Page 1

ESPORTS D’HIVERN

ANY XXII • TEMPORADA 20/21 • NÚM. 1 • PREU 4€

PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D’ESPORTS D’HIVERN

www.laneualdia.cat

www.esportsdhivern.cat

Actualitat Esquiar en temps de Covid Aventura Descens del K2 Entrevistes Mònica Bosch / Henrik Kristoffersen Estacions Boí Taüll Ecologia La petjada de carboni Material 100 esquís i botes novetat 2021



#unpaísunequip

Perquè ens hi juguem molt,

fem-ho bé Un país, un equip

esportcat

@esportcat

esportcat

esport.gencat.cat


Be aware of what you wear Tus baselayers favoritas son ahora las mรกs sostenibles: Performance Warm ECO - Hecha con hilo reciclado. Active Warm Eco - Hecha 100% con hilo reciclado.

#zeroexcuses

BE AWARE OF WHAT YOU WEAR odlo.com/sustainable


sumari 38

58

44

90

52

144

editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas

cap de redacció

Celes Piedrabuena

cap de producció

Pancho Pi-Suñer Osés redacció

Neus Cardiel

maquetació

MPD & Arts, David Albarracín, Mònica Gil coordinació FCEH

David Giménez

administració

María Jesús Torres

correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat www.laneualdia.cat impressió

Gráficas GÓMEZ BOJ (PRINTED IN SPAIN) distribució

SGEL (Barcelona) preu

4 Euros, IVA inclòs edita

Media Pro Dynamic, S.L. Sant Gervasi de Cassoles, 79 , Baixos 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 @ redacció: hivern@mpd.es @ publicitat: mpd@mpd.es Dipòsit Legal: B-17593-1996 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D’HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d’Hivern, i és liure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

Federació Catalana d’Esports d’Hivern President: Mònica Bosch

Rambla Guipúscoa nº 23-25, 1e E 08018 Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat

ESPORTS D’HIVERN #62 Actualitat 008 Mònica Bosch, presidenta de la FECH 012 Qui és qui? 028 Equips de neu de la FECH 030 Promoció escolar, una realitat consolidada 034 Albert de Gràcia (Meteopirineus Catalans) 038 Esquiar en temps de Covid-19 044 Boí Taüll, patrimoni de l’esquí 052 La petjada de carboni 058 La riquesa dels canons de neu 066 Històric descens del k2 amb esquís 072 Cara a cara a 4.000 metres 076 Kamtxatka, bellesa primitiva 082 Copa del Món 090 Henrik Kristoffersen 100 Les disciplines de la FECH

Material 108 Marc Gombau 112 Ceres ecològiques 114 Passió pels esquís artesans 118 Manual del comprador 122 Novetats esquís 2021 144 Novetats botes 2021 Seccions 004 editorial 006 opinió 014 notícies 042 targeneu - multirisc 064 floc comte amb l’skimo 094 competició 096 la federació informa 158 clubs LICENSED MARKS:

Els esquiadors cuidem la natura, per això aquesta revista està editada amb paper i tintes responsables amb el medi ambient.

R GRÁ

Cradle to Cradle Certified™ Silver

Institucions i Entitats col·laboradores:

Revista membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català

THE LICENSED MARKS IDENTIFIED ABOVE MAY BE LICENSED TO:

hubergroup Deutschland Gm FOR THE BELOW LISTED CERTIFIED PRODUCTS ASSOCIATED WITH THE NAME:

hubergroup Eco-Offset Ink Pre

Amb la col·laboració de Cradle to Cradle Products Innovation Institute ISSUE DATE CERTIFICATION #

3147

13 September 2017

EXPIRATION DATE

12 September 2019

LEAD ASSESSMENT BODY: EPEA GmbH

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

Foto: ©HEAD

Only the following products the scope of this certificatio Agreement:

Empreses col·laboradores:

hubergroup Eco-Offset Ink

ANY XXII TEMPORADA 20-21

3

Certified under Version 3.1 of the Cradle to Cradle Certified™ Product Standard Use of Licensed Marks is subject to terms and conditions of the C2CPII Trademark License Agreement and Trademark U Cradle to Cradle Certified™ is a certification mark licensed by the Cradle to Cradle Products Innovation Institute


editorial Foto: Espot/FGC

Una finestra d’oportunitats en temps d’adversitats A ningú se li escapa que vivim moments especialment complicats, arran de la pandèmia de la Covid-19 que ha marcat de forma molt intensa el 2020. Les circumstàncies, sovint capritxoses, han determinat que aquest any del tot incert coincideixi amb un relleu a la presidència, després de la fi del mandat de l’Òscar Cruz. Un canvi de junta directiva a la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, amb nou equip al capdavant, que engega una nova etapa fins al 2024 amb nombroses idees al cap i moltes ganes de treballar i d’afrontar els reptes que s’esdevindran.

Un període de quatre anys al capdavant d’una entitat que ens permetrà treballar per l’esport, en tots els seus angles, i situar-lo al centre del tauler, per involucrar-ne totes les peces possibles. Desenvolupar un projecte esportiu de referència, potenciar la popularització i promoció dels esports d’hivern i impulsar la formació esportiva des de la base fins a la tecnificació i l’alt rendiment, són alguns dels propòsits més essencials, basats en unes línies mestres molt clares. Afortunadament, al llarg de la meva trajectòria he pogut aprendre i viure el món de l’esport des de diversos vessants. D’esportista, formada en un Club i posteriorment tecnificada a la Federació, a directora general i ara presidenta de l’entitat, he constatat l’incalculable valor dels Clubs, l’alma mater dels esports d’hivern i la pedrera dels equips de tecnificació de la Federació.

El primer, la crisi sanitària actual, que volem convertir-la en una oportunitat per als esports d’hivern. Ara, més que mai, és moment de potenciar les virtuts que engloben els nostres esports, la majoria practicats a l’aire lliure, en contacte amb la natura, amb distanciament social i ben protegits. Perquè l’esport és salut. I per això, hem preparat un calendari ple d’activitats que compleixen amb tots els protocols establerts. Amb els principals integrants del sector, com estacions d’esquí, pistes de gel i Clubs, estem treballant coordinats per tirar endavant les nostres activitats amb total seguretat. Ara, més que mai, és fonamental actuar tots units.

Treballar de la mà de tots ells, des del més petit al més gran, ens permetrà gaudir d’uns esports d’hivern més forts, competitius, atractius i únics. Està a les nostres mans. Compto amb tots vosaltres!

Crec que per superar el complex escenari actual es requereix, entre altres aptituds, valentia, experiència, coneixement i molta capacitat de treball. Ingredients que estic segura reuneixen, amb escreix, els companys i companyes que conformen la nova junta directiva, i que podeu conèixer una mica millor mitjançant l’article ‘Qui és Qui?’ d’aquest número.

Mònica Bosch i Forrellad Presidenta de la FCEH

4


La natura a un sol pas I el primer pas per gaudir de l’hivern a la natura és descobrir tot el que trobaràs a les estacions de muntanya del Pirineu català. Neu i experiències en espais naturals únics molt més a prop del que t’imagines.


opinió Foto: © Baqueira

AQUEST EXEMPLAR ESTÀ EDITAT AMB PAPERS I TINTES 100X100 RESPECTUOSES AMB EL MEDI AMBIENT

MIRANT AL FUTUR. QUINA MUNTANYA VOLEM PELS NOSTRES FILLS? El sotrac que va representar l’arribada de la Covid-19 i el sobtat tancament de les estacions d’esquí, en una temporada que hagués estat històrica, ens va emprenyar. El posterior confinament va ser molt dur, sense poder accedir al medi natural, i ara que encarem l’hivern, farà que mirem la muntanya d’una altra manera. Estar tancats durant tres mesos i la posterior eclosió de gent envaint-la ens haurà fet pensar en els beneficis que ens proporcionen el medi natural i les estacions d’esquí com a part important d’aquest, com l’estem tractant i com volem que quedi pels nostres fills. Segur que el lector, com ens ha passat a l’equip de redacció, s’haurà esgarrifat amb moltes imatges d’aquest estiu i tardor. Igual que amb el teletreball o la compra online, que han arribat per a quedar-se, la gent ha descobert els beneficis de la natura… i crec que projectant-ho al futur, s’ha d’intentar posar ordre. Som en un canvi generacional, i encara som a temps per a conscienciar a la joventut que puja o als nous “muntanyencs”, que per a molts d’ells, la muntanya representa una activitat “d’un sol ús”, quan molts ja sabem que si ho mirem dins del cicle de la vida del planeta, és molt més. Pel futur de la muntanya, juguen molts factors,

normalment entrelligats, i en els quals podem intervenir de moltes maneres. El canvi climàtic i el medi ambient, estan al cap de tots: “es podrà esquiar?”, la desforestació i els incendis, la conservació dels espais naturals, tant pels qui en gaudim com per les infraestructures…

EN UNA ÈPOCA ON TOTS VIVIM SUPERCONNECTATS, BUSQUEM LA NATURA PER A DESCONNECTAR

Els usuaris: Té lògica tanta construcció si només s’ocupa com a segona residència? Com gestionarem les vacances i la disponibilitat d’accedir-hi d’acord amb el teletreball? Els nostres joves: Estimen i senten realment la muntanya? Aquí apareix la dialèctica entre l’ús del medi natural com un espai d’oci o l’extensió d’un centre d’entrenament i la valoració d’aquesta per ella mateixa. Sent igual la muntanya un snowboarder surfejant un half-pipe amb auriculars que un practicant de raquetes pel mig del bosc? Tot això representa un plegat de temes que de 6

ben segur ens fan pensar a molts de nosaltres, però també a molts locals i institucions que han vist que la gent de les ciutats els és imprescindible per a tirar endavant la vida a les valls. Satisfer la demanda condicionarà l’oferta del futur perquè aquesta s’integri i sigui engrescadora. Nosaltres amb aquesta revista, d’una temporada que desitgem que sigui el millor possible, intentem fer un primer pas, introduint, al marge dels continguts habituals, alguns més ad hoc amb el que esteu llegint, com són materials ecològics o com s’està treballant la petjada de carboni a algunes de les nostres estacions. I a més, com a contribució, aquesta revista està editada amb papers i tintes 100x100 respectuoses amb el medi ambient. Potser trobareu que algunes fotografies han baixat de qualitat, però a la llarga ens compensarà, perquè ens servirà per a fer un producte més sostenible i respectuós, que ens farà millorar la qualitat de la vida futura a tots. Bon esquí i millor muntanya,

Panxo Pi-Suñer Editor



Mònica Bosch, presidenta de la FCEH

ENTREVISTA A

MÒNICA BOSCH PRESIDENTA DE LA FCEH

Amb una candidatura reforçada i una àmplia experiència federativa, Mònica Bosch i Forrellad (Sabadell, 09/09/1972) es converteix en la primera presidenta electa de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern. Mantenir un model econòmic d’èxit, implementar una visió 360 graus dels esports d’hivern, reforçar la connexió amb els Clubs i contribuir al projecte olímpic Pirineus Barcelona, eixos principals del seu mandat. I per fer-ho estarà rodejada d’una Junta Directiva fresca, més femenina –el 41% són dones– i compromesa per afrontar els reptes de futur. El primer, la incertesa generada per la Covid-19.

“VOLEM QUE LA GENT SE SENTI ORGULLOSA DE FORMAR PART DE LA FAMÍLIA DELS ESPORTS D’HIVERN” David Giménez

FECH

8


LA TRAJECTÒRIA FEDERATIVA, UN AVAL Enhorabona pel càrrec. Hi hauria preferit arribar tenint competència, amb una candidatura alternativa? Sí i no. Per una part, el vot és un exercici democràtic, on es poden escollir diferents propostes i visions, i fins i tot pel meu esperit competitiu m’hauria agradat veure una alternativa. Ara bé, és cert que ens trobem en uns moments molt complexos, amb la crisi sanitària, on no hauria ajudat un procés electoral llarg. De directora a presidenta. Si algun aval pot demostrar és l’experiència al capdavant de l’entitat. Certament he pogut passar per tots els nivells, excepte el de tècnica esportiva. I he pogut acumular experiència, coneixement i visió de futur. Sobretot, crec que m’ha ajudat l’etapa de corredora, perquè m’aporta aquell sisè sentit que et fa ser més sensible amb segons què. I et fa posar el focus en l’esport, que al final ha de ser el gran protagonista. Quins són els principals reptes que es planteja en els pròxims quatre anys? Els grans eixos que presentem des de la Junta Directiva són quatre, començant per l’organització i viabilitat econòmica. Des de la junta treballarem per projectes per estar tots connectats i vinculats amb el dia a dia de la Federació. No volem ser una junta purament representativa, sinó poder incidir en la tasca executiva.

“DES DE LA FEDERACIÓ HEM DE SABER CONNECTAR MILLOR AMB ELS CLUBS, QUE PERCEBIN QUE ESTEM AL SEU COSTAT”

El segon eix, l’esport 360º. Què significa? Els darrers vuit anys la FCEH estava sotmesa a un pla de viabilitat, a causa d’una situació econòmica complicada. Gràcies a la bona gestió dels darrers anys, ja no tenim aquesta pressió i ara podem centrar els esforços en la gestió esportiva, amb una visió de l’esport que incideixi en tots els seus vessants. Popularitzar els esports d’hivern, generar programes de tecnificació de més qualitat, i definir plans de desenvolupament esportiu amb els Clubs... El treball amb els Clubs serà prioritari i representa, com a tal, el tercer eix del projecte. I el quart eix? El projecte olímpic i paralímpic Pirineus Barcelona, que fa anys que s’està treballant amb un paper molt actiu de la Federació. El dossier tècnic està acabat i només falta que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) oficialitzi la candidatura al Comitè Olímpic Internacional (CIO).

9

Un mandat que comença envoltat de la incertesa que genera la Covid19. Com es preveu la temporada? Des de la Junta hem creat una Comissió Covid per adaptar els calendaris i els reglaments al context actual. També estem treballant a flexibilitzar la participació en les Lligues Catalanes, ja que és previsible que hi hagi constants baixes d’esportistes i, fins i tot, d’equips sencers de Clubs durant la temporada. Tenim moltes ganes de dur a terme competicions però hem de ser conscients de la realitat i les limitacions que ens trobarem. El que no ha canviat és el pes dels esportistes catalans en les estructures estatals. L’esport d’hivern català és el que aporta més esportistes als equips estatals, i ha de continuar sent així. Crec que tots hem de tenir clares les regles del joc i els criteris necessaris per passar d’una estructura a una altra. La coordinació entre les diferents etapes formatives, l’esport de base (Clubs), la tecnificació (Federacions autonòmiques) i l’alt rendiment (Federacions espanyoles) és bàsica perquè funcioni l’engranatge.

FORTALESES I DEBILITATS La producció de talent en els diferents esports d’hivern és una de les fortaleses actuals de la FCEH. Quines altres en destacaria? Per davant de tot l’esport de base i el bon treball que duen a terme els nostres Clubs. Tenim mitjans i recursos, gràcies a l’aposta que, des de fa uns anys, fa la Generalitat de Catalunya


Mònica Bosch, presidenta de la FCEH pels esports d’hivern. Però no ens volem conformar amb això. Encara ens falta una mica per arribar al nivell internacional que ens agradaria. Estem convençuts que si desenvolupem una línia esportiva conjunta des de la base a la tecnificació, apostant per la formació continua, farem un pas endavant qualitatiu. I quines debilitats ha detectat? Hauríem d’intentar professionalitzar encara més l’estructura federativa, amb un gerent i un director esportiu que puguin aportar un salt qualitatiu als programes esportius i uns comitès que comptin amb suport professional. I ser coherents amb l’estacionalitat dels nostres esports, donant el millor servei al nostre col. lectiu.

ELS CLUBS I LES DONES, ACTIUS A EMPODERAR Ha citat ja diverses vegades els Clubs. Com veu el paper que tenen actualment? Ens hi hem d’acostar encara més, que vegin en la Federació un actiu que ofereix serveis que li faciliten el dia a dia. Els Clubs no es poden sentir mai sols. I els clubs més petits, que potser no tenen llicències de competició però fan activitats, que vegin en la Federació una aportació constant. En certa manera, desinstitucionalitzar una mica la Federació. Sí, perquè moltes vegades ens veuen com aquells que fan reglaments, calendaris, que exigeixen

© Germán Parga

una llicència... i al final és una part de regulació esportiva que hem de seguir fent. Però ens hem de saber explicar millor per ensenyar que treballem per als Clubs i per a tot el col.lectiu d’esports d’hivern. El que desitjaria és que se sentin orgullosos de formar part de la família de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, perquè la formem tots. Però aquest és un sentiment que no podem imposar, ens l’hem de guanyar.

“UNA PISTA DE GEL TÉ MENYS COST ENERGÈTIC I DE MANTENIMENT QUE UNA PISCINA OLÍMPICA”

Arriba una dona a la presidència de la FCEH. Pot ser una palanca per impulsar l’esport femení? Sens dubte que ho és i ho serà, però jo ho veig amb normalitat. Per a mi no hauria de ser cap sorpresa que, en el cas de la nostra junta, les dones representin el 41% dels membres. Però no és el més normal i hem de treballar per revertir-ho i normalitzar-ho. I això ja no té marxa enrere. Estic molt contenta amb l’equip que hem format, tant amb les dones com amb els homes.

L’EXPANSIÓ DELS ESPORTS D’HIVERN, AL CAPDAVANT La FCEH compte amb una desena d’esports en actiu entre neu i gel. Quins d’ells diries que han evolucionat més darrerament? Els de gel són la nostra assignatura pendent perquè necessitem urgentment instal . lacions on potenciar-los. Podem fer promoció escolar i cursos i potenciar les competicions, que si no disposem de més instal. lacions, tenim una barrera enorme al davant. Hi ha una solució en camí per a aquest greu dèficit de pistes de gel? Tenim un projecte olímpic i paralímpic al davant, i no s’entendria que volguéssim acollir uns Jocs amb només tres pistes. Hem de seguir visitant institucions perquè obrin els ulls. Hi ha la percepció que una pista de gel comporta un consum energètic enorme, i no és així. Una piscina olímpica de 50 metres té un cost de manteniment i energia més elevat que una pista de gel. I només cal veure les piscines olímpiques que tenim al nostre voltant. A més, són esports atractius. Ho demostra l’afluència de gent a les pistes de gel que es posen per Nadal. I els esports de neu? En esquí alpí tenim un volum important de practicants, una estructura de Clubs molt consolidada i un potent equip de tecnificació. En esquí de fons tenim menys practicants i l’hem de se-

© Toni Grases - www.photoset.es

10


guir potenciant, amb un projecte de promoció escolar que ha donat una empenta important a aquest col.lectiu. Ens falta que acabin de fer el salt al món de la competició federada. I això també passa amb el múixing i canicròs. Ens hem d’apropar més a aquests col.lectius perquè facin el pas i s’atreveixin a penjar-se un dorsal, ja que a vegades veuen les competicions federades amb certa por. I pel que fa a l’snowboard i freeski, ja fa diverses temporades que estem treballant molt bé, amb un programa de detecció de talents, seguiment i tecnificació i un circuit de competicions atractiu. Ens falta aconseguir una estructura de Clubs una mica més àmplia. L’expresident, Òscar Cruz, deia a EDH que els nens i nenes de Catalunya, especialment de les comarques de muntanya, no poden viure d’esquena a la neu. Com s’aconsegueix? El projecte de promoció escolar, amb l’Esport Blanc Escolar (EBE) ha permès fer un canvi espectacular en aquest sentit. Perquè parlem d’esports de què hi viu tota la comarca, sigui treballant a la neu o en altres serveis com la restauració. Ara tenim el repte de sumar al projecte els esports de gel, i que els nens i nenes de la Cerdanya i la Vall d’Aran puguin practicar-los a la seva pista. Parlant de promoció escolar, xifres en mà l’evolució és considerable. Com pot seguir evolucionant? Numèricament hem tocat sostre perquè l’EBE ja ha arribat a totes les escoles de 3r i 4t de Primària de les comarques del Pirineu. Ara te-

nim el repte de donar continuïtat a aquests esportistes, que puguin seguir lligats als esports d’hivern de la mà dels Clubs del territori. I, en aquest sentit, també hem de poder tenir un seguiment de tots aquests alumnes: quins han pogut continuar practicant esports d’hivern pel seu compte, quins no, per quins motius... Hem d’anar de la mà dels Clubs i ja hi estem treballant.

També hi ha veus crítiques cap al projecte, basades en qüestions urbanístiques, mediambientals i econòmiques. L’escenari ideal seria que ens poguéssim explicar, tant als que hi estan a favor com en contra. El projecte és totalment sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic, social... No és una candidatura a l’estil Sotxi, tot al contrari. Està adaptada al creixement natural, a la realitat del nostre territori

Una de les motivacions d’aquests nens i nenes és poder viure uns Jocs Olímpics i Paralímpics a Catalunya. Esperem que així sigui. El dossier tècnic està fet, i demostra clarament la viabilitat del projecte, amb unes instal.lacions i un territori idoni per organitzar uns Jocs d’hivern. Ara manca Descarrega’t aquest QR i podràs veure la presentació del programa de la presidenta.

“EL PROJECTE OLÍMPIC PIRINEUS-BARCELONA ESTÀ ADAPTAT A LA REALITAT DEL NOSTRE TERRITORI”

l’acord final de totes les administracions per tal que el COE presenti l’interès al CIO dins el termini previst. Ara mateix estem en mans de la política.

© FCEH

© Toni Grases - www.photoset.es

11


Federació

QUI ÉS QUI? ELISABET POUS Vicepresidenta 4a. Barcelona, 1956 Llicenciada en Biologia.

MÒNICA BOSCH Presidenta

M’agradaria aportar els meus coneixements i experiència personal en l’ensenyament per aconseguir que sigui compatible la pràctica d’esports d’hivern amb la formació acadèmica. L’educació és un procés global on l’esport hi pot sumar molts valors.

Sabadell, 1972 Esquiadora olímpica i llicenciada en ADE. Posar al servei dels esports d’hivern tot el meu coneixement i experiència des del vessant esportiu i de gestió.

MAITE BALAÑÀ Vicepresidenta 5a. Delegada Territorial Occidental Lleida, 1972 Funcionària. Fa molts anys que treballo en la neu des d’un Club. M’atrau l’oportunitat de fer-ho des de la FCEH, amb una visió més àmplia. La confiança en la gent de la candidatura i tenir una dona presidenta ha estat decisiu.

DAVID SAMPER Vicepresident 1r.

CARLES BLASCO Tresorer

Barcelona, 1965 Industrial. Conseller delegat a CASALS VENTILACIÓN. President Clúster Habitat Barcelona. Apassionat de l’esquí i la moto.

Barcelona, 1957 Arquitecte. Delegat Tècnic d’Esquí Alpí autonòmic i estatal.

Aplicar a l’esport les millores econòmiques de la nostra Federació.

M’he sumat a aquest projecte per aplicar els meus coneixements en el món de la gestió esportiva i econòmica amb molt rigor i transparència.

LLUÍS BREITFUSS Vicepresident 2n. Delegat Territorial Cerdanya

EUDALD CAROL Secretari

Barcelona, 1969 Tècnic esportiu de Grau Superior Responsable d’activitats i esdeveniments de FGC.

Ripoll, 1968 Llicenciat en Dret i advocat.

Aconseguir ser referents en el món dels esports de neu i de gel. Tenim un equip que sap el que es necessita.

Vull ajudar a que la nostra Federació apliqui professionalitat i rigor en el treball per aconseguir resultats formatius i esportius.

VÍCTOR NAVARRO Vicepresident 3r

FRANCESC ROCA Delegat Territorial Oriental

Barcelona, 1974 Llicenciat en Comunicació Publicitària a ELISAVA i Màster de Creativitat a ESADE. Empresari de la Publicitat i la Comunicació.

Ripoll, 1957 Arquitecte Tècnic. Intentar ajudar amb el que pugui a una colla d’apassionats dels esports d’hivern, disposats a dedicar-hi, de forma totalment altruista, moltes hores i molts esforços.

Perquè porto molts anys treballant pel cúrling, i seguiré treballant fins que deixi de ser un esport minoritari. 12


DESCOBREIX LA JUNTA DIRECTIVA DE LA FCEH MARC ORDÓÑEZ Vocal

ANNA GELI Delegada Territorial Val d’Aran

Barcelona, 1975 Llicenciat en Economia. Analista de dades.

Lleida, 1978 Llicenciada en Comunicació Audiovisual. Periodista.

Em fa il.lusió sumar-me a un projecte basat en els principis d’organitzar proves esportives, fomentar l’esport entre els més joves i generar i acompanyar esportistes d’elit en el seu camí.

Per fer de Catalunya i l’Aran els models de referència educativa i professional dels esports d’hivern.

JUDITH LLUENT Vocal

RUBÉN LLOP Delegat Territorial Central

Barcelona, 1971 Llicenciada en Química - Física. DT-FIS. Tècnic Esportiu Esquí Alpí.

El Prat de Llobregat, 1973 Graduat en Dret i Mosso d’Esquadra.

M’he sumat a la candidatura per aportar la meva experiència en l’esquí alpí i mirar de fer-lo més visible i popular.

Vull sumar i aportar la meva experiència en l’exitós, fins ara, projecte de patinatge de velocitat i exportar aquest èxit a la resta de disciplines de la FCEH.

BERTA COLL Vocal

SERGI ROSÉS Vocal Barcelona, 1972 Llicenciat en Econòmiques. Empresari.

Barcelona, 1985 Arquitecta, fotògrafa, knowmad.

Com a professional de la comunicació i apassionat de l’esport, vull contribuir a apropar més els esports de neu i gel a la gent, amb la FCEH com a porta d’entrada.

FRANCESCA TORRELL Vocal

Formar part de la FCEH és una oportunitat per construir un projecte fresc i àgil a través d’una visió diferent i innovadora.

AURELI BISBE Vocal

Cerdanyola, 1970 Enginyera Superior en Telecomunicacions, Màster en Administració i Direcció de plantes industrials. Consultora en Lean Management.

Barcelona, 1948 Enginyer industrial. President de l’ACEM.

Fer de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern una organització més àgil, dinàmica i més propera, orientada als esportistes, famílies i clubs. 13

Soc l’okupa de la Junta. Intentaré ajudar a aconseguir una candidatura per a uns JJ.OO. d’hivern a casa nostra.


notícies ‘The Ultimate Ski Book’, el llibre definitiu de l’esquí Un llibre per regalar aquest Nadal o per autoregalar-se, sobre tot si us agraden els esports d’hivern i l’esquí. ‘The Ultimate Ski Book’ parla dels pioners de l’esquí fins l’esquí modern. L’autora i aficionada a l’esquí Gabriella Le Breton presenta l’evolució d’aquest esport i tots els elements que l’envolten. Aquesta edició revisada de ‘The Ultimate Ski Book‘ segueix la història de l’esquí a través dels segles; capturant l’essència de l’activitat hivernal més popular del món mitjançant una fotografia fascinant i un text inspirador. Des de les primeres superestrelles d’esquí i les modes d’esquí més memorables fins a les millors estacions del món i els xalets més prestigiosos, recull tot allò que als esquiadors ens agrada conèixer. Elm podeu trobar a Amazon per 49 euros.

Pinnacle, la jaqueta de la dona activa de Helly Hansen La nova jaqueta d’esquí femenina Pinnacle està dissenyada per a superar les expectatives dels professionals i entusiastes. Forma part de la Resort Ski Collection Tardor / Hivern 2020 de Helly Hansen, combinant dissenys clàssics amb tecnologia innovadora de termoregulació per mantenir el cos càlid, fresc i sec a la muntanya. Quatre serien els punts forts d’aquesta jaqueta de HH per a dona. Confecció de teixit Helly Tech altament impermeable i transpirable per mantenir el cos sec i protegit en condicions adverses. L’ús de teixit de grau professional elàstic en quatre direccions permet un rendiment òptim sense restriccions. Caputxa extraïble i compatible amb casc, i el Life Pocket, que manté els telèfons mòbils i els dispositius electrònics tres vegades més calents i confortables que una butxaca normal perquè els mòbils funcionin fins i tot en els dies més freds. www.hellyhansen.com

SKFeetSystem encerta la bota per als teus peus Quantes vegades has anat a una botiga d’esquí i no has trobat una bota que s’ajusti als teus peus o has vist com trigaven una eternitat a oferir-te la bota que buscaves? Ara, aquesta incertesa queda enrere gràcies a SKFeetSystem, un software que guarda les dades dels teus peus per a que quan vagis al teu establiment de confiança trobis ràpidament la bota que millor et va. Aquesta opció l’ofereix la cadena de botigues de lloguer Skiset, gràcies a un software que permet fer un escàner del teu peu en tres dimensions, dient al moment quina és la bota o el tipus de bota que et va millor. www.skiset.es

Itàlia tindrà la pista d’esquí il·luminat més llarg d’Europa

Pràctica bossa d’esquís de Dynastar

El complex hivernal d’Aprica ha estat treballant aquest estiu en la il·luminació d’una de les seves baixades situades al sector de Baradello 2000, en la que han col·locat 300 postes d’il·luminació a la pista Superpanoràmica de 5,8 quilòmetres de longitud per esquiar sota la llum de la lluna. Si es compleix el que es va dir, a partir del mes de desembre ja s’oferirà aquesta opció, en un projecte que ha tingut un cost al voltant d’un milió d’euros. L’esquí nocturn que tenim més a prop és el que s’ofereix a l’estació de Masella, amb una oferta de 10 quilòmetres repartits en 13 pistes, sense oblidar-nos de Sierra Nevada i de Grandvalira.

No valores quant de pràctiques són fins que les fas servir. Les bosses porta esquís són una idea molt bona a l’hora de transportar els esquís per comoditat i també per seguretat, evitant cops i ratllades. De bosses hi ha de diferents tipus. Ara us presentem aquesta, de la marca Dynastar, amb capacitat de carregar dos parells d’esquís i els seus respectius bastons. La bossa es porta molt bé i gràcies al seu sistema extensible es pot ajustar la longitud de la bossa segons la mida dels esquís. Pesa 1.400 grams i el tancament és efectiu. www.dynastar.com

14


CTEF, l’aposta de l’Euncet Business School per a adaptar-se a l’era post Covid-19 Des de fa tres anys, l’ Euncet Business School, centre universitari i escola de negocis adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, aposta per la tecnologia i el management esportiu amb una proposta única i pionera: el Grau en Ciències i Tecnologies Aplicades a l’Esport i al Condicionament Físic (CTEF). Aquest grau universitari està avalat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Leitat i Eurofitness, socis del centre universitari Euncet. El sector esportiu té un gran pes dins de l’economia i la societat, i s’ha reafirmat després del confinament per la crisi sanitària de la Covid-19. La indústria de l’esport ha sigut una de les més perjudicades, i només estan sobrevivint aquells sectors que han vist com a oportunitat la transformació digital i han adaptat la gestió esportiva a aquest nou panorama. Ara més que mai, la tecnologia juga un paper fonamental i l’esport necessita a professionals formats per a les futures innovacions tecnològiques. www.euncet.es

Julbo t’equipa per a la neu Dins de les moltes novetats de la marca Julbo per aquest hivern sobresurten el casc Peak i la màscara Quickshift. El casc està especialment adreçat als esquiadors i snowboarders que llisquen per terrenys complicats, els quals demanen una adaptació perfecta al risc i a l’esforç. Només pesa 360 grams, és ventilat i compleix la norma doble de seguretat per a esquí i alpinisme. La màscara Quickshift és el complement ideal. Incorpora el sistema Switch Air, que garanteix un control actiu de la ventilació i el confort de la màscara. La seva construcció i la seva pantalla cilíndrica garanteix un estil, un camp de visió i un ajust òptims, mentre les pantalles fotocromàtiques Reactiv són sinònim de visió òptima, faci el temps que faci. www.julbo.com

Garmin i tot sota control Aquest Nadal o -perquè no?-, per a donar-te un caprici, repassa les propostes de Garmin, per a tots els gustos i tipus d’esports pel que fa a rellotges i smartwatches multiesport, que s’adapten a les necessitats dels usuaris amb funcions intel.ligents d’esports i salut. Les diferents gammes de rellotge, com la sèrie Fenix 6 Pro Solar, Instinct Solar, Quatix 6 Solar i la col.lecció Marq, són més que un rellotge convencional, perquè a més de donar l’hora, incorporen multitud de funcions intel.ligents, esportives i de benestar perquè gaudeixis de la vida i l’esport amb la màxima intensitat i control. Prestacions… totes: GPS, mapes, control de recorreguts, altímetre, baròmetre i moltes més aplicacions que no et podràs acabar. Per a obtenir més informació sobre les característiques, preus i disponibilitat de tots els seus productes, així com accions i patrocinis, visita els llocs web: www.garmin.com/es-ES, www.garmin.com/es-ES/blog, www.twitter.com/ Garmin_Iberia, www.instagram.com/garmin_iberia, ww.facebook.com/GarminIberia

Superlite 150, la fixació Dynafit més versàtil La marca Dynafit va ser premiada en la passada edició d’Ispo en el segment Snowsports / Ski Touring Bindings, amb la nova fixació Superlite 150. Amb tan sols 150 grams i valors z ajustables d’entre 4 i 13, aquesta fixació fabricada en alumini defineix nous valors de referència per als esquiadors de travessa centrats en els ascensos. Inspirant-se en l’esquí de muntanya competitiu, els dissenyadors es van centrar a reduir el pes considerablement en relació amb els models anteriors. Al mateix temps, la fixació destaca per les seves diverses possibilitats d’ús, seguretat i durabilitat. A més de l’alliberament lateral ajustable, l’alliberament frontal de la fixació pot ajustar-se als requisits individuals de l’esquiador gràcies a la forquilla de suspensió de recanvi opcional. La fixació per speed touring pot muntar-se amb frens o sense i amb la placa d’ajust corresponent. Sense fre, la fixació compta amb un suport de quatre nivells; amb fre, hi ha disponibles dos nivells en els ascensos. www.dynafit.com

15


notícies La marca Falke celebra el seu 125è aniversari apostant per la qualitat i la innovació Fundada l’any 1985, la marca Falke celebra aquest any el seu 125è aniversari i ho fa mantenint-se fidel als principis que l’han convertit en una referència dins del seu camp. En aquest any tant especial, la referència alemanya s’inspira en col.leccions passades, i el resultat és una col.lecció d’aniversari limitada que recull els aspectes més destacats del seu passat i els trasllada amb estil al present, tot respectant els valors que han convertit a Falke en tot un referent. Aquests valors no són altres que la qualitat, la més alta artesania i la innovació constant recolzada per a una especialització sofisticada, un disseny creatiu i, no menys important, continuïtat i total fiabilitat. La firma disposa de col.leccions per a homes, dones i nens, a banda de tenir una col.lecció pròpia de màscares anti Covid-19. Alguns dels productes més indicats per a la pràctica dels esports d’hivern serien: Mitjons. La línia de mitjons tècnics va des del mitjó més lleuger SK7, passant pels de major rendiment en competició –per ser tècnics, lleugers i encoixinats que equilibren lleugeresa amb la transmissió de força, evacuació de la humitat, calor i confort - SK6, SK5, SK4; fins a arribar a l’SK2, que seria el més gruixut i càlid. Tots estan el.laborats amb materials de primera qualitat i forma específica d’esquerra i dreta. Més info: https:// www.falke.com/es_es/inspiration/falke-skiing/ Mitjó SK5.

Roba interior. La gamma de roba interior funcional de Falke presenta una combinació de teixits d’alta qualitat, que ofereix una regulació perfecta de la temperatura i la humitat. Les parts funcionals integrades garanteixen una llibertat de moviments màxima i una adaptació òptima a les temperatures exteriors. La col·lecció presenta línies Maximum Warm, Warm i Cool amb teixits sintètics i altres amb fibres naturals com WoolTech light, Wool-Tech i Silk. Més info: https:// www.falke.com/es_es /inspiration /Falke-functionunderwear. Model 125 Years Wool Tech. Càpsula anniversari Frank Falke-Rohen, el pioner: Falke no seria la marca que és avui dia sinó hagués estat pel paleta Frank Falke-Rohen, qui treballava com a teixidor temporal durant els freds mesos d’hivern. L’any 1895 va decidir crear la seva pròpia empresa i va fundar la seva fàbrica de teixit a la població de Schmallenberg. Va començar amb vui treballadors i una comanda de no més de dues dotzenes de mitjons per treballador al dia. Avui, 125 anys després, Falke segueix essent propietat de la 4a generació i és un proveïdor internacional premium de peces de punt, mitjons i mitges, amb més de 3.000 empleats a tot el món.

PROVEÏDORS OFICIALS DE L’ÀUSTRIA SKI TEAM 16


POC

SINTONITZANT AMB L’EVOLUCIÓ L’SKULL DURA COMP, certificat per la FIS, és un casc al capdemunt de la innovació i seguretat en competició. Amb l’exclusiu sistema d’ajustament integrat ”Race Lock”, és el casc amb què els corredors poden connectar amb una sensació i enfocament precisos, assegurant-se de que res es mogui, fins i tot a velocitats extremes.

LLEGEIX-NE MÉS A POCSPORTS.COM

SKULL DURA COMP

NUEVO


notícies EMC, tecnologia antivibracions de Head EMC són les sigles d’Energy Management Circuit, l’únic circuit de gestió d’energia que redueix les vibracions negatives perquè realment puguis confiar en l’esquí i et concentris en el rendiment. D’aquesta manera, amb la nova tecnologia EMC de Head obtindràs només bones vibracions gràcies a una sensació suau i a una adherència excepcional en el cant, sense importar les condicions. Quan l’esquí es doblega i vibra, pren l’energia cinètica del mateix esquí i la transforma en energia elèctrica, i aquesta última s’utilitza després per absorbir les vibracions negatives i com a resultat s’obté una experiència suau, fluida i estable. Són diversos els models d’esquís Head que incorporen aquesta ciència d’avantguarda com, per exemple, la línia Supershape. www.head.com

Smith entra a la Copa del Món d’Esquí Alpí La marca Smith ha anunciat el nou acord de patrocini global al qual ha arribat amb l’Associacó Austríaca d’Esquí i amb l’equip nord-americà d’esquí i snowboard per donar suport als atletes d’elit, homes i dones, amb els productes més avançats tècnicament, tant per al seu ús en entrenaments com en competició. Oficialment, Smith entra aquest hivern al mercat ‘racing’ amb el llançament de casc Icon, aprovat per la FIS; que destaca pel seu perfil baix i una construcció de la carcassa en ABS ideal per absorbir els impactes a alta velocitat, protegint tot el cap, incloent-hi els beneficis de l’absorció avançada que ofereix el Koroyd, així com una aplicació d’insercions EPP amb densitat dual en la part frontal de casc per alliberar millor els impactes contra les portes del recorregut. www.smithoptics.com

Pistatxos, energia extra pels esports d’hivern Existeix una alimentació específica per a l’esquí i els altres esports de neu? Esports com l’esquí alpí o el surf de neu i els esports d’hivern en general generen unes necessitats nutricionals específiques, a causa del fred i a l’altitud. Segons la Dra. Neus Palacios, especialista en Endocrinologia i Nutrició i en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, destaca la necessitat de consumir aliments específics per mantenir els nivells d’energia i facilitar la recuperació en esports d’alta intensitat. “La debilitat, la fatiga i la hipòxia influeixen negativament en la degradació de les proteïnes, de manera que la ingesta d’aliments d’alt contingut proteic és important per a prevenir aquesta alteració”, explica. Afegir un grapat de pistatxos al dia, repartit a mig matí i a mitja tarda o després de la pràctica esportiva, poden ser la solució. Un recent estudi de la Universitat d’Illinois ha descobert que el pistatxo té proteïna completa com la carn, el peix, la llet o els ous però d’origen vegetal al tenir els nou aminoàcids essencials i en harmonia. www.americanpistachios.es

Les botes HF de Nordica es posen sense fer servir les mans Hi ha cops en els que calçar-se unes botes és un drama, i en el que l’esquiador ha de recórrer a la força i a la destresa. Una situació que Atomic solucionava en el seu dia amb la línia Savor i a la que es suma Nordica amb les noves HF (Hans Free, sense mans). Quatre són els models existents: HF Elite Heat i HF 110 (home), i els HF Elite W Heat i HF 85 W de dona). Les botes tenen una obertura màxima de 40º, la qual fa que els peus entrin com si res en les botes. I un cop a dins, aquestes es poden ajustar trepitjant una cibella posterior monolock o bé fent servir els bastons d’esquí, i sense esforç. El tancament és automàtic, es pot regular i les botes es poden escalfar mitjançant una aplicació mòbil. Pràctiques i efectives. www.nordica.com

18


PLATINUM CHANNEL PARTNER Value Added Reseller


notícies POC presenta la col·lecció Jeremy Jones i Pow La marca POC ha llençat una col·lecció de col·laboració del rider Jeremy Jones i l’associació Protect Our Winters (POW), que dóna suport a l’acció positiva per al canvi mediambiental aportant el 10% de tots els ingressos directament al treball de Pow. Aquesta nova col·lecció està formada per la nova i actualitzada Fornix Spin, així com per les ulleres Fovea Clarity. El casc Fornix Spin Pow JJ s’ha actualitzat i millorat per oferir encara més protecció. Molt lleuger i ventilat, presenta un folre optimitzat amb una capa de PC estesa i reforços d’aramida per millorar l’estabilitat estructural i protegir-se dels impactes. Dissenyats per a un ajustament perfecte amb les ulleres POC, els canals de ventilació també s’han optimitzat per garantir que les ulleres no s’empaqueten i afectin la visió. El casc també compta amb la tecnologia de coixinets de silicona SPIN (Shearing Pad INSide) i un clip fix per a ulleres que proporciona una seguretat addicional. Per la seva banda, les ulleres Fovea Clarity han estat dissenyades per tenir un ajust perfecte amb els cascos POC. Incorporen la tecnologia Clarity, la qual millora encara més el rendiment òptic. www.pocsports.com

Rossignol reforça la seva producció a la fàbrica d’Artés A causa de la realitat i davant la incertesa de la temporada, el Grup Rossignol han augmentat la seva inversió a les fàbriques que tenen a Franca, Itàlia i Espanya. Aquesta notícia no seria noticiable si no fos per l’aposta força que han fet per la fàbrica situada al poble d’Artés, a la província de Barcelona, que de fet és la més gran i la de major capacitat per a poder créixer; fins al punt que ja han dit que la planta d’Artés passa a ser l’eix principal del seu material dur. Una decisió que no deixa de banda la planta que la marca té a Sallanches (Haute-Saboya), al cor dels Alps, on bàsicament es produeixen els esquís Dynastar i els júniors. En l’actualitat, el Grup Rossignol dóna feina a 1.500 persones a tot el món, 750 a França, i genera el 80% de la seva facturació a partir de les exportacions. A més de Rossignol, és propietària de les marques Dynastar, Lange, Look i Kerma. www.rossignol.com

20


Pala, arva, sonda… i la ràdio? Backland Carbon d’Atomic, la bota skimo més completa La Backland Carbon és l’estrella de la col·lecció Backland de botes d’Atomic. És el model de touring més orientat als descensos, sense sacrificar el seu rendiment costa amunt. Un botí transpirable i rentable manté frescos els peus i el sistema Boa ajuda a un llaçat de la bota més fàcil. El pivot sense fricció Frictionless Pivot aporta llibertat de moviment perquè es pugui pujar per la muntanya amb total confort. El mecanisme Free / Lock 4.0 facilita la maniobra en inclinar-se cap endavant i també permet un suport ferm a la canya perquè la baixada sigui un plaer. Talles: 34,5-47. Pes: 1.094 grams en la talla 26. www.atomic.com

Si busques la connexió amb l’espai natural, no depenguis del mòbil. L’skimo i la pràctica lliure a muntanya ja vivien un augment exponencial i, enguany, a causa de la situació sanitària que estem vivint, els afeccionats que les triïn seran encara més. En aquest escenari, cal recordar que endinsar-se a la muntanya sempre representa un risc i a l’hivern, en espais naturals, juntament amb la pala, arva i sonda, resulta fonamental la connexió per ràdio. Per a comunicar-se, dependre només del mòbil és un problema: zones sense cobertura o amb cobertura insuficient, durada limitada de la bateria, fragilitat de l’aparell, o l’equivocada idea de poder telefonar al 112, en qualsevol lloc i condició -tan sols es pot fer quan hi ha bona cobertura, i si és possible des de qualsevol operador. La ràdio no és solament per a professionals, existeix un ampli catàleg de ràdios sense llicència, econòmiques, lleugeres, petites, fàcils d’usar, recarregables amb simples piles i amb la garantia de comunicació en espais sense cobertura. Així, endinsa’t a la muntanya amb la màxima seguretat, connectat per qualsevol ràdio sense llicència sense dependre del mòbil. Més informació: www.expocomsa.com. Expocom, Solucions Integrals en telecomunicació i seguretat.

21


notícies Primeres capes ecològiques d’Odlo A Odlo s’enorgulleixen d’usar ampolles de PET reciclades i residus de producció reutilitzats per crear la roba interior esportiva d’alta tecnologia, el que s’aplica per exemple en la seva línia Active Warm Eco, Active Warm Originals Eco i en la versió Active X-Warm Eco, dissenyada per a persones especialment sensibles al fred. De mitjana, s’utilitzen 13 ampolles de PET d’0,5 litres reciclades per fer una capa base d’Active Warm Eco. No hi ha pèrdua de qualitat en comparació amb el polièster produït convencionalment. Les samarretes i pantalons et mantindran calent i sec, fins i tot durant sessions d’entrenament intenses. L’interior suau i raspallat atrapa la calor corporal, mentre que elimina eficaçment la humitat. Les costures planes també eviten qualsevol frec desagradable a la pell i el tall més llarg a l’esquena està dissenyat per mantenir els ronyons i el darrere calent. www.odlo.com

Tecnologia Omni-Heat Black Dot de Columbia Aquest nou tèxtil actua com un imant de calor, amb milers de punts negres de diverses capes que capturen la calor solar i atrapen la calor per mantenir a les persones més calentes en climes freds. Combinat amb el folre termoreflectant Omni-Heat 3D de Columbia, la nova col·lecció de jaquetes de punts negres Omni-Heat per a homes i dones és la solució més avançada de Columbia per lluitar contra el fred aquest hivern. La tecnologia Omni-Heat Black Dot compta amb milers de punts negres a l’exterior dissenyats per ajudar a la gent a escalfar de forma més intel·ligent. Cada punt multicapa està fet d’alumini i cobert amb una capa negra per millorar l’absorció de calor de la llum solar directa o dispersa. Extenses proves de laboratori i de camp mostren que la jaqueta s’escalfa ràpidament i reté aquesta calor més temps que les jaquetes sense aquesta nova tecnologia. Aquestes jaquetes d’última generació estan disponibles a www.columbia.com/tech-reflective i en botigues seleccionades.

22


Adiós a la edad del hierro www.autosock.es

Las fundas antideslizantes originales que le ayudarán a aumentar la tracción de sus neumáticos cuando las condiciones de la carretera lo requieran. Fáciles y rápidas de instalar y de quitar; ligeras y resistentes.

Aprobada por los fabricantes de vehículos líderes del mercado de la automoción. Homologadas según los estándares de calidad más exigentes en todo el mundo.

Cargue sus esquís y snowboards con facilidad Thule SnowPack Extender Deslice, cargue, repliegue, ¡listo! Thule SnowPack Extender es un portaesquís aerodinámico deslizante que hará que cargar y descargar sus esquís y snowboards sea rápido, fácil y cómodo. Thule SnowPack Extender también tiene un diseño contemporáneo que añadirá una imagen deportiva a su automóvil.


notícies SK

I

PR

©Piau-Engaly

CN

ESP O

RÉ AR

ICARD SR T T R

O SHOP

Pirineu francès: forfets en majúscules

·B

El Pirineu francès compta amb fins a 38 estacions d’esquí des de l’Atlàntic fins al Mediterrani que donen per a molt. N’hi ha d’alpí i de fons; grans, petites, familiars, amb recorreguts de skimo i que ofereixen més de 500 activitats en la neu. La tecnologia ha permès un canvi realment brutal per als esquiadors: els forfets que permeten d’esquiar en múltiples estacions, amb descomptes i estalviant-se cues. Molts estan associats a la teva targeta i pagues per ús. Aquests són alguns dels forfets en majúscules.

ESPECIALISTES EN ESQUÍ

DES DE 1965

SKIZAM! : 340 Km de pistes És una de les grans novetats de la temporada i es tracta del forfet que et permetrà esquiar en 7 estacions diferents del Pirineu francès i en un total de 340 Km de pistes. SKIZAM! Neix gràcies a l’associació entre Altiservice i Savasam i et permetrà esquiar a Saint-Lary, Font Romeu, Cambre d’Aze, Ax3-Domaines, Guzet, Ascou i Mont d’Olmes. www.skizam.com PYRÉNÉES 2 VALLÉES: 250 Km de pistes Piau Engaly, Peyragudes, Saint Lary i Val Louron integren aquesta targeta que va ser la primera a comercialitzar-se al Pirineu francès. Ofereix esquiar 6 dies seguits en les quatre estacions a un preu especial de 199,75 Euros per als adults i 171,70 per als joves de fins a 17 anys i estudiants. www.pyrenees2valles.es PASSGRANDE SKI PYRÉNÉES : 269 Km de pistes Aquest és el passi especial per a esquiar als Vallées de Gavarnie, prop del majestuós Circ Glacial de Gavarnie i patrimoni mundial per la UNESCO. La targeta costa 20 euros, permet esquiar fins a 6 dies consecutius, està associada a la de crèdit i només es paguen els dies que esquies. Podràs accedir directament al remuntador sense cues a Grand Tourmalet –Pic du Midi, Cauterets, Luz Ardiden, Gavarnie-Gèdre i Hautacam– així com als espais nòrdics de Val d’Azun, Hautacam i Pont d’Espagne/ Cauterets. www.valleesdegavarnie.com NP’Y NO’SOUCI: 400 km de pistes Aquesta targeta pertany a NP’Y Nous Pirineus, entitat que aglutina les estacions de Peyragudes, Piau Engaly, Grand Tourmalet, Pic du Midi, Luz Ardiden, Cauterets, Gourette i La Pierre de Saint Martin. És la que ofereix el domini esquiable més extens (400 km) i proporciona múltiples avantatges (d’entrada, un 15% de descompte els caps de setmana, fins al 30% entre setmana, inclou assegurança i et permet apadrinar a amics i guanyar dies d’esquí, i et descompta el 50% del forfet cada 5 dies d’esquí). www.n-py.com NEIGES CATALANES: 200 km pistes, 450 km de nòrdic i 265 per a raquetes Les 7 estacions de les Neiges Catalanes ofereixen forfet per a esquiar 6 o 7 dies consecutius i també un d’anual amb un dte. del 15%. Les estacions que integra són Cambre d’Aze, Font Romeu Pyrénées 2000, Formiguères, La Quillane, Les Angles, Porté-Puymorens i la Station Nordique du Capcir, l’estació del campió olímpic i del món, Martín Fourcade. Els preus van des dels 211 euros del forfet 6 dies per a joves i estudiants als 617 euros del d’adults, amb importants descomptes per compra anticipada. www.neigescatalanes.com

FOTO: VÖLKL

WWW.ESPORTSRICARDTARRE.ES

Mercat 2 mà Bootfitting - Taller propi Via Agusta 103, Barcelona Tel. 93 217 91 88 www.esportsricardtarre.com ricardtarre@gmail.com

Tots els forfets del Pirineu francès inclouen compensació a causa del Covid.

24


VIVE 38 estaciones bonitas más cerca de lo que te imaginas.

Foto: Pierre Brunet / Kudeta / adt09

1.000 pistas para esquiar con más libertad. Vive y disfruta mucho más en el Pirineo francés.

LES PYRÉNÉES en mayusculas www.lespyrenees.net


ยกESQUIA AL COR DELS PIRINEUS!

www.piau-e

ngaly.com



Tecnificació

EQUIPS DE NEU DE LA FCEH CONTINUÏTAT AMB CARES NOVES En l’inici d’una temporada 2020-2021 marcada encara pels efectes de la Covid-19, els equips d’esquí alpí, esquí de fons i freestyle snowboard mantenen el rumb de la darrera temporada, no sense incorporar cares noves en l’equip tècnic. Potenciar el treball individualitzat i la preparació física dels esportistes, dos dels principals propòsits. Continuïtat en la línia de treball amb sàvia nova procedent de tècnics joves amb formació específica. És la lectura que s’extreu de les estructures tècniques de la FCEH per a la temporada 2020-2021 en esquí alpí, esquí de fons i freestyle snowboard.

L’equip d’esquí alpí FCEH 2020-2021 està format per Jordi Beascoechea (LMCE), Jordi Costa (CANMC), Guillem Bosch (SCC), Marc Vilalta (GRANUEC), Samuel Beso (CAEI), Alex Poy (AISC), Alex Paris (AISC), Leire Sánchez-Carvajales (CO-

OFERIR FORMACIÓ INTEGRAL A L’ESPORTISTA ÉS UN DELS PILARS D’UNA PLANIFICACIÓ CADA VEGADA MÉS PERSONALITZADA

POS), Aniol Torres (GRANUEC), Arnau Cardeña (LLÍVIA), Georgina Tarragó (LMCE), Jan Sulé (LMCE), Nil Santiveri (LMCE), Jara Beso (CAEI), Jonás Sánchez (COPOS) i Maria Rovira (LMCE).

Xavier Salarich 11/04/1990 Malla Amb quina perspectiva aterres a l’equip tècnic? L’esquí de competició sempre ha estat la meva passió i m’hi volia dedicar al 100%, especialment a l’esquí de casa. Més enllà de l’experiència, el més important és aportar motivació i ganes de treballar fort. Estic convençut que l’esquí català té un potencial enorme i vull explotar-lo al màxim.

I no només això: vull que l’esquí català generi trempera, que la gent hi cregui. Des de la teva experiència, com han d’encarar els esportistes l’inici d’una temporada? Crec que el més important és que l’esportista sigui el més autònom possible. S’ha d’arribar a les primeres competicions amb els aspectes tècnics clars i, sobretot, ser capaç d’interpretar les exigències tàctiques del traçat i de la pista per obtenir el màxim rendiment a cada màniga. 28

David Giménez

FCEH

Esquí Alpí: Cap a la consolidació del model Per segona temporada consecutiva, Maurizio Marcacci i Ainhoa Ibarra seran els comandants de la nau d’un grup de corredors molt variat en edats i característiques. També dins l’staff repeteixen el tècnic assistent, Edu Rabat, i el preparador físic, Jaime Hortal, mentre que la principal novetat d’enguany l’encapçala l’experimentat Xavier Salarich, que torna a casa després d’haver estat, ara fa uns anys, esportista de la propia FCEH (vegeu requadre adjunt). Tanmateix, també destacar el paper de Jaime Gil, una figura de suport i assessorament en la preparació física dels corredors de l’equip. Oferir una formació integral a l’esportista segueix sent un dels pilars principals d’una planificació cada vegada més personalitzada. “Basant-nos en la passada temporada, hem dut a terme una anàlisi DAFO per tal d’enfocar-nos millor en allò que realment pertoca. La pretemporada també ha estat diferent, on hem trepitjat neu més tard del normal i hem aprofitat per treballar físicament de forma més continua”, explica Ainhoa Ibarra. “En la part física també hem incorporat exercicis de transferència que ens ajudin a millorar el gest tècnic a la neu, amb gimnàs, patins de neu i vídeo”.

Trajectòria professional Com a corredor, Xavi Salarich va formar part dels equips de tecnificació de la FCEH i la RFEDI, on va sumar nombrosos podis als Campionats de Catalunya i d’Espanya. Vencedor de la Lliga Catalana en diverses ocasions, també va penjarse una medalla, de bronze, al Campionat del Món Escolar de Suècia, i va participar en tres Campionats del Món Júnior. Ja com a tècnic, des del 2013 ha treballat a LMCE com a responsable del grup anual de tecnificació i dels equips infantil i U18|U21, a més de viure una experiència internacional a Suïssa.


Esquí de Fons: Formació i joventut en l’equip tècnic També Olga Grau (vegeu requadre adjunt) és una de les principals novetats que presenta l’equip de fons, que junt amb el mallorquí Manu Rullan –al capdavant per segon any consecutiu- formen un interessant binomi en l’equip tècnic. Ambdós dirigiran un col.lectiu amb menys esportistes que la darrera temporada, fet que valoren de forma positiva, ja que els donarà un major control i capacitat de personalitzar les tasques. Amb l’arribada de Grau, l’equip tècnic ha decidit segmentar les àrees de treball, diferenciant clarament la preparació física de l’entrenament. Tanmateix, els efectes del virus van provocar que es plantegés una pretemporada diferent, amb concentracions més locals i descobrint nous racons del territori, com la Garrotxa. Tot plegat per encarar la nova temporada amb una especial motivació, després que la Covid-19 impedís als esportistes treure a la llum tot el seu potencial en les proves més importants del curs 2019-2020, com els Campionats de Catalunya i d’Espanya.

L’equip d’esquí de fons FCEH 20202021 el conformen Marta Moreno (CAEI), Miquel Auladell (PEC), Roc Vilaró

(BELLVER), Bernat Sellés (BELLVER), Aniol Borrell (PEC), Marc Colell (CEFUC) i Xavier López (BELLVER).

Olga Grau Com enfoques la teva incorporació a l’equip tècnic? Des dels meus coneixements específics de la disciplina, la formació universitària i l’experiència prèvia, m’agradaria poder aportar professionalització i treballar de forma coherent i eficient amb els esportistes. És una gran oportunitat per aprendre i créixer en un esport que he practicat des de petita. I, perquè no, també contribuir a visibilitzar la figura femenina en l’esport.

Com encareu una temporada encara impregnada per la incertesa de la Covid-19? Crec que el millor plantejament és marcar petits objectius que ens portin a un objectiu final. És important planificar la temporada de forma adequada i més individualitzada per assolir aquests petits objectius. I un cop això, ja podrem incidir en la millora d’aspectes més específics del rendiment de cada un dels esportistes.

28/08/1997 Age Trajectòria professional Uns breus cursos celebrats per Nadal van ser la seva primera via de contacte amb l’esquí de fons. D’allà, a la tecnificació esportiva i la competició, on va estar-hi vinculada fins als 16 anys. Posteriorment, la fondista d’Age va encetar l’actual etapa com a tècnica, dirigint les categories inferiors del PEC. En paral.lel, va completar els estudis universitaris de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Freestyle Snowboard: Talent i passió per volar alt Sens dubte, un dels equips amb major potencial i perspectives de creixement és el de freestyle snowboard, que manté en Carles Torner, una temporada més, el tècnic responsable de dirigir el grup de joves esportistes que el conformen. L’equip afronta la temporada amb una interessant novetat en l’entrenament: l’ús d’un AirBag –matalàs en forma de salt- de primer nivell que permet realitzar salts en sec i practicar trucs i rotacions sense tant risc de caure en lesions. De fet, durant la pretemporada l’equip ha estat traient-ne profit a Scharnitz (Àustria). Durant els mesos d’estiu també s’hi va poder veure un major èmfasi en l’aspecte físic, que pren importància gràcies a la incorporació del preparador físic, Adrià Bertran. Amb posteriors visites, a partir del mes de setembre, a glaceres dels Alps, els joves riders de l’equip han aprofitat l’aturada forçada pel virus per carregar-se, si cap, de més motivació. “La realitat és que he hagut de ser jo qui els frenés perquè, especialment les primeres setmanes, volien córrer massa. Vénen amb més ganes que mai d’aprendre nous trucs i demostrar el seu nivell”,

reconeix Carles Torner. Sens dubte, la millor de les notícies. L’equip de freestyle snowboard FCEH 20202021 està format per Aroa Da Silva, Nora Cor-

29

nell, Narcís Salleras, Maximilian Sierra, Andrea Seijas, Jan Clarà, Oriol Bayó, tots ells del Club Snowboard&Freeski Cerdanya, així com Antoni Toledo, del Barcelona Short Track


FCEH

LA PROMOCIÓ ESCOLAR DELS David Giménez Arxiu FCEH

UNA REALITAT

Amb 2.500 alumnes el curs 2019-2020, la promoció dels esports d’hivern entre les escoles del Pirineu català manté la seva evolució i confirma la bona tasca de tots els actors implicats. El passat 1 de juny, el coordinador dels programes infantils de la FIS, Andrew Cholinski, va anunciar a través de Youtube -efectes de la pandèmiaels guardonats dels Snowkidz Award 2020. I un any més, la FIS va reconèixer el projecte català de promoció escolar entre els millors del món. Concretament, el programa Esport Blanc Escolar (EBE) va acabar 5è classificat amb 284 punts. Per davant, els Estats Units (290 punts), Grècia i Finlàndia (ambdós amb 293 punts) i la vencedora, Suècia (321 punts).. JUNTS PER UN MATEIX OBJECTIU Amb una idea tant racional com complexa d’executar, la de fomentar el coneixement i la pràctica de l’esquí alpí, l’esquí de fons i l’snowboard entre els nens i nenes de les comarques del Pirineu, l’EBE ha crescut any rere any en extensió, practicants i repercussió. Aquest darrer curs, el projecte es trobava en la setena fase d’implementació, amb 2.494 alumnes participants de 3r i 4t de Primària procedents de 48 escoles de 9 comarques diferents: Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès, Alt Urgell, Cerdanya, Berguedà i Ripollès. Xifres de categoria, com la d’alumnes, especialment si es compara amb la primera fase experimental, quan van registrar-se 142, i la posterior fase pilot, amb 404. Tot plegat amb la predisposició indispensable de les estacions d’esquí alpí i esquí de fons: Baqueira Beret, Boí Taüll, Vallter 2000, Vall de Núria, La Molina, Masella, Port Ainé, Espot, Port del Comte, Sant Joan de L’Erm, Tuixent - La Vansa, Lles de Cerdanya, Guils - Fontanera, Tavascan, Virós - Vallferrera i Aransa. Una aposta d’èxit que s’explica, en bona part, per la compenetració dels actors implicats: Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Consell Català de l’Esport, Departament d’Educació de la Generali-

tat de Catalunya, Consells Esportius, Conselh Generau d’Aran, Consells Comarcals, Diputacions provincials, les Estacions d’Esquí i les Escoles d’Esquí. “Per tenir aquest programa de qualitat hi hem invertit molt d’esforç, energia i recursos econòmics. En el nostre territori es treballen molt bé

“EN EL NOSTRE TERRITORI ES TREBALLEN MOLT BÉ ELS ESPORTS D’HIVERN I TENIM CULTURA DE MUNTANYA” - ALEX MARTÍN els esports d’hivern i, a més, tenim cultura de muntanya”, argumenta un dels artífexs del programa, el tècnic de snowboard Alex Martín. “També és indispensable la bona relació existent entre els agents implicats, des del més gran fins al més petit”, afegeix l’actual responsable del projecte per part de la FCEH, Joel Ribalta.

IDENTITAT PIRINENCA L’aposta per la promoció dels esports d’hivern va ser, des dels inicis, una de les potes principals del Pla Estratègic d’Esports d’Hivern de Catalunya (PEEHC), nom amb què va anomenar-se el full de ruta que havia de donar impuls a un projecte encara més ambiciós, l’olímpic Pirineus - Barcelona. Es buscava normalitzar la pràctica dels esports d’hivern entre els petits de la casa, i què millor que fer-ho a l’escola. “Volíem que l’Esport Blanc fos part del currículum acadèmic. I això el Departament d’Educació ho va veure clar de seguida”, destaca el director del Consell Català de l’Esport, Antoni Reig. Tant és de decidida l’aposta realitzada pel Consell Català de l’Esport que l’aportació econòmica és la d’un programa institucional de l’Esport Escolar, igual o superior a grans programes tradicionals com els Jocs Esportius Escolars de Catalunya i el Pla Català de l’Esport a l’Escola. El primer objectiu, conèixer de primera mà esports d’hivern que són protagonistes a les seves comarques, no més important que el segon, adquirir un coneixement i respecte del medi natural pirinenc. “A través de l’EBE donem l’oportunitat d’estimar la realitat del seu entorn natural, de trobar motius per continuar la seva pràctica des d’un punt de vista de lleure o de rendiment esportiu. I, fins i tot, de plantejar-se un futur professional dins del sector dels esports d’hivern”, raona Reig. En definitiva, impregnar-se de l’ADN únic que caracteritza els territoris del nostre Pirineu. “Tenim constància d’alumnes que han conegut els esports d’hivern gràcies al programa i ara en són practicants habituals. Al final es tracta d’enriquir el sector i prendre consciència dels recursos que ofereix cada comarca, ja sigui com a esportistes,


ESPORTS D’HIVERN AL PIRINEU,

CONSOLIDADA

El recent reconeixement realitzat per la FIS situa, un any més, el programa Esport Blanc Escolar entre els millors del món, per davant de potències com el Canadà i frec a frec amb els Estats Units. APOSTA PER LA QUALITAT Si parlem de futur, tots els agents impulsors coincideixen en una mateixa lectura: arribats a un topall quantitatiu, el pròxim repte és la millora qualitativa dels aspectes pedagògics, tècnics, logístics i econòmics. Com es destaca des del Consell Català de l’Esport, “desitgem que totes les nenes i nens del Pirineu estimin les seves muntanyes, practiquin els esports d’hivern amb naturalitat i en siguin els principals ambaixadors arreu. I en el marc d’uns Jocs Olímpics d’Hivern 2030, puguin viure’ls en primera persona com a esquiadors, col.laboradors i/o espectadors. I així formar part del llegat que els JJ.OO. deixin al país”. tècnics, professionals d’activitats de muntanya, gestió administrativa, hostaleria…”, emfatitza el tècnic Alex Martín. CONSTRUIR-SE UN CAMÍ PROPI Tot i estar rodejats de països amb una enorme cultura i història d’esports d’hivern, el projecte català va voler deixar la seva pròpia empremta des del principi, construint-se a si mateix: “La veritat és que no ens vam emmirallar en altres països. Vam avaluar les necessitats del territori i vam escoltar atentament l’opinió dels seus representants. Després hem anat adaptant-nos a les noves necessitats, sobretot dedicant-hi moltíssimes hores. Amb tot això hem compensat l’avantatge que ens podien treure altres països amb més tradició de neu, millors infraestructures o hiverns més llargs”, detalla Martín. I els esmentats Snowkidz Award de la FIS, atorgats cada dos anys, així ho certifiquen. El projecte català, representat per la Real Federación Española Deportes de Invierno (RFEDI), ha estat finalista -entre els vuit millors- les tres últimes edicions. El 2016 l’EBE, que va compartir candidatura amb el programa de competicions de la Federació Andalusa, va acabar en 8º posició. I el 2018, la Graduació de Neu, un gran acte amb tots els alumnes participants que posa el punt final al trimestre, va merèixer la 4º posició. D’aquesta manera, els darrers anys s’ha aconseguit estar al nivell de primeres potències mundials dels esports d’hivern com els Estats Units, el Canadà, França, Itàlia i el Japó. “Els guardons de la FIS els prenc com un reconeixement a l’esforç col.lectiu. És realment significatiu que un programa d’àmbit autonòmic, des d’un bon principi, estigui a l’altura de programes estatals com Finlàndia, Suècia i els Estats Units”, diu Ribalta.

Tot i que les primeres passes d’aquesta iniciativa van coincidir amb una forta crisi econòmica, que va obligar el Consell Català de l’Esport a explicar molt bé la inversió econòmica realitzada, la flama s’ha mantingut encesa gràcies a la valoració positiva que n’han fet l’alumnat, les famílies i el professorat.

“DESITGEM QUE ELS NENS I NENES DEL PIRINEU FORMIN PART DEL LLEGAT QUE DEIXIN UNS FUTURS JJ.OO.” - ANTONI REIG La valoració global que s’ha obtingut de l’enquesta que emplenen les escoles al final de cada trimestre supera el notable. “El que més valorem és la satisfacció dels infants, que el dia de demà hauran interioritzat uns valors importants a través de la pràctica fisicoesportiva”, emfatitza Reig.

PROMOCIÓ DE NEU I TAMBÉ GEL El projecte català de promoció d’esports d’hivern, però, va més enllà de l’EBE i, paral. lelament, desenvolupa un segon programa en actiu, Esports d’Hivern Barcelona (EHBCN). Inclòs dins del programa l’Escola fa esport a la ciutat, elaborat per l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona, va arrencar la temporada 2014-2015 i permet als alumnes d’escoles de la ciutat de Barcelona pujar al Pirineu a descobrir de primera mà l’esquí alpí, l’snowboard i l’esquí de fons, així com practicar el patinatge sobre gel i el cúrling a la pista de gel del FC Barcelona. En el pròxim número d’aquesta revista podreu llegir una anàlisi en profunditat respecte al naixement, evolució i perspectives de futur del projecte EHBCN


FCEH

EL PROGRAMA ESPORTS D’HIVERN BARCELONA TRENCA BARRERES

Amb una evolució positiva i permanent constatada el curs 2019-2020, tot i la inevitable afectació de la Covid-19, la promoció d’esports de neu i de gel entre l’alumnat d’escoles de la ciutat de Barcelona es consolida amb la plena col·laboració dels agents implicats. En paral.lel al programa Esport Blanc Escolar, el projecte de promoció escolar impulsat per la FCEH, entre altres actors, té una segona branca d’igual importància i estructura, tot i que amb un enfocament diferent: el programa Esports d’Hivern Barcelona (EHBCN). Dins del Pla Estratègic d’Esports d’Hivern a Catalunya, l’EHBCN surt a la llum el curs 2014-2015 com a part destacada del projecte L’Escola fa esport a la ciutat, impulsat pel Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) i l’Ajuntament de Barcelona. Consolidat en participació i objectius, la finalització abrupta de la temporada a causa de la Covid-19 no va deslluir unes xifres que parlen per si soles, amb rècord d’alumnat participant (1.196 per 1.013 de la temporada 2018-2019). Instaurar un model de programa sostenible i optimitzat per tal que l’experiència de l’alumnat sigui la més profitosa possible ha estat un dels reptes majúsculs, que s’ha anat superant any rere any. “No es tracta específicament de donar protagonisme a esports com el patinatge i el cúrling, sinó donar a conèixer a l’alumnat participant altres opcions d’activitat física i oci a la seva ciutat que segurament molts d’ells no haurien practicat mai”, argumenta el responsable del projecte per part de la FCEH, Joel Ribalta. Crear hàbits saludables a través de l’esport és, doncs, una de les premisses principals, així com aportar als nens i nenes vivències molt riques per al desenvolupament corporal, per al coneixement del medi i per a la socialització dels infants escolars.

Tanmateix, l’EHBCN representa una porta oberta d’accés a un entorn natural i a uns esports que, d’altra manera, difícilment estarien al seu abast. “Al programa hi accedeixen, especialment, infants que no tenen possibilitats econòmiques per practicar esports d’hivern, alumnat amb pocs recursos. I això demana, també, una gran implicació dels Centres Educatius, que participen en la logística, incentiven la complicitat del professorat i inclouen el programa en el projecte educatiu del centre”, afirma el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé.

“EHBCN PERMET PRACTICAR ESPORTS D’HIVERN A ALUMNES AMB POCS RECURSOS ECONÒMICS” - DAVID ESCUDÉ D’aquesta manera, part dels centres destinen el trimestre escolar a pujar al Pirineu, un cop per setmana, a descobrir al seu alumnat l’esquí alpí, l’esquí de fons i/o l’snowboard. “Amb l’objectiu de millorar l’esport de neu a Catalunya, creiem fonamental que programes com EHBCN generin accions d’apropament al sector i tecnificació, amb el desig que els joves atletes puguin desenvolupar la seva carrera i esdevinguin esquiadors de futur”, emfatitza Escudé. 32

ELS ESPORTS DE GEL, EN PRIMERA LÍNIA La neu no és l’única superfície protagonista del programa EHBCN, ja que una altra part de l’alumnat destina el programa a trepitjar el gel i practicar el patinatge sobre gel i el cúrling. A diferència de la neu, les activitats de gel presenten un condicionant important, com és la limitació d’espais. Així doncs, la pista de gel del FC Barcelona és l’escenari on es desenvolupa el programa, fet que requereix una bona planificació prèvia de la temporada. Diàriament es programen grups d’entre 60 i 75 alumnes en l’espai disponible -mitja pista. Aquest espai es divideix en carrils, i a cadascun d’aquests s’hi troba un tècnic de gel amb un màxim de 15 alumnes del mateix centre. Al ser una activitat inclusiva, no es deixa a ningú fora, atenent a tota la diversitat de l’alumnat.

Una organització acurada que, any rere any, marxa sobre rodes gràcies a la predisposició activa dels agents implicats. “El lideratge del CEEB i l’Ajuntament de Barcelona, l’interès dels centres educatius per integrar el programa, l’entrega i motivació transmesa pels seus professors, les facilitats i atenció que posa el FC Barcelona per tal que puguem desenvolupar el programa a la pista de gel i la professionalitat dels tècnics de la FCEH, que enganxen als aprenents i els fan gaudir de l’activitat. Tot suma i és clau per créixer col.lectivament”, destaca la corresponsable del programa per part de la FCEH, Maria Zapata



Entrevista

ALBERT DE GRÀCIA FUNDADOR DE METEOPIRINEUS CATALANS “NO CONEIXEM TAN BÉ LA MUNTANYA COM CREIEM I LA PODEM SUBESTIMAR” David Giménez

MeteoPirineus

Amb més de 50.000 seguidors a les xarxes socials, molts d’ells activament involucrats amb el projecte, MeteoPirineus Catalans s’ha convertit en un referent de la meteorologia i la natura del Pirineu català. Afinades previsions del temps i nombroses històries i curiositats, que amaguen les nostres muntanyes, són alguns dels continguts que ofereix aquest projecte amb epicentre a La Seu d’Urgell. MeteoPirineus és una font abundant de contingut generat per Judith Pelegrina i pel soci fundador, el geòleg i guia de muntanya, Albert de Gràcia. Amb ell parlem, en l’entrevista que teniu al davant, de tres temàtiques àmplies i d’interès popular com són el nostre Pirineu, la climatologia d’hivern a Catalunya i la previsió del temps, així com pautes de prevenció de perill a la muntanya, per exemple arran de les allaus. Poseu-vos còmodes.

mapes, has de saber explicar bé el que vols dir, allunyar-te de tecnicismes i anar al gra. La meteorologia no és una ciència exacta, es basa en sensacions. Al Pirineu mateix, una mateixa situació meteorològica pot produir diversos fenòmens del temps en funció del lloc on et trobis.

CONÈIXER EL TERRITORI Quina és la llavor que dona origen al projecte? Tot va començar amb una pàgina de Facebook i d’allà als diversos milers de seguidors actuals a xarxes socials. Podríem dir que, tot plegat, una mica sense buscar-ho. Crec que part de l’èxit ha estat generar la informació des del Pirineu, com a coneixedors en profunditat que som d’aquest territori.

A Catalunya ens estimem molt les nostres muntanyes, i ens som uns visitants habituals. Això vol dir que les coneixem prou? La meva sensació és que no. Si parlem del Pirineu, moltes comarques utilitzen les fronteres administratives per informar i promocionar el seu territori, tot i que per mi aquestes fronteres no existeixen. Això fa que, especialment les zones de la Cerdanya, Val d’Aran i Andorra rebin molts turistes, bàsicament perquè tenen una major capacitat de promoció. Però el Pirineu va molt més enllà.

Quant d’important és conèixer de primera mà el territori? Per mi és clau si vols encertar en les previsions del temps. No és suficient en interpretar bé els

I per tal de conèixe’l més i millor, des de MeteoPirineus feu continguts especials. Darrerament estem posant molt èmfasi en l’apartat “Descoberta Pirineus”. Allà suggerim ru34

tes i activitats menys conegudes, que fugen una mica de les més habituals o oficials. Són les que podríem recomanar a un amic que ens hem trobat pel carrer i ens ho ha preguntat. METEOROLOGIA, UN ECOSISTEMA COMPLEX Quins trets bàsics caracteritzen la climatologia d’hivern de Catalunya? Si hi ha quelcom que ens caracteritza és el temut anticicló de les Açores, que se situa a l’oest de la península Ibèrica o directament a sobre el Pirineu. És un anticicló típic del desembre i el gener i fa que tinguem uns hiverns secs. De fet, és freqüent que tinguem nevades al principi de l’hivern i gairebé no tornin a aparèixer fins al març. Si l’anticicló es troba a l’oest de la Península, el vent que ens arriba de l’Atlàntic genera nevades abundants al vessant nord del Pirineu, sobretot a la Val d’Aran, l’extrem nord del Pallars Sobirà i l’extrem nord d’Andorra. En contraposició, per a la resta del Pirineu, Prepirineu i la zona del Ripollès és l’època més eixuta de l’any.


“EL CANVI CLIMÀTIC EXISTEIX, PERÒ NO ÉS EL CULPABLE DE TOT. LA METEOROLOGIA FUNCIONA PER DINÀMIQUES” I si l’anticicló s’instal.la just a sobre nostre? Llavors no neva enlloc i tenim inversions tèrmiques, amb més fred a les valls que a les muntanyes. Sempre dic que el nostre Pirineu està entre l’Atlàntic i el Sàhara, i aquest xoc crea variabilitat meteorològica. En tot això, quin paper hi juga el canvi climàtic? És obvi que existeix. Ara bé, no crec que sigui el culpable de tot. La meteorologia funciona per dinàmiques, i aquestes sovint perduren durant anys. Molta gent em va dir que el passat hivern va ser horrorós, però no crec que fos així. Vam tenir gruixos de precipitació molt importants en cotes altes que els esquiadors de muntanya van poder gaudir. I al ser en cotes altes, potser no és tan visible per a tothom. Com a geòleg, què caracteritza a les nostres muntanyes respecte d’altres? La configuració que té el Pirineu és molt bona. Té un perfil estret que afavoreix que les masses d’aire puguin anar d’un costat a un altre amb facilitat, i així generar precipitació a tot arreu. I tot i no tenir una alçada exagerada, crec que no ens podem pas queixar. Veiem i escoltem previsions meteorològiques diàriament, però no sé fins a quin punt sabem detectar quines estan ben fetes i quines no. La previsió es basa en els mapes que observem, que avui dia estan a l’abast de tothom. Però hi ha un altre element clau, que és saber explicar correctament aquests mapes perquè la gent ho entengui. Des de MeteoPirineus ho intentem explicar com si ens trobéssim un amic al carrer, lluny de tecnicismes i conceptes que no aporten res.

Quins models meteorològics utilitzes com a referència? Primer s’han d’observar les tendències generals, a partir dels patrons mesoscalars, concretament l’europeu i l’americà. I després tenim els models locals, com l’Euro4, que per mi és molt precís, per exemple amb les tempestes d’estiu. La idea és mirar primer un model de gran escala, que et dóna una previsió a mitjà termini, i a partir d’aquí afinar amb els models més petits.

“LES NEVADES SÓN DIFÍCILS DE PREDIR, DEPENEN MOLT DE LA SITUACIÓ METEOROLÒGICA I DE COMBINACIÓ DE FACTORS”

Afirmes que les nevades són especialment complexes de predir. Depens molt de la situació meteorològica. Algunes les pots veure a cinc dies vista, mentre que altres depenen d’una combinació de factors. Totes les nevades que han col.lapsat Catalunya els últims anys han estat fruit d’una conjunció imprevisible d’elements. Però quan veus una entrada 35

de nord, amb un anticicló, una borrasca als Alps i una canalització potent d’aire de les Britàniques, aquella nevada la pots preveure amb una setmana d’antelació. Una altra creença generalitzada és que a la muntanya, el temps sempre és més imprevisible i canviant. Quan estàs més a prop del cel, els canvis de temps són més perceptibles. Estar en un cim, a l’embat de les masses d’aire, és diferent d’estar en una vall o a la costa, on estàs més protegit. Hi ha molta més variabilitat de temps en alçada i, per tant, també és més difícil de predir. A més, la complexitat de la Península Ibèrica crea molts microclimes. En territoris plans com gairebé tot França o les Illes Britàniques, els models meteorològics et diuen exactament a quina hora co-


Entrevista: Albert de Gràcia per a les meves previsions. Al final s’han de tenir en compte diverses variables, que des de MeteoPirineus combinem per intentar fer la previsió més ajustada possible. I certes aplicacions d’ús lliure no són tan precises.

mençarà a ploure, mentre que aquí els fronts es troben amb obstacles geogràfics pel mig. En algunes cases es conserven refranys catalans referents a la meteorologia. Com els veus? Crec que segueixen estant a l’ordre del dia. Al final els refranys no deixen de ser observacions de fenòmens del temps que s’han vist al llarg dels anys i aplicats a la teva zona. Quan diem “cel rogent, pluja o vent” és perquè sabem que aquell cel porta un tipus de núvol mitjà que precedeix l’arribada d’un front. A LA MUNTANYA, SENY Quins errors bàsics cometem els practicants d’esports d’hivern? En general creiem conèixer millor la muntanya del que realment la coneixem. Ja podem trobar-nos en una zona habitual per a nosaltres que si es gira el temps i vénen mal dades, malament. Abans de fer qualsevol activitat hem d’assegurar-nos que realment la previsió de temps és bona. De fet, el problema és que més d’una vegada hem anat a la muntanya tot i tenir una previsió de temps dolenta i no ens ha passat res. I això fa que la subestimen. Quines aplicacions mòbils recomanes utilitzar? M’agrada força Windy.com, que utilitzo sovint

I quin és el pitjor fenomen meteorològic que ens podem trobar a la muntanya? Un dels més perillosos, i a la vegada un dels més desconeguts, és el regel. En un dia típic d’inversió tèrmica, el sol del matí desfà la neu de l’alta muntanya i quan arriba la nit, es gela. Poca gent ho coneix, no ho veus als models meteorològics i no t’ho diuen a la televisió. I un matí vas a la muntanya a fer una ruta amb raquetes de neu o esquís,

“UN DELS FENÒMENS MÉS PERILLOSOS I DESCONEGUTS ÉS EL REGEL. ÉS HABITUAL I FÀCIL DE PREVEURE PERÒ SE N’INFORMA POC”

tí d’allaus és molt difícil. Si t’estàs iniciant, això d’anar a fer una ruta amb els amics per alta muntanya sense formació, descartat. Com a geòleg i guia he pogut veure que la neu és molt perillosa. Puc estar caminant per una vall sense ser conscient que, uns metres més amunt, hi ha una cornisa que puc activar des de la meva posició, i que m’acabi sepultant. Per això, des de MeteoPirineus vam decidir ser els primers a crear un mapa que aglutina els avisos d’allaus dels organismes oficials. Hi ha un desconeixement general, doncs. Quan ja tens coneixements, vés amb el teu amic. Però abans forma’t, perquè no n’hi ha prou en posar-se els esquís i començar a pujar. O vés a una zona controlada, com una pista d’esquí, on el risc és més baix. Que hi hagi gent tan experimentada que acabi morint per una allau significa que no és tan fàcil de preveure. Crec que s’han d’exigir uns mínims: saber com interpretar un butlletí, com es desencadena una allau, quin material portar a sobre i com funciona l’autorescat.

i en un moment donat, sense saber-ho, et trobes davant d’una trampa que provoca molts morts cada any. És fàcil de preveure i és habitual a l’hivern a tot el Pirineu, però se n’informa poc.

Tanmateix, hi ha algun senyal que ens pugui indicar perill d’allaus? Els canvis meteorològics sempre ens poden fer sospitar, però el gran perill de les allaus és que no les veus perquè estan enterrades. Si hi ha una capa fina de regel, que és com una capa de vidre, i a sobre hi cau mig metre de neu pols i tu hi passes per sobre amb els esquís, te n’aniràs avall.

Les allaus: perilloses però més conegudes. Quins factors provoquen un dia d’alt risc? N’hi ha molts i, de fet, interpretar bé un butlle-

Per tant, prudència i formació. Perquè, com se sol dir, “el saber no ocupa lloc”

36


HELLYHANSEN.COM

LA TECNOLOGÍA MÁS ECOSOSTENIBLE, IMPERMEABLE Y TRANSPITABLE.

I

EC

O OS

ST

I EN

BL

E MP

RM

B EA

E

TR

AURÉLIEN DUCROZ / ESQUIADOR PROFESIONAL

S AN

PI

B RA

LE

LE


Reportatge

ESQUIAR EN TEMPS DE

C VID-19

Celes Piedrabuena FGC

Davant una temporada de neu tan incerta per la pandèmia del coronavirus, les estacions d’esquí volen tranquil.litzar als aficionats i asseguren que treballen per obrir amb el màxim de garanties a totes les persones.



Esquiar en temps de COVID-19 Van ser dels primers a patir les primeres conseqüències de la pandèmia del coronavirus i han estat dels primers a posar fil a l’agulla. El passat 13 de març les estacions d’esquí catalanes van rebre la resolució de la Generalitat de Catalunya demanant-los de tancar. Va ser un tot un gerro d’aigua freda, ja que encara quedava una part important de la temporada, però, tal com destaca el president de l’Associació Catalana d’Estacions d’Esquí i Muntanya (ACEM), Aureli Bisbe, “l’ordre es va complir immediatament i la mateixa tarda totes les estacions eren tancades i havíem fet el possible per avisar als nostres clients del que passava”. Després, com en molts altres sectors i davant una situació per a tots nova, les estacions catalanes anaven perdudes, sense saber exactament què és el que s’havia de fer i com s’havia de procedir, però “el camí que hem seguit ha sigut bo. Hem adaptat el funcionament dels nostres remuntadors a les recomanacions dels científics i el resultat ha sigut excel.lents”, i prova d’aquestes paraules la tenim en el fet que no s’hagi produït cap contagi en les moltes visites que les estacions catalanes van tenir aquest passat estiu..

Condicions favorables a l’hivern Agafant com a referència el treball fet a l’estiu, les recomanacions dels científics i el mateix entorn en què es desenvolupen els esports d’hivern, l’ACEM destaca que les condicions ara són molt més favorables, ja que “l’esquiador va molt protegit, roba d’hivern, casc –no la majoria–, ulleres, buff –no la majoria–, guants. Res a veure amb l’equipament a l’estiu. El 90% dels vehicles –es refereixen als remuntadors– són oberts i el temps de viatge molt curt. A tota Europa s’autoritza una

LA PRIORITAT DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ CATALANES ÉS LA SALUT DELS SEUS VISITANTS, TREBALLADORS I DE LES PERSONES QUE VIUEN A L’ENTORN ocupació del 100%. Ens toca treballar perquè els nostres resultats siguin encara millor”. Tot i aquest escenari positiu, Aureli Bisbe demana la col.laboració de totes les parts implicades. “Treballem per la salut i seguretat de tots els que ens envolten. Ho fem seguint les indicacions de la Conselleria de Sanitat i de les autoritats locals. Tinc la confiança que el sector superarà el repte com ho ha fet fins ara. Es tracta d’aconseguir unes condicions de funcionament amb el mínim risc de contagi. Aire lliure, protecció, distància, poc temps d’exposició. Les tenim totes, però necessitem la col.laboració de tots els implicats. La responsabilitat ha de ser compartida”..

Raons per creure-hi Les estacions d’esquí ofereixen activitats a l’aire lliure a zones de baix risc per a milions s de persones. I ho fa en 466 quilòmetres de pistes perfectament tractades i senyalitzades, sents els operadors experts en la supervisió i gestió dels fluxos i el volum de trànsit a l’aire lliure, al medi natural, on la major part dels temps es passa a una estació d’esquí a l’aire lliure, baixant per les pistes, on la mateixa seguretat de l’esquí i de l’snowboard requereix que els practicants es respectin mútuament i es donin espai entre ells i altres usuaris. Destacant els beneficis dels esports d’hivern per a la salut. Florence Williams, autor del llibre ‘The Nature Fix: How Being in Nature Can Make us Happier, Healthier, and More Creative’, destaca que “la investigació mostra que estar a l’exterior en un entorn de muntanya pot fomentar el nostre sistema immunitari, així com la nostra salut mental i el nostre benestar”. Però, perquè aquesta pràctica sigui segura, la responsabilitat per la se-

40

guretat ha de ser compartida per mitigar el risc d’infecció entre l’operador de l’estació d’esquí i el client, tot i que la majoria de transaccions en una estació són sense contacte, ja que són molts els centres hivernals que han adoptat tecnologies per reduir el contacte personal entre treballadors i clients, com ara en la compra anticipada de forfets o en el sistema d’accés sense contacte, per posar dos exemples. Del que es tracta és que l’activitat a la neu sigui segura, raó per la qual les estacions d’esquí prendran una sèrie de mesures. Així, es requeriran cobertures facials que compleixin les recomanacions de Salut respecte de l’ús de les mascaretes, incloent-hi els espais interiors i exteriors, excepte quan es menja o es beu. A més, es desenvoluparan plans per facilitar que les persones puguin mantenir la distància correcta, a les cues d’accés, a les cues dels remuntadors, a les classes d’esquí i snowboard, al lloguer de material i als espais per a empleats i establiments de menjar i beguda. Com en qualsevol altre centre de negoci, les estacions d’esquí adoptaran rutines de neteja i desinfecció per a totes les àrees, incloses zones d’alt contacte, com ara els lavabos, restaurants, menjadors, taquilles i botigues de lloguer, on tots els productes de neteja utilitzats compliran les directrius de la conselleria de Salut i CDC sobre agents eficaços contra la Covid-19. A més, els treballadors dels centres d’hivern estan formats en els protocols de seguretat i desinfecció de Covid-19 i les estacions els sotmeten a controls diaris abans de la seva incorporació al lloc de treball. I és que, com insisteixen a l’ACEM, “la vostra salut és la nostra prioritat, però que la Covid-19 no es propagui és responsabilitat de tots”


L’IMPACTE ECONÒMIC DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ* Aquestes cinc xifres il.lustren la importància de les estacions d’esquí a les valls de muntanya:

1,9 jornades Jornades d’esquí per temporada les darreres deu temporades.

5,3 euros Generats per cada euro ingressat en concepte de forfet.

9,1 euros Generats per cada euro gastat per desenvolupar activitat.

374,3 milions d’euros Anuals en valor afegit brut cada any.

17,5% Del VAP que generen les comarques de muntanya amb estacions.

* Font: Llibre Blanc de les Estacions de Muntanya, juny 2020

EL RISC EN ELS REMUNTADORS Que els esports d’hivern es practiquen a l’aire lliure amb un marge de distància social suficient sembla una evidència, però no cal amagar que existeixen dubtes amb l’entorn dels remuntadors, quan es fan servir i quan s’espera per ferlos servir. Abans d’entrar a valorar la seva seguretat davant el coronavirus, hem de saber quins remuntadors tenim i les xifres ens indiquen que el 89,85% de la capacitat de transport correspon a remuntadors oberts, sense els telecadires els remuntadors més habituals a les estacions catalanes, amb tan sols el 10,25% corresponent a vehicles tancats. Cinc són els punts claus en aquest camp:

Accessos a les cadires

Desembarcament dels remuntadors

Es recomana l’accés a les cadires amb la màxima ocupació autoritzada per tal de reduir el temps d’espera a les cues.

Les normes de seguretat estàndards de les estacions d’esquí ja requereixen que els esquiadors abandonin de manera ràpida la zona de desembarcament dels remuntadors una vegada n’han baixat. Un cop allunyats de la cadira, els esquiadors i snowboarders tenen amplis espais obert sobre els quals lliscar.

Trajecte de les cadires El trajecte mitjà en telecadira és de set minuts, i els telecadires es desplacen a una velocitat entre 2,5 i 5 metres per segon, segons el tipus, amb una distància entre vehicles de 15 a 30 metres.

Remuntadors oberts La majoria dels remuntadors són cadires a l’aire lliure on el client d’una estació d’esquí experimenta un flux constant d’aire fresc i net.

Cues als remuntadors La mateixa longitud dels esquís i les taules de snowboard produeixen de forma natural un cert distanciament entre les persones. Però, a més a més es dimensionarà l’espai d’espera i s’organitzaran les cues perquè els clients puguin mantenir la distància de seguretat i la velocitat dels remuntadors serà sempre la màxima d’acord amb les condicions climàtiques i l’afluència. 41


Targeneu

Toni Grases - www.photoset.es

Targeneu, per als qui somien en blanc Per als amants a la neu, en aquesta assegurança hi trobaran les millors condicions per esprémer la temporada. D’àmbit mundial, amb rescat a pistes i primera assistència fins a 4.000 metres d’altitud, també inclou el fora a pistes dins del recinte de l’estació. Practiques esports de gel? També estàs assegurat! Cobertures: què, on i quan? Amb la Targeneu pots practicar tota mena d’esports d’hivern de neu i gel amb cobertura mundial, excepte en quatre esports amb cobertura europea (esquí de muntanya, raquetes de neu, senderisme i bicicleta de muntanya). Cobreix les despeses per rescat fins a 18.000€ en esports d’hivern i fins a 6.000€ per activitats d’àmbit europeu. També despeses per primera cura i assistència de fins a 3.000€ en esports d’hivern i de 3.000€ per a activitats d’àmbit europeu (600€ a Espanya). Tanmateix, inclou devolució de forfet, classes no utilitzades i allotjament en cas d’accident fins a 200€. El període de cobertura de la Targeneu està comprès entre l’1 de juny de 2020 i el 31 de maig de 2021, podent-se contractar en qualsevol moment de l’any.

Multirisc, per als tot terreny Ets un esportista habitual? Gaudeixes de múltiples activitats durant tot l’any? La Multirisc és per a tu! D’àmbit mundial, inclou rescat, primera cura i seguiment de la lesió en accidents produïts fins a 7.000 metres. 42


Multirisc

PRACTICA ESPORT BEN PROTEGIT

DESCOBREIX LES ASSEGURANCES DE LA FCEH

Vols estar ben cobert mentre practiques esport sense haver de pertànyer a un club? Des de la FCEH t’impulsem a gaudir de la teva passió amb seguretat gràcies a dues completes assegurances de lleure: la Targeneu i la Multirisc. T’acompanyem! Cobertures: què, on i quan? D’esquí alpí, esquí de fons i esquí de muntanya a excursionisme, snowboard, bicicleta de muntanya, escalada, múixing i canicròs… i molts més. Una assegurança polivalent que incrementa, respecte a la Targeneu, les devolucions en despeses mèdiques: fins a 18.030€ a l’estranger i il.limitada en centres concertats, a més d’arribar fins als 18.000€ en despeses de rescat. I també inclou devolució del forfet, classes no utilitzades i allotjament en cas d’accident fins a 1.000€. Entre molts altres avantatges! T’oferim dos períodes de cobertura diferents (a tramitar en qualsevol moment de l’any): - Multirisc Juny: 1 juny de 2020 al 31 maig de 2021. - Multirisc Gener: Disponible a partir de l’1 de gener de 2021.

Tramita la teva assegurança! Vols disposar de més informació per acabar de decidir-te? Vols contractar ja una assegurança? Visita la nostra pàgina web www.fceh.cat/assegurances. Per a qualsevol dubte, pots enviar un correu electrònic a: assegurances@fceh.cat i/o trucar al +34 627 40 68 37. A partir d’ara, la teva assegurança és virtual Per oferir un ús més ràpid i efectiu, així com per contribuir a la sostenibilitat mediambiental, els nostres assegurats disposen de la seva assegurança de forma virtual a través de l’APP “FCEH”. Es pot descarregar de forma gratuïta en dispositius iOS i Android. 43


Reportatge

BOÍ TAÜLL

PATRIMONI DE L’ESQUÍ Celes Piedrabuena Boí Taüll


Situada al Pirineu de Lleida, l’estació d’esquí de Boí Taüll ofereix a l’esquiador tot el necessari per gaudir del seu esport favorit al màxim nivell. Amb les cotes més altes del Pirineu i una privilegiada situació encarada al nord, l’estació garanteix una neu d’excel.lent qualitat.


Boí Taüll

“Nois, no ho dubteu”, va dir ‘Paquito’ Fernández Ochoa el dia que va visitar per primer cop l’estació d’esquí de la Vall de Boí cap allà els anys setanta. Aleshores, el doctor Josep Jané va ‘fer-se’ una petita estació d’esquí que era més o menys com una espècie de club privat, on els seus amics aprofitaven per esquiar, situada a tocar del Pla de l’Ermita, on avui en dia hi ha el remuntador de Llevata. De mica en mica la gent es va animant i a la vegada descobrint la Vall de Boí, però un bon dia el doctor Jané va decidir convidar al llegendari esquiador de Cercedilla (Madrid), l’únic esquiador

L’ESTACIÓ FA SERVIR, AVUI EN DIA, UNES 560 HECTÀREES DE L’ÀREA ESQUIABLE PERÒ, EN PROPIETAT, TÉ 1.900 HECTÀREES alpí espanyol que fins ara ha aconseguit penjar-se una medalla d’or en uns Jocs Olímpics d’Hivern, a Sapporo 1972, en eslàlom. I la història explica que ‘Paquito’ va quedar bocabadat amb les possibilitats que oferia aquella muntanya, fins al punt que va aconsellar als seus amfitrions que tiressin

46

endavant amb el projecte de l’estació d’esquí. El temps ha donat la raó tant als primers visionaris com al traspassat ‘Paquito’ i avui dia Boí Taüll és una estació hivernal consolidada, gairebé podríem dir que única, que ofereix unes condicions úniques per gaudir de la neu i que és visitada tant per les famílies com pels esquiadors a la recerca de fortes sensacions.

Un enorme potencial Una estació d’esquí que ho té per ser un gran referent. Ofereix una àrea esquiable de 45 quilòmetres, i garanteix l’alçada i la presència de la neu, amb la cota mínima situada als 2.000 metres i la màxima als 2.751 metres, Puig Falcó, amb sis pistes verdes, tres de blaves, 17 de verdes i 15 de negres i una marcada tendència cap a la recerca de la sensació de llibertat que garanteixen


xifres de rècord, de més de 4.000 esquiadors– i la precipitació de la neu, això sí, marcada pels capricis meteorològics com la resta d’estacions d’esquí, però amb l’avantatge de la seva orientació nord i la seva alçada, ja que no hem d’oblidar que estem davant l’estació més alta dels Pirineus. Si fa uns anys les nevades eren més recurrents i més fàcils, ara es registren episodis de neu menys freqüents, però més intensos. “Igual estem un mes que no neva, però igual et neva de cop dos metres i el mateix passa amb el fred. Abans gener i febrer eren de temperatures sota zero, que et permetien fer neu a les nits i ara tenim finestres de neu amb molt fred durant deu dies. Igual has de produir en 48 hores tota la neu que fa uns anys feies en un mes. Tenim menys freqüència, però més intensitat. No patim de neu i així portem uns vuit anys. I el mateix passa amb el tema del vent. Tens menys dies de vent, però els que tens de veritat bufa amb molta intensitat”, garanteix en David Ros.

El futur està garantit l’esquí de muntanya i el freeride. “Nosaltres –diu David Ros, director de l’estació– tenim els tres tipus de públic: el familiar, els joves que volen fer freeride i els muntanyencs que els agrada l’esquí de muntanya. Som una estació que la gent coneix molt pel freeride que es pot practicar amb seguretat en una zona sense allaus (els anomenats itineraris fora pista)”. Amb l’afegit que al nucli de l’estació, al Pla de Vaques, a la cota 2.000, només hi trobarem els serveis imprescindibles que qualsevol visitant pot necessitar, sense la presència de cap edificació innecessària, ja que tots els allotjaments es troben a vuit quilòmetres de distància, al Boí Taüll Resort, el que li dona a l’estació un aire de puresa i virginitat única, tot i que també és cert que obliga a un desplaçament diari, però no es pot tenir tot. I tampoc podem passar per alt que la propietat de la muntanya és de la mateixa estació de Boí Taüll. En l’actualitat s’estan utilitzant unes 560 hectàrees de l’àrea esquiable, però en propietat en tenen un total de 1.900 el que dona una idea de les possibilitats d’expansió i de creixement que encara té aquesta destinació blanca. “La idea és que acabem utilitzant 1.600 hectàrees. No creixent en àrea esquiable, però sí en recorreguts de freeride i d’esquí de muntanya, una disciplina aquesta darrera molt desenvolupada a la Vall de Boí, però la gent va molt a la seva i volem regularitzar aquesta activitat pel bé de tots. Volem fer valdre allò que ja existeix i que avui en dia és desconegut”, afegeix David Ros. La neu, la tenen, i el favor dels esquiadors també. Mantenen l’estabilitat en el nombre d’esquiadors i visitants que es desplacen fins a l’estació –fa dues temporades van tancar l’exercici amb 149.000 esquiadors i la passada campanya, que va acabar abans per la Covid-19, van tenir 133.000; tancant el mes de febrer amb unes

L’ESTACIÓ D’ESQUÍ DE BOÍ TAÜLL ÉS LA MÉS ALTA DE CATALUNYA, AMB UNA COTA MÍNIMA DE 2.020 METRES I UNA MÀXIMA DE 2.751 METRES

Emperò, tot i les grans condicions de neu, l’estabilitat de Boí ha estat marcada per la seva discutible gestió. Veient l’escenari que estava deixant el Grup Nozar, l’empresa Actius de Muntanya S.A., participada al 100% per la Generalitat de Catalunya, va decidir agafar les rendes de l’estació el novembre de 2018, donada la importància de l’estació per la comarca. Aquesta nova titularitat, que aquest hivern s’ha d’acabar de consolidar, permet afrontar el futur de l’estació amb optimisme, amb la seguretat que de mica en mica es podran dur a terme les inversions necessàries per anar millorant l’estació i fent-la encara més competitiva, ja que com deixem el seu potencial és enorme, amb propostes per a totes les famílies. Amb la zona central de l’estació pensada

ELS HOTELS DEL RESSORT DE BOÍ TAÜLL, EN MANS DEL GRUP ESQUIADES Les pistes d’esquí i els remuntadors en mans del Grup FGC, i els hotels i el web de l’estació en mans d’Esquiades. La popular agència de viatges és propietària dels tres hotels i actius del resort de l’estació d’esquí, després que l’octubre de 2019 deixés anar 250.000 €. El 2017 Esquiades ja havia comprat l’Aparthotel Augusta, ara anomenat Siente Boí, i al cap de dos anys passava a dirigir l’Hotel Romànic, els apartaments La Solana i l’Hotel Taüll. “El nostre objectiu és impulsar encara més el resort de Boí Taüll, un complex hoteler en què creiem molt i en el que ja fa anys que hi treballem. Les bones sensacions que ens han transmès els clients sempre de la seva estada al Pla de l’Ermita, així com la possibilitat de treballar tot l’any, a l’hivern i a l’estiu, fa que tinguem molta il.lusió en aquest nou pas que donem”, deia el comunicat oficial en el seu dia. www.esquiades.com 47


FITXA TÈCNICA

Boí Taüll

Domini esquiable • Desnivell esquiable total: 10.366 m • Àrea esquiable: 550 Ha • Quilòmetres de pistes: 45.000 m • Pistes: 43 (6 verdes, 3 blaves, 20 vermelles i 14 negres) 2 itineraris • Pista exclusiva de trineus • Snowpark amb 5 zones de diferents nivells • Cota mínima: 2.020 m (Pla de Vaques) • Cota màxima: 2.751 m (Puig Falcó)

pels debutants i les famílies, amb les pistes Neret I i II, Amateur, Boulevard, Bassetta i Tobogan; amb la zona de Vaques més convenient per a un esquiador intermedi, on aquest hivern s’obrirà una nova pista blava i la zona de Roies i Puig Falcó (2.751 metres), a la banda esquerra de l’estació, per a un públic mig expert, amb pistes com Falconera, vermella, que ja demana un nivell i que si realment s’és capaç d’esquiar amb garanties, vol dir que es tenen cames per donar ja després un pas més endavant amb alguna de les diferents pistes negres, com Vista Aneto, la que té un major desnivell, 710 metres, o Vista Taüll, la segona de màxima dificultat de més extensió, 1.488 metres. Per no parlar d’uns altres cinc punts estratègics de l’estació, com són Porta d’Erta (2.460 m), Balcó del Cerví (2.520 m), Pas de Llevata (2.420 m), Coll de Roies (2.540 m) i Puig Falcó (2.751 m) per oxigenar el cor i la ment, enriquir la vista i fer-se una idea superior de la majestuositat que representa l’estació de la Boí Taüll, en la vall de la qual pren part del nom es troba un fascinant conjunt d’esglésies romàniques, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000.

Equipaments • Remuntadors: 11 (6 telecadires, 2 teleesquís i 3 cintes transportadores) • Capacitat de transport: 15.770 persones/hora • Màquines trepitja neu: 5 • Producció de Neu: 205 canons • Superfície de Producció de Neu: 20,2 km de pistes • Nombre de pistes innivades: 21

Serveis • Àrea de pàrquing, a peu de pistes, amb 1.500 places • Centre d’Atenció Mèdica a peu de pistes • Jardí de Neu / Guarderia per a nens a partir de dos anys • Servei de Lloguer de material d’esquí i de surf de neu • Escola d’esquí amb més de 90 monitors • Telèfon Blanc (informació de l’estat de la neu): 902.304.430 • Web: amb càmeres per veure en línia l’estat de pistes www.boitaullresort.com • Restaurant La Guineu (cota 2020) • Cafeteria Self-service Isard (cota 2020) • Restaurant cafeteria La Carlina (cota 2200) • SkiBus, trànsit del resort a pistes inclòs • Taquilles Guardaesquís • Instaneu: servei de lloguer de càmeres GoPro i fotografia

48


DAVID ROS

“LA CLIMATOLOGIA ACOMPANYA I PORTEM DOS ANYS MOLT BONS”

DIRECTOR DE BOÍ TAÜLL

Començareu aquest hivern una nova temporada després de tancar la passada amb unes bones xifres La veritat és que sí. Des del punt de vista del nombre de visitants portàvem gairebé els mateixos de l’any passat. Va ser una temporada molt positiva. S’està donant en les últimes temporades que la climatologia acompanya els caps de setmana i festius, i això fa que els números siguin molt bons. El cert és que portem dos anys molt bons. Com ha anat la primera integració de Boí dins de l’estructura de Ferrocarrils? Al novembre de l’any passat es va signar el conveni de cooperació. Jo estava a la comissió de serveis a Ferrocarrils, però teníem independència de treball. Ha anat molt bé, ja que sentim el suport d’un grup tan important com Ferrocarrils i no s’ha d’oblidar que l’encàrrec que teníem nosaltres era fer la transició. Finalment es va analitzar el model de gestió de l’estació i veure quins canvis s’han de fer i què s’ha de mantenir perquè es consolidi com un producte bo.

Podria explicar una mica més el canvi que preveuen a Puig Falcó? Aquesta temporada volem iniciar el projecte de substitució del telecadira, però no fer-lo de forma imminent, ja que s’ha de fer un estudi en què s’analitzen les possibles opcions. No sabem si posarem un altre telecadira o un teleesquí. El telecadira es va instal.lar fa més de vint anys amb la tecnologia que hi havia llavors i no es van tenir en compte aspectes com les condicions meteorològiques. La seva ubicació no és la millor, perquè es troba a la carena i suporta vents molt sostinguts. La seva mitjana de dies oberts és del 50% i no pots tenir la zona més alta de l’estació condicionada a un remuntador mal ubicat.

“LA VALL DE BOÍ ESTÀ BOLCADA EN L’ESTACIÓ” Quin és el pla que teniu previst a Boí? L’estació, en mans privades, ha tingut un dèficit d’inversions en els últims deu anys. L’únic que s’ha fet en aquest període és el manteniment de les instal.lacions per assegurar l’obertura. Tenim una manca d’inversions, de maquinària, remuntadors vells, una sèrie de remuntadors de què n’hem de fer neteja. Hem de substituir l’accés a Puig Falcó i hem d’analitzar bé com ho fem. És un telecadira que ens ha donat molts problemes, i hem d’arreglar el tema dels accessos i dels aparcaments. Davant de tot això ens hem trobat amb una gran professionalitat de tot l’equip que hi treballa. Aquesta manca d’inversions els ha convertit en uns grans professionals. Tenim un equip humà extraordinari. I també ens hem trobat una vall bolcada amb l’estació.

Quins altres objectius tenen per aquesta temporada? Una major digitalització, oferir la venda anticipada del forfet, que la gent vingui amb el forfet de casa, i també iniciarem el projecte d’adequació i millors dels aparcaments. Nosaltres no som molt amics de les taques d’asfalt a la muntanya i volem mirar quines opcions tenim. Quelcom més prioritari? No, la veritat és que no. Pensa que portem des del 2014 sent propietaris de l’estació, que no s’han fet inversions de millors però sí de reposició. Per exemple, en tot el tema de neu artificial hem canviat la tipologia dels canons i hem crescut en zona innivada. L’objectiu és que el 2026 puguem cobrir amb neu artificial el 70% de l’estació, ara arribem al 40%..

LA INTEGRACIÓ SATISFACTÒRIA DE BOÍ A L’ESTRUCTURA DE FGC La passada va ser la primera temporada de Boí Taüll en l’estructura de Ferrocarrils de la Generalitat, una primera presa de contacte que el president de FGC, Ricard Font, valorava de forma positiva: “Estem satisfets de com ha anat, perquè hem mantingut les expectatives previstes, tot i que podria haver estat realment un any important. Va ser un any pràcticament calcat a l’anterior, fins i tot en visitants i dies d’esquí, descomptant l’efecte que tenia haver tancat el dia 13 de març. Els números de Boí donen per a una explotació com la que vam tenir”. 49

Un primer pas darrere el qual han de venir molts més perquè, per al president de Ferrocarrils, no hi ha dubte que l’estació de la Vall de Boí encaixa en el model de FGC. “Nosaltres vam fer una feina molt còmoda la temporada passada i la idea és avançar en la integració de Boí en el dia a dia de Ferrocarrils. Les perspectives són d’una progressiva integració de Boí dins de Ferrocarrils. L’objectiu que tenim és que l’esquiador de Boí no trobi cap canvi si tot ho veia bé, i si es pot fer un canvi en positiu, millor”


Floc DIFERENTS CONSTRUCCIONS, UN SOL FI Un dia entrarem en els secrets que amaguen els esquís en el seu interior. A simple vista, per a no entesos, els esquís poden semblar tots iguals, però el model de construcció seguit determinarà en gran mesura el seu comportament. La construcció és un dels paràmetres que marca més el comportament d’un esquí, al costat de la geometria i el seu perfil. Ara tractarem tres tipus de construcció, les més habituals, que fan servir les principals marques presents al nostre mercat, i que serien la construcció ‘sandvitx’, la ‘cap’ i la mixta ‘sandvitx-cap’, admeten cadascuna d’elles diferents definicions en funció de la combinació d’altres elements, com ara el grafè, el titanat o les diferents làmines de fusta, com ara les de paulònia.

Conèixer la construcció de l’esquí t’ajudarà a entendre millor el comportament de l’esquí i encertar en la tria en el moment de la compra.

Foto: © Alessandro Belluscio

Sense mena de dubte, la tipologia de construcció més utilitzada és la definida com a ‘sandvitx’, que, com el seu nom indica, provinent del famós entrepà, és una barreja, una superposició de diferents capes. Així, els diferents materials estan col.locats en capes superposades una al damunt de l’altra, formant una estructura rectangular. Donades les prestacions que aporta aquesta construcció s’aplica sobretot als esquís de competició i als de gamma alta. Després, també passa que diferents marques hi afegeixen sufixos en funció de les diferents fustes, fibres o materials com el carboni que barregi.

Molts tipus de sandvitx La segona més utilitzada i més genèrica és la ‘cap’, la qual es diferencia estèticament de la construcció ‘sandvitx’ de forma clara. Mentre en aquesta última el tall lateral dels cantells cau recte, en la construcció ‘cap’ la capa superior cau, baixa pel lateral dels cantells estenent-se. Acostumen a incorporar aquesta manera de fer els esquís més dòcils, més manejables i no tan exigents. I, com no podia ser d’una altra forma, en un món tan ‘esponja’ com el que ens ocupa, hi ha una tercera construcció que barreja les dues maneres de fer anteriorment descrites: la ‘sandvitx’ i la ‘cap’. Ens estem referint a la ‘sandvitxcap’, que, com es pot deduir, barreja el millor de les dues. És a dir, les altes prestacions de la primera i la suavitat de la segona

50

Celes Piedrabuena Diversos



Reportatge

LA PETJADA DE

EN LA DIANA DE LES ESTA David Giménez FGC / Diari de la Neu

Davant la necessitat de reformular el nostre estil de vida per fer més sostenible el planeta, les estacions d’esquí gestionades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han apostat per mesures mediambientals d’impacte, circumscrites en l’Agenda d’Acció Climàtica 2030. Energia geotèrmica, caldera de biomassa i màquines trepitjaneu híbrides en són alguns exemples recents. 52


CARBONI

CIONS D’ESQUÍ

53


Reportatge: La petjada de carboni

El canvi climàtic és, segurament, l’amenaça més visible que indica que el planeta en què vivim urgeix una reformulació de l’accés i consum dels recursos que ens ofereix. Una gestió més lògica i sostenible de les fonts d’energia per intentar canviar un rumb que ens porta a un carreró de difícil sortida. En aquest sentit, les estacions d’esquí i de muntanya no en són alienes, ja que generen un impacte mediambiental visible i avaluable mitjançant la petjada de carboni (vegeu columna adjunta a la següent pàgina). I per revertir aquests efectes, els darrers anys Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) hi ha posat fil a l’agulla amb accions específiques en les estacions que gestiona: La Molina, Vall de Núria, Vallter 2000, Espot i Port Ainé (i més recentment, Boí Taüll).

DES DE 2018 I DE FORMA PIONERA A TOT L’ESTAT, FGC CONTROLA LA PETJADA DE CARBONI QUE GENEREN LES SEVES ESTACIONS

54

Amb diversos projectes de futur sobre la taula, FGC treballa amb l’Agenda d’Acció Climàtica 2030 com a full de ruta, on es busquen fórmules per minimitzar l’impacte de la petjada de carboni. “Estem adherits als compromisos contra el canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya, de rebaixar en un grau i mig la temperatura del planeta, i amb un ventall d’accions que van fins al 2025, amb un apèndix que arriba al 2030. Tenim un compromís amb el territori i la nostra obligació és mirar permanentment al futur”, explica el coordinador de la divisió de Turisme i Muntanya d’FGC, Francesc Arrebola (en la imatge inferior). L’Agenda d’Acció Climàtica 2030 de FGC, a la que ha tingut accés aquest mitjà, es mou en diversos àmbits, com la transició energètica, l’impacte climàtic de la mobilitat i l’economia circular.


La Vall de Núria, més neta i eficient La icònica estació de la Vall de Ribes sempre ha estat diferent, accessible només a peu o en tren cremallera. Un oasi de pau on respirar aire pur a 2.000 metres d’altitud que, els darrers anys, ha estat pionera en la implementació d’energies renovables. Durant dècades, l’estació ha funcionat mitjançant gasoil, amb el corresponent risc mediambiental que comportava el seu transport. El 2011, però, es va implantar una energia més neta que aprofita els recursos naturals. La geotèrmia permet mantenir una temperatura molt estable i independent de la temperatura exterior. Les bombes de calor extreuen l’energia acumulada al subsòl i, mitjançant un sistema de gasos refrigerants, eleven la temperatura. Per a aquesta pròxima tardor està previst ampliar l’ús d’aquesta energia renovable a altres edificis de la Vall de Núria, més enllà del santuari, amb l’objectiu que, entre 2022 i 2023, tot el complex de l’estació se’n pugui beneficiar. La geotèrmia és, doncs, l’energia idònia per a la Vall de Núria, però potser no per a altres estacions. És per això que FGC ha desenvolupat un estudi que determina quin tipus d’energia s’adequa més a cada estació. I d’un exemple de transició energètica a un d’economia circular. El gener de 2012, la Molina va inaugurar una caldera de biomassa a les oficines centrals que genera poca cendra, contribueix a la neteja dels boscos de l’entorn i permet un estalvi econòmic. La caldera s’alimenta dels residus forestals sorgits durant la neteja dels boscos per generar energia i produir calefacció a l’estació.

Les màquines trepitjaneu, cap a l’electrificació Tal com marca l’Agenda, un altre dels objectius destacables per al 2025 és la substitució de les màquines de treball actuals per altres més netes

i menys contaminants. I les màquines trepitjaneu, potents emissors de CO2, ja van un pas per davant. En algunes estacions dels Alps i els Estats Units ja s’hi poden veure alguns models híbrids, cinc anys després que es llencés el primer prototip.

LA PEDAGOGIA ÉS L’EINA CLAU PER TRANSFORMAR LA CONSCIÈNCIA DELS VISITANTS DAVANT D’UN ESCENARI ENCARA POSSIBLE DE REVERTIR

“Ens falta tenir la garantia plena que aquestes màquines híbrides funcionen correctament, però la idea és implementar-ne l’ús”, comenta Arrebola. El passat hivern, treballadors de La Molina van poder testar-ne una per extreure’n les primeres conclusions. Per exemple, que funcionen molt bé en pla però pateixen en pendents de certa inclinació. Tanmateix, aquestes primeres màquines elèctriques compten amb l’exclusiu sistema Snowsat, que permet conèixer, en tot moment, quin és el gruix de neu existent a sota de la màquina, i així, poder saber en quins punts de la pista falta més neu. “Els nostres maquinistes disposen de tauletes geolocalitzades, on estan introduïdes totes les dades topogràfiques del domini esquiable de l’estació, i permeten col.locar la neu allà on toca”, exposa Arrebola.

Del plàstic zero als cendrers ecològics Paral.lelament a aquestes mesures i accions realitzades a Vall de Núria i La Molina, FGC també treballa en altres direccions, com l’eliminació de la potassa, l’optimització dels sistemes d’innivació i l’oferiment de punts de càrrega elèctrica. “L’estiu de 2019 vam realitzar un estudi de plàstic zero que va servir per engegar una sèrie d’accions. Per exemple, l’ús de cendrers ecològics a Espot i Port Ainé durant la temporada 20192020. Vam repartir 20.000 cendrers per tal d’evitar la presència de burilles a la neu, que són altament tòxiques i afecten la fauna de la zona”, emfatitza el coordinador de Turisme i Muntanya de FGC. En aquest sentit, FGC manté una relació permanent amb els Parcs Naturals de les estacions, per tal de cuidar i preservar la biodiversitat. En el cas de les estacions del Pallars, es treballa de la mà del PN de l’Alt Pirineu per, entre altres objectius, protegir el gall Fer, un ocell molt emblemàtic del Pirineu i Prepirineu que es troba en perill d’extinció. Precisament, els cendrers ecològics pretenen garantir la seva supervivència, ja que les burilles que es tiren a terra es converteixen en una trampa mortal. Un cop la neu es fon, el gall Fer pot confondre les burilles amb menjar i causar-li una intoxicació fatal. Com una muntanya de sorra que es construeix, dia a dia, granet a granet, des de FGC són conscients de la dificultat de revertir l’impacte mediambiental generat històricament per les estacions, però també de la gravetat de l’emergència climàtica inèdita en què ens trobem. Per això, la pedagogia és l’eina clau per transformar la consciència dels visitants. Perquè, amb l’ajuda de tots, encara és possible revertir l’escenari actual.

LA PETJADA DE CARBONI, A EXAMEN Pioners en tot l’Estat, des del 2018 FGC té controlada quina és la magnitud de la petjada de carboni que generen les seves estacions d’esquí i de muntanya. L’empresa va encarregar un estudi que dissecciona cada un dels àmbits que incideixen directament en la creació de la petjada. L’estudi, centrat en les estacions d’esquí així com la xarxa ferroviària, calcula l’abast 1, referent al consum de combustible; l’abast 2, referent al consum elèctric; i l’abast 3, referent a la compra de béns i serveis, generació de residus i desplaçaments corporatius.

55

Gràcies a les dades obtingudes en els estudis de 2018 i 2019, FGC ha pogut valorar si les accions dutes a terme fins al moment han contribuït a reduir la petjada de carboni, i planificar-ne les pròximes passes


Boí Taüll

56



Reportatge

LA RIQUESA DELS CANONS DE NEU Celes Piedrabuena Baqueira Beret, FGC

A dia d’avui la feina que fan els canons de neu és bàsica per a garantir l’esquiabilitat en una estació d’esquí. A Catalunya totes les estacions alpines disposen d’una xarxa d’innivació artificial que els garanteix la viabilitat.

58


Un cop més aquesta temporada els canons de neu han demostrat la viabilitat de les estacions d’esquí quan la neu natural no és gaire generosa o quan les estacions, en aquest cas les de fons, no tenen una xarxa d’innivació artificial. Normalment, la neu caiguda del cel tard o d’hora acaba arribant, però no sempre ho fa en les millors condicions possibles i és aleshores, sempre i quan les temperatures siguin baixes i puguin treballar, quan els canons treuen pit i mostren tot el seu potencial. La producció de neu artificial, neu de cultiu o neu produïda –alguns dels noms que es fan servir per definir-la– permet a les estacions obrir quan toca, garantir la contractació del personal de l’estació i l’obertura dels negocis de les valls. En definitiva, dona estabilitat al sector. A dia d’avui estem molt familiaritzats amb la neu artificial, però cal recordar que aquesta es va inventar als anys cinquanta al Canadà, a la regió de Laurentides. A Europa es va inaugurar la primera instal·lació a Champ-de-Feu en les Vosges al 1963, mentre que a Catalunya hi ha dos possibles pioners. D’una banda hi ha qui diu que el primer canó experimental es va instal·lar a Vallter 2000, abans que al 1985 La Molina instal·lés el seu sistema de producció de neu. Des de l’any 1985 moltes són les coses que han canviat, tal com es deixava de manifest a la 1ª Trobada amb la Premsa de les Estacions d’Esquí Catalanes, que va tenir lloc a Baqueira Beret a principis del mes de febrer. Han canviat els requeriments i les exigències dels clients de les estacions i, per damunt de tot, la tecnologia que es fa servir, molt més eficaç i sostenible a dia d’avui.

El procés de fabricació de neu La producció de neu es produeix per projecció de petites gotes d’aigua a l’aire, en un ambient de temperatura negativa, respectant certes condicions, com l’atomització –la fragmentació del fluix d’aigua en petites gotes de grandària, d’entre 0,2 i 0,8 mil·límetres–, la nucleació –la formació en paral·lel de petits micro-cristalls de gel que serveixen per a la inseminació de gotes d’aigua a la sortida de l’innivador– i la inseminació. Sí, no ens hem equivocat de terme. I entendríem com a tal la trobada entre el flux de nucleació i el flux d’aigua, la qual s’inicia al procés de congelació, trencant l’equilibri de l’aigua en la seva fusió. Posteriorment intervenen tres accions claus: la dispersió, l’evaporació i la convecció. La primera, com el seu nom indica, consisteix; sent tres les tecnologies de producció: generador bi-fluid a mescla interna, a mescla externa i generador monofluid. Celebrant-se aquesta trobada a Baqueira, es va posar com a exemple l’evolució de la implantació de la neu artificial a l’estació de la Vall d’Aran, intervenint Jonatan López, antic responsable de neu i actual responsable de nous projecte de Baqueira i Alberto Ballarín, el responsable actual de la producció de neu, així com Mauro Pereson, responsable de l’empresa de TechnoAlpin a Espanya. S’explica en la reunió el desastre de la temporada 1989-1990, en la que l’estació va estar tancada fins a les nevades de finals de febrer. Només va obrir un parell de setmanes!, donant per perduda la temporada turística per a l’estació i per a la vall. Es va veure fins a quin punt l’estació és important per a l’economia de la vall i les persones que hi viuen. Es va decidir fer una ampliació de capital. Es van invertir prop de 1.000 milions de les antigues pessetes i es va començar a instal·lar un sistema de producció de neu. La temporada 2006-2007 va ser similar a la de 1989-1990 pel que fa a les nevades, però Baqueira va poder obrir el 9 de desembre amb l’ajut de la neu produïda, permetent finalitzar la temporada dins de la normalitat.

Tres períodes de producció de neu a Baqueira A Baqueira Beret –totes les dades que donem a continuació poden ser d’utilitat establint els corresponents paral·lelismes– es poden distingir tres

59


La riquesa dels canons de neu

períodes des de 1990 fins ara. El primer aniria fins el 2000, el segon de 2000 a 2010 i el tercer de 2010 fins ara. Com és lògic, en una primera fase l’objectiu era fer arribar la producció de neu al màxim de pistes, amb l’innivador Borax –de 3m, 6m, 12m i dobles, de mescla interna– com a estrella. Una època en què cada cinc arquetes es munta una sonda de temperatura i humitat i cada deu un anemòmetre per mesurar la direcció i la intensitat del vent. En el segon període, de 2000 a 2010, es busca maximitzar la producció a les zones innivades, produint el màxim de neu en els períodes en que faci molt de fred i poder fer servir simultàniament tota la capacitat de bombeig. Per assolir aquests objectius s’aposta de forma definitiva per una xarxa d’alta pressió, més eficient energèticament que la de baixa pressió. Es centralitza el control de la instal·lació a Orri, s’adapten les vàlvules per

ELS PRIMERS CANONS A LES ESTACIONS CATALANES ES VAN INSTAL·LAR A VALLTER 2000 I A LA MOLINA

60

treballar amb més pressió, es canvien les canonades d’aigua per incrementar el seu diàmetre i permetre passar major quantitat d’aigua i es substitueixen els innivadors Borax per Rubis, de mescla externa, amb menor consum d’aire. Una època en la que també es substitueix el sistema de comunicacions a tota la xarxa de producció de neu per una xarxa de fibra òptica, el que suposa una millora important. Una dada: el temps que li cal al sistema per rebre les dades de totes les sondes anemòmetres i que les vàlvules que gestionen cada innivador ajustin la producció en funció d’aquestes dades passa de més de 45 minuts a 2 minuts; a la vegada que s’adquireixen equips informàtics amb major potencia de càlcul i actualització del programa de control. La tercera fase aniria de 2010 fins ara, que podríem titular la de l’eficiència tecnològica a temperatures marginals. Quatre són els objectius: maximit-


En la varietat està el gust Per fer-nos una idea de la varietat de canons que trobem en el mercat hem consultat el catàleg de l’empresa MND SNOW, amb un centre de producció a França i més de 25.000 canons de fabricació de neu distribuïts a tot el món: Perxa Taurus 2.0: Funciona per a la majoria de les pistes sempre que no siguin massa amples (<45 m) ni massa estretes (> 12 m). És l’única perxa d’alta pressió amb 8 filtres de regulació de cabal.

Els nombre de canons de les estacions catalanes de FGC La Molina 513 canons que inniven un total de 38 pistes, és a dir, 41 km, el que representa el 59% de tota l’àrea esquiable Vall de Núria 88 canons que inniven un total de 9 pistes, és a dir, 6,6 km, el que representa el 90% de tota l’àrea esquiable Vallter 2000 86 canons que inniven un total de 6 pistes, és a dir, 9 km, el que representa el 75% de tota l’àrea esquiable Espot i Port Ainé 126 canons entre les dues estacions. A Espot hi ha 14 pistes innivades, és a dir 17,9 km, el que representa el 71,6&% de tota l’àrea esquiable. A Port Ainé hi ha 9 pistes innivades, és a dir, 11,24 km, el que representa el 42,1% de de tota l’àrea esquiable

AVUI DIA ÉS IMPENSABLE LA VIABILITAT D’UNA ESTACIÓ D’ESQUÍ SENSE EL FUNCIONAMENT D’UNA BONA XARXA D’INNIVACIÓ ARTIFICIAL

zar la producció de neu a temperatura marginal, innivar en menys temps a major temperatura, innivar amb més simultaneïtat i poder obrir l’1 de desembre en qualsevol circumstància. Per assolir aquestes finalitats es configuren les instal·lacions per a poder innivar amb tota la capacitat de bombeig, s’inniva la cara nord per poder oferir una zona d’esquí el més aviat possible, s’inniva la zona de Peulla amb una nova sala de controls i ordinadors, es construeixen llacs d’acumulació d’aigua –el més important a Orri–, es reforcen algunes zones amb innivadors de baixa pressió, menys eficients però amb major capacitat de producció i els departaments de producció de neu i màquines treballen de forma conjunta, incorporant programes que permeten mesurar el gruix de la neu i el seu desgast en cada punt. Aquesta temporada, Baqueira va començar a funcionar l’1 de desembre; mentre que l’anterior ho va fer el 18 de novembre, comptabilitzant 63 dies de nevades amb gruixos que van arribar als deu metres.

61

Perxa Folk: Igual que Taurus 2.0 però funciona per a un sistema manual, solució de baix cost. Perxa Street: Solució especial per pistes estretes (<12 m) instal.lada sobre perxa d’alta pressió.

Canons ventilador Peak i Peak Plus (canó ventilador nova): estan disponibles per a un pendent àmplia (> 45 m) i / o pendents ventoses i / o, finalment, pendents estretes si es pot amuntegar la neu per a ser transportada més endavant. Adaptable a diferents tipus de xassís mòbils, però també en torres fixes de 2 m d’alçada, en braços regulables de 4 a 6 m d’alçada i finalment, també a braç giratori.

Canons ventilador Peak Silent: El millor canó disponible per a àrees urbanitzades on el soroll està restringit. Canons ventilador Power: Recomanable per a pistes ubicades en zones molt ventoses. Super Access: Canó ventilador igual que el Peak i el Peak Plus, però per a solucions de baix cost.


Reportatge

ANYS D’EXPERIENCIA

Redacció Centre Excursionista de Catalunya

Posicionar-se per a una candidatura per a uns JJOO no està a l’abast de tothom. Infraestructura i pressupost son importants. Però al marge, tant o més que els factors anomenats, ho es l’experiencia i la tradició. Com podeu veure en aquesta mostra de cartells del Centre Excursionista de Catalunya, d’això segur que no ens en falta. 62


63


Floc COMPTE AMB L’ESQUÍ DE MUNTANYA Celes Piedrabuena FGC

Foto: © Oriol Molas

Aquesta temporada de neu, marcada pel coronavirus, pot apropar moltes més persones a la pràctica de l’esquí de muntanya, i davant d’aquesta tendència cal anar amb preocupació.

D’ençà de la seva popularització, l’esquí de muntanya, en les seves diferents versions, ha anat a més. De fet, ja vam veure per les xarxes socials com, abans que es donés el tret de sortida a la temporada, diversos esquiadors es van aventurar a la muntanya davant les primeres nevades. Una tendència que pot anar a més aquesta temporada. Davant la inseguretat o els dubtes que poden tenir alguns aficionats a l’hora d’anar a una estació d’esquí i calçar-se les botes a causa de la pandèmia de la Covid-19, és molt probable que hi hagi moltes persones que s’aventurin en la pràctica de l’esquí de muntanya. La raó és senzilla. L’skimo és lliure, es practica en un entorn natural molt més ’pur’, no s’han de fer cues ni agafar remuntadors i el contacte entre altres usuaris de l’espai és molt reduït,

per no dir que en la majoria de casos inexistent. Aquest apropament, però, s’ha de dur a terme amb prudència i sabent què es fa, a fi de no viure situacions com les viscudes per moltes persones quan van a la natura a la primavera i a l’estiu i, després, pateixen accidents que es podien haver estalviat amb una mica de coneixement. El material dur –esquís i botes, així com les fixacions– que es fa servir és diferent i requereix d’un coneixement mínim d’ús, tant per entendre el seu funcionament com per després fer-lo servir a la neu. Com sempre, l’ideal fora que el material estigués en un nivell òptim i iniciar-se de la millor forma possible, i aquesta no és cap altra que passar per una escola i rebre unes classes. Això no només ens permetrà després una pràctica esportiva més segura, sinó un major coneixement

64

de l’esport en si, de tot el que comporta, i viure noves experiències. Tampoc està de més informar-se de les opcions de material que hi ha al mercat, perquè tal com passa amb l’esquí alpí, l’esquí de muntanya ha crescut i evolucionat molt, sent molt més ja que una pràctica purament esportiva, d’esquís primers i livians. A dia d’avui l’skimo no deixa de créixer i si ho fa també és per la comunió més intensa que l’esquiador té amb la natura en aventurar-se per camins no explorats. I amb això també s’ha d’anar amb cura, davant dels possibles allaus que es puguin generar i davant del risc existent sempre a la natura, en general. No hi ha res, per minimitzar aquest risc de practicar l’esquí de muntanya, com els itineraris marcats, de diferent dificultat, que cada vegada més incorporen les estacions d’esquí. Un entorn més segur i protegit envoltat de natura


ST RADICAL

www.dynafit.com


Aventura

Celes Piedrabuena RedBullPhotophiles

L’aventurer polonès Andrzej Bargiel va fer història el passat mes de juliol en convertir-se en la primera persona que va aconseguir coronar el K2 (8.611 metres) i després baixarlo amb esquís, una aventura extrema d’alt risc com demostren els aventurers que van perdre la vida esquiant la segona muntanya més alta de la terra. 66


HISTÒRIC

DESCENS DEL K2 AMB ESQUÍS

No és la més alta i sí la més perillosa. El K2 és un dels cims que tot bon alpinista somia amb coronar alguna vegada en la seva vida, una muntanya fantàstica, èpica i meravellosa, però molt traïdora també, com ho demostra el fet que estigui considerada molt més perillosa que el sostre del món, l’Everest (8.848 metres), però tot i així hi ha alguns valents que s’atreveixen a baixar-la esquiant. Alguns ho han aconseguit –l’italià Hans Kammerlander o el nord-americà Dave Watson, tot i que ho van fer des de uns 400 metres per sota del cim–, però altres han perdut la vida en l’intent, com l’italià Michele Fait o el suec Fredrick Ericsson.

Però, tot i els perills que l’envolten, Andrzej Bargiel va abandonar la seva Polònia natal i va posar rumb a l’Himalaia per intentar ascendir i descendir amb èxit la segona muntanya més alta del món, que per a molts escaladors marca un abans i un després en el seu currículum esportiu. A la segona, la vençuda Però ell es va preparar a consciencia, es va rodejar d’un equip de confiança i va saber esperar el seu moment, perquè de fet aquesta era la segona expedició que intentava per dur a terme el seu somni, ja que la primera va

67


Històric descens del K2 amb esquís

haver de recular degut a les altes temperatures i a les altes temperatures. I li va quedar tant mal gust de boca que va tornar aquest passat mes de juliol i va fer el ple. Als seus 30 anys, i després de l’experiència viscuda, va estar algunes setmanes aclimatant-se, per iniciar l’intent definitiu el 19 de juliol. Una aproximació que tenia pensada dur a terme amb el seu company d’expedició Janusz Golab, qui no el va poder acompanyar per dolors a l’espatlla. Quatre dies més tard va coronar el K2 sense l’ajuda de l’oxigen i un cop dalt de tot va gaudir uns segons del paisatge i

EL K2, LA SEGONA MUNTANYA MÉS ALTA DEL MÓN, ESTÀ CONSIDERADA MOLT MÉS PERILLOSA QUE L’EVEREST

68

tot seguit es va cordar les botes, les va calçar als seus esquís i va iniciar un espectacular i perillós descens. Primer va dirigir les espàtules dels seus esquís per la ruta Cesen, després va travessar enormes seracs –blocs de gel– a través de la perillosa Messner Traverse fins a l’escarpada cadena de roques cap a la ruta Kukucka-Piotrowski. Va estar més de set hores baixant, incloent l’aturada que va fer en el campament 4, a 8.000 metres, per esperar que el temps millorés, per finalment completar una baixada de 3.600 metres, que es diu aviat.


BARGIEL VA CORONAR EL K2 AMB ESQUÍS I VA FER UN DESCENS DE 3.600 METRES DE DESNIVELL

69


Històric descens del K2 amb esquís

“ESQUIAR EM DONA UNA GRAN SENSACIÓ DE LLIBERTAT”

70


Entrevista Andrzej Bargiel

Jove, però experimentat A qui no el conegui igual li sorprèn que un jove com en Bargiel, de 30 anys, hagi fet el que va fer, però el seu cognom sí que és conegut en el món de les expedicions i l’aventura. Té el rècord en la Elbrus Race –una competició d’esquí de muntanya que es disputa a la muntanya més alta d’Europa, l’Elbrus, de 5.642 metres–, va ser distingit fa dos anys amb el prestigiós premi Leopard i té una llarga experiència a l’hora d’esquiar altres muntanyes de referència, com ara el Broad Peak (8.051m), el Shisha Pangma (8.013m) i el Manaslu (8.156m) i quan no està embolicat en alguna aventura està a la seva Polònia natal amb es seus germans Gregorz i Bartek entrenant. Una base, una experiència, que li dona un coneixement bàsic que li permet entendre la muntanya millor que ningú. “Era completament conscient dels perills que hi havia en tot moment. Necessitava una bona visibilitat i excel·lents condicions de neu. Era bàsic tenir molta experiència, de forma que agafant com a referència els teus coneixements i la informació que s’obté d’observar la natura, es pot trobar el moment idoni per moure’s i actuar a la muntanya”, recorda mentre sembla que per uns moments torni a ser allà, a l’escenari d’aquesta aventura que ara podeu gaudir.

Eres conscient dels perills que hi havia en el teu descens esquiant? Sí, has de saber passar pels llocs en el moment correcte, de forma que quan passis la neu no sigui ni massa dura ni massa tova i que no hi hagi riscos d’allaus. Qualsevol persona que entengui una mica de muntanya ha de tenir experiència, perquè quan estàs a la muntanya estàs sols i ningú pot decidir per a tu. Això va ser complicat perquè vam passar dels -30ºC als 3’ºC. Has de tenir el cap clar i la ment tranquil.la. I molta concentració, oi? Al 100%. Quan vaig coronar el K2 no em vaig sentir com un guanyador. Em vaig posar la roba que més escalfava i vaig fer-me una foto, ja que sabia que la part més difícil venia després, baixar esquiant. Afortunadament, no hi ha res que em faci por. Pot ser que hi hagi quelcom que em preocupi, però un cop estic al lloc dels fets ja no hi penso. Tot el que faig ho faig amb confiança. Que quedi clar que quan les coses em surten bé em poso content, però el que em dona l’esquí es una enorme sensació de llibertat. Què vaig sentir quan vas arribar al campament base i havies ja completat amb èxit la teva baixada esquiant? Alleujament i alegria, perquè no tot va sortir com jo esperava. Tot estava al meu cap, però després del primer intent que no vaig poder culminar l’any abans era del tot conscients dels riscos i sabia com ho havia de fer. Va ser difícil fins el final, però després vaig ser feliç com un nen.

71


Aventura


CARA A CARA A

4 0 0 0 M ETRES

Jérémie Heitz i Daron Rahlves competeixen cara a cara per veure qui és el millor i el més ràpid en una glacera a més de 4.000 metres d’altura. Tino Morte Red Bull Content Pool


Aventura: Cara a cara a 4000 Metres

Es pot veure de dues maneres. Hi ha qui ho pot veure com una bogeria i qui ho pot veure com un repte, un repte que, tanmateix, no deixa de tenir un punt de bogeria… com si no es pot entendre que dos esquiadors de nivell es juguin la pell en una glacera a més de 4.000 metres d’altitud? Només hi ha una explicació: perquè són dels millors fent el que fan i perquè aquesta mena d’esquiadors necessiten superar-se. Així va ser com el suís Jérémie Heitz –freeskier professional i que ràpidament va decidir decantar-se pel freeriding– i la llegenda nordamericana Daron Rahlves –exesquiador alpí amb amplitud de mires i que fa molt de temps que protagonitza espectaculars esquiades de backcountry o de freeriding– van decidir reptarse en una competició que només estava reservada a dos esquiadors de molt nivell, com són ells dos. L’escenari, la cara nord de l’Hohberghorn, o Hobärghorn, una muntanya de 4.219 m. que es troba a la regió suïssa de Valais, a més de 4.000 m. d’altitud. Objectiu: veure qui és el més ràpid dels dos en uns pendents en què ser capaç de mantenir l’equilibri ja és per treure’s el barret.

La idea de la pel.lícula va néixer mentre Heitz estava rodant unes seqüències per a una de les seves pel.lícules, ‘La Liste’, quan abordava algunes de les baixades més dures dels Alps per al documental. Així va ser com li va venir al cap la idea de fer una competició de gegant al cim de l’Hohberghorn. Un repte no apte per a tothom i

EL REPTE, UN GEGANT AL CIM DE L’HOHBERGHORN

74

davant del qual es requereix un gran nivell d’esquí, tenir l’autoestima pels núvols i ser molt valent. Un repte d’alt nivell requereix uns esquiadors d’alt nivell i així va ser com Heitz pensà en el nordamericà Rahlves, un gran esquiador, amb experiència i habilitats demostrades al llarg de la seva trajectòria com a esquiador, però que s’hauria de guanyar les garrofes en un escenari en el qual estava més habituat el seu rival. No va ser una empresa fàcil poder disputar aquesta singular competició. No només depenia de què els dos esquiadors estiguessin llestos per veure qui ho feia millor, sinó que havien de guanyar també la partida als elements. De fet, van haver d’esperar més d’un mes perquè la neu de la glacera oferís unes condicions idònies per a dur a terme el repte, havent de fer servir grampons i piolets de gel per poder arribar fins al punt de la sortida. No es tractava de baixar els dos a la vegada, sinó que primer ho fes un i després l’altre, i que, com en una competició alpina, fos el cronòmetre el que dictaminés quin esquiador havia estat el més ràpid i, per tant, el guanyador d’aquest intens 'face to face'.


L’ORIGEN DEL REPTE El rodatge de ‘La Liste’, que mostra l’esquí extrem d’una forma que no s’ha vist mai, va inspirar l’esquiador del Mammut Pro Team, Jérémie Heitz, per a fer realitat la història d’aquest article. Tal i com queda reflectit en les imatges que acompanyen aquestes paraules, Jérémie Heitz pretenia esquiar els cims més espectaculars dels 4000 m dels Alps per tal d’explicar la història de cadascuna d’aquestes muntanyes d’una manera original, mostrant al mateix temps l’evolució de l’esquí de muntanya en un documental increïble que inclogués diverses dècades d’esquí. “Vull impulsar l’esquí com una disciplina que requereix experiència i molts coneixements, aportant un enfocament agressiu i fluid a aquestes cares escarpades que no s’havia vist mai abans”, afirmava Jérémie en el seu dia. Heitz va ser un dels habituals del que es podria considerar la Copa del Món de Freeride, el Freeride World Tour (FWT), assolint les següents posicions en acabar la temporada: 4t el 2012, 3r el 2014, 2n el 2015 i 9è el 2016.

218 CURSES I CAP D’ESLÀLOM Si Heitz representava la part més esbojarrada d’aquest repte, la més assenyada, per dir-ho d’alguna manera, estava protagonitzada pel nord-americà Daron Rahlves. L’esquiador d’Atomic va disputar la seva última cursa als campionats del seu país, proclamantse campió dels Estats Units de gegant el 26 de març de 2006. Nou dies enrere havia disputat la seva última cursa de la Copa del Món: un gegant d’Are (Suècia) en què va acabar sisè. Finalitzava així una trajectòria esportiva al més alt nivell, iniciada un ja llunyà 13 de març de 1994 amb un super gegant a Whistler (Canadà), en què va acabar el 62è. Campió del món del SG a St. Anton (Àustria) el 2001, Rahlves disputà un total de 218 curses de la Copa del Món, en les quals va assolir 28 podis i 12 triomfs. A la general de la Copa del Món la seva millor classificació va ser la de l’última temporada, en què va acabar quart. No arribà a assolir cap Globus de Vidre, tot i que va estar-hi a punt diverses vegades. En 2003 i 2004 va ser el segon millor del descens (superat pels austríacs Stephan Eberharter i Hermann Maier) i el 2004, del super gegant, per darrere d’Hermann Maier. Era especialista en curses de velocitat i no va disputar mai un eslàlom. A banda de ser un gran esquiador alpí, també és habitual veure’l protagonitzant diferents pel.lícules i aventures, enfocades al backcountry i al freeriding.

Per a més informació sobre ell, consulteu l’enllaç: www.jeremieheitz.com

Per a més informació sobre ell, consulteu l’enllaç: https://daronrahlves.hookit.com

75

Veterania versus joventut El primer a baixar, l’encarregat d’obrir la competició, va ser el nord-americà Daron Rahlves, que als seus 46 anys va tirar d’experiència i de la qualitat demostrada per posar-li les coses difícils a un esquiador molt més jove que ell, de 30 anys. Després, un cop va completar la seva baixada li va tocar el torn a Heitz. El suís es pensava que era un dels esquiadors més ràpids del planeta Terra, però tan bon punt va completar el seu recorregut no li va quedar més remei que baixar el cap i felicitar el seu rival. Rahlves va aturar el crono en 26.440, davant dels 27.720 de Heitz. Jérémie va reconèixer la seva derrota amb aquestes paraules: 'Sabia que no podia lluitar contra un guanyador de Kitzbühel'. Tant un descens com l’altre van ser enregistrats per un dron, de forma que el més probable és que si cerqueu a Google i a les xarxes socials dels dos protagonistes d’aquesta història pugueu gaudir del vídeo. I, qui sap, potser ens els tornem a trobar en un altre repte


Aventura

Celes Piedrabuena Guillem Casanovas


KAMTXATKA

BELLESA PRIMITIVA

Gràcies a quatre aventurers gironins podem tancar els ulls i imaginar com va ser el seu viatge d’esquí a Kamtxatka, una remota península de l’extrem est de Rússia, amb més de 300 volcans.


Aventura: Kamxatka, bellesa primitiva Vaig saber de la seva història, del que feien, i em va semblar oportú donar-la a conèixer, explicar com un grup de gironins van ser els primers a esquiar a Ossètia del Sud, al bell mig del Caucas, o com es van aventurar a explorar Kamtxatka, una remota península de l’extrem est de Rússia, amb més de 300 volcans. Em vaig posar en contacte amb l’esquiadora andorrana Inka Bellés, una de les integrants del grup Himalaiaski, al costat de l’alpinista Lluís Bedós, el cineasta Pep Cuberes, el fotògraf de muntanya Guillem Casanova i l’executiu de la construcció Xevi Esgleas. Tots ells comparteixen la passió de viatjar a llocs inexplorats, a territoris verges, desconeguts i salvatges que pocs occidentals han trepitjat i molt menys esquiat. Aquests quatre valents van unir la seva passió sota el nom d’Himalaiaski, el 2015, just quan van anar a Langtang, al Nepal, per fer esquí de muntanya en llocs on cap sola d’esquí mai abans hi havia deixat traça. Després vingueren Noruega, els Balcans i Ossètia del Sud. Va ser tornant d’aquest darrer viatge quan, en una conversa a l’avió, començaren a posar sobre la taula possibles noves destinacions i, així, l’Inka i en Xevi (que també feia temps que volia anar-hi) van deixar anar el nom de Kamtxatka.

“ENS VA SOBTAR EL FORT VENT QUE HI FEIA I EL TEMA DELS ÓSSOS. N’HI HA MOLTS, UN PER CADA VINT PERSONES” “Jo havia conegut una noia d’allà (Ekaterina Osinchkina), que competia en esquí de muntanya i ho havia guanyat tot en júnior, i recordava que sempre em deia que havia d’anar a casa seva, així que vaig pensar que podia ser una bona idea. Li vam escriure i ens va ajudar en tots els temes de logística, ja que nosaltres no parlem rus”, explica l’Inka a EDH. Guiats per una bona amiga local El viatge, que totes les persones aventureres i

amb ganes de descobrir món donarien el que fos per protagonitzar, el van dur a terme l’abril de 2019. Kamtxatka és una península situada a la part est de Rússia i aïllada del món. No s’hi pot accedir en cotxe, només en avió o vaixell, i les carreteres s’acaben a la meitat de la península. “Era molt curiós veure l’Ekaterina amb catorze anys competint a la Copa del Món a Andorra. Era molt bona i una persona excel.lent, que sent molt jove viatjava pel món. Quan viatjava sola portava molts regals i amb divuit anys venia a competir sola a Europa i ho guanyava tot”, recorda Bellés. Afegeix que la mateixa Osichkina els va ajudar a aconseguir algun patrocinador. Vam demanar a l’Inka que ens fes un petit resum del dia a dia i a Guillem Casanova que il.lustrés el text amb les seves fotos de l’aventura a Kamtxatka, on la voluntat dels integrants d’Himalaiaski era fer algun dels més de 300 volcans que hi ha en aquesta península, que limita al nord amb Txukotka, a l’est amb el mar de Bering i l’oceà Pacífic, al sud amb les illes Kurils (Sakhalín) i a l’oest amb el mar d’Okhotsk. “Després d’un llarg viatge, ja hi vam ser, amb jet-lag però encara amb més projectes per en-

78

davant! Sense gairebé temps per deixar les maletes, la Katya ens va dur a un poblet ètnic on ens endinsàrem en la història d’aquest indret remot a l’extrem est de Rússia. Primer contacte: un ós, el més gran que hem vist mai. Impactant. La seva mirada era afable, però la por de trobar-ne un enmig de les nostres excursions es triplicà en veure les seves urpes esmolades. Van continuar la visita escoltant llegendes d’esperits vora el foc d’una iurta, ballant tots junts danses tradicionals vestits amb pell de ren i menjant sopa de peix per acabar amb un bany en aigües sulfuroses, envoltats de locals”. El que segueix és el seu relat. Us aconsello que, de tant en tant, tanqueu els ulls i deixeu volar la vostra imaginació; potser encara escoltareu el soroll dels grampons en aferrar-se al gel, les pells de foca lliscant per la neu, els cantells dels esquís virant per una neu mai abans trepitjada; i oloreu els gasos i el vapor que emana dels volcans que van visitar. Que comenci l’aventura: “Vam carregar-ho tot i ens vam dirigir cap als dos volcans, l’Avatxinski i el Koriakski, que els habitants de la capital, Petropàvlovsk-Kamtxatski, veuen cada dia des de la seva finestra. Un riu


sec i desolat es va convertir en el nostre camí d’aproximació. Amb vehicles gegantins i motos de neu vam arribar al que seria el nostre camp base: quatre tancs cisterna cilíndrics enmig d’un paisatge abrupte. Aquesta forma aerodinàmica dels nostres dormitoris és estratègica per a aguantar els forts vents de més de 350km/h que, de vegades, bufen allí dalt. Els locals ens explicaren que els canvis meteorològics són brutals i que els óssos sempre són a prop. N’hi ha 1 per cada 20 habitants! Per sort, anàvem amb un guia local. L’Avatxinski (2.741 m) Hi vam pujar el primer dia. És un volcà que la Katya coneix bé, ja que és on es concentra l’equip rus d’esquí de muntanya. Lliscant sobre una neu dura i grisa, coberta de cendres, intentàvem seguir-la. Més amunt, les fumaroles que sortien del cràter marcaven el nostre punt final. A l’últim tram, ens vam calçar els grampons i, de sobte, van començar a caure pedres que des de dalt, ja que l’escalfor del volcà anava fonent la neu. La terra treia fum sota els nostres peus i l’olor d’ou podrit provinent del sofre s’anava fent més intensa mentre el cràter apareixia sota els nostres ulls. Era espectacular, una explosió de colors entre fumaroles que ens causava respecte i excitació alhora. L’última erupció de 1991 va omplir el cràter de lava i el guia ens va dir que se’n preveu una altra ben aviat... Vam decidir oblidar la visió apocalíptica que ens passava pel cap i endrapar l’entrepà de salmó mentre contemplàvem aquella terra totalment salvatge. Vam baixar per una part desconeguda, on hi ha un monòlit de pedra que sobresurt del pendent del volcà. Va ser un dia llarg però inoblidable. Sempre recordarem haver estat, allà dalt, contemplant el mar amb els volcans congelats per horitzó i sentint la força de la terra sota els nostres peus”. El Koriakski (3456m) “Ens vam aventurar a pujar-hi el segon dia. És un con perfecte, exigent físicament i tècnicament. La Katya veu aquest colós cada dia des de casa i li té molt respecte. La meteo i les condicions que vam trobar eren realment excepcionals. Vam pujar per una canal infinita d’uns 2000m de des-

79

nivell, fent mil i una conversions sobre una neu cada cop més i més dura. De sobte, començaren a caure pedres molt més grans que les del dia anterior. Ens venien a sobre a tota velocitat i les anàvem esquivant com podíem. Recordo els intercanvis de mirades amb la Katya per comprovar que estàvem bé. Per sort, la nostra companyia era immillorable, amb els nois de l’equip i el guia! Els últims 700m de desnivell els vam fer amb grampons. La pujada es feia llarguíssima, les hores passaven, els defalliments venien, marxaven i tornaven a venir, el cim es veia a prop i lluny a la vegada. Vam tardar 10h a arribar-hi. La Katya estava com una rosa i jo, feta caldo. “És una bèstia”, vaig pensar. Les vistes des d’allí dalt són increïbles, la capital es veu diminuta en comparació amb tot aquell terreny completament verge que l’envolta. Quin luxe poder ser-hi, allà dalt! I quina felicitat poder acompanyar la Katya fins al cim d’aquest volcà mític de la seva terra. Però encara havíem de tornar... Vam arribar de nit al campament, amb 14h d’excursió a les ca-

“EN ARRIBAR, HI VAM VEURE UNES FUMEROLES TAN ENORMES QUE ERA COM UNA PORTA A L’INFERN” mes i ganes de menjar-nos tot el que ens caigués a les mans. Fins aquí no havíem vist cap ós, però sabíem que era el moment en què deixaven d’hivernar i en què estaven més afamats. El guia ens va dir que en grup teníem menys possibilitats que ens ataquessin. Així i tot, estàvem constantment en estat de vigilància. Durant el sopar, la Katya ens explicava que comença a ser perillós sortir a entrenar pel bosc. Cada cop hi ha menys salmons i els óssos s’acosten a la capital per trobar menjar”. El Mutnovsky (2322m) “Vam tenir la sort que l’agència que col.laborava amb nosaltres ens va trobar allotjament vora una central elèctrica, al mig del no-res. Tot era molt


Aventura: Kamxatka, bellesa primitiva autèntic i la sensació d’aïllament, brutal. Durant el trajecte, vam veure moltes petjades d’ós, fins i tot ens en vam creuar un que passejava tranquil. lament i ni es va immutar amb la nostra presència. Potser hauria estat diferent si no haguéssim estat pujats en aquests vehicles immensos? Qui sap. Ens vam llevar molt i molt d’hora per atacar l’ascensió al Mutnovsky. Els frontals anaven trencant la foscor fins que el sol ens va atrapar. Les fumaroles s’encengueren i els volcans es van retallar sobre un cel de fantasia. Era un somni o la realitat? Més amunt, el cràter. Una porta cap a l’infern en aquest paradís pels esquiadors de muntanya. Vam veure unes fumaroles gegants que sorgien d’un paisatge àrid i vermellós. Mentre vorejàvem el volcà, anàvem pensant si entrar allà dins o no… Semblava perillós. Vam decidir que sí i vam accedir al cor del volcà actiu per un pendent gelat, procurant esquivar les esquerdes de la glacera que l’habita gràcies al GPS i l’experiència del nostre guia. Benvinguts a l’infern! Els blocs de gel viu contrastaven amb els grocs fluorescents i els ocres intensos. El ressò de les fumaroles, l’olor de sofre i les basses de fang bullent no paraven de sacsejar tots els nostres sentits. “És un dels volcans més actius de Kamtxatka i, possiblement, del món”, ens va dir el guia. Sense cap mena de dubte, va ser l’excursió amb esquís més impressionant de les nostres vides.” El Viliútxinsk (2175m) Va ser l’últim volcà que vam explorar. Al matí feia molt bon temps però, a mesura que pujàvem per aquell con perfecte, la boira es va anar instal. lant a la part alta. D’una calor infernal vam passar a tenir molt fred. Els cantells dels esquís ja no s’aguantaven sobre aquella superfície com de vidre, i vam decidir posar-nos els grampons per pujar fins on poguéssim. Ens vam quedar a 50m del cim, sense veure-hi res a un metre de distància, comprovant de nou que a Kamtxatka és la natura, qui mana. Vam tornar a la capital destrossats però molt contents d’haver pogut tastar la Kamtxatka més salvatge. La Katya també n’estava, de cansada,

però ni de bon tros com nosaltres! Allà vam visitar la seva mare, Larisa, exatleta d’esquí de fons de la Unió Soviètica. Ella i la seva filla estan molt unides; és la seva amiga i la seva entrenadora. Ha donat una gran empenta a l’esquí de muntanya a Rússia, creant la primera escola d’esquí de muntanya a Kamtxatka i participant en la creació de la Katchatka Race, una competició internacional que es fa cada any, a l’abril, sobre els pendents de l’Avatxinski. També vam navegar a la badia d’Avatxa per observar, des d’una perspectiva ben diferent, aquells volcans que gairebé surten del mar. Vam pescar, menjar crancs frescos, contemplar la fauna àrtica en el seu medi natural i ens vam posar en la pell d’aquells exploradors que, fa segles, arribaren per mar en aquesta remota regió. L’últim que vam fer, abans de marxar, va ser agafar el cotxe i endinsar-nos a la península per poder contemplar els volcans del centre de Kamtxatka. Allà s’hi troba el Kliutxévskaia sopka (4750m), el volcà actiu més alt d’Euràsia, imposant la seva llei sobre tot el que l’envolta. La Katya, amb 19 anys i una vida dedicada als estudis i la competició, encara no havia tingut l’oportunitat de visitar la seva terra natal. Poder viure aquesta aventura amb ella va ser tot un privilegi per a nosaltres!” Aquest relat apassionat es pot gaudir en imatges al documental titulat ‘Sweet Home Kamtxatka’. Les seves aventures haurien de tenir alguna continuïtat. Enguany, però, aquests pioners gironins s’han donat un descans, en una temporada marcada pel coronavirus que tampoc els ha ajudat gaire. Això sí, al seu cap sempre hi ha llocs insòlits on anar a esquiar. Tot i que la seva feina no sigui la d’exploradors, troben temps per donar forma i compartir, a través de la pantalla, aquests viatges que tant els fan vibrar. Tant de bo no triguin gaire a fer-ne un altre i us el puguem explicar ARRIBAR A KAMTXATKA S’ha d’anar via Moscou. De Moscou a Kamtxatka hi ha unes nou hores de vol. Aquests són els volcans que van pujar: - Avatxinski (2741 m), darrera erupció al 1991 - Koriakski (3456 m), darrera erupció 2009. L’excursió va ser de 2800 m. de desnivell positiu. Van trigar 14 hores en pujar i baixar. - Mutnovsky (2322 m), darrera erupció 2000 - Viliútxinsk (2175 m), es van quedar a 50 metres del cim.

Si vols viure aventures com aquesta, contacta amb Off Trail Trips: https://offtrailtrips.com/ca

80


photo by: De Pellegrin

FRE E TO KEE P GOI NG www.karpos-outdoor.com


Federica Brignone

Reportatge

COPA DEL MÓN D’ESQUÍ ALPÍ

CAMPIONS INESPERATS


Celes Piedrabuena Gabriele Facciotti (Pentaphoto) / Christian Walgram - Harald Steiner (GEPA pictures) / Christophe Pallot - Michel Cottin (Agence Zoom) / Samo Vidic - Andreas Aufschnaiter (Red Bull Content Pool)

La Copa del Món d’Esquí Alpí 2019-2020 va tenir en la italiana Federica Brignone i en el noruec Aleksander Aamdot Kilde dos campions inesperats.


Copa del Món Esquí Alpí

Pocs haurien apostat per ells al principi de la temporada passada, però al final es van acabar enduent a casa seva el Gran Globus de Vidre que els acredita com als esquiadors millors i més complets de la temporada. Han estat, sens dubte, uns campions inesperats. No és que no tinguessin qualitat per aspirar a ser ambiciosos però, a simple vista, no semblava que apostar per la italiana Federica Brignone (29 anys) ni pel noruec Aleksander Aamodt Kilde (27 anys), fos una jugada segura. Sí per altres esquiadors, com ara Mikaela Shiffrin, Petra Vlhova i Wendy Holdener en el cas de les noies, o d’Alexis Pinturault i Henrik Kristoffersen en el dels nois. Què ha passat doncs, perquè Brignone i Aamodt acabessin enduent-se els seus respectius Grans Globus de Vidre? Primer de tot, van esquiar molt bé; sense un alt rendiment hagués estat impossible que sortissin a la foto final de la temporada. També s’ha de considerar, però, el flagell de la pandèmia del coronavirus que va fer tancar la paradeta abans d’hora, circumstància que beneficiaria a alguns i perjudicaria a uns altres. A més de fets aliens a la competició com ara la pèrdua del pare que va partir Mikaela Shiffrin.

L’aturada pel coronavirus

AAMODT KILDE VA SER EL MILLOR LA PASSADA TEMPORADA, DESPRÉS DE GUANYAR NOMÉS UNA CURSA

Aleksander Aamodt

84

‘Mika’ es va perdre moltes curses i quan va dir que hi tornava, la Federació Internacional d’Esquí (FIS) ja donava per finalitzada la temporada, impedint-li de lluitar pel seu tercer títol consecutiu de la general de la Copa del Món i deixant la seva temporada en blanc. D’ençà que el 2013, la seva segona temporada a la Copa del Món, va assolir el seu primer Globus de Vidre en eslàlom (ja en té sis), no havia acabat una campanya sense cap ni un. I, en el cas dels homes, a falta del domini de Marcel Hirscher, retirat molt abans del que molts haguessin volgut donada la seva qualitat, i després de guanyar les últimes vuit edicions de la Copa del Món, tot apuntava que Pinturault o Kristoffersen eren els màxims candidats a agafar el relleu. Al final, però, no van estar del tot encertats i tampoc no els ajudà que la temporada s’acabés abans d’hora, cosa que va aprofitar Aamodt (superà Pinturault, segon, però només en 23 punts) encara que, tot sigui dit, va signar la seva millor temporada. Aleksander Aamdot Kilde disputava el passat hivern la seva setena temporada en la Copa del Món, d’ençà que va debutar en la primera cursa d’aquesta competició, l’any 2012, en el gegant de Sölden (Àustria), amb una


Noruega reina onze anys després El Gran Globus de Vidre d’Aamodt té també altres lectures, més enllà del seu èxit personal i és la demostració, un cop més, de la força de l’esquí noruec. No ja pel títol d’Aamodt, onze anys després que Aksel Lund Svindal assolís el darrer Gran Globus de Vidre per Noruega, el 2009, sinó per col.locar a tres dels seus millors esquiadors entre els deu primer classificats: Aamodt, Kristo-

ffersen i Jansrud; convertint-se en el tercer noruec que guanya la Copa del Món, després de Lasse Kjus (2) i Svindal (2). Una victòria a la general de la Copa del Món que Aamodt, que casualment va tornar a la marca d’esquís Atomic, que l’havia equipat feia dues campanyes, valorava així a través del seu compte d’Instagram: “Després de cinquanta dies de paciència…, siguem honestos, després d’estar vint-i-set anys somiant, encara no m’ho puc creure”.

Progressió constant d’Aleksander Aamodt Kilde Ningú no pot negar la progressió constant d’Aamodt, ja que la passada temporada va millorar en tots els terrenys. En descens igualà la quarta posició final en super gegant –en el què el 2016 es va endur el títol. Va millorar més, però, en gegant, passant de la 30a posició del 2019 a la vuitena del 2020. Ha disputat, en total, 51 curses de la Copa del Món, en les què ha assolit 18 podis i quatre victòries, totes en les disciplines de velocitat, dues en descens i dues més en super gegant. A més, la seva trajectòria esportiva presenta una curiositat, resumida en les cinc victòries a la Copa d’Europa, el pas previ dels esquiadors a la Copa del Món i on no tots els grans campions han aconseguit triomfar. Les quatre victòries són en super gegant, i les dues últimes, a Soldeu (Andorra), el març de 2014.

Aleksander Aamodt 85

Aleksander Aamodt

progressió constant, però que no feia pensar a priori que fos el màxim candidat a ocupar el tron reial que Hirscher havia deixat, més encara quan no disputà l’eslàlom –només ho va fer la temporada 2017. Al final, però, la seva regularitat i el fet d’estar encertat quan tocava, van ser claus. Finalitzà la temporada després de guanyar només una cursa, en el super gegant, a Saalbach (Àustria), i sent bàsica la consecució del segon lloc al descens de Kvitfjell (Noruega), en l’última cursa de la temporada, per acabar enduent-se el títol. Pinturault ho va intentar a l’estadi Kvitfell-Olympiabakken, però jugava en territori hostil i es va haver de conformar en acabar en la 37a posició.


Copa del Món Esquí Alpí

Federica Brignone

Brignone fa història per Itàlia I si Aamodt feia història per Noruega, Federica Brignone ho feia per Itàlia. El país transalpí havia estat capaç d’assolir el Gran Globus de Vidre en homes –en les cames de Piero Gros, Gustav Thoeni i Alberto Tomba–, però mai ho havia assolit en la categoria femenina i, certament, ella tampoc havia estat mai gaire a prop d’aconseguir-ho. De fet, fins ara, el seu millor resultat a la general de la Copa del Món havia estat la cinquena plaça de 2015. El 2019 va ser sisena i la passada campanya va fer una temporada perfecta, perquè a banda del Gran Globus de Vidre es va endur les disciplines del gegant i de la combinada alpina, que repetia per segona vegada. El cert és que Brignone –que va debutar en un gegant a Lienz (Àustria), a la Copa del Món el 2007– va assolir la passada World Cup un total d’onze podis, amb cinc victòries: Courchevel (França) i Sestriere (Itàlia) en gegant, Crans-Montana (Suïssa) i Altenmarkt (Àustria) en la combinada alpina i el súper gegant de Sotxi (Rússia).

FEDERICA VA SIGNAR UNA GRAN TEMPORADA, DESPRÉS DE GUANYAR TAMBÉ ELS TÍTOLS DEL GEGANT I DE LA COMBINADA ALPINA

86

Aquests bons resultats li van permetre de sumar un rècord personal de punts (1.378), 153 més que Mikaela Shiffrin, qui, tot i perdre’s sis setmanes de competició pel traspàs del seu pare, tampoc va perdre massa, fins al punt que quan anuncià la seva tornada a Are (Suècia) ja hi havia qui treia la calculadora a veure com s’ho havia de fer per aspirar a seguir sent el referent a la Copa del Món. “Deu anys d’emocions i grans resultats junts! Gràcies”, escrivia l’esquiadora italiana de Rossignol en el seu compte d’Instagram, després de proclamar-se campiona de la general de la Copa del Món d’Esquí Alpí; qualificant tot el que s’havia viscut al llarg de la temporada de “surrealista”, i donant les gràcies especialment a la seva mare, “que em va ensenyar a viure i que mai em va forçar a ser el que sóc”; i al seu germà, que “sempre va creure en mi i m’ha ajudat a créixer com a esportista”. Ara, tant l’esquiadora italiana com l’esquiador noruec, tenen el difícil repte de mantenir-se dalt


Aleksander Aamodt

Federica Brignone

de tot al llarg d’una campanya esportiva en què passen moltes coses, en el decurs de la qual predominen els alts i baixos i en la que el més aconsellable seria començar molt fort ja d’inici, no fos cas que un rebrot de la Covid-19 alteri el desenvolupament de la Copa del Món, tal com va passar la temporada passada. A més, Federica Brignone haurà de lluitar cos a cos amb una Mikaela Shiffrin que començarà el curs amb el dipòsit ple de combustible després de la pèrdua personal que va patir el passat hivern, quan li-

BRIGNONE TOCAVA LA GLÒRIA AMB ELS DITS DESPRÉS DE DEU ANYS A LA COPA DEL MÓN derava la Copa del Món, i que la ha tingut fora de circulació un temps important. L’esquiadora nord-americana és una campiona i voldrà tornar a dominar la competició, mentre que Kilde que, en certa forma, es va beneficiar de l’aturada de la competició -tot i que també és cert que estava en el lloc precís en el moment idoni, com per exemple un home gol en el futbol-, haurà d’esforçar-se davant el setge a què el sotmetran Pinturault i Kristoffersen

Primera italiana en guanyar la Copa del Món Itàlia sempre ha tingut molt bons esquiadors tant en categoria masculina com femenina, però fins ara només tres havien estat capaços de guanyar el Gran Globus de Vidre: Piero Gros, Gustav Thoeni i Alberto Tomba. En dones mai no s’havia donat el cas, fins ara, amb l’èxit de Federica Brignone. Els darrers anys l’esquiadora que més a prop havia estat d’assolir-ho era Soffia Goggia, però les lesions, la seva irregularitat i el fet de no córrer l’eslàlom no jugaven a favor seu. Viatjant en el temps, l’esquiadora que més s’havia acostat va ser Karen Putzer, que fou segona el 2003, per darrere de la croata Janica Kostelic. 87


FORFET PLUS+ DE GRANDVALIRA PERMET PAGAR NOMÉS PELS DIES QUE S’ESQUIA Es pot utilitzar durant tota la temporada a les estacions de Grandvalira i Ordino Arcalís, pagant únicament per dia esquiat amb descompte i sense passar per taquilles. En un moment d’imprevisibilitat com l’actual, Grandvalira i Ordino Arcalís ofereixen als seus esquiadors una solució: una modalitat de forfet de temporada de pagament per ús. Es tracta del Forfet Plus+, un producte de contractació online i que s’entrega físicament a taquilles un sol cop. A més, és recarregable de temporada en temporada i, per tant, el plàstic i el disseny del Forfet de Temporada 20-21 no canvia respecte al de l’hivern anterior, el que permet renovar-lo online i anar directament a pistes sense passar per taquilles. El Forfet Plus+ ofereix la solució de fer el pagament amb el primer pas per les portes d’accés al remuntador, i evitar passar més per cap punt de venda. A més a més, premia l’esquiador amb un descompte del 15% respecte al preu

de descompte en alguns dels serveis d’estació a Grandvalira i a Ordino Arcalís (Escola d’esquí i snowboard, restauració, lloguer i botiga). Per a això, serà necessari presentar el Forfet Plus+ a l’estació en el moment de consumir aquests serveis. Aquest producte, només es pot comprar a la pàgina web de Grandvalira Resorts: https://plus.grandvalira.com

2020-21 i permetrà accedir de forma il·limitada a tot Grandvalira i a Ordino Arcalís per esquiar de

A PARTIR DEL SEGON DIA D’ESQUÍ EN UNA MATEIXA ESTACIÓ, S’OBTÉ UN 15% DE DESCOMPTE SOBRE EL PREU DEL FORFET

INCLOU DESCOMPTES DEL 5% EN LA COMPRA DELS SERVEIS DE RESTAURACIÓ, ESCOLA, LLOGUERS I BOTIGUES DE L’ESTACIÓ

del forfet diari, a partir del segon dia d’ús en una mateixa estació*. Com la resta de forfets, el Forfet Plus+ és personal i intransferible i funciona com una mena de Teletac. S’adquireix una sola vegada, al preu d’1 euro en concepte de càrrega (els recarregables també paguen 1 euro) i queda connectat a la targeta de crèdit que facilita, a l’hora de l’adquisició, l’esquiador. A partir d’aquí, ja no cal passar per taquilles, cada dia d’esquí es cobra de manera automàtica, directament, a la targeta de crèdit vinculada. Aquest forfet és vàlid per a tota la temporada

manera més àgil i econòmica. Els Forfets sobre els quals s’aplica el descompte són el forfet en modalitat d’adult, júnior, sènior i infant. Els infants menors de 6 anys també podran gaudir de forma gratuïta del producte. En queden exclosos els forfets de matí i de migdia. L’usuari del Forfet Plus+ podrà consultar el seu consum introduint les seves dades i la clau d’accés al seu compte My GrandSki. Així, veurà també quant s’estalvia. Diàriament, trobarà informació extra, com ara el desnivell acumulat durant el seu dia d’esquí. Amb el Forfet Plus+ també s’obtindrà un 5% 88

*El primer dia d’esquí a Grandvalira es carregarà a la targeta de crèdit especificada el PVP del forfet de dia en línia/online de Grandvalira, independentment de si aquest ja s’ha utilitzat a Ordino Arcalís. A partir del segon dia d’esquí a Grandva-

PERMET ACCEDIR DIRECTAMENT A PISTES I ES REALITZA EL COBRAMENT DE FORMA AUTOMÀTICA AL PASSAR EL FORFET PER LES PORTES D’ACCÉS AL REMUNTADOR lira es carregarà a la targeta bancaria vinculada el PVP del forfet de dia Grandvalira amb el 15% de descompte. El primer dia d’esquí a Ordino - Arcalís es carregarà a la targeta de crèdit especificat el PVP del forfet de dia d’Ordino - Arcalís, independentment de si aquest ja s’ha utilitzat a Grandvalira. A partir del segon dia d’esquí a Ordino - Arcalís es carregarà al compte bancari especificada el PVP del forfet de dia Ordino - Arcalís amb el 15% de descompte. Tota la informació a grandvalira.com i ordinoarcalis.com.


SENSE PASSAR PER TAQUILLES

››

Compra online; el forfet estarà associat a la teva tarjeta de crèdit. Recull-lo el primer dia, i no tornis a passar més per taquilles: directe a pistes!

PAGA NOMÉS PELS DIES QUE ESQUIÏS ››

E STALVIA U N 1 5%

EN EL TEU FORFET DE DIA, A PARTIR DEL SEGON DIA D’ESQUÍ. Vàlid per Grandvalira i Ordino Arcalís.

Se’t comptabilitzaran els dies que hagis esquiat i podràs controlar-ho tot des de la web.

DESCOMPTES ESPECIALS

››

Descomptes addicionals del 5% en restauració, escola i activitats.

Tota la informació a www.grandvalira.com


Entrevista

HENRIK KRISTOFFERSEN


“ESTAVA CONVENÇUT QUE PODIA GUANYAR EL GRAN GLOBUS DE VIDRE DE LA COPA DEL MÓN”

Adaptat de Red Bull per Celes Piedrabuena Agence Zoom / Red Bull Content Pool

El noruec Henrik Kristoffersen va ser un dels grans protagonistes de la temporada passada, després d’aconseguir els Globus de Vidre de les disciplines tècniques del gegant i de l’eslàlom, tot i que no va acabar d’aprofitar l’absència del que havia estat el gran dominador, Marcel Hirscher, per fer un salt encara més gran del que molts esperaven d’ell.


Entrevista: Henrik Kristoffersen Sense cap mena de dubte, Henrik Kristoffersen (26 anys) va ser un dels grans beneficiats del comiat abans d’hora protagonitzat per Marcel Hirscher. Acostumat a viure a l’ombra del gran esquiador austríac, el noruec de Lørenskog per fi va assolir, l’hivern passat, el Globus de Vidre del gegant que l’acredita com al millor en aquesta disciplina i el segon en la disciplina de l’eslàlom, tot i que només va assolir tres triomfs, dos en eslàlom i un en gegant, en una temporada que va finalitzar abans d’hora per l’arribada del temut coronavirus. Quan vas començar a preparar aquesta temporada? Quan vam haver de plegar hauria esquiat dues setmanes més, hauria anat a Noruega després d’haver acabat la temporada i hauria fet vacances. A Salzburg vaig començar a entrenarme i vaig arribar al 100% del meu entrenament físic al voltant del 27 d’abril. Probablement vaig començar a entrenar-me una mica més aviat del que normalment ho hauria fet, però, en lloc d’estar-me a casa veient-les venir, vaig decidir començar de debò a finals d’abril.

“HE TINGUT TANTES FRUSTRACIONS EN ELS DARRERS QUATRE O CINC ANYS, TANT DINS COM FORA DE L’ESPORT, QUE HE APRÈS A VEURE L’AMPOLLA MIG PLENA” Vas acabar la temporada amb dos títols a la butxaca, ambdós de les disciplines tècniques però, aspiraves, creies que podries assolir el Gran Globus de Vidre, el de la general de la Copa del Món? Sí, va ser frustrant, però he tingut tantes frustracions en els darrers quatre o cinc anys, tant dins com fora de l’esport, que he après a veure l’ampolla mig plena. M’agradaria haver finalitzat la temporada quan tocava i no donar-la per acabada abans d’hora pel coronavirus, ja que hi havia moltes curses i possibilitats, però hi ha coses més grans i importants que les curses. Tot i que convençut que podia guanyar el Globus de Vidre de la Copa del Món, que podia ser el millor, vaig quedar 160 punts per darrere, i ho vaig intentar fins que vaig poder. També s’ha de ser positiu, no molts esquiadors són capaços de guanyar dos títols, en aquest

92


cas de gegant i eslàlom en una mateixa temporada. Està molt bé guanyar aquests dos títols i poder entrar en la llista d’esquiadors que han estat capaços de fer-ho en una mateixa temporada, ja que aquesta llista és plena de grans noms. Però no hem d’oblidar que ja vaig guanyar el títol de l’eslàlom el 2016 (per davant de Marcel Hirscher, amb 31 punts de marge). Quines comparacions es poden fer amb el títol d’eslàlom del 2016? El canvi més important és que ara hi ha molts més especialistes en les disciplines tècniques. A més, el 2016 tot va fluir molt bé i prova d’això és que vaig guanyar sis curses d’eslàlom. L’any passat, no vaig esquiar tècnicament bé, així que vaig haver de fer un pas enrere per avançar dos endavant. No vaig saber realment trobar realment el feeling de la temporada, però tècnicament va ser millor que l’any anterior. Només tens 26 anys i ets molt jove, encara et queda molt per davant i molt temps per assolir el teu millor moment. Això espero. Sento que l’esquí alpí és un esport on és difícil fer-ho molt bé; has d’estar molt fi. Hi ha el vessant físic, però en l’esquí alpí també es necessiten tant la tècnica com l’experiència. Crec que encara puc aspirar a fer grans coses i seguir guanyant curses fins al final, com feia Marcel Hirscher. La passada va ser la primera temporada sense Marcel Hirscher. El vas trobar a faltar? Sí i no! El trobo a faltar com a amic de la gira del Mundial i trobo a faltar la seva autoritat, el domini que tenia, sense dir grans coses. Ja no hi ha gent així. Però no trobo a faltar ser el segon darrere seu, així que en aquest aspecte estic molt content! També voldria, però, haver tingut més possibilitats de guanyar-lo a les pistes d’esquí.

ELS NÚMEROS D’HENRIK KRISTOFFERSEN Debutà a la Copa del Món, a l’eslàlom de Kranjska Gora (Eslovènia), l’11 de març de 2012, on no va passar el tall de la primera màniga. Sis dies més tard, a la mateixa estació, va disputar el gegant i ja va acabar el 24è. Gairebé dos anys més tard arribà el seu primer podi en una cursa de la Copa del Món, a l’eslàlom d’Adelboden (Suïssa), en el què va acabar tercer el 12 de gener de 2014. I, setze dies més tard, ja va assolir el seu primer triomf en una Copa del Món, el 28 de gener de 2014, a l’eslàlom de Schladming (Àustria). D’aleshores ençà, aquests

són els seus principals registres: Copa del Món 149 curses disputades, 62 podis, 21 victòries, Campionats del Món 8, curses disputades en 4 Campionats del Món, 1 medalla d’or al gegant del Mundial d’Are (Suècia) el 2019. De Jocs Olímpics, ha disputat el de Sotxi 2014 i el de Pyeongchang 2018, assolint un bronze (al SL de Sotxi) i una plata al gegant de Corea.

93

Quin és l’abast de guanyar el títol global després d’haver acabat segon o tercer les cinc últimes temporades? Intento no pensar-hi gaire, però és clar que he estat segon, tercer, segon, tercer i tercer, així que seguiré sent un dels aspirants. L’any passat vaig cometre errors però, si començo la temporada a un nivell més alt i aprenc de les errades i de l’experiència a partir de la temporada passada, puc fer les coses encara millor. Quins creus que seran els teus principals rivals aquesta temporada? Alexis Pinturault segur que serà un dels grans rivals i Dominik Paris també ho serà, segur


competició PATINATGE DE VELOCITAT Els patinadors de velocitat catalans, amb la màxima ambició Tot i la incertesa que planteja la temporada, els velocistes catalans l’afronten amb moltes ganes a cavall entre Catalunya i Països Baixos. És difícil preveure si es podrà desenvolupar amb normalitat la temporada internacional de patinatge de velocitat arran de la Covid-19. Tot i això, els patinadors catalans van començar el passat juliol la pretemporada amb la mateixa il.lusió i ambició de sempre. La ciutat polonesa de Tomaszów Mazowiecki va ser l’encarregada d’acollir patinadors de diversos països en una estada organitzada per la ISU que constava d’entrenaments i competició. I bona part dels patinadors catalans hi van deixar la seva rúbrica amb millors marques personals, com el cas de Nil Llop i Ainhoa Carreño, així com la mínima de Teresa Moreno per a la Mass Start de la Copa del Món Neo Senior. A partir de llavors, els esportistes de tecnificació de la FCEH continuen, a Catalunya, la seva preparació per a les primeres competicions. El mateix que fan, però a 1.600 km de distància, els patinadors catalans de l’equip RFEDH. Nil Llop, Ainoa Carreño, Stephane Barbera i Teresa Moreno estan instal.lats a Heerenveen, des de principis d’octubre, per treure el millor d’ells mateixos sota les magnífiques condicions que ofereix la Thialf Academy.

ESQUÍ DE FONS Els fondistes FCEH signen un notable Campionat d’Espanya de Rollerski El 17 i 18 d’octubre, Jaca va acollir la primera competició de la temporada, de la mà de la RFEDI, amb un balanç optimista per a l’equip català. A l’espera de les primeres competicions sobre neu, i després de diverses setmanes d’intens entrenament, l’equip de tecnificació d’esquí de fons de la FCEH va provar-se al Campionat d’Espanya de Rollerski celebrat a Jaca. Entre els bons resultats obtinguts, els de dos noms propis: Marta Moreno (CAEI), doble campiona absoluta, i Miquel Auladell (PEC), campió absolut en tècnica clàssica. Dissabte, en l’ascensió al Fuerte de Rapitán en estil clàssic, a més d’Auladell van destacar Bernat Sellés, tercer en absolut i campió en U18, categoria on també van pujar al podi Aniol Borrell (2n) i Xavier López (3r), així com Júlia Pueyo (3a). També van sobresortir, en U16, Marc Colell (2n), Pablo Moreno (3r), Berta Guitart (1a) i Núria Ruiz (3r). I en U14, Pau Molins (1r), Arnau Miquel (2n), Guim Gabarró (3r) i Joana Puig (1a). En la jornada de diumenge, en tècnica lliure, molts d’aquests esportistes van repetir i pujar al podi. A més, també va córrer els dos dies el fondista del CENA d’esquí de fons adaptat, Pol Makuri, sempre al peu del canó.

HOQUEI GEL El CG Puigcerdà torna a regnar 12 anys després L’equip masculí va començar la temporada guanyant la Lliga 2019-2020 i és líder de la Lliga 2020-21, com també ho és l’equip femení. Puigcerdà és, més que mai, groc i negre. L’equip d’hoquei gel de la capital ceretana viu el millor moment dels últims anys, en què domina les competicions estatals de la RFEDH en aquest inici de temporada. I així ho demostra l’equip masculí dirigit per Salva Barnola, que va reprendre la competició, al setembre, disputant la final de Lliga 2019-2020, ajornada al març per la Covid-19. i ho va fer de manera immillorable, superant en dos partits al dominador dels darrers anys, el CHH Txuri-Urdin. Des del 2008 que el Puigcerdà no aixecava el títol de Lliga. Una dinàmica positiva que l’equip ha sabut mantenir, després, en les primeres jornades de la Lliga 2020-21. En el moment d’escriure aquestes línies, i amb alguns partits entremig ajornats pel virus, l’equip encapçala la classificació amb autoritat. Però les alegries no s’acaben aquí. En paral. lel, l’equip femení ha pujat un esglaó més el seu nivell aquesta temporada i es manté en les primeres posicions de la Lliga Iberdrola, frec a frec amb el gran favorit, el SAD Majadahonda. 94



la federació informa La FCEH i el TERMCAT, junts per renovar el català en els esports d’hivern Amb el pas dels anys, els esports d’hivern, com tots els altres, s’han anat modernitzant en diferents sentits. També en el seu vocabulari. L’ús diari de termes especialitzats entre unes generacions i altres de persones afavoreix l’evolució del llenguatge, i els diccionaris estan forçats a adaptar-se i renovar-se. És per això que, a les acaballes de la passada temporada, la FCEH va arribar a un acord de col. laboració amb el TERMCAT (Centre de Terminologia de la Llengua Catalana), que es desenvoluparà especialment a partir de la present temporada 2020-2021. En aquest acord, ambdues parts pretenen re-

novar i posar a l’ordre del dia els centenars de termes d’esports d’hivern que constitueixen el Diccionari general de l’esport, consultable en línia a la pàgina web del TERMCAT. Creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT pretén garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i d’activitat per, així, afavorir-ne l’ús. Entre altres accions, la FCEH està treballant amb els responsables dels diferents comitès esportius per analitzar i actualitzar els llistats de termes que conformen cada un dels esports d’hivern.

La difusió de l’actualitat d’esports d’hivern, de la mà de Diari de la Neu Tot i no ser una relació del tot nova, la FCEH i Diari de la Neu han signat un acord de col.laboració més potent i actualitzat de cara a aquesta temporada. Un mitjà de comunicació d’àmplia difusió, en llengua catalana, que s’ha especialitzat en informació relacionada amb el món de la neu i els esports d’hivern. Per conèixer millor aquest acord n’hem parlat amb l’editor de Diari de la Neu, Ivan Sanz. Què diries que caracteritza l’estil del vostre mitjà? Intentem ser un diari útil per a tot el sector de la neu, i en aquest sentit ens centrem en la informació més local i de proximitat. Prioritzem la informació generada al Pirineu català, sense oblidar altres territoris afins com Andorra o la Catalunya del Nord. Com veus l’estat de salut actual dels esports d’hivern a Catalunya? És una situació estranya. Per arrelament i tradi-

ció, ja que fa més de cent anys que s’esquia a Catalunya, semblaria que els esports d’hivern haurien de ser més populars, però sovint i de forma inexplicable se’ls veu com a esports d’elit. Hi ha una imatge d’esports per a classes benestants que no és certa i ens fa mal. Al nostre mitjà cada any informem d’on gaudir de la neu amb ben pocs diners, i és una notícia que agrada molt als lectors. Què poden oferir els esports d’hivern en una època tan complicada com l’actual? Molt senzill. Ofereixen una activitat social, de lleure, saludable i esportiva en un entorn meravellós de muntanya i natura que, a més, podem fer sols, en parella, en família i fins i tot, amb totes les prevencions, amb amics. Un any més, Diari de la Neu i la FCEH sumen forces. Veiem aquest vincle com una ajuda per remar en la mateixa direcció i difondre i popularitzar els

esports d’hivern. I de la forma més humil, ajudar a dinamitzar l’economia del Pirineu. Amb canvi climàtic o no, amb la Covid-19 o sense, continuarem sent un país de neu.

Els esportistes catalans, amb la vista posada als Mundials de 2021

El pròxim any tindran lloc Campionats del Món d’esquí alpí, esquí de fons, snowboard i freestyle esquí, on s’esperen representants catalans.

Davant la situació actual, no és fàcil fer plans a mitjà termini, ni mirar gaire més enllà del moment actual. Tot i això, el calendari FIS projecta una temporada 2020-2021 molt interessant i, sobretot, de gran valor per als esportistes. Durant els mesos de febrer i març s’han de disputar tres Campionats del Món de referència, que seran un test molt important per als esportistes de cara als Jocs Olímpics de Beijing del 2022. El primer dels Mundials a arrencar serà el d’Esquí Alpí, previst del 8 al 21 de febrer a Cortina d’Ampezzo (Itàlia). Una cita on hi esperem veure en acció algun esportista català, tal com ja va passar en la darrera edició, celebrada a Are (Suècia), on van córrer Núria Pau, Quim Salarich i Alex Puente. Pel que fa a l’Esquí de Fons, serà Oberstdorf (Alemanya) la ciutat encarregada d’acollir el Mundial d’Esquí de Fons, entre el 24 de febrer i el 07 de

96

març, després de la darrera edició celebrada a Seefeld (Àustria), on no va haver-hi cap esportista català. Mentrestant, a milers de km de distància, s’estarà celebrant el Mundial de Snowboard i Freestyle Esquí. Concretament a Zhangjiakou (Xina), entre el 18 i el 28 de febrer. La darrera edició va tenir lloc a Partk City (Estats Units), on vam poder gaudir d’una gran actuació per part de Queralt Castellet, que va quedar-se a les portes del podi (4a). Precisament, la rider sabadellenca de l’equip RFEDI intentarà, a la Xina, tornar a pujar a un podi mundial, després del subcampionat aconseguit el 2015 a Kreischberg (Àustria). Més enllà d’aquests esdeveniments de primer nivell de la FIS, també tindrem un ull posat en altres cites destacades on s’espera participació d’esportistes catalans, com el Campionat del Món Júnior de Patinatge de Velocitat.


F O T O : R A M Ó N B AY L I N A @ M E T E O PA L L A R S

100 %

16:03

FCEH

DNI / Passaport

Data de naixement

Entrarrt

L A T E VA A S S E G U R A N Ç A , A R A V I R T UA L

L’AP P d e l a F C E H , a l te u a b a s t

DESCÀRREGA GRATUÏTA D ISP ONIBLE A AP P STORE

Disponible per a tots els federats i assegurats: disposareu de la vostra targeta virtual, calendari de competicions, notícies, informació bàsica, telèfon de contacte en cas de sinistre... i molt més!

D ISP ONIBLE A G OOG LE PL AY

+INFO: http://www.fceh.cat/app/

T O TA L A I N F O R M A C I Ó , EN UN CLIC

@ESPORTSHIVERN

COMPETICIONS, NOTÍCIES, ME TEOROLOGIA, E TC.

E N C A S D ’A C C I D E N T, AV I S A R À P I DA M E N T

W W W. F C E H . C AT


Retrats

ASTRID FINA

David Giménez Toni Grases - www.photoset.es / Comité Olímpico Español

A PER UN NOU SALT VITAL

L’esportista catalana de snowboard cross adaptat va decidir penjar la taula abans de començar aquesta nova temporada, fatigada mentalment, sense la motivació suficient per encarar l’any i mig de preparació restant fins als Jocs Paralímpics de Beijing 2022. Gràcies als seus resultats, Astrid ha contribuït a derrocar barreres i posar, cada vegada més, el focus mediàtic en l’esport adaptat i femení. Que bona falta en feia, i en segueix fent. “Estar a l’alt rendiment és molt dur i ja no m’omplia com abans. Cada vegada em costava més seguir aquesta rutina d’entrenar i competir, ja no em compensava ni em motivava. Podria haver continuat però sé que hauria baixat el meu rendiment, i millor parar ara”. Amb aquestes paraules exposa Astrid Fina els motius que l’han portat a retirar-se de l’alta competició esportiva. En termes d’alt rendiment, la motivació és fonamental en l’engranatge diari d’un esportista. Una peça imprescindible del trencaclosques. Sense ella, el sacrifici permanent que exigeix aquest món acabaria per decantar la balança. Per a l’Astrid va ser decisiva per engegar una carrera esportiva que va començar, sense saber-ho, a l’asfalt de Barcelona, després d’un greu accident de trànsit. I, vuit anys després, ho ha estat també per prendre la ferma decisió de retirar-se de la competició.

del passadís, junt amb la resta de medalles obtingudes durant la seva trajectòria. Que no són poques. Diverses victòries al circuit de Copa del Món IPC, la darrera envoltada dels seus el passat mes de març a La Molina, a més d’altres podis, així com la medalla de bronze al Campionat del Món IPC celebrat a Pyhä (Finlàndia) el 2019. Són alguns dels principals fruits recollits per tants anys de treball a la Val d’Aran, el seu camp base d’entrenaments durant la temporada.

Dues barreres molt altes Un reguer de medalles per al record Albert Mallol, el seu entrenador durant aquests anys, va provar de convèncer a l’Astrid per ajornar la decisió i, així, arribar a disputar els pròxims Jocs Paralímpics, que han de tenir lloc a Beijing del 4 al 20 de febrer de 2022. Resta un any i mig per a la gran cita. Molt poc temps, en termes d’un cicle olímpic de quatre anys. Però massa temps, en termes de motivació. Els Jocs de la Xina haurien estat els tercers per a la catalana, després de la seva estrena a Sotxi 2014 -va aconseguir un diploma olímpic- i la inesborrable actuació a Pyeongchang 2018. A Corea del Sud, un 12 de març, Astrid va sumar una històrica medalla de bronze que ara, després del darrer trasllat de casa, ja penja de la paret

La medalla olímpica va suposar per a Astrid una empenta econòmica necessària, a més de repercussió mediàtica. Però tant un com altre continuen sent insuficients. “És evident que a l’esport adaptat segueix faltant-li molta repercussió”, afirma la catalana, que ha hagut de bregar amb el menysteniment que, en línies generals, pateix l’esport adaptat i l’esport femení. “És una realitat que la presència d’esport femení a la televisió segueix sent massa petita. Si a això li sumes que són esports de neu, és gairebé inexistent. I si a sobre són adaptats, res. Ha de canviar la mentalitat de la gent, començant per aquells que prenen les grans decisions. I no només pel que fa a la visibilitat mediàtica, sinó també en altres temes igual o més importants, com el repartiment i quantia de les beques”, afegeix. 98

Però fidel al seu caràcter -era una tradició veurela per les pistes, i fora d’elles, amb un somriure permanent a la cara-, l’Astrid prefereix quedar-se amb els punts positius que li han aportat dedicarse a l’snowboard cross. Per exemple, els missatges rebuts per part de persones que es trobaven en una situació similar a la seva, amb algun tipus d’amputació o problema físic: “Em deien que veure el meu cas els havia ajudat a tirar endavant. Fins i tot algunes d’aquestes persones les he arribat a conèixer en persona. Aquests missat-

“CONÈIXER PERSONES A QUI HE SERVIT D’INSPIRACIÓ HO COMPENSA TOT” ges són els que donen sentit, ho compensen tot”. Apartada de l’alta competició, l’Astrid ha decidit instal.lar el seu nou lloc de residència a la muntanya, on ha descobert una altra manera de viure, més tranquil, més social… I més proper a la neu. Perquè, assegura, continuarà lligada a l’snowboard. Per exemple, com a professora. “I pujaré amb els amics a gaudir de l’snowboard, que durant aquests vuit anys gairebé no ho he pogut fer. Això sí, només si fa bon dia”, somriu


JULBO.COM

QUICKSHIFT

©Jérémy Bernard

AMB LA INNOVACIÓ SWITCH AIR SYSTEM

VIVIAN BRUCHEZ

Obre la porta a un nou ús de la màscara d’esquí i snowboard. QUICKSHIFT incorpora el sistema Switch Air, que garanteix un control actiu de la ventilació i el confort d’aquesta, gràcies a dues peces extraibles situades a la part inferior de la muntura.


Reportatge

LES DISCIPLINES DE LA FCEH Celes Piedrabuena FECH, Toni Grases / www.photoset.es

Aquí presentem les disciplines dels esports d’hivern, prop d’una vintena, que es divideixen en quatre grans grups: esports de neu, esports de gel, esports de tracció amb gossos i esports d’hivern adaptats.

Quan pensem en els esports d’hivern sempre ens vénen al cap les modalitats blanques més conegudes per a tots, i moltes vegades aquests pensaments ens dirigeixen cap a l’esquí alpí, l’esquí de fons o el surf de neu. Però la FCEH, tal com indica el seu nom, Federació Catalana d’Esports d’Hivern, és plural i agrupa al voltant d’una vintena de disciplines blanques. Aquestes modalitats d’esports d’hivern, ja siguin de neu o de gel, es subdivideixen en quatre grans grups: esports de neu, esports de gel, esports de

tracció amb gossos i esports d’hivern adaptats; sent el primer el que més modalitats acull. De fet, en l’apartat dels esports de neu trobem l’esquí alpí, el freeski, l’esquí de fons, l’snowboard, el telemark, el biatló, l’esquí de velocitat i els salts d’esquí. Set són els esports de gel –hoquei gel, patinatge artístic sobre gel, patinatge de velocitat sobre gel, cúrling, skeleton, luge i bobsleigh–, dos els esports de tracció amb gossos: múixing i canicròs –ja sigui sobre neu o sobre terra– i esports d’hivern adaptats, on hi entrarien també esports de neu i esports de gel.

ESQUÍ ALPÍ. És la disciplina que té més llicències i la que aple-

ESQUÍ DE FONS. Com en el cas de l’esquí alpí, l’esquí de

ga un nombre més gran de curses i de campionats en totes les franges d’edat, com la 37a Lliga Catalana, el circuit U10/U12, el 28è Circuit Interclubs, la 9a Lliga Catalana Andorrana Veterans i les diferents proves puntuables per a la Copa d’Espanya infantil, sense oblidar-nos del Circuit Audi Quattro Cup d’alevins. A més, tal com es demostra temporada rere temporada en els Campionats d’Espanya de l’especialitat, l’esquí alpí català domina l’escena alpina espanyola en resultats.

fons compta amb un Comitè que se n’encarrega de la promoció i desenvolupament de l’especialitat, així com de la seva promoció amateur en tots els nivells. El calendari de competicions mare de l’esquí nòrdic a casa nostra és la Copa Catalana, que enguany ha celebrat la 15a edició, tenint en la Copa Nins, que aquest hivern disputa l’onzena, el forn on es couen els futurs referents de l’especialitat, tal com han estat en els darrers hiverns esquiadors com Vicent Vilarrubla o Laura Orgué.

100


FREESKI. Una modalitat que té el seu merescut protagonisme en

el Pyrenean Freestyle Tour, circuit que aquest hivern disputa la seva novena edició, amb proves com el Trofeu KSB, l’Open Betula i l’Open Català Slopestyle, entre altres.

SNOWBOARD. El surf de neu és un dels pilars sobre els quals

es recolza l’edifici esportiu de la FECH. De fet, només cal mirar l’ampli ventall de calendaris de competicions que es programen hivern rere hivern o la transcendència dels nostres esportistes, com ara Queralt Castellet. Trobem des de competicions pensades per als més petits i joves, fins al calendari, que ja segueixen els riders més grans, amb el circuit Pyrenean Freestyle Tour com a competició més potent en l’actualitat. Aquest circuit és ideal perquè els més petits puguin començar a foguejar-se amb un dorsal, mentre que els més grans demostrin el seu talent.

MÚIXING. Amb només una dada, ja queda palesa la tradició del

múixing a casa nostra, i aquesta no és una altra que el fet que aquest hivern es disputi la 26a Lliga Catalana de Múixing, a la qual sumaríem la 14a Lliga Catalana de Canicròs. Competicions que acostumen a ser les primeres en arrencar, cap al novembre i fins el febrer, aproximadament, i que abracen des de les disciplines de terra a les de neu.

HOQUEI GEL. Dos són els equips catalans d’hoquei gel de la competició regular estatal (LNHH), el FC Barcelona i el CG Puigcerdà, dels cinc que formen la competició. Cal destacar dins del calendari de l’hoquei gel que també es disputa la competició regular i la Copa del Rei en la categoria femenina, de la qual en formen part un total de nou equips, amb la representació catalana del CG Puigcerdà.

PATINATGE ARTÍSTIC. El calen-

dari de patinatge artístic de la FCEH el formen bàsicament un parell de competicions, la 29a Lliga Catalana de l’especialitat i els Campionats d’Espanya. Les dues estan obertes a tots els grups d’edat i es disputen en els programes curt i llarg. Tanmateix, dins del calendari sobresurten altres cites, com ara l’Open Andorra ISU, la Copa Puigcerdà o la Copa Cegva, on destaca la promoció del patinatge entre els més petits.

CÚRLING. Sembla que va ser ahir,

però ara fa quinze hiverns que es va dur a terme la primera Lliga Catalana de Cúrling. Són pocs però actius els clubs de casa nostra que es dediquen a aquest esport, amb jugadors de totes les edats. La temporada competitiva va del mes d’octubre al de febrer, i acaba amb els Campionats d’Espanya, en diverses modalitats: 1a i 2a Divisió masculí i femení i dobles mixtes.

101

PATINATGE DE VELOCITAT.

Aquesta espectacular disciplina compta amb una llarga tradició a casa nostra, i fa uns hiverns que ha tornat amb força al calendari d’activitats de la FCEH, de la mà d’un Comitè Català, que treballa per a la promoció del seu esport i per mirar d’incloure qualsevol patinador dins del seu programa de tecnificació. A diferència d’altres esports blancs, el calendari oficial mira cap a Europa i no pas cap a l’Estat. Donada la manca de proves, els esportistes tecnificats de patinatge de velocitat, sigui en pista curta o pista llarga, es donen cita en competicions internacionals del circuit ISU, de la mà de la RFEDH.


Reportatge: Les disciplines de la FCEH SKELETON, LUGE I BOBSLEIGH. L’skeleton és un esport olímpic que, juntament amb el bobsleigh i el luge, representen les tres modalitats diferents de descens en trineu. La sortida és molt explosiva, en la que el corredor empeny el trineu en els primers 50 metres, el pilot es col.loca boca avall al trineu, mirant que la postura sigui el més aerodinàmica possible. No hi ha volant o timó, i és el propi esportista el que carregant el seu pes cap una banda o una altra ordena la direcció del trineu. A diferència del luge –en què l’esportista està estirat boca amunt, amb els peus per davant i el cap enrera– o el bobsleigh –del què hi ha dues modalitats, bobs a 2 o a 4– en skeleton només existeix la modalitat individual i les curses es disputen a dues mànigues. Tot i l’absència de proves d’aquests esports a l’Estat, la passada temporada es va celebrar el primer Campionat d’Espanya. Els darrers anys, l’abanderat ha estat Ander Mirambell, doble campió de la Copa Amèrica i tres vegades olímpic.

TELEMARK. Aquesta modalitat alpina

compta amb un gran nombre de seguidors, tot i que al calendari no sempre trobem totes les competiciones que els seus practicants voldrien. Destacar l’aposta que es va fer en el seu dia a l’estació d’Espot Esquí, al Pallars Sobirà, amb l’organització de diferents proves de la Copa del Món de l’especialitat i, fins i tot, amb un Mundial. Esdeveniments que van contribuir i molt a la difusió d’aquest esport.

CANICRÒS. Disciplina amb una llarga

tradició a Europa, consisteix en córrer o esquiar –perquè es por practicar a l’estiu o a l’hivern– amb un gos lligat a la cintura amb un cinturó i una línea de tir que va fins l’arnès del gos. És una modalitat que compta amb una bona tradició a casa nostra, com ho demostra el fet que enguany es disputa la 14a Lliga Catalana de l’especialitat.

ESPORTS D’HIVERN ADAPTATS.

SALTS D’ESQUÍ. Malauradament,

a dia d’avui aquesta disciplina no compta amb practicants a casa nostra, tot i que va haver-hi una època en la que sí, que tant a nivell català com espanyol hi havia un grupet de bons saltadors que va assolir èxits esportius importants. La Molina era un lloc referent, i a dia d’avui encara són visibles els seus dos trampolins, del tot oblidats.

Com en els esports d’hivern, aquests es divideixen en esports de neu i esports de gel adaptats, en funció de si es disputen damunt la neu o el gel. El practiquen persones que pateixen alguna discapacitat física o psíquica, ja sigui en el que es coneix com a cadires –una espècie de cadires que duen uns esquís a la part inferior– o amb esquís. Existeixen diferents categories, i La Molina és una estació que s’ha volcat amb aquest col.lectiu, tant a nivell d’usuari com a nivell de competició. Ja ha acollit en diferents ocasions la Copa del Món per a discapacitats i col.labora activament amb la Fundació Johan Cruyff, que compta amb una base a l’estació ceretana i que dedica les seves activitats a les persones que pateixen alguna discapacitat.

102

BIATLÓ.

Aquesta pràctica nòrdica combina l’esquí de fons amb el tir en carabina. A Espanya no hi gaires espais on es pugui practicar aquest esport, sent l’estadi de Candanchú la millor opció.

ESQUÍ DE VELOCITAT.

Consisteix en baixar esquiant per una pista d’un quilòmetre, degudament preparada i amb l’esquiador degudament equipat, a la màxima velocitat. No hi ha gaires llocs on es pugui practicar aquest esport i tampoc hi ha competicions com a tals a Espanya, tan sols a Grandvalira (Andorra), estació que els darrers anys ha acollit diverses edicions de la Copa del Món.


CTEF GRAU UNIVERSITARI EN CIÈNCIES I TECNOLOGIES

APLICADES A L’ESPORT I AL FITNES

Titulació Campus Sense Oficial Barcelona Proves Nord PAP

L’únic grau que combina

SPORT

TECHNOLOGY &

MANAGEMENT

"El grau en CTEF m'està aportant grans coneixements en branques molt diverses, des de biomecànica, fisiologia o tecnologia fins a programació, dret esportiu, comunicació, disseny i gestió esportiva. Aquest gran ventall em permetrà optar a sortides professionals molt interessants."

PAU ORTIZ ESTUDIANT DEL GRAU EN CTEF

managing technologies

935 476 066 | www.euncet.es | grados@euncet.es |

@euncet

INFORMA’T!


Clubs L’ESPORT COM A COMPANY DE VIDA

MAY LUENGO ESQUÍ CLUB

David Giménez

Arxiu May Luengo

Cultura de l’esforç, foment de l’autonomia de l’esportista, consciència de la realitat socioeconòmica de les famílies i arrelament amb el territori que trepitgen dia rere dia. Aquests trets, i d’altres, marquen a foc la identitat del May Luengo Esquí Club (MLEC), un dels clubs catalans d’esquí alpí que millor treballa l’esport de base. Un vincle estret amb l’esportista i el seu entorn “Un esportista és la suma de les seves habilitats tècniques, físiques i emocionals, i sortir de casa i del seu entorn conegut massa jove, pot comportar-li problemes. Per això, creiem que és el mateix infant i jove qui ha de decidir què vol fer”, assenyala el director pedagògic del May Luengo Esquí Club, Eduard Coronado. “De fet, a vegades veiem alguns pares i mares que es projecten massa en els seus fills, i això impedeix que aquests puguin créixer lliurement”, afegeix. Un vincle estret el que es crea entre el club i l’esportista i el seu cercle més directe que permet que l’entitat sigui sempre molt conscient de la realitat socioeconòmica que viuen moltes famílies. “Volem que aprenguin a valorar l’esforç que fan els pares i mares per tal que ells puguin estar esquiant, així com que valorin i cuidin el material”, precisa Coronado. “Cerquem sortir de la mediocritat que ens ofega en molts sentits, i

Créixer, però no a qualsevol preu i, sobretot, sense perdre la identitat. Un mantra aplicable a molts clubs que el May Luengo Esquí Club (MLEC) ha tingut clar des del principi. Amb una família formada per 130 integrants, entre esportistes, tècnics i junta directiva, el control de la seva expansió li ha permès seguir fidel a una idiosincràsia basada en el respecte, l’educació i el compromís. Amb les seccions d’Esquí Formatiu, Competició, Esquí-Estudi i Tecnificació, Màsters, Mares i Pares i Patins en Línia, el May Luengo Esquí Club té en Josep Maria Luengo, més conegut com a May Luengo, el fundador i ment pensant de capçalera del club. Entrenador nacional d’esquí des del 1974, i amb una espectacular carrera esportiva, són ell i l’equip tècnic que l’envolta qui treballen dia a dia amb els esportistes per assolir els objectius esportius, acadèmics i personals marcats. 104


creiem que l’esport és una solució immillorable, mitjançant la cultura de l’esforç”. Precisament, la metodologia aplicada per Josep Maria Luengo des de fa temps demostra que és possible una pràctica esportiva de qualitat i alt nivell sense trencar les rutines familiars i escolars dels infants i joves. “Treballem de valent durant tot l’any per assolir els millors resultats a totes les competicions on participem, però han d’anar de la mà de bons resultats acadèmics. Això no impedeix que, si una temporada podem assolir el Campionat d’Espanya Absolut, no dubtarem en fer-ho, però sempre mantenint aquest equilibri”. Arrelats al territori Amb La Molina i Masella com a zones de referència durant la temporada d’esquí, a més d’altres racons de la Cerdanya i el Berguedà, formar part del May Luengo Esquí Club permet descobrir de punta a punta els indrets d’aquestes dues comarques, i no només amb els esquís als peus. Excursionisme, bicicleta, natació i barranquisme són algunes de les moltes activitats que realitzen els esportistes fora de la neu. I, esclar, els patins en línia, una modalitat engegada en el seu moment per Josep Maria Luengo, que aporta una transferència molt alta cap a l’esquí alpí.

“A LES COMARQUES DE MUNTANYA CALDRIA DISSENYAR UN PROGRAMA QUE PERMETÉS COMBINAR LA PRÀCTICA D’ESPORTS D’HIVERN AMB ELS ESTUDIS D’INFANTS I JOVES” d’instal.lacions esportives, comporta que sigui complicat practicar esport en les seves poblacions, i genera desigualtat d’oportunitats respecte a poblacions més grans”, comenten des del club, que plantegen vies de solució: “Pensem que, des del punt de vista territorial, caldria dissenyar un programa que permetés la pràctica d’esports d’hivern en harmonia amb els estudis dels infants i joves residents en aquests territoris. Això permetria un augment de practicants, més i millors resultats, millors hàbits saludables i, en definitiva, una millora social en l’àmbit comarcal”. En aquest sentit, la futura i hipotètica celebració d’uns Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus - Barcelona representaria una ajuda per al territori, no sense matisos a tenir en compte: “Lògicament, des de

“TREBALLEM DE VALENT PER ASSOLIR ELS MILLORS RESULTATS ESPORTIUS, PERÒ TAMBÉ ELS ACADÈMICS” Ara bé, malgrat el paper preponderant dels clubs d’esquí de les comarques del Pirineu, en “May” hi aporta, també, un punt de vista crític. “És cert que tenim esportistes de comarques com la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà, entre altres, que estan al capdavant de les classificacions, però el nombre de practicants, en comparativa, és baix”. “La idiosincràsia de les comarques de muntanya, amb una població envellida i dispersa, i lluny 105

la perspectiva esportiva ho veiem i seguim amb molta il.lusió. Ara bé, tenim certs dubtes pel que fa al que pot representar des del punt de vista social i econòmic”. Un treball permanent i ininterromput enfocat al territori i als seus habitants que el May Luengo Esquí Club duu a terme malgrat la limitació pressupostària. El club ha de fer mans i mànigues per quadrar els números, ja que disposa d’uns recursos molt minsos, principalment derivats de les quotes que paguen les famílies. “Tanmateix, sempre hem tingut clar que aquesta despesa ha de ser mínima. Per exemple, a les famílies a partir de dos fills els apliquem unes tarifes especials, perquè sabem l’esforç que representa per a ells”


Clubs

CENA

LA SALVAGUARDA DE L’ESQUÍ DE FONS

David Giménez

CENA

Els fruits recollits en poc més de 25 anys d’història certifiquen la bona feina realitzada pel Club d’Esquí Nòrdic l’Arp (CENA), un dels clubs de referència de l’esquí de fons català. Una família molt ben avinguda que només entenen aquest esport des del respecte per l’entorn, la diversió i la promoció en totes les edats. Un cop comença a tenyir-se de blanc l’ample terreny de joc en què es converteix Tuixent-La Vansa, famílies senceres s’hi donen cita per col. locar-se els esquís i començar a lliscar per la neu. Alguns d’ells, pertanyents al Club d’Esquí Nòrdic l’Arp (CENA), puntal indiscutible de l’esquí de fons a casa nostra.

“Gaudim de molt bona salut, amb força canalla als clubs que són el futur. Cada vegada veiem més famílies a les estacions. I algunes d’aquestes veuen els nens del club i s’interessen per les activitats que realitzem”, exposa el vicepresident del CENA, Sergi Caballero. De fet, el club alturgellenc mostra amb orgull els microbis, sobrenom del grup de nens i nenes que s’inicien en l’esquí de fons a partir dels 3 anys. Un esperit divulgatiu que es compagina amb aquell més competitiu. Així ho demostren els resultats obtinguts pels fondistes del CENA al llarg dels anys, alguns d’ells fent el pas a Centres de Tecnificació, tant a l’equip català així com a l’equip estatal. “Sempre és una bona notícia portar un dels nostres esportistes als equips de tecnificació, però no ens ho marquem com un propòsit. Al darrere d’una bona dinàmica de treball els resultats arriben sols”, assenyala Caballero.

La font de practicants segueix brollant Grans i petits gaudint amb els esquís en aquesta estació de l’Alt Urgell. Curiosament, la mateixa instantània viscuda el 1994, quan la voluntat de descobrir l’esquí de fons a un grup de nens que pujaven a l’estació va desencadenar en el naixement del CENA. Des de llavors, el nombre de socis al club ha anat en augment fins a arribar al seu màxim la darrera temporada, vora d’un centenar. I molts d’ells procedents de diferents punts de la geografia catalana. Tot i les dificultats pròpies d’una entitat humil, a les que cal afegir les derivades per la Covid-19, el CENA és optimista amb l’esdevenir del fons. 106


El fenomen Guerrers del Nòrdic La bona salut de l’esquí de fons català no impedeix que aquest esport agrairia un impuls mediàtic semblant al que s’ha donat en altres països europeus. En aquest sentit, els Jocs Olímpics Pirineus-Barcelona bé podrien ser una potent palanca de canvi, que des del club veuen amb bons ulls. Mentrestant, el moviment Guerrers del Nòrdic ha generat soroll i moviment a les xarxes socials amb un to informal i divulgador, aportant una glopada d’aire fresc molt benvingut entre la comunitat de fondistes a casa nostra: “Ha enganxat molt al públic i defineix com som les persones que estimem l’esquí de fons. Guerrers que gaudeixen d’un esport que, a vegades, pot resultar ser força dur, físicament i per les condicions de la neu“, destaca el vicepresident Caballero. Guerrers com el Pol Makuri, un dels esportistes més emblemàtics del club lleidatà. Amb una àmplia trajectòria en esports de muntanya i amb diverses Copes del Món IPC a la motxilla, aquest practicant d’esquí de fons adaptat demostra any rere any que ni una hemiparèsia congènita -paràlisi parcial de les extremitats de la part dreta del cos- pot apartar-lo de la neu i la competició. El Pol, i tots els seus companys del CENA, que esperen trepitjar, un hivern més, el Pirineu català. Amb les mesures sanitàries corresponents que exigeixen les circumstàncies. Però a la neu. I amb uns esquís de fons als peus

EL MOVIMENT GUERRERS DEL NÒRDIC HA APORTAT UNA GLOPADA D’AIRE FRESC

107


Entrevista

MARC GOMBAU “L’AVENTURA D’UN AUTÈNTIC SKIMAN”

Celes Piedrabuena Jesús Martínez

Col.laborador d’EDH, en Marc Gombau (1960, barri de Sant Andreu, Barcelona) explica com es va fer skiman i la trajectòria que el va dur dalt de tot de la competició i a ser considerat una de les veus més rellevants en aquest camp. El seu cas reflecteix aquella dita tant sàbia que si algú vol quelcom només ha de lluitar-hi.


Els fidels a EDH l’heu vist en moltes ocasions. He pogut gaudir dels seus coneixements com a skiman. Feia temps que volíem explicar una mica la trajectòria d’en Marc Gombau, ja que consideràvem que era força interessant, saonada amb ingredients de passió i de romanticisme. Nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona, és llicenciat en filologia francesa, és escenògraf i durant 16 anys va ser professor de tecnologia de l’esquí i metodologia de taller, i ja fa tres anys que organitza Folgueroles una fira de còmic. De jove treballava com a escenògraf freelance per a una productora. Un dia va decidir agafar-se un any sabàtic —allò que tots els que tenim una edat i portem una forta càrrega al damunt hem somiat— i se’n va anar a Andorra a gaudir de la neu. Però va arribar un moment que els estalvis se li acabaven i no li va quedar més remei que buscar-se una feina per poder pagar el lloguer. Sense saber-ho anava a descobrir un món que li canviaria la vida. “Vaig anar a parar al taller d’un lloguer que en aquell moment era el més gran d’Europa. Aleshores tenia gairebé 3.000 parells d’esquís, la meitat dels pals i les botes. Va ser a Soldeu, i allà vaig descobrir aquest món. Jo esquiava des de petit, però mai m’havia posat en l’ambient des d’un punt de vista tècnic i mecànic. I vaig flipar tant que porto 30 i pico d’anys”, recorda amb nostàlgia, i afegeix, “vaig flipar amb què era realment un esquí. Un esquí no és un tros de fusta amb un tros de plàstic a sota; un esquí són moltíssimes coses, i això és el que em va fer flipar. Aquí vaig estar quatre anys i després he estat a mil llocs”. 16 anys donant classes d’skiman De mica en mica es va anar embolicant en aquest món. Va treballar al taller de diferents botigues i va estar 16 anys donant classes, tot i que “aquest ofici a Espanya no està reconegut com a tal. Això ho vaig saber a l’època que vaig estar com a professor de la tecnologia de l’esquí. Vaig estar-hi 16 anys, i els diplomes que donàvem en el fons no servien per a res. Era un certificat d’assistència i segueix sense estar reconegut. És una llàstima perquè és un ofici com qualsevol altre”, comenta mentre prem amb força el sobre de sucre del cafè. Parlant amb ell i veien la seva trajectòria neix una pregunta: Es pot viure de ser skiman? “Sí, depèn com ho miris. Però en Marc —que un bon dia va decidir fugir de la ciutat i deixar-se seduir per la tranquil.litat de Folgueroles— no renega de les màquines, tot i que és un artesà . “Una cosa és l’estàndard per al gran públic, que això està tot mecanitzat, i una altra cosa és la competició, que això es fa tot a mà, perquè encara no hi ha màquines que ho puguin fer amb aquella perfecció. Per exemple, tot el tema cantells, encara que diuen que sortiran màquines que ho podran fer, jo no les he vist. Tot el tema d’encerats en competició s’ha de fer a mà. Amb els encerats fas bruixeria gairebé”.


Marc Gombau

Skiman, un ofici maltractat Són molts els tallers que hi ha repartits arreu i són moltíssims els esquiadors i snowboarders que hi porten el seu material. Li preguntem si només mirant-lo a la cara es pot saber si aquella persona en sap de la seva feina. “Ho sabràs si no hi has anat mai quan els posis a la neu”, aclareix, però afegeix, “sí que es podria saber. I tant que es veu el que sap i el que no. Només com els agafa i els fot a la màquina ja es pot saber”. Pot ser que molts dels skiman farien cua per poder assistir a una de les classes que donava el Marc. Aixeca la mirada i recupera imatges del passat. “La majoria venien amb el cap ple de tòpics i d’animalades, que bàsicament veien per Internet. El primer dia els deia que tot el que es pensaven que sabien ho havien d’oblidar, que començaríem de zero. Sí els demanava que preguntessin les coses, ja que s’ha de saber el perquè de les coses. Que si els explicava alguna cosa i no els deia el perquè, que el preguntessin”, i és que “un bon skiman ha d’estudiar, com qualsevol ofici. Mira, els cursos que fèiem nosaltres eren tres anys, com una FP. Avui dia no hi ha demanda, des de la crisi no. Abans la gent de les botigues ens portava el personal perquè els ensenyéssim, ho vam estar fent durant 16 anys”. 110


Tants anys treballant amb material dur d’esquí donen per escriure una enciclopèdia. L’espai de la revista és limitat, per això li vam demanar que ens recordés tres casos curiosos, que demostrin la manca de coneixement d’alguns dels clients que ha tingut. I aquí estan: 1. Un noi a qui havien venut en una botiga uns esquís llarguíssims per a ell, caríssims també. Se’m presenta i em diu que els li tallés perquè eren massa llargs. Li vaig dir que uns esquís estaven pensats i dissenyats d’una determinada manera i que si els tallàvem tot s’anava a la merda, que no podria esquiar. Li vaig haver de tallar. Va tornar a donar-me la raó, li vaig tallar gairebé dos pams, una burrada. 2. El típic esquiador de cap de setmana que en sap molt. Va venir on era i jo tenia uns esquís de taller, de competir, de Copa del Món, súper passats de volta i em va dir que els volia. Jo li deia que no sabria esquiar-los, que no els podria conduir, que a molt faria dues baixades i que acabaria destrossat. Ell em deia que sabia molt. Fins i tot per desanimar-lo li vaig dir un preu molt més bèstia del car que ja eren. Se’ls va en dur, això era un dimecres. Va venir dilluns, fet caldo, amb una espatlla dislocada, tot enguixat, i em va dir que tenia raó, que els esquís eren terribles.

La glòria de la competició Era tan bo en la seva feina, que en Gombau va arribar al món de la competició. Va arribar-hi i va triomfar, fins que va haver-hi un dia que se’n va cansar. Hi va arribar mitjançant l’equip paralímpic de l’ONCE. Amb anterioritat ja havia preparat els esquís per als corredors a la botiga, ja fos per als Campionats d’Espanya o d’Europa, fins que va tenir l’oportunitat de volar més alt. Així va ser com “l’any 1998 a Nagano vam guanyar vuit medalles d’or en esquí”. Després va preparar els esquís de l’Eric Villalon el 2007, facilitant-li uns esquís amb què es va proclamar campió del món absolut. Tanmateix, també va ser l’skiman de l’amic comú Israel Planas

quan competia, malauradament ja traspassat. “En pau descansi, des d’aquí, si existeix una altra vida, li envio records, ja ens trobarem”. Però va arribar un moment en què se’n va afartar. “Si passa alguna cosa l’skiman sempre té la culpa, després ningú et reconeix res, sempre et tenen en un racó, tirat”. Als seus 57 anys, i allunyat de la competició, en Marc Gombau alterna la seva feina com a escenògraf amb les hores que treballa al taller de la botiga de Granollers ‘El Món’, on segueix fent, com feia de jove, màgia amb les mans. Ell diu que com a escenògraf és capaç de construir el decorat que es vulgui del no-res. En el fons, no hi ha tanta diferencia entre ser skiman i escenògraf, oi?

“LES MÀQUINES ESTAN MOLT BÉ, PERÒ ELLES NO PENSEN”

3. El rotllo de l’estètica. Un dia va venir una noia amb uns esquís de gamma alta, macos, de color groc, i que els li muntés. Em va portar les fixacions, les botes. Obro i li dic que les fixacions no li anaven bé, que eren de nen, que posant-les al màxim se li saltarien cada dos per tres. M’és igual, em deia, saps el que m’ha costat trobar aquestes fixacions perquè combinessin amb aquests esquís? I se’n va anar amb elles.

111


Reportatge

CERES ECOLÒGIQUES PER LLISCAR AMB RESPONSABILITAT Celes Piedrabuena

Jesús Martínez i NZERO

Les ceres són bàsiques per al correcte lliscament i manteniment de les soles dels esquís i de les taules, més encara si aquestes són 100% biodegradables i sostenibles, desenvolupades en equilibri amb la natura, com és el cas de les ceres NZERO. Tan important com disposar d’un material adequat que permeti gaudir dels esports d’hivern i de la neu amb confiança i seguretat és que les soles dels nostres esquís i de les nostres taules estiguin ben encerades. Existeixen dos tipus d’encerat, en fred i en calent, i existeixen diferents tipus de ceres en funció dels diferents tipus de neu que hi hagi i de la temperatura que faci; però la majoria d’aquestes opcions no són gaire respectuoses amb el medi ambient. La majoria de ceres es fabriquen amb parafina, un derivat del petroli al qual en moltes ocasions se li afegeix fluor perquè repelin millor l’aigua, el qual s’aconsegueix gràcies als perfluorcarbonis o PFCs. Aquests, tal com apunten a ‘Deporte sostenible’, són una família de compostos químics que, gràcies als seus enllaços de carboni i fluor, sobresurten per les seves propietats de ser impermeables i antiadherents, però, lamentablement, aquests enllaços químics són tan estables que gairebé resulten biodegradables, convertint-los en uns perillosos contaminants per a l’entorn natural. Quan es produeix el desgel, les restes d’aquestes ceres contaminants es filtren a la terra i van a parar a l’aigua, arribant fins a les aigües subterrànies o les dels rius. Una realitat que en els eu dia ja va ser denunciada per Greenpeace, que va trobar restes de PFCs en zones remotes que mai imaginaríem, amb els perills que representen quan aquesta aigua surt per les aixetes de totes les llars. A més a més, el vapor del fluor és tòxic, un vapor que es produeix quan s’encera en calent, amb la planxa. Els skiman que treballen amb la posada a punt del material ja saben que què parlem i per tot això és necessari un canvi de xip, un canvi de mentalitat, més encara en els tempos que corren, en els que tots som, hauríem de ser, molt més responsables amb el medi ambient. Una opció made in Barcelona Però, en aquest camp tenim una sol. lució, decantar-nos per triar unes ceres ecològiques i sostenibles, que siguin 100% vegetals, que no con-

tinguin ni parafines ni fluorats i que no desprenguin ni fums ni vapors tòxics quan aquestes ceres s’escalfen. Una sol.lució que tenim ben a prop, ja que una de les marques de ceres ecològiques la trobem a Barcelona. La marca NZERO, unes ceres que es presenten com 100% vegetals (totes les ceres estan fetes amb ingredients 100% naturals. Una barreja perfecta, basada en derivats de soja, blat de moro i sense additius tòxics), 100% innovadores i sense fluorats ni parafines (el re-

LA MAJORIA DE CERES CONTENEN PRODUCTES QUÍMICS QUE PODEN SER NOCIUS PER A LA VIDA SALVATGE, EL MEDI AMBIENT I ELS MATEIXOS HUMANS sultat de més de dos anys de col. laboració amb laboratoris internacionals) i 100% eficaces i saludables (protegint la nostra salut, i allargant la vida útil de les soles dels esquís i taules, proporcionant el màxim lliscament en circumstàncies extremes i augmentant el control). La firma catalana ofereix solucions de cera líquida i sòlida, posant a l’abast de tots els esquiadors i snowboarders una cera que s’ajusta al que ells necessiten, garantint-los el millor dels lliscaments, allargant la vida dels seus esquís i taules i manifestant el respecte que es mereix l’entorn natural en què practiquem els nostres esports. És el mínim que podem fer.

112


ENTREVISTA A

GUILLEM CAPELLADES GENERAL MANAGER NZERO

“LES CERES QUÍMIQUES QUE VÉNEN DEL PETROLI SÓN MOLT BONES I EFECTIVES, PERÒ CONTAMINEN DE FORMA IRREMEIABLE EL MEDI AMBIENT” Quina és la funció real de les ceres? Com molts usuaris de la neu saben, la cera és fonamental per mantenir els esquís i les taules de snowboard ràpides a les pistes. També serveix per protegir l’equip durant molt més temps, del desgast i la fricció amb la neu. Malauradament, la pràctica totalitat de les ceres usades normalment contenen productes químics que poden ser nocius per a la vida salvatge, el medi ambient i els mateixos humans. Per exemple, els perfluoroquímics (PFCs) són freqüents en diversos recobriments antiadherents, així com a la cera d’esquí i snowboard. Els PFCs no es descomponen en el medi natural, cosa que significa que els seus efectes nocius poden durar anys i acabar assimilats al nostre cicle de vida. Quines serien les diferències entre les ceres normals i NZERO? Totes tenen els seus pros i contres. Les ceres químiques que vénen del petroli són molt bones i efectives. De fet, són les que s’utilitzen en com-

“DES DEL DIA 1 DE GENER S’HA PROHIBIT LA FABRICACIÓ DE CERES D’ESQUÍ QUE CONTINGUIN FLUORATS”

petició a dia d’avui, però com hem comentat contaminen de forma irremeiable el medi ambient. Aquí és on cal meditar sobre quina cera utilitzar, i en aquest sentit és l’usuari i els professionals del sector, els qui han de meditar. Per sort, la sostenibilitat i la consciència pel medi ambient cada cop estan més en boca de tots, i és per això que cada cop més esquiadors opten per l’ús de ceres ecològiques. A NZERO hem desenvolupat ceres específiques per a cada tipus d’usuari, incloent-hi l’esquí alpí i de fons, el surf de neu i l’esquí de muntanya. Cadascun d’ells, té unes necessitats específiques per a potenciar i millorar la seva pràctica esportiva i vam dedicar molt de temps a escoltar i analitzar quines eren aquestes necessitats de

cada tipus d’usuari. Es van crear ceres específiques per a la temperatura, dissenyades per funcionar millor en un determinat ventall de temperatures de la neu, que donessin resposta segons els nivells d’humitat, la temperatura de l’aire i d’altres factors concrets en cada cas. Tampoc no és el mateix, un usuari d’esquí de fons que analitza la millor cera per aquell dia d’esquí concret, que l’usuari novell o esporàdic que lloga el seu equipament directament al servei de l’estació o la botiga de confiança. Unes ceres que s’ajusten a les necessitats dels usuaris, oi? Cada tipus d’usuari, té un enfoacament diferent amb el medi que l’envolta. Els esquiadors de pista d’estació o de surf de neu, tenen un punt de vista molt diferent que els usuaris d’esquí de muntanya, que d’entrada, ja no acostumen a ser dins de l’espai acotat d’una estació d’esquí i tenen un accés al medi ambient menys limitat. De totes maneres, els darrers anys, la sensibilitat per a la protecció ambiental i la preocupació sobre les conseqüències de l’activitat esportiva sobre el medi ambient, està creixent de forma contínua. El que està clar és que les lleis també s’han posat al dia pel que fa a sostenibilitat en el món de l’esquí. Si més no el que fa referència a les ceres. Definitivament des del dia 1 de gener s’ha prohibit la fabricació de ceres d’esquí que continguin fluorats. Més enllà d’això, de cara la temporada vinent la FIS volia prohibir l’ús d’aquestes ceres en competició oficial pel que fa a Europa, però per exemple, com molt bé sabem als Estats Units, les coses avancen a un ritme diferent. Cal que aquest tipus de mesures siguin globals, però el fet que sigui una entitat com la FIS la que ha pres la decisió ens dóna esperances. Ara bé, caldrà seguint treballant en el desenvolupament de les ceres ecològiques per aconseguir el rendiment que es busca en el món de la competició. Per a nosaltres és un repte donar solució al món de la competició, i en aquesta línia estem col.laborant amb un laboratori de la universitat d’Estocolm, on desenvolupem solucions pensades per l’àmbit competitiu.

Quins reptes teniu en el futur? Com a marca global del món de l’outdoor, el nostre repte és seguir avançant per desenvolupar noves solucions: tenim previst desenvolupar lubricants i ceres per a altres aplicacions i activitats esportives. A NZERO, volem seguir aplicant una investigació i recerca 100% local, innovadora en materials i nous components, per permetre als nostres clients seguir gaudint de l’esport mentre són en plena harmonia amb la natura. Com va néixer la idea de NZERO? Va sorgir fa uns deu anys, quan vaig detectar que hi havia una manca de productes ecològics en el món de l’esport, i no existien alternatives a les parafines o fluorats. Un tema freqüent a les reunions i sopars familiars d’hivern era lamentar-se de les dificultats a l’hora d’aplicar la cera als esquís i taules de snowboard, una operació que normalment s’ha de fer en calent i duta a terme en una botiga d’esports o per un especialista, per l’alta toxicitat dels components fins llavors. L’objectiu pel qual vaig crear NZERO va ser el de minimitzar l’impacte ambiental de les nostres activitats esportives. Així doncs, desenvolupem, fabriquem i venem ceres i resines orgàniques avançades per a la lubricació i millora del rendiment i la pràctica d’activitats esportives. NZERO, neix simplement de l’acció d’encerar. A més, volia que el nom transmetés la base del projecte: 0% de toxicitat, 0% components minerals, així que “zero” havia de formar-hi part. Va ser aquí on vaig ajuntar “encerar/enzerar” amb “zero” = NZERO Més informació: www.nzerowax.com 113


Reportatge

PASSIÓ

PELS ESQUÍS ARTESANS

Josep Arisa, veí de Sort, de professió fuster i gran aficionat a l’esquí, fa sis anys va començar a fer-se els seus propis esquís. Amb el pas del temps les demandes se li acumulen i ja pensa a donar una empenta més seriosa a la seva passió. Josep i Laura Arisa

Celes Piedrabuena

La dita diu que els nens venen amb un pa sota el braç, però que jo sàpiga mai havia sentit a dir que els nens poden venir amb uns esquís als peus, però escoltant a Josep Arisa sembla que sí, que és possible que això passi. Fill de Masnou, però resident a Montgat fins que es va jubilar el 2017, aquest fuster de professió va decidir un bon dia escoltar el seu cor i amb una tirada fer diana. Tancar la paradeta de casa seva del Maresme i pujar al poble de Sort, per estar més a prop de la seva filla Laura i indirectament donar curs a la seva gran passió: la pràctica de l’esquí, però amb esquís fabricats per ell mateix, aprofitant els coneixements que ja li venien pel fet de ser fuster. Com a moltes altres famílies, la de Josep Arisa era una gran enamorada dels esports d’hivern, de la neu i de l’esquí, però amb la particu-

laritat que en comptes de fer com fan la majoria de persones, que és anar a una botiga i comprar-se uns esquís, ells sempre han cregut que no hi ha res com fabricar-se ells mateixos els esquís. I raó, el cert, és que no els hi falta. Tradició familiar En Josep Arisa explica a EDH que “nosaltres ja esquiàvem de petits i el meu pare ja es va fer els seus propis esquís, ja que en aquells anys el tema econòmic estava complicat va començar a fabricar esquís per a ell i pels seus companys. Crec recordar que al llarg de la seva vida es va fer un parell o dos i amb ells va anar tirant sempre”, tot recordant el moment clau que marcaria, aleshores sense ell saber-ho, el moment clau perquè en aquests mo114


ments un servidor estigui escrivint aquestes línies. El 5 de maig de 1982, a la Clínica El Pilar de Barcelona va néixer la seva filla Laura i el seu pare, l’avi de la Laura, es va presentar a la clínica amb uns esquís. Allò va fer pensar a en Josep que, vés a saber per què, va dir-se: “quan neixi el meu nét –ara ja en té dos– jo faré el mateix, li portaré uns esquís, però fets per mi”. En aquests moments començava a escriure’s una bonica història d’amor, passió i romanticisme per l’esquí. “Va ser arran de fer-li els esquís pel meu nét que vaig decidir fer-ne uns per a mi; això va ser al voltant de l’any 2012. Recordo que els primers em van quedar molt tous, ja que em va fer por passar-me i no vaig fer servir la fusta adequada. La selecció de fibres no va ser la més correcta. Jo havia manipulat fibres, però no vaig saber agafar ni la fusta ni la fibra correctes a l’hora de fer els meus primers esquís, tot i que encara els conservo”, recorda en Josep. Aleshores en Josep Arisa encara treballava de fuster –tot i que també va treballar de director tècnic en una empresa que feien mobiliari per a hotels– i li era complicat dedicar-li hores a la seva passió artesanal. Només ho podia fer els caps de setmana, tot pensant que el dia que es jubilés s’aniria a Sort, al costat de la seva filla i els seus néts, i allà, en un entorn més propi, tindria tot el temps del món per dedicar-s’hi. I el dia que es va jubilar li va faltar temps per traslladar-se a aquest poble estratègic del Pallars Sobirà.

família i està convençut que, si el seu gendre i la seva filla s’hi dediquessin amb més empenta, podria arribar a fer-ne al voltant d’uns 50 parells d’esquís per temporada. La raó d’aquest somni, que pel que sembla es podria fer realitat, no és un altre que la bona acceptació que estan tenint els seus esquís, que agraden tant per la seva estètica, com pel seu comportament a la neu. Fa dues temporades en Josep –que dissenya els esquís a casa i que després els fabrica en un petit taller–, aprofitant una bona temporada de neu, s’hi va dedicar amb més fal.lera, amb més empenta a la fabricació d’esquís. I un cop els tenia, pujava a la neu i els esquiava, que per això els fa, per tenir la satisfacció de lliscar per la neu amb les seves fustes. La gent, de mica en mica, els va anar coneixent i “quan els provaven notaven una gran diferència entre els meus esquís i els que ells portaven. Quina era, aquesta diferència? Doncs en pes, adherència i velocitat, ja que amb el tipus de sola que faig servir, sinteritzada i de densitat alta, els esquís corren molt. A la gent els van començar a agradar i me’n van començar a demanar. En vaig fer un parell o tres per amics íntims. La gent els ha seguit esquiant i ja em pregunten si els en faria, a ells, fins el punt que la comanda s’ha anat multiplicant i, per aquest hivern, ja tinc uns quaranta per fer”. Un augment en la demanda que, de cap manera, en Josep té intenció que creixi exponencialment fins a perdre el caràcter artesanal i passional dels seus esquís.

Entren per la vista i pels peus A Sort estava instal.lada la seva filla, la Laura, a qui els seus pares ja de petita van inculcar també la passió per l’esquí, demostrant sent una alumna avantatjada. Va ser campiona de Catalunya i d’Espanya i sempre havia entrenat a Port Ainé i a la Vall d’Aram, fins que després ja va passar a dedicar-se a portar els nens de l’Associació Esportiva Pallars. Avui en dia, tots els Arisa viuen a Sort i es podria dir que la seva vida gira entorn l’esquí i la muntanya. El Josep ha fet realitat el seu somni i a més compta amb la col.laboració del seu gendre i de la seva filla, fins al punt que, donada l’expectació que estan generant els esquís, ja es comencen a plantejar seriosament donar una nova empenta a la seva passió i passa a fer-la una mica més seriosament, però sense deixar de ser una tasca artesanal i passional, a la qual podria ser que bategessin en un temps no massa llunyà amb el nom d’Arisaki. Quedin-se, amb aquesta paraula. Amb els pas dels anys, d’hores i hores dedicades a la creació d’esquís artesanals, en Josep ha anat aprenent els secrets que s’amaguen en l’elaboració d’uns esquís, i amb el pas dels anys també ha anat guanyant en rapidesa. La temporada passada va fer una vintena d’esquís per a tota la

Esquís sostenibles Els esquís de fusta de Josep Arisa, a banda de ser producte de la seva imaginació i de la paciència, són els més sostenibles possible, mirant d’agafar de la comarca tot el que poden. En la seva fabricació fa servir fustes com bambú, avet, bedoll, faig, paulònia, freixe i auró canadenc, i, en la mesura del possible, sempre intenta que aquestes fustes siguin del Pirineu. Cosa que no pot fer, per exemple, amb les fibres, que ja són les pròpies de cada casa comercial. Ara bé, quant triga en Josep a fer uns esquís? Ja sabem que els hi posa molta imaginació, passió i dedicació, però, quant de temps passa d’ençà que té una idea al cap i després aquesta es transforma en uns esquís que ja es poden calçar per a ser esquiats? Ell mateix respon a aquesta pregunta. “Un esquí, des que fas el disseny, treballes la xapa, perquè m’agrada treballar la marqueteria, que hi ha pocs fabricants que ho facin, perquè això ho valores, només ho pots fer quan estàs jubilat, perquè estàs massa hores, tant que un dels dissenys que vaig fer em va portar unes deu hores de marqueteria només…, has de calcular dues o tres setmanes. Que siguin personalitzats no vol dir personalitzar només l’acabat, sinó que personalitzes tot l’esquí, la seva geometria, el radi de gir, la reactivitat que vols que tingui l’esquí, el que

LA SEVA FAMÍLIA PORTA

L’ESQUÍ A LA SANG I ELL HA SABUT COMBINAR EL SEU OFICI DE FUSTER AMB LA SEVA PASSIÓ, L’ESQUÍ

Treballant la marquetería

Rosa dels vents

115


Esquís artesans

Preparant soles i cantells

Treball de marqueteria

Polint cantells

vol dir que has de fer servir plantilles i motlles nous. Quan crees el disseny d’un esquí, el disseny geomètric, has de crear el disseny de la plantilla i el disseny del motlle, si tindrà rocker o no, on vols el centre de la superfície de contacte, si li has de posar doble rocker o no, si aquella persona que t’ha demanat l’esquí vol esquiar avançat, si vol entrar molt fàcil en el viratge, si...”. És a dir, són acabats a la carta, a gust del consumidor, tot i que aquesta comanda a vegades sigui difícil d’elaborar a la cuina. Encara recorda en Josep la taula de snowboard que li va demanar un amic. Volia que fos molt dura i li va haver de fabricar el nucli en dues densitats de bambú; o quant li va costar encertar en el tema de la composició de la fusta als nuclis. Va haver de provar i provar, fins a veure la flexibilitat del nucli en cru, ja que “cadascuna de les fustes té una densitat i un comportament diferent. Un

Preparació pel premsat al buit

esquí tot de freixe podria ser massa dur o reactiu, llavors has de rebaixar el freixe amb algun altre tipus de fusta fins a trobar el punt correcte”, i “el coneixement d’aquestes fustes va ser el que em va permetre de comprendre el comportament del nucli”. Un aprenentatge que ha estat llarg i, a voltes potser desesperant, però màgic i engrescador, com no podia ser d’una altra forma perquè un home del Maresme pugui realitzar el seu somni de fer esquís artesanals de fusta a casa seva, amb la sort afegida que la seva filla i el seu gendre, i qui sap si el dia de demà els seus néts, segueixin amb la mateixa tradició. Beneït sigui el dia que el pare del Josep Arisa es va presentar a la clínica amb uns esquís per a la seva filla Laura, encara que aquells esquís, com diu el Josep, fossin de plàstic. Esquís temporada 2019-2020

ESQUÍS PER A TOTHOM Els seus esquís són totalment artesans, dissenyats i personalitzats tenint en compte el pes, nivell i l’ús que l’esquiador li vol donar. Per la fabricació de les plantilles i motlles s’utilitza maquinària d’alta tecnologia tipus CCN, i per al nucli s’utilitzen llistons de fusta de 5 a 10 mm de gruix, encolats entre si i, posteriorment, tallats al que se’n diu mirall, de manera que els dos esquís són exactament idèntics i amb les mateixes prestacions. Les fustes més emprades són: bambú, avet, bedoll, faig, paulònia, freixe i auró canadenc; i la combinació d’aquestes fustes amb les diferents fibres fa que els esquís responguin molt correctament als requisits de l’esquiador més exigent. En el seu ‘catàleg’ hi trobem esquís per a tothom, ja siguin pels esquiadors que els agrada la pista, la velocitat, estar tot el dia entrant i sortint de la pista, pels que acostumen a aventurar-se més enllà de les neus trepitjades o pels esquiadors de muntanya. 116


Touring Són esquís lleugers i amb molta flotabilitat en neu pols. Resistents i atrevits per portar-te on vulguis. Amb un pes (sense fixacions) de 1,150 kg, gràcies al nucli de paulònia. L’esquí provat té una llargada de 178cm, amb cotes de 124,5/88/111,5 i un radi de gir de 20,30 metres, el que fa d’aquest esquí ideal per a facilitar el descens oferint una adherència segura, especialment en travessies. L’extra d’estabilitat i el poc fimbrament en neu dura es deu a les diferents fibres de vidre, que garanteixen flexibilitat, conjuntament amb els diferents reforços de fibra de carboni col. locats al llarg de l’esquí, que li proporcioEsquis temporada 2019-2020 nen una reactivitat adequada, i li permeten d’abatre la neu pols dins i fora de la pista. Esquí pensat per a un esquiador de nivell mitjà-alt. El disseny d’acabat és, majoritàriament, amb fusta de freixe combinada amb noguera i cirerer, que formen el dibuix de les muntanyes a l’espàtula. Eslàlom pista Esquís molt semblants als de competició, però quelcom menys exigents. Ràpids de maniobrar, molt precisos sobre els cantells i amb capacitat per a tancar molt els viratges. De patí estret, radi de gir entre 10 i 13 metres segons model i talla, són uns esquís durs i reactius. Per a esquiadors amb un nivell tècnic i físic alt, incondicionals de la conducció amb girs curts i que busquen les màximes prestacions. L’esquí provat té una llargada de 164 cm i unes cotes de 120/66/103 amb un radi de gir de 12 metres. El disseny d’acabat és, majoritàriament, noguera combinada amb freixe i cedre formant el dibuix de l’espàtula.

Race carving Esquís amb altes prestacions, estabilitat, precisió de conducció i bona adherència en neu dura. Molt similar a l’esquí anterior però amb la incorporació de fibres de carboni col. locades en sentit unidireccional i modificant el radi de gir anterior i posterior de l’esquí. Tot el conjunt en fa un esquí més reactiu, garantint una sortida del viratge més agressiva, ràpida i anant a buscar el següent, sense perdre la conducció. Pensat per a esquiadors de pista de nivell alt, addictes a la velocitat i els viratges conduïts de radi mitjà, ampli. Aquests esquís són fabricats amb nucli de bambú o freixe, d’espàtula a cua. L’esquí provat té unes mides de 166 cm de llargada, unes cotes de 122/72/107,7 i un radi de gir de 14 metres. L’acabat exterior és de freixe natural amb uns detalls de marqueteria fets amb xapa de noguera. All Mountain Esquís amb rocker o doble rocker, i un patí relativament ample, amb un òptim compromís d’ús que et farà gaudir tant dins com fora pista. Un radi de gir relativament tancat, un 13% de rocker a l’espàtula i un 6,3% a la cua, fan que aquests esquís tinguin un comportament òptim tant en estabilitat com en flotabilitat, i que siguin molt versàtils en qualsevol tipus de neu. Pensat per a esquiadors que volen un esquí que els permeti tant conduir viratges per pista com gaudir del powder després d’una nevada. El nucli ha estat fabricat amb llistons de faig combinat amb freixe i tuliper. L’esquí provat té unes mides de 174 cm de llargada, unes cotes de 129,5/81/110,5 i un radi de gir de 15,60 metres. L’acabat exterior és de freixe natural amb uns detalls de noguera.

TEMPORADA RERE

TEMPORADA, NO DEIXEN D’AUGMENTAR LES

COMANDES DELS CLIENTS

Race Júnior Esquís que ofereixen als més joves, d’edat compresa entre els 8 i els 13 anys, una gran adherència de cantells, bona estabilitat en córrer i facilitat de gir. L’esquí dissenyat té una llargada de 145 cm, unes cotes de 102,7/66/92,5 i un radi de gir de 14 metres. L’acabat combina diferents xapes: bambú, noguera, cedre i arrel d’auró. Pista gamma alta Esquís amb orientació a pista, versàtils i amb un gran comportament global. Tenen un 10% de rocker a l’espàtula, geometria polivalent i un radi de gir mitjanament tancat. Per a aquells que busquen un esquí amb bones prestacions, comoditat i utilitzables en un ampli rang de condicions, velocitat, comoditat i radis variats. Esquís fabricats amb nucli de bambú, d’espàtula a cua, tot d’una peça. L’esquí provat té unes mides de 167 de llargada, unes cotes de 128/78/111,5 i un radi de gir de 14 metres. L’acabat exterior és de bambú natural.

Freerider Esquís pensats per esquiar fora de les pistes trepitjades, amb rocker o doble rocker. Són de patí ample, de 95 o més. Per a la fabricació del nucli han emprat freixe i avet, dos tipus de fusta que lliguen perfectament i que, conjuntament amb la combinació de les diferents fibres, han conformat un esquí molt fàcil de portar fora de pista, amb una gran flotabilitat i un comportament excel.lent, eliminant les fimbrejades que acostumen a patir aquest tipus d’esquís, sobretot a les espàtules, i que priven d’una conducció efectiva en el moment en què ens veiem obligats a esquiar per una pista trepitjada. Pensats per a esquiadors de bon nivell que busquen llibertat gaudint de la natura, tot delectant-se en les zones obertes de powder. L’esquí provat té unes mides de 175 cm de llarg i unes cotes de 134,5/98/121,5 amb un radi de gir de 20 metres. L’acabat exterior és de freixe natural amb una àguila pirogravada a l’espàtula

117


Material

EL MANUAL DEL COMPRADOR

Celes Piedrabuena Fabian Johann/Atomic

Per fi. Arriba l’hora de calçar-se els esquís i les botes, de sentir com la sola dels esquís llisca per la neu, sigui dura o tova, per gaudir de l’entorn i notar com l’aire fred ens colpeja la cara. Un bon moment per canviar de material i estrenar nous esquís i noves botes. Bravo, bravo. Ja la tenim aquí. Ja tenim una nova temporada a tombar de la cantonada i de ben segur que veient les novetats d’esquís i botes que us hem avançat a la revista us vénen ganes d’estrenar nou material. De calçar-vos unes botes i uns esquís nous. Dir-vos d’entrada que això no és del tot necessari. Que si us ho podeu permetre millor. Estareu més contents i afegireu el vostre granet de sorra a la roda del negoci de l’esquí, però no sempre és possible. No passa res. Ara bé, gairebé podríem considerar com un pecat no començar la temporada amb els esquís i les botes sense

passar pel taller, sobretot els primers. No és obligatori, però sí recomanable, sobretot si no hem tocat les nostres joguines en els darrers mesos. Tant en un cas com en un altre segur que quan us heu llegit les novetats d’esquís i botes que us hem avançat en aquests dos primer números de la temporada, articles en què hem fet servir conceptes com espàtula, cua, rocker, amplada de patí o radi de gir. Tot seguit us els expliquem per a una major comprensió.

118


PARTS DE L’ESQUÍ Espàtula: És la part superior de l’esquí, la part davantera. D’un temps ençà la majoria d’espàtules dels esquís presenten un enlairament més o menys pronunciat, el que serà indicatiu d’una tendència més o menys rocker Cua: És la part posterior de l’esquí i, com l’espàtula, pot tenir un enlairament més o menys pronunciat i més o menys progressiu, el que determinarà el comportament de l’esquí. A major enlairament tant de l’espàtula com la cua, major comportament all mountain o tot terreny Fixació: Ja fa anys que en la majoria d’esquís la fixació va incorporada en el moment de la compra, tot i que els models és habitual que els models de freestyle o freeski no la incorporin. En el primer cas, la que ve de sèrie ja ha de transmetre la suficient confiança i tranquil.litat a l’usuari, tot i que després la podrem regular en funció de les nostres característiques físiques i tècniques; com sempre, mai està de més consultar a u venedor especialitzat. GEOMETRIA DE L’ESQUÍ Amplada del patí: Per amplada de patí entenem l’amplada de l’esquí a la seva part central, és a dir, a sota de la fixació. Com més ampla sigui aquesta amplada, major serà la flotació de l’esquí. És a dir, millor serà el seu comportament fora pista i al revés, com més estret sigui, millor serà el seu comportament a la pista. Això en teoria, perquè després intervenen conceptes com el rocker que influeixen en el patí i que varien el seu comportament. Radi de gir: Tots els esquís tenen radi de gir, el qual indicarà la capacitat de girar de l’esquí. És a dir, com més petit sigui aquest radi, més tancat serà el radi del gir; és a dir, més propens a l’eslàlom serà un esquí. I al revés, com més gran sigui, més facilitat per traçat grans viratges tindrà. Però, com es mesura. El radi de gir és l’arc lateral de l’esquí, la seva corda, i ve determinat per la diferència d’amplada entre l’espàtula i la cua. CONSELLS DE COMPRA 1. Autoexamen: Encara que tinguem la cartera plena i ens comprem el model més car i el més avançat tecnològicament això no vol dir que esquiarem com els àngels. Hem de tenir present primer el nostre nivell, si en sabem molt o poc; de la nostra condició física, si som dels que només fem esport quan esquiem o bé si l’esquí és una part més de la nostra pràctica esportiva i quant de temps esquiarem; és a dir, si som dels que pugem tres caps de setmana al llarg de la temporada o anem cap de setmana sí cap de setmana també. De veritat, si féssim un estudi del nombre de jornades d’esquí ens emportaríem més d’una sorpresa. 119


Material 2. On esquiarem: Hi ha esquís que estèticament són tan macos que ens roben el cor a la primera, però igual aquests esquís que ens tenen robat el cor no s’ajusten a l’ús que d’ells en farem. És evident que la tendència, el nombre més gros de models es troben en el vessant all mountain, tot terreny, el que ens dona una major polivalència i amplia el nostre ventall. Esquiar fora pista és el somni de tot esquiador, però, què volem dir per fora pista? Esquiar amb neu fins al genoll o fer petites incursions més enllà de la neu trepitjada. Cal anar a pams i saber ben bé on passarem la major part de les hores de les nostres jornades d’esquí. 3. Qüestió de diners: La lògica diu que a major pressupost millor esquí podem tenir als nostres peus. Sí i no. És evident que com més car sigui un esquí millors materials incorporarà, però això no vol dir que aquest esquí Premium sigui el que millor s’adapti a les nostres condicions d’esquiador. De fet, pot ser tot el contrari, raó per la qual sempre és aconsellable anar a una botiga especialitzada, ser sincer i confiar en el teu venedor de confiança. 4. Lloguer de material. Com dèiem abans, pot ser que la teva voluntat sigui la de ser un gran esquiador, la d’anar un munt de cops a esquiar, però, sigui pel que sigui no hi vas tant com voldries. Aleshores, igual et planteges, necessito comprar-me uns esquís nous? Doncs igual no, una opció és llogar-los, bé sigui a una botiga especialitzada o bé a la mateixa estació. Avui dia, la majoria d’estacions i botigues disposen ja de bon material, dels models més avantatjats, raó per la qual el lloguer ve a ser una bona opció. 5. Testa el material. Com que la majoria de nosaltres no som provadors d’esquís, a l’hora de comprar-nos uns esquís o unes botes ens hem de guiar pel nostre nas, pels consells del venedor i pels consells o explicacions que us puguem donar els periodistes especialitzats. Però, són paraules i més paraules, no pas fets. El millor? Gairebé totes les marques duen a terme al llarg de la temporada tests de material a les principals estacions. Estigues atent als mitjans especialitzats, a les xarxes, a les botigues i assabenta’t de quan es duen a terme i a on. Els tests són 100% recomanables, ja que podrem provar un o els models que vulguem molta estona i, a més, comptar in situ amb els consells o les respostes del personal entès de la marca en qüestió. 6. Bota o esquí. Home, l’ideal seria que si pots estrenar tant unes botes com uns bons esquís, doncs millor que millor. Ara bé, si has de triar una de les dues opcions, per una qüestió de pressupost, per exemple, t’aconsellem que et decantis primer per la bota. Personalment opino que és la part més important. Tinguis el peu que tinguis, no t’espantis. Avui dia, ja tinguis un peu molt ample, ja tinguis un peu com una truita, amb molt de pont o amb alguna malformació pel que sigui, la majoria de botes del mercat es poden termoformar, tant els botins com les carcasses, el que fa que, un cop dut a terme aquest procés, la bota encaixi al peu com un guant a la mà. 120


7. La talla. Veritat que les vambes o sabates que portes cada dia són de la teva talla i no pas un número més gran o un de més petit? Doncs amb les botes d’esquí passa igual. No cal dir que una bota d’un número inferior al que ens toca serà un martiri i una més gran serà un patiment, ja que no agafarà bé el peu i aquest ens ballarà dins de la bota, el que obligarà a estrènyer-les en excés. La talla de la bota ha de ser la que toca ni més ni menys. Un consell, quan aneu a comprar una bota si porteu el mitjó amb què esquiareu, millor que millor, així la tria serà la més encertada possible. 8. Forma. Que si una bota té aquesta o aquella forma, però, què volem dir? Quan parlem de forma estreta volem dir que el volum i la forma interior de la bota a la part davantera és estreta. La forma, com la talla, ha de ser la correcta, ni massa estreta ni massa ampla. Ara bé, quan parlem de forma estreta parlarem d’una bota més orientada a la competició, en què prima la precisió per damunt de la comoditat, i viceversa. 9. Índex de flexió. Surt a tots els catàlegs i a tota explicació de qualsevol bota que aparegui a les revistes o premsa especialitzada. Com indica el seu nom fa referència a la capacitat de flexió de la bota, a quina sigui la seva flexibilitat. Un índex que pot variar de més a menys. Com més alta sigui aquesta duresa, més premiarà la bota el rendiment i no pas la comoditat. Per exemple, una bota d’un índex de flexió de 90 vol dir que estem davant una bota que ofereix un bon equilibri entre la comoditat i la precisió. Per sota d’aquesta xifra es premiaria la comoditat i per sobre el rendiment, en detriment del confort. 10. Manteniment. Ja pots tenir els esquís i les botes més innovadores del mercat que si no les cuides com cal ni et duraran gaire ni et donaran el rendiment que després esperes d’elles. La sola dels esquís i els cantells es castiguen, tant si en fas un bon ús com si t’és igual ratllat la sola damunt les pedres. La norma diu que el millor seria dur els esquís un o dos cops al taller en el decurs de la temporada o, com a mínim, tractar-los amb estima: eixugarlos amb un drap de la humitat, protegir-los com cal tant en el trasllat com a casa i encarar-los quan toqui. Pensa que els cantells i les soles són la part dels esquís que estan en contacte amb la neu i les que garanteixen el correcte lliscament. I les botes també demanen manteniment. Com els esquís, les soles, la pontera i la talonera es desgasten amb el pas de les jornades d’esquís. Vigila, ja que després perdràs seguretat i precisió a l’hora d’esquiar i, un cop acabis la jornada d’esquí, ajusta la tanca de les botes, sense estrènyer-les massa, mirant de col.locar bé la llengüeta, sense pessigar-la o doblegar-la. Després, deixa-les en un lloc sec, en el que no faci molt de fred, si no vols que l’endemà quan te les vagis a calçar estiguin tant o més dures rígides que un paper de vidre 121


Informe novetats esquís 2020 - 2021

FINS A L’INFINIT I MÉS ENLLÀ Celes Piedrabuena

© Matthias Fritzenwallner / Atomic Austria GmbH


Moltes novetats davant una temporada incerta quant al seu desenvolupament per l’amenaça de la pandèmia del coronavirus. Però els caps pensants de les marques de material han treballat de valent per oferir uns esquís de primera qualitat, tant per la tecnologia que apliquen com pel rendiment que ofereixen, per seguir gaudint de la pràctica de l’esquí en totes les seves expressions, amb una accentuada tendència a l’hora d’oferir esquís que transmetin una segura i òptima resposta en tota mena de situacions a la muntanya, cercant la llibertat i l’aventura.


Informe novetats esquís 2020 - 2021 (01)

(02)

ATOMIC

(03)

www.atomic.com

REDSTER S9 + X 12 GW Tota una màquina de viratges ràpids i curts per a corredors d’eslàlom, que incorpora tecnologies aprovades a la Copa del Món. I entre elles està el Servotec, que vindria a ser com una direcció assistida per als teus esquís. Aquesta consta d’una vareta pretensada de titani i un elastòmer a la part interior de la placa de l’esquí que faciliten el comportament de l’esquí al girar a qualsevol velocitat, proporcionant girs més àgils i més estabilitat en els trams rectes. Perfecte per a la competició d’eslàlom i per als viratges curts en pista. També porta un laminat Ultra Titanium, una gruixuda i resistent capa de titani de costat a costat, oferint estabilitat, rigidesa de torsió i, el més important, adherència dels cants (01) BACKLAND 100 L’Atomic Backland 100 és un esquí lleuger per fora pista o esquí de travessa, que flueix amb suavitat a la neu pols. Amb un patí de 100 mm, és ample però sense exagerar i també molt lleuger, 1.400 grams en talla 180, gràcies al seu Carbon Backbone, que recorre tot l’esquí. El Powder Rocker, gran a l’espàtula i més petit a la cua, juntament amb la revolucionaria tecnologia HRZN a la part frontal el dota d’una major superfície i aporta encara més flotació; i amb el disseny Full Sidewall, també es comporta de forma suau i estable sobre neu dura. Suma a aquest lleuger esquí la fixació Shift i una pell Multifit Rocker i tindràs un excepcional esquí sobre neu pols i també per a freeride touring (02) REDSTER X9 WB + X 12 GW Un esquí de cos ample que mesura 10 mm més de patí que el Redster X9 normal. Amb 75 mm de patí proporciona més control i potència en pistes amb condicions variables. Una de les seves característiques clau és la innovadora tecnologia Servotec presentada a la Copa del Món. També posseeix una secció tipus Multi Radius sidecut, a mig camí entre l’eslàlom gegant i l’eslàlom, de forma que pots esperar un bon comportament tant per a girs llargs com curts. El laminat Titanium Powered aporta rigidesa de torsió i estabilitat, convertint aquest model en un dels esquís més versàtils i veloços de la gamma Atomic (03)

BLACK DIAMOND

eu.blackdiamondequipment.com

CIRQUE 78 És el nou esquí de travessia de Black Diamond, més lleuger i còmode per a la muntanya. El Cirque 78 és elegant i estret, amb amplada de 78 mm i amb un pes ultralleuger. A punt per aconseguir velocitat, dissenyat amb fibra de carboni ultralleugera i el nucli de fusta de paulònia i amb una construcció de la paret lateral ABS que manté els esquís molt lleugers. Amb una flexió equilibrada, el Cirque 78 manté un control precís de la teva línia. El protector ABS de la cua també té un clip per mantenir les pells segures durant els ascensos al cim. La punta té diverses osques per permetre una gran varietat de mètodes per fixar les pells (04) CIRQUE 84 Està dissenyat per moure’s ràpid i lleuger a la muntanya. Amb la seva amplada de 84mm, aquest esquí ultratècnic permet pujar muntanyes complicades i gaudir d’un còmode descens. Gràcies a la fibra de carboni ultralleugera, al nucli de fusta de paulònia i a la paret lateral ABS, aquest esquí manté el seu pes al mínim. El protector ABS de la cua també té un clip per mantenir les pells segures durant els ascensos al cim. La punta té diverses osques per permetre una gran varietat de mètodes per fixar les pells (05)

(04)

(05)

(06)

HELIO 88 Perfecte per a grans descensos o per portar a la muntanya qualsevol dia des de l’alba fins al vespre, l’esquí Helio 88 de Black Diamond s’ha redissenyat per aquesta temporada. La col.locació millorada de fibra de carboni amb parets laterals d’ABS permet una conducció més suau i és extremadament lleugera per a aproximacions llargues i ascensos tècnics. També manté una flexió suau i rigidesa torsional per aconseguir un esquí segur però sensible per al descens; la lleugera curvatura a la punta i la cua de l’esquí milloren la flotació (06) 124


foto: Ferrรกn Hernรกndez

REDSTER

ESQUร S PROVATS PELS NOSTRES ATLETES, FABRICATS PER PORTAR-TE A LES COMPETICIONS. GUILLERMO MEIRE ISS U18 ATOMIC JUNIOR TEAM


Informe novetats esquís 2020 - 2021 (07)

(08)

(09)

BLIZZARD

www.blizzard-ski.com

FIREBIRD SRC + XCELL 14 Perfecte per a qui busqui un esquí de curses estable i precís, dissenyat per a corbes de radi reduït. Un nucli de fusta amb coberta de carboni (C-Spine, tecnologia que garanteix que la segona part del gir sigui més ràpida i dinàmica) combinat amb una placa de carboni sota el peu (C-Armor, tecnologia que garanteix que la primera part del gir sigui més estable i precisa) fan que sigui un esquí animat amb una increïble manejabilitat i estabilitat. Dona un nou significat als girs ràpids i precisos. Està construït per a girs curts, per tant presenta un radi de pala més gran a fi d’evitar l’agressivitat a l’inici de torn (07) BONAFIDE Tanca la bretxa entre el freeride i l’esquí de muntanya. Amb un patí de 98 mm i una construcció universal el converteixen en una opció perfecta per a qualsevol que divideixi el seu temps entre la pista i la neu en pols. Fora de pista, el camber de la punta i la cua li dóna bona flotació i capacitat de resposta. A les espàtules, dues capes de laminat Titanal li aporten rigidesa torsional, de manera que talla el gel amb la mateixa suavitat que si fos mantega. El rocker reduït en punta i cua augmenta el seu caràcter en pista i flotació fora d’ella, i la punta i la cua de carboni bidireccionals redueixen el pes, la vibració i la inèrcia (08) QUATTRO RS +XCELL 14 Representa la col.lecció d’esquís d’alt rendiment més avançada. Enguany, la col.lecció s’ha millorat amb la tecnologia Carbon Spine, la qual millora el rebot i l’energia. Incorpora també quatre elements claus d’enginyeria: Construction, IQ, Shape i Rocker per aconseguir l’equilibri perfecte entre estabilitat, precisió, agilitat i control. Aquest esquí és una màquina de precisió absoluta. Gràcies al sistema IQ de suspensió total de Blizzard i a la nova tecnologia C-Spine, aquest esquí ofereix adherència de vora immillorable i un rebot excel.lent (09)

BLOSSOM

www.blossomski.com

GS FIS Model dissenyat específicament per a esquiadors que els agrada la competició alpina al 100%, amb tall lateral i característiques adequades per complir les normes FIS. El seu alt rendiment tècnic resulta de la barreja de les tecnologies ‘World Cup Sandwitx’ i ‘Wood Core’ (nucli de fusta). La professionalitat i l’experiència dels tècnics de competició de Blossom garanteixen una sola i uns cantells òptims, facilitant la negociació dels viratges amples de forma ràpida i precisa. Forma part de la línia Squadra Corse de la firma italiana i té en el FIS SL el seu germà per a viratges curts i un esquí adreçat als joves. N’hi ha en tres colors: groc, negre i blanc (10) Nº1 LADY ‘Just for her’ és l’últim model que Blossom Ski va dissenyar específicament per a dones. Aquest model sorgeix del millor de Blossom Ski. Per tant, la nova línia de noies de Blossom es caracteritza per un disseny ben tractat, una alta qualitat feta a mà i una sèrie de detalls i característiques addicionals que garanteixen el millor rendiment. Un esquí pensat bàsicament per a la competició i que trobareu en tres colors: fúcsia, negre i blanc. És el seu únic model pensat per a les noies com a tal (11) Nº1 SL Dissenyat per a esquiadors d’alt nivell. Aquest esquí té les mateixes característiques constructives i estructurals que la resta d’esquís de competició de la firma italiana, però és una mica més fàcil gràcies a un tall lateral diferent i un fort nucli central, aportant estabilitat i una òptima gestió de les vibracions. La característica principal és un fort tall lateral àgil que fa l’esquí divertit i molt viu. El radi de gir ofereix una gran maniobrabilitat perfecta per a qualsevol baixada. Ideal per esquiadors de nivell alt, que desitgen un esquí estable i precís (12) (10)

(11)

(12) 126


LIVE THE MOMENT

FIREBIRD SRC Esquiar bajo el imperioso ritmo del cronómetro como fuera de él, siempre ocasiona grandes momentos. Los esquís Blizzard-Firebird están aquí para hacerte despegar tanto dentro como fuera de la competición.

# L I V E T H E M O M E N T B L I Z Z A R D S P O R T S . C O M


Informe novetats esquís 2020 - 2021 (13)

(14)

DYNAFIT

(15)

www.dynafit.com

MEZZALAMA Nova entrada en el catàleg de Dynafit en la família pensada per a la competició. De fet, el seu nom, agafat d’una de les curses més mítiques de l’esquí de muntanya, ja hi diu tot. Estem davant un esquí de competició extremadament sòlid, que ofereix un gran rendiment en les baixades. Ofereix un encertat equilibri entre les prestacions tècniques i el pes, que oscil.la entre els 720 i els 780 grams. Aquesta lleugeresa resulta de l’aplicació de la tecnologia de fibra de vidre i la combinació del carboni i la paulònia. El rocker a l’espàtula garanteix l’esquiabilitat a les baixades (13) BLACK LIGHT 74 Alumne avantatjat de la sèrie Speed de Dynafit, pensada per oferir el màxim rendiment en tota mena de terreny, pendent i condicions de neu. El credo de la col.lecció per a Speed de Dynafit és el de productes fiables i robustos en un pes el més reduït possible, el que compleix al peu de la lletra aquest esquí d’speed touring de gamma alta, amb menys de 1000 grams, ideal per a batre rècords en terrenys alpins elevats. L’esquiabilitat li dona en certa manera el rocker d’espàtula i cua, així com la construcció Full UD Carbon i l’UD Carbon (14) BLACK LIGHT 80 El Back Light 80 presenta les mateixes tecnologies que el 74, amb la diferència que el seu patí és una mica més ample. Seria un model pensat per a l’Speed touring de gamma alta, amb menys de 1.000 grams de pes, ideat per a batre rècords en terrenys alpins elevats. No és el model més ample de la família –per damunt té un de 88mm de patí–, però sí uns dels models més cridaners, tant per la seva estètica llampant com per les seves prestacions, en les què encerta a l’hora de trobar l’equilibri entre el pes i l’amplada, millorant les baixades sense penalitzar les ascensions, tant quan s’han de foquejar com quan s’han de dur a l’espatlla (15)

DYNASTAR

www.dynastar.com

SPEED OMEGLASS WC SL L’aposta de Dynastar per aquesta temporada és la de seguir sent una marca de referència en la competició. Per a això, l’esquiador Clément Noël ha testat els nous esquís de competició Speed Omeglass. Entre els aspectes tècnics, destaca la màxima lleugeresa de l’esquí gràcies a la tecnologia Hybrid Core l’estructura de fusta i poliuretà redueix el pes facilitant el lliscament sobre la neu. El Powerdrive consta de tres materials que aporten diverses propietats: absorbir les irregularitats del terreny, augmentar el rendiment i un ABS a la paret lateral que juga un paper primordial per facilitar el contacte esquí-neu. Es poden combinar amb les botes RS de Lange (16) M-PRO 99 Aquest hivern, els aventurers de freeride tindran noves armes per als seus peus. Dynastar llança la gamma M-Line Pro amb l’objectiu de seguir fent del freeride una part de la seva història. La gamma M-Pro és incisiva, ràpida, potent i molt tècnica disposada a portar-te a conquerir qualsevol cim. La tecnologia Hybrid Core converteix aquests esquís en una aposta totalment lleugera i ràpida, preparant-los per a resistir viratges d’alta velocitat i aterratges compromesos en tota mena de neu (17) INTENSE 10 Dynastar compta amb una important i consolidada trajectòria en el disseny específic d’esquís de dona. Com marca pionera en la creació d’esquís específics per a esquiadores, l’Intense 10 és un exemple de la qualitat i atenció als detalls de la marca. Aquest esquí ha estat dissenyat per a dones esquiadores que busquen experiències fortes; gràcies al seu alt rendiment, les respostes als impulsos són immediates. La tecnologia Powerdrive Piste aporta millor control dels cantells, més reactivitat, viratges més fluids, major confort i suavitat en tota mena de neu en combinació amb una sensació de lleugeresa i resposta sota els peus (18) (16)

(17)

(18) 128



Informe novetats esquís 2020 - 2021 (19)

(20)

(21)

ELAN

www.elanskis.com

RIPSTICK 116 El Vaixell insígnia del freeride a Elan. Un esquí d’atac a la muntanya, freeride, robust, però receptiu. Amb el perfil Amphibio per a una maniobrabilitat excepcional i confiança en la velocitat. Dissenyat per als dies de neu pols profunda. Aquests esquís tallen la neu dura gràcies a la transmissió de potència directa que dona la tecnologia SST a les seves parets laterals. L’addició de la tecnologia TNT combina el nucli de fusta de l’espàtula a la cua, amb varetes de carboni al llarg de l’esquí, les insercions Vapor a l’espàtula i en la cua redueixen el pes d’oscil.lació i la vibració, i la nova tecnologia Carbon Line –una placa de fibra de carboni que connecta els cantells– proporciona més potència a l’esquí en els canvis de gir (19) INSOMNIA Clàssic. Construït per al càrving més democràtic, garanteix que deixaràs petjada a la neu fressada. És natural per l’Insomnia marcar girs curts i llargs amb precisió i comoditat. El perfil Amphibio dels esquís amb contorns camber i rocker designats per a cada esquí, dret i esquerre, l’Insomnia els amplia amb la tecnologia Laminated Woodcore, una capa de Ti i l’Amphibio Truline, que optimitzen l’energia de l’esquiadora per transformar cada gir en un revolt amb un acabat elegant i perfecte (20) RACE SCX Nova entrada a la seva gamma Race. Un esquí ‘Multigir’ híbrid, ideal tant per a girs curs com amples, molt ràpids i amb ADN de cursa. Dissenyat per a esquiadors exigents que busquen la perfecció i la versatilitat. La combinació de la tecnologia Arrow, un perfil agressiu, els nous R² FRAME Woodcore, els laterals RST i la doble capa de titani, portaran l’esquí al següent nivell. El Power Rebound combina un sistema d’enquadernació elevat Fusion X i una placa d’infusió de carboni totalment canviada, quefuncionarà en conjunt per augmentar la potència i el rebot al final del viratge (21)

FISCHER

www.fischersports.com

RC ONE 72 La nova col.lecció RC One aplica tecnologies que milloren el rendiment, com el Bafatex –lleuger però fort a la fulla i a la cua per reduir pes– i el Shaped Ti perquè els esquiadors apassionats es converteixin en millors esquiadors. Màxim control sota les teves botes. Un esquí que dona un radi de gir de 170 cm en 16 m i que té un pes de 2.150 g en la talla de 170 cm. Som davant un esquí de gamma alta completament nou per a esquiadors dedicats a qui els agrada virar molt de pressa i el més agressivament possible. Calça titanal de 0,8 mm per a una major estabilitat i adherència, la qual es combina amb la construcció de la zona de gir i la conformació del triple radi per a una major suavitat (22) BRILLIANT THE CURV El disseny i la tecnologia de la Copa del Món portats a les pistes. Brilliant descriu els principals mètodes de construcció utilitzats per a crear una experiència sensacional en el gir. La geometria de triple radi, els laterals complets i el Diagotex estable es milloren amb un titani sensible. Els gràfics personalitzats afegeixen el toc final. Aquests esquís, que es poden personalitzar, garanteixen un rendiment absolutament alt per a exigències úniques. Ofereix un sistema de Dual Radi especialment acabat per a girs extremadament suaus, precisos i ràpids. A més, transmeten una estabilitat i adherència excel.lents en neu de totes les condicions (23) RC4 El nou Race Cut 4 és simplement el millor per al millor, i ha estat definit amb la reputació de Fischer en el món de les curses. El RC4 va ser desenvolupat al costat dels millors esquiadors de la Copa del Món per oferir la precisió i el control que es podria esperar del Departament Race de Fischer. La nova forma d’aquest esquí permet una acceleració instantània amb una adherència de cantells sense igual, així com gran estabilitat per controlar-lo (24) (22)

(23)

(24) 130



Informe novetats esquís 2020 - 2021 (25)

(26)

HAGAN

(27)

www.hagan-ski.com

ULTRA 77 Incorpora la millor tecnologia de Hagan, menys els reforços de carboni. Aposta, això sí, per la presència de la fusta a espàtula i cua, pel ‘quick tour’ a fi d’enganxar i desenganxar les pells de foca amb facilitat, per la fibra de vidre i pel race rocker, en un model que la temporada passada tenia un mil.límetre menys de patí. Són els Ultra uns esquís adreçats a la competició, pensats per a donar el millor de si mateixos en la pujada, d’aquí la seva lleugeresa, i que enguany són més segurs en la baixada donada la seva major amplada (25) ULTRA 82 Amb només 1.070 g de pes aproximats en 164 cm de longitud, aquest esquí sobresurt per la seva lleugeresa. Les tires de carboni central proporcionen la rigidesa torsional necessària, i la seva flexió permet confiar 100% en els seus cantells en terrenys alpins exigents. Com la resta de models de Hagan, incorpora rocker a la punta i a la cua, la longitud del qual varia entre 200 i 390 mm al davant i 90 i 120 mm al darrere. Cal destacar el concepte multiradi, que permet adaptar-se a les condicions i velocitats de neu segons es desitgi, creant radis de gir curts i llargs; només cal augmentar la pressió cap endavant per escurçar el radi de gir i disminuir la pressió cap endavant per allargar el radi de gir (26) ULTRA 87 Som davant l’Ultra més ample de la col.lecció de Hagan per a aquesta temporada, anomenada Tour Professional Ultra. Un model que presenta un rocker més pronunciat i un pes de 1.120 g, adreçat a esquiadors amb un nivell avançat i que es mouen millor en les baixades fora pista, allà on les tecnologies que amaga en el seu interior traslladen la seva saviesa a peus i cames. Un esquí lleuger per a pujar i que, donada la seva amplada, transmet una gran estabilitat gràcies al treball del Race Rocker, de la fibra de vidre i dels reforços de carboni, i a la presència de la fusta estratègicament situada a les puntes (27)

HEAD

www.head.com

WC REBELS I-RACE PRO Versatilitat és la millor forma de descriure aquest esquí, adreçat a esquiadors que senten la competició alpina, als què enamorarà tant per estètica com per prestacions. El seu Graphene Worldcup Sandwich Cap Construction dona un equilibri perfecte de grafit super lleuger i capes addicionals de titani, que proporcionen una agilitat extrema i una excel.lent capacitat de resposta per al rendiment en curses. També incorpora l’EMC, sistema electrònic d’amortiment, un circuit de gestió d’energia que redueix les vibracions negatives produïdes a la sola i que ofereix un esquí suau i una adherència excepcional en el cantell (28) SUPERSHAPE E-ORIGINAL “Gaudeix dels teus viratges càrving amb l’esquí que va començar la història d’èxit de la família Supershape”. Així es presenta aquest esquí que garanteix potència sense esforç, equilibri i control. Com és norma de la casa, aposta per la fibra de vidre i el grafit, i hi incorpora l’únic sistema electrònic d’amortiment del mercat, l’EMC, un circuit de gestió d’energia que redueix les vibracions negatives produïdes a la sola i que ofereix un esquí suau i una adherència excepcional en el cantell, siguin quines siguin les condicions del dia. Tot plegat, un esquí ideal per a aquells que cerquen un alt rendiment i un disseny de qualitat (29)

(28)

(29)

(30)

KORE 87 El presenten com l’esquí de freeride més sofisticat, idea que es sustenta en els pilars de la lleugeresa –gràcies a una construcció revolucionària, una làmina superior que s’estén al llarg de la fulla i a la presència del grafit–, i de la flotació –la punta i la cua injectades amb grafit redueixen i redistribueixen el pes. El seu perfil prim millora la flotabilitat en neu tova i maximitza la maniobrabilitat –i el control. L’amortiment Koroyd garanteix un control precís en terrenys variables, proporcionant una forta rigidesa torsional i una gran estabilitat. Aquest model arriba a la col.lecció Kore per primer cop aquesta temporada i és el més primet de la família (30) 132


PURE SKI MOUNTAINEERING SINCE 1924

Tel. 936 724 510 - Fax 936 724 511 info@esteller.com - www.esteller.com Distribuidor exclusivo en España y Portugal

WWW.HAGAN-SKI.COM


Informe novetats esquís 2020 - 2021 (31)

(32)

(33)

K2

www.k2skis.com

DISRUPTION MTI Per a esquiar amb rapidesa. Amb un radi de gir més llarg, garanteixen l’estabilitat. Aquesta temporada, a K2 desapareixen Chargers i iKonics per donar pas als nous Disruption. La col.lecció consta de cinc models de pista (3 d’home i 2 de dona) i cinc all mountain. Excepte el més bàsic, tots són construïts en sandvitx incorporant titanal o carboni, segons el model. Es caracteritzen principalment per la nova tecnologia Dark Matter, una capa polimèrica entre dues plaques de carboni, distribuïda al llarg de la zona de contacte dels cantells, en espàtula i cua (4 punts per esquí), que actua d’amortidor oferint una precisió tremenda en conduir els esquís (31) DISRUPTION 82TI Destaca per la seva versatilitat, gràcies a tres tecnologies: la Powerwall (la transferència de la potència es millora amb els laterals de gran mida ABS, laminats i embossats a la part central de l’esquí. Amb la paret lateral que s’estén cap al seu cor, la transmissió d’energia de l’esquiador a la vora de l’esquí és directa i precisa); la Beam (el titanal va de punta a cua, al llarg del centre de l’esquí, amb forma òptima per estabilitat i precisió); i la Dark Matter, que ja hem comentat al Disruption MTI (32) RECKONER 102 La sèrie Reckoner recupera l’essència dels Kung Fujas o dels Shreditor, esquís de doble espàtula sòlids i divertits. El Reckoner 102 es beneficia del treball de l’All Terrain Twin Rocker, amb un camber ‘natural’ al centre i l’enlairament progressiu als extrems, per a major control. A l’interior amaga fusta d’Aspen, lleugera i resistent, i tot ell es beneficia de la tecnologia Spectral Braid, en la qual els angles més estrets es troben sota dels peus en lloc de la punta de l’esquí. Els angles més oberts, amb la punta i la cua, permeten que els esquís siguin alhora fiables i energètics (33)

LA SPORTIVA

www.lasportiva.com

GARA AERO WORLD CUP 60 Nous esquís de competició amb la consolidada tecnologia lleugera de 14 capes. La novetat més atractiva és la forma ‘Progressiva Attivo’, que permet esquiar fàcilment amb menys energia. Incorpora la millor tecnologia de la firma italiana, com la ‘Cap Piuma Quadriaxial’ –nucli encastat per compostos en 4 direccions axials; tot el nucli d’esquí està embolicat en carboni o en carboni i fibra de vidre, garantint un pes lleuger i una llarga resistència i fiabilitat–, o una estructura del nucli diferencial –sinònim de pes lleuger i fiabilitat. I els reforços de capes de carboni aporten una alta resistència a la torsió, mentre les 14 capes de materials a la punta i la cua proporcionen una flexibilitat ‘rodona’ als extrems i l’acer als cantells és sinònim de durabilitat i adherència (34) GAVIA 85 LS Uns esquís que agafen el nom del famós pas de muntanya dels Alps, ideals per a aquells que busquen facilitat de maniobra sobre tota mena de neu. El nucli està fabricat amb tecnologies de l’aire de Liwood i les 14 capes garanteixen màxim rendiment i baix pes. El control progressiu actiu, i la tecnologia per esmorteir les vibracions garanteixen tranquil.litat sota els peus, per a un esquí fàcil i segur. La versió amb flex 6.0 és per a esquiadors més lleugers o per als que busquen esquís més suaus i manejables i s’estimen el touring (35)

(34)

(35)

(36)

STELVIO 85 LS Per a qui busca un esquí polivalent, fàcilment maniobrable sobre tota mena de neu. El nucli està fabricat amb tecnologies Liwood Air i les 14 capes ‘made in La Sportiva’ garanteixen un elevat rendiment i baix pes. L’esquí està embolicat en un blindatge de fibres de vidre i carboni, garantint durabilitat, resistència i fiabilitat; mentre els canals d’aire de la fusta, a l’interior del nucli, són sinònim de lleugeresa, resistència i durabilitat. El control progressiu actiu i la tecnologia que esmorteeix les vibracions garanteix un esquí fàcil i segur (36) 134


WE MAKE THE EQUIPMENT, YOU MAKE HISTORY. WE CREATED THE ULTIMATE ALL DAY RACE SKI, THE WORLDCUP REBELS E-SPEED, THE SUPER SLICK FREEFLEX ST RACE BINDING AND THE EVOLVED RAPTOR BOOT TO GO ONE SPEED ONLY: FAST. THINK YOU CAN KEEP UP? #HEADWHATSYOURLIMIT

.COM


Informe novetats esquís 2020 - 2021 LINE (37)

(38)

(39)

www.lineskis.com

BLADE / BLADE W Line Skis substitueix la sèrie Supernatural pels models Blade i Blade W. Amb 95 i 92mm de patí respectivament som davant d’uns esquís All Mountain/Freeride amb un rendiment inconcebible en pista gràcies a la tecnologia Gas Pedal Metal. Un esquí amb construcció sandvitx i dues làmines independents de titanal foradat. Una làmina va d’espàtula al centre del patí i l’altra de la cua al centre; això confereix una gran presa de canell i estabilitat torsional, permetent un flex suau per a jugar amb el radi de gir i modificar-lo al nostre gust (37) VISION 118 Una addició a la sèrie Vision que, fins ara, comptava amb dos models (98 i 108 de patí). Un esquí que, amb 183cm de longitud i 118mm de patí, pesa solament 1900g gràcies a la tecnologia THC. El nucli de fusta incorpora tres capes de diferents materials (aramida, carboni i fibra de vidre) que absorbeixen les vibracions i fan d’aquests esquís lleugers unes màquines en el descens. Són ‘amplots’ però àgils a la vegada, gràcies al seu perfil rocker, al nucli lleuger i al reforç THC, que el converteixen en la joguina ideal per a explorar i navegar les profunditats de la neu. El xassís guardonat frisa per sortir i trempar-se superant qualsevol repte que la muntanya us pugui llançar (38) SAKANA Espectacular. No passa desapercebut, la seva cua d’oreneta per a expulsar la neu. Amb una nova talla de 166cm, que ja venia la temporada passada, és un esquí de muntanya versàtil, amb 105 mm de cintura i un disseny de cua que enamora. Sens dubte, ofereix enormes prestacions de càrving i flotabilitat damunt neus profundes. Bona opció a l’hora de gaudir de tota la muntanya i dels desnivells, passant una estona fantàstica gràcies al seu disseny, al nucli de fusta i carboni i a la tecnologia 5Cut, en què es barregen cinc radis diferents al lateral de l’esquí per a major varietat de girs. I sempre teniu per sobre el clàssic 'Pescado', amb 125mm de patí (39)

MOVEMENT

www.movementskis.com

GO TI 90 Movement ha renovat de dalt a baix tota la seva línia Go, la destinada al Freeride & Big Mountain. Aquesta col.lecció forma part de l’ADN de Movement. És el resultat de la feina de l’equip de R+D amb la col.laboració del conegut freerider Aurelien Ducroz. Els seus set models, per a home i per a dona, aposten per noves línies geomètriques i per la construcció de doble titanal, facilitant practicar el freeride en les condicions més variades. Amb ells als peus esquiar és com un joc, tant en pistes com en neu profunda. Seduiran tant als freeriders més exigents com als pros d’aquesta especialitat. També té la seva versió femenina i la Go Junior (40) REVO TI 86 Els models Revo –cinc en total– de la marca de la poma es reafirmen com una opció a tenir molt en compte en el camp de la pista/ all mountain per la seva polivalència. Aquesta generació d’esquís està dissenyada per als esquiadors esportius exigents que busquen l’esquí únic capaç de donar seguretat i gaudir en totes les condicions de neu. No és una gamma de patins gaire amples però, per la seva construcció i tecnologies, el seu capteniment és molt bo, tant en neu trepitjada com en la que no ha estat fressada. Això sí, sempre amb una marcada tendència cap a la llibertat, que es tradueix en el seu comportament sobre neu fresca. El Revo Ti 86 té el seu homònim femení modificat en estètica i mesures (41)

(40)

(41)

(42)

AXESS 92 Aquest esquí és part d’un nou concepte de geometria desenvolupat a Movement. L’objectiu de la marca era donar-li una gran adaptabilitat a tots els terrenys, treballant en una nova forma d’espàtula amb la intenció d’afavorir els moviments amb més rapidesa i facilitat en tota mena de neu i de mantenir un bona agafada en terrenys difícils. La doble presència del carboni li permet de mantenir una major eficàcia en l’alta muntanya, on són freqüents els canvis de temperatura. Decisió ideal per a qualsevol esquiador que busqui un esquí que combini rendiment i seguretat, tant en zones traçades com a l’alta muntanya (42) 136


CrĂŠditos: Marc Amann (Instagram: amarcster) | Atleta: Juan del Campo


Informe novetats esquís 2020 - 2021 (43)

(44)

(45)

NORDICA

www.nordica.com

DOBERMANN SPITFIRE 70 PRO PISTON Nou model de la col.lecció Race de Nordica, inspirat en els esquís de competició. Construcció sandvitx, amb nucli de fusta i doble làmina de titanal. La placa de l’esquí està inspirada en les de la Copa del Món d’Esquí Alpí. Estem davant un esquí 100% camber. Un model híbrid, ja que té espàtula d’eslàlom i patí de gegant, combinació que el fa molt versàtil i molt polivalent. Aquest esquí Spitfire Pro –el primer esquí multi radi– està destinat als esquiadors que busquin gran estabilitat i precisió en pista. És molt exigent físicament, i sobresurt per la seva polivalència, tot ell dotat d’una sòbria i elegant estètica (43) DOBERMANN SPITFIRE 76 RB FDT Model d’esquí de la col.lecció Race, inspirat en els esquís de competició de la Copa del Món d’Esquí Alpí. De construcció sandvitx, amb nucli de fusta amb doble làmina de titanal, i espàtula i cua amb carboni. Esquí 100% camber, i la placa derivada de la de competició, però molt més lleugera i no tan exigent. És aquest un esquí molt polivalent, amb patí de 76 mm, destinat als esquiadors d’alt nivell, que busquen estabilitat, precisió però no excessiva exigència a la pista; en un dels pocs models de la firma italiana que combina el clàssic negre de la firma amb el verd, en comptes del vermell, molt més estès (44) ENFORCER 88 Esquí de la col.lecció All Mountain de la firma italiana. Dels set models que formen la família Enforcer, aquest és el més estret de patí; i per aquesta raó som davant l’esquí més polivalent de la gamma. Construït amb nucli de fusta sandvitx i doble làmina de titanal, té un rocker pronunciat, en espàtula, que es beneficia del perfil All Mountain Rocker. Va destinat a esquiadors que busquen un esquí per a tot, molt estable en pista, amb un radi de gir mitjà-llarg, i amb prou flotabilitat fora pista (45)

ROSSIGNOL

www.rossignol.com

HERO ELITE ST TI Es tracta d’un esquí inspirat en els models d’eslàlom, destinat als esquiadors més tècnics de pista. La tecnologia Line Control (LCT) de competició, combinada amb un patí més estret de 68 mm d’ample i una línia de cotes amb un radi de gir curt, optimitzen la rapidesa de cantell a cantell, la precisió i la potència. La tecnologia Line Control elimina la contraflexió per adquirir l’equilibri entre potència i precisió perfecte, i així ser molt competitiu. L’esquí ofereix la màxima estabilitat i una trajectòria optimitzada durant el viratge gràcies, en part, al treball de les capes de titanal que absorbeixen les vibracions i transfereixen la potència de l’esquí (46) EXPERIENCE W80 Fabricat per rendir al màxim i dissenyat per sentir-te lliure. L’Experience 80 CI per dona combina a la perfecció el rendiment de l’esquí càrving amb la sensació animada del freeride. El patí de 80 mm i el seu equilibrat rocker et permet girar en tot tipus de neu, i la seva construcció de competició (LCT) proporciona una estabilitat i resposta immediata perquè puguis explorar amb tranquil.litat. A més, el pont invertit tot terreny aporta precisió en la neu dura i diversió a la neu tova, mentre que la tecnologia Air Tip VAS absorbeix els impactes inicials per a un contacte pur amb la neu i el l’HD Core equilibra l’amortiment i la maniobrabilitat (47)

(46)

(47)

(48)

REACT R10TI Els esquís React R10 Ti porten l’esperit de competició a les pistes. Amb la tecnologia Flex Tip, dissenyada per als esquiadors en pista més entusiastes que busquen potència immediata i viratges perfectes, aquest esquí et permet accelerar fàcilment i arribar a un ritme sense esforç perquè rendeixis al màxim. Amb la construcció millorada dels Ti sentiràs com flueixen la potència, la velocitat, l’adherència i el control sota els teus peus. Nova entrada dins d’aquesta família, que presenta la particularitat d’oferir un cantell extragran per a un potent exercici de càrving, mentre que l’aliatge de carboni proporciona una flexió, adherència i absorció de vibració equilibrades per a una potència màxima. (48) 138



Informe novetats esquís 2020 - 2021 (49)

SALOMON

(51)

(50)

www.salomon.com

X S/MAX BLAST + X12 TL GW Esquí unisex de pista que ofereix el millor de la tecnologia de competició per donar-te l’avantatge en cada gir. La seva forma exclusiva, combinada amb l’Edge Amplifier redissenyat, proporciona una adherència excepcional i una transmissió d’energia inigualable als cantells perquè puguis aconseguir una precisió excepcional en cada gir. El nou Edge Amplifier específic per a eslàlom t’ajuda a gaudir de major agilitat gràcies a una major flexió sota el peu, i el seu sidewall complet d’ABS, combinat amb un nucli de fusta de competició i dues làmines de titanal, permet experimentar la màxima potència als cantells (49) N STANCE 96 És el súmmum del càrving direccional i garanteix un moviment suau a qualsevol velocitat. Dues plaques de titanal al llarg de l’esquí proporcionen una adherència impressionant dels cantells en condicions difícils, i alliberen la rigidesa torsional per crear girs elàstics i potents. La fusió d’un sidecut inspirat en la competició i la seva construcció inspira confiança dins i fora de pista. Per a la potència, la tecnologia Metall Twin Frame es combina amb C/FX i un laminat doble de Tu per crear un esquí permissiu (50) SS/MAX W 10 + M11 GW L80 Salomon ha dissenyat aquest esquí per oferir a les dones tot el rendiment que necessiten, però sense cap volum innecessari. L’Edge Amplifier millorat proporciona als cantells una transmissió d’energia encara més elevada, el que resulta en una agafada de cantell un 30% més gran i en una insuperable experiència d’agafada. A més, una construcció de sandvitx amb Full Dual Core ha permès a la marca de crear el joc d’esquís més lleuger del mercat sense fer cap concessió pel que fa a rendiment (51)

SCOTT

www.scott-sports.com

SCRAPPER 105 Hi ha esquís que són una garantia, i aquest Scrapper 105 és un d’ells. Estem davant una de les referències d’Scott que està funcionant molt bé i que tots els que la prova estan encantats. Una satisfacció que ve derivada gràcies al seu patí de 105 mil.límetres, el que fa que es mostri molt divertit fora de pista però molt ràpid dins d’ella. Es nota que han encertat en les cotes i el rocker, el Twin-Tip Rocker que incorpora, així com en la construcció Sandwitx i el nucli de fusta el.líptica, unidireccional i tires de carboni per donar-li una major lleugeresa, sense oblidar que tot ell està fet de fusta lleugera, d’extrem a extrem, i un major rendiment (52) SLIGHT 93 E M11 Una altra de les novetats és que el Slight 93 i Slight 83, els supervendes de la gamma All Mountain, es vendran també en pack, amb unes fixacions Scott E M11 i a un preu molt atractiu. En imatge teniu l’Slight 93 de dona per donar-li color. L’opció específica del Slight 93 es construeix amb un nucli de fusta canalitzat per l’aire a fi d’obtenir una aparença més suau i una configuració més lleugera mantenint alhora tot el rendiment de muntanya. El resultat és un esquí esvelt, de gran productivitat en tota mena de neu i de situacions. Aquest seria el model més orientat al fora pista femení, a aventurar-se per la neu sense fressar, atès que per sota hi ha una altre model, deu mil.límetres més primet (53)

(52)

(53)

(54)

SUPERGUIDE FREETOUR Es tracta d’un nou model, aparegut aquest hivern; un poderós esquí de 105 mm de patí que incorpora el nou nucli Dual Wood Core, creat per a ser molt lleuger a les pujades i molt ràpid i estable en baixada. Té un radi de gir de 24 metres, i busca velocitat i grans girs en grans pendents. En aquest model entra en joc el nou nucli per a la família Superguide (backcountry). Batejat Dual Wood Core, està compost per fusta de paulònia, que hi aporta lleugeresa, i per tres llistons de fusta de faig que hi donen rigidesa. Aquesta combinació millora l’estabilitat de l’esquí a altes velocitats sense perdre elasticitat i sense afegir-hi pes (54) 140


©SALOMON SA. All Rights Reserved.

CHOOSE YOUR


Informe novetats esquís 2020 - 2021 (55)

(56)

(57)

STÖCKLI

wwww.stoeckli.ch

STORMRIDER 88 Perfecte per a tota mena de terreny, compta amb tecnologies com Rocker Technology –permet fer menys esforç i lliscar amb facilitat–, Light Core –fusta especial que redueix el pes gràcies als nuclis ultralleugers, proporcionant una resposta més dinàmica i una gran durada–, Thin Glass laminate –laminatge un 25% més lleuger que els tradicionals–, Solid Metall Edge Light –redueix el pes i proporciona un cicle de vida llarg–, Polywall –murs laterals amb gran impacte, resistència i major durabilitat–, Tail Rocker –disminueix el contacte de la neu amb la cua de l’esquí, fent que aquest sigui més poderós i permetent una adherència òptima en vorejar– i Titanal Technology, un disseny exclusiu que redueix el pes (55) LASER AX Compta amb diverses tecnologies que el fan més suau i estable. La TR (Tail Rocker) dota aquest esquí de major adherència en el gir. La Turtle Shell l’endureix o suavitza segons la velocitat, oferint un viatge agradable i sense fatiga. La Light Core, al costat del Turtle Grip, redueix el pes, tot proporcionant major dinamisme i millor lliscament. Tota aquesta tecnologia crea un esquí que es flexiona amb la velocitat, més suaument quan vas més lent i amb més rigidesa quan vas més de pressa (56) LASER MX Primer Làser dissenyat exclusivament per a dones, però també perfecte per a esquiadors de nivell intermedi, ja que no demana gaire esforç. Compta amb una gran lleugeresa i també amb una gran agilitat gràcies a la Light Core, una geometria perfectament sintonitzada. La tecnologia Turtle Shell permet un maneig simple durant l’esquí pausat i la Softflex, una transferència de càrrega òptima, tot resultant un esquí molt còmode. A més, la tecnologia Tail Rocker permet un major adherència a l’hora de girar o vorejar (57)

VÖLKL

www.voelkl.com

RACETIGER SL Aquest esquí és l’arma preferida de qualsevol aspirant a especialista en eslàlom. Fet amb tecnologia 3D.Glass, es presenta amb un sidecut més ample de 127 mm a l’espàtula, de 103 mm a la cua i de 68 mm sota bota. Ultra versàtil i amb espàtula Rocker, incorpora un nucli Speedwall de fusta contraxapada amb la capa de fusta extradura situada immediatament darrere de la paret lateral, per a una major estabilitat i adherència. A més de la fixació rMotion2, compatible amb GripWalk, i de la garantia d’esquiar tranquil gràcies a l’UVO 3D, el Racetiger SL permet enfrontar fàcilment els revolts ràpids dins i fora pista (58) DEACON 84 El carver de pista ideal per a totes les condicions de neu. El Deacon 84 esquia bé en qualsevol pista, amb neu en pols o amb gel. El Titanal Frame integrat ofereix potència i estabilitat, la nova fixació LowRide XL amb GripWalk permet una gran transferència de potència gràcies al seu gruix minse. L’esquí incorpora Full Sidewall i base P-Tex 4504. La construcció 3D.Ridge Powered by Titanium, combinada amb la tecnologia 3D.Glass augmenta, al seu torn, la transferència de potència i ofereix més resistència a la torsió, més adherència als cantells i més agilitat. El nou concepte 3D radius eleva a una nova dimensió les seves prestacions de carving (59)

(58)

(59)

(60)

BLAZE 106 Destinat a freeriders que esquien i aprecien una maniobrabilitat dinàmica, àgil i esportiva. Amb els seus 106 mm, el Blaze 106 pesa només 1772 g (186) i assegura tota la flotació necessària a la neu pols. Una plataforma per a la fixació de titanal de tan sols 0,3 mm de gruix ofereix transmissió directa de potència i una acumulació ràpida de pressió de gir a gir. Per conservar la seva flexibilitat i agilitat, no s’ha utilitzat titanal a l’espàtula ni a la cua; així s’obté una reacció més ràpida i directa de l’esquí, que demana menys esforç, cosa d’agrair en els terrenys més estrets i irregulars. Cal destacar l’insert de goma elàstica als cantells de l’espàtula i de la cua. La seva elasticitat permet absorbir cops, garantir la resistència i proporcionar una flotabilitat excepcional fora de la pista (60) 142


LIVE THE MOMENT MACH1 LV 130 La Mach1 tiene un diseño totalmente renovado. Ofrece unas prestaciones excepcionales con ajuste anatómico en 3 posibles volúmenes. El diseño de transmisión de potencia asimétrico combinado con la opción de personalización C.A.S te permitirá arrasar la montaña, no tus pies.

# L I V E T H E M O M E N T T E C N I C A S P O R T S . C O M


Informe novetats botes 2020 - 2021


Celes Piedrabuena Obertura: Head

Comoditat i rendiment Sota aquestes dues premisses gira la gran majoria de noves botes d’esquí que pots trobar a les botigues, aquesta temporada. Com sempre, ens hem adreçat a les principals marques que podeu trobar al nostre mercat i els hi hem demanat que triessin amb total llibertat tres de les seves unitats per aquest informe. El resultat són les més de 60 botes que podreu veure a les pàgines que segueixen. Hi ha botes de competició alpina, de pista, tot terreny, de freeride, adreçades a les noies i, corroborant la tendència creixent de les temporades anteriors, moltes botes destinades a l’esquí de muntanya. No ja al touring més ‘pur’, que també, sinó a l’skimo més democràtic, en una nova demostració que aquesta pràctica va a més temporada rere temporada.


Informe novetats botes 2020 - 2021 ATOMIC REDSTER TEAM ISSUE 130 L’Atomic Redster Team Issue 130 és una bota de curses, summament estable per a la Copa del Món i en totes les competicions alpines. És flexible però seriosa, amb una mica més de flexió gràcies a un material lleugerament més tou a la carcassa. Perfecta per a esquiadors que trobin les opcions 170 o 150 massa encarcarades pel seu estil. Manté l’ADN de les botes més rígides de la Copa del Món, amb característiques com la carcassa Progressive Race Shell i el revestiment World Cup Liner. Té un ajust anatòmic amb una forma de 95 mm i una gran potència i control perquè et moguis per la muntanya a tota velocitat. Talles: 22-29

HAWX ULTRA 120 Aquesta és una bota esportiva molt lleugera, de duresa mitjana-alta i una forma estreta, en què s’uneixen el pes lleuger i l’alt rendiment. El botí Mimic Platinum 3M Thinsulate és el més adaptable que mai ha fabricat Atomic, ajustant-se amb precisió a la forma de cada peu, guanyant així en comoditat i rendiment. Aquesta bota forma part de la gamma d’esquí alpí més lleugera, gràcies al Prolite, revolucionària construcció lleugera amb reforços addicionals en zones clau. També compta amb el Power Shift, l’Acuff Alignment i els Grip Pads, que la converteixen en una de les botes més personalitzables. Funciona fins i tot en les condicions més exigents. La comoditat per esquiar tot el dia està garantida. Seràs capaç d’esprémer l’esquí tot el que el teu cos i ment et demanin. Talles: 24-30

HAWX PRIME XTD 120 TECH GW Som davant una bota revolucionària que fusiona l’all mountain i el freeride touring. La línia que separa ambdues modalitats s’està fent cada vegada més difusa. Si et cal una bota que serveixi per a ambdues propostes, ara és la teva! Amb una construcció Prolite, la sensació llegendària de les Hawx i tota la capacitat de muntanya juntament amb les prestacions touring de les Backland gràcies al mecanisme Free / Lock 4.0 ski-to-walk i la Frictionless Pivot. La construcció d’aquest model XTD 120 està feta a partir d’un plàstic més tou que el de la gamma més alta, XTD 130, però compta amb el mateix botí Platinum, que es modela a fi d’adaptar-se al teu peu, el que és sinònim de màxima comoditat i rendiment. La paraula ‘Tech’ del nom indica que conté insercions que t’ajuden durant la pujada. Talles: 24 -32

146


DALBELLO

DYNAFIT

DS ASOLO 120 GW Especialment dissenyada per a esquiadors esportius i exigents que volen un rendiment superior. Amb una amplada de 98 mm, cobreix la bretxa entre la DRS i la DS convencional. La provada construcció Powercage en combinació amb el botí interior, que ha estat completament redissenyat i que té una llengüeta d’escuma Ultralon, dona una unitat altament esportiva sense sacrificar la comoditat. Gràcies a quatre nous ganxos fets a mida, la DS Asolo pot tancar-se amb més facilitat i suavitat. El resultat és una adherència òptima, una transmissió de potència directa i un rendiment precís. Les soles GripWalk de sèrie faciliten el fet de caminar amb les botes d’esquí i redueixen el risc de relliscar. Talles: 24,5-30,5

TLT8 EXPEDITION CL Amb 1.020 grams, és un referent en el camp de les botes de dues sivelles. L’elecció perfecta per a l’esquiador que prioritza la rapidesa. A fi d’incorporar més velocitat, comoditat i seguretat en una pujada, s’ha desenvolupat el sistema de tancament Ultra Lock 4.0. El seu maneig és senzill i intuïtiu i estalvia temps en passar del mode de pujada al de baixada. La sivella superior funciona com a palanca per al mecanisme d’esquí i també obre la canya, gràcies a la rotació de 60o de la qual s’estalvia energia en la marxa natural. A la baixada, la bota es pot bloquejar en una inclinació cap endavant de 15o o 18o. Molt adequada per a travessies o pujades en terrenys escarpats o gelats. Existeix una versió femenina. Talles: 25-30,5

PANTERRA 120 GW Destaca per l’equilibri que presenta entre confort i prestacions, i per una regulació personalitzada. És la síntesi de comoditat i prestacions. Va destinada a esquiadors esportius que volen una transmissió de potència perfecta i valoren un ajust sense problemes. El disseny Powercage i la carcassa exterior fressada proporcionen una distribució òptima de les forces en tota la bota i redueixen el pes sense sacrificar l’estabilitat. Ofereix un confort més gran gràcies a les soles Grip Walk i a la manera de marxa (Hike Mode), així com a la carcassa exterior regulable. Gràcies a la tecnologia MyFit, el botí IF Comp es pot adaptar a mida del peu per mitjà d’un suau escalfament. També manté el disseny Cabrio que, amb la seva arquitectura de tres peces, ofereix una flexió uniforme, absorció d’impactes a més de suport lateral i posterior. Talles: 24,5-30,5

HOJI PU Alumne avantatjat de la família Hoji. El seu sistema de bloqueig específic permet una transferència òptima de potència a l’esquí. Al mateix temps, la bota facilita una tècnica de marxa eficient amb la màxima llibertat de moviment amb una rotació de 55o. Això, combinat amb el seu pes lleuger de 1.500 grams, proporciona un moviment natural i estalvi d’energia en qualsevol mena de terreny. A més, l’Speed Nose redueix el pes de la bota en un 15%. A la vegada, permet un desplaçament del peu un 12% més eficient amb un retrocés del punt de pivot de 4 mm. Amb una amplada de 103,5 mm, la corretja de velcro i tres sivelles microajustables, el peu es troba en una posició ideal per a oferir un rendiment màxim en les baixades i en els terrenys exigents. També hi ha la versió per a dona. Talles: 25-31,5

QUANTUM ASOLO Revolucionària bota d’esquí de muntanya per a esquiadors de travessa amants del freeride, ambiciosos i experimentats. El secret de la sèrie Quantum resideix en la tecnologia Bonded Shell, de concepte radical: una construcció innovadora en dues peces i amb ajust anatòmic, tant de la carcassa com de la canya Dual Link, feta de poliamida rígida i reforçada amb fibra de vidre. Tot i el baix pes, de només 1.060 grams, aquesta bota ofereix un impressionant confort d’ascens i un rendiment convincent en el descens, per a sortides exigents d’esquí de muntanya. Permet la combinació d’una carcassa exterior ferma i rígida amb una sola contínua sense sacrificar la llibertat de moviment en els ascensos. El botí interior ID Touring, molt lleuger i d’alta qualitat, es pot ajustar a la forma del peu.

SEVEN SUMMITS Per a amants de l’esquí que busquin un bon equilibri entre la comoditat i el rendiment sòlid de l’esquí. La Seven Summits ofereix la mateixa solució tècnica que el model Neo Px. Gràcies al sistema de tancament Ultra Lock 2.0, s’ajusta, obre i tanca amb una sola sivella, de manera que estalvia temps en passar del mode de pujada al de baixada, guanyant a la vegada en comoditat. La sivella superior té doble funció: com a palanca per al mecanisme d’esquí i com a obertura del coll de la canya. Aquesta i la carcassa integren els materials ‘marfran’ i poliuretà. El resultat és una flexió progressiva i un bon rendiment de baixada. Disponible amb el botí Custom Ready, més gruixut i també orientat cap al rendiment de baixada, que, en ser més encoixinat, proporciona més gran suport, precisió i control mentre esquieu. Talles: 25-31,5

Talles: 22,5-30,5

147


Informe novetats botes 2020 - 2021 FISCHER RC4 THE CURV GT 130 VACUUM Aquesta bota ofereix rendiment de competició alpina i comoditat. Molt lleugera, amb la inclinació cap endavant regulable, la RC4 Curv GT 130 es pot configurar per a qualsevol nivell d’esquí. El folre IFZ, amb cordons i termoformable, proporciona un ajust del tot personalitzable. Poden fixar-se coixinets individuals al folre per cobrir punts específics o proporcionar un ajust segur del taló. La llengüeta es pot treure i modelar perquè s’adapti millor. Cal destacar la sola Grip Walk: afegeix seguretat i comoditat i, gràcies a la tecnologia Somatec, proporciona una posició del peu més natural. Això es tradueix en un control més gran i una millor transmissió de les ordres dels peus als esquís, guanyant en comoditat i efectivitat. Talles: 22,5-29,5

RC4 THE CURV 110 VACUUM Proporciona alt rendiment i flexibilitat a la pista. La RC4 personalitzable Curv 110 Vacuum té un ajust estàndard amb flexibilitat afegida a zones sensibles i d’alta pressió del revestiment per a una major estabilitat i comoditat. La seva carcassa lleugera i el modelatge opcional Vacuum ofereixen un ajustament segur per a l’esquí agressiu, ja que, recordem, aquest sistema brinda un ajust òptim a la forma del peu, inclosa la carcassa exterior, el que és sinònim de comoditat i esquiabilitat. Pel que fa a la sola Grip Walk, afegeix seguretat i comoditat, mentre la seva tecnologia aporta una posició del peu més natural, el que es tradueix en un major control i una millor transmissió de les ordres dels peus als esquís. Talles: 22,5-29,5

RANGER ONE 120 VACUUM La sensació de lleugeresa, l’alt rendiment en qualsevol condició i la inigualable comoditat a l’hora de caminar de la Ranger One seduirà als esquiadors que s’estimen el freeride i l’all mountain. El disseny d’entrada fàcil del peu, la palanca d’esquí/caminada intuïtiva i la carcassa personalitzable de 110 de flexió permeten gaudir de la neu com si res. Quan els millors descensos vénen seguits d’una llarga pujada, l’excel.lent capacitat per caminar de la Ranger Free es converteix en la millor amiga de l’esquiador; i quan s’han de travessar roques o gel, la sola Grip Walk permet una conducció cap endavant i cap amunt eficients; sense oblidar que el sistema Vacuum ofereix un ajust òptim a la forma del peu, inclosa la carcassa exterior. Talles: 22,5-29,5

148


FULL TILT

HAGAN

ASCENDANT SC L’exitós model llançat la passada temporada es diversifica ara en altres dos, un de més freeride i l’altre més free touring. L’Ascendant Sammy Carlson, el que ara ens ocupa, és el promodel d’aquest freerider, amb el botí envoltant d’una bota lleugera, dura i còmoda. La carcassa d’aquesta bota sobresurt per oferir una llarga durabilitat. Incorpora el botí Pro Tour Wrap, els ganxos s’accionen amb facilitat i la sola Grip Walk afavoreix el fet de caminar damunt la neu. El més important, però, és que es manté fidel a la carcassa lleugera Evolution de tres peces, sense oblidar l’esmorteïment desitjable que ofereix una capa de cautxú a la sola, absorbint les vibracions, els impactes i els xocs. Talles: 24,5-30,5

CORE PRO Bona opció pels esquiadors de muntanya que valoren una bota lleugera, senzilla i estable. Aquest hivern la Core Pro arriba amb una carcassa millorada i un botí nou per a més gran comoditat i esquiabilitat. Pensada tant per a dones com per a homes, ofereix un rang de moviment de 65o, sinònim de llibertat de moviments i comoditat. La seva inclinació cap endavant de 18o en baixar garanteix la potència necessària. Dissenyada per a esquiadors de muntanya esportius, el seu botí termoformable aporta un ajust òptim, confiant l’ajust a dues tanques. El mecanisme d’esquí/caminar Power Lock ofereix una gran esquiabilitat i és fàcil d’accionar, i la sola M-Grip proporciona l’adherència òptima. Talles: 23-30,5

DROP KICK PRO Lleugeres, amb una llarga vida al davant i nascudes per ser les millors. Així es presenta la sèrie de Freeestyle de Full Tilt, on sobresurt la línia de les Drop Kick Series, integrada per tres models. Adreçada als esquiadors de nivell, la bota Pro passa per ser un element bàsic al voltant del park i del pipe, tal com s’acredita amb els riders que la calcen. Diuen que és la bota d’esquí freestyle més lleugera del mercat. Amb un folre professional, de forma estreta i un botí 100% personalitzable, ofereix la fiabilitat que es demana en una bota d’estil lliure, sense sacrificar la comoditat. Fixeuvos en la llengüeta acanalada: gràcies al seu disseny permet una flexió lineal més suau i natural des de la tíbia fins als dits del peu; es doblega com si res, proporcionant a la vegada un rebot suau. Talles: 22,5-31,5

PURE Aquesta seductora bota compleix tots els requisits que es demanen en un calçat per a esquí de muntanya. Dues sivelles fàcils d’utilitzar fan que sigui molt intuïtiva i clara. La rotació de l’eix de 60o garanteix un moviment natural i còmode de marxa, la qual cosa es tradueix en girs suaus i potents, amb una posició de baixada perfecta gràcies a l’angle d’inclinació de 16°, i a la flexió mitjana d’entre 90 i 100 que, al seu torn, proporciona una excel.lent adherència a l’hora de baixar. Per a un ajustament encara millor, les zones del botí més crítiques es poden termoformar a fi d’adaptar-se millor al peroné, a la tíbia, al turmell i a l’empenya. Bota lleugera i còmoda que estalvia energia a l’hora de pujar, la qual cosa es nota després en les baixades, garantint un control òptim. Talles: 26-30,5

FIRST CHAIR 130 Aquesta temporada, Full Tilt estandarditza la nomenclatura de flexió de les seves botes. La marca deixa de parlar de duresa de 6 o 8, i adopta la numeració de flex convencional, la qual s’aplica en aquest model. A la sèrie First Chair, considerada per aquest fabricant dins de l’all mountain, desapareix la FC 6 i s’hi afegeix un model més dur. Així doncs tindrem aquesta bota disponible a 130, 120 i 100 de flexió. S’ha canviat el botí, envoltant-lo per un de més tradicional, de llengüeta, el nou Pro Tongue, que aporta la millor transmissió de forces als esquís. I la sola Grip Walk afavoreix el fet de caminar damunt la neu, sense oblidar l’efectivitat de la carcassa lleugera Evolution, de tres peces, que garanteix l’ajust i la rigidesa lateral desitjable. Talles: 24,5-30,5

PURE WOMEN Gràcies al sistema de tancament de dues sivelles, aquesta és una bota d’esquí de muntanya lleugera, còmoda i intuïtiva per a tota mena de terrenys. Gràcies al sistema de rotació de l’eix de 60° es camina amb una marxa natural. L’angle de 16° cap endavant manté a la baixada una posició perfecta, i la flexió mitjana entre 90 i 100 proporciona prou llibertat de moviment mentre es puja, i una adherència excel.lent a la baixada. El botí té zones termoformables al peroné, a la tíbia, al turmell i a l’empenya. Un punt a destacar és la zona anatòmica: la carcassa es pot eixamplar selectivament a la part frontal del peu. Cal comentar que aquesta bota és dos quilograms més lleugera que la seva homònima masculina: 24,5 per 26,5 quilos. Talles: 23-27,5

149


Informe novetats botes 2020 - 2021 HEAD RAPTOR 120 RS Les Raptor es presenten com a l’evolució definitiva del rendiment i de la precisió en l’ajustament, i amaguen part del seu secret a l’interior, al botí Liquid Fit, personalitzable per a una subjecció segura del turmell i un ajust precís. Les sivelles Spineflex vénen amb un element flexible i un punt de tancament constant, mentre la corretja Booster de doble potència està dissenyada per a una resposta més dinàmica i una transmissió més precisa. Compta amb un mecanisme per ajustar la flexió, la inclinació i l’equilibri desitjat a les curses, amb una inclinació davantera de fins a 16o. Adreçada als esquiadors de competició alpins exigents, que demanden precisió i una transmissió de potència adient. Talles: 25,5-27,5 NEXO LYT 110 RS Millor esquiar amb menys esforç. El grafè i la nova construcció lleugera de carcassa, Smart Frame Shell, es combinen per oferir una experiència d’esquí inigualable, tan poderosa com lleugera, aconseguint l’equilibri entre rendiment i comoditat en l’àmbit all mountain. El disseny d’entrada fàcil, gràcies al botí Liquid Fit, bi-injectat, que garanteix un rendiment còmode i personalitzable, i els materials flexibles, fan d’aquesta una bota molt accessible. La Nexo Lyt 110 RS segueix sent d’alt rendiment i satisfarà fins i tot l’esquiador més avançat, atès que està dissenyada per als riders a qui encanta carvejar i empènyer els límits. Les noves sivelles són en un 90% d’alumini, lleugeres i efectives. La nova placa de potència i el velcro de 500mm augmenta el suport de la part superior, i el Duo Flex permet una flexió progressiva i reactiva amb un control precís de l’esquí. Talles: 25-30,5 EDGE LYT 110 Les Edge són la solució per a les persones de peus amples que busquen rendiment i seguretat. Experimenta el control i la comoditat en una bota lleugera, amb una forma de 102mm, en la que cal destacar quatre punts. Grafè: El nou plàstic amb infusió de grafè combinat amb la nova carcassa Smart Frame ofereix l’equilibri perfecte entre rendiment, comoditat i disseny lleuger. HiTop Tech: El contacte directe entre la llengüeta de la bota i la carcassa ofereix un suport suprem per esquiar amb més confiança.Duoflex: Permet un excel.lent equilibri i control en totes les parts de cada viratge. I l’Smart Frame: La nova construcció lleugera de la carcassa, dissenyada específicament per a un rebot més dinàmic, millora enormement el rendiment dels esquiadors que es mouen arreu de la muntanya. Talles: 25,5-27,5

150


LANGE

K2 MINDBENDER 120 Amb l’opció de posar-la en el mode de caminar, les insercions tecnològiques que calen en excursions alpines i el reconegut Pebax emprat en la seva construcció –lleuger, modelable i sostenible amb el medi ambient–, aquesta bota ofereix tot el rendiment que es requereix en qualsevol de les condicions de l’all mountain. Amb una flexió de 120, estan dissenyades per funcionar amb força i comoditat. Feu lliscar el botí Precision Fit Pro Tour i sentiu com la carcassa Powerlite envolta el vostre peu. Sensible i potent, la 120 és la segona alumna avantatjada de la col.lecció Mindbender. Una bota que pesa 1.675 grams en la talla 26,5. Talles: 24,5-30,5

RS 130 Potència i precisió són dues de les paraules que defineixen aquestes botes, totalment dissenyades per portar-te al cim del podi. Les RS són el resultat de la profunda comprensió de Lange de la mecànica del peu, de l’ajust i del comportament de les botes d’esquí. Compten amb la tecnologia Dual Core que ofereix una gran capacitat de resposta i equilibri entre flexibilitat i rigidesa: plàstic rígid a les àrees que transmeten potència a l’esquí, i plàstic més tou per a les àrees que envolten el peu amb l’objectiu de facilitar l’entrada i sortida a la bota. I, com no podia ser d’una altra manera, aquesta línia de Lange segueix apostant pel blau elèctric. Talles: 22,5-30,5

RECON PRO Nova entrada dins de l’all mountain. Forjada a partir de la guardonada carcassa Powerlite i amb una flexió de 140, aquesta bota ofereix alt rendiment amb un pes mínim. Amb el seu revestiment Powerfit Pro, de 98 mm, i la carcassa modelable per calor, ofereix un rendiment de gamma alta. Fabricada amb quatre rigideses diferents de TPU i perfils de gruix de paret optimitzats, el Powerlite Shell aconsegueix un equilibri paradoxal entre agilitat i potència. Les botes resultants pesen com algunes de les més lleugeres alpines i freeride del mercat, però esquien amb la potència i la conducció de les més feixugues. La tecnologia Energy Interlock, que integra coll i carcassa, dona menys tensió al material de la bota i produeix una flexió més suau i progressiva, i el TPU més suau a la zona de l’empenya de la carcassa de Powerlite ofereix una entrada i sortida ràpida i senzilla del peu. Talles: 24,5-30,5

XT3 120 “Dissenyades específicament per a l’esquiador de freeride modern”. Així és com Lange introdueix aquestes noves botes XT3 per a un ascens gairebé sense esforç i un gaudi com mai de les baixades. Compten amb un major eix de rotació de fins a 53o i amb un sistema de bloqueig en els modes ascens o descens a fi que puguis utilitzarles el més còmodament segons la teva necessitat, i amb la tecnologia Dual Core, que aprofita l’energia generada per la construcció en sandvitx. La XT3 conquesta qualsevol terreny com a una de les millors botes d’esquí de la casa francesa que, gràcies a la sola Grip Walk, garanteix la millor de les estabilitats damunt la neu quan els esquís no són sota les botes. Un gran model que podríem definir all mountain free, que pesa 1.770 grams en la talla 26,5. Talles: 24-29,5

RECON 130 Model espectacular, tant pel que fa a la seva estètica com per les prestacions que ofereix damunt la neu. La premiada Recon 130 ha tornat i ho ha fet per la porta gran. Les botes de rendiment solen ser feixugues, voluminoses i difícils de treballar, però els models Recon, i aquest en concret amb la seva lleugeresa (1.700 grams en la talla 26,5), ofereixen la mateixa potència i precisió. Unes prestacions que els vénen donades gràcies a la carcassa modelable, a la sola Grip Walk -que facilita el fet de caminar damunt la neu, al botí PowerFit Pro -termoformable per a una major comoditat i precisió-, i a la facilitat de calçat. Una gran bota all mountain, situada just per sota de la nova líder de la categoria, la Recon Pro. Talles: 24,5-30,5

RX SUPERLEGGERA W La RX Superleggera W LV és el resultat de la innovació enfocada al pur rendiment. La revolucionària tecnologia Dual Core de Lange i la construcció de carcassa Grilamid ultralleugera es combinen per oferir una barreja de precisió, agilitat i potència al màxim nivell. Basada en el llorejat xassís RX per a dona, aquesta versió ofereix una carcassa i un disseny de botí ultralleugers, amb una reducció de pes del 25%, que dona com a resultat un rendiment all mountain superior, exclusiu per a les esquiadores més compromeses. Una gran bota pel que podríem definir com a all mountain pista, que pesa 1.750 grams en la talla 26,5. Talles: 24-31,5

151


Informe novetats botes 2020 - 2021 LA SPORTIVA SOLAR Aquesta bota d’esquí de muntanya sobresurt pel seu pes lleuger, per la llibertat de moviment, pel sistema de bloqueig segur i pel seu sòlid i reactiu material de construcció. Està equipada amb una carcassa i un coll amb base biològica Pebax Renew, amb suport ergonòmic a la part posterior, i amb el sistema ‘Easy 2 Wear’ amb una palanca superior de bloqueig/alliberament ràpid i una corretja per a la microregulació. El sistema de tancament Swing-Lock Ski/Walk protegeix dels impactes i garanteix un tancament ràpid i segur de la bota. La llengüeta EZ Flex Overlap Tongue permet una llibertat de moviment excepcional gràcies a la frontissa entre la part superior i inferior de la bota que permet un moviment més ample del turmell. Talles: 24-30,5 STELLAR L’Stellar és una bota de dona, versàtil gràcies a la seva triple compatibilitat amb les fixacions Tour, Trab TR2 i mini. Equipada amb carcassa Pebax Rnew bio-based i amb un ajust estret de la canya gràcies al suport ergonòmic del darrere, el sistema ‘Easy 2 Wear’, s’adapta ràpidament a través del mecanisme àgil de blocatge/alliberament a la lleva. També inclou strap microregulable. El nou Swing-Lock ‘Ski/Walk’ protegeix dels impactes i presta un sistema de tancament ràpid i segur. L’EZ Flex Overlap Tongue permet una llibertat de moviment excepcional i d’angle ampli. El compacte i precís Spider Buckle Evo Closure System garanteix un volum confortable a la part inferior de la bota i permet una perfecta distribució de la tensió. I la sola Grip Guard garanteix un rendiment excel.lent a les esquiadores més ambicioses. Talles: 23-26,5

VEGA Aquesta és l’evolució de la bota d’esquí de quatre sivelles dedicada als esquiadors de muntanya amb amplitud de mires, a la recerca de la combinació perfecta de potència, control, resistència i precisió d’una bota de baixada, amb les qualitats de mobilitat, maniobrabilitat i pes lleuger d’una nova generació de botes d’esquí de muntanya. La carcassa està fabricada amb Grilamid Carbon Renforced lleuger i resistent, mentre que el sistema de bloqueig Vertebra Technology forma una part estructural de la bota i facilita la transmissió de potència descendent gràcies a l’excepcional ‘125-Flex’. La mobilitat de la canya combinada amb el rodament accentuat i el sistema patentat de frontissa EZ Flex del botí, millora la facilitat de marxa, gràcies també a la sola integral Vibram Dual-compost. Existeix una versió per a dona. Talles: 24-30,5

152


MOVEMENT

NORDICA

CARBON PRO Tots els aspectes de la seva construcció contribueixen a l’alt nivell de rendiment i lleugeresa. El coll de carboni absorbeix l’alta pressió sense cap compressió. Aquest model satisfà qualsevol esquiador o guia que busqui lleugeresa i un ús segur, gràcies a l’àmplia mobilitat que transmet. El sistema de marxa flexible és òptim, sense cap sensació de frenada. El mecanisme de tancament és senzill i el botó del mode esquí es pot obrir o tancar amb un simple toc. El botí sembla un mitjó amb zones de confort especial en llocs específics. Les polaines a la part superior de les botes garanteixen una impermeabilització perfecta en condicions de neu humida o profunda. Per tot això, la Carbon Pro està dedicada a tots els competidors d’esquí de muntanya. Talles: 24,5-29,5

HF 110 GW Bota que Nordica ha batejat com a totalment Hands Free (HF), que podríem traduir per 'sense mans'. És 100% personalitzable, amb carcassa Infrared, botí Cork Fit, Primaloft i sola Grip Walk per a poder caminar amb més comoditat. El seu botí isotèrmic li dona un plus de calidesa i confort. El flex de la bota és de 110. Té l’entrada posterior que, tal com es diu en la seva definició de Hands Free, permet de posar-te-la i treure-tela amb molta facilitat i sense utilitzar les mans. Destinada a esquiadors que han deixat d’esquiar per la dificultat de posar-se les botes, o bé a gent que busca el màxim confort amb totes les prestacions. També existeix la seva homòloga en noia, amb un flex de 85. Talles: 24-31

FREE TOUR WOMEN La Freetour representa un gran compromís entre pes i rendiment a la línia free touring de la marca Movement. La seva construcció, en Grilamid/Carboni, i el seu revestiment reforçat permeten de mantenir els peus perfectament sobre terrenys difícils. Fixeu-vos que, com la resta de calçat de la marca de la poma, l’ajust no es confia a les tradicionals quatre sivelles, atès que Movement redefineix la comoditat i l’estabilitat amb la seva sivella de velcro que no defrauda. La Free Tour –tant en dona com en home– proporciona un recorregut sublim de 62° sense sacrificar la sensació sòlida d’una bota d’esquí real. El puny i la carcassa Grilamid Carbon donen confiança i la sola Sky Walk ofereix control i adherència addicionals quan se’ls necessita. Pesa 1.200 grams en la talla 24,5. Talles: 23-27,5

PROMACHINE 130 GW Bota inspirada en les millors unitats de competició, amb botí isotèrmic 3D Cork Fit i cordons, la qual cosa es tradueix en comoditat, precisió i efectivitat. La llengüeta és regulable en alçada, la carcassa Infrared, i la sola Grip Walk per a major seguretat i estabilitat. Els seus 1.870 grams demostren que és una bota prou lleugera dins del seu segment. Presenta un strap de 45mm, una forma de 98mm i un flex de 130. Ha estat desenvolupada per a esquiadors d’alt nivell, que busquin molta transmissió i estabilitat com les que els pot oferir una bota de competició, però amb més confort i calidesa. Una bota all mountain, 100% d’alt rendiment, que lidera una col.lecció formada per vuit unitats. Talles: 24-30,5

PERFORMANCE La bota d’esquí Performance és lleugera i tècnica, amb botí Palau o Ultralon, per a l’esquiador de muntanya a qui li agrada ascendir. Com en tota la col.lecció de Movement en trobareu la versió de dona i la versió d’home, variant en pes i amplada. I, com la resta de la col.lecció, ha rebut una encertada actualització, reforçant les seves prestacions, atès que som davant d’una bota d’esquí de muntanya que us farà pujar i baixar ràpidament. En mode de marxa, presenta 62o d’articulació del turmell i una combinació de sivella superior/ corretja d’alliberament ràpid. El botí Palau d’alta qualitat es pot modelar per calor. El tancament inferior utilitza un cable amb sivella per tirar en diverses direccions, oferint un ajustament ràpid i segur, amb un pes equilibrat de 1.200 grams en la talla 26. Talles: 24-30,5

STRIDER PRO 130 DYN Pertany a la col.lecció all mountain, d’aproximació als grans reptes de la muntanya, desbloquejable a 45o, amb carcassa 100% personalitzable, botí Cork Fit, amb Primaloft, strap de 45mm, flex de 130 i soles Michelin Grip Walk per a una major seguretat i estabilitat, inserts Dynafit i una forma de 100mm. Proporciona un gran comportament a la pujada, i molta estabilitat i precisió a la baixada. Destinada a esquiadors que busquin una bota molt completa i versàtil, bona per a aproximacions i molt bona per a les baixades, tant dins com fora de la pista. A més, ofereix una estètica molt atractiva i lidera un segment de Nordica format per quatre unitats. Talles: 22,5-31

153


Informe novetats botes 2020 - 2021 ROSSIGNOL HERO WORLD CUP 120 Aquesta bota no enganya a ningú, tant per la seva estètica agressiva com per les seves prestacions. Està pensada per aconseguir una major potència en l’esquí alpí de competició. Amb un nou disseny, englobat en la gamma Hero de Rossignol, aquest model té una carcassa amb una forma de 97mm i un flex de 120, a fi d’aconseguir el millor rendiment. La carcassa Dual Core desenvolupada en competició converteix la bota a una extensió natural de la cama que millora la precisió i ofereix un control total en cada viratge. Talles: 24-30,5

PURE PRO 100 L’ajust adequat amb el flex adequat. La Pure Pro 100 ofereix una potència i precisió amb un nou disseny. La carcassa amb Sensor Blade s’ha concebut per reduir el pes i dirigir l’energia directament a l’esquí. La forma específica per a dona, de 100 mm, ofereix equilibri entre control i comoditat, mentre que el flex de 100 adapta el rendiment a la teva forma d’esquiar. Els botins inclouen aïllament de llana de merino, el material natural més càlid, i gràcies al botí personalitzable es poden adaptar per oferir la màxima comoditat, millorant també l’esquiabilitat. Talles: 22-27,5

ALLSPEED PRO HEAT Corda’t les sivelles i llança’t a gaudir de la seva potència i calidesa. L’Allspeed Pro Heat compta amb la mateixa potència i precisió personalitzable que l’Allspeed Pro, però amb un botí tèrmic per a mantenir abrigats els teus peus en totes les condicions canviants que ens podem trobar a les estacions d’esquí. El botí tèrmic permet graduar-ne la temperatura, i també pot accionarse via ‘bluetooth’ des del mòbil. La forma de 100 mm conserva l’equilibri entre control i comoditat, mentre que la carcassa amb Sensor Blade està dissenyada per a minimitzar el pes i fer una transmissió eficient d’energia a l’esquí. El flex de 100 és ajustable i permet personalitzar la bota de manera que s’adapti a la teva manera d’esquiar. Talles: 24-31,5 154


ROXA

SALOMON

R/FIT 130 I.R. Botes Overlap de pes molt lleuger i amb una duresa de 130. A Roxa asseguren que estem davant les botes all mountain esportives més lleugeres que han ofert fins ara. Arquitectura simplificada de dues peces de ‘nova generació’ dissenyada perquè els esquiadors puguin gaudir d’un rendiment excepcional en muntanya i esquiar amb comoditat. Els seus punts forts són quatre: Els 102mm a l’empenya proporcionen un relleu modelat a les zones més habituals d’adaptació, que es tradueix en major comoditat i eficàcia. A la vegada, el calçat és molt fàcil i a l’interior amaga el botí I.R. Freeride Liner MS, modelable per calor, el qual proporciona un ajustament excepcional, escalfor i un pes ultralleuger, afavorit per l’estructura 3D Cad. Talles: 24,5-32,5

SHIFT PRO 110 W AT Creada per a les enamorades dels descensos fluids en neu pols que volen, però, anar més enllà, atès que aquest model combina l’estabilitat i la potència d’una autèntica bota alpina amb la versatilitat d’una de touring. Dins o fora de la pista, canviar mai ha estat tan fàcil. L’ajust de 100mm de S/Pro i el botí Seamless, de disseny ergonòmic, combinats amb un insert Sensifit més tou, proporcionen una entrada fàcil i un embolcall anatòmic. Per la seva banda, l’insert Coreframe millora el feedback amb el terreny i la transmissió de potència a fi d’oferir un rendiment únic en els descensos. I, de cara al backcountry, el mecanisme Surelock Skiwalk i la funció de marxa del botí augmenten la mobilitat de la canya. Talles: 22-31,5

R3S 110 La construcció Cabrio de Roxa, de tres peces – bota, canya i llengüeta– assegura còmodament el peu i la part inferior de la cama, i optimitza la flexió suau i progressiva. Els models Cabrio són extremadament versàtils i brillen en condicions de terreny i neu variades. Representen l’avantguarda en el disseny de botes d’esquí. Ens ho demostra el fet que les facin servir alguns dels millors esquiadors del món, com ara Glen Plake. El seu botí Biofit Last es pot termoformar en un tres i no res. La llengüeta en poliamida ofereix una flexió suau cap endavant amb rebot ràpid i manté el contacte amb la cama de l’esquiador durant tot el gir, proporcionant una excel.lent absorció de les vibracions del terreny i una major sensibilitat. Talles: 24,5-32,5

SHIFT PRO 130 AT Creada per a esquiadors masculins enamorats de les baixades en neu pols a altes velocitats que volen, però, canviar d’aires ocasionalment i escalar nous pics, atès que aquest model combina l’estabilitat i la potència d’una autèntica bota alpina amb la versatilitat d’una de touring que et permet gaudir de tota la muntanya. L’ajust inclusiu de 100mm de S/Pro i el botí Seamless de disseny ergonòmic, combinat amb un insert Sensifit més tou, proporcionen una entrada tremendament fàcil i un embolcall anatòmic, amb la màxima comoditat per al backcountry. Amb els seus 1,67kg, aquesta bota permet ascendir amb tota facilitat. El mecanisme Surelock i la funció de marxa del botí augmenten la mobilitat de la canya, mentre que l’insert LT garanteix una transmissió directa de la força. Talles: 22-31,5

R/FIT W 95 Aquesta bota all mountain adreçada a les dones destaca per la lleugeresa. Els seus punts forts són quatre: El botí 102 Biofit –de 102mm, proporciona un relleu modelat a les zones més habituals d’adaptació. Els models CM Biofit també són termomodelables–, un disseny que permet calçar-se i descalçar-se fàcilment, el material PU+ a la canya –el polímer proporciona una resistència estructural d’excepció amb un pes ultralleuger i una gran capacitat de personalització gràcies a la calor– i a l’estructura Next Gen, que optimitza l’ús del material, afavorint la lleugeresa i oferint una resistència estructural increïble. I també s’ha de parlar del botí U75, dissenyat per a brillar en les fases d’ascens i esquí. Els seus reforços al coll i a la llengüeta de plàstic, amb la possibilitat de modelar aquest folre (turmell/taló i llengua) un 75% per calor, garanteixen el millor rendiment, ajust i comoditat. Talles: 22,5-27,5

S/PRO HV 120 Model d’home que adapta el llegendari ajust S/ Pro de Salomon a unes necessitats més àmplies. Desenvolupada per a esquiadors que busquen el confort i el rendiment d’una bota S/Pro adaptada a una altra morfologia, aquest model de pista s’ha concebut amb una forma anatòmica de 102mm. Ara, la construcció més ampla de la carcassa ofereix fins i tot més espai perquè puguis gaudir d’un major confort sense comprometre el teu rendiment a les pistes. Ajust inclusiu a l’instant: El doble insert Sensifit permet una entrada senzilla, mentre que la forma anatòmica de 102mm i el botí sense costures preformat proporcionen més comoditat i un millor ajust per als peus més amples. És totalment personalitzable gràcies al Custom Shell HD, i la construcció Coreframe 360 permet personalitzar també la canya, la carcassa i el botí. Talles: 24-33,5 155


Informe novetats botes 2020 - 2021 SCARPA MAESTRALE RS Canvi d’estètica per a una de les botes referents dins del catàleg de la firma italiana. Adreçada a les aproximacions, enguany aquesta bota és més lleugera (1.440 grams en la talla 27), més rígida i més còmoda, alhora que més sostenible, atès que és respectuosa amb el medi ambient en l’elecció de materials per a la seva construcció, i hi incorpora la tecnologia Recco per a una major facilitat de recerca en cas de ser víctima d’una allau. El botí, pensat per a un ús de muntanya, és termoformabe i presenta els reforços adients a les zones adequades. La sola Vibram aporta seguretat i comoditat, i confia en tres ganxos i un finger strap per a l’ajust. Talles: 24,5-32

ALIEN 1.0 Model destinat a qui viu per a la competició skimo i per a qui es mira el pes de les botes amb lupa alhora que el rendiment li resulta clau. Amb una canya de carboni, una carcassa inferior de Grilamid amb infusió de carboni, botí Intuition, sola Vibram i un nou sistema de cordons Boa interns, sinònim de comoditat, lleugeresa i eficàcia, la redissenyada Alien 1.0 és la bota lleugera de Scarpa adreçada a les curses per als competidors de skimo, com ho demostren els seus 785 grams en la talla 27. Talles: 24-30

F1 LT Combinant elements ultralleugers de les seves botes de cursa Alien amb un disseny més versàtil i orientat al backcountry, la nova F1 LT és la bota de muntanya més lleugera de la firma italiana (990 grams en la talla 27), optimitzada per a missions d’alt quilometratge, travessies ambicioses i descensos tècnics d’alpinisme amb esquís. La carcassa i la canya LFT de Carbon Grilamid ofereixen una increïble relació potència-pes. El marc de torsió Lambda 3D augmenta l’estabilitat lateral i el rendiment en baixada. El mecanisme d’esquí Speed Lock és resistent, precís i fàcil d’utilitzar. El Sistema Boa® Fit per a un ajust ràpid i segur, mentre el sistema de polaina impermeable proporciona una protecció total contra la neu. Una nova bota de Scarpa que arriba per a seduir, tant per la seva estètica com per les seves prestacions. Talles: 24 - 31

156


SCOTT

TECNICA

SCOTT FREEGUIDE CARBON És una bota totalment nova. El perfil d’usuari és l’esquiador que busca baixades extremes en les seves sortides de skimo. S’ha de destacar la llengüeta de dues peces, la qual ofereix un gran angle de rotació i caminabilitat, alhora que una flexió progressiva i natural. A la vegada, el botí ultraconfortable incorpora el sistema de llaçada Boa en comptes de cordons. També cal fer esment de les soles de goma desmuntables i reemplaçables, sense oblidar que l’increïble ajustament de la carcassa de fibra de carboni –visible a la mateixa carcassa– ofereix una transmissió d’energia precisa i potent per a obtenir un alt rendiment a les baixades. Talles: 25-29.5

MACH1 130 MV El vaixell insígnia de Tecnica que triomfa a les pistes. La Mach1 està consolidada i reconeguda en el sector de les botes d’alt rendiment. Dissenyada per a esquiadors potents i amb bon nivell, ofereix una combinació perfecta de precisió en la transferència de la força, control total i comoditat. Personalitzable al 100% amb la seva tecnologia patentada C.A.S., gràcies a la qual es pot termoformar en un tres i no res, i amb una màxima eficàcia tant al botí com a la carcassa. Una bota de forma 100mm, que a l’interior presenta el botí C.A.S. Ultrafit Pro Race, que confia l’ajust a quatre sivelles microajustables d’alumini i a una corretja superior de 45mm. Talles: 24-32,5

CELESTE Sis són els punts que defineixen aquesta bota de ski touring pensada per a les noies. Disseny específic pensant en els peus de les esquiadores, bloqueig automàtic, màxima adherència, amortidor per a una millor sensació a l’hora d’esquiar, major rendiment i millor flexió. Una bota que enguany es presenta renovada amb sola Vibram i amb aquesta única combinació de colors. A més, es beneficia del treball de la tecnologia PowerLite. Les botes PowerLite es fabriquen a partir de grilamid, el que les fa més rígides, lleugeres i primes que altres carcasses lleugeres. Amb un ajust ergonòmic i facilitat d’ús, aquestes botes no només esquien bé per la seva lleugeresa, sinó que també ho fan molt bé, donada la tecnologia que calcen. Talles: 23-27.5

MACH1 PRO W LV La potència i la comoditat mai han estat més unides! La Mach1 Pro Woman és la bota ideal per a esquiadores amb un bon nivell que no volen renunciar a la comoditat ni a un gran poder tèrmic. Gràcies als microcristalls de la tecnologia Celliant del botí, s’aconsegueix que retorni al cos la calor que es genera. Tant el botí com la carcassa, amb la premiada tecnologia patentada C.A.S. i CUFF, són personalitzables. Té una forma de 98mm, adreçada a la pista, amb quatre sivelles microajustables d’alumini, acompanyades d’una corretja superior de 35mm i d’un botí que, com dèiem, és ajustable i molt confortable, garantint la comoditat i l’escalfor al màxim. Talles: 3-8,5

ORBIT La Scott Orbit és una bota de muntanya orientada a les pujades però que, alhora, ofereix el rendiment desitjat a les baixades. El que se sacrifica en pes es compensa amb una bota molt estable, amb una canya més alta per a un major rendiment en baixada i amb un sistema de sivella/ corretja que estalvia temps i esforç durant les transicions. El sistema de bloqueig “sivella-roda de cadell” permet un ajust ràpid i senzill. El tancament a la zona de l’empenya ha estat optimitzat i esmorteeix les vibracions del terreny a la perfecció, el que és sinònim de comoditat i rendiment. També incorpora la tecnologia PowerLite –cap compromís entre rendiment d’esquí, pes i comoditat– i té fa 1.235 grams en la talla 26,5. Talles: 23-31,5

COCHISE 130 DYN Carcassa ultralleugera, que es pot desblocar, amb un rang de moviment de 42o i flexió de 130... Aquesta és la targeta de presentació de la més que reconeguda Cochise 130 de freeride, que l’actual temporada arriba amb una imatge renovada i amb una forma de 99mm. Som davant la bota més polivalent de Tecnica, atès que ens permet de rebentar la neu més dura amb la seva gran transmissió de força a l’esquí o de fer sortides amb fixacions que es poden desbloquejar gràcies al seu gran rang de moviment i un pes més que correcte per a aquesta mena de botes. La tecnologia patentada Custom Adaptive Shell (C.A.S.) permet personalitzar-la. Disposa de soles intercanviables, d’un botí termoformable Ultrafit Pro-C.A.S, amb la carcassa i la canya de polièter, i l’ajust a càrrec de quatre ganxos microajustables d’alumini i una corretja superior de 45mm. Talles: 22.0 - 31.0

157


clubs Delegació Central

AEM Asociación Española de Mushers Av. Canaletes, 47, baixos 08719 Jorba Tel. 653 771 156 i 937 883 254 BCC Barcelona Curling Club (Barcelona) C/ Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel. 607 833 889

GRAN Club d’Esquí Granollers (Vallès Oriental) C/ Girona, 50 08402 Granollers Tel. 938 793 680 i 663 025 293

CCLF Club Canicross Les Franqueses Plaça Can Prat, 2, 1r 2a 08520 Les Franqueses Vallés Tel. 637 355 699

GRANUEC Club Esportiu Granuec de Competició C/ Girona, 50 08402 Barcelona Tel. 938 793 689

CEB Club d’Esquí Berguedà (Berguedà) C/ Pío Baroja, 6 08600 Berga Tel. 938 211 674 CEC Centre Excurs. Catalunya (Barcelona) C/ Paradís, 10 08012 Barcelona Tel. 933 152 311 Fax 933 151 408 CEFC Club Esquí Familiar Cerdanya (Barcelona) C/ Josep Maria Sert, 20-22 B, 08173 Sant Cugat del Vallés CEMAD Centre Excurs. Madteam C/ Reig i Bonet,12-14 Esc.A 2º 4ª 08024 Barcelona CET Centre Excursionista Terrassa (Club d’Esquí Terrassa) (Vallès Occidental) C/ Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa Tel./Fax 937 333 804 COMA Club d´Esquí La Coma (Vallès Occidental) C/ Carles Riba , 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 629 738 910 CQUIE Centre Quitxalla Exc. de Puig-Reig (Barcelona) C/ Les Abelles, 30 08692 Puig-Reig Tel. 938 380 166 CSO Club de Curling Sporting l’Olla (Vallès Oriental) C/ La Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt Tel. 938 416 510 ECM Manlleu Esquí Club (Osona) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu Tel. 938 511 406 i 626 745 960

PC Club d’Esquí Port del Comte (Lleida) C/ Francesc Moragas, 6 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel. 973 492 375 RCD Real Club Deportivo Espanyol De Barcelona Av. Baix Llobregat, 100 08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 292 77 13 Fax 93 425 45 52 SEUCC Unió Caravanista de Catalunya (Barcelona) C/ Aragó, 416, 1-3 08013 Barcelona Tel. 932 450 500 SOL Club d’Esquí Solsona Casal de Cultura, Local 27 25280 Solsona Tel./Fax 973 483 875 UEC-S Unió Excursionista CatalunyaSants (Barcelona) C/ Jocs Florals, 51-53 08014 Barcelona Tel. 933 325 494 Fax 933 311 012 UES Unió Excursionista Sabadell (Vallès Occidental) C/ Salut, 14-16 08202 Sabadell Tel. 937 258 712 Fax 937 250 590SJ Agr. St. Jordi Empl. Caixa Estalvis de Catalunya (Barcelona) C/ Diputació, 188-196, baixos 08011 Barcelona Tel. 934 538 027 i 656 900 488 Fax 934 533 26 TEC Club d’Esquí Torelló (Osona) Apartat de Correus 147 08570 Torelló Tel. 938 505 146

Delegació Occidental AEP Associació Esportiva Pallars (Pallars Sobirà) Apartat de Correus 9 25560 Sort Tel. 973 621 457 Tel. 608 101 033 CEL Centre Excursionista Lleida (Segrià) C/ Comerç, 25 25007 Lleida Tel. 973 242 329 CENA Club Esquí Nòrdic de l’Arp (Alt Urgell) C/ De la Font, 12-14, 2n 2a 08243 Manresa Tel. 627 255 051 CEPP Club d’Esquí Port Ainé Pallars Av Flora Cadena, 6 25594 Rialp Tel./Fax 973 621 209 CEPS Club d’Esquí la Pobla de Segur C/ De la Font, s/n 25500 La Pobla de Segur Tel. 973 680 098 Tel. 699 304 030 CES Club d’Esquí Surf de Neu Vall de Boí (Alta Ribagorça) Plaça Sant Martí, 7, 1r 25528 Taüll Tel. 973 696 283 i 646 730 453 Fax 973 696 283 EEC Espot Esquí Clubs Valls d’Àneu (Pallars Sobirà) C/ Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 626 156 GER Grup d’Empresa Ribagorçana (Alta Ribagorça) Av. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert Tel. 973 690 472

Delegació Oriental ALCE Alpine Line Club D’Esports (Cerdanya) C/ Solana, 3 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 465 BELLVER Club d’Esquí Bellver (Cerdanya) Av. Pere Sicart, Torre de Sant Josep25720 Bellver de Cerdanya Tel. 973 510 182

GARTIC Club Esportiu Gos Artic C/ Diputació, 211 08011 Barcelona Tel. 637 798 282

VCE Voltregà Esquí Club (Osona) Ronda Navarra, 12 08510 Roda de Ter Tel. 938 507 978 i 626 946 001 Fax 938 512 256

CANMC Club Alpí Núria Masella Cerdanya (Cerdanya) Av. Pirineus, 23, baixos 17520 Puigcerdà Tel. 972 140 579 Fax 972 883 041

GOSCAT Club Canicross GosEsport Catalunya C/de la Cova, 6 08294 El Bruc gosesport.cat@gmail.com

VIC Club d’Esquí Vic (Osona) Apartat de Correus 129 08500 Vic Tel. 938 862 766

CEI Club Esquí Internacional (Cerdanya) Apartat de Correus 48 17520 Puigcerdà Tel. 666 54 36 37

CEAC Club Esquí Alpí Ceretà (Cerdanya) Espanya, 27 17520 Puigcerdà Tel. 619 567 555 Fax 972 882 006 CEAP Club d´Esquí Alpí Pirineus (Cerdanya) C/ de l’Església, Edifici Cèrvol Blanc, s/n 17537 La Molina Tel. 933 303 008, 663 740 902 i 972 892 210 CEFUC Club Esquí Fons Urgellet Cerdanya (Cerdanya) C/ Sant Just, 6 25700 La Seu d’Urgell CEMT Club Esportiu Masella Team (Cerdanya) Av. Peu de Pistes, s/n 17538 Masella Tel. 972 144 000 Fax 972 890 078 Club Esportiu de Patinatge Artístic de Puigcerdà C/ Ramón Condomines s/n 17500 Puigcerdà Tel. 607 946 900 CER Centre Excursionista de Ripoll (Ripollès) Apartat de Correus 51 17500 Ripoll Tel./Fax 972 700 540 CEPAP Club Esportiu Patinatge Artístic de Puigcerdà Ramon Condomines, s/n Poliesportiu 17500 Puigcerdà Tel. 607 946 900 Club Snowboard & Freeski Cerdanya (Ripollès) Central, 29, àtic 2 17538 Alp Tel. 680 213 696 CPE Club Pirinenc L’Esquella (Ripollès) Mestre Isern, 24 17534 Pardines CIM Esquí Club Cim (Cerdanya) Av. del Segre 50 17520 Puigcerdà Tel. 937 278 368 ELIT C. Esq. Lúdic i Tec. Cerdanya-Masella (Cerdanya) C/ Nord, 27 17538 Alp Tel. 972 144 330 FCSS Freestyle Club Ski & Snow La Molina (Cerdanya) Av. Supermolina, 1 17537 La Molina Tel. 972 892 157, 972 145 116 i 679 957 969 Fax 972 892 707

158

FON Club d’Esquí Fontalba (Cerdanya) C/ San Quintí, 20, baixos 17534 Ribes de Freser Tel./Fax 972 729 075 GEIEG Grup Excursionista i Esportiu Gironí (Gironès) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel. 972 202 946 GEC Grup Exc. Campdevànol (Ripollès) Apartat de Correus 15 17530 Campdevànol Tel. 972 712 171 GNA Club d’Esquí Girona (Gironès) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tel. 972 203 802 Tel. 639 050 692 GPUIG Club Gel Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 105 17520 Puigcerdà Tel. 610 093 333 Tel. 620 518 318 LLIVI Club d’Esquí Llívia (Cerdanya) C/ de l’Esport, s/n 17527 Llívia Tel./Fax 972 146 100 LMCE La Molina Club d’Esports (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 650 619 708 Tel. 627 981 596 MEGA Esquí Club Mega Neu (Cerdanya) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina Tel. 972 145 062 MLEC ESQUÍ CLUB (Cerdanya) Hotel Roc Blanc Plaça Pepeta Planas, 1 17537 La Molina Tel. 938 257 016 Tel. 667 563 606 PAT Associació Play and Train (Cerdanya) Camí Vell d’Alp, 22 (Escadarcs) 17538 Alp Tel. 687 518 500 PEC Club d’Esquí Puigcerdà (Cerdanya) C/ Major, 50, Local Entitats 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 093 Fax 972 883 032

PPUIG Club Poliesportiu Puigcerdà (Cerdanya) Apartat de Correus 11 17520 Puigcerdà Tel. 972 880 243 Fax 972 881 979 SCOG Ski Club Olímpia GERG Ctra Vella 15 - Poliesportiu 17539 Ger Tel. 608 147 173 RACC Reial Automòbil Club Catalunya (Gironès) Ctra. Barcelona, 22 17002 Girona Tel. 972 892 023 i 685 190 491 SCC Ski Club Camprodon (Ripollès) Ctra. de Molló, km.11,300 Pavelló Llandrius - Desp. 2 17867 Camprodon Tel. 972 74 08 84 Fax 972 74 07 37

Delegació Val d’Aran AISC Ainhoa Ibarra Ski Club Cardenau Casañes 13, casa 4 25598 Salardú Tel. 606 951 147 ANEC Aran Nòrdic Esquí Club C/ Sant Martí, 19 25598 Gessa Tel. 973 645 954 i 616 774 908 CAEI Club Aranés Esports d’Iuern C/ Arnals, 7 25530 Vielha Tel. 973 642 057 Fax 973 642 409 CEGVA Club Esports de Gèu Val d’Aran Av. Garona, 33 (Palai de Gèu) Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CCVA Club Curling Val d’Aran Av. Garona, 33 (Palai de Gèu) Apartat de Correus 86 25530 Vielha Tel. 973 642 521 CEVA Club Esquí Val d’Aran C/ Major 33 25537 Aubert COPOS Copos Ski Club Apartamentos Elurra, s/n 25539 Betren Tel. 973 640 024 Fax 973 642 825 MAC Assoc. Exc. Montanha Aran Club C/ Pansaueth,4 25598 Salardú Tel. 630 050 927 i 973 644 186


neu professionals

A


DEMANA LA TEVA ASSEGURANÇA DE LLEURE PER ALS ESPORTS D’HIVERN! BUTLLETA DOMICILIACIÓ BANCÀRIA TARGENEU (64€) TN FAMILIAR 3P(141€)

TN INFANTIL (41€) TN FAMILIAR 4P(153€)

MULTIRISC (133€)

MR INFANTIL (72€)

MR FAMILIAR 3P(309€)

MR FAMILIAR 4P(351€)

Cognom 1.................................................Cognom 2......................................................... Nom ........................................................ DNI....................................................................... Adreça.................................................................................................................................... Codi Postal ........................................... Població .............................................................. Telèfon ................................................. Data de naixement ............................................ E-mail...................................................................................................................................... Nº targeneu temporada anterior .....................................................................................

DADES DEL COMPTE BANCARI IBAN ............... Entitat ............... Of............... DC....... Nº compte..................................... Nom del titular del compte................................................................................................ DNI........................................................... Signatura

Més info a www.fceh.cat Federació Catalana d’Esports d’Hivern - Rambla Guipúscoa nº 23-25, 1e E 08018 Barcelona - Tel. 93 415 55 44 - Fax. 93 237 85 26

160



Eslàloms d’alt voltatge. Audi e-tron Sportback. 100% elèctric.

Home of quattro Consum d’electricitat combinat: 21,4-25,7 kW h/100 km. Emissió combinada de CO₂: 0 g/km (NEDC: 0 g/km).

Audi patrocinador oficial de Baqueira Beret i Sierra Nevada