ESPECIAL FAMÍLIES
DEURES AMB IA
Revolució o risc a l’aula?
DISCURSOS D’ODI
Qui els atura? Universitats i comunitat educativa responen
EQUIVOCAR-NOS PER APRENDRE
La ciència confirma el poder educatiu de l’error
ENTREVISTES
ÁNGEL CELORRIO
Director del Saló de l’Ensenyament
MARIA BELTRAN
Psicòloga i directora del Centre d’Altes Capacitats Kepler
Portes Obertes5de març-18h
I dissabte 7 de març-10h
VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT
Participa i experimenta en sessions pràctiques
Sumari
ESPECIAL FAMÍLIES NÚM.220
Entrevista a Ángel Celorrio, Director del Saló de l’Ensenyament
2-5
EDITA:
El repte de convertir els centres educatius en espais lliures d’odi Quan l’error esdevé clau en l’aprenentatge
Món Editorial
Infom Kit LPS, SL Medes, 4-6, local . 08023 . Barcelona . Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com . www.moneditorial.com
EDITORA:
Laura Pons Salazar
REDACCIÓ:
Adrià Gratacós Torras
Laia Ventura Armengol redaccion@komunicakit.com
DISSENY:
Maika Fernández Lorenzo
DL B 67932014
GUIA ENSENYAMENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-918X
GUIA ENSENYAMENT (INTERNET): ISSN 2339-9198
Fer els deures amb ChatGPT: amenaça o eina d’aprenentatge?
6-16
18-19
20-21
Qui és conscient dels riscos de l’alcohol?
22-23
Entrevista a Maria Beltran. Psicòloga i directora del Centre d’altes capacitats Kepler
22-24
Entrevista Angel Celorrio Director del Saló de l’Ensenyament
“Volem ser una brúixola perquè cada jove surti amb una idea més clara del seu futur”
Ángel Celorrio s’estrena enguany com a director del Saló de l’Ensenyament amb un objectiu clar: reforçar l’orientació com a eina clau perquè els joves puguin prendre decisions informades sobre el seu futur acadèmic i professional. Després del rècord d’assistents de l’any passat, el Saló es reivindica com el certamen de referència per donar resposta als dubtes de joves i famílies en el procés de tria educativa. Parlem amb Celorrio sobre els principals reptes d’aquest procés a Catalunya, el paper central de la Formació Professional i els nous serveis que oferirà el Saló en l’edició d’enguany, que se celebrarà del 18 al 22 de març al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona.
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
Enguany s’estrena com a director del Saló de l’Ensenyament. Quins considera que són els reptes prioritaris del certamen?
El principal repte és consolidar el Saló de l’Ensenyament com un espai d’orientació integral, i no només com un aparador d’estudis. Volem que sigui un lloc on l’estudiant se senti escoltat i acompanyat en un moment clau de la seva vida, quan ha de prendre decisions importants.
Alhora, tenim l’obligació d’adaptar-nos de manera constant a un entorn formatiu i laboral que canvia ràpidament. Amb els anys, el Saló s’ha convertit en una cita de referència, i això comporta una gran responsabilitat: fer arribar la
complexitat de l’oferta acadèmica a joves, famílies, centres formatius i professorat de manera clara i ordenada.
El Saló encadena diversos anys amb rècord d’assistents. L’any passat va aplegar més de 107.000 visitants. Aquestes dades indiquen que els joves estan cada cop més interessats en rebre orientació?
Sí, és una mostra molt clara que els joves no volen decidir a cegues. Tant ells com les famílies i els docents demanen orientació i acompanyament. Per això, orientació i servei continuen sent els eixos que guien el Saló.
Enguany reforcem encara més tots els dispositius pensats per donar resposta als dubtes de les persones que ens visiten. Volem anar més enllà de mostrar opcions: volem oferir solucions reals i efectives.
A l’edició passada, la Formació Professional va ser l’opció més consultada, amb el 42% de les demandes. Enguany el Saló continuarà apostant per l’FP? Sense cap dubte. La Formació Professional s’ha convertit en un dels principals motors d’ocupabilitat del país, amb un increment de més de 7.500 places i un model d’FP Dual que ja supera la mitjana estatal en participació i inserció.
Més del 50% de l’espai del Saló estarà dedicat a l’FP. Hi seran representades les 28 famílies professionals, amb una presència destacada d’àmbits com la sanitat, la informàtica, l’administració, els serveis a la comunitat, l’hostaleria, el comerç, l’electricitat i electrònica, les activitats esportives o les disciplines vinculades a la imatge.
A aquesta oferta s’hi afegeixen cursos d’especialització, certi-
ficacions professionals i informació sobre el desplegament del sistema dual amb pràctiques en entorns reals de treball.
Creu que l’amplia oferta en formació superior a Catalunya fa complex el procés de tria educativa?
“Quan es decideix sense prou informació o per inèrcia, augmenta el risc de frustració i abandonament”
És una bona notícia, tot i que pot generar una certa sensació de “mareig” en les persones que han de decidir. Per això defenso que l’orientació no pot ser un complement, sinó una peça central del sistema. El Saló no es limita a facilitar informació: oferim un ecosistema d’orientació 360º en què el contacte humà continua sent el factor diferencial. Volem ser una brúixola perquè cada jove surti amb una idea més clara del seu futur.
Què hi trobaran els visitants en l’edició d’enguany?
Com sempre, tota l’oferta d’estudis postobligatoris del país —graus universitaris, cicles de Formació Professional, batxillerats, ensenyaments artístics i esportius—, així com opcions estatals i internacionals, escoles de negoci i formació en idiomes. Enguany, a més, posem en marxa un nou sistema de respostes exprés amb dos punts de resposta ràpida, dissenyats a partir de l’anàlisi de les consultes més habituals. L’objectiu és agilitzar l’atenció sense renunciar a la qualitat ni a la personalització.
Quina valoració fan del reforç en els serveis d’orientació de l’edició passada?
La valoració és molt positiva: cada any augmenten les deman-
des d’orientació i el retorn que rebem dels centres i famílies és excel·lent. Enguany, com ja he esmentat, continuarem reforçant aquests serveis amb solucions com aquest sistema de “cribratge” de consultes que comentava, que permetrà absorbir més consultes sense perdre qualitat ni personalització.
Actualment, més de la meitat dels joves d’entre 25 i 34 anys compten amb estudis superiors. Com valora aquesta dada?
És una dada molt positiva, perquè mostra fins a quin punt el país ha avançat en equitat i en accés a l’educació superior. Però aquesta lectura s’ha de completar: no es tracta només d’ampliar el volum de joves que cursen estudis superiors, sinó que ho facin en àmbits que encaixin amb les seves capacitats i amb les necessitats reals de la societat i del mercat laboral. En aquest sentit, la complementarietat entre els diferents camins disponibles -universitat, FP i formació contínua- és clau.
Creu que aquesta tendència continuarà creixent?
Crec que hi ha condicions perquè això passi. Les mesures adoptades en els darrers anys —com la reducció de preus universitaris i la simplificació de les taxes— han fet més accessible l’educació superior, independentment de l’origen socioeconòmic.
Ara bé, el nostre objectiu no hauria de ser només que creixin les xifres, sinó que cada jove trobi el recorregut que realment li correspon. Per alguns serà un grau universitari; per d’altres, un cicle de FP; i per molts, un itinerari
mixt i flexible. La clau és l’encaix, no el volum.
Quin paper creu que juga l’FP en aquest escenari?
L’FP és decisiva. No és una opció de segona ni una via paral·lela a la universitat, sinó una alternativa igual de valuosa, molt connectada amb la realitat del món laboral i amb altes taxes d’inserció. El creixement de places, la consolidació de l’FP Dual i el seu prestigi creixent ho confirmen. A més, és sovint una porta d’entrada als estudis superiors.
L’FP aplega cada any més estudiants, però l’abandonament continua sent la seva principal rèmora. Quin paper creu que té la tria educativa per revertir aquest tendència?
La tria és determinant. Quan es decideix sense prou informació o per inèrcia, augmenta el risc de frustració i abandonament. Una bona orientació permet explicar què implica cada itinerari, quines sortides té i quin ritme de treball exigeix. És una de les millors eines de prevenció de l’abandonament.
Segons el Baròmetre de Competències i Ocupacions, en el 80% de les ofertes de feina es demanen habilitats toves. Aquestes competències hauran d’estar més presents en l’oferta formativa?
Sens dubte. Les empreses valoren cada cop més les competències transversals: treball en equip, comunicació, pensament crític o adaptabilitat. Els plans d’estudi ja ho incorporen i, des del Saló, ho reforcem amb tallers i espais de
“L’FP no és una opció de segona ni una via paral·lela a la universitat, sinó una alternativa igual de valuosa, molt connectada amb la realitat del món laboral i amb altes taxes d’inserció.”
reflexió perquè els joves identifiquin els seus punts forts i àrees de millora.
Què ofereix el Saló als joves que volen cursar estudis superiors?
Una visió global i ordenada de totes les opcions. Poden comparar graus, explorar estudis estatals i internacionals i parlar amb orientadors i estudiants que aporten una mirada real i honesta. El Saló és un espai per informar-se, però també per prendre consciència del propi projecte vital.
I a les famílies?
Les famílies són un actor clau en el procés de decisió, i per això els dediquem espais i continguts específics que els permetin fer un millor acompanyament. Per exemple, l’eina digital “Orienta Kit – El teu saló” proporciona recur-
sos molt útils per parlar de futur a casa amb criteri i serenor. Però un cop arribi el Saló, al recinte també hi trobaran xerrades, punts d’orientació i professionals que els poden ajudar a resoldre dubtes amb rigor.
Quines recomanacions donaria als joves que no tenen clar quin camí acadèmic triar?
Els diria que no gestionin sols el dubte. Que es deixin acompanyar, que preguntin, que provin, que explorin. Que vinguin al Saló i facin servir totes les eines que posem al seu abast. I sobretot, que entenguin que la decisió és important, però no definitiva. Les trajectòries avui són flexibles, i sempre hi ha camins per redreçar o reinventar-se. L’important és avançar amb consciència i sense por
El repte de convertir els centres educatius en espais lliures d’odi
Els discursos d’odi estan en auge arreu del món. La proliferació de continguts d’odi, que han guanyat notorietat pel funcionament actual de les plataformes digitals, s’ha convertit en una de les problemàtiques que més amenacen la convivència democràtica i la igualtat de tracte a les societats.
Si bé l’expansió dels discursos d’odi és general en tots els estrats socials i generacions, són els joves qui més pateixen l’exposició a expressions, missatges i conductes que promouen la discriminació i la violència. Així ho confirmen dades recollides pel Parlament Europeu, que sostenen que el 50,1 % dels joves d’entre 15 i 29 anys d’Europa ha patit discursos d’odi a internet. A Catalunya, un 20 % dels denunciats per delicte d’odi el 2024 eren menors d’edat, un percentatge que puja fins a un sorprenent 80 % en el cas d’atacs a persones sense sostre. A aquestes dades cal afegir que, tant els delictes de discurs d’odi com els delictes d’odi en general, tenen un alt índex de xifra oculta. Així ho constata un informe de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que lamenta que la manca de denúncia impedeixi que es puguin registrar els casos i aprofundir en l’estudi d’un fenomen que amenaça de contaminar tots els estrats de la societat.
Segons dades recollides per l’informe sobre discursos d’odi de la UAB, la meitat de les persones que se senten víctimes de discursos d’odi eviten visitar certs llocs per no patir eventuals atacs. Els principals motius discriminatoris a Catalunya són l’orientació sexual o la identitat de gènere, la ideologia, el racisme i la xenofòbia.
La desinformació i la difusió massiva de missatges falsos o enganyosos que estigmatitzen i menyspreen certs grups socials són el principal motor dels discursos d’odi. Davant d’aquest fenomen, que s’estén com una taca d’oli, les institucions i la societat civil s’esforcen per alertar de l’amenaça que suposa per a la convivència. La complexitat de la problemàtica fa que la societat miri cap als centres educatius com la punta de llança per combatre uns discursos d’odi que fan trontollar els valors col·lectius del país
Portes Obertes 7de
Multiplataforma
Com contribueix la universitat a frenar l’expansió
dels discursos d’odi?
Les universitats som espais per a la reflexió crítica i el rigor científic, essencials per combatre la desinformació i el populisme. Oferim eines per analitzar i comprendre
La formació universitària és l’antídot contra els discursos d’odi
Joan Guàrdia rector uB
els reptes contemporanis a partir de la llibertat de pensament i del pluralisme, i contribuïm a la formació d’una ciutadania activa i informada.
Davant dels discursos d’odi, defensem la ciència i els valors humanístics
Javier Lafuente Sancho rector uaB
La UAB dedica aquest curs a la unidiversitat, un neologisme amb el qual sintetitzem el nostre compromís amb el respecte a la diversitat de la comunitat universitària i la visió que tenim de l’educació
Tecnologia amb valors per teixir convivència
franceSc torreS torreS rector uPc
A la UPC no només formem professionals en tecnologia, sinó el millor talent tecnològic amb responsabilitat social i esperit crític i cooperatiu. Contribuïm a
superior com a eina clau per assolir una societat més justa, igualitària i sostenible. Perquè, davant dels discursos d’odi, la universitat té la responsabilitat de fer valer la ciència i els valors humanístics.
la difusió de coneixement amb la recerca sobre l’impacte de la tecnologia i de la transferència que fomenti els valors democràtics.
Vivim temps complexos, marcats pel qüestionament del valor dels fets contrastats, la trivialització del rigor acadèmic i la proliferació d’opinions que menystenen el coneixement científic. Davant d’això, una universitat compro-
Coneixement
rigorós i debat crític per combatre la desinformació
Laia de nadaL cLanchet rectora uPf
mesa, rigorosa i crítica com la UPF ha de defensar la llibertat acadèmica i el coneixement. Amb el debat crític i el contrast d’idees presents a les aules, construïm un entorn de respecte, convivència i diversitat.
A la UdG, el respecte és un compromís actiu
JoSeP caLBó rector de udG
La UdG condemna qualsevol agressió física, psicològica o moral i defensa els drets humans. Amb una postura clara contra la discriminació, promou la tolerància i la convivència en un
entorn inclusiu i respectuós amb la diversitat, fomentant el pensament crític en la nostra oferta acadèmica i formativa, com es recull, per exemple, en el pla UdGXXI.
Ha de donar a conèixer la recerca que du a terme en què es desmunten els discursos d’odi i els estereotips. La investigació és fonamental per resoldre pro-
Ciència per afrontar els discursos d’odi
JoSeP PaLLarèS MarzaL
rector
urv
blemes complexos de la societat actual i alhora la Universitat ha d’ensenyar els estudiants a ser persones amb esperit crític per potenciar l’educació en valors.
La universitat ha de generar diàleg amb una visió transformadora de la realitat
carLeS Pérez teStor rector urL
La contribució de la universitat ha de ser la de desmuntar els discursos d’odi fomentant el pensament obert, crític i actiu i generant diàleg, amb una visió transformadora de la realitat. El
Coneixement crític per conviure en la complexitat
ànGeLS fitó rectora uoc
nostre paper és clau per formar ciutadans ètics, compromesos en el bé comú, integrant el respecte a la diversitat en el currículum i creant espais de convivència i solidaritat.
En un món fragmentat i sobreexposat a la desinformació, la universitat ha d’ajudar a entendre un entorn incert i polaritzat. Des del pensament crític, el diàleg i el coneixement rigorós, formem una ciutadania compromesa amb la convivència i la diversitat, capaç de construir el futur des del respecte i la pluralitat.
La universitat pot frenar els discursos d’odi formant ciutadania crítica, promovent l’alfabetització mediàtica i la creació de narratives inclusives. Té un paper
La universitat educa ciutadania crítica contra l’odi i la discriminació
dr. JoSeP eLadi BañoS díez RectoR UVic-Ucc
clau en l’educació en valors, la prevenció de la discriminació i la construcció d’entorns basats en el respecte, la convivència i la diversitat.
La nostra missió com a Universitat és humanitzar la transformació de la societat
aLfonSo Méndiz noGuero rector uic
La universitat té un paper clau en la construcció d’una societat amb pau, més justa i cohesionada. Pot contribuir-hi fomentant el pensament crític, educant en valors, i
La universitat ha d’actuar com a espai de formació integral, on es promoguin el respecte, la convivència i el diàleg, mitjançant l’atenció personalitzada i la inclusió de valors tant als plans d’estudi
Educar en valors per a una societat cohesionada
arcadi GuaL SaLa rector ceu uao
com en el dia a dia de la vida universitària. Com a agents educatius, som responsables de consolidar valors socials que permetin una convivència saludable i una societat lliure de discursos d’odi.
promovent la diversitat i la inclusió real. Des de UIC Barcelona formem ciutadans compromesos que puguin impactar en la societat per fer un mon més just i solidari.
Com afronta l’entorn educatiu l’expansió dels discursos d’odi?
A l’ACELLEC, associació que agrupa empreses del lleure educatiu i cultural, abordem els discursos d’odi des d’una mirada educativa, preventiva i comunitària. Treba-
L’educació i la cultura són eines clau per prevenir els discursos d’odi i reforçar la convivència, el respecte i la inclusió
ànGeLS roca - aceLLec
llem per reforçar les competències socioemocionals i el pensament crític en infants, joves i professionals mitjançant la formació de l’Escola EFA, afavorint la convivèn-
cia, el respecte i la inclusió. Apostem per la cultura i l’educació com a eines de cohesió social i per espais de diàleg que contrarestin l’hostilitat i la desinformació.”
Des del COPEC entenem que els discursos d’odi neixen de la por al desconegut. En un moment on joves i famílies es plantegen el futur, recordem que l’educació
Davant la por i la intolerància, més pensament crític, empatia i benestar emocional per construir una societat cohesionada
SuSanna arJona - PedaGoGa - vocaL de Girona coL·LeGi oficiaL de PedaGoGia de cataLunya
i la presència és el millor antídot. Afrontem el repte impulsant la flexibilitat cognitiva i l’empatia. A més de ser pedagogs/gues, ens cal ser capaces d’incloure i entendre la
diversitat. Davant la intolerància: més pensament crític i benestar emocional per construir una societat valenta i cohesionada.
A FAPAES creiem que l’educació en valors és la millor eina per construir una societat inclusiva. Davant els discursos d’odi, actuem com un mur de contenció defensant la
Els discursos d’odi no són opinions, són eines polítiques que busquen frenar l’avenç en drets i preservar privilegis en un context marcat pel capitalisme, el masclisme i el capacitisme.
L’escola pública és una peça clau. És l’espai on es garanteix el dret a l’educació com a dret col·lectiu, on infants de realitats diverses conviuen, aprenen junts i construeixen mirada crítica. Una educació pública forta, inclusiva i de quali-
L’educació en valors i el compromís diari amb la igualtat i el respecte són el millor mur de contenció contra els discursos d’odi
criStian GiL - faPaeS
igualtat i el respecte. Promovem la convivència i la diversitat amb formacions a les famílies per prevenir la violència. Acompanyem i assessorem presencialment les AFA que
han patit assetjament, conjuntament amb la USAV. És fonamental fomentar actituds positives i recordar que la lluita contra l’odi és una tasca diària.
Posar la
cura, la igualtat d’oportunitats
i els drets de tothom al centre és avui un acte profundament transformador
Pati SaRRiaS - col legi d’edUcadoReS i educadorS SociaLS
Per això cal reivindicar i dignificar les cures. Els i les educadores socials, malgrat la poca visibilització i reconeixement, som clau per garantir drets i construir alternatives.
Enfortir l’escola pública és una aposta democràtica per una societat cohesionada, justa i resilient.
Lidón GaSuLL - aSSociacionS federadeS de famílieS d’alUmneS de catalUnya (affac)
tat és la millor eina per combatre la desigualtat d’origen, evitar la segregació i generar ciutadania democràtica.
La fragmentació i la privatització del sistema educatiu no són una resposta als discursos d’odi;
En un món que premia la competència i la jerarquia, posar la cura, la igualtat d’oportunitats i els drets de tothom al centre és ara mateix, profundament revolucionari.
al contrari, poden accentuar les divisions socials. Enfortir l’escola pública és, per tant, molt més que una política educativa: és una aposta democràtica per una societat cohesionada, justa i resilient davant els corrents reaccionaris.
Quan esdevél’error clau en l’aprenentatge
Un estudi de la Universitat de York (Canadà) identifica l’error com una eina efectiva per millorar la memòria dels continguts treballats a l’aula. La pedagogia de l’error fomenta l’esperit crític de l’alumne i l’ajuda a desenvolupar processos de reflexió propis. Equivocar-se no només no és el problema, sinó que, en molts casos, forma part de la solució.
Des de fa dos anys, el sistema educatiu català conviu amb el pes dels mals resultats obtinguts pels alumnes catalans a l’informe PISA. L’estudi, promogut per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), atorgava als alumnes catalans de 15 anys els pitjors resultats mai registrats. Tanma-
teix, l’informe també revelava dades menys visibles però igualment rellevants, com ara que prop de la meitat dels alumnes a Espanya presenten una por social al fracàs escolar.
La percepció negativa de l’error, promoguda per la pedagogia de l’èxit, ha estat imperant en la
nostra societat. Tot i que equivocar-se és un fet humà i habitual en totes les esferes de la vida, els estudiants sovint interpreten l’error com un element negatiu que amenaça la seva autoestima i que pot afavorir l’abandonament escolar.
En contraposició a aquesta
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
visió, trobem la pedagogia de l’error, que concep l’error com una condició humana inevitable susceptible de convertir-se en un element constructiu dins del procés d’aprenentatge. Aquesta aproximació ha estat objecte d’estudi científic en els darrers anys, amb resultats empírics que identifiquen l’error com un component més de l’aprenentatge.
Entre aquestes investigacions destaca l’estudi dut a terme pels investigadors Cyr i Anderson, de la Universitat de York, a Toronto. La recerca demostra que generar errors abans d’estudiar una informació millora la retenció del contingut posterior, fins i tot més que l’estudi sense errors previs.
No tots els errors serveixen per aprendre
Ara bé, no tots els errors contribueixen de la mateixa manera al procés d’aprenentatge. Aquells errors que es troben fora de context dificulten la comprensió dels continguts, mentre que els errors que mantenen una relació semàntica amb la resposta correcta poden afavorir l’aprenentatge. Quan l’error es produeix a prop de
CAPACITAT DE RECORDAR LA RESPOSTA CORRECTA ENTRE ELS ALUMNES
Resposta correcta sense error
Resposta amb error proper
70% 80%
Resposta amb error fora de context
la resposta correcta, el procés de recordar i reflexionar genera connexions semàntiques profundes que reforcen la memòria.
Més concretament, l’estudi assenyala que la capacitat de recordar la resposta correcta entre els alumnes que no s’han equivocat se situa al voltant del 70%. En canvi, en aquells alumnes que han comès errors relacionats amb el context de la pregunta, aquest percentatge s’eleva fins al 80%.
Per contra, quan l’error es troba fora de context, la capacitat de
“Tot i que equivocar-se és un fet humà i habitual en totes les esferes de la vida, els estudiants sovint interpreten l’error com un element negatiu que amenaça la seva autoestima”
50%
retenir la resposta correcta cau fins al 50%.
Així, les respostes errònies que els alumnes formulen mentre intenten apropar-se als continguts que es treballaran a l’aula contribueixen a consolidar una memòria més duradora i significativa.
L’estudi posa de manifest la importància de fomentar el pensament crític i de donar espai a la participació de l’alumnat per afavorir la seva implicació en els continguts i ajudar-los a trobar sentit a allò que aprenen.
Tanmateix, aquesta pedagogia sovint es troba amb una barrera preeminent a l’aula: la por d’equivocar-se. Transmetre als joves que l’error és humà i promoure una cultura de la pregunta i de la reflexió, sense por de donar una resposta equivocada, és també un camí cap a l’aprenentatge
Font: Andrée-Ann Cyr & Nicole D. Anderson (2018): Learning from your mistakes: does it matter if you’re out in left foot, I mean field? Universitat de York (Toronto)
Fer els deures amb ChatGPT: amenaça o eina d’aprenentatge?
Els assistents d’intel·ligència artificial (IA) han desembarcat en el dia a dia de milers d’usuaris arreu del món. A Espanya, més del 35% dels usuaris d’internet fan servir aquests assistents de forma habitual, i ChatGPT (la tecnologia desenvolupada per OpenAI) és la més popular. Els assistents d’IA permeten obtenir respostes a preguntes, explicacions de conceptes, redaccions, idees i informació de forma gairebé immediata. Els joves es mostren més bolcats a utilitzar aquesta tecnologia en el seu dia a dia, i això xoca frontalment amb un model educatiu que no contempla que els alumnes puguin comptar amb un assistent intel·ligent a l’hora de fer els deures, redactar treballs o desenvolupar projectes.
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
La meitat dels joves menors d’edat d’Espanya utilitzen habitualment l’aplicació ChatGPT. Aquest assistent d’intel·ligència artificial (IA) ha experimentat un creixement sense precedents en el seu ús arreu del món, i els joves són els que s’han bolcat més a fer servir aquesta nova tecnologia. Segons dades de l’últim informe anual de l’aplicació de control parental Qustodio, el 44% dels joves menors de 18 anys fan servir assistents d’IA de forma habitual, i la majoria d’ells recorren a aquesta tecnologia a l’hora de fer els deures, preparar treballs o estudiar.
Però l’àmbit escolar no és l’única esfera de la vida dels joves on
entra en joc ChatGPT. L’informe també detalla que el 17% dels adolescents fan servir la IA per parlar i resoldre dubtes personals i emocionals. El Col·legi de Psicòlegs de Catalunya ja ha alertat dels perills de substituir els terapeutes per ChatGPT i avisa que l’ús de la IA en el tractament dels trastorns mentals pot agreujar-ne els símptomes.
Si bé en l’esfera sanitària i emocional la comunitat científica ha tancat files desaconsellant l’ús de la IA com a consultori emocional, en l’entorn educatiu el debat sobre com fer encabir aquests assistents intel·ligents als instituts i als plans d’estudi encara és obert.
Discrepància de criteris sobre l’ús de la IA a l’aula
La capacitat de distorsió que tenen els assistents d’IA en l’àmbit escolar ha dut diferents autoritats a actuar de forma diversa vers aquestes aplicacions. A Nova York, el Departament d’Educació ha bloquejat l’accés als assistents d’IA als seus dispositius i xarxes. Les autoritats educatives de la ciutat nord-americana han pres la mesura atesos els “impactes negatius en l’aprenentatge dels estudiants i la preocupació respecte a la seguretat i exactitud dels continguts”.
A l’altre cantó de la balança trobem Estònia. El país bàltic s’ha convertit en el primer del món a integrar ChatGPT Edu i altres eines d’IA especialitzades en educació en el seu sistema educatiu. En aquest cas, el Ministeri d’Educació del país considera que la competitivitat d’Estònia depèn de la capacitat de preparar els joves per a l’era de la intel·ligència artificial.
ChatGPT no és infal·lible
La capacitat de ChatGPT per respondre preguntes, resumir llibres o elaborar continguts ha estat objecte d’estudi per part de la comunitat científica, que vol concretar fins a quin punt aquests assistents d’IA són fiables. En aquest sentit, un estudi publicat pel sistema sanitari i de recerca nord-americà Mass General Brigham ha descobert que ChatGPT té una precisió del 72% en la presa de decisions clíniques i del
77% en els diagnòstics finals. En canvi, en els diagnòstics diferencials (quan s’ha de distingir entre diferents malalties), la seva efectivitat és de tan sols el 60%.
com ChatGPT faciliten la tècnica de “copiar i enganxar”. Identificar les “trampes” que poden fer els alumnes a l’hora de fer treballs i projectes és una tasca cada cop
“La capacitat de distorsió que tenen els assistents d’IA en l’àmbit escolar ha dut diferents autoritats a actuar de forma diversa vers aquestes aplicacions”
Més baix és encara el percentatge si s’avalua el rendiment global de ChatGPT. Un estudi de la Universitat de Purdue ha constatat que en el 52% de les respostes que dona ChatGPT hi ha informació incorrecta. Segons l’informe, la claredat i l’exhaustivitat són els punts forts de l’assistent d’IA, mentre que la consistència, la concisió i la veracitat són els seus punts més febles.
Una tecnologia que es pot aprofitar
Els intents d’alguns alumnes d’esquivar les tasques encomanades pels docents, tant a l’aula com a casa, no són nous, però eines
més complicada per al docent. Això comporta una necessària reflexió sobre de quina manera es pot fomentar l’adquisició de competències com l’expressió escrita, que ChatGPT pot suplir amb facilitat.
La tasca desenvolupada a l’aula, en un entorn segur i supervisat, cobrarà cada cop més importància, mentre que la feina a casa haurà de ser més reflexiva, on es contemplin les aplicacions d’IA com un suport a l’aprenentatge. L’evolució d’aquesta tecnologia i la seva adaptació a l’escola encara és incerta, però el que ja és segur és que generarà noves maneres d’avaluar i d’aprendre
Qui és conscient dels riscos de l’alcohol?
La immensa majoria dels joves d’entre 14 i 18 anys assegura haver provat l’alcohol alguna vegada a la vida, i més de la meitat afirma haver-ne consumit en l’últim mes. D’altra banda, un percentatge considerable dels joves (21,5%) assegura haver-se emborratxat en l’últim mes. Ara bé, les dades dels joves amb l’alcohol no disten gaire de les de la població en general. El 92,5% de les persones adultes d’Espanya afirma haver consumit alcohol algun cop a la vida, un 10% el consumeix diàriament i un 14,7% s’ha emborratxat en els últims 30 dies.
L’alcohol és un element cultural i social de la nostra societat que es troba arrelat i normalitzat en els nostres costums. Això fa que el seu consum sigui àmpliament
majoritari i que els riscos que comporta quedin en un segon pla. El primer exemple el trobem en la diferència de tracte legal que reben l’alcohol i el tabac respecte d’altres drogues que es troben prohibides, tant a Catalunya com a la immensa majoria de països del món.
Sabies que el 4,25% de les morts a Catalunya són atribuïdes a l’alcohol? I que s’estima que cada català consumeix 11 litres d’alcohol pur cada any? En l’àmbit sanitari, més de la meitat de les urgències hospitalàries relacionades amb el consum de substàncies es deuen a l’alcohol, que també és la substància que genera més tractaments a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD). S’han detectat més de 200 problemes de salut vinculats a l’alcohol i el seu consum afecta a la
“Sabies que el 4,25% de les morts a Catalunya són atribuïdes a l’alcohol? I que s’estima que cada català consumeix 11 litres d’alcohol pur cada any? “
salut emocional i genera desigualtat social.
En un entorn on l’alcohol es troba normalitzat, l’abstèmia és una pràctica minoritària i, sovint, difí-
cil de complir. Cal tenir en compte que el risc només s’evita si no es consumeix ni una sola gota d’alcohol. Però si en consumeixes, és cabdal seguir les següents recomanacions
COM MENYS ALCOHOL, MILLOR!
CALCULA EL TEU CONSUM
Quants dies beus a la setmana?
I al mes?
Quant d’alcohol consumeixes en cada ocasió?
CONTROLA EL TEU CONSUM
Marca’t dies de la setmana lliures d’alcohol
Substitueix l’alcohol de la teva despensa per altre begudes. L’aigua és la beguda més saludable.
REDUEIX LA QUANTITAT D’ALCOHOL
Deixa el consum d’alcohol per a ocasions concretes, no el deixis entrar en qualsevol moment.
El dia que beus, alterna una beguda alcohòlica amb una sense alcohol.
Deixa anar el got. Si el tens tota l’estona a la mà, beuràs més.
Escull begudes amb menor graduació.
Evita el consum compulsiu, és perillós.
No utilitzis mai l’alcohol quan tinguis set. L’alcohol deshidrata.
SIGUES CONSCIENT DE L’IMPACTE A LA SALUT QUE TÉ L’ALCOHOL
L’alcohol, tot i ser legal, genera addicció i comporta problemes greus de salut.
L’alcohol és una substància que el teu cos no necessita. Si creus que sí el necessites, demana ajuda.
No hi ha un consum saludable d’alcohol. El zero risc només s’aconsegueix amb el zero consum.
Font: Ministeri de Sanitat. Campanya per a la prevenció del consum d’alcohol
Entrevista
Maria Beltran
Psicòloga i directora del Centre d’altes capacitats Kepler
Autora del llibre ‘Altes capacitats: com entendre i acompanyar els fills que aprenen i viuen diferent’
“La família té un paper clau a l’hora de transmetre als adolescents amb altes capacitats que equivocar-se forma part del procés”
Entre un 10% i un 15% de la ciutadania catalana compta amb altes capacitats. Això significa que aquest percentatge de la població té la capacitat de processar la informació d’una manera més ràpida, profunda i complexa que la resta de persones.
Aquesta diversitat ha anat acompanyada de mites al llarg de la història, sobretot en l’etapa infantil i adolescent. Amb la voluntat de desmuntar aquestes creences i demostrar la importància de la seva detecció, la psicòloga Maria Beltran ha publicat el llibre Altescapacitats:com entendreiacompanyarels fillsqueapreneniviuen diferent (Eumo Editorial). Parlem amb Beltran sobre l’abordatge del procés de tria educativa entre adolescents amb altes capacitats que volen decidir el seu camí formatiu.
ADRIÀ GRATACÓS TORRAS
Les persones amb altes capacitats representen entre un 10% i un 15% de la població. Què entenem per altes capacitats?
Algú amb altes capacitats processa la informació d’una manera significativament més ràpida, profunda i complexa que la majoria.
De què depèn que algú desenvolupi altes capacitats?
Es tracta d’una combinació de factors biològics i de l’entorn: cal comptar amb una base neurològica que faci possible aquesta manera de pensar, però també amb un context estimulant que contribueixi al fet que el potencial es desenvolupi.
A partir de quina edat es poden detectar les altes capacitats d’un infant?
Tenim proves psicomètriques que ens permeten avaluar les capacitats cognitives des de molt petits, cap als 2-3 anys, tot i que no sempre és necessari identificar-los a aquestes edats.
Segons dades del Departament d’Educació, el 2022 hi havia 3.607 infants i adolescents diagnosticats amb altes capacitats. El sistema falla a l’hora de diagnosticar els casos en infants i adolescents?
El Departament d’Educació no té un registre exhaustiu de les persones amb altes capacitats i això és deliberat: no anoten les deteccions, només els alumnes que reben certes intervencions (com l’acceleració de curs) de manera que no podem confiar en aques-
tes dades. A més a més, no hi ha protocols universals de cribratge d’altes capacitats, així que molts d’aquests alumnes passen totalment desapercebuts pel sistema educatiu.
El sistema educatiu està preparat per diagnosticar les altes capacitats?
Les avaluacions d’altes capacitats en el sistema públic són competència dels Equips d’Assessoraments Psicopedagògics (EAPs), que tenen pocs recursos per atendre un gran nombre i complexitat de casos, entre els quals els d’altes capacitats són sovint relegats a segon terme o atesos només quan presenten problemes. Per això molts diagnòstics recauen en el sector privat; de fet, fins i tot ens consta que hi ha EAPs que ho recomanen a les famílies.
Què creu que caldria per millorar el diagnòstic en infants i adolescents amb altes capacitats?
Crec que hi ha tres mesures clau a tres nivells. D’una banda, caldria incloure les altes capacitats al currículum de les formacions relacionades amb l’educació (psicologia, magisteri, pedagogia...). També és necessari que l’administració implementi processos de cribratge al llarg de l’escolarització. A més, cal que es comenci a donar visibilitat a les persones amb altes capacitats per trencar amb mites que en dificulten la identificació.
El llibre defensa la importància d’entendre com aprenen i viuen els fills amb altes capacitats. Durant l’adolescència, els nois i noies amb altes capacitats acostu-
men a situar-se en dos extrems pel que fa al seu futur educatiu: alguns el tenen molt clar, mentre que d’altres no el veuen gens definit. En el primer cas, l’espera fins a poder especialitzar-se en allò que realment els apassiona pot resultar difícil de sostenir, i per això és especialment valuós que puguin disposar d’espais extraescolars on
adoptar rols discrets, de cura i poc intel·lectuals.
Quin paper creu que ha de tenir la família a l’hora d’acompanyar la tria educativa d’un adolescent amb altes capacitats?
La família té un paper clau a l’hora de transmetre als adolescents amb altes capacitats que equi-
“La
maduresa intel·lectual pròpia dels adolescents amb altes capacitats pot portar, de manera intuïtiva, a tractar-los com si fossin emocionalment més grans del que realment són”
explorar aquests interessos i sentir-se estimulats.
En canvi, els adolescents que viuen la incertesa amb més intensitat solen experimentar neguit i dubte, i dediquen molt de temps a analitzar pros i contres amb l’objectiu de minimitzar riscos. En aquests casos, l’acompanyament ha de posar el focus en normalitzar el dubte i oferir seguretat emocional.
Hi ha diferències entre una noia i un noi amb altes capacitats?
En la teoria no hi ha cap diferència entre un noi i una noia amb altes capacitats; en la pràctica, n’hi ha molta. Per començar, les noies amb altes capacitats no solen ser identificades, tendeixen a passar desapercebudes i a ocultar les seves capacitats. Les nenes amb altes capacitats també reben una major pressió de l’entorn per
vocar-se forma part del procés. Molts d’ells han comès pocs errors al llarg del seu recorregut i viuen amb aprensió i fragilitat la possibilitat d’equivocar-se en la tria educativa.
És important ajudar-los a entendre que aquesta decisió és només un pas més d’un camí que els anirà conduint, a poc a poc, cap al seu futur professional, i que aquest camí no és lineal. Hi haurà sotracs que els ajudaran a descobrir qui són i què volen, i moments en què caldrà revisar decisions i recalcular la ruta.
Com poden les famílies ajudar els adolescents amb altes capacitats a identificar interessos i motivacions pròpies, més enllà del rendiment acadèmic?
Els espais fora de l’escola són molt necessaris per a tots els adolescents però especialment pels
d’altes capacitats. El fet de tenir interessos poc habituals i de tenir una capacitat de raonament més complex que la majoria dels de la seva edat fa que sigui en clubs, tallers, voluntariats, esplais, xerrades o associacions on poden sentir-se veritablement a gust i desplegar facetes fins aleshores desconegudes. De vegades han de ser les famílies qui els obri la porta a aquests entorns però, si es troben els entorns adequats, seran ells els qui lluitaran per quedar-s’hi.
Quins errors creu que són més habituals en l’acompanyament familiar d’adolescents amb altes capacitats en el seu desenvolupament emocional?
Un dels errors més habituals és caure en els extrems: exercir massa pressió, supervisió i control, o bé oferir-ne massa poca o de manera inconsistent. La maduresa intel·lectual pròpia dels adolescents amb altes capacitats pot portar, de manera intuïtiva, a tractar-los com si fossin emocionalment més grans del que realment són.
Un excés d’exigència acadèmica pot passar-los factura a nivell emocional i derivar en ansietat, perfeccionisme o diverses conductes desadaptatives. Per contra, la manca de repte pot afavorir la desmotivació, el desànim i, fins i tot, el rebuig acadèmic o l’abandonament escolar.
El repte de les famílies és trobar l’equilibri entre plantejar situacions que els suposin un repte i assegurar, alhora, que disposen de les eines emocionals necessàries per afrontar-les
Estudis complementaris (altres estudis superiors)