El drac del riu Albaida. MITA Publicacions

Museu Internacional de Titelles d’Albaida Plaça del pintor Segrelles, 19 46860 Albaida (Valencia) E-mail: mita@albaida.es Tel: 96 239 01 86 - 607 201 970 www.museutitelles.com www.facebook.com/museutitellesalbaida/ MITA Publicacions Text: ©Julia Rodríguez Il.lustracions: ©Mirilustra Impressió: Imprenta Simó S.L. ISBN: 978-84-932745-6-6 Dipòsit legal:

Pregunteu! Pregunteu als més majors d’Albaida. Ells vos confirmaran la història que ací narrem.

Era quan el riu Albaida i el barranc del Bouet aïllaven l’ermita del Roser, els camps d’oliveres i garrofers estaven per ací i per allà i els molins àrabs feien rodar l’aigua amb un alegre xip-xap.

Però els habitants d’Albaida vivien atemorits, ja que prop del molí de la Creu, asseguraven que s’amagava una bèstia enorme de dents esmolades. Lo Drac li deien.

Els camperols fugien només sentir els joncs udolar bressolats pel vent i els cavallers del marqués feien ronda per la barbacana esquena amb esquena. Només un xiquet s’atrevia a abandonar la protecció de les torres del Palau.

- Josep, no isques fora del Clos de la Vila –li deia sa mare.

Però Josep coneixia una eixida secreta que el portava directament a la vora del riu. Ell sols volia pintar els fantàstics colors dels camps d’Albaida.

Josep no tenia por, perquè ningú a Albaida era capaç de descriure la temible fera. Que si era roig, que si tenia tres ulls, que si era més gran que el campanar. On s’amagaria un monstre tan gran com el campanar?

Un dia, quan intentava imitar el blau del cel amb el pinzell, va veure com un matoll de romer es movia. Un animalot estrany amb grans ulls grocs, la pell escamada verda amb taques violeta i la boca gegant com la d’un gripau havia agarrat l’entrepà de pernil de Josep.

Els dos es van quedar sorpresos i, en un tres i no res, aquell animal va botar a un anouer i va pegar a fugir.

A Josep li bategava fort el cor. De seguida, va comprendre que aquella era la bestiola de la qual tot el poble parlava. També es va adonar que si ell tenia por, més en tindria aquell animalet que, en veure’l, havia marxar cametes al coll.

Quan Josep va arribar al poble, va sentir un immens guirigall.

Tots els veïns i veïnes s’havien reunit a la porta de l’església.

Allí debatien de quina manera es desfarien de la bèstia. Finalment, van concloure que anirien a poqueta nit a l’amagatall de la fera i mentre uns la feien eixir, els altres la matarien.

Josep es va quedar molt preocupat. Havia d’actuar abans que ells.

A trenc d’alba, quan tots dormien, va anar al cau de l’animal.

Una vegada allí, va començar a fer soroll i a tirar trossets de pernil fins que Lo Drac isqué.

Aquella mena de sargantana gegant seguia el caminet de pernil sense desviar-se, fins que Josep el va portar a la Covatxa Sepulcral.

- Ací tens una nova llar. Fa temps que ningú se’n recorda d’aquesta covatxa. Ací viuràs tranquil, sense espantar a ningú –va dir Josep.

I va veure com Lo Drac es perdia dins la foscor de la cova.

A la posta de sol, mentre Josep atrapava amb el pinzell el roig del Sol reflectit als núvols, va sentir com els vilatans i vilatanes es dirigien cap al refugi del monstre. Tot esforç va ser inútil, allí no hi havia res.

Al dia següent, a Albaida tot eren exclamacions d’alegria i sorpresa, perquè misteriosament, Lo Drac havia desaparegut i totes i tots podien tornar a la rutina diària.

Només un albaidí coneixia què havia passat: Josep Segrelles, que amb destresa, havia aconseguit salvar l’animal.

I molts anys després, quan ja s’havia convertit en un pintor famós, se’n va recordar d’aquella bestiola i la va retratar a una de les llunetes de l’església, tal com el poble d’Albaida la va imaginar.

UNITAT DIDÀCTICA * Busca al conte 3 sinònims d’animal. * Busca al conte 2 sinònims de cova. * Penses que Lo Drac volia atacar als habitants d’Albaida?

* Què hauries fet tu per salvar a Lo Drac?

* Com es diu l’església on està el drac que va pintar Segrelles? * Què representa realment el drac que Josep Segrelles va pintar a l’església? (Pregunta a algú major perquè t’ajude).

* Dibuixa un drac i posa-li nom.

Els animals no són ni bons ni roïns, actuen impulsats pel seu instint. En aquest conte per pintar, descobriràs com Josep va aconseguir salvar el drac del riu Albaida.

El drac del riu Albaida està inspirat en la llegenda de El drac del Patriarca narrada per Vicente Blasco Ibáñez i està dedicat a tots els dracs que s’han sacrificat a mans dels nostres herois.