MonMarató 28

REVISTA DE LA FUNDACIÓ LA MARATÓ DE TV3 · DESEMBRE 2016 · NÚM. 28

Tots tenim un costat bo O molt bo Truca per l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques

MÓNMARATÓ 1

2 MÓNMARATÓ

Gràcies per 25 anys de solidaritat Lluís Bernabé, Director de la Fundació La Marató de TV3

“Han passat 25 anys d’ençà que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va decidir incloure en la programació de TV3 un telemarató” Permeteu-me començar aquest editorial convidant-vos a respondre una pregunta: què tenen en comú la signatura del Tractat de Maastricht que va donar pas a la creació de la Unió Europea, la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona, el naixement de l’AVE a l’estat espanyol, o el Nobel de la Pau a Rigoberta Menchú? Doncs que tots aquests esdeveniments van ser durant el 1992, l’any que es va posar en marxa la primera edició de La Marató de TV3.

Han passat 25 anys d’ençà que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va decidir incloure en la programació de TV3 una telemarató, un nou format de programa, que prenia com a referents el model nord-americà i el francès, però impregnant-hi variants que l’han fet, fins avui, únic a tot el món. No ens referim només a l’extraordinària recaptació de cada any o al fet de variar en cada edició la malaltia que centra el programa. La singularitat l’aporteu vosaltres, sense cap dubte, per la ingent mobilització de persones que, com tu, cada any responeu a la crida de TV3 i Catalunya Ràdio. Sense tots vosaltres, avui no estaria escrivint aquestes quatre ratlles per manifestant-vos l’agraïment i admiració d’haver aconseguit fer realitat un somni. El somni d’haver aconseguit 151.000.000 d’€ destinats a 723 projectes de recerca biomèdica d’excel·lència amb l’objectiu de millorar l’esperança i la qualitat de vida de moltes persones.

Un quart de segle després i gràcies a la vostra confiança ens trobem, una altra vegada, per celebrar plegats La Marató d’aquest any 2016 dedicada a l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Compartint la implicació dels donants, l’entusiasme dels centenars d’activitats que ja s’han celebrat o estan a punt de fer-se. Compartint l’emoció dels milers de conferències als centres de Secundària i Batxillerat que acosten aquestes malalties als joves d’avui i futurs adults de demà. Compartint la il·lusió del gran col·lectiu de voluntaris que ompliran les 4 seus telefòniques el dia de La Marató.

De totes aquestes accions solidàries i sensibilitzadores us parlem en aquesta revista. Però aquest cop, a més, hi hem afegit un especial de 8 pàgines on hi ha, resumit, tot el que vosaltres heu fet possible al llarg d’aquests 25 anys. Per tal de saber l’abast del que representa aquest projecte solidari, hi hem incorporat breus reflexions de persones expertes en l’àmbit social, de la salut, de la ciència i de l’economia. També descobrireu el testimoni de persones que hi han participat tots aquests anys. Esperem haver pogut reflectir la grandesa de La Marató feta des de l’emoció, el rigor i l’esforç per uns mitjans de comunicació que compten amb la complicitat d’una gran família per fer realitat any rere any els dos objectius principals de la Fundació: sensibilitzar a través del coneixement –en aquest cas en l’àmbit de la salut– i promoure la recerca biomèdica d’excel·lència, propòsits que fan de la nostra una societat conscienciada i evolucionada.

MÓNMARATÓ 3

La Marató 2016 Una edició d’aniversari amb moltes sorpreses

3.000 activitats i 2.400 voluntaris de 3.000 activitats populars, a les seus telefòniques, des d’on 2.400 voluntaris atendran les trucades de donatius i a milions de llars, que sintonitzaran amb el programa.

El programa posarà un pes especial en la divulgació científica: “podrem entrar en un cervell gegant per veure les seqüeles que provoquen l’ictus i els traumatismes, aprendrem a identificar ràpidament els símptomes d’un ictus i a saber actuar correctament perquè, com diuen els experts, el temps és cervell”, explica Carme Luque, directora de La Marató.

I si el programa té sempre un to festiu, el de la solidaritat, en aquesta 25a edició serà doble. Pel plató tornaran a passar presentadors d’altres edicions i “hi haurà festa i moltes maneres de dir gràcies a tothom –donants, voluntaris, testimonis, científics, espectadors...– que ens han seguit i han fet gran La Marató”.

I també hi haurà sorpreses, avança la directora del programa, perquè “què és una festa d’aniversari sense sorpresa?”

El 18 de desembre, tots hi esteu convidats!

EL PROGRAMA Quan el diumenge 18 de desembre a les 10 del matí s’encenguin els llums del plató 1 de Televisió de Catalunya per acollir una nova edició de La Marató, serà el 25è any consecutiu que es repeteix aquesta escena. Però La Marató ja haurà arrencat a les 8 del matí a Catalunya Ràdio, amb una edició especial d’”El Suplement”.

Ramon Pellicer i Helena Garcia Melero, a TV3, i Ricard Ustrell, a la ràdio, estaran al capdavant d’un espai d’entreteniment que aquest any fixa l’atenció a impulsar avenços científics per prevenir, tractar i millorar la qualitat i l’esperança de vida de les persones que tenen un ictus o una lesió medul·lar o cerebral traumàtica.

Amb aquest objectiu, La Marató posarà en marxa la fórmula creada el 1992 que combina la divulgació científica amb el testimoni de persones afectades i l’entreteniment. Una recepta que cada any atreu milions de persones i que trasllada la festa solidària als carrers de Catalunya, on es faran més 4 MÓNMARATÓ

SEUS TELEFÒNIQUES Perquè la solidaritat dels ciutadans arribi al marcador de La Marató, existeix un engranatge que es mou a les quatre seus telefòniques del programa: la Fira de Barcelona, el Palau de Congressos de Girona, la Universitat de Lleida i el Port de Tarragona. Des d’allà, la col·laboració del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Grup “la Caixa”, Movistar i la participació de voluntaris fa possible atendre i processar els milers de donatius que arriben al 905 11 50 50. El procés de recollida d’aquestes donacions i de les que arriben per la resta de canals són auditats durant tota la jornada i des de les quatre seus telefòniques per més de 50 professionals de PricewaterhouseCoopers.

Al final del període de recepció de donatius, el 31 de març de l’any següent, aquesta entitat fa l’auditoria de tots els comptes de la Fundació La Marató de TV3.

A més, per tal de garantir el cost zero de l’operativa de les seus telefòniques, també col·laboren prop d’un centenar d’empreses que, de forma desinteressada, subministren productes i serveis.

TRUCA! 905 11 50 50

MÓNMARATÓ 5

6 MÓNMARATÓ

L’ESPOT

El costat de la solidaritat

L’espot de La Marató d’aquest any narra una història humana i pròxima, que consolida el to emocional, propi de La Marató de TV3. El protagonitza un nen que se solidaritza amb la seva mare d’una manera que “ens arriba al cor, ens penetra i ens fa una mica de mal”, diu Camil Roca, director creatiu executiu d’Ogilvy Barcelona, “però al final ens farà somriure”. “Així, l’espectador es posa a la pell del nen, de la mateixa manera que ell s’ha posat a la pell de la seva mare”.

L’equip de professionals que ha treballat en l’espot creu que la d’aquest any és una peça molt completa perquè aconsegueix unir la divulgació sobre els efectes de les malalties tractades amb el valor de la solidaritat que tan caracteritza La Marató de TV3. Segons Camil Roca, “fa que vulguis ser millor persona”.

Ramon Mirabet i Paula Valls donen veu a la cançó que acompanya l’espot, una versió en català de Don’t give up, de Peter Gabriel, i que es podrà trobar com a bonus track al disc de La Marató d’aquest any.

LA CAMPANYA GRÀFICA Per encarar el repte de plasmar de manera gràfica l’ictus i les lesions traumàtiques al cervell i la medul·la, els creatius de la campanya gràfica de La Marató 2016 van fer servir de punt de partida el fet que una persona afectada acostuma a tenir com a conseqüència la paralització d’un costat del cos.

Això, sumat a aquell costat més generós que tots podem treure, “com el nen de l’espot”, explica Dani Reyes, director de Màrqueting de la CCMA, ha donat com a resultat una imatge que planteja “un doble joc i un concepte creatiu interessant: dos costats simètrics, de colors ben diferenciats, que identifiquen La Marató i un missatge que apel·la al nostre costat solidari, el que trucarà per fer-hi un donatiu”. A més, si ens hi fixem, ens adonarem que el costat molt bo, el de la solidaritat, es troba en la franja blava, color que identifiquem amb La Marató.

MÓNMARATÓ 7

Els presentadors Helena Garcia Melero, Ramon Pellicer i Ricard Ustrell El 18 de desembre ens acompanyaran en una aventura de 21 hores de directe des de la ràdio i la televisió per entendre l’ictus i les lesions traumàtiques a la medul·la i al cervell, per emocionar-nos, per implicar-nos amb l’avenç de la recerca i per sensibilitzar el màxim en un dia de festa solidària. Perquè si La Marató ja és una gran festa en cada edició, aquest any ho serà encara més amb els 25 anys.

8 MÓNMARATÓ

Proposeu al lector de MónMarató el pla perfecte per al diumenge 18 de desembre.

Ricard Ustrell.- Tots els plans són perfectes, però, per mi, els diumenges de Marató és quan la ràdio i la televisió pública del país prenen sentit: acompanyem els milers d’activitats que s’organitzen, aprenem, divulguem...

Helena Garcia Melero.- Llevar-se amb tranquil·litat, veure com engega La Marató dels 25 anys i sortir una estona a viure en directe alguna de les activitats. A la tarda, quedar-se a casa i anar gaudint de tot el que s’explica, de les actuacions, dels testimonis... I, després de sopar, trucar per fer l’aportació a La Marató.

Ramon Pellicer.- Feu només tot allò que us vingui de gust, allò que encaixi amb la vostra idea de felicitat, però, en algun moment, recordeu que no tothom la té a l’abast.

Aleshores, truqueu a La Marató. Ja sabeu que diu molt de vosaltres.

Tots tres teniu experiència en La Marató. L’Helena la va presentar l’any 2005, el Ricard la va dirigir i presentar a Catalunya Ràdio l’any passat i el Ramon és el més veterà

de tots tres: n’ha presentat set! Sis acompanyat i una en solitari, la del 2004. Amb la vostra experiència, com encareu el projecte de presentar-ne una nova edició?

R.P.- Amb ganes. Una Marató, o te l’agafes amb il·lusió, motivat, amb energia, disposat a donar-ho tot, o no l’acabes. La Marató no la fas, la vius. La sents amb tota la intensitat i sovint posa a prova les teves emocions. Tant si en presentes una com deu, t’adones que cada segon en directe és irrepetible.

H.G.M.- Amb moltes ganes i respecte i amb un cert vertigen per les hores de directe, però, per damunt de tot, amb moltíssima il·lusió! Jo vaig entrar a TV3 el mateix any que es feia la primera Marató, i ja hi vaig participar. 25 anys després, presentar les 15 hores de programa és un repte personal i professional immens.

R.U.- El que vaig aprendre l’any passat és que la gent que hi ha darrere La Marató són apassionats i entregats. La feinada que fan durant tot un any és bestial. Només per això, un esdeveniment com aquest ja mereix tot el respecte del món. I aquesta responsabilitat pesa a l’hora de presentar La Marató a la ràdio per segon any consecutiu.

Sabeu, a més, que aquesta és una edició especial: La Marató fa 25 anys, una data simbòlica per repassar el que hem aconseguit amb aquest projecte solidari i reviure molts moments. Què suposa presentar-la?

H.G.M.- Són 25 anys de solidaritat i d’ajudar gent que ho necessita, de donar una empenta a la investigació... T’ho mires i et sents orgullós dels nostres mitjans de comunicació i dels catalans. Aquesta Marató dels 25 anys serà una festa, serà la bomba!

R. U.- Em fa pànic. Vol dir que, quan jo en tenia un, ja va començar La Marató! Tota una vida...

R. P.- Un honor i una responsabilitat. Quan mires enrere i recordes el nivell de tots els presentadors que ha tingut La Marató, vols estar a l’altura. Quan mires endavant, saps que la 25a edició no deixa de ser una baula més en aquesta cadena d’èxits i vols mantenir la força i la transcendència de les precedents.

Com a professionals, què és per a vosaltres La Marató? I com a ciutadans?

R. U.- Ens hauria de fer adonar, com a professionals dels mitjans, de quins són els temes que hem de tractar més sovint. És un format, en l’àmbit periodístic, arriscat i que funciona. I això és perquè la divulgació del coneixement interessa.

R. P.- És un programa que et permet posar en solfa un munt de registres. Com a ciutadà, és un orgull formar part d’un col·lectiu que trenca motlles, d’un país capaç, com cap altre, de projectar al món aquests nivells de solidaritat i de compromís.

H.G.M.- Per a mi és el programa que més identifica TV3 i una manera de fer, el segell de la casa i del país. Una festa col·lectiva on tothom s’hi sent convidat: pobles petits i grans, ciutats senceres, escoles d’aquí i d’allà... Com a ciutadana és el meu referent de projecte solidari.

MÓNMARATÓ 9

Ramon Mirabet, intèrpret de “No et deixis”

EMOCIÓ

986 col·laboradors de desembre amb la premsa i a l’iTunes.

POP

LLUITA

De l’1 al 4

MÚSICA ritmes

El Disc

“‘No et rendeixis’, diu el títol, i aquí comença tota una crida a lluitar, a tirar endavant, a no abandonar els teus somnis, malgrat un ictus, malgrat una lesió medul·lar o cerebral traumàtica. Pot semblar fàcil dir-ho des de fora, però amb aquesta cançó jo he volgut dir que aquestes malalties no signifiquin el final de la vida, sinó el principi d’una altra.”

CO

VAL

Artistes: Mónica Naranjo / Polifònica de Puig-reig / Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) / “Banda de Gaitas Xuntanza de Catalunya” • Lydia Torrejón / Frank Montasell • Doctor Prats • Sole Giménez / Taller de Músics / Cor de professors/es de Música de Catalunya • Nek / Orquestra de Cadaqués / Juan de la Rubia (orgue Metzler del monestir de Poblet) • Animal / Paula Grande • Ana Belén • Il Volo • Los Manolos • Ainhoa Arteta / Pablo López • Pantaleó • Edurne • Cybee / Maria Cambray / Clara • Joan Manuel Serrat • Ramon Mirabet / Paula Valls / Orquestra Camera Musicae.

10 MÓNMARATÓ

Màrius Serra, autor del relat “Ictus a la Cartoixa de Montalegre” i coordinador del relat coral “La Marató dels records”

PARAULES

ORATGE Il·lustradors

IMAGINACIÓ

O RS

25 ANYS

AMOR

RELATS

En suport paper, digital i audiollibre. Ja disponible en llibreries, a la botiga de TV3 i amb el diari “Ara”, el cap de setmana del 10 de desembre.

El Llibre

“Participar en La Marató per mi és un motiu de joia perquè la creació literària pot compartir espai amb la investigació científica. Per altra banda, ha estat un privilegi ser el primer lector dels records que desenes de professionals de la informació guarden del seu pas per La Marató. Llegir els seus records ens permet descobrir aspectes desconeguts en la mirada de personatges molt coneguts”.

Tendresa

humor

LECTURA

cultura

Autors i il·lustradors: Jordi Basté • Pilarín Bayés • Ignasi Blanch • Jordi Calvís • Toni Cruanyes • Blanca de la Torre • Albert Espinosa • Isidre Esteve • Gemma Lienas • Oriol Malet • Joan Mateu • Elisa Munsó • Maria Antònia Oliver • Marc Pallarès • Sergi Pérez • Sol Picó • Ignasi Riera • Joana Santamans • Màrius Serra • Presentadors de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.

MÓNMARATÓ 11

“Un milió de persones en una festa immensa”

Quan hi ha Marató, hi ha participació.

Aquest fenomen, que es produeix des de la primera edició del programa, ha viscut una mena de reacció en cadena de força creixent que cada any implica més entitats i ha portat La Marató a tots els racons de Catalunya.

Centenars d’associacions, d’entitats de lleure, d’ajuntaments i d’escoles, entre molts altres tipus de col·lectius, són les artífexs d’iniciatives que combinen l’esport, la música, la gastronomia i les tradicions per sumar participació i fons al marcador del programa. Aquest any es preveuen més de 3.000 activitats que escamparan la festa i la solidaritat per tot el territori, unes activitats que comptaran amb la implicació activa d’un milió de persones.

La tradició de 25 anys de La Marató ha fet d’aquest moviment, a més, una festa intergeneracional en què grans i petits troben una activitat per fer. I també ha traspassat fronteres: en les últimes edicions, les activitats arriben també de ciutats europees on viuen comunitats de catalans que no deixen passar l’oportunitat d’involucrar-se en el projecte.

220.000 JOVES SENSIBILITZATS Acostar la realitat de l’ictus i les lesions cerebrals i medul·lars traumàtiques

12 MÓNMARATÓ

Divulgació per als més joves

als joves és l’objectiu principal de la campanya de conferències divulgatives que organitza la Fundació abans del programa. Fins al 18 de desembre, 220.000 joves rebran una de les prop de 5.000 sessions previstes que es faran als centres educatius.

Al voltant de 450 professionals de la salut seran els encarregats de difondre el coneixement sobre les malalties tractades en el programa del 2016. I ho faran des del vessant de la salut, però també des de l’humà i el social. Amb aquesta finalitat comptaran amb el suport d’un vídeo que inclou el testimoni directe de persones que han tingut un ictus o una de les dues lesions.

Per primer any, 130 biblioteques i centres cívics de Catalunya s’han sumat a aquesta iniciativa oferint una conferència als seus usuaris.

Després de la sessió informativa, els joves poden participar en el concurs “Pinta La Marató”, que els convida a representar artísticament l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques, i representa un exercici de reflexió al voltant d’aquestes malalties.

Fa vint anys que La Marató ofereix aquesta campanya educativa i, des de llavors, ja són més de dos milions els joves que han conegut el vessant mèdic i humà de les malalties tractades en el programa.

Tota una acció de gran pes divulgatiu.

“Els voluntaris són una de les cares més visibles de la solidaritat”

i mobilització social 2.400 VOLUNTARIS RESPONENT A LA SOLIDARITAT «La Marató de TV3, bon dia. Vol fer un donatiu?» Aquesta frase es repetirà desenes de milers de vegades en boca dels 2.400 voluntaris que el 18 de desembre atendran les trucades al 905 11 50 50.

Tot i que l’atenció telefònica és el perfil més visible, els voluntaris de La Marató duran a terme altres tasques que fan possible el funcionament de les quatre seus telefòniques, on es reben i es processen els donatius que fan créixer el marcador del programa.

Els voluntaris s’organitzen en torns de tres hores. Entre aquest col·lectiu hi

ha des de persones que hi participen a títol personal fins a cares conegudes dels mons cultural, social i esportiu, passant per membres d’associacions de voluntariat i de professionals de les empreses col·laboradores de La Marató, de TV3 i de Catalunya Ràdio.

La convocatòria de voluntaris s’espera amb entusiasme cada any i les places per cobrir s’esgoten en poques hores, una mostra del suport massiu que desperta la iniciativa.

ELS AJUNTAMENTS I LES SALES DE TEATRE, IMPLICATS Amb motiu del 25è aniversari de La Marató, les sales de teatre, companyies

teatrals i sales culturals municipals de Catalunya han ampliat la seva vinculació amb la iniciativa. Aquest any, a més de la tradicional lectura d’un manifest la vigília del programa, algunes sales han convidat els seguidors de La Marató a veure les obres que ofereixen en els seus programes.

Durant el mes de desembre, per iniciativa dels ajuntaments, els carrers de les poblacions catalanes s’ompliran, un any més, amb pancartes que conviden a trucar al 905 11 50 50 el dia de La Marató.

MÓNMARATÓ 13

14 MÓNMARATÓ

Quan et canvia la vida

en un segon En un segon van desaprendre a caminar, a parlar, a recordar, a gesticular, per una lesió al cervell o a la medul·la. La medicina i l’esforç personal els van acompanyar en el camí de tornar a aprendre, de tornar a ser qui eren i de fer el que feien, però a tots els queden seqüeles.

Ara ens mostren el seu costat més generós, el de compartir les seves pors, esperances, emocions, el que troben a faltar i el que esperen de la recerca. Amb el seu testimoni ens conviden a posar-nos a la pell de les persones que han tingut un ictus o un traumatisme a la medul·la o al cervell i a veure la vida amb una mirada diferent i nova.

L’opinió de metges experts en les malalties tractades acompanya cada testimoni, per fer evident que la millora en la qualitat de vida de les persones afectades passa per la recerca biomèdica que impulsarem amb La Marató 2016.

MÓNMARATÓ 15

Enric Bofill 39 anys. Un accident de trànsit el va deixar tres mesos en coma i li va provocar un traumatisme cranioencefàlic greu amb conseqüències en la parla, la mobilitat i el sistema cognitiu. Actualment fa rehabilitació i intenta ser autosuficient per tots els mitjans, “fins al punt de prendre mal per no haver de demanar ajuda”, explica la seva mare.

Els seus pares i germans li donen suport amb dedicació exclusiva i una bona dosi d’esperança, i lluiten perquè aconsegueixi tenir certa independència.

“Sempre hi ha algú de la família al meu costat, fent-me exercicis, massatges, teràpies alternatives...

Sense ells no estaria com estic en aquests moments.”

(Enric) “D’aquesta experiència hem après que la unió fa la força, i que encara falta molt coneixement sobre el cervell. Cada cas és un món.” (Rosa, mare)

LESIONS CEREBRALS TRAUMÀTIQUES Dra. Montserrat Bernabeu Cap del Servei de Lesionats Cranioencefàlics de l’Institut Guttmann

16 MÓNMARATÓ

Quan parlem de traumatisme cranioencefàlic fem referència a aquelles lesions que pateix el cervell en el context d’un traumatisme. La principal causa continua sent l’accident de trànsit seguit per les caigudes casuals, els accidents laborals, les activitats recreatives i les agressions.

Les lesions cerebrals traumàtiques són la primera causa de discapacitat en la gent jove tot i que més del 80% es classifiquen com a lleus. Aquestes lesions, especialment les moderades i severes, poden provocar l’aparició de problemes a molts diferents nivells: paràlisi motora, alteracions visuals, problemes per empassar correctament, dificultat per parlar, incontinència, etc. Però el més important és que condicionen alteracions cognitives i conductuals que són les més discapacitants.

Problemes d’atenció o memòria, dificultat per planificar i programarse o bé, alteracions de conducta com apatia, irritabilitat, desinhibició, agressivitat o falta de consciència de dèficit requereixen d’un acurat diagnòstic i un tractament adequat.

El tractament neurorehabilitador després d’un traumatisme cranioencefàlic ha de començar al més aviat possible i en un hospital o servei especialitzats. No és possible tractar els problemes derivats d’aquestes lesions si no es fa en el context d’un treball multidisciplinari i de forma coordinada, sent el pacient i la seva família el centre d’aquesta atenció. Aquest procés terapèutic pot ser llarg en el temps de manera que s’accepta que pugui durar fins a un any després de la lesió i alguns aspectes, com per exemple els trastorns de conducta, poden requerir un seguiment la resta de la vida.

Pel que fa a la recerca, s’està treballant en diferents línies. D’una banda en la identificació d’aquells fàrmacs que poden accelerar l’evolució cognitiva, d’altra el paper de la robòtica en la rehabilitació (amb avenços en la intensitat dels tractaments) o la tecnologia de la informació i la comunicació (acostant els tractaments al domicili).

Ona Gonzàlez 16 anys. Va tenir un ictus hemorràgic a causa d’una malformació congènita no detectada. Ja s’ha recuperat de l’hemiplegia esquerra que li va provocar l’ictus, i torna a fer la vida d’abans. És una gran seguidora de La Marató i des de ben petita hi ha col·laborat amb els seus estalvis. Aquest any seguirà el programa amb més entusiasme que mai. “Ara toca que tothom conegui la meva malaltia i la de molta gent.

Sentireu moltes emocions igual que les he sentit jo.”

“Dels metges ho espero tot i els hi estic molt agraïda, ja que m’han salvat la vida, me n’han donat una altra, nova, diferent i millor. Són uns herois.” (Ona) “L’Ona està físicament i psicològicament cada dia millor i per això sé que el seu futur serà bo. Si se n’ha sortit d’un ictus, se’n sortirà de tot.” (Imma, mare)

L’ictus és una malaltia neurològica greu causada per la interrupció brusca del reg sanguini al cervell. Hi ha factors que predisposen a l’ictus, com la hipertensió, la diabetis, el tabac o les arítmies cardíaques.

En aquestes persones es poden formar coàguls cerebrals (trombosi o embòlia), o els vasos sanguinis es poden trencar (hemorràgia cerebral).

Els símptomes apareixen bruscament i varien des d’una pèrdua de força o de sensibilitat en una part del cos, la falta de visió d’un o els dos ulls, la incapacitat de parlar o d’entendre bé, i en ocasions la pèrdua del coneixement o un mal de cap intens. Davant la sospita d’un ictus, s’ha d’acudir sense perdre un sol minut a un centre hospitalari ben equipat.

Allà, un equip d’especialistes decidirà sense demora el tractament més adequat, que pot consistir a administrar una injecció que dissol el coàgul (trombòlisi), o introduir en el vas lesionat un dispositiu que actuaria com una aspiradora o com un llevataps per destapar l’obstrucció del vas.

Si la nostra vida estigués en perill ens podrien traslladar a un quiròfan per ser operats. Les investigacions actuals estan dirigides a identificar nous tractaments que facin les cèl·lules cerebrals més resistents a morir per la falta de reg sanguini, o nous fàrmacs i tècniques de rehabilitació que estimulin la recuperació de les cèl·lules danyades. Algunes d’aquestes investigacions s’estan fent al nostre país amb resultats molt esperançadors. Certament, destinar La Marató d’aquest any a l’ictus és una gran notícia que, de ben segur, facilitarà els avenços mèdics en una malaltia que afecta més de 12.000 catalans cada any.

ICTUS Dr. Àngel Chamorro Cap de la Unitat Funcional de Malalties Vasculars Cerebrals de l’Hospital Clínic de Barcelona

MÓNMARATÓ 17

18 MÓNMARATÓ

Florencio Marín 54 anys. Té tetraplegia des dels 24 per una lesió medul·lar que va tenir en un accident de trànsit. Tot i la lesió té moltes inquietuds, entre les quals hi ha la pintura.

Va ser una de les primeres persones amb tetraplegia a poder conduir a Barcelona gràcies a un cotxe adaptat. Li agradaria que amb la investigació científica s’aconseguís descobrir com regenerar la part afectada de la medul·la i poder curar, almenys, les persones amb lesions recents.

“Quan em van comunicar el diagnòstic volia morir, però aquell mateix dia vaig pensar que havia de superar-ho, per mi i per la meva dona. Si jo m’amargava, els del meu voltant també.”

“Amb la lesió es poden fer moltes coses: es pot estimar i ser estimat, estudiar, treballar... Voler és poder, i abans que res s’ha de ser positiu i riure’s d’un mateix.

Així es pot ser feliç.”

La lesió medul·lar aguda traumàtica, tant en l’adult com en l’infant, és un problema de salut rellevant quantitatiu i qualitatiu, que impacta negativament sobre la persona que la té, tant en termes de morbiditat com de mortalitat, també sobre el seu entorn personal i sobre la societat a la qual pertany, que canvia la biografia del pacient i provoca discapacitat severa i disminució de la qualitat de vida. La incidència és d’11 pacients per cada milió d’habitants, i especialment en gent més gran de 60 anys. Les causes freqüents de les lesions medul·lars són els accidents de trànsit, especialment en la població jove, les caigudes en gent gran i els accidents esportius i recreatius.

L’alcohol i les drogues són factors en una de cada quatre lesions.

La creació de les unitats de lesionats medul·lars, des del 1972 als EUA, i la seva extensió als països desenvolupats, han contribuït a disminuir les taxes de mortalitat i de morbiditat associades a les lesions. Un recent estudi en 9 unitats de pacients medul·lars informava que el 24% dels casos mostrava lesions associades i el 44%, altres patologies que condicionen l’evolució de la lesió medul·lar; per això, en el període inicial, es necessita atenció segura, contínua, sistemàtica i eficient. A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, la unitat de pacients medul·lars, creada el 1976, és el centre de referència per a l’atenció al pacient, adult o pediàtric, a Catalunya, Balears i Andorra.

Disposar d’unitats especialitzades en centres de referència garanteix que l’atenció als pacients sigui l’adequada, cosa que inclou l’assistència al lloc de l’accident i la transferència immediata a la unitat, i és clau per assegurar la cadena contínua d’atenció. És ben conegut i està documentat que el retard implica un increment en la durada de l’estada hospitalària i de les complicacions associades. La cirurgia primerenca comporta beneficis per al pacient, principalment una millor recuperació funcional i estades hospitalàries més curtes.

LESIONS MEDUL·LARS TRAUMÀTIQUES Dr. Miguel Ángel González-Viejo Cap Clínic de la Unitat de Lesionats Medul·lars de l’Hospital Vall d’Hebron

MÓNMARATÓ 19

La Marató del 2015, 34 projectes científics Dr. Antonio Agudo Trigueros Institut Català d’Oncologia - Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) El control del pes i la reducció de l’obesitat a través de la intervenció en la dieta i de l’activitat física en les supervivents de càncer de mama 195.666,92 € Dra. Núria Alonso-Pedrol Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IIGTiP) Dr. Josep Julve Gil IRHSP Institut de Recerca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Lipotoxicitat i malaltia microvascular: Contribució al dany miocàrdic en models clínics i animals de diabetis 269.902,50 € Dra. Fàtima Bosch Tubert Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica.

Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Steve Brown Medical Research Council. Oxfordshire Dr. Martin Hrabe de Angelis Helmholtz Center Munich, German Research. Neuherberg Apuntant cap a les causes genètiques de la diabetis a través de la teràpia gènica: Aproximacions terapèutiques per MODY 300.000,00 € Dra. Genevieve Buckland Institut Català d’Oncologia - Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) Crononutrició i cronotipus i la seva relació amb l’obesitat i la diabetis tipus 2 199.862,50 € Dra. M. del Carmen Caelles Franch Facultat de Farmàcia - Universitat de Barcelona Dra. Annabel Valledor Fernández Facultat de Biologia Universitat de Barcelona Dra. Mercedes Ricote Pacheco Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC). Madrid Control sistèmic i teixitespecífic per receptors nuclears de la resistència a la insulina induïda per l’obesitat 400.000 € Dr. Antonio Ceriello Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS) Paper dels microRNA alliberats i exosomials, inflamatoris i associats a la diabetis (REx-MIDA), en la memòria metabòlica endotelial 199.375 € Dr. Miguel Chillón Rodríguez Institut de Neurociències - Universitat Autònoma de Barcelona Teràpia gènica combinada per corregir l’estrès oxidatiu i de reticle en neuropatia diabètica de tipus 2 199.664,56 € Dra. Dolores Corella Piquer Facultat de Medicina - Universitat de València Scores poligèniques de risc en la diabetis tipus 2: Modulació per l’obesitat i la intervenció dietètica en la incidència de diabetis i malalties cardiovasculars 199.998,28 € Dr. Bernardo Costa Pinel IDIAP Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol - Reus Prevenció de la diabetis-translació a l’atenció primària d’una intervenció factible i cost-efectiva sobre l’estil de vida per reduir l’impacte social de la diabetis tipus 2. El projecte DP-TRANSFERS 74.389,38 €

20 MÓNMARATÓ

Dr. Rubén Díaz Naderi Hospital Sant Joan de Déu – Esplugues de Llobregat Dr. Francesc Posas Garriga PRBB Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona - Universitat Pompeu Fabra Dr. Gorka Orive Arroyo Facultad de Farmacia - Universidad del Pais Vasco Circuits cel·lulars sintètics encapsulats per restablir control glicèmic en diabetis mellitus tipus 1 399.980 € Dr. Jorge Ferrer Marrades IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pí i Sunyer Dr. Marc A. Martí-Renom Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica CRG Centre de Regulació Genòmica Dr. José Luis Gómez Skarmeta Centro Andaluz de Biología de Desarrollo CSIC Consejo Superior de Investigaciones Científicas Modelatge de l’estructura cromosòmica tridimensional en les cèl·lules beta per identificar mecanismes genètics de la diabetis tipus 2 350.000 € Dra. Marta Giralt Oms Facultat de Biologia - Universitat de Barcelona Dr. José María Moreno Navarrete Hospital Dr. Josep Trueta - IDIBGi Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Identificació de mediadors moleculars de la senyalització de l’intestí vers la sensibilització a la insulina i el “browning” del teixit adipós: paper de LBP i FGF15/19 299.625 € Dr. Joan J. Guinovart Cirera Institut Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB) El glucogen hepàtic, una nova diana per tractar la diabetis i l’obesitat 200.000 € Dra. Amanda Jiménez Pineda Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Rafael Blesa González Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IRHSP) Malaltia d’Alzheimer preclínica, diabetis mellitus tipus 2 i obesitat. Efectes de la cirurgia bariàtrica: un estudi multimodal 299.937,50 € Dr. Jorge Joven Maried Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Reus Impacte del metabolisme energètic en les modificacions epigenètiques derivades de la combinació de diabetis i obesitat 199.420 € Dra. María Ángeles Jurado Luque Institut de Neurociències - Universitat de Barcelona Entrenament en funció executiva en obesitat infantil: tria de menjar, qualitat de vida i connectivitat cerebral (TOuCH) 186.216,25 € Dra. Sara Catherine Kozma Institut d’Investigació Biomèdical Hospital Univesitari de Bellvitge (IDIBELL) Reducció de l’obesitat: teràpia anti-S6K1 200.000 € Dra. Rosa Maria Lamuela Raventós Facultat de Farmàcia Universitat de Barcelona - Fundació Bosch i Gimpera Dra. Gloria Santos Beneit Foundation for Science, Health and Education Fundación She - Barcelona Dr. Juan Miguel Fernández Alvira Centro Nacional de

Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (CNIC ). Madrid Intervenció educativa en escolars per fer front a l’obesitat i promoure la salut cardiovascular en adolescents espanyols: un assaig controlat i aleatoritzat per grups 399.728,75 € Dra. Cristina López Rodríguez Facultat de Ciències de la Salut i Vida – Facultat Pompeu Fabra Dr. Ángel Luis Corbi López Centro de Investigaciones Biológicas - Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Inhibició selectiva de macròfags inflamatoris de teixit adipós obès per al tractament de la diabetis de tipus 2 associada a l’obesitat 300.000 € Dra. Elena Martín Garcia Laboratori de Neurofarmacologia - Universitat Pompeu Fabra Dra. Mara Dierssen Sotos Centre de Regulació Genòmica (CRG) Dr. Emmanuel Valjent Institut de Génomique Fontionnelle INSERM. Montpeller Estudi de noves dianes moleculars en models preclínics d’obesitat 398.646,39 € Dra. Vrijheid Martine Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL). Barcelona Dra. Talita Duarte Sallés Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP). Reus Entorn urbà i obesitat infantil a Catalunya (Echocat) 299.945,75 € Dra. Eva María Navarrete Muñoz CIBER Facultad de Medicina Universidad Miguel Hernández. Alacant Patrons dietètics amb guany de pes i la incidència d’obesitat a l’edad de 4 i 7 anys que participen en una cohort de naixement d’Espanya 41.323,75 € Dr. Francisco José Ortega Delgado Hospital Dr. Josep Trueta - Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGi) Dr. David Llobet Navas Institute of Genetic Medicine - Newcastle University Rellevància del clúster miR424(322)/503 en el desenvolupament d’un teixit adipós hiperplàsic 299.875,85 € Dr. Lorenzo Pasquali Institut d’Investigació Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) Les xarxes reguladores en cis de les cèl·lules beta i la diabetis tipus 1 200.000 € Dr. Albert Pol Sorolla Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer (IDIBAPS) La sobrecàrrega de cossos lipídics promou la patogènesi i la progressió de la diabetis tipus 2: identificació de noves dianes terapèutiques i aplicació de teràpies millorades 199.920 € Dr. Wifred Ricart Engel Hospital Dr. Josep Trueta - Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGi) Dr. Julián Aragonés López Instituto de Investigación Sanitaria - Hospital Universitario de La Princesa. Madrid Dra. Marta Camps Camprubí Facultat de Biologia - Universitat de Barcelona

Regulació de l’activitat mitocondrial com a estratègia terapèutica per a l’obesitat i la diabetes tipus 2 230.946,37 € Dra. Dolors Serra Cucurull Facultat de Farmàcia - Universitat de Barcelona Dra. Núria Casals Ferré Facultat Medicina i Ciències de la Salut Universitat Internacional de Catalunya Activació del teixit adipós marró i reducció de la ingesta mitjançant la modulació de la carnitina palmitoiltransferasa 1 per lluitar contra l’obesitat 250.000 € Dr. Pau Serra Devecchi Consorci Institut d’Investigacions Biomèdiques A. Pi i Sunyer IDIBAPS Barcelona Avaluació de la resposta en pacients amb diabetis tipus 1 a nanomedicines amb pMHC classe 2 en ratolins humanitzats 200.000 € Dr. Rafael Simó Canonge Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron (VHIR) Administració tòpica ocular de glp-1: una nova estratègia per al tractament de la retinopatia diabètica 199.820 € Dr. Josep Antoni Tur Marí Facultat de Ciències - Universitat de les Illes Balears Prevenció i reversió de la malaltia de fetge gras no alcohòlic (NAFLD) entre pacients obesos mitjançant intervenció nutricional i d’activitat física personalitzada 199.375 € Dr. Joan Vendrell Ortega Hospital Universitari Joan XXIII - Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili Reus Dr. Lluís Fajas Coll Faculté de Biologie et de Médecine - Université de Lausanne Anàlisi global de l’activitat cinasa en teixit adipós per trobar diferències moleculars entre subjectes obesos metabòlicament sans i obesos diabètics. Descobriment de noves dianes terapèutiques 300.000 € Dra. Marta Vives Pi Institut d’Investigació Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP) Una nova esperança per a la diabetis tipus 1: nanoteràpia per parar l’autoimmunitat combinada amb regeneració de cèl·lules β 197.797,50 € Dr. Javier Zarranz Ventura Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Avaluació dels canvis microvasculars de la xarxa vascular perifoveal mitjançant l’angiografia per tomografia de coherència òptica (OCT-A) en la diabetis mellitus tipus 1 169.403,75 € Dr. Antonio Zorzano Olarte Institut Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB) Dra. Sonia Fernández Veledo Hospital Universitari Joan XXIII - Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Reus Mecanismes responsables de la deficient capacitat de diferenciació de les cèl·lules mare derivades del teixit adipós en l’obesitat 300.000 €

AJUDES A LA RECERCA EN DIABETIS I OBESITAT L’edició 2015 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio promourà una intensa i productiva activitat investigadora amb impacte directe sobre la qualitat i l’esperança de vida de les persones afectades per diabetis i obesitat i dels seus familiars.

Els 57 equips de recerca que han rebut el finançament de La Marató per dur a terme els 34 projectes premiats dedicaran els pròxims tres anys a avançar en el coneixement de les causes, els tractaments, la prevenció i la curació d’aquestes dues malalties metabòliques. Els treballs, 18 d’unitaris i 16 de coordinats, es desenvoluparan en 40 centres d’investigació de primera línia, liderats per investigadors catalans, i establiran xarxes de recerca entre equips catalans, de l’estat espanyol i d’àmbit internacional.

Els 34 projectes que premia la Fundació han estat seleccionats amb el màxim rigor i amb indicadors que marquen l’excel·lència entre els 136 treballs presentats a la convocatòria d’ajudes, i van ser aprovats pel Patronat de la Fundació a proposta de la Comissió Assessora Científica. Tots els projectes candidats van ser avaluats per experts en diabetis i obesitat d’àmbit internacional en un sistema d’avaluació per consemblants, coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS). Els factors que han determinat la distribució dels fons són la viabilitat de cada projecte, la qualitat, metodologia, rellevància científica, sanitària i social, i el valor innovador, així com l’experiència de l’equip investigador en el camp proposat. L’any 2021 la Fundació donarà a conèixer els resultats obtinguts en els treballs de recerca en un simposi científic.

L’acte de lliurament d’ajudes es va celebrar el 3 de novembre a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears i va comptar amb una àmplia participació de la comunitat científica.

La Marató 2015 LES XIFRES Ingressos (en euros) • Donatius: • Aportacions d’empreses col·laboradores: • Interessos bancaris i altres:

8.928.716 540.510 744.120

Total ingressos:

10.213.346

Aplicacions • Finalitats fundacionals:

a) Ajuts a la recerca

93,85%

9.585.718

en diabetis i obesitat

81,86% 8.360.821

b) Activitats de sensibilització i difusió

11,99% 1.224.897

• Despeses d’administració:

6,15%

627.628

Total aplicat:

100%

10.213.346

MÓNMARATÓ 21

Fundació La Marató de TV3 La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va crear el 1996 la Fundació La Marató de TV3 per fomentar la recerca biomèdica d’excel·lència i promoure la sensibilització social sobre les malalties tractades en el programa La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio.

La Fundació té dos òrgans de govern, el Patronat i la Comissió Assessora Científica. El Patronat marca el pla estratègic de la Fundació, aprova els comptes anuals, tria el tema que centra cada edició de La Marató i aprova l’adjudicació de les ajudes als projectes de recerca biomèdica més ben valorats de cada convocatòria, entre d’altres. Per la seva banda, la Comissió Assessora Científica, l’òrgan consultiu i d’assessorament format per representants de les principals institucions cientificomèdiques del país, proposa al Patronat el tema de La Marató, estableix les bases del concurs i els paràmetres d’avaluació dels projectes de recerca i intervé en els criteris d’adjudicació de les ajudes a la investigació.

Patronat Presidenta i vicepresidenta primera: Sra. Núria Llorach i Boladeras Vicepresidenta del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Sr. Bernat Valls i Fuster Director General d’Acció Cívica i Comunitària. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Secretari, no patró: Sr. Ignasi Jaén Viñuales

Vicepresident segon: Sr. Brauli Duart Llinares Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Comissió Assessora Científica

Vocals: Dr. Antoni Andreu Périz Director General de Recerca i Innovació en Salut. Departament de Salut

Dr. Antoni Andreu Périz Director General de Recerca i Innovació en Salut. Departament de Salut

Sr. Saül Gordillo Bernárdez Director de Catalunya Ràdio

Dr. Lluís Blanch Torra Director Científic del Parc Taulí

Dr. Ramon Gomis i de Barberà Director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) Director en funcions de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) Dr. Jaume Kulisevsky Bojarski Director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Rafael de la Torre Fornell Director de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica Dr. Manel Puig Domingo Director científic de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol Dr. Francesc Ramón Subirada Curcó Director General de Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement

Sr. Jaume Peral Juanola Director de Televisió de Catalunya

Dr. Gabriel Capellà Munar Director de Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge

Sr. Armand Querol Gasulla Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Dr. Joan Xavier Comella Carnice Director de la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron

Dr. Francesc Ramón Subirada Curcó Director General de Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement

Dra. Elvira Fernández Giráldez Directora de l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLleida

Assessora científica de la Fundació La Marató de TV3: Dra. Pastora Martínez Samper

MónMarató Desembre 2016. Núm. 28

Tiratge: 69.800 exemplars. Distribució gratuïta.

D.L.: B. 18855-2004

© 2016 Fundació La Marató de TV3 Gaspar Fàbregas, 81. 08950 Esplugues de Llobregat fundaciomaratotv3@ccma.cat www.tv3.cat/marato

Fotografies dels testimonis: Espe Pons

En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, d’oposició, de rectificació i de cancel·lació previstos en la legislació aplicable en matèria de protecció de dades enviant la petició concreta a lopd-difusiomarato@ccma.cat o bé per correu postal a l’adreça Carrer Gaspar Fàbregas, 81, 08950 Esplugues de Llobregat.

Direcció: Lluís Bernabé Coordinació i redacció: Begonya Garcia i Batllori Redacció: Míriam Rodríguez Anguas, Maria Zapater Mata Impressió: Rivadeneyra

Protecció de dades Les seves dades de caràcter personal formen part del fitxer de DIFUSIÓ MARATÓ de titularitat de la Fundació La Marató de TV3, amb la finalitat d’oferir informació sobre els actes propis de la Fundació.

Dr. Ernest Viñolas Bargalló Comitè científic de la Institució d’Investigació en Atenció Primària IDIAP Jordi Gol

Direcció executiva Sr. Lluís Bernabé Valera

Crèdits

22 MÓNMARATÓ

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a: ASM, Dasler, Esteve, Sanitas, Stereo Rent i Viena.

MÓNMARATÓ 23