a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

NÚM. 198

- 1r TRIMESTRE - CLAUS PER AL TEU FUTUR

Què pots estudiar per trobar feina?

Formar-se treballant en una emrpesa amb l’FP Dual

Com funciona el teu cervell?

Àgora rectors: nova formació que lluita contra el canvi climàtic

Inclou el suplement

El pressupost personal: aprèn a administrar els teus diners


Estudiar la teva

vocació és possible #

P

HoPortesDin

s

e r b t es O s e r il - 1 8 h b a ’ t d r 6 1 o

I dissabte 18 d’abril-10h

Grau en Infermeria

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2020-2021

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es


// 3

Entrevista a

Laura Pararols Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

“Apostem per l’FP perquè cada vegada les empreses estan demandant més titulats en graus mitjans i superiors ” Del 18 al 22 de març tindrà lloc la 31a edició del Saló de l’Ensenyament al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. La seva directora, Laura Pararols, ens explica els nous serveis d’orientació que incorpora enguany el certamen per aprofundir en l’autoconeixement, l’oferta formativa i el món laboral. Amb aquesta voluntat d’orientació global, en el marc de la Setmana de la Formació i el Treball també tindran lloc la 17a edició de Futura, el Saló de Màsters i Postgraus, i la tercera edició del Saló de l’Ocupació Juvenil.

La Setmana de la Formació i el Treball, formada pel Saló de l’Ensenyament, Futura i el Saló de l’Ocupació Juvenil celebra enguany una nova edició. Quins són els principals serveis que

GRAUS i CFGS UVIC

s’oferiran als milers de joves i estudiants que hi assisteixin? La Setmana de la Formació i el Treball ha ampliat en aquesta edició els serveis d’orientació adreçats als alumnes que tenen dubtes

EDUCACIÓ • Educació Social • Mestre d’Educació Infantil • Mestre d’Educació Infantil | Mestre d’Educació Primària. Menció en Llengua Anglesa • Mestre d’Educació Primària SALUT • Fisioteràpia • Infermeria • Medicina • Nutrició Humana i Dietètica* • Psicologia • Teràpia Ocupacional*

info.uvic.cat/estudis

sobre cap a on dirigir la seva trajectòria acadèmica i laboral. Entre les propostes que més bona acollida han tingut destaquen les visites guiades que s’adapten als interessos dels visitants, els tallers per a joves i famílies

BIOCIÈNCIES • Biologia • Biotecnologia

que aborden temàtiques com el procés de tria dels estudis superiors o l’accés a la universitats, entre d’altres. També l’escape room “el repte de decidir” que endinsarà els participants en l’autoconeixement, l’oferta

ENGINYERIES • Enginyeria de l’Automoció (Granollers) • Enginyeria Mecatrònica • Multimèdia. Aplicacions i Videojocs ESPORT • Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport • Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport | Mestre d’Educació Primària. Menció en Educació Física COMUNICACIÓ • Comunicació Audiovisual • Periodisme • Publicitat i Relacions Públiques EMPRESA • Administració i Direcció d’Empreses • Màrqueting i Comunicació Empresarial

formativa i el món laboral, o els taulells d’assessorament individualitzat, així com també xerrades amb experts de diverses àrees que explicaran la seva trajectòria formativa i professional.

TRADUCCIÓ • Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (online) CFGS • Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius • Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma • Màrqueting i Publicitat (Granollers) • Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària (Olot) • Automoció (Manlleu)** • Assistència a la Direcció (Manlleu)** • Dietètica (Manlleu)**

* Format presencial i semipresencial ** En tràmit d’obertura i d’autorització


4 //

Enguany el Saló de l’Ensenyament fomentarà la Formació Profesional amb més oferta de centres i serveis. Quines iniciatives hi ha previstes per apropar els estudis d’FP als joves? Aquest any hem creat l’Àgora Formació Professional, una zona dedicada exclusivament a aquest tipus d’estudis on els visitants podran obtenir tota la informació que necessitin. En aquest espai de 1.000 m2 s’organitzaran xerrades, demostracions de diferents oficis i es donaran a conèixer centres en els quals poder cursar graus mitjans i superiors. Una altra de les novetats destacades en aquesta edició és que el saló oferirà per primera vegada serveis d’orientació específica d’FP per als visitants que puguin necessitar-ho. Segons el Departament d’Educació el nombre d’aturats de graduats d’FP és de prop del 9%, mentre que la mitjana d’atur juvenil és de gairebé el 29%. Aquest és un dels principals motius pel qual el Saló aposta per la Formació Professional? Per descomptat aquest és un factor important, però no és el determinant. Des del saló hem volgut fer una aposta per l’FP, entre altres coses, perquè és una de les millors maneres de formar-se en diferents oficis, d’obtenir coneixements específics sobre un tema en concret i perquè cada vegada les empreses estan demandant més titulars en graus mitjans i superiors.

Foto: Ignacio Adeva.

Món Editorial

El sistema formatiu actual també deixa evident que l’etapa formativa no acaba amb el Grau. Quines novetats trobarem enguany en el Saló Futura? Enguany el saló està molt enfocat a la incorporació al món laboral. Ens hem adonat que un dels serveis més valorats pels alumnes és la borsa d’ocupació dels centres; per això volem donar-li més rellevància en aquesta nova edició. Entre altres coses, hem renovat el format del Speakers Corner, en el qual els alumnes podran participar en sessions grupals i individu-

als en què resoldre dubtes, conèixer l’experiència de professionals de diferents sectors i facilitar el contacte amb empreses. En un context amb tanta oferta formativa, quina importància té per al Saló comptar amb un servei d’orientació eficient? És una part fonamental. L’any passat ja va tenir una gran rebuda i es va orientar a més 14.000 alumnes en total; per això aquest any hem augmentat el nombre d’orientadors, per aconseguir ajudar al major número de visitants possible. Comptem amb els millors professionals de sector (psicòlegs, pedagogs, psicopedagogues) que estan preparats per a resoldre tots els dubtes que se’ls pugui plantejar i d’aquesta manera ajudar els estudiants a que la decisió que prenguin, ho facin de la millor manera possible Però a molts dels visitants també els preocupa l’orientació laboral. QUè pot oferir el certamen a aquells joves que busquen una primera feina? Durant la Setmana de la Formació i el Treball se celebra la tercera edició de Saló de l’Ocupació Juvenil. Es tracta d’una oportunitat única perquè joves d’entre 16 i 35 anys s’assessorin, obtinguin informació, coneguin els perfils més demandats i puguin connectar amb empreses, serveis públics i entitats que estan buscant incorporar gent. A més, podran resoldre tots els dubtes, aprendre a preparar processos de selecció i la millor manera d’afrontar una entrevista de treball. A més, enguany al Saló Futura, dedicat als màsters i postgraus, també hi haurà un espai en el qual les empreses i els estudiants podran posar-se en contacte. La revolució digital està transformat la societat i, conseqüentment el mercat de treball i el sistema educatiu. Com s’està adaptant el saló a les noves demandes tecnològiques? Un saló com el nostre ha de ser sensible a totes les tendències del moment i incorporar-les. Pel que fa a la innovació tecnològica, des

“El saló oferirà per primera vegada serveis d’orientació específica d’FP per als visitants que puguin necessitar-ho” de fa anys que els hi donem visibilitat amb l’Aula de Tecnologies Multimèdia i la UPC. Un espai on s’hi mostren les innovacions tecnològiques més punteres, com poden ser la realitat virtual, intel·ligència artificial etc. Així mateix, a l’Espai Ciència, organitzat amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, es realitzaran tallers, xerrades, i exhibicions vinculades a diverses disciplines científiques de la mà de les principals universitats del país, centres de recerca i altres institucions catalanes vinculades a aquest àmbit, per tal de despertar vocacions científiques entre els visitants.

Quines creu que seran les habilitats i aptituds que demandarà el mercat laboral del futur? Cada any van sorgint nous títols, noves carreres o especialitats que es generen en paral·lel al ritme en què va avançant la societat. En els últims anys estan tenint molt èxit les formacions relacionades amb la tecnologia, la realitat virtual, el tractament de dades o la ciberseguretat, així com tot allò vinculat al medi ambient i la sostenibilitat. Però hi ha titulacions com la medicina, el periodisme, el dret, el magisteri o veterinari, entre moltes altres, que sempre seguiran tenint gran èxit entre els estudiants.

Impuls en l’orientació El certamen segueix potenciant el serveis d’orientació i enguany ha augmentat el personal de psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs respecte l’edició anterior. Entre les propostes que el saló oferirà, hi ha el servei d’assessorament individualitzat, espais d’autoconsulta, visites guiades, tallers per a joves i famílies i capsules per a professorat; a més de xerrades amb professionals en les quals la presència femenina en titulacions de ciències i tecnologia tindran especial pes; així com un escape room i un servei de consultes online i telefònic.

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6793 2014 Guia ensenyament (Print ed.): ISSN 2339-918X Guia ensenyament (Internet): ISSN 2339-9198


#somURL

UNIVERSITAT

RAMON LLULL FORMEM PERSONES CREEM FUTUR Docència de qualitat Atenció personalitzada Grups reduïts Pràctiques en més de 4.000 empreses i institucions Recerca d’alt nivell Projecció internacional

2020 - 2021

www.url.edu


6 //

Emergència climàtica: què pots fer per cuidar el nostre planeta Ens referim a canvi climàtic quan parlem de la variació global del clima del planeta terra. Al llarg dels anys, el món ha viscut diversos canvis climàtics, però en l’actualitat vivim el major canvi produït per l’acció humana. Una acció humana que, si no canvia, posarà en perill la composició i la recuperació dels ecosistemes naturals i tindrà efectes irreparables en el desenvolupament natural, social i econòmic de les nostre planeta.

ADRIÀ GRATACÓS Actualment la temperatura mitjana mundial se situa en els 15 °C i, tot i que hi ha evidències que al llarg de la història la temperatura del planeta ha estat molt més alta i molt més bixa que els registres actuals, els científics alerten que hi ha mostres evidents que l’evolució de l’escalfament del planeta està anant més ràpida que la seva fluctuació natural. Això vol dir que el planeta s’està escalfant a una velocitat mai vista fins

ara. I què suposa? Doncs que el nivell global del mar hagi pujat 3 mil·límetres en les darreres dècades, que els glaciars es vagin desfent any rere any, que la temperatura del planeta pugi i que s’intensifiquin els fenòmens meteorològics. La preocupació dels científics s’ha traslladat també a la societat i, en especial, entre els joves. Segons una enquesta realitzada per Amnistia Internacional, el canvi climàtic és el problema que més preocupa els jo-

ves d’entre 18 i 25 anys. Les complicacions entre els països per establir acords mínims d’actuació davant el canvi climàtic està suposant, segons la pròpia Amnistia Internacional, un “allunyament” dels joves vers les administracions públiques i els grans organismes internacionals.

Els efectes més immediats

Els estralls del canvi climàtic ja s’estan deixant veure en diferents indrets del món, però

Es calcula que el desgel i l’escalfament dels oceans afectaran a 1.000 milions de persones al 2050.

poden ser molt més catastròfics en els propers anys si no s’aconsegueix revertir, o almenys minimitzar, l’escalfament del planeta. De fet, les Nacions Unides han marcat com a objectiu limitar l’augment de la temperatura a 1,5 graus centígrads durant aquest segle, però la mateixa institució alerta que, tot i que es complís l’Acord de París sobre Canvi Climàtic (signat per 195 països) la temperatura pujarà més de 3 graus. Els efectes per a l’ecosistema que suposa el canvi climàtic són demolidors: es calcula que el desgel i l’escalfament dels oceans afectaran a 1.000 milions de persones al 2050. Actualment ja s’ha perdut un massa gelada de 9,6 bilions de tones de gel degut a la fosa de les glaceres. Aquest desgel suposa també la pujada del nivell del mar, i ho fa a un ritme de 0,5 mil·límetres a l’any i es preveu que s’acceleri en els propers anys. Si l’Antàrtida s’arribés a desfer en la seva totalitat el nivell del mar pujaria 5

metres i afectaria ciutats com Nova York, Londres, Hong Kong, Sidney o Shangai, entre d’altres. I si la temperatura varia també ho farà la situació meteorològica, fomentant la desertització en molts indrets. Entre ells l’Estat espanyol, on e 75% del seu territori està en perill de desertificació. A Catalunya, les zones més afectades són les demarcacions de Tarragona i Lleida. Per tant, s’està anant cap a un ecosistema on plourà menys, i quan ho faci ho farà de pitjor manera. Això també provocarà l’aparició de temporals més extrems i més freqüents degut a l’escalfament dels oceans.

Els infants, els més vulnerables

Els efectes negatius del canvi climàtic per al nostre ecosistema tindran una repercussió directa per a la salut dels humans. Avui en dia la contaminació de l’aire s’ha convertit en el quart factor de risc de mort més important a nivell mundial, i l’escalfament


// 7

del planeta afectarà directament a la salut dels infants al llarg de tota la seva vida. Així ho conclou l’informe Lancet Countdown, elaborat per 135 experts de 35 institucions, entre elles l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Banc Mundial. Segons l’informe, hi ha tres efectes principals que s’ani-

ran agreujant any rere any si no es reverteix la tendència: l’alimentació, les infeccions i la qualitat de l’aire.

Espècies d’animals amenaçades

I els humans no són els únics que es veuran perjudicats pel canvi climàtic, sinó que també hi haurà diverses espècies

d’animals que es veuran afectades o, fins i tot, desapareixeran. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) les espècies més amenaçades són la foca ocel·lada, el pingüí emperador, la guineu àrtica, la balena blanca, els coralls, els coales, les tortugues i diverses espècies de peixos.

Per produir un telèfon mòbil s’emeten 30 kg de CO2 a l’atmosfera.

Què passarà al 2100 si la temperatura de la terra augmenta més de 2 graus? La temperatura del mar pujarà centímetres

46

410

milions de persones exposades a sequeres i falta d’aigua

13%

de la terra canviarà el seu ecosistema

99%

Es perdrà el

dels esculls de corall del món

8%

dels El animals vertebrats perdran, almenys, la meitat de la seva població

210 0

7%

Es reduirà un el rendiment dels cultius

37%

El de les persones estaran exposades a onades de calor extrema

6,6

Es desfaran milions de Km2 de gel a l’àrtic

Font: Sostenibilidad.com / Acciona


8 //

Què pots fer per lluitar contra el canvi climàtic? L’escalfament del planeta es deu principalment a l’emissió de gasos contaminants que emeten les fàbriques i el transport, i tot el teixit industrial en general. Per això,

Menys béns materials. Vivim en una societat de consum on constantment adquirim productes nous. Cal tenir en compte que produir qualsevol producte suposa l’emissió de gasos contaminants. Per exemple, per produir un telèfon mòbil s’emeten 30 kg de CO2 a l’atmosfera.

Mou-te a peu, en bici o en transport públic. El 13% de les partícules contaminants a la Unió Europea la causa el transport per carretera.

Redueix el consum energètic. A tothom li agrada encendre la calefacció a l’hivern i l’aire condicionat a l’estiu. Ara bé, hem de tenir en compte que els habitatges, els centres comercials i els edificis en general causen el 50% de l’emissió de partícules contaminants a Europa. Apagar la calefacció i els llums repercuteix directament en el clima. Consumeix productes de quilòmetre zero. Sovint al supermercat podem trobar productes que provenen d’altres continents com l’Amèrica Llatina o l’Àsia. Aquests productes creen una petjada ecològica important degut a les emissions creades per a la producció, els milers de quilòmetres que han de transcórrer i el procés de comercialització.

mitjançant el nostre consum i canviant alguns hàbits podem contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Algunes d’elles poden ser:


Cicles

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

a v e t a l r a i d u Est e l b i s s o p s é ó vocaci tes Portes ober h 0 18 d’abril/1 en es Vi u e l s c i c l i v e r s i t a r i n un entorn u

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Bioinformàtica CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Nou

Multiplataforma Orientació a Business

Intelligence

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona


10 //

L’FP Dual agafa embranzida El nombre de joves que decideix la modalitat d’FP Dual, que combina la formació en el centre educatiu amb l’activitat en una empresa, creix i ja suposa el 18,4% dels estudiants de segon curs d’FP.

ADRIÀ GRATACÓS Aprendre la teoria a l’aula i desenvolupar l’ofici en una empresa. El que comunament es coneix com a FP Dual és una opció que cada any compta amb majors adeptes, tant en Grau Mitjà com en Grau Superior. Aquesta modalitat, consolidada a altres països europeus, permet a l’alumne desenvolupar el seu potencial professional, aprendre en situacions reals de treball i adquirir experiència professional durant la seva etapa formativa. Enguany, un 18,4% dels estudiants de segon curs de Grau Mitjà i Grau Superior han optat per aquesta modalitat, encara lluny del 30% que obté la mitjana europea. Ara bé, les dades de satisfacció i ocupabilitat que ofereix la Formació Professional Dual demostren l’èxit d’aquesta modalitat. De fet, segons l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professio-

nals 2019 de la Generalitat de Catalunya, gairebé set de cada deu estudiants tenen feina entre els sis i nou mesos posteriors a l’haver finalitzat els estudis. De fet, és representatiu que només un 6% dels graduats en modalitat Dual es troba en cerca activa de feina, un percentatge inferior al del conjunt dels ensenyaments professionals (8,54%) i a la mitjana d’atur juvenil a Catalunya (19,2%). Però com funciona exactament la Formació Professional Dual? Actualment a Catalunya hi ha prop de 300 centres autoritzats per impartir cicles en la modalitat de Dual. En aquests centres, les titulacions es divideixen en cinc passos principals: en primer lloc, l’alumne realitza la matrícula i durant el seu primer any es forma principalment en el centre educatiu. El segon pas passa per planificar l’estada a l’empresa, que comen-

çarà a finals del primer curs o a inicis del segon. Abans d’iniciar l’experiència de l’alumne a l’empresa, el centre educatiu i la companyia acorden les tasques que l’aprenent desenvoluparà durant l’estada. A l’acord s’acostuma a pactar un període previ de coneixement mutu entre l’empresa i l’aprenent. Seguidament, s’inicia l’estada on l’aprenent tindrà un lloc de treball i unes tasques concretes. Al llarg del segon any l’alumne compaginarà el estudis al centre educatiu amb l’estada a l’empresa. En el quart període de l’FP Dual es realitza un seguiment i valoració de l’aprenent durant l’estada. Aquest seguiment es realitza de forma conjunta entre l’empresa i el centre educatiu. Finalment, un cop acabada l’estada, l’empresa valora les tasques desenvolupades per l’aprenent i el centre educatiu realitza l’avaluació final.

Els 5 passos de l’FP Dual: Primer any teòric. Un cop realitzada la matrícula, l’alumne comença el primer curs, on rebrà principalment formació teòrica en el centre educatiu.

Planificació de l’estada: Durant el primer curs es realitzarà la planificació de l’estada a l’empresa, on el centre i la companyia pactaran les tasques i el lloc de feina de l’aprenent. Inici de l’estada. A finals del primer curs l’empresa acull l’aprenent. A partir del segon any l’alumne combinarà els estudis amb la seva feina a la companyia. Seguiment i avaluació de l’estada. Durant el període d’estada l’empresa i el centre faran un seguiment i valoració de l’evolució de l’aprenent.

Avaluació final. A l’acabar l’estada l’empresa valorarà les tasques desenvolupades.


// 11

Els avantatges de l’FP Dual

Gairebé el 70% dels estudiants o treballen o estudien i treballen. Només un 5,9% busquen feina.

Ocupabilitat més estable. La formació apresa a les aules permet majors contractes indefinits.

Millors dades d’ocupabilitat any rere any. La Formació Professional Dual, no només guanya adeptes, sinó que cada cop té major demanda per part de les empreses.

Bons expedientes acadèmics. Per garantir l’aprofitament del programa, els centres d’FP Dual exigeixen un elevat grau d’estudi i un alt nivell de formació.

Feina amb remuneració. Les estades en les empreses acostumen a ser remunerades, fet que permet a l’estudiant realitzar els seus estudis i comptar amb ingressos alhora.

Situació laboral i formativa de les persones graduades en FP dual (Total) 6% 25%

49%

Continuen estudiant

Treball

Estudien i treballen

Busquen feina

20% Font: Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2019. Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Catalunya


12 //

Les ts a t e v o n FP en

174 24

títols

Major nombre de titulacions. Enguany l’FP compta amb 174 títols de 24 famílies professionals diferents. (72 tècnics de cicles formatius de Grau Mitjà i 102 de Grau Superior)

famílies professionals

Formació professional Integrada. En aquest curs 2019-2020 el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Departament d’Educació han posat en marxa un pla pilot per tal d’oferir Formació Professional Integrada al territori. Aquet projecte pretén reforçar la presència de la formació professional a tot el país. Per això, el programa ofereix als instituts les especialitats formatives del SOC amb major demanda, depenent de l’àrea geogràfica.

FP

Bonificacions per a la matriculació de dones en els cicles formatius de grau superior vinculats al sector industrial, amb la voluntat de promoure la igualtat de gènere en l’FP.

Els

10 cicles formatius

de Grau Superior més demanats Educació infantil Administració i finances Integració social Ensenyament i animació socioesportiva Administració de sistemes informàtics en xarxa Laboratori clínic i biomèdic

Els

10 cicles formatius de Grau Mitjà més demanats

Cures auxiliars d’infermeria Sistemes microinformàtics i xarxes Gestió administrativa Atenció a persones en situació de dependència Conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural

Higiene bucodental

Electromecànica de vehicles automòbils

Automoció

Activitats comercials

Imatge per al diagnòstic i medicina nuclear

Emergències sanitàries

Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma

Farmàcia i parafarmàcia Cuina i gastronomia


// 13

Les pràctiques, principal via d’obtenció de feina Les dades d’inserció laboral de la Formació Professional i l’FP Dual refermen l’empresa on els alumnes han realitzat les seves pràctiques forma-

tives com la via principal per obtenir una feina, per davant d’altres opcions com l’enviament de currículum i la xarxa de relacions personals.

Vies que han propiciat la feina als gradduats ocupatas Grau Mitja

Grau Superior

A l´empresa de pràctiques Enviant un CV A través de xarxa personal Responent un anunci

7,62% 5,69% 5,99%

Per una ETT

12,93% 14,56% 12,23%

18,97% 18,87%

25,52% 27,46%

Font: Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2019. Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Catalunya.

PORTES OBERTES 18 d’abril

UdGExperience Cicles formatius Graus universitaris Màsters i postgraus

www.cett.cat

Viu i estudia en un entorn privilegiat de Barcelona

Jornada de Portes Obertes 16/05/2020 www.udg.edu/futursestudiants

#jpoudg www.agorabcn.com

@gentudg


14 //

Com cal adaptar l’oferta formativa a les noves demandes del mercat relacionades amb el canvi climàtic?

Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona (UB)

Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

“El canvi climàtic és una realitat que hem d’afrontar i la formació universitària, per definició, serveix per adaptar‐ - se a la realitat, però sobretot, per optimitzar‐ - la, per construir un món millor. Dit això, es podria pensar en dues maneres d’adaptar l’oferta formativa a les noves demandes del mercat relacionades amb el canvi climàtic. La primera: que cada pla d’estudis universitari incorpori aquest tema d’una manera o altra. Qualsevol professional universitari, des dels camps més diversos, té alguna cosa a fer per revertir el canvi climàtic. La segona: que es treballi l’ètica de la responsabilitat vers el món en què vivim, i això té a veure amb les diferents activitats que conformen el que anomenem vida universitària.”

“La UAB va ser la primera universitat de l’Estat en impartir estudis de ciències ambientals, l’any 1992. Des d’aleshores, ha aprofundit en la formació relacionada amb el medi ambient i el canvi climàtic, tant a nivell de grau com de postgrau, amb estudis com ara els graus de Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles, Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial, Biologia Ambiental o el Màster en Estudis Interdisciplinaris en Sostenibilitat Ambiental, Econòmica i Social, que es desenvolupa a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB. A més, avui estem treballant perquè, en totes les titulacions, elements lligats als 17 objectius de desenvolupament sostenible estiguin presents. L’educació superior ha d’apostar per la formació transversal, multidisciplinària i adaptada a la profunda transformació que necessitem per abordar la lluita contra el canvi climàtic; per això, treballem en alinear la nostra oferta acadèmica amb els objectius definits per les Nacions Unides.”

Francesc Torres, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) “Cal adaptar l’oferta formativa per anar més enllà de la sensibilització respecte a les repercussions del canvi climàtic i proporcionar a l’estudiantat les tendències científiques i tecnològiques que els ha de permetre abordar els principals reptes de desenvolupament sostenible de la nostra societat. Els continguts a treballar, recollits tant en les competències transversals com en les assignatures directament relacionades en aquest àmbit, han de tractar el canvi climàtic amb un enfocament generalista on la mitigació i l’adaptació en siguin els pilars fonamentals. Paral·lelament a l’oferta formativa reglada, és essencial promoure projectes interdisciplinaris i col.laboratius dins la comunitat universitària, com els que ja ofereix actualment la UPC enfocats, per exemple, a l’economia circular (Recircula Challenge), a l’arquitectura i l’enginyeria sostenible (Solar Decathlon) i a la reutilització dels equips i recursos informàtics combinant l’aprenentatge i el servei social (UPC reutilitza).”


// 15

Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Jaume Puy, rector de la Universitat de Lleida (UdL)

Joaquim Salvi, rector de la Universitat de Girona (UdG)

“La UPF se sent plenament interpel·lada per l’actual emergència climàtica, tal i com palesa la Declaració institucional que la Universitat va fer pública el maig del 2019. Aquest compromís s’ha concretat en la iniciativa Benestar Planetari, que engloba totes les actuacions que s’han posat en marxa en l’àmbit docent i de la recerca per donar resposta a aquest fenomen. Específicament pel que fa a la docència, la Universitat prepara un mínor en Benestar Planetari i diverses assignatures transversals, possiblement en format online, a l’entorn d’aquest. També la nostra escola d’estiu ofereix diversos programes que aborden aquest reptes des de diferents perspectives (salut, economia, dret...). Perquè a la UPF creiem que la transversalitat és l’element que ha d’impregnar tota la docència i la recerca que es realitzi a l’entorn d’aquest fenomen si volem donar-hi resposta.”

“No només el canvi climàtic, sinó tots els objectius de l’Agenda 2030 requeriran atenció en formació universitària. Pel que fa al canvi climàtic, la UdL està preparada per abordar-hi els dos aspectes més rellevants: la comprensió de les causes i les mesures per desaccelerar-lo, i l’adaptació a les noves condicions que imposa la pujada de temperatures. Treballem en estudis als àmbits agronòmic i forestal, on el desplaçament geogràfic dels cultius i les espècies a la natura, la major irregularitat en les pluges i els episodis de sequera i calor obliguen a canviar les tècniques per garantir el subministrament d’aliments i la pervivència dels espais naturals; en maneig de l’energia, per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle; i en els nombrosos aspectes socials que hi tenen relació.”

“El canvi climàtic i altres reptes socials fan que la funció de generació del coneixement i de la seva transmissió hagin de canviar des de la base. Hi ha diverses opcions des d’un punt de vista procedimental, però l’objectiu és que totes les persones que estudien a la UdG surtin amb una consciència crítica sobre aquest tema, vinguin de l’estudi que vinguin. Es pot aconseguir a través de competències transversals a tots els estudis, a través d’assignatures a les quals puguin accedir tots els estudiants o a través de formació no reglada. També és bàsic que totes les estructures i procediments (ús de metodologies actives, pràctiques curriculars i extracurriculars, voluntariat, treballs de final de grau, de màster, tesis doctorals...) facin visible aquesta qüestió i ofereixin propostes per a l’estudi i la resolució de reptes i problemes que s’hi relacionen.”

ai1583499894109_AF_TR_Guia_ensenyament_NOIA_136x185.pdf

Residències d’estudiants

FELICITAT ES UNA PISCINA AL TERRAT, GIMNAS I WIFI GRATIS

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

TSH Campus Barcelona Marina Sancho de Ávila 22

TSH Campus Barcelona Poble Sec Paral-lel 101

tshcampus.com #staycurious

1

6/3/20

14:04


16 //

María José Figueras, rectora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV)

Josep Maria Garrell, rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

“La Universitat Rovira i Virgili està en un procés d’adaptació contínua dels seus ensenyaments per donar resposta a les necessitats de la societat i del mercat laboral. Treballem la formació en perspectiva de gènere i inserció laboral, estimulant l’emprenedoria. Hem alineat les accions de govern amb els 17 ODS de l’ONU. El Claustre de la URV va aprovar (maig de 2019) un manifest d’adhesió a la Declaració d’estat d’emergència climàtica a iniciativa dels nostres investigadors en aquest àmbit. L’emergència climàtica és una realitat que cal afrontar amb mesures contundents. Per revertir la situació actual, introduïm els ODS en les nostres activitats docents, investigadores i de transferència. Accions petites que poden tenir un fort impacte en el canvi climàtic si molts les apliquem simultàniament, com l’estalvi d’aigua o la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.”

“La realitat del canvi climàtic impacta cada cop més en el nostre dia a dia, i s’ha fet més evident que mai que les imprescindibles accions de mitigació han d’anar acompanyades de mesures d’adaptació. Accions de mitigació i d’adaptació que han de formar part de l’ordinari de les nostres vides. Potser per això, i més enllà de les accions específiques de sensibilització, cal que els programes formatius es transformin de manera transversal per abordar aquesta problemàtica, i fer-ho d’una manera integrada en la formació dels futurs professionals. Això vol dir que el marc conceptual del canvi climàtic ha de formar part intrínseca dels continguts de les diferents matèries. I, evidentment i més enllà de l’anterior, ens caldrà donar resposta a les necessitats formatives dels actuals professionals a través de programes dels oportuns programes postgrau.”

“La capacitat d’influència de l’ésser humà sobre l’entorn i les conseqüències que es deriven d’una mala gestió d’aquesta interdependència posen de manifest la necessitat d’incorporar de manera definitiva el coneixement i el compromís amb el medi ambient com una matèria transversal en totes les etapes del sistema educatiu. Al marge d’aquesta acció curricular que ha de garantir que formem una ciutadania responsable, apareixen noves oportunitats professionals en aspectes com la gestió de l’aigua, l’evolució del clima o la biodiversitat a les quals cal formar amb les competències adients. Tanmateix, la relació amb el medi és un aspecte global que interpel·la diferents perfils professionals, en àmbits com la tecnologia, la biologia, el dret, l’economia o les humanitats. L’oferta formativa, i la seva diversitat de continguts i formats, ha de garantir que totes les professions vinculades, les actuals i les de nova creació, es nodreixin del coneixement que es genera.”


// 17

Josep-Eladi Baños, rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC)

Xavier Gil, rector de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)

Rafael Rodríguez, Rector de la Universitat Abat Oliva CEU

“La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) considera de gran interès la inclusió de formació específica sobre els objectius de desenvolupament sostenible dins de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. En aquesta direcció manifesta que la seva presentació, anàlisi i debat ha de constituir un element transversal de formació que ha d’abastar a tots els graus i màsters que la UVic-UCC ofereix. En aquesta direcció estem treballant amb la preparació d’un programa comú per a tota la universitat que els contempli abastament. Al mateix temps estem considerant la preparació de nous estudis de màster universitari que permetin incidir en la formació de professionals en els àmbits de la sostenibilitat dels conreus i de la ramaderia, basats en el concepte de l’economia circular. Creiem que aquest principi és d’especial importància en accions educatives relacionades amb el canvi climàtic.”

“El canvi climàtic és un dels grans desafiaments actuals i, més que una necessitat de mercat, és una obligació ètica: cal assumirne el compromís. Des de UIC Barcelona considerem que les institucions educatives, per la seva responsabilitat social, hi juguem un paper ben rellevant. Educar en sostenibilitat és parlar de modificar hàbits i conductes, continuant la feina iniciada en l’etapa escolar o en l’àmbit familiar. En coherència amb la missió i la visió de la Universitat, disposem d’una Oficina de Cooperació i Desenvolupament Sostenible des d’on impulsem iniciatives i jornades de formació i sensibilització a l’entorn d’aquest repte social. Entenem la sostenibilitat com una matèria transversal intrínseca a totes les titulacions, igual que ho és per a nosaltres el pensament, perquè, en definitiva, formem en valors i és un gran valor que hem de preservar.”

“La proposta formativa de la universitat ha de ser permeable a un fet: la cura de la naturalesa és una qüestió definitòria del nostre temps. Dins dels graus, aquesta perspectiva ha de ser integrada com un factor determinant de les diferents disciplines. No es tracta d’agregar un complement verd als programes corresponents, sinó d’assimilar que l’activitat de l’economista, jurista, empresari, periodista, psicòleg, publicista, filòsof o educador (per citar algunes de les disciplines que impartim en la nostra universitat) avui es veu decisivament influïda pel compromís mediambiental i els reptes que se’n deriven. Els estudiants d’avui han de formar-se tenint consciència plena d’aquesta realitat i de la responsabilitat que com a professionals els correspondrà assumir.”

Presencial o en streaming


18 //

L’expansió en la demanda de talent digital La tecnologia conforma el nostre dia a dia: està modificant els mercats, el funcionament de les empreses i també les relacions entre les persones.

ANNA VALLI

Consultora en Estratègia Digital i Desenvolupament de productes d’innovació. Professora al Campus Universitari d’ESIC Business & Marketing School.

És per això que el món laboral demana cada vegada més talent que entengui la tecnologia, que sàpiga com funciona, i no només a nivell d’usuari: es necessiten professionals que puguin desenvolupar productes digitals i donar servei dins l’ecosistema online. A més, haurà de saber detectar les oportunitats que se’n deriven, els possibles riscos, la viabilitat de les noves idees, així com les metodologies adequades per a promoure la innovació. Segons dades de la Unió Europea, el sector del Big Data, l’enginyeria informàtica i la comunicació digital exigeixen fins a un 20% més de treballadors actualment. Per posar algun exemple de feines emergents, podríem senyalar els especialistes en: automatització de processos, usabilitat i experiència d’usuari, ètica de dades i privacitat, així com perfils més transversals, com directors d’innovació o de transformació digital que puguin encarregar-se de l’adopció i consolidació de la tecnologia a les se-

ves organitzacions. El Future of Jobs Report del World Economic Forum parla de canvis globals a les bases de la gestió del màrqueting. Modificacions per part de tecnologies amb afectacions a tots els nivells, inclusió de la robotització als processos de gestió i, en general, canvis a les cadenes de valor, producció i distribució. Tot això no pot més que concloure en la demanda de nous rols i habilitats

“El sector del Big Data, l’enginyeria informàtica i la comunicació digital exigeixen fins a un 20% més de treballadors actualment”

que tots els professionals hauran d’adquirir, tant soft skills (habilitats intrínsecament humanes) com també hard skills digitals, lligades a la tecno-digitalització. Per altra banda, la necessitat de nous coneixements i capacitats ha d’afectar necessàriament a la gestió que les organitzacions han de fer del seu talent. Per exemple, quan parlem d’automatització, es calcula que gairebé el 50% de les empreses esperen que comporti una reducció o canvis en la plantilla actual fins al 2022. Tot i que les empreses voldran contractar i incorporar figures tècniques que aportin coneixements i know how d’avantguarda, la majoria també hauran de centrar els seus esforços en formar i capacitar els seus empleats, i no com una mesura puntual. La imparable transformació digital i tecnològica no té data de caducitat i, per tant, el life-long learning ha de ser una preocupació constant per part de les organitzacions i dels professionals.

“Generació ESIC”, l’esdeveniment que et descobreix les professions del futur El Campus Universitari d’ESIC Business & Marketing School va organitzar el passat 7 de març una jornada dedicada a les àrees de màrqueting i negocis digitals per a estudiants pre-universitaris que han de decidir quina carrera volen estudiar. Unes àrees on ESIC ofereix diferents opcions d’oferta universitària. I és que, actualment, el màrqueting està tan lligat a les àrees de negoci de les companyies que s’ha convertit en una àrea clau per a impulsar processos d’innovació empresarial. Els “marketers”, de fet, són els primers en conèixer noves eines per obrir nous canals de venda, noves maneres d’arribar al seu públic objectiu i noves maneres de fer atractiu el producte o servei en qüestió. Així doncs, en un moment on la màxima “renovate or die” està a l’ordre del dia, l’especialista en màrqueting s’ha convertit en una figura vital. Això sí, ha d’estar preparat per assumir els reptes, saber actualitzar els seus coneixements (que han de tenir una bona base tècnica), estar a l’aguait de les últimes tendències i tenir bons referents que el puguin orientar en el mar tecnològic.


// 19

Els professionals del futur Soft skills

Hard skills

Orientació a resultats

Robotització

Capacitat de treballar en equip

Automatització

Tolerància a la pressió

Intel·ligència Artificial

Capacitat de comunicar

Realitat virtual

Creativitat

Ciberseguretat

Capacitat de prendre decisions

Big Data

Proactivitat

Realitat augmentada

Adaptació al canvi

Blockchain

Empatia

IoT

Capacitat per resoldre conflictes i problemes

Realitat estesa

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

Impulsem el teu somni G R A U E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P


20 //

Les parts del nostre

cervell

Les funcions de l’hemisferi esquerre Lòbul frontal

• Elaboració de llenguatge i articulació de paraules • Programació de moviments no verbals • Programació de moviments, comportaments i conductes • Control emocional i planificació de la conducta social • Escriptura, raonament verbal i raonament visual • Control motor i ritmicitat. • Flexibilitat cognitiva

Lòbul Parietal • • • • •

Càlcul Reconeixement digital. Orientació dreta-esquerra. Reconeixement tàctil o digital Denominació d’objectes

Lòbul frontal

Lòbul Temporal

Lòbul Temporal • Memòria verbal • Aprenentatge • Comprensió del llenguatge

Lòbul occipital

• Reconeixement i percepció visual • Determinació dels colors dels objectes del camp visual • Avaluació de distància, mida i profunditat • Identificació d’estímuls visuals apresos. • Transmissió d’informació visuals a altres regions del cervell (aprenentatge)

MARCEL GRATACÓS

Psicòleg a PsicoAction El cervell és l’òrgan més complex del nostre cos. Està ubicat dins del crani i és l’encarregat de supervisar i centralitzar l’activitat del sistema nerviós central. Conforma la part més voluminosa i coneguda de l’encèfal, es troba ubicat a prop

dels principals òrgans dels sentits i el seu funcionament s’encarrega de dur a terme activitats com controlar el comportament, coordinar les funcions mentals (emocions, memòria, cognició, percepció, etc.) i englobar els aparells sensitius primaris (vista, oïda, gust, olfacte i equilibri). El cervell és un òrgan anatòmi-

cament i funcional molt complex. L’ésser humà acostuma a presentar uns 86.000 milions de neurones en el seu interior i cadascuna d’elles efectua unes 10.000 connexions sinàptiques. Anatòmicament es poden diferenciar dues regions principals: les regions corticals i les sub-corticals.


// 21

Les regions corticals estan formades per les estructures cerebrals que es troben a la part superior del cervell. Les regions sub-corticals són les estructures que conformen les parts més profundes del cervell i, per tant, es troben per sota de les regions corticals. Les dues regions estan separades per la cissura inter-hemisfèrica, dividint així el cervell en dos hemisferis: l’hemisferi dret

i l’hemisferi esquerre. A les regions sub-corticals podem trobar estructures com el tàlam, l’hipotàlem, els nuclis basals o la amígdala, les quals s’encarreguen de dur a terme funcions com: • Regulació de respostes instintives (gana, set, impuls sexual...). • Regulació de respostes emocionals. • Modulació de funcions endocrines de l’organisme.

• Regulació del procés de son-vigília. En canvi, les regions corticals es divideixen en 4 grans lòbuls que s’encarreguen de funcions superiors com l’aprenentatge, el càlcul, l’orientació o la conducta social; i cada un d’ells presenta una estructura a l’hemisferi dret i una altra a l’esquerre, realitzant diferents funcions a cada un d’ells.

Lòbul Parietal

Les funcions de l’hemisferi dret Lòbul frontal

• Elaboració de llenguatge i articulació de paraules • Programació de moviments no verbals • Programació de comportaments i conductes • Control emocional i planificació de la conducta social • Escriptura, raonament verbal i raonament visual • Control motor i ritmicitat • Flexibilitat cognitiva

Lòbul Parietal

• Orientació geogràfica • Viso-construcció i viso-espaialitat • Percepció de figura-fons • Reconeixment tàctil • Atenció

Lòbul Temporal

• Emmagatzematge d’informació no verbal • Discriminació auditiva d’allò que no és llenguatge • Capacitat d’aprendre melodies i reconèixer-les • Capacitat d’adquirir informació espacial i visual

Lòbul occipital

ensenyament 2020 faldó.pdf

1

S A L Ó D E L’ E N S E N Y A M E N T Palau 1, stand 309

6/3/20

Lòbul occipital

• Reconeixement i percepció visual. • Determinació dels colors dels objectes del camp visual • Avaluació de distància, mida i profunditat • Identificació d’estímuls visuals apresos. • Transmissió d’informació visuals a altres regions del cervell (aprenentatge)

10:31

Sessions informatives a www.esci.upf.edu

Més informació a esci@esci.upf.edu 900 122 630


22 //

Com administrar els meus diners Els diners són un instrument que ens permeten realitzar intercanvi de béns i serveis, així com l’especialització econòmica i la divisió del treball. Els diners, doncs, formen part de la nostra vida quotidiana i cobren certa importància ja que requereixen d’una gestió responsable. I per què hem de gestionar de forma responsable els nostres diners? Doncs perquè en el nostre sistema social i econòmic, basat en el lliure mercat, gairebé tot val

diners: anar de vacances, comprar-nos roba o menjar. Per aconseguir administrar els nostres diners és imprescindible realitzar un pressupost personal. Aquest pressupost ens permetrà conèixer el nostre nivell d’ingressos i despeses i decidir a què volem dedicar els diners que guanyem. Per realitzar-lo cal seguir les següents passes:

El pressupost personal 2. Identificar les despeses. Les despeses poden ser:

Despeses 1. Identificar els ingressos. Els teus ingressos poden provenir de: a. El salari d’una feina. b. Beques per estudis. c. Ajudes o donatius. d. Ingressos per guany de ca-

pital (per interessos bancaris, rendiments immobiliaris...)

Ingressos

a. Fixes necessàries (lloguer, llum, aigua, gas, matrícula universitària, transport diari.. etc) b. Variables necessàries (roba, menjar subministraments...) c. Discrecionals (Oci i tot allò que comprem però no ens és imprescindible)


4. Aplicar el pressupost:

Aplicar

Determinar els ingressos i les despeses que tindràs, separats per les àrees que hem explicat. L’objectiu és que les despeses no superin mai els ingressos. Allò òptim seria poder dedicar un 15% dels ingressos a l’estalvi.

Font: Educació financera a les escoles de Catalunya (EFEC)

3. Avaluar les despeses i fer ajustos.

En què em gasto els diners? Són necessàries totes les despeses que tinc? De quines me’n podria despendre?

Ajustos

// 23


Profile for Món Editorial

Guia Ensenyament. N. 198. Primer Trimestre 2020.  

Claus per al teu futur. Estudiants d'ESO i Batxillerat

Guia Ensenyament. N. 198. Primer Trimestre 2020.  

Claus per al teu futur. Estudiants d'ESO i Batxillerat

Advertisement