Issuu on Google+

Juny 2000

Fundació La Marató de TV3 Marató 99: Rècord de recaptació Actes arreu de Catalunya

3


PATRONAT DE LA FUNDACIÓ President: · Sr. Miquel Puig, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Vicepresident primer: · Sr. Lluís Oliva, director de Televisió de Catalunya. Vicepresidenta segona: · Sra. Alícia Granados, Departament de Sanitat i Seguretat Social. Vocals: · El president del Consell d'Administració de la CCRTV (representació rotatòria) · Sr. Oriol Carbó, gerent de Televisió de Catalunya. · Sr. Joan M. Clavaguera, director de Catalunya Ràdio. · Sr. Josep Ll. Cleries, president de l’Institut Català del Voluntariat. · Sr. Manuel Feu, secretari general de la CCRTV. · Sr. David Serrat, director general de Recerca del DURSI. · Sr. Joan Vidal i Gaiolà, president del Centre de Cultura Popular i Tradicional Catalana. · Sr. Josep Ll. Vilaseca, secretari, no patró.

· Sr. Miquel Vilar, director executiu de la Fundació.

COMISSIÓ ASSESSORA · Dra. Alícia Granados, gerent de l’Institut Català de la Salut (coordinadora). · Dr. Manel Josep Barbanoj, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. · Dr. Josep M. Bosch, director científic de l’Institut de Recerca Oncològica. · Dr. Jordi Camí, director de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica de Barcelona. · Dr. Evarist Feliu, director gerent de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. · Dr. Joan R. Malagelada, president de la Fundació per a la Recerca i la Docència de la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron. · Dr. Ramon Pallarés, director científic de la Fundació August Pi i Sunyer.

Any rere any els catalans tenim una cita important amb la televisió. És La Marató de TV3, que recapta fons per destinar-los a la recerca contra malalties, moltes de les quals afecten un nombre considerable de ciutadans i famílies del nostre país. I any rere any creixen les trucades solidàries i la recaptació. Aquest és un dels grans signes de civisme de la nostra gent. Participació, mobilització i solidaritat donen compte d'una societat plenament vertebrada capaç de ser sensible als problemes que pateixen altres persones i capaç d'articular respostes col·lectives eficients davant els problemes socials. I aquest és també un exemple clar que l'acció directa al ciutadà obté respostes positives, ja que La Marató, de fet, comença setmanes abans amb una campanya de promoció en la qual participen desenes de milers de ciutadanes i ciutadans, a títol individual o mitjançant centenars d’entitats, associacions i grups diversos. Avui, quan veiem alguns exemples de programes de televisió que ens presenten situacions personals, fins i tot íntimes, des de l'interès morbós, és molt saludable que a Catalunya –amb serietat, professionalitat i sobretot respecte a les persones afectades– es pugui arribar a mobilitzar la ciutadania, i que es transmeti per mitjà de les ones de la televisió un missatge inequívoc de solidaritat compartida, que ens impulsa a agafar el telèfon i a comprometre'ns personalment en la mesura de les nostres possibilitats, però amb un gest que té el màxim sentit humà i la més gran dimensió social. Per això, convé treballar dia a dia en la construcció d’una societat solidària i justa. I generar permanentment arreu del territori nous espais de solidaritat i compromís. Sortosament, durant l'any en podem viure molts exemples, i són milers els ciutadans que treballen des del voluntariat per construir aquest model de societat. La Marató n'és un bon exemple. Convé no aturar-nos i continuar endavant, per fer possible entre tots i totes una solidaritat que creixi més i més cada dia. n

· Dr. Joan Rodés, president de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica. · Dr. Mateu Serra-Prat,

Josep Lluís Cleries i Gonzàlez director general d'Acció Cívica

responsable de la Unitat de Recerca de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. · Dr. David Serrat, director general de Recerca del DURSI. · Dra. Mireia Espallargues, secretària tècnica de l’Agència d’Avaluació de Recerca i Tecnologia Mèdiques. També en formen part el director executiu de la Fundació i un representant de TVC.

© 2000 Fundació La Marató de TV3 Distribució gratuïta. Fundació La Marató de TV3 Diagonal 477, 11è 08036 Barcelona fundaciomaratotv3@ccrtv.es

www.fundaciomaratotv3.org Aquesta publicació ha estat possible gràcies a l´aportació de Saba Grup Fundació Caixa de Sabadell Fundació Caixa de Tarragona


juny 2000

3

RÈCORD DE RECAPTACIÓ: 766 MILIONS

L

La Marató 99 en xifres Hores de programa: Hores de programa especial de Catalunya Ràdio: Línies telefòniques: Nombre de donacions: Fons aconseguits: Nombre de voluntaris:

14 4 705 87.856 766.645.884 3.500

(3.000 dels quals coordinats per l’Incavol, a més dels de TVC, Catalunya Ràdio i CCRTV)

Visites a la pàgina web: Entrades a Educàlia: Promoció i difusió: > Conferències a escoles i centres cívics: Metges col·laboradors: Assistents: Municipis: > Pancartes: Penjades: Municipis: > Actes diversos: > Material: Vídeo: Insígnies: Banderoles: Opis: Cartells: Fulls informatius: CD

19.538 1.379

1.595 78 110.375 279 322 219 2.490 3.000 5.000 1.380 300 4.500 70.000 6.000

M A R AT Ó 9 9

’edició de La Marató de TV3 de 1999, dedicada als trasplantaments, ha aconseguit batre el rècord de recaptació: 766.645.884 pessetes. El nombre de donacions també ha estat rellevant: 87.856, la majoria amb una trucada el dia del programa, però també per Servicaixa, per transferència, per Internet o mitjançant activitats diverses. Amb tot, queda demostrat que allò més important és la participació ciutadana. Aquesta és una festa que mobilitza milers de voluntaris i d’associacions, en la qual participen directament més de cent mil escolars, centenars de municipis i d’empreses i que palesa la mobilització ciutadana arreu del país amb multitud d’actes. És per tot això que hem d’agrair la participació de tothom, perquè l’èxit de La Marató és l’èxit de tots. n


M A R AT Ó 9 9

4

juny 2000

La credibilitat que genera TV3 amb aquesta fórmula televisiva va quedar, un any més, fora de dubte. El marcador final en va ser el millor exponent.

UNA NOVA FESTA AL CALENDARI a vuitena edició de La Marató de TV3, dedicada als trasplantaments d’òrgans, va ser, un any més, tot un èxit. Si Catalunya ja és generosa en nombre de donació d’òrgans, La Marató va posar de manifest que també ho és a fer avançar la recerca en aquest camp: 763 milions de pessetes per aconseguir que els trasplantaments d’òrgans siguin, definitivament, una teràpia curativa. El rècord de recaptació, però, reflecteix només la part visible d’aquest iceberg de la solidaritat que el passat diumenge 12 de desembre va omplir la programació de TV3. Sota la xifra milionària, hi va haver més de 14 hores de televisió en directe, el treball generós de milers de voluntaris, el suport de desenes d’empreses i institucions, la campanya prèvia de divulgació a escoles i associacions i, per descomptat, la resposta sorprenent i solidària dels espectadors de TV3. La Marató de TV3, amb “l’avantmatx” d’El Suplement de Xavier Solà a Catalunya Ràdio, va començar a les 12 del migdia al plató 1 de TV3. Pere Escobar, Raquel Sans i Xavi Coral van encetar la cursa amb una connexió espectacular amb el passeig de Gràcia de Barcelona: el grup Comediants, amb la col·laboració de l'escriptora Maria Antònia Oliver, trasplantada de cor, va

L

escenificar un desig per al nou mil·lenni dedicat a les persones que viuen amb un òrgan trasplantat. Un any més, doncs, s’havia posat en marxa una combinació d’espectacle, divulgació i emoció que han fet de La Marató de TV3 el programa de l’Estat espanyol que, proporcionalment, genera més solidaritat entre els seus espectadors:

El rècord de recaptació, però, reflecteix només la part visible d’aquest iceberg de solidaritat > El testimoni de les persones que han vist canviar la seva vida gràcies a un trasplantament va presidir tota La Marató. Les seves experiències, complementades amb reportatges divulgatius i les explicacions de metges i investigadors que treballen en el camp dels trasplantaments, van ser el nucli dels arguments per sumar-se a la causa de La Marató. > Les activitats solidàries organitzades arreu del país posen de

manifest cada any que La Marató és més que un programa de televisió: és un esdeveniment social. Les càmeres de TV3 ho van recollir en una llarga sèrie de connexions en directe: amb els partits de futbol i de tennis; amb les diverses festes populars (a la Pobla de Segur, Puigcerdà, Bagà i Sant Cugat del Vallès) que els reporters de La Cosa Nostra, Íngrid i Paco, van resseguir amb el bus de La Marató; amb el concert organitzat pel programa Sputnik al Pavelló Olímpic de Reus i, per descomptat, amb les sales de telèfons (a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i TV3), on centenars de voluntaris i personatges populars recollien les trucades i les donacions dels espectadors. > L'espectacle i l'entreteniment van ser, lògicament, uns dels ingredients principals que van centrar l'atenció al plató de La Marató. Les actuacions desinteressades de primeres figures de la música i l'escena, com ara El Musical Més Petit, Loquillo, Sergio Dalma, la Lloll, Ketama o Ai, Ai, Ai, entre d’altres, van ser amanides, un cop més, amb la batuta del mestre Josep M. Bardagí. > Finalment, la implicació dels treballadors de TV3 amb la seva Marató es va fer palesa novament per mitjà de les col·laboracions de programes


juny 2000

estrella de Televisió de Catalunya, com Malalts de tele, Plats bruts o el Club Super3 que, amb els seus joves presentadors al capdavant, Bibiana i Jordi, van omplir de sorpreses la franja infantil i van substituir durant una estona Antoni Bassas, Ariadna Ferrer i Josep Puigbó. La credibilitat que genera TV3 amb aquesta fórmula televisiva va quedar, un any més, fora de dubte. El marcador final, llegit a l’uníson per Mari Pau Huguet, Ramon Pellicer i Fina Brunet i que hores després va superar de llarg el de totes les edicions anteriors, en va ser el millor exponent. Però no l’únic.

Després de vuit anys consecutius en antena i de la resposta solidària i creixent dels seus espectadors, sembla clar que La Marató de TV3 s’ha consolidat com una festa imprescindible en el calendari del nostre país. n

LA FESTA DE LA MARATÓ Des del seu inici, La Marató de TV3 s'ha caracteritzat per posar en marxa iniciatives singulars que conjuguen els dos pilars bàsics que la fan possible: la solidaritat i la mobilització del poble català. Enguany, l'esdeveniment que va marcar la vuitena edició de La Marató, amb la col·laboració de l'empresa Novartis, va ser la Festa de la Marató: un acte únic que va aplegar, al Palau Blaugrana de Barcelona, més de 4.000 espectadors, la majoria persones a les quals s'ha trasplantat un òrgan, juntament amb els seus familiars i els equips mèdics que fan possible aquestes intervencions. El grup teatral Comediants, amb les notes musicals de La Vella Dixieland i la Lira Ampostina, es van encarregar de conduir la Festa de la Marató i de convertir-la en un acte emotiu, lúdic i molt participatiu. El testimoni de metges que van ser pioners del trasplantament al nostre país, el d’investigadors que amb la descoberta de nous fàrmacs han millorat la qualitat de vida dels pacients i el de persones que “han tornat a néixer” gràcies a aquesta teràpia extrema van generar moments de gran emoció per a tots els participants. Presentada per Xavier Graset i Helena Garcia Melero, la festa va començar a les set de la tarda i va durar prop de dues hores. La Marató de TV3 hi va connectar en directe al voltant de les vuit del vespre i la va transmetre en directe als seus espectadors durant més de mitja hora. n

HISTÒRIES PER NO OBLIDAR Ningú com les persones que han estat trasplantades podien explicar millor als espectadors de TV3 el missatge central de La Marató de 1999. Nens, adolescents, joves, adults i gent gran van fer-nos arribar els sentiments d’angoixa i d’esperança per fer-nos comprendre la importància d’avançar en la millora dels trasplantaments. Recordarem per molts anys la imatge del petit Pablo, de la Leyre, dels nens i nenes de la unitat de diàlisi de la Vall d’Hebron que esperen un nou ronyó, dels joves trasplantats de cor, com la Carme, en Toni o en Moisés... Algunes històries personals, però, ens van commoure de manera especial. Com la de l’Íngrid Gorrea, l’adolescent que l’any 97 ens explicava el sofriment que li produïa la fibrosi quística i l’any 99 ens confessava com n’és, de diferent, viure amb uns pulmons sans mentre Sergio Dalma, el seu cantant preferit, li cantava “Per un minut”. O la de Jesús Carlos Urieta, el monitor d’esquí que amb 35 anys va veure la vida truncada per una malaltia pulmonar i a qui el trasplantament no li va salvar la vida: les seves paraules esperançades abans de l’operació van ser un testament de dignitat i alhora d’estímul perquè la medicina continuï avançant. O la de Pere Grau, o la de Sandra Gallego, o la de Larry Hagman-JR, o la de... n

M A R AT Ó 9 9

Hi va haver més de 14 hores de televisió en directe, el treball generós de milers de voluntaris, el suport de desenes d’empreses i institucions, la campanya prèvia de divulgació a escoles i associacions i, per descomptat, la resposta solidària dels espectadors de TV3.

5


M A R AT Ó 9 9

6

juny 2000

PARTICIPACIÓ D’ESCOLES, AJUNTAMENTS I TEATRES a mobilització social arreu del país és l’èxit de La Marató. És per aquest motiu que tant des de la Fundació com des del programa televisiu es promouen un gran nombre d’activitats per tal de divulgar el tema de cada edició i de fomentar la participació. En aquest sentit, les 1.728 conferències impartides per 78 metges en centres escolars i en centres cívics representen una de les més grans accions de sensibilització que es duen a terme. I fruit d’aquesta acció ha estat el concurs “Pinta La Marató”. Aquest concurs s’ha dedicat a murals que tractessin els trasplantaments d’òrgans i hi podien participar els centres docents que van organitzar conferències dins de la campanya de promoció. La primera edició la va guanyar el mural realitzat pels alumnes del tercer curs d’ESO “A” de l’IES Salvador Vilaseca, de Reus. El jurat (format pels artistes Xavier Mariscal i Joan Pere Viladecans; per Josep Lluís Cleries, director general d’Acció Cívica; per Carme Basté, directora del programa La Marató de TV3, i per Miquel Vilar, director de la Fundació La Marató de TV3) va destacar que havia captat bé, amb sensibilitat i amb un traç molt emotiu els trasplantaments. El mural, que té el lema “Siguem solidaris”, representa

L

diferents òrgans, als quals se’ls ha donat representació antropomòrfica. Van quedar finalistes el 2n curs de batxillerat artístic de l’IES Pompeu Fabra, de Martorell; el 2n de batxillerat del col·legi Bon Salvador, de Sant Feliu de Llobregat, i el 4t d’ESO del col·legi Santa Teresa de Lisieux, de Barcelona. D’altra banda, Educàlia, la Comunitat Educativa Virtual de Catalunya formada pels nens i les nenes de 3 a 12 anys, pels seus pares i pels mestres, va ser una novetat important: des de la seva pàgina web es va muntar una cadena solidària virtual. També va ser una col·laboració important la que hi va haver amb Euroconcert, entitat que va realitzar el doble CD Música i músics amb La Marató de TV3.

SUPORT D’AJUNTAMENTS I DE LA GENT DEL TEATRE Per primera vegada, en la passada edició van ser cridats a participar de forma expressa, activa i ben visible els 946 ajuntaments de casa nostra. A tots ells se’ls va demanar que cadascun pengés al respectiu municipi alguna pancarta en la qual es demanava el suport a La Marató de TV3: se’n van penjar 290, repartides en 219 municipis d’arreu de Catalunya. Totes amb el mateix missatge, han estat la mostra

El concurs “Pinta La Marató” s’ha dedicat a murals que tractessin els trasplantaments d’��rgans i hi podien participar els centres docents que van organitzar conferències dins de la campanya de promoció. visual de la identificació de tot un país amb aquesta iniciativa solidària. D’altra banda, el món del teatre i de l’espectacle sempre ha estat molt generós i participatiu amb La Marató. Les seves ganes d’ésser-hi i el seu suport, engrescador. La nit del dissabte 11 de desembre abans de la representació i a escasses hores que els telèfons comencessin a sonar, en molts teatres catalans es va llegir un manifest de suport de la gent del teatre a La Marató de TV3. Alhora que una crida, aquest va ser un gest que palesa, una vegada més, la solidaritat que envolta el món dels escenaris. Hi van participar les companyies de Charo López, Gila, El Tricicle, l’Estudi Mariscal i Annexa, la Companyia Focus i Rock & Pop i els teatres Nacional de Catalunya, Lliure, Institut del Teatre, Victòria, Poliorama i Principal, de Barcelona; Teatre–Conservatori (Associació Cultural El Galliner), de Manresa; Bartrina, de Reus; Monumental, de Mataró; Atlàntida, de Vic, i Principal, de Vilanova i la Geltrú. n


PA RT I C I PA C I Ó A C ATA L U N YA juny 2000

Actes i festes arreu de Catalunya AGRAMUNT (Urgell) L’Associació Juvenil Penya Cloro, la colla Estol i Creu Roja Joventut van organitzar diverses activitats: una cantada, amb la coral d’Agramunt; actuació del grup infantil Olla Barrejada i exhibició sardanista a càrrec de la colla Estol i les cobles del poble. A la tarda, ballada de sardanes a càrrec de la colla Espígol i xocolatada popular. Alhora, els veïns introduïen els donatius en una urna i posaven un òrgan dels actualment trasplantables –però de cartró– en un ninot, tot representant que es podien “salvar” vides. S’hi van recollir 249.192 pessetes. ALCARRÀS (Segrià) El pavelló va ser l’escenari de les competicions esportives organitzades pel Patronat Municipal d’Esports i per l’Escola de Promoció d’Handbol, l’Escola de Futbol Baix Segrià i l’Escola de Promoció del municipi. També van participar-hi les entitats Som i Serem; Bao Bap Teatre, que va representar l’espectacle Vida; l’Associació de Mestresses de Casa; l’Agrupament Escolta Lo Motit, i la coral L’Alzina, que va oferir un concert. ALCOLETGE (Segrià) L’Associació de Dones va organitzar un festival al Pavelló Ramon Pascual. Hi va col·laborar tot el poble: els comerços, donant obsequis per a una rifa; les mestresses de casa, fent les tradicionals orelletes, que es van vendre durant la setmana, i el jovent va fer-hi diverses actuacions. Hi va haver exhibicions de patinatge, a càrrec del Club Llista Blava; de balls de saló, i l’espectacle Escala-en-Hifi. L’AMETLLA DE MAR (Baix Ebre) Una cinquantena de nens i nenes, tots d’edats inferiors a tres anys, de la llar d’infants Xerinola, van interpretar el pessebre vivent al poliesportiu municipal. Els pares i mares van treballar durant mesos amb cartró, paper, sacs, fustes, etc. per fer-ne el muntatge, que reproduïa diferents ambients: el naixement, els pastorets, un mercat àrab i un tancat on els més petits anaven disfressats d’animals. Durant els dies que es va fer la representació, s’hi van recollir 100.440 pessetes. ASCÓ (Ribera d’Ebre) L’Associació de Dones de la Torre de l’Espanyol va organitzar una degustació de pastissos elaborats per les mateixes sòcies de l’entitat. Amb la venda d’aquests pastissos i els donatius que s’anaven dipositant en una guardiola, s’hi van recollir 106.600 pessetes. BELLPUIG (Urgell) Les més de seixanta entitats cíviques, socials, culturals i esportives del poble van encapçalar una gran cercavila des de la plaça de Sant Roc fins al poliesportiu, acompanyats del grup d’animació. Allà es va fer un acte en dues parts: la primera, per a la mainada, i la segona, destinada a totes

7


PA RT I C I PA C I Ó A C ATA L U N YA 8

juny 2000

les edats, va constar d’una sessió de ball. Tant la cercavila com la festa van ser presidides per una guardiola gegant, on es dipositaven les aportacions voluntàries. S’hi van recollir 150.000 pessetes. BERGA (Berguedà) L’Associació de Veïns Quatre Barris va organitzar activitats que van tenir lloc en el decurs de diverses setmanes. Així, el 12 d’octubre es va fer un recital de cançó i òpera al Teatre Municipal en el qual van participar la soprano Montserrat Bella, el baix baríton Rafael Montaner i el pianista Marcel Escarré. El 21 de novembre van fer una passejada matinal per les capelletes dels Quatre Barris, en un itinerari de 35 punts. I el 12 de desembre es va fer un dinar de germanor. En total s’hi van recollir 570.000 pessetes. FORNELLS DE LA SELVA (Gironès) L’AMPA de l’Escola Forn d’Anells va muntar una tarda de dissabte plena d’activitats per a tot el poble. Hi va haver cançons a càrrec de la coral Sol Ixent, cançons amb flauta travessera i piano; el grup de teatre i joc dramàtic van interpretar una obra, i també hi va haver una subhasta d’objectes donats per la gent. A més, es van fer curses d’escalèxtric, trenes de colors a nens i nenes, lectura de la mà i tirada de cartes, massatges, tallers de maquillatge i, a la botigueta, venda de manualitats donades per diverses persones. S’hi van recaptar 346.295 pessetes. LA CELLERA DE TER (Selva) Carme Garangou viu des de fa tres anys gràcies a un trasplantament hepàtic. Amb motiu de La Marató va recórrer el municipi penjant pancartes que reclamaven solidaritat i repartint guardioles a diverses botigues. En cinc dies va recaptar 430.000 pessetes.

Les activitats de suport que es duen a terme s’estenen d’una punta a l’altra del país. Per això l’èxit de La Marató és l’èxit de tothom. Aquests són alguns pobles i ciutats que van fer actes i dels quals hem tingut coneixement a la Fundació. · Arbeca (Garrigues) Associació de dones L’Olivera: conferència amb la presència d’una receptora d’òrgans, que va explicar la seva experiència. · L’Arboç (Baix Penedès) Col·legi Residència l’Arboç i Consell Esportiu del Baix Penedès: els 180 esportistes participants al Cros Escolar Comarcal, els pares i el públic en general van lluir una insígnia solidària.

· Barbens (Pla d’Urgell) Festival al pavelló polisportiu: la Coral Santa Maria va oferir un recital; una orquestra, una sessió de ball i l’Ajuntament, un aperitiu.

· Barcelona (Barcelonès) Associació de Malalts de Ronyó: passi de la pel·lícula Extreme al cinema IMAX, al Port Vell.

· Caldes de Malavella (Selva) Club de Futbol Sala femení: una sessió de ball.

· Camprodon (Ripollès) Associació de Dones: sopar obert a tots els veïns de la població.

· Cardedeu (Vallès Oriental) Associació de Veïns del Centre de la Vila: V Fira de Nadal.

· Corbins (Segrià)

LA GRANJA D’ESCARP (Segrià) La Junta de Santa Àgata i l’Ajuntament van organitzar un esmorzar popular a la plaça Major i un festival a la sala de ball. Hi van participar grans i petits: cantant, ballant, recitant poesies i, els més agosarats, recreant la pel·lícula Full Monty. LA LLAGOSTA (Vallès Oriental) Els alumnes de l’escola de dibuix i pintura de l’Espai Creatiu (taller i expressió plàstica) van exposar les seves obres en comerços de la població. Es van vendre números per participar en un sorteig d'aquestes obres i els diners recaptats es van donar, el mateix dia de La Marató, trucant-hi per telèfon.

Ajuntament: recollida de donatius. · Flix (Ribera d’Ebre) Orfeó de Flix: concert al Casal Musical Joan Baptista Sabaté i Sábat.

· L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) Grup de Joves i Grup Sardanista Tot Bellvitge: exposició de fotografia i concurs de poesia. · Marçà (Priorat) Associació de dones La Miloquera: xocolatada popular.


PA RT I C I PA C I Ó A C ATA L U N YA juny 2000

· El Masnou (Maresme) Grup Aficionat de Teatre: dues representacions de l’obra Torna-la a tocar, Sam.

· Palafrugell (Baix Empordà) Club de Futbol Palafrugell: l’equip femení de futbol va organitzar un partit.

· Pineda de Mar (Maresme) Joventuts Socialistes: partit de futbol sala.

· El Pla de Santa Maria (Alt Camp) Amics del Ball: ball popular.

LLARDECANS (Segrià) L’associació de dones L’Espiga és l’encarregada de mobilitzar tot el poble. La vigília de La Marató, a més de fer “bingos” casolans als bars, l’equip Rajolí d’Or va organitzar un partit de futbol sala. El mateix dia, activitats de sol a sol: cercavila amb els gegants i grallers per tots els carrers del municipi i cada casa fa un donatiu. A continuació, a la plaça de l’Arbre, els “encants”. Es tracta de subhastar allò que han aportat els veïns. A la tarda, el grup de jubilats La Unió, de Bovera, tots actors entre 70 i 85 anys, van representar l’obra Genis canviats. Els 600 habitants van aportar, en total, 600.100 pessetes.

· Platja d’Aro (Baix Empordà) Club de Bàdminton: torneig de bàdminton.

· Ponts (Noguera) Associació de dones Domisa: desfilada de moda.

· El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) Casa de Sevilla: festival amb l’actuació de diverses entitats culturals andaluses.

· Ribes de Fresser (Ripollès) Associació de dones: castanyada popular.

· Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Escola Montagut: metres de solidaritat. Els alumnes hi aportaven monedes dels seus propis estalvis.

· Vilanova de Meià (Noguera) Associació de dones La Coma de Meià, en col·laboració amb l’Ajuntament: sopar popular.

· Vinebre (Ribera d’Ebre)

LLEIDA (Segrià) Els clubs esportius Associació Lleidatana d’Handbol, Caprabo Lleida, Plus Lleida, Sícoris Club i UE Lleida van acordar recollir 100 pessetes per cada assistent al partit de lliga més proper a la celebració de La Marató. Cadascun dels cinc clubs representa una especialitat esportiva. Aquesta iniciativa serà anual i el lliurament del xec corresponent el faran de manera rotatòria. En total, van recollir 662.100 pessetes. MAÇANET DE LA SELVA (Selva) L’Ajuntament i la vintena d’entitats cíviques, culturals i esportives del municipi van convocar els veïns a un sopar per al qual es van vendre més de 750 tiquets. S’hi van recollir 840.000 pessetes. Aquesta mobilització va ser possible gràcies a l’esforç i la tenacitat de Carme Barceló, acabada de ser trasplantada de cor. OLOT (Garrotxa) L’Associació d’Alumnes de l’Escola Pia d’Olot va organitzar la “Cocada per a La Marató”. Va consistir a vendre talls de coques a 100 pessetes. Eren elaborades pels alumnes, amb algun ajut dels pares: els d’educació infantil van portar-les fetes de casa, els pares feien una aportació voluntària en una bústia, i a l’hora d’esmorzar van ser repartides entre els més petits. Els de primària, secundària i batxillerat també les van portar fetes de casa, però van anar a l’escola sense esmorzar. Així, tothom va poder comprar el seu “tall de coca solidari”. S’hi van recollir 175.000 pessetes.

Ajuntament: berenar popular.

En moltes d’aquestes activitats es recollien diners que després han engruixit la quantitat recaptada, bé ingressant-los al compte corrent de la Fundació La Marató de TV3 o bé donant-los mitjançant una trucada, el dia de La Marató.

EL PALAU D’ANGLESOLA (Pla d’Urgell) L’Agrupament Escolta Lo Merlet va organitzar una tarda d’animació infantil amb una petita fira de Santa Llúcia. Hi havia articles nadalencs d’ornamentació, artesania i objectes de “comerç just”. També s’hi va fer un berenar popular per recollir fons. S’hi van recaptar 123.700 pessetes. PORQUERES (Pla de l’Estany) L’Ajuntament va dur a terme una iniciativa engrescadora: omplir de bombetes l’arbre centenari que hi ha als jardins del Consistori i anar-les encenent a mesura que els veïns anessin fent aportacions. S’hi van recollir 86.810 pessetes.

9


PA RT I C I PA C I Ó A C ATA L U N YA 10

juny 2000

PRATS DE LLUÇANÈS (Osona) El grup Fem-hi Més, format per antigues alumnes del col·legi de les Germanes Dominiques i organitzador de l’espectacle Cançons d’una vida, va decidir repetirlo el dia de Sant Esteve perquè la Sala Polivalent havia quedat plena de gom a gom el 28 de novembre. Prop de cinquanta persones del poble i la rodalia i de totes les edats van escenificar una trentena de cançons. Es tractava de recordar els èxits musicals del segle alhora que es feia un recorregut pels fets històrics més importants de la població. S’hi van ingressar 700.000 pessetes. SABADELL (Vallès Occidental) L’Associació de Comerciants del Carrer Advocat Cirera i de la Plaça del Gas van muntar una gran festa tot el dia 12 de desembre. Va posar plafons informatius i taules amb guardioles per tot el recorregut, que també va viure diverses actuacions musicals i la presència dels Gegants i Colla de Diables de Sabadell. A la plaça es va muntar el Joc de l’Òrgan Vital: diverses caselles a les quals es donava un valor. El participant, en arribar al final, havia de dipositar en una guardiola l’import aconseguit. S’hi van recollir 105.000 pessetes. SANT BOI DE LLOBREGAT (Baix Llobregat) Els delegats del col·legi Fundació Llor van organitzar la campanya “Cinc duros de solidaritat”. Es tractava de recollir diners en monedes de cinc duros i donar-los una destinació solidària. Aquesta recollida es va fer de manera directa, a partir de les aportacions voluntàries de les famílies del col·legi o mitjançant la venda de productes donats pels comerços de la comarca. S’hi van recollir 528.000 pessetes, de les quals 100.000 van ser per a La Marató de TV3 i la resta es van destinar a altres causes o entitats solidàries. SANT QUIRZE DE BESORA (Osona) La comissió d’entitats del poble, creada per a l’ocasió amb els auspicis de l’Ajuntament, va organitzar una peculiar recollida de diners amb l’eslògan “El nostre efecte 2000”: com que s’era a punt d’entrar-hi i aquest és també el nombre d’habitants del municipi, es tractava de fer un escut gegant de la població amb 2.000 monedes de 100 pessetes. Uns petards anaven indicant cada vegada que s’assolia una determinada xifra. La quantitat recaptada va superar les expectatives: 507.507 pessetes.


PA RT I C I PA C I Ó A C ATA L U N YA juny 2000

SÚRIA (Bages) La residència d’avis Bell Repòs va celebrar un festival el mateix dia 12 de desembre amb la participació d’entitats locals i de fora de la població. S’hi van alternar esquetxos, actuacions musicals i ball. S’hi van recollir 225.000 pessetes. TARRAGONA (Tarragonès) Al Pavelló Sant Jordi, el Club Bàsquet Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili, amb el patrocini d’Òptica Fullana, van organitzar una sessió de llançament de tirs lliures. Es tractava d’encistellar-ne el màxim possible en un temps determinat. Hi van participar 150 persones, que van fer 9.746 tirs, 5.302 encistellats. Tot jugant s’hi van recaptar 70.200 pessetes. TORROELLA DE MONTGRÍ (Baix Empordà) El grup de joves Les Mosques van dedicar el cap de setmana de l’11 i el 12 de desembre a fer de venedors ambulants: es tractava de vendre les coques casolanes que havien fet a casa cadascun. Van recollir-hi 75.000 pessetes.

Cap de nosaltres, trasplantats, podrem oblidar mai ni un dels instants de la manifestació de sensibilitats, idees, testimonis, solidaritat i festa que va ser La Marató 99. És per això que les persones amb un òrgan trasplantat no tenim prou paraules per agrair una vegada més tanta generositat i bon cor com el que han tornat a demostrar, d’una banda, els professionals de La Marató tot organitzant aquesta diada i, de l’altra, els ciutadans de Catalunya tot responent a les innombrables crides fetes des de tots els estaments a participar-hi. A tots, una vegada més, gràcies i per molts anys, en vida seva. Pau Soler Associació de Malalts de Ronyó (ADER)

VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT (Baix Camp) Les entitats del poble van dedicar la tarda i vespre del dissabte a un seguit d’activitats musicals i diversos tallers per a la mainada. Les primeres hores van ser per a la canalla: projecció d’una pel·lícula i tallers de pintura, manualitats i maquillatge. Tot seguit, actuacions musicals: Coral d’Alumnes del CEIP Mestral, Escola Municipal de Música, Escola de Dansa Montserrat Sotero, grup d’havaneres Vent Fort, cor rociero Hierba Buena i diversos grups de rock. El Grup de Dones va elaborar diversos productes artesanals i la col·laboració de botiguers va permetre crear una “macrocistella” de Nadal que es va rifar durant l’acte. L’import total que s’hi va recaptar va ser de 404.000 pessetes. EL VENDRELL (Baix Penedès) Els esportistes amb un òrgan trasplantat de Catalunya, organitzats al voltant del Trasplantament Esport Club Catalunya, van organitzar un torneig de golf al Centre de Golf el Vendrell. A més dels consellers de Sanitat i de la Presidència, Srs. Eduard Rius i Xavier Trias, respectivament, i del president del Govern Balear, Sr. Francesc Antich, hi van participar representants dels mitjans de comunicació, metges, familiars, trasplantats, gent de l’espectacle i jugadors del Barça. I també va assistir-hi l’actor Larry Hagman (el JR de la sèrie Dallas), trasplantat de fetge fa uns anys, que va venir des dels Estats Units per donar suport a la iniciativa. n

11


12

juny 2000

Al Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili

ENTITATS I EMPRESES COL·LABORADORES

A C T I V I TAT S

La Marató de TV3 s’ha convertit en una eina de mobilització social que depassa l’àmbit televisiu. El suport de moltes entitats i empreses ho avalen, però volem destacar-ne:

LLIURAMENT D’AJUTS 1998

> Direcció General d’Acció Cívica del Departament de Benestar Social, que coordina la campanya de promoció social. > Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), que coordina i organitza els voluntaris. > Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, que aporta la xarxa d’enllaços. > Bassat Ogilvy & Mather, que idea la campanya de promoció social i en dissenya la imatge. > Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, que aporta el sistema informàtic i el seu personal per a la gestió de les donacions. > PricewaterhouseCoopers, que audita les donacions i la Fundació. > Telefònica, que cedeix i instal·la les 705 línies telefòniques necessàries per rebre donacions. > El Palau Sant Jordi de Barcelona, la Fira de Girona, la Universitat de Lleida i el Port de Tarragona, que cedeixen les seves instal·lacions. > Les entitats i empreses Eriasa, FIATC, Fujisawa, Fundació Agrupació Mútua, Novartis i Productos Roche SA, que van fer-hi aportacions econòmiques, sense oblidar les gairebé dues-centes cinquanta empreses més, d’arreu del país, que van fer-hi aportacions en espècie a les diferents seus.

l Paranimf de la Universitat Rovira i Virgili va ser l’escenari de l’acte de lliurament dels ajuts corresponents a l’edició de 1998, dedicada a la diabetis i altres malalties metabòliques. Els titulars dels 37 projectes de recerca

ser presidit pel rector de la URV, Sr. Lluís Arola; el Sr. Jordi Vilajoana, president del Patronat de la Fundació; la Sra. Alícia Granados, directora de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, en representació del conseller de Sanitat

La Fundació té una ferma voluntat de descentralització.

Els ajuts s’han adjudicat a 27 equips de recerca.

guanyadors, dels 126 presentats, hi van rebre el diploma acreditatiu. La Fundació va voler exemplificar, amb la celebració d’aquest acte acadèmic a Tarragona, el 24 de novembre passat, la seva ferma voluntat de descentralització de La Marató de TV3, per a la qual cosa va comptar amb la col·laboració de la URV. El professor Joan Rodés hi va pronunciar la conferència “La recerca biomèdica a Catalunya”. L’acte va

i Seguretat Social; el Sr. David Serrat, director general de Recerca, en representació del Comissionat per a Universitats i Recerca, i el Sr. Miquel Vilar, director de la Fundació. El públic assistent estava format, majoritàriament, per investigadors i membres d’associacions de malalts. En total s’han adjudicat 551.316.084 pessetes a equips de recerca que pertanyen a 27 centres clínics, hospitalaris o universitaris. n

E


juny 2000

13

TRASPLANTAMENTS: 133 PROJECTES PRESENTATS A l’edició de 1999, dedicada a la recerca sobre trasplantaments, es van presentar 133 projectes. D’aquests, 115 són unitaris i 18 coordinats entre diversos centres. En total hi són presents 30

centres clínics, hospitalaris i universitaris. El dia 18 de febrer es van fer públiques les bases del concurs. Aquell dia s’obria el termini de presentació de projectes, que es va acabar el dia 2

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Universitat de Barcelona Hospital Vall d’Hebron Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge Institut de Recerca Oncològica Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Duran i Reynals Universitat Pompeu Fabra Institut Municipal d'Assistència Sanitària Universitat Autònoma de Barcelona Consorci Hospitalari del Parc Taulí Centre Superior d'Investigacions Científiques Fundació Puigvert Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Institut d'Estudis Catalans Universitat de Lleida Universitat Rovira i Virgili Centro Superior de Investigaciones Científicas. Madrid École Normale Supérieure de Lió Fundació CETIR Hospital Arnau de Vilanova Hospital La Fe. València Hospital Universitari Doctor Josep Trueta Institut Karolinska. Estocolm Universidad de Navarra Universidad Politécnica de Madrid Universitat Miguel Hernández. Alacant Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Ramon Llull University of Pennsylvania Total projectes unitaris

Projectes unitaris

Projectes coordinats

Subprojectes*

38 17 14 10 9 5 4 4 3 3 2 1 1 1 1 1 1

2 2 3 2 1 1

2 3 2 1 2

1 1

1 6

2

1

2 1

1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 2 3 1 1

115

Total projectes coordinats

18

Total projectes presentats

133

*Aquests projectes formen part de projectes coordinats presentats per altres centres.

El Patronat de la Fundació va acordar que l’edició de l’any 2000 de La Marató de TV3 sigui dedicada als trastorns mentals severs i que La Marató de l’any 2001 es dediqui a la sida i les malalties que hi tenen relació.

PROJECTES

Centres presentats

d’abril. La documentació presentada ha estat tramesa a l’Agencia de Evaluación y Prospectiva (ANEP), organisme encarregat de l’avaluació i que actualment està en el procés d’estudi.


14

juny 2000

Inversió en R+D (% PIB) OCDE, 1996

3 2 1 0

Espanya

UE

EUA

Japó

Catalunya: recerca biomèdica Rodés et al, Institut d’Estudis Catalans, 1997

RECERCA

Joan Rodés Director de Recerca, Hospital Clínic Director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

CSIC Universitats Hospitals

LA RECERCA BIOMÈDICA A CATALUNYA l nivell de salut dels catalans ha progressat molt durant el segle XX. Una reducció de la mortalitat infantil i una prolongació de l’esperança de vida, conjuntament amb la davallada de la taxa de natalitat, han condicionat un notable envelliment de la població. Aquest serà un dels principals problemes per al sistema sanitari català el segle XXI. Altres problemes bàsics seran la limitació pressupostària i l’aparició constant de noves tecnologies sanitàries. Perquè el desenvolupament sanitari assolit sigui sostenible, és totalment imprescindible estimular la participació i la implicació dels ciutadans en la salut individual i col·lectiva, promoure la incorporació d’hàbits i estils de vida saludables en la població, i incorporar la perspectiva del pacient en el procés assistencial. La millora de la salut és, doncs, una responsabilitat individual i de tota la societat catalana. Els països desenvolupats inverteixen recursos de recerca en l’àmbit de les ciències de la salut per respondre de manera eficient a l’aparició de noves malalties, a l’elevada incidència de les malalties cròniques i a l’increment dels problemes de salut associats al major envelliment de la població.

E

La recerca en ciències de la salut inclou un ampli ventall de línies d’actuació, que van des de la recerca fonamental o bàsica fins a la recerca clínica o aplicada, actuacions que es

S’ha de promoure la col·laboració dels sectors públic i privat per aconseguir la màxima eficiència del sistema de recerca. La fórmula bàsica de finançament actual de la recerca en biomedicina a Catalunya s’ha de mantenir i revisar a l'alça.

duen a terme des del nivell molecular, orgànic i dels diferents sistemes, fins a l’estudi epidemiològic o l’estudi del rendiment tècnic i econòmic dels mateixos serveis de salut. Cal evolucionar cap a una organització de la recerca en ciències de la

salut de caràcter multidisicplinari i interdisciplinari, i superar les tradicionals divisions i fragmentacions entre les diverses disciplines biomèdiques. Un dels indicadors dels resultats de la recerca són les publicacions científiques. La producció científica de Catalunya ha tingut un creixement espectacular els darrers deu anys. Comparant el període 1986-89 amb el de 1990-93, el creixement de la producció d’originals de recerca indexats al Science Citation Index, a Catalunya ha estat del 80 %. Catalunya és una de les comunitats autònomes més productives de tot l’Estat (hi aporta un 27 % del total), després de la Comunitat de Madrid (que hi aporta el 32 %). Una particularitat de la recerca en ciències de la salut que es produeix a Catalunya és el protagonisme que té la recerca procedent del sector assistencial sanitari. Això explica que, proporcionalment i comparativament amb la resta de l’Estat, el desenvolupament de la recerca bàsica a Catalunya sigui encara inferior al que hi té la recerca aplicada. La gran majoria de la recerca en ciències de la salut es du a terme als hospitals i universitats catalanes (73 % de la producció científica). Els departaments universitaris no clínics són responsables del 17 % de la producció científica en


juny 2000

Espanya: investigadors (per 10.000 treballadors actius) Instituto Nacional de Estadística, 1998

100 80 60 40 20 0

1985

1991

UE

Catalunya és protagonista en l’àrea de recerca de la salut Estimació de la despesa pública en R+D a Catalunya (en milions de ptes.) Pla de recerca

Universitats

Departaments

Govern central Generalitat de Catalunya, II Pla de recerca 1997-2000)

25000 20000 15000 10000 5000 0

1997

1998

Tecnologia Mèdica (AATM), actualment reorganitzada com a Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. La fórmula bàsica de finançament actual de la recerca en biomedicina a Catalunya s’ha de mantenir i revisar a l'alça. Catalunya rep una important quantitat de diners per finançar projectes de recerca en ciències de la salut i per a infraestructura de recerca procedents de fons estatals. Catalunya retorna beneficis, mesurats per la producció científica, en millor proporció que la resta de l’Estat espanyol, després de considerar la inversió feta per les agències estatals en recerca en ciències de la salut. Catalunya ha de continuar participant molt activament en la distribució dels fons de recerca

1999

2000

estatals i europeus, i demostrar continuadament la qualitat de la seva recerca i la millor rendibilitat de les inversions fetes. Al mateix temps, s'ha d'intentar anar augmentant la dotació en recerca per biomedicina finançada amb fons propis de Catalunya. Aquest fet és especialment important pel que fa referència al capítol de contractació de personal investigador, que és encara molt deficitari i el principal problema per a molts grups de recerca, que ja disposen d'una bona infraestructura de recerca, però no poden contractar personal investigador de qualitat, tant per la curta durada dels contractes, com per un import en general baix i poc atractiu. És també molt important considerar la possibilitat de poder contractar personal tècnic (llicenciats tècnics superiors) de suport a la recerca. Arribar a –i consolidar– un bon nivell de qualitat i competitivitat en recerca en ciències de la salut exigeix una decisió política, la voluntat clara del govern de Catalunya, i la dotació de fons suficients. La creació de la nova Conselleria d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació dóna ja una primera idea de la importància que el Govern de Catalunya atorga a aquesta àrea de coneixements. El protagonisme que té Catalunya en la recerca en ciències de la salut és una realitat que cal protegir, consolidar i enfortir, ja que, entre altres coses, és un dels fonaments de la qualitat i el prestigi que caracteritza l’atenció sanitària a Catalunya. n

RECERCA

ciències de la salut, i altres institucions (CSIC, Departament de Sanitat), del 9 % restant. A Catalunya cal considerar l’existència cada cop més freqüent de fons de recerca importants procedents del sector privat o del sector de les comunicacions (del qual és un bon exemple La Marató de TV3). Cal definir un marc en el qual s’acordi, amb totes les institucions privades amb voluntat de patronatge, quines són les àrees prioritàries de recerca, i on és més urgent disposar de finançament específic. S’hauria de donar suport i consolidar aquells equips i àrees de recerca en ciències de la salut a Catalunya que són altament competitius a nivell internacional, i aprofundir en el desenvolupament de xarxes temàtiques de recerca en ciències de la salut i també d’unitats monogràfiques de recerca d’alta qualitat, i establir igualment un sistema objectiu per avaluar-ne periòdicament els resultats i la producció científica, sense oblidar la necessitat de confrontar la magnitud del finançament i els resultats obtinguts. S’ha d’integrar, en la pràctica clínica quotidiana, la recerca i l’avaluació de serveis, mitjançant la incentivació de la ràpida transferència de coneixements obtinguts cap a la pràctica clínica i cap a la prevenció i la promoció de la salut, com també fomentant que l’atenció sanitària es basi, cada cop més, en l’evidència científica. S’ha de promoure la col·laboració dels sectors públic i privat per aconseguir la màxima eficiència del sistema de recerca. S’ha de donar suport a convocatòries públiques per establir contractes de recerca que responguin a qüestions específiques plantejades pel Departament de Sanitat, com l’experiència iniciada el 1996 per l’Agència d’Avaluació de

15



Món Marató 3