TALLER 9. EL NOSTRE MURAL II Avui ha sigut el novè seminari d’aquesta assignatura, i totes les components del meu grup veníem motivades i amb moltes ganes de treballar el nostre mural. Així doncs, avui teníem en ment avançar molt el nostre projecte, però ens hem trobat amb un imprevist, amb una cosa que se’ns havia passat per alt. I és que l’Andrea no ha portat el porexpan suficient per poder tapar tota la superfície de les làmines, ja que com a grup vam preferir comprar primer el material just i necessari per fer una prova, i si el material era adequat i s’ajustava al que nosaltres volíem compraríem més. Així doncs, ens trobàvem amb que ens faltava material i amb que encara no havíem pogut unir les quatre làmines en una sola peça. Amb la primera cosa no podíem fer res, ja que l’única solució que veiem era marxar del seminari per anar a comprar, cosa que no vam ni plantejar-nos. El que si que vam fer va ser ajuntar totes les làmines, ja que avui si que disposàvem de cinta adhesiva, però després ja no podíem fer res més, per què havíem d’esperar-nos a tenir totes les làmines de porexpan per clavar totes les agulles i començar a col·locar el fil. Llavors vam enrecordar-nos de que teníem pendent el treball grupal de l’argila, que no vam poder acabar en el seu dia per falta de temps i d’idees, i vam decidir reprendre-ho, ja que necessitàvem tenir-lo enllestit per poder centrar-nos plenament en el treball del mural el pròxim dia i no haver de pensar-hi mai més. Vam treure de nou l’argila, les peces del nostre puzzle i vam continuar en el punt en el que ho vam deixar l’altre dia. Vam començar deixant imprentes de més coses de ferro o mecàniques que havíem trobat per classe, però de seguida ens vam tornar a quedar buides d’idees i d’inspiració. El mural estava encara molt buit, donava la sensació de que li faltaven moltes coses, de que no podia quedar així... Jo fins i tot vaig arribar a pensar que potser el lligam que havíem escollit no donava massa joc, que ens estava limitant moltíssim a l’hora de trobar, seleccionar i aplicar idees. De cop i volta una de nosaltres va proposar fer boletes de fang de diferents mides. Les altres vam obeir, tot i que admeto no ho vam fer massa convençudes. Un cop ja teníem la taula plena de boletes d’argila, vam preguntar-li a la companya de l’idea què volia fer ara amb aquestes boles. Ella va respondre que no ho sabia, però sense dir cap paraula més va aixecar-se de la cadira i va marxar a buscar més material. Sabíem que quan tornés portaria amb ella una idea de les grosses. I així va ser. Va tornar a la taula amb un plat amb diferents pintures, amb colorant taronja... A partir d’aquí tot va esdevenir una bogeria. Tothom va començar a fer de les seves, a fer el primer que li passava pel cap sin tan sols parar-se a reflexionar. Totes vam gaudir moltíssim del procés, procés que va ser curt (uns 10 minuts aproximadament) però intens.
~ 20 ~