a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

Món Docent Claus per fomentar la seguretat digital La música com a eina pedagògica

Beneficis d’un aprenentatge primerenc de l’anglès

Bromes que acaben esdevenint violència

Núm. 10 ‘90


Estudiar la teva

vocació és possible #

P

HoPortesDin

s

e r b t es O s te16 d’abril-18h r o

Dissabte 18 d’abril-10h

Grau en Infermeria

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2020-2021

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es


EDITA:

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona · Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

EDITORA: Laura Pons

REDACCIÓ: Adrià Gratacós HA COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Ruth Horsfall, Ariadna Salís, Maria Jesús Larios Paterna i Elsa Bernat DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

La mirada socioeducativa a les escoles, una oportunitat desaprofitada L’escola del segle XXI esdevé un agent fonamental per al desenvolupament integral de l’infant. A més, la tasca d’un centre educatiu fa temps que va més enllà del propi procés d’escolarització i adopta un paper important en l’orientació emocional i afectiva de l’infant. Una tasca que la majoria de vegades és assumida pels propis docents sense comptar amb una planificació prèvia. Per aquest motiu, el Col·legi d’Educadors i Educadores Socials porta temps reivindicant la necessitat d’incorporar la figura de l’educador social a l’escola com a agent necessari per tractar temàtiques tan sensibles com l’assetjament escolar, els trastorns alimentaris o la violència masclista. Els educadors socials denuncien que aquests elements no s’assumeixen de forma integral, fet que aïlla l’escola de les altres realitats de l’infant. I en un moment en què els educadors socials denuncien les seves condicions laborals, potser seria bo començar a concebre l’escola des d’una perspectiva interdisciplinària on tots els agents actuïn conjuntament. Potser seria bo contemplar la mirada socioeducativa a les escoles, no com una opció, sinó com una oportunitat desaprofitada.

SUMARI

L’entrevista. Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Saló de l’Ensenyament. Pàgs. 2-3 El món de l’alumne. Entrevista a Helena Bagué, fundadora d’El Pot Petit Actriu, compositora i mestre de música, Helena Bagué iniciava al 2009, i de la mà del cantant i compositor Siddartha Vargas, un projecte d’espectacles per a públic familiar. Naixia El Pot Petit. Deu anys després, les seves cançons lúdiques i pedagògiques han suposat un fenomen per a milers d’infants. Parlem amb Bagué sobre la vessant pedagògica de la música i el rol que pot adoptar en el sistema educatiu. Pàgs. 4-7 La vida als centres. Benestar i desenvolupament integral, beneficis d’un aprenentatge primerenc de l’anglès L’adquisició d’una segona llengua a edats primerenques porta beneficis que van més enllà de l’idioma i que guarden relació amb el procés d’aprenentatge en si. Els nens que estudien anglès des de petits desenvolupen estratègies d’aprenentatge i producció de l’idioma que els acompanyen durant tota la seva vida, en aquesta i altres àrees del coneixement. Pàgs. 8-10

La vida als centres. Colònies: la responsabilitat compartida La responsabilitat que carreguen educadors i educadores, especialment en l’ensenyament obligatori, és immensa. Ells són els que creen les condicions perquè el país pugui comptar en el futur amb ciutadans competents i també èticament i socialment conscients. Però a més de la vessant pedagògica se’ls carrega amb la responsabilitat de cura constant de tots els seus alumnes. Pàgs. 12 i 13 Eines per al professor. L’assetjament escolar com a forma de violència contra els infants i adolescents Una de les formes de violència i discriminació presents a la societat de manera més estesa és la que té lloc en entorns escolars. Aquestes situacions d’assetjament escolar, i també les situacions de discriminació i violència en relació als infants i adolescents LGTBI generen un fort patiment Pàgs. 14-16 Els docents parlen. Aprendre socials de forma competencial L’Institut en l’actualitat presenta molts reptes. La idea que la societat està canviant a gran velocitat ens fa pensar que calen canvis per adaptar-nos a aquesta nova societat. Però cal tenir en compte que els canvis en educació són lents. Pàgs. 18 i 19

La infografia. Com fomentem la seguretat digital entre els infants? L’aparició a les nostres vides de la web 2.0 ens obre un ventall inacabable d’eines i instruments d’accés a la informació i ens permet comptar amb nous mecanismes de comunicació. Ara bé, aquest accés a internet es troba també consolidat entre els infants. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 90% dels menors d’entre 10 i 15 anys accedeixen habitualment a Internet. Davant d’aquest nou fenomen, tant a casa com als centres educatius, cal fomentar conductes per a un bon ús de la xarxa. Pàgs. 20 i 21 Els altres mestres. Entrevista a Josep Bargalló, Conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya Després de dos anys amb els comptes prorrogats, aquest 2020 el Departament d’Educació podrà comptar, per fi, amb uns pressupostos actualitzats i augmentats. Esdevindran també els primers comptes del Conseller Josep Bargalló, el qual es mostra convençut que l’increment pressupostari (del 17,2%) permetrà el desplegament de l’escola inclusiva, recuperar la participació del departament en l’educació de zero a tres anys i augmentar les places d’escola bressol. Pàgs. 22-24

1


L’ENTREVISTA

2

“Creiem que és important dotar els estudiants d’eines per conèixer les possibilitats formatives que tenen, també a l’hora de triar el batxillerat ” Del 18 al 22 de març tindrà lloc la 31a edició del Saló de l’Ensenyament al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. La seva directora, Laura Pararols, ens explica les novetats d’enguany del certamen i les eines que s’incorporaran per ajudar els joves en l’orientació formativa i professional davant d’un mercat laboral cada cop més complex i competitiu. Amb aquesta voluntat d’orientació global, en el marc de la Setmana de la Formació i el Treball també tindran lloc la 17a edició de Futura, el Saló de Màsters i Postgraus, i la tercera edició del Saló de l’Ocupació Juvenil. La Setmana de la Formació i el Treball, formada pel Saló de l’Ensenyament, Futura i el Saló de l’Ocupació Juvenil celebra enguany una nova edició. Quins són els principals serveis que s’oferiran als milers de joves i estudiants que hi assisteixin? La Setmana de la Formació i el Treball ha ampliat en aquesta edició els serveis d’orientació adreçats als alumnes que tenen dubtes sobre cap a on dirigir la seva trajectòria acadèmica i laboral. Entre les propostes que més bona acollida han tingut els darrers

anys destaquen les visites guiades que s’adapten als interessos dels visitants, els tallers per a joves i famílies que aborden temàtiques com el procés de tria dels estudis superiors o l’accés a la universitats, entre d’altres. També l’escape room “el repte de decidir” que endinsarà els participants en l’autoconeixement, l’oferta formativa i el món laboral, o els taulells d’assessorament individualitzat, així com també xerrades amb experts de diverses àrees que explicaran la seva trajectòria formativa i professional.


“Comptem amb els millors professionals de sector (psicòlegs, pedagogs, psicopedagogues) que estan preparats per a resoldre tots els dubtes que els alumnes es puguin plantejar” A partir de quina edat o nivell educatiu creu que és útil visitar aquests salons? Actualment, creiem que és important dotar els estudiants d’eines per conèixer les possibilitats formatives que tenen, també a l’hora de triar el batxillerat. Per això creiem que els alumnes d’entre 14 i 15 anys ja poden començar a venir al saló per tal que comencin a pensar en quins itineraris escollir de cara al batxillerat. Els assistents a partir de 16 anys es podran informar dels graus universitaris o les diverses opcions que ofereix la Formació Professional. Pel que fa al Saló Futura, els visitants són persones que estan cursant una carrera universitària i que es plantegen seguir els estudis a través d’un postgrau o màster. A l’edició d’enguany també trobarem nous serveis per fomentar l’orientació, tant formativa com laboral, amb especial incidència de l’autoconeixement personal i professional. En un context amb tanta oferta formativa, quina importància té per al Saló comptar amb un servei d’orientació eficient? És una part fonamental. L’any passat ja va tenir una gran rebuda i es va orientar a més 14.000 alumnes en total; per això aquest any hem augmentat el nombre d’orientadors, per aconseguir ajudar al major número de visitants possible. Comptem amb els millors professionals de sector (psicòlegs, pedagogs, psicopedagogues) que estan preparats per a resoldre tots els dubtes que se’ls pugui plantejar i d’aquesta manera ajudar els estudiants a que la decisió que prenguin, ho facin de la millor manera possible.

periència de professionals de diferents sectors i facilitar el contacte amb empreses.

El sistema formatiu actual també deixa evident que l’etapa formativa no acaba amb el Grau. Quines novetats trobarem enguany en el Saló Futura? Enguany el saló està molt enfocat a la incorporació al món laboral. Ens hem adonat que un dels serveis més valorats pels alumnes és la borsa d’ocupació dels centres; per això volem donar-li més rellevància en aquesta nova edició. Entre altres coses, hem renovat el format del Speakers Corner, en el qual els alumnes podran participar en sessions grupals i individuals en què resoldre dubtes, conèixer l’ex-

La revolució digital està transformat la societat i, també el mercat de treball i el sistema educatiu. Com s’està adaptant el saló a les noves demandes tecnològiques? Un saló com el nostre ha de ser sensible a totes les tendències del moment i incorporar-les. Pel que fa a la innovació tecnològica, des de fa anys que els hi donem visibilitat amb l’Aula de Tecnologies Multimèdia i la UPC. Un espai on s’hi mostren les innovacions tecnològiques més punteres, com poden ser la realitat virtual, intel·ligència artificial etc. Així mateix, a l’Espai Ciència, organitzat per organitzat amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FRCRI), es realitzaran tallers, xerrades, i exhibicions vinculades a diverses disciplines científiques de la mà de les principals universitats del país, centres de recerca i altres institucions catalanes vinculades a aquest àmbit, per tal de despertar vocacions científiques entre els visitants.

COM PODEM AJUDAR ELS JOVES A TRIAR EL SEU FUTUR? Als darrers cursos d’educació obligatòria, sovint els alumnes es troben en el dilema de triar com seguirà el seu itinerari formatiu. Es tracta d’un moment on proliferen els dubtes i on el jove haurà d’establir els seus propis criteris per prendre una decisió concreta. No obstant, el professorat i l’entorn familiar pot donar suport a aquest procés de decisió mitjançant aquests passos:

1. Ajudar-lo a conèixer-se a ell mateix. Per triar, el jove

haurà d’identificar les seves característiques personals: personalitat, habilitats, competències, valors i interessos.

2. Informar-lo de tota l’oferta formativa. Li podem donar suport a l’hora de descobrir els diferents itineraris formatius que existeixen, tant en batxillerat com en cicles formatius i graus universitaris.

3. Apropar-lo al mercat de treball. Més enllà dels estudis més immediats, és bon moment perquè el jove conegui amb major profunditat aquells sectors professionals que li agraden o li criden l’atenció.

3


EL MÓN DE L’ALUMNE

“La música i les arts escèniques es troben maltractades en el sistema educatiu actual” Actriu, compositora i mestre de música, Helena Bagué iniciava al 2009, i de la mà del cantant i compositor Siddartha Vargas, un projecte d’espectacles per a públic familiar. Naixia El Pot Petit. Deu anys després, les seves cançons lúdiques i pedagògiques han suposat un fenomen per a milers d’infants. Parlem amb Bagué sobre la vessant pedagògica de la música i el rol que pot adoptar en el sistema educatiu.

4

Adrià Gratacós Torras Foto: El Pot Petit

El Pot petit compleix 10 anys amb quatre discos i centenars de concerts a les espatlles. Quina valoració en fa d’aquest recorregut? Fem una valoració molt positiva i molt sorprenent; perquè a nosaltres mateixos ens ha sorprès una mica tot aquest fenomen. Vam començar fa 10 anys amb una guitarra i poca cosa més, i el projecte s’ha anat ampliant. Crec que també ha anat evolucionant perquè vam decidir fer temes propis. Això ens ha permès fidelitzar el públic i que la gent s’anés enganxant a les nostres cançons. Fruit d’això han vingut els concerts i tot plegat ha fet que El Pot Petit s’hagi anat fent una mica més gran. Com sorgeix la idea de crear el grup? Tant en Siddartha com jo som professors i, en el meu cas, també soc actriu. El Pot Petit va ser com una

manera d’unir les dues disciplines: la part pedagògica i la part artística, adreçada als infants. El projecte va néixer emmirallant-se en l’animació infantil més tradicional i popular que hi ha al nostre país, amb cançons populars de tota la vida. Després ens vam animar a fer els nostres temes i, a partir d’aquí, es va anar evolucionant el concepte. Volíem fer-ho diferent de com s’ha-

“Personifiquem els animals perquè creiem que és un bon mecanisme per connectar i ens ajuda a desdramatitzar certes emocions, com la por o la vergonya”

via fet fins llavors. Volíem introduir tot un univers màgic, que seria El Pot Petit, i incorporar-hi el teatre i les arts escèniques. Fan servir molts registres i formats. Això fa que també puguin abraçar infants amb edats diverses? Sí! és un fenomen que nes sorprèn, i molt. És impactant veure


com un nadó de pocs mesos pot connectar amb una cançó i que hi hagi nens més grans, de 10 o 12 anys, que també la cantin. Crec que la clau passa per tenir registres adaptats a l’univers dels infants.

I com ho aconsegueixen això? Com s’inspiren? Intentem pensar molt en allò que pot interessar o motivar els infants. També en les situacions que es troben durant la seva infantesa. Per exemple, personifiquem els animals perquè creiem que és un

bon mecanisme per connectar i ens ajuda a desdramatitzar certes emocions, com la por o la vergonya. Per connectar amb un infant has d’intentar posar-te en la seva pell.

Universitat de Lleida Enlaira les teues expectatives

37 Graus i 13 Dobles Graus ARTS I HUMANITATS CIÈNCIES CIÈNCIES DE LA SALUT CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES ENGINYERIA I ARQUITECTURA Tel. 973 003 588 info@udl.cat f universitatdelleida t @UdL_info

www.udl.cat

5


6

“Si la música i les arts escèniques fossin elements centrals del sistema educatiu tindríem una societat millor”

intentem que hi hagi un valor amagat que formi part de la història.

Quins valors creu que pretenen transmetre les seves cançons? Crec que depèn de cada cançó. No donem missatges molt directes; les nostres lletres no són missatges clarament educatius, però intentem que darrere de cada cançó hi hagi un missatge o un valor que l’infant pugui interioritzar. Per exemple, la cançó dels pirates pot sonar molt èpica, però en realitat està parlant d’un grup de nois que deixen de buscar un tresor perquè un amic s’ha perdut. La cançó parla de l’amistat, no dels pirates, i sempre

Però a les cançons també s’hi pot veure voluntat pedagògica... Sí, sí, totalment. Abans de fer una cançó ens ho pensem molt. Parli del que parli la cançó, al darrere hi ha el missatge que nosaltres volem construir.

Creu que és més fàcil connectar amb els infants si el valor es construeix a través d’una història? Jo crec que sí. També soc molt defensora de les cançons infantils i pedagògiques més explícites. Però a nosaltres no ens ha sortit fer-ho d’aquesta manera, sinó a través d’aquest món màgic que volem crear i transmetre als infants. I aquest món ens permet jugar amb aquestes històries fantàstiques.

El Pot Petit fa una aposta clara per la “música familiar”… Nosaltres defensem el concepte “familiar perquè entenem que els nostres concerts i espectacles han d’anar adreçats tant als infants com als pares i mares que els acompa-

nyen. Creiem que el nostres espectacle té sentit si pot ser gaudit en família i, per tant, ens adrecem a infants i adults. Per això als nostres temes intentem oferir alguna cosa que també pugui interssar als adults, com ara la composició o els arrenjaments. La nostra idea és fer música de qualitat que pugui agradar a tothom i que, a més, els nens i les nenes puguin aprendre alguna cosa nova. Plató deia que la música és la part principal de l’educació perquè s’introdueix des del primer moment a l’ànima de l’infant. N’estaries d’acord? Hi estic totalment d’acord. La música connecta amb una part profunda de tots nosaltres i connecta des que naixem. La música és capaç de fernos transmetre i de connectar; és una part molt important de les nostres vides, i crec que en el sistema educatiu es troba maltractada. L’assignatura de música ens la prenem com si fos l’últim mico i hauria de ser molt més important. I no només la música, sinó també el teatre i les arts escèniques en general. Si la música i les arts es-


cèniques fossin elements centrals del sistema educatiu tindríem una societat millor. Sona molt utòpic però ho crec de veritat. Nosaltres mateixos hem viscut històries d’infants que tenien dificultats a l’hora de parlar i han millorat el seu llenguatge gràcies a les nostres cançons. I com ho podem aconseguir això? Quins canvis caldrien? Donant-li tanta importància a la música o les arts escèniques com se li donen a les matemàtiques o a les llengües. A més, és que a partir de la música i del teatre es poden treballar molts conceptes i continguts a l’aula. Crec que l’ensenyament no hauria d’estar segmentat i caldria poder treballar de forma global. Així podríem introduir la música i el teatre, no només com una assignatura, sinó com una eina d’aprenentatge. I també és important comptar amb professionals i experts de cada matèria. Com

a mestre de música crec que potser necessitaríem unes carreres més estrictes i que es pogués facilitar l’accés de músics a la docència a les escoles. El mestre d’educació física no està preparat en ensenyar teatre, i és qui ho acaba fent a les escoles. El Videoclip d’Els Pirates o El lleó vergonyós sumen 13 milions de visualitzacions. És imprescindible crear contingut audiovisual per educar els infants avui en dia? Hi ha una cosa que no podem obviar i és que el món està ple de pantalles i els nens les miren. Jo no soc una gran defensora de les pantalles perquè el que em satisfà és que els infants vagin a concerts i al teatre; però és cert que els infants tenen accés a internet i sovint consumeixen continguts que no són adequats. Crec que si els pares poden seleccionar i triar contingut adreçat als infants i ben fet, i nosaltres també podem contribuir a

“Crec que potser necessitaríem unes carreres de música més estrictes i que es pogués facilitar l’accés de músics a la docència a les escoles” fer-ho possible, benvingut sigui. Ara bé, no és senzill fer contingut audiovisual per a infants, i en cap moment hem rebut cap mena d’ajuda. 7

PORTES OBERTES 18 d’abril

Cicles formatius Graus universitaris Màsters i postgraus

www.cett.cat


LA VIDA ALS CENTRES

Benestar i desenvolupament integral, beneficis d’un aprenentatge primerenc de l’anglès

8

Ruth Horsfall, responsable de Programes d’anglès per a joves del British Council

L’adquisició d’una segona llengua a edats primerenques porta beneficis que van més enllà de l’idioma i que guarden relació amb el procés d’aprenentatge en si. Els nens que estudien anglès des de petits desenvolupen estratègies d’aprenentatge i producció de l’idioma que els acompanyen durant tota la seva vida, en aquesta i altres àrees del coneixement. Per això, apostar per un Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE) pot suposar el vehicle amb el qual aprofitar els avantatges cognitius d’un aprenentatge en l’etapa d’in-

fantil per a adquirir l’anglès des d’una perspectiva més àmplia, alhora que el nen es forma en altres matèries i es desenvolupa físicament i emocionalment. Aquests són els beneficis d’un aprenen-

tatge primerenc i integrat de l’anglès: 1. UN PROCÉS NATURAL Introduir l’anglès com a llengua vehicular en nens d’infantil els permet


establir un contacte amb l’idioma des d’una posició lúdica que contribueix a la seva bona predisposició cap a l’aprenentatge. Accions com l’escolta i la repetició afavoreixen la seva adquisició de vocabulari, la producció de llenguatge oral, el salt a l’escriptura quan són

A través d’activitats com debats o jocs de rols de diferents matèries, els nens no sols activen la producció de l’idioma, sinó que desenvolupen habilitats com la seva creativitat, capacitat de col·laboració o pensament crític. 9

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P


Apostar per un Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres pot ser el vehicle amb el qual aprofitar els avantatges cognitius d’un aprenentatge en l’etapa d’infantil. més grans i l’assimilació de la pronunciació gradualment.

10

2. UNA ACTIVITAT MOTIVANT La motivació és un dels factors més associats a l’èxit de l’aprenentatge d’idiomes, i els nens gaudeixen d’aquest interès intrínsec per a avançar des del gaudiment. La integració de jocs en l’aprenentatge és una bona oportunitat perquè els nens vagin dotant de sentit el món que els envolta i comprenent les estructures, significats i sons de l’anglès d’una manera espontània i positiva que contribuirà al fet que, amb els pas dels anys, segueixin connectats amb l’idioma. 3. LA IMPORTÀNCIA DEL PROPÒSIT L’estudi d’assignatures en anglès atorga un objectiu clar a l’experiència d’aprenentatge, cosa que també impacta positivament en la motivació i l’èxit del procés. El fet que els estudiants de programes AICLE es converteixin en subjectes actius de l’aprenentatge i tinguin raons reals per a emprar l’idioma en diferents contextos afavoreix la interiorització del vocabulari i les seves estructures com a part d’un procés natural i pròxim, similar al que experimenten en la seva llengua materna. 4. HABILITATS CLAU En les metodologies AICLE, la connexió entre les estratègies d’aprenentatge autònom, l’anglès i el desenvolupament de competències clau és molt directa. A tra-

vés d’activitats com debats o jocs de rols de diferents matèries, els nens no sols activen la producció de l’idioma, sinó que desenvolupen habilitats com la seva creativitat, capacitat de col·laboració o pensament crític. 5. VERSATILITAT EN L’ÚS DEL LLENGUATGE En els enfocaments AICLE, els estudiants cultiven en el seu entorn

el coneixement de les diferents assignatures i del propi anglès, aprofundint a més en el seu ús en una gran varietat de contextos. Durant aquest procés empren una gran diversitat de vocabulari i estructures que els permeten abordar diferents temes, a través de la producció oral i escrita de l’anglès. En els enfocaments AICLE, l’idioma no és l’objecte d’estudi, sinó el vehicle, la qual cosa activa múltiples mecanismes d’adquisició -de l’idioma i d’altres assignatures alhora-, en els quals l’edat juga un paper determinant. Al British Council, a través del Programa Bilingüe del Ministeri d’Educació i Formació Professional i dels nostres cursos d’anglès des de l’etapa infantil, afavorim un aprenentatge holístic de la llengua, que contribueix al benestar i al desenvolupament integral dels nens.


#somURL

UNIVERSITAT

RAMON LLULL FORMEM PERSONES CREEM FUTUR Docència de qualitat Atenció personalitzada Grups reduïts Pràctiques en més de 4.000 empreses i institucions Recerca d’alt nivell Projecció internacional

2020 - 2021

www.url.edu

11


LA VIDA ALS CENTRES

Colònies: la responsabilitat compartida

12

Ariadna Salís. Coordinadora pedagògica d’aula 2.

La responsabilitat que carreguen educadors i educadores, especialment en l’ensenyament obligatori, és immensa. Ells són els que creen les condicions perquè el país pugui comptar en el futur amb ciutadans competents i també èticament i socialment conscients. Però a més de la vessant pedagògica se’ls carrega amb la responsabilitat de cura constant de tots els seus alumnes. Per això, en l’àmbit del lleure, i especialment en moments de colònies o sortides, on es multipliquen les situacions amb factors de risc i les hores d’atenció als infants, creiem indispensable plantejar la nostra tasca des de la perspectiva de la responsabilitat compartida. A aula2 portem més de 50 anys acompanyant mestres d’arreu del país en sortides escolars. Al llarg

d’aquests anys són molts els canvis que s’han donat, tant en relació a la percepció del risc com a nivell legal. Però la realitat no canvia, quan un infant marxa de colònies, sobretot a educació infantil o a cicle inicial, però també a la resta de la primària, és en molts casos la primera nit que passa fora de casa o pot necessitar referents per afrontar les seves pors. En

alguns casos poden ser els companys, però en la majoria de casos els referents són els i les mestres. D’ells demanem que estiguin presents en tot moment. Però no podem pretendre que estiguin 24 hores disponibles per a tots els alumnes. Per això és necessari tenir un equip de professionals de lleure que s’encarreguin de l’acompanyament, per alleugerir


És necessari tenir un equip de professionals de lleure que s’encarreguin de l’acompanyament, per alleugerir la carrega, però també per responsabilitzar-se de les activitats lúdiques i compartir la vivència de les colònies.

la carrega, però també per responsabilitzar-se de les activitats lúdiques i compartir la vivència de les colònies. Sota el nostre punt de vista, les persones monitores que fan aquest acompanyament a mestres no han de ser monitores d’activitats sinó de colònies, en la seva totalitat. Marxar amb l’autocar ja són colònies, instal·lar-nos a les habitacions, descobrir com és la casa, com són els camps i boscos de l’entorn, jugar, dinar... cada instant al transcurs de les colònies és una experiència on els infants necessiten sentir-se segurs. Per aconseguir-ho cal fer ràtios molt petites, amb un adult per cada 12 infants, donar un servei integral, que inclogui acompanyar infants i mestres a les habitacions, explicar un conte de bona nit o donar el bon dia, ajudant a despertar-nos o

fer motxilles. A més de les activitats lúdiques pròpies de les colònies com són les gimcanes, els jocs de pistes, els jocs de nit o les excursions de descoberta de l’entorn. Creiem que les colònies són una experiència inoblidable per als infants, però també pensem que han de poder ser-ho per als mestres. Ells també han de gaudir d’aquesta experiència, que no ho oblidem, els suposa deixar la seva família una, dos o fins i tot tres nits. Tanmateix, els permet redescobrir el seu alumnat, alleugerint la pressió de les parets de l’aula i permetent que els infants experimentin, descobreixin, juguin, riguin, corrin, s’embrutin, respirin, dormin, visquin i, sobretot, comparteixin. La nostra responsabilitat com a professionals de lleure és vetllar perquè l’experiència per a tots sigui plena. 13

Viu i estudia en un entorn privilegiat de Barcelona

Informa’t! MATRÍCULA OBERTA

www.agorabcn.com


EINES PER AL PROFESSOR

L’assetjament escolar com a forma de violència contra els infants i adolescents

14

Mª Jesús Larios Paterna. Adjunta al Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants

Una de les formes de violència i discriminació presents a la societat de manera més estesa és la que té lloc en entorns escolars. Aquestes situacions d’assetjament escolar, i també les situacions de discriminació i violència en relació als infants i adolescents LGTBI generen un fort patiment. Precisament, una de les principals línies d’actuació del Síndic de Greuges en l’àmbit de la protecció a la infància i l’adolescència recau en aquest àmbit, tant a través

de resolucions i estudis específics, com a través d’ informes. Tant la Convenció dels Drets dels Infants com l’ordenament jurídic català en matèria d’educació reco-

neix plenament el dret dels alumnes al respecte a la seva identitat, integritat física, intimitat i dignitat personal, i també el dret a la protecció contra tota agressió física,


emocional o moral. Amb aquest propòsit, el Departament d’Ensenyament ha elaborat i actualitzat en els darrers anys el Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront l’assetjament entre iguals per dotar els centres educatius d’una eina per prevenir, detectar i intervenir davant d’aquestes situacions. L’any 2016 s’ha reforçat un telèfon d’atenció gratuït durant 24 hores per garantir un suport en l’atenció de les demandes relacionades amb l’assetjament als centres educatius, el ciberassetjament i altres maltractaments o abusos sexuals a infants i adolescents, i es reforça el circuit d’atenció, derivació i intervenció per a aquests casos. Tanmateix, malgrat els instruments existents, les situacions d’assetjament entre iguals de vegades són difícils de detectar, i més encara si als professionals dels centres d’ensenyament els manca formació sobre aquest fenomen i desconeixen els criteris que cal seguir i els passos que cal fer davant d’una situació d’assetjament o discriminació. Un element important en aquestes situacions és la dificultat d’identificar les emocions pròpies i alienes que es generen de les relacions i convivència entre iguals, així com saber gestionar-les. De l’experiència a la institució del Síndic de Gregues, un dels elements que destaquen en les situacions d’assetjament és que no sempre hi ha una escolta

Malgrat els instruments existents, les situacions d’assetjament entre iguals de vegades són difícils de detectar, i més encara si als professionals dels centres d’ensenyament els manca formació sobre aquest fenomen

efectiva de l’infant que pateix assetjament, ni dels presumptes assetjadors i el grup classe. També es produeixen situacions en què la intervenció es demora per minimitzar el patiment o atribuir-ho a les relacions normals entre iguals. Per a superar la situació existent, cal millorar la informació i la formació que tenen els centres i els professionals sobre l’abordatge integral de les situacions d’assetjament i promoure el desplegament efectiu de plans de convivència de centre, així com els plans d’igualtat de gènere i recursos per assolir la plena conscienciació en el respecte a la diversitat sexual i afectiva. És també molt important millorar la participació i l’escolta dels infants per crear un clima social que estimuli la cooperació i el suport mutu a l’entorn escolar i fomentar mesures de mediació entre iguals, així com donar-li suport immediat a l’infant víctima. En definitiva, cal continuar aplicant les eines existents, millorar-les, desenvolupar-les, donar-les a

15


Per a superar la situació existent, cal millorar la informació i la formació que tenen els centres i els professionals sobre l’abordatge integral de les situacions d’assetjament

conèixer, fer participar en elles tots els infants i adolescents i les seves famílies i conscienciar a tots els membres de la comunitat educativa que només des de l’actu-

ació conjunta podrem aconseguir escoles, instituts i centres amb un bon clima de convivència i on no hi sigui present cap mena de forma d’assetjament.

TIPUS DE VIOLÈNCIES I GRAU DE PRESÈNCIA EN ELS CENTRES ESCOLARS

Agressions físiques en els centres docents

ES VEG QU

SOVINT

P SEM RE

15,9%

2,93%

1,84%

ES AD

79,33%

PO

MAI

AGRESSIONS SIMBÒLIQUES REBUDES L’agressivitat simbòlica, mitjançant l’exercici de mecanismes de dominació, com ara la humiliació, l’insult, la deslegitimació o la dominació arbitrària, entre altres són formes tant lesives per a la víctima com les agressions físiques, o més. M’han insultat, han parlat malament de mi o m’han ridiculitzat

MAI

ES VEG QU

SOVINT

P SEM RE

44,34%

10,23%

4,11%

ES AD

41,32%

PO

16

AGRESSIONS FÍSIQUES REBUDES Les dinàmiques de maltractament i abús presents en els centres docents presenten agressions que semblen jocs i bromes però que acaben esdevenint violència verbal i física que es produeix durant la classe i els canvis de classe, i també a l’hora del pati.

Font: Convivència i conflictes als centres educatius. Síndic de Greuges (enquesta a joves escolaritzats de 12 a 18 anys)


17


ELS DOCENTS PARLEN

Aprendre socials de forma competencial

18

Elsa Bernat. Professora de ciències socials de Secundària a l’Institut Eduard Fontserè

L’Institut en l’actualitat presenta molts reptes. La idea que la societat està canviant a gran velocitat ens fa pensar que calen canvis per adaptar-nos a aquesta nova societat. Però cal tenir en compte que els canvis en educació són lents. Cada cop hi ha més innovacions pedagògiques, més mètodes, més eines per a l’aprenentatge dels infants i dels adolescents. Però cal tenir en compte que moltes d’aquestes eines encara no han estat avaluades. No ha passat prou temps per veure’n els seus efectes. Innovar per innovar no funciona. Cal que els canvis estiguin dotats d’un sentit. Una de les darreres innovacions és l’aprenentatge per competències. Un mètode que sembla necessari per preparar els alumnes, no només pel que els depara el futur, sinó pel que viuen en el present. L’assignatura de socials és un dels millors exemples per entendre el perquè de la necessitat de l’aprenentatge basat en competències. En la

nova era de la comunicació, els alumnes tenen accés a molta informació. Si els hi volem explicar història hem de fer una simple transmissió de continguts als quals ja tenen accés? Per ensenyar-los geografia cal memoritzar llistes de capitals? Plantegem a continuació alguns motius pels quals la resposta a aquesta pregunta és que no, que els alumnes necessiten, en aquest àmbit, un aprenentatge especialment competencial.

1.

La història i la geografia en si mateixes són ciències d’investigació, no un recull de dades. En el nostres sistema educatiu s’ha tendit a creure que l’estudi de la

història és l’estudi d’uns fets concrets. Cal acabar amb aquesta idea i entendre que és necessari que els propis alumnes esdevinguin historiadors i geògrafs. Donar-los les eines per investigar i descobrir. La memorització, útil en molts casos, no pot ser la base de l’estudi de la història i la geografia.

2.

Els alumnes, des del seu telèfon mòbil, accedeixen a infinitat de dades, moltes d’elles falses. Com a professors/es d’història i geografia hem d’ensenyar-los a buscar i contrastar la informació. Per més que els hi hàgim ensenyat uns continguts, desprès accediran a infor-


mació falsejada, que els farà fins i tot creure que el que els hi expliquem no és tota la veritat. Cal, doncs, que nosaltres els hi ensenyem a buscar en llocs fiables i comparar informacions perquè un cop fora de l’aula puguin aprendre ells sols i de forma “segura”. Han de saber gestionar els rius d’informació als quals tenen accés. Cal, doncs, que sàpiguen com crear-lo. L’aprenentatge competencial permet als alumnes reflexionar de forma crítica i ser ells mateixos generadors de contingut de qualitat. Si tan sols els ensenyem dates, mai podran esdevenir bons historiadors, ni que sigui per compartir els seus aprenentatges amb els seus amics.

3.

L’aprenentatge en ciències socials és de gran utilitat per treballar competències d’altres àmbits, com el lingüístic, el de competència personal o social, o el digital. A continuació, i de forma resumida, un exemple de com treballar una Unitat Didàctica en Història de forma competencial.

comprendre’n la causalitat històrica. - Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i anàlisi de fonts, per interpretar el passat. I com investigaran? I aquí està la clau de volta de tot. Els hem d’ensenyar a investigar. I després ells han de generar fonts secundàries que els permetin establir vincles de causalitat. Agafem un dels ítems: l’arquitectura. A través de la lectura de textos seleccionats per nosaltres i recomanacions de webs, els alumnes hauran de reconstruir com eren les cases dels no privilegiats durant l’Antic Règim. Durant tot el procés d’investigació aniran adquirint coneixements de com eren els diferents estaments i de les enormes desigualtats socials del moment. I ho faran mitjançant la pràctica, de forma competencial i no

memorística. Al mateix temps aprendran també quines son les millors webs per consultar dades i fets històrics i a usar determinats programes informàtics per a reconstruir la casa (competència digital) i llegir i escriure textos (competència lingüística). Els altres ítems s’aniran treballant també de forma competencial, de manera que l’alumne acabarà comprenent la societat de l’època. Aquest breu exemple ens ajuda veure que és senzill i alhora necessari transformar socials en una assignatura competencial. Suposa feina per al professorat i un esforç per als alumnes menys acostumats a aquest tipus d’aprenentatge. Però, a la llarga, ajuda a generar alumnes més interessats per la matèria i més ben preparats per un món cada dia més canviant.

19

L’ANTIC RÈGIM, UN CAS PRÀCTIC

UdGExperience

1. Fem que els alumnes esdevinguin historiadors. 2. A través de tres ítems, els alumnes hauran de descobrir com era la vida durant l’Antic règim. Aquests són: a.La gastronomia b.L’arquitectura c.La forma de vestir Aquesta investigació els permetrà, no tan sols entendre com vivien durant l’Antic Règim, sinó també les grans diferències que hi havia entre els sectors de població. Comprendre això els permetrà entendre millor el perquè de les revolucions posteriors. En el desenvolupament es treballen dues competències d’àmbit social: - Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per

Jornada de Portes Obertes 16/05/2020 www.udg.edu/futursestudiants

#jpoudg

@gentudg


LA INFOGRAFIA

Com fomentem la seguretat digital entre els infants? L’aparició a les nostres vides de la web 2.0 ens obre un ventall inacabable d’eines i instruments d’accés a la informació i ens permet comptar amb nous mecanismes de comunicació. Ara bé, aquest accés a internet es troba també consolidat entre els infants. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 90% dels menors d’entre 10 i 15 anys accedeixen habitualment a Internet. Davant d’aquest nou fenomen, tant a casa com als centres educatius, cal fomentar conductes per a un bon ús de la xarxa. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha posat a disposició dels docents una plataforma web (Internetsegura.cat) on es detallen recomanacions i aplicacions per fomentar la seguretat digital entre els infants i joves.

20


NORMES BÀSIQUES DE CIBERSEGURETAT CORREU ELECTRÒNIC: Cal transmetre que no s’han d’obrir correus electrònics de remitents desconeguts, i encara menys si es troben en altres idiomes. Els infants no poden incloure el seu nom i cognoms, edat o data de naixement en el seu compte de correu. Cal fer servir ‘nicks’ o noms inventats que no donin cap mena de dada personal de l’infant. XATS: És important explicar a l’infant que a internet hi ha gent que menteix sobre la seva identitat, en especial aquelles persones que poden suposar un risc. No tothom és qui diu ser. S’ha d’aconsellar que els infants i joves no parlin amb persones desconegudes en sales de xat públiques i que en cap cas facilitin dades personals o dels seus familiars o amics, ni tampoc imatges. També és important recomanar que no xategin amb ningú que es comuniqui de forma agressiva o feridora. Cal fomentar que les converses per xat siguin cordials i amb respecte. Així també ho podran exigir als altres. SMARTPHONES O TAULETES TÀCTILS La missatgeria instantània és molt popular en els telèfons mòbils intel·ligents. Cal incidir en el valor de la comunicació cara a cara, per tal de limitar l’ús dels xats. Els infants no hauran de respondre a missatges i trucades de desconeguts. Com que es tracta d’un dispositiu que l’infant portarà a sobre se li haurà d’inculcar que no l’exposi en excés, sobretot en espais públics.

!

JOCS EN XARXA: Ens hem d’assegurar que el contingut del joc és adequat per a l’edat de l’infant. Els jocs compten amb un distintiu que marca l’edat mínima que ha de tenir el jugador. Quan l’infant jugui en línia caldrà tenir cura de les pàgines on s’accedeix i que mai es facilitin dades personals. Els jocs també acostumen disposar d’etiquetes descriptives on s’informa dels continguts del joc, com ara si hi ha presència de violència, llenguatge inapropiat, por, drogues, sexe, discriminació, apostes o joc en línia.

3

7

12

i

XARXES SOCIALS Els menors d’edat poden tenir xarxes socials, sempre que no afegeixin una imatge de perfil que l’identifiqui i el seu perfil sigui privat. És molt important que aquests dos requisits es compleixin. També cal remarcar la importància de no agregar persones que no coneguin físicament i cal fer pedagogia sobre el tipus de contingut o imatges que puguin penjar a la xarxa.

APPS: Com en el cas dels jocs, les aplicacions també compten amb etiquetes i avisos informatius sobre l’edat mínima recomanada. En la descàrrega d’aplicacions s’haurà de vigilar que no impliqui cap cost econòmic i que no inclogui publicitat. També és recomanable llegir les indicacions del joc i la informació que faciliten les botigues oficials.

21

i Font: internetsegura.cat


ELS ALTRES MESTRES. JOSEP BARGALLÓ. CONSELLER D’EDUCACIÓ DEL GOVERN DE CATALUNYA

“El pressupost de 2020 ha de servir per evitar el col·lapse del sistema”

22

Després de dos anys amb els comptes prorrogats, aquest 2020 el Departament d’Educació podrà comptar, per fi, amb uns pressupostos actualitzats i augmentats. Esdevindran també els primers comptes del Conseller Josep Bargalló, el qual es mostra convençut que l’increment pressupostari (del 17,2%) permetrà el desplegament de l’escola inclusiva, recuperar la participació del departament en l’educació de zero a tres anys i augmentar la cobertura de les beques menjador. Adrià Gratacós Torras Fotos: Generalitat de Catalunya

L’acord al qual ha arribat el Govern per aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2020 contempla un increment de 818 milions d’euros per al departament d’Educació. Quines necessitats podrien cobrir aquests nous comptes? L’objectiu del Departament d’Educació, sota els principis de qualitat, equitat i cohesió social, és millorar l’escola per-

què tots i cadascun dels nostres estudiants desenvolupin totes les seves capacitats i assoleixin l’èxit educatiu. Després d’anys de retallades calia augmentar el pressupost que destinem al sistema educatiu per tal que actuï com a motor principal del progrés de la societat. És evident que moltes de les mesures que hem volgut aplicar els darrers anys no s’han pogut desenvolupar totalment ja que les hem hagut de gestionar amb pressupostos prorrogats des del 2017. Per exemple, aquest 2020 po-

drem assegurar el compliment del desplegament de l’escola inclusiva amb la introducció de 445 nous professionals, que sumaran una inversió de 17,2 milions d’euros, per contribuir a la millora de l’atenció de l’alumnat amb mesures i suports adequats a les seves necessitats. També es preveu un augment de 36,8 milions destinats a monitors de suport, transport, formació i despeses tecnològiques. Amb el pressupost 2020, la Generalitat recuperarà la seva participació en el


“El decret d’escola inclusiva venia acompanyat d’una memòria econòmica que, amb els pressupostos prorrogats, va ser impossible de donar compliment al 100%.” finançament de l’educació 0-3 conjuntament amb els municipis i les famílies, tal i com havia fet abans de les retallades. El compromís real amb aquesta prioritat és evident, passant de 0 a 70 milions d’euros en aquest exercici. Una part d’aquesta assignació anirà a un pla de 10 anys per al retorn del deute contret amb els ajuntaments des de l’inici de les retallades, i l’altra per a recuperar el finançament de les places d’escola bressol. I una tercera mesura que permetrà assumir el pressupost és augmentar la cobertura de beques menjador. Es manté l’ajut del 100% del cost del servei de menjador per a l’alumnat amb necessitats socials i econòmiques més severes. La novetat és l’increment de l’import destinat als ajuts parcials, el tram majoritari on hi ha el gran gruix de beneficiaris, gràcies al qual es passa de cobrir del 50% al 70% del cost de menjador.

El sindicat USTEC considera “molt tímid” l’increment pressupostari i lamenta que no es dediqui el 6% del PIB a educació, com preveu la llei d’educació. Serien suficients aquests pressupostos per afrontar els reptes del sistema educatiu? L’augment dels pressupostos pel 2020 ha de servir per evitar el col·lapse del sistema i permetre començar a aplicar les mesures necessàries per incrementar la qualitat, lluitar de manera estable i determinada contra la segregació, i promoure l’equitat en el procés d’aprenentatge de l’alumnat. Quan es fan les comparacions en termes de despesa

sobre el PIB cal tenir en compte diferents factors. Poden funcionar a nivell d’Estat però nosaltres encara no som un Estat i no disposem de tot el nostre PIB ja que una part substancial dels recursos fiscals que recaptem no se’ls queda la Generalitat sinó que, pel sistema de finançament que tenim, va a finançar també a l’administració central i a altres administracions d’altres territoris. I, precisament a l’hora de valorar la inversió en educació cal tenir en compte també els ens locals.

Segons un estudi de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC) les famílies financen l’escola pública amb fins a 148 milions. Quina conclusions en treuen de l’estudi? Nosaltres agraïm totes les aportacions que es facin per millorar el sistema, provinguin del col·lectiu que provinguin. L’estudi que es va presentar al novembre del 2019 té moltes anàlisis i propostes interessants que cal posar en context i, com fem sempre, ens hem posat a disposició per treballar conjuntament. De fet, amb la FaPaC hem tingut diferents trobades per debatre i consensuar diferents qüestions i, per tant, no seria cap novetat que féssim també el debat sobre la gratuïtat del sistema educatiu. Aquest és un dels processos participatius que volem engegar aquest 2020 i analitzar el menjador, el material escolar, el transport, l’educació 0-3, les activitats extraescolars, l’acolliment i les sortides i colònies. Cal obrir-ho a tots els punts de vista i situacions i treballar, entre tots, propostes assumibles.

Enguany es dotarà de més recursos al desplegament de l’escola inclusiva. Una iniciativa aprovada per decret fa més de dos anys. Quina valoració fa dels resultats obtinguts fins ara? El decret d’escola inclusiva venia acompanyat d’una memòria econòmica que, amb els pressupostos prorrogats, va ser impossible de donar compliment al 100%. Tot i així, durant els anys 2018 i 2019 es van introduir més de 300 nous professionals al sistema per tal de desplegar el decret i s’hi van dedicar més de 400 milions d’euros sota diferents conceptes. Amb l’aprovació dels pressupostos pel 2020 la prioritat absoluta és donar compliment a les necessitats econòmiques del Decret, que permetrà el compliment del desplegament de l’escola inclusiva. La inversió global del Departament en escola inclusiva supera els 600 milions d’euros.

L’any passat es van signar al Parlament 180 mesures contra la segregació escolar. Catalunya se situa entre els 10 països europeus amb major segregació d’alumnes en funció del seu origen o realitat socioeconòmica. Què s’està fent malament? Estem posant fil a l’agulla per revertir la situació seguint les indicacions del Pacte contra la Segregació Escolar del Síndic. Per exemple, amb l’aprovació del Decret d’admissió d’alumnes, que permet planificar conjuntament l’oferta d’escola pública i concertada per tal d’aconseguir una distribució equilibrada de l’alumnat que reflecteixi la composició de la societat.

23


També l’any passat va ser el primer en què es va avaluar per assoliment de competències. Com valora aquesta mesura? 24

L’avaluació per competències permet posar el focus en habilitats, aptituds, coneixements i treball del grup classe en comptes de fer-ho en l’avaluació de la memòria. També ajuda a l’organització dels centres perquè ha permès eliminar les recuperacions del mes de setembre, que no tenia lògica mantenir-les en un context d’avaluació per competències. Ara el mes de setembre comença més clarament, amb un procés de matriculació transparent, net i fàcil de preveure. És un element essencial de lluita contra la segregació i cal facilitar-lo. També és una resposta a les demandes que es feien des dels centres en els darrers anys.

La revolució social i digital que vivim ha de transformar la forma d’ensenyar? Creu que cal fomentar un sistema d’educació holístic, sobretot en el cicle inicial? Vivim en una societat en constant canvi, en un món que ja no és el mateix que fa unes poques dècades: sembla obvi que no podem continuar demanant a l’escola que faci el mateix que venia fent. Hem de donar una resposta actualitzada a la pregunta «com eduquem?». Ens hem de plantejar quin és l’objectiu de l’educació; què li demanem a l’escola; quin sistema educatiu necessita el segle XXI. La cultura digital és una de les claus fona-

mentals de la política educativa. L’escola ha de ser la que necessiten els alumnes d’ara i ha de reforçar les competències clau de la ciutadania. Els coneixements, aptituds i actituds que assoleixin a l’escola els ajudaran en la seva realització personal i, més endavant, a trobar feina i participar en la societat. Cal aprofitar el potencial de la tecnologia per construir un sistema educatiu i una societat més equitativa i inclusiva. La innovació sense inclusió pot esdevenir una forma d’elitisme que el sistema públic no es pot permetre. La innovació ha de generar inclusió i no accentuar la segregació. Hem de superar els debats estèrils sobre la presència de la tecnologia a l’aula. Ja hi és. El que cal és acompanyar els nois i noies a través de les tecnologies digitals per tal que siguin competents en el seu ús, de manera correcta i segura. Els centres han de desenvolupar els seus Projectes Educatius com a digitalment competents: han d’evolucionar del model aula de tecnologia a la tecnologia a les aules, adoptant els dispositius, propis dels centres o dels alumnes.

Es contempla canviar la concepció d’aula per adaptar-les a noves formes d’ensenyar? Les xarxes d’Innovació educativa del govern hi estan treballant? El Departament ja està aplicant les mesures derivades del debat anàlisi recollits al document “Nous aprenentatges, nous espais”, que presentarem properament. Precisament aquesta pràctica ens permet ajustar encara més el detall d’alguna de les propostes que s’hi recullen. Hem garantit que el disseny i la transformació d’espais hagi comptat amb la participació dels docents, famílies i alumnes, plantejant necessitats educatives i mecanismes per potenciar els espais relacionals, donar vida als passadissos, crear punts de trobada, impulsar les àgores, repensar els patis, adaptar el mobiliari... Perquè l’educació

“Amb la FaPaC hem tingut diferents trobades per debatre i consensuar diferents qüestions i, per tant, no seria cap novetat que féssim també el debat sobre la gratuïtat del sistema educatiu” va molt més enllà del que passa a l’aula. Els centres han de potenciar la vida comunitària i fomentar així la cohesió de tota la comunitat educativa. Sense oblidar molts altres criteris que van més enllà de l’educació, començant per la sostenibilitat mediambiental, la imbricació amb l’entorn i el territori i l’eficiència energètica alhora que s’ha incorporat la perspectiva feminista promovent mesures que esdevinguin elements de seguretat passiva i preventiva cap a fenòmens de violència, com l’assetjament escolar o l’abús sexual. Perquè és evident que amb espais diàfans o despatxos de vidre aconseguiríem fer visibles totes les accions que passen a un centre educatiu, que és una de les maneres que calen per donar seguretat als nostres alumnes i als nostres docents.


25


Profile for Món Editorial

Món Docent. Núm. 10  

Revista per als docents. Primer trimestre 2020

Món Docent. Núm. 10  

Revista per als docents. Primer trimestre 2020

Advertisement