EL MOVIMENT OBRER (1789-1914)
EL MOVIMENT OBRER (1789-1914) 1. El moviment obrer des dels inicis fins al 1848 (pàg. 66-69) 1.1. D'artesans a proletaris 1.2. Els primers conflictes i el luddisme 1.3. El socialisme utòpic 1.4. El naixement del sindicalisme 1.5. El cartisme 1.6. L'experiència revolucionària del 1848 2. Els grans corrents ideològics de l'obrerisme (pàg. 72-73) 2.1. El marxisme 2.2. L'anarquisme 3. L'època de la Primera Internacional, 1864-1881 (pàg. 74-75) 3.1. L'Associació Internacional de Treballadors 3.2. La Comuna de París 3.3. Crisi i dissolució de la Internacional 4. Sindicats de masses i partits obrers, 1881-1914 (pàg. 76-79) 4.1. Els avenços sindicalistes 4.2. Partits i sindicats socialistes 4.3. Els camins del socialisme 4.4. Les pràctiques de l'anarquisme 5. La Segona Internacional (pàg. 80-81) 5.1. Fundació i objectius 5.2. Els grans debats 5.3. Crisi i divisió del moviment socialista
EL MOVIMENT OBRER (1789-1914) CLASSE OBRERA SINDICALISME SOCIALISME UTÒPIC CARTISME MARXISME ANARQUISME INTERNACIONALISME SOCIALSDEMOCRÀCIA LUDDISME COMUNISME
1. EL MOVIMENT OBRER: DES DELS INICIS FINS AL 1848
1.1. D'ARTESANS A PROLETARIS (1) REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Societat de classes
Burgesos PROLETARIS
Treballadors que sols posseeixen la seva força de treball Dures condicions de: Vida: problemes d’habitatge, analfabetisme, treball infantil, mortalitat alta,... Treball: llargues jornades, sous baixos, males condicions, disciplina,... Els proletaris prenen consciència de la seva situació (consciència de classe)
S’organitzen per intentar millorar la seva situació
MOVIMENT OBRER
1.1. D'ARTESANS A PROLETARIS (2) Són els primers en organitzar-se. ELS OFICIALS DELS GREMIS
Causa
baixen els seus salaris i empitjoren les seves condicions de vida
la competència de les noves fàbriques
Associacions d’ofici que defensen el seu treball amb vagues i accions de protesta
Forma d’organitzar-se
CONFLICTES LABORALS A LA GRAN BRETANYA J.FONTANA (1991): L'època de les revolucions
140 120 100 80 60 40 20 0 1751-1160
1761-1770
1771-1780
1781-1790
1791-1800
1.1. D'ARTESANS A PROLETARIS (3) Els obrers “amaguen” les seves associacions en forma de confraries religioses o festives Els governs prohibeixen i reprimeixen les associacions obreres i les vagues
Pel suport dels governs a la burgesia, els obrers es radicalitzen i s’apropen a les idees jacobines: sufragi universal, reformes socials, igualitarisme Ludisme
Joseph Sherwin, teixidor de cotó de Stokpot, on el salari era de 8 xíllings setmanals per 14 hores de treball diàries, esmenta el cas d'un patró d'una fàbrica el qual, l'any 1816, va reduir els salaris 3 penics per teler a causa de la despesa de llum artificial, fet que representava per a la majoria dels obrers una reducció de 6 penics [...] El patró no va suprimir la reducció durant l'estiu i a l'hivern va voler imposar una nova disminució de salari. Els obrers [...] s'hi van oposar i abandonaren la feina. Van ser citats davant d'un magistrat [...] Es van negar a tornar a la feina si se'ls disminuïa el salari i van ser condemnats a un mes de presó [...] A.L.MORTON i G.TATE (1971): Història del moviment obrer anglès ●
Analitza les condicions laborals i la connivència entre patrons i jutges.
Socialisme utòpic a partir del 1815 Sindicalisme Cartisme
1.2. ELS PRIMERS CONFLICTES: EL LUDDISME Males condicions
+
Repressió dels governs
=
LUDDISME
Es va desenvolupar per tota Europa Occidental entre el principi del segle XIX i 1840 i rep el seu nom de l’imaginari capità Ludd que signava les cartes d'amenaça dels obrers a Gran Bretanya Composició: majoritàriament eren artesans, amenaçats per les noves màquines i fàbriques Demandes: augment salarial, retirar màquines, millors condicions laborals, dret d’associació Forma d’actuar: enviar cartes als burgesos amb les seves peticions i, si aquests no complien, actuaven cremant fàbriques i màquines o contra el burgès (moviment inconoclasta) Van ser durament reprimits pels governs: penjats, empresonats o enviant l’exèrcit a assassinar-los (matança de Peterloo, 1819)
1.3. EL SOCIALISME UTÒPIC (1) Cronologia: 1815-1848
Critiquen el sistema social i econòmic capitalista Denuncien l'individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada capitalista
Característiques:
Busquen una societat justa i fraternal, la felicitat i el benestar general, rebutjant la competència i l’explotació Desconfien de la política i els polítics La majoria són pacifistes i no revolucionaris: volen reformar la societat o construir-ne una nova allunyada de la capitalista. Volia construir de manera gradual una societat igualitària (comunisme)
L. A. BLANQUI
Creia que sols es podia fer a partir d’una revolució i un govern dictatorial Participà a les revolucions de 1830 i 1848 i va ser dirigent de la Comuna
LOUIS BLANC
El sufragi universal i els tallers cooperatius dirigits per l’Estat com a millores Va participar a la revolució del 1848 i va dirigir els Tallers Nacionals
1.3. EL SOCIALISME UTÒPIC (2) Proposava crear falansteris: comunitats de propietat col·lectiva amb activitats agrícoles, industrials i administratives
CHARLES FOURIER
Partidari de la igualtat d’homes i dones Dissenya una societat ideal (Icària) amb una igualtat econòmica i social completa i un govern elegit entre tots els seus membres
E. CABET
Intenta dur a terme el seu projecte a EUA, però mor i el projecte fracassa Comença aplicant millores laborals a la seva fàbrica de New Lanark
ROBERT OWEN
Defensa la formació de cooperatives (les inventa ell) que s’unirien entre elles formant una xarxa que substituiria l’Estat (paper de l’educació)
●
Raona per què la proposta d'Owen era utòpica.
1.4. EL NAIXEMENT DEL SINDICALISME Els treballadors comencen a organitzar-se en societats de resistència i socors mutu: tots posaven diners per ajudar els obrers amb problemes (accidents, vídues,...) i fer front a les vagues. Aquestes societats es transformen en els primers sindicats d’ofici a partir del 1824 (Trade Unions): Es tracta de sindicats d’obrers qualificats (vells artesans) que volen mantindre els privilegis. Els sindicats d’ofici s’uneixen en els primers sindicats de classe a partir del 1830: l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball, pagant els afiliats quotes sindicals. El 1833 es forma el primer sindicat de treballadors no qualificats amb més de mig milió d’obrers: Great Trade Union, el primer sindicat general de classe. Demanen reducció de jornada, augment salarial i dret d’associació Utilitzen la vaga com a forma de lluita (fracàs inicial contra burgesia i Estat) A partir del 1830 els sindicats obrers s’expandeixen per tota Europa, a imitació dels britànics
1.5. EL CARTISME Cronologia: 1836-48 repressió contra els pobres Origen
fracàs de la Great Trade Union sufragi censatari
NOM
reclamaven en els seus drets en la Carta del Poble, dirigida al govern, arreplegant més de tres milions de signatures, a més de vagues i manifestacions sufragi universal masculí vot secret
REIVINDICACIONS
dret a ser elegit sou per als diputats reformes democràtiques i anticapitalistes
Fracassa per la negativa del Parlament a acceptar les seves demandes, la repressió i les divisions.
1.6. L'EXPERIÈNCIA REVOLUCIONÀRIA DEL 1848 Les revolucions del 1848 tenen un caràcter social per tota Europa: els obrers recolzen a la petita burgesia i aconsegueixen millores socials i laborals en alguns casos A París aconsegueixen drets socials i laborals i la creació dels Tallers Nacionals, dirigits pel ministre socialista Louis Blanc La burgesia liberal moderada envia l’exèrcit per acabar amb els avanços obrers i ocupar i tancar els Tallers Nacionals, jutjant-se els responsables 1848 suposa: La confrontació clara i definitiva entre burgesia i proletariat. El moviment obrer cada vegada creix més i s’organitza millor, fins a la 1a. Internacional Debat al moviment obrer sobre si és possible ampliar drets dins d’una república burgesa o és necessària una revolució de classe (per la força). Naixement del marxisme: Marx i Engels publiquen el Manifest Comunista (1848) Sufragisme: Declaració de Séneca Falls (1848)
2. ELS GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS DE L'OBRERISME
Karl Heinrich Marx (Alemanya, 1818 – Anglaterra, 1883)
Friedrich Engels (Alemanya,1820 – Anglaterra, 1895)
Mijaíl Alexándrovich Bakunin (1814 - 1876)
Pierre-Joseph Proudhon (1809–1865)
2.1. EL MARXISME (1) Va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels: El Manifest Comunista (1848) Analitzen les lleis que expliquen el funcionament de la societat, sobretot la capitalista (El Capital) BASE (mitjans de producció + relacions socials de producció) Funcionament de les societats
determina en última instància SUPERESTRUCTURA (política, lleis, cultura, mentalitats, ...) Opressors (controlen l’economia)
El motor de la història és la lluita de classes entre: Oprimits (no controlen l’economia)
2.1. EL MARXISME (2) ANÀLISI CRÍTICA DE LA SOCIETAT CAPITALISTA
Mitjans de producció: màquines,...
Forces de producció
Mà d’obra
Mode de producció capitalista Relacions socials de producció
Burgesia (classe dominant)
explotació
Proletariat (classe dominada)
a través de la Plusvàlua (benefici del capitalista) Diferències entre rics i pobres cada vegada més grans Proletaris i burgesos estan condemnats a enfrontar-se per augmentar el salari o la plusvàlua Els obrers han d’unir-se i organitzar-se políticament per organitzar una revolució que acabi amb el capitalisme i instauri una dictadura transitòria del proletariat
Societat comunista: sense classes
La classe treballadora substituirà, en el curs del seu desenvolupament, a l’antiga societat civil per una associació que exclourà les classes i el seu antagonisme; i no hi haurà ja poder polític pròpiament dit, perquè el poder polític és precisament el resum oficial de l’antagonisme en la societat civil. K. MARX (1847): Misèria de la filosofia
2.2. L'ANARQUISME (1) Principals anarquistes: Proudhon, Bakunin i Kropotkin L’autoritat coactiva (poder) i reivindiquen la llibertat extrema de l’individu L’Estat: tot governant es corromp i pretén imposar-se sobre els governats, que es senten degradats. S’oposen a
La propietat privada: és un robatori que no respecta la llibertat i la igualtat i proposen la col·lectivització dels mitjans de producció La religió: consideren que sotmet espiritualment a les persones i els imposa una jerarquia i unes dependències
L’Estat és l’autoritat, és la força, és l’ostentació i la infatuació de la força. No s’insinua, no tracta de convertir, i sempre que ho intenta, ho fa amb poca fortuna; perquè la seva naturalesa no consisteix en persuadir, sinó en imposar-se, en forçar. S’esforça poc en amagar la seva naturalesa de violador legal de la voluntat dels homes, de negació permanent de la seva llibertat. Fins i tot quan ordena el bé, el perjudica i el llença a perdre, precisament perquè ho ordena, ja que tota ordre provoca i suscita les rebel·lies legítimes de la llibertat; [...] La llibertat, la moralitat i la dignitat humanes consisteixen precisament en això, en que fer el bé no perquè se li ordena sinó perquè el concebeix, el vol, l’estima. M. BAKUNIN: La Llibertat
2.2. L'ANARQUISME (2) Llibertat individual de l’home i de tota la societat Abolició del dret d’herència Proposen
La revolució social o l’acció directa (terrorisme individual) com a mitjans per destruir l’Estat i la propietat privada → societat anarquista Organització en comunes d’associació voluntària: unitats de producció i consum autosuficients i sense govern jeràrquic (les decisions es prenen entre tots) Les Comunes s’agrupen en federacions, on totes tenen el mateix pes
El mutualisme proudhonià Nosaltres, productors associats, no tenim necessitat de l’Estat.[...] No volem més govern de l’home sobre l’home, no més explotació de l’home per l’home. El socialisme és el contrari del governamentalisme. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils siguen lliurats a les associacions obreres i que aquestes els exploten sota la seva responsabilitat. Volem que aquestes associacions siguin una federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. Existeix el mutualisme quan, en una indústria, els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la seva producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna de la qual es reparteixen els beneficis. Sols la federació pot donar satisfacció a les classes laborioses i resoldre el conflicte entre capital i treball. P.J.PROUDHON (1851): Idea general de la Revolució
MARX
BAKUNIN
Concepció històrica
Les classes com a protagonistes
Els individus (i les classes) com a protagonistes
Forma d’organització
Partits polítics obrers i sindicats
Sindicats obrers
Recolzament social
Obrers industrials (sobretot)
Jornalers agrícoles (sobretot)
Forma de lluita
Vagues i revolució obrera
Vagues, revolució obrera i acció directa (terrorisme individual)
Societat de futur
Dictadura transitòria del proletariat (conquesta del poder i l’Estat) → societat socialista
Acabar d’arrel amb l’Estat i implantar una societat anarquista basada en Comunes i Federacions
Propietat
Estatal
Col·lectiva o comunal
3. L'ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1881)
●
Es desenvolupa entre les revolucions del 1848 i la Comuna de París (1871)
Giuseppe Pellizza da Volpedo (1901): Il Quarto Stato
3.1. L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS(1) L’A.I.T. o Primera Internacional es va fundar a Londres l’any 1864 i durarà fins 1876 Suposa la unió d’obrers de tot el món i de diferents tendències (marxistes, sindicalistes, anarquistes,...) El Consell General, dirigir per Marx, és el màxim òrgan dirigent, per damunt de les seccions nacionals Dos objectius bàsics
Aconseguir l’emancipació de la classe obrera Vaga: forma de lluita (sindicats obrers) Conquerir el poder polític Formació de partits polítics nacionals Jornada laboral de 8 hores Supressió del treball infantil
REIVINDICACIONS CONCRETES
Millora de les condicions laborals de les dones Desaparició de l’exèrcit Socialització dels mitjans de producció
3.1. L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS(2) Reclamen una insurrecció general i espontània per acabar amb l’Estat Enfrontament entre marxistes i anarquistes bakuninistes
anarquistes
Rebutgen l’autoritat del Consell General de l’A.I.T. Tenen major pes en Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Espanya
ser una tribuna de discussió pública
L’A.I.T. va ser important per
organitzar els obrers en una organització supranacional i de classe front al nacionalisme predominant reforçar la consciència de classe del proletariat estendre la lluita sindical i política dels obrers
Considerant, a més: Que, contra el poder col·lectiu de les classes posseïdores, el proletariat només pot actuar com a classe constituint-se en partit polític diferent, oposat a tots els antics partits formats per la classe posseïdora [...] La Conferència recorda als membres de la Internacional que en l'estat militant de la classe obrera, el seu moviment econòmic i la seva acció política van units indissolublement [...] Karl Marx, 1871
3.2. LA COMUNA DE PARÍS, març-maig 1871 Els alemanys posen setge a París i derroten els francesos a la guerra franco-prussiana (1870), amb un fort patiment per a la població civil
Els obrers organitzen una insurrecció que triomfa i proclamen la Comuna de París (març-maig del 1871)
Nacionalització dels béns del clergat Durant 54 dies apliquen reformes radicals
Supressió del lloguer de les vivendes Transformació de les empreses abandonades en cooperatives obreres Ensenyament laic i gratuït
Duríssima repressió de l’exèrcit (17.000 afusellats i 40.000 detinguts) i il·legalització de l’A.I.T.
3.3.CRISI I DISSOLUCIÓ DE LA INTERNACIONAL El fracàs de la Comuna i la dura repressió fan augmentar les divisions internes: els sindicats anglesos renuncien a la revolució i se’n van de l’A.I.T. Paper de l’individu Augmenten les diferències entre marxistes i anarquistes bakuninistes
Paper de l’Estat Creació de partits polítics obrers nacionals Acció directa
S’aprova una reforma que dóna més poder als partits obrers nacionals (1871-72)
Els anarquistes bakuninistes no accepten la reforma i són expulsats
Divisió definitiva entre socialistes i anarquistes
4. SINDICATS DE MASSES I PARTITS OBRERS, 1881-1914
â—?
Els partits i sindicats socialistes continuen creixent i organitzant-se (Segona Internacional) fins la Primera Guerra Mundial.
4.1. ELS AVENÇOS SINDICALISTES Nou context o fase del capitalisme: Segona Revolució Industrial (més mecanització) i imperialisme
Augmenta el nombre d’obrers no especialitzats (i s’afilien als sindicats)
El sindicalisme passa a ser un sindicalisme de masses i més heterogeni Pressionen a través de les vagues Demanen la intervenció de l’Estat per resoldre els conflictes i millorar les condicions de vida i treball dels obrers
Els governs comencen a preocupar-se pels problemes socials i aproven el sufragi universal masculí i altres drets
4.2. PARTITS I SINDICATS SOCIALISTES A partir del 1875 es creen partits polítics obrers per tota Europa, combinant el marxisme teòric amb la pràctica reformista per aconseguir millores dins del capitalisme
4.3. ELS CAMINS DEL SOCIALISME Incorporació de classes mitjanes als partits socialistes (heterogeneïtat) Causes de la divisió
Necessitat d’aconseguir més vots per tenir més poder polític Governen alguns ajuntaments i han de pactar amb altres partits
4.4. LES PRÀCTIQUES DE L'ANARQUISME L’anarquisme continua creixent, especialment a Itàlia i Espanya Anarcocomunisme (Kropotkin, Malatesta): propugnen l’acció directa i violenta (terrorisme individual) contra la burgesia, la religió i l’Estat
Dues corrents
Onada d’atemptats terroristes per tota Europa i forta repressió Sindicalistes revolucionaris o anarcosindicalistes: rebutgen el terrorisme individual i propugnen els sindicats i la vaga general revolucionària com a formes de lluita (CNT a Espanya)
5. LA SEGONA INTERNACIONAL
5.1.FUNDACIÓ I OBJECTIUS
La bandera roja SÍMBOLS
Celebració del 1r de Maig com a Dia del Treballador Reivindicació de la jornada de 8 hores Himne: la Internacional
5.2. ELS GRANS DEBATS Sobre el revisionisme Sobre el colonialisme
Sobre la guerra
S’afirmen en la revolució com a forma de lluita (lluita de classes) i sols admeten participar en governs burgesos en casos excepcionals Condemnen el colonialisme com a forma d’explotació capitalista dels països rics sobre els pobres La condemnen com a expressió de lluita capitalista entre la burgesia dels diferents països Demanen als obrers que no participen en una guerra mundial si es produeix
La majoria d’obrers participaran a la Primera Guerra Mundial: el nacionalisme triomfa sobre el socialisme
5.3. CRISI I DIVISIÓ DEL MOVIMENT SOCIALISTA Les disputes entre revisionistes i revolucionaris CAUSES
L’esclat de la Primera Guerra Mundial
Revolucionaris: partidaris de convertir la guerra en una revolució proletària
Patriotes: partidaris de la guerra i de la defensa nacional Pacifistes: contraris a la guerra (neutrals)
El triomf de la revolució bolxevic a Rússia demostra la validesa de les tesis revolucionàries (Lenin): els bolxevics funden una nova Internacional, fet que suposa la fi de la Segona Internacional