MON DOCENT 28

ENTREVISTA A

ÁNGEL CELORRIO DIRECTOR DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT

EL REPTE DE GESTIONAR AULES CADA COP MÉS COMPLEXES

CONSUM D’ALCOHOL I ALTRES SUBSTÀNCIES EN ADOLESCENTS I JOVES

JUGUEM A PENSAR?

SENYALS D’ALERTA EN L’ADDICCIÓ A PANTALLES

ELS DOCENTS PARLEN

Món Docent

EINES PER AL PROFESSORAT

Núm. 28

ENTREVISTA A

BEGO PRADOS. LLICENCIADA EN HISTÒRIA DE L’ART, PROFESSORA DE PRIMÀRIA I AUTORA DEL LLIBRE ¡NO PASA NADA!

3

‘90

ar i d

tu s E

te r a

m r o F

r

e rèix

C

t

èxi r i n e T

Fer equip

#

HoPortesDin

P

Grau en Infermeria

Grau en Fisioteràpia

b e r t es O s e t e març-18h d r o 5

I dissabte 7 de març-10h

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa i experimenta en sessions pràctiques

s

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2026-2027 Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es

EDITA I SUMARI

Entrevista

Món Editorial Infom Kit LPS, SL Pau Ferran, 18 • 08023 • BARCELONA Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

EDITORA: LAURA PONS SALAZAR

REDACCIÓ: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS LAIA VENTURA ARMENGOL

DISSENY: MAIKA FERNÁNDEZ LORENZO

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Pàg. 2-5

Món Docent

tica raó de ser. És el cas de Prat FP, que aquest curs commemora cent anys d’història reforçant un model educatiu que combina vocació empresarial, metodologies actives i una aposta diferencial amb un mòdul propi en lideratge.

Eines per al professorat Pàg. 16-18

Ángel Celorrio. Director del Saló de l’Ensenyament Ángel Celorrio debuta aquest any com a director del Saló de l’Ensenyament amb la voluntat de situar l’orientació al centre del debat educatiu. L’objectiu: facilitar que els joves prenguin decisions informades sobre el seu futur acadèmic i professi- El repte de gestionar aules cada onal, amb l’acompanyament cop més complexes de famílies i docents, actors A Catalunya hi ha més de 700 clau en el procés de tria. Par- centres considerats d’alta o lem amb ell de l’edició del Saló molt alta complexitat, que ja d’enguany. suposen el 24 % del total del

país. Gestionar aquestes aules, El món de l’alumne Pàg. 6-11 amb recursos limitats i una alta diversitat d’alumnes amb Consum d’alcohol i altres substàn- necessitats educatives especicies en adolescents i joves als o en situació de vulnerabiliL’adolescència és una etapa tat, suposa un maldecap per a de transició cap a l’edat adulta centenars de docents. marcada per l’experimentació, la necessitat de pertinença i la La infografia Pàg. 20-21 recerca d’identitat. En aquest procés, una part important Senyals d’alerta en l’addicció a dels i les adolescents provarà pantalles alguna substància. L’ús problemàtic de les panta lles per part d’infants i joves La vida als centres Pàg. 12-14 s’ha convertit en un fenomen mundial.

Juguem a pensar?

La filosofia té un gran poten- Els altres mestres Pàg. 22-24 cial per al desenvolupament de les habilitats de pensament de Entrevista a Bego Prados. Llicenles persones. El projecte Filo- ciada en història de l’art, professofia 3/18 ha estat acollit per sora de primària i autora del llibre desenes de centres educatius ¡No pasa nada! catalans, tant a l’etapa d’infan- D’origen basc i riojà, Bego Pratil com a primària i a l’ESO. dos (Barcelona, 1978) va créi xer en una família nombrosa Publireportatge Pàg. 15 i una infantesa marcada pels anys vuitanta i els estius al Prat Formació Professional, 100 poble. La seva filla gran, Jone, anys al servei de l’ocupabilitat i va ser diagnosticada amb amb el lideratge com a motor de autisme abans de complir tres futur anys, un gir inesperat que va En un moment en què la For- inspirar ¡No pasa nada!, la seva mació Professional s’ha conso- primera obra editorial. Parlidat com una de les vies més lem amb ella sobre l’espectre sòlides d’accés al mercat labo- autista i sobre els reptes que ral, hi ha centres que han fet aquesta diversitat suposa per a de l’ocupabilitat la seva autèn- l’escola i la societat.

1

Món Docent ENTREVISTA

ENTREVISTA A ÁNGEL CELORRIO. DIRECTOR DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT

“L’orientació ha de deixar de ser un complement per convertir-se en un pilar del sistema educatiu” Ángel Celorrio debuta aquest any com a director del Saló de l’Ensenyament amb la voluntat de situar l’orientació al centre del debat educatiu. L’objectiu: facilitar que els joves prenguin decisions informades sobre el seu futur acadèmic i professional, amb l’acompanyament de famílies i docents, actors clau en el procés de tria. Després de registrar un rècord d’assistència en l’última edició, el Saló es consolida com a espai de referència per resoldre dubtes i oferir eines d’orientació a estudiants i comunitat educativa.

Parlem amb Celorrio dels reptes de l’orientació a Catalunya, del paper estratègic de la Formació Professional i de les novetats de l’edició d’enguany, que tindrà lloc del 18 al 22 de març al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona.

2

Món Docent

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS

tat: fer arribar la complexitat de l’oferta acadèmica a joves, famíEnguany s’estrena com a director lies, centres formatius i profesdel Saló de l’Ensenyament. Quins sorat de manera clara i ordenada. considera que són els reptes prioEl Saló encadena diversos anys ritaris del certamen?

El principal repte és consolidar el amb rècord d’assistents. L’any pasSaló de l’Ensenyament com un sat va aplegar més de 107.000 visiespai d’orientació integral, i no tants. Aquestes dades indiquen que només com un aparador d’estu- els joves estan cada cop més intedis. Volem que sigui un lloc on ressats en rebre orientació? l’estudiant se senti escoltat i Sí, és una mostra molt clara que acompanyat en un moment clau els joves no volen decidir a cede la seva vida, quan ha de pren- gues. Tant ells com les famílies i els docents demanen orientació dre decisions importants.

Alhora, tenim l’obligació d’adap- i acompanyament. Per això, oritar-nos de manera constant a entació i servei continuen sent un entorn formatiu i laboral que els eixos que guien el Saló. canvia molt ràpidament. Amb Enguany reforcem encara més els anys, el Saló s’ha convertit tots els dispositius pensats per en una cita de referència, i això donar resposta als dubtes de les comporta una gran responsabili- persones que ens visiten i es

troben en un procés de decisió sobre el seu futur acadèmic.

Volem anar més enllà de mostrar opcions: volem oferir solucions reals i efectives.

A l’edició passada, la Formació Professional va ser l’opció més consultada, amb el 42% de les demandes. Enguany el Saló continuarà apostant per l’FP? Sense cap dubte. La Formació Professional s’ha convertit en un dels principals motors d’ocupabilitat del país, amb un increment de més de 7.500 places i un model d’FP Dual que ja supera la mitjana estatal en participació i inserció.

Davant d’aquest escenari, més del 50% de l’espai del Saló estarà dedicat a l’FP. Hi seran

3

Món Docent

representades les 28 famílies professionals, amb una presència destacada d’àmbits com la sanitat, la informàtica, l’administració, els serveis a la comunitat, l’hostaleria, el comerç, l’electricitat i electrònica, les activitats esportives o les disciplines vinculades a la imatge.

A aquesta oferta s’hi afegeixen cursos d’especialització, certificacions professionals i informació sobre el desplegament del sistema dual amb pràctiques en entorns reals de treball.

Creu que l’amplia oferta en formació superior a Catalunya fa complex el procés de tria educativa? És una bona notícia, tot i que pot generar una certa sensació de “mareig” en les persones que han de decidir. Per això defenso que l’orientació ha de deixar de ser un complement per conver-

tir-se en un pilar del sistema educatiu. Cal ajudar a llegir l’oferta, posar-la en context i vincular-la al projecte vital de cada persona.

El Saló no es limita a facilitar informació: oferim un ecosistema d’orientació 360º en què el contacte humà continua sent el factor diferencial. Volem ser una brúixola perquè cada jove surti amb una idea més clara del seu futur.

posta ràpida, dissenyats a partir de l’anàlisi de les consultes més habituals. L’objectiu és agilitzar l’atenció sense renunciar a la qualitat ni a la personalització.

Tot això se suma als serveis habituals: visites guiades, tallers, xerrades i eines digitals que faciliten tant la preparació prèvia com el seguiment posterior de la recerca.

Què hi trobaran els visitants en l’edició d’enguany?

Com sempre, tota l’oferta d’estudis postobligatoris del país — graus universitaris, cicles de Formació Professional, batxillerats, ensenyaments artístics i esportius—, així com opcions estatals i internacionals, escoles de negoci i formació en idiomes.

Enguany, a més, posem en marxa un nou sistema de respostes exprés amb dos punts de res-

Quina valoració fan del reforç en els serveis d’orientació de l’edició passada? En aquesta edició també es reforçarà? És una dada molt positiva, perquè reflecteix l’avenç en equitat i accés a l’educació superior.

Però no es tracta només d’augmentar el nombre de titulats, sinó d’assegurar que aquests estudis encaixin amb les capacitats de cada persona i amb les necessitats reals de la societat i del mercat laboral.

La complementarietat entre universitat, FP i formació contínua és clau.

“Quan es decideix sense prou

informació o per inèrcia, augmenta el risc de frustració i abandonament

”

4

Actualment, més de la meitat dels joves d’entre 25 i 34 anys compten amb estudis superiors. Com valora aquesta dada? És una dada molt positiva, perquè mostra fins a quin punt el país ha avançat en equitat i en accés a l’educació superior. Però aquesta lectura s’ha de completar: no es tracta només d’ampliar el volum de joves que cursen estudis superiors, sinó que ho facin en àmbits que encaixin amb les seves capacitats i amb les necessitats reals de la societat i del mercat laboral. En aquest sentit, la complementarietat entre els diferents camins disponibles -universitat, FP i formació contínua- és clau.

Món Docent

Creu que aquesta tendència continuarà creixent?

Crec que hi ha condicions perquè això passi. Les mesures adoptades en els darrers anys —com la reducció de preus universitaris i la simplificació de les taxes— han fet més accessible l’educació superior, independentment de l’origen socioeconòmic. Tot plegat ajuda.

Ara bé, el nostre objectiu no hauria de ser només que creixin les xifres, sinó que cada jove trobi el recorregut que realment li correspon. Per alguns serà un grau universitari; per d’altres, un cicle de FP; i per molts, un itinerari mixt i flexible. La clau és l’encaix, no el volum.

Quin paper creu que juga l’FP en aquest escenari?

L’FP és decisiva. No és una opció de segona ni una via paral·lela a la universitat, sinó una alternativa igual de valuosa, molt connectada amb la realitat del món laboral i amb altes taxes d’inserció. El creixement de places, la consolidació de l’FP Dual i el seu prestigi creixent ho confirmen. A més, és sovint una porta d’entrada o de retorn als estudis superiors.

L’FP aplega cada any més estudiants, però l’abandonament continua sent la seva principal rèmora. Quin

paper creu que té la tria educativa per rebaixar les altes taxes d’abandonament en l’FP? La tria és determinant. Quan es decideix sense prou informació o per inèrcia, augmenta el risc de frustració i abandonament.

Una bona orientació permet explicar què implica cada itinerari, quines sortides té i quin ritme de treball exigeix. És una de les millors eines de prevenció de l’abandonament.

Segons el Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya (Pimec – UOC), en el 80% de les ofertes de feina es demanen habilitats toves. Aquestes competències hauran d’estar més presents en l’oferta formativa?

Sens dubte. Les empreses valoren cada cop més les competències transversals: treball en equip, comunicació, pensament crític o adaptabilitat. Els plans d’estudi ja ho incorporen i, des del Saló, ho reforcem amb tallers i espais de reflexió perquè els joves identifiquin els seus punts forts i àrees de millora.

Què ofereix el Saló als joves que volen cursar estudis superiors?

Una visió global i ordenada de totes les opcions. Poden comparar graus, explorar estudis estatals i internacionals i parlar amb orientadors i estudiants que apor-

ten una mirada real i honesta. El Saló és un espai per informar-se, però també per prendre consciència del propi projecte vital.

Els docents també hi tenen un paper clau en el procés d’orientació.

Per què és important que els instituts visitin el Saló?

Perquè el Saló de l’Ensenyament és una extensió pràctica de la tasca orientadora dels centres educatius. Permet als docents acompanyar l’alumnat en visites guiades, conèixer novetats formatives, participar en tallers i accedir a recursos que després poden traslladar a l’aula. En un context educatiu en transformació constant, el Saló ofereix una fotografia completa d’un panorama formatiu cada vegada més ampli i canviant.

Quines recomanacions donaria als joves que no tenen clar quin camí acadèmic triar?

Els diria que no gestionin sols el dubte. Que es deixin acompanyar, que preguntin, que provin, que explorin. Que vinguin al Saló i facin servir totes les eines que posem al seu abast. I sobretot, que entenguin que la decisió és important, però no definitiva. Les trajectòries avui són flexibles, i sempre hi ha camins per redreçar o reinventar-se. L’important és avançar amb consciència i sense por.

5

Món Docent EL MÓN DE L’ALUMNE

Consum d’alcohol i altres substàncies en adolescents i joves

L’adolescència és una etapa de transició cap a l’edat adulta marcada per l’experimentació, la necessitat de pertinença i la recerca d’identitat. En aquest procés, una part important dels i les adolescents provarà alguna substància —alcohol, tabac, cànnabis o altres drogues— sense que necessàriament això impliqui un problema futur..

MIREIA SORIANO CHACÓN.

DIRECTORA DEL CENTRE PSICOLÒGIC I DE LOGOPÈDIA SORIGAL.

Alcohol, cànnabis, tabac, tranquil·litzants, pastilles per dormir o altres substàncies arriben a mans d’adolescents i joves per motius molt diversos. Si bé, en molts d’ells consumir aquests tipus de substàncies no supo-

6

sarà un problema, en alguns casos el consum pot esdevenir abusiu i tenir conseqüències rellevants en la salut física, emocional i social. Com a adults referents —famílies, docents i professionals— potser no sempre

ALÍCIA PRATS PITARCH.

ORIENTADORA EDUCATIVA, PSICOPEDAGOGA COL·LEGIADA.

podrem evitar el contacte amb les drogues, però sí que podem prevenir consums problemàtics, oferir informació rigorosa i acompanyar amb criteri i responsabilitat.

Món Docent

PARLEM DE DROGUES

Dependència psicològica: ne-

cessitat de consumir per obtenir plaer o evitar malestar.

Dependència física: l’organisme s’adapta a la substància i la necessita per funcionar amb normalitat.

“No sempre podrem evitar el contacte amb les drogues, però sí que podem prevenir consums problemàtics, oferir informació rigorosa i acompanyar amb criteri i responsabilitat

Tolerància: cal augmentar la

”

dosi per aconseguir els matei- dels infants -famílies, docents, educadors i terapeutes- necessixos efectes. tem observar com apareixen les Els i les adolescents no busquen drogues en el seu entorn: com “drogues” en si mateixes, sinó s’aproximen a les drogues, si efectes: desinhibició, eufòria, re- s’hi interessen, amb qui ho fan o laxació o evasió. L’experimenta- quan i com ho fan. ció amb substàncies sovint s’entrellaça amb el descobriment de DE QUINES DROGUES PARLEM? la pròpia identitat. Com a adults que acompanyem el procés vital Dades de l’Observatori Espa-

El

76,1% de noies

el

i

71,2% de nois

ha consumit alcohol en l’últim any

nyol de les Drogues i les Addicions del Ministeri de Sanitat del 2025 alerten que els joves d’entre 14 i 18 anys poden consumir alcohol, tabac i variants, cànnabis, cocaïna, heroïna, ketamina, amfetamines, èxtasi o MDMA i GHB o èxtasi líquid. D’altra banda, dades de l’enquesta ESTUDES indiquen que entre els 14 i 18 anys:

30%

Prop d’un ha consumit tabac.

20%

Més del ha consumit cànnabis en l’últim any.

2% 4%

Entre un i un ha provat substàncies com la cocaïna, amfetamines o MDMA.

També preocupa el consum habitual de begudes energètiques i la seva combinació amb l’alcohol.

7

Món Docent

PER QUÈ CONSUMEIXEN DROGUES ELS JOVES I ADOLESCENTS? Si bé són múltiples, els motius més comuns que duen al consum de drogues són la pressió de grup i la necessitat de pertinença, la curiositat i experimentació, la desinhibició en contextos d’oci, la gestió d’emocions negatives o tensions i la baixa autoestima, les dificultats d’assertivitat o la baixa tolerància al rebuig i la frustració.

“Els i les

adolescents no busquen “drogues” en si mateixes, sinó efectes: desinhibició, eufòria, relaxació o evasió

”

RISCOS I EFECTES EN EL CONSUM DE DROGUES Alcohol (legal)

Efectes: estimulant (en dosis baixes, depressor, desinhibició i eufòria) Riscos: Disminueix l’atenció i coordinació, provoca trastorns digestius i malalties cardiovasculars, síndrome d’abstinència perillós, incrementa el risc de patir accidents, en les relacions sexuals i en la possibilitat de patir o perpetrar agressions sexuals. També comporta un alt risc en cas d’embaràs per al nadó. El model de consum d’alcohol a la família influeix directament en el consum de risc dels infants.

Tabac (legal)

Efectes: Estimulant Riscos: Genera una addicció ràpida i augmenta el risc de càncer i malalties respiratòries i cardiovasculars. Disminueix la resistència a l’exercici físic, altera els sentits del gust i l’olfacte i provoca l’envelliment prematur de la pell.

Psicofàrmacs (legal)

Efectes: Poden actuar com a ansiolítics o hipnòtics.

Riscos: Poden generar tolerància i dependència si s’utilitzen sense control mèdic, especialment combinats amb alcohol.

En dosis elevades provoquen somnolència, dèficits de memòria o manca de coordinació motora.

Inhalants (legal)

Efectes: Estimulants. Generen eufòria i deshinibició. Alenteixen el funcionament del siste-

8

ma nerviós central i poden ser depressors.

Riscos: Augmenten el risc de patir trastorns físics importants (hepàtics, pulmonars, neurològics, circulatoris, etc.) i mentals (al·lucinacions, comportaments agressius, deliris, etc.).

Generen una ràpida addició.

Amfetamines i speed (il·legal)

Efectes: Estimulació, excitació, eufòria i disminució de la sensació de fatiga.

Riscos: Poden originar trastorns físics (complicacions cardiovasculars, hepàtiques, hipertèrmia, etc.) i psiquiàtrics (trastorn de l’estat d’ànim, paranoia, al·lucinacions).

Generen una forta addicció.

Bolets al·lucinògens (il·legal)

Efectes: En dosis baixes, riure i alteració suau de la percepció.

En dosis altes, modificació de l’estat de consciència i “viatge psicodèlic”.

Riscos: Provoquen paranoia i ansietat. Poden fer aparèixer problemes de salut mental temporals o permanents. Comporta riscos en les relacions sexuals i de patir-ne, així com d’experimentar una pèrdua del control de les emocions i d’experimentar reviviscència.

Cocaïna (il·legal)

Efectes: Estimulació, eufòria, disminució de fatiga seguretat en un mateix.

Riscos: Ansietat i paranoies.

Trastorns cardiovasculars i en les relacions sexuals. Genera una addició ràpida.

Món Docent

FACTORS DE RISC I DE PROTECCIÓ

Cànnabis (il·legal)

Efectes: Depressor, riure, estimulació de la creativitat, relaxació, intensificació de les sensacions i efectes al·lucionègens (en alguns casos) Riscos: Pot afectar a l’atenció, la memòria i la capacitat d’aprenentatge. Genera problemes de rendiment escolar i genera baixades de tensió. El consum abusiu augmenta els riscos de patir accidents i negligències i el seu consum està molt vinculat al del tabac.

Heroïna (il·legal)

Efectes: Depressor, eufòria, plaer, relaxació i benestar Riscos: Risc de transmissió de malalties infeccioses i pot provocar una sobredosi. La interrupció del consum comporta l’aparició d’una forta síndrome d’abstiinència.

Els factors de risc inclouen trets d’impulsivitat, baixa autoestima, problemes de salut mental, antecedents traumà-

tics, manca de límits o suport familiar i fàcil accés a substàncies. En canvi, actuen com a factors de protecció:

Límits clars i coherents.

Bona comunicació emocional.

Habilitats socials.

Tolerància a la frustració.

Objectius personals realistes.

Suport familiar i del grup d’iguals

La prevenció consisteix a reduir els factors de risc i potenciar els de protecció.

Ketamina (il·legal)

Efectes: Al·lucinogen dissociatiu. En dosis baixes, sensació de borratxera i desequilibri; en dosis altes, desrealització.

Riscos: Produeix moviments involuntaris dels ulls, tremolors, agitació i rigidesa. Genera problemes de salut mental i inestabilitat al dolor.

Extàsi – MDMA (il·legal)

Efectes: Estimulant, ganes de ballar i connexió amb un mateix.

Riscos: Fa augmentar el risc de patir un cop de calor. Comporta riscos en la conducció de vehicles i al’hora de mantenir relacions sexuals.

9

Món Docent

PREVENCIÓ DES DE LA FAMÍLIA

És recomanable un acostament sincer, honest i amb un enfoc positiu i sensibilitzador sobre aquesta temàtica. Algunes estratègies bàsiques: Fomentar el diàleg obert i sense judicis.

Oferir informació clara i veraç, sense alarmisme.

Desmitificar creences (“no et fa més divertit ni més popular”).

Parlar de la pressió de grup i anticipar situacions.

Donar exemple amb hàbits saludables.

Alguns recursos per a la família Connecta amb els teus fills: com prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc? Guia adreçada a pares i mares, amb informació, consells, adreces d’interès i activitats per reflexionar sobre temes relacionats amb les drogues.

Monogràfics: - Quan als pares ens preocupa el tabac - Quan als pares ens preocupen les begudes alcohòliques

- Quan als pares ens preocupen les begudes alcohòliques Tallers educatius per a AFAs: Taller de prevenció de drogues i altres conductes de risc. Què podem fer des de casa?

Audiovisuals: - Com parlar de drogues amb els fills i filles: comunicació i confiança, claus de la intervenció.

- Regles clares per a nits adolescents tranquil·les

PREVENCIÓ DES DE L’ÀMBIT ESCOLAR

Des de l’escola, i amb el suport de professionals com l’orientador i professionals de l’EAP, es poden implementar alguns protocols de detecció, prevenció i intervenció sobre drogues, amb propostes adreçades a l’alumnat, el professorat i les famílies. La prevenció escolar inclou: Programes educatius específics.

Informació objectiva sobre riscos.

Treball d’habilitats socials i presa de decisions.

Coordinació amb famílies.

10

Alguns recursos per a docents i equip directiu L’Aventura de la Vida ( 7-12 anys ).

Programa d’educació per a la salut i de prevenció de drogodependències.

Què en saps de l’alcohol? Projecte de Servei Comunitari per a l’ESO Transferible sobre prevenció del consum d’alcohol.

THC, Què fer? Programa per prevenir el consum de cànnabis en adolescents, poc abans de l’edat mitjana en què n’iniciïn el consum.

Drogues! Què? Programa que pretén reforçar les actituds socials contràries al consum de dro-

gues donant una informació objectiva sobre els efectes i les conseqüències, i facilitar l’adopció de conductes saludables a partir de la importància que tenen els companys o els amics durant l’adolescència.

Formació específica sobre detecció de senyals d’alerta en relació al consum de drogues.

Lectures per a l’aula: - La veritat sobre les drogues.

Aidan Macfarlane, Ann McPherson - Camps de maduixes, Jordi Sierra i Fabra

Món Docent

RECOMANACIONS QUAN HI HA CONSUM

Escolta activa i comunicació oberta: Escoltar sense jutjar ni

fer retrets. Afavorir converses on el/la jove se senti segur/a per expressar-se, preguntant des Acompanyar i posar límits: Mosde la curiositat (“Què t’aporta?”, trar interès i preocupació des del “Com et fa sentir?”). respecte, establint límits clars i coherents. Evitar el càstig i priInformar amb rigor: Donar in- oritzar alternatives educatives i formació clara i veraç sobre els saludables. riscos i efectes de les substàncies, evitant l’alarmisme i els disRecursos d’ajuda: Es pot concursos catastrofistes. tactar amb La Línia Verda (900 900 540), servei gratuït i confi- Comprendre el consum: Analit- dencial d’informació i orientació zar si és esporàdic, habitual o pro- en drogodependències. blemàtic, i si hi ha factors emocionals o socials al darrere (estrès, Ajuda professional: Si el conpressió de grup, ansietat...). sum és freqüent o afecta la vida

quotidiana, cal derivar a professionals especialitzats.

Menors de 18 anys: Atenció als

CSMIJ (centres de salut mental infantil i juvenil).

Majors de 18 anys: Atenció als CAS (centres d’atenció i seguiment de les drogodependències). Àmbit escolar: Seguiment indivi-

dualitzat per part de l’orientador/a, tutor/a i amb suport de l’EAP i del Programa Salut Escola.

11

Món Docent

Juguem a pensar?

La filosofia té un gran potencial per al desenvolupament de les habilitats de pensament de les persones. La seva capacitat de fomentar la reflexió dels alumnes sobre temes que estan presents en altres disciplines ha dut moltes escoles a incloure-la també a l’etapa d’educació infantil. El projecte Filosofia 3/18 ha estat acollit per desenes de centres educatius catalans, tant a l’etapa d’infantil com a primària i a l’ESO.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS René Descartes definia el verb pensar com tota activitat conscient que succeeix en nosaltres: «Voler, entendre, imaginar o sentir no són sinó diversos modes de pensar que pertanyen a l’ànima», assegurava el filòsof fran-

12

cès fa gairebé quatre segles.

Pensar és una capacitat i comporta també un procés d’ensenyament. Això va dur desenes de professionals de l’àmbit de l’educació a preguntar-se: com ho hem de fer per ensenyar els infants i joves a pensar?

Sota aquesta premissa, fa més de tres dècades que va néixer el projecte educatiu Filosofia 3/18, que agafava com a referència el currículum educatiu Philosophy for Children, una proposta creada a Nova Jersey a finals dels anys seixanta pel filòsof Matthew Lipman. Uns

Món Docent

anys més tard, a inicis del segle XXI, es presentava el programa «Juguem a pensar», en què es posava al centre la introducció de la filosofia i l’ensenyament del pensament a l’etapa infantil.

“L’acte de pensar està tan

vinculat al llenguatge que podem sospitar amb fonament que aprendre a parlar, a pensar i a raonar són activitats estretament lligades entre si

INTRODUIR LA FILOSOFIA A PARTIR D’I3?

La voluntat d’introduir el pensament i la filosofia a l’etapa d’infantil prové plantejament de Lipman: «L’acte de pensar està tan vinculat al llenguatge que podem sospitar amb fonament que aprendre a parlar, a pensar i a raonar són activitats estretament lligades entre si». Així, l’objectiu del programa implica introduir activitats que permetin

”

als alumnes pensar millor per si mateixos des d’una perspectiva democràtica, siguin del nivell que siguin. El concepte «millor» esdevé clau en el programa, que vol ser un sinònim de competència. «El sentit que do-

nem a millor en aquest context té encara un altre vessant, que és l’ètica», asseguren els impulsors d’un programa articulat pel Grup d’Innovació i Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia (GrupIREF).

FUTUR TU DECIDEIXES EL TEU

Ens adaptem a les teves necessitats, oferim una educació completa per arribar al futur que tant desitges.

CFGM + CFGS (2+1 CFGS) Online, presencial i semipresencial Professorat especialitzat Curs Selectivitat + RCP + SVB

Cicles formatius sanitàris amb titulació oficial.

Carrer Roselló 303, BCN 93 2070680

www.ramonycajal.com @erycbarcelona

13

Món Docent

“Les habilitats no són

innates com les capacitats, s’adquireixen mitjançant la repetició i hàbits i admeten graus de perfecció

”

HABILITATS DE PENSAMENT I ACTIVITATS: ELS DOS EIXOS DEL PROGRAMA La proposta educativa de foment del pensament i la filosofia a l’etapa d’infantil està composta per dos eixos: un de vertical, dedicat a les habilitats de pensament, i un d’horitzontal, en què s’especifiquen les activitats.

El punt de partida del programa són les habilitats de pensament, enteses i tractades de la mateixa manera que en altres programes del projecte. «Juguem a pensar» argumenta la necessitat de desenvolupar aquestes habilitats amb un símil amb les habilitats físiques per arribar a una conclusió: les habilitats no són innates, com les capacitats, sinó que s’adquireixen mitjançant la repetició i els hàbits i admeten graus de perfecció, cosa que fa que no puguem dir mai que ja hem adquirit del tot una habilitat. Per delimitar-les, el projecte segueix un criteri de classificació basat en les habilitats de recerca, de conceptualització, de raonament i de traducció.

D’altra banda, en l’eix horitzontal del programa es detalla un seguit d’activitats per desenvolupar les habilitats cogniti14

ves. En aquest sentit, el projecte parteix del criteri fonamental que les activitats per desenvolupar les habilitats de pensament han de sorgir dels interessos dels infants en aquesta etapa educativa. D’aquesta manera, es defensa promoure els aprenentatges bàsics a través d’experiències prou variades i estimulants.

JOCS, CONTES I ART COM A PUNTS DE PARTIDA DEL PENSAMENT El projecte parteix del joc des de la perspectiva de la seva relació amb el coneixement i l’aprenentatge: el joc com a comunicació, com a exploració i descoberta. D’altra banda, els contes tenen un gran potencial a l’hora de crear marcs imaginaris que fomentin el pensament i la reflexió. El tercer eix delimitat pel projecte «Juguem a pensar» és l’educació per l’art. En aquest sentit, el treball a través de l’art permet afavorir una observació atenta per dialogar, elaborar criteris propis, conscients i argumentats, potenciar la capacitat

“Per delimitar-les, el projecte segueix un criteri de classificació basat en les habilitats de recerca, de conceptualització, de raonament i de traducció

”

d’orientar-se, racionalitzar les situacions que suposen conflictes de valors i promoure el pluralisme i el no-relativisme.

El resultat del projecte és un conjunt de propostes educatives i activitats que ajuden a fomentar les habilitats de recerca, de conceptualització, de raonament i de traducció. Unes habilitats que són cabdals per afavorir l’estudi de matèries concretes i que també fomenten la creació d’una societat crítica, amb criteri propi i independent.

Món Docent

Prat Formació Professional

100 anys al servei de l’ocupabilitat i amb el lideratge com a motor de futur En un moment en què la Formació Professional s’ha consolidat com una de les vies més sòlides d’accés al mercat laboral, hi ha centres que han fet de l’ocupabilitat la seva autèntica raó de ser. És el cas de Prat FP, que aquest curs commemora cent anys d’història reforçant un model educatiu que combina vocació empresarial, metodologies actives i una aposta diferencial amb un mòdul propi en lideratge, únic a tot l’Estat com a motor dels aprenentatges de la FP. CICLES DE GRAU SUPERIOR DE L’ÀMBIT EMPRESARIAL AMB PERFIL DE LIDERATGE Prat FP, especialitzat en Cicles Formatius de Grau Superior de caràcter empresarial, ha evolucionat al llarg d’un segle amb un objectiu constant: formar professionals amb competències tècniques sòlides i capacitat d’adaptació en un context econòmic en transformació.

Des dels seus inicis, el centre ha mantingut una estreta vinculació amb el món empresarial fins a consolidar-se com un referent en formació professional vinculada als sectors econòmics estratègics.

Amb un equip docent expert i, en molts casos, en actiu a l’empresa, Prat FP impulsa metodologies actives en àrees amb alta demanda de talent, com Administració i Finances, Comerç Internacional, Transport i Logística, Màrqueting i Publicitat, Gestió d’Allotjaments Turís-

tics i Gestió d’Esdeveniments i Desenvolupament d’Aplicacions Web. Justi Hidalgo, director pedagògic del centre i amb una àmplia trajectòria en formació professional i universitària, defensa que l’objectiu no és només aprovar els estudis, sinó preparar-se per exercir una professió amb competències professionals i personals. Per això reafirma que l’ocupabilitat és el principal indicador d’èxit del projecte educatiu de Prat FP. APRENDRE FENT: UNA METODOLOGIA CONNECTADA AMB LA REALITAT Un dels pilars del model és l’ús de metodologies actives que situen l’alumnat al centre del procés d’aprenentatge. Les aules funcionen com a espais de simulació empresarial on es treballa per projectes, es resolen casos reals i es plantegen situacions que reprodueixen el dia a dia d’una organització. L’equip docent aporta una mirada pràctica connectada amb la realitat empresarial i una relació constant amb el sector productiu, amb més de 400 empreses col·laboradores.

HACKATONS AMB EMPRESES: EL REPTE COM A MOTOR D’APRENENTATGE Les hackatons internes organit-

zades amb empreses i institucions reflecteixen aquesta filosofia.

Durant jornades intensives, l’alumnat treballa en equips interdisciplinaris amb objectius concrets i presentació final davant les empreses. Aquesta experiència reforça competències tècniques i habilitats com el lideratge, la presa de decisions i el treball sota pressió, a més de generar oportunitats de pràctiques i inserció laboral.

ACOMPANYAMENT INTEGRAL EN LA INSERCIÓ LABORAL La vocació per l’ocupabilitat es concreta en una borsa de feina pròpia que connecta alumnat i empreses, juntament amb orientació professional i assessorament en currículums. La dimensió internacional també hi té un paper rellevant, amb la possibilitat de realitzar pràctiques a Europa a través del programa Erasmus+.

LIDERATGE COM A ELEMENT DIFERENCIAL Prat FP incorpora un mòdul propi de Lideratge en tots els CFGS, una aposta pionera que treballa l’autoconeixement i les competències transversals per formar professionals amb iniciativa i criteri.

Cent anys després, el projecte manté la seva essència reforçant la vocació per la formació professional, el compromís amb l’ocupabilitat i la formació de líders preparats per als reptes empresarials del present i del futur.

15

Món Docent

El repte de gestionar aules cada cop més complexes

A Catalunya hi ha més de 700 centres considerats d’alta o molt alta complexitat, que ja suposen el 24 % del total del país. Gestionar aquestes aules, amb recursos limitats i una alta diversitat d’alumnes amb necessitats educatives especials o en situació de vulnerabilitat, suposa un maldecap per a centenars de docents que han de gestionar el dia a dia, fer respectar els límits i desenvolupar el currículum educatiu alhora.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Al curs 2024‑2025 es comptabilitzaven a Catalunya 240 centres educatius de màxima complexitat i 490 d’alta complexitat.

Com a resultat, 730 escoles i instituts del país han de gestionar una complexitat extraordinària a les aules, xifra que suposa el 24 % dels centres educa-

16

tius del territori. Aquest alt percentatge fa que la complexitat ja no sigui quelcom minoritari ni anecdòtic al sistema educatiu català. I això té un efecte directe en les dificultats que troben els docents a l’hora de gestionar el dia a dia a les aules, fer respectar els límits i desenvolupar el currículum educatiu al mateix temps.

“Tenim una realitat cada cop més complexa i desigual que una part de la societat catalana no vol veure, però que els docents la viuen cada dia”, assegura Mònica Nadal, directora de l’àrea de recerca de la Fundació Bofill. Per a Nadal, la realitat institucional i mediàtica viu d’esquena a aquesta responsa-

Món Docent

bilitat, però els docents la viuen cada dia, fet que complica cada cop més la seva tasca. Aquest poc abordatge des del Departament d’Educació d’una complexitat creixent als centres educatius, juntament amb la falta d’inversió, fa que la qualitat del sistema educatiu se sustenti per la vocació del professorat, un fenomen que, segons Nadal, és injust. “A Catalunya hi ha un percentatge de compromís per part dels docents molt alt, i això és molt valuós; però el sistema educatiu català ha abandonat els docents, i això és molt perillós”, afegeix la portaveu de la Fundació Bofill.

UN ESFORÇ TITÀNIC EN LA COOPERACIÓ DOCENT Justament, una enquesta de la Fundació Bofill constata que els centres d’alta i màxima complexitat a Catalunya s’esforcen més a millorar els aprenentatges i utilitzen més mètodes com enfocaments col·laboratius, grups heterogenis o l’aprenentatge a partir de la indagació i la resolució de problemes. A més, el profes-

sorat d’aquests centres sents el EL REPTE DE FOMENTAR triple de suport dels companys LA MOTIVACIÓ I EL CLIMA i de la direcció que la resta de POSITIU A L’AULA centres. Tanmateix, la falta de recursos és un fre evident en la Un dels principals desafiaments gestió d’aquests centres. El fet als quals s’enfronta el professorat d’haver d’afrontar una complexi- avui (tant d’escoles convencionals tat més elevada fa que, a la pràc- com d’alta complexitat) és motica, es disposi de menys temps tivar l’alumnat i mantenir un bon i menys instruments per aplicar ambient dins de l’aula. Segons datècniques de millora dels apre- des de l’Associació Nacional de Professionals de l’Ensenyament nentatges.

(ANPE), el 21 % de les reclamacions docents estan relacionades LA NECESSITAT IMPERANT amb dificultats per impartir classe D’APLICAR RECURSOS a causa de conductes disruptives, DE FORMA NO LINEAL absència de compromís, interrupEls centres amb alta complexi- cions o conflictes entre alumnes, tat requereixen més recursos i factors que dificulten l’aprenentatperfils professionals com vetlla- ge i l’exercici docent. dors i psicopedagogs. Per a Nadal, cal anar cap a un model on Experts en formació del profesels recursos s’assignin en funció sorat com Paola Ferrando i Olga de les necessitats de cada cen- Adroher assenyalen que no existre. “La recerca ja ha demostrat teix una fórmula universal per gesque aquests perfils, allà on hi tionar aquests reptes, però sí essón, contribueixen a una millora tratègies clau que poden marcar la clara de l’aprenentatge. La com- diferència. El coneixement indiviplexitat de les aules no les po- dualitzat de l’alumnat, la construcdem deixar només en mans dels ció de confiança i el treball de vadocents”, afirma l’experta en re- lors són fonamentals per crear un entorn que afavoreixi l’adquisició cerca educativa. de coneixements i la convivència.

“El fet d’haver d’afrontar una complexitat més elevada fa que, a la pràctica, es disposi de menys temps i menys instruments per aplicar tècniques de millora dels aprenentatges

”

17

Món Docent

RECOMANACIONS PER GESTIONAR L’AULA I MOTIVAR L’ALUMNAT Segons un article publicat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el 21 % de les queixes rebudes pels docents es deu a

1.

problemes per poder impartir les classes amb normalitat per aquest motiu. En aquest sentit, el centre universitari fa un se-

2.

Conèixer profundament l’alumnat

Crear una cultura d’aula basada en valors

“La clau és dedicar molt de temps a conèixer els teus alumnes, tant de manera individual com dins del grup”, explica Paola Ferrando, professora implicada en recerca sobre gestió de l’aula. Conèixer les seves motivacions, context personal i dinàmiques dins del grup ajuda a anticipar conflictes i adaptar l’ensenyament.

Per construir un entorn positiu, és fonamental treballar criteris com el diàleg, l’escolta activa i la tolerància. Ferrando sosté que cal definir què signifiquen aquests valors per als alumnes i fer-los visibles en el dia a dia de la classe.

4. A

postar pel reforç positiu en comptes de càstigs

Tant Ferrando com altres docents entrevistats coincideixen que els càstigs i les amenaces rarament funcionen, i poden fins i tot augmentar la tensió en grups més conflictius. En canvi, el reforç positiu i la mediació no invasiva ajuden a generar confiança i responsabilitat.

18

guit de recomanacions per poder gestionar l’aula en entorns complexos:

3. P

actar les normes amb l’alumnat

Una estratègia recomanada és imprimir protagonisme als alumnes en l’establiment de normes de convivència. L’article assenyala que quan els estudiants col·laboren en crear les regles, són molt més propensos a complir-les i autoregular-se quan cal.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

5. T

reballar el terreny emocional

L’article destaca la importància d’incloure elements com el reconeixement individualitzat i l’autoavaluació de competències com la participació o l’assistència, que permeten a l’alumne sentir-se partícip i responsable del seu aprenentatge.

Món Docent

LA PRIMERA UNIVERSITAT PRIVADA DE CATALUNYA

19

Món Docent

Senyals d’alerta en l’addicció a pantalles L’ús problemàtic de les pantalles per part d’infants i joves s’ha convertit en un fenomen mundial. Fa uns mesos, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), alertava que el 50% dels nois i noies de 15 anys passen un mínim de 30 hores setmanals davant la pantalla. A Catalunya, la meitat dels infants de 10 a 11 anys ja disposen d’un telèfon mòbil amb connexió a internet. Tres de cada quatre infants i joves assegura que els costa deixar d’utilitzar el mòbil i gairebé la meitat d’ells no tenen cap mena de limitació d’ús diari.

L’addicció a les pantalles suposa una dependència cap a aquests dispositius i és considerat un trastorn de tipus comportamental. Atesa la delicada etapa de desenvolupament, l’addicció a les pantalles pot generar alteracions cognitives en l’aprenentatge, el llenguatge i la socialització, mals hàbits alimentaris i símptomes depressius.

La prevenció, l’educació en un ús crític de les pantalles, la detecció de símptomes i l’acompanyament i intervenció terapèutica són elements clau per sortejar els efectes nocius de les pantalles.

Aquestes són els principals senyals d’alerta que ens poden alertar d’una addicció a les pantalles.

Font: Centre SPOTT. Guia d’orientació per a famílies: Educar en l’ús saludable de les pantalles

20

Món Docent

“El 50% dels

nois i noies de 15 anys passen un mínim de 30 hores setmanals davant la pantalla

”

Risc lleu Increment de l’ús de pantalles.

Pèrdua de l’interès pels estudis.

Pensar sovint amb les pantalles, fins i tot quan no hi està connectat.

Només li interessa el que té a veure amb les pantalles.

Risc moderat Es mostra irritable o agressiu quan se li limita l’ús de pantalles.

Li costa llevar-se o arriba tard a classe perquè ha estat connectat a la nit.

Ha començat a tenir un rendiment acadèmic més baix.

Incompleix les tasques que té assignades a casa.

Deixa de compartir temps amb la família i descuida hàbits personals.

Risc greu Ha mostrat conductes agressives contra la família o el mobiliari quan se li redueix l’ús de pantalles.

Menteix, nega i justifica l’ús excessiu de pantalles.

Les pantalles esdevenen el seu refugi quan té problemes.

“Tres de cada

quatre infants i joves assegura que els costa deixar d’utilitzar el mòbil i gairebé la meitat d’ells no tenen cap tipus de limitació d’ús diari

”

21

Món Docent

ENTREVISTA A BEGO PRADOS. LLICÈNCIADA EN HISTÒRIA DE L’ART, PROFESSORA DE PRIMÀRIA I AUTORA DEL LLIBRE ‘NO PASA NADA’

“Una escola inclusiva sense mitjans genera patiment a alumnes i docents” D’origen basc i riojà, Bego Prados (Barcelona, 1978) va créixer en una família nombrosa i una infantesa marcada pels anys vuitanta i els estius al poble. Llicenciada en Història de l’Art i mestra de primària, viu a Suïssa amb el seu marit, els tres fills i el gos. La seva filla gran, Jone, va ser diagnosticada amb autisme abans de complir tres anys, un gir inesperat que va inspirar ¡No pasa nada!, la seva primera obra editorial.

Parlem amb ella sobre l’espectre autista —una realitat que afecta 1 de cada 81 catalans i que podria ser encara més extensa amb un millor diagnòstic— i sobre els reptes que aquesta diversitat suposa per a l’escola i la societat.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS ¡No pasa nada! aborda l’autisme des de la biografia, l’assaig i la divulgació. Què et va dur a escriure aquest llibre d’aquesta manera?

Aquest llibre té un format curiós: no és clínic, perquè no soc psicòloga ni psiquiatra, sinó un assaig híbrid que es pot llegir a estones com una novel·la. El testimoni és real, novel·lat només per fusionar la part emocional amb la reflexió més general que vull compartir. La meva història

22

serveix d’excusa per abordar temes més amplis.

L’autisme hi és present, però no és l’únic protagonista. El que uneix famílies no són els diagnòstics, sinó els obstacles diaris que imposa la societat i l’administració. Necessitava combinar dades i emoció, perquè darrere de cada dada hi ha persones.

Volia parlar d’autisme, discapacitat i maternitat vinculada a un diagnòstic, per donar una visió cen-

trada en el dèficit social que això comporta. Si només aportés dades, seria massa aspre; per això les vehiculo a través d’una història que connecti amb el lector.

Quina és la història?

Parteix de la meva experiència amb la meva filla. El llibre comença com un thriller, amb una anècdota, i alterna relat i assaig per combinar dades i vivència personal.

Món Docent

“Posar tots els

infants a la mateixa aula no és inclusió, és cohabitació

”

El llibre parla d’una maternitat “cap per avall”. Com és una maternitat amb una filla neurodivergent?

Crec que avui totes les maternitats poden quedar “cap per avall”, perquè són exigents i difícils d’encaixar en el sistema productiu. Però quan hi ha un diagnòstic important, el xoc és encara més evident: què passa quan el teu fill no encaixa en el model previst?

Des de l’escola bressol ja apareixen dificultats, que en aquests casos s’intensifiquen. En el meu recorregut, més enllà d’adaptar-me al seu funcionament, el trasbals més gran ha estat constatar que, fins i tot en un país com Suïssa, no té tots els drets garantits. Una educació molt orientada als resultats ha tingut conseqüències profundes en la nostra família, incloses renúncies professionals. El focus no s’hauria de posar només en les dificultats associades als diagnòstics, sinó en com reacciona la societat i en fins a quin punt el sistema està preparat per garantir drets i acompanyament real.

El sistema productiu també expulsa a la mare d’una nena neurodivergent?

Una de les grans denúncies del llibre és el desprestigi de la cura.

Tot el vinculat a cuidar continua situat en un segon pla. La discapacitat de la meva filla, de manera subsidiària, també m’afecta a mi com a ciutadana. Són sobretot les mares qui assumeixen aquesta càrrega. Esdevenen hereves de la condició de la persona que cuiden, perquè la cura travessa tota la seva vida. I això és insostenible.

L’autisme és un dels fils del llibre, amb voluntat divulgativa, però no és l’únic. El que convido a pensar és fins a quin punt estem desprotegits com a ciutadans. Qualsevol persona pot trobar-se en una situació de dependència o discapacitat, i dins el sistema actual aquesta fragilitat és molt més gran del que ens pensem.

Amb l’autisme “passa molt”, però el títol de llibre diu “no passa res”.

Per què?

Sí, passa molt. A la Suïssa francòfona sovint m’han traduït “No passa res” com tout va bien, però en català la frase té un matís especial: la fem servir per tranquil·litzar o minimitzar el patiment. I, en realitat, sí que passen coses.

El títol també està lligat a la meva filla. En l’autisme pot aparèixer l’ecolàlia, la repetició de pa-

raules amb funció comunicativa o d’autoregulació emocional.

Quan era petita, ella no parlava i el món devia ser aclaparador.

“No passa res” va ser una de les frases que més li repetíem.

Ara és ella qui la diu sovint, gairebé com un mantra. Un dia la vaig sentir repetir-ho i vaig entendre que aquell havia de ser el títol. És un homenatge a ella i una expressió que a casa nostra ressona constantment. A més, el llibre també inclou humor: no passa res, però aquí passa de tot.

A Espanya hi ha gairebé mig milió de persones amb espectre autista. És sorprenent que amb aquesta alta incidència l’autisme estigui tan invisibilitzat?

Totalment. Segons l’Organització Mundial de la Salut, aproximadament un 1% de la població mundial és autista, tot i que la dada pot variar segons la mostra.

Això desmunta la idea d’una “epidèmia” d’autisme. No hi ha cap epidèmia: hi ha més coneixement i millors eines de detecció. Així i tot, les llistes d’espera són llargues i moltes persones tenen dificultats per accedir a un diagnòstic.

Les diferències en les xifres evidencien que l’accés al sistema

23

Món Docent

“L’escola ha de ser el temple per acompanyar les dificultats d’aprenentatge

”

sanitari és desigual. A Espanya s’estima que hi ha mig milió de persones amb diagnòstic, però probablement la xifra real és superior. La renda, el lloc de naixement o l’origen condicionen clarament l’accés al diagnòstic.

Durant molt de temps es va construir la idea que les persones autistes eren sobretot nens blancs. Però l’autisme no entén de raça ni de sexe; qui sí que entén de desigualtats és el sistema que diagnostica.

Quins són els principals prejudicis i estereotips?

En el diagnòstic hi ha hagut un clar biaix de gènere: els criteris es van construir a partir de perfils masculins, deixant moltes nenes i dones fora del radar.

Pel que fa als estereotips socials, n’hi ha dos de molt potents.

El primer és l’associació amb el geni brillant però socialment limitat, una imatge alimentada pel cinema. Tot i que existeixen casos així, no són la norma.

L’altre és el contrari: la idea d’una persona amb altíssima dependència i discapacitat intel·lectual associada. Aquest perfil també forma part de l’espectre, però

24

no el defineix totalment. L’autisme és un espectre ampli i heterogeni. Ni geni excepcional ni dependència absoluta: la realitat és molt més diversa del que indiquen els tòpics.

Què succeeix quan un infant amb autisme entra a l’escola?

Cal veure si anirà a una escola ordinària o especial. A Suïssa, el sistema és dual, amb recorreguts sovint molt separats. Un cop entres a l’escola especial, és difícil tornar a l’ordinària, i això condiciona oportunitats.

La nostra filla va ser la primera alumna amb diagnòstic d’autisme que va començar a l’escola pública ordinària a Ginebra, el 2015. Ho vam aconseguir després de molta insistència. Però el sistema continua sent molt estandarditzat i la inclusió real encara és un repte.

Parlar d’escola inclusiva sense parlar de recursos és hipòcrita?

Absolutament. La inclusió necessita recursos, i repensar el sistema té un cost, però és una inversió necessària: cal posar tots els mitjans humans disponibles per garantir-la.

Posar tots els infants a la mateixa aula no és inclusió, és cohabitació. I em preocupa quan els mitjans presenten això com si fos inclusió real, quan enca-

ra no hem construït aquest paradigma.

Quins efectes té per als alumnes amb neurodivergències no poder gaudir d’una escola inclusiva real?

Hauria de ser inqüestionable que tots els infants puguin anar a l’escola del seu barri. Les persones amb neurodivergències no són una anomalia, són part de la societat. Ara bé, fer una escola inclusiva sense mitjans genera patiment a alumnes i docents. Sense recursos no pot haver-hi inclusió real.

Si les persones amb neurodivergències no s’inclouen en l’escola ordinària viurem sempre d’esquena a aquesta realitat?

Separar les criatures segons el seu perfil deixa de banda aprenentatges fonamentals: comprendre que l’ésser humà és extremadament divers i que qualsevol persona pot, en algun moment, necessitar suport o viure una situació de dependència.

Una discapacitat no sempre implica dependència, i la dependència no sempre és discapacitat.

El nostre sistema productiu tracta aquestes situacions com anòmales, però són part natural de la vida. Hem de dignificar la cura i normalitzar la diversitat i les necessitats de cada persona al llarg de la seva vida.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS ¡No pasa nada! aborda l’autisme des de la biografia, l’assaig i la divulgació. Què et va dur a escriure aquest llibre d’aquesta manera?

Aquest llibre té un format curiós: no és clínic, perquè no soc psicòloga ni psiquiatra, sinó un assaig híbrid que es pot llegir a estones com una novel·la. El testimoni és real, novel·lat només per fusionar la part emocional amb la reflexió més general que vull compartir. La meva història serveix d’excusa per abordar temes més amplis.

L’autisme hi és present, però no és l’únic protagonista. El que uneix famílies no són els diagnòstics, sinó els obstacles diaris que imposa la societat i l’administració. Necessitava combinar dades i emoció, perquè darrere de cada dada hi ha persones.

Volia parlar d’autisme, discapacitat i maternitat vinculada a un diagnòstic, per donar una visió centrada en el dèficit social que això comporta. Si només aportés dades, seria massa aspre; per això les vehiculo a través d’una història que connecti amb el lector.

Quina és la història?

Parteix de la meva experiència amb la meva filla. El llibre comença com un thriller, amb una anècdota, i alterna relat i assaig per combinar dades i vivència personal.

El llibre parla d’una maternitat “cap