Món Docent núm. 15 by Món Editorial

Els biaixos de gènere i el seu impacte en l’educació 100 jocs per aprendre català Els drets dels infants Mariya Gabriel, comissària europea d’Innovació, Investigació, Cultura, Educació i Joventut

Què els passa, als adolescents? Claus per entendre el seu món

Món Docent

Com educar (bé) en cultura audiovisual

Núm. 15 ‘90

Estudiar la teva

vocació és possible #

HoPortesDin

Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2022-2023 Sol·licita una Trobada Virtual

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

EDITA:

EDITORA: Laura Pons Salazar

REDACCIÓ: Emma Bouisset Carrascal. ebouisset@komunicakit.com

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Pl/ Gal.la Placidia 1-3 • 08006 • Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

DISSENY: Maika Fernández Lorenzo

HAN COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Júlia Manresa Nogueras, Alícia Prats Pitarch, Mireia Soriano Chacón i Daniel Ruiz-Trillo.

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

SUMARI

El món de l’alumne L’experta L’actual comissària d’Innovació, Recerca, Educació i Joventut, Mariya Gabriel, és l’encarregada de conduir un dels segells més valuosos i emblemàtics de la Unió Europea, el programa Erasmus +, pedra angular de l’estratègia educativa europea. El seu objectiu? Promoure la cooperació transnacional i contribuir, així, a la innovació i l’excel·lència des de les escoles fins a la formació professional, passant per l’educació superior i la d’adults. Hi parlem. Pàg. 2-4 El món de l’alumne Què els passa, als adolescents? Claus per entendre el seu món L’adolescència és una etapa de transició, el pas de la infància a la fase adulta que dona espai a la maduració. Conèixer els múltiples canvis que s’hi produeixen pot facilitar a famílies i docents l’acostament a l’adolescent i la comprensió del que li suposa aquesta etapa vital transcendental. Pàg. 6-9 La vida als centres Com educar (bé) en cultura audiovisual És la polèmica de la temporada. El juego del calamar, una minisèrie de Netflix on un grup d’adults amb problemes econòmics participen en una competició de jocs infantils a vida o mort, ha arribat als patis d’algunes escoles i instituts de Catalunya i ha tornat a posar damunt la taula el debat

sobre quins continguts audiovisuals haurien de consumir infants i adolescents per fer un bon ús educatiu de les pantalles. Diversos experts ens ajuden a abordar aquesta qüestió. Pàg. 10 -13 La vida als centres Els biaixos de gènere i el seu impacte en l’educació Diversos estudis assenyalen que els estereotips de gènere i la manca de referents femenins fan que el nombre de vocacions cientificotècniques entre les nenes encara sigui molt baix (es calcula que només 3 de cada 10 noies al món estudia una carrera STEM), un fet que condiciona el seu futur professional i que deixa fora del mercat laboral el 50% del talent humà. Pàg. 14 i 15 Eines per al professorat Jocs per ensenyar català (I): Els jocs de paraules a l’aula “No sabia que la llengua fos tan divertida. La classe m’ha agradat, cosa que no m’esperava.” Així expressava la seva sorpresa un dels alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Torrent dels Alous (Rubí) que, al curs 202021, van practicar jocs de paraules a l’aula durant un taller d’escriptura. Concretament, el projecte “Escriptura en 4 passos” és concebut com una oportunitat per aprofundir en l’expressió escrita partint de quatre passos (planificar, redactar, esmenar i refer) amb la finalitat d’adquirir-ne cada vegada més fluïdesa. En veiem el desenvolupament en aquest article, el primer d’una

sèrie on presentarem diversos jocs per ensenyar català als centres educatius. Pàg. 16-17 Eines per al professorat Llibres per reflexionar sobre la diversitat Pàg. 18 La infografia Els drets dels infants El 20 de novembre és la data en què l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Declaració del Drets de l’Infant (1959), un text que englobava deu principis i que representava un gran avenç, ja que reconeixia totes les persones menors de divuit anys com a subjectes actius amb plens drets pel simple fet d’haver nascut. Trenta anys més tard, la Convenció dels Drets de l’Infant (1989) va dotar de validesa legal aquest drets convertint-los en obligatoris a tots els països que s’hi van subscriure (és el tractat internacional amb més adhesions del món). Pàg. 20-21 Els altres mestres Es presenten com “una experiència única d’animació musical” adreçada a tot tipus de públic i molt connectada amb el món de l’educació. Seves són cançons plenes de valors i bon humor que reflecteixen la realitat dels infants, mestres i famílies des de múltiples angles com “L’escola que volem”, “Mirada estràbica”, “Pantalles”, “Salvem els cangurs”, “Polls” o la superconeguda “Verdura i peix”. Parlem amb el grup de música familiar Xiula. Pàg. 22-24

EL MÓN DE L’ALUMNE. L’EXPERTA

“Les pràctiques innovadores d’ensenyament i aprenentatge han de ser compartides i reconegudes”

L’actual comissària d’Innovació, Recerca, Educació i Joventut, Mariya Gabriel, és l’encarregada de conduir un dels segells més valuosos i emblemàtics de la Unió Europea, el programa Erasmus +, pedra angular de l’estratègia educativa europea. El seu objectiu? Promoure la cooperació transnacional i contribuir, així, a la innovació i l’excel·lència des de les escoles fins a la formació professional, passant per l’educació superior i la d’adults. Hi parlem. Text: Júlia Manresa Nogueras Fotos: Comissió Europea

Els expertes argumenten que el foment de les pràctiques d’ensenyament excel·lents a les escoles és una de les assignatures pendents del sistema educatiu. És amb aquest esperit que la Comissió ha establert el Premi Europeu a l’Ensenyament Innovador? Efectivament, el Premi Europeu a l’Ensenyament Innovador es llançarà per primera vegada el 2021. He creat aquest premi per celebrar i recompensar el treball de professors i escoles. Les pràctiques innovadores

d’ensenyament i aprenentatge han de ser àmpliament compartides i reconegudes. La meva nova iniciativa es basa en el programa Erasmus + i, com a tal, oferirà l’oportunitat de destacar la cooperació en educació a través d’activitats transnacionals inspiradores. L’edició 2021 del Premi Europeu a l’Ensenyament Innovador se centrarà en l’aprenentatge a distància i mixt. Programes com Erasmus han demostrat ser molt reeixits a nivell universitari, però sembla que en altres dimensions de l’educació

no s’aconsegueix el mateix reconeixement. La Comissió té previst intensificar la promoció d’iniciatives de mobilitat en àmbits com ara la formació professional, per exemple? Tots coneixem Erasmus + com un pla de mobilitat per a l’educació superior i, de fet, aquesta és la seva columna vertebral. No obstant això, va més enllà. És un programa d’aprenentatge permanent que també ofereix oportunitats des de l’educació escolar fins a la formació professional i l’educació d’adults, sense oblidar els sectors de la jo-

ventut i l’esport. Aquests sectors no es queden enrere! En l’última promoció, més de 4,3 milions de participants es van beneficiar d’Erasmus + 2014-2020. Prop de 2,4 milions pel que fa a l’educació superior, el que representa al voltant del 54% del total. El percentatge restant de participants procedia d’altres sectors, inclosos prop de 700.000 de formació professional (més del 15%) i al voltant de 850.000 de la joventut (més del 19%). Pel 2021-2027 l’objectiu és arribar als 10 milions de beneficiats. També estem introduint formats d’aprenentatge més accessibles com ara la mobilitat a curt termini i combinada. El nou Erasmus + permetrà als escolars i als estudiants adults realitzar un període de mobilitat a l’estranger, no només en grups, sinó de manera individual, en una institució d’aprenentatge d’adults a l’estranger. Sovint s’elogien la Xina i els Estats Units per tenir millors sistemes educatius o, si més no, millors resultats. Hi ha alguna anàlisi clara que ens pugui donar detalls d’aquesta comparació? Quina lliçó podem aprendre d’aquests dos sistemes en l’Espai Europeu d’Educació? Les estadístiques de l’OCDE apunten a diferents ‘classificacions’ d’aquests tres jugadors depenent del que ens interessi. Si ens fixem en la proporció de persones de 25 a 34 anys amb educació superior com a punt de referència per a un sistema d’educació superior reeixit, aleshores els Estats Units tenen el millor rendiment, amb un 50%; la UE obté un 44% i la Xina es queda en un 18%. Però el nivell de despesa en educació superior i la seva composició de sistema públic versus privat varia considerablement. Les dades de l’OCDE també indiquen que els joves graduats universitaris dels Estats Units no superen necessàriament els europeus en alfabetització i aritmètica. També hi ha diferències en les estadístiques pel que fa als assoliments educatius entre els països de la UE, i aquest és, per descomptat, l’objectiu principal de l’Espai Europeu d’Educa-

“Ara és encara més important assignar un paper de lideratge a l’educació i el desenvolupament d’habilitats com a part integral de la recuperació.”

ció. Els nostres objectius se centren no només a impulsar l’assoliment d’habilitats, sinó també a garantir la participació i reduir la deserció. Les discussions recents en fòrums com el G20, que inclou la Xina i els Estats Units, així com la UE, han demostrat que molts països comparteixen aquesta preocupació que hem de fer més per abordar la pobresa educativa. Aquest hauria de ser el nostre enfocament, no només a Europa, sinó també en les discussions amb la resta de socis. Com pot contribuir l’educació a promoure la competitivitat de la UE davant dels Estats Units i la Xina? L’educació i l’educació superior estan previstes d’alguna manera en l’estratègia geopolítica de la UE i la seva política d’autonomia estratègica? Des de molt abans de la pandèmia, els líders europeus han reconegut que invertir en educació, formació i l’ús eficaç d’habilitats serà crucial per donar suport a la prosperitat econòmica i social. Ara és encara més important assignar un paper de lideratge a l’educació i el desenvolupament d’habilitats com a part integral de la recuperació. La políti-

ca educativa a Europa és principalment una responsabilitat d’àmbit nacional o regional. L’Espai Europeu d’Educació agrupa mesures que reforcen la cooperació entre països per impulsar la qualitat i l’eficàcia de l’educació per a tothom. I això està contribuint tant a curt com a llarg termini a la competitivitat d’Europa en general, especialment en àrees clau com la transformació digital i

Premi Europeu a l’Ensenyament Innovador Tema: Aprenentatge a distància i mixt

Objectiu: celebrar i recompensar el treball innovador de professors i escoles i fomentar la cooperació en educació a través d’activitats transnacionals inspiradores

EDICIÓ 2021

dels actors de la comunitat educativa, la comunitat d’investigació, la comunitat empresarial i, en última instància, les estratègies de relacions externes d’Europa i els seus estats.

“Volem centrar-nos en el vincle entre interdisciplinarietat i innovació. Això s’aplica a la investigació, però també al desenvolupament de noves pedagogies i formes d’oferir noves habilitats.” l’agenda verda. Una estratègia per a l’educació superior ha de tenir una perspectiva global. Molt d’això té a veure amb la competitivitat, amb el posicionament d’Europa com un centre d’excel·lència per atreure acadèmics, investigadors i estudiants. El nostre enfocament enfortirà el posicionament d’Europa com a soci clau en l’educació en l’àmbit mundial i consolidarà els vincles

entre l’Espai Europeu d’Educació i la resta del món. Els experts de tot el món estan bregant amb les mateixes preguntes sobre com reconstruir millor l’educació, com abordar l’emergència climàtica i l’arribada de la Intel·ligència Artificial. La cooperació en educació i formació s’ha convertit gradualment en un instrument important per a les polítiques exteriors de la UE. La UE predicarà amb l’exemple, perseguint l’obertura recíproca en la investigació i la innovació per trobar respostes globals als reptes globals. Però aquí tornem a aquest delicat equilibri de cooperació i competència, que definirà la forma com Europa aborda el concepte d’autonomia estratègica en educació. Potser això estigui ben resumit en la frase “tan oberta com sigui possible, tan tancada com sigui necessari”, que en realitat és el nucli

ERASMUS

2014-2020 de + de 4,3 milions participants

54%

l’educació superior

2021-2027

VS.

procedents de

46%

altres sectors (15% FP / 19% de la joventut)

L’agenda renovada de la UE per a l’educació superior preveu que les institucions educatives contribueixin a la innovació. La interdisciplinarietat és una forma reeixida de fomentar-la. Hi ha alguna proposta de la Comissió per incloure currículums o programes interdisciplinaris a l’Espai Europeu d’Educació? Per descomptat. La interdisciplinarietat juga un paper clau en el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Educació i serà un aspecte important de l’Estratègia Europea per a les universitats que volem crear conjuntament amb els governs a principis de 2022. Volem centrar-nos en el vincle entre interdisciplinarietat i innovació. Això s’aplica a la investigació, però també al desenvolupament de noves pedagogies i formes d’oferir noves habilitats. També estem considerant la importància de la interdisciplinarietat per a la innovació en la propera recomanació de la Comissió al Consell sobre una cooperació transnacional més profunda i sostenible, per ajudar els governs i totes les institucions d’educació superior d’Europa a crear les condicions per a una cooperació transnacional fluïda. El seu objectiu és abordar els obstacles més urgents per a aquesta cooperació transnacional.

OBJECTIU

MILLORES

de 10 milions participants Introducció de nous formats d’aprenentatge més accessibles com ara la mobilitat a curt termini i combinada

IQS · Blanquerna · La Salle · Facultad de Filosofia · Esade · Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés · I.U. Observatori de l’Ebre · I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)

EL MÓN DE L’ALUMNE

Què els passa, als adolescents? Claus per entendre el seu món

Mireia Soriano Chacón. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL. Alícia Prats Pitarch. Psicopedagoga.

L’adolescència és una etapa de transició, el pas de la infància a la fase adulta que dona espai a la maduració. Conèixer els múltiples canvis que s’hi produeixen pot facilitar a famílies i docents l’acostament a l’adolescent i la comprensió del que li suposa aquesta etapa vital transcendental.

L’aparició de l’adolescència comença a la pubertat i va acompanyada d’una crisi personal molt necessària perquè l’adolescent pugui anar trencant amb els seus esquemes interns i pugui crear i construir així la seva pròpia identitat. És una etapa de molts trencaments interns, una muntanya russa on van apareixent contradiccions, polaritats i confusions. Així mateix, representa un moment vital crucial per a l’evolució de la persona, ja que li ofereix una segona

oportunitat per resoldre o cobrir totes aquelles necessitats i dificultats que van aparèixer en la primera i segona infància. LA GRAN TRANSFORMACIÓ Durant l’adolescència es produeixen canvis constants, tant interns com externs. Hi ha canvis físics, psicològics, socials, emocionals, canvis d’interessos, de gustos, canvis d’opinions... i així un gran etcètera de transformacions que l’adoles-

cent pot viure amb molta efervescència i desconcert. Els canvis experimentats al llarg de la pubertat i l’adolescència tindran un impacte en l’autoconcepte i l’autoestima de la persona, així com un efecte en la seva socialització. En el requadre adjunt els assenyalem. DUES PERSONES EN UN SOL COS L’adolescència implica un canvi i un pas de nen/a a jove-adult. I això comporta una maduració cere-

CANVIS PRINCIPALS DE L’ADOLESCÈNCIA D Desenvolupament esenvolupament corporal/ físic corporal/físic

Desenvolupament

cognitiu

moral

• Adquisició progressiva del cos adult. • Creixement corporal (pes, mida). • Canvis en els òrgans i aparells interns. • Desenvolupament dels òrgans reproductors i dels caràcters sexuals secundaris. • Redefinició de la imatge corporal.

• Adquisició del pensament formal (J. Piaget). Pensament lògic, abstracte, simbòlic, inductiu i deductiu. • Adquisició de la capacitat de raonar, reflexionar, formular i comprovar hipòtesis, imaginar possibilitats diferents a situacions reals i resoldre problemes complexos.

• Entrada a l’etapa del desenvolupament moral postconvencional (Kohlberg). Etapa de formació de principis i conviccions pròpies, de construcció del seu propi sistema de valors. • Qüestionament dels models rebuts, cercant valors i posicionaments morals que reflecteixin la seva essència.

Desenvolupament de la identitat/

Desenvolupament

social

emocional

• Preparació per a l’entrada a la societat adulta, amb l’assumpció de nous rols, tasques i funcions, responsabilitats generadores de moltes i variades expectatives. • Elaboració de projectes de vida, lligats a interessos i motivacions, aspiracions i desitjos. • Allunyament, distanciament i independència de la família. Els pares passen a constituir figures de vincle secundari, vivint aquesta etapa amb confrontacions, oposicionisme i cert grau de rebel·lia per part de l’adolescent. • Establiment de relacions amb iguals. Necessitat de pertinença i afiliació. • Primeres relacions amoroses i sexuals, lligades al desenvolupament de la identitat sexual i l’orientació afectivosexual.

• Tinença de les capacitats emocionals de l’adult, però no de la seva experiència. Emergeixen habilitats d’autoregulació emocional, consolidant-se la integració d’emocions oposades i simultànies. • Desordres emocionals freqüents i molts canvis d’estat d’ànim, als quals l’adolescent no dona sentit. • Interès en l’anàlisi del seu món emocional.

personalitat • L’adolescència és una etapa centrípeta (Wallon), de major orientació cap a l’interior, de preocupació lligada al desenvolupament d’un/a mateix/a. • També és una etapa de recerca i necessitat de forjar-se una identitat, de reafirmació (Erickson).

La latència de la recompensa (endarrerir la recompensa) és la conducta que madura més tard pel que fa al desenvolupament cerebral. Això explicaria per què un adolescent anteposa el fet de quedar amb els amics a invertir en hores d’estudi

bral, que no és més que el procés que fa el cervell per analitzar totes aquelles conductes que ha estat fent com a nen/a per eliminar les que ja no li són útils i crear-ne de noves que el portaran a realitzar les conductes pròpies de l’adolescència. D’aquesta eliminació se’n diu “poda neuronal” i no és un procés radical que es realitzi d’un dia per

l’altre, sinó que implica un temps durant el qual hauran de conviure les dues maneres de fer fins ara. És per això que, pel que fa a la conducta, observem adolescents que actuen de forma desorganitzada o desorientada en les seves actituds. El fet de trencar límits i el descontrol emocional que presenten seria un indicador d’aquestes noves connexions i, per tant, un indicador que estan madurant. I quina conducta és la que madura més tard pel que fa al desenvolupament cerebral? La resposta seria «La latència de la recompensa» (endarrerir la recompensa). Això explicaria per què un adolescent anteposa el fet de quedar amb els amics a invertir en hores d’estudi. Encara que, per exemple, se li expliqui que la nota final de batxillerat li serà útil per fer la mitjana amb la selectivitat i, per tant, per poder escollir així la carrera universitària que desitgi, l’adolescent prioritzarà una recompensa a curt termini (quedar amb els amics o jugar a la consola) per davant d’una recompensa a llarg termini (estudis universitaris). Naturalment, això no és així en tots els casos i no podem ge-

ATENCIÓ: MATERIAL DELICAT! L’adolescent es troba en un moment vital especialment difícil, ja que experimenta molts canvis que ha d’anar incorporant i paint. Amb l’aparició d’aquests canvis, el noi o noia serà una persona en desenvolupament i creixement vulnerable. Si bé la majoria afrontarà i superarà sense dificultats les tensions i els conflictes que acompanyen aquesta important etapa vital, d’altres, en canvi, patiran problemàtiques de diversa índole que els farà encara molt més vulnerables. Cal que aquests joves no ens passin desapercebuts i trobin el suport i el recolzament necessari per afrontar els desajustos que acompanyin el seu procés de canvi vital.

neralitzar, ja que no tots els adolescents maduren al mateix ritme, però sí que explicaria perquè alguns adolescents poden demorar aquesta recompensa immediata. Cal tenir en compte que aquesta conducta no es considera del tot madura fins als trenta-quatre anys. COM ES PRODUEIX LA MADURACIÓ? La maduració és fruit de la interacció social de l’adolescent amb el seu entorn més proper (pares, mestres, família, grup d’iguals, però també instagramers, youtubers...). Si tenim en compte que el cervell d’un adolescent funciona per assaig i error: 1) si un acte realitzat per un adolescent és recompensat de manera positiva per l’adult, aquest acte deixarà una empremta en el seu cervell per a tota la vida; 2) si l’acte és rebut amb un valor negatiu per part de l’adult, aquesta reacció també es quedarà gravada i, per tant, haurà “après” les conseqüències d’aquesta conducta i deixarà de realitzar-la; i 3) alhora, però, aquesta manera de madurar pot resultar perillosa, ja que si la conducta negativa és recompensada

QUAN CAL DEMANAR AJUDA? Una bona evolució de maduració en l’adolescència seria aquella que compleix la següent equació: «a més anys, menys descontrol emocional». Per contra, si aquesta desregulació emocional perdura en el temps o si observem canvis de comportaments, anhedonia, irritabilitat o davallada de les notes escolars, hem d’estar alerta. Així mateix cal vigilar la possible aparició de conductes de risc lligades al consum de tòxics i alcohol, sexe sense control i protecció i embaràs no desitjat, violència i agressivitat, furts i robatoris, canvis en l’alimentació i el son, fugides de casa, ús abusiu de pantalles, conductes temeraries en la conducció, etc. Si s’adverteix la presència d’aquestes conductes, seria important recórrer a un professional per tal de descartar algun trastorn, indici de depressió o intent de suïcidi.

positivament pel grup d’iguals, aquesta deixarà una empremta en el cervell adolescent com a conducta “positiva” i el valor emocional serà positiu (acceptació del seu grup d’iguals). És en aquest punt on el paper del docent com a líder de l’aula resultarà crucial. CERVELL I PROCÉS D’APRENENTATGE Les emocions juguen un paper imprescindible per a l’aprenentatge i, de fet, sense component emocional no hi ha aprenentatge. El cervell associa un aprenentatge a una emoció determinada i en funció

d’aquesta emoció ens guia en propers aprenentatges. Per tant, hem de tenir en compte que, davant d’emocions negatives com pot ser la por, l’aprenentatge no és viable, doncs el que fa el cervell és una associació negativa “aprenentatge = a por” i conseqüentment el missatge que envia és “no vull aprendre coses noves”. A tot això cal afegir-hi l’estrès que impliquen exàmens, treballs, deures (depenent de cada escola) i l’estrès del dia a dia (actualment les famílies estan passant per dificultats econòmiques esdevingudes arran de la COVID). Perquè encara que ens

sembli que no, els nostres fills i filles són conscients d’aquestes dificultats i com nosaltres, ells també s’estressen. L’estrès és el principal causant de les demències, ja que destrueix les neurones del nostre cervell, dificultant aquestes connexions neuronals que comentàvem. Aquí, de nou cada adolescent és diferent i aquest estres pot no ser percebut així per tots els joves, però n’hi ha que sí que el pateixen. En aquests casos és important conèixer la «motxilla» de cada un per poder oferir una atenció més personalitzada en funció de les seves necessitats.

COM PODEM ACOSTAR-NOS A UN/A ADOLESCENT QUE NO S’ENTÉN O QUE NO S’AGRADA? Des del centre escolar, i especialment a les tutories, es poden treballar programes que facilitin a l’adolescent l’autoconeixement propi i el coneixement dels altres des d’una vessant preventiva perquè puguin anticipar-se a l’aparició de problemàtiques que puguin suposar un obstacle pel seu desenvolupament saludable i creixement integral. I amb el suport i l’assesso-

rament de l’orientador/a es poden implementar actuacions específiques immediates davant la detecció d’alguna problemàtica lligada a la salut mental, a la conducta, a les relacions socials o als aprenentatges, i si s’escau, fer-ne la pertinent derivació a serveis externs especialitzats. Tot plegat es pot complementar amb xerrades informatives, ponències i tallers sobre adolescència adreçats a famílies i docents on abordar temàtiques del seu interès.

MOTIVA I TRIOMFARÀS Pel que fa als aprenentatges en qualsevol fase de la vida, el factor clau és la motivació. Però la motivació ha de néixer de dins de cada un. Un mestre o un tutor no pot motivar a un alumne de manera externa. I llavors, què pot fer? La clau està a fer canvis de ritme a la classe per trencar amb la monotonia, com ara introduir de forma intercalada moments de debat, algun vídeo o simplement un comentari que provoqui l’atenció

de l’adolescent cap allò que s’està explicant. Hem de tenir clar que, avui dia, infants i adolescents, i tots en general, estem sobreexposats a molts estímuls diferents (smartphones, ordinadors, televisió, tauletes...) i és difícil lluitar-hi, per això potser la clau no és lluitar en contra sinó afegir-nos a aquesta manera de captar l’atenció i així fer moure la motivació des de dins. Però no ens enganyem, si un docent no està motivat pel que fa, no esperem que un adolescent sí que ho estigui.

Com a pares i docents hem de poder dir i demostrar als nostres adolescents que tenen tot el nostre suport i que estarem al seu costat quan els faci falta perquè els estimem (a vegades no ho perceben). També que els podem aconsellar (tot i que és important que no s’adonin que ho estem fent). I un consell: quan s’equivoquin, intentem modificar la conducta sempre parlant-los en primera persona del plural: “Ho hem de fer millor”. La nostra mirada és el seu mirall i el que hi han de veure és una mirada positiva.

LA VIDA ALS CENTRES

Com educar (bé) en cultura audiovisual

És la polèmica de la temporada. El juego del calamar, una minisèrie de Netflix on un grup d’adults amb problemes econòmics participen en una competició de jocs infantils a vida o mort, ha arribat als patis d’algunes escoles i instituts de Catalunya i ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre quins continguts audiovisuals haurien de consumir infants i adolescents per fer un bon ús educatiu de les pantalles. Diversos experts ens ajuden a abordar aquesta qüestió. No és la primera vegada que el consum d’un determinat contingut audiovisual genera controvèrsia. Cada generació ha tingut la seva pel·lícula, sèrie o videojoc polèmic que, com més rebuig i indignació provocava en les famílies i la comunitat educativa —pel seu caràcter violent o sexual—, més curiositat despertava en infants i

adolescents. En aquest sentit, els experts asseguren que la minisèrie El juego del calamar no seria més que l’últim exponent d’aquest tipus de fenomen, ara en l’era dels centennials, però amb una particularitat: el context en què es produeix el seu visionat, que sí que presenta diferències respecte a dècades anteriors.

UNA AUDIÈNCIA SOBREEXPOSADA Les famílies i els models de consum audiovisual han canviat. Si abans accedir a un contingut adreçat a adults estava fora de l’abast de molts infants (ja fos perquè s’emetien fora de l’horari infantil, perquè es codificaven les imatges de productes no

aptes per a menors o perquè no passaven tantes hores sols davant de les pantalles), avui dia el 97% de les llars catalanes tenen accés a Internet i gairebé 7 de cada 10 nens i nenes de deu a quinze anys té un mòbil. Això fa que els infants estiguin constantment bombardejats d’impactes de manera que, encara que no hagin vist directament una pel·lícula polèmica, els n’arribi el missatge. Com en el cas d’El juego del calamar: les escoles en van plenes. “Tu preguntes a un infant de 3r en què consisteix el joc del pica-paret que hi apareix i, encara que no han vist la sèrie, t’ho saben explicar”, ratifica Joan Gamero, pedagog i vocal de Pedagogia i Escola del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya i director de l’Escola L’Oreig de Pallejà. Per tant, en la seva opinió, actualment “el problema, no és tant que hagin vist o no la sèrie, sinó el missatge que els hi arriba [el d’una societat deshumanitzada on la vida no té cap importància perquè qui perd és assassinat] i com el treballem des del món adult, com el vehiculem i el transformem per educar-los en valors.” NI SOLS NI ACOMPANYATS Precisament per poder treballar i contextualitzar aquest missatge de manera controlada, algunes famílies, pensant que tard o d’hora els seus fills i filles entrarien en contacte amb aquesta sèrie, han optat per anticipar-se i veure-la plegats. Han fet bé? Roger Ballescà, coordinador del Comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, considera que no: “De la mateixa manera que sabem que els nostres fills quan siguin més grans experimentaran amb la transgressió de les normes, pensar que ja que han de transgredir, millor que ho fem plegats, és una excusa no una eina que funcioni. Una cosa molt diferent és l’infant que arriba a casa i que no ha vist la sèrie però n’ha rebut informació a l’escola o per altres vies. Aleshores sí que els pares i mares ens hem d’asseure amb ell i ajudar-lo a contextualitzar aquests impactes.”

I és que els efectes d’exposar-se a continguts no adequats en la infància poden ser des d’inexistents per a alguns nens i nenes fins a generar-los pors importants, assenyala Ballescà. “Tots hem jugat a matar a l’escola i no passa res, perquè fins i tot des d’un punt de vista psicològic és saludable: jugar amb les coses que ens espanten és una forma de simbolitzar-les per poder-les gestionar emocionalment. Però hem de pensar que aquí el dany més important és el que es pot causar a mitjà i llarg termini, i això té un efecte acumulatiu. La majoria de nens que han mirat El juego del calamar també han mirat altres continguts no adequats per a la seva edat com ara pornografia (l’edat d’accés hi és cada cop més primerenca). I això genera una infància hiperestimulada, hipersexualitzada, nois i noies amb problemes de conducta, amb la relació amb el propi cos (TCA, conductes autolesives) i que tenen una visió de les relacions entre les persones que no s’ajusta a la realitat i que pot tendir cap a models de dominació o agressivitat”, alerta l’expert. Gamero ho corrobora: “La canalla són miralls i el que veuen ho assimilen com a real i com un fet verídic, habitual i normal. Si un infant mira habitualment pel·lícules on es mata gent i on no es dona importància a la vida, a no ser que facis una feina prou potent per reconduir aquest missatge, ell o ella assimila que la vida humana no té importància, i aquest aprenentatge es va acumulant dins la seva motxilla imaginària de valors.” PREVENIR SEMPRE ÉS MILLOR QUE CURAR Què podem fer, doncs, per evitar que es repeteixin situacions similars en el futur? Ballescà insisteix que cal seguir al peu de la lletra les recomanacions que les autoritats fan sobre a les franges d’edat adequades per als diferents continguts i, en qualsevol cas, si ens les saltem, que sigui per poc, no amb deu anys de diferència. “Que un adolescent de 14 o 15 anys pu-

Les famílies i els models de consum audiovisual han canviat. Avui dia, els infants estan constantment bombardejats d’informació, de manera que, encara que no hagin vist directament una pel·lícula polèmica, els en pot arribar el missatge. Per això cal obrir un debat a casa i a l’escola per contextualitzar aquests impactes 11

Preservar els infants d’informacions que no els pertoquen per edat és un dret reconegut per les Nacions Unides a la Convenció sobre els Drets de l’Infant i, per tant, un deure dels adults

gui accedir a un contingut recomanat per a majors de 16 pot ser acceptable depenent de les seves característiques i sempre amb l’acompanyament familiar per contextualitzar”, concedeix. En el cas de les plataformes de vídeo, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya recorda que cal activar els sistemes de control parental que incorporen. Netflix, per exemple, compta amb un sistema d’etiquetes que indica a partir de

quina edat són aptes les seves sèries i pel·lícules i on s’especifica si hi veurem escenes de violència, drogues, suïcidi o sexe, per exemple. A més, la plataforma permet crear un perfil infantil que restringeix l’accés als continguts de manera preestablerta segons l’edat. Amb aquest sistema activat no seria possible veure El juego del calamar, ja que Netflix no recomana aquesta sèrie per als menors de setze anys.

UNA FINESTRA QUE CONSTRUEIX EL NOSTRE IMAGINARI DEL MÓN

Una de les primeres coses que cal preguntar-se en relació al fenomen El juego del calamar és qui se’n beneficia. L’anunci de que la sèrie era la més vista de tota la història de la plataforma no pot llegir-se de manera aïllada de la polèmica que ha generat. Es podria dir que una cosa alimenta a l’altra i que per tant, la pròpia polèmica ha propiciat o ha contribuït de manera substancial a l’èxit de la sèrie. És la vella dita “que parlin de tu, encara que sigui malament”, però que no es pot obviar al aproximar-se a aquest cas. D’entre les conseqüències que el visionat de la sèrie provoca, s’ha parlat molt de la detecció d’infants que “imitaven” el joc de la sèrie a l’hora del pati. Com que la posada en escena d’aquest joc, pretesament inspirat en jocs infantils, és sanguinària i violenta això ha despertat preocupació en els entorns educatius. Aquesta “anècdota” pot servir d’excusa per destacar precisament el mecanisme d’identificació i de construcció simbòlica que activa l’audiovisual en els espectadors i espectadores. En aquest cas es

parla d’una imitació molt literal, però en conjunt, tot l’audiovisual que consumin contribueix a configurar els imaginaris que ens fem del món. D’aquesta manera, la preocupació al voltant de El juego del calamar és una bona oportunitat per aturar-nos a pensar quins són els imaginaris sobre el món que ens proposen les sèries i continguts audiovisuals que veuen els infants i joves (i no només, també el de les persones adultes). I per a fer-ho podem intentar activar algunes propostes: - Fer visionats acompanyats: no és el mateix veure contingut individualment que fer-ho col·lectivament a l’aula o a casa, en presència d’una persona educadora o referent. Comentar, analitzar i reflexionar sobre el que estem veient contribueix a configurar mirades actives i crítiques. - Garantir la diversitat: veure audiovisual de tot tipus, provinent de diferents llocs del món, fet amb diferents tècniques, amb narratives diverses i inclusives, és una eina per contribuir a generar imaginaris diversos.

DRAC MÀGIC és una cooperativa dedicada a l’estudi i la divulgació de la cultura audiovisual.

Pel que fa als dispositius mòbils o els ordinadors, el coordinador del Comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya recorda que són “una porta de sortida més del nostre domicili. De la mateixa manera que un nen de sis, deu o dotze anys no pot marxar de casa sol o sense explicar on va i amb qui, quan tornarà i què farà, quan accedeixi a Internet també ho ha de fer de manera contro-

lada. Perquè hi pot trobar coses molt educatives, però també pot ficar-se en embolics. Per tant, és una cosa que s’ha de controlar. Preservar-los d’informacions que no pertoquen a la seva edat és un dret dels infants i un deure de les famílies.” Gamero, per la seva banda, apunta que “aquesta sèrie és la punta de l’iceberg que ens ha de fer reflexionar. El resultat és la realitat social que tenim, ens agradi o no

ens agradi. I quan tenim una realitat social que no podem canviar, el que podem fer és millorar-la. Com? Tant en l’àmbit familiar com escolar hem de fer una reflexió des de l’acompanyament i la formació educacional per treure el millor partit de la realitat, sense oblidar que s’ha d’obrir un debat sobre l’accés que tenen els nostres infants a aquests dispositius que l’adult no controla i que a nivell evolutiu els pot fer mal.”

QUÈ PODEM FER? DES DE L’ESCOLA

Obrir espais de debat sobre els continguts audiovisuals i ajudar els nens a contextualitzar les informacions que reben.

Utilitzar materials digitals dirigits a difondre els valors del centre. En aquest sentit, s’han d’utilitzar tant materials que potenciïn aquests valors com d’altres que mostrin les conseqüències de no fer-ho. Traslladar informació a les famílies. En el cas que els docents detectin que algun nen o nena ho està passant malament, han d’ajudar-lo a contenir aquesta angoixa i avisar-ne la família.

Marcar límits en els jocs que es poden jugar al pati (per evitar conductes agressives).

DES DE CASA

Marcar límits i normes d’ús dels dispositius digitals.

Activar els sistemes de control parental.

Evitar pantalles i mòbils al dormitori dels infants (els experts recomanen no deixar-los sols amb aquests aparells perquè s’aïllen del món molt fàcilment). Fer visionats en família de continguts adequats a l’edat dels infants i comentar, analitzar i reflexionar junts sobre el que s’està veient.

LA VIDA ALS CENTRES

Els biaixos de gènere i el seu impacte en l’educació

Diversos estudis assenyalen que els estereotips de gènere i la manca de referents femenins fan que el nombre de vocacions cientificotècniques entre les nenes encara sigui molt baix (es calcula que només 3 de cada 10 noies al món estudia una carrera STEM), un fet que condiciona el seu futur professional i que deixa fora del mercat laboral el 50% del talent humà. Ciència, tecnologia, enginyeries i matemàtiques són quatre àmbits laborals amb una gran projecció de futur. La Comissió Europea assenyala que a Europa, per exemple, fins el 53% de les empreses tenen dificultats per trobar perfils especialistes en les noves tecnologies. Malgrat aquest dèficit de professionals, la UNESCO xifra en només el 35% el percentatge de dones matriculades en carreres STEM a l’educació superior. En el cas de Catalunya, les dades no són pas millors. Les dones constitueixen el 56% de l’alumnat universitari, però només representen una quarta part dels estudiants en àrees com les enginyeries o la tecnologia. Quins són els factors que expliquen aquesta bretxa de gènere tan accentuada en les vocacions?

UN PROBLEMA MULTIFACTORIAL D’una banda, tot i que cada vegada hi ha més consciència social en matèria d’igualtat de gènere, la realitat és que quan les dones s’integren al mercat laboral es troben amb un sostre de vidre que els recorda que fer compatible la maternitat amb una carrera d’èxits i l’accés a llocs de lideratge i decisió és molt difícil d’aconseguir. Aquest fet condiciona quins estudis trien, tal com apunta un equip d’investigadores de la UOC, liderat per Milagros Sáinz, investigadora i directora del grup GenTIC (Gènere i TIC: Investigant el Gènere a la Societat Xarxa) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3). Sense referents femenins amb una trajectòria reeixida en l’àmbit STEM i amb una clara manca de

programes de mentoria amb investigadores, enginyeres i científiques, és difícil aconseguir que les noies desenvolupin un sentiment de pertinença a les disciplines cientificotècniques, cosa que impulsa moltes joves amb talent a abandonar la idea d’entrar en aquests àmbits, subratllen les expertes. Efectivament, a Catalunya només 3 de cada 10 treballadors del sector tecnològic són dones, segons l’estudi Dones en les TIC (abril 2021) de l’Observatori de la Igualtat de Gènere: “Les dades d’ocupació en l’àmbit de les TIC mostren una molt baixa representació de les dones, tot i que en aquest darrer any l’ocupació entre les dones ha experimentat un creixement significatiu derivat de les circumstàncies excepcionals que ha imposat la pandèmia. Aquesta pro-

funda bretxa de gènere en l’àmbit laboral es pot explicar perquè és un sector que tradicionalment ha estat molt masculinitzat i on els rols estereotipats de gènere són més estesos”, afegeix el document. Al nostre país, també són encara minoria les dones investigadores o catedràtiques (un 22% i un 20%, segons dades de la Generalitat de Catalunya). LA PRIMERA INFÀNCIA: UNA ETAPA CLAU El problema ve de lluny. Des de ben petites, ja sigui d’una manera conscient o inconscient, les nenes reben constantment missatges a casa, a l’escola o als mitjans de comunicació que les allunyen de les vocacions cientificotècniques. “A les nenes se les sol animar perquè realitzin activitats més cognitives, artístiques i relacionades amb el rendiment, en comparació amb els nens, a qui se’ls sol empènyer cap a activitats físiques i de tipus STEM”, afirma una investigació del Grup LEGO i l’Institut Geena Davis sobre Gènere als Mitjans de Comunicació. A més, culturalment, les capacitats intel·lectuals d’alt nivells s’associen als homes des de ben petits. Un estudi publicat a la revista Science mostra com als sis anys moltes nenes comencen a interioritzar que els homes són més intel·ligents que les dones. “Aquests estereotips descoratgen la recerca per part de les dones de moltes carreres prestigioses. Per exemple, l’estereotip que els homes són millors que les dones en matemàtiques perjudica el rendiment d’aquestes en aquest àmbit i soscava el seu interès en camps intensius en matemàtiques”, afegeix el document. Com podem deixar de perpetuar aquests estereotips? EL PAPER DE L’ESCOLA Des dels centres educatius, cal “integrar la perspectiva de gènere i reforçar els continguts sobre igualtat en tots els nivells per erradicar estereotips, fomentar vocacions i fer didàctica de la ciència amb perspectiva de gènere”, recomanen des de l’Observatori de la Igualtat de Gènere. Comptar amb professores

STEM també contribueix a influir d’una manera positiva en el rendiment de les nenes i en el seu interès per seguir estudis superiors i carreres d’aquests àmbits, recorden des de la UNESCO. En el seu informe Descifrar el código:La educación de las niñas y las mujeres en ciencias, tecnología, ingeniería y matemáticas (STEM), suggereixen, a més, diverses pràctiques d’ensenyament efectives en aquest sentit com ara: • Construir una “identitat científica” entre les nenes transmetent-los missatges que la ciència és per a tots, utilitzant llenguatge neutre, oferint exemples de dones en la ciència i evitant jerarquies a l’aula que afavoreixin els nens. • Involucrar les nenes en activitats pràctiques que són intensives en escriptura i basades en l’ensenyança reflexiva, amb temps suficient per completar-les, revisar-les i discutir-ne. • Proporcionar experiències escolars diverses que coincideixen amb diferents interessos dels estudiants dins de la ciència. Aquestes poden incloure laboratoris pràctics i aprenentatge basat en el disseny per augmentar la confiança de les nenes en la ciència i la tecnologia i les interaccions actives a l’aula que valoren els punts de vista dels estudiants. • Donar més temps a les nenes perquè experimentin amb els ordinadors, per ajudar-les a augmentar la seva confiança en la tecnologia, ja que les nenes perceben més que els nens els ordinadors com a eines útils per a la realització d’investigació científica, l’elaboració de gràfics i l’organització de dades.

• Proporcionar a les nenes activitats acadèmiques extraescolars i tasques, així com una major exposició a models de rol, per exemple, a través de reunions en persona, vídeos o històries d’èxit. Pel que fa als orientadors professionals, és important que també s’involucrin en aquesta direcció i treballin amb les famílies, sobretot amb les mares. Els experts asseguren que elles tenen una influència més gran en l’educació de les seves filles i en la selecció de la carrera que volen estudiar, possiblement degut a la seva funció de model de rol.

En l’educació, la perpetuació dels rols de gènere es reprodueixen i operen sobre els processos educatius promovent la bretxa digital des de primària, on els nens reben més estímuls per dedicar-se a àmbits tecnològics. Aquesta tendència es reprodueix en els estudis superiors com el batxillerat, l’FP o els estudis universitaris. Dones en les TIC (abril 2021) de l’Observatori de la Igualtat de Gènere.

Jocs per ensenyar català

Els jocs de paraules a l’aula

DANIEL RUIZ-TRILLO. Professor de català de l’Institut Torrent dels Alous de Rubí.

“No sabia que la llengua fos tan divertida. La classe m’ha agradat, cosa que no m’esperava.” Així expressava la seva sorpresa un dels alumnes de 1r d’ESO de l’Institut Torrent dels Alous (Rubí) que, al curs 2020-2021, van practicar jocs de paraules a l’aula durant un taller d’escriptura. Concretament, el projecte “Escriptura en 4 passos” és concebut com una oportunitat per aprofundir en l’expressió escrita partint de quatre passos (planificar, redactar, esmenar i refer) amb la finalitat d’adquirir-ne cada vegada més fluïdesa. En veiem el desenvolupament en aquest article, el primer d’una sèrie on presentarem diversos jocs per ensenyar català als centres educatius.

DESENVOLUPANT LA IDEA El taller sorgeix com a resposta a la petició del propi centre educatiu de pensar, fer, programar i penjar al classroom del projecte una vintena d’activitats per fomentar l’expressió escrita a l’aula. Després de plantejar-m’ho, faig una proposta educativa en la qual s’exploren els jocs de pa-

raules com a eina pedagògica per fer que l’alumnat aprengui jugant i, alhora, redacti amb il·lusió, tot sent conscient de l’enorme potencialitat de la literatura. Hi participen 50 alumnes de dues classes de 1r d’ESO que durant quatre sessions juguen amb les paraules.

a convergència entre els jocs de paraules i la literatura potencial és essencial per entendre el vessant lúdic (i lúcid) de l’expressió, condició sine qua non per instruir l’alumne en la seva infinita capacitat per crear, sense

a SESSIÓ:

L’ACRÒSTIC

a SESSIÓ: EL PALÍNDROM

a SESSIÓ: L´ANAGRAMA

cap frontera mental i amb total llibertat per fer possible qualsevol somni literari. Així, doncs, els participants coneixen i reconeixen els jocs, els treballen i els utilitzen com a eina per imaginar i assajar possibles textos potencialment revolucionaris.

La primera sessió de treball es destina a introduir els principals jocs de paraules i a demanar, presentar i fer la primera pràctica, que és la d’escriure un text acròstic, és a dir, un text que utilitzi la primera lletra de cada línia (o vers, en el cas dels poemes) per enviar un missatge que pugui servir per oferir una solució a un enigma o un títol al text, o bé indicar una persona a la qual s’homenatja, o bé la definició d’un mot o, al revés, el nom

d’una cosa (persona o animal) definida o descrita en el text. En aquest cas, tant es podia fer un text descriptiu com narratiu o poètic, amb les inicials de cada vers o línia mostrant el nom de la persona o animal a qui li dedicaven. Una altra opció era la d’escriure un relat criminal que contingués un secret amagat rere les primeres lletres de cada línia o estrofa, que podria ser, entre d’altres, el nom de l’assassí o la solució del misteri.

Durant la segona sessió, expliquem què és un palíndrom, que és un mot, frase, sintagma o text que es pot llegir igual de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta. També s’anomenen cap-i-cues, que és un sinònim de palíndrom. Alguns exemples són: la col local, la ruta natural, mínim, cívic, inútil elit uní, té tara baratet, Abba... L’activitat proposada seria la d’escriure un relat palindròmic, que podria ser

de quatre tipus:

Comencem la tercera jornada explicant el significat d’anagrama, que és una paraula que té les mateixes lletres que un altra però amb un altre ordre, per exemple:

• Clarinet reclinat • Agost gasto

• Curs rusc • Cinema anèmic • Màgia amiga • Camí amic

SESSIÓ:

MONOVOCÀLICS I PENTAVOCÀLICS

L’últim d’aquests quatre dies dedicats a practicar els jocs de paraules com a eina literària va ser dedicat als monovocàlics i als pentavocàlics. Els monovocàlics són mots que només tenen una vocal (aplatanada, coco, esmercem), mentre que els pentavocàlics són justament a l’inrevés, és a dir, mots que contenen les cinc vocals (ouaire). L’activitat relacionada amb aquetes paraules és la d’escriure un menú monovocàlic, o un de pentavocàlic, o

1. Relat amb un títol palindròmic 2.

Conte amb un protagonista palindròmic

3. Relat amb un final palindròmic 4. Conte que contingui alguns palíndroms

La pràctica relacionada amb aquest joc és la de dibuixar cadascuna d’aquestes (i d’altres) parelles d’anagrames, o bé il·lustrar-los amb una fotografia. Per a aquelles persones que necessiten ampliació, també era possible fer-ne un vídeo. sigui un menú o una carta de menjar d’un bar o restaurant que només contingui monovocàlics (si pot ser, amb la mateixa vocal tots els plats), o bé que contingui pentavocàlics. Alguns exemples de menús monovocàlics serien: AMB

• Pasta blanca • Lasanya • Plàtan amb nata

AMB

• Fetge • Cebetes tendres • Peres de les Terres de l’Ebre

EINES PER AL PROFESSORAT

Llibres per reflexionar sobre la diversitat La diversitat és la qualitat d’una societat d’estar formada per persones i col·lectius diferents amb relació a factors físics, genètics, culturals o personals. Una qualitat que ens enriqueix perquè és una oportunitat per fomentar la tolerància, la solidaritat, el respecte i la comprensió envers els altres (i també cap a nosaltres mateixos).

ATLAS DE LOS PAISES EN BUSCA DE LA FELICIDAD d. a. LAROUSSE, 2021

El nostre món és divers i complex, de manera que no hi ha una única mesura per a totes les coses. Tampoc quan el que atrau la nostra mirada és determinar com es calcula un concepte tan difícil de definir com és la felicitat. Amb diners? Amb salut? Amb èxit social? Amb poder polític? Mitjançant 140 mapes i 180 gràfics, aquest

atles aborda una vuitantena de temàtiques dividides en tres àrees que ens permeten oferir una visió alternativa del món que habitem i classificar els països segons el seu grau de felicitat des de múltiples perspectives, tot repassant, a més, quines han estat les claus de la felicitat al llarg de la història humana.

OPERACIÓ BIQUINI Júlia Barceló Il·lustrat per Camille Vannier Editorial Flamboyant, 2021

“Trenca amb les cadenes de la pressió estètica i descobreix una manera més alliberadora de viure”, és el que proposa aquest llibre de Júlia Barceló, il·lustrat per Camille Vannier. Operació biquini retrata el viatge interior d’una noia corrent (la Sol) que sent que el seu cos ha de canviar sí o sí per complir amb els cànons de la bellesa normativa i poder assistir a una festa a la platja. La recepta és la

de sempre: anar al gimnàs i menjar poc. Però, i si la protagonista descobrís que és possible establir una relació més sana amb el propi cos perquè no hi ha cossos incorrectes? Un llibre adreçat als i les adolescents que veuen com canvia el seu cos i que aborda conceptes com ara la grassofòbia o la cultura de la dieta des d’una perspectiva fresca, propera i amb molt d’humor.

PALAU ROBERT Passeig de Gràcia, 107 08008 Barcelona Tel. 932 388 091 palaurobert.gencat.cat Segueix-nos a:

LA INFOGRAFIA

Els drets dels infants El 20 de novembre és la data en què l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Declaració del Drets de l’Infant (1959), un text que englobava deu principis i que representava un gran avenç, ja que reconeixia totes les persones menors de divuit anys com a subjectes actius amb plens drets pel simple fet d’haver nascut. Trenta anys més tard, la Convenció dels Drets de l’Infant (1989) va dotar de validesa legal aquest drets convertint-los en obligatoris a tots els països que s’hi van subscriure (és el tractat internacional amb més adhesions del món).

2 Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió o nacionalitat.

Els drets dels infants són innats, inalienables, irrenunciables i imprescindibles per a una bona infància

Dret a un nom i a una nacionalitat.

Fonts: Unicef, Save the Children i Aministia Internacional.

Dret a una protecció especial que asseguri un creixement mental i social sa i lliure.

Dret a una alimentació, atenció mèdica i habitatge adequats.

Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.

Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts.

8 Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.

Dret a l’educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugar.

Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotació en el treball.

Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l’amistat i la justícia entre tothom.

ELS ALTRES MESTRES. XIULA. GRUP DE MÚSICA FAMILIAR

“Intentem que les nostres cançons desprenguin veritat” Es presenten com “una experiència única d’animació musical” adreçada a tot tipus de públic i molt connectada amb el món de l’educació. Seves són cançons plenes de valors i bon humor que reflecteixen la realitat dels infants, mestres i famílies des de múltiples angles com “L’escola que volem”, “Mirada estràbica”, “Pantalles”, “Salvem els cangurs”, “Polls” o la superconeguda “Verdura i peix”. Parlem amb Xiula. Emma Bouisset Carrascal

Per si algú encara no us ubica, qui són Xiula i quina és la vostra missió en aquest món? Xiula som un grup de música familiar que va néixer ara fa pràcticament deu anys. Som quatre amics que venim del món del lleure i que, després d’experiències prèvies en el món de l’animació i altres estils musicals, vam decidir formar una banda que tingués molta cura a l’hora de triar les lletres i els temes que volia treballar; i volíem fer-ho, a més, amb una música que pogués enganxar tant adults com nens. El grup ha anat evolucionant i creixent i ara som nou persones les que formem la banda. Hem tret cinc discos i hem anat complementant la publicació de cançons amb valors amb espectacles i tallers educatius a les escoles. No fa tant, la música i l’animació adreçada al públic infantil i juvenil es percebia com un gènere menor que no era mereixedor de la mirada adulta. Des de fa uns quants anys, però, hi ha un bon grapat d’artistes que esteu tombant aquest prejudici. Sentiu que formeu part d’un canvi? Creiem que sí, que s’ha trencat molt

“En els últims anys, s’ha trencat molt l’estereotip de la música familiar.”

amb l’estereotip que hi havia, també perquè la societat d’alguna manera ja ho demanava. Els pares i mares que fa poc que s’han trobat de cop en el món de la criança, tenien la necessitat d’oferir uns continguts musicals de qualitat als seus fills i filles. I quan han topat amb grups que oferim un missatge i una música potents, s’hi han enganxat. I és gràcies a aquest recolzament que el món de la música, ara, també ho ha vist, que havien de donar-hi una altra mirada a la musica familiar i deixar d’arraconar-la. Després de cinc àlbums publicats, l’últim en plena pandèmia, tots amb molt bona acollida, sabríeu dir quin és el secret perquè les vostres cançons agradin tant? Com es fa bona música per a nenes i nens? Nosaltres hi creiem molt en les cançons, perquè són el que volem fer. I com que són cançons que surten de la nostra pròpia vida,

Les cançons són, sens dubte, un bon recurs educatiu. En el cas de les de Xiula, com poden usar-les els

docents per esprémer-ne al màxim les possibilitats? Doncs des de Xiula precisament els oferim una sèrie de tallers perquè puguin veure com poden treballar-les d’una manera més profunda. Per exemple: en el cas de la cançó del nostre últim disc “Mirada estràbica”, que algunes escoles han aprofitat per treballar la diversitat i les característiques dels membres d’una aula o d’un grup, nosaltres oferim un taller complementari que es diu “Taller estràbic”. Visitem les escoles i les ajudem a confeccionar la seva pròpia mirada estràbica: creem junts una cançó amb les seves rimes i després la gravem i els l’enviem perquè la tinguin de record. Aquesta activitat és una oportunitat perquè els nens i nenes puguin obrir-se i veure que tots som especials i tenim particularitats, i que això no està ni bé ni malament, simplement

“Les nostres cançons no són ni demagògiques ni dogmàtiques, ni tenen un missatge pla: tenen força capes.” és així i és guai acceptar aquesta diversitat al grup. Quines estratègies utilitzeu per connectar amb els alumnes durant aquestes sessions? Són un auditori molt exigent? Sí, diria que sí que ho són. El que passa és que amb els que ja coneixen les nostres cançons hi ha un vincle previ que a priori els crea un interès, i amb els que no les han escoltat i no saben qui som, ens hi mostrem tal com som. Tant en Jan Garrido com jo [Rikki Arjuna], que som els membres de Xiula que visitem les escoles als tallers, fa

Foto: Arnau Dalmases.

intentem que desprenguin veritat. A més, no són cançons ni demagògiques ni dogmàtiques, ni tenen un missatge pla: tenen força capes. Les lletres estan carregades de petits detalls que es poden anar gratant i descobrint, de manera que pares i mares i fills i filles poden anar parlant-ne i preguntant-se: “Ostres, per què està dient això en aquesta cançó?”. I a més, sempre hi ha una dosi d’humor. Pel que fa a la música, intentem variar molt d’estil i en toquem molts de diferents. Busquem fer cançons que enganxin i amb melodies que transmetin i que tinguin alguna cosa a veure amb el missatge.

Foto: Fototerra.

molts anys que treballem en el món de l’educació (tots dos som educadors socials i, en el cas del Jan, a més és terapeuta). Això fa que ens resulti força fàcil arribar als nens i, sobretot, transmetre’ls que els donem permís per a què s’obrin per aconseguir que el vincle que creem en aquesta activitat sigui especial. I, normalment, això s’aconsegueix. I quan el grup s’obre i obren els cors, surten activitats molts potents, i els mestres descobreixen molt dels seus propis grups. Què és el que més us pregunten els i les alumnes? A vegades tenen curiositat per qüestions una mica més superficials com ara saber quants seguidors tenim a les xarxes o si ens guanyem la vida amb això, i altres vegades s’interessen pels motius pels quals hem fet una cançó que parla de tal o qual tema o ens pregunten què volem dir quan ens referim a quelcom en una lletra en concret. També tenen molta curiositat per tot el que fa referència al material audiovisual i ens pregunten on hem gravat els videoclips i si els que hi surten són de la nostra família. I els docents, què n’esperen de la vostra visita? Doncs depèn. Hi ha docents que com que ja saben com anirà la cosa perquè hi hem parlat molt abans d’anar al centre, el que els sorprèn és el resultat de les activitats. I d’altres, en canvi, com que no tenen tanta informació prèvia, se sorprenen de la metodologia en si, perquè no s’esperen que dues perso-

nes que venen de fora i a qui els nens i nenes no coneixen de res siguin capaces de connectar-hi d’aquesta manera i treure’n una informació tan sensible i valuosa. Normalment sempre hi ha sorpresa i el feedback que tenim és molt bo. L’escola que tenim és l’escola que volem? Això és força personal, ja que a Xiula, pel que fa a aquest tema, hi tenim els nostres debats oberts. En el meu cas [Rikki], com a pare de dues criatures, em debato entre que l’escola clàssica ha quedat bastant desfasada i que l’escola més viva, activa i moderna ha fet un salt potser massa gran i no acaba de ser prou democratitzadora perquè, a vegades, està deixant nens i nenes enrere. I és que tot i que soc molt partidari de les metodologies no directives, m’adono que deixar que tot vingui guiat pels interessos del nen o nena pot crear un desequilibri entre aquells infants que han rebut molts i molts estímuls des de petits i d’altres que amb prou feines n’han tingut. Per això crec que, a vegades, aquest model d’escola, si no està molt ben acompanyat per una motivació i un saber equilibrar les coses, es passa de volada. D’altra banda, a nivell conceptual, amb aquest model, hi ha el perill de fomentar els guetos, perquè moltes famílies a favor de les escoletes d’educació viva creen les seves pròpies cooperatives o escoletes privades o omplen totes les places de les escoles d’educació viva públiques.

MULTIDISCIPLINARIS Discos, videoclips, teatre, llibres il·lustrats, xerrades... els Xiula no paren. Ara acaben de publicar L’autèntica història de verdura i peix (B de Blok, 2021), un conte que complementa un dels seus majors èxits musicals i on planten cara a l’actual epidèmia de menjar ultraprocessat d’una manera divertida (els protagonistes són un lluç i un bròquil que venen d’un futur desolador on la gent menja fatal) mentre recorden als lectors que si volem salvar el planeta cal que tots apostem per l’alimentació saludable i sostenible. Ens en sortirem? En l’opinió d’en Rikki Arjuna, no tot està perdut: “Nosaltres seguim treballant, seguim actuant i seguim fent cançons perquè aquests continguts arribin a la gent i facin que es plantegin coses. Cada vegada que ve un nen a un concert i ens diu: “Ei, que jo ara ja menjo verdura i peix amb la vostra cançó!”, doncs ens fa molta il·lusió i una petita llumeta que s’encén!”.

Impulsa la teva formació Estudia al campus més gran d’Europa

S´adapta a tu

uned.es

16 - 20 MARÇ 2022 RECINTE MONTJUÏC

www.ensenyament.com #ensenyament

GUIA

QUÈ VOLS SER?