Al llarg de tot el seminari, ens hem estat comunicant constantment, entre les noies del nostre grup, amb la nostra mestra... hem estat ajudant-nos, mostrant-nos les unes a les altres el nostre recolzament incondicional, intercanviant consells i frases d’ànim les unes a les altres. També l’Emília s’ha apropat per donar-nos alguns consells. Entre altres coses, recordo que quan va veure el nostre petit animaló va exclamar que era massa gran pel mural i pel fil, que estava desproporcionat. Nosaltres no hi vam fer cas, sabent el que això podia comportar, però des de l’ inici d’aquest projecte havíem tingut molt clara aquesta idea i a aquestes alçades no podíem rebutjar l’element que més simpatia aportava al nostre mural. Així doncs, vam decidir no excloure-la del treball, continuar amb la nostra idea de l’ aranya. No obstant, hem d’ admetre que volíem una aranya més petita que la que va sortir, però així és l’art, aquesta és la màgia del procés creador. L’aranya havia quedat d’aquesta manera, i ara ningú podia canviar-ho. El màxim que es podia fer al respecte era escollir entre acceptar el resultat o tornar-ho a fer, i evidentment vam decantar-nos per la primera opció. Avui també hem tingut temps per passejar-nos per la classe i fer un cop d’ull als murals dels altres grups. Avui tothom treballava els seus murals alhora, ja que era l’últim dia de seminari i l’última ocasió per finalitzar treballs i feines pendents. Quan observo els murals dels meus companys i companyes me n’adono més que mai de la importància de respectar la diversitat i la forma de treballar de cada alumne de l’aula. Salta a la vista, davant d’una única proposta s’han donat set respostes, i cap una d’elles és igual. Aquí rau la riquesa de la diversitat, de la diferència, de l’originalitat, el procés... I és que és realment satisfactori veure com dia a dia va creixent la teva idea, com va transformant-se, fins que de cop i volta aconsegueixes donar-li forma, veure la teva idea reflectida en el resultat obtingut... De tots els seminaris que he viscut en aquesta assignatura em quedo amb el fet de que gairebé en tots ells he gaudit molt del procés, que des del meu punt de vista és la gràcia de la creació artística i molt més important que el resultat.
~ 23 ~