Page 1

PORTAFOLI DE LES ARTS VISUALS Didàctica de les Arts Visuals 2013-2014 Grup 61 Seminari B

“Jo no decideixo per endavant que vaig a pintar una experiència definida, sinó que, al llarg del procés pictòric, l’activitat mateixa es converteix en una autèntica experiència per a mi.”

Frank kline

Mireia Fenoy Llorente 04/02/2014

2


ÍNDEX

1- Breu presentació personal i relació amb l’àrea.

2- Projecte fotogràfic de conceptes plàstics (acompanyat de mínim 6 imatges pròpies amb definició dels conceptes i valoració del treball)

3-Treballs de taller (dibuix, pintura i escultura, murals i instal·lació) Valoració personal de tots els treballs amb imatges, reflexions i anàlisi del procés.

4-Art i Educació: Idees clau de textos i/o vídeos. Reflexió i opinió personal.

5-Cultura Artística: Visita exposició, pp d’art, pel·lícula d’un artista. Comentari.

6-Reflexió i Valoració personal de l’assignatura.

~3~


1- Breu presentació personal i relació amb l’àrea. Sóc la Mireia Fenoy Llorente, i actualment curso segon curs del Grau d'Educació Infantil en la Universitat Autònoma de Barcelona. Pertanyo al grup 61 de l'assignatura anomenada Educació de les arts visuals, més concretament al seminari B, i a continuació us explicaré com sóc jo i quina relació he tingut amb l’art en els meus 20 anys de vida. Començaré dient que sóc una persona d’allò més alegre, afectuosa i intuïtiva. Sempre intento portar un somriure a la cara, per què m’agrada mostrar-me optimista fins i tot davant les situacions més difícils. Gaudeixo de tot; de la natura i de la ciutat, de la meva família i dels meus amics; fins i tot de les coses més petites i insignificants del dia a dia. Suposo que és per això que sóc una vertadera aficionada a la fotografia. Gaudeixo moltíssim fent fotografies, ho retrato absolutament tot: els països que visito, les persones amb les que passo bons moments, els llocs amb encant... No obstant, sempre m’han dit, i jo ja en sóc conscient, que no serveixo per dibuixar, i que tot el que comporti fer alguna cosa amb les mans no se’m dona gens bé. Des de ben petita m’agrada molt l’art i tot el que hi està relacionat, però quan arriba l’hora de portar a la pràctica aquesta afició meva no sé com ensortir-me’n. Recordo que durant tota la meva escolarització vaig tenir problemes amb l’assignatura de plàstica. M’agradava molt, però els professors/es em deia que no servia per dur a terme tasques artístiques o plàstiques. En l’etapa d’Educació Primària gaudia molt quan fèiem Plàstica els divendres a última hora de la tarda. Apreníem i dúiem a terme múltiples i variats recursos i tècniques artístiques com ara pintura acrílica, aquarel·les, collages... sempre amb música clàssica de fons, que ens ajudava a relaxar-nos i a concentrar-nos millor en la nostra tasca. Posteriorment, a secundària, vaig decidir apuntar-me a l’assignatura optativa de dibuix plàstic, precisament per què sabia que no era el meu punt fort i per què volia millorar el meu nivell. Dibuixàvem coses de tot tipus, des de objectes fins a animals, des de paisatges fins a persones. Aquell any vaig aprendre moltes coses. Vaig aprendre molts conceptes i artistes que encara recordo, a més de moltes tècniques i recursos pictòrics; si fins i tot vaig aprendre a utilitzar el carbonet! Al final vaig aprovar l’assignatura amb el mínim 5 però tanmateix puc dir que va ser una experiència molt enriquidora per a mi. Encara conservo els dibuixos! No seré cap geni dibuixant o fent manualitats, però el meu vertader art és la poesia. Sempre m’han dit que m’expresso molt bé per mitjà de les paraules, que tinc paraules per tot, que escric molt bé... De fet vaig guanyar un any els Jocs Florals del meu col·legi en la modalitat poesia. Ara escric per desfogar-me, per treure tot allò negatiu a fora, per plasmar en un paper aquelles emocions que vaig sentint i que crec que val la pena recordar... Així doncs, no sóc cap artista, o almenys no formo part del grup d’ aquells artistes convencionals. Això si, quan se’m presenta la oportunitat d’anar a veure una exposició en un museu o una pel·lícula mai la desaprofito!

~4~


2- Projecte fotogràfic de conceptes plàstics (acompanyat de mínim 6 imatges pròpies amb definició dels conceptes i valoració del treball) GROC: és un dels quatre colors primaris, juntament amb el vermell i el blau, i també és considerat

un

color

càlid.

El

seu

color

complementari és el violeta o blau púrpura. El groc és el color d’alguns elements amb molta significació per a mi com serien l’astre sol, de l’or i de la llimona. Per a mi el color groc representa l’energia, la vitalitat, encara que per les meves experiències personals no el relaciono amb la mala sort. VERMELL: és un altre color primari i càlid, com el groc. Dins del sistema de cromosíntesis el seu color complementari és el verd. El vermell és el color de la passió, el color del nostre cor, també de la nostra sang, de totes aquelles coses que busquen arribar a l’aspecte més emocional, de totes aquelles coses fortes, que desperten emocions fortes, passionals...

MOVIMENT: és el canvi de posició en l’espai d’algun tipus de matèria en relació a un observador. El moviment implica al cos, implica una emoció, és l’espai i el temps, l’abans i el després, l’adalt i abaix, és allò que impulsa a alguna persona a fer alguna cosa.

~5~


SIMETRIA: és un tret característic de les formes geomètriques, dels sistemes, de les equacions i dels objectes materials o les entitats abstractes. La simetria som nosaltres mateixos, els objectes més propers a nosaltres; és descobrir-se cada dia, és misteri, una cosa que si no posem tota la nostra atenció mai arribarem a percebre.

RITME ARTIFICIAL: és la repetició d’un mateix patró, patró que no és natural, sinó que ho ha fet l’home. El ritme artificial és allò que la nostra societat ens imposa, totes aquelles coses que estem obligats a fer; són les rutines, els horaris socials, les convencions, el protocol...

COLORS ACROMÀTICS: són tots aquells colors que no tenen color, és a dir, que no apareixen en el cercle cromàtic. Són el blanc, el negre i el gris. Tot i no ser colors són capaços de produir en l’observador múltiples emocions i sensacions, degut a la seva elegància, a la seva distinció i a la seva intensitat. El blanc es considera com la suma de tots els colors i el negre l’absència total de color. El gris s’obté gràcies a la barreja del blanc i el negre, i té el seu propi cercle anomenat “cercle de grisos”.

~6~


Valoració personal del treball En un principi em vaig sentir una mica desorientada, ja que no estic acostumada a realitzar aquest tipus de treballs, i molt menys a que les meves fotografies passin a ser objecte d’estudi, però aquesta desorientació es va anar diluint, i es va anar transformant poc a poc en un món de possibilitats. Vaig augmentar els meus coneixements sobre com es poden prendre les fotografies, vaig aprendre des de quines perspectives es poden fer, els diferents enfocaments que li podem donar... Vaig aprendre coses de la fotografia que no coneixia abans, i això que sóc una de les típiques persones que es mouen pel món amb una càmera de fotos a la mà. Després va arribar el dilema de què fotografiar i per què. Aleshores vaig posar-me a mirar atentament al meu voltant i vaig descobrir que allà es trobaven les respostes a totes les preguntes i dubtes que m’havia estat plantejant anteriorment. Només feia falta mirar el món des d’una altra perspectiva, des d’un altre punt de vista, com si fóssim infants, com si descobríssim les coses per primera vegada, meravellant-nos de tot el que trobem al nostre pas. Gràcies a aquest treball m’haig adonat que cal que trobem la nostra mirada, que creem la nostra pròpia forma de veure les coses que ens envolten, una mirada que serà única i diferent de la de qualsevol altra persona, i que esdevindrà la nostra senya d’identitat. Aquest treball m’ha ajudat molt a fer precisament això, a crear-me la meva pròpia manera de transmetre el que m’agradaria transmetre, de transmetre el que sento per mitjà de les fotografies. Duent a terme aquest treball he tingut la sensació de poder transformar allò que és comú en alguna cosa d’excepcional! A partir d’ara mai més tornaré a veure la fotografia com la veia abans; ara sóc conscient de que l’art està per tot arreu, i que qualsevol lloc, cosa o persona resulta òptim per prendre una bona fotografia.

~7~


3-Treballs de taller (dibuix, pintura i escultura, murals i instal·lació) Valoració personal de tots els treballs amb imatges, reflexions i anàlisi del procés. TALLERS DE DIBUIX TALLER 1. DIBUIXOS REALISTES D’ELEMENTS NATURALS Avui hem fet el primer seminari d’aquesta assignatura, seminari que consistia en dibuixar de la forma més realista possible els 3 o més elements naturals que haguéssim portat per a l’ocasió. Jo havia portat alguns elements molt significatius per a mi com sorra de platja, flors, una pedra amb forma de cor... però em semblava que a l’hora de dibuixar-los no donaven tant de joc com els que va portat l’Emilia, de forma que vaig agafar material de la classe, com ara petxines, fulles, una pinya... La veritat és que he estat molt insegura al llarg de tot el seminari, molt indecisa a l’hora de prendre decisions; des de quina perspectiva dibuixar l’objecte, o amb quina tonalitat de marró pintar el dibuix... Reconec que he estat molt angoixada durant tota la sessió, i que malauradament no he pogut gaudir-la tant com m’hagués agradat. Crec que tot això és causat per les males experiències que he viscut en les meves antigues escoles en relació a aquesta matèria. Durant tota la meva escolarització se m’ha demanat que dibuixés de la forma més realista possible, que em fixés en els petits detalls i els reproduís a la perfecció... Suposo que el fet de trobar-me novament davant la mateixa situació i a més sabent que això no se’m dona gaire bé ha produït en mi una gran por a que quedés malament, a que els dibuixos no fossin de gran qualitat o que no representessin de forma realista els objectes que teníem situats just al davant. No he gaudit ni un sol moment, no m’he deixat emportar pel que realment volia fer, simplement tenia molt clar l’objectiu de la tasca que ens havien encomanat, i per tant, exigia un resultat perfecte que s’ajustés al que se’ns demanava. Penso que m’he centrat tant en aquest aspecte que he perdut l’oportunitat de viure realment l’art, ja que la màgia de l’art és el procés, començar un projecte o una obra d’art amb una idea i anar-la canviant a mesura que va avançant la seva creació. A més, tampoc estic gaire contenta amb el resultat que he obtingut. He intentat perfeccionar-lo, fer-lo encara millor, però estava bloquejada, desconcentrada i sense cap motivació, de manera que he decidit quedar-me a classe 15 minuts més del que tocava, ja que volia deixar la feina enllestida i tampoc sabia que hi havia l’opció d’emportar-se la feina a casa si no s’acabava.

~8~


TALLER 2. EXPERIMENTACIÓ AMB ELEMENTS NATURALS I DIFERENTS MATERIALS Avui ha sigut el segon seminari d’aquesta assignatura. La tasca d’avui consistia en experimentar quines possibilitats ens oferien els elements naturals de la sessió anterior quan els treballem amb diferents materials de classe o materials aportats per nosaltres. La veritat és que hi havia una gran varietat de material, des de ceres fins a pintura de mans o pintura en pots, i molts estris amb els que poder treballar, des de esponges fins a pinzells. Com ja vaig fer la sessió anterior, avui he tornat a agafar elements naturals de la classe, com branques, fulles de diferents tipus i textures... Per primera vegada m’he deixat anar i he gaudit moltíssim de la sessió. M’alegra saber que la mestra ens demana que gaudim, que experimentem, que ens deixem emportar. Així ho he fet, i puc assegurar que ha valgut moltíssim la pena. Potser el resultat no ha sigut molt bo en comparació amb el d’altres companyes, però no estic gens descontenta. El que m’importa és que per primera vegada he gaudit duent a terme una activitat artística a la universitat, que he fet el que he volgut a cada moment, que m’he centrat molt més en el procés i li he restat importància al resultat. Evidentment,

aquesta

activitat

deixava

més

llibertat i donava més joc que la anterior, ja que així com en l’anterior es demana dibuixos realistes, en aquesta només es demanava que s’experimentés amb els materials que es proposaven, amb ceres, pintura, esponges, pinzells... He començat duent a terme les tècniques més bàsiques, les que tothom coneixia i estava duent a terme, i poc a poc he anat introduint les que ens proposava l’Emilia, les que jo sabia fer... Cap al final de la sessió he jugat realment amb els materials i els estris que teníem al nostre abast quan m’he arriscat a provar algunes tècniques que ni jo mateixa sabia si sortirien bé o no. L’activitat ha estat d’allò més divertida, no volia marxar! El resultat, així com el balanç que faig jo d’aquest seminari és molt positiu. Ja tinc ganes de que arribi la setmana que ve! Aquesta activitat m’ha deixat tant bon sabor de boca...

~9~


TALLER 3. MOSAIC AMB PAPER DE COLORS Avui ha sigut el tercer seminari d’aquesta assignatura. Avui havíem d’elaborar un mosaic amb paper de diferents colors: taronja, vermell, verd, blau, groc, lila... Havíem d’intentar jugar el màxim possible amb el ple i el buit i tenir en compte la complementarietat dels colors, és a dir, quines parelles de colors queden bé juntes per què un dels colors ressalta l’altre. Avui he après què són els colors complementaris. Són aquells colors que es complementen dintre del cercle cromàtic. Per exemple, el color complementari del verd és el vermell, el del lila és el groc... D’entrada ja he començat sense idees, indecisa... No parava de mirar els mosaics que les companyes del seminari anterior havien fet i havien penjat al suro, però tanmateix el meu cap seguia sense idees. Quan finalment vaig arrancar a treballar sobre una idea més o menys sòlida, una de les meves companyes no parava de repetir-me que el què s’havia de fer havia d’estar basat en els elements naturals, i que jo ho estava fent massa figuratiu, massa realista. El seu comentari em va parar els peus i va comportar que abandonés la primera i única idea que havia tingut al llarg de tot el seminari. Jo volia fer com una espècie d’aquari, ambientar el mosaic com si fos el fons del mar, però vaig pensar en fer; de fet vaig fer; com una espècie de persona que podria ser el nàufrag, i algunes plantes marines i bombolles. Però aquesta informació que em donava la companya em desmuntava tota l’idea, de forma que novament em vaig quedar sense una idea sòlida sobre la que treballar. Pel que fa a les meves sensacions, haig de dir que ha tornat el nerviosisme i l’angoixa del taller número 1. Em faltava moltíssim la inspiració, i per molt que la buscava no la trobava enlloc. No m’agradaven les idees que m’anaven passant pel cap, les veia massa petites, massa poca cosa en comparació amb el que anaven fent les meves companyes. L’hora se m’ha passat volant mentre pensava i pensava què és el que podia fer amb tots aquells papers, fins que finalment he acceptat que potser no era el meu dia, que necessitava desconnectar de tot això, i m’he emportat la feina cap a casa. Allà he treballat més tranquil·la, molt més a gust, i he creat un mosaic molt personal a partir del material del que disposava, tenint en compte en tot moment els colors complementaris, el joc dels buits i plens, els relleus i l’efecte que es provoca quan es decideix que alguna cosa sobresurti de la cartolina. El fet de no tenir cap model al meu abast ha dificultat notablement la meva tasca, però tot i així he fet memòria i he pogut rescatar algunes idees que vaig veure de les meves companyes, idees que he aplicat i que m’han sigut de gran ajuda a l’hora d’afrontar aquest projecte. Per exemple, he adoptat tècniques com la de doblegar un paper per fer com una espècie d’acordió o la de tallar els extrems de les figures sense arribar a trencar-les.

~ 10 ~


El meu mosaic està dividit en tres parts, segons les parelles de colors complementaris. A dalt de tot trobem una figura que juga amb el ple i el buit i amb les diverses figures geomètriques, que representa una flama, al costat una planta marina, just a sota seu una fulla amb un peculiar tacte i les altres dues figures són inventades, ja que han sorgit a partir de doblegar un paper i dissenyar una forma aleatòria que posteriorment es desplegarà donant lloc a una figura simètrica. Estic contenta amb el resultat, per què simplement he gaudit del procés. Aquest s’ha donat de forma tranquil·la, el que sense dubte ha contribuït al producte final que s’ha obtingut.

~ 11 ~


TALLER 4. RETRAT FOBISTA AMB CERES Avui ha sigut el quart seminari d’aquesta assignatura. Per avui l’Emília ens havia demanat que portéssim tres fotografies nostres en gris clar per realitzar un retrat fobista amb ceres toves. Jo havia escollit una fotografia en la que se’m veu en un primer pla la cara, fotografia que li ha agradat molt a l’Emília, que fins i tot m’ha dit que era molt xula i que hi sortia molt guapa. De seguida m’he posat a treballar. La meva companya Raquel ha compartit amb nosaltres les seves ceres, que tenen moltes més tonalitats de blaus, de liles... que les que portàvem totes les altres components del grup. Jo de seguida he tingut clar amb quin color començar. He iniciat el meu retrat amb el color verd, pintant la part esquerra del meu rostre, i mica en mica li he anat afegint blau cià, un color que en la meva opinió contrasta molt amb el verd. He resseguit la meva cella esquerra amb un blau molt més fosc que el que havia fet servir abans, i vaig pintar-me l’ull del seu color original. No obstant, em venia de gust ressaltar els llavis, de manera que els vaig pintar d’un color violeta fosc. A continuació vaig continuar amb el nas, i a l’hora d’acolorir

els

cabells

vaig

tenir

present

la

complementarietat dels colors que vam introduir la setmana anterior, de forma que vaig decantar-me per pintar els cabells de la part esquerra vermells i taronges, i els de la dreta rossos. Encara recordo la meva sorpresa quan vaig mirar els meus cabells acabats de pintar. No pensava que la tonalitat pèl-roja em quedaria tant i tant bé! Fins i tot vaig plantejar-me fer un canvi de look radical... Pel que fa a l’altre costat del cabell m’agradaria destacar que vaig haver d’usar el color verd per tal d’intensificar el color groc, que gairebé ni es veia si no es barrejava amb cap altre color més fosc. Un cop vaig haver enllestit la cabellera, vaig posar tot l’ interès en el rostre, que vaig voler continuar amb els colors verd i blau. No obstant, vaig considerar que la cara mereixia portar més colors, així que vaig introduir el rosa i una mica de blau fosc al costat dret de la cara. Un cop acabat el retrat vaig penedir-me d’haver posat rosa al dibuix, ja que tot i que en el moment no vaig ser conscient crea un efecte en la cara que no m’agrada gens, i evidentment, el resultat hagués estat molt millor si el rosa no estigués present.

~ 12 ~


Però a aquelles alçades ja no servia de res lamentar-se, perquè ja no es podia canviar res. Diuen que en l’art saps com comences però no com acabes, i aquesta sessió és el viu exemple d’això. Cal dir que durant aquest seminari he tornat a gaudir. He mirat la feina dels altres, m’han aconsellat i m’he deixat aconsellar, he buscat noves idees i les he trobat. La gent que anava passant pel meu lloc i anava veient la meva feina em felicitava pel meu treball, cosa que m’ha pujat molt l’autoestima i que m’ha encoratjar a continuar fins al final, encara que ha sigut difícil, per què al tractar-se d’una fotografia tan gran i feta de tan a prop hi havia molta superfície per pintar, i el temps no perdonava! Finalment, vaig tenir temps per acabar el retrat, encara que no vaig tenir l’oportunitat de fer el fons, fons que vaig optar per deixar en blanc i negre. Aquesta activitat m’ha agradat especialment per aplicar-la a Educació Primària o Educació Infantil, ja que penso que és una activitat que fomenta la imaginació i la creativitat, i que a més atorga molta llibertat als artistes, atès que cadascú es pot fer com més li agradi i pintar-se amb els colors que esculli. Evidentment no duríem a terme la mateixa activitat que vam fer nosaltres amb els nens més petits, però penso que si es realitzen les modificacions necessàries per ajustar-se al nivell i a les necessitats de l’alumnat pot ser una activitat d’allò molt interessant per ser portada a la pràctica.

~ 13 ~


TALLERS D’ESCULTURA TALLER 5. ELEMENTS NATURALS AMB PLASTILINA BLANCA

No he assistit a aquesta sessió, de forma que ho he hagut de fer a casa. Com en anterior sessions he comentat, el fet d’emportar-se la feina a casa i fer-la allà, suposa un canvi de ritme important envers el seminari, ja que la tranquil·litat i la poca pressió que es té quan es treballa a casa no és comparable amb el ritme, la possible pressió i la distracció del treball de seminari. Com que les meves companyes em van comunicar que l’Emilia havia dit que les figures de plastilina havien de partir dels elements naturals, vaig anar a recuperar alguns d’ells, tres en concret; una petxina, un cargol de mar, una pinya de pi. Tenia molt clar què és el que faria abans, què faria després, de manera que vaig posar-me a treballar i en molt poc temps vaig tenir totes les peces de plastilines fetes. Primerament vaig construir la closca de mar, tot moldejant la plastilina donant-li la forma desitjada, una part molt més prima i una altra molt més gruixuda. A continuació vaig construir la closca, a la que li vaig fer les línies que van de dalt a baix amb un llapis, i el cargol, que va ser simplement el resultat d’enrotllar un xurro. L’última peça, però, és la em va donar més problemes. No sabia com fer la pinya, no tenia ni idea de si començar a fer-la a partir dels xurros superposats entre si o extreure’n la seva forma a partir de la massa unida de plastilina. Finalment em vaig decantar per la primera opció i el resultat va ser bo. Fins i tot m’he adonat que si girem la peça de la pinya de pi i la posem del revés també podem apreciar una figura molt bonica, que recorda a l’interior d’una capsa feta artesanalment. Com a reflexió final m’agradaria dir que la plastilina és un material excepcional per treballar amb els més petits, però personalment critico durament les quantitats que se li donen als nens i nenes quan els hi toca jugar amb aquest tipus de material. Se’ls hi dóna una bola molt petita, massa petita pel que ells voldrien fer... Potser ells tenen una idea increïble, però mai la podran portar a la pràctica amb el ridícul trosset de plastilina que li proporcionem. Sense adonar-nos estem tallant la creativitat i les idees de les criatures, els hi estem restringint les possibilitats de construcció i d’elaboració, per què en cap cas podran fer una casa gegant o un pastís de set pisos... Jo només dic que hauríem de deixar de mirar el pressupost i començar a veure el que els nens i nenes mereixen. És que els nostres infants no tenen dret a jugar amb grans quantitats de plastilina?

~ 14 ~


Pensem-hi. Jo per dur a terme aquesta activitat vaig comprar 3 paquets de plastilina i recordo que no em va sortir gaire car, així que des d’aquí m’agradaria animar a la Generalitat de Catalunya i a totes les altres escoles a fer un petit esforç econòmic per donar unes quantitats de material més ajustades a les necessitats imaginatives i creatives dels infants.

~ 15 ~


TALLER 6. EXPERIMENTEM AMB L’ARGILA Avui ha sigut el sisè seminari d’aquesta assignatura. Avui havíem de portar argila, per tal de poder conèixer les seves propietats com a material i experimentar les moltes possibilitats creatives i educatives que ens brinda. Com que la sessió següent també es treballarà amb aquest material, el nostre grup ha decidit comprar molts paquets d’argila i dividir-nos el seu cost entre totes les membres. L’argila que hem comprat és argila verda, cosa que ha sorprès a moltes companyes nostres que portaven argiles de color marró o més aviat carn. Hem rigut molt entre nosaltres d’això, també amb l’Emilia, però no li hem donat la mínima importància. De totes maneres és argila igual, oi? Avui ha sigut una sessió molt especial per a mi. Era la primera vegada que tocava l’argila, que tenia l’oportunitat de construir amb aquest material, per què mai abans havia tingut cap tipus de contacte amb l’argila. La veritat és que ha sigut una experiència molt positiva per a mi, m’ho he passat molt bé durant tota la sessió, he gaudit moltíssim; fins i tot m’arriscaria a dir que ha sigut la sessió que més m’ha motivat i m’ha agradat de totes les que hem fet fins ara. He estat molt motivada tota l’estona, no se’m paraven d’ocórrer idees genials. He començat deixant l ’imprenta de diversos objectes com ara claus de textures rugoses, estris amb formes ovalades o els meus propis dits, i posteriorment he introduït els forats, les perforacions, els relleus... Les tres dimensions sobre les que havíem de treballar eren la creació de noves textures, que és la que més m’he dedicat a fer i de la que tinc més peces; l’extracció o foradament de l’argila, que encara que amb menys mesura també he dut a terme; i finalment l’addició d’argila o la creació de relleus. Aquesta última dimensió ha sigut la que més s’ha costat. Ho he intentat però no ha sigut gens fàcil, el resultat que he obtingut no ha estat l’esperat, però lluny de desanimar-me i abandonar he continuat trobant més maneres de treballar amb l’argila, més idees per realitzar... Avui he estat molt relaxada i l’ambient de la classe ha sigut distès, fet que ha facilitat molt la creació i la creació d’idees. He descobert que quan es respira calma, quan et deixes emportar i fas les coses tan sols per experimentar, per la curiositat que tens per saber com quedarà gaudeixes molt més de la creació i del procés artístic. Penso que avui he fet una molt bona feina, feina que ha estat reconeguda i molt ben valorada per les meves companyes, que no paraven de meravellar-se i de felicitar-me per les meves creacions. Ja cap al final de la sessió m’ha vingut al cap una idea, una idea tan forta que no l’he pogut deixar estar. Volia posar-la a la pràctica abans de que el seminari es donés per finalitzat i ho he aconseguit. Al principi del seminari havia vist una petxina pintada de color vermell. M’estava preguntant si en podria treure una espècie de molde mitjançant l’argila. Ho vaig provar, i si que vaig poder! L’argila va treure una rèplica exacta de la petxina i fins i tot va absorbir el seu color. Sense cap mena de dubte aquesta va ser la meva millor idea, i la meva millor planxa!

~ 16 ~


Tot i que avui el treball ha sigut individual, tot el que hem fet en la sessió d’avui tindrà la seva transcendència en la sessió posterior, ja que en la següent sessió s’haurà de debatre en grup, veure què tenen en comú totes les nostres creacions i fer un treball plàstic d’ argila en comú seguint un mateix tema o patró. Aquest seminari també m’ha deixat una reflexió sobre l’àmbit educatiu. Crec que és molt interessant introduir nous materials a les aules d’Educació Infantil apart de la típica plastilina i les pintures de tot tipus. Jo mateixa no coneixia l’argila d’abans, per què al llarg de tota la meva escolarització només m’han mostrat que existia la plastilina, els punxons i poca cosa més. És una pena, per què considero que el fang o l’argila són una molt bona opció. Sense cap mena de dubte és un material que dóna molt de joc, amb el que es pot treballar en moltes ocasions i amb el que es pot fer creacions molt variades. A més, té un tacte molt diferent al de la plastilina, fet que possibilita la vivència per part dels nens de sensacions i percepcions noves, diferents a les que els hi aporten els altres materials escolars.

~ 17 ~


TALLER 7. ARGILA EN GRUP Avui ha sigut el setè seminari d’aquesta assignatura. En la sessió d’avui s’havia de treballar grupalment, tot realitzant entre totes les components del nostre grup un treball amb argila que havia de tenir un motiu en comú. A més, havíem de pensar com uniríem les peces de cadascuna de nosaltres, ja que cadascuna s’encarregaria d’una part d’argila, faria el seu treball i posteriorment s’havien d’unir les diverses peces. El nostre grup ha començat a debatre com ajuntaríem les peces, ja que teníem més que clar que no dividiríem el treball per persones, sinó que tot ho faríem entre totes. Per al tema que ens ocupava, jo mateixa he proposat una idea per unir les peces que sembla que ha agradat: fer-les en forma de puzzle, de forma que cadascuna de les peces encaixés a la perfecció amb les altres, tal i com cada component del grup encaixa a la perfecció amb tota la resta de persones. Així doncs, vam començar-ho a fer, tot traçant una rodona a cada peça, algunes exteriors i altres interiors, i traient un tros d’argila d’una planxa per posar-la a una altra. Això ens va costat més del que ens pensàvem, tant que la Raquel Piñeiro ha tingut una altra idea per no inventir tant de temps en aquest aspecte i poder disposar de més temps per decidir les textures que faríem. Hem passat la gran majoria del temps del que disposàvem en aquest seminari discutint sobre com ho enganxarien tot, com ajuntaríem les peces. S’ha començat a posar en dubte la meva idea del puzzle, per què no es tenia massa clar si seria viable fer-ho d’aquesta manera. Sé que precisament en això consisteix el treball en grup, en compartir amb els altres les pròpies idees, posar en comú les idees de tothom i debatre-les per a acabar escollint-ne una. En el seu moment va ser la meva idea la que més va captivar, i per tant, la que es va decidir dur a terme però les coses canvien, mai són fixes, i durant el procés la idea inicial pot patir grans transformacions. Aquest va ser el cas d’aquest seminari, en el que es va canviar d’idea radicalment degut a la falta de temps i a la nostra poca paciència. Finalment vam unir les peces traient el cercle que en teoria anava junt a la peça, i col·locant-lo a sobre de cadascuna, idea que tant podia funcionar com no funcionar, ja que no sabíem si l’aigua que li havíem posat a l’argila les mantindria enganxades o no. Quan ens hem adonat era ja l’hora de recollir, de forma que hem hagut de decidir ràpid quin leitmotiv li posaríem al nostre treball amb argila. Hem decidit donar-li un toc futurista, robòtic, en el que es pugui palpar la presència d’objectes de ferro com claus i claus d’obrir portes. Per tant, hem començat a treballar amb màquines o objectes de ferro. Hem fet sevir claus, l’ull de les quals apareix en els cercles i l’altra part queda en la planxa; hem fet rodolar un clau amb una forma especial, i hem punxat una espècie de punts al voltant.

~ 18 ~


TALLER 8. EL NOSTRE MURAL Avui ha sigut el vuitè seminari d’aquesta assignatura. Avui en teoria cada membre del grup havia de portar algunes idees pensades de casa per poder posar-nos a pensar en el mural grupal. No obstant, nosaltres ja hem portat material per l’elaboració del nostre mural, atès que ja ens vam posar d’acord en la idea i en el material que cadascuna de nosaltres portaria avui. I és que a la classe magistral de la setmana passada encara ens va sobrar temps per acabar de definir una idea brillant que havia tingut una de nosaltres, i fins i tot vam poder conversar tranquil·lament sobre el material que portaria cadascuna el dia següent. Així doncs, avui cadascuna ha portat el material que se li va assignar. Jo era la responsable de portar les llanes de diferents colors cridaners, la Raquel Hernández portava les agulles i l’ Andrea Castellà es va encarregar de les làmines sobre les qual vam començar a fer el nostre projecte. Avui hem dedicat el temps a fer tot el que seria el disseny. Primer de tot hem agafat un full de paper en blanc i entre totes hem fet un esbós del nostre projecte, esbós que hem anat perfeccionant a mesura que anàvem verificant el que havíem posat a l’esbós a partir de la mesura amb el regle. Al principi vam fer múltiples hipòtesis, hipòtesis que a mesura que vam anar experimentant per nosaltres mateixes vam anar verificant o rebutjant. Amb l’ajuda d’un regle vam anar mesurant on havia d’anar cada agulla aproximadament, i nosaltres mateixes hem calculat els angles que el fil havia de fer per tal de que estigués més tens o més deixat anar. Quan ja teníem totes les làmines marcades i mesurades, ens vam topar amb un petit obstacle. No havíem ni caigut en que teníem les làmines separades, i havíem d’aconseguir ajuntar-les per continuar treballant, per poder clavar-hi les agulles i corroborar que els nostres càlculs havien estat correctes. No havíem portat a classe cap tipus de cinta adhesiva, pel que no disposàvem de cap eina que enganxés, i a classe tampoc hi havia, però al final vam aconseguir ensortir-nos gràcies a una mica de celo. Un cop vam tenir les làmines unides, vam clavar totes les agulles, per veure si havíem les havíem ubicat bé en el nostre esborrany i per saber quants centímetres traspassaven les plataformes. En un principi vam provar d’enfonsar la part de les agulles que sobresortia, però era una tasca difícil i arriscada, de forma que vam optar per comprar porexpan de cara a la propera sessió per evitar que les agulles sobresurtin i puguin fer mal a algú. Un cop vam assegurar-nos de que tot estava bé, i de que tot sortia segons el que estava previst, vam treure totes les agulles, vam doblegar les taules i vam desar el material. El seminari d’avui havia estat molt positiu i encoratjador, i sortíem d’ell amb tota la informació que necessitàvem de cara a la pròxima sessió.

~ 19 ~


TALLER 9. EL NOSTRE MURAL II Avui ha sigut el novè seminari d’aquesta assignatura, i totes les components del meu grup veníem motivades i amb moltes ganes de treballar el nostre mural. Així doncs, avui teníem en ment avançar molt el nostre projecte, però ens hem trobat amb un imprevist, amb una cosa que se’ns havia passat per alt. I és que l’Andrea no ha portat el porexpan suficient per poder tapar tota la superfície de les làmines, ja que com a grup vam preferir comprar primer el material just i necessari per fer una prova, i si el material era adequat i s’ajustava al que nosaltres volíem compraríem més. Així doncs, ens trobàvem amb que ens faltava material i amb que encara no havíem pogut unir les quatre làmines en una sola peça. Amb la primera cosa no podíem fer res, ja que l’única solució que veiem era marxar del seminari per anar a comprar, cosa que no vam ni plantejar-nos. El que si que vam fer va ser ajuntar totes les làmines, ja que avui si que disposàvem de cinta adhesiva, però després ja no podíem fer res més, per què havíem d’esperar-nos a tenir totes les làmines de porexpan per clavar totes les agulles i començar a col·locar el fil. Llavors vam enrecordar-nos de que teníem pendent el treball grupal de l’argila, que no vam poder acabar en el seu dia per falta de temps i d’idees, i vam decidir reprendre-ho, ja que necessitàvem tenir-lo enllestit per poder centrar-nos plenament en el treball del mural el pròxim dia i no haver de pensar-hi mai més. Vam treure de nou l’argila, les peces del nostre puzzle i vam continuar en el punt en el que ho vam deixar l’altre dia. Vam començar deixant imprentes de més coses de ferro o mecàniques que havíem trobat per classe, però de seguida ens vam tornar a quedar buides d’idees i d’inspiració. El mural estava encara molt buit, donava la sensació de que li faltaven moltes coses, de que no podia quedar així... Jo fins i tot vaig arribar a pensar que potser el lligam que havíem escollit no donava massa joc, que ens estava limitant moltíssim a l’hora de trobar, seleccionar i aplicar idees. De cop i volta una de nosaltres va proposar fer boletes de fang de diferents mides. Les altres vam obeir, tot i que admeto no ho vam fer massa convençudes. Un cop ja teníem la taula plena de boletes d’argila, vam preguntar-li a la companya de l’idea què volia fer ara amb aquestes boles. Ella va respondre que no ho sabia, però sense dir cap paraula més va aixecar-se de la cadira i va marxar a buscar més material. Sabíem que quan tornés portaria amb ella una idea de les grosses. I així va ser. Va tornar a la taula amb un plat amb diferents pintures, amb colorant taronja... A partir d’aquí tot va esdevenir una bogeria. Tothom va començar a fer de les seves, a fer el primer que li passava pel cap sin tan sols parar-se a reflexionar. Totes vam gaudir moltíssim del procés, procés que va ser curt (uns 10 minuts aproximadament) però intens.

~ 20 ~


Ens vam tornar boges, vam atribuir-li a les boletes valor humà, vam dir que eren els ciutadans i ciutadanes d’un poble de muntanya que tenia un volcà (una figura d’argila semblant a una copa que estava plena de colorant taronja...) i també una platja ( jo vaig tornar a elaborar el model de la petxina i la vaig banyar de piment)... Vàrem ser conscient en tot moment de la bogeria que acabàvem de fer, del caos provisional que havíem provocat; tant és així que vam titular la nostra obra “ Caos provisional”.

~ 21 ~


TALLER 10. EL NOSTRE MURAL III Avui ha sigut el desè i últim seminari d’aquesta assignatura. Avui havíem d’acabar el nostre projecte de mural, així com totes les altres feines que no haguéssim acabat. Hem començat enganxant amb cinta adhesiva, ara si, les làmines i els trossos de porexpan, procediment imprescindible sense el qual no podem avançar en el nostre projecte. A continuació hem clavat totes les agulles en la seva posició i entre totes hem anat posant els fils. Juntes hem decidit quin seria el primer fil que col·locaríem en el nostre mural. En aquest cas ha sigut el fil de color taronja, seguit del color blau, color que vam considerar que quedava d’allò més bé al seu costat. Vam decidir entre totes continuar amb el color lila i el seu color complementari, el groc. La veritat és que no va ser una tasca fàcil passar tots els fils per les agulles. En moltes ocasions els fils ballaven o es soltaven per què estaven massa tensos, o massa poc tensos... Va costar, però a mesura que anàvem passant més i més fils anàvem agafant pràctica i cada vegada teníem menys problemes. Quan ja es tenia més o menys una bona estructura de base sobre la qual continuar treballant, quan ja es tenia clar com s’havien d’anar fent, vam decidir dividir-nos en dos grups per guanyar temps. L’Andrea Castellà i jo ens vam encarregar d’elaborar l’aranya, per què a tot el grup li agrada la idea i pensàvem que una aranya enmig del nostre mural li donaria molt més sentit i el faria més divertit i atractiu. Així doncs, ens vam posar mans a l’obra. Després de donar-li moltes voltes vam decidir que el material que usaríem per crear l’aranya seria paper de diari i pintura negra. Vam començar a fer dues boles amb el paper de diari, una més gran que seria el cos i una altra molt més petita que representaria el cap. Entre les dues vam embolicar el paper de diari amb celo de color carn, i posteriorment jo vaig encarregar-me de pintar de negre les dues boles. Per unir aquestes dues boles, o el que és el mateix, per unir tot el cos de l’aranya, vam tenir un dilema. No sabíem com fer-ho, quin material utilitzar... però finalment vam decantar-nos per un pal de fusta que anava des del cos cap al cap. Un altra dificultat amb la que ens vam topar va ser com fer les seves potes. Nosaltres no disposàvem de cap material que pogués suportar el pes de l’aranya, però quan vam anar a preguntar-li a l’Emília ens va aconsellar què ho féssim amb filferro. Ella mateixa va donar-nos el material, ja que hi havia a classe, i tot i que va costar molta estona finalment es va aconseguir fer-li les vuit potes a la nostra aranyeta xica. La veritat és que el filferro és un material genial, que tot i no tenir rigidesa és poc dur i molt flexible, i resulta d’allò més útil per enganxar objectes a alguna superfície tova.

~ 22 ~


Al llarg de tot el seminari, ens hem estat comunicant constantment, entre les noies del nostre grup, amb la nostra mestra... hem estat ajudant-nos, mostrant-nos les unes a les altres el nostre recolzament incondicional, intercanviant consells i frases d’ànim les unes a les altres. També l’Emília s’ha apropat per donar-nos alguns consells. Entre altres coses, recordo que quan va veure el nostre petit animaló va exclamar que era massa gran pel mural i pel fil, que estava desproporcionat. Nosaltres no hi vam fer cas, sabent el que això podia comportar, però des de l’ inici d’aquest projecte havíem tingut molt clara aquesta idea i a aquestes alçades no podíem rebutjar l’element que més simpatia aportava al nostre mural. Així doncs, vam decidir no excloure-la del treball, continuar amb la nostra idea de l’ aranya. No obstant, hem d’ admetre que volíem una aranya més petita que la que va sortir, però així és l’art, aquesta és la màgia del procés creador. L’aranya havia quedat d’aquesta manera, i ara ningú podia canviar-ho. El màxim que es podia fer al respecte era escollir entre acceptar el resultat o tornar-ho a fer, i evidentment vam decantar-nos per la primera opció. Avui també hem tingut temps per passejar-nos per la classe i fer un cop d’ull als murals dels altres grups. Avui tothom treballava els seus murals alhora, ja que era l’últim dia de seminari i l’última ocasió per finalitzar treballs i feines pendents. Quan observo els murals dels meus companys i companyes me n’adono més que mai de la importància de respectar la diversitat i la forma de treballar de cada alumne de l’aula. Salta a la vista, davant d’una única proposta s’han donat set respostes, i cap una d’elles és igual. Aquí rau la riquesa de la diversitat, de la diferència, de l’originalitat, el procés... I és que és realment satisfactori veure com dia a dia va creixent la teva idea, com va transformant-se, fins que de cop i volta aconsegueixes donar-li forma, veure la teva idea reflectida en el resultat obtingut... De tots els seminaris que he viscut en aquesta assignatura em quedo amb el fet de que gairebé en tots ells he gaudit molt del procés, que des del meu punt de vista és la gràcia de la creació artística i molt més important que el resultat.

~ 23 ~


4-Art i Educació: Idees clau de textos i/o vídeos. Reflexió i opinió personal Les cinc paraules clau que he extret del text de la creativitat han estat les següents: 1.Procés, per què més que el resultat que s’obté, en el que s’hauria de posar l’accent en una obra d’art és en el seu procés, en tot el que s’ha fet per arribar a obtenir el resultat que s’ha obtingut. 2.Únic, per què l’art és un concepte obert, flexible i subjectiu, cosa que el fa ser únic i personal. Prova d’això és que si proposem una activitat artística lliure en una classe amb múltiples alumnes, rebrem tants resultats com alumnes hi hagin. 3.Imaginació, per què l’art demana imaginació, ser capaç de fugir de la realitat, d’inventar noves formes de comunicar, d’expressar-se. La imaginació és un element imprescindible per a què hi hagi art. No hi pot haver art sense imaginació. 4.Expressió/Comunicació, per què al cap i a la fi l’art no deixa de ser una forma d’expressar-se i de comunicar-se amb els altres, una forma de transmetre alguna cosa, que pot ser més general o més concreta, que pot ser un valor o un missatge, que pot comunicar-se d’una manera més tradicional o més transgressora... 5.Experiència, per què com a tot a la vida, l’ art també és experiència, també requereix de la experiència per valorar-lo, per respectar-lo, i per assimilar-lo cada vegada més. Per exemple, anirem perfeccionant les nostres tècniques i recursos artístics o sabrem dibuixar millor si practiquem amb freqüència, si tenim moltes experiències artístiques viscudes. Totes elles són molt importants dintre de l’àmbit artístic, així com també dins l’àmbit educatiu. Si pensem en com s’avaluen als infants en les escoles d’avui en dia i reflexionem una mica sobre el que es creu més rellevant dels processos d’ensenyament-aprenentatge, podem concloure clarament que el que realment es valora és el resultat, el que es pot veure, percebre, al que el nen o nena ha arribat. Com a docents no ens adonem que tant o més important és el procés, els mecanismes que aquell infant ha posat en marxa per poder arribar-hi, totes aquelles reflexions que ha fet, aquelles preguntes que s’ha anat posant a cada pas...I realment és aquí, en aquest procés, on els mestres haurien de posar l’èmfasi, on s’hauria de fer conscient al nen o nena no només del què aprèn, sinó de com ho ha arribar a aprendre. Una altra metodologia de treball erròniament moltes vegades utilitzada per les escoles actuals és el famós “ fem tots el mateix al mateix temps”. Penso que cal fer un esforç i desmarcar-se d’aquesta forma d’organització social i espacial que només porta a considerar els nens com un número, privant-los de la seva autenticitat i d’allò que els fa ser especials i diferents als altres companys i companyes. Seguint aquesta línia podem dir amb poc marge d’error que tendim a creure que tots els nostres alumnes aprenen igual, entenen un concepte de la mateixa manera, o que davant d’una mateixa demanda sempre hauran de contestar seguint un mateix criteri, amb una sola resposta. Sabem ja de sobres que no hi ha dos nens iguals, però llavors per què esperem el mateix dels dos?

~ 24 ~


Hem de tenir sempre molt present la diversitat de punts de vista que ens trobarem i la unicitat i autenticitat de cadascun d’ells, és a dir, mai hem d’oblidar que cada infant és molt diferent al del seu costat. El que si que podem fer és treure-li partit a aquesta diversitat de persones i de punts de vista, amb el fi de que tothom senti que és una persona única, irrepetible i molt valorada dintre del seu grup classe. El que també podríem fer, o millor dit, hauríem de fer a les aules d’Educació Infantil és fomentar la imaginació dels més petits, ja que és un dels trets més característics de la primera infància i, com a tal, mereix ser explotat i treballat en totes les seves branques. La imaginació es pot treballar de múltiples i diverses maneres, a través de la literatura infantil, a través de les arts visuals, de la plàstica, del dibuix, del joc... Aprofitem doncs la imaginació desbordant que presenten tots els nens i nenes d’aquestes edats, atès que amb el pas del temps aquesta capacitat creativa i creadora s’anirà perdent. Fomentem la imaginació en les aules, oferim-los el dret a decidir què volen fer, a fer volar la seva imaginació i creativitat... Fugim de la idea que tothom ha de fer el mateix amb els mateixos materials, que ha de dibuixar la mateixa persona o el mateix objecte, que ha de tenir el mateix resultat que el del company del costat... Deixem de banda les pautes marcades i les normes, dediquem una mica de temps a la llibertat, a la llibertat d’expressió, de comunicació i d’opinió, creem un espai on cadascú pugui fer una creació del què vulgui, on vulgui, com vulgui i amb qui vulgui. Després de dures jornades escolars marcades per la rigidesa d’horaris, de temàtiques i de lliçons, mai ve malament una estona en la que els infants puguin ser els vertaders protagonistes de les seves creacions, on l’adult passi a ser secundari i no tingui dret a donar cap tipus d’instrucció com fa habitualment. Us asseguro que els vostres alumnes us ho agrairan. També us agrairan que els deixeu expressar les seves idees de forma lliure, sense prejutjar, sense etiquetar per la seva ideologia, sinó oferint-los la possibilitat de que s’expressin i es comuniquin a través del llenguatge que els hi sigui més còmode, ja sigui el musical, el verbal, el no verbal, l’artístic... Quan fem això estem potenciant la seva capacitat comunicativa, que en la societat d’avui en dia està tan valorada i demandada. I és que en l’actual societat qui sap comunicar-se i expressar-se satisfactòriament, sigui pel llenguatge que sigui, gaudeix d’avantatges de tot tipus. Així doncs, cal treballar la comunicació i l’expressió en totes les seves dimensions des de que els infants són ben petits. Des de ben petits també hem de dotar-los de moltes i variades experiències, vivències i anècdotes que els enriqueixin com a alumnes, com a ciutadans i com a persones. Hem de poder permetre que visquin i sàpiguen el que comporta treballar amb alguns materials, dur a terme algunes tècniques... per tal d’oferir-los d’un bagatge d’experiències que de ben segur els hi serà de gran utilitat en un futur. Només si fem això estem potenciant l’ afició, el gust pel que fan, per què ja ho coneixeran de sobres; podran seleccionar el que més els hi agrada d’ entre tot allò que els hi oferim, per què els hi hem donat marge per triar; coneixeran millor les seves preferències, per què per les seves mans han passat tants altres objectes, pintures, materials...

~ 25 ~


5-Cultura Artística: Visita exposició, pp d’art, pel·lícula d’un artista. Comentari QUÈ ÉS L’ART? L’art és qualsevol activitat o producte realitzat per l’ésser humà amb una finalitat estètica o comunicativa, mitjançant la qual s’expressen idees, emocions o una visió del món mitjançant diversos recursos com podrien ser els plàstics, els lingüístics, els sonors i els mixtos. L’art, a més, és un component cultural, que transmet unes idees i uns valors, inherents a qualsevol cultura humana. L’art és obert, flexible, discutible, subjectiu, personal. Cadascú té un concepte d’art diferent, per què tots som diferents, per què tots veiem el món a la nostra manera, per què tots tenim uns valors i unes idees que no tenen per què ser compartides amb una altra persona. Per a mi l’art no és cap luxe, ni és res exclusiu d’alguns, sinó que l’art està per tot arreu, en la natura, en les persones, en els llibres... i tothom pot admirar-lo i gaudir-lo, sense excepcions. D’artistes n’ hi ha molts, però a mi m’interessen especialment aquells artistes que són desconeguts, anònims, però que no volen ni poden cessar d’ expressar les seves idees i emocions i de comunicar la seva manera de veure el món i les coses que els envolta. El meu art és la poesia. És un art que li dóna importància a la imaginació, a com s’organitzen i s’expressen les diferents idees i emocions que es volen plasmar en el full; és un art en el que és més important el procés que el resultat, ja que comences volent escriure sobre algun tema o dient alguna cosa concreta, i a mesura que vas avançant en la teva creació tot això es va modificant, donant lloc a unes altres idees, a altres reflexions... La poesia és un art en el que la forma suposa l’eix principal. Aquesta forma es troba sotmesa a diverses regles, a una certa estabilitat, però tot i així es busca constantment la seva innovació. Aquesta forma característica de la poesia és precisament la que la dota de musicalitat, i la que fa que resulti un suport d’allò més interessant per a la transmissió d’emocions i de idees, de sentiments, de maneres de veure el món, de formes de vida, de maneres d’entendre temes com l’amor, el desamor, la llibertat, la gelosia... entre altres.

~ 26 ~


LANDART El nostre projecte de Landart no va ser un camí fàcil. Primerament vam ficar-nos en una web d’Internet que va mencionar i recomanar en alguna ocasió la nostra mestra Emilia, amb l’objectiu d’extreure algunes idees pel nostre futur treball. Vam trobar una idea que ens va agradar molt a totes les components del nostre grup, que consistia en fer un ninot només amb escuradents, però finalment vam descartar aquesta proposta pels materials que s’usaven i per ser massa complicada de dur a terme. Després d’això ens vam quedar sense idees. No sabíem si fer Landart en la natura o fer art urbà, quins materials utilitzar... Fins que un dia a una de nosaltres se li va ocórrer treballar a partir de les ombres, de les nostres pròpies ombres o de les ombres d’algun objecte que pogués ser interessant. Aquesta idea es va anant desenvolupant i articulant fins que es va arribar a la decisió que el nostre projecte consistiria en fer material allò immaterial, en aquest cas fer materials les ombres dels arbres omplint-les de les fulles del terra. Així doncs, amb les idees molt clares vam desplaçar-nos fins a un bosc del municipi de Sant Lliçà de Munt. Un cop allà vam decidir entre totes quines ombres ompliríem i acte seguit vam començar a desplaçar i a moure les fulles humides que es trobaven per terra amb l’ajuda d’alguns rastrells i una escombra. Això ens va portar molt de temps, ja que per que es percebis bé les ombres tapades per les fulles calia enretirar totes les fulles que estaven al costat o entremig de les ombres. Aquesta va ser una de les majors dificultats del nostre treball, encara que la principal dificultat amb la que ens vam trobar va ser sense cap mena de dubte la rapidesa del moviment del sol, que feia que haguéssim de moure tots els blocs de fulla a la dreta cada pocs minuts, atès que l’ombra marxava cap a la dreta, i les fulles que abans tapaven l’ombra ara els hi donava plenament el sol. Gràcies a aquest treball tant les meves companyes com jo vam poder experimentar i veure amb els nostres propis ulls un fenomen natural que sembla que sempre se’ns passa desapercebut, el moviment solar. Gràcies a aquest projecte vam ser conscients de la fugacitat del temps, de com el sol es desplaça ràpidament provocant grans canvis en les ombres, de com el Landart pel que finalment ens vam decantar era realment efímer, que podia passar de ser-ho a no ser-ho en menys de 5 minuts. I pensar que si no hagués estat per aquest treball mai ens hauríem adonat... Un cop acabat el nostre projecte vam donar-nos presa per fotografiar el resultat, des de totes les perspectives i els angles possibles, no fos cas que el sol tornés a moure’s, i per aquest mateix motiu també vam gravar múltiples vídeos en els que podem constatar clarament com les ombres es mouen d’un moment a un altre. Un cop ja vam donar per finalitzat el nostre treball, i teníem les fotografies i els vídeos suficients, va sorgir la idea de tapar també amb fulles el cos d’alguna de nosaltres, per tenir una fotografia xula amb la que tancar el nostre treball. Així vam fer-ho i com era d’esperar, aquesta fotografia va ser l’encarregada de posar punt i final al nostre Landart, però personalment penso que aquesta activitat resulta d’allò més interessant per portar-la a una aula d’Educació Infantil.

~ 27 ~


És perfectament aplicable a les edats amb les que treballem, i partiríem d’un fet tant significatiu per l’ infant com és el seu propi cos. Amb aquesta activitat treballaríem conjuntament dues disciplines totalment diferents, les ciències naturals i l’art. Per últim, m’agradaria destacar que ens ho vam passar realment bé durant la realització d’aquest treball. Vam riure sense parar, anàvem descansant de tant en tant per jugar amb les fulles humides i fer-nos fotografies divertides, fins i tot vam presenciar el trencament d’algun estri i la seva posterior reparació... En definitiva, va ser una experiència brutal, molt positiva i divertida per a tot el nostre grup, gràcies a la qual vam aprendre moltes coses i de la qual ens emportem records i anècdotes molt especials. Vam acabar amb mal d’esquena i amb les sabates brutes, però molt contentes i orgulloses pel treball realitzat!!

~ 28 ~


L’HORITZÓ

Exposició Fundació Miró: “Davant l’horitzó” De dimarts a dissabte de 10 a 19h. Dijous de 10 a 21.30h. Diumenges i festius de 10 a 14.30h Dilluns no festius tancat. Treball previ, abans de veure l’exposició: -Què és l’horitzó? 1.-Fer una primera definició, el primer que pensis o se t’acudeixi. L’horitzó és la línia invisible que separa el cel de la terra. 2.-Fer una pluja de paraules en relació a la paraula horitzó i completa si cal la definició. L’horitzó és la línia invisible que fa la separació entre el cel i el mar, i al que sempre se li han atribuït representacions filosòfiques com ara l’infinit, el futur. 3.-Buscar diferents definicions de diccionaris (4 mínim). Subratlla amb quina et quedes i si cal completa la definició a partir de la pluja de paraules i de la teva visió personal. Definició 1: L’horitzó és el punt més llunyà on arriba la nostra vista. Forma una línia on sembla que el cel s’ajunti amb la terra o amb el mar. (Diccionari bàsic de la llengua catalana) Definició 2: Línia que limita la part de superfície terrestre visible des d’un punt (Diccionari de la llengua catalana) Definició 3: És la "línia" que aparentment separa el cel i la terra, aquesta "línia" involucra un espai circular de la superfície de la terra. (Www. Wikilingua.net) Definició 4: És la línia que visualment sembla, encara que és irreal, que marca la separació entre la terra i el cel o entre la terra i el mar, si estem situats en la superfície de la terra o en les seves aigües. (Deconceptos.com)

~ 29 ~


2-Després de veure l’exposició tens la mateixa idea o definició d’horitzó? Què és per a tu ara un horitzó? Fes una nova definició personal o completa l’anterior. Després d’anar a l’exposició la meva idea d’horitzó ha canviat. Ara ja no és la línia que separa el mar i la terra, sinó la línia que la uneix, ara per a mi l’horitzó implica moltes més coses que queden fora de l’àmbit geogràfic i natural. La meva nova definició d’horitzó és la següent: L’horitzó és la línia que uneix el cel i la terra. Per a mi l’horitzó representa l’infinit, el futur, i l’esperança. Per tal de transmetre a tothom la meva nova idea d’horitzó he utilitzat el recurs pictòric. He dut a terme una pintura a l’oli sobre tela. El meu quadre representa una albada d’estiu en una de les platges de la Costa Brava, concretament en la platja de Sant Antoni de Calonge. Sé que pot semblar l’horitzó més típic, més estereotipat, però realment he decidit realitzar aquest horitzó per què el mar, i més concretament, aquesta platja són molt significatius per a mi. Estiuejo en un càmping d’aquesta localitat costera des de que tinc 3 anys. No conec una altra manera d’estiuejar que aquesta, ni cap altre lloc on fer-ho. No sé per què ni com però el mar és capaç de donar-me molta energia, és mirar-lo i tornar a començar de nou, tornar-me a carregar les piles. És per aquest motiu que he triat fer aquest horitzó, per què per a mi l’horitzó és això, és energia, és motivació, és vitalitat, és futur... Si mireu atentament el meu quadre potser trobareu el missatge ocult, el que jo vull transmetre a través de la meva obra. Si us hi fixeu bé, els núvols, el globus aerostàtic i els dos penya-segats dels dos extrems formen un somriure. És la meva forma de dir-vos que per molt malament que estiguem, econòmicament, políticament, socialment o emocionalment, sempre hi ha una sortida, sempre hi ha algú que et llença un somriure, en aquest cas l’horitzó! Des d’aquí us animo a no perdre l’esperança, a lluitar pels vostres somnis, passi el que passi, estigueu on estigueu. Mai perdeu de vista el somriure de l’horitzó.

~ 30 ~


6-Reflexió i valoració personal de l’assignatura Un cop finalitzada aquesta assignatura, i tornant la vista cap enrere, me n’adono de que ha sigut una experiència molt positiva per a mi en molts sentits. En primer lloc per què ha canviat la meva forma de veure l’art, i en segon lloc per què ha potenciat una capacitat que normalment em costa fer sortir i que abans creia erròniament que estava dormida; la meva capacitat creativa. Gràcies a aquesta assignatura he adquirit una concepció de l’art molt més oberta i lliure, no tant tancada i marcada com la tenia abans de començar aquesta assignatura. He après que l’art està per tot arreu, que només fa falta mirar-ho amb uns altres ulls, anar a buscar-lo i trobar-lo en nous llocs, en llocs en els que mai abans haguessis pensat que s’instal·laria. Ara sé que l’art és d’allò més subjectiu, que potser al que a mi em sembla que és pur art, a una altra persona no li diu absolutament res; i com que l’art no és una altra cosa que una manera més d’ expressar el que portem dins nostre, de comunicar-nos amb els altres, tots podem ser, de fet som, artistes en potencia. No cal pensar que totes persones naixem necessàriament amb un talent per l’art, però del que si que estic convençuda és de que tots nosaltres alberguem dintre nostre una gran capacitat imaginativa i creativa que està desitjant emergir. Quan alimentem correctament aquesta capacitat i li brindem l’oportunitat de sortir, aquesta pot fer-nos fer coses realment meravelloses, que escapen fins i tot en alguns casos a la nostra comprensió. Dic tot això per què jo ho he viscut gràcies a aquesta assignatura, per què entre classe i classe jo he anat descobrint mica en mica una Mireia que fins aleshores no coneixia, i he anat prenent consciència de que jo també puc ser una artista. He après els múltiples beneficis que l’art pot aportar a l’àmbit educatiu, com ara progressar en la comunicació i l’ expressió i crear-se una manera única de viure, de mirar, d’observar, de parlar, de comunicar... És increïble com l’art pot aportar coses tan positives a l’educació, però així com l’art ofereix tantes coses a l’educació, l’educació també necessita de l’art per dibuixar-se d’una forma global i transversal i poder respondre així a les demandes i expectatives dels infants. M’agradaria destacar que l’art no només beneficia als alumnes. Durant tot aquest temps m’he adonat que la creativitat és una característica més que ha de tenir qualsevol mestra d’Educació Infantil, a fi de poder fer propostes que estiguin a l’alçada de l’enorme potencial artístic i imaginatiu que els nens i nenes presenten en les primeres edats. Ara sé que per fomentar i fer créixer la creativitat i l’art a les aules, s’ha de començar pel professor. Si el mestre ha rebut la formació adequada en arts visuals i ha viscut múltiples experiències significatives i positives per a ell/a relacionades amb aquest àmbit serà capaç de transmetre aquest gust i afició als seus alumnes. Com a tot en la vida, l’art comença per un mateix, i per impulsar la creació artística i plàstica en les aules primer cal que el mestre hagi descobert i hagi gaudit de l’art, i el més important, hagi conegut la seva faceta més artística i sàpiga com treure-li partit. Jo al principi vaig començar aquesta assignatura una mica reticent i, per que no reconèixer-ho, amb por, però poc a poc vaig ser capaç de construir-me el meu propi model, el meu propi art.

~ 31 ~


M’agradaria dir que aquesta serà una de les poques assignatures que trobaré a faltar, ja que des de que vaig començar la meva formació de mestra d’Educació Infantil en aquesta universitat, mai havia tingut el plaer de cursar una assignatura d’aquestes característiques. A més de donar-nos milers d’idees artístiques i plàstiques de tota mena; que per suposat penso aplicar en el futur en la meva aula; personalment he agraït i molt la llibertat d’actuació que se’ns ha donat en els treballs, en la selecció de materials, en les idees... des de que va començar fins que s’ha acabat.

~ 32 ~

PORTAFOLI D'ARTS VISUALS  

En aquest llibre virtual trobareu el meu pas i la meva evolució en l'assignatura d'Educació de les Arts Visuals de tercer curs del Grau en E...