Tríptic V Sopar Medieval Monestir de les Avellanes

Direcció històrica: Montserrat Coberó (Global Desenvolupament)

Direcció gastronòmica Xef Bobby Cabral (Restaurant El Claustre) Manel Farré (Forn Farré de Sucs)

Preparació i servei: Equip del Restaurant El Claustre (Monestir de les Avellanes)

Més informació

“Més enllà de l’alquímia” a càrrec Dra. Àngels Leiva (Universitat de Vic) (espectacle visual)

Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes Tel. 973 43 80 06 amicsmonestir@maristes.cat www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia

Grup Quartana+

Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes Història de l’Església i la religiositat

V SOPAR MEDIEVAL

V CONCERT NOCTURN IV CICLE DE CONCERTS “Música & Patrimoni” Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) (22:00 h. aprox.)

VII

DL L. 673-2016- Disseny portada: Karen Stöber & Dani Leiva

Organitza

Tradició i innovació als fogons monacals

Col·labora

27 de juny de 2016 (20:30 h) Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer)

Tradició i innovació als fogons monacals Com en cada edició, l’experiència gastronòmica que s’ofereix en aquest sopar condensa en una activitat multisensorial (gust, olfacte i vista), els conceptes analitzats en l’edició de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, enguany centrades en la “Cultura i coneixement en els monestirs medievals”.

El menú dissenyat és un compendi de receptes històriques que ens demostren com els progressos en el coneixement científic es reflecteixen també en la dieta a través de la incorporació d’innovacions en l’art culinari. Un procés que ha continuat ben viu fins als nostres dies.

A l’edat mitjana i durant els segles moderns els monestirs tenien un paper protagonista en la generació i transmissió del coneixement, fenomen que també es reflectia en els àpats monacals. En queda constància en l’abundant literatura gastronòmica emanada de plomes monàstiques, dedicada a millorar la salut i l’economia dels ciutadans.

Innovacions científiques com el domini dels processos de fermentació, el destil·lat alcohòlic o l’arribada de nous productes alimentaris accedeixen a les cuines gràcies a la millora de la navegació, als processos de conservació i als canvis en els corrents comercials. Aquestes novetats transformen els costums alimentaris de la Catalunya medieval que s’endinsa en els segles XVI, XVII i XVIII, i en la qual s’hi incorporen innovacions, prèvies a l’allau de transformacions que suposarà l’assimilació dels nous productes procedents del continent americà.

El sopar d’enguany manté l’estructura bàsica d’un banquet medieval amb plats procedents de l’alta edat mitjana i fins als inicis del segle XVIII. El nostre objectiu és experimentar a través del nostre paladar com s’incorporen a la gastronomia catalana nous procediments i productes que modifiquen les nostres tradicions culturals i culinàries d’arrel medieval.

Montserrat Coberó Directora històrica del sopar medieval

MENÚ

MENÚ

ENTRANTS

POSTRES

Fruita de temporada

De Flaons

Com era habitual en els àpats medievals, iniciem aquest sopar posant a l’abast dels comensals les fruites de temporada. Aquesta tradició medieval perviurà fins al segle XVIII.

Els flaons són una preparació d’origen medieval que va contribuir al gran prestigi de la cuina medieval catalana i que continua elaborant-se amb petites variants a diversos territoris vinculats històricament amb Catalunya. Ramon Llull els esmenta dient que les mares donaven flaons als seus fills per portar quan anaven a l’escola.

Aygua de llimona Complementem l’entrant amb una innovació postmedieval. Es tracta d’una beguda refrescant esmentada en els receptaris catalans del segle XVIII. Se solia refrescar amb gel elaborat als pous de gel o geleres artificials.

PRIMER PLAT

Peras rellenas Emprar les fruites dolces per acompanyar les carns guisades era freqüent a les taules dels monarques catalans baixmedievals. Aquesta recepta continua aquesta tradició afegint-li complexitat en convertir la fruita en recipient de la carn condimentada.

SEGON PLAT

Bacallà amb panses i pinyons a l’aroma de pell de taronja acompanyat d’Ordiat El bacallà és un peix del nord de l’Atlàntic. En les dietes dels monestirs del nord d’Europa era un plat habitual a l’Edat Mitjana, però en canvi a Catalunya no es popularitzarà fins al segle XVII, esdevenint part dels àpats dels dies d'abstinència i dejuni.

L’ordiat, amb preparació senzilla pròpia de moments altmedievals, ens permet recuperar un cereal amb grans propietats dietètiques. *La denominació dels plats respecta la forma escrita en els receptaris històrics catalans

Aqua Vitae Aiguardent elaborat d’acord amb les recomanacions medicinals d’Arnau de Vilanova (12401311) i amb les herbes aromàtiques recol·lectades a l’entorn del Monestir de les Avellanes, entre les quals: sàlvia, romaní, espígol i farigola.

ELS PANS El pa és un aliment fonamental en totes les cultures mediterrànies on els components culturals tenen major rellevància que el progrés del coneixement. En aquest sopar presentem uns pans fets amb farina mòlta en un molí de França construït al s. XIV i que funciona a partir d’un salt d’aigua.

Pa àzim És un pa sense llevat propi de les cultures jueva i andalusina, que trobem a la Catalunya medieval.

Pa blanc A l’Edat mitjana és un pa exclusiu de les classes benestants, amb llevat i en aquest cas amb farina blanca.

Pa de cereals pobres

És un pa amb llevat, propi de les classes populars medievals.