Programa 2011
www.mnac.cat
04
Remodelació de les sales d’exposició permanent d’art romànic
06
El esplendor del románico. Obras maestras del MNAC Sala d’Exposicions Recoletos FUNDACIÓN MAPFRE, Madrid Del 9 de febrer al 15 de maig de 2011
08
Realisme(s). L’empremta de Courbet
12
Torres-García a les seves cruïlles
14
La maleta mexicana
18
Déus i mites de l’antiguitat
Del 8 d’abril al 10 de juliol de 2011
Del 18 de maig al 11 de setembre de 2011
De l’octubre de 2011 al gener de 2012
Del febrer de 2012 al març de 2013
03
04
programa 2011
www.mnac.cat
05
Remodelació de les sales d’exposició permanent d’art romànic El MNAC conserva la col·lecció d’art romànic més important i variada del món, entre la qual destaca, pel seu caràcter únic, la pintura mural amb els absis procedents de les esglésies dels Pirineus i, entre ells, una de les grans obres mestres de la història de l’art universal: l’absis de Sant Climent de Taüll. El Museu també compta amb conjunts extraordinaris, tant per la seva qualitat com per la seva quantitat, d’escultura en fusta i de pintura sobre taula, així com obres importants d’escultura en pedra i orfebreria. El procés de remodelació de la col·lecció d’art romànic del MNAC, la presentació actual del qual es va inaugurar el 1995, s’ha iniciat el 15 de novembre, amb el tancament al públic de les sales. Aquesta remodelació, que es duu a terme gràcies al patrocini de FUNDACIÓN MAPFRE, no afectarà aspectes arquitectònics i suposarà una actualització de la presentació de les obres d’art, així com una posada al dia de les instal·lacions i de la il·luminació.
A principis de l’estiu de 2011, la col·lecció d’art romànic del MNAC tornarà a obrir les seves portes amb un nou discurs museogràfic que potenciarà, a més de la pintura mural, objectes d’altres tècniques on va destacar l’art romànic català, com són la pintura sobre taula i l’escultura en fusta, i amb una posada en valor de l’orfebreria i l’escultura monumental. Les actuacions estan encaminades a racionalitzar el recorregut i comportaran una revisió de la selecció d’obres exposades. En la nova presentació també s’incorporaran aspectes que expliquen la gènesi de la col·lecció i la tècnica dels arrencaments de pintura mural; i se’n actualitzarà la lectura d’acord amb les aportacions realitzades els darrers 15 anys gràcies a la investigació duta a terme al MNAC i per part dels investigadors del món acadèmic en general.
programa 2011
www.mnac.cat
07
El esplendor del románico. Obras maestras del MNAC Del 9 de febrer al 15 de maig de 2011 FUNDACIÓN MAPFRE (Madrid) Comissari: Jordi Camps, conservador en cap de la col·lecció d’Art Romànic, amb la col·laboració de Gemma Ylla-Català i Joan Duran-Porta
L’exposició s’inscriu en el marc d’una col·laboració amb la FUNDACIÓN MAPFRE de Madrid, i es duu a terme aprofitant que la sala d’exposició permanent d’art romànic està tancada al públic per obres de remodelació des del 15 de novembre fins a inicis de l’estiu de 2011.
Anònim. Capitell de l’hospital de sant Nicolau. Talla en marbre. Cap a 1200-1220
06
La mostra presentará una selecció d’unes 60 obres del MNAC determinada per la seva qualitat artística i buscant que totes les tècniques i els principals temes del romànic hi estiguin representats. De fet, serà la primera vegada que una selecció tan significativa d’obres d’aquesta magnífica col·lecció es podrà veure fora de Catalunya, a excepció de l‘exposició que es va organitzar a París l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola. El recorregut està organitzat en cinc àmbits, seguits d’un espai de presentació, que volen mostrar, d’una banda, les obres aplicades a l’arquitectura (pintura mural, escultura en
pedra) i, de l’altra, les obres relacionades amb el mobiliari i els objectes d’ús litúrgic (pintura sobre taula, escultura en fusta, orfebreria i esmalts). Per evocar els espais de la pintura mural, s’està preparant una reproducció de les pintures d’una absidiola de Sant Quirze de Pedret. També figurarà en el projecte una reproducció virtual en 3D de la portada de Ripoll, realitzada el 2008. Entre les obres que viatjaran a Madrid amb motiu d’aquesta exposició es troba el fragment de la Lapidació de sant Esteve, procedent de Sant Joan de Boí, la Majestat Batlló i un fragment de les pintures murals del monestir de San Pedro de Arlanza. El catàleg de l’exposició conté articles d’especialistes en el tema, una part de catalogació, amb una àmplia bibliografia i altres apartats de documentació.
programa 2011
www.mnac.cat
09
Realisme(s). L’empremta de Courbet Del 8 d’abril al 10 de juliol de 2011 Sala d’exposicions Temporals 1 Comissaris: Cristina Mendoza, subdirectora de col·leccions del MNAC Mercè Doñate, cap de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC Francesc Quílez, cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC Assistència al comissariat: Elena Llorens, adjunta de conservació de la Col·lecció d’Art Modern del MNAC
Pere Borrell. Fugint de la crítica, I, 1874. Colección Banco de España, Madrid
08
Amb l’exposició Realisme(s). L’empremta de Courbet el MNAC pretén un doble objectiu; d’una banda, presentar per primer cop a Espanya algunes de les produccions més rellevants de Gustave Courbet i, de l’altra, evidenciar la contribució de Ramon Martí i Alsina tant a l’evolució de la pintura catalana de la segona meitat del segle XIX com el seu paper protagonista en la introducció del moviment realista en l’escena artística espanyola. La renovació que van dur a terme Martí i Alsina i altres pintors catalans hagués resultat inimaginable sense el contacte i l’estimulant influència que va suposar el coneixement directe de l’obra de Courbet. D’aquí que sigui imprescindible en aquesta exposició la presència d’una selecció molt representativa d’algunes de les realitzacions del pintor francès per tal de contextualitzar el moviment realista català i, sobretot, per comprovar la
fecunda influència i la projecció que l’obra de Courbet va tenir en l’entorn de la pintura catalana. Al mateix temps, l’exposició inclourà una escollida selecció de pintures i estampes del segle XVII, destinada a exemplificar l’ascendent que l’obra dels grans mestres barrocs va exercir sobre la pintura realista del segle XIX. Així mateix, l’última part contindrà una selecció d’obres d’Antoni Tàpies, amb la intenció de mostrar l’empremta realista en un dels artistes catalans contemporanis més internacionals. L’exposició reunirà un conjunt d’unes 80 obres, entre pintures, dibuixos, estampes i fotografies, propietat de diferents col·leccions públiques i privades europees i americanes, com ara el Musée d’Orsay de París, el Musée Fabre de Montpeller, el Musée des Beaux-Arts et d’Archéologie de
www.mnac.cat
Van Rijn Rembrandt. Rembrandt amb la mirada extraviada, 1630. Bibliothèque Nationale de France, París Gustave Courbet. Retrat de l’artista (El desesperat), 1844-1945. Col·lecció particular
programa 2011
Ramon Martí i Alsina. La migdiada, 1884. Col·lecció particular Gustave Courbet. La filadora adormida, 1853. Musée Fabre, Montpeller
10
11
Besançon, o la National Gallery de Londres, el Museo Nacional del Prado i el Metropolitan Museum of Art de Nova York. A grans trets, el recorregut expositiu inclourà, amb exemples de gran qualitat, algunes de les temàtiques cultivades pels pintors de l’època, com ara el retrat, l’autoretrat, el nu o les escenes de gènere.
programa 2011
www.mnac.cat
13
Torres-García a les seves cruïlles Del 18 de maig al 11 de setembre de 2011 Sala d’exposicions Temporals 2 Comissari: Tomàs Llorens, historiador de l’art
Broadway Express, 1920 Objecte plàstic, 1929 Untitled, 1933 Broadway Express, 1920 © Col·lecció Alejandra, Aurelio i Claudio Torres
12
Torres-García a les seves cruïlles reunirà més de vuitanta obres, principalment dibuixos, molts d’ells inèdits, de la col·lecció d’Alejandra, Aurelio i Claudio Torres, tot i que també es presentaran pintures i construccions en fusta. La mostra recorrerà, en els seus trets essencials, la trajectòria creativa de Joaquim TorresGarcía, una trajectòria que comprèn aproximadament la primera meitat del segle XX. Joaquim Torres-García (Montevideo, 1874-1949), format a la Barcelona modernista, va ser una figura clau del moviment noucentista fins a emprendre un camí, després de la seva marxa de Catalunya el 1920, que el portaria a convertir-se en un dels pioners de l’abstracció geomètrica, juntament amb artistes com ara Mondrian, Van Doesburg i Hélion. El propòsit d’aquesta exposició és aproximar el visitant a la intimitat del procés creatiu de l’artista, i mostrar les cruïlles en què es va trobar al llarg de
la seva trajectòria: la inflexió clàssica del modernisme o els anys de París i Nova York. La mostra analitza els mites i temes recurrents a l’obra de Torres- García, al mateix temps que explora el contrast i la síntesi, o equivalència profunda, entre <<la bellesa clàssica>> i la <<bellesa moderna>>.
programa 2011
www.mnac.cat
15
La maleta mexicana De l’octubre de 2011 al gener de 2012 Sala d’exposicions Temporals 1 Exposició en coproducció amb l’ICP de Nova York Comissària: Cynthia Young, conservadora adjunta de l’ICP
Gerda Taro. Multitud a la porta de la morgue després d’un atac aeri, València, maig de 1937 ©International Center of Photography
14
El Museu Nacional d’Art de Catalunya, en coproducció amb l’International Center of Photography de Nova York (ICP), presentarà a Barcelona les fotografies realitzades per Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour <<Chim>> a la Guerra Civil espanyola, de les quals s’havia perdut tot rastre des de 1939. Aquestes extraordinàries imatges, moltes inèdites, formen el que es coneix com la <<maleta mexicana>> i són sens dubte el conjunt de negatius recuperats més important del segle XX. Robert Capa va abandonar París el 1939, deixant al seu darrere la guerra i tres caixes que contenien els negatius de 126 rodets fotogràfics amb 4.500 instantànies preses durant la Guerra Civil espanyola pel mateix Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour <<Chim>>, entre maig de 1936 i març de 1939, així com un petit nombre de fotografies realitzades per Fred Stein a la capital francesa. El material es va donar per perdut
fins que va reaparèixer a Mèxic el 1995 i, després de múltiples vicissituds, el 2007 els negatius van arribar a l’ICP de Nova York, on s’exposen des de se-tembre de 2010 i fins a gener de 2011. Entre aquests negatius es troben retrats fins ara desconeguts de personatges com ara Federico García Lorca, Dolores Ibárruri, coneguda com La Passionària, o Ernest Heming-way. Els negatius trobats a la <<maleta mexicana>> també permeten contemplar les sèries senceres a les quals pertanyen algunes fotografies que van ser publicades al seu moment i que es van convertir en imatges icòniques de la Guerra Civil. Aquestes imatges poden ser ara llegides en l’orde en el qual van ser preses, i aporten una informació interessantíssima sobre moments crucials del conflicte i els seus protagonistes, alhora que aporten llum sobre la manera de treballar dels tres fotògrafs, pioners del fotoperiodisme. D’altra banda,
16
programa 2011
www.mnac.cat
l’estudi d’aquestes imatges ha permès també confirmar o reatribuir les autories d’algunes de les fotografies. Alguns documents de la <<maleta mexicana>> es van presentar ja al MNAC l’estiu de 2009, amb motiu de les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro, organitzades pel Museu amb gran èxit de públic. La mostra va acompanyada de la publicació d’un catàleg que aplega, en dos volums, els estudis d’especialistes com ara Paul Preston, Simon Dell, David Balsells, Michel Lefebvre, Bernard Lebrun, Brian Wallis, Cynthia Young i Kristen
17
Lubben. Al catàleg, a més, es reprodueixen els 4.500 negatius trobats a la maleta. L’exposició La maleta mexicana i el seu catàleg són possibles gràcies a la col·laboració del National Endowment for the Arts, Joseph and Joan Cullman Foundation for the Arts, Frank i Mary Ann Arisman, i Christian Keesee. A més, també li han donat el seu suport Sandy i Ellen Luger.
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Chim (David Seymour). Dos soldats republicans portant un crucifix, Madrid, octubre-novembre 1936 © Estate of David Seymour / Magnum. International Center of Photography Robert Capa. Ernest Hemingway (tercer per l’esquerra), Herbert Matthews, periodista del New York Times (segon per la esquerra) i dos soldats republicans, Terol, finals de desembre de 1937 © Estate of Cornell Capa /ICP/ Magnum. Internacional Center of Photography Gerda Taro. Entrenament de reclutes, València, març de 1937 © Internacional Center of Photography Robert Capa. Home portant un noi ferit, Terol, finals de desembre de 1937 © Estate of Cornell Capa /ICP/ Magnum. Internacional Center of photography Chim (David Seymour). Missa a l’aire lliure per a soldats republicans, prop de Lekeitio, País Basc, gener-febrer 1937 © Estate of David Seymour / Magnum. International Center of Photography Robert Capa. Exiliats republicans caminant per la platja des d’un camp de concentració cap a una altra zona amb un policia francès, Le Barcarès, França, març 1939 © Estate of Cornell Capa / ICP / Magnum. International Center of Photography Chim (David Seymour). Mare alletant el seu nadó mentre escolta un discurs polític, prop de Badajoz, Extremadura, finals d’abril, principis de maig de 1936 © Estate of David Seymour / Magnum. International Center of Photography Fred Stein. Gerda Taro i Robert Capa a la terrassa del Café du Dôme a Montparnasse, París, principis de 1936 © Estate of Fred Stein. International Center of Photography
programa 2011
www.mnac.cat
Denari de B Barskunes, final del segle II aC Denari de la seca ibèrica de Belikiom, final del segle II aC Dracma d’O Orose, final del segle III aC
18
19
Déus i mites de l’antiguitat De febrer de 2012 a març de 2013 Sala d’exposicions temporals del GNC Comissària: Marta Campo, conservadora en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC
L’exposició Déus i mites de l’antiguitat proposa una aproximació a les divinitats, als mites i als cultes dels habitants de la península Ibèrica des del segle V aC fins a l’arribada dels visigots. La mostra s’estructura en tres àmbits, el primer dels quals analitza els cultes grecs i orientals. Les costes de la Península i l’illa d’Eivissa van ser colonitzades per poblacions gregues i feno-púniques que van fundar ciutats on els seus habitants va retre culte als déus de les seves terres d’origen. Quan aquestes colònies van fabricar moneda hi van gravar imatges que feien referència a les divinitats i els éssers mitològics propis de les seves creences com ara Àrtemis, Atena, Zeus, Mel-kart, Bes o Tanit. El segon àmbit de l’exposició està dedicat a la religiositat de les poblacions indígenes de la península Ibèrica. Sobre les divinitats dels hispans es té molt poca informació tant pel que fa als seus noms com al seu aspecte formal. És per això que la moneda és especialment interessant, ja que plasma sobre metall els déus
dels indígenes. A més, les representacions de vegetals i animals de les emissions hispanes confirmen la importància dels cultes relacionats amb l’univers sagrat de la natura, també documentada en santuaris i restes materials com ara exvots o ceràmiques decorades. El tercer àmbit analitza la presència de déus i cultes romans a Hispània fins a l’arribada dels visigots. La romanització de la Península no es va limitar a l’organització i explotació econòmica del territori. També va comportar la introducció de la seva cultura, en la qual un element molt important eren les creences religioses. Progressivament, Roma va imposar els seus déus i rituals sagrats, fet que queda en evidència en les iconografies monetàries dels primers temps de l’Imperi. L’expressió de la religiositat romana va continuar present a la moneda utilitzada pels hispans, fins a l’arribada dels visigots, quan la creu dels cristians va substituir els déus pagans a les iconografies monetàries.
OďŹ cina de premsa Palau Nacional. Parc de MontjuĂŻc | 08038 Barcelona | Tel. 93 622 03 60 premsa@mnac.cat | www.mnac.cat