responsabilitat de tots”


L’IMPACTE ECONÒMIC DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ* Aquestes cinc xifres il.lustren la importància de les estacions d’esquí a les valls de muntanya:

1,9 jornades Jornades d’esquí per temporada les darreres deu temporades.

5,3 euros Generats per cada euro ingressat en concepte de forfet.

9,1 euros Generats per cada euro gastat per desenvolupar activitat.

374,3 milions d’euros Anuals en valor afegit brut cada any.

17,5% Del VAP que generen les comarques de muntanya amb estacions.

* Font: Llibre Blanc de les Estacions de Muntanya, juny 2020

EL RISC EN ELS REMUNTADORS Que els esports d’hivern es practiquen a l’aire lliure amb un marge de distĂ ncia social suficient sembla una evidĂšncia, perĂČ no cal amagar que existeixen dubtes amb l’entorn dels remuntadors, quan es fan servir i quan s’espera per ferlos servir. Abans d’entrar a valorar la seva seguretat davant el coronavirus, hem de saber quins remuntadors tenim i les xifres ens indiquen que el 89,85% de la capacitat de transport correspon a remuntadors oberts, sense els telecadires els remuntadors mĂ©s habituals a les estacions catalanes, amb tan sols el 10,25% corresponent a vehicles tancats. Cinc sĂłn els punts claus en aquest camp:

Accessos a les cadires

Desembarcament dels remuntadors

Es recomana l’accĂ©s a les cadires amb la mĂ xima ocupaciĂł autoritzada per tal de reduir el temps d’espera a les cues.

Les normes de seguretat estàndards de les estacions d’esquí ja requereixen que els esquiadors abandonin de manera ràpida la zona de desembarcament dels remuntadors una vegada n’han baixat. Un cop allunyats de la cadira, els esquiadors i snowboarders tenen amplis espais obert sobre els quals lliscar.

Trajecte de les cadires El trajecte mitjà en telecadira és de set minuts, i els telecadires es desplacen a una velocitat entre 2,5 i 5 metres per segon, segons el tipus, amb una distància entre vehicles de 15 a 30 metres.

Remuntadors oberts La majoria dels remuntadors són cadires a l’aire lliure on el client d’una estació d’esquí experimenta un flux constant d’aire fresc i net.

Cues als remuntadors La mateixa longitud dels esquĂ­s i les taules de snowboard produeixen de forma natural un cert distanciament entre les persones. PerĂČ, a mĂ©s a mĂ©s es dimensionarĂ  l’espai d’espera i s’organitzaran les cues perquĂš els clients puguin mantenir la distĂ ncia de seguretat i la velocitat dels remuntadors serĂ  sempre la mĂ xima d’acord amb les condicions climĂ tiques i l’afluĂšncia. 41


Targeneu

Toni Grases - www.photoset.es

Targeneu, per als qui somien en blanc Per als amants a la neu, en aquesta assegurança hi trobaran les millors condicions per esprĂ©mer la temporada. D’àmbit mundial, amb rescat a pistes i primera assistĂšncia fins a 4.000 metres d’altitud, tambĂ© inclou el fora a pistes dins del recinte de l’estaciĂł. Practiques esports de gel? TambĂ© estĂ s assegurat! Cobertures: quĂš, on i quan? Amb la Targeneu pots practicar tota mena d’esports d’hivern de neu i gel amb cobertura mundial, excepte en quatre esports amb cobertura europea (esquĂ­ de muntanya, raquetes de neu, senderisme i bicicleta de muntanya). Cobreix les despeses per rescat fins a 18.000€ en esports d’hivern i fins a 6.000€ per activitats d’àmbit europeu. TambĂ© despeses per primera cura i assistĂšncia de fins a 3.000€ en esports d’hivern i de 3.000€ per a activitats d’àmbit europeu (600€ a Espanya). Tanmateix, inclou devoluciĂł de forfet, classes no utilitzades i allotjament en cas d’accident fins a 200€. El perĂ­ode de cobertura de la Targeneu estĂ  comprĂšs entre l’1 de juny de 2020 i el 31 de maig de 2021, podent-se contractar en qualsevol moment de l’any.

Multirisc, per als tot terreny Ets un esportista habitual? Gaudeixes de mĂșltiples activitats durant tot l’any? La Multirisc Ă©s per a tu! D’àmbit mundial, inclou rescat, primera cura i seguiment de la lesiĂł en accidents produĂŻts fins a 7.000 metres. 42


Multirisc

PRACTICA ESPORT BEN PROTEGIT

DESCOBREIX LES ASSEGURANCES DE LA FCEH

Vols estar ben cobert mentre practiques esport sense haver de pertĂ nyer a un club? Des de la FCEH t’impulsem a gaudir de la teva passiĂł amb seguretat grĂ cies a dues completes assegurances de lleure: la Targeneu i la Multirisc. T’acompanyem! Cobertures: quĂš, on i quan? D’esquĂ­ alpĂ­, esquĂ­ de fons i esquĂ­ de muntanya a excursionisme, snowboard, bicicleta de muntanya, escalada, mĂșixing i canicrĂČs
 i molts mĂ©s. Una assegurança polivalent que incrementa, respecte a la Targeneu, les devolucions en despeses mĂšdiques: fins a 18.030€ a l’estranger i il.limitada en centres concertats, a mĂ©s d’arribar fins als 18.000€ en despeses de rescat. I tambĂ© inclou devoluciĂł del forfet, classes no utilitzades i allotjament en cas d’accident fins a 1.000€. Entre molts altres avantatges! T’oferim dos perĂ­odes de cobertura diferents (a tramitar en qualsevol moment de l’any): - Multirisc Juny: 1 juny de 2020 al 31 maig de 2021. - Multirisc Gener: Disponible a partir de l’1 de gener de 2021.

Tramita la teva assegurança! Vols disposar de mĂ©s informaciĂł per acabar de decidir-te? Vols contractar ja una assegurança? Visita la nostra pĂ gina web www.fceh.cat/assegurances. Per a qualsevol dubte, pots enviar un correu electrĂČnic a: assegurances@fceh.cat i/o trucar al +34 627 40 68 37. A partir d’ara, la teva assegurança Ă©s virtual Per oferir un Ășs mĂ©s rĂ pid i efectiu, aixĂ­ com per contribuir a la sostenibilitat mediambiental, els nostres assegurats disposen de la seva assegurança de forma virtual a travĂ©s de l’APP “FCEH”. Es pot descarregar de forma gratuĂŻta en dispositius iOS i Android. 43


Reportatge

BOÍ TAÜLL

PATRIMONI DE L’ESQUÍ Celes Piedrabuena BoĂ­ TaĂŒll


Situada al Pirineu de Lleida, l’estaciĂł d’esquĂ­ de BoĂ­ TaĂŒll ofereix a l’esquiador tot el necessari per gaudir del seu esport favorit al mĂ xim nivell. Amb les cotes mĂ©s altes del Pirineu i una privilegiada situaciĂł encarada al nord, l’estaciĂł garanteix una neu d’excel.lent qualitat.


BoĂ­ TaĂŒll

“Nois, no ho dubteu”, va dir ‘Paquito’ FernĂĄndez Ochoa el dia que va visitar per primer cop l’estaciĂł d’esquĂ­ de la Vall de BoĂ­ cap allĂ  els anys setanta. Aleshores, el doctor Josep JanĂ© va ‘fer-se’ una petita estaciĂł d’esquĂ­ que era mĂ©s o menys com una espĂšcie de club privat, on els seus amics aprofitaven per esquiar, situada a tocar del Pla de l’Ermita, on avui en dia hi ha el remuntador de Llevata. De mica en mica la gent es va animant i a la vegada descobrint la Vall de BoĂ­, perĂČ un bon dia el doctor JanĂ© va decidir convidar al llegendari esquiador de Cercedilla (Madrid), l’Ășnic esquiador

L’ESTACIÓ FA SERVIR, AVUI EN DIA, UNES 560 HECTÀREES DE L’ÀREA ESQUIABLE PERÒ, EN PROPIETAT, TÉ 1.900 HECTÀREES alpĂ­ espanyol que fins ara ha aconseguit penjar-se una medalla d’or en uns Jocs OlĂ­mpics d’Hivern, a Sapporo 1972, en eslĂ lom. I la histĂČria explica que ‘Paquito’ va quedar bocabadat amb les possibilitats que oferia aquella muntanya, fins al punt que va aconsellar als seus amfitrions que tiressin

46

endavant amb el projecte de l’estaciĂł d’esquĂ­. El temps ha donat la raĂł tant als primers visionaris com al traspassat ‘Paquito’ i avui dia BoĂ­ TaĂŒll Ă©s una estaciĂł hivernal consolidada, gairebĂ© podrĂ­em dir que Ășnica, que ofereix unes condicions Ășniques per gaudir de la neu i que Ă©s visitada tant per les famĂ­lies com pels esquiadors a la recerca de fortes sensacions.

Un enorme potencial Una estaciĂł d’esquĂ­ que ho tĂ© per ser un gran referent. Ofereix una Ă rea esquiable de 45 quilĂČmetres, i garanteix l’alçada i la presĂšncia de la neu, amb la cota mĂ­nima situada als 2.000 metres i la mĂ xima als 2.751 metres, Puig FalcĂł, amb sis pistes verdes, tres de blaves, 17 de verdes i 15 de negres i una marcada tendĂšncia cap a la recerca de la sensaciĂł de llibertat que garanteixen


xifres de rĂšcord, de mĂ©s de 4.000 esquiadors– i la precipitaciĂł de la neu, aixĂČ sĂ­, marcada pels capricis meteorolĂČgics com la resta d’estacions d’esquĂ­, perĂČ amb l’avantatge de la seva orientaciĂł nord i la seva alçada, ja que no hem d’oblidar que estem davant l’estaciĂł mĂ©s alta dels Pirineus. Si fa uns anys les nevades eren mĂ©s recurrents i mĂ©s fĂ cils, ara es registren episodis de neu menys freqĂŒents, perĂČ mĂ©s intensos. “Igual estem un mes que no neva, perĂČ igual et neva de cop dos metres i el mateix passa amb el fred. Abans gener i febrer eren de temperatures sota zero, que et permetien fer neu a les nits i ara tenim finestres de neu amb molt fred durant deu dies. Igual has de produir en 48 hores tota la neu que fa uns anys feies en un mes. Tenim menys freqĂŒĂšncia, perĂČ mĂ©s intensitat. No patim de neu i aixĂ­ portem uns vuit anys. I el mateix passa amb el tema del vent. Tens menys dies de vent, perĂČ els que tens de veritat bufa amb molta intensitat”, garanteix en David Ros.

El futur estĂ  garantit l’esquĂ­ de muntanya i el freeride. “Nosaltres –diu David Ros, director de l’estació– tenim els tres tipus de pĂșblic: el familiar, els joves que volen fer freeride i els muntanyencs que els agrada l’esquĂ­ de muntanya. Som una estaciĂł que la gent coneix molt pel freeride que es pot practicar amb seguretat en una zona sense allaus (els anomenats itineraris fora pista)”. Amb l’afegit que al nucli de l’estaciĂł, al Pla de Vaques, a la cota 2.000, nomĂ©s hi trobarem els serveis imprescindibles que qualsevol visitant pot necessitar, sense la presĂšncia de cap edificaciĂł innecessĂ ria, ja que tots els allotjaments es troben a vuit quilĂČmetres de distĂ ncia, al BoĂ­ TaĂŒll Resort, el que li dona a l’estaciĂł un aire de puresa i virginitat Ășnica, tot i que tambĂ© Ă©s cert que obliga a un desplaçament diari, perĂČ no es pot tenir tot. I tampoc podem passar per alt que la propietat de la muntanya Ă©s de la mateixa estaciĂł de BoĂ­ TaĂŒll. En l’actualitat s’estan utilitzant unes 560 hectĂ rees de l’àrea esquiable, perĂČ en propietat en tenen un total de 1.900 el que dona una idea de les possibilitats d’expansiĂł i de creixement que encara tĂ© aquesta destinaciĂł blanca. “La idea Ă©s que acabem utilitzant 1.600 hectĂ rees. No creixent en Ă rea esquiable, perĂČ sĂ­ en recorreguts de freeride i d’esquĂ­ de muntanya, una disciplina aquesta darrera molt desenvolupada a la Vall de BoĂ­, perĂČ la gent va molt a la seva i volem regularitzar aquesta activitat pel bĂ© de tots. Volem fer valdre allĂČ que ja existeix i que avui en dia Ă©s desconegut”, afegeix David Ros. La neu, la tenen, i el favor dels esquiadors tambĂ©. Mantenen l’estabilitat en el nombre d’esquiadors i visitants que es desplacen fins a l’estaciĂł –fa dues temporades van tancar l’exercici amb 149.000 esquiadors i la passada campanya, que va acabar abans per la Covid-19, van tenir 133.000; tancant el mes de febrer amb unes

L’ESTACIÓ D’ESQUÍ DE BOÍ TAÜLL ÉS LA MÉS ALTA DE CATALUNYA, AMB UNA COTA MÍNIMA DE 2.020 METRES I UNA MÀXIMA DE 2.751 METRES

EmperĂČ, tot i les grans condicions de neu, l’estabilitat de BoĂ­ ha estat marcada per la seva discutible gestiĂł. Veient l’escenari que estava deixant el Grup Nozar, l’empresa Actius de Muntanya S.A., participada al 100% per la Generalitat de Catalunya, va decidir agafar les rendes de l’estaciĂł el novembre de 2018, donada la importĂ ncia de l’estaciĂł per la comarca. Aquesta nova titularitat, que aquest hivern s’ha d’acabar de consolidar, permet afrontar el futur de l’estaciĂł amb optimisme, amb la seguretat que de mica en mica es podran dur a terme les inversions necessĂ ries per anar millorant l’estaciĂł i fent-la encara mĂ©s competitiva, ja que com deixem el seu potencial Ă©s enorme, amb propostes per a totes les famĂ­lies. Amb la zona central de l’estaciĂł pensada

ELS HOTELS DEL RESSORT DE BOÍ TAÜLL, EN MANS DEL GRUP ESQUIADES Les pistes d’esquĂ­ i els remuntadors en mans del Grup FGC, i els hotels i el web de l’estaciĂł en mans d’Esquiades. La popular agĂšncia de viatges Ă©s propietĂ ria dels tres hotels i actius del resort de l’estaciĂł d’esquĂ­, desprĂ©s que l’octubre de 2019 deixĂ©s anar 250.000 €. El 2017 Esquiades ja havia comprat l’Aparthotel Augusta, ara anomenat Siente BoĂ­, i al cap de dos anys passava a dirigir l’Hotel RomĂ nic, els apartaments La Solana i l’Hotel TaĂŒll. “El nostre objectiu Ă©s impulsar encara mĂ©s el resort de BoĂ­ TaĂŒll, un complex hoteler en quĂš creiem molt i en el que ja fa anys que hi treballem. Les bones sensacions que ens han transmĂšs els clients sempre de la seva estada al Pla de l’Ermita, aixĂ­ com la possibilitat de treballar tot l’any, a l’hivern i a l’estiu, fa que tinguem molta il.lusiĂł en aquest nou pas que donem”, deia el comunicat oficial en el seu dia. www.esquiades.com 47


FITXA TÈCNICA

BoĂ­ TaĂŒll

Domini esquiable ‱ Desnivell esquiable total: 10.366 m ‱ Àrea esquiable: 550 Ha ‱ QuilĂČmetres de pistes: 45.000 m ‱ Pistes: 43 (6 verdes, 3 blaves, 20 vermelles i 14 negres) 2 itineraris ‱ Pista exclusiva de trineus ‱ Snowpark amb 5 zones de diferents nivells ‱ Cota mĂ­nima: 2.020 m (Pla de Vaques) ‱ Cota mĂ xima: 2.751 m (Puig FalcĂł)

pels debutants i les famĂ­lies, amb les pistes Neret I i II, Amateur, Boulevard, Bassetta i Tobogan; amb la zona de Vaques mĂ©s convenient per a un esquiador intermedi, on aquest hivern s’obrirĂ  una nova pista blava i la zona de Roies i Puig FalcĂł (2.751 metres), a la banda esquerra de l’estaciĂł, per a un pĂșblic mig expert, amb pistes com Falconera, vermella, que ja demana un nivell i que si realment s’és capaç d’esquiar amb garanties, vol dir que es tenen cames per donar ja desprĂ©s un pas mĂ©s endavant amb alguna de les diferents pistes negres, com Vista Aneto, la que tĂ© un major desnivell, 710 metres, o Vista TaĂŒll, la segona de mĂ xima dificultat de mĂ©s extensiĂł, 1.488 metres. Per no parlar d’uns altres cinc punts estratĂšgics de l’estaciĂł, com sĂłn Porta d’Erta (2.460 m), BalcĂł del CervĂ­ (2.520 m), Pas de Llevata (2.420 m), Coll de Roies (2.540 m) i Puig FalcĂł (2.751 m) per oxigenar el cor i la ment, enriquir la vista i fer-se una idea superior de la majestuositat que representa l’estaciĂł de la BoĂ­ TaĂŒll, en la vall de la qual pren part del nom es troba un fascinant conjunt d’esglĂ©sies romĂ niques, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Equipaments ‱ Remuntadors: 11 (6 telecadires, 2 teleesquís i 3 cintes transportadores) ‱ Capacitat de transport: 15.770 persones/hora ‱ Màquines trepitja neu: 5 ‱ Producció de Neu: 205 canons ‱ Superfície de Producció de Neu: 20,2 km de pistes ‱ Nombre de pistes innivades: 21

Serveis ‱ Àrea de pĂ rquing, a peu de pistes, amb 1.500 places ‱ Centre d’AtenciĂł MĂšdica a peu de pistes ‱ JardĂ­ de Neu / Guarderia per a nens a partir de dos anys ‱ Servei de Lloguer de material d’esquĂ­ i de surf de neu ‱ Escola d’esquĂ­ amb mĂ©s de 90 monitors ‱ TelĂšfon Blanc (informaciĂł de l’estat de la neu): 902.304.430 ‱ Web: amb cĂ meres per veure en lĂ­nia l’estat de pistes www.boitaullresort.com ‱ Restaurant La Guineu (cota 2020) ‱ Cafeteria Self-service Isard (cota 2020) ‱ Restaurant cafeteria La Carlina (cota 2200) ‱ SkiBus, trĂ nsit del resort a pistes inclĂČs ‱ Taquilles GuardaesquĂ­s ‱ Instaneu: servei de lloguer de cĂ meres GoPro i fotografia

48


DAVID ROS

“LA CLIMATOLOGIA ACOMPANYA I PORTEM DOS ANYS MOLT BONS”

DIRECTOR DE BOÍ TAÜLL

Començareu aquest hivern una nova temporada desprĂ©s de tancar la passada amb unes bones xifres La veritat Ă©s que sĂ­. Des del punt de vista del nombre de visitants portĂ vem gairebĂ© els mateixos de l’any passat. Va ser una temporada molt positiva. S’estĂ  donant en les Ășltimes temporades que la climatologia acompanya els caps de setmana i festius, i aixĂČ fa que els nĂșmeros siguin molt bons. El cert Ă©s que portem dos anys molt bons. Com ha anat la primera integraciĂł de BoĂ­ dins de l’estructura de Ferrocarrils? Al novembre de l’any passat es va signar el conveni de cooperaciĂł. Jo estava a la comissiĂł de serveis a Ferrocarrils, perĂČ tenĂ­em independĂšncia de treball. Ha anat molt bĂ©, ja que sentim el suport d’un grup tan important com Ferrocarrils i no s’ha d’oblidar que l’encĂ rrec que tenĂ­em nosaltres era fer la transiciĂł. Finalment es va analitzar el model de gestiĂł de l’estaciĂł i veure quins canvis s’han de fer i quĂš s’ha de mantenir perquĂš es consolidi com un producte bo.

Podria explicar una mica mĂ©s el canvi que preveuen a Puig FalcĂł? Aquesta temporada volem iniciar el projecte de substituciĂł del telecadira, perĂČ no fer-lo de forma imminent, ja que s’ha de fer un estudi en quĂš s’analitzen les possibles opcions. No sabem si posarem un altre telecadira o un teleesquĂ­. El telecadira es va instal.lar fa mĂ©s de vint anys amb la tecnologia que hi havia llavors i no es van tenir en compte aspectes com les condicions meteorolĂČgiques. La seva ubicaciĂł no Ă©s la millor, perquĂš es troba a la carena i suporta vents molt sostinguts. La seva mitjana de dies oberts Ă©s del 50% i no pots tenir la zona mĂ©s alta de l’estaciĂł condicionada a un remuntador mal ubicat.

“LA VALL DE BOÍ ESTÀ BOLCADA EN L’ESTACIÓ” Quin Ă©s el pla que teniu previst a BoĂ­? L’estaciĂł, en mans privades, ha tingut un dĂšficit d’inversions en els Ășltims deu anys. L’Ășnic que s’ha fet en aquest perĂ­ode Ă©s el manteniment de les instal.lacions per assegurar l’obertura. Tenim una manca d’inversions, de maquinĂ ria, remuntadors vells, una sĂšrie de remuntadors de quĂš n’hem de fer neteja. Hem de substituir l’accĂ©s a Puig FalcĂł i hem d’analitzar bĂ© com ho fem. És un telecadira que ens ha donat molts problemes, i hem d’arreglar el tema dels accessos i dels aparcaments. Davant de tot aixĂČ ens hem trobat amb una gran professionalitat de tot l’equip que hi treballa. Aquesta manca d’inversions els ha convertit en uns grans professionals. Tenim un equip humĂ  extraordinari. I tambĂ© ens hem trobat una vall bolcada amb l’estaciĂł.

Quins altres objectius tenen per aquesta temporada? Una major digitalitzaciĂł, oferir la venda anticipada del forfet, que la gent vingui amb el forfet de casa, i tambĂ© iniciarem el projecte d’adequaciĂł i millors dels aparcaments. Nosaltres no som molt amics de les taques d’asfalt a la muntanya i volem mirar quines opcions tenim. Quelcom mĂ©s prioritari? No, la veritat Ă©s que no. Pensa que portem des del 2014 sent propietaris de l’estaciĂł, que no s’han fet inversions de millors perĂČ sĂ­ de reposiciĂł. Per exemple, en tot el tema de neu artificial hem canviat la tipologia dels canons i hem crescut en zona innivada. L’objectiu Ă©s que el 2026 puguem cobrir amb neu artificial el 70% de l’estaciĂł, ara arribem al 40%..

LA INTEGRACIÓ SATISFACTÒRIA DE BOÍ A L’ESTRUCTURA DE FGC La passada va ser la primera temporada de BoĂ­ TaĂŒll en l’estructura de Ferrocarrils de la Generalitat, una primera presa de contacte que el president de FGC, Ricard Font, valorava de forma positiva: “Estem satisfets de com ha anat, perquĂš hem mantingut les expectatives previstes, tot i que podria haver estat realment un any important. Va ser un any prĂ cticament calcat a l’anterior, fins i tot en visitants i dies d’esquĂ­, descomptant l’efecte que tenia haver tancat el dia 13 de març. Els nĂșmeros de BoĂ­ donen per a una explotaciĂł com la que vam tenir”. 49

Un primer pas darrere el qual han de venir molts mĂ©s perquĂš, per al president de Ferrocarrils, no hi ha dubte que l’estaciĂł de la Vall de BoĂ­ encaixa en el model de FGC. “Nosaltres vam fer una feina molt cĂČmoda la temporada passada i la idea Ă©s avançar en la integraciĂł de BoĂ­ en el dia a dia de Ferrocarrils. Les perspectives sĂłn d’una progressiva integraciĂł de BoĂ­ dins de Ferrocarrils. L’objectiu que tenim Ă©s que l’esquiador de BoĂ­ no trobi cap canvi si tot ho veia bĂ©, i si es pot fer un canvi en positiu, millor”


Floc DIFERENTS CONSTRUCCIONS, UN SOL FI Un dia entrarem en els secrets que amaguen els esquĂ­s en el seu interior. A simple vista, per a no entesos, els esquĂ­s poden semblar tots iguals, perĂČ el model de construcciĂł seguit determinarĂ  en gran mesura el seu comportament. La construcciĂł Ă©s un dels parĂ metres que marca mĂ©s el comportament d’un esquĂ­, al costat de la geometria i el seu perfil. Ara tractarem tres tipus de construcciĂł, les mĂ©s habituals, que fan servir les principals marques presents al nostre mercat, i que serien la construcciĂł ‘sandvitx’, la ‘cap’ i la mixta ‘sandvitx-cap’, admeten cadascuna d’elles diferents definicions en funciĂł de la combinaciĂł d’altres elements, com ara el grafĂš, el titanat o les diferents lĂ mines de fusta, com ara les de paulĂČnia.

Conùixer la construcció de l’esquí t’ajudarà a entendre millor el comportament de l’esquí i encertar en la tria en el moment de la compra.

Foto: © Alessandro Belluscio

Sense mena de dubte, la tipologia de construcciĂł mĂ©s utilitzada Ă©s la definida com a ‘sandvitx’, que, com el seu nom indica, provinent del famĂłs entrepĂ , Ă©s una barreja, una superposiciĂł de diferents capes. AixĂ­, els diferents materials estan col.locats en capes superposades una al damunt de l’altra, formant una estructura rectangular. Donades les prestacions que aporta aquesta construcciĂł s’aplica sobretot als esquĂ­s de competiciĂł i als de gamma alta. DesprĂ©s, tambĂ© passa que diferents marques hi afegeixen sufixos en funciĂł de les diferents fustes, fibres o materials com el carboni que barregi.

Molts tipus de sandvitx La segona mĂ©s utilitzada i mĂ©s genĂšrica Ă©s la ‘cap’, la qual es diferencia estĂšticament de la construcciĂł ‘sandvitx’ de forma clara. Mentre en aquesta Ășltima el tall lateral dels cantells cau recte, en la construcciĂł ‘cap’ la capa superior cau, baixa pel lateral dels cantells estenent-se. Acostumen a incorporar aquesta manera de fer els esquĂ­s mĂ©s dĂČcils, mĂ©s manejables i no tan exigents. I, com no podia ser d’una altra forma, en un mĂłn tan ‘esponja’ com el que ens ocupa, hi ha una tercera construcciĂł que barreja les dues maneres de fer anteriorment descrites: la ‘sandvitx’ i la ‘cap’. Ens estem referint a la ‘sandvitxcap’, que, com es pot deduir, barreja el millor de les dues. És a dir, les altes prestacions de la primera i la suavitat de la segona

50

Celes Piedrabuena Diversos



Reportatge

LA PETJADA DE

EN LA DIANA DE LES ESTA David Giménez FGC / Diari de la Neu

Davant la necessitat de reformular el nostre estil de vida per fer mĂ©s sostenible el planeta, les estacions d’esquĂ­ gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han apostat per mesures mediambientals d’impacte, circumscrites en l’Agenda d’AcciĂł ClimĂ tica 2030. Energia geotĂšrmica, caldera de biomassa i mĂ quines trepitjaneu hĂ­brides en sĂłn alguns exemples recents. 52


CARBONI

CIONS D’ESQUÍ

53


Reportatge: La petjada de carboni

El canvi climĂ tic Ă©s, segurament, l’amenaça mĂ©s visible que indica que el planeta en quĂš vivim urgeix una reformulaciĂł de l’accĂ©s i consum dels recursos que ens ofereix. Una gestiĂł mĂ©s lĂČgica i sostenible de les fonts d’energia per intentar canviar un rumb que ens porta a un carrerĂł de difĂ­cil sortida. En aquest sentit, les estacions d’esquĂ­ i de muntanya no en sĂłn alienes, ja que generen un impacte mediambiental visible i avaluable mitjançant la petjada de carboni (vegeu columna adjunta a la segĂŒent pĂ gina). I per revertir aquests efectes, els darrers anys Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) hi ha posat fil a l’agulla amb accions especĂ­fiques en les estacions que gestiona: La Molina, Vall de NĂșria, Vallter 2000, Espot i Port AinĂ© (i mĂ©s recentment, BoĂ­ TaĂŒll).

DES DE 2018 I DE FORMA PIONERA A TOT L’ESTAT, FGC CONTROLA LA PETJADA DE CARBONI QUE GENEREN LES SEVES ESTACIONS

54

Amb diversos projectes de futur sobre la taula, FGC treballa amb l’Agenda d’AcciĂł ClimĂ tica 2030 com a full de ruta, on es busquen fĂłrmules per minimitzar l’impacte de la petjada de carboni. “Estem adherits als compromisos contra el canvi climĂ tic de la Generalitat de Catalunya, de rebaixar en un grau i mig la temperatura del planeta, i amb un ventall d’accions que van fins al 2025, amb un apĂšndix que arriba al 2030. Tenim un compromĂ­s amb el territori i la nostra obligaciĂł Ă©s mirar permanentment al futur”, explica el coordinador de la divisiĂł de Turisme i Muntanya d’FGC, Francesc Arrebola (en la imatge inferior). L’Agenda d’AcciĂł ClimĂ tica 2030 de FGC, a la que ha tingut accĂ©s aquest mitjĂ , es mou en diversos Ă mbits, com la transiciĂł energĂštica, l’impacte climĂ tic de la mobilitat i l’economia circular.


La Vall de NĂșria, mĂ©s neta i eficient La icĂČnica estaciĂł de la Vall de Ribes sempre ha estat diferent, accessible nomĂ©s a peu o en tren cremallera. Un oasi de pau on respirar aire pur a 2.000 metres d’altitud que, els darrers anys, ha estat pionera en la implementaciĂł d’energies renovables. Durant dĂšcades, l’estaciĂł ha funcionat mitjançant gasoil, amb el corresponent risc mediambiental que comportava el seu transport. El 2011, perĂČ, es va implantar una energia mĂ©s neta que aprofita els recursos naturals. La geotĂšrmia permet mantenir una temperatura molt estable i independent de la temperatura exterior. Les bombes de calor extreuen l’energia acumulada al subsĂČl i, mitjançant un sistema de gasos refrigerants, eleven la temperatura. Per a aquesta prĂČxima tardor estĂ  previst ampliar l’Ășs d’aquesta energia renovable a altres edificis de la Vall de NĂșria, mĂ©s enllĂ  del santuari, amb l’objectiu que, entre 2022 i 2023, tot el complex de l’estaciĂł se’n pugui beneficiar. La geotĂšrmia Ă©s, doncs, l’energia idĂČnia per a la Vall de NĂșria, perĂČ potser no per a altres estacions. És per aixĂČ que FGC ha desenvolupat un estudi que determina quin tipus d’energia s’adequa mĂ©s a cada estaciĂł. I d’un exemple de transiciĂł energĂštica a un d’economia circular. El gener de 2012, la Molina va inaugurar una caldera de biomassa a les oficines centrals que genera poca cendra, contribueix a la neteja dels boscos de l’entorn i permet un estalvi econĂČmic. La caldera s’alimenta dels residus forestals sorgits durant la neteja dels boscos per generar energia i produir calefacciĂł a l’estaciĂł.

Les mĂ quines trepitjaneu, cap a l’electrificaciĂł Tal com marca l’Agenda, un altre dels objectius destacables per al 2025 Ă©s la substituciĂł de les mĂ quines de treball actuals per altres mĂ©s netes

i menys contaminants. I les mĂ quines trepitjaneu, potents emissors de CO2, ja van un pas per davant. En algunes estacions dels Alps i els Estats Units ja s’hi poden veure alguns models hĂ­brids, cinc anys desprĂ©s que es llencĂ©s el primer prototip.

LA PEDAGOGIA ÉS L’EINA CLAU PER TRANSFORMAR LA CONSCIÈNCIA DELS VISITANTS DAVANT D’UN ESCENARI ENCARA POSSIBLE DE REVERTIR

“Ens falta tenir la garantia plena que aquestes mĂ quines hĂ­brides funcionen correctament, perĂČ la idea Ă©s implementar-ne l’Ășs”, comenta Arrebola. El passat hivern, treballadors de La Molina van poder testar-ne una per extreure’n les primeres conclusions. Per exemple, que funcionen molt bĂ© en pla perĂČ pateixen en pendents de certa inclinaciĂł. Tanmateix, aquestes primeres mĂ quines elĂšctriques compten amb l’exclusiu sistema Snowsat, que permet conĂšixer, en tot moment, quin Ă©s el gruix de neu existent a sota de la mĂ quina, i aixĂ­, poder saber en quins punts de la pista falta mĂ©s neu. “Els nostres maquinistes disposen de tauletes geolocalitzades, on estan introduĂŻdes totes les dades topogrĂ fiques del domini esquiable de l’estaciĂł, i permeten col.locar la neu allĂ  on toca”, exposa Arrebola.

Del plĂ stic zero als cendrers ecolĂČgics Paral.lelament a aquestes mesures i accions realitzades a Vall de NĂșria i La Molina, FGC tambĂ© treballa en altres direccions, com l’eliminaciĂł de la potassa, l’optimitzaciĂł dels sistemes d’innivaciĂł i l’oferiment de punts de cĂ rrega elĂšctrica. “L’estiu de 2019 vam realitzar un estudi de plĂ stic zero que va servir per engegar una sĂšrie d’accions. Per exemple, l’Ășs de cendrers ecolĂČgics a Espot i Port AinĂ© durant la temporada 20192020. Vam repartir 20.000 cendrers per tal d’evitar la presĂšncia de burilles a la neu, que sĂłn altament tĂČxiques i afecten la fauna de la zona”, emfatitza el coordinador de Turisme i Muntanya de FGC. En aquest sentit, FGC mantĂ© una relaciĂł permanent amb els Parcs Naturals de les estacions, per tal de cuidar i preservar la biodiversitat. En el cas de les estacions del Pallars, es treballa de la mĂ  del PN de l’Alt Pirineu per, entre altres objectius, protegir el gall Fer, un ocell molt emblemĂ tic del Pirineu i Prepirineu que es troba en perill d’extinciĂł. Precisament, els cendrers ecolĂČgics pretenen garantir la seva supervivĂšncia, ja que les burilles que es tiren a terra es converteixen en una trampa mortal. Un cop la neu es fon, el gall Fer pot confondre les burilles amb menjar i causar-li una intoxicaciĂł fatal. Com una muntanya de sorra que es construeix, dia a dia, granet a granet, des de FGC sĂłn conscients de la dificultat de revertir l’impacte mediambiental generat histĂČricament per les estacions, perĂČ tambĂ© de la gravetat de l’emergĂšncia climĂ tica inĂšdita en quĂš ens trobem. Per aixĂČ, la pedagogia Ă©s l’eina clau per transformar la consciĂšncia dels visitants. PerquĂš, amb l’ajuda de tots, encara Ă©s possible revertir l’escenari actual.

LA PETJADA DE CARBONI, A EXAMEN Pioners en tot l’Estat, des del 2018 FGC tĂ© controlada quina Ă©s la magnitud de la petjada de carboni que generen les seves estacions d’esquĂ­ i de muntanya. L’empresa va encarregar un estudi que dissecciona cada un dels Ă mbits que incideixen directament en la creaciĂł de la petjada. L’estudi, centrat en les estacions d’esquĂ­ aixĂ­ com la xarxa ferroviĂ ria, calcula l’abast 1, referent al consum de combustible; l’abast 2, referent al consum elĂšctric; i l’abast 3, referent a la compra de bĂ©ns i serveis, generaciĂł de residus i desplaçaments corporatius.

55

GrĂ cies a les dades obtingudes en els estudis de 2018 i 2019, FGC ha pogut valorar si les accions dutes a terme fins al moment han contribuĂŻt a reduir la petjada de carboni, i planificar-ne les prĂČximes passes


BoĂ­ TaĂŒll

56



Reportatge

LA RIQUESA DELS CANONS DE NEU Celes Piedrabuena Baqueira Beret, FGC

A dia d’avui la feina que fan els canons de neu Ă©s bĂ sica per a garantir l’esquiabilitat en una estaciĂł d’esquĂ­. A Catalunya totes les estacions alpines disposen d’una xarxa d’innivaciĂł artificial que els garanteix la viabilitat.

58


Un cop mĂ©s aquesta temporada els canons de neu han demostrat la viabilitat de les estacions d’esquĂ­ quan la neu natural no Ă©s gaire generosa o quan les estacions, en aquest cas les de fons, no tenen una xarxa d’innivaciĂł artificial. Normalment, la neu caiguda del cel tard o d’hora acaba arribant, perĂČ no sempre ho fa en les millors condicions possibles i Ă©s aleshores, sempre i quan les temperatures siguin baixes i puguin treballar, quan els canons treuen pit i mostren tot el seu potencial. La producciĂł de neu artificial, neu de cultiu o neu produĂŻda –alguns dels noms que es fan servir per definir-la– permet a les estacions obrir quan toca, garantir la contractaciĂł del personal de l’estaciĂł i l’obertura dels negocis de les valls. En definitiva, dona estabilitat al sector. A dia d’avui estem molt familiaritzats amb la neu artificial, perĂČ cal recordar que aquesta es va inventar als anys cinquanta al CanadĂ , a la regiĂł de Laurentides. A Europa es va inaugurar la primera instal·laciĂł a Champ-de-Feu en les Vosges al 1963, mentre que a Catalunya hi ha dos possibles pioners. D’una banda hi ha qui diu que el primer canĂł experimental es va instal·lar a Vallter 2000, abans que al 1985 La Molina instal·lĂ©s el seu sistema de producciĂł de neu. Des de l’any 1985 moltes sĂłn les coses que han canviat, tal com es deixava de manifest a la 1ÂȘ Trobada amb la Premsa de les Estacions d’EsquĂ­ Catalanes, que va tenir lloc a Baqueira Beret a principis del mes de febrer. Han canviat els requeriments i les exigĂšncies dels clients de les estacions i, per damunt de tot, la tecnologia que es fa servir, molt mĂ©s eficaç i sostenible a dia d’avui.

El procĂ©s de fabricaciĂł de neu La producciĂł de neu es produeix per projecciĂł de petites gotes d’aigua a l’aire, en un ambient de temperatura negativa, respectant certes condicions, com l’atomitzaciĂł –la fragmentaciĂł del fluix d’aigua en petites gotes de grandĂ ria, d’entre 0,2 i 0,8 mil·lĂ­metres–, la nucleaciĂł –la formaciĂł en paral·lel de petits micro-cristalls de gel que serveixen per a la inseminaciĂł de gotes d’aigua a la sortida de l’innivador– i la inseminaciĂł. SĂ­, no ens hem equivocat de terme. I entendrĂ­em com a tal la trobada entre el flux de nucleaciĂł i el flux d’aigua, la qual s’inicia al procĂ©s de congelaciĂł, trencant l’equilibri de l’aigua en la seva fusiĂł. Posteriorment intervenen tres accions claus: la dispersiĂł, l’evaporaciĂł i la convecciĂł. La primera, com el seu nom indica, consisteix; sent tres les tecnologies de producciĂł: generador bi-fluid a mescla interna, a mescla externa i generador monofluid. Celebrant-se aquesta trobada a Baqueira, es va posar com a exemple l’evoluciĂł de la implantaciĂł de la neu artificial a l’estaciĂł de la Vall d’Aran, intervenint Jonatan LĂłpez, antic responsable de neu i actual responsable de nous projecte de Baqueira i Alberto BallarĂ­n, el responsable actual de la producciĂł de neu, aixĂ­ com Mauro Pereson, responsable de l’empresa de TechnoAlpin a Espanya. S’explica en la reuniĂł el desastre de la temporada 1989-1990, en la que l’estaciĂł va estar tancada fins a les nevades de finals de febrer. NomĂ©s va obrir un parell de setmanes!, donant per perduda la temporada turĂ­stica per a l’estaciĂł i per a la vall. Es va veure fins a quin punt l’estaciĂł Ă©s important per a l’economia de la vall i les persones que hi viuen. Es va decidir fer una ampliaciĂł de capital. Es van invertir prop de 1.000 milions de les antigues pessetes i es va començar a instal·lar un sistema de producciĂł de neu. La temporada 2006-2007 va ser similar a la de 1989-1990 pel que fa a les nevades, perĂČ Baqueira va poder obrir el 9 de desembre amb l’ajut de la neu produĂŻda, permetent finalitzar la temporada dins de la normalitat.

Tres perĂ­odes de producciĂł de neu a Baqueira A Baqueira Beret –totes les dades que donem a continuaciĂł poden ser d’utilitat establint els corresponents paral·lelismes– es poden distingir tres

59


La riquesa dels canons de neu

perĂ­odes des de 1990 fins ara. El primer aniria fins el 2000, el segon de 2000 a 2010 i el tercer de 2010 fins ara. Com Ă©s lĂČgic, en una primera fase l’objectiu era fer arribar la producciĂł de neu al mĂ xim de pistes, amb l’innivador Borax –de 3m, 6m, 12m i dobles, de mescla interna– com a estrella. Una Ăšpoca en quĂš cada cinc arquetes es munta una sonda de temperatura i humitat i cada deu un anemĂČmetre per mesurar la direcciĂł i la intensitat del vent. En el segon perĂ­ode, de 2000 a 2010, es busca maximitzar la producciĂł a les zones innivades, produint el mĂ xim de neu en els perĂ­odes en que faci molt de fred i poder fer servir simultĂ niament tota la capacitat de bombeig. Per assolir aquests objectius s’aposta de forma definitiva per una xarxa d’alta pressiĂł, mĂ©s eficient energĂšticament que la de baixa pressiĂł. Es centralitza el control de la instal·laciĂł a Orri, s’adapten les vĂ lvules per

ELS PRIMERS CANONS A LES ESTACIONS CATALANES ES VAN INSTAL·LAR A VALLTER 2000 I A LA MOLINA

60

treballar amb mĂ©s pressiĂł, es canvien les canonades d’aigua per incrementar el seu diĂ metre i permetre passar major quantitat d’aigua i es substitueixen els innivadors Borax per Rubis, de mescla externa, amb menor consum d’aire. Una Ăšpoca en la que tambĂ© es substitueix el sistema de comunicacions a tota la xarxa de producciĂł de neu per una xarxa de fibra ĂČptica, el que suposa una millora important. Una dada: el temps que li cal al sistema per rebre les dades de totes les sondes anemĂČmetres i que les vĂ lvules que gestionen cada innivador ajustin la producciĂł en funciĂł d’aquestes dades passa de mĂ©s de 45 minuts a 2 minuts; a la vegada que s’adquireixen equips informĂ tics amb major potencia de cĂ lcul i actualitzaciĂł del programa de control. La tercera fase aniria de 2010 fins ara, que podrĂ­em titular la de l’eficiĂšncia tecnolĂČgica a temperatures marginals. Quatre sĂłn els objectius: maximit-


En la varietat estĂ  el gust Per fer-nos una idea de la varietat de canons que trobem en el mercat hem consultat el catĂ leg de l’empresa MND SNOW, amb un centre de producciĂł a França i mĂ©s de 25.000 canons de fabricaciĂł de neu distribuĂŻts a tot el mĂłn: Perxa Taurus 2.0: Funciona per a la majoria de les pistes sempre que no siguin massa amples (<45 m) ni massa estretes (> 12 m). És l’Ășnica perxa d’alta pressiĂł amb 8 filtres de regulaciĂł de cabal.

Els nombre de canons de les estacions catalanes de FGC La Molina 513 canons que inniven un total de 38 pistes, Ă©s a dir, 41 km, el que representa el 59% de tota l’àrea esquiable Vall de NĂșria 88 canons que inniven un total de 9 pistes, Ă©s a dir, 6,6 km, el que representa el 90% de tota l’àrea esquiable Vallter 2000 86 canons que inniven un total de 6 pistes, Ă©s a dir, 9 km, el que representa el 75% de tota l’àrea esquiable Espot i Port AinĂ© 126 canons entre les dues estacions. A Espot hi ha 14 pistes innivades, Ă©s a dir 17,9 km, el que representa el 71,6&% de tota l’àrea esquiable. A Port AinĂ© hi ha 9 pistes innivades, Ă©s a dir, 11,24 km, el que representa el 42,1% de de tota l’àrea esquiable

AVUI DIA ÉS IMPENSABLE LA VIABILITAT D’UNA ESTACIÓ D’ESQUÍ SENSE EL FUNCIONAMENT D’UNA BONA XARXA D’INNIVACIÓ ARTIFICIAL

zar la producciĂł de neu a temperatura marginal, innivar en menys temps a major temperatura, innivar amb mĂ©s simultaneĂŻtat i poder obrir l’1 de desembre en qualsevol circumstĂ ncia. Per assolir aquestes finalitats es configuren les instal·lacions per a poder innivar amb tota la capacitat de bombeig, s’inniva la cara nord per poder oferir una zona d’esquĂ­ el mĂ©s aviat possible, s’inniva la zona de Peulla amb una nova sala de controls i ordinadors, es construeixen llacs d’acumulaciĂł d’aigua –el mĂ©s important a Orri–, es reforcen algunes zones amb innivadors de baixa pressiĂł, menys eficients perĂČ amb major capacitat de producciĂł i els departaments de producciĂł de neu i mĂ quines treballen de forma conjunta, incorporant programes que permeten mesurar el gruix de la neu i el seu desgast en cada punt. Aquesta temporada, Baqueira va començar a funcionar l’1 de desembre; mentre que l’anterior ho va fer el 18 de novembre, comptabilitzant 63 dies de nevades amb gruixos que van arribar als deu metres.

61

Perxa Folk: Igual que Taurus 2.0 perĂČ funciona per a un sistema manual, soluciĂł de baix cost. Perxa Street: SoluciĂł especial per pistes estretes (<12 m) instal.lada sobre perxa d’alta pressiĂł.

Canons ventilador Peak i Peak Plus (canĂł ventilador nova): estan disponibles per a un pendent Ă mplia (> 45 m) i / o pendents ventoses i / o, finalment, pendents estretes si es pot amuntegar la neu per a ser transportada mĂ©s endavant. Adaptable a diferents tipus de xassĂ­s mĂČbils, perĂČ tambĂ© en torres fixes de 2 m d’alçada, en braços regulables de 4 a 6 m d’alçada i finalment, tambĂ© a braç giratori.

Canons ventilador Peak Silent: El millor canĂł disponible per a Ă rees urbanitzades on el soroll estĂ  restringit. Canons ventilador Power: Recomanable per a pistes ubicades en zones molt ventoses. Super Access: CanĂł ventilador igual que el Peak i el Peak Plus, perĂČ per a solucions de baix cost.


Reportatge

ANYS D’EXPERIENCIA

RedacciĂł Centre Excursionista de Catalunya

Posicionar-se per a una candidatura per a uns JJOO no estĂ  a l’abast de tothom. Infraestructura i pressupost son importants. PerĂČ al marge, tant o mĂ©s que els factors anomenats, ho es l’experiencia i la tradiciĂł. Com podeu veure en aquesta mostra de cartells del Centre Excursionista de Catalunya, d’aixĂČ segur que no ens en falta. 62


63


Floc COMPTE AMB L’ESQUÍ DE MUNTANYA Celes Piedrabuena FGC

Foto: © Oriol Molas

Aquesta temporada de neu, marcada pel coronavirus, pot apropar moltes mĂ©s persones a la prĂ ctica de l’esquĂ­ de muntanya, i davant d’aquesta tendĂšncia cal anar amb preocupaciĂł.

D’ençà de la seva popularitzaciĂł, l’esquĂ­ de muntanya, en les seves diferents versions, ha anat a mĂ©s. De fet, ja vam veure per les xarxes socials com, abans que es donĂ©s el tret de sortida a la temporada, diversos esquiadors es van aventurar a la muntanya davant les primeres nevades. Una tendĂšncia que pot anar a mĂ©s aquesta temporada. Davant la inseguretat o els dubtes que poden tenir alguns aficionats a l’hora d’anar a una estaciĂł d’esquĂ­ i calçar-se les botes a causa de la pandĂšmia de la Covid-19, Ă©s molt probable que hi hagi moltes persones que s’aventurin en la prĂ ctica de l’esquĂ­ de muntanya. La raĂł Ă©s senzilla. L’skimo Ă©s lliure, es practica en un entorn natural molt mĂ©s ’pur’, no s’han de fer cues ni agafar remuntadors i el contacte entre altres usuaris de l’espai Ă©s molt reduĂŻt,

per no dir que en la majoria de casos inexistent. Aquest apropament, perĂČ, s’ha de dur a terme amb prudĂšncia i sabent quĂš es fa, a fi de no viure situacions com les viscudes per moltes persones quan van a la natura a la primavera i a l’estiu i, desprĂ©s, pateixen accidents que es podien haver estalviat amb una mica de coneixement. El material dur –esquĂ­s i botes, aixĂ­ com les fixacions– que es fa servir Ă©s diferent i requereix d’un coneixement mĂ­nim d’Ășs, tant per entendre el seu funcionament com per desprĂ©s fer-lo servir a la neu. Com sempre, l’ideal fora que el material estiguĂ©s en un nivell ĂČptim i iniciar-se de la millor forma possible, i aquesta no Ă©s cap altra que passar per una escola i rebre unes classes. AixĂČ no nomĂ©s ens permetrĂ  desprĂ©s una prĂ ctica esportiva mĂ©s segura, sinĂł un major coneixement

64

de l’esport en si, de tot el que comporta, i viure noves experiĂšncies. Tampoc estĂ  de mĂ©s informar-se de les opcions de material que hi ha al mercat, perquĂš tal com passa amb l’esquĂ­ alpĂ­, l’esquĂ­ de muntanya ha crescut i evolucionat molt, sent molt mĂ©s ja que una prĂ ctica purament esportiva, d’esquĂ­s primers i livians. A dia d’avui l’skimo no deixa de crĂ©ixer i si ho fa tambĂ© Ă©s per la comuniĂł mĂ©s intensa que l’esquiador tĂ© amb la natura en aventurar-se per camins no explorats. I amb aixĂČ tambĂ© s’ha d’anar amb cura, davant dels possibles allaus que es puguin generar i davant del risc existent sempre a la natura, en general. No hi ha res, per minimitzar aquest risc de practicar l’esquĂ­ de muntanya, com els itineraris marcats, de diferent dificultat, que cada vegada mĂ©s incorporen les estacions d’esquĂ­. Un entorn mĂ©s segur i protegit envoltat de natura


ST RADICAL

www.dynafit.com


Aventura

Celes Piedrabuena RedBullPhotophiles

L’aventurer polonĂšs Andrzej Bargiel va fer histĂČria el passat mes de juliol en convertir-se en la primera persona que va aconseguir coronar el K2 (8.611 metres) i desprĂ©s baixarlo amb esquĂ­s, una aventura extrema d’alt risc com demostren els aventurers que van perdre la vida esquiant la segona muntanya mĂ©s alta de la terra. 66


HISTÒRIC

DESCENS DEL K2 AMB ESQUÍS

No Ă©s la mĂ©s alta i sĂ­ la mĂ©s perillosa. El K2 Ă©s un dels cims que tot bon alpinista somia amb coronar alguna vegada en la seva vida, una muntanya fantĂ stica, Ăšpica i meravellosa, perĂČ molt traĂŻdora tambĂ©, com ho demostra el fet que estigui considerada molt mĂ©s perillosa que el sostre del mĂłn, l’Everest (8.848 metres), perĂČ tot i aixĂ­ hi ha alguns valents que s’atreveixen a baixar-la esquiant. Alguns ho han aconseguit –l’italiĂ  Hans Kammerlander o el nord-americĂ  Dave Watson, tot i que ho van fer des de uns 400 metres per sota del cim–, perĂČ altres han perdut la vida en l’intent, com l’italiĂ  Michele Fait o el suec Fredrick Ericsson.

PerĂČ, tot i els perills que l’envolten, Andrzej Bargiel va abandonar la seva PolĂČnia natal i va posar rumb a l’Himalaia per intentar ascendir i descendir amb Ăšxit la segona muntanya mĂ©s alta del mĂłn, que per a molts escaladors marca un abans i un desprĂ©s en el seu currĂ­culum esportiu. A la segona, la vençuda PerĂČ ell es va preparar a consciencia, es va rodejar d’un equip de confiança i va saber esperar el seu moment, perquĂš de fet aquesta era la segona expediciĂł que intentava per dur a terme el seu somni, ja que la primera va

67


HistĂČric descens del K2 amb esquĂ­s

haver de recular degut a les altes temperatures i a les altes temperatures. I li va quedar tant mal gust de boca que va tornar aquest passat mes de juliol i va fer el ple. Als seus 30 anys, i desprĂ©s de l’experiĂšncia viscuda, va estar algunes setmanes aclimatant-se, per iniciar l’intent definitiu el 19 de juliol. Una aproximaciĂł que tenia pensada dur a terme amb el seu company d’expediciĂł Janusz Golab, qui no el va poder acompanyar per dolors a l’espatlla. Quatre dies mĂ©s tard va coronar el K2 sense l’ajuda de l’oxigen i un cop dalt de tot va gaudir uns segons del paisatge i

EL K2, LA SEGONA MUNTANYA MÉS ALTA DEL MÓN, ESTÀ CONSIDERADA MOLT MÉS PERILLOSA QUE L’EVEREST

68

tot seguit es va cordar les botes, les va calçar als seus esquĂ­s i va iniciar un espectacular i perillĂłs descens. Primer va dirigir les espĂ tules dels seus esquĂ­s per la ruta Cesen, desprĂ©s va travessar enormes seracs –blocs de gel– a travĂ©s de la perillosa Messner Traverse fins a l’escarpada cadena de roques cap a la ruta Kukucka-Piotrowski. Va estar mĂ©s de set hores baixant, incloent l’aturada que va fer en el campament 4, a 8.000 metres, per esperar que el temps millorĂ©s, per finalment completar una baixada de 3.600 metres, que es diu aviat.


BARGIEL VA CORONAR EL K2 AMB ESQUÍS I VA FER UN DESCENS DE 3.600 METRES DE DESNIVELL

69


HistĂČric descens del K2 amb esquĂ­s

“ESQUIAR EM DONA UNA GRAN SENSACIÓ DE LLIBERTAT”

70


Entrevista Andrzej Bargiel

Jove, perĂČ experimentat A qui no el conegui igual li sorprĂšn que un jove com en Bargiel, de 30 anys, hagi fet el que va fer, perĂČ el seu cognom sĂ­ que Ă©s conegut en el mĂłn de les expedicions i l’aventura. TĂ© el rĂšcord en la Elbrus Race –una competiciĂł d’esquĂ­ de muntanya que es disputa a la muntanya mĂ©s alta d’Europa, l’Elbrus, de 5.642 metres–, va ser distingit fa dos anys amb el prestigiĂłs premi Leopard i tĂ© una llarga experiĂšncia a l’hora d’esquiar altres muntanyes de referĂšncia, com ara el Broad Peak (8.051m), el Shisha Pangma (8.013m) i el Manaslu (8.156m) i quan no estĂ  embolicat en alguna aventura estĂ  a la seva PolĂČnia natal amb es seus germans Gregorz i Bartek entrenant. Una base, una experiĂšncia, que li dona un coneixement bĂ sic que li permet entendre la muntanya millor que ningĂș. “Era completament conscient dels perills que hi havia en tot moment. Necessitava una bona visibilitat i excel·lents condicions de neu. Era bĂ sic tenir molta experiĂšncia, de forma que agafant com a referĂšncia els teus coneixements i la informaciĂł que s’obtĂ© d’observar la natura, es pot trobar el moment idoni per moure’s i actuar a la muntanya”, recorda mentre sembla que per uns moments torni a ser allĂ , a l’escenari d’aquesta aventura que ara podeu gaudir.

Eres conscient dels perills que hi havia en el teu descens esquiant? SĂ­, has de saber passar pels llocs en el moment correcte, de forma que quan passis la neu no sigui ni massa dura ni massa tova i que no hi hagi riscos d’allaus. Qualsevol persona que entengui una mica de muntanya ha de tenir experiĂšncia, perquĂš quan estĂ s a la muntanya estĂ s sols i ningĂș pot decidir per a tu. AixĂČ va ser complicat perquĂš vam passar dels -30ÂșC als 3’ÂșC. Has de tenir el cap clar i la ment tranquil.la. I molta concentraciĂł, oi? Al 100%. Quan vaig coronar el K2 no em vaig sentir com un guanyador. Em vaig posar la roba que mĂ©s escalfava i vaig fer-me una foto, ja que sabia que la part mĂ©s difĂ­cil venia desprĂ©s, baixar esquiant. Afortunadament, no hi ha res que em faci por. Pot ser que hi hagi quelcom que em preocupi, perĂČ un cop estic al lloc dels fets ja no hi penso. Tot el que faig ho faig amb confiança. Que quedi clar que quan les coses em surten bĂ© em poso content, perĂČ el que em dona l’esquĂ­ es una enorme sensaciĂł de llibertat. QuĂš vaig sentir quan vas arribar al campament base i havies ja completat amb Ăšxit la teva baixada esquiant? Alleujament i alegria, perquĂš no tot va sortir com jo esperava. Tot estava al meu cap, perĂČ desprĂ©s del primer intent que no vaig poder culminar l’any abans era del tot conscients dels riscos i sabia com ho havia de fer. Va ser difĂ­cil fins el final, perĂČ desprĂ©s vaig ser feliç com un nen.

71


Aventura


CARA A CARA A

4 0 0 0 M ETRES

JĂ©rĂ©mie Heitz i Daron Rahlves competeixen cara a cara per veure qui Ă©s el millor i el mĂ©s rĂ pid en una glacera a mĂ©s de 4.000 metres d’altura. Tino Morte Red Bull Content Pool


Aventura: Cara a cara a 4000 Metres

Es pot veure de dues maneres. Hi ha qui ho pot veure com una bogeria i qui ho pot veure com un repte, un repte que, tanmateix, no deixa de tenir un punt de bogeria
 com si no es pot entendre que dos esquiadors de nivell es juguin la pell en una glacera a mĂ©s de 4.000 metres d’altitud? NomĂ©s hi ha una explicaciĂł: perquĂš sĂłn dels millors fent el que fan i perquĂš aquesta mena d’esquiadors necessiten superar-se. AixĂ­ va ser com el suĂ­s JĂ©rĂ©mie Heitz –freeskier professional i que rĂ pidament va decidir decantar-se pel freeriding– i la llegenda nordamericana Daron Rahlves –exesquiador alpĂ­ amb amplitud de mires i que fa molt de temps que protagonitza espectaculars esquiades de backcountry o de freeriding– van decidir reptarse en una competiciĂł que nomĂ©s estava reservada a dos esquiadors de molt nivell, com sĂłn ells dos. L’escenari, la cara nord de l’Hohberghorn, o HobĂ€rghorn, una muntanya de 4.219 m. que es troba a la regiĂł suĂŻssa de Valais, a mĂ©s de 4.000 m. d’altitud. Objectiu: veure qui Ă©s el mĂ©s rĂ pid dels dos en uns pendents en quĂš ser capaç de mantenir l’equilibri ja Ă©s per treure’s el barret.

La idea de la pel.lĂ­cula va nĂ©ixer mentre Heitz estava rodant unes seqĂŒĂšncies per a una de les seves pel.lĂ­cules, ‘La Liste’, quan abordava algunes de les baixades mĂ©s dures dels Alps per al documental. AixĂ­ va ser com li va venir al cap la idea de fer una competiciĂł de gegant al cim de l’Hohberghorn. Un repte no apte per a tothom i

EL REPTE, UN GEGANT AL CIM DE L’HOHBERGHORN

74

davant del qual es requereix un gran nivell d’esquĂ­, tenir l’autoestima pels nĂșvols i ser molt valent. Un repte d’alt nivell requereix uns esquiadors d’alt nivell i aixĂ­ va ser com Heitz pensĂ  en el nordamericĂ  Rahlves, un gran esquiador, amb experiĂšncia i habilitats demostrades al llarg de la seva trajectĂČria com a esquiador, perĂČ que s’hauria de guanyar les garrofes en un escenari en el qual estava mĂ©s habituat el seu rival. No va ser una empresa fĂ cil poder disputar aquesta singular competiciĂł. No nomĂ©s depenia de quĂš els dos esquiadors estiguessin llestos per veure qui ho feia millor, sinĂł que havien de guanyar tambĂ© la partida als elements. De fet, van haver d’esperar mĂ©s d’un mes perquĂš la neu de la glacera oferĂ­s unes condicions idĂČnies per a dur a terme el repte, havent de fer servir grampons i piolets de gel per poder arribar fins al punt de la sortida. No es tractava de baixar els dos a la vegada, sinĂł que primer ho fes un i desprĂ©s l’altre, i que, com en una competiciĂł alpina, fos el cronĂČmetre el que dictaminĂ©s quin esquiador havia estat el mĂ©s rĂ pid i, per tant, el guanyador d’aquest intens 'face to face'.


L’ORIGEN DEL REPTE El rodatge de ‘La Liste’, que mostra l’esquĂ­ extrem d’una forma que no s’ha vist mai, va inspirar l’esquiador del Mammut Pro Team, JĂ©rĂ©mie Heitz, per a fer realitat la histĂČria d’aquest article. Tal i com queda reflectit en les imatges que acompanyen aquestes paraules, JĂ©rĂ©mie Heitz pretenia esquiar els cims mĂ©s espectaculars dels 4000 m dels Alps per tal d’explicar la histĂČria de cadascuna d’aquestes muntanyes d’una manera original, mostrant al mateix temps l’evoluciĂł de l’esquĂ­ de muntanya en un documental increĂŻble que incloguĂ©s diverses dĂšcades d’esquĂ­. “Vull impulsar l’esquĂ­ com una disciplina que requereix experiĂšncia i molts coneixements, aportant un enfocament agressiu i fluid a aquestes cares escarpades que no s’havia vist mai abans”, afirmava JĂ©rĂ©mie en el seu dia. Heitz va ser un dels habituals del que es podria considerar la Copa del MĂłn de Freeride, el Freeride World Tour (FWT), assolint les segĂŒents posicions en acabar la temporada: 4t el 2012, 3r el 2014, 2n el 2015 i 9Ăš el 2016.

218 CURSES I CAP D’ESLÀLOM Si Heitz representava la part mĂ©s esbojarrada d’aquest repte, la mĂ©s assenyada, per dir-ho d’alguna manera, estava protagonitzada pel nord-americĂ  Daron Rahlves. L’esquiador d’Atomic va disputar la seva Ășltima cursa als campionats del seu paĂ­s, proclamantse campiĂł dels Estats Units de gegant el 26 de març de 2006. Nou dies enrere havia disputat la seva Ășltima cursa de la Copa del MĂłn: un gegant d’Are (SuĂšcia) en quĂš va acabar sisĂš. Finalitzava aixĂ­ una trajectĂČria esportiva al mĂ©s alt nivell, iniciada un ja llunyĂ  13 de març de 1994 amb un super gegant a Whistler (CanadĂ ), en quĂš va acabar el 62Ăš. CampiĂł del mĂłn del SG a St. Anton (Àustria) el 2001, Rahlves disputĂ  un total de 218 curses de la Copa del MĂłn, en les quals va assolir 28 podis i 12 triomfs. A la general de la Copa del MĂłn la seva millor classificaciĂł va ser la de l’Ășltima temporada, en quĂš va acabar quart. No arribĂ  a assolir cap Globus de Vidre, tot i que va estar-hi a punt diverses vegades. En 2003 i 2004 va ser el segon millor del descens (superat pels austrĂ­acs Stephan Eberharter i Hermann Maier) i el 2004, del super gegant, per darrere d’Hermann Maier. Era especialista en curses de velocitat i no va disputar mai un eslĂ lom. A banda de ser un gran esquiador alpĂ­, tambĂ© Ă©s habitual veure’l protagonitzant diferents pel.lĂ­cules i aventures, enfocades al backcountry i al freeriding.

Per a mĂ©s informaciĂł sobre ell, consulteu l’enllaç: www.jeremieheitz.com

Per a mĂ©s informaciĂł sobre ell, consulteu l’enllaç: https://daronrahlves.hookit.com

75

Veterania versus joventut El primer a baixar, l’encarregat d’obrir la competiciĂł, va ser el nord-americĂ  Daron Rahlves, que als seus 46 anys va tirar d’experiĂšncia i de la qualitat demostrada per posar-li les coses difĂ­cils a un esquiador molt mĂ©s jove que ell, de 30 anys. DesprĂ©s, un cop va completar la seva baixada li va tocar el torn a Heitz. El suĂ­s es pensava que era un dels esquiadors mĂ©s rĂ pids del planeta Terra, perĂČ tan bon punt va completar el seu recorregut no li va quedar mĂ©s remei que baixar el cap i felicitar el seu rival. Rahlves va aturar el crono en 26.440, davant dels 27.720 de Heitz. JĂ©rĂ©mie va reconĂšixer la seva derrota amb aquestes paraules: 'Sabia que no podia lluitar contra un guanyador de KitzbĂŒhel'. Tant un descens com l’altre van ser enregistrats per un dron, de forma que el mĂ©s probable Ă©s que si cerqueu a Google i a les xarxes socials dels dos protagonistes d’aquesta histĂČria pugueu gaudir del vĂ­deo. I, qui sap, potser ens els tornem a trobar en un altre repte


Aventura

Celes Piedrabuena Guillem Casanovas


KAMTXATKA

BELLESA PRIMITIVA

GrĂ cies a quatre aventurers gironins podem tancar els ulls i imaginar com va ser el seu viatge d’esquĂ­ a Kamtxatka, una remota penĂ­nsula de l’extrem est de RĂșssia, amb mĂ©s de 300 volcans.


Aventura: Kamxatka, bellesa primitiva Vaig saber de la seva histĂČria, del que feien, i em va semblar oportĂș donar-la a conĂšixer, explicar com un grup de gironins van ser els primers a esquiar a OssĂštia del Sud, al bell mig del Caucas, o com es van aventurar a explorar Kamtxatka, una remota penĂ­nsula de l’extrem est de RĂșssia, amb mĂ©s de 300 volcans. Em vaig posar en contacte amb l’esquiadora andorrana Inka BellĂ©s, una de les integrants del grup Himalaiaski, al costat de l’alpinista LluĂ­s BedĂłs, el cineasta Pep Cuberes, el fotĂČgraf de muntanya Guillem Casanova i l’executiu de la construcciĂł Xevi Esgleas. Tots ells comparteixen la passiĂł de viatjar a llocs inexplorats, a territoris verges, desconeguts i salvatges que pocs occidentals han trepitjat i molt menys esquiat. Aquests quatre valents van unir la seva passiĂł sota el nom d’Himalaiaski, el 2015, just quan van anar a Langtang, al Nepal, per fer esquĂ­ de muntanya en llocs on cap sola d’esquĂ­ mai abans hi havia deixat traça. DesprĂ©s vingueren Noruega, els Balcans i OssĂštia del Sud. Va ser tornant d’aquest darrer viatge quan, en una conversa a l’aviĂł, començaren a posar sobre la taula possibles noves destinacions i, aixĂ­, l’Inka i en Xevi (que tambĂ© feia temps que volia anar-hi) van deixar anar el nom de Kamtxatka.

“ENS VA SOBTAR EL FORT VENT QUE HI FEIA I EL TEMA DELS ÓSSOS. N’HI HA MOLTS, UN PER CADA VINT PERSONES” “Jo havia conegut una noia d’allĂ  (Ekaterina Osinchkina), que competia en esquĂ­ de muntanya i ho havia guanyat tot en jĂșnior, i recordava que sempre em deia que havia d’anar a casa seva, aixĂ­ que vaig pensar que podia ser una bona idea. Li vam escriure i ens va ajudar en tots els temes de logĂ­stica, ja que nosaltres no parlem rus”, explica l’Inka a EDH. Guiats per una bona amiga local El viatge, que totes les persones aventureres i

amb ganes de descobrir mĂłn donarien el que fos per protagonitzar, el van dur a terme l’abril de 2019. Kamtxatka Ă©s una penĂ­nsula situada a la part est de RĂșssia i aĂŻllada del mĂłn. No s’hi pot accedir en cotxe, nomĂ©s en aviĂł o vaixell, i les carreteres s’acaben a la meitat de la penĂ­nsula. “Era molt curiĂłs veure l’Ekaterina amb catorze anys competint a la Copa del MĂłn a Andorra. Era molt bona i una persona excel.lent, que sent molt jove viatjava pel mĂłn. Quan viatjava sola portava molts regals i amb divuit anys venia a competir sola a Europa i ho guanyava tot”, recorda BellĂ©s. Afegeix que la mateixa Osichkina els va ajudar a aconseguir algun patrocinador. Vam demanar a l’Inka que ens fes un petit resum del dia a dia i a Guillem Casanova que il.lustrĂ©s el text amb les seves fotos de l’aventura a Kamtxatka, on la voluntat dels integrants d’Himalaiaski era fer algun dels mĂ©s de 300 volcans que hi ha en aquesta penĂ­nsula, que limita al nord amb Txukotka, a l’est amb el mar de Bering i l’oceĂ  PacĂ­fic, al sud amb les illes Kurils (SakhalĂ­n) i a l’oest amb el mar d’Okhotsk. “DesprĂ©s d’un llarg viatge, ja hi vam ser, amb jet-lag perĂČ encara amb mĂ©s projectes per en-

78

davant! Sense gairebĂ© temps per deixar les maletes, la Katya ens va dur a un poblet Ăštnic on ens endinsĂ rem en la histĂČria d’aquest indret remot a l’extrem est de RĂșssia. Primer contacte: un Ăłs, el mĂ©s gran que hem vist mai. Impactant. La seva mirada era afable, perĂČ la por de trobar-ne un enmig de les nostres excursions es triplicĂ  en veure les seves urpes esmolades. Van continuar la visita escoltant llegendes d’esperits vora el foc d’una iurta, ballant tots junts danses tradicionals vestits amb pell de ren i menjant sopa de peix per acabar amb un bany en aigĂŒes sulfuroses, envoltats de locals”. El que segueix Ă©s el seu relat. Us aconsello que, de tant en tant, tanqueu els ulls i deixeu volar la vostra imaginaciĂł; potser encara escoltareu el soroll dels grampons en aferrar-se al gel, les pells de foca lliscant per la neu, els cantells dels esquĂ­s virant per una neu mai abans trepitjada; i oloreu els gasos i el vapor que emana dels volcans que van visitar. Que comenci l’aventura: “Vam carregar-ho tot i ens vam dirigir cap als dos volcans, l’Avatxinski i el Koriakski, que els habitants de la capital, PetropĂ vlovsk-Kamtxatski, veuen cada dia des de la seva finestra. Un riu


sec i desolat es va convertir en el nostre camĂ­ d’aproximaciĂł. Amb vehicles gegantins i motos de neu vam arribar al que seria el nostre camp base: quatre tancs cisterna cilĂ­ndrics enmig d’un paisatge abrupte. Aquesta forma aerodinĂ mica dels nostres dormitoris Ă©s estratĂšgica per a aguantar els forts vents de mĂ©s de 350km/h que, de vegades, bufen allĂ­ dalt. Els locals ens explicaren que els canvis meteorolĂČgics sĂłn brutals i que els Ăłssos sempre sĂłn a prop. N’hi ha 1 per cada 20 habitants! Per sort, anĂ vem amb un guia local. L’Avatxinski (2.741 m) Hi vam pujar el primer dia. És un volcĂ  que la Katya coneix bĂ©, ja que Ă©s on es concentra l’equip rus d’esquĂ­ de muntanya. Lliscant sobre una neu dura i grisa, coberta de cendres, intentĂ vem seguir-la. MĂ©s amunt, les fumaroles que sortien del crĂ ter marcaven el nostre punt final. A l’Ășltim tram, ens vam calçar els grampons i, de sobte, van començar a caure pedres que des de dalt, ja que l’escalfor del volcĂ  anava fonent la neu. La terra treia fum sota els nostres peus i l’olor d’ou podrit provinent del sofre s’anava fent mĂ©s intensa mentre el crĂ ter apareixia sota els nostres ulls. Era espectacular, una explosiĂł de colors entre fumaroles que ens causava respecte i excitaciĂł alhora. L’Ășltima erupciĂł de 1991 va omplir el crĂ ter de lava i el guia ens va dir que se’n preveu una altra ben aviat... Vam decidir oblidar la visiĂł apocalĂ­ptica que ens passava pel cap i endrapar l’entrepĂ  de salmĂł mentre contemplĂ vem aquella terra totalment salvatge. Vam baixar per una part desconeguda, on hi ha un monĂČlit de pedra que sobresurt del pendent del volcĂ . Va ser un dia llarg perĂČ inoblidable. Sempre recordarem haver estat, allĂ  dalt, contemplant el mar amb els volcans congelats per horitzĂł i sentint la força de la terra sota els nostres peus”. El Koriakski (3456m) “Ens vam aventurar a pujar-hi el segon dia. És un con perfecte, exigent fĂ­sicament i tĂšcnicament. La Katya veu aquest colĂłs cada dia des de casa i li tĂ© molt respecte. La meteo i les condicions que vam trobar eren realment excepcionals. Vam pujar per una canal infinita d’uns 2000m de des-

79

nivell, fent mil i una conversions sobre una neu cada cop mĂ©s i mĂ©s dura. De sobte, començaren a caure pedres molt mĂ©s grans que les del dia anterior. Ens venien a sobre a tota velocitat i les anĂ vem esquivant com podĂ­em. Recordo els intercanvis de mirades amb la Katya per comprovar que estĂ vem bĂ©. Per sort, la nostra companyia era immillorable, amb els nois de l’equip i el guia! Els Ășltims 700m de desnivell els vam fer amb grampons. La pujada es feia llarguĂ­ssima, les hores passaven, els defalliments venien, marxaven i tornaven a venir, el cim es veia a prop i lluny a la vegada. Vam tardar 10h a arribar-hi. La Katya estava com una rosa i jo, feta caldo. “És una bĂšstia”, vaig pensar. Les vistes des d’allĂ­ dalt sĂłn increĂŻbles, la capital es veu diminuta en comparaciĂł amb tot aquell terreny completament verge que l’envolta. Quin luxe poder ser-hi, allĂ  dalt! I quina felicitat poder acompanyar la Katya fins al cim d’aquest volcĂ  mĂ­tic de la seva terra. PerĂČ encara havĂ­em de tornar... Vam arribar de nit al campament, amb 14h d’excursiĂł a les ca-

“EN ARRIBAR, HI VAM VEURE UNES FUMEROLES TAN ENORMES QUE ERA COM UNA PORTA A L’INFERN” mes i ganes de menjar-nos tot el que ens caiguĂ©s a les mans. Fins aquĂ­ no havĂ­em vist cap Ăłs, perĂČ sabĂ­em que era el moment en quĂš deixaven d’hivernar i en quĂš estaven mĂ©s afamats. El guia ens va dir que en grup tenĂ­em menys possibilitats que ens ataquessin. AixĂ­ i tot, estĂ vem constantment en estat de vigilĂ ncia. Durant el sopar, la Katya ens explicava que comença a ser perillĂłs sortir a entrenar pel bosc. Cada cop hi ha menys salmons i els Ăłssos s’acosten a la capital per trobar menjar”. El Mutnovsky (2322m) “Vam tenir la sort que l’agĂšncia que col.laborava amb nosaltres ens va trobar allotjament vora una central elĂšctrica, al mig del no-res. Tot era molt


Aventura: Kamxatka, bellesa primitiva autĂšntic i la sensaciĂł d’aĂŻllament, brutal. Durant el trajecte, vam veure moltes petjades d’ós, fins i tot ens en vam creuar un que passejava tranquil. lament i ni es va immutar amb la nostra presĂšncia. Potser hauria estat diferent si no haguĂ©ssim estat pujats en aquests vehicles immensos? Qui sap. Ens vam llevar molt i molt d’hora per atacar l’ascensiĂł al Mutnovsky. Els frontals anaven trencant la foscor fins que el sol ens va atrapar. Les fumaroles s’encengueren i els volcans es van retallar sobre un cel de fantasia. Era un somni o la realitat? MĂ©s amunt, el crĂ ter. Una porta cap a l’infern en aquest paradĂ­s pels esquiadors de muntanya. Vam veure unes fumaroles gegants que sorgien d’un paisatge Ă rid i vermellĂłs. Mentre vorejĂ vem el volcĂ , anĂ vem pensant si entrar allĂ  dins o no
 Semblava perillĂłs. Vam decidir que sĂ­ i vam accedir al cor del volcĂ  actiu per un pendent gelat, procurant esquivar les esquerdes de la glacera que l’habita grĂ cies al GPS i l’experiĂšncia del nostre guia. Benvinguts a l’infern! Els blocs de gel viu contrastaven amb els grocs fluorescents i els ocres intensos. El ressĂČ de les fumaroles, l’olor de sofre i les basses de fang bullent no paraven de sacsejar tots els nostres sentits. “És un dels volcans mĂ©s actius de Kamtxatka i, possiblement, del mĂłn”, ens va dir el guia. Sense cap mena de dubte, va ser l’excursiĂł amb esquĂ­s mĂ©s impressionant de les nostres vides.” El ViliĂștxinsk (2175m) Va ser l’Ășltim volcĂ  que vam explorar. Al matĂ­ feia molt bon temps perĂČ, a mesura que pujĂ vem per aquell con perfecte, la boira es va anar instal. lant a la part alta. D’una calor infernal vam passar a tenir molt fred. Els cantells dels esquĂ­s ja no s’aguantaven sobre aquella superfĂ­cie com de vidre, i vam decidir posar-nos els grampons per pujar fins on poguĂ©ssim. Ens vam quedar a 50m del cim, sense veure-hi res a un metre de distĂ ncia, comprovant de nou que a Kamtxatka Ă©s la natura, qui mana. Vam tornar a la capital destrossats perĂČ molt contents d’haver pogut tastar la Kamtxatka mĂ©s salvatge. La Katya tambĂ© n’estava, de cansada,

perĂČ ni de bon tros com nosaltres! AllĂ  vam visitar la seva mare, Larisa, exatleta d’esquĂ­ de fons de la UniĂł SoviĂštica. Ella i la seva filla estan molt unides; Ă©s la seva amiga i la seva entrenadora. Ha donat una gran empenta a l’esquĂ­ de muntanya a RĂșssia, creant la primera escola d’esquĂ­ de muntanya a Kamtxatka i participant en la creaciĂł de la Katchatka Race, una competiciĂł internacional que es fa cada any, a l’abril, sobre els pendents de l’Avatxinski. TambĂ© vam navegar a la badia d’Avatxa per observar, des d’una perspectiva ben diferent, aquells volcans que gairebĂ© surten del mar. Vam pescar, menjar crancs frescos, contemplar la fauna Ă rtica en el seu medi natural i ens vam posar en la pell d’aquells exploradors que, fa segles, arribaren per mar en aquesta remota regiĂł. L’Ășltim que vam fer, abans de marxar, va ser agafar el cotxe i endinsar-nos a la penĂ­nsula per poder contemplar els volcans del centre de Kamtxatka. AllĂ  s’hi troba el KliutxĂ©vskaia sopka (4750m), el volcĂ  actiu mĂ©s alt d’EurĂ sia, imposant la seva llei sobre tot el que l’envolta. La Katya, amb 19 anys i una vida dedicada als estudis i la competiciĂł, encara no havia tingut l’oportunitat de visitar la seva terra natal. Poder viure aquesta aventura amb ella va ser tot un privilegi per a nosaltres!” Aquest relat apassionat es pot gaudir en imatges al documental titulat ‘Sweet Home Kamtxatka’. Les seves aventures haurien de tenir alguna continuĂŻtat. Enguany, perĂČ, aquests pioners gironins s’han donat un descans, en una temporada marcada pel coronavirus que tampoc els ha ajudat gaire. AixĂČ sĂ­, al seu cap sempre hi ha llocs insĂČlits on anar a esquiar. Tot i que la seva feina no sigui la d’exploradors, troben temps per donar forma i compartir, a travĂ©s de la pantalla, aquests viatges que tant els fan vibrar. Tant de bo no triguin gaire a fer-ne un altre i us el puguem explicar ARRIBAR A KAMTXATKA S’ha d’anar via Moscou. De Moscou a Kamtxatka hi ha unes nou hores de vol. Aquests sĂłn els volcans que van pujar: - Avatxinski (2741 m), darrera erupciĂł al 1991 - Koriakski (3456 m), darrera erupciĂł 2009. L’excursiĂł va ser de 2800 m. de desnivell positiu. Van trigar 14 hores en pujar i baixar. - Mutnovsky (2322 m), darrera erupciĂł 2000 - ViliĂștxinsk (2175 m), es van quedar a 50 metres del cim.

Si vols viure aventures com aquesta, contacta amb Off Trail Trips: https://offtrailtrips.com/ca

80


photo by: De Pellegrin

FRE E TO KEE P GOI NG www.karpos-outdoor.com


Federica Brignone

Reportatge

COPA DEL MÓN D’ESQUÍ ALPÍ

CAMPIONS INESPERATS


Celes Piedrabuena Gabriele Facciotti (Pentaphoto) / Christian Walgram - Harald Steiner (GEPA pictures) / Christophe Pallot - Michel Cottin (Agence Zoom) / Samo Vidic - Andreas Aufschnaiter (Red Bull Content Pool)

La Copa del Món d’Esquí Alpí 2019-2020 va tenir en la italiana Federica Brignone i en el noruec Aleksander Aamdot Kilde dos campions inesperats.


Copa del MĂłn EsquĂ­ AlpĂ­

Pocs haurien apostat per ells al principi de la temporada passada, perĂČ al final es van acabar enduent a casa seva el Gran Globus de Vidre que els acredita com als esquiadors millors i mĂ©s complets de la temporada. Han estat, sens dubte, uns campions inesperats. No Ă©s que no tinguessin qualitat per aspirar a ser ambiciosos perĂČ, a simple vista, no semblava que apostar per la italiana Federica Brignone (29 anys) ni pel noruec Aleksander Aamodt Kilde (27 anys), fos una jugada segura. SĂ­ per altres esquiadors, com ara Mikaela Shiffrin, Petra Vlhova i Wendy Holdener en el cas de les noies, o d’Alexis Pinturault i Henrik Kristoffersen en el dels nois. QuĂš ha passat doncs, perquĂš Brignone i Aamodt acabessin enduent-se els seus respectius Grans Globus de Vidre? Primer de tot, van esquiar molt bĂ©; sense un alt rendiment haguĂ©s estat impossible que sortissin a la foto final de la temporada. TambĂ© s’ha de considerar, perĂČ, el flagell de la pandĂšmia del coronavirus que va fer tancar la paradeta abans d’hora, circumstĂ ncia que beneficiaria a alguns i perjudicaria a uns altres. A mĂ©s de fets aliens a la competiciĂł com ara la pĂšrdua del pare que va partir Mikaela Shiffrin.

L’aturada pel coronavirus

AAMODT KILDE VA SER EL MILLOR LA PASSADA TEMPORADA, DESPRÉS DE GUANYAR NOMÉS UNA CURSA

Aleksander Aamodt

84

‘Mika’ es va perdre moltes curses i quan va dir que hi tornava, la FederaciĂł Internacional d’EsquĂ­ (FIS) ja donava per finalitzada la temporada, impedint-li de lluitar pel seu tercer tĂ­tol consecutiu de la general de la Copa del MĂłn i deixant la seva temporada en blanc. D’ençà que el 2013, la seva segona temporada a la Copa del MĂłn, va assolir el seu primer Globus de Vidre en eslĂ lom (ja en tĂ© sis), no havia acabat una campanya sense cap ni un. I, en el cas dels homes, a falta del domini de Marcel Hirscher, retirat molt abans del que molts haguessin volgut donada la seva qualitat, i desprĂ©s de guanyar les Ășltimes vuit edicions de la Copa del MĂłn, tot apuntava que Pinturault o Kristoffersen eren els mĂ xims candidats a agafar el relleu. Al final, perĂČ, no van estar del tot encertats i tampoc no els ajudĂ  que la temporada s’acabĂ©s abans d’hora, cosa que va aprofitar Aamodt (superĂ  Pinturault, segon, perĂČ nomĂ©s en 23 punts) encara que, tot sigui dit, va signar la seva millor temporada. Aleksander Aamdot Kilde disputava el passat hivern la seva setena temporada en la Copa del MĂłn, d’ençà que va debutar en la primera cursa d’aquesta competiciĂł, l’any 2012, en el gegant de Sölden (Àustria), amb una


Noruega reina onze anys desprĂ©s El Gran Globus de Vidre d’Aamodt tĂ© tambĂ© altres lectures, mĂ©s enllĂ  del seu Ăšxit personal i Ă©s la demostraciĂł, un cop mĂ©s, de la força de l’esquĂ­ noruec. No ja pel tĂ­tol d’Aamodt, onze anys desprĂ©s que Aksel Lund Svindal assolĂ­s el darrer Gran Globus de Vidre per Noruega, el 2009, sinĂł per col.locar a tres dels seus millors esquiadors entre els deu primer classificats: Aamodt, Kristo-

ffersen i Jansrud; convertint-se en el tercer noruec que guanya la Copa del MĂłn, desprĂ©s de Lasse Kjus (2) i Svindal (2). Una victĂČria a la general de la Copa del MĂłn que Aamodt, que casualment va tornar a la marca d’esquĂ­s Atomic, que l’havia equipat feia dues campanyes, valorava aixĂ­ a travĂ©s del seu compte d’Instagram: “DesprĂ©s de cinquanta dies de paciĂšncia
, siguem honestos, desprĂ©s d’estar vint-i-set anys somiant, encara no m’ho puc creure”.

ProgressiĂł constant d’Aleksander Aamodt Kilde NingĂș no pot negar la progressiĂł constant d’Aamodt, ja que la passada temporada va millorar en tots els terrenys. En descens igualĂ  la quarta posiciĂł final en super gegant –en el quĂš el 2016 es va endur el tĂ­tol. Va millorar mĂ©s, perĂČ, en gegant, passant de la 30a posiciĂł del 2019 a la vuitena del 2020. Ha disputat, en total, 51 curses de la Copa del MĂłn, en les quĂš ha assolit 18 podis i quatre victĂČries, totes en les disciplines de velocitat, dues en descens i dues mĂ©s en super gegant. A mĂ©s, la seva trajectĂČria esportiva presenta una curiositat, resumida en les cinc victĂČries a la Copa d’Europa, el pas previ dels esquiadors a la Copa del MĂłn i on no tots els grans campions han aconseguit triomfar. Les quatre victĂČries sĂłn en super gegant, i les dues Ășltimes, a Soldeu (Andorra), el març de 2014.

Aleksander Aamodt 85

Aleksander Aamodt

progressiĂł constant, perĂČ que no feia pensar a priori que fos el mĂ xim candidat a ocupar el tron reial que Hirscher havia deixat, mĂ©s encara quan no disputĂ  l’eslĂ lom –nomĂ©s ho va fer la temporada 2017. Al final, perĂČ, la seva regularitat i el fet d’estar encertat quan tocava, van ser claus. FinalitzĂ  la temporada desprĂ©s de guanyar nomĂ©s una cursa, en el super gegant, a Saalbach (Àustria), i sent bĂ sica la consecuciĂł del segon lloc al descens de Kvitfjell (Noruega), en l’Ășltima cursa de la temporada, per acabar enduent-se el tĂ­tol. Pinturault ho va intentar a l’estadi Kvitfell-Olympiabakken, perĂČ jugava en territori hostil i es va haver de conformar en acabar en la 37a posiciĂł.


Copa del MĂłn EsquĂ­ AlpĂ­

Federica Brignone

Brignone fa histĂČria per ItĂ lia I si Aamodt feia histĂČria per Noruega, Federica Brignone ho feia per ItĂ lia. El paĂ­s transalpĂ­ havia estat capaç d’assolir el Gran Globus de Vidre en homes –en les cames de Piero Gros, Gustav Thoeni i Alberto Tomba–, perĂČ mai ho havia assolit en la categoria femenina i, certament, ella tampoc havia estat mai gaire a prop d’aconseguir-ho. De fet, fins ara, el seu millor resultat a la general de la Copa del MĂłn havia estat la cinquena plaça de 2015. El 2019 va ser sisena i la passada campanya va fer una temporada perfecta, perquĂš a banda del Gran Globus de Vidre es va endur les disciplines del gegant i de la combinada alpina, que repetia per segona vegada. El cert Ă©s que Brignone –que va debutar en un gegant a Lienz (Àustria), a la Copa del MĂłn el 2007– va assolir la passada World Cup un total d’onze podis, amb cinc victĂČries: Courchevel (França) i Sestriere (ItĂ lia) en gegant, Crans-Montana (SuĂŻssa) i Altenmarkt (Àustria) en la combinada alpina i el sĂșper gegant de Sotxi (RĂșssia).

FEDERICA VA SIGNAR UNA GRAN TEMPORADA, DESPRÉS DE GUANYAR TAMBÉ ELS TÍTOLS DEL GEGANT I DE LA COMBINADA ALPINA

86

Aquests bons resultats li van permetre de sumar un rĂšcord personal de punts (1.378), 153 mĂ©s que Mikaela Shiffrin, qui, tot i perdre’s sis setmanes de competiciĂł pel traspĂ s del seu pare, tampoc va perdre massa, fins al punt que quan anunciĂ  la seva tornada a Are (SuĂšcia) ja hi havia qui treia la calculadora a veure com s’ho havia de fer per aspirar a seguir sent el referent a la Copa del MĂłn. “Deu anys d’emocions i grans resultats junts! GrĂ cies”, escrivia l’esquiadora italiana de Rossignol en el seu compte d’Instagram, desprĂ©s de proclamar-se campiona de la general de la Copa del MĂłn d’EsquĂ­ AlpĂ­; qualificant tot el que s’havia viscut al llarg de la temporada de “surrealista”, i donant les grĂ cies especialment a la seva mare, “que em va ensenyar a viure i que mai em va forçar a ser el que sĂłc”; i al seu germĂ , que “sempre va creure en mi i m’ha ajudat a crĂ©ixer com a esportista”. Ara, tant l’esquiadora italiana com l’esquiador noruec, tenen el difĂ­cil repte de mantenir-se dalt


Aleksander Aamodt

Federica Brignone

de tot al llarg d’una campanya esportiva en quĂš passen moltes coses, en el decurs de la qual predominen els alts i baixos i en la que el mĂ©s aconsellable seria començar molt fort ja d’inici, no fos cas que un rebrot de la Covid-19 alteri el desenvolupament de la Copa del MĂłn, tal com va passar la temporada passada. A mĂ©s, Federica Brignone haurĂ  de lluitar cos a cos amb una Mikaela Shiffrin que començarĂ  el curs amb el dipĂČsit ple de combustible desprĂ©s de la pĂšrdua personal que va patir el passat hivern, quan li-

BRIGNONE TOCAVA LA GLÒRIA AMB ELS DITS DESPRÉS DE DEU ANYS A LA COPA DEL MÓN derava la Copa del MĂłn, i que la ha tingut fora de circulaciĂł un temps important. L’esquiadora nord-americana Ă©s una campiona i voldrĂ  tornar a dominar la competiciĂł, mentre que Kilde que, en certa forma, es va beneficiar de l’aturada de la competiciĂł -tot i que tambĂ© Ă©s cert que estava en el lloc precĂ­s en el moment idoni, com per exemple un home gol en el futbol-, haurĂ  d’esforçar-se davant el setge a quĂš el sotmetran Pinturault i Kristoffersen

Primera italiana en guanyar la Copa del MĂłn ItĂ lia sempre ha tingut molt bons esquiadors tant en categoria masculina com femenina, perĂČ fins ara nomĂ©s tres havien estat capaços de guanyar el Gran Globus de Vidre: Piero Gros, Gustav Thoeni i Alberto Tomba. En dones mai no s’havia donat el cas, fins ara, amb l’ùxit de Federica Brignone. Els darrers anys l’esquiadora que mĂ©s a prop havia estat d’assolir-ho era Soffia Goggia, perĂČ les lesions, la seva irregularitat i el fet de no cĂłrrer l’eslĂ lom no jugaven a favor seu. Viatjant en el temps, l’esquiadora que mĂ©s s’havia acostat va ser Karen Putzer, que fou segona el 2003, per darrere de la croata Janica Kostelic. 87


FORFET PLUS+ DE GRANDVALIRA PERMET PAGAR NOMÉS PELS DIES QUE S’ESQUIA Es pot utilitzar durant tota la temporada a les estacions de Grandvalira i Ordino ArcalĂ­s, pagant Ășnicament per dia esquiat amb descompte i sense passar per taquilles. En un moment d’imprevisibilitat com l’actual, Grandvalira i Ordino ArcalĂ­s ofereixen als seus esquiadors una soluciĂł: una modalitat de forfet de temporada de pagament per Ășs. Es tracta del Forfet Plus+, un producte de contractaciĂł online i que s’entrega fĂ­sicament a taquilles un sol cop. A mĂ©s, Ă©s recarregable de temporada en temporada i, per tant, el plĂ stic i el disseny del Forfet de Temporada 20-21 no canvia respecte al de l’hivern anterior, el que permet renovar-lo online i anar directament a pistes sense passar per taquilles. El Forfet Plus+ ofereix la soluciĂł de fer el pagament amb el primer pas per les portes d’accĂ©s al remuntador, i evitar passar mĂ©s per cap punt de venda. A mĂ©s a mĂ©s, premia l’esquiador amb un descompte del 15% respecte al preu

de descompte en alguns dels serveis d’estaciĂł a Grandvalira i a Ordino ArcalĂ­s (Escola d’esquĂ­ i snowboard, restauraciĂł, lloguer i botiga). Per a aixĂČ, serĂ  necessari presentar el Forfet Plus+ a l’estaciĂł en el moment de consumir aquests serveis. Aquest producte, nomĂ©s es pot comprar a la pĂ gina web de Grandvalira Resorts: https://plus.grandvalira.com

2020-21 i permetrà accedir de forma il·limitada a tot Grandvalira i a Ordino Arcalís per esquiar de

A PARTIR DEL SEGON DIA D’ESQUÍ EN UNA MATEIXA ESTACIÓ, S’OBTÉ UN 15% DE DESCOMPTE SOBRE EL PREU DEL FORFET

INCLOU DESCOMPTES DEL 5% EN LA COMPRA DELS SERVEIS DE RESTAURACIÓ, ESCOLA, LLOGUERS I BOTIGUES DE L’ESTACIÓ

del forfet diari, a partir del segon dia d’Ășs en una mateixa estaciĂł*. Com la resta de forfets, el Forfet Plus+ Ă©s personal i intransferible i funciona com una mena de Teletac. S’adquireix una sola vegada, al preu d’1 euro en concepte de cĂ rrega (els recarregables tambĂ© paguen 1 euro) i queda connectat a la targeta de crĂšdit que facilita, a l’hora de l’adquisiciĂł, l’esquiador. A partir d’aquĂ­, ja no cal passar per taquilles, cada dia d’esquĂ­ es cobra de manera automĂ tica, directament, a la targeta de crĂšdit vinculada. Aquest forfet Ă©s vĂ lid per a tota la temporada

manera mĂ©s Ă gil i econĂČmica. Els Forfets sobre els quals s’aplica el descompte sĂłn el forfet en modalitat d’adult, jĂșnior, sĂšnior i infant. Els infants menors de 6 anys tambĂ© podran gaudir de forma gratuĂŻta del producte. En queden exclosos els forfets de matĂ­ i de migdia. L’usuari del Forfet Plus+ podrĂ  consultar el seu consum introduint les seves dades i la clau d’accĂ©s al seu compte My GrandSki. AixĂ­, veurĂ  tambĂ© quant s’estalvia. DiĂ riament, trobarĂ  informaciĂł extra, com ara el desnivell acumulat durant el seu dia d’esquĂ­. Amb el Forfet Plus+ tambĂ© s’obtindrĂ  un 5% 88

*El primer dia d’esquí a Grandvalira es carregarà a la targeta de crùdit especificada el PVP del forfet de dia en línia/online de Grandvalira, independentment de si aquest ja s’ha utilitzat a Ordino Arcalís. A partir del segon dia d’esquí a Grandva-

PERMET ACCEDIR DIRECTAMENT A PISTES I ES REALITZA EL COBRAMENT DE FORMA AUTOMÀTICA AL PASSAR EL FORFET PER LES PORTES D’ACCÉS AL REMUNTADOR lira es carregarà a la targeta bancaria vinculada el PVP del forfet de dia Grandvalira amb el 15% de descompte. El primer dia d’esquí a Ordino - Arcalís es carregarà a la targeta de crùdit especificat el PVP del forfet de dia d’Ordino - Arcalís, independentment de si aquest ja s’ha utilitzat a Grandvalira. A partir del segon dia d’esquí a Ordino - Arcalís es carregarà al compte bancari especificada el PVP del forfet de dia Ordino - Arcalís amb el 15% de descompte. Tota la informació a grandvalira.com i ordinoarcalis.com.


SENSE PASSAR PER TAQUILLES

â€șâ€ș

Compra online; el forfet estarà associat a la teva tarjeta de crÚdit. Recull-lo el primer dia, i no tornis a passar més per taquilles: directe a pistes!

PAGA NOMÉS PELS DIES QUE ESQUIÏS â€șâ€ș

E STALVIA U N 1 5%

EN EL TEU FORFET DE DIA, A PARTIR DEL SEGON DIA D’ESQUÍ. Vàlid per Grandvalira i Ordino Arcalís.

Se’t comptabilitzaran els dies que hagis esquiat i podràs controlar-ho tot des de la web.

DESCOMPTES ESPECIALS

â€șâ€ș

Descomptes addicionals del 5% en restauraciĂł, escola i activitats.

Tota la informaciĂł a www.grandvalira.com


Entrevista

HENRIK KRISTOFFERSEN


“ESTAVA CONVENÇUT QUE PODIA GUANYAR EL GRAN GLOBUS DE VIDRE DE LA COPA DEL MÓN”

Adaptat de Red Bull per Celes Piedrabuena Agence Zoom / Red Bull Content Pool

El noruec Henrik Kristoffersen va ser un dels grans protagonistes de la temporada passada, desprĂ©s d’aconseguir els Globus de Vidre de les disciplines tĂšcniques del gegant i de l’eslĂ lom, tot i que no va acabar d’aprofitar l’absĂšncia del que havia estat el gran dominador, Marcel Hirscher, per fer un salt encara mĂ©s gran del que molts esperaven d’ell.


Entrevista: Henrik Kristoffersen Sense cap mena de dubte, Henrik Kristoffersen (26 anys) va ser un dels grans beneficiats del comiat abans d’hora protagonitzat per Marcel Hirscher. Acostumat a viure a l’ombra del gran esquiador austrĂ­ac, el noruec de LĂžrenskog per fi va assolir, l’hivern passat, el Globus de Vidre del gegant que l’acredita com al millor en aquesta disciplina i el segon en la disciplina de l’eslĂ lom, tot i que nomĂ©s va assolir tres triomfs, dos en eslĂ lom i un en gegant, en una temporada que va finalitzar abans d’hora per l’arribada del temut coronavirus. Quan vas començar a preparar aquesta temporada? Quan vam haver de plegar hauria esquiat dues setmanes mĂ©s, hauria anat a Noruega desprĂ©s d’haver acabat la temporada i hauria fet vacances. A Salzburg vaig començar a entrenarme i vaig arribar al 100% del meu entrenament fĂ­sic al voltant del 27 d’abril. Probablement vaig començar a entrenar-me una mica mĂ©s aviat del que normalment ho hauria fet, perĂČ, en lloc d’estar-me a casa veient-les venir, vaig decidir començar de debĂČ a finals d’abril.

“HE TINGUT TANTES FRUSTRACIONS EN ELS DARRERS QUATRE O CINC ANYS, TANT DINS COM FORA DE L’ESPORT, QUE HE APRÈS A VEURE L’AMPOLLA MIG PLENA” Vas acabar la temporada amb dos tĂ­tols a la butxaca, ambdĂłs de les disciplines tĂšcniques perĂČ, aspiraves, creies que podries assolir el Gran Globus de Vidre, el de la general de la Copa del MĂłn? SĂ­, va ser frustrant, perĂČ he tingut tantes frustracions en els darrers quatre o cinc anys, tant dins com fora de l’esport, que he aprĂšs a veure l’ampolla mig plena. M’agradaria haver finalitzat la temporada quan tocava i no donar-la per acabada abans d’hora pel coronavirus, ja que hi havia moltes curses i possibilitats, perĂČ hi ha coses mĂ©s grans i importants que les curses. Tot i que convençut que podia guanyar el Globus de Vidre de la Copa del MĂłn, que podia ser el millor, vaig quedar 160 punts per darrere, i ho vaig intentar fins que vaig poder. TambĂ© s’ha de ser positiu, no molts esquiadors sĂłn capaços de guanyar dos tĂ­tols, en aquest

92


cas de gegant i eslĂ lom en una mateixa temporada. EstĂ  molt bĂ© guanyar aquests dos tĂ­tols i poder entrar en la llista d’esquiadors que han estat capaços de fer-ho en una mateixa temporada, ja que aquesta llista Ă©s plena de grans noms. PerĂČ no hem d’oblidar que ja vaig guanyar el tĂ­tol de l’eslĂ lom el 2016 (per davant de Marcel Hirscher, amb 31 punts de marge). Quines comparacions es poden fer amb el tĂ­tol d’eslĂ lom del 2016? El canvi mĂ©s important Ă©s que ara hi ha molts mĂ©s especialistes en les disciplines tĂšcniques. A mĂ©s, el 2016 tot va fluir molt bĂ© i prova d’aixĂČ Ă©s que vaig guanyar sis curses d’eslĂ lom. L’any passat, no vaig esquiar tĂšcnicament bĂ©, aixĂ­ que vaig haver de fer un pas enrere per avançar dos endavant. No vaig saber realment trobar realment el feeling de la temporada, perĂČ tĂšcnicament va ser millor que l’any anterior. NomĂ©s tens 26 anys i ets molt jove, encara et queda molt per davant i molt temps per assolir el teu millor moment. AixĂČ espero. Sento que l’esquĂ­ alpĂ­ Ă©s un esport on Ă©s difĂ­cil fer-ho molt bĂ©; has d’estar molt fi. Hi ha el vessant fĂ­sic, perĂČ en l’esquĂ­ alpĂ­ tambĂ© es necessiten tant la tĂšcnica com l’experiĂšncia. Crec que encara puc aspirar a fer grans coses i seguir guanyant curses fins al final, com feia Marcel Hirscher. La passada va ser la primera temporada sense Marcel Hirscher. El vas trobar a faltar? SĂ­ i no! El trobo a faltar com a amic de la gira del Mundial i trobo a faltar la seva autoritat, el domini que tenia, sense dir grans coses. Ja no hi ha gent aixĂ­. PerĂČ no trobo a faltar ser el segon darrere seu, aixĂ­ que en aquest aspecte estic molt content! TambĂ© voldria, perĂČ, haver tingut mĂ©s possibilitats de guanyar-lo a les pistes d’esquĂ­.

ELS NÚMEROS D’HENRIK KRISTOFFERSEN DebutĂ  a la Copa del MĂłn, a l’eslĂ lom de Kranjska Gora (EslovĂšnia), l’11 de març de 2012, on no va passar el tall de la primera mĂ niga. Sis dies mĂ©s tard, a la mateixa estaciĂł, va disputar el gegant i ja va acabar el 24Ăš. GairebĂ© dos anys mĂ©s tard arribĂ  el seu primer podi en una cursa de la Copa del MĂłn, a l’eslĂ lom d’Adelboden (SuĂŻssa), en el quĂš va acabar tercer el 12 de gener de 2014. I, setze dies mĂ©s tard, ja va assolir el seu primer triomf en una Copa del MĂłn, el 28 de gener de 2014, a l’eslĂ lom de Schladming (Àustria). D’aleshores ençà, aquests

sĂłn els seus principals registres: Copa del MĂłn 149 curses disputades, 62 podis, 21 victĂČries, Campionats del MĂłn 8, curses disputades en 4 Campionats del MĂłn, 1 medalla d’or al gegant del Mundial d’Are (SuĂšcia) el 2019. De Jocs OlĂ­mpics, ha disputat el de Sotxi 2014 i el de Pyeongchang 2018, assolint un bronze (al SL de Sotxi) i una plata al gegant de Corea.

93

Quin Ă©s l’abast de guanyar el tĂ­tol global desprĂ©s d’haver acabat segon o tercer les cinc Ășltimes temporades? Intento no pensar-hi gaire, perĂČ Ă©s clar que he estat segon, tercer, segon, tercer i tercer, aixĂ­ que seguirĂ© sent un dels aspirants. L’any passat vaig cometre errors perĂČ, si començo la temporada a un nivell mĂ©s alt i aprenc de les errades i de l’experiĂšncia a partir de la temporada passada, puc fer les coses encara millor. Quins creus que seran els teus principals rivals aquesta temporada? Alexis Pinturault segur que serĂ  un dels grans rivals i Dominik Paris tambĂ© ho serĂ , segur


competiciĂł PATINATGE DE VELOCITAT Els patinadors de velocitat catalans, amb la mĂ xima ambiciĂł Tot i la incertesa que planteja la temporada, els velocistes catalans l’afronten amb moltes ganes a cavall entre Catalunya i PaĂŻsos Baixos. És difĂ­cil preveure si es podrĂ  desenvolupar amb normalitat la temporada internacional de patinatge de velocitat arran de la Covid-19. Tot i aixĂČ, els patinadors catalans van començar el passat juliol la pretemporada amb la mateixa il.lusiĂł i ambiciĂł de sempre. La ciutat polonesa de TomaszĂłw Mazowiecki va ser l’encarregada d’acollir patinadors de diversos paĂŻsos en una estada organitzada per la ISU que constava d’entrenaments i competiciĂł. I bona part dels patinadors catalans hi van deixar la seva rĂșbrica amb millors marques personals, com el cas de Nil Llop i Ainhoa Carreño, aixĂ­ com la mĂ­nima de Teresa Moreno per a la Mass Start de la Copa del MĂłn Neo Senior. A partir de llavors, els esportistes de tecnificaciĂł de la FCEH continuen, a Catalunya, la seva preparaciĂł per a les primeres competicions. El mateix que fan, perĂČ a 1.600 km de distĂ ncia, els patinadors catalans de l’equip RFEDH. Nil Llop, Ainoa Carreño, Stephane Barbera i Teresa Moreno estan instal.lats a Heerenveen, des de principis d’octubre, per treure el millor d’ells mateixos sota les magnĂ­fiques condicions que ofereix la Thialf Academy.

ESQUÍ DE FONS Els fondistes FCEH signen un notable Campionat d’Espanya de Rollerski El 17 i 18 d’octubre, Jaca va acollir la primera competiciĂł de la temporada, de la mĂ  de la RFEDI, amb un balanç optimista per a l’equip catalĂ . A l’espera de les primeres competicions sobre neu, i desprĂ©s de diverses setmanes d’intens entrenament, l’equip de tecnificaciĂł d’esquĂ­ de fons de la FCEH va provar-se al Campionat d’Espanya de Rollerski celebrat a Jaca. Entre els bons resultats obtinguts, els de dos noms propis: Marta Moreno (CAEI), doble campiona absoluta, i Miquel Auladell (PEC), campiĂł absolut en tĂšcnica clĂ ssica. Dissabte, en l’ascensiĂł al Fuerte de RapitĂĄn en estil clĂ ssic, a mĂ©s d’Auladell van destacar Bernat SellĂ©s, tercer en absolut i campiĂł en U18, categoria on tambĂ© van pujar al podi Aniol Borrell (2n) i Xavier LĂłpez (3r), aixĂ­ com JĂșlia Pueyo (3a). TambĂ© van sobresortir, en U16, Marc Colell (2n), Pablo Moreno (3r), Berta Guitart (1a) i NĂșria Ruiz (3r). I en U14, Pau Molins (1r), Arnau Miquel (2n), Guim GabarrĂł (3r) i Joana Puig (1a). En la jornada de diumenge, en tĂšcnica lliure, molts d’aquests esportistes van repetir i pujar al podi. A mĂ©s, tambĂ© va cĂłrrer els dos dies el fondista del CENA d’esquĂ­ de fons adaptat, Pol Makuri, sempre al peu del canĂł.

HOQUEI GEL El CG PuigcerdĂ  torna a regnar 12 anys desprĂ©s L’equip masculĂ­ va començar la temporada guanyant la Lliga 2019-2020 i Ă©s lĂ­der de la Lliga 2020-21, com tambĂ© ho Ă©s l’equip femenĂ­. PuigcerdĂ  Ă©s, mĂ©s que mai, groc i negre. L’equip d’hoquei gel de la capital ceretana viu el millor moment dels Ășltims anys, en quĂš domina les competicions estatals de la RFEDH en aquest inici de temporada. I aixĂ­ ho demostra l’equip masculĂ­ dirigit per Salva Barnola, que va reprendre la competiciĂł, al setembre, disputant la final de Lliga 2019-2020, ajornada al març per la Covid-19. i ho va fer de manera immillorable, superant en dos partits al dominador dels darrers anys, el CHH Txuri-Urdin. Des del 2008 que el PuigcerdĂ  no aixecava el tĂ­tol de Lliga. Una dinĂ mica positiva que l’equip ha sabut mantenir, desprĂ©s, en les primeres jornades de la Lliga 2020-21. En el moment d’escriure aquestes lĂ­nies, i amb alguns partits entremig ajornats pel virus, l’equip encapçala la classificaciĂł amb autoritat. PerĂČ les alegries no s’acaben aquĂ­. En paral. lel, l’equip femenĂ­ ha pujat un esglaĂł mĂ©s el seu nivell aquesta temporada i es mantĂ© en les primeres posicions de la Lliga Iberdrola, frec a frec amb el gran favorit, el SAD Majadahonda. 94



la federaciĂł informa La FCEH i el TERMCAT, junts per renovar el catalĂ  en els esports d’hivern Amb el pas dels anys, els esports d’hivern, com tots els altres, s’han anat modernitzant en diferents sentits. TambĂ© en el seu vocabulari. L’Ășs diari de termes especialitzats entre unes generacions i altres de persones afavoreix l’evoluciĂł del llenguatge, i els diccionaris estan forçats a adaptar-se i renovar-se. És per aixĂČ que, a les acaballes de la passada temporada, la FCEH va arribar a un acord de col. laboraciĂł amb el TERMCAT (Centre de Terminologia de la Llengua Catalana), que es desenvoluparĂ  especialment a partir de la present temporada 2020-2021. En aquest acord, ambdues parts pretenen re-

novar i posar a l’ordre del dia els centenars de termes d’esports d’hivern que constitueixen el Diccionari general de l’esport, consultable en lĂ­nia a la pĂ gina web del TERMCAT. Creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT pretĂ©n garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i d’activitat per, aixĂ­, afavorir-ne l’Ășs. Entre altres accions, la FCEH estĂ  treballant amb els responsables dels diferents comitĂšs esportius per analitzar i actualitzar els llistats de termes que conformen cada un dels esports d’hivern.

La difusiĂł de l’actualitat d’esports d’hivern, de la mĂ  de Diari de la Neu Tot i no ser una relaciĂł del tot nova, la FCEH i Diari de la Neu han signat un acord de col.laboraciĂł mĂ©s potent i actualitzat de cara a aquesta temporada. Un mitjĂ  de comunicaciĂł d’àmplia difusiĂł, en llengua catalana, que s’ha especialitzat en informaciĂł relacionada amb el mĂłn de la neu i els esports d’hivern. Per conĂšixer millor aquest acord n’hem parlat amb l’editor de Diari de la Neu, Ivan Sanz. QuĂš diries que caracteritza l’estil del vostre mitjĂ ? Intentem ser un diari Ăștil per a tot el sector de la neu, i en aquest sentit ens centrem en la informaciĂł mĂ©s local i de proximitat. Prioritzem la informaciĂł generada al Pirineu catalĂ , sense oblidar altres territoris afins com Andorra o la Catalunya del Nord. Com veus l’estat de salut actual dels esports d’hivern a Catalunya? És una situaciĂł estranya. Per arrelament i tradi-

ciĂł, ja que fa mĂ©s de cent anys que s’esquia a Catalunya, semblaria que els esports d’hivern haurien de ser mĂ©s populars, perĂČ sovint i de forma inexplicable se’ls veu com a esports d’elit. Hi ha una imatge d’esports per a classes benestants que no Ă©s certa i ens fa mal. Al nostre mitjĂ  cada any informem d’on gaudir de la neu amb ben pocs diners, i Ă©s una notĂ­cia que agrada molt als lectors. QuĂš poden oferir els esports d’hivern en una Ăšpoca tan complicada com l’actual? Molt senzill. Ofereixen una activitat social, de lleure, saludable i esportiva en un entorn meravellĂłs de muntanya i natura que, a mĂ©s, podem fer sols, en parella, en famĂ­lia i fins i tot, amb totes les prevencions, amb amics. Un any mĂ©s, Diari de la Neu i la FCEH sumen forces. Veiem aquest vincle com una ajuda per remar en la mateixa direcciĂł i difondre i popularitzar els

esports d’hivern. I de la forma mĂ©s humil, ajudar a dinamitzar l’economia del Pirineu. Amb canvi climĂ tic o no, amb la Covid-19 o sense, continuarem sent un paĂ­s de neu.

Els esportistes catalans, amb la vista posada als Mundials de 2021

El prĂČxim any tindran lloc Campionats del MĂłn d’esquĂ­ alpĂ­, esquĂ­ de fons, snowboard i freestyle esquĂ­, on s’esperen representants catalans.

Davant la situaciĂł actual, no Ă©s fĂ cil fer plans a mitjĂ  termini, ni mirar gaire mĂ©s enllĂ  del moment actual. Tot i aixĂČ, el calendari FIS projecta una temporada 2020-2021 molt interessant i, sobretot, de gran valor per als esportistes. Durant els mesos de febrer i març s’han de disputar tres Campionats del MĂłn de referĂšncia, que seran un test molt important per als esportistes de cara als Jocs OlĂ­mpics de Beijing del 2022. El primer dels Mundials a arrencar serĂ  el d’EsquĂ­ AlpĂ­, previst del 8 al 21 de febrer a Cortina d’Ampezzo (ItĂ lia). Una cita on hi esperem veure en acciĂł algun esportista catalĂ , tal com ja va passar en la darrera ediciĂł, celebrada a Are (SuĂšcia), on van cĂłrrer NĂșria Pau, Quim Salarich i Alex Puente. Pel que fa a l’EsquĂ­ de Fons, serĂ  Oberstdorf (Alemanya) la ciutat encarregada d’acollir el Mundial d’EsquĂ­ de Fons, entre el 24 de febrer i el 07 de

96

març, desprĂ©s de la darrera ediciĂł celebrada a Seefeld (Àustria), on no va haver-hi cap esportista catalĂ . Mentrestant, a milers de km de distĂ ncia, s’estarĂ  celebrant el Mundial de Snowboard i Freestyle EsquĂ­. Concretament a Zhangjiakou (Xina), entre el 18 i el 28 de febrer. La darrera ediciĂł va tenir lloc a Partk City (Estats Units), on vam poder gaudir d’una gran actuaciĂł per part de Queralt Castellet, que va quedar-se a les portes del podi (4a). Precisament, la rider sabadellenca de l’equip RFEDI intentarĂ , a la Xina, tornar a pujar a un podi mundial, desprĂ©s del subcampionat aconseguit el 2015 a Kreischberg (Àustria). MĂ©s enllĂ  d’aquests esdeveniments de primer nivell de la FIS, tambĂ© tindrem un ull posat en altres cites destacades on s’espera participaciĂł d’esportistes catalans, com el Campionat del MĂłn JĂșnior de Patinatge de Velocitat.


F O T O : R A M Ó N B AY L I N A @ M E T E O PA L L A R S

100 %

16:03

FCEH

DNI / Passaport

Data de naixement

Entrarrt

L A T E VA A S S E G U R A N Ç A , A R A V I R T UA L

L’AP P d e l a F C E H , a l te u a b a s t

DESCÀRREGA GRATUÏTA D ISP ONIBLE A AP P STORE

Disponible per a tots els federats i assegurats: disposareu de la vostra targeta virtual, calendari de competicions, notícies, informació bàsica, telÚfon de contacte en cas de sinistre... i molt més!

D ISP ONIBLE A G OOG LE PL AY

+INFO: http://www.fceh.cat/app/

T O TA L A I N F O R M A C I Ó , EN UN CLIC

@ESPORTSHIVERN

COMPETICIONS, NOTÍCIES, ME TEOROLOGIA, E TC.

E N C A S D ’A C C I D E N T, AV I S A R À P I DA M E N T

W W W. F C E H . C AT


Retrats

ASTRID FINA

David Giménez Toni Grases - www.photoset.es / Comité Olímpico Español

A PER UN NOU SALT VITAL

L’esportista catalana de snowboard cross adaptat va decidir penjar la taula abans de començar aquesta nova temporada, fatigada mentalment, sense la motivaciĂł suficient per encarar l’any i mig de preparaciĂł restant fins als Jocs ParalĂ­mpics de Beijing 2022. GrĂ cies als seus resultats, Astrid ha contribuĂŻt a derrocar barreres i posar, cada vegada mĂ©s, el focus mediĂ tic en l’esport adaptat i femenĂ­. Que bona falta en feia, i en segueix fent. “Estar a l’alt rendiment Ă©s molt dur i ja no m’omplia com abans. Cada vegada em costava mĂ©s seguir aquesta rutina d’entrenar i competir, ja no em compensava ni em motivava. Podria haver continuat perĂČ sĂ© que hauria baixat el meu rendiment, i millor parar ara”. Amb aquestes paraules exposa Astrid Fina els motius que l’han portat a retirar-se de l’alta competiciĂł esportiva. En termes d’alt rendiment, la motivaciĂł Ă©s fonamental en l’engranatge diari d’un esportista. Una peça imprescindible del trencaclosques. Sense ella, el sacrifici permanent que exigeix aquest mĂłn acabaria per decantar la balança. Per a l’Astrid va ser decisiva per engegar una carrera esportiva que va començar, sense saber-ho, a l’asfalt de Barcelona, desprĂ©s d’un greu accident de trĂ nsit. I, vuit anys desprĂ©s, ho ha estat tambĂ© per prendre la ferma decisiĂł de retirar-se de la competiciĂł.

del passadĂ­s, junt amb la resta de medalles obtingudes durant la seva trajectĂČria. Que no sĂłn poques. Diverses victĂČries al circuit de Copa del MĂłn IPC, la darrera envoltada dels seus el passat mes de març a La Molina, a mĂ©s d’altres podis, aixĂ­ com la medalla de bronze al Campionat del MĂłn IPC celebrat a PyhĂ€ (FinlĂ ndia) el 2019. SĂłn alguns dels principals fruits recollits per tants anys de treball a la Val d’Aran, el seu camp base d’entrenaments durant la temporada.

Dues barreres molt altes Un reguer de medalles per al record Albert Mallol, el seu entrenador durant aquests anys, va provar de convĂšncer a l’Astrid per ajornar la decisiĂł i, aixĂ­, arribar a disputar els prĂČxims Jocs ParalĂ­mpics, que han de tenir lloc a Beijing del 4 al 20 de febrer de 2022. Resta un any i mig per a la gran cita. Molt poc temps, en termes d’un cicle olĂ­mpic de quatre anys. PerĂČ massa temps, en termes de motivaciĂł. Els Jocs de la Xina haurien estat els tercers per a la catalana, desprĂ©s de la seva estrena a Sotxi 2014 -va aconseguir un diploma olĂ­mpic- i la inesborrable actuaciĂł a Pyeongchang 2018. A Corea del Sud, un 12 de març, Astrid va sumar una histĂČrica medalla de bronze que ara, desprĂ©s del darrer trasllat de casa, ja penja de la paret

La medalla olĂ­mpica va suposar per a Astrid una empenta econĂČmica necessĂ ria, a mĂ©s de repercussiĂł mediĂ tica. PerĂČ tant un com altre continuen sent insuficients. “És evident que a l’esport adaptat segueix faltant-li molta repercussió”, afirma la catalana, que ha hagut de bregar amb el menysteniment que, en lĂ­nies generals, pateix l’esport adaptat i l’esport femenĂ­. “És una realitat que la presĂšncia d’esport femenĂ­ a la televisiĂł segueix sent massa petita. Si a aixĂČ li sumes que sĂłn esports de neu, Ă©s gairebĂ© inexistent. I si a sobre sĂłn adaptats, res. Ha de canviar la mentalitat de la gent, començant per aquells que prenen les grans decisions. I no nomĂ©s pel que fa a la visibilitat mediĂ tica, sinĂł tambĂ© en altres temes igual o mĂ©s importants, com el repartiment i quantia de les beques”, afegeix. 98

PerĂČ fidel al seu carĂ cter -era una tradiciĂł veurela per les pistes, i fora d’elles, amb un somriure permanent a la cara-, l’Astrid prefereix quedar-se amb els punts positius que li han aportat dedicarse a l’snowboard cross. Per exemple, els missatges rebuts per part de persones que es trobaven en una situaciĂł similar a la seva, amb algun tipus d’amputaciĂł o problema fĂ­sic: “Em deien que veure el meu cas els havia ajudat a tirar endavant. Fins i tot algunes d’aquestes persones les he arribat a conĂšixer en persona. Aquests missat-

“CONÈIXER PERSONES A QUI HE SERVIT D’INSPIRACIÓ HO COMPENSA TOT” ges sĂłn els que donen sentit, ho compensen tot”. Apartada de l’alta competiciĂł, l’Astrid ha decidit instal.lar el seu nou lloc de residĂšncia a la muntanya, on ha descobert una altra manera de viure, mĂ©s tranquil, mĂ©s social
 I mĂ©s proper a la neu. PerquĂš, assegura, continuarĂ  lligada a l’snowboard. Per exemple, com a professora. “I pujarĂ© amb els amics a gaudir de l’snowboard, que durant aquests vuit anys gairebĂ© no ho he pogut fer. AixĂČ sĂ­, nomĂ©s si fa bon dia”, somriu


JULBO.COM

QUICKSHIFT

©Jérémy Bernard

AMB LA INNOVACIÓ SWITCH AIR SYSTEM

VIVIAN BRUCHEZ

Obre la porta a un nou Ășs de la mĂ scara d’esquĂ­ i snowboard. QUICKSHIFT incorpora el sistema Switch Air, que garanteix un control actiu de la ventilaciĂł i el confort d’aquesta, grĂ cies a dues peces extraibles situades a la part inferior de la muntura.


Reportatge

LES DISCIPLINES DE LA FCEH Celes Piedrabuena FECH, Toni Grases / www.photoset.es

Aquí presentem les disciplines dels esports d’hivern, prop d’una vintena, que es divideixen en quatre grans grups: esports de neu, esports de gel, esports de tracció amb gossos i esports d’hivern adaptats.

Quan pensem en els esports d’hivern sempre ens vĂ©nen al cap les modalitats blanques mĂ©s conegudes per a tots, i moltes vegades aquests pensaments ens dirigeixen cap a l’esquĂ­ alpĂ­, l’esquĂ­ de fons o el surf de neu. PerĂČ la FCEH, tal com indica el seu nom, FederaciĂł Catalana d’Esports d’Hivern, Ă©s plural i agrupa al voltant d’una vintena de disciplines blanques. Aquestes modalitats d’esports d’hivern, ja siguin de neu o de gel, es subdivideixen en quatre grans grups: esports de neu, esports de gel, esports de

tracciĂł amb gossos i esports d’hivern adaptats; sent el primer el que mĂ©s modalitats acull. De fet, en l’apartat dels esports de neu trobem l’esquĂ­ alpĂ­, el freeski, l’esquĂ­ de fons, l’snowboard, el telemark, el biatlĂł, l’esquĂ­ de velocitat i els salts d’esquĂ­. Set sĂłn els esports de gel –hoquei gel, patinatge artĂ­stic sobre gel, patinatge de velocitat sobre gel, cĂșrling, skeleton, luge i bobsleigh–, dos els esports de tracciĂł amb gossos: mĂșixing i canicrĂČs –ja sigui sobre neu o sobre terra– i esports d’hivern adaptats, on hi entrarien tambĂ© esports de neu i esports de gel.

ESQUÍ ALPÍ. És la disciplina que tĂ© mĂ©s llicĂšncies i la que aple-

ESQUÍ DE FONS. Com en el cas de l’esquí alpí, l’esquí de

ga un nombre mĂ©s gran de curses i de campionats en totes les franges d’edat, com la 37a Lliga Catalana, el circuit U10/U12, el 28Ăš Circuit Interclubs, la 9a Lliga Catalana Andorrana Veterans i les diferents proves puntuables per a la Copa d’Espanya infantil, sense oblidar-nos del Circuit Audi Quattro Cup d’alevins. A mĂ©s, tal com es demostra temporada rere temporada en els Campionats d’Espanya de l’especialitat, l’esquĂ­ alpĂ­ catalĂ  domina l’escena alpina espanyola en resultats.

fons compta amb un ComitĂš que se n’encarrega de la promociĂł i desenvolupament de l’especialitat, aixĂ­ com de la seva promociĂł amateur en tots els nivells. El calendari de competicions mare de l’esquĂ­ nĂČrdic a casa nostra Ă©s la Copa Catalana, que enguany ha celebrat la 15a ediciĂł, tenint en la Copa Nins, que aquest hivern disputa l’onzena, el forn on es couen els futurs referents de l’especialitat, tal com han estat en els darrers hiverns esquiadors com Vicent Vilarrubla o Laura OrguĂ©.

100


FREESKI. Una modalitat que té el seu merescut protagonisme en

el Pyrenean Freestyle Tour, circuit que aquest hivern disputa la seva novena edició, amb proves com el Trofeu KSB, l’Open Betula i l’Open Català Slopestyle, entre altres.

SNOWBOARD. El surf de neu és un dels pilars sobre els quals

es recolza l’edifici esportiu de la FECH. De fet, nomĂ©s cal mirar l’ampli ventall de calendaris de competicions que es programen hivern rere hivern o la transcendĂšncia dels nostres esportistes, com ara Queralt Castellet. Trobem des de competicions pensades per als mĂ©s petits i joves, fins al calendari, que ja segueixen els riders mĂ©s grans, amb el circuit Pyrenean Freestyle Tour com a competiciĂł mĂ©s potent en l’actualitat. Aquest circuit Ă©s ideal perquĂš els mĂ©s petits puguin començar a foguejar-se amb un dorsal, mentre que els mĂ©s grans demostrin el seu talent.

MÚIXING. Amb nomĂ©s una dada, ja queda palesa la tradiciĂł del

mĂșixing a casa nostra, i aquesta no Ă©s una altra que el fet que aquest hivern es disputi la 26a Lliga Catalana de MĂșixing, a la qual sumarĂ­em la 14a Lliga Catalana de CanicrĂČs. Competicions que acostumen a ser les primeres en arrencar, cap al novembre i fins el febrer, aproximadament, i que abracen des de les disciplines de terra a les de neu.

HOQUEI GEL. Dos sĂłn els equips catalans d’hoquei gel de la competiciĂł regular estatal (LNHH), el FC Barcelona i el CG PuigcerdĂ , dels cinc que formen la competiciĂł. Cal destacar dins del calendari de l’hoquei gel que tambĂ© es disputa la competiciĂł regular i la Copa del Rei en la categoria femenina, de la qual en formen part un total de nou equips, amb la representaciĂł catalana del CG PuigcerdĂ .

PATINATGE ARTÍSTIC. El calen-

dari de patinatge artĂ­stic de la FCEH el formen bĂ sicament un parell de competicions, la 29a Lliga Catalana de l’especialitat i els Campionats d’Espanya. Les dues estan obertes a tots els grups d’edat i es disputen en els programes curt i llarg. Tanmateix, dins del calendari sobresurten altres cites, com ara l’Open Andorra ISU, la Copa PuigcerdĂ  o la Copa Cegva, on destaca la promociĂł del patinatge entre els mĂ©s petits.

CÚRLING. Sembla que va ser ahir,

perĂČ ara fa quinze hiverns que es va dur a terme la primera Lliga Catalana de CĂșrling. SĂłn pocs perĂČ actius els clubs de casa nostra que es dediquen a aquest esport, amb jugadors de totes les edats. La temporada competitiva va del mes d’octubre al de febrer, i acaba amb els Campionats d’Espanya, en diverses modalitats: 1a i 2a DivisiĂł masculĂ­ i femenĂ­ i dobles mixtes.

101

PATINATGE DE VELOCITAT.

Aquesta espectacular disciplina compta amb una llarga tradició a casa nostra, i fa uns hiverns que ha tornat amb força al calendari d’activitats de la FCEH, de la mà d’un Comitù Català, que treballa per a la promoció del seu esport i per mirar d’incloure qualsevol patinador dins del seu programa de tecnificació. A diferùncia d’altres esports blancs, el calendari oficial mira cap a Europa i no pas cap a l’Estat. Donada la manca de proves, els esportistes tecnificats de patinatge de velocitat, sigui en pista curta o pista llarga, es donen cita en competicions internacionals del circuit ISU, de la mà de la RFEDH.


Reportatge: Les disciplines de la FCEH SKELETON, LUGE I BOBSLEIGH. L’skeleton Ă©s un esport olĂ­mpic que, juntament amb el bobsleigh i el luge, representen les tres modalitats diferents de descens en trineu. La sortida Ă©s molt explosiva, en la que el corredor empeny el trineu en els primers 50 metres, el pilot es col.loca boca avall al trineu, mirant que la postura sigui el mĂ©s aerodinĂ mica possible. No hi ha volant o timĂł, i Ă©s el propi esportista el que carregant el seu pes cap una banda o una altra ordena la direcciĂł del trineu. A diferĂšncia del luge –en quĂš l’esportista estĂ  estirat boca amunt, amb els peus per davant i el cap enrera– o el bobsleigh –del quĂš hi ha dues modalitats, bobs a 2 o a 4– en skeleton nomĂ©s existeix la modalitat individual i les curses es disputen a dues mĂ nigues. Tot i l’absĂšncia de proves d’aquests esports a l’Estat, la passada temporada es va celebrar el primer Campionat d’Espanya. Els darrers anys, l’abanderat ha estat Ander Mirambell, doble campiĂł de la Copa AmĂšrica i tres vegades olĂ­mpic.

TELEMARK. Aquesta modalitat alpina

compta amb un gran nombre de seguidors, tot i que al calendari no sempre trobem totes les competiciones que els seus practicants voldrien. Destacar l’aposta que es va fer en el seu dia a l’estació d’Espot Esquí, al Pallars Sobirà, amb l’organització de diferents proves de la Copa del Món de l’especialitat i, fins i tot, amb un Mundial. Esdeveniments que van contribuir i molt a la difusió d’aquest esport.

CANICRÒS. Disciplina amb una llarga

tradició a Europa, consisteix en córrer o esquiar –perquù es por practicar a l’estiu o a l’hivern– amb un gos lligat a la cintura amb un cinturó i una línea de tir que va fins l’arnùs del gos. És una modalitat que compta amb una bona tradició a casa nostra, com ho demostra el fet que enguany es disputa la 14a Lliga Catalana de l’especialitat.

ESPORTS D’HIVERN ADAPTATS.

SALTS D’ESQUÍ. Malauradament,

a dia d’avui aquesta disciplina no compta amb practicants a casa nostra, tot i que va haver-hi una ùpoca en la que sí, que tant a nivell català com espanyol hi havia un grupet de bons saltadors que va assolir ùxits esportius importants. La Molina era un lloc referent, i a dia d’avui encara són visibles els seus dos trampolins, del tot oblidats.

Com en els esports d’hivern, aquests es divideixen en esports de neu i esports de gel adaptats, en funciĂł de si es disputen damunt la neu o el gel. El practiquen persones que pateixen alguna discapacitat fĂ­sica o psĂ­quica, ja sigui en el que es coneix com a cadires –una espĂšcie de cadires que duen uns esquĂ­s a la part inferior– o amb esquĂ­s. Existeixen diferents categories, i La Molina Ă©s una estaciĂł que s’ha volcat amb aquest col.lectiu, tant a nivell d’usuari com a nivell de competiciĂł. Ja ha acollit en diferents ocasions la Copa del MĂłn per a discapacitats i col.labora activament amb la FundaciĂł Johan Cruyff, que compta amb una base a l’estaciĂł ceretana i que dedica les seves activitats a les persones que pateixen alguna discapacitat.

102

BIATLÓ.

Aquesta prĂ ctica nĂČrdica combina l’esquĂ­ de fons amb el tir en carabina. A Espanya no hi gaires espais on es pugui practicar aquest esport, sent l’estadi de CandanchĂș la millor opciĂł.

ESQUÍ DE VELOCITAT.

Consisteix en baixar esquiant per una pista d’un quilĂČmetre, degudament preparada i amb l’esquiador degudament equipat, a la mĂ xima velocitat. No hi ha gaires llocs on es pugui practicar aquest esport i tampoc hi ha competicions com a tals a Espanya, tan sols a Grandvalira (Andorra), estaciĂł que els darrers anys ha acollit diverses edicions de la Copa del MĂłn.


CTEF GRAU UNIVERSITARI EN CIÈNCIES I TECNOLOGIES

APLICADES A L’ESPORT I AL FITNES

TitulaciĂł Campus Sense OïŹcial Barcelona Proves Nord PAP

L’Ășnic grau que combina

SPORT

TECHNOLOGY &

MANAGEMENT

"El grau en CTEF m'estĂ  aportant grans coneixements en branques molt diverses, des de biomecĂ nica, ïŹsiologia o tecnologia ïŹns a programaciĂł, dret esportiu, comunicaciĂł, disseny i gestiĂł esportiva. Aquest gran ventall em permetrĂ  optar a sortides professionals molt interessants."

PAU ORTIZ ESTUDIANT DEL GRAU EN CTEF

managing technologies

935 476 066 | www.euncet.es | grados@euncet.es |

@euncet

INFORMA’T!


Clubs L’ESPORT COM A COMPANY DE VIDA

MAY LUENGO ESQUÍ CLUB

David Giménez

Arxiu May Luengo

Cultura de l’esforç, foment de l’autonomia de l’esportista, consciĂšncia de la realitat socioeconĂČmica de les famĂ­lies i arrelament amb el territori que trepitgen dia rere dia. Aquests trets, i d’altres, marquen a foc la identitat del May Luengo EsquĂ­ Club (MLEC), un dels clubs catalans d’esquĂ­ alpĂ­ que millor treballa l’esport de base. Un vincle estret amb l’esportista i el seu entorn “Un esportista Ă©s la suma de les seves habilitats tĂšcniques, fĂ­siques i emocionals, i sortir de casa i del seu entorn conegut massa jove, pot comportar-li problemes. Per aixĂČ, creiem que Ă©s el mateix infant i jove qui ha de decidir quĂš vol fer”, assenyala el director pedagĂČgic del May Luengo EsquĂ­ Club, Eduard Coronado. “De fet, a vegades veiem alguns pares i mares que es projecten massa en els seus fills, i aixĂČ impedeix que aquests puguin crĂ©ixer lliurement”, afegeix. Un vincle estret el que es crea entre el club i l’esportista i el seu cercle mĂ©s directe que permet que l’entitat sigui sempre molt conscient de la realitat socioeconĂČmica que viuen moltes famĂ­lies. “Volem que aprenguin a valorar l’esforç que fan els pares i mares per tal que ells puguin estar esquiant, aixĂ­ com que valorin i cuidin el material”, precisa Coronado. “Cerquem sortir de la mediocritat que ens ofega en molts sentits, i

CrĂ©ixer, perĂČ no a qualsevol preu i, sobretot, sense perdre la identitat. Un mantra aplicable a molts clubs que el May Luengo EsquĂ­ Club (MLEC) ha tingut clar des del principi. Amb una famĂ­lia formada per 130 integrants, entre esportistes, tĂšcnics i junta directiva, el control de la seva expansiĂł li ha permĂšs seguir fidel a una idiosincrĂ sia basada en el respecte, l’educaciĂł i el compromĂ­s. Amb les seccions d’EsquĂ­ Formatiu, CompeticiĂł, EsquĂ­-Estudi i TecnificaciĂł, MĂ sters, Mares i Pares i Patins en LĂ­nia, el May Luengo EsquĂ­ Club tĂ© en Josep Maria Luengo, mĂ©s conegut com a May Luengo, el fundador i ment pensant de capçalera del club. Entrenador nacional d’esquĂ­ des del 1974, i amb una espectacular carrera esportiva, sĂłn ell i l’equip tĂšcnic que l’envolta qui treballen dia a dia amb els esportistes per assolir els objectius esportius, acadĂšmics i personals marcats. 104


creiem que l’esport Ă©s una soluciĂł immillorable, mitjançant la cultura de l’esforç”. Precisament, la metodologia aplicada per Josep Maria Luengo des de fa temps demostra que Ă©s possible una prĂ ctica esportiva de qualitat i alt nivell sense trencar les rutines familiars i escolars dels infants i joves. “Treballem de valent durant tot l’any per assolir els millors resultats a totes les competicions on participem, perĂČ han d’anar de la mĂ  de bons resultats acadĂšmics. AixĂČ no impedeix que, si una temporada podem assolir el Campionat d’Espanya Absolut, no dubtarem en fer-ho, perĂČ sempre mantenint aquest equilibri”. Arrelats al territori Amb La Molina i Masella com a zones de referĂšncia durant la temporada d’esquĂ­, a mĂ©s d’altres racons de la Cerdanya i el BerguedĂ , formar part del May Luengo EsquĂ­ Club permet descobrir de punta a punta els indrets d’aquestes dues comarques, i no nomĂ©s amb els esquĂ­s als peus. Excursionisme, bicicleta, nataciĂł i barranquisme sĂłn algunes de les moltes activitats que realitzen els esportistes fora de la neu. I, esclar, els patins en lĂ­nia, una modalitat engegada en el seu moment per Josep Maria Luengo, que aporta una transferĂšncia molt alta cap a l’esquĂ­ alpĂ­.

“A LES COMARQUES DE MUNTANYA CALDRIA DISSENYAR UN PROGRAMA QUE PERMETÉS COMBINAR LA PRÀCTICA D’ESPORTS D’HIVERN AMB ELS ESTUDIS D’INFANTS I JOVES” d’instal.lacions esportives, comporta que sigui complicat practicar esport en les seves poblacions, i genera desigualtat d’oportunitats respecte a poblacions mĂ©s grans”, comenten des del club, que plantegen vies de soluciĂł: “Pensem que, des del punt de vista territorial, caldria dissenyar un programa que permetĂ©s la prĂ ctica d’esports d’hivern en harmonia amb els estudis dels infants i joves residents en aquests territoris. AixĂČ permetria un augment de practicants, mĂ©s i millors resultats, millors hĂ bits saludables i, en definitiva, una millora social en l’àmbit comarcal”. En aquest sentit, la futura i hipotĂštica celebraciĂł d’uns Jocs OlĂ­mpics d’Hivern Pirineus - Barcelona representaria una ajuda per al territori, no sense matisos a tenir en compte: “LĂČgicament, des de

“TREBALLEM DE VALENT PER ASSOLIR ELS MILLORS RESULTATS ESPORTIUS, PERÒ TAMBÉ ELS ACADÈMICS” Ara bĂ©, malgrat el paper preponderant dels clubs d’esquĂ­ de les comarques del Pirineu, en “May” hi aporta, tambĂ©, un punt de vista crĂ­tic. “És cert que tenim esportistes de comarques com la Cerdanya, el RipollĂšs i el BerguedĂ , entre altres, que estan al capdavant de les classificacions, perĂČ el nombre de practicants, en comparativa, Ă©s baix”. “La idiosincrĂ sia de les comarques de muntanya, amb una poblaciĂł envellida i dispersa, i lluny 105

la perspectiva esportiva ho veiem i seguim amb molta il.lusiĂł. Ara bĂ©, tenim certs dubtes pel que fa al que pot representar des del punt de vista social i econĂČmic”. Un treball permanent i ininterromput enfocat al territori i als seus habitants que el May Luengo EsquĂ­ Club duu a terme malgrat la limitaciĂł pressupostĂ ria. El club ha de fer mans i mĂ nigues per quadrar els nĂșmeros, ja que disposa d’uns recursos molt minsos, principalment derivats de les quotes que paguen les famĂ­lies. “Tanmateix, sempre hem tingut clar que aquesta despesa ha de ser mĂ­nima. Per exemple, a les famĂ­lies a partir de dos fills els apliquem unes tarifes especials, perquĂš sabem l’esforç que representa per a ells”


Clubs

CENA

LA SALVAGUARDA DE L’ESQUÍ DE FONS

David Giménez

CENA

Els fruits recollits en poc mĂ©s de 25 anys d’histĂČria certifiquen la bona feina realitzada pel Club d’EsquĂ­ NĂČrdic l’Arp (CENA), un dels clubs de referĂšncia de l’esquĂ­ de fons catalĂ . Una famĂ­lia molt ben avinguda que nomĂ©s entenen aquest esport des del respecte per l’entorn, la diversiĂł i la promociĂł en totes les edats. Un cop comença a tenyir-se de blanc l’ample terreny de joc en quĂš es converteix Tuixent-La Vansa, famĂ­lies senceres s’hi donen cita per col. locar-se els esquĂ­s i començar a lliscar per la neu. Alguns d’ells, pertanyents al Club d’EsquĂ­ NĂČrdic l’Arp (CENA), puntal indiscutible de l’esquĂ­ de fons a casa nostra.

“Gaudim de molt bona salut, amb força canalla als clubs que sĂłn el futur. Cada vegada veiem mĂ©s famĂ­lies a les estacions. I algunes d’aquestes veuen els nens del club i s’interessen per les activitats que realitzem”, exposa el vicepresident del CENA, Sergi Caballero. De fet, el club alturgellenc mostra amb orgull els microbis, sobrenom del grup de nens i nenes que s’inicien en l’esquĂ­ de fons a partir dels 3 anys. Un esperit divulgatiu que es compagina amb aquell mĂ©s competitiu. AixĂ­ ho demostren els resultats obtinguts pels fondistes del CENA al llarg dels anys, alguns d’ells fent el pas a Centres de TecnificaciĂł, tant a l’equip catalĂ  aixĂ­ com a l’equip estatal. “Sempre Ă©s una bona notĂ­cia portar un dels nostres esportistes als equips de tecnificaciĂł, perĂČ no ens ho marquem com un propĂČsit. Al darrere d’una bona dinĂ mica de treball els resultats arriben sols”, assenyala Caballero.

La font de practicants segueix brollant Grans i petits gaudint amb els esquĂ­s en aquesta estaciĂł de l’Alt Urgell. Curiosament, la mateixa instantĂ nia viscuda el 1994, quan la voluntat de descobrir l’esquĂ­ de fons a un grup de nens que pujaven a l’estaciĂł va desencadenar en el naixement del CENA. Des de llavors, el nombre de socis al club ha anat en augment fins a arribar al seu mĂ xim la darrera temporada, vora d’un centenar. I molts d’ells procedents de diferents punts de la geografia catalana. Tot i les dificultats prĂČpies d’una entitat humil, a les que cal afegir les derivades per la Covid-19, el CENA Ă©s optimista amb l’esdevenir del fons. 106


El fenomen Guerrers del NĂČrdic La bona salut de l’esquĂ­ de fons catalĂ  no impedeix que aquest esport agrairia un impuls mediĂ tic semblant al que s’ha donat en altres paĂŻsos europeus. En aquest sentit, els Jocs OlĂ­mpics Pirineus-Barcelona bĂ© podrien ser una potent palanca de canvi, que des del club veuen amb bons ulls. Mentrestant, el moviment Guerrers del NĂČrdic ha generat soroll i moviment a les xarxes socials amb un to informal i divulgador, aportant una glopada d’aire fresc molt benvingut entre la comunitat de fondistes a casa nostra: “Ha enganxat molt al pĂșblic i defineix com som les persones que estimem l’esquĂ­ de fons. Guerrers que gaudeixen d’un esport que, a vegades, pot resultar ser força dur, fĂ­sicament i per les condicions de la neu“, destaca el vicepresident Caballero. Guerrers com el Pol Makuri, un dels esportistes mĂ©s emblemĂ tics del club lleidatĂ . Amb una Ă mplia trajectĂČria en esports de muntanya i amb diverses Copes del MĂłn IPC a la motxilla, aquest practicant d’esquĂ­ de fons adaptat demostra any rere any que ni una hemiparĂšsia congĂšnita -parĂ lisi parcial de les extremitats de la part dreta del cos- pot apartar-lo de la neu i la competiciĂł. El Pol, i tots els seus companys del CENA, que esperen trepitjar, un hivern mĂ©s, el Pirineu catalĂ . Amb les mesures sanitĂ ries corresponents que exigeixen les circumstĂ ncies. PerĂČ a la neu. I amb uns esquĂ­s de fons als peus

EL MOVIMENT GUERRERS DEL NÒRDIC HA APORTAT UNA GLOPADA D’AIRE FRESC

107


Entrevista

MARC GOMBAU “L’AVENTURA D’UN AUTÈNTIC SKIMAN”

Celes Piedrabuena JesĂșs MartĂ­nez

Col.laborador d’EDH, en Marc Gombau (1960, barri de Sant Andreu, Barcelona) explica com es va fer skiman i la trajectĂČria que el va dur dalt de tot de la competiciĂł i a ser considerat una de les veus mĂ©s rellevants en aquest camp. El seu cas reflecteix aquella dita tant sĂ bia que si algĂș vol quelcom nomĂ©s ha de lluitar-hi.


Els fidels a EDH l’heu vist en moltes ocasions. He pogut gaudir dels seus coneixements com a skiman. Feia temps que volĂ­em explicar una mica la trajectĂČria d’en Marc Gombau, ja que considerĂ vem que era força interessant, saonada amb ingredients de passiĂł i de romanticisme. Nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona, Ă©s llicenciat en filologia francesa, Ă©s escenĂČgraf i durant 16 anys va ser professor de tecnologia de l’esquĂ­ i metodologia de taller, i ja fa tres anys que organitza Folgueroles una fira de cĂČmic. De jove treballava com a escenĂČgraf freelance per a una productora. Un dia va decidir agafar-se un any sabĂ tic —allĂČ que tots els que tenim una edat i portem una forta cĂ rrega al damunt hem somiat— i se’n va anar a Andorra a gaudir de la neu. PerĂČ va arribar un moment que els estalvis se li acabaven i no li va quedar mĂ©s remei que buscar-se una feina per poder pagar el lloguer. Sense saber-ho anava a descobrir un mĂłn que li canviaria la vida. “Vaig anar a parar al taller d’un lloguer que en aquell moment era el mĂ©s gran d’Europa. Aleshores tenia gairebĂ© 3.000 parells d’esquĂ­s, la meitat dels pals i les botes. Va ser a Soldeu, i allĂ  vaig descobrir aquest mĂłn. Jo esquiava des de petit, perĂČ mai m’havia posat en l’ambient des d’un punt de vista tĂšcnic i mecĂ nic. I vaig flipar tant que porto 30 i pico d’anys”, recorda amb nostĂ lgia, i afegeix, “vaig flipar amb quĂš era realment un esquĂ­. Un esquĂ­ no Ă©s un tros de fusta amb un tros de plĂ stic a sota; un esquĂ­ sĂłn moltĂ­ssimes coses, i aixĂČ Ă©s el que em va fer flipar. AquĂ­ vaig estar quatre anys i desprĂ©s he estat a mil llocs”. 16 anys donant classes d’skiman De mica en mica es va anar embolicant en aquest mĂłn. Va treballar al taller de diferents botigues i va estar 16 anys donant classes, tot i que “aquest ofici a Espanya no estĂ  reconegut com a tal. AixĂČ ho vaig saber a l’ùpoca que vaig estar com a professor de la tecnologia de l’esquĂ­. Vaig estar-hi 16 anys, i els diplomes que donĂ vem en el fons no servien per a res. Era un certificat d’assistĂšncia i segueix sense estar reconegut. És una llĂ stima perquĂš Ă©s un ofici com qualsevol altre”, comenta mentre prem amb força el sobre de sucre del cafĂš. Parlant amb ell i veien la seva trajectĂČria neix una pregunta: Es pot viure de ser skiman? “SĂ­, depĂšn com ho miris. PerĂČ en Marc —que un bon dia va decidir fugir de la ciutat i deixar-se seduir per la tranquil.litat de Folgueroles— no renega de les mĂ quines, tot i que Ă©s un artesĂ  . “Una cosa Ă©s l’estĂ ndard per al gran pĂșblic, que aixĂČ estĂ  tot mecanitzat, i una altra cosa Ă©s la competiciĂł, que aixĂČ es fa tot a mĂ , perquĂš encara no hi ha mĂ quines que ho puguin fer amb aquella perfecciĂł. Per exemple, tot el tema cantells, encara que diuen que sortiran mĂ quines que ho podran fer, jo no les he vist. Tot el tema d’encerats en competiciĂł s’ha de fer a mĂ . Amb els encerats fas bruixeria gairebĂ©â€.


Marc Gombau

Skiman, un ofici maltractat SĂłn molts els tallers que hi ha repartits arreu i sĂłn moltĂ­ssims els esquiadors i snowboarders que hi porten el seu material. Li preguntem si nomĂ©s mirant-lo a la cara es pot saber si aquella persona en sap de la seva feina. “Ho sabrĂ s si no hi has anat mai quan els posis a la neu”, aclareix, perĂČ afegeix, “sĂ­ que es podria saber. I tant que es veu el que sap i el que no. NomĂ©s com els agafa i els fot a la mĂ quina ja es pot saber”. Pot ser que molts dels skiman farien cua per poder assistir a una de les classes que donava el Marc. Aixeca la mirada i recupera imatges del passat. “La majoria venien amb el cap ple de tĂČpics i d’animalades, que bĂ sicament veien per Internet. El primer dia els deia que tot el que es pensaven que sabien ho havien d’oblidar, que començarĂ­em de zero. SĂ­ els demanava que preguntessin les coses, ja que s’ha de saber el perquĂš de les coses. Que si els explicava alguna cosa i no els deia el perquĂš, que el preguntessin”, i Ă©s que “un bon skiman ha d’estudiar, com qualsevol ofici. Mira, els cursos que fĂšiem nosaltres eren tres anys, com una FP. Avui dia no hi ha demanda, des de la crisi no. Abans la gent de les botigues ens portava el personal perquĂš els ensenyĂ©ssim, ho vam estar fent durant 16 anys”. 110


Tants anys treballant amb material dur d’esquĂ­ donen per escriure una enciclopĂšdia. L’espai de la revista Ă©s limitat, per aixĂČ li vam demanar que ens recordĂ©s tres casos curiosos, que demostrin la manca de coneixement d’alguns dels clients que ha tingut. I aquĂ­ estan: 1. Un noi a qui havien venut en una botiga uns esquĂ­s llarguĂ­ssims per a ell, carĂ­ssims tambĂ©. Se’m presenta i em diu que els li tallĂ©s perquĂš eren massa llargs. Li vaig dir que uns esquĂ­s estaven pensats i dissenyats d’una determinada manera i que si els tallĂ vem tot s’anava a la merda, que no podria esquiar. Li vaig haver de tallar. Va tornar a donar-me la raĂł, li vaig tallar gairebĂ© dos pams, una burrada. 2. El tĂ­pic esquiador de cap de setmana que en sap molt. Va venir on era i jo tenia uns esquĂ­s de taller, de competir, de Copa del MĂłn, sĂșper passats de volta i em va dir que els volia. Jo li deia que no sabria esquiar-los, que no els podria conduir, que a molt faria dues baixades i que acabaria destrossat. Ell em deia que sabia molt. Fins i tot per desanimar-lo li vaig dir un preu molt mĂ©s bĂšstia del car que ja eren. Se’ls va en dur, aixĂČ era un dimecres. Va venir dilluns, fet caldo, amb una espatlla dislocada, tot enguixat, i em va dir que tenia raĂł, que els esquĂ­s eren terribles.

La glĂČria de la competiciĂł Era tan bo en la seva feina, que en Gombau va arribar al mĂłn de la competiciĂł. Va arribar-hi i va triomfar, fins que va haver-hi un dia que se’n va cansar. Hi va arribar mitjançant l’equip paralĂ­mpic de l’ONCE. Amb anterioritat ja havia preparat els esquĂ­s per als corredors a la botiga, ja fos per als Campionats d’Espanya o d’Europa, fins que va tenir l’oportunitat de volar mĂ©s alt. AixĂ­ va ser com “l’any 1998 a Nagano vam guanyar vuit medalles d’or en esquí”. DesprĂ©s va preparar els esquĂ­s de l’Eric Villalon el 2007, facilitant-li uns esquĂ­s amb quĂš es va proclamar campiĂł del mĂłn absolut. Tanmateix, tambĂ© va ser l’skiman de l’amic comĂș Israel Planas

quan competia, malauradament ja traspassat. “En pau descansi, des d’aquĂ­, si existeix una altra vida, li envio records, ja ens trobarem”. PerĂČ va arribar un moment en quĂš se’n va afartar. “Si passa alguna cosa l’skiman sempre tĂ© la culpa, desprĂ©s ningĂș et reconeix res, sempre et tenen en un racĂł, tirat”. Als seus 57 anys, i allunyat de la competiciĂł, en Marc Gombau alterna la seva feina com a escenĂČgraf amb les hores que treballa al taller de la botiga de Granollers ‘El MĂłn’, on segueix fent, com feia de jove, mĂ gia amb les mans. Ell diu que com a escenĂČgraf Ă©s capaç de construir el decorat que es vulgui del no-res. En el fons, no hi ha tanta diferencia entre ser skiman i escenĂČgraf, oi?

“LES MÀQUINES ESTAN MOLT BÉ, PERÒ ELLES NO PENSEN”

3. El rotllo de l’estĂštica. Un dia va venir una noia amb uns esquĂ­s de gamma alta, macos, de color groc, i que els li muntĂ©s. Em va portar les fixacions, les botes. Obro i li dic que les fixacions no li anaven bĂ©, que eren de nen, que posant-les al mĂ xim se li saltarien cada dos per tres. M’és igual, em deia, saps el que m’ha costat trobar aquestes fixacions perquĂš combinessin amb aquests esquĂ­s? I se’n va anar amb elles.

111


Reportatge

CERES ECOLÒGIQUES PER LLISCAR AMB RESPONSABILITAT Celes Piedrabuena

JesĂșs MartĂ­nez i NZERO

Les ceres sĂłn bĂ siques per al correcte lliscament i manteniment de les soles dels esquĂ­s i de les taules, mĂ©s encara si aquestes sĂłn 100% biodegradables i sostenibles, desenvolupades en equilibri amb la natura, com Ă©s el cas de les ceres NZERO. Tan important com disposar d’un material adequat que permeti gaudir dels esports d’hivern i de la neu amb confiança i seguretat Ă©s que les soles dels nostres esquĂ­s i de les nostres taules estiguin ben encerades. Existeixen dos tipus d’encerat, en fred i en calent, i existeixen diferents tipus de ceres en funciĂł dels diferents tipus de neu que hi hagi i de la temperatura que faci; perĂČ la majoria d’aquestes opcions no sĂłn gaire respectuoses amb el medi ambient. La majoria de ceres es fabriquen amb parafina, un derivat del petroli al qual en moltes ocasions se li afegeix fluor perquĂš repelin millor l’aigua, el qual s’aconsegueix grĂ cies als perfluorcarbonis o PFCs. Aquests, tal com apunten a ‘Deporte sostenible’, sĂłn una famĂ­lia de compostos quĂ­mics que, grĂ cies als seus enllaços de carboni i fluor, sobresurten per les seves propietats de ser impermeables i antiadherents, perĂČ, lamentablement, aquests enllaços quĂ­mics sĂłn tan estables que gairebĂ© resulten biodegradables, convertint-los en uns perillosos contaminants per a l’entorn natural. Quan es produeix el desgel, les restes d’aquestes ceres contaminants es filtren a la terra i van a parar a l’aigua, arribant fins a les aigĂŒes subterrĂ nies o les dels rius. Una realitat que en els eu dia ja va ser denunciada per Greenpeace, que va trobar restes de PFCs en zones remotes que mai imaginarĂ­em, amb els perills que representen quan aquesta aigua surt per les aixetes de totes les llars. A mĂ©s a mĂ©s, el vapor del fluor Ă©s tĂČxic, un vapor que es produeix quan s’encera en calent, amb la planxa. Els skiman que treballen amb la posada a punt del material ja saben que quĂš parlem i per tot aixĂČ Ă©s necessari un canvi de xip, un canvi de mentalitat, mĂ©s encara en els tempos que corren, en els que tots som, haurĂ­em de ser, molt mĂ©s responsables amb el medi ambient. Una opciĂł made in Barcelona PerĂČ, en aquest camp tenim una sol. luciĂł, decantar-nos per triar unes ceres ecolĂČgiques i sostenibles, que siguin 100% vegetals, que no con-

tinguin ni parafines ni fluorats i que no desprenguin ni fums ni vapors tĂČxics quan aquestes ceres s’escalfen. Una sol.luciĂł que tenim ben a prop, ja que una de les marques de ceres ecolĂČgiques la trobem a Barcelona. La marca NZERO, unes ceres que es presenten com 100% vegetals (totes les ceres estan fetes amb ingredients 100% naturals. Una barreja perfecta, basada en derivats de soja, blat de moro i sense additius tĂČxics), 100% innovadores i sense fluorats ni parafines (el re-

LA MAJORIA DE CERES CONTENEN PRODUCTES QUÍMICS QUE PODEN SER NOCIUS PER A LA VIDA SALVATGE, EL MEDI AMBIENT I ELS MATEIXOS HUMANS sultat de mĂ©s de dos anys de col. laboraciĂł amb laboratoris internacionals) i 100% eficaces i saludables (protegint la nostra salut, i allargant la vida Ăștil de les soles dels esquĂ­s i taules, proporcionant el mĂ xim lliscament en circumstĂ ncies extremes i augmentant el control). La firma catalana ofereix solucions de cera lĂ­quida i sĂČlida, posant a l’abast de tots els esquiadors i snowboarders una cera que s’ajusta al que ells necessiten, garantint-los el millor dels lliscaments, allargant la vida dels seus esquĂ­s i taules i manifestant el respecte que es mereix l’entorn natural en quĂš practiquem els nostres esports. És el mĂ­nim que podem fer.

112


ENTREVISTA A

GUILLEM CAPELLADES GENERAL MANAGER NZERO

“LES CERES QUÍMIQUES QUE VÉNEN DEL PETROLI SÓN MOLT BONES I EFECTIVES, PERÒ CONTAMINEN DE FORMA IRREMEIABLE EL MEDI AMBIENT” Quina Ă©s la funciĂł real de les ceres? Com molts usuaris de la neu saben, la cera Ă©s fonamental per mantenir els esquĂ­s i les taules de snowboard rĂ pides a les pistes. TambĂ© serveix per protegir l’equip durant molt mĂ©s temps, del desgast i la fricciĂł amb la neu. Malauradament, la prĂ ctica totalitat de les ceres usades normalment contenen productes quĂ­mics que poden ser nocius per a la vida salvatge, el medi ambient i els mateixos humans. Per exemple, els perfluoroquĂ­mics (PFCs) sĂłn freqĂŒents en diversos recobriments antiadherents, aixĂ­ com a la cera d’esquĂ­ i snowboard. Els PFCs no es descomponen en el medi natural, cosa que significa que els seus efectes nocius poden durar anys i acabar assimilats al nostre cicle de vida. Quines serien les diferĂšncies entre les ceres normals i NZERO? Totes tenen els seus pros i contres. Les ceres quĂ­miques que vĂ©nen del petroli sĂłn molt bones i efectives. De fet, sĂłn les que s’utilitzen en com-

“DES DEL DIA 1 DE GENER S’HA PROHIBIT LA FABRICACIÓ DE CERES D’ESQUÍ QUE CONTINGUIN FLUORATS”

peticiĂł a dia d’avui, perĂČ com hem comentat contaminen de forma irremeiable el medi ambient. AquĂ­ Ă©s on cal meditar sobre quina cera utilitzar, i en aquest sentit Ă©s l’usuari i els professionals del sector, els qui han de meditar. Per sort, la sostenibilitat i la consciĂšncia pel medi ambient cada cop estan mĂ©s en boca de tots, i Ă©s per aixĂČ que cada cop mĂ©s esquiadors opten per l’Ășs de ceres ecolĂČgiques. A NZERO hem desenvolupat ceres especĂ­fiques per a cada tipus d’usuari, incloent-hi l’esquĂ­ alpĂ­ i de fons, el surf de neu i l’esquĂ­ de muntanya. Cadascun d’ells, tĂ© unes necessitats especĂ­fiques per a potenciar i millorar la seva prĂ ctica esportiva i vam dedicar molt de temps a escoltar i analitzar quines eren aquestes necessitats de

cada tipus d’usuari. Es van crear ceres especĂ­fiques per a la temperatura, dissenyades per funcionar millor en un determinat ventall de temperatures de la neu, que donessin resposta segons els nivells d’humitat, la temperatura de l’aire i d’altres factors concrets en cada cas. Tampoc no Ă©s el mateix, un usuari d’esquĂ­ de fons que analitza la millor cera per aquell dia d’esquĂ­ concret, que l’usuari novell o esporĂ dic que lloga el seu equipament directament al servei de l’estaciĂł o la botiga de confiança. Unes ceres que s’ajusten a les necessitats dels usuaris, oi? Cada tipus d’usuari, tĂ© un enfoacament diferent amb el medi que l’envolta. Els esquiadors de pista d’estaciĂł o de surf de neu, tenen un punt de vista molt diferent que els usuaris d’esquĂ­ de muntanya, que d’entrada, ja no acostumen a ser dins de l’espai acotat d’una estaciĂł d’esquĂ­ i tenen un accĂ©s al medi ambient menys limitat. De totes maneres, els darrers anys, la sensibilitat per a la protecciĂł ambiental i la preocupaciĂł sobre les conseqĂŒĂšncies de l’activitat esportiva sobre el medi ambient, estĂ  creixent de forma contĂ­nua. El que estĂ  clar Ă©s que les lleis tambĂ© s’han posat al dia pel que fa a sostenibilitat en el mĂłn de l’esquĂ­. Si mĂ©s no el que fa referĂšncia a les ceres. Definitivament des del dia 1 de gener s’ha prohibit la fabricaciĂł de ceres d’esquĂ­ que continguin fluorats. MĂ©s enllĂ  d’aixĂČ, de cara la temporada vinent la FIS volia prohibir l’Ășs d’aquestes ceres en competiciĂł oficial pel que fa a Europa, perĂČ per exemple, com molt bĂ© sabem als Estats Units, les coses avancen a un ritme diferent. Cal que aquest tipus de mesures siguin globals, perĂČ el fet que sigui una entitat com la FIS la que ha pres la decisiĂł ens dĂłna esperances. Ara bĂ©, caldrĂ  seguint treballant en el desenvolupament de les ceres ecolĂČgiques per aconseguir el rendiment que es busca en el mĂłn de la competiciĂł. Per a nosaltres Ă©s un repte donar soluciĂł al mĂłn de la competiciĂł, i en aquesta lĂ­nia estem col.laborant amb un laboratori de la universitat d’Estocolm, on desenvolupem solucions pensades per l’àmbit competitiu.

Quins reptes teniu en el futur? Com a marca global del mĂłn de l’outdoor, el nostre repte Ă©s seguir avançant per desenvolupar noves solucions: tenim previst desenvolupar lubricants i ceres per a altres aplicacions i activitats esportives. A NZERO, volem seguir aplicant una investigaciĂł i recerca 100% local, innovadora en materials i nous components, per permetre als nostres clients seguir gaudint de l’esport mentre sĂłn en plena harmonia amb la natura. Com va nĂ©ixer la idea de NZERO? Va sorgir fa uns deu anys, quan vaig detectar que hi havia una manca de productes ecolĂČgics en el mĂłn de l’esport, i no existien alternatives a les parafines o fluorats. Un tema freqĂŒent a les reunions i sopars familiars d’hivern era lamentar-se de les dificultats a l’hora d’aplicar la cera als esquĂ­s i taules de snowboard, una operaciĂł que normalment s’ha de fer en calent i duta a terme en una botiga d’esports o per un especialista, per l’alta toxicitat dels components fins llavors. L’objectiu pel qual vaig crear NZERO va ser el de minimitzar l’impacte ambiental de les nostres activitats esportives. AixĂ­ doncs, desenvolupem, fabriquem i venem ceres i resines orgĂ niques avançades per a la lubricaciĂł i millora del rendiment i la prĂ ctica d’activitats esportives. NZERO, neix simplement de l’acciĂł d’encerar. A mĂ©s, volia que el nom transmetĂ©s la base del projecte: 0% de toxicitat, 0% components minerals, aixĂ­ que “zero” havia de formar-hi part. Va ser aquĂ­ on vaig ajuntar “encerar/enzerar” amb “zero” = NZERO MĂ©s informaciĂł: www.nzerowax.com 113


Reportatge

PASSIÓ

PELS ESQUÍS ARTESANS

Josep Arisa, veĂ­ de Sort, de professiĂł fuster i gran aficionat a l’esquĂ­, fa sis anys va començar a fer-se els seus propis esquĂ­s. Amb el pas del temps les demandes se li acumulen i ja pensa a donar una empenta mĂ©s seriosa a la seva passiĂł. Josep i Laura Arisa

Celes Piedrabuena

La dita diu que els nens venen amb un pa sota el braç, perĂČ que jo sĂ piga mai havia sentit a dir que els nens poden venir amb uns esquĂ­s als peus, perĂČ escoltant a Josep Arisa sembla que sĂ­, que Ă©s possible que aixĂČ passi. Fill de Masnou, perĂČ resident a Montgat fins que es va jubilar el 2017, aquest fuster de professiĂł va decidir un bon dia escoltar el seu cor i amb una tirada fer diana. Tancar la paradeta de casa seva del Maresme i pujar al poble de Sort, per estar mĂ©s a prop de la seva filla Laura i indirectament donar curs a la seva gran passiĂł: la prĂ ctica de l’esquĂ­, perĂČ amb esquĂ­s fabricats per ell mateix, aprofitant els coneixements que ja li venien pel fet de ser fuster. Com a moltes altres famĂ­lies, la de Josep Arisa era una gran enamorada dels esports d’hivern, de la neu i de l’esquĂ­, perĂČ amb la particu-

laritat que en comptes de fer com fan la majoria de persones, que Ă©s anar a una botiga i comprar-se uns esquĂ­s, ells sempre han cregut que no hi ha res com fabricar-se ells mateixos els esquĂ­s. I raĂł, el cert, Ă©s que no els hi falta. TradiciĂł familiar En Josep Arisa explica a EDH que “nosaltres ja esquiĂ vem de petits i el meu pare ja es va fer els seus propis esquĂ­s, ja que en aquells anys el tema econĂČmic estava complicat va començar a fabricar esquĂ­s per a ell i pels seus companys. Crec recordar que al llarg de la seva vida es va fer un parell o dos i amb ells va anar tirant sempre”, tot recordant el moment clau que marcaria, aleshores sense ell saber-ho, el moment clau perquĂš en aquests mo114


ments un servidor estigui escrivint aquestes lĂ­nies. El 5 de maig de 1982, a la ClĂ­nica El Pilar de Barcelona va nĂ©ixer la seva filla Laura i el seu pare, l’avi de la Laura, es va presentar a la clĂ­nica amb uns esquĂ­s. AllĂČ va fer pensar a en Josep que, vĂ©s a saber per quĂš, va dir-se: “quan neixi el meu nĂ©t –ara ja en tĂ© dos– jo farĂ© el mateix, li portarĂ© uns esquĂ­s, perĂČ fets per mi”. En aquests moments començava a escriure’s una bonica histĂČria d’amor, passiĂł i romanticisme per l’esquĂ­. “Va ser arran de fer-li els esquĂ­s pel meu nĂ©t que vaig decidir fer-ne uns per a mi; aixĂČ va ser al voltant de l’any 2012. Recordo que els primers em van quedar molt tous, ja que em va fer por passar-me i no vaig fer servir la fusta adequada. La selecciĂł de fibres no va ser la mĂ©s correcta. Jo havia manipulat fibres, perĂČ no vaig saber agafar ni la fusta ni la fibra correctes a l’hora de fer els meus primers esquĂ­s, tot i que encara els conservo”, recorda en Josep. Aleshores en Josep Arisa encara treballava de fuster –tot i que tambĂ© va treballar de director tĂšcnic en una empresa que feien mobiliari per a hotels– i li era complicat dedicar-li hores a la seva passiĂł artesanal. NomĂ©s ho podia fer els caps de setmana, tot pensant que el dia que es jubilĂ©s s’aniria a Sort, al costat de la seva filla i els seus nĂ©ts, i allĂ , en un entorn mĂ©s propi, tindria tot el temps del mĂłn per dedicar-s’hi. I el dia que es va jubilar li va faltar temps per traslladar-se a aquest poble estratĂšgic del Pallars SobirĂ .

famĂ­lia i estĂ  convençut que, si el seu gendre i la seva filla s’hi dediquessin amb mĂ©s empenta, podria arribar a fer-ne al voltant d’uns 50 parells d’esquĂ­s per temporada. La raĂł d’aquest somni, que pel que sembla es podria fer realitat, no Ă©s un altre que la bona acceptaciĂł que estan tenint els seus esquĂ­s, que agraden tant per la seva estĂštica, com pel seu comportament a la neu. Fa dues temporades en Josep –que dissenya els esquĂ­s a casa i que desprĂ©s els fabrica en un petit taller–, aprofitant una bona temporada de neu, s’hi va dedicar amb mĂ©s fal.lera, amb mĂ©s empenta a la fabricaciĂł d’esquĂ­s. I un cop els tenia, pujava a la neu i els esquiava, que per aixĂČ els fa, per tenir la satisfacciĂł de lliscar per la neu amb les seves fustes. La gent, de mica en mica, els va anar coneixent i “quan els provaven notaven una gran diferĂšncia entre els meus esquĂ­s i els que ells portaven. Quina era, aquesta diferĂšncia? Doncs en pes, adherĂšncia i velocitat, ja que amb el tipus de sola que faig servir, sinteritzada i de densitat alta, els esquĂ­s corren molt. A la gent els van començar a agradar i me’n van començar a demanar. En vaig fer un parell o tres per amics Ă­ntims. La gent els ha seguit esquiant i ja em pregunten si els en faria, a ells, fins el punt que la comanda s’ha anat multiplicant i, per aquest hivern, ja tinc uns quaranta per fer”. Un augment en la demanda que, de cap manera, en Josep tĂ© intenciĂł que creixi exponencialment fins a perdre el carĂ cter artesanal i passional dels seus esquĂ­s.

Entren per la vista i pels peus A Sort estava instal.lada la seva filla, la Laura, a qui els seus pares ja de petita van inculcar tambĂ© la passiĂł per l’esquĂ­, demostrant sent una alumna avantatjada. Va ser campiona de Catalunya i d’Espanya i sempre havia entrenat a Port AinĂ© i a la Vall d’Aram, fins que desprĂ©s ja va passar a dedicar-se a portar els nens de l’AssociaciĂł Esportiva Pallars. Avui en dia, tots els Arisa viuen a Sort i es podria dir que la seva vida gira entorn l’esquĂ­ i la muntanya. El Josep ha fet realitat el seu somni i a mĂ©s compta amb la col.laboraciĂł del seu gendre i de la seva filla, fins al punt que, donada l’expectaciĂł que estan generant els esquĂ­s, ja es comencen a plantejar seriosament donar una nova empenta a la seva passiĂł i passa a fer-la una mica mĂ©s seriosament, perĂČ sense deixar de ser una tasca artesanal i passional, a la qual podria ser que bategessin en un temps no massa llunyĂ  amb el nom d’Arisaki. Quedin-se, amb aquesta paraula. Amb els pas dels anys, d’hores i hores dedicades a la creaciĂł d’esquĂ­s artesanals, en Josep ha anat aprenent els secrets que s’amaguen en l’elaboraciĂł d’uns esquĂ­s, i amb el pas dels anys tambĂ© ha anat guanyant en rapidesa. La temporada passada va fer una vintena d’esquĂ­s per a tota la

EsquĂ­s sostenibles Els esquĂ­s de fusta de Josep Arisa, a banda de ser producte de la seva imaginaciĂł i de la paciĂšncia, sĂłn els mĂ©s sostenibles possible, mirant d’agafar de la comarca tot el que poden. En la seva fabricaciĂł fa servir fustes com bambĂș, avet, bedoll, faig, paulĂČnia, freixe i aurĂł canadenc, i, en la mesura del possible, sempre intenta que aquestes fustes siguin del Pirineu. Cosa que no pot fer, per exemple, amb les fibres, que ja sĂłn les prĂČpies de cada casa comercial. Ara bĂ©, quant triga en Josep a fer uns esquĂ­s? Ja sabem que els hi posa molta imaginaciĂł, passiĂł i dedicaciĂł, perĂČ, quant de temps passa d’ençà que tĂ© una idea al cap i desprĂ©s aquesta es transforma en uns esquĂ­s que ja es poden calçar per a ser esquiats? Ell mateix respon a aquesta pregunta. “Un esquĂ­, des que fas el disseny, treballes la xapa, perquĂš m’agrada treballar la marqueteria, que hi ha pocs fabricants que ho facin, perquĂš aixĂČ ho valores, nomĂ©s ho pots fer quan estĂ s jubilat, perquĂš estĂ s massa hores, tant que un dels dissenys que vaig fer em va portar unes deu hores de marqueteria nomĂ©s
, has de calcular dues o tres setmanes. Que siguin personalitzats no vol dir personalitzar nomĂ©s l’acabat, sinĂł que personalitzes tot l’esquĂ­, la seva geometria, el radi de gir, la reactivitat que vols que tingui l’esquĂ­, el que

LA SEVA FAMÍLIA PORTA

L’ESQUÍ A LA SANG I ELL HA SABUT COMBINAR EL SEU OFICI DE FUSTER AMB LA SEVA PASSIÓ, L’ESQUÍ

Treballant la marqueterĂ­a

Rosa dels vents

115


EsquĂ­s artesans

Preparant soles i cantells

Treball de marqueteria

Polint cantells

vol dir que has de fer servir plantilles i motlles nous. Quan crees el disseny d’un esquĂ­, el disseny geomĂštric, has de crear el disseny de la plantilla i el disseny del motlle, si tindrĂ  rocker o no, on vols el centre de la superfĂ­cie de contacte, si li has de posar doble rocker o no, si aquella persona que t’ha demanat l’esquĂ­ vol esquiar avançat, si vol entrar molt fĂ cil en el viratge, si...”. És a dir, sĂłn acabats a la carta, a gust del consumidor, tot i que aquesta comanda a vegades sigui difĂ­cil d’elaborar a la cuina. Encara recorda en Josep la taula de snowboard que li va demanar un amic. Volia que fos molt dura i li va haver de fabricar el nucli en dues densitats de bambĂș; o quant li va costar encertar en el tema de la composiciĂł de la fusta als nuclis. Va haver de provar i provar, fins a veure la flexibilitat del nucli en cru, ja que “cadascuna de les fustes tĂ© una densitat i un comportament diferent. Un

PreparaciĂł pel premsat al buit

esquĂ­ tot de freixe podria ser massa dur o reactiu, llavors has de rebaixar el freixe amb algun altre tipus de fusta fins a trobar el punt correcte”, i “el coneixement d’aquestes fustes va ser el que em va permetre de comprendre el comportament del nucli”. Un aprenentatge que ha estat llarg i, a voltes potser desesperant, perĂČ mĂ gic i engrescador, com no podia ser d’una altra forma perquĂš un home del Maresme pugui realitzar el seu somni de fer esquĂ­s artesanals de fusta a casa seva, amb la sort afegida que la seva filla i el seu gendre, i qui sap si el dia de demĂ  els seus nĂ©ts, segueixin amb la mateixa tradiciĂł. BeneĂŻt sigui el dia que el pare del Josep Arisa es va presentar a la clĂ­nica amb uns esquĂ­s per a la seva filla Laura, encara que aquells esquĂ­s, com diu el Josep, fossin de plĂ stic. EsquĂ­s temporada 2019-2020

ESQUÍS PER A TOTHOM Els seus esquĂ­s sĂłn totalment artesans, dissenyats i personalitzats tenint en compte el pes, nivell i l’Ășs que l’esquiador li vol donar. Per la fabricaciĂł de les plantilles i motlles s’utilitza maquinĂ ria d’alta tecnologia tipus CCN, i per al nucli s’utilitzen llistons de fusta de 5 a 10 mm de gruix, encolats entre si i, posteriorment, tallats al que se’n diu mirall, de manera que els dos esquĂ­s sĂłn exactament idĂšntics i amb les mateixes prestacions. Les fustes mĂ©s emprades sĂłn: bambĂș, avet, bedoll, faig, paulĂČnia, freixe i aurĂł canadenc; i la combinaciĂł d’aquestes fustes amb les diferents fibres fa que els esquĂ­s responguin molt correctament als requisits de l’esquiador mĂ©s exigent. En el seu ‘catĂ leg’ hi trobem esquĂ­s per a tothom, ja siguin pels esquiadors que els agrada la pista, la velocitat, estar tot el dia entrant i sortint de la pista, pels que acostumen a aventurar-se mĂ©s enllĂ  de les neus trepitjades o pels esquiadors de muntanya. 116


Touring SĂłn esquĂ­s lleugers i amb molta flotabilitat en neu pols. Resistents i atrevits per portar-te on vulguis. Amb un pes (sense fixacions) de 1,150 kg, grĂ cies al nucli de paulĂČnia. L’esquĂ­ provat tĂ© una llargada de 178cm, amb cotes de 124,5/88/111,5 i un radi de gir de 20,30 metres, el que fa d’aquest esquĂ­ ideal per a facilitar el descens oferint una adherĂšncia segura, especialment en travessies. L’extra d’estabilitat i el poc fimbrament en neu dura es deu a les diferents fibres de vidre, que garanteixen flexibilitat, conjuntament amb els diferents reforços de fibra de carboni col. locats al llarg de l’esquĂ­, que li proporcioEsquis temporada 2019-2020 nen una reactivitat adequada, i li permeten d’abatre la neu pols dins i fora de la pista. EsquĂ­ pensat per a un esquiador de nivell mitjĂ -alt. El disseny d’acabat Ă©s, majoritĂ riament, amb fusta de freixe combinada amb noguera i cirerer, que formen el dibuix de les muntanyes a l’espĂ tula. EslĂ lom pista EsquĂ­s molt semblants als de competiciĂł, perĂČ quelcom menys exigents. RĂ pids de maniobrar, molt precisos sobre els cantells i amb capacitat per a tancar molt els viratges. De patĂ­ estret, radi de gir entre 10 i 13 metres segons model i talla, sĂłn uns esquĂ­s durs i reactius. Per a esquiadors amb un nivell tĂšcnic i fĂ­sic alt, incondicionals de la conducciĂł amb girs curts i que busquen les mĂ ximes prestacions. L’esquĂ­ provat tĂ© una llargada de 164 cm i unes cotes de 120/66/103 amb un radi de gir de 12 metres. El disseny d’acabat Ă©s, majoritĂ riament, noguera combinada amb freixe i cedre formant el dibuix de l’espĂ tula.

Race carving EsquĂ­s amb altes prestacions, estabilitat, precisiĂł de conducciĂł i bona adherĂšncia en neu dura. Molt similar a l’esquĂ­ anterior perĂČ amb la incorporaciĂł de fibres de carboni col. locades en sentit unidireccional i modificant el radi de gir anterior i posterior de l’esquĂ­. Tot el conjunt en fa un esquĂ­ mĂ©s reactiu, garantint una sortida del viratge mĂ©s agressiva, rĂ pida i anant a buscar el segĂŒent, sense perdre la conducciĂł. Pensat per a esquiadors de pista de nivell alt, addictes a la velocitat i els viratges conduĂŻts de radi mitjĂ , ampli. Aquests esquĂ­s sĂłn fabricats amb nucli de bambĂș o freixe, d’espĂ tula a cua. L’esquĂ­ provat tĂ© unes mides de 166 cm de llargada, unes cotes de 122/72/107,7 i un radi de gir de 14 metres. L’acabat exterior Ă©s de freixe natural amb uns detalls de marqueteria fets amb xapa de noguera. All Mountain EsquĂ­s amb rocker o doble rocker, i un patĂ­ relativament ample, amb un ĂČptim compromĂ­s d’Ășs que et farĂ  gaudir tant dins com fora pista. Un radi de gir relativament tancat, un 13% de rocker a l’espĂ tula i un 6,3% a la cua, fan que aquests esquĂ­s tinguin un comportament ĂČptim tant en estabilitat com en flotabilitat, i que siguin molt versĂ tils en qualsevol tipus de neu. Pensat per a esquiadors que volen un esquĂ­ que els permeti tant conduir viratges per pista com gaudir del powder desprĂ©s d’una nevada. El nucli ha estat fabricat amb llistons de faig combinat amb freixe i tuliper. L’esquĂ­ provat tĂ© unes mides de 174 cm de llargada, unes cotes de 129,5/81/110,5 i un radi de gir de 15,60 metres. L’acabat exterior Ă©s de freixe natural amb uns detalls de noguera.

TEMPORADA RERE

TEMPORADA, NO DEIXEN D’AUGMENTAR LES

COMANDES DELS CLIENTS

Race JĂșnior EsquĂ­s que ofereixen als mĂ©s joves, d’edat compresa entre els 8 i els 13 anys, una gran adherĂšncia de cantells, bona estabilitat en cĂłrrer i facilitat de gir. L’esquĂ­ dissenyat tĂ© una llargada de 145 cm, unes cotes de 102,7/66/92,5 i un radi de gir de 14 metres. L’acabat combina diferents xapes: bambĂș, noguera, cedre i arrel d’aurĂł. Pista gamma alta EsquĂ­s amb orientaciĂł a pista, versĂ tils i amb un gran comportament global. Tenen un 10% de rocker a l’espĂ tula, geometria polivalent i un radi de gir mitjanament tancat. Per a aquells que busquen un esquĂ­ amb bones prestacions, comoditat i utilitzables en un ampli rang de condicions, velocitat, comoditat i radis variats. EsquĂ­s fabricats amb nucli de bambĂș, d’espĂ tula a cua, tot d’una peça. L’esquĂ­ provat tĂ© unes mides de 167 de llargada, unes cotes de 128/78/111,5 i un radi de gir de 14 metres. L’acabat exterior Ă©s de bambĂș natural.

Freerider EsquĂ­s pensats per esquiar fora de les pistes trepitjades, amb rocker o doble rocker. SĂłn de patĂ­ ample, de 95 o mĂ©s. Per a la fabricaciĂł del nucli han emprat freixe i avet, dos tipus de fusta que lliguen perfectament i que, conjuntament amb la combinaciĂł de les diferents fibres, han conformat un esquĂ­ molt fĂ cil de portar fora de pista, amb una gran flotabilitat i un comportament excel.lent, eliminant les fimbrejades que acostumen a patir aquest tipus d’esquĂ­s, sobretot a les espĂ tules, i que priven d’una conducciĂł efectiva en el moment en quĂš ens veiem obligats a esquiar per una pista trepitjada. Pensats per a esquiadors de bon nivell que busquen llibertat gaudint de la natura, tot delectant-se en les zones obertes de powder. L’esquĂ­ provat tĂ© unes mides de 175 cm de llarg i unes cotes de 134,5/98/121,5 amb un radi de gir de 20 metres. L’acabat exterior Ă©s de freixe natural amb una Ă guila pirogravada a l’espĂ tula

117


Material

EL MANUAL DEL COMPRADOR

Celes Piedrabuena Fabian Johann/Atomic

Per fi. Arriba l’hora de calçar-se els esquĂ­s i les botes, de sentir com la sola dels esquĂ­s llisca per la neu, sigui dura o tova, per gaudir de l’entorn i notar com l’aire fred ens colpeja la cara. Un bon moment per canviar de material i estrenar nous esquĂ­s i noves botes. Bravo, bravo. Ja la tenim aquĂ­. Ja tenim una nova temporada a tombar de la cantonada i de ben segur que veient les novetats d’esquĂ­s i botes que us hem avançat a la revista us vĂ©nen ganes d’estrenar nou material. De calçar-vos unes botes i uns esquĂ­s nous. Dir-vos d’entrada que aixĂČ no Ă©s del tot necessari. Que si us ho podeu permetre millor. Estareu mĂ©s contents i afegireu el vostre granet de sorra a la roda del negoci de l’esquĂ­, perĂČ no sempre Ă©s possible. No passa res. Ara bĂ©, gairebĂ© podrĂ­em considerar com un pecat no començar la temporada amb els esquĂ­s i les botes sense

passar pel taller, sobretot els primers. No Ă©s obligatori, perĂČ sĂ­ recomanable, sobretot si no hem tocat les nostres joguines en els darrers mesos. Tant en un cas com en un altre segur que quan us heu llegit les novetats d’esquĂ­s i botes que us hem avançat en aquests dos primer nĂșmeros de la temporada, articles en quĂš hem fet servir conceptes com espĂ tula, cua, rocker, amplada de patĂ­ o radi de gir. Tot seguit us els expliquem per a una major comprensiĂł.

118


PARTS DE L’ESQUÍ EspĂ tula: És la part superior de l’esquĂ­, la part davantera. D’un temps ençà la majoria d’espĂ tules dels esquĂ­s presenten un enlairament mĂ©s o menys pronunciat, el que serĂ  indicatiu d’una tendĂšncia mĂ©s o menys rocker Cua: És la part posterior de l’esquĂ­ i, com l’espĂ tula, pot tenir un enlairament mĂ©s o menys pronunciat i mĂ©s o menys progressiu, el que determinarĂ  el comportament de l’esquĂ­. A major enlairament tant de l’espĂ tula com la cua, major comportament all mountain o tot terreny FixaciĂł: Ja fa anys que en la majoria d’esquĂ­s la fixaciĂł va incorporada en el moment de la compra, tot i que els models Ă©s habitual que els models de freestyle o freeski no la incorporin. En el primer cas, la que ve de sĂšrie ja ha de transmetre la suficient confiança i tranquil.litat a l’usuari, tot i que desprĂ©s la podrem regular en funciĂł de les nostres caracterĂ­stiques fĂ­siques i tĂšcniques; com sempre, mai estĂ  de mĂ©s consultar a u venedor especialitzat. GEOMETRIA DE L’ESQUÍ Amplada del patĂ­: Per amplada de patĂ­ entenem l’amplada de l’esquĂ­ a la seva part central, Ă©s a dir, a sota de la fixaciĂł. Com mĂ©s ampla sigui aquesta amplada, major serĂ  la flotaciĂł de l’esquĂ­. És a dir, millor serĂ  el seu comportament fora pista i al revĂ©s, com mĂ©s estret sigui, millor serĂ  el seu comportament a la pista. AixĂČ en teoria, perquĂš desprĂ©s intervenen conceptes com el rocker que influeixen en el patĂ­ i que varien el seu comportament. Radi de gir: Tots els esquĂ­s tenen radi de gir, el qual indicarĂ  la capacitat de girar de l’esquĂ­. És a dir, com mĂ©s petit sigui aquest radi, mĂ©s tancat serĂ  el radi del gir; Ă©s a dir, mĂ©s propens a l’eslĂ lom serĂ  un esquĂ­. I al revĂ©s, com mĂ©s gran sigui, mĂ©s facilitat per traçat grans viratges tindrĂ . PerĂČ, com es mesura. El radi de gir Ă©s l’arc lateral de l’esquĂ­, la seva corda, i ve determinat per la diferĂšncia d’amplada entre l’espĂ tula i la cua. CONSELLS DE COMPRA 1. Autoexamen: Encara que tinguem la cartera plena i ens comprem el model mĂ©s car i el mĂ©s avançat tecnolĂČgicament aixĂČ no vol dir que esquiarem com els Ă ngels. Hem de tenir present primer el nostre nivell, si en sabem molt o poc; de la nostra condiciĂł fĂ­sica, si som dels que nomĂ©s fem esport quan esquiem o bĂ© si l’esquĂ­ Ă©s una part mĂ©s de la nostra prĂ ctica esportiva i quant de temps esquiarem; Ă©s a dir, si som dels que pugem tres caps de setmana al llarg de la temporada o anem cap de setmana sĂ­ cap de setmana tambĂ©. De veritat, si fĂ©ssim un estudi del nombre de jornades d’esquĂ­ ens emportarĂ­em mĂ©s d’una sorpresa. 119


Material 2. On esquiarem: Hi ha esquĂ­s que estĂšticament sĂłn tan macos que ens roben el cor a la primera, perĂČ igual aquests esquĂ­s que ens tenen robat el cor no s’ajusten a l’Ășs que d’ells en farem. És evident que la tendĂšncia, el nombre mĂ©s gros de models es troben en el vessant all mountain, tot terreny, el que ens dona una major polivalĂšncia i amplia el nostre ventall. Esquiar fora pista Ă©s el somni de tot esquiador, perĂČ, quĂš volem dir per fora pista? Esquiar amb neu fins al genoll o fer petites incursions mĂ©s enllĂ  de la neu trepitjada. Cal anar a pams i saber ben bĂ© on passarem la major part de les hores de les nostres jornades d’esquĂ­. 3. QĂŒestiĂł de diners: La lĂČgica diu que a major pressupost millor esquĂ­ podem tenir als nostres peus. SĂ­ i no. És evident que com mĂ©s car sigui un esquĂ­ millors materials incorporarĂ , perĂČ aixĂČ no vol dir que aquest esquĂ­ Premium sigui el que millor s’adapti a les nostres condicions d’esquiador. De fet, pot ser tot el contrari, raĂł per la qual sempre Ă©s aconsellable anar a una botiga especialitzada, ser sincer i confiar en el teu venedor de confiança. 4. Lloguer de material. Com dĂšiem abans, pot ser que la teva voluntat sigui la de ser un gran esquiador, la d’anar un munt de cops a esquiar, perĂČ, sigui pel que sigui no hi vas tant com voldries. Aleshores, igual et planteges, necessito comprar-me uns esquĂ­s nous? Doncs igual no, una opciĂł Ă©s llogar-los, bĂ© sigui a una botiga especialitzada o bĂ© a la mateixa estaciĂł. Avui dia, la majoria d’estacions i botigues disposen ja de bon material, dels models mĂ©s avantatjats, raĂł per la qual el lloguer ve a ser una bona opciĂł. 5. Testa el material. Com que la majoria de nosaltres no som provadors d’esquĂ­s, a l’hora de comprar-nos uns esquĂ­s o unes botes ens hem de guiar pel nostre nas, pels consells del venedor i pels consells o explicacions que us puguem donar els periodistes especialitzats. PerĂČ, sĂłn paraules i mĂ©s paraules, no pas fets. El millor? GairebĂ© totes les marques duen a terme al llarg de la temporada tests de material a les principals estacions. Estigues atent als mitjans especialitzats, a les xarxes, a les botigues i assabenta’t de quan es duen a terme i a on. Els tests sĂłn 100% recomanables, ja que podrem provar un o els models que vulguem molta estona i, a mĂ©s, comptar in situ amb els consells o les respostes del personal entĂšs de la marca en qĂŒestiĂł. 6. Bota o esquĂ­. Home, l’ideal seria que si pots estrenar tant unes botes com uns bons esquĂ­s, doncs millor que millor. Ara bĂ©, si has de triar una de les dues opcions, per una qĂŒestiĂł de pressupost, per exemple, t’aconsellem que et decantis primer per la bota. Personalment opino que Ă©s la part mĂ©s important. Tinguis el peu que tinguis, no t’espantis. Avui dia, ja tinguis un peu molt ample, ja tinguis un peu com una truita, amb molt de pont o amb alguna malformaciĂł pel que sigui, la majoria de botes del mercat es poden termoformar, tant els botins com les carcasses, el que fa que, un cop dut a terme aquest procĂ©s, la bota encaixi al peu com un guant a la mĂ . 120


7. La talla. Veritat que les vambes o sabates que portes cada dia sĂłn de la teva talla i no pas un nĂșmero mĂ©s gran o un de mĂ©s petit? Doncs amb les botes d’esquĂ­ passa igual. No cal dir que una bota d’un nĂșmero inferior al que ens toca serĂ  un martiri i una mĂ©s gran serĂ  un patiment, ja que no agafarĂ  bĂ© el peu i aquest ens ballarĂ  dins de la bota, el que obligarĂ  a estrĂšnyer-les en excĂ©s. La talla de la bota ha de ser la que toca ni mĂ©s ni menys. Un consell, quan aneu a comprar una bota si porteu el mitjĂł amb quĂš esquiareu, millor que millor, aixĂ­ la tria serĂ  la mĂ©s encertada possible. 8. Forma. Que si una bota tĂ© aquesta o aquella forma, perĂČ, quĂš volem dir? Quan parlem de forma estreta volem dir que el volum i la forma interior de la bota a la part davantera Ă©s estreta. La forma, com la talla, ha de ser la correcta, ni massa estreta ni massa ampla. Ara bĂ©, quan parlem de forma estreta parlarem d’una bota mĂ©s orientada a la competiciĂł, en quĂš prima la precisiĂł per damunt de la comoditat, i viceversa. 9. Índex de flexiĂł. Surt a tots els catĂ legs i a tota explicaciĂł de qualsevol bota que aparegui a les revistes o premsa especialitzada. Com indica el seu nom fa referĂšncia a la capacitat de flexiĂł de la bota, a quina sigui la seva flexibilitat. Un Ă­ndex que pot variar de mĂ©s a menys. Com mĂ©s alta sigui aquesta duresa, mĂ©s premiarĂ  la bota el rendiment i no pas la comoditat. Per exemple, una bota d’un Ă­ndex de flexiĂł de 90 vol dir que estem davant una bota que ofereix un bon equilibri entre la comoditat i la precisiĂł. Per sota d’aquesta xifra es premiaria la comoditat i per sobre el rendiment, en detriment del confort. 10. Manteniment. Ja pots tenir els esquĂ­s i les botes mĂ©s innovadores del mercat que si no les cuides com cal ni et duraran gaire ni et donaran el rendiment que desprĂ©s esperes d’elles. La sola dels esquĂ­s i els cantells es castiguen, tant si en fas un bon Ășs com si t’és igual ratllat la sola damunt les pedres. La norma diu que el millor seria dur els esquĂ­s un o dos cops al taller en el decurs de la temporada o, com a mĂ­nim, tractar-los amb estima: eixugarlos amb un drap de la humitat, protegir-los com cal tant en el trasllat com a casa i encarar-los quan toqui. Pensa que els cantells i les soles sĂłn la part dels esquĂ­s que estan en contacte amb la neu i les que garanteixen el correcte lliscament. I les botes tambĂ© demanen manteniment. Com els esquĂ­s, les soles, la pontera i la talonera es desgasten amb el pas de les jornades d’esquĂ­s. Vigila, ja que desprĂ©s perdrĂ s seguretat i precisiĂł a l’hora d’esquiar i, un cop acabis la jornada d’esquĂ­, ajusta la tanca de les botes, sense estrĂšnyer-les massa, mirant de col.locar bĂ© la llengĂŒeta, sense pessigar-la o doblegar-la. DesprĂ©s, deixa-les en un lloc sec, en el que no faci molt de fred, si no vols que l’endemĂ  quan te les vagis a calçar estiguin tant o mĂ©s dures rĂ­gides que un paper de vidre 121


Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021

FINS A L’INFINIT I MÉS ENLLÀ Celes Piedrabuena

© Matthias Fritzenwallner / Atomic Austria GmbH


Moltes novetats davant una temporada incerta quant al seu desenvolupament per l’amenaça de la pandĂšmia del coronavirus. PerĂČ els caps pensants de les marques de material han treballat de valent per oferir uns esquĂ­s de primera qualitat, tant per la tecnologia que apliquen com pel rendiment que ofereixen, per seguir gaudint de la prĂ ctica de l’esquĂ­ en totes les seves expressions, amb una accentuada tendĂšncia a l’hora d’oferir esquĂ­s que transmetin una segura i ĂČptima resposta en tota mena de situacions a la muntanya, cercant la llibertat i l’aventura.


Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (01)

(02)

ATOMIC

(03)

www.atomic.com

REDSTER S9 + X 12 GW Tota una mĂ quina de viratges rĂ pids i curts per a corredors d’eslĂ lom, que incorpora tecnologies aprovades a la Copa del MĂłn. I entre elles estĂ  el Servotec, que vindria a ser com una direcciĂł assistida per als teus esquĂ­s. Aquesta consta d’una vareta pretensada de titani i un elastĂČmer a la part interior de la placa de l’esquĂ­ que faciliten el comportament de l’esquĂ­ al girar a qualsevol velocitat, proporcionant girs mĂ©s Ă gils i mĂ©s estabilitat en els trams rectes. Perfecte per a la competiciĂł d’eslĂ lom i per als viratges curts en pista. TambĂ© porta un laminat Ultra Titanium, una gruixuda i resistent capa de titani de costat a costat, oferint estabilitat, rigidesa de torsiĂł i, el mĂ©s important, adherĂšncia dels cants (01) BACKLAND 100 L’Atomic Backland 100 Ă©s un esquĂ­ lleuger per fora pista o esquĂ­ de travessa, que flueix amb suavitat a la neu pols. Amb un patĂ­ de 100 mm, Ă©s ample perĂČ sense exagerar i tambĂ© molt lleuger, 1.400 grams en talla 180, grĂ cies al seu Carbon Backbone, que recorre tot l’esquĂ­. El Powder Rocker, gran a l’espĂ tula i mĂ©s petit a la cua, juntament amb la revolucionaria tecnologia HRZN a la part frontal el dota d’una major superfĂ­cie i aporta encara mĂ©s flotaciĂł; i amb el disseny Full Sidewall, tambĂ© es comporta de forma suau i estable sobre neu dura. Suma a aquest lleuger esquĂ­ la fixaciĂł Shift i una pell Multifit Rocker i tindrĂ s un excepcional esquĂ­ sobre neu pols i tambĂ© per a freeride touring (02) REDSTER X9 WB + X 12 GW Un esquĂ­ de cos ample que mesura 10 mm mĂ©s de patĂ­ que el Redster X9 normal. Amb 75 mm de patĂ­ proporciona mĂ©s control i potĂšncia en pistes amb condicions variables. Una de les seves caracterĂ­stiques clau Ă©s la innovadora tecnologia Servotec presentada a la Copa del MĂłn. TambĂ© posseeix una secciĂł tipus Multi Radius sidecut, a mig camĂ­ entre l’eslĂ lom gegant i l’eslĂ lom, de forma que pots esperar un bon comportament tant per a girs llargs com curts. El laminat Titanium Powered aporta rigidesa de torsiĂł i estabilitat, convertint aquest model en un dels esquĂ­s mĂ©s versĂ tils i veloços de la gamma Atomic (03)

BLACK DIAMOND

eu.blackdiamondequipment.com

CIRQUE 78 És el nou esquĂ­ de travessia de Black Diamond, mĂ©s lleuger i cĂČmode per a la muntanya. El Cirque 78 Ă©s elegant i estret, amb amplada de 78 mm i amb un pes ultralleuger. A punt per aconseguir velocitat, dissenyat amb fibra de carboni ultralleugera i el nucli de fusta de paulĂČnia i amb una construcciĂł de la paret lateral ABS que mantĂ© els esquĂ­s molt lleugers. Amb una flexiĂł equilibrada, el Cirque 78 mantĂ© un control precĂ­s de la teva lĂ­nia. El protector ABS de la cua tambĂ© tĂ© un clip per mantenir les pells segures durant els ascensos al cim. La punta tĂ© diverses osques per permetre una gran varietat de mĂštodes per fixar les pells (04) CIRQUE 84 EstĂ  dissenyat per moure’s rĂ pid i lleuger a la muntanya. Amb la seva amplada de 84mm, aquest esquĂ­ ultratĂšcnic permet pujar muntanyes complicades i gaudir d’un cĂČmode descens. GrĂ cies a la fibra de carboni ultralleugera, al nucli de fusta de paulĂČnia i a la paret lateral ABS, aquest esquĂ­ mantĂ© el seu pes al mĂ­nim. El protector ABS de la cua tambĂ© tĂ© un clip per mantenir les pells segures durant els ascensos al cim. La punta tĂ© diverses osques per permetre una gran varietat de mĂštodes per fixar les pells (05)

(04)

(05)

(06)

HELIO 88 Perfecte per a grans descensos o per portar a la muntanya qualsevol dia des de l’alba fins al vespre, l’esquĂ­ Helio 88 de Black Diamond s’ha redissenyat per aquesta temporada. La col.locaciĂł millorada de fibra de carboni amb parets laterals d’ABS permet una conducciĂł mĂ©s suau i Ă©s extremadament lleugera per a aproximacions llargues i ascensos tĂšcnics. TambĂ© mantĂ© una flexiĂł suau i rigidesa torsional per aconseguir un esquĂ­ segur perĂČ sensible per al descens; la lleugera curvatura a la punta i la cua de l’esquĂ­ milloren la flotaciĂł (06) 124


foto: FerràžŁàžn HernàžŁàžndez

REDSTER

ESQUàžŁ S PROVATS PELS NOSTRES ATLETES, FABRICATS PER PORTAR-TE A LES COMPETICIONS. GUILLERMO MEIRE ISS U18 ATOMIC JUNIOR TEAM


Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (07)

(08)

(09)

BLIZZARD

www.blizzard-ski.com

FIREBIRD SRC + XCELL 14 Perfecte per a qui busqui un esquĂ­ de curses estable i precĂ­s, dissenyat per a corbes de radi reduĂŻt. Un nucli de fusta amb coberta de carboni (C-Spine, tecnologia que garanteix que la segona part del gir sigui mĂ©s rĂ pida i dinĂ mica) combinat amb una placa de carboni sota el peu (C-Armor, tecnologia que garanteix que la primera part del gir sigui mĂ©s estable i precisa) fan que sigui un esquĂ­ animat amb una increĂŻble manejabilitat i estabilitat. Dona un nou significat als girs rĂ pids i precisos. EstĂ  construĂŻt per a girs curts, per tant presenta un radi de pala mĂ©s gran a fi d’evitar l’agressivitat a l’inici de torn (07) BONAFIDE Tanca la bretxa entre el freeride i l’esquĂ­ de muntanya. Amb un patĂ­ de 98 mm i una construcciĂł universal el converteixen en una opciĂł perfecta per a qualsevol que divideixi el seu temps entre la pista i la neu en pols. Fora de pista, el camber de la punta i la cua li dĂłna bona flotaciĂł i capacitat de resposta. A les espĂ tules, dues capes de laminat Titanal li aporten rigidesa torsional, de manera que talla el gel amb la mateixa suavitat que si fos mantega. El rocker reduĂŻt en punta i cua augmenta el seu carĂ cter en pista i flotaciĂł fora d’ella, i la punta i la cua de carboni bidireccionals redueixen el pes, la vibraciĂł i la inĂšrcia (08) QUATTRO RS +XCELL 14 Representa la col.lecciĂł d’esquĂ­s d’alt rendiment mĂ©s avançada. Enguany, la col.lecciĂł s’ha millorat amb la tecnologia Carbon Spine, la qual millora el rebot i l’energia. Incorpora tambĂ© quatre elements claus d’enginyeria: Construction, IQ, Shape i Rocker per aconseguir l’equilibri perfecte entre estabilitat, precisiĂł, agilitat i control. Aquest esquĂ­ Ă©s una mĂ quina de precisiĂł absoluta. GrĂ cies al sistema IQ de suspensiĂł total de Blizzard i a la nova tecnologia C-Spine, aquest esquĂ­ ofereix adherĂšncia de vora immillorable i un rebot excel.lent (09)

BLOSSOM

www.blossomski.com

GS FIS Model dissenyat especĂ­ficament per a esquiadors que els agrada la competiciĂł alpina al 100%, amb tall lateral i caracterĂ­stiques adequades per complir les normes FIS. El seu alt rendiment tĂšcnic resulta de la barreja de les tecnologies ‘World Cup Sandwitx’ i ‘Wood Core’ (nucli de fusta). La professionalitat i l’experiĂšncia dels tĂšcnics de competiciĂł de Blossom garanteixen una sola i uns cantells ĂČptims, facilitant la negociaciĂł dels viratges amples de forma rĂ pida i precisa. Forma part de la lĂ­nia Squadra Corse de la firma italiana i tĂ© en el FIS SL el seu germĂ  per a viratges curts i un esquĂ­ adreçat als joves. N’hi ha en tres colors: groc, negre i blanc (10) NÂș1 LADY ‘Just for her’ Ă©s l’Ășltim model que Blossom Ski va dissenyar especĂ­ficament per a dones. Aquest model sorgeix del millor de Blossom Ski. Per tant, la nova lĂ­nia de noies de Blossom es caracteritza per un disseny ben tractat, una alta qualitat feta a mĂ  i una sĂšrie de detalls i caracterĂ­stiques addicionals que garanteixen el millor rendiment. Un esquĂ­ pensat bĂ sicament per a la competiciĂł i que trobareu en tres colors: fĂșcsia, negre i blanc. És el seu Ășnic model pensat per a les noies com a tal (11) NÂș1 SL Dissenyat per a esquiadors d’alt nivell. Aquest esquĂ­ tĂ© les mateixes caracterĂ­stiques constructives i estructurals que la resta d’esquĂ­s de competiciĂł de la firma italiana, perĂČ Ă©s una mica mĂ©s fĂ cil grĂ cies a un tall lateral diferent i un fort nucli central, aportant estabilitat i una ĂČptima gestiĂł de les vibracions. La caracterĂ­stica principal Ă©s un fort tall lateral Ă gil que fa l’esquĂ­ divertit i molt viu. El radi de gir ofereix una gran maniobrabilitat perfecta per a qualsevol baixada. Ideal per esquiadors de nivell alt, que desitgen un esquĂ­ estable i precĂ­s (12) (10)

(11)

(12) 126


LIVE THE MOMENT

FIREBIRD SRC Esquiar bajo el imperioso ritmo del cronómetro como fuera de él, siempre ocasiona grandes momentos. Los esquís Blizzard-Firebird estån aquí para hacerte despegar tanto dentro como fuera de la competición.

# L I V E T H E M O M E N T B L I Z Z A R D S P O R T S . C O M


Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (13)

(14)

DYNAFIT

(15)

www.dynafit.com

MEZZALAMA Nova entrada en el catĂ leg de Dynafit en la famĂ­lia pensada per a la competiciĂł. De fet, el seu nom, agafat d’una de les curses mĂ©s mĂ­tiques de l’esquĂ­ de muntanya, ja hi diu tot. Estem davant un esquĂ­ de competiciĂł extremadament sĂČlid, que ofereix un gran rendiment en les baixades. Ofereix un encertat equilibri entre les prestacions tĂšcniques i el pes, que oscil.la entre els 720 i els 780 grams. Aquesta lleugeresa resulta de l’aplicaciĂł de la tecnologia de fibra de vidre i la combinaciĂł del carboni i la paulĂČnia. El rocker a l’espĂ tula garanteix l’esquiabilitat a les baixades (13) BLACK LIGHT 74 Alumne avantatjat de la sĂšrie Speed de Dynafit, pensada per oferir el mĂ xim rendiment en tota mena de terreny, pendent i condicions de neu. El credo de la col.lecciĂł per a Speed de Dynafit Ă©s el de productes fiables i robustos en un pes el mĂ©s reduĂŻt possible, el que compleix al peu de la lletra aquest esquĂ­ d’speed touring de gamma alta, amb menys de 1000 grams, ideal per a batre rĂšcords en terrenys alpins elevats. L’esquiabilitat li dona en certa manera el rocker d’espĂ tula i cua, aixĂ­ com la construcciĂł Full UD Carbon i l’UD Carbon (14) BLACK LIGHT 80 El Back Light 80 presenta les mateixes tecnologies que el 74, amb la diferĂšncia que el seu patĂ­ Ă©s una mica mĂ©s ample. Seria un model pensat per a l’Speed touring de gamma alta, amb menys de 1.000 grams de pes, ideat per a batre rĂšcords en terrenys alpins elevats. No Ă©s el model mĂ©s ample de la famĂ­lia –per damunt tĂ© un de 88mm de patí–, perĂČ sĂ­ uns dels models mĂ©s cridaners, tant per la seva estĂštica llampant com per les seves prestacions, en les quĂš encerta a l’hora de trobar l’equilibri entre el pes i l’amplada, millorant les baixades sense penalitzar les ascensions, tant quan s’han de foquejar com quan s’han de dur a l’espatlla (15)

DYNASTAR

www.dynastar.com

SPEED OMEGLASS WC SL L’aposta de Dynastar per aquesta temporada Ă©s la de seguir sent una marca de referĂšncia en la competiciĂł. Per a aixĂČ, l’esquiador ClĂ©ment NoĂ«l ha testat els nous esquĂ­s de competiciĂł Speed Omeglass. Entre els aspectes tĂšcnics, destaca la mĂ xima lleugeresa de l’esquĂ­ grĂ cies a la tecnologia Hybrid Core l’estructura de fusta i poliuretĂ  redueix el pes facilitant el lliscament sobre la neu. El Powerdrive consta de tres materials que aporten diverses propietats: absorbir les irregularitats del terreny, augmentar el rendiment i un ABS a la paret lateral que juga un paper primordial per facilitar el contacte esquĂ­-neu. Es poden combinar amb les botes RS de Lange (16) M-PRO 99 Aquest hivern, els aventurers de freeride tindran noves armes per als seus peus. Dynastar llança la gamma M-Line Pro amb l’objectiu de seguir fent del freeride una part de la seva histĂČria. La gamma M-Pro Ă©s incisiva, rĂ pida, potent i molt tĂšcnica disposada a portar-te a conquerir qualsevol cim. La tecnologia Hybrid Core converteix aquests esquĂ­s en una aposta totalment lleugera i rĂ pida, preparant-los per a resistir viratges d’alta velocitat i aterratges compromesos en tota mena de neu (17) INTENSE 10 Dynastar compta amb una important i consolidada trajectĂČria en el disseny especĂ­fic d’esquĂ­s de dona. Com marca pionera en la creaciĂł d’esquĂ­s especĂ­fics per a esquiadores, l’Intense 10 Ă©s un exemple de la qualitat i atenciĂł als detalls de la marca. Aquest esquĂ­ ha estat dissenyat per a dones esquiadores que busquen experiĂšncies fortes; grĂ cies al seu alt rendiment, les respostes als impulsos sĂłn immediates. La tecnologia Powerdrive Piste aporta millor control dels cantells, mĂ©s reactivitat, viratges mĂ©s fluids, major confort i suavitat en tota mena de neu en combinaciĂł amb una sensaciĂł de lleugeresa i resposta sota els peus (18) (16)

(17)

(18) 128



Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (19)

(20)

(21)

ELAN

www.elanskis.com

RIPSTICK 116 El Vaixell insĂ­gnia del freeride a Elan. Un esquĂ­ d’atac a la muntanya, freeride, robust, perĂČ receptiu. Amb el perfil Amphibio per a una maniobrabilitat excepcional i confiança en la velocitat. Dissenyat per als dies de neu pols profunda. Aquests esquĂ­s tallen la neu dura grĂ cies a la transmissiĂł de potĂšncia directa que dona la tecnologia SST a les seves parets laterals. L’addiciĂł de la tecnologia TNT combina el nucli de fusta de l’espĂ tula a la cua, amb varetes de carboni al llarg de l’esquĂ­, les insercions Vapor a l’espĂ tula i en la cua redueixen el pes d’oscil.laciĂł i la vibraciĂł, i la nova tecnologia Carbon Line –una placa de fibra de carboni que connecta els cantells– proporciona mĂ©s potĂšncia a l’esquĂ­ en els canvis de gir (19) INSOMNIA ClĂ ssic. ConstruĂŻt per al cĂ rving mĂ©s democrĂ tic, garanteix que deixarĂ s petjada a la neu fressada. És natural per l’Insomnia marcar girs curts i llargs amb precisiĂł i comoditat. El perfil Amphibio dels esquĂ­s amb contorns camber i rocker designats per a cada esquĂ­, dret i esquerre, l’Insomnia els amplia amb la tecnologia Laminated Woodcore, una capa de Ti i l’Amphibio Truline, que optimitzen l’energia de l’esquiadora per transformar cada gir en un revolt amb un acabat elegant i perfecte (20) RACE SCX Nova entrada a la seva gamma Race. Un esquĂ­ ‘Multigir’ hĂ­brid, ideal tant per a girs curs com amples, molt rĂ pids i amb ADN de cursa. Dissenyat per a esquiadors exigents que busquen la perfecciĂł i la versatilitat. La combinaciĂł de la tecnologia Arrow, un perfil agressiu, els nous RÂČ FRAME Woodcore, els laterals RST i la doble capa de titani, portaran l’esquĂ­ al segĂŒent nivell. El Power Rebound combina un sistema d’enquadernaciĂł elevat Fusion X i una placa d’infusiĂł de carboni totalment canviada, quefuncionarĂ  en conjunt per augmentar la potĂšncia i el rebot al final del viratge (21)

FISCHER

www.fischersports.com

RC ONE 72 La nova col.lecciĂł RC One aplica tecnologies que milloren el rendiment, com el Bafatex –lleuger perĂČ fort a la fulla i a la cua per reduir pes– i el Shaped Ti perquĂš els esquiadors apassionats es converteixin en millors esquiadors. MĂ xim control sota les teves botes. Un esquĂ­ que dona un radi de gir de 170 cm en 16 m i que tĂ© un pes de 2.150 g en la talla de 170 cm. Som davant un esquĂ­ de gamma alta completament nou per a esquiadors dedicats a qui els agrada virar molt de pressa i el mĂ©s agressivament possible. Calça titanal de 0,8 mm per a una major estabilitat i adherĂšncia, la qual es combina amb la construcciĂł de la zona de gir i la conformaciĂł del triple radi per a una major suavitat (22) BRILLIANT THE CURV El disseny i la tecnologia de la Copa del MĂłn portats a les pistes. Brilliant descriu els principals mĂštodes de construcciĂł utilitzats per a crear una experiĂšncia sensacional en el gir. La geometria de triple radi, els laterals complets i el Diagotex estable es milloren amb un titani sensible. Els grĂ fics personalitzats afegeixen el toc final. Aquests esquĂ­s, que es poden personalitzar, garanteixen un rendiment absolutament alt per a exigĂšncies Ășniques. Ofereix un sistema de Dual Radi especialment acabat per a girs extremadament suaus, precisos i rĂ pids. A mĂ©s, transmeten una estabilitat i adherĂšncia excel.lents en neu de totes les condicions (23) RC4 El nou Race Cut 4 Ă©s simplement el millor per al millor, i ha estat definit amb la reputaciĂł de Fischer en el mĂłn de les curses. El RC4 va ser desenvolupat al costat dels millors esquiadors de la Copa del MĂłn per oferir la precisiĂł i el control que es podria esperar del Departament Race de Fischer. La nova forma d’aquest esquĂ­ permet una acceleraciĂł instantĂ nia amb una adherĂšncia de cantells sense igual, aixĂ­ com gran estabilitat per controlar-lo (24) (22)

(23)

(24) 130



Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (25)

(26)

HAGAN

(27)

www.hagan-ski.com

ULTRA 77 Incorpora la millor tecnologia de Hagan, menys els reforços de carboni. Aposta, aixĂČ sĂ­, per la presĂšncia de la fusta a espĂ tula i cua, pel ‘quick tour’ a fi d’enganxar i desenganxar les pells de foca amb facilitat, per la fibra de vidre i pel race rocker, en un model que la temporada passada tenia un mil.lĂ­metre menys de patĂ­. SĂłn els Ultra uns esquĂ­s adreçats a la competiciĂł, pensats per a donar el millor de si mateixos en la pujada, d’aquĂ­ la seva lleugeresa, i que enguany sĂłn mĂ©s segurs en la baixada donada la seva major amplada (25) ULTRA 82 Amb nomĂ©s 1.070 g de pes aproximats en 164 cm de longitud, aquest esquĂ­ sobresurt per la seva lleugeresa. Les tires de carboni central proporcionen la rigidesa torsional necessĂ ria, i la seva flexiĂł permet confiar 100% en els seus cantells en terrenys alpins exigents. Com la resta de models de Hagan, incorpora rocker a la punta i a la cua, la longitud del qual varia entre 200 i 390 mm al davant i 90 i 120 mm al darrere. Cal destacar el concepte multiradi, que permet adaptar-se a les condicions i velocitats de neu segons es desitgi, creant radis de gir curts i llargs; nomĂ©s cal augmentar la pressiĂł cap endavant per escurçar el radi de gir i disminuir la pressiĂł cap endavant per allargar el radi de gir (26) ULTRA 87 Som davant l’Ultra mĂ©s ample de la col.lecciĂł de Hagan per a aquesta temporada, anomenada Tour Professional Ultra. Un model que presenta un rocker mĂ©s pronunciat i un pes de 1.120 g, adreçat a esquiadors amb un nivell avançat i que es mouen millor en les baixades fora pista, allĂ  on les tecnologies que amaga en el seu interior traslladen la seva saviesa a peus i cames. Un esquĂ­ lleuger per a pujar i que, donada la seva amplada, transmet una gran estabilitat grĂ cies al treball del Race Rocker, de la fibra de vidre i dels reforços de carboni, i a la presĂšncia de la fusta estratĂšgicament situada a les puntes (27)

HEAD

www.head.com

WC REBELS I-RACE PRO Versatilitat Ă©s la millor forma de descriure aquest esquĂ­, adreçat a esquiadors que senten la competiciĂł alpina, als quĂš enamorarĂ  tant per estĂštica com per prestacions. El seu Graphene Worldcup Sandwich Cap Construction dona un equilibri perfecte de grafit super lleuger i capes addicionals de titani, que proporcionen una agilitat extrema i una excel.lent capacitat de resposta per al rendiment en curses. TambĂ© incorpora l’EMC, sistema electrĂČnic d’amortiment, un circuit de gestiĂł d’energia que redueix les vibracions negatives produĂŻdes a la sola i que ofereix un esquĂ­ suau i una adherĂšncia excepcional en el cantell (28) SUPERSHAPE E-ORIGINAL “Gaudeix dels teus viratges cĂ rving amb l’esquĂ­ que va començar la histĂČria d’ùxit de la famĂ­lia Supershape”. AixĂ­ es presenta aquest esquĂ­ que garanteix potĂšncia sense esforç, equilibri i control. Com Ă©s norma de la casa, aposta per la fibra de vidre i el grafit, i hi incorpora l’Ășnic sistema electrĂČnic d’amortiment del mercat, l’EMC, un circuit de gestiĂł d’energia que redueix les vibracions negatives produĂŻdes a la sola i que ofereix un esquĂ­ suau i una adherĂšncia excepcional en el cantell, siguin quines siguin les condicions del dia. Tot plegat, un esquĂ­ ideal per a aquells que cerquen un alt rendiment i un disseny de qualitat (29)

(28)

(29)

(30)

KORE 87 El presenten com l’esquĂ­ de freeride mĂ©s sofisticat, idea que es sustenta en els pilars de la lleugeresa –grĂ cies a una construcciĂł revolucionĂ ria, una lĂ mina superior que s’estĂ©n al llarg de la fulla i a la presĂšncia del grafit–, i de la flotaciĂł –la punta i la cua injectades amb grafit redueixen i redistribueixen el pes. El seu perfil prim millora la flotabilitat en neu tova i maximitza la maniobrabilitat –i el control. L’amortiment Koroyd garanteix un control precĂ­s en terrenys variables, proporcionant una forta rigidesa torsional i una gran estabilitat. Aquest model arriba a la col.lecciĂł Kore per primer cop aquesta temporada i Ă©s el mĂ©s primet de la famĂ­lia (30) 132


PURE SKI MOUNTAINEERING SINCE 1924

Tel. 936 724 510 - Fax 936 724 511 info@esteller.com - www.esteller.com Distribuidor exclusivo en España y Portugal

WWW.HAGAN-SKI.COM


Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (31)

(32)

(33)

K2

www.k2skis.com

DISRUPTION MTI Per a esquiar amb rapidesa. Amb un radi de gir mĂ©s llarg, garanteixen l’estabilitat. Aquesta temporada, a K2 desapareixen Chargers i iKonics per donar pas als nous Disruption. La col.lecciĂł consta de cinc models de pista (3 d’home i 2 de dona) i cinc all mountain. Excepte el mĂ©s bĂ sic, tots sĂłn construĂŻts en sandvitx incorporant titanal o carboni, segons el model. Es caracteritzen principalment per la nova tecnologia Dark Matter, una capa polimĂšrica entre dues plaques de carboni, distribuĂŻda al llarg de la zona de contacte dels cantells, en espĂ tula i cua (4 punts per esquĂ­), que actua d’amortidor oferint una precisiĂł tremenda en conduir els esquĂ­s (31) DISRUPTION 82TI Destaca per la seva versatilitat, grĂ cies a tres tecnologies: la Powerwall (la transferĂšncia de la potĂšncia es millora amb els laterals de gran mida ABS, laminats i embossats a la part central de l’esquĂ­. Amb la paret lateral que s’estĂ©n cap al seu cor, la transmissiĂł d’energia de l’esquiador a la vora de l’esquĂ­ Ă©s directa i precisa); la Beam (el titanal va de punta a cua, al llarg del centre de l’esquĂ­, amb forma ĂČptima per estabilitat i precisiĂł); i la Dark Matter, que ja hem comentat al Disruption MTI (32) RECKONER 102 La sĂšrie Reckoner recupera l’essĂšncia dels Kung Fujas o dels Shreditor, esquĂ­s de doble espĂ tula sĂČlids i divertits. El Reckoner 102 es beneficia del treball de l’All Terrain Twin Rocker, amb un camber ‘natural’ al centre i l’enlairament progressiu als extrems, per a major control. A l’interior amaga fusta d’Aspen, lleugera i resistent, i tot ell es beneficia de la tecnologia Spectral Braid, en la qual els angles mĂ©s estrets es troben sota dels peus en lloc de la punta de l’esquĂ­. Els angles mĂ©s oberts, amb la punta i la cua, permeten que els esquĂ­s siguin alhora fiables i energĂštics (33)

LA SPORTIVA

www.lasportiva.com

GARA AERO WORLD CUP 60 Nous esquĂ­s de competiciĂł amb la consolidada tecnologia lleugera de 14 capes. La novetat mĂ©s atractiva Ă©s la forma ‘Progressiva Attivo’, que permet esquiar fĂ cilment amb menys energia. Incorpora la millor tecnologia de la firma italiana, com la ‘Cap Piuma Quadriaxial’ –nucli encastat per compostos en 4 direccions axials; tot el nucli d’esquĂ­ estĂ  embolicat en carboni o en carboni i fibra de vidre, garantint un pes lleuger i una llarga resistĂšncia i fiabilitat–, o una estructura del nucli diferencial –sinĂČnim de pes lleuger i fiabilitat. I els reforços de capes de carboni aporten una alta resistĂšncia a la torsiĂł, mentre les 14 capes de materials a la punta i la cua proporcionen una flexibilitat ‘rodona’ als extrems i l’acer als cantells Ă©s sinĂČnim de durabilitat i adherĂšncia (34) GAVIA 85 LS Uns esquĂ­s que agafen el nom del famĂłs pas de muntanya dels Alps, ideals per a aquells que busquen facilitat de maniobra sobre tota mena de neu. El nucli estĂ  fabricat amb tecnologies de l’aire de Liwood i les 14 capes garanteixen mĂ xim rendiment i baix pes. El control progressiu actiu, i la tecnologia per esmorteir les vibracions garanteixen tranquil.litat sota els peus, per a un esquĂ­ fĂ cil i segur. La versiĂł amb flex 6.0 Ă©s per a esquiadors mĂ©s lleugers o per als que busquen esquĂ­s mĂ©s suaus i manejables i s’estimen el touring (35)

(34)

(35)

(36)

STELVIO 85 LS Per a qui busca un esquĂ­ polivalent, fĂ cilment maniobrable sobre tota mena de neu. El nucli estĂ  fabricat amb tecnologies Liwood Air i les 14 capes ‘made in La Sportiva’ garanteixen un elevat rendiment i baix pes. L’esquĂ­ estĂ  embolicat en un blindatge de fibres de vidre i carboni, garantint durabilitat, resistĂšncia i fiabilitat; mentre els canals d’aire de la fusta, a l’interior del nucli, sĂłn sinĂČnim de lleugeresa, resistĂšncia i durabilitat. El control progressiu actiu i la tecnologia que esmorteeix les vibracions garanteix un esquĂ­ fĂ cil i segur (36) 134


WE MAKE THE EQUIPMENT, YOU MAKE HISTORY. WE CREATED THE ULTIMATE ALL DAY RACE SKI, THE WORLDCUP REBELS E-SPEED, THE SUPER SLICK FREEFLEX ST RACE BINDING AND THE EVOLVED RAPTOR BOOT TO GO ONE SPEED ONLY: FAST. THINK YOU CAN KEEP UP? #HEADWHATSYOURLIMIT

.COM


Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 LINE (37)

(38)

(39)

www.lineskis.com

BLADE / BLADE W Line Skis substitueix la sĂšrie Supernatural pels models Blade i Blade W. Amb 95 i 92mm de patĂ­ respectivament som davant d’uns esquĂ­s All Mountain/Freeride amb un rendiment inconcebible en pista grĂ cies a la tecnologia Gas Pedal Metal. Un esquĂ­ amb construcciĂł sandvitx i dues lĂ mines independents de titanal foradat. Una lĂ mina va d’espĂ tula al centre del patĂ­ i l’altra de la cua al centre; aixĂČ confereix una gran presa de canell i estabilitat torsional, permetent un flex suau per a jugar amb el radi de gir i modificar-lo al nostre gust (37) VISION 118 Una addiciĂł a la sĂšrie Vision que, fins ara, comptava amb dos models (98 i 108 de patĂ­). Un esquĂ­ que, amb 183cm de longitud i 118mm de patĂ­, pesa solament 1900g grĂ cies a la tecnologia THC. El nucli de fusta incorpora tres capes de diferents materials (aramida, carboni i fibra de vidre) que absorbeixen les vibracions i fan d’aquests esquĂ­s lleugers unes mĂ quines en el descens. SĂłn ‘amplots’ perĂČ Ă gils a la vegada, grĂ cies al seu perfil rocker, al nucli lleuger i al reforç THC, que el converteixen en la joguina ideal per a explorar i navegar les profunditats de la neu. El xassĂ­s guardonat frisa per sortir i trempar-se superant qualsevol repte que la muntanya us pugui llançar (38) SAKANA Espectacular. No passa desapercebut, la seva cua d’oreneta per a expulsar la neu. Amb una nova talla de 166cm, que ja venia la temporada passada, Ă©s un esquĂ­ de muntanya versĂ til, amb 105 mm de cintura i un disseny de cua que enamora. Sens dubte, ofereix enormes prestacions de cĂ rving i flotabilitat damunt neus profundes. Bona opciĂł a l’hora de gaudir de tota la muntanya i dels desnivells, passant una estona fantĂ stica grĂ cies al seu disseny, al nucli de fusta i carboni i a la tecnologia 5Cut, en quĂš es barregen cinc radis diferents al lateral de l’esquĂ­ per a major varietat de girs. I sempre teniu per sobre el clĂ ssic 'Pescado', amb 125mm de patĂ­ (39)

MOVEMENT

www.movementskis.com

GO TI 90 Movement ha renovat de dalt a baix tota la seva lĂ­nia Go, la destinada al Freeride & Big Mountain. Aquesta col.lecciĂł forma part de l’ADN de Movement. És el resultat de la feina de l’equip de R+D amb la col.laboraciĂł del conegut freerider Aurelien Ducroz. Els seus set models, per a home i per a dona, aposten per noves lĂ­nies geomĂštriques i per la construcciĂł de doble titanal, facilitant practicar el freeride en les condicions mĂ©s variades. Amb ells als peus esquiar Ă©s com un joc, tant en pistes com en neu profunda. Seduiran tant als freeriders mĂ©s exigents com als pros d’aquesta especialitat. TambĂ© tĂ© la seva versiĂł femenina i la Go Junior (40) REVO TI 86 Els models Revo –cinc en total– de la marca de la poma es reafirmen com una opciĂł a tenir molt en compte en el camp de la pista/ all mountain per la seva polivalĂšncia. Aquesta generaciĂł d’esquĂ­s estĂ  dissenyada per als esquiadors esportius exigents que busquen l’esquĂ­ Ășnic capaç de donar seguretat i gaudir en totes les condicions de neu. No Ă©s una gamma de patins gaire amples perĂČ, per la seva construcciĂł i tecnologies, el seu capteniment Ă©s molt bo, tant en neu trepitjada com en la que no ha estat fressada. AixĂČ sĂ­, sempre amb una marcada tendĂšncia cap a la llibertat, que es tradueix en el seu comportament sobre neu fresca. El Revo Ti 86 tĂ© el seu homĂČnim femenĂ­ modificat en estĂštica i mesures (41)

(40)

(41)

(42)

AXESS 92 Aquest esquĂ­ Ă©s part d’un nou concepte de geometria desenvolupat a Movement. L’objectiu de la marca era donar-li una gran adaptabilitat a tots els terrenys, treballant en una nova forma d’espĂ tula amb la intenciĂł d’afavorir els moviments amb mĂ©s rapidesa i facilitat en tota mena de neu i de mantenir un bona agafada en terrenys difĂ­cils. La doble presĂšncia del carboni li permet de mantenir una major eficĂ cia en l’alta muntanya, on sĂłn freqĂŒents els canvis de temperatura. DecisiĂł ideal per a qualsevol esquiador que busqui un esquĂ­ que combini rendiment i seguretat, tant en zones traçades com a l’alta muntanya (42) 136


CrĂƠditos: Marc Amann (Instagram: amarcster) | Atleta: Juan del Campo


Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (43)

(44)

(45)

NORDICA

www.nordica.com

DOBERMANN SPITFIRE 70 PRO PISTON Nou model de la col.lecciĂł Race de Nordica, inspirat en els esquĂ­s de competiciĂł. ConstrucciĂł sandvitx, amb nucli de fusta i doble lĂ mina de titanal. La placa de l’esquĂ­ estĂ  inspirada en les de la Copa del MĂłn d’EsquĂ­ AlpĂ­. Estem davant un esquĂ­ 100% camber. Un model hĂ­brid, ja que tĂ© espĂ tula d’eslĂ lom i patĂ­ de gegant, combinaciĂł que el fa molt versĂ til i molt polivalent. Aquest esquĂ­ Spitfire Pro –el primer esquĂ­ multi radi– estĂ  destinat als esquiadors que busquin gran estabilitat i precisiĂł en pista. És molt exigent fĂ­sicament, i sobresurt per la seva polivalĂšncia, tot ell dotat d’una sĂČbria i elegant estĂštica (43) DOBERMANN SPITFIRE 76 RB FDT Model d’esquĂ­ de la col.lecciĂł Race, inspirat en els esquĂ­s de competiciĂł de la Copa del MĂłn d’EsquĂ­ AlpĂ­. De construcciĂł sandvitx, amb nucli de fusta amb doble lĂ mina de titanal, i espĂ tula i cua amb carboni. EsquĂ­ 100% camber, i la placa derivada de la de competiciĂł, perĂČ molt mĂ©s lleugera i no tan exigent. És aquest un esquĂ­ molt polivalent, amb patĂ­ de 76 mm, destinat als esquiadors d’alt nivell, que busquen estabilitat, precisiĂł perĂČ no excessiva exigĂšncia a la pista; en un dels pocs models de la firma italiana que combina el clĂ ssic negre de la firma amb el verd, en comptes del vermell, molt mĂ©s estĂšs (44) ENFORCER 88 EsquĂ­ de la col.lecciĂł All Mountain de la firma italiana. Dels set models que formen la famĂ­lia Enforcer, aquest Ă©s el mĂ©s estret de patĂ­; i per aquesta raĂł som davant l’esquĂ­ mĂ©s polivalent de la gamma. ConstruĂŻt amb nucli de fusta sandvitx i doble lĂ mina de titanal, tĂ© un rocker pronunciat, en espĂ tula, que es beneficia del perfil All Mountain Rocker. Va destinat a esquiadors que busquen un esquĂ­ per a tot, molt estable en pista, amb un radi de gir mitjĂ -llarg, i amb prou flotabilitat fora pista (45)

ROSSIGNOL

www.rossignol.com

HERO ELITE ST TI Es tracta d’un esquĂ­ inspirat en els models d’eslĂ lom, destinat als esquiadors mĂ©s tĂšcnics de pista. La tecnologia Line Control (LCT) de competiciĂł, combinada amb un patĂ­ mĂ©s estret de 68 mm d’ample i una lĂ­nia de cotes amb un radi de gir curt, optimitzen la rapidesa de cantell a cantell, la precisiĂł i la potĂšncia. La tecnologia Line Control elimina la contraflexiĂł per adquirir l’equilibri entre potĂšncia i precisiĂł perfecte, i aixĂ­ ser molt competitiu. L’esquĂ­ ofereix la mĂ xima estabilitat i una trajectĂČria optimitzada durant el viratge grĂ cies, en part, al treball de les capes de titanal que absorbeixen les vibracions i transfereixen la potĂšncia de l’esquĂ­ (46) EXPERIENCE W80 Fabricat per rendir al mĂ xim i dissenyat per sentir-te lliure. L’Experience 80 CI per dona combina a la perfecciĂł el rendiment de l’esquĂ­ cĂ rving amb la sensaciĂł animada del freeride. El patĂ­ de 80 mm i el seu equilibrat rocker et permet girar en tot tipus de neu, i la seva construcciĂł de competiciĂł (LCT) proporciona una estabilitat i resposta immediata perquĂš puguis explorar amb tranquil.litat. A mĂ©s, el pont invertit tot terreny aporta precisiĂł en la neu dura i diversiĂł a la neu tova, mentre que la tecnologia Air Tip VAS absorbeix els impactes inicials per a un contacte pur amb la neu i el l’HD Core equilibra l’amortiment i la maniobrabilitat (47)

(46)

(47)

(48)

REACT R10TI Els esquĂ­s React R10 Ti porten l’esperit de competiciĂł a les pistes. Amb la tecnologia Flex Tip, dissenyada per als esquiadors en pista mĂ©s entusiastes que busquen potĂšncia immediata i viratges perfectes, aquest esquĂ­ et permet accelerar fĂ cilment i arribar a un ritme sense esforç perquĂš rendeixis al mĂ xim. Amb la construcciĂł millorada dels Ti sentirĂ s com flueixen la potĂšncia, la velocitat, l’adherĂšncia i el control sota els teus peus. Nova entrada dins d’aquesta famĂ­lia, que presenta la particularitat d’oferir un cantell extragran per a un potent exercici de cĂ rving, mentre que l’aliatge de carboni proporciona una flexiĂł, adherĂšncia i absorciĂł de vibraciĂł equilibrades per a una potĂšncia mĂ xima. (48) 138



Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (49)

SALOMON

(51)

(50)

www.salomon.com

X S/MAX BLAST + X12 TL GW EsquĂ­ unisex de pista que ofereix el millor de la tecnologia de competiciĂł per donar-te l’avantatge en cada gir. La seva forma exclusiva, combinada amb l’Edge Amplifier redissenyat, proporciona una adherĂšncia excepcional i una transmissiĂł d’energia inigualable als cantells perquĂš puguis aconseguir una precisiĂł excepcional en cada gir. El nou Edge Amplifier especĂ­fic per a eslĂ lom t’ajuda a gaudir de major agilitat grĂ cies a una major flexiĂł sota el peu, i el seu sidewall complet d’ABS, combinat amb un nucli de fusta de competiciĂł i dues lĂ mines de titanal, permet experimentar la mĂ xima potĂšncia als cantells (49) N STANCE 96 És el sĂșmmum del cĂ rving direccional i garanteix un moviment suau a qualsevol velocitat. Dues plaques de titanal al llarg de l’esquĂ­ proporcionen una adherĂšncia impressionant dels cantells en condicions difĂ­cils, i alliberen la rigidesa torsional per crear girs elĂ stics i potents. La fusiĂł d’un sidecut inspirat en la competiciĂł i la seva construcciĂł inspira confiança dins i fora de pista. Per a la potĂšncia, la tecnologia Metall Twin Frame es combina amb C/FX i un laminat doble de Tu per crear un esquĂ­ permissiu (50) SS/MAX W 10 + M11 GW L80 Salomon ha dissenyat aquest esquĂ­ per oferir a les dones tot el rendiment que necessiten, perĂČ sense cap volum innecessari. L’Edge Amplifier millorat proporciona als cantells una transmissiĂł d’energia encara mĂ©s elevada, el que resulta en una agafada de cantell un 30% mĂ©s gran i en una insuperable experiĂšncia d’agafada. A mĂ©s, una construcciĂł de sandvitx amb Full Dual Core ha permĂšs a la marca de crear el joc d’esquĂ­s mĂ©s lleuger del mercat sense fer cap concessiĂł pel que fa a rendiment (51)

SCOTT

www.scott-sports.com

SCRAPPER 105 Hi ha esquĂ­s que sĂłn una garantia, i aquest Scrapper 105 Ă©s un d’ells. Estem davant una de les referĂšncies d’Scott que estĂ  funcionant molt bĂ© i que tots els que la prova estan encantats. Una satisfacciĂł que ve derivada grĂ cies al seu patĂ­ de 105 mil.lĂ­metres, el que fa que es mostri molt divertit fora de pista perĂČ molt rĂ pid dins d’ella. Es nota que han encertat en les cotes i el rocker, el Twin-Tip Rocker que incorpora, aixĂ­ com en la construcciĂł Sandwitx i el nucli de fusta el.lĂ­ptica, unidireccional i tires de carboni per donar-li una major lleugeresa, sense oblidar que tot ell estĂ  fet de fusta lleugera, d’extrem a extrem, i un major rendiment (52) SLIGHT 93 E M11 Una altra de les novetats Ă©s que el Slight 93 i Slight 83, els supervendes de la gamma All Mountain, es vendran tambĂ© en pack, amb unes fixacions Scott E M11 i a un preu molt atractiu. En imatge teniu l’Slight 93 de dona per donar-li color. L’opciĂł especĂ­fica del Slight 93 es construeix amb un nucli de fusta canalitzat per l’aire a fi d’obtenir una aparença mĂ©s suau i una configuraciĂł mĂ©s lleugera mantenint alhora tot el rendiment de muntanya. El resultat Ă©s un esquĂ­ esvelt, de gran productivitat en tota mena de neu i de situacions. Aquest seria el model mĂ©s orientat al fora pista femenĂ­, a aventurar-se per la neu sense fressar, atĂšs que per sota hi ha una altre model, deu mil.lĂ­metres mĂ©s primet (53)

(52)

(53)

(54)

SUPERGUIDE FREETOUR Es tracta d’un nou model, aparegut aquest hivern; un poderĂłs esquĂ­ de 105 mm de patĂ­ que incorpora el nou nucli Dual Wood Core, creat per a ser molt lleuger a les pujades i molt rĂ pid i estable en baixada. TĂ© un radi de gir de 24 metres, i busca velocitat i grans girs en grans pendents. En aquest model entra en joc el nou nucli per a la famĂ­lia Superguide (backcountry). Batejat Dual Wood Core, estĂ  compost per fusta de paulĂČnia, que hi aporta lleugeresa, i per tres llistons de fusta de faig que hi donen rigidesa. Aquesta combinaciĂł millora l’estabilitat de l’esquĂ­ a altes velocitats sense perdre elasticitat i sense afegir-hi pes (54) 140


©SALOMON SA. All Rights Reserved.

CHOOSE YOUR


Informe novetats esquĂ­s 2020 - 2021 (55)

(56)

(57)

STÖCKLI

wwww.stoeckli.ch

STORMRIDER 88 Perfecte per a tota mena de terreny, compta amb tecnologies com Rocker Technology –permet fer menys esforç i lliscar amb facilitat–, Light Core –fusta especial que redueix el pes grĂ cies als nuclis ultralleugers, proporcionant una resposta mĂ©s dinĂ mica i una gran durada–, Thin Glass laminate –laminatge un 25% mĂ©s lleuger que els tradicionals–, Solid Metall Edge Light –redueix el pes i proporciona un cicle de vida llarg–, Polywall –murs laterals amb gran impacte, resistĂšncia i major durabilitat–, Tail Rocker –disminueix el contacte de la neu amb la cua de l’esquĂ­, fent que aquest sigui mĂ©s poderĂłs i permetent una adherĂšncia ĂČptima en vorejar– i Titanal Technology, un disseny exclusiu que redueix el pes (55) LASER AX Compta amb diverses tecnologies que el fan mĂ©s suau i estable. La TR (Tail Rocker) dota aquest esquĂ­ de major adherĂšncia en el gir. La Turtle Shell l’endureix o suavitza segons la velocitat, oferint un viatge agradable i sense fatiga. La Light Core, al costat del Turtle Grip, redueix el pes, tot proporcionant major dinamisme i millor lliscament. Tota aquesta tecnologia crea un esquĂ­ que es flexiona amb la velocitat, mĂ©s suaument quan vas mĂ©s lent i amb mĂ©s rigidesa quan vas mĂ©s de pressa (56) LASER MX Primer LĂ ser dissenyat exclusivament per a dones, perĂČ tambĂ© perfecte per a esquiadors de nivell intermedi, ja que no demana gaire esforç. Compta amb una gran lleugeresa i tambĂ© amb una gran agilitat grĂ cies a la Light Core, una geometria perfectament sintonitzada. La tecnologia Turtle Shell permet un maneig simple durant l’esquĂ­ pausat i la Softflex, una transferĂšncia de cĂ rrega ĂČptima, tot resultant un esquĂ­ molt cĂČmode. A mĂ©s, la tecnologia Tail Rocker permet un major adherĂšncia a l’hora de girar o vorejar (57)

VÖLKL

www.voelkl.com

RACETIGER SL Aquest esquĂ­ Ă©s l’arma preferida de qualsevol aspirant a especialista en eslĂ lom. Fet amb tecnologia 3D.Glass, es presenta amb un sidecut mĂ©s ample de 127 mm a l’espĂ tula, de 103 mm a la cua i de 68 mm sota bota. Ultra versĂ til i amb espĂ tula Rocker, incorpora un nucli Speedwall de fusta contraxapada amb la capa de fusta extradura situada immediatament darrere de la paret lateral, per a una major estabilitat i adherĂšncia. A mĂ©s de la fixaciĂł rMotion2, compatible amb GripWalk, i de la garantia d’esquiar tranquil grĂ cies a l’UVO 3D, el Racetiger SL permet enfrontar fĂ cilment els revolts rĂ pids dins i fora pista (58) DEACON 84 El carver de pista ideal per a totes les condicions de neu. El Deacon 84 esquia bĂ© en qualsevol pista, amb neu en pols o amb gel. El Titanal Frame integrat ofereix potĂšncia i estabilitat, la nova fixaciĂł LowRide XL amb GripWalk permet una gran transferĂšncia de potĂšncia grĂ cies al seu gruix minse. L’esquĂ­ incorpora Full Sidewall i base P-Tex 4504. La construcciĂł 3D.Ridge Powered by Titanium, combinada amb la tecnologia 3D.Glass augmenta, al seu torn, la transferĂšncia de potĂšncia i ofereix mĂ©s resistĂšncia a la torsiĂł, mĂ©s adherĂšncia als cantells i mĂ©s agilitat. El nou concepte 3D radius eleva a una nova dimensiĂł les seves prestacions de carving (59)

(58)

(59)

(60)

BLAZE 106 Destinat a freeriders que esquien i aprecien una maniobrabilitat dinĂ mica, Ă gil i esportiva. Amb els seus 106 mm, el Blaze 106 pesa nomĂ©s 1772 g (186) i assegura tota la flotaciĂł necessĂ ria a la neu pols. Una plataforma per a la fixaciĂł de titanal de tan sols 0,3 mm de gruix ofereix transmissiĂł directa de potĂšncia i una acumulaciĂł rĂ pida de pressiĂł de gir a gir. Per conservar la seva flexibilitat i agilitat, no s’ha utilitzat titanal a l’espĂ tula ni a la cua; aixĂ­ s’obtĂ© una reacciĂł mĂ©s rĂ pida i directa de l’esquĂ­, que demana menys esforç, cosa d’agrair en els terrenys mĂ©s estrets i irregulars. Cal destacar l’insert de goma elĂ stica als cantells de l’espĂ tula i de la cua. La seva elasticitat permet absorbir cops, garantir la resistĂšncia i proporcionar una flotabilitat excepcional fora de la pista (60) 142


LIVE THE MOMENT MACH1 LV 130 La Mach1 tiene un diseño totalmente renovado. Ofrece unas prestaciones excepcionales con ajuste anatĂłmico en 3 posibles volĂșmenes. El diseño de transmisiĂłn de potencia asimĂ©trico combinado con la opciĂłn de personalizaciĂłn C.A.S te permitirĂĄ arrasar la montaña, no tus pies.

# L I V E T H E M O M E N T T E C N I C A S P O R T S . C O M


Informe novetats botes 2020 - 2021


Celes Piedrabuena Obertura: Head

Comoditat i rendiment Sota aquestes dues premisses gira la gran majoria de noves botes d’esquĂ­ que pots trobar a les botigues, aquesta temporada. Com sempre, ens hem adreçat a les principals marques que podeu trobar al nostre mercat i els hi hem demanat que triessin amb total llibertat tres de les seves unitats per aquest informe. El resultat sĂłn les mĂ©s de 60 botes que podreu veure a les pĂ gines que segueixen. Hi ha botes de competiciĂł alpina, de pista, tot terreny, de freeride, adreçades a les noies i, corroborant la tendĂšncia creixent de les temporades anteriors, moltes botes destinades a l’esquĂ­ de muntanya. No ja al touring mĂ©s ‘pur’, que tambĂ©, sinĂł a l’skimo mĂ©s democrĂ tic, en una nova demostraciĂł que aquesta prĂ ctica va a mĂ©s temporada rere temporada.


Informe novetats botes 2020 - 2021 ATOMIC REDSTER TEAM ISSUE 130 L’Atomic Redster Team Issue 130 Ă©s una bota de curses, summament estable per a la Copa del MĂłn i en totes les competicions alpines. És flexible perĂČ seriosa, amb una mica mĂ©s de flexiĂł grĂ cies a un material lleugerament mĂ©s tou a la carcassa. Perfecta per a esquiadors que trobin les opcions 170 o 150 massa encarcarades pel seu estil. MantĂ© l’ADN de les botes mĂ©s rĂ­gides de la Copa del MĂłn, amb caracterĂ­stiques com la carcassa Progressive Race Shell i el revestiment World Cup Liner. TĂ© un ajust anatĂČmic amb una forma de 95 mm i una gran potĂšncia i control perquĂš et moguis per la muntanya a tota velocitat. Talles: 22-29

HAWX ULTRA 120 Aquesta Ă©s una bota esportiva molt lleugera, de duresa mitjana-alta i una forma estreta, en quĂš s’uneixen el pes lleuger i l’alt rendiment. El botĂ­ Mimic Platinum 3M Thinsulate Ă©s el mĂ©s adaptable que mai ha fabricat Atomic, ajustant-se amb precisiĂł a la forma de cada peu, guanyant aixĂ­ en comoditat i rendiment. Aquesta bota forma part de la gamma d’esquĂ­ alpĂ­ mĂ©s lleugera, grĂ cies al Prolite, revolucionĂ ria construcciĂł lleugera amb reforços addicionals en zones clau. TambĂ© compta amb el Power Shift, l’Acuff Alignment i els Grip Pads, que la converteixen en una de les botes mĂ©s personalitzables. Funciona fins i tot en les condicions mĂ©s exigents. La comoditat per esquiar tot el dia estĂ  garantida. SerĂ s capaç d’esprĂ©mer l’esquĂ­ tot el que el teu cos i ment et demanin. Talles: 24-30

HAWX PRIME XTD 120 TECH GW Som davant una bota revolucionĂ ria que fusiona l’all mountain i el freeride touring. La lĂ­nia que separa ambdues modalitats s’estĂ  fent cada vegada mĂ©s difusa. Si et cal una bota que serveixi per a ambdues propostes, ara Ă©s la teva! Amb una construcciĂł Prolite, la sensaciĂł llegendĂ ria de les Hawx i tota la capacitat de muntanya juntament amb les prestacions touring de les Backland grĂ cies al mecanisme Free / Lock 4.0 ski-to-walk i la Frictionless Pivot. La construcciĂł d’aquest model XTD 120 estĂ  feta a partir d’un plĂ stic mĂ©s tou que el de la gamma mĂ©s alta, XTD 130, perĂČ compta amb el mateix botĂ­ Platinum, que es modela a fi d’adaptar-se al teu peu, el que Ă©s sinĂČnim de mĂ xima comoditat i rendiment. La paraula ‘Tech’ del nom indica que contĂ© insercions que t’ajuden durant la pujada. Talles: 24 -32

146


DALBELLO

DYNAFIT

DS ASOLO 120 GW Especialment dissenyada per a esquiadors esportius i exigents que volen un rendiment superior. Amb una amplada de 98 mm, cobreix la bretxa entre la DRS i la DS convencional. La provada construcciĂł Powercage en combinaciĂł amb el botĂ­ interior, que ha estat completament redissenyat i que tĂ© una llengĂŒeta d’escuma Ultralon, dona una unitat altament esportiva sense sacrificar la comoditat. GrĂ cies a quatre nous ganxos fets a mida, la DS Asolo pot tancar-se amb mĂ©s facilitat i suavitat. El resultat Ă©s una adherĂšncia ĂČptima, una transmissiĂł de potĂšncia directa i un rendiment precĂ­s. Les soles GripWalk de sĂšrie faciliten el fet de caminar amb les botes d’esquĂ­ i redueixen el risc de relliscar. Talles: 24,5-30,5

TLT8 EXPEDITION CL Amb 1.020 grams, Ă©s un referent en el camp de les botes de dues sivelles. L’elecciĂł perfecta per a l’esquiador que prioritza la rapidesa. A fi d’incorporar mĂ©s velocitat, comoditat i seguretat en una pujada, s’ha desenvolupat el sistema de tancament Ultra Lock 4.0. El seu maneig Ă©s senzill i intuĂŻtiu i estalvia temps en passar del mode de pujada al de baixada. La sivella superior funciona com a palanca per al mecanisme d’esquĂ­ i tambĂ© obre la canya, grĂ cies a la rotaciĂł de 60o de la qual s’estalvia energia en la marxa natural. A la baixada, la bota es pot bloquejar en una inclinaciĂł cap endavant de 15o o 18o. Molt adequada per a travessies o pujades en terrenys escarpats o gelats. Existeix una versiĂł femenina. Talles: 25-30,5

PANTERRA 120 GW Destaca per l’equilibri que presenta entre confort i prestacions, i per una regulaciĂł personalitzada. És la sĂ­ntesi de comoditat i prestacions. Va destinada a esquiadors esportius que volen una transmissiĂł de potĂšncia perfecta i valoren un ajust sense problemes. El disseny Powercage i la carcassa exterior fressada proporcionen una distribuciĂł ĂČptima de les forces en tota la bota i redueixen el pes sense sacrificar l’estabilitat. Ofereix un confort mĂ©s gran grĂ cies a les soles Grip Walk i a la manera de marxa (Hike Mode), aixĂ­ com a la carcassa exterior regulable. GrĂ cies a la tecnologia MyFit, el botĂ­ IF Comp es pot adaptar a mida del peu per mitjĂ  d’un suau escalfament. TambĂ© mantĂ© el disseny Cabrio que, amb la seva arquitectura de tres peces, ofereix una flexiĂł uniforme, absorciĂł d’impactes a mĂ©s de suport lateral i posterior. Talles: 24,5-30,5

HOJI PU Alumne avantatjat de la famĂ­lia Hoji. El seu sistema de bloqueig especĂ­fic permet una transferĂšncia ĂČptima de potĂšncia a l’esquĂ­. Al mateix temps, la bota facilita una tĂšcnica de marxa eficient amb la mĂ xima llibertat de moviment amb una rotaciĂł de 55o. AixĂČ, combinat amb el seu pes lleuger de 1.500 grams, proporciona un moviment natural i estalvi d’energia en qualsevol mena de terreny. A mĂ©s, l’Speed Nose redueix el pes de la bota en un 15%. A la vegada, permet un desplaçament del peu un 12% mĂ©s eficient amb un retrocĂ©s del punt de pivot de 4 mm. Amb una amplada de 103,5 mm, la corretja de velcro i tres sivelles microajustables, el peu es troba en una posiciĂł ideal per a oferir un rendiment mĂ xim en les baixades i en els terrenys exigents. TambĂ© hi ha la versiĂł per a dona. Talles: 25-31,5

QUANTUM ASOLO RevolucionĂ ria bota d’esquĂ­ de muntanya per a esquiadors de travessa amants del freeride, ambiciosos i experimentats. El secret de la sĂšrie Quantum resideix en la tecnologia Bonded Shell, de concepte radical: una construcciĂł innovadora en dues peces i amb ajust anatĂČmic, tant de la carcassa com de la canya Dual Link, feta de poliamida rĂ­gida i reforçada amb fibra de vidre. Tot i el baix pes, de nomĂ©s 1.060 grams, aquesta bota ofereix un impressionant confort d’ascens i un rendiment convincent en el descens, per a sortides exigents d’esquĂ­ de muntanya. Permet la combinaciĂł d’una carcassa exterior ferma i rĂ­gida amb una sola contĂ­nua sense sacrificar la llibertat de moviment en els ascensos. El botĂ­ interior ID Touring, molt lleuger i d’alta qualitat, es pot ajustar a la forma del peu.

SEVEN SUMMITS Per a amants de l’esquĂ­ que busquin un bon equilibri entre la comoditat i el rendiment sĂČlid de l’esquĂ­. La Seven Summits ofereix la mateixa soluciĂł tĂšcnica que el model Neo Px. GrĂ cies al sistema de tancament Ultra Lock 2.0, s’ajusta, obre i tanca amb una sola sivella, de manera que estalvia temps en passar del mode de pujada al de baixada, guanyant a la vegada en comoditat. La sivella superior tĂ© doble funciĂł: com a palanca per al mecanisme d’esquĂ­ i com a obertura del coll de la canya. Aquesta i la carcassa integren els materials ‘marfran’ i poliuretĂ . El resultat Ă©s una flexiĂł progressiva i un bon rendiment de baixada. Disponible amb el botĂ­ Custom Ready, mĂ©s gruixut i tambĂ© orientat cap al rendiment de baixada, que, en ser mĂ©s encoixinat, proporciona mĂ©s gran suport, precisiĂł i control mentre esquieu. Talles: 25-31,5

Talles: 22,5-30,5

147


Informe novetats botes 2020 - 2021 FISCHER RC4 THE CURV GT 130 VACUUM Aquesta bota ofereix rendiment de competiciĂł alpina i comoditat. Molt lleugera, amb la inclinaciĂł cap endavant regulable, la RC4 Curv GT 130 es pot configurar per a qualsevol nivell d’esquĂ­. El folre IFZ, amb cordons i termoformable, proporciona un ajust del tot personalitzable. Poden fixar-se coixinets individuals al folre per cobrir punts especĂ­fics o proporcionar un ajust segur del talĂł. La llengĂŒeta es pot treure i modelar perquĂš s’adapti millor. Cal destacar la sola Grip Walk: afegeix seguretat i comoditat i, grĂ cies a la tecnologia Somatec, proporciona una posiciĂł del peu mĂ©s natural. AixĂČ es tradueix en un control mĂ©s gran i una millor transmissiĂł de les ordres dels peus als esquĂ­s, guanyant en comoditat i efectivitat. Talles: 22,5-29,5

RC4 THE CURV 110 VACUUM Proporciona alt rendiment i flexibilitat a la pista. La RC4 personalitzable Curv 110 Vacuum tĂ© un ajust estĂ ndard amb flexibilitat afegida a zones sensibles i d’alta pressiĂł del revestiment per a una major estabilitat i comoditat. La seva carcassa lleugera i el modelatge opcional Vacuum ofereixen un ajustament segur per a l’esquĂ­ agressiu, ja que, recordem, aquest sistema brinda un ajust ĂČptim a la forma del peu, inclosa la carcassa exterior, el que Ă©s sinĂČnim de comoditat i esquiabilitat. Pel que fa a la sola Grip Walk, afegeix seguretat i comoditat, mentre la seva tecnologia aporta una posiciĂł del peu mĂ©s natural, el que es tradueix en un major control i una millor transmissiĂł de les ordres dels peus als esquĂ­s. Talles: 22,5-29,5

RANGER ONE 120 VACUUM La sensaciĂł de lleugeresa, l’alt rendiment en qualsevol condiciĂł i la inigualable comoditat a l’hora de caminar de la Ranger One seduirĂ  als esquiadors que s’estimen el freeride i l’all mountain. El disseny d’entrada fĂ cil del peu, la palanca d’esquĂ­/caminada intuĂŻtiva i la carcassa personalitzable de 110 de flexiĂł permeten gaudir de la neu com si res. Quan els millors descensos vĂ©nen seguits d’una llarga pujada, l’excel.lent capacitat per caminar de la Ranger Free es converteix en la millor amiga de l’esquiador; i quan s’han de travessar roques o gel, la sola Grip Walk permet una conducciĂł cap endavant i cap amunt eficients; sense oblidar que el sistema Vacuum ofereix un ajust ĂČptim a la forma del peu, inclosa la carcassa exterior. Talles: 22,5-29,5

148


FULL TILT

HAGAN

ASCENDANT SC L’exitĂłs model llançat la passada temporada es diversifica ara en altres dos, un de mĂ©s freeride i l’altre mĂ©s free touring. L’Ascendant Sammy Carlson, el que ara ens ocupa, Ă©s el promodel d’aquest freerider, amb el botĂ­ envoltant d’una bota lleugera, dura i cĂČmoda. La carcassa d’aquesta bota sobresurt per oferir una llarga durabilitat. Incorpora el botĂ­ Pro Tour Wrap, els ganxos s’accionen amb facilitat i la sola Grip Walk afavoreix el fet de caminar damunt la neu. El mĂ©s important, perĂČ, Ă©s que es mantĂ© fidel a la carcassa lleugera Evolution de tres peces, sense oblidar l’esmorteĂŻment desitjable que ofereix una capa de cautxĂș a la sola, absorbint les vibracions, els impactes i els xocs. Talles: 24,5-30,5

CORE PRO Bona opciĂł pels esquiadors de muntanya que valoren una bota lleugera, senzilla i estable. Aquest hivern la Core Pro arriba amb una carcassa millorada i un botĂ­ nou per a mĂ©s gran comoditat i esquiabilitat. Pensada tant per a dones com per a homes, ofereix un rang de moviment de 65o, sinĂČnim de llibertat de moviments i comoditat. La seva inclinaciĂł cap endavant de 18o en baixar garanteix la potĂšncia necessĂ ria. Dissenyada per a esquiadors de muntanya esportius, el seu botĂ­ termoformable aporta un ajust ĂČptim, confiant l’ajust a dues tanques. El mecanisme d’esquĂ­/caminar Power Lock ofereix una gran esquiabilitat i Ă©s fĂ cil d’accionar, i la sola M-Grip proporciona l’adherĂšncia ĂČptima. Talles: 23-30,5

DROP KICK PRO Lleugeres, amb una llarga vida al davant i nascudes per ser les millors. AixĂ­ es presenta la sĂšrie de Freeestyle de Full Tilt, on sobresurt la lĂ­nia de les Drop Kick Series, integrada per tres models. Adreçada als esquiadors de nivell, la bota Pro passa per ser un element bĂ sic al voltant del park i del pipe, tal com s’acredita amb els riders que la calcen. Diuen que Ă©s la bota d’esquĂ­ freestyle mĂ©s lleugera del mercat. Amb un folre professional, de forma estreta i un botĂ­ 100% personalitzable, ofereix la fiabilitat que es demana en una bota d’estil lliure, sense sacrificar la comoditat. Fixeuvos en la llengĂŒeta acanalada: grĂ cies al seu disseny permet una flexiĂł lineal mĂ©s suau i natural des de la tĂ­bia fins als dits del peu; es doblega com si res, proporcionant a la vegada un rebot suau. Talles: 22,5-31,5

PURE Aquesta seductora bota compleix tots els requisits que es demanen en un calçat per a esquĂ­ de muntanya. Dues sivelles fĂ cils d’utilitzar fan que sigui molt intuĂŻtiva i clara. La rotaciĂł de l’eix de 60o garanteix un moviment natural i cĂČmode de marxa, la qual cosa es tradueix en girs suaus i potents, amb una posiciĂł de baixada perfecta grĂ cies a l’angle d’inclinaciĂł de 16°, i a la flexiĂł mitjana d’entre 90 i 100 que, al seu torn, proporciona una excel.lent adherĂšncia a l’hora de baixar. Per a un ajustament encara millor, les zones del botĂ­ mĂ©s crĂ­tiques es poden termoformar a fi d’adaptar-se millor al peronĂ©, a la tĂ­bia, al turmell i a l’empenya. Bota lleugera i cĂČmoda que estalvia energia a l’hora de pujar, la qual cosa es nota desprĂ©s en les baixades, garantint un control ĂČptim. Talles: 26-30,5

FIRST CHAIR 130 Aquesta temporada, Full Tilt estandarditza la nomenclatura de flexiĂł de les seves botes. La marca deixa de parlar de duresa de 6 o 8, i adopta la numeraciĂł de flex convencional, la qual s’aplica en aquest model. A la sĂšrie First Chair, considerada per aquest fabricant dins de l’all mountain, desapareix la FC 6 i s’hi afegeix un model mĂ©s dur. AixĂ­ doncs tindrem aquesta bota disponible a 130, 120 i 100 de flexiĂł. S’ha canviat el botĂ­, envoltant-lo per un de mĂ©s tradicional, de llengĂŒeta, el nou Pro Tongue, que aporta la millor transmissiĂł de forces als esquĂ­s. I la sola Grip Walk afavoreix el fet de caminar damunt la neu, sense oblidar l’efectivitat de la carcassa lleugera Evolution, de tres peces, que garanteix l’ajust i la rigidesa lateral desitjable. Talles: 24,5-30,5

PURE WOMEN GrĂ cies al sistema de tancament de dues sivelles, aquesta Ă©s una bota d’esquĂ­ de muntanya lleugera, cĂČmoda i intuĂŻtiva per a tota mena de terrenys. GrĂ cies al sistema de rotaciĂł de l’eix de 60° es camina amb una marxa natural. L’angle de 16° cap endavant mantĂ© a la baixada una posiciĂł perfecta, i la flexiĂł mitjana entre 90 i 100 proporciona prou llibertat de moviment mentre es puja, i una adherĂšncia excel.lent a la baixada. El botĂ­ tĂ© zones termoformables al peronĂ©, a la tĂ­bia, al turmell i a l’empenya. Un punt a destacar Ă©s la zona anatĂČmica: la carcassa es pot eixamplar selectivament a la part frontal del peu. Cal comentar que aquesta bota Ă©s dos quilograms mĂ©s lleugera que la seva homĂČnima masculina: 24,5 per 26,5 quilos. Talles: 23-27,5

149


Informe novetats botes 2020 - 2021 HEAD RAPTOR 120 RS Les Raptor es presenten com a l’evoluciĂł definitiva del rendiment i de la precisiĂł en l’ajustament, i amaguen part del seu secret a l’interior, al botĂ­ Liquid Fit, personalitzable per a una subjecciĂł segura del turmell i un ajust precĂ­s. Les sivelles Spineflex vĂ©nen amb un element flexible i un punt de tancament constant, mentre la corretja Booster de doble potĂšncia estĂ  dissenyada per a una resposta mĂ©s dinĂ mica i una transmissiĂł mĂ©s precisa. Compta amb un mecanisme per ajustar la flexiĂł, la inclinaciĂł i l’equilibri desitjat a les curses, amb una inclinaciĂł davantera de fins a 16o. Adreçada als esquiadors de competiciĂł alpins exigents, que demanden precisiĂł i una transmissiĂł de potĂšncia adient. Talles: 25,5-27,5 NEXO LYT 110 RS Millor esquiar amb menys esforç. El grafĂš i la nova construcciĂł lleugera de carcassa, Smart Frame Shell, es combinen per oferir una experiĂšncia d’esquĂ­ inigualable, tan poderosa com lleugera, aconseguint l’equilibri entre rendiment i comoditat en l’àmbit all mountain. El disseny d’entrada fĂ cil, grĂ cies al botĂ­ Liquid Fit, bi-injectat, que garanteix un rendiment cĂČmode i personalitzable, i els materials flexibles, fan d’aquesta una bota molt accessible. La Nexo Lyt 110 RS segueix sent d’alt rendiment i satisfarĂ  fins i tot l’esquiador mĂ©s avançat, atĂšs que estĂ  dissenyada per als riders a qui encanta carvejar i empĂšnyer els lĂ­mits. Les noves sivelles sĂłn en un 90% d’alumini, lleugeres i efectives. La nova placa de potĂšncia i el velcro de 500mm augmenta el suport de la part superior, i el Duo Flex permet una flexiĂł progressiva i reactiva amb un control precĂ­s de l’esquĂ­. Talles: 25-30,5 EDGE LYT 110 Les Edge sĂłn la soluciĂł per a les persones de peus amples que busquen rendiment i seguretat. Experimenta el control i la comoditat en una bota lleugera, amb una forma de 102mm, en la que cal destacar quatre punts. GrafĂš: El nou plĂ stic amb infusiĂł de grafĂš combinat amb la nova carcassa Smart Frame ofereix l’equilibri perfecte entre rendiment, comoditat i disseny lleuger. HiTop Tech: El contacte directe entre la llengĂŒeta de la bota i la carcassa ofereix un suport suprem per esquiar amb mĂ©s confiança.Duoflex: Permet un excel.lent equilibri i control en totes les parts de cada viratge. I l’Smart Frame: La nova construcciĂł lleugera de la carcassa, dissenyada especĂ­ficament per a un rebot mĂ©s dinĂ mic, millora enormement el rendiment dels esquiadors que es mouen arreu de la muntanya. Talles: 25,5-27,5

150


LANGE

K2 MINDBENDER 120 Amb l’opciĂł de posar-la en el mode de caminar, les insercions tecnolĂČgiques que calen en excursions alpines i el reconegut Pebax emprat en la seva construcciĂł –lleuger, modelable i sostenible amb el medi ambient–, aquesta bota ofereix tot el rendiment que es requereix en qualsevol de les condicions de l’all mountain. Amb una flexiĂł de 120, estan dissenyades per funcionar amb força i comoditat. Feu lliscar el botĂ­ Precision Fit Pro Tour i sentiu com la carcassa Powerlite envolta el vostre peu. Sensible i potent, la 120 Ă©s la segona alumna avantatjada de la col.lecciĂł Mindbender. Una bota que pesa 1.675 grams en la talla 26,5. Talles: 24,5-30,5

RS 130 PotĂšncia i precisiĂł sĂłn dues de les paraules que defineixen aquestes botes, totalment dissenyades per portar-te al cim del podi. Les RS sĂłn el resultat de la profunda comprensiĂł de Lange de la mecĂ nica del peu, de l’ajust i del comportament de les botes d’esquĂ­. Compten amb la tecnologia Dual Core que ofereix una gran capacitat de resposta i equilibri entre flexibilitat i rigidesa: plĂ stic rĂ­gid a les Ă rees que transmeten potĂšncia a l’esquĂ­, i plĂ stic mĂ©s tou per a les Ă rees que envolten el peu amb l’objectiu de facilitar l’entrada i sortida a la bota. I, com no podia ser d’una altra manera, aquesta lĂ­nia de Lange segueix apostant pel blau elĂšctric. Talles: 22,5-30,5

RECON PRO Nova entrada dins de l’all mountain. Forjada a partir de la guardonada carcassa Powerlite i amb una flexiĂł de 140, aquesta bota ofereix alt rendiment amb un pes mĂ­nim. Amb el seu revestiment Powerfit Pro, de 98 mm, i la carcassa modelable per calor, ofereix un rendiment de gamma alta. Fabricada amb quatre rigideses diferents de TPU i perfils de gruix de paret optimitzats, el Powerlite Shell aconsegueix un equilibri paradoxal entre agilitat i potĂšncia. Les botes resultants pesen com algunes de les mĂ©s lleugeres alpines i freeride del mercat, perĂČ esquien amb la potĂšncia i la conducciĂł de les mĂ©s feixugues. La tecnologia Energy Interlock, que integra coll i carcassa, dona menys tensiĂł al material de la bota i produeix una flexiĂł mĂ©s suau i progressiva, i el TPU mĂ©s suau a la zona de l’empenya de la carcassa de Powerlite ofereix una entrada i sortida rĂ pida i senzilla del peu. Talles: 24,5-30,5

XT3 120 “Dissenyades especĂ­ficament per a l’esquiador de freeride modern”. AixĂ­ Ă©s com Lange introdueix aquestes noves botes XT3 per a un ascens gairebĂ© sense esforç i un gaudi com mai de les baixades. Compten amb un major eix de rotaciĂł de fins a 53o i amb un sistema de bloqueig en els modes ascens o descens a fi que puguis utilitzarles el mĂ©s cĂČmodament segons la teva necessitat, i amb la tecnologia Dual Core, que aprofita l’energia generada per la construcciĂł en sandvitx. La XT3 conquesta qualsevol terreny com a una de les millors botes d’esquĂ­ de la casa francesa que, grĂ cies a la sola Grip Walk, garanteix la millor de les estabilitats damunt la neu quan els esquĂ­s no sĂłn sota les botes. Un gran model que podrĂ­em definir all mountain free, que pesa 1.770 grams en la talla 26,5. Talles: 24-29,5

RECON 130 Model espectacular, tant pel que fa a la seva estĂštica com per les prestacions que ofereix damunt la neu. La premiada Recon 130 ha tornat i ho ha fet per la porta gran. Les botes de rendiment solen ser feixugues, voluminoses i difĂ­cils de treballar, perĂČ els models Recon, i aquest en concret amb la seva lleugeresa (1.700 grams en la talla 26,5), ofereixen la mateixa potĂšncia i precisiĂł. Unes prestacions que els vĂ©nen donades grĂ cies a la carcassa modelable, a la sola Grip Walk -que facilita el fet de caminar damunt la neu, al botĂ­ PowerFit Pro -termoformable per a una major comoditat i precisiĂł-, i a la facilitat de calçat. Una gran bota all mountain, situada just per sota de la nova lĂ­der de la categoria, la Recon Pro. Talles: 24,5-30,5

RX SUPERLEGGERA W La RX Superleggera W LV és el resultat de la innovació enfocada al pur rendiment. La revolucionària tecnologia Dual Core de Lange i la construcció de carcassa Grilamid ultralleugera es combinen per oferir una barreja de precisió, agilitat i potÚncia al màxim nivell. Basada en el llorejat xassís RX per a dona, aquesta versió ofereix una carcassa i un disseny de botí ultralleugers, amb una reducció de pes del 25%, que dona com a resultat un rendiment all mountain superior, exclusiu per a les esquiadores més compromeses. Una gran bota pel que podríem definir com a all mountain pista, que pesa 1.750 grams en la talla 26,5. Talles: 24-31,5

151


Informe novetats botes 2020 - 2021 LA SPORTIVA SOLAR Aquesta bota d’esquĂ­ de muntanya sobresurt pel seu pes lleuger, per la llibertat de moviment, pel sistema de bloqueig segur i pel seu sĂČlid i reactiu material de construcciĂł. EstĂ  equipada amb una carcassa i un coll amb base biolĂČgica Pebax Renew, amb suport ergonĂČmic a la part posterior, i amb el sistema ‘Easy 2 Wear’ amb una palanca superior de bloqueig/alliberament rĂ pid i una corretja per a la microregulaciĂł. El sistema de tancament Swing-Lock Ski/Walk protegeix dels impactes i garanteix un tancament rĂ pid i segur de la bota. La llengĂŒeta EZ Flex Overlap Tongue permet una llibertat de moviment excepcional grĂ cies a la frontissa entre la part superior i inferior de la bota que permet un moviment mĂ©s ample del turmell. Talles: 24-30,5 STELLAR L’Stellar Ă©s una bota de dona, versĂ til grĂ cies a la seva triple compatibilitat amb les fixacions Tour, Trab TR2 i mini. Equipada amb carcassa Pebax Rnew bio-based i amb un ajust estret de la canya grĂ cies al suport ergonĂČmic del darrere, el sistema ‘Easy 2 Wear’, s’adapta rĂ pidament a travĂ©s del mecanisme Ă gil de blocatge/alliberament a la lleva. TambĂ© inclou strap microregulable. El nou Swing-Lock ‘Ski/Walk’ protegeix dels impactes i presta un sistema de tancament rĂ pid i segur. L’EZ Flex Overlap Tongue permet una llibertat de moviment excepcional i d’angle ampli. El compacte i precĂ­s Spider Buckle Evo Closure System garanteix un volum confortable a la part inferior de la bota i permet una perfecta distribuciĂł de la tensiĂł. I la sola Grip Guard garanteix un rendiment excel.lent a les esquiadores mĂ©s ambicioses. Talles: 23-26,5

VEGA Aquesta Ă©s l’evoluciĂł de la bota d’esquĂ­ de quatre sivelles dedicada als esquiadors de muntanya amb amplitud de mires, a la recerca de la combinaciĂł perfecta de potĂšncia, control, resistĂšncia i precisiĂł d’una bota de baixada, amb les qualitats de mobilitat, maniobrabilitat i pes lleuger d’una nova generaciĂł de botes d’esquĂ­ de muntanya. La carcassa estĂ  fabricada amb Grilamid Carbon Renforced lleuger i resistent, mentre que el sistema de bloqueig Vertebra Technology forma una part estructural de la bota i facilita la transmissiĂł de potĂšncia descendent grĂ cies a l’excepcional ‘125-Flex’. La mobilitat de la canya combinada amb el rodament accentuat i el sistema patentat de frontissa EZ Flex del botĂ­, millora la facilitat de marxa, grĂ cies tambĂ© a la sola integral Vibram Dual-compost. Existeix una versiĂł per a dona. Talles: 24-30,5

152


MOVEMENT

NORDICA

CARBON PRO Tots els aspectes de la seva construcciĂł contribueixen a l’alt nivell de rendiment i lleugeresa. El coll de carboni absorbeix l’alta pressiĂł sense cap compressiĂł. Aquest model satisfĂ  qualsevol esquiador o guia que busqui lleugeresa i un Ășs segur, grĂ cies a l’àmplia mobilitat que transmet. El sistema de marxa flexible Ă©s ĂČptim, sense cap sensaciĂł de frenada. El mecanisme de tancament Ă©s senzill i el botĂł del mode esquĂ­ es pot obrir o tancar amb un simple toc. El botĂ­ sembla un mitjĂł amb zones de confort especial en llocs especĂ­fics. Les polaines a la part superior de les botes garanteixen una impermeabilitzaciĂł perfecta en condicions de neu humida o profunda. Per tot aixĂČ, la Carbon Pro estĂ  dedicada a tots els competidors d’esquĂ­ de muntanya. Talles: 24,5-29,5

HF 110 GW Bota que Nordica ha batejat com a totalment Hands Free (HF), que podrĂ­em traduir per 'sense mans'. És 100% personalitzable, amb carcassa Infrared, botĂ­ Cork Fit, Primaloft i sola Grip Walk per a poder caminar amb mĂ©s comoditat. El seu botĂ­ isotĂšrmic li dona un plus de calidesa i confort. El flex de la bota Ă©s de 110. TĂ© l’entrada posterior que, tal com es diu en la seva definiciĂł de Hands Free, permet de posar-te-la i treure-tela amb molta facilitat i sense utilitzar les mans. Destinada a esquiadors que han deixat d’esquiar per la dificultat de posar-se les botes, o bĂ© a gent que busca el mĂ xim confort amb totes les prestacions. TambĂ© existeix la seva homĂČloga en noia, amb un flex de 85. Talles: 24-31

FREE TOUR WOMEN La Freetour representa un gran compromĂ­s entre pes i rendiment a la lĂ­nia free touring de la marca Movement. La seva construcciĂł, en Grilamid/Carboni, i el seu revestiment reforçat permeten de mantenir els peus perfectament sobre terrenys difĂ­cils. Fixeu-vos que, com la resta de calçat de la marca de la poma, l’ajust no es confia a les tradicionals quatre sivelles, atĂšs que Movement redefineix la comoditat i l’estabilitat amb la seva sivella de velcro que no defrauda. La Free Tour –tant en dona com en home– proporciona un recorregut sublim de 62° sense sacrificar la sensaciĂł sĂČlida d’una bota d’esquĂ­ real. El puny i la carcassa Grilamid Carbon donen confiança i la sola Sky Walk ofereix control i adherĂšncia addicionals quan se’ls necessita. Pesa 1.200 grams en la talla 24,5. Talles: 23-27,5

PROMACHINE 130 GW Bota inspirada en les millors unitats de competiciĂł, amb botĂ­ isotĂšrmic 3D Cork Fit i cordons, la qual cosa es tradueix en comoditat, precisiĂł i efectivitat. La llengĂŒeta Ă©s regulable en alçada, la carcassa Infrared, i la sola Grip Walk per a major seguretat i estabilitat. Els seus 1.870 grams demostren que Ă©s una bota prou lleugera dins del seu segment. Presenta un strap de 45mm, una forma de 98mm i un flex de 130. Ha estat desenvolupada per a esquiadors d’alt nivell, que busquin molta transmissiĂł i estabilitat com les que els pot oferir una bota de competiciĂł, perĂČ amb mĂ©s confort i calidesa. Una bota all mountain, 100% d’alt rendiment, que lidera una col.lecciĂł formada per vuit unitats. Talles: 24-30,5

PERFORMANCE La bota d’esquĂ­ Performance Ă©s lleugera i tĂšcnica, amb botĂ­ Palau o Ultralon, per a l’esquiador de muntanya a qui li agrada ascendir. Com en tota la col.lecciĂł de Movement en trobareu la versiĂł de dona i la versiĂł d’home, variant en pes i amplada. I, com la resta de la col.lecciĂł, ha rebut una encertada actualitzaciĂł, reforçant les seves prestacions, atĂšs que som davant d’una bota d’esquĂ­ de muntanya que us farĂ  pujar i baixar rĂ pidament. En mode de marxa, presenta 62o d’articulaciĂł del turmell i una combinaciĂł de sivella superior/ corretja d’alliberament rĂ pid. El botĂ­ Palau d’alta qualitat es pot modelar per calor. El tancament inferior utilitza un cable amb sivella per tirar en diverses direccions, oferint un ajustament rĂ pid i segur, amb un pes equilibrat de 1.200 grams en la talla 26. Talles: 24-30,5

STRIDER PRO 130 DYN Pertany a la col.lecciĂł all mountain, d’aproximaciĂł als grans reptes de la muntanya, desbloquejable a 45o, amb carcassa 100% personalitzable, botĂ­ Cork Fit, amb Primaloft, strap de 45mm, flex de 130 i soles Michelin Grip Walk per a una major seguretat i estabilitat, inserts Dynafit i una forma de 100mm. Proporciona un gran comportament a la pujada, i molta estabilitat i precisiĂł a la baixada. Destinada a esquiadors que busquin una bota molt completa i versĂ til, bona per a aproximacions i molt bona per a les baixades, tant dins com fora de la pista. A mĂ©s, ofereix una estĂštica molt atractiva i lidera un segment de Nordica format per quatre unitats. Talles: 22,5-31

153


Informe novetats botes 2020 - 2021 ROSSIGNOL HERO WORLD CUP 120 Aquesta bota no enganya a ningĂș, tant per la seva estĂštica agressiva com per les seves prestacions. EstĂ  pensada per aconseguir una major potĂšncia en l’esquĂ­ alpĂ­ de competiciĂł. Amb un nou disseny, englobat en la gamma Hero de Rossignol, aquest model tĂ© una carcassa amb una forma de 97mm i un flex de 120, a fi d’aconseguir el millor rendiment. La carcassa Dual Core desenvolupada en competiciĂł converteix la bota a una extensiĂł natural de la cama que millora la precisiĂł i ofereix un control total en cada viratge. Talles: 24-30,5

PURE PRO 100 L’ajust adequat amb el flex adequat. La Pure Pro 100 ofereix una potĂšncia i precisiĂł amb un nou disseny. La carcassa amb Sensor Blade s’ha concebut per reduir el pes i dirigir l’energia directament a l’esquĂ­. La forma especĂ­fica per a dona, de 100 mm, ofereix equilibri entre control i comoditat, mentre que el flex de 100 adapta el rendiment a la teva forma d’esquiar. Els botins inclouen aĂŻllament de llana de merino, el material natural mĂ©s cĂ lid, i grĂ cies al botĂ­ personalitzable es poden adaptar per oferir la mĂ xima comoditat, millorant tambĂ© l’esquiabilitat. Talles: 22-27,5

ALLSPEED PRO HEAT Corda’t les sivelles i llança’t a gaudir de la seva potĂšncia i calidesa. L’Allspeed Pro Heat compta amb la mateixa potĂšncia i precisiĂł personalitzable que l’Allspeed Pro, perĂČ amb un botĂ­ tĂšrmic per a mantenir abrigats els teus peus en totes les condicions canviants que ens podem trobar a les estacions d’esquĂ­. El botĂ­ tĂšrmic permet graduar-ne la temperatura, i tambĂ© pot accionarse via ‘bluetooth’ des del mĂČbil. La forma de 100 mm conserva l’equilibri entre control i comoditat, mentre que la carcassa amb Sensor Blade estĂ  dissenyada per a minimitzar el pes i fer una transmissiĂł eficient d’energia a l’esquĂ­. El flex de 100 Ă©s ajustable i permet personalitzar la bota de manera que s’adapti a la teva manera d’esquiar. Talles: 24-31,5 154


ROXA

SALOMON

R/FIT 130 I.R. Botes Overlap de pes molt lleuger i amb una duresa de 130. A Roxa asseguren que estem davant les botes all mountain esportives mĂ©s lleugeres que han ofert fins ara. Arquitectura simplificada de dues peces de ‘nova generació’ dissenyada perquĂš els esquiadors puguin gaudir d’un rendiment excepcional en muntanya i esquiar amb comoditat. Els seus punts forts sĂłn quatre: Els 102mm a l’empenya proporcionen un relleu modelat a les zones mĂ©s habituals d’adaptaciĂł, que es tradueix en major comoditat i eficĂ cia. A la vegada, el calçat Ă©s molt fĂ cil i a l’interior amaga el botĂ­ I.R. Freeride Liner MS, modelable per calor, el qual proporciona un ajustament excepcional, escalfor i un pes ultralleuger, afavorit per l’estructura 3D Cad. Talles: 24,5-32,5

SHIFT PRO 110 W AT Creada per a les enamorades dels descensos fluids en neu pols que volen, perĂČ, anar mĂ©s enllĂ , atĂšs que aquest model combina l’estabilitat i la potĂšncia d’una autĂšntica bota alpina amb la versatilitat d’una de touring. Dins o fora de la pista, canviar mai ha estat tan fĂ cil. L’ajust de 100mm de S/Pro i el botĂ­ Seamless, de disseny ergonĂČmic, combinats amb un insert Sensifit mĂ©s tou, proporcionen una entrada fĂ cil i un embolcall anatĂČmic. Per la seva banda, l’insert Coreframe millora el feedback amb el terreny i la transmissiĂł de potĂšncia a fi d’oferir un rendiment Ășnic en els descensos. I, de cara al backcountry, el mecanisme Surelock Skiwalk i la funciĂł de marxa del botĂ­ augmenten la mobilitat de la canya. Talles: 22-31,5

R3S 110 La construcciĂł Cabrio de Roxa, de tres peces – bota, canya i llengĂŒeta– assegura cĂČmodament el peu i la part inferior de la cama, i optimitza la flexiĂł suau i progressiva. Els models Cabrio sĂłn extremadament versĂ tils i brillen en condicions de terreny i neu variades. Representen l’avantguarda en el disseny de botes d’esquĂ­. Ens ho demostra el fet que les facin servir alguns dels millors esquiadors del mĂłn, com ara Glen Plake. El seu botĂ­ Biofit Last es pot termoformar en un tres i no res. La llengĂŒeta en poliamida ofereix una flexiĂł suau cap endavant amb rebot rĂ pid i mantĂ© el contacte amb la cama de l’esquiador durant tot el gir, proporcionant una excel.lent absorciĂł de les vibracions del terreny i una major sensibilitat. Talles: 24,5-32,5

SHIFT PRO 130 AT Creada per a esquiadors masculins enamorats de les baixades en neu pols a altes velocitats que volen, perĂČ, canviar d’aires ocasionalment i escalar nous pics, atĂšs que aquest model combina l’estabilitat i la potĂšncia d’una autĂšntica bota alpina amb la versatilitat d’una de touring que et permet gaudir de tota la muntanya. L’ajust inclusiu de 100mm de S/Pro i el botĂ­ Seamless de disseny ergonĂČmic, combinat amb un insert Sensifit mĂ©s tou, proporcionen una entrada tremendament fĂ cil i un embolcall anatĂČmic, amb la mĂ xima comoditat per al backcountry. Amb els seus 1,67kg, aquesta bota permet ascendir amb tota facilitat. El mecanisme Surelock i la funciĂł de marxa del botĂ­ augmenten la mobilitat de la canya, mentre que l’insert LT garanteix una transmissiĂł directa de la força. Talles: 22-31,5

R/FIT W 95 Aquesta bota all mountain adreçada a les dones destaca per la lleugeresa. Els seus punts forts sĂłn quatre: El botĂ­ 102 Biofit –de 102mm, proporciona un relleu modelat a les zones mĂ©s habituals d’adaptaciĂł. Els models CM Biofit tambĂ© sĂłn termomodelables–, un disseny que permet calçar-se i descalçar-se fĂ cilment, el material PU+ a la canya –el polĂ­mer proporciona una resistĂšncia estructural d’excepciĂł amb un pes ultralleuger i una gran capacitat de personalitzaciĂł grĂ cies a la calor– i a l’estructura Next Gen, que optimitza l’Ășs del material, afavorint la lleugeresa i oferint una resistĂšncia estructural increĂŻble. I tambĂ© s’ha de parlar del botĂ­ U75, dissenyat per a brillar en les fases d’ascens i esquĂ­. Els seus reforços al coll i a la llengĂŒeta de plĂ stic, amb la possibilitat de modelar aquest folre (turmell/talĂł i llengua) un 75% per calor, garanteixen el millor rendiment, ajust i comoditat. Talles: 22,5-27,5

S/PRO HV 120 Model d’home que adapta el llegendari ajust S/ Pro de Salomon a unes necessitats mĂ©s Ă mplies. Desenvolupada per a esquiadors que busquen el confort i el rendiment d’una bota S/Pro adaptada a una altra morfologia, aquest model de pista s’ha concebut amb una forma anatĂČmica de 102mm. Ara, la construcciĂł mĂ©s ampla de la carcassa ofereix fins i tot mĂ©s espai perquĂš puguis gaudir d’un major confort sense comprometre el teu rendiment a les pistes. Ajust inclusiu a l’instant: El doble insert Sensifit permet una entrada senzilla, mentre que la forma anatĂČmica de 102mm i el botĂ­ sense costures preformat proporcionen mĂ©s comoditat i un millor ajust per als peus mĂ©s amples. És totalment personalitzable grĂ cies al Custom Shell HD, i la construcciĂł Coreframe 360 permet personalitzar tambĂ© la canya, la carcassa i el botĂ­. Talles: 24-33,5 155


Informe novetats botes 2020 - 2021 SCARPA MAESTRALE RS Canvi d’estĂštica per a una de les botes referents dins del catĂ leg de la firma italiana. Adreçada a les aproximacions, enguany aquesta bota Ă©s mĂ©s lleugera (1.440 grams en la talla 27), mĂ©s rĂ­gida i mĂ©s cĂČmoda, alhora que mĂ©s sostenible, atĂšs que Ă©s respectuosa amb el medi ambient en l’elecciĂł de materials per a la seva construcciĂł, i hi incorpora la tecnologia Recco per a una major facilitat de recerca en cas de ser vĂ­ctima d’una allau. El botĂ­, pensat per a un Ășs de muntanya, Ă©s termoformabe i presenta els reforços adients a les zones adequades. La sola Vibram aporta seguretat i comoditat, i confia en tres ganxos i un finger strap per a l’ajust. Talles: 24,5-32

ALIEN 1.0 Model destinat a qui viu per a la competiciĂł skimo i per a qui es mira el pes de les botes amb lupa alhora que el rendiment li resulta clau. Amb una canya de carboni, una carcassa inferior de Grilamid amb infusiĂł de carboni, botĂ­ Intuition, sola Vibram i un nou sistema de cordons Boa interns, sinĂČnim de comoditat, lleugeresa i eficĂ cia, la redissenyada Alien 1.0 Ă©s la bota lleugera de Scarpa adreçada a les curses per als competidors de skimo, com ho demostren els seus 785 grams en la talla 27. Talles: 24-30

F1 LT Combinant elements ultralleugers de les seves botes de cursa Alien amb un disseny mĂ©s versĂ til i orientat al backcountry, la nova F1 LT Ă©s la bota de muntanya mĂ©s lleugera de la firma italiana (990 grams en la talla 27), optimitzada per a missions d’alt quilometratge, travessies ambicioses i descensos tĂšcnics d’alpinisme amb esquĂ­s. La carcassa i la canya LFT de Carbon Grilamid ofereixen una increĂŻble relaciĂł potĂšncia-pes. El marc de torsiĂł Lambda 3D augmenta l’estabilitat lateral i el rendiment en baixada. El mecanisme d’esquĂ­ Speed Lock Ă©s resistent, precĂ­s i fĂ cil d’utilitzar. El Sistema BoaÂź Fit per a un ajust rĂ pid i segur, mentre el sistema de polaina impermeable proporciona una protecciĂł total contra la neu. Una nova bota de Scarpa que arriba per a seduir, tant per la seva estĂštica com per les seves prestacions. Talles: 24 - 31

156


SCOTT

TECNICA

SCOTT FREEGUIDE CARBON És una bota totalment nova. El perfil d’usuari Ă©s l’esquiador que busca baixades extremes en les seves sortides de skimo. S’ha de destacar la llengĂŒeta de dues peces, la qual ofereix un gran angle de rotaciĂł i caminabilitat, alhora que una flexiĂł progressiva i natural. A la vegada, el botĂ­ ultraconfortable incorpora el sistema de llaçada Boa en comptes de cordons. TambĂ© cal fer esment de les soles de goma desmuntables i reemplaçables, sense oblidar que l’increĂŻble ajustament de la carcassa de fibra de carboni –visible a la mateixa carcassa– ofereix una transmissiĂł d’energia precisa i potent per a obtenir un alt rendiment a les baixades. Talles: 25-29.5

MACH1 130 MV El vaixell insígnia de Tecnica que triomfa a les pistes. La Mach1 està consolidada i reconeguda en el sector de les botes d’alt rendiment. Dissenyada per a esquiadors potents i amb bon nivell, ofereix una combinació perfecta de precisió en la transferùncia de la força, control total i comoditat. Personalitzable al 100% amb la seva tecnologia patentada C.A.S., gràcies a la qual es pot termoformar en un tres i no res, i amb una màxima eficàcia tant al botí com a la carcassa. Una bota de forma 100mm, que a l’interior presenta el botí C.A.S. Ultrafit Pro Race, que confia l’ajust a quatre sivelles microajustables d’alumini i a una corretja superior de 45mm. Talles: 24-32,5

CELESTE Sis sĂłn els punts que defineixen aquesta bota de ski touring pensada per a les noies. Disseny especĂ­fic pensant en els peus de les esquiadores, bloqueig automĂ tic, mĂ xima adherĂšncia, amortidor per a una millor sensaciĂł a l’hora d’esquiar, major rendiment i millor flexiĂł. Una bota que enguany es presenta renovada amb sola Vibram i amb aquesta Ășnica combinaciĂł de colors. A mĂ©s, es beneficia del treball de la tecnologia PowerLite. Les botes PowerLite es fabriquen a partir de grilamid, el que les fa mĂ©s rĂ­gides, lleugeres i primes que altres carcasses lleugeres. Amb un ajust ergonĂČmic i facilitat d’Ășs, aquestes botes no nomĂ©s esquien bĂ© per la seva lleugeresa, sinĂł que tambĂ© ho fan molt bĂ©, donada la tecnologia que calcen. Talles: 23-27.5

MACH1 PRO W LV La potĂšncia i la comoditat mai han estat mĂ©s unides! La Mach1 Pro Woman Ă©s la bota ideal per a esquiadores amb un bon nivell que no volen renunciar a la comoditat ni a un gran poder tĂšrmic. GrĂ cies als microcristalls de la tecnologia Celliant del botĂ­, s’aconsegueix que retorni al cos la calor que es genera. Tant el botĂ­ com la carcassa, amb la premiada tecnologia patentada C.A.S. i CUFF, sĂłn personalitzables. TĂ© una forma de 98mm, adreçada a la pista, amb quatre sivelles microajustables d’alumini, acompanyades d’una corretja superior de 35mm i d’un botĂ­ que, com dĂšiem, Ă©s ajustable i molt confortable, garantint la comoditat i l’escalfor al mĂ xim. Talles: 3-8,5

ORBIT La Scott Orbit Ă©s una bota de muntanya orientada a les pujades perĂČ que, alhora, ofereix el rendiment desitjat a les baixades. El que se sacrifica en pes es compensa amb una bota molt estable, amb una canya mĂ©s alta per a un major rendiment en baixada i amb un sistema de sivella/ corretja que estalvia temps i esforç durant les transicions. El sistema de bloqueig “sivella-roda de cadell” permet un ajust rĂ pid i senzill. El tancament a la zona de l’empenya ha estat optimitzat i esmorteeix les vibracions del terreny a la perfecciĂł, el que Ă©s sinĂČnim de comoditat i rendiment. TambĂ© incorpora la tecnologia PowerLite –cap compromĂ­s entre rendiment d’esquĂ­, pes i comoditat– i tĂ© fa 1.235 grams en la talla 26,5. Talles: 23-31,5

COCHISE 130 DYN Carcassa ultralleugera, que es pot desblocar, amb un rang de moviment de 42o i flexiĂł de 130... Aquesta Ă©s la targeta de presentaciĂł de la mĂ©s que reconeguda Cochise 130 de freeride, que l’actual temporada arriba amb una imatge renovada i amb una forma de 99mm. Som davant la bota mĂ©s polivalent de Tecnica, atĂšs que ens permet de rebentar la neu mĂ©s dura amb la seva gran transmissiĂł de força a l’esquĂ­ o de fer sortides amb fixacions que es poden desbloquejar grĂ cies al seu gran rang de moviment i un pes mĂ©s que correcte per a aquesta mena de botes. La tecnologia patentada Custom Adaptive Shell (C.A.S.) permet personalitzar-la. Disposa de soles intercanviables, d’un botĂ­ termoformable Ultrafit Pro-C.A.S, amb la carcassa i la canya de poliĂšter, i l’ajust a cĂ rrec de quatre ganxos microajustables d’alumini i una corretja superior de 45mm. Talles: 22.0 - 31.0

157


clubs DelegaciĂł Central

AEM Asociación Española de Mushers Av. Canaletes, 47, baixos 08719 Jorba Tel. 653 771 156 i 937 883 254 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889

GRAN Club d’Esquí Granollers (Vallùs Oriental) C/ Girona, 50 08402 Granollers Tel. 938 793 680 i 663 025 293

CCLF Club Canicross Les Franqueses Plaça Can Prat, 2, 1r 2a 08520 Les Franqueses Vallés Tel. 637 355 699

GRANUEC Club Esportiu Granuec de CompeticiĂł C/ Girona, 50 08402 Barcelona Tel. 938 793 689

CEB Club d’EsquĂ­ BerguedĂ  (BerguedĂ ) C/ PĂ­o Baroja, 6 08600 Berga Tel. 938 211 674 CEC Centre Excurs. Catalunya (Barcelona) C/ ParadĂ­s, 10 08012 Barcelona Tel. 933 152 311 Fax 933 151 408 CEFC Club EsquĂ­ Familiar Cerdanya (Barcelona) C/ Josep Maria Sert, 20-22 B, 08173 Sant Cugat del VallĂ©s CEMAD Centre Excurs. Madteam C/ Reig i Bonet,12-14 Esc.A 2Âș 4ÂȘ 08024 Barcelona CET Centre Excursionista Terrassa (Club d’EsquĂ­ Terrassa) (VallĂšs Occidental) C/ Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa Tel./Fax 937 333 804 COMA Club dÂŽEsquĂ­ La Coma (VallĂšs Occidental) C/ Carles Riba , 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del VallĂšs Tel. 629 738 910 CQUIE Centre Quitxalla Exc. de Puig-Reig (Barcelona) C/ Les Abelles, 30 08692 Puig-Reig Tel. 938 380 166 CSO Club de Curling Sporting l’Olla (VallĂšs Oriental) C/ La Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt Tel. 938 416 510 ECM Manlleu EsquĂ­ Club (Osona) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu Tel. 938 511 406 i 626 745 960

PC Club d’Esquí Port del Comte (Lleida) C/ Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 492 375 RCD Real Club Deportivo Espanyol De Barcelona Av. Baix Llobregat, 100 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 292 77 13 Fax 93 425 45 52 SEUCC Unió Caravanista de Catalunya (Barcelona) C/ Aragó, 416, 1-3 08013 Barcelona Tel. 932 450 500 SOL Club d’Esquí Solsona Casal de Cultura, Local 27 25280 Solsona Tel./Fax 973 483 875 UEC-S Unió Excursionista CatalunyaSants (Barcelona) C/ Jocs Florals, 51-53 08014 Barcelona Tel. 933 325 494 Fax 933 311 012 UES Unió Excursionista Sabadell (Vallùs Occidental) C/ Salut, 14-16 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 Fax 937 250 590SJ Agr. St. Jordi Empl. Caixa Estalvis de Catalunya (Barcelona) C/ Diputació, 188-196, baixos 08011 Barcelona Tel. 934 538 027 i 656 900 488 Fax 934 533 26 TEC Club d’Esquí Torelló (Osona) Apartat de Correus 147 08570 Torelló Tel. 938 505 146

DelegaciĂł Occidental AEP AssociaciĂł Esportiva Pallars (Pallars SobirĂ ) Apartat de Correus 9 25560 Sort Tel. 973 621 457 Tel. 608 101 033 CEL Centre Excursionista Lleida (SegriĂ ) C/ Comerç, 25 25007 Lleida Tel. 973 242 329 CENA Club EsquĂ­ NĂČrdic de l’Arp (Alt Urgell) C/ De la Font, 12-14, 2n 2a 08243 Manresa Tel. 627 255 051 CEPP Club d’EsquĂ­ Port AinĂ© Pallars Av Flora Cadena, 6 25594 Rialp Tel./Fax 973 621 209 CEPS Club d’EsquĂ­ la Pobla de Segur C/ De la Font, s/n 25500 La Pobla de Segur Tel. 973 680 098 Tel. 699 304 030 CES Club d’EsquĂ­ Surf de Neu Vall de BoĂ­ (Alta Ribagorça) Plaça Sant MartĂ­, 7, 1r 25528 TaĂŒll Tel. 973 696 283 i 646 730 453 Fax 973 696 283 EEC Espot EsquĂ­ Clubs Valls d’Àneu (Pallars SobirĂ ) C/ Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 156 GER Grup d’Empresa Ribagorçana (Alta Ribagorça) Av. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 472

Delegació Oriental ALCE Alpine Line Club D’Esports (Cerdanya) C/ Solana, 3 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 465 BELLVER Club d’Esquí Bellver (Cerdanya) Av. Pere Sicart, Torre de Sant Josep25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 182

GARTIC Club Esportiu Gos Artic C/ DiputaciĂł, 211 08011 Barcelona Tel. 637 798 282

VCE VoltregĂ  EsquĂ­ Club (Osona) Ronda Navarra, 12 08510 Roda de Ter Tel. 938 507 978 i 626 946 001 Fax 938 512 256

CANMC Club AlpĂ­ NĂșria Masella Cerdanya (Cerdanya) Av. Pirineus, 23, baixos 17520 PuigcerdĂ  Tel. 972 140 579 Fax 972 883 041

GOSCAT Club Canicross GosEsport Catalunya C/de la Cova, 6 08294 El Bruc gosesport.cat@gmail.com

VIC Club d’Esquí Vic (Osona) Apartat de Correus 129 08500 Vic Tel. 938 862 766

CEI Club EsquĂ­ Internacional (Cerdanya) Apartat de Correus 48 17520 PuigcerdĂ  Tel. 666 54 36 37

CEAC Club EsquĂ­ AlpĂ­ CeretĂ  (Cerdanya) Espanya, 27 17520 PuigcerdĂ  Tel. 619 567 555 Fax 972 882 006 CEAP Club dÂŽEsquĂ­ AlpĂ­ Pirineus (Cerdanya) C/ de l’EsglĂ©sia, Edifici CĂšrvol Blanc, s/n 17537 La Molina Tel. 933 303 008, 663 740 902 i 972 892 210 CEFUC Club EsquĂ­ Fons Urgellet Cerdanya (Cerdanya) C/ Sant Just, 6 25700 La Seu d’Urgell CEMT Club Esportiu Masella Team (Cerdanya) Av. Peu de Pistes, s/n 17538 Masella Tel. 972 144 000 Fax 972 890 078 Club Esportiu de Patinatge ArtĂ­stic de PuigcerdĂ  C/ RamĂłn Condomines s/n 17500 PuigcerdĂ  Tel. 607 946 900 CER Centre Excursionista de Ripoll (RipollĂšs) Apartat de Correus 51 17500 Ripoll Tel./Fax 972 700 540 CEPAP Club Esportiu Patinatge ArtĂ­stic de PuigcerdĂ  Ramon Condomines, s/n Poliesportiu 17500 PuigcerdĂ  Tel. 607 946 900 Club Snowboard & Freeski Cerdanya (RipollĂšs) Central, 29, Ă tic 2 17538 Alp Tel. 680 213 696 CPE Club Pirinenc L’Esquella (RipollĂšs) Mestre Isern, 24 17534 Pardines CIM EsquĂ­ Club Cim (Cerdanya) Av. del Segre 50 17520 PuigcerdĂ  Tel. 937 278 368 ELIT C. Esq. LĂșdic i Tec. Cerdanya-Masella (Cerdanya) C/ Nord, 27 17538 Alp Tel. 972 144 330 FCSS Freestyle Club Ski & Snow La Molina (Cerdanya) Av. Supermolina, 1 17537 La Molina Tel. 972 892 157, 972 145 116 i 679 957 969 Fax 972 892 707

158

FON Club d’Esquí Fontalba (Cerdanya) C/ San Quintí, 20, baixos 17534 Ribes de Freser Tel./Fax 972 729 075 GEIEG Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Gironùs) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel. 972 202 946 GEC Grup Exc. Campdevànol (Ripollùs) Apartat de Correus 15 17530 Campdevànol Tel. 972 712 171 GNA Club d’Esquí Girona (Gironùs) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tel. 972 203 802 Tel. 639 050 692 GPUIG Club Gel Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà Tel. 610 093 333 Tel. 620 518 318 LLIVI Club d’Esquí Llívia (Cerdanya) C/ de l’Esport, s/n 17527 Llívia Tel./Fax 972 146 100 LMCE La Molina Club d’Esports (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 650 619 708 Tel. 627 981 596 MEGA Esquí Club Mega Neu (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 972 145 062 MLEC ESQUÍ CLUB (Cerdanya) Hotel Roc Blanc Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina Tel. 938 257 016 Tel. 667 563 606 PAT Associació Play and Train (Cerdanya) Camí Vell d’Alp, 22 (Escadarcs) 17538 Alp Tel. 687 518 500 PEC Club d’Esquí Puigcerdà (Cerdanya) C/ Major, 50, Local Entitats 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 093 Fax 972 883 032

PPUIG Club Poliesportiu PuigcerdĂ  (Cerdanya) Apartat de Correus 11 17520 PuigcerdĂ  Tel. 972 880 243 Fax 972 881 979 SCOG Ski Club OlĂ­mpia GERG Ctra Vella 15 - Poliesportiu 17539 Ger Tel. 608 147 173 RACC Reial AutomĂČbil Club Catalunya (GironĂšs) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tel. 972 892 023 i 685 190 491 SCC Ski Club Camprodon (RipollĂšs) Ctra. de MollĂł, km.11,300 PavellĂł Llandrius - Desp. 2 17867 Camprodon Tel. 972 74 08 84 Fax 972 74 07 37

DelegaciĂł Val d’Aran AISC Ainhoa Ibarra Ski Club Cardenau Casañes 13, casa 4 25598 SalardĂș Tel. 606 951 147 ANEC Aran NĂČrdic EsquĂ­ Club C/ Sant MartĂ­, 19 25598 Gessa Tel. 973 645 954 i 616 774 908 CAEI Club AranĂ©s Esports d’Iuern C/ Arnals, 7 25530 Vielha Tel. 973 642 057 Fax 973 642 409 CEGVA Club Esports de GĂšu Val d’Aran Av. Garona, 33 (Palai de GĂšu) Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CCVA Club Curling Val d’Aran Av. Garona, 33 (Palai de GĂšu) Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CEVA Club EsquĂ­ Val d’Aran C/ Major 33 25537 Aubert COPOS Copos Ski Club Apartamentos Elurra, s/n 25539 Betren Tel. 973 640 024 Fax 973 642 825 MAC Assoc. Exc. Montanha Aran Club C/ Pansaueth,4 25598 SalardĂș Tel. 630 050 927 i 973 644 186


neu professionals

A


DEMANA LA TEVA ASSEGURANÇA DE LLEURE PER ALS ESPORTS D’HIVERN! BUTLLETA DOMICILIACIÓ BANCÀRIA TARGENEU (64€) TN FAMILIAR 3P(141€)

TN INFANTIL (41€) TN FAMILIAR 4P(153€)

MULTIRISC (133€)

MR INFANTIL (72€)

MR FAMILIAR 3P(309€)

MR FAMILIAR 4P(351€)

Cognom 1.................................................Cognom 2......................................................... Nom ........................................................ DNI....................................................................... Adreça.................................................................................................................................... Codi Postal ........................................... PoblaciĂł .............................................................. TelĂšfon ................................................. Data de naixement ............................................ E-mail...................................................................................................................................... NÂș targeneu temporada anterior .....................................................................................

DADES DEL COMPTE BANCARI IBAN ............... Entitat ............... Of............... DC....... NÂș compte..................................... Nom del titular del compte................................................................................................ DNI........................................................... Signatura

MĂ©s info a www.fceh.cat FederaciĂł Catalana d’Esports d’Hivern - Rambla GuipĂșscoa nÂș 23-25, 1e E 08018 Barcelona - Tel. 93 415 55 44 - Fax. 93 237 85 26

160



Eslàloms d’alt voltatge. Audi e-tron Sportback. 100% elùctric.

Home of quattro Consum d’electricitat combinat: 21,4-25,7 kW h/100 km. Emissió combinada de CO₂: 0 g/km (NEDC: 0 g/km).

Audi patrocinador oficial de Baqueira Beret i Sierra Nevada


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.