ENTREVISTA A
ENTREVISTA A MÒNICA NADAL. DIRECTORA DE L’ÀREA DE RECERCA DE LA FUNDACIÓ BOFILL
ENTREVISTA A ELENA CRESPI. PSICÒLOGA, SEXÒLOGA I AUTORA D’HOLA REGLA!
CONDUCTES AUTOLESIVES NO SUÏCIDES EN INFANTS I ADOLESCENTS
VIURE DES DE DINS LES DISCIPLINES STEM PER DESPERTAR VOCACIONS I TRENCAR LA BRETXA DE GÈNERE
EL QUE NO DIU LA NOTA DE TALL: TRES FRAGILITATS QUE VEIEM A LA UNIVERSITAT
GRAUS, MÀSTERS I DOCTORATS
CONNECTATS AMB L’ESTUDIANTAT, LES EMPRESES I EL MÓN
IQS · Blanquerna · La Salle · Esade · Facultat d’Educació Social i
Treball Social Pere Tarrés I.U. Observatori de l’Ebre I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDI (centre adscrit)
Infom Kit LPS, SL Medes, 4-6, Local • 08023 • BARCELONA Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com www.moneditorial.com
Mònica Nadal. Directora de l’àrea de recerca de la Fundació Bofill La Fundació Bofill fa anys que alerta de la poca inversió en educació a Catalunya i dels efectes que té en la societat. Lluny de caure en el pessimisme, Mònica Nadal, directora de l’àrea de recerca de la fundació, reivindica un canvi de rumb al Departament. Parlem amb ella sobre els principals reptes que afronta el sistema educatiu català, la situació dels docents i les propostes que podrien marcar la diferència en la societat del demà.
gut molts joves allunyats de les disciplines STEM.
Odi i discriminació a les aules: com se li poden barrar el pas?
L’auge de discursos d’odi està comportant un increment de la discriminació arreu de la societat. Les aules no s’escapen d’aquesta nova tendència que afegeix un nou repte per als docents i professionals de l’educació a l’aula
20 i 21
El que no diu la nota de tall: tres fragilitats que veiem a la universitat
Conductes autolesives no suïcides en infants i adolescents
Les conductes autolesives no suïcides han crescut de forma significativa en els últims anys; es tracten de conductes en què una persona es fa mal a si mateixa de manera intencionada, però que no es té com a objectiu el suïcidi.
Una mirada des de la universitat perquè pugueu acompanyar el vostre alumnat amb més calma en l’elecció de futur
EDITORA:
LAURA PONS SALAZAR
REDACCIÓ:
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
LAIA VENTURA ARMENGOL
DISSENY:
MAIKA FERNÁNDEZ LORENZO
DL B 8325-2015
MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236
MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244
Viure des de dins les disciplines STEM per despertar vocacions i trencar la bretxa de gènere
El programa Feel the ZF Power, impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, apropa la realitat industrial del país a centenars d’alumnes de primària i ESO. Enguany se celebra la quarta edició del projecte, que arribarà a 300 alumnes catalans, amb l’objectiu de despertar vocacions per trencar les barreres tradicionals que han mantin-
Entrevista a Elena Crespi. Psicòloga, sexòloga i autora d’Hola Regla!
Cada any, milers de nenes han d’abordar per primer cop a la seva vida l’arribada de la regla. Si bé s’ha avançat en l’abordatge educatiu i divulgatiu de la menstruació, per a Elena Crespi encara és un tema tabú. “La sexualitat en general és un tema tabú, però la sexualitat femenina ho és encara més”, assegura la psicòloga. Per combatre la falta de coneixement sobre la regla, Crespi ha publicat Hola, regla!, un llibre interactiu que pretén divulgar tot allò que suposa la menstruació i despertar un esperit crític que abraci la diversitat de la nostra societat.
DIRECTORA DE L’ÀREA
“La falta d’inversió fa que la qualitat del sistema
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
La Fundació Bofill va alertar al setembre que el curs començava amb unes polítiques que no poden garantir l’equitat i la qualitat. Per què ho creuen?
Considerem que la dicotomia d’equitat i qualitat són dues cares de la mateixa moneda. No és veritat que per garantir l’equitat hem de sacrificar la qualitat, i creiem que un sistema no pot ser de qualitat si no garan-
La Fundació Bofill fa anys que alerta de la poca inversió en educació a Catalunya i dels efectes que té en la societat. Lluny de caure en el pessimisme, Mònica Nadal, directora de l’àrea de recerca de la fundació, reivindica un canvi de rumb al Departament. Calen més recursos, però també invertir-los millor per garantir l’equitat i la qualitat en l’educació catalana. Parlem amb ella sobre els principals reptes que afronta el sistema educatiu català, la situació dels docents i les propostes que podrien marcar la diferència en la societat del demà.
teix l’equitat. És a dir, un sistema és de qualitat quan garanteix que tot l’alumnat, amb independència del seu origen socioeconòmic i cultural, assoleix allò que hem dit que calia assolir. Per tant, un sistema no equitatiu, com és el nostre, no es pot dir que sigui de qualitat. La qualitat no va d’excel·lència, no va d’alguns alumnes que ho fan molt bé. Un sistema de qualitat és un sistema que garanteix l’aprenentatge de tothom. El sistema
educatiu ha de garantir que tot l’alumne assoleixi unes competències i uns aprenentatges i, actualment, tenim nivells molt desiguals en funció de qui ets, de quin és el teu origen i de quina és la teva família. Un sistema de qualitat és aquell que funciona per a tothom, i això no succeeix en la realitat educativa de Catalunya.
Per què creu que no es garanteixen? El sistema educatiu català pa-
teix una bretxa molt gran entre l’alumnat més vulnerable i el més benestant. Aquesta bretxa no s’aconsegueix reduir i considerem que hauria de ser la prioritat. Un sistema educatiu que funcioni bé per a l’alumnat vulnerable segur que també ho farà per al més benestant. Un exemple el trobem en la comprensió lectora, que a més, és una competència crítica per a l’alumnat. Tenim molts alumnes amb nivells de competència molt baixos en què la majoria d’ells és un alumnat molt vulnerable a escala socioeconòmica. Paral·lelament, tenim molt pocs alumnes amb nivells molt elevats de competència i pocs alumnes que presenten un rendiment mitjà. Comparat amb altres països, les competències dels alumnes catalans estan escurades cap avall. És un clar exemple que tenim dèficits molt importants.
I aquests dèficits s’expliquen per la falta d’inversió?
Cal recordar que, històricament, Catalunya sempre ha gastat menys en educació que altres comunitats autònomes i altres països del món. Hem gastat poc en educació i just ara ens estem recuperant de les retallades salvatges de fa més d’una dècada. Al mateix temps, la població s’ha tornat més complexa. Ha arribat població estrangera i el risc de pobresa s’ha disparat; tenim més diversitat cultural, més desigualtat i més precarietat i això es fa palès a l’escola. La falta d’inversió fa que la qualitat del sistema educatiu se sustenti per la vocació del professorat, i això no és just ni sostenible. Podem buscar culpables en molts llocs, però la realitat és que l’educació catalana ha tingut molt pocs recursos durant massa temps en un context molt difícil.
Per tant, la primera necessitat del sistema educatiu són més recursos? Sí, però hi ha un altre problema. El Departament d’Educació distribueix els recursos que té de manera lineal. Això vol dir que s’assignen els recursos a tots els centres com si tots fossin iguals. A partir d’aquí, els centres poden demanar complements en funció de les seves característiques, incrementant també la burocràcia de demanar, sol·licitar i justificar aquests recursos extraordinaris. Aquest enfocament no funciona, i cal anar cap a un model on els recursos s’assignin en funció de les necessitats de cada centre. En molts països d’Europa ja es fa així, i de forma estable al llarg del temps.
La problemàtica actual es pot resumir en pocs recursos, retallades, complexitat social i un finançament lineal que sobrecarrega els centres més complexos. Ai-
“ O hi ha un canvi de rumb i realment l’educació es converteix en una prioritat del govern o no veurem canvis d’aquí a una dècada ”
xò no fa justícia a la feina dels docents ni pot garantir l’equitat.
Per tant, els mals resultats de PISA de l’any passat no haurien de sorprendre a ningú...
A nosaltres els resultats no ens van agafar per sorpresa, però tampoc ens va agradar creure que teníem raó amb les demandes que fa anys que fem. Crec que no van sorprendre a ningú i que va servir per posar el sistema educatiu català al mirall. Els centres educatius feia temps que ho alertaven, però quan tens dades objectives que et comparen amb altres països ja no hi ha manera de mirar cap a un altre costat.
Creu que els mals resultats han suposat un punt d’inflexió per al Departament d’Educació?
No veiem que s’estiguin fent les coses que calen de manera decidida; no veiem un canvi de rumb. Aquest canvi de rumb suposaria injectar recursos allà on calen. Nosaltres creiem que el que cal és reforçar els centres educatius, sobretot aquells en entorns complexos. Estem parlant que, com a mínim, hi ha 700 centres educatius que clarament tenen situacions complexes i difícils, i que necessiten més recursos. Necessiten més recursos
per aportar altres perfils professionals perquè els docents es puguin centrar en la millora dels aprenentatges. Això vol dir incorporar pedagogs, orientadors, integradors socials i educadors socials.
Introduir aquests perfils en centres educatius amb entorns complexos generaria millores en els aprenentatges dels infants?
La recerca ja ha demostrat que aquests perfils, allà on hi són, contribueixen en una millora clara de l’aprenentatge, de manera molt ràpida, perquè senzillament creen un clima molt més tranquil, on es poden acollir les necessitats i derivar-les i on es creen les condicions per a l’aprenentatge. La complexitat d’algunes aules no les podem deixar només en mans dels docents. Considerem que hi ha una sèrie de perfils professionals que s’han d’integrar al claustre i que això facilitaria el benestar dels alumnes i de tot l’equip docent. Cal alliberar els docents de tasques que no són seves perquè puguin centrar els seus esforços en garantir l’aprenentatge.
Aquesta proposta va en consonància amb l’escola inclusiva? Hi ha una part de l’alumnat que té
dificultats cognitives o psicològiques i que necessiten un acompanyament perquè tenen el mateix dret a l’educació que la resta d’infants i joves. Però també cal contemplar els suports que calen per a aquells alumnes amb situacions socioeconòmiques de vulnerabilitat. I de precarietat. Cal contemplar el fet migratori perquè és una realitat i hi ha milers d’infants que arriben sense conèixer la llengua, els codis i sense una xarxa social. Per poder aprendre, els infants han de tenir unes condicions d’habitatge i alimentàries concretes, necessiten un espai lliure d’estrès i de certs recursos econòmics per comprar llibres o fer excursions. Aquestes condicions d’educabilitat, avui en dia, tampoc estan garantides del tot. Però després cal un entorn que afavoreixi l’aprenentatge. Aquestes situacions, que són la realitat del país, cal atendre-les també des de l’escola.
Quines condicions calen perquè un docent pugui fer la seva feina?
En una aula inclusiva, segurament el docent necessita un vetllador, un psicopedagog que pugui abordar situacions en les quals un alumne té dificultats d’aprenentatge concret. Segurament, també li cal un altre professor a l’aula perquè pugui fer de suport quan està atenent altres alumnes.
En aquells centres educatius amb major complexitat caldrà més figures com aquestes?
Efectivament. Aquest curs, molts centres educatius han perdut la figura de l’educador social perquè el recurs provenia dels fons Next Generation de la Unió Europea i s’han acabat. Com pot ser que succeeixi això? Hi ha mol-
ta recerca que demostra com aquestes figures són capaces de reduir els gaps de desigualtat.
La Fundació ha presentat un pla per situar Catalunya per sobre de la mitjana europea en comprensió lectora. En què consisteix el pla?
L’estudi explica que fa 15 anys que hi ha evidència molt robusta del que se’n diu la ciència de l’aprenentatge. Ja sabem com s’aprèn a llegir i escriure i quines són les estratègies d’aprenentatge que funcionen. Per tant, nosaltres advoquem per fer el currículum molt més precís i desplegar un programa d’acompanyament als centres de primària amb experts que acompanyin els docents a dissenyar intervencions i a modelar l’ensenyament de les diferents competències a adquirir. Amb aquestes mesures creiem que podríem resoldre una gran mancança actual: la identificació primerenca dels problemes de comprensió lectora. Amb un programa de modelatge i d’acompanyament, juntament amb instruments d’avaluació aconseguiríem. Hem fet l’esforç de quantificar el pla, que costaria 27 milions d’euros, que suposa el 0,4% del pressupost d’educació. Crec que amb aquest pla milloraríem i també milloraria el benestar dels docents. El Departament d’Educació s’ha de començar a mentalitzar que no només importa els diners que es gastin sinó com es gasten.
El sistema educatiu català està millor o pitjor que fa 10 anys?
Si les polítiques que s’estan implementant tinguessin criteris clars, determinació i acompanyament podríem dir que sí, que estem millor que fa 10 anys. Tanmateix, això no ho veiem. No veiem que hi hagi apostes decidi-
des en educació. Al pla de govern presentat pel president fa un mes no hi ha res d’educació, i això és preocupant. Crec que com la qualitat educativa ha baixat tant, ara ja no només val posar-hi més recursos. O hi ha un canvi de rumb i realment l’educació es converteix en una prioritat del govern o no veurem canvis d’aquí a una dècada. Catalunya està invertint massa poc en el seu capital humà.
Quin risc creu que té aquesta poca inversió en capital humà?
Tenim una realitat cada cop més complexa i desigual que una part de la societat catalana no la vol veure, però que els docents la viuen cada dia. Sembla que ningú es vol fer responsable de la realitat social que tenim, però els docents s’hi enfronten de cara. La Catalunya institucional que projecta el país sembla que encara no se n’ha adonat.
El Departament d’Educació i USTEC van acordar augmentar un 30% la plantilla i reduir ràtios fins al 2030. És una mesura insuficient? És clarament insuficient. És lògic que el sindicat de docents demani més docents, i segur que cal incrementar l’equip de professors i reduir ràtios. Però l’escola necessita altres perfils professionals per donar resposta a la complexitat social que tenim.
L’últim informe TALIS de l’OCDE assegura que el percentatge de docents amb molt d’estrès a Catalunya s’ha duplicat en sis anys. Correm el risc que la docència deixi de ser atractiva?
L’informe explica que a Catalunya hi ha un percentatge de compromís per part dels docents molt alt. Això és molt important i valuós. Hi ha països que ja tenen pro-
“ Tenim una realitat cada cop més complexa i desigual que una part de la societat catalana no la vol veure, però que els docents la viuen cada dia ”
blemes per reclutar i retenir professorat. A Catalunya, això encara no està passant, però el sistema educatiu català ha abandonat els docents, i això és un risc. Hi ha una part del professorat que es planteja deixar la professió per les condicions, i ho hem de tenir molt en compte. Ser docent és una professió difícil, per això no ens podem permetre fer-los sentir sols i impotents.
Les conductes autolesives no suïcides han crescut de forma significativa en els últims anys; es tracten de conductes en què una persona es fa mal a si mateixa de manera intencionada, però que no es té com a objectiu el suïcidi.
MIREIA SORIANO CHACÓN. DIRECTORA DEL CENTRE PSICOLÒGIC I DE LOGOPÈDIA SORIGAL.
Com a professionals de l’àmbit educatiu i clínic detectem i acompanyem sovint conductes autolesives, acompanyades o no d’ideació suïcida, en infants o adolescents, amb repercussions impor-
tants en diferents àmbits de la seva vida. Davant d’aquestes situacions de risc vital, cal plantejar una derivació de l’infant o adolescent a serveis especialitzats, per abordar la simptomatologia detec-
ALÍCIA PRATS PITARCH. ORIENTADORA EDUCATIVA, PSICOPEDAGOGA COL·LEGIADA.
tada, i fer un abordatge terapèutic de manera immediata per evitar que, l’autolesió i el malestar que aflora amb ella, continuï repercutint de manera negativa el seu desenvolupament.
DE LES CONDUCTES AUTOLESIVES NO SUÏCIDES
Les conductes autolítiques són aquelles accions en què una persona es fa mal a si mateixa de manera intencionada. És un dany corporal autoinfligit, que no té com a objectiu el suïcidi. Segons la Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions no suïcides de la Generalitat de Catalunya, s’identifiquen les següents característiques:
1. Es duen a terme en diferents zones del cos, principalment en zones visibles de l’avantbraç, però no pretenen produir la mort d’un mateix.
2. Inclouen un ventall ampli de formes de fer-se mal: tallar-se, cremar-se, picar-se, entre d’altres. La forma més comuna és fer-se talls o erosions superficials en la pell (per exemple, un gratat intens).
3. Aquests comportaments no sempre estan associats a l’existència d’una malaltia mental. Tot i que no es busca el suïcidi, sovint aquestes accions són una forma de fer front a emocions intenses com la tristesa, l’ansietat, la ràbia o la desesperança. S’utilitza l’autolesió per intentar reduir, gestionar o escapar d’aquests sentiments i emocions que generen malestar psicoemocional. El fet que hi hagi un alleujament emocional després d’autolesionar-se pot fer que s’utilitzi la mateixa estratègia en un futur per gestionar emocions difícils. Tanmateix, aquest efecte no dura gaire i és molt probable que apareguin sentiments encara pitjors a mitjà i llarg termini, com la culpa o la por.
“ Un 9% dels adolescents
han tingut algun episodi autolesiu i entre el 14% i el 32% dels joves s’han autolesionat algun cop a la vida ”
4. Aquestes conductes acostumen a sorgir entre el final de l’educació primària i l’inici de la secundària.
5. Són conductes molt freqüents en l’adolescència: un 9% dels adolescents han tingut algun episodi autolesiu i entre el 14% i el 32% dels joves s’han autolesionat algun cop a la vida, segons dades del Grup d’Estudi i Tractament de les Autolesions (GRETA).
6. És un fenomen amb una important capacitat de contagi social entre iguals, que es fomenta a través de les xarxes socials. L’autolesió pot resultar additiva i pot ser perillosa.
7. L’objectiu de les autolesions pot ser divers. Es pot donar per regular o evitar una emoció negativa com la tristesa o la ràbia, crear atenció social o canvis socials o per identificar-se amb determinades subcultures urbanes. Aquestes conductes poden ser un senyal de viure un moment difícil i és necessari el suport i l’ajuda per afrontar les emocions de manera saludable.
UN PROBLEMA
QUE POT REQUERIR ATENCIÓ CLÍNICA
Després de dècades d’una incidència creixent de les autolesions no suïcides entre joves i adolescents, el trastorn ha estat inclòs en la cinquena edició del Manual de Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns
Mentals (DSM-5) com un problema que requereix atenció clínica quan compleix els criteris de gravetat establerts. Entre els criteris establerts pel manual per diagnosticar el trastorn destaquen l’existència de cinc o més dies de conductes autolesives repetides, que es generin per respondre a alguna funció (com alliberar-se de pensaments negatius, resoldre un conflicte interpersonal o generar un estat positiu), que es produeixi per pensaments negatius, preocupació sobre l’autolesió o per la urgència de realitzar-la i que no es produeixin conductes socialment sancionades, com per exemple els actes de protesta o les marques identitàries.
PER QUÈ ES DONEN AQUESTES CONDUCTES?
Hi ha casos on les experiències viscudes poden posar a l’infant i l’adolescent en una situació difícil a l’hora de controlar els seus propis pensaments i a voler modificar el malestar psicoemocional per malestar físic. D’aquesta manera sorgeixen les conductes autolítiques o autolesives, sovint no gaire allunyades de pensaments o ideacions suïcides.
Però, per què un cop comencen a autolesionar-se, els infants i joves tendeixen a mantenir aquesta conducta? Hi ha quatre aspectes que cal tenir en compte per explicar per què una persona té dificultats per deixar d’autolesionar-se.
El rEforç nEgatiu. Quan l’objectiu de l’autolesió és desconnectar d’allò que li genera un dolor emocional intens, l’infant o adolescent aprèn que el mal corporal li permet evitar emocions negatives de forma momentània.
El rEforç positiu social. L’infant o adolescent pot haver après que quan realitza aquesta conducta obté un major nivell d’atenció social, tant entre iguals com per part de persones adultes.
l’assolimEnt dE canvis ambiEntals. Quan es duu a terme aquesta conducta es poden generar canvis en l’entorn de l’infant o adolescent que siguin del seu grat. Per exemple, en un context d’autolesions, l’infant o l’adolescent es pot eximir d’assumir responsabilitats, o fins i tot anar a l’institut o fer exàmens.
la construcció dE la idEntitat. Amb aquesta conducta, l’infant o adolescent pot trobar una forma d’identitat i sentiment de pertinença grupal. En aquest cas, l’autolesió se sol realitzar en un context grupal i és reforçada socialment per la resta de les persones que participen d’aquesta forma d’identitat.
QUINS EFECTES PRODUEIXEN EN L’ENTORN PROPER DE L’INFANT O ADOLESCENT?
Família, amics o equip docent poden sentir-se preocupats i impotents davant d’aquesta situació. Això pot generar un ambient de tensió, inseguretat o tristesa pel sentiment de l’adult de ser incapaç d’alleugerir el malestar de l’infant o adolescent. És important que l’entorn proper rebi suport i informació per poder ajudar l’infant o adolescent de manera adequada, i així prevenir que la situació s’agreugi.
NO SUÏCIDES
Som Salut Mental 360 planteja que les conductes autolesives poden ser esporàdiques i, per tant, no complir els criteris de gravetat per establir un diagnòstic clínic o mèdic; però l’increment en la freqüència i l’ús de diferents mètodes poden ser variables d’un pronòstic negatiu. Per això, una detecció i una intervenció precoç poden ser de gran utilitat per evitar que la conducta autolesiva esporàdica esdevingui un problema de salut. En aquest sentit, és crucial prestar atenció a alguns senyals d’alarma que ens poden fer sospitar que una persona s’està autolesionant. Les més comunes són:
Presentar lesions contínues que no es poden explicar, com talls, cremades o rascades.
Portar roba que tapi el cos, fins i tot en època d’estiu.
Negar-se a fer activitats que impliquin canviar-se de roba.
Fer servir embenats de manera habitual.
Mostrar o verbalitzar idees relacionades amb l’autolesió.
“ Una detecció i una intervenció precoç poden ser de gran utilitat per evitar que la conducta autolesiva esporàdica esdevingui un problema de salut ”
Necessitar privacitat sovint.
Portar o trobar amagats objectes que tallin, com ganivets o fulles d’afaitar.
Passar molt de temps al bany o l’habitació.
Trobar restes de sang a les escombraries.
Tenir pensaments catastrofistes sobre la vida.
Absència d’objectius, tristesa i baixa autoestima.
Alteracions en l’alimentació i la són.
Alteracions en el rendiment acadèmic.
Alteracions emocionals, alts i baixos anímics.
Si bé els senyals d’alarma ens permeten detectar possibles situacions d’autolesió, la seva presència no implica necessàriament que aquella persona s’autolesioni. Només es considera un problema quan la conducta autolesiva esdevé una rutina freqüent o va acompanyada d’altres conductes de risc.
“ És important que l’entorn proper rebi suport i informació per poder ajudar l’infant o adolescent de manera adequada, i així prevenir que la situació s’agreugi”
L’entrada a l’etapa de l’adolescència.
Una història prèvia d’autolesions.
La presència de trets de personalitats de tipus inestable.
La desesperança.
El gènere.
Les experiències interpersonals adverses i la seva gestió psicoemocional.
L’aprenentatge social i la imitació.
Les autolesions que es produeixen sovint i l’ús de diferents mètodes.
Autoestima ajustada. Trets de personalitat positiva.
Habilitats socioemocionals i capacitat de gestió i regulació emocional saludable.
Capacitat de gestió i resolució saludable de conflictes. Gestió positiva de l’estrès i tolerància a la frustració.
Resiliència.
Estils i patrons de criança positius. Entorn proper estimulant i protector.
Si bé és difícil acceptar que l’autolesió sigui un acte voluntari, és important comprendre que les persones que s’autolesionen senten alleujament després de fer-ho i això contribueix al seu desig de repetir-ho. En ser coneixedora de la conducta autolesiva, la família haurà de validar i permetre’s un grapat d’emocions i sentiments com la negació, la ràbia, la frustració, la confusió, la preocupació, la tristesa o la culpa.
SOM Salut Mental 360 proposa un seguit de consells útils perquè mares i pares puguin tractar les autolesions dels seus fills i files. Entre elles, destaquen:
Triar un bon moment per parlar-ne. És millor parlar-ne en un lloc privat quan s’estigui emocionalment preparat per fer-ho. Cal intentar mantenir la calma i la serenor, fer-ho al més aviat possible, i de manera comprensiva.
Explicar la preocupació. És recomanable explicar la preocupació sobre l’autolesió.
Evitar la discussió i l’amenaça. Pot ser bona idea assegurar-li a l’infant o adolescent que no hi haurà càstig per autolesionar-se.
Interessar-se per l’autolesió. Si hi ha un clima receptiu, es poden fer preguntes mostrant interès per saber com se sent l’infant abans i després de l’autolesió i sobre com se’l pot ajudar.
Informar-se sobre les autolesions. Com més se sàpiga d’autolesions, més ajuda es podrà brindar, sempre informant-se des de fonts fiables.
No ignorar el tema. L’autolesió és sovint un senyal de malestar i pot indicar altres dificultats o problemes.
Escoltar-lo. Encara que sigui difícil sentir com parla sobre el seu patiment, cal no simplificar el problema ni intentar trobar solucions immediates.
Incrementar el control. Només si es creu que hi pot haver una situació de risc.
Mantenir una bona comunicació, tenir paciència i cuidar-se a un mateix.
En el cas d’una conducta autolesiva a l’aula, l’abordatge des de l’institut es realitza amb l’acompanyament de l’EAP, el referent del Programa Salut i Escola. Segons el responsable del programa d’intervenció psicològica d’atenció a temptatives autolítiques d’adolescents de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, Joaquím Punti, és important que el docent mostri interès per l’alumne que està patint una conducta autolesiva, però sense fer de l’autolesió el centre de les converses. Amb l’objectiu de no fomentar l’autolesió com un tret de la seva identitat, el docent haurà d’escoltar-lo amb calma, respec-
tar la seva privacitat i oferir-li ajuda i disponibilitat en tot moment. De forma general, es recomanen les següents actuacions:
Mostrar una actitud d’escolta, mantenint la calma.
Evitar parlar d’autolesió amb el grup de classe. Fer-ho crea estigma i pot ser un factor de manteniment de la conducta.
Evitar complicitats amb l’infant o adolescent i mantenir una comunicació fluida amb la família.
Evitar dedicar una classe de tutoria per parlar de les autolesions. Pot contribuir al contagi social.
Interessar-se per l’alumne/a en un sentit ampli, més enllà de la conducta autolesiva.
Centrar la intervenció educativa en «Què puc fer jo com a professor perquè et sentis millor a l’institut?
Preguntar si hi ha alguna cosa de la seva vida que el preocupa.
Mostrar interès per conèixer què pensa i què sent, però sense expressar judicis de valor.
Fer saber que compta amb el suport docent per enfrontar-se a aquests moments de la seva vida.
Proporcionar-li activitats alternatives a fer-se mal.
Facilitar-li que pugui seguir el curs amb la màxima normalitat possible.
Demanar-li que porti tapades les ferides per evitar l’estigma i l’atenció social positiva.
En relació amb les pautes de prevenció en l’àmbit educatiu, Puntí recomana entrenar l’alumnat en habilitats socials, de regulació emocional i de
solució de problemes; oferirlos estratègies adaptatives a la gestió de l’estrès, fomentar la pràctica de l’activitat física, la vinculació a entitats i associa-
ALGUNS RECURSOS PER L’ABORDATGE DE LES CONDUCTES AUTOLESIVES
rEcursos pEr a infants i adolEscEnts
Materials creats pel Grup de Recerca i Tractament d eles Autolesions (GRETA)
Bibliografia:
‘De gran vull ser feliç’. Anna Morató Contes per estimar-te millor. Àlex Rovira i Francesc Miralles.
Sensibles: un conte per abraçar el que sentim: Miriam Tirado.
La joia interior. Anna Llenas. El buit. Anna Lenas
Emocions a dojo. Quina aventura!. David Bueno
Com cuidar la salut emocional. 100 eines per calmar les emocions difícils. Eva Bach
rEcursos pEr a docEnts
Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i de les autolesions del Departament de Salut i Educació, any 2022. Implementació de Programes de salut mental escolar per integrar la salut emocional al currículum. Fer ús de dinàmiques grupals, contes o jocs per treballar les emocions, la gestió de situacions diferents i conflictes personals i/o grupals.
cions amb objectiu lúdic-social i dur a terme una alfabetització correcta en l’ús de les xarxes socials.
rEcursos pEr a famíliEs
Guia de navegació per a mares, pares i altres figures que acompanyen a infants, adolescents i joves amb una problemàtica de salut mental, Federació Salut Mental Catalunya i Probitas.
Bibliografia: La autolesión. El lenguaje del dolor. Dolores Mosquera.
Duelo, Autolesión y Conducta Suicida: Desafíos en la era digital. Luis F. López
Autolesiones: Cortarse como un modo de canalizar el dolor emocional. Jean Pierre Weger
Abordaje integral de prevención de la conducta suicida y autolesiva: Suicidio y autolesión. Luis F. López
Pel·licules:
Por 13 razones
Ginny i Georgia
Inocencia interrumpida
Thirteen
Crear zones dins el centre escolar on l’alumnat pugui anar per relaxar-se o autoregular-se quan es senti aclaparat, desbordat, neguitós… Comptar amb la persona referent de Benestar de l’alumnat en el centre educatiu ( COCOBE ), l’EAP, la referent del Programa Salut i Escola, orientador/a a centres de Secundària … Participació en el Programa Benestar Emocional: Benestar per Estar Bé .
El programa Feel the ZF Power, impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, apropa la realitat industrial del país a centenars d’alumnes de primària i ESO. Enguany se celebra la quarta edició del projecte, que arribarà a 300 alumnes catalans, amb l’objectiu de despertar vocacions per trencar les barreres tradicionals que han mantingut molts joves allunyats de les disciplines STEM, especialment les noies.
El 56% de les persones que actualment cursen estudis universitaris a Catalunya són dones. Tanmateix, aquest percentatge baixa fins al 38% en el cas dels estudis en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Les branques acadèmiques relacionades amb l’àmbit industrial, denominades STEM, mostren en-
cara una clara bretxa de gènere. Amb la voluntat de trencar aquesta dinàmica, fa tres anys el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va impulsar el programa Feel the ZF Power, una iniciativa educativa que apropa la realitat industrial de la Zona Franca a escoles i instituts públics de Barcelona. L’objectiu del programa és clar: despertar vo-
cacions entre l’alumnat per trencar les barreres tradicionals que han mantingut molts joves allunyats de les disciplines STEM, especialment les noies.
Conscients que la vocació requereix motivació, vivència i context, el programa proposa a alumnes d’entre 10 i 16 anys viure de primera mà com treballen
“ El programa proposa a alumnes d’entre 10 i 16 anys viure de primera mà com treballen diferents
empreses dedicades a l’activitat industrial i l’economia 4.0 ”
diferents empreses dedicades a l’activitat industrial i a l’economia 4.0. El programa va arribar a 770 alumnes durant les seves tres primeres edicions i enguany pretén involucrar més de 300 infants i joves dels centres escolars catalans.
Una de les escoles que hi participa és l’Escola Poeta Foix del
barri de Sant Gervasi de Barcelona. “Vam participar al Feel the ZF Power amb alumnes de cinquè i sisè de primària, i les sortides ens van donar l’oportunitat d’endinsar-nos en el funcionament d’una xarxa i un servidor, i de programar-nos com a robots per assolir un objectiu”, explica Marcela Paz Vives, cap d’estudis del centre.
Per a Paz Vives, el caràcter vivencial del programa permet aprendre conceptes de tecnologia i programació d’una manera divertida i engrescadora per a l’alumnat. L’interès del centre educatiu a participar en aquesta iniciativa del CZFB rau en la seva alineació amb el currículum de primària i l’originalitat a l’hora de promoure competències
en l’àmbit científic i tecnològic. “Amb les sortides vam poder treballar el pensament computacional, la resolució de problemes reals i la capacitat de raonament lògic i, alhora, es va fomentar la creativitat, el treball cooperatiu i la curiositat científica”, assegura la cap d’estudis de l’Escola Poeta Foix.
QUATRE ITINERARIS QUE
MOSTREN EL POTENCIAL DE L’ECONOMIA 4.0
En l’edició d’enguany, el programa del CZFB contempla quatre itineraris diferents per als centres educatius participants. El primer d’aquests se celebra a l’edifici DFactory Barcelona, que s’ha convertit en el referent del país en indústria 4.0. En aquest itinerari, els alumnes poden conèixer de primera mà l’activitat de diferents empreses tecnològiques que comparteixen espai a l’edifici, com Ki-
“
on Group, Leitat, Malena Group i Tetravol. Però més enllà del coneixement del DFactory, el programa educatiu també presenta altres itineraris relacionats amb la mobilitat, la química i el reciclatge.
TRES HOMES PER CADA DONA: LA BRETXA DE GÈNERE EN ELS LLOCS
El mercat laboral del país cada cop demana més professionals especialitzats en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Segons dades del Ministeri de Treball i Economia Social, el nombre de llocs de feina relacionats amb les STEM a Espanya ha crescut un 30% en els últims quatre anys. Actualment, més d’1,7 milions de treballadors a l’Estat espanyol es dediquen a una professió STEM, i la demanda del mercat laboral és creixent. De fet, les professions STEM són les que ofereixen
Els factors educatius, culturals i socials que allunyen les dones d’aquestes professions tenen un impacte directe en la bretxa de gènere salarial ”
una millor ocupabilitat al país. Segons dades de l’informe Treballar en STEM a Espanya: una vocació de futur, publicat per Amazon i Code.org, el 91% dels graduats en titulacions de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques troben feina durant els cinc anys posteriors a graduar-se, un percentatge set punts superior a la resta de titulacions.
A més, les condicions econòmiques en les professions STEM també són superiors a la mitjana. Un titulat universitari STEM cobra un 26% més que els titulats universitaris d’altres branques acadèmiques, mentre que els graduats en formació professional STEM cobren un 28% més que la resta de graduats.
Ara bé, els avantatges competitius que presenten les STEM estan repercutint molt més en els homes que en les dones. Segons dades del Ministeri de Treball, a Espanya hi ha el triple de treballadors STEM homes que dones. Així, els 477.000 llocs de feina STEM del país ocupats per dones representen només el 27% del total. Els factors educatius, culturals i socials que allunyen les dones d’aquestes professions tenen un impacte directe en la bretxa salarial de gènere. Es tracta d’una segregació horitzontal que esdevé una barrera invisible per a les dones cap a sectors professionals i econòmics poderosos que han estat històricament dominats pels homes. Despertar la vocació femenina en les professions STEM en edats primerenques resulta cabdal per trencar l’estructura patriarcal endèmica del sector industrial.
L’auge de discursos d’odi està comportant un increment de la discriminació arreu de la societat. Les aules no s’escapen d’aquesta nova tendència que afegeix un nou repte per als docents i professionals de l’educació a l’aula. Tant el Departament d’Educació com entitats socials ofereixen eines per a la prevenció i detecció de conductes d’odi i discriminació en l’àmbit educatiu.
Els casos de discriminació s’estan estenent com una taca d’oli en tots els estrats del teixit social del país. L’Observatori de les discriminacions de l’Ajuntament de Barcelona ha identificat un creixement de més del 27% de les situacions de discriminació a la
ciutat en l’últim any. El racisme continua sent el principal motiu de discriminació a la capital catalana, però l’informe del consistori identifica que en gairebé la meitat de les situacions discriminatòries registrades, la víctima va ser impactada per dos o més motius de discriminació en una mateixa situació. Les altres discriminaci-
ons més comunes són per raó de gènere, per qüestions de salut, per LGTBI-fòbia i llengua. La majoria de les víctimes de discursos discriminatoris o d’odi van ser persones LGTBI i migrants.
Si bé, les dades de l’Ajuntament de Barcelona identifiquen un auge creixent, l’associació SOS Ra-
cisme alerta que la immensa majoria de casos de racisme no es denuncien. De fet, l’entitat assegura que el 70% dels casos que arriben a l’organització acaben sense ser denunciats, fet que fa agafar encara major dimensió la presència de la discriminació en la societat.
D’ASSETJAMENT A LES ESCOLES CATALANES
L’increment de les conductes discriminatòries ha generat un boom en els casos d’assetjament a les escoles de Catalunya. Segons dades del Departament d’Educació, entre setembre i abril de 2025, es van identificar 1.333 casos d’assetjament a les aules catalanes. La xifra suposa un creixement exponencial del 110% respecte a les dades de l’any anterior, propiciades principalment per la posada en marxa del Registre de Violències contra l’Alumnat (REVA).
Aquest nou protocol obliga a tores les escoles i instituts del país a notificar i detallar els casos d’assetjament escolars identificats, tant a l’aula com en l’àmbit familiar. Entre els casos més comuns, el REVA identifica 433 casos de violència masclista i 182 situacions d’odi i discriminació. Tot i la novetat d’aquest registre, actualment no es compten amb dades concretes sobre els casos de discriminació a les escoles ni sobre la presència de discursos d’odi a les aules. Segons el Departament d’Educació, els principals motius de discriminació que es poden distingir a les aules són la xenofòbia, l’homofòbia, el sexisme, la
transfòbia el nivell cultural i econòmic, la discapacitat i els motius estètics.
QUE FOMENTEN L’AUGE DELS DISCURSOS D’ODI
Si bé l’auge dels discursos d’odi és un fenomen global i multifactorial, hi ha diversos motius que expliquen l’alta permeabilitat de la discriminació al país, i especialment entre la gent jove. Segons un informe publicat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, en els últims anys hi ha hagut una normalització creixent dels discursos d’extrema dreta, que agiten l’odi i que ha irromput als mitjans de comunicació, normalitzant idees que fins ara es consideraven marginals o polèmiques. Les xarxes socials han estat un dels vehiculadors
d’aquests discursos, i això permet que les idees d’odi es difonguin ràpidament amb un alt impacte entre la gent jove.
L’informe, titulat ‘Fragmentades: una anàlisi dels discursos d’odi, l’auge de l’extrema dreta i el seu impacte social’, identifica el sentiment de vulnerabilitat d’una bona part de la societat, juntament amb la incertesa del context econòmic i polític global i la crisi que comporta com factors que obren la porta a l’interès pels discursos d’odi i la discriminació. Aquesta última tendència també la comparteix La comunicadora política i autora del llibre Cos camp de batalla, Laia Mauri. Per a Mauri, el fet que corrents com el feminisme o l’antirracisme s’hagin institucionalitzat dona una falsa creença d’avenç en la igualtat
“ En els últims anys hi ha hagut una normalització creixent dels discursos d’extrema dreta, que agiten l’odi i que ha irromput als mitjans de comunicació, normalitzant idees que fins ara es consideraven marginals o polèmiques ”
efectiva i una sensació de poder que no és real. “Els adolescents, quan tenen la sensació que la vida no els tracta bé, volen identificar culpables i els troben en aquells col·lectius que són diferents d’ells”, assegura Mauri. Per a l’escriptora és important atendre els malestars perquè si no es fa ho instrumentalitza l’extrema dreta a través dels missatges d’odi.
LA IMPORTÀNCIA DE
SABER IDENTIFICAR
LES DISCRIMINACIONS
Si bé els missatges d’odi i la discriminació ha existit sempre, actualment és més important que mai saber identificar possibles situacions d’incitació a l’odi i accions discriminatòries per poder-les abordar. Segona la guia de prevenció i detecció de conductes d’odi i discriminació del Departament d’Educació, cal tenir en compte que les conductes d’odi i discriminació generalment s’adrecen a una persona concreta pel fet de pertànyer a un grup discriminat. En la
“ Els adolescents, quan tenen la sensació que la vida no els tracta bé, volen identificar culpables i els troben en aquells col·lectius que són diferents d’ells ”
guia també s’alerta que les conductes de discriminació són un comportament social que sovint incorporem a la nostra pràctica quotidiana sense adonar-nos-en. Les actituds discriminatòries, si s’allarguen en el temps, es poden convertir en una conducta assetjadora i vulneren el dret a la igualtat de tracte. D’altra banda, cal tenir en compte que les conductes d’odi no només afecten a la societat i la convivència, sinó que també ocasionen danys morals, físics, psíquics o materials a les víctimes.
EDUCAR EN EL PENSAMENT
CRÍTIC: L’ÚNICA VIA PER BLINDAR INFANTS I JOVES DELS DISCURSOS D’ODI
Tot i que un centre educatiu presti especial atenció a eliminar els discursos i les conductes que inciten a l’odi a les escoles, aquestes idees acabaran arribant per altres bandes als infants i els joves. Davant d’aquest context, la millor arma és abordar la problemàtica existent mitjançant informació i fomentant l’esperit crític
de l’alumne. A aquesta conclusió va arribar l’escola de cultura de pau de la Universitat de Barcelona (UAB), la qual va identificar la polarització com un fenomen “creixent i amplificat per les cambres d’eco de les xarxes socials i el posicionament dels mitjans de comunicació”. L’escola de pau de la UAB ofereix un seguit de recursos i recomanacions al seu lloc web per començar a abordar aquells temes que inciten a la discriminació. LL’entitat educativa advoca per crear i difondre materials de referència amb enfocament de temes controvertits, incrementar el temps de preparació del professorat per crear aquests materials, prioritzar metodologies educatives emocionals i segures i treballar els límits de la llibertat d’expressió a l’aula. També recomana treballar per afavorir un clima de confiança a l’aula i planificar accions educatives de forma gradual, especialment quan no hi hagi pic de polarització o conflicte. La lluita contra la discriminació ha de formar part de la mateixa identitat dels centres educatius.
REFORÇAR LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT
Enfortir la formació en diferents metodologies de pensament crític, abordatge de temes controvertits, educació en el conflicte, diversitat, etc
AUGMENTAR EL TEMPS DE PREPARACIÓ DEL PROFESSORAT
Dedicat a crear nous materials relatius a temes d’actualitat polaritzadors, i per plantejar les sessions de formació de forma significativa per a l’alumnat.
GENERAR LES CONDICIONS EN EL GRUP
Afavorir un clima de confiança en el grup, especificar que les competències a treballar van més enllà de l’argumentació, i que inclouen també la comprensió i la convivència, i consensuar normes per les activitats de debat o diàleg;
CENTRAR-SE EN COMPRENDRE ELS VALORS DE LES PERSONES
Més enllà de distingir si els arguments de l’altre – o el propis - són fets o opinions, centrar-se en la comprensió dels valors que hi ha darrere de les posicions de les persones.
CREAR I DIFONDRE MATERIALS DE REFERÈNCIA AMB ENFOCAMENT DE TEMES CONTROVERTITS
Incloure més orientacions de pensament crític en els llibres de text, així com reflexions sobre la identitat ila diversitat
PLANIFICAR ACCIONS
EDUCATIVES DE FORMA GRADUAL, ESPECIALMENT QUAN NO HI HAGI CAP PIC DE POLARITZACIÓ
Identificar quins continguts del currículum són més propicis a ser abordats des de la problematització i el dilema, per tal d’assegurar que s’inclou la perspectiva controvertida a l’aula.
PRIORITZAR METODOLOGIES
EDUCATIVES EMOCIONALS I SEGURES
Assegurar-se que l’abordatge de temes polaritzadors inclou estratègies per a empatitzar amb altres opcions diferents a la pròpia
Saber distingir el que és discurs de l’odi i el que no, per a poder marcar els límits en les discussions a l’aula.
Una mirada des de la universitat perquè pugueu acompanyar el vostre alumnat amb més calma en l’elecció de futur
DIRECTORA GENERAL D’IGEMA BUSINESS SCHOOL, EXPERTA EN INNOVACIÓ I ORIENTACIÓ ACADÈMICA.
Parlem de notes de tall i d’expedients, però quan l’alumnat arriba a la universitat el que acaba marcant la diferència no és només el número, sinó com gestiona el temps, la lectura i la pressió. Ho dic des de la doble mirada de qui dirigeix un centre universitari després d’anys a l’aula, i vull compartir tres fragilitats que veiem sovint i algunes idees per treballar-les des d’avui.
DEL QUE ES PENSEN…
PERÒ AMB POC OFICI D’ESTUDI
Sovint arriben més preparats del que diem als claustres. Treballen en equip, dominen les eines digitals i han fet més exposicions orals que generacions anteriors. Ara bé, el model que els ha “funcionat” fins al batxillerat ha estat sovint estudiar a última hora, memoritzar i confiar en la resistència
del dia abans. Amb més crèdits, més autonomia i menys acompanyament diari, aquest model es trenca.
Què hi podeu fer des de l’aula?
• Fer visibles les etapes d’un treball llarg: planificació, esborrany i revisió.
• Posar petites fites intermèdies amb feedback, no només la nota final.
“ Quan l’alumnat arriba a la universitat el que acaba marcant la diferència no és només el número, sinó com gestiona el temps, la lectura i la pressió ”
Gestos petits, repetits, acaben donant un “ofici d’estudi” que marca la diferència.
2. LLEGEIXEN MOLT… PERÒ COSTA LA LECTURA
PROFUNDA
Sovint sentim que aquesta generació no llegeix. Des de la universitat veiem que llegeixen constantment, però en peces curtes, fragmentades i plenes d’estímuls. Quan han d’afrontar un article llarg o un capítol dens, els falta tècnica per sostenir l’atenció i entrar a fons en el text.
Què hi podeu fer des de l’aula?
• Treballar lectures una mica exigents, però guiades, amb preguntes prèvies i un petit debat després.
• Proposar tasques de “resum crític”: què diu el text, què n’opines i què en preguntaries a l’autor.
Quan aquestes pràctiques formen part habitual de la vida d’aula, el salt als textos universitaris és molt més assumible.
3. LA POR A EQUIVOCAR-SE
COM A FRE PRINCIPAL
Una altra constant és la manera com viuen l’error i la pressió. Arriben molt identificats amb la
seva nota. Si treuen un 4, “són dolents”; si treuen un 9, “valen”. L’error es viu com una etiqueta, no com informació per millorar.
Què hi podeu fer des de l’aula?
• Explicitar que una nota és una foto d’un moment, no una diagnosi definitiva.
• Mostrar exemples de millora real: treballs revisats i segones versions que pugen nota amb criteri clar.
Quan l’error es normalitza com a part del camí, arriben a la universitat amb més recursos per sostenir la frustració d’un entorn exigent.
4. ORIENTAR SENSE AFEGIR MÉS PES A L’ESQUENA
Enmig de tot això hi ha la gran pregunta: “Què estudiaré?”. Mentrestant, molts de vosaltres viviu la pressió de famílies i alumnat demanant receptes tancades. Des de la universitat, veiem que el vostre paper clau no és endevinar el grau perfecte, sinó ajudar-los a fer-se bones preguntes.
En una tutoria d’orientació, sovint ajuda més preguntar:
• “En quins contextos et veus treballant?”
• “Com t’imagines combinant estudis, feina i vida personal?”
I també desmuntar alguns tòpics: ni totes les enginyeries garanteixen felicitat professional, ni les humanitats condemnen necessàriament a la precarietat. Quan transmeteu que existeixen passarel·les, canvis de grau, màsters i formació al llarg de la vida, la decisió de 2n de Batxillerat deixa de ser “per sempre” i rebaixa la pressió.
5. EL VALOR COMPARTIT: UNA MATEIXA CADENA EDUCATIVA
Des de la universitat us oferim aquesta mirada de conjunt: el vostre alumnat arriba més preparat del que sovint creieu, però hi ha tres fragilitats que es repeteixen (temps, lectura, error) i que es poden treballar des de l’aula.
Quan cuideu aquests tres àmbits, el pas a la universitat esdevé molt més amable: arriben menys espantats, més autònoms i amb més eines per aprofitar l’oportunitat que tenen al davant.
I això, encara que no surti a cap butlletí de notes, també és mèrit vostre.
“
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
Com va néixer la idea d’escriure Hola Regla!?
La idea sorgeix després de la publicació d’Hola, sexe!. Ja hi ha uns quants llibres que parlen sobre la menstruació, però és un tema que encara no arriba a tothom. Tant l’editora com jo con-
Cada any, milers de nenes han d’abordar per primer cop a la seva vida l’arribada de la regla. Si bé s’ha avançat en l’abordatge educatiu i divulgatiu de la menstruació, per a Elena Crespi encara és un tema tabú. “La sexualitat en general és un tema tabú, però la sexualitat femenina ho és encara més”, assegura la psicòloga. Per combatre la falta de coneixement sobre la regla, Crespi ha publicat Hola, regla!, un llibre interactiu que pretén divulgar tot allò que suposa la menstruació i despertar un esperit crític que abraci la diversitat de la nostra societat, també en la sexualitat.
siderem que cal parlar més sobre la menstruació entre infants i adolescents, i aquest llibre vol aportar el seu gra de sorra.
El llibre parla en primera persona al lector i anima a personalitzar-lo. Per què?
És una mica el que jo anomeno “l’estil Crespi”. Al cap i a la fi, el que intento és interpel·lar qui està llegint, parlar de tu a tu al lector. Per això el llibre també proposa feina d’autodescobriment. Hola, regla! vol ser una eina per a les noies que es troben en aquest moment clau del seu desenvolupament, però també és interessant que el llegeixin els nois. Amb exemples i parlant en primera persona intento fer la regla
i el cicle menstrual més naturals per ajudar a trencar tabús.
La regla continua sent un tema tabú entre els joves?
La sexualitat en general és un tema tabú, però la sexualitat femenina ho és encara més. Com que la regla té a veure amb la sexualitat femenina, el tabú és més gran. És cert que s’ha avançat últimament, però continuem tenint un coneixement molt bàsic de la regla, i encara hi ha molts mites i falses creences al voltant. Per això crec que és important entendre com funciona la regla, com n’és de natural i què es pot fer quan es té la regla. També és necessari que la regla l’entengui tothom, perquè, si no, acaba
sent una cosa de la qual només es parla entre les noies, i els nois queden molt aliens al que passa i com funciona. Al cap i a la fi, els nois compartiran la vida amb persones que menstruen, i és important que sàpiguen de què va.
El llibre també anima les noies a conèixer millor el seu cos i les seves emocions.
En els cossos masculins, els genitals són molt visibles, i això fa que es pugui tenir una relació molt més natural amb el cos. En canvi, en els cossos femenins, els genitals queden més amagats. A més, els genitals femenins estan més vinculats amb el tabú i el fàstic. L’autoconeixement del cos i dels genitals femenins és necessari per entendre la vulva i la resta del cos d’una forma natural. El cos femení és el que rep un nivell de pressió estètica més brutal, i això influeix en la nostra sexualitat i la relació que tenim amb el nostre cos. L’autoconeixement és clau per vincular-se de manera saludable amb la regla i amb la sexualitat.
S’ha avançat en l’abordatge de la regla a l’aula?
Crec que, avui en dia, quan una nena comença a menstruar, s’aborda d’una manera menys tabú i vergonyosa que fa cinquanta anys. Els equips docents es troben en una bombolla de privilegi en formació i coneixement, i això cal aprofitar-ho per tractar la regla amb més naturalitat. Però no hem d’oblidar que la preparació que reben les nenes sobre la menstruació a casa és molt desigual. Hi ha nenes amb famílies en què la regla es viu amb naturalitat, però hi ha sectors de la població que encara ho viuen amb molt de tabú. Per això, els centres educatius són espais cruci-
“ El cos femení és el que rep un nivell de pressió estètica més brutal i això influeix en la nostra sexualitat i la relació que tenim amb el nostre cos ”
als per ajudar a naturalitzar la regla, independentment de com es visqui aquesta situació a casa.
L’escola, doncs, ha de contribuir al desenvolupament de la sexualitat dels infants i joves?
Hi ha famílies que hem intentat transmetre la regla com quelcom natural, que no ho hem amagat als nostres fills i filles i que hem aprofitat moments per explicar en què consisteix. Però hi ha famílies que encara ho viuen com un tabú. Crec que l’escola pot fer de contrapès per poder facilitar un espai on tothom pugui abordar la regla. Tots tenim dret a tenir informació sobre la nostra salut sexual, perquè acaba essent imprescindible per a la nostra salut general.
Al llibre també es dona importància a la depilació, els sostenidors o les relacions sexuals. Amb la pubertat, les noies adolescents tenen massa preguntes sense resposta?
La menstruació comporta canvis molt evidents en el desenvolupament de les nenes. És important entendre què implica la menstruació en el cos de les noies i què cal fer (o no fer) al respecte. La societat ens diu que, quan
surten pèls, cal depilar-se, però cal que les decisions es prenguin des d’una llibertat que avui dia no existeix. Per això crec que és pertinent que a l’aula es pugui parlar de la depilació per no discriminar les persones que reivindiquen no fer-ho. Ara bé, cal tenir en compte que no podem demanar que les docents siguin especialistes en absolutament tot; per això aquest llibre té aquest format interactiu, perquè pugui servir d’orientació tant per a les criatures com per a les persones adultes.
A escala cultural i social, posem dificultats a les nenes per afrontar aquest moment de la seva vida?
La societat sexualitza les nenes des de petites, però a partir de la pubertat encara més. Els sostenidors, la depilació o les cremes formen part de la pressió estètica que viuen les noies des de molt joves. Aquest llibre pretén aportar una mica de pensament crític. No és tan important si algú decideix depilar-se o no; l’important és ser conscient de per què ho fem.
A escala institucional, el feminisme ha guanyat força durant els úl-
“ Hem configurat la sexualitat a partir del privilegi de l’home i això fa que costi molt més que els nois vulguin prendre consciència ”
tims anys, però continua en el punt de mira mediàtic. Cal que la societat tingui més pensament crític al respecte?
Cal recordar que el fet d’haver guanyat un dret no ens el garanteix de per vida. Els discursos d’extrema dreta en contra dels drets de les dones ens avisen que Catalunya no és aliena al retrocés en drets que pateixen altres països. Per això considero que la divulgació ha d’anar acompanyada d’un pensament crític que fomenti el respecte per les diversitats. Vivim en un món divers, i aquestes onades ultraconservadores volen un model únic que no serveix per a tothom. Les aules són un espai fantàstic perquè la canalla comenci a desenvolupar aquest pensament crític, també en la salut sexual.
Seria recomanable que els nois també llegissin Hola, regla?
Vivim en un model de sexualitat creat partint dels interessos de la masculinitat hegemònica i masclista. Hem configurat la sexualitat a partir del privilegi de l’home, i això fa que costi molt més que els nois vulguin prendre consciència. Hi ha nois que estan consumint informació a les xarxes socials que arriba a negar l’existència de la menstruació, i això és molt preocupant. Per això crec
que sí, que és important que els nois aprenguin més sobre la regla i la sexualitat, perquè el desconeixement els empeny cap als discursos discriminatoris. A més, és important que ho facin amb un esperit crític, perquè ser noi no et garanteix tots els privilegis del món, però els costa molt més acceptar i reivindicar les desigualtats socioeconòmiques o funcionals que puguin patir.
Per tant, ens trobem davant una guerra cultural que també es juga en l’esfera mediàtica?
Fins fa poc, en els anuncis de compreses, el líquid que es mostrava era blau. Ara ja el comencen a posar de color rosa. Però en aquests anuncis les noies que hi surten són estupendes, totes joves, primes, perfectes... Aquí estem creant un imaginari que s’allunya molt de la realitat. Precisament, aquest llibre el que vol és mostrar la realitat amb tota la seva diversitat, mostrar la regla tal com és. Això es troba molt lluny del que ensenyen els mitjans de comunicació.
Els joves ho tenen complicat per accedir a informació veraç sobre la regla i la sexualitat?
Les xarxes socials han obert un món en el qual és imprescindible saber distingir la veracitat de
la font. L’altre dia em mostraven un canal de TikTok que ensenyava a netejar la copa menstrual amb l’aigua del vàter. Això és perillosíssim, perquè el vàter és un niu de bacteris i no és un lloc adequat per netejar un producte tan íntim per al cos. Hem superat molts mites sobre la regla, però se n’estan creant de nous i cal anar amb molt de compte.
Justament, aquesta diversitat de la qual parles es troba en la immensa majoria d’escoles del país. Com caldria abordar la regla a l’aula?
La diversitat a les escoles és un gran valor que pot ajudar a abordar temes com la regla. No podem demanar als docents que siguin experts en la regla, perquè, si no, també ho haurien de ser en pornografia, drogues o antiracisme. Ara bé, els docents sí que són experts en l’educació en valors i en pensament crític, i això val per a tot. Perdre la por de parlar de la regla a l’aula pot marcar la diferència en l’educació sexual dels infants.
Quina conclusió t’agradaria que s’endugués la persona que llegeixi aquest llibre?
M’agradaria que el llibre servís per fomentar la comprensió de com funciona la regla i que la menstruació esdevingui una peça més del trencaclosques de la sexualitat. Per això és important que tothom sàpiga com funciona, tant infants com famílies i docents. La meitat d’aquest planeta menstrua, i no li podem donar l’esquena. La menstruació té efectes en l’estat emocional i físic de les persones, i cal ser-ne conscient. Amb el llibre he volgut posar el meu gra de sorra perquè la regla deixi de ser la gran desconeguda.
A CaixaBank estem al seu costat i al teu facilitant qualsevol gestió amb nosaltres amb més de 25.000 gestors, l’app per a gestions habituals i disponibilitat amb atenció telefònica 24/7.
Perquè et volem acompanyar dia a dia.
