Issuu on Google+

MEL ES RAIGUER · MIQUEL MIR MIQUEL · DISSENY GRÀFIC · 2011 - 2012 · JUNY · ESDi


MEL ES RAIGUER

MIQUEL MIR MIQUEL


ÍNDEX

Introducció Definició del projecte. Hipòtesi de treball...................................................... 7 Metodologia de treball........................................................................................ 8 Anàlisi Definició de l’empresa........................................................................................ 11 Coneixement del producte................................................................................. 13 · La mel............................................................................................................ 13 · Les mels de Mallorca................................................................................... 17 · Varietats de mels Es Raiguer...................................................................... 18 · Les espelmes.................................................................................................. 23 · El pròpolis...................................................................................................... 24 Marca de garantia................................................................................................ 26 · ésmel................................................................................................................ 26 Etiquetatge............................................................................................................. 27 · Normativa...................................................................................................... 27 · Ptocés d’etiquetatge..................................................................................... 27 L’envàs industrial................................................................................................. 28 Contextualització en el sector............................................................................ 30 Públic objectiu...................................................................................................... 32 Anàlisi d’antecedents........................................................................................... 33 · Classificació segons l’estratègia de comunicació............................................ 33 · Puresa/asèpsia/neutralitat........................................................................ 34 · Elitisme/luxe........................................................................................... 38 · Tradició/artesania................................................................................... 44 · Qualitat/elegància................................................................................... 51 · Per a tota la família/infantil................................................................. 56

Selecció de referents............................................................................................ 58 Conclusions Definició de la línia estratègica......................................................................... 65 Procés La imatge gràfica................................................................................................. 70 La papereria........................................................................................................... 72 El pròpolis.............................................................................................................. 74 Les etiquetes per a la mel.................................................................................. 76 Proposta gràfica final La imatge gràfica................................................................................................. 81 El sistema d’il·ustracions..................................................................................... 86 La tipografia.......................................................................................................... 91 El paper................................................................................................................... 91 La papereria........................................................................................................... 92 El pròpolis.............................................................................................................100 Les etiquetes per a la mel................................................................................. 106 Les espelmes........................................................................................................ 126 El desplegable......................................................................................................130 La bossa de regal.................................................................................................134 La samarreta........................................................................................................136 Bibliografia............................................................................................................ 139


5


6


INTRODUCCIÓ Definició del projecte. Hipòtesi de treball. Aquest projecte consistirà, principalment, en la realització de la identitat gràfica de l’empresa productora de mel Es Raiguer (propietat de la meva família), ubicada en un petit poble de Mallorca anomenat Campanet. A part de la realització de tota la identitat gràfica, el projecte inclourà el disseny del packaging de tots els productes. D’altra banda, i depenent del temps que li pugui dedicar i de com evolucioni el procés, també tinc la intenció de realitzar material gràfic promocional, a més d’una petita publicació sobre el procés de producció de la mel ecològica d’Es Raiguer.

7


Metodologia de treball. Per tal de començar a realitzar aquest projecte, el primer pas del procés d’investigació serà comprendre i interpretar les característiques de l’empresa. Necessitam saber quin tipus d’empresa és, quins productes produeix, com comercialitza aquests productes, els recursos dels quals disposen, i tots els detalls que siguin importants per tal de crear una identitat gràfica adient i que comuniqui i representi de manera eficaç l’empresa Es Raiguer. El següent pas, bastant relacionat amb l’anterior, serà estudiar els diferents productes de l’empresa, tant de manera formal com de manera conceptual. Els productes Es Raiguer, mitjançant el seu packaging, seran una peça clau de la identitat de l’empresa, per tant, investigar-los i fer-ne el corresponent anàlisi és imprescindible per treure unes bones conclusions. L’anàlisi de tota aquesta informació marcarà el camí a seguir durant la realització del projecte, unificant i ordenant les necessitats i les expectatives de l’empresa. La identificació del públic objectiu és un altre del punts important, ja que aquest és la principal raó de la realització de qualsevol producte o servei, i també de la creació d’una identitat gràfica, com en el nostre cas. En aquest punt es busca identificar les seves necessitats i l’ús que faran del producte. En aquest punt, serà necessari obrir l’angle de

8

visió i contextualitzar l’empresa en el seu sector i entre la seva competència. Investigarem i analitzarem la competència directa i indirecta i n’extraurem els elements formals repetitius i els seus significats semàntics que se’n deriven. D’aquí extraurem conclusions i analitzarem que necessita i que no necessita la nostra empresa, definint ja en aquest punt, una línia estratègica. Per tal de dur a terme aquesta procés, a més del coneixement propi de l’empresa i tot el que l’envolta, ampliarem la investigació amb bibliografia i recerca per la xarxa. Una vegada fet l’anàlisi de tota aquesta informació i després de treure’n les conclusions que s’en derivaran, passarem a l’etapa final, formular la proposta gràfica com a finalització de tot el procés projectual i sempre mantenint la coherència entre aquesta i tota la part teòrica del procés.


9


10


ANÀLISI Definició de l’empresa. L’empresa per a la qual realitzaré el meu Projecte de Final de Grau de Disseny Gràfic s’anomena Es Raiguer. Concretament, l’empresa, de caràcter familiar, produeix quatre varietats de mel ecològica (“de taronger”, “de garrover”, “multifloral” i “de sa marina”), pròpolis i espelmes de cera d’abella natural. El nom de l’empresa prové de la comarca de Mallorca on es situa l’empresa i on estan situades les zones de recollida, repartides per distints municipis. El nom de les finques són els següents: Es Puig, Son Grau, Son Monjo, Son Alemany i Son Real. Cal fer una menció especial al procés de producció, ja que es tracta d’una mel elaborada totalment de manera artesanal i ecològica, i la qual és destinada, majoritàriament, al comerç local, a les fires i als mercats. La producció no és molt gran. L’empresa posseeix unes 100 caseres i la mitjana de producció és de 1400 Kg per temporada. Es tracta d’una de les mels de més qualitat dins l’àmbit de les Illes Balears, cosa que explica que, des de la creació del Concurs de Mel de les Illes Balears, l’any 2007, no hagin parat de caure premis a les seves mans. L’any 2007 guanyà el 1r premi a la categoria de mel ambre i ambre obscura; el 2008 un altre 1r premi, aquest cop a la categoria de mel obscura; l’any següent, el 2009, de nou el 1r premi a la categoria de mel clara i ambre clara; el 2010 fou a la categoria

mel ambre i ambre fosca on obtingué el tercer 1r premi consecutiu, i el 2011 no en fou un sinó que en foren dos, 1r i 2n Premi de la categoria mel clara i ambre clara. Aquest any 2012, si es torna a celebrar el concurs (durant l’edició passada hi hagué problemes de pressupost degut a la crisi econòmica i a les retallades que se’n deriven), les expectatives segueixen essent altes i s’espera mantenir l’excel·lent nivell de qualitat de la mel. No fa falta dir que aquests premis són un dels principals reclams de cara al públic i una de les raons principals que fan que aquest es decanti per la mel Es Raiguer. La meva intenció en aquest projecte és remarcar l’artesanalitat, l’alta qualitat i el valor ecològic i tradicional d’aquesta mel, en tota la identitat i en tota la línia de productes, però sense perdre la visió de futur de la marca. Actualment, està naixent un moviment de revalorització dels productes naturals, apareixen comportaments que tendeixen a revaloritzar el que és natural per el que és sintètic o artificial. A més, la mel és un producte que, per les seves característiques i propietats, no requereix un procés de transformació complex, i que manté les seves propietats des de la collita fins que arriba al consumidor final. Aquesta tendència també afavoreix l’increment del consum.

A més, en el sector apícola, entre les petites empreses productores de mel, predomina la filosofia de gestió enfocada cap a aspectes productius, deixant de banda els aspectes comercials o de disseny. Moltes vegades es relaciona el disseny d’identitat o packaging amb empreses de gran producció, i sembla que les empreses familiars o basades en l’artesania no ho necessiten. Actualment el disseny de packaging està arribant gradualment a tots els sectors, no tan sols al gran consum. Les petites empreses també s’estan animant a crear bons dissenys de packaging, sabent la rendibilitat que suposa. Els fabricants s’han adonat que el propi pack és un mitjà de comunicació i publicitat i que, cada vegada que obres el rebost de casa o la nevera i veus l’envàs amb una marca, reps un impacte; i si comptabilitzéssim aquest impacte com es fa amb la publicitat, veuríem que és la forma de publicitar-se més barata que hi ha. El pack és necessari (cal embalar el producte), però si a més ho convertim en un suport publicitari resulta ser una molt bona estratègia de branding.

11


El nom El nom de l’empresa, usat des dels seu origen, ara fa uns 15 anys, prové de la zona geogràfica d’on procedeix la mel, per tant, es tracta d’un nom toponímic. Es Raiguer és una comarca de Mallorca, formada per una sèrie de municipis, que agafa el nom de la zona on està situada, ja que es coneix com “es Raiguer” a la contrada fisiogràfica de Mallorca que forma una franja NE-SO, entre el fons de les badies de Palma i Alcúdia, i entre es Pla (uns 100 m alt) i la Serra de Tramuntana. A la vegada, aquest nom sorgeix de la definició general de raiguer, que segons la Gran Enciclopèdia Catalana, es la “part més baixa d’una muntanya, on comença la pujada.” Crec que en el cas d’aquesta empresa dedicada al món de l’apicultura, Es Raiguer és un nom encertat, i crec que cal mantenir-lo en aquest projecte per una sèrie de raons. No hi ha cap mel igual, totes les mels tenen les seves característiques organolèptiques determinades pel clima i per les flors de les quals les abelles treuen el nèctar i pol·len. Per tant, l’element clau que defineix una mel és el territori on es produeix. Mallorca, amb el seu clima característic, el seu sòl i el seu tipus de terra, fa possible l’existència d’una flora característica i única, que fa que la mel mallorquina sigui única i molt preuada per la seva poca producció. Més

12

concretament i filant més prim, la mel produïda a la zona del raiguer de Mallorca, amb les seves pròpies característiques que la distingeixen de la resta de territoris de l’illa, com amb el tipus de conreus i plantes pròpies de la zona, dóna a la mel una identitat pròpia. A part d’això, es tracta d’una paraula que gairebé ningú usa per referir-se a “peu de muntanya”, i la majoria de gent desconeix el seu significat real. Aquest fet implica que funciona com a marca, podent afegir-li els valors de l’empresa sense que existeixi la necessitat de relacionar el nom amb el seu significat real. Finalment, el fet que sigui un nom curt, de dues síl·labes, fa que sigui pregnant, és a dir, fàcil de recordar. A part, pensant en el públic objectiu del producte, en gran part persones estrangeres (anglesos, alemanys, francesos...), aquest nom és fàcil de pronunciar en la majoria d’idiomes i evita típiques confusions produïdes al pronunciar algunes paraules en diferents idiomes.

1. La comarca “es Raiguer”.


Definició del marc teòric. Coneixement del producte. La mel Anem a repassar el més general del seu origen, la seva composició, els canvis naturals pels que passa en la seva extracció, emmagatzematge, envasat, i les aportacions que fan aquests processos a les característiques finals del producte.

El paper de les plantes La mel és un producte homogeni i viscós, ric en sucres, resultat de la recol·lecció i elaboració dels sucs ensucrats de les plantes per les abelles mitjançant l’acció fermentadora dels enzims, que aquestes agreguen a la mel en barrejar-la amb la seva saliva (Boi, Lladó, Llorens). Aquests sucs poden ser de dos tipus: · Nèctars: El nèctar és una transformació de la saba de les plantes que es produeix en els nectaris. La seva producció depèn de tres factors: del tipus de planta, del tipus de sòl i de la meteorologia. La composició bàsica del nèctar és aigua amb sucres. Bàsicament conté glucosa, fruitosa i sacarosa, així com petites proporcions d’altres substàncies molt importants: àcids orgànics, substàncies aromàtiques i sals minerals (Gómez 2004: 30). · Melats: Són les secrecions ensucrades produïdes en les plantes fora dels nectaris, generalment per l’acció de l’atac de pugons o altres plagues. Es produeixen generalment als arbres. La composició mitjana del melat és molt semblant a la del nèctar, encara que té un poc menys d’aigua (Gómez 2004: 31).

Abella xuclant néctar d’una flor d’albó.

13


El paper de les abelles “Les abelles recullen aquests sucs ensucrats (nèctars i melats) per a la seva alimentació, i han après a transformar-los en mel amb la finalitat de conservar-los com a reserva per als temps d’escassesa. El nèctar es trasllada a la casera en el “gavatx” de les abelles. Una vegada trasbalsat, el nèctar es diposita en diverses cel·les de la bresca, mirant que no quedin plenes del tot, perquè la massa tingui la màxima superfície de contacte amb l’aire de la casera. Les abelles comencen, llavors, un mecanisme de ventilació i renovació de l’aire, que fa que aquest nèctar vagi perdent aigua. Quan en una zona de la bresca s’arriba al punt òptim d’evaporació d’aigua, és a dir, quan està per sota del 18 % d’humitat, les abelles reagrupen la mel omplint les cel·les i tapant-les amb una fina capa de cera, l’opercle. Aquest tancament de cera, encara que té una certa porositat, conserva la mel madura” (Gómez 2004:32). D’aquests darrers punts n’extraiem el paper clau que tenen les plantes i les abelles en l’elaboració de la mel. Per tant, existeix la possibilitat de que la seva representació gràfica formi part de la sèrie d’elements formals o de comunicació del projecte. Són un clar element referencial al producte i fàcil de comprendre i identificar.

14

Abella xuclant néctar d’una flor d’albó.

El paper de l’apicultor Quan un apicultor considera que la mel de les seves caseres ja està madura i pot ser collida, realitza la seva extracció. Això, en el llenguatge del sector, s’anomena “treure mel”. Per a la collita, l’apicultor va a l’apiari amb el seu equip i comença a treure de les caseres les bresques plenes de mel madura, “operculada”. Generalment, utilitza fum per a obligar les abelles a abandonar la zona de treball i a endur-se’n les bresques, sense abelles, les quals han estat expulsades amb un raspall. Les bresques són traslladades a la sala d’extracció, on els quadres amb les bresques són, primerament, desoperculats amb un ganivet especial i, després, col·locats en unes centrífugues que, al girar, faran sortir la mel, que s’anirà acumulant en la base d’aquestes màquines. Les bresques buides són retornades a les caseres perquè les abelles tornin a utilitzar-les, i la mel extreta es trasllada a uns dipòsits en els quals es decantarà. En aquest punt, queda clar que l’apicultor de l’empresa Es Raiguer, realitza tot el procés de producció de manera artesana i natural. Per això, és important remarcar el títol oficial expedit pel Govern Balear de Mestre Artesà Apicultor. D’altra banda, corrobora l’esperit artesà i tradicional de l’empre, en el qual hem de fer èmfasi en el disseny de la identitat i de l’estratègia de comunicació de l’empresa.

GÓMEZ, Antonio (2004), Mieles de España i Portugal, Barcelona: Montagud Editores.


Emmagatzematge i envasat “La mel, ja neta i decantada, se sol guardar en bidons de distinta capacitat, normalment d’entre 35 i 300 kg, fins al moment del seu envasat o de la venda a un envasador. Tant els productors com els envasadors de mel guarden, doncs, quantitats variables de mel durant un temps, per això és necessari que les condicions d’emmagatzematge siguin les adequades per evitar la pèrdua de les qualitats del producte. La mel ha de tenir un entorn adequat: sec, net, i protegit d’olors estranyes i temperatures extremes. La temperatura de conservació ha de ser la que es considera d’ambient, és a dir, entre uns 20 i uns 23 º C. Les temperatures massa baixes, inferiors a 10 º C, retarden la cristal·lització i impedeixen la fermentació, i a 0 º C la cristal·lització queda impedida” (Gómez 2004:37). Pot de mel de taronger de 200g.

15


Evolució i cristal·lització: “En contra del que generalment es pensa, i com ja passa amb la majoria dels productes naturals, l’evolució de la mel amb el temps és a pitjor: perd substàncies aromàtiques, gustatives... i es converteixen en una barreja ensucrada d’olor neutra o gairebé neutra; s’enfosqueix, se separa en fases: una més líquida dalt i l’altra pastosa, més o menys espessa, a sota.” (Gómez 2004:39). És a dir, es poden fer més apreciacions sensorials sobre una mel com més fresca sigui. Legalment existeixen, fins i tot, el que es diuen “paràmetres de frescor”, que són aquells els valors dels quals indiquen si la mel ha estat collida fa poc temps o no, i si ha estat escalfada o no. Un dels canvis més importants en la mel, i que sustenta mites populars variats, és la cristal·lització, amb la qual la mel perd primer la seva transparència, es torna opaca després, perd la seva consistència líquida i es torna pastosa, més o menys dura. Al mateix temps, perd aromes, s’aclareix de color i s’endureix. “La mel, bàsicament, és una barreja sobresaturada de sucres i aigua. En la seva composició, trobem més quantitat de sucres que la que es pot dissoldre en el seu contingut d’aigua i, per tant, té tendència a evolucionar cap al seu estat d’equilibri, cristal·litzant aquest excedent” (Gómez 2004:34). La cristal·lització està influïda per varis factors:

16

del fons. Per a una cristal·lització homogènia, els continguts en humitat més correctes han d’estar entre el 17 i el 18%. · La temperatura: La cristal·lització augmenta de manera extraordinària quan baixen les temperatures. a la tardor, ja que el punt òptim de creixement de cristalls està entre els 11 i els 14º C. La presència de partícules sòlides (de cera, pols...), actuen com a “plataformes” de fixació dels microcristalls i accentuen la cristal·lització” (Gómez 2004: 37). 2. Mel en procés de cristal·lització.

· L’origen botànic: com ja s’ha comentat, “els nèctars de determinades plantes són més rics en glucosa, sucre menys soluble, i tenen més tendència a cristal·litzar. Per contra, els nèctars de plantes més rics en fruitosa donen mels sense aquesta tendència. · El contingut en aigua: Si el contingut en aigua és alt, es retarda la cristal·lització, però si és molt baix pot tenir el mateix efecte: la mel és molt viscosa, cosa que impedeix que els primers microcristalls emigrin per la massa de la mel; d’aquesta manera es retarda la cristal·lització. En aquests casos sol veure’s una cristal·lització parcial, de cristalls gruixuts en el fons de l’envàs i ramificacions de cristal·lització que pugen des

Observam que la cristal·lització és un procés natural, que no s’ha d’impedir sota cap circumstància. Aquest canvi d’aspecte del producte, s’ha de tenir en compte a l’hora de crear el packaging, jugant amb el contrast o la harmonia, contemplant aspectes com el color, la opacitat i la incidència i reflexió de la llum. Composició Aigua Sucres, (glucosa, fructosa, sacarosa i maltosa) Proteïnes Àcids (glucònic, cítric, màlic, succínic i fòrmic) Components menors (pigments, substanciïs aromàtiques, tanins, enzims, vitamines) Cendres

16,7 % 80 % 0,3 % 0,6 % 2,2 % 0,2 %


Les mels de Mallorca “L’apicultura és una pràctica antiga a l’illa. Actualment està ben integrada al territori, com evidencien el gran grup d’apicultors existents (el cens oficial actual inclou uns dos-cents cinquanta productors) i les moderades quantitats de mel que es produeixen” (Boi, Lladó, Llorens 2008: 22). Constitueix un dels principals productes comercials i culinaris que compten amb un nombrós grup de consumidors. Sens dubte, els apicultors, que solen ser bons coneixedors de tot quant concerneix a l’entorn de les abelles, posseeixen abundant informació sobre les plantes que visiten les abelles així com sobre les qualitats de la mel que aquestes produeixen. No obstant això, “a l’illa, malgrat aquest coneixement popular, pràcticament es manca de referències generals i assequibles tant de la flora mel·lífera, origen de les mels, com dels paràmetres analítics que defineixen les característiques de les mateixes” (Boi, Lladó, Llorens 2008: 22). L’anàlisi del pol·len present en les mels és una de les determinacions que permeten reconèixer i tipificar de forma més fiable les produccions mel·líferes. Els valors que proporciona aquest examen afegits als obtinguts mitjançant anàlisis organolèptics, físics i químics, permeten caracteritzar les mels amb un aval científic. “Aquesta és una condició determinant, tant per poder definir

els controls de qualitat propis dels productes alimentaris, com per significar les peculiaritats que permetin definir una possible denominació d’origen” (Boi, Lladó, Llorens 2008: 23). Com ja hem comentat, la procedència de la mel, en aquest cas Mallorca, aporta un punt d’exclusivitat que s’ha d’intentar explotar tant com es pugui.

17


Varietats de mels Es Raiguer És important tenir una idea general clara del producte, però ho és tant o més establir les diferències entre els distints tipus, en aquest cas, de mel, per poder comunicar al consumidor final quina classe de mel està comprant i així evitar possibles confusions. A continuació, descobrim per què hi ha tantes varietats de mel i quines són les que produeix Es Raiguer. A diferència de la mel industrial pasteuritzada (líquida i homogènia), la mel artesana crua i directament envasada pot presentar diferents colors i textures i nivells de fluïdesa i densitat pel fet de no haver estat tractada amb altes temperatures, conservant tots els enzims i propietats de la mel. Aquesta mel garanteix totes les propietats medicinals i nutritives, a més d’un gust exquisit. “La classificació final d’una mel d’una manera certa, reproduïble, científica, exigeix que compleixi amb les especificacions precises en aquests tres nivells (medicinal, nutritiu i gustatiu) . El que passa és que tot aquest procés analític té un cost elevat en temps i despeses i, per això, és més normal recórrer a l’anàlisi sensorial, que al cap i a la fi és el que farà el consumidor final. Segons el lot, o de tant en tant, o en casos de dubtes, es solen analitzar determinats paràmetres a nivell físic o químic” (Gómez 2004: 53). Amb freqüència, les mels multiflorals són

18

preferides pels consumidors a altres monoflorals. Això és totalment lògic, ja que la seva major riquesa en diferents tipus de nèctars els fa tenir components sensorials (color, aroma, gust...) més complexos. Altres vegades, les mels no provenen majoritàriament d’una planta en particular, però sí d’una associació de plantes específica de determinats llocs. Aquestes mels es poden definir pel conjunt de la vegetació que li ha donat origen, per exemple: mel de prada, mel de muntanya, etc. Aquest exemple s’adapta perfectament a la mel multifloral produïda per Es Raiguer. Tornant a l’origen botànic, “de les aproximadament 9.000 espècies botàniques (plantes diferents) que hi ha entre la Península Ibèrica i les Illes Balears, les abelles en visiten no més de 300, unes per a recollir nèctar, altres per a recollir pol·len i altres per a recollir pròpolis” (Gómez 2004: 55). També trobem l’acció de la meteorologia, que un any pot ser més favorable a una floració que un altre any en un mateix territori. Per això, en anys diferents, el mateix assentament de caseres pot donar un o altre tipus de mel. A continuació veurem les quatre varietats, les tres de primavera i la de tardor.


Primavera. Mel de flor del taronger “Les plantes del gènere Citrus (Citrus sp., família Rutàcies): clementines, mandarines, taronges i llimones, provenen de la Índia, Pakistan, Vietnam i sur-est de Xina. Els àrabs les propagaren des de la Índia cap a occident” (Gómez 2004:95). Pel seu clima mediterrani càlid, moltes zones de Mallorca són favorables per al cultiu del taronger (Citrus sinensis). Les millors zones per a aquest cultiu són les que no sofreixen les fortes gelades hivernals i les que tenen unes temperatures altes a l’estiu; per exemple, algunes àrees protegides del Raiguer, algunes valls de la serra de Tramuntana, el pla de Palma, el pla central, etc. Aquesta mel és una collita monofloral bastant segura: les caseres arriben a ella desenvolupades per floracions anteriors (ravenisses, romaní, ametllers...); existeixen grans extensions de cultiu amb floració única; la planta es cuida (poda, reg, abonament...); i, finalment, la meteorologia de les zones de cultiu ja està assentada en la primavera en aquesta època: abril-maig.

Aspectes organolèptics (Boi, Lladó, Llorens 2008: 41): · Estat físic: la cristal·lització es forma als pocs mesos de la seva recol·lecció. Els cristalls són molt fins i compactes, com arena fina. · Color: blanc aigua quan és líquid, ambre clar quan està cristal·litzat. · Olor: intens, de flors, sobretot de flor de taronger. · Gust: bastant dolç, amb una lleugera acidesa. · Aroma retronasal: intens, floreal, igual que l’olor.

3. Flor de taronger (Citrus sinensis).

BOI, Marzia, LLADÓ, Gregori, LLORENS, Lleonard (2008), Estudio de la Flora melífera, Mieles y Producción polínica de Mallorca, Palma: Govern de les Illes Balears.

19


Primavera. Mel Multifloral Quan una mel ha estat produïda a partir d’una floració diversa, variada, i no hi ha un predomini clar d’un origen botànic definit, es diu que aquesta mel és “multifloral” o de “milflors”. Aquesta denominació és, en realitat, un grup obtingut per exclusió, en el qual entren totes les mels que no tenen un origen botànic definit. Per tant, és un grup molt ampli, en el qual trobarem des de mels multiflorals clares de primavera, amb aromes florals delicades i subtils i gust dolç, fins a mels multiflorals de tardor, fosques, denses, amb aromes intenses i gustos amb aportacions àcides i salades. Concretament, la mel multifloral Es Raiguer conté mels de flor d’abarzer (Rubus ulmifolius), de card (Carduus nutans), d’albó (Asphodelus aestivus)...

Aspectes organolèptics (Boi, Lladó, Llorens, 2008: 44): · Estat físic: la cristal·lització es produeix als pocs mesos de la seva recol·lecció. Els cristalls són molt fins, com arena fina. · Color: de blanc a ambre clar, depenent de la temporada, molt semblant al de la mel de taronger. · Olor: floral, dèbil.

4. Flor d’abatzer (Rubus ulmifolius).

· Gust: de flors, dolç i un poc àcid. · Aroma retronasal: floral com l’olor i molt persistent.

5. Flor d’albó (Asphodelus aestivus).

20


Primavera. Mel “De Sa Marina” Aquesta mel prové d’una zona costanera, propera a la costa. La flor predominant es la de romaní (Rosmarinus officinalis), encara que en conté d’altres com albó (Asphodelus aestivus), herba de Sant Ponç (Teucrium polium)… És la primera de la temporada i es pot collir a finals de febrer en els llocs més càlids de la costa del Mediterrani, encara que és més freqüent fer-ho un poc més endavant, al març o a l’abril, en els llocs més freds de l’interior. És freqüent que la primer treta dugui una mica d’arrossegament de la floració de la tardor anterior, que les abelles no van arribar a consumir durant l’hivern: melats, brucs... això és el que li dóna un to més fosc. “També pot anar acompanyat, en major o menor quantitat, segons els llocs i els anys, d’ametller (Prunus amygdalus), ravenissa (Diplotaxis erucoides), lleguminoses com la botja blanca (Dorycnium pentaphyllum) i en els anys humits de xuclamels o “viborera” (Echium sp.)” (Gómez 2004:92). La segona treta ja sol ser més monofloral de romaní, encara que també pot dur, en menor grau, les plantes esmentades.

Aspectes organolèptics (Boi, Lladó, Llorens, 2008: 49): · Estat físic: tarda uns quants mesos a cristal·litzar. Quan ho fa, forma cristalls molt fins. · Color: blanc aigua quan és líquid, més obscur quan cristal·litza. · Olor: suau, de flors, sobretot de flor de romaní. · Gust: dolç, de flors, amb una lleugera amargor. · Aroma retronasal: floral, poc perceptible.

6. Flor de romaní (Rosmarinus officinalis).

21


Tardor. Mel de garrover “El garrover (Ceratonia siliqua) és un arbre d’origen dubtós, encara que es considera que prové de Síria i Àsia Menor”(Boi, Lladó, Llorens, 62). Els seus usos tradicionals (alimentació animal), i els nous (espessint alimentari, succedani de la xocolata,...) han anat en disminució, encara que a les Illes Balears, principalment a Mallorca, és un cultiu encara abundant. A Mallorca és comú a les zones baixes de l’illa. Floreix durant el setembre i l’octubre i la mel que en resulta és la mel estrella de la tardor i la més demandada i apreciada de les que produeix l’empresa. “Per a les abelles, els garrovers són una font important d’alimentació a la tardor, com a preparació per a la hivernada. Alguns anys, quan les condicions meteorològiques són adequades i els ruscs no han disminuït de vigor a l’estiu, s’obté una mel la base de la qual és el garrover, molt preuada i buscada a Mallorca” (Gómez 2004:118).

Aspectes organolèptics (Boi, Lladó, Llorens, 2008: 63): · Estat físic: la velocitat de cristal·lització depèn del seu contingut en aigua, encara que sempre és lenta (tarda quasi un any). Produeix cristalls molt fins. · Color: ambre obscur quan està líquida, més clar, però no atapeït, quan està cristal·litzat. · Olor: intens, de flor de garrover, regalèssia, fusta, bolets i bosc. · Gust: dolç, una mica salat amb un toc amarg, de caramel i regalèssia, d’humus, de bolets i de bosc. · Aroma retronasal: una mica floral, bolets, fusta, regalèssia i bosc, desembossa el nas.

7. Flor de garrover (Ceratonia siliqua).

22


Coneixement del producte. Les espelmes Les espelmes de cera d’abella natural de Es Raiguer estan fetes artesanalment a partir de cera d’abella netejada i estampada en plaques rectangulars. La cera estampada és una làmina de cera de 2 o 3 mil·límetres d’espessor, en la qual per mitjà de maquinària especialitzada estan impresos els hexàgons a partir dels quals l’abella construirà les cel·les que utilitzarà per a cria o per a dipòsit de mel i pol·len. La cera s’obté de les bresques de cera que les abelles construeixen a l’interior dels seus ruscs. La cera d’abella que recobreix les cel·les es denomina cera d’opercle i és la més apreciada, sent molt clara de color. Es produeixen tres tamanys d’espelmes, de forma cilíndrica. D’igual diàmetre les tres, tenen una altura de 13,5 cm, 20 cm i 27 cm respectivament. La seva funció principal és la decorativa, encara que també es poden encendre. A part d’això, desprenen una aroma natural molt agradable, semblant a la mel. Cera d’abella estampada.

23


Coneixement del producte. El pròpolis El pròpolis (Pro: defensa i Polis: ciutat, defensa del rusc) és un compost de polímers balsàmics resinosos que elaboren les abelles a partir de diverses resines de plantes. Aquestes resines són potenciades amb els enzims produïts per les glàndules salivals de les abelles i enriquides amb els residus de la digestió làctica dels grans de pol·len. Es tracta d’una resina fosca amb la qual, d’una banda, entapissen l’interior de les cel·les, segellant-les, i de l’altra compleix una funció constructiva, reforçant parets i segellant esquerdes, evitant que es formin corrents d’aire i amb la finalitat de combatre els bacteris, virus i fongs que puguin afectar-la. La quantitat mitjana de pròpolis que poden produir per rusc, durant un any, depèn de la raça d’abella i sol estar entre els 100 g i 300 g. Es recol·lecta en començar la primavera, ja que és necessari al rusc durant els temps freds. En aquest moment, el pròpolis es presenta com una substància similar a una goma de mastegar. Després pren una forma granulosa i fluixa, de color lleugerament fosc. Es conserva en recipients de vidre, mai de plàstic, lluny de l’aire i de la llum. Entre les propietats medicinals que se li reconeixen a aquest producte trobem: antibiòtiques (bactericida i fungicida), antivirals, antitumorals, cicatritzants, antiinflamatòries, analgèsiques,

24

antial·lèrgiques, epitelizants, anestèsiques i immunoestimulants. És molt útil per a combatre els següents símptomes: · Gola i boca: angines, faringitis, laringitis, llagues bucals · Vies respiratòries: davant els refredats és molt útil com a complement per a altres teràpies. · Estómac i còlon: en casos d’úlcera gàstrica és de gran ajuda per combatre el bacteri que el provoca. 8. Pròpolis en estat natural.

· Ginecologia: les càndides, nafres uterines i inflamacions vaginals solen respondre molt bé als rentats de pròpolis diluït en aigua. · La pell: el pròpolis és fantàstic en la lluita contra les micosis o fongs de la pell.


Presentació al públic. Per al públic en general no és gens fàcil trobar aquesta preuada substància, ja que no es ven a les grans superfícies i s’ha d’acudir a botigues especialitzades. No resulta fàcil aconseguir pròpolis pur; el més freqüent és trobar extractes en forma de pomades, tintures i píndoles. En tot cas, s’han d’adquirir aquells que tinguin un percentatge de contingut major del 20%. Es Raiguer distribueix el pròpolis en forma de tintura. Es prepara com un extracte alcohòlic de pròpolis amb una proporció del 30% (en pes/ volum). Aquests preparats s’obtenen barrejant la quantitat de pròpolis amb el volum adequat d’etanol (alcohol etílic) de 70ºF. Es té en maceració durant 7 dies com a mínim, agitant amb freqüència, i filtrant-lo amb un filtre de porus fi. La tintura s’envasa en flascons ambre, protegits de la llum, i s’emmagatzema a temperatura ambient.

Composició La clau, tal vegada, de totes les propietats curatives del pròpolis es troba, segons els especialistes, en els flavonoides que conté, uns compostos que es troben en totes les plantes i dels quals se sap que són uns importants regeneradors del dany cel·lular vegetal a causa de les seves propietats antioxidants. Encara que la seva composició varia una mica segons el lloc on es trobi el rusc, en termes generals, el pròpolis està compost per: Resines 5-55 %

Flavonoides, àcids fenòlics i èsters

Ceres 7,55-35 %

Cera d'abella i d'origen vegetal

Olis essencials 5-10 % Àcids grassos 5 % Pol·len 5 % Altres 5 %

Volàtils De la cera i la resta dels vegetals Ric en proteïna i aminoàcids lliures 14 oligoelements, vit.: B1, B2, B3, B6 i sucres

Tintura de pròpolis.

25


Marca de garantia. ésmel Una “Marca de Garantia” és aquell signe utilitzat per un grup d’empreses que certifica que els productes o serveis als quals s’aplica compleixen uns requisits comuns, especialment en allò que concerneix a la seva qualitat, components, origen geogràfic, condicions tècniques o manera d’elaboració. Aquest sistema a ser creat l’any 1998 com a resposta a una demanda creixent de certificats de qualitat per part del públic i d’un desig de diferenciació dins del mercat per part de les associacions de productors, fabricadors, comerciants o prestadors de serveis. Va acompanyada d’un reglament d’ús en el qual s’indiquen els requisits per pertànyer a aquesta marca, els sistemes i les responsabilitats. L’empresa Es Raiguer pertany a l’agrupació de defensa de l’abella mallorquina i també a la marca de garantia ésmel.  A aquesta marca de garantia hi pertanyen quatre empreses de Mallorca dedicades a l’apicultura: Mel Sa Carrotja (Ses Salines), Mel Casolana (Binissalem), Mel Son Frare (Petra) i la nostra Es Raiguer (Campanet). Aquestes mels, per a poder oferir al públic aquesta marca de garantia i diferenciar-se així d’aquelles que per raons d’incompatibilitat amb les normes no en poden formar part , han de complir els paràmetres següents (http://www.esmel.com/pdf/triptic.pdf):

26

· S’han respectat les qualitats naturals en l’extracció i l’envasat. · Conserven totes les aromes i propietats de les plantes de les quals procedeixen. · Són crues, no han estat encalentides. · Amb temperatures baixes, s’inicia un procés natural de cristal·lització. La mel cristal·litzada segueix essent igual de bona. · Conserven totes les vitamines i enzims. · El nostre sistema de filtratge permet que el pol·len quedi i l’enriqueixi. · ésmel és una marca de garantia i per tant està sotmesa a uns controls més rigorosos a càrrec de laboratoris independents; es controla la humitat, impureses i frescor, entre d’altres. · Tots els lots segueixen uns registres de traçabilitat. Per tant, ésmel garanteix la qualitat i puresa d’aquestes mels i és un punt diferenciador importantíssim de la resta de mels que es venen sota el nom de mel mallorquina.

9. Marca gràfica de ésmel.


Etiquetatge. Normativa. A l’hora de dissenyar un packaging, que en aquest cas és l’etiqueta per a un pot de mel, és necessari saber quin tipus d’informació hi ha d’haver i quina pot subministrar aquesta etiqueta. Segons les normatives vigents, aquesta informació, obligatòriament, ha de constar de (informació del document Protocol de treball del panell de tast de la marca de garantia ésmel):

· Data de consum preferent: com que és major de 18 mesos, basta indicar l’any. L’expressió correcta és: “Consumir preferentment abans de fi de 2000”. · Quantitat neta: expressada en grams o en kg. A més, les xifres que expressen els nombres ha de tenir com a mínim 6 mm. d’alt. · Logotip del Punt Verd

· Denominació: la denominació de venda del producte, és a dir, la paraula MEL, que pot anar sola o acompanyada d’una sèrie d’adjectius, reglamentats en el RD1049/2003, article 2, i Annex I, floral (de romaní...), la seva elaboració o presentació (amb trossos de bresca, centrifugada...) o la seva procedència. · Responsable: el nom i adreça complets del productor, envasador o distribuïdor establert en la UE, responsable del producte. · Procedència: el país on s’hagi recol·lectat la mel, si no és del mateix que l’apicultor, o si és barreja de varis: · “barreja de mels de la CE” · “barreja de mels no procedents de la CE” · “barreja de mels procedents de la CE i de mels no procedents de la CE”.

A part d’això, la mel Es Raiguer està dins de la ja esmentada marca de garantia anomenada ésmel, on hi ha una sèrie de normes en relació a l’etiquetatge com per exemple (Normativa de la marca de garantia “ésmel”): No està permesa la utilització d’expressions com “...d’abella”, “...Natural”, “... pura”, ni qualsevol altra que indueixi al consumidor a l’error de pensar que el producte d’aquest envàs té qualitats que uns altres no tenen. Ni atribuir-li a la mel propietats medicinals, ni d’altre tipus que indueixi al consumidor a pensar que el contingut d’aquest envàs és superior a uns altres.

Procés d’etiquetatge A l’hora d’envasar i etiquetar la mel no es subcontracta cap empresa especialitzada. De caràcter totalment artesanal en tots els seus processos i amb una producció limitada, la mel Es Raiguer és envasada i etiquetada manualment al mateix local on entra la mel fresca acabada de recollir, i des d’on surt la mel llesta per arribar al consumidor. La manera més pràctica i econòmica per a etiquetar la mel és el paper imprès i enganxat al pot. Les etiquetes s’imprimeixen en paper en fulls A4 i es retallen amb una guillotina. Tot aquest procés es fa a la mateixa empresa. Degut a la quantitat limitada que es produeix, l’etiquetatge es fa de manera manual, enganxant les etiquetes d’una en una. Amb aquesta pràctica, s’exemplifica l’esperit artesà de l’empresa i també s’optimitzen al màxim els recursos propis per estalviar costs de producció. La manera més funcional i pràctica és la utilització d’una etiqueta enganxada al pot de vidre. Les bandes que a vegades s’utilitzen, unint l’etiqueta i la tapa, en aquest cas són poc recomanables. A part de dificultar el retall de les etiquetes, essent una forma relativament complexa que faria necessària la utilització d’un encuny, seria molt fàcil que es trenqués durant la manipulació dels pots.

27


L’envàs industrial Per a la distribució i venda dels seus productes, Es Raiguer utilitza 4 tipus d’envàs diferent, tots ells de vidre. Els envasos de més capacitat són els de la mel, un d’1 Kg de capacitat, un de 500 g i el més petit de 200 g. El més petit de tots, i també amb una forma bastant diferent, és el de pròpolis, que incorpora un comptagotes i té una capacitat de 15 ml. Els envasos per a la mel tenen la tapa daurada, mentre que el de pròpolis la té blanca, ja que ha de transmetre uns valors més asèptics, de farmàcia. Els quatre tipus de mel que produeixen s’envasen en les distintes mides de pot, i es distribueixen segons la seva demanda i tipus de client. Els grans consumidors opten pels pots d’1 Kg, mentre que els clients que la compren esporàdicament opten pels pots de 200 g. El vidre és l’opció més adequada per a vendre mel artesana, per una sèrie de qüestions ecològiques, econòmiques i de qualitat. Durant la seva història, el vidre ha demostrat ser un dels envasos més respectuosos amb el medi ambient, no només per ser 100% reciclable un nombre indeterminat de vegades, sinó que a més, per cada tona de vidre reciclat, deixa d’usar aproximadament 1,2 tones de matèria primera verge. A més prové de matèries primeres abundants a la naturalesa, i s’extreu amb un procés senzill i no contaminant. A més d’això, posseeix unes característiques

28

físico-químiques que fan que no interfereixi amb les propietats dels productes que conté, fent-lo molt apropiat per a la mel i altres productes alimentaris. És inert al contacte amb aliments i fàrmacs en general, no s’oxida, és impermeable als gasos i no necessita additius per conservar els aliments envasats. En particular, el vidre usat per a envasos no presenta el fenomen conegut com a “migracions” —de monòmers i additius— cap al producte, fet comú en envasar en plàstics. És ideal per a ser reutilitzat, ja que resisteix temperatures de fins a 150º C, la qual cosa facilita el rentat i l’esterilització. D’altra banda, la seva degradació química i la seva erosió física són molt lentes, i no allibera cap substància que pugui resultar perjudicial per a l’entorn. Per tot això, el vidre és l’envàs ecològic per naturalesa. Finalment, s’ha de dir que, actualment i en els darrers anys, ha crescut la demanda d’envasos de vidre degut a l’augment de consciència ecològica per part de la societat. Des de fa anys, l’empresa que proveeix d’envasos a Es Raiguer és l’empresa Juvasa, a través del distribuïdor de material apícola Apiglass, situat a prop de Barcelona. A continuació podem observar els distints envasos i les seves característiques.


MEL

1000 g 500 g

ENVASOS

V 720

A370

Capacitat: 720 ml Pes: 270 grs Diàmetre: 80,60 mm Altura: 172,00 mm Color: Blanco Boca: Twist Off TO 77

Capacitat: 370 ml Pes: 160 grs Diàmetre: 72,50 mm Altura: 118,00 mm Color: Blanco Boca: Twist Off TO 63

200 g

STD 156 Capacitat: 156 ml Pes: 100 grs Diàmetre: 56,40 mm Altura: 85,50 mm Color: Blanco Boca: Twist Off TO 53

TOPACIO 15 ML - PP28

PRÒPOLIS

Capacitat: 15 ml Pes: 14 grs Diàmetre: 27,50 mm Altura: 65,00 mm Color: topacio opaco Boca: Twist Off TO 77

29


Contextualització en el sector. Primer de tot s’ha de fer una clara diferència entre, per una banda, la mel crua, recollida i envasada artesanalment i, per l’altra, la mel processada industrialment. La mel industrial, a diferència de la mel artesanal, se sotmet a la pasteurització per a aconseguir que aquesta no es cristal·litzi, procés que hem explicat anteriorment. La mel líquida sol ser apreciada per moltes persones, però cal saber que, com més natural és una mel, més ràpidament cristal·litza. Per això és molt més recomanable una mel artesanal, ja que la mel que sol vendre’s als supermercats és una mel que destaca per ser molt líquida, molt pràctica a l’hora de ser servida, però que ha perdut la gran majoria de les seves propietats. Això es deu a que ha estat sotmesa a un procés de reescalfament a més de 80 graus per a tornar-la més líquida i poder ser envasada amb més facilitat, de tal forma que s’estalvien costos. Qualsevol mel que se sotmet a un escalfament de més de 70 graus comença a cremar-se i perd gran part de les seves propietats, reduint la qualitat de la mel i destruint la majoria d’enzims, antioxidants i altres beneficis com la seva acció antibacteriana. La mel artesanal es cola a mà i se separa segons el seu color, sabor i procedència. La mel industrial es bombeja i filtra de forma mecànica a grans recipients barrejant-se mels de diferent procedèn-

30

cia, amb la qual cosa les mels monoflorals són molt difícils de trobar al món industrial. A les etiquetes de les mels industrials sempre veiem la següent frase: “Mescla de mels originàries i no originàries de la Comunitat Europea”. Per tant, es tracta d’un producte que no sabem ni què té ni d’on ve. Per tant, la mel artesana ha de fer front a les grans importacions i vendes de mels de dubtosa qualitat, sotmeses a tractaments desnaturalizants del seu elevat valor biològic. En general, la mel produïda a Mallorca té un preu elevat (uns 12€/Kg) degut a la poca quantitat que se’n produeix. De fet, la producció de mel de les Illes Balears representa només el 0,24% de la producció total a Espanya, amb un total de 80 tones, essent la comunitat autònoma que menys mel produeix (Dades del 2003, Grup d’investigació AGR-218 (Unitat d’Apicultura) de la Universitat de Córdoba). En canvi, a la península, la mel generalment té un preu més baix ja que han de competir amb mels estrangeres com per exemple les de Xina, Brasil,Uruguay o Argentina, que tenen un preu molt baix, d’entre 1,5 i 3 € (Seminari sobre el mercat de la mel de la Facultat de Dret, Universitat de la República, Uruguay, 2012). Aquestes importacions, però, s’han vist afectades recentment, quan la Comunitat Europea va prohibir, aquest

any passat, la mel procedent de plantes transgèniques (la mel procedent de Xina està sempre en problemes degut a la falta de controls de qualitat en aquest país). Quan parlem de mel de la península i del seu baix preu, no parlem de totes les produccions, sinó de la majoria, ja que aquests preus no són tan baixos si es tracta de mels d’algun lloc molt particular amb unes característiques especials o d’alguna zona amb denominació d’origen, com l’Alcàrria, situada al sud de Guadalajara. En aquest sentit, la mel de Mallorca té el privilegi de produir-se en un lloc petit i únic, essent això un dels seus punts forts. A Mallorca, tots els productors són petits, no existeixen grans empreses que produeixin mel. Com hem dit, a totes les Illes Balears, la producció és d’unes 80 tones per any. La majoria de productors són honrats, encara que n’hi ha que presumptament compren mel de fora, l’envasen a l’illa i la venen com si fos mel mallorquina, al mateix preu que l’autèntica. Encara que no hi hagi dades oficials, aquest fet s’intueix gràcies a certs indicis com que venguin la mel a uns preus molt per davall el preu de la mel mallorquina autèntica.


La competència en quant a mel mallorquina és important, ja que la majoria de la resta de productors produeixen més quantitat de mel que Es Raiguer. No obstant això, quantitat no significa qualitat, i els premis obtinguts ho avalen. Algunes d’aquestes empreses són les següents: · Casa Nostra (Llucmajor) · Mel de l’horta (Pollença) · S’Avenc (Pòrtol)

10. Mel Son Figuerola - Can Moreu (Llubí)

· Mel crua Son Gravot 12. Mel Ànima dolça

· Mel Tramuntana · Mel Son Frare (Petra) · Mel Sa Carrotja (Ses Salines) · Mel Casolana (Binissalem) · Mel Son Figuerola - Can Moreu (Llubí) · Costa Nord (Sóller) · Mel Ànima dolça

11. Mel Costa Nord (Sóller).

13. Mel Tramuntana

31


A part d’aquests productors, hi ha la mel produïda industrialment que no sabem d’on ve, com ja hem comentant anteriorment, i que molta gent compra pel fet de ser més econòmica i pràctica. La majoria del públic desconeix la diferència entre mel crua i mel pasteuritzada i, a part d’això, una mel líquida sempre és més atractiva que una mel cristal·litzada. La societat de consum és el món de les aparences i, igual que passa amb tants de productes, es ven millor una mel bonica i de baixa qualitat que una menys agradable a la vista però d’excel·lent qualitat. Aquest fet no canviarà fins que la gent prengui més consciència de la importància d’aquest producte i dels beneficis que comporta el seu consum si es tracta d’una mel crua i pura. Per a posar exemples de mels produïdes industrialment, citaré un estudi de qualitat elaborat per Eroski Consumer, on analitzen distintes marques de mel que podem trobar amb facilitat a qualsevol supermercat. Per posar els exemples més coneguts, la famosa mel de “La Granja San Francisco”, i les també conegudes “Helios”,  “La Celda” i  “Luna de Miel” venen la mel pasteuritzada. És a dir, no conserven tota la seva activitat biològica i les propietats saludables que s’atribueixen a la mel. La mel pasteuritzada no és gaire distinta de qualsevol altre edulcorant i el

32

seu preu oscil·la entre els 5 i els 8 €/Kg i no podem saber on ha estat produïda. L’única referència al seu origen és: “Mezcla de mieles originarias y no originarias de la CE (Comunitat Europea)”. En aquest apartat hem pogut comprovar com està el sector de la mel i on es situa la mel Es Raiguer. Queda demostrat el fet que la mel artesana i la mel industrial són dos mons diferents, encara que fa falta molta feina per a que els consumidors en siguin plenament conscients.

Públic objectiu La mel Es Raiguer es dirigeix a un públic ampli però determinat. En termes generals, podem dir que es dirigeix a persones adultes i gent major, de classe mitjana i alta, interessats en productes de qualitat, autòctons i d’origen natural, ecològic i artesà. Entre aquest públic, podem definir una sèrie de perfils diferents que s’interessen pels productes de Es Raiguer. Per una part hi ha la gent del poble que coneix la mel i la valora molt més que les altres. Aquestes persones s’han fidelitzat a la marca, per raons de proximitat i de confiança. Un altre perfil és la gent que la compra a les fires i mercats. Aquests, compren en aquests llocs buscant un producte de caràcter més artesà, ecològic, etc.. És molta la gent que quan tasta la mel a la parada de l’empresa es decideix a comprar-la en lloc de comprar la de la competència. Els premis obtinguts corroboren la qualitat i la gent la prefereix. Aquest públic, la majoria de vegades es converteix en seguidor de la mel i es fidelitza amb Es Raiguer, convertint-se en comprador habitual. A part dels perfils anteriors trobem grans consumidors que reserven una partida important, de desenes de quilos, per temor de quedar-se sense. D’aquesta manera s’asseguren una reserva per un període llarg de temps, ja que a causa de la poca


producció, hi ha gent que es queda sense. A part dels consumidors locals, una branca important del públic objectiu són els estrangers. Sovint són turistes que venen a passar part de l’any a Mallorca, provinents de països com Alemanya, Anglaterra o França. Solen ser de classe mitjanaalta i venen en busca d’un producte de Mallorca i d’excel·lent qualitat. La majoria repeteix la compra cada vegada que estiueja a l’illa i fins i tot n’hi ha d’altres que fan comandes de mel des del seu país d’origen. A part dels consumidors particulars, la mel es distribueix a intermediaris com petites botigues de municipis propers, que s’encarreguen de fer-la arribar al consumidor. Aquestes botigues es guien per les preferències del seu públic i també per la qualitat de producte.

Anàlisi d’antecedents Quan es tracta de dissenyar un packaging d’un producte com és la mel, a part de comunicar el tipus de producte amb les típiques abelles, les flors, o les formes hexagonals, s’han d’intentar comunicar una sèrie de valors i característiques pròpies de cada mel, que la diferenciïn de la competència i que marquin una estratègia clara de comunicació. El que intenten comunicar la majoria de mels no industrials (és a dir: mels no encalentides, ni pasteuritzades, ni alterades amb altres substàncies) són una sèrie de valors que exposaré a continuació. Aquests valors són molt distints dels que intenten comunicar les mels industrials, pasteuritzades, i sovint importades de països amb una legislació de control de qualitat molt permissiva, que trobem als grans supermercats, l’estratègia de venda de les quals és la de reduir costs i poder vendre a un preu més baix que el de la competència. La majoria d’aquests tipus de mel, que es desmarquen de les mels industrials i que es preocupen per l’aspecte del producte davant del consumidor, comuniquen qualitat. Sigui quina sigui la seva estratègia de comunicació, la qualitat del seu disseny és el que dóna estatus i percepció de qualitat al producte. Segurament, dins aquest grup que es desmarca de la venta en supermercats hi pot haver mels pasteuritzades, encara que són molt pocs casos.

Classificació segons l’estratègia de comunicació. Aquestes mels són la nostra competència directa, és a dir, la que haurem d’analitzar. Esbrinar com intenten comunicar i transmetre al públic una sèrie de valors. No obstant això, ja que la majoria d’aquestes mels són, suposadament, mels crues, la seva qualitat serà elevada i el seu preu també. Fer una classificació per preu és difícil, per tant, aquest no serà un aspecte clau en la següent classificació, partint de la idea que totes les mels de la competència directe són d’una qualitat i preu superiors a la mitjana. A partir de l’anàlisi, com he dit, cada un dels casos analitzats, s’han agrupat seguint un criteri clar, que els defineix en cinc grans grups segons la seva estratègia de comunicació i les pautes gràfiques que comparteixen. Essent aquestes uns patrons gràfics definits que es transformen en una sèrie de conceptes semàntics i valors que es volen comunicar per part de l’empresa i que fan que un disseny estigui en un grup o un altre. A continuació s’exposen el cinc grans grups amb els seus exemples i les seves característiques: els patrons gràfics i els conceptes semàntics i valors que comuniquen.

33


Puresa/asèpsia/neutralitat Les empreses productores de mel que opten per aquesta estratègia de comunicació intenten vendre la seva mel gairebé com un producte de laboratori. Hi ha diverses tendències dins aquest grup, com pot ser el disseny de la marca, el tipus d’etiqueta, el material o la forma de l’envàs industrial. En els casos en que es fa ús de l’etiqueta, s’imita la gràfica usada en medicina o química, donant l’aspecte de producte asèptic, estèril, amb la intenció donar una percepció de puresa, però que segons la meva opinió li lleva tota la naturalitat al producte, donant-li la percepció de producte artificial. La mel, és un producte ple de nutrients: enzims, vitamines, proteïnes, i no crec que l’esterilitat que comuniquen alguns d’aquests dissenys funcioni en el nostre cas. Els casos que exemplifiquen perfectament aquesta estratègia comunicativa son els de Bee Raw Honey, Ballard Bee Company. També hi ha casos on la marca de l’empresa potencia aquest aspecte, creant una gràfica amb formes molt pures i geomètriques, semblants a la marca d’un laboratori. Les tipografies usades en aquests casos també potencien aquesta estratègia, essent tipografies molt neutres, de pal sec i, en la majoria de casos, de color negre sobre fons blanc, donant la impressió que es tracta d’un producte de farmàcia. Aquestes marques amb formes

34

geomètriques les podem veure en l’exemple de Bee Hive, on utilitzen la superposició d’hexàgons (forma molt recurrent en la majoria de dissenys d’identitats i packagings d’empreses dedicades la món de la mel) o en el cas de Sheffield Honey, on també apareix l’hexàgon combinat amb una gota de mel de manera molt sintètica utilitzant només els contorns. Com s’aprecia, aquests exemples no tenen res d’artesà sinó tot al contrari, podríem dir que són objectes on la mà de l’home ha desaparegut totalment. L’envàs industrial també pot comunicar aquest valor mitjançant formes ben diverses. Des de les típiques ampolles de xarop, fins a pots inspirats en les provetes i altres recipients de laboratori. L’exemple de la Bee Raw Honey en serveix per il·lustrar aquest cas. Aquests envasos se solen acompanyar d’una etiqueta reforçant el tema de l’asèpsia com hem dit anteriorment. També hi ha casos extrems, com és el cas de la marca Bee Hive, amb un packaging molt poc usual entre les marques de mel. Altres envasos, una mica diferents, però dins de la mateixa estratègia, utilitzen envasos simulant envasos i flascons de laboratori o perfumeria antics, més artesans, però mantenint la idea de ciència i alquímia. Un clar exemple d’això són els envasos de la Sheffield Honey.

Finalment, una altra tècnica que s’usa en aquesta estratègia és la serigrafia com a substitut del paper com a suport de la informació. La serigrafia s’usa sovint en aquests casos, amb tinta blanca o negra, d’una manera molt austera i neutra, donant la informació de manera molt sintètica. D’aquesta manera, s’utilitzen les pròpies característiques de la mel coma elements visuals de comunicació, deixant la comunicació escrita en un segon terme. El problema de la serigrafia apareix amb la cristal·lització de la mel, fenomen que ja hem explicat dins del marc teòric. Amb la mel endurida, completament opaca i amb un color ja esmorteït, aquest sistema perd gran part del seu potencial. Entre els exemples aquí presentats trobem la Bee Raw Honey, la Jack’s Raw Honey i la Waitrose Honey (aquesta darrera no porta tan a l’extrem com les altres la idea de la mel com a producte de laboratori).


1. Bee Raw Honey Eric Hoffman, Estats Units, 2002.

2. Ballard Bee Company TKTJ Design, Estats Units, 2011.

35


3. Jack’s Raw Honey Benjamin Dooling, Estats Units, 2011.

36

4. Bee Hive Little Fury, Estats Units.


5. Sheffield Honey Dedass, Anglaterra, 2010.

6. Waitrose Honey Turner Duckworth, Anglaterra, 2008.

37


Elitisme/luxe Relativament proper al grup anterior, relacionat també amb el món dels laboratoris, hi trobem el següent grup. Aquest vol vendre la mel com un producte elitista, semblant a productes cosmètics d’alta gama, o també semblant a les estratègies utilitzades en el món de la joieria. Aquí trobem diferents estratègies amb aquest mateix objectiu totes encaminades a vendre la mel com si fos un producte de luxe. A continuació veurem de quina manera es fa i quins elements utilitzen. L’envàs industrial (és a dir, el pot) és un element clau en aquests casos. Per exemple, trobem pots amb el vidre molt gruixut, i on la mel adquireix una forma irregular. Aquests envasos tenen la intenció de pujar d’estatus el producte, acostant-los al món de la cosmètica natural. Com a exemple tenim el pot de la marca Abella, molt proper al grup anterior en relació al pot de vidre, però no tant amb la gràfica de la etiqueta. Una altra característica important en aquest grup és la delicadesa, la subtilesa. En el cas dels que escullen l’opció d’usar el paper com a suport, presenten la informació duna manera molt neta, subtil i clara, quasi sempre amb el blanc com a color de fons, molt minimalista. Les marques i el text sovint són dissenyats amb tipografies script. Predomina el color gris clar, el daurat i el platejat

38

per als elements gràfics connotant valors com el luxe. La mel, en aquests casos, intenta transmetre els valors de desig, de producte elitista, dotant l’envàs d’una atmosfera de delicadesa típica de la joieria i la cosmètica d’alta gama. Els casos que exemplifiquen aquesta estratègia de manera molt clara són els de la marca The Bees Knees, la Organic Honey, la Bzzz, la Mleko i la Miód i en menor mesura la Clover Honey. Aquesta última es troba entre el grup anterior i aquest, tot i ser un disseny racional, les seves formes i una gràfica més subtil i no tan austera i asèptica la fan més propera a aquest grup. Els dissenys d’aquest grup sovint es venen acompanyades d’un packaging en consonància, amb unes formes i una gràfica molt properes, com he dit anteriorment, al món de la cosmètica i a la joieria, amb una clara coherència amb la gràfica dels pots i les etiquetes mantenint la línia gràfica. Apareixen capses amb relleus daurats, tintes metal·litzades i brillants, originant reflexes, essent tot el conjunt molt subtil i suggerent. No obstant això, també n’hi ha que opten pel barroquisme i l’exotisme, acompanyats del color daurat, per a comunicar aquests mateixos valors, encara que aquests dissenys es donen en mels procedents de països remots o exòtics, que requereixen aquest estil com la B&B Honey.

Aquestes estratègies de comunicació probablement no s’adeqüen al perfil del nostre producte. En aquests dissenys trobem en falta d’un dels principals valors de la mel Es Raiguer, l’artesania. No obstant això, de cada grup estudiat i analitzat se’n deriven unes conclusions que sempre seran útils per determinar que hem de fer i què no cal fer.


7. The Bees Knees At pace, SudĂ frica.

8. Clover Honey Anthony Wyborny, Estats Units.

39


9. Organic Honey Marcel Buerkle, SudĂ frica.

40


10. Mleko i Mi贸d Beza, Pol貌nia.

41


11. Abella Bonniemiguel, Espanya.

42

12. B&B Honey Aughust, New Zeland, 2011.

13. Bzzz Backbone Creative, Armenia.


14. Ancha Castilla Desconegut, Espanya.

43


Tradició/artesania En aquest grup, ja trobem una comunicació de valors com l’artesania, la tradició, el producte fet a mà, producció limitada o la qualitat. També apareix, la important figura de l’apicultor com a autèntic artesà. L’estratègia comunicativa, en aquest cas, està totalment diferenciada de la que hem anomenat “de laboratori”, d’elitisme o luxe. Aquí, la mel es presenta com un producte recol·lectat i envasat a mà, de manera artesanal, sense màquines ni procediments químics que la transformin. Es ven la mel com un producte extret directament de la naturalesa. En aquest grup, el tipus de paper i el tractament gràfic usat en les etiquetes és clau. Ja no es busca l’asèpsia, ni la neutralitat; es busca una gràfica més expressiva. Els colors usats no són colors artificials, sinó que són colors naturals, orgànics, com marrons, ocres, beixos (color compost d’ocre, blanc i siena, a mig camí entre el groc i el marró, semblant al color natural de la llana groguenca), combinats amb blancs i negres. El paper blanc, setinat i brillant desapareix, i apareixen papers naturals, reciclats, amb impureses, fibres naturals que reforcen l’estratègia de comunicació. Veim clarament aquest tipus de paper en els casos Colony farms, Epullen, Wild Sage Honey o Stella. Desapareixen també (no passa en tots els casos) les tipografies pal sec geomètriques i industri-

44

als, i n’apareixen unes altres menys neutres, amb serifs, majúscules romanes, fetes a mà, letterings, aconseguint uns dissenys amb més ànima, on es nota més la mà del dissenyador i, per tant, es reforça l’artesanalitat del producte. En alguns casos, les tipografies pal sec es mantenen, però el tractament gràfic és totalment diferent, integrant el text dins de tot el conjunt artesanal, amb una influència notable de les composicions i tècniques utilitzades abans de l’era digital i també abans de la fotocomposició. Ho podem observar als casos 5 points, Grancharov Honey, Trevor’s Honey, T/K Organic Honey o Wild Sage Honey. Un altre element clau són les il·lustracions realitzades amb tècnica manual, fent referència a l’origen del producte, a les abelles, a les plantes, a les flors, als ruscs, a les bresques, els hexàgons, la zona de producció o els estris que usen els apicultors. Aquests dibuixos, són un fort element comunicatiu dels valors abans esmentats. Trobem exemples d’aquestes il·lustracions a les marques Colony farms, Denniston Apiary, English Heather Honey, Wild Sage Honey, Stella i Campo de Fiori. Com veim són moltes les marques que en fan ús. Aquests dibuixos sovint utilitzen només una tinta, evocant a tècniques antigues com el gravat, reforçant el que volen comunicar. D’altra banda, per a reforçar l’artesanalitat del

packaging, sovint els pots s’acompanyen d’un cordill al voltant de la tapa o, fins i tot, d’un drap cobrint-la sencera. A part d’aquest detall, a vegades s’acompanya els pots o altres productes amb un packaging fet de cartró reciclat o d’altres materials d’aspecte natural i orgànic, per reforçar la imatge de la marca i el seu esperit artesà. En aquest grup ja trobem elements i conceptes molt útils per a desenvolupar la nostra proposta per a la mel Es Raiguer.ja que els valors que necessita transmetre l’empresa s’emmarquen molt bé dins d’aquest grup.


15. Colony farms Hope Reagan, Estats Units, 2011.

16. 5 points Eyes wide awake, Estats Units.

45


17. English Heather Honey Desconegut, Anglaterra.

46


18. Epullen Porta4, Xile, 2010.

47


19. Grancharov Honey Dreamerworx, Bulgaria.

48

20. Trevor’s Honey Cubic Studio, Anglaterra.


21. T/K Organic Honey Stephanie Silvera, Estats Units, 2012.

22. Wild Sage Honey Desconegut, Estats Units.

49


23. Stella Desconegut, Grècia.

50

24. Denniston Apiary Michael Osborne Design, Estats Units.

25. Campo de Fiori Desconegut, Italia.


Qualitat/elegància Aquest grup basa la seva estratègia en una mescla de les analitzades anteriorment, però es diferencia pel fet de comunicar uns valors de qualitat mitjançant un disseny, sobretot, elegant i seriós, a vegades auster. Per a comunicar aquests valors, utilitzen uns conceptes intel·ligents i ben pensats i utilitzen, a part del groc i daurat, sobretot, el color negre, que connota qualitat, seriositat, elegància i també prestigi. El negre funciona molt bé amb els tons daurats i ambre de la mel, creant un joc de llums i contrastos gràcies a la transparència de la mel en estat líquid. El joc d’aquesta gama de colors, ben combinada amb el negre, l’observem en els casos Heide honey, Beeline Honey, Honig, Mel de Cal Milio i Nude Bee Honey Co. Aquests dissenys, amb l’ús del negre i els grocs, combinant amb el color de la mel reforcen la idea de qualitat i prestigi. A part de l’apartat cromàtic, com deia al paràgraf anterior, sovint trobem jocs tipogràfics, poesies visuals i altres recursos originals en aquests dissenys. Destaquen en aquest sentit els casos de Honig i el de la Mel de Cal Milio. En el primer, utilitzen la forma de la lletra g del final de la paraula honig per a crear una abella que vola. En el cas de la Mel de Cal Milio, combinant el groc i el negre, presenten una proposta original. La primera lletra de cada varietat de mel es dibuix-

ada fent desaparèixer dues bandes horitzontals, quedant la figura ratllada, fent clara referència a l’abdomen ratllat d’algunes races d’abella. Una altre element repetitiu, que també apareix en altres grups són les trames amb la forma geomètrica hexagonal, símbol per antonomàsia del món de l’apicultura. Com hem explicat al marc teòric, les abelles creen les cel·les amb aquesta forma perquè amb el mínim ús de cera aconsegueixen la màxima capacitat d’emmagatzematge. Com a símbol és molt útil, ja que el públic relaciona a primer cop d’ull aquesta forma geomètrica (sobretot si es una trama com en els casos de Queen, Heide honey) amb la mel i també amb altres productes provinents de les abelles. Observem també el cas Queen, on la pròpia etiqueta té aquesta forma. Els taps dels pots, en la majoria d’aquests exemples són de color negre, dotant al packaging d’elegància, prestigi, estatus... El color blanc o daurat clar, usat en els cas de la mel de l’empresa Queen, fa de la tapa un element més secundari, intentant que passi desapercebut, donant més protagonisme a l’etiqueta. En aquest grup, igual que el que hem anomanat artesania/tradició, també trobem una sèrie de recursos i pautes que són adients per a la mel Es Raiguer.

51


26. Queen Desconegut, Estats Units.

52


27. Nude Bee Honey Co. Edward Okun, CanadĂ .

28. Beeline Honey Kym Abrams Design, Estats Units.

53


29. Mel de Cal Milio Puigdemont Roca, Espanya.

54


30. Honig Factor tres, Mexic.

31. Heide honey Pidgeon, Australia, 2004.

55


Per a tota la família/infantil En aquest cas l’estratègia és clara: crear una imatge simpàtica i original, que congeniï amb els més petits, per a vendre la mel com un producte per a tota la família, amb l’objectiu posat en el públic infantil com a punt de partida de l’estratègia de venda. Per tant, enfocant el producte cap al públic més jove, s’intenta mostrar aquest com una llaminadura, intentant despertar l’interès dels més petits. El que predomina en aquest casos són les il·lustracions d’estil naïf d’abelles, flors, etc. Trobem colors cridaners però també colors pastel, típics dels productes per a infants. En les il·lustracions trobem un cert grau de síntesi i abstracció, per facilitar la comprensió dels més petits. Són clars exemples d’aquests dissenys les il·lustracions de Lovely Honey o les de Shrophshire Honey, encara que aquesta darrera prescindeix dels colors. Les tipografies solen estar fetes a mà, buscant una estètica atractiva i una comunicació fàcil d’entendre per als infants. Ho podem apreciar en aquests exemples, on destaca el de Babees, que fa un joc de paraules amb la paraula Babes (nadons en anglès) i la paraula bees (abelles). En aquest cas, s’acompanya la mel amb un packaging d’un color turquesa amb un to pastel, molt vinculat al món dels nadons.

56

32. Lovely honey Jamie Nash, Anglaterra, 2009.

33. Shrophshire Honey Nichola Watkiss, Anglaterra.


34. Babees Ah&Oh Studio, Polònia, 2010.

57


Selecció de referents Una vegada analitzats els antecedents i havent fet la classificació apropiada, he cregut convenient fer una recerca enfocada cap al tipus de disseny que vull fer realitzar per als productes es Raiguer. Per tant, la recerca ha anat dirigida cap a productes amb un packaging que transmeti els valors que necessita comunicar l’empresa Es Raiguer, que ja han quedat prou clars com l’artesania, la tradició, el producte fet a mà i natural, l’ecologia... En principi aquest ha estat el criteri de recerca d’aquests referents, i apareixen xocolata, formatge, cervesa, embotits, oli, licor, un forn artesà... La relació entre l’estratègia de comunicació d’aquests productes i la mel és clara: vendre el producte a través de la tradició, l’artesania, la qualitat, el prestigi i la naturalitat. A més, aquests productes són alimentes de culte, és a dir, que es venen posicionant-los al sector gurmet del mercat, i el disseny ha de transmetre qualitat. D’entre tots aquests referents, he pogut treure conclusions sobre tipografies, diferenciació de varietats mitjançant el color, l’ús de la il·lustració coma element comunicatiu referencial i també maneres de combinar el disseny tradicional i el disseny més contemporani o actual. Amb l’anàlisi dels antecedents i també d’aquests referents, és l’hora de treure conclusions per a marcar la línia estratègica.

58

35. Chocolat Factory Ruizcompany, Espanya.


36. Cacau Sampaka Pati Nu単ez Associats, Espanya.

59


37. Divine Dairy Frank Aloi, Austràlia.

38. Organic Hills Erma Miller, Estats Units.

60

39. BierBank Fuerzza, Bielorússia.

40. Jack Daniel’s Tenesse Honey Nathan Hinz, Estats Units.


41. Casacao Yana Beylinson, Estats Units.

42. Moomah Apartment One, Estat Units.

43. Soleada La CĂ­a, Espanya.

61


44. Signature Artisan Bread Christopher Bjork, Estats Units.

62

45. Columbus Salame Pentagram, Estats Units.

46. Level Ground Subplot design, CanadĂ .


63


64


CONCLUSIONS Definició de la línia estratègica. Una vegada recopilada tota la informació sobre l’empresa, els seus productes, el seu entorn, la competència, les estratègies de comunicació d’empreses similars i d’una llista considerable d’elements i aspectes a tenir en compte, arriba l’hora de decidir com ha de ser la línia estratègica de Es Raiguer. Per començar, és necessari definir formalment i de manera organitzada de quins elements ha de constar el projecte.

· Identitat gràfica · Papereria bàsica: · Targetes · Paper de carta · Sobre americà

Pròpolis: · Etiqueta per a la botella de pròpolis  · Packaging per a la botella de pròpolis  · Fulletó/prospecte del pròpolis Espelmes: · Etiqueta per a les espelmes

· Packaging · Material promocional · Mel: · Etiquetes: · Taronger: · Etiqueta 200 g · Etiqueta 500 g · Etiqueta 1000 g · Multifloral: · Etiqueta 200 g · Etiqueta 500 g · Etiqueta 1000 g · De Sa Marina: · Etiqueta 200 g · Etiqueta 500 g · Etiqueta 1000 g · Garrover: · Etiqueta 200 g · Etiqueta 500 g · Etiqueta 1000 g

· Desplegable amb cobertes explicatiu sobre els productes Es Raiguer i el procés de producció · Bossa de regal · Samarreta   Una vegada definits els elements del projecte és hora de marcar el camí a seguir. A partir de l’anàlisi dels referents, observam les distintes estratègies de comunicació que hi ha en el sector de l’apicultura i quines són les que millor s’adapten al nostre producte i a la nostra empresa.

65


Optimització Com ja hem apuntat, l’empresa és molt petita, fet que no implica que no necessiti una imatge que s’ajusti a la qualitat dels seus productes, però si que fa necessari minimitzar el cost del material a realitzar, essent aquest, un aspecte important del projecte. Per aquest fet, una vegada estudiades les diverses alternatives, la mel s’envasarà en pots de vidre i s’etiquetarà en paper, essent aquesta, la manera més econòmica. A més, les característiques pròpies de la mel, fan que un envàs transparent sigui la millor opció, ja que el producte és comunica a ell mateix. Crec que cal ser molt honest amb el packaging, ja que si enganyes al consumidor no et tornen a comprar mai més. Els millors productes no necessiten ostentar. Producte de Mallorca Un altre aspecte a potenciar és L’exclusivitat de ser una mel de Mallorca, territori petit i únic que fa que la producció sigui limitada. Per tant, l’element “mel mallorquina” ha de quedar ben clar, tan a la marca com al packaging. Valors A més, cal potenciar el caràcter de la mel i de la resta de productes Es Raiguer. És a dir, cal remarcar el procés de producció artesà i

66

tradicional, l’entorn natural origen de la mel, l’excel·lent qualitat i la producció molt limitada de la mateixa, convertint-la en única i difícil d’aconseguir. Per tant, l’alta qualitat de la mel, justificada pels premis aconseguits durant cinc anys consecutius al Concurs de Mel de les Illes Balears, i la seva limitadíssima producció, eleven l’estatus de la marca, que necessita una imatge que transmeti aquests valors. A l’anàlisi d’antecedents, definint i diferenciant els cinc grups, la millor opció és seguir la línia de tradició/artesania combinada amb la de qualitat/ elegància. A part d’això, com hem dit anteriorment, s’ha d’intentar donar un punt de modernitat, creant una imatge que no representi Es Raiguer com una empresa antiquada. Per tant, la nostra estratègia de comunicació ha d’elevar l’estatus del producte. Com més qualitat es percep a traves de l’envàs, més valor adquireix el producte. La mel, amb el seu packaging, ha de ser l’exponent de la marca. Tots aquests valors anomenats abans, s’aconseguirà transmetre’ls a partir dels elements analitzats anteriorment. En les etiquetes s’ha d’utilitzar un tipus de paper en consonància amb les necessitats, que no sigui blanc, que tengui aparença natural, reciclada, imperfeccions, etc.. Així s’aconseguirà un tractament més tradicional i

manual, a part de transmetre naturalitat i ecologia. La il·lustració manual es un mitjà excel·lent per comunicar certs aspectes de manera visual i atractiva a la vegada que dona al disseny un aire més artesà. Les tècniques com la tinta o l’estampació, amb les seves imperfeccions seran un bon sistema. A part, la imatge és un llenguatge universal, que es pot entendre sigui quin sigui l’idioma parlat. El color negre de les tapes dels pots és una bona opció per remarcar l’estatus de la mel, donant-li certa elegància i seriositat. Combina bé amb el color de la mel, potenciant el seu to i lluminositat. Per diferenciar les varietats de mel, l’ús de colors de referència és una bona manera per diferenciar les mels de manera ràpida i eficaç, ja que hi ha mels amb un color molt semblant, gairebé idèntic, com la mel de Taronger i la mel de Sa Marina o la mel Multifloral. A partir d’aquí, de les conclusions que s’han derivat de tot l’anàlisi anterior que acabem d’explicar i de tota la investigació feta, arriba el moment de posar tota la teoria en pràctica. A través de l’explicació de la proposta gràfica i les pertinents justificacions de les decisions preses així com les conclusions que vagin sorgint a través de tot el procés quedaran reflectides i ajudaran a entendre el projecte de la millor manera possible.


67


68


PROCÉS

A continuació veurem una selecció d’imatges clau de tot el procés de disseny, seguint el mateix ordre en que es presentarà la proposta gràfica final. Com és lògic, començant amb la identitat gràfica, seguidament la papereria bàsica, després el packaging del pròpolis i finalment les etiquetes de la mel. S’explicarà el procés principal de cada element i la línia que s’ha seguit, el que s’ha mantengut i el que s’ha eliminat, deixant els detalls finals per a l’explicació de la proposta final.

69


La imatge gràfica Per a la identitat, hi havia l’opció d’incloure símbol o deixar-ho en una marca tipogràfica. Es va començar a treballar en la tipografia. Aquesta havia de transmetre una sèrie de valors, de manera que una tipografia cal·ligràfica ens anava molt bé. Després de buscar tipografies que s’adaptessin a les necessitats, s’optà per fer-la a mà, mitjançant el que havia après a la classe de cal·ligrafia. S’optà definitivament per la caixa baixa, creant un joc d’ascendents i descendents molt més interessant que la caixa alta. Una vegada definit el logo, es feia necessari la inclusió d’un símbol, ja que hi havia elements que no es comunicaven simplement amb el logo, com el sector de l’empresa o la procedència de Mallorca, factor clau de comunicació. La silueta de Mallorca, des d’un bon principi es va alçar com una bona solució, incrustant-la damunt alguna forma encara per definir. Aquesta forma havia de ser orgànica, amb imperfeccions, respirant naturalesa i artesania. Passant per un cercle imperfecte, s’arribà a un hexàgon, la forma geomètrica que s’associa a les abelles i a l’apicultura. Aquest hexàgon, dibuixat a mà, eliminant els vèrtex i amb un tractament gràfic característic s’acabarà convertint en el símbol de la identitat.

70


71


La papereria. Targeta A l’hora de crear la targeta de l’empresa, es plantejaven moltes possibilitats. Com veurem més endavant, es va crear un sistema d’il·lustracions per acompanyar la identitat. A partir d’aquí es van anar fent proves de diferents targetes, depurant i netejant, simplificant, fins a arribar a la proposta definitiva.

72


Sobre Per al sobre, el procés de disseny fou similar al de la targeta. La reducció d’elements fou la línia a seguir, deixant la proposta final més espaiosa deixant respirar més el símbol. A més d’això, la recerca de l’equilibri i l’harmonia dels elements fou un dels objectius principals en el disseny del sobre.

plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears

plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears

plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears

plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears

plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears

73


El pròpolis L’etiqueta per a la botella de pròpolis i el packaging, han sofert una clara evolució, marcada per l’evolució de la identitat i del sistema que s’ha usat finalment en tots els productes Es Raiguer. A les primeres propostes, s’utilitzava la marca en la seva versió completa, i a causa de les petites dimensions sorgien problemes de llegibilitat Als laterals hi havia una textura de cera estampada, amb la informació a sobre, creant de nou problemes de lectura. Un altre punt en contra era l’excés de blanc, donant al conjunt un aire massa farmacèutic i massa poc artesà. A les següents versions, s’incorporen les il·lustracions, millorant el tema de l’artesania i el producte natural. El logo desapareix i deixa només el símbol, de manera que es perdia informació. A més el símbol queda massa petit i algunes cares massa carregades. Es fa més gros el símbol, augmentant visibilitat i s’incorpora el logo a la part inferior. Així i tot, encara hi ha un excés de blanc. Aquest i alguns detalls més es poliran a la proposta final.

74

PRÒPOLIS

PRÒPOLIS

P R O P I E TAT S MEDICINALS

PRÒPOLIS

*** Antibiòtiques Antivirals Antitumorals Cicatritzants A n t i i n fl a m a t ò r i e s Analgèsiques Antial·lèrgiques Epitelizants Anestèsiques Immunostimulants

5-55 % 7,55-35 % 5-10 % 5% 5% 5%

15 ml

Resines Ceres Olis essencials Àcids grassos Pol·len Altres

ES RAIGUER

***

T INT U R A 3 0 % P E S /VO L

COMPOSICIÓ

15 ml T I N T U R A 3 0 % P E S /VO L

Plaça de Son Puça, s/n Campanet, Illes Balears, Espanya


P R O P I E TAT S

COMPOSICIÓ 5-55 %

PRÒPOLIS

15 ml

*** Antibiòtiques Antivirals Antitumorals Cicatritzants Antiinflamatòries Analgèsiques Antial·lèrgiques Epitelizants Anestèsiques Immunostimulants ***

5-55 % 5-10 %

Olis essencials

Ceres

Olis essencials

5%

Àcids grassos

5%

Àcids grassos

5%

Pol·len

5%

Pol·len

5%

Altres

5%

Altres

PRÒPOLIS

Plaça de Son Puça, s/n Campanet, Illes Balears Espanya

Resines

7,55-35 %

Ceres

PRÒPOLIS

15 ml

COMPOSICIÓ

Resines

7,55-35 % 5-10 %

P R O P I E TAT S

PRÒPOLIS

T I N T URA 3 0 % P E S/ VO L

*** Antibiòtiques Antivirals Antitumorals Cicatritzants Antiinflamatòries Analgèsiques Antial·lèrgiques Epitelizants Anestèsiques Immunostimulants

PRÒPOLIS

15 ml T IN T U RA 30% PE S /VOL

*** plaça de son puça, s/n campanet · illes balears esraiguer@esmel.es tel. 971 516940

75


Les etiquetes per a la mel Des d’un principi, les idees del packaging per a la mel ja estaven concebudes per anar damunt paper. Faltava decidir el format: si n’hi hauria una de gran que envoltés el pot o una frontal i una a la part de darrera. La diferència de tamany dels pots també era un problema, ja que hi havia d’haver la mateixa informació tant als pots com als petits. Una vegada definida la marca i els colors, s’havia de buscar la manera d’aplicar-la a les etiquetes. Les primeres propostes eren molt clàssiques, tot molt centrat i equilibrat. Tan equilibrades que eren una poc avorrides. Per donar-li un aire més artesà es va donar un tractament desgastat a la taca de color que a la proposta final es descartà perquè dificultava la llegibilitat i no aportava gaire al conjunt. Les següents propostes van intentar rompre d’alguna manera aquest equilibri. Es va moure l’eix de simetria i es van separar símbol i logo, augmentant el tamany del símbol, donant-li major presència. Finalment es definiren els colors de cada varietat de mel, s’aplicaren les il·lustracions i es posà la banda negra que conté el logo, estant ja molt aprop de la proposta final.

Recol·lectada i envasada artesanalment per Onofre Mir Ribas, Mestre Artesà Apicultor nº 538 *** La cristal·lització és un procés natural Producció limitada

MEL MALLORQUINA 200 g

TA R D O R

GA R R OV E R

Plaça de Son Puça, s/n · Campanet · Illes Balears · Tel: 971516940 · esraiguer@esmel.com · N.R.S. 2301787 PM

Recol·lectada i envasada artesanalment per Onofre Mir Ribas, Mestre Artesà Apicultor nº 538 *** La cristal·lització és un procés natural Producció limitada

MEL MALLORQUINA 200 g

P R I M AV E R A

TA R O N G E R

*** Conservar en lloc fresc i sec, protegit de la llum solar Consumir preferentment abans de: maig 2014

Plaça de Son Puça, s/n · Campanet · Illes Balears · Tel: 971516940 · esraiguer@esmel.com · N.R.S. 2301787 PM

Recol·lectada i envasada artesanalment per Onofre Mir Ribas, Mestre Artesà Apicultor nº 538 *** La cristal·lització és un procés natural Producció limitada

MEL MALLORQUINA 200 g

76

*** Conservar en lloc fresc i sec, protegit de la llum solar Consumir preferentment abans de: maig 2014

P R I M AV E R A

M U LT I F L O R A L

*** Conservar en lloc fresc i sec, protegit de la llum solar Consumir preferentment abans de: maig 2014

Plaça de Son Puça, s/n · Campanet · Illes Balears · Tel: 971516940 · esraiguer@esmel.com · N.R.S. 2301787 PM


MEL MALLORQUINA

MEL MALLORQUINA

P R I M AV E R A

P R I M AV E R A

TA R O N G E R

M U LT I F L O R A L

MEL MALLORQUINA

MEL MALLORQUINA TA R D O R

GA R R OV E R

P R I M AV E R A

DE SA MARINA

Recol·lectada i envasada artesanalment per Onofre Mir Ribas, Mestre Artesà Apicultor nº 538 *** La cristal·lització és un procés natural Producció limitada

MEL MALLORQUINA

200 g

P R I M AV E R A

*** Conservar en lloc fresc i sec, protegit de la llum solar Consumir preferentment abans de: maig 2014

TA R O N G E R

Recol·lectada i envasada artesanalment per Onofre Mir Ribas, Mestre Artesà Apicultor nº 538 *** La cristal·lització és un procés natural Producció limitada

MEL MALLORQUINA

200 g

P R I M AV E R A

*** Conservar en lloc fresc i sec, protegit de la llum solar Consumir preferentment abans de: maig 2014

DE SA MARINA

77


Recol·lectada i envasada artesanalment per Onofre Mir Ribas, Mestre Artesà Apicultor nº 538 La cristal·lització és un procés natural Producció limitada

MEL D E TA R ON GER MA L LO R Q U I N A P R I M AV E R A

Conservar en lloc fresc i sec, protegit de la llum solar Consumir preferentment abans de: maig 2014 Plaça de Son Puça, s/n · Campanet · Illes Balears Tel: 971516940 · esraiguer@esmel.com N.R.S. 2301787 PM

500 g

Recol·lectada i envasada artesanalment per Onofre Mir Ribas, Mestre Artesà Apicultor nº 538 La cristal·lització és un procés natural Producció limitada

MEL MU LT I FLORA L MA L LOR Q U I N A P R I M AV E R A

78

Conservar en lloc fresc i sec, protegit de la llum solar Consumir preferentment abans de: maig 2014

Plaça de Son Puça, s/n · Campanet · Illes Balears Tel: 971516940 · esraiguer@esmel.com · N.R.S. 2301787 PM

500 g


79


80


PROPOSTA GRÀFICA FINAL La imatge gràfica A l’hora d’idear la imatge gràfica, vaig posar damunt la taula tot el que volia comunicar. Entre tots els conceptes hi havia la tradició, l’artesania, l’apicultura, el territori d’origen (Mallorca i també el petit poble de Campanet, per remarcar el caràcter familiar de petita empresa), la qualitat, el fet que és un producte natural, etc. A continuació, trobem l’explicació de la marca, i de cada una de les parts que la formen així com la justificació de cada un dels elements. El logo És la paraula escrita, que significa l’empresa Es Raiguer. Està escrit amb una cal·ligrafia manual, comunicant artesania, tradició i, també, qualitat. Aquesta lletra cal·ligràfica, escrita amb tinta estilogràfica i ploma, recorda una mcia a la utilitzada en algunes marques de cervesa, que sovint recorren a la tradició per vendre els seus productes. Com a detall, apreciable en mides suficientment grans, el punt de la lletra “i” és un hexàgon, fent de substitut quan sigui necessari prescindir del símbol. És un logo pensat per poder anar separat del símbol quan el format del suport ho requereixi i en formats grans, apareix una petita ombra, donant-li un cert relleu. El color negre, propi de la cal·ligrafia, li dona la serietat i prestigi, a part de fer-lo més contundent.

81


El símbol El símbol és un element més de la marca, i una de les seves funcions és la de substitució, podent, a vegades, prescindir del logo. Està format per un doble contenidor en forma d’hexàgon, signe inconfusible del món de les abelles i de l’apicultura, amb la silueta de l’illa de Mallorca, en negatiu, situada a l’interior. L’hexàgon és una forma geomètrica però, no obstant això, gràcies a un tractament gràfic que simula la tècnica de l’estampació, incloent una falta de registre i d’altres imperfeccions, connota valors com l’artesania i la naturalitat, propis de la marca i dels productes Es Raiguer. D’altra banda, é molt important fer referència a l’origen de l’empresa i de la mel, factor estratègic i principal valor afegit i diferenciador de la marca. Incloent la silueta de Mallorca al símbol es resol aquesta qüestió, ja que al ser un destí turístic mundialment famós, la forma de l’illa és fàcilment reconeixible per al públic. El color marró, reforça el concepte de producte natural, orgànic i ecològic.

82


La marca Fa referència a la marca gràfica o distintiu figuratiu de l’empresa Es Raiguer. La marca es cristal·litza en un símbol (un signe convencional portador de significat) i un logo, que han de respondre a les exigències tècniques dels mitjans on aniran situats. La marca és la combinació resultant del símbol i del logo. A part, també apareix el nom del municipi mallorquí on es situa l’empresa, Campanet. D’aquesta manera, es reforça el factor de procedència de la marca i, com que apareix el nom del petit poble, es transmeten valors de tradició i d’empresa petita i familiar. El conjunt global, de símbol i logotip, conforma una marca equilibrada, que comunica els valors definits a la línia estratègica, com són l’artesanalitat, la tradició, la qualitat, la naturalitat, l’ecologia, així com aspectes importants a transmetre com la procedència, el caràcter familiar, productes naturals i de qualitat, etc.

83


Construcció de la marca

Símbol Hexàgon amb una falta de registre, simulant la tècnica d’estampació, amb la silueta de l’illa de Mallorca a l’interior.

Logo C ploma i tinta. Detall del punt de la “i” en forma d’hexàgon”.

Annex Nom del municipi de procedència de l’empresa, Sants MT Pro Regular.

84


Variacions

Condicions normals

Negatiu

Escala de grisos

85


El sistema d’il·ustracions A l’hora de plantejar la identitat i la gràfica de l’empresa, i tenint en compte els referents, i la línia estratègica marcada, vaig decidir crear una sèrie d’il·lustracions, totes realitzades amb la mateixa tècnica, per recolzar la identitat i donarli un element comú a la majoria d’aplicacions i suports, dotant-la de major coherència i cohesió. Aquestes il·lustracions, estan realitzades amb una ploma i tinta estilogràfica. Mitjançant aquesta tècnica, la mateixa usada per al logo de Es Raiguer, reforcem la idea de producte fet a mà, tradició, així com artesania i qualitat. Es tracta de diversos dibuixos d’elements representatius del món de l’apicultura i el que l’envolta. La seva missió és comunicar visualment els conceptes que representen, d’alguna manera esquivant la barrera dels idiomes i a l’hora reforçar els valors anomenat anteriorment. Entre aquestes il·lustracions hi trobem des dels gèneres d’abella que hi ha, el rusc, els productes de l’empresa, els estris de l’apicultor, la cera, les plantes i flors característics de la mel Es Raiguer, etc.

86

Flor de taronger

Flor d’albó

Flor de romaní

Flor de garrover


Flor d’esbarzer

Abella

Eixam

Flor d’herba de Sant Ponç

Pol·len

Rusc

87


Abegot

88

Reina

Obrera


Cel路les

Pr貌polis

Tassa

Cel路les amb cria

Gelea reial

Tintura de pr貌polis

89


Pinces

Fumador

Careta d’apicultor

Raspall

Quadre amb cera

Guants

90


La tipografia La família tipogràfica que utilitzarà l’empresa Es Raiguer serà la Neutra. Dissenyada per Richard Neutra i Christian Schwartz (House Industries) l’any 2002, té influències de l’Avenir, i també de la Futura i de l’Edbar, les dues producte de la Bauhaus. He usat una tipografia actual, però inspirada en tipografies del passat i reminiscències històriques. Es tracta d’una pal sec geomètrica però amb un aire un tant humanista. D’aquesta manera, es combinen línies gràfiques més artesanes i tradicionals com les il·Lustracions, el paper... amb altres més actuals o modernes amb l’us d’aquesta tipografia, evitant ser massa insistents i redundants en crear una gràfica artesana, afegint elements que contrastin amb aquesta tendència.

Neutra Book ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ¡!#$%/&*()_+1234567890 Neutra Book ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ¡!#$%/&*()_+1234567890 Neutra Bold Italic ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ¡!#$%/&*()_+1234567890 Neutra Book Italic ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ¡!#$%/&*()_+1234567890

Neutra Bold ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ¡!#$%/&*()_+1234567890

Neutra Book Italic ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ¡!#$%/&*()_+1234567890

Neutra Book ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ¡!#$%/&*()_+1234567890

Neutra Book Italic ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnopqrstuvwxyz ¡!#$%/&*()_+1234567890

El paper El paper escollit per a ser el suport de la papereria, les etiquetes i altres elements de la identitat de l’empresa Es Raiguer és l’Artisan-Bütten. Aquest paper és elaborat amb una màquina del 1885 a partir de draps i fibres colorejades. Presenta un acabat de feltre natural i verjurat antic. ës apte per a offset, serigrafia, impressió a raig de tinta, relleu en sec, i manipulacions de prestigi. En aquest projecte s’usen els gramatges de 100 g/m2 i el de 250 g/m2, segons les necessitats de suport en cada cas. Aquest paper, és idoni per les seves característiques tècniques, com la textura o el color, que conjuntament comuniquen els valors que ens hem cansat de repetir, que vol transmetre Es Raiguer.

91


La paperería A l’hora de plantejar la papereria, es varen tenir en compte les necessitats de l’empresa, és a dir, quins elements típics d’una papereria d’empresa necessitava i quins no. Al ser una empresa petita, sense un gran nombre de treballadors amb una jerarquia plena de càrrecs diferents, i amb una logística i burocràcia gairebé inexistent, es va decidir que la papereria necessitava composarse d’una targeta amb les dades de l’empresa, un paper de carta i sobre americà per enviar correu postal de manera formal. Targeta La targeta, anirà impresa per dues cares, una més carregada, i l’altra més clara i neta. A la primera, apareix el logo en negatiu, a sobre d’un fragment del símbol ampliat, acompanyat d’una de les il·lustracions de suport creades per a la identitat, en aquest cas, una abella. Al ampliar el símbol, s’aprecia més l’efecte de falta de registre, fent-lo més visible. A l’altra cara, apareix el símbol, prescindint del logo, i les dades de contacte de l’empresa a sota, centrades a l’eix central.

Tipografia: Neutra Demi SC, cos 8. Mides: 85 mm x 55 mm. Cartolina: Artisan-Bütten de 250 g/m2.

92

plaça de son puça, s/n · campanet illes balears · tel. 971 516940 · esraiguer@esmel.es


93


Sobre El sobre segueix mantenint la línia marcada, desvinculant logo i símbol. A la part de darrere, mitjançant un fragment del símbol, al igual que la targeta, apareix una taca de color, amb la falta de registre, i al costat el símbol, situat al centre, deixant la resta lliure per a la informació corresponent. A l’altra cara, a la solapa hi apareix el logo, seguit de les dades i de nou la il·lustració de la abella.

Tipografia: Neutra Demi SC, cos 8. Mides: 225 mm x 115 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

94

plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears


95


Paper de carta En el cas del paper de carta, la marca apareix en la seva versió completa, s.imbol, logo i la paraula Campanet a sota. És resol amb una composició molt clàssica, centrada a l’eix vertical. A la part inferior, apareixen les dades de l’empresa, i de nou una il·lustració. En el cas del paper de carta, aquesta il·lustració pot anar variant, però sempre ha d’estar situada al mateix lloc i al mateix tamany. En aquest cas, hi trobem l’abella i el rusc. A la part dreta observem un exemple de paper de carta buit i un altre ja escrit.

Lorem ipsum dolor sit amet,

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Phasellus tristique posuere est vitae tincidunt. Nam a felis neque. Phasellus sollicitudin libero vitae sem venenatis varius. Cras ultrices semper tellus, eu semper nulla ultrices sed. Phasellus eget purus in tortor elementum faucibus. Vivamus rutrum felis sit nunc amet risus vulputate pulvinar. Proin convallis turpis id lacus commodo id suscipit metus vehicula. Mauris placerat, magna in dignissim vulputate, urna ligula dictum diam, quis malesuada erat erat ac enim. In blandit pellentesque volutpat.Nulla sit amet quam sit amet magna rutrum aliquet sed sed nibh. Aliquam vehicula, erat bibendum sagittis fermentum, nisl quam suscipit odio, eget ornare est turpis a tortor. Mauris placerat, magna in dignissim vulputate, urna ligula dictum diam, quis malesuada erat erat ac enim. In blandit pellentesque volutpat. Quisque at felis tortor, id imperdiet elit. Aliquam erat volutpat. Sed quis sapien nec nibh lacinia pretium. Mauris a elementum nibh. Fusce egestas convallis mattis. Sed in neque neque. Donec hendrerit dictum consectetur. Integer pretium tortor sit amet libero laoreet ultricies. Nunc ultrices ornare massa. Etiam vel augue ipsum. Cras auctor tellus sit amet nibh ultrices suscipit. Suspendisse quis risus mi, nec tempus tellus. Phasellus tristique nunc eu augue consequat pharetra. Mauris a arcu leo, in congue ligula.

Cordialmente, Nombre y Apellido, Cargo

Palma, 24 de abril de 2012

plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears tel. 971 51 69 40 · esraiguer@esmel.es

Tipografia: Neutra Demi SC, cos 8 (dades) Swift light, cos 10 (text). Mides: 210 mm x 297 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

96

plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears tel. 971 51 69 40 · esraiguer@esmel.es


97


98


99


El pròpolis Per a acompanyar aquest producte s’han realitzat els següents elements: un etiqueta enganxada a la botelleta, un prospecte explicatiu en dos idiomes (català i anglès) i una capsa de cartró per guardarho tot. Etiqueta A causa del petit espai disponible a la botella de pròpolis, l’etiqueta simplement incorpora elements identificatius, deixant la informació més important per a la capsa de cartró i per al prospecte. Apareix el logo de la marca en negatiu, a sobre duna taca de color, que de nou és un fragment del símbol, relacionant d’alguna manera els dos elements de la marca. A la part superior, el distintiu Pròpolis identifica el contingut de la botella. Com hem vist al marc teòric, la botella és de vidre gairebé opac, per protegir el producte de la llum solar, i incorpora un sistema conta-gotes, donant-li un cert aire de medicament. Tot i aquesta aparença, amb l’etiqueta de paper i la capsa amb la seva gràfica, donen al conjunt un aspecte un artesà i de producte natural que s’adapta perfectament dins la línia de productes Es Raiguer.

PRÒPOLIS Tipografia: Neutra Demi SC, cos 11. Mides: 30 mm x 28 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

100


Capsa de cartró A la capsa de cartró, que conté la botella i el prospecte que veurem més tard, ja hi trobem més informació. La capsa muntada té forma de prisma rectangular, amb una altura de 9 cm i una base quadrada de 3 cm de costat. Al frontal i la part de darrera hi trobem la informació principal, la paraula pròpolis a la part superior, el símbol ben visible a sota, després una il·lustració del pròpolis en estat natural i finalment a la part inferior, a mode de falda contínua a totes les cares, una taca de color amb el logo en negatiu a sobre. Al lateral esquerre trobem les principals propietats curatives del pròpolis, un dels principals reclams per al públic. A la part inferior trobem la capacitat de la botella expressada en ml. A la cara dreta hi ha la composició, amb una altra il·lustració del format de l’envàs, mostrant el sistema conta-gotes, apareixent de nou la capacitat a la part inferior. A la tapa hi ha la marca completa i a la tapa inferior apareixen les dades de l’empresa i el símbol de reciclatge.

PRÒPOLIS

P R O P I E TAT S

PRÒPOLIS

*** Antibiòtiques Antivirals Antitumorals Cicatritzants Antiinflamatòries Analgèsiques Antial·lèrgiques Epitelizants Anestèsiques Immunostimulants

COMPOSICIÓ 5-55 %

Resines

7,55-35 % 5-10 %

Ceres

Olis essencials

5%

Àcids grassos

5%

Pol·len

5%

Altres

T INT URA

30% PES/VOL

***

15 ml

15 m l plaça de son puça, s/n campanet · illes balears esraiguer@esmel.es tel. 971 516940

Tipografia: Neutra Demi SC, cos 11 (Pròpolis) i cos 8 (dades de l’empresa), Neutra Booc, cos 8 (informació). Mides: 30 mm x 30 mm x 90 mm (montat). Cartolina: Artisan-Bütten de 250 g/m2.

101


102


103


Prospecte Per tal de poder donar la major informació possible a l’usuari, el pròpolis també inclou un prospecte explicant tot el necessari sobre el pròpolis i la forma d’utilitzar-lo. La informació es troba en dos idiomes, en una cara en català i a l’altre en anglès. D’aquesta manera, una bona part del sector del públic objectiu de Es Raiguer, la gent procedent de L’estranger, ho podrà entendre perfectament. A part del text, explicant què és el pròpolis, com prendre’l o les seves propietat, també i ha unes quantes il·lustracions acompanyant i reforçant visualment la informació. En aquest cas s’ha usat un paper blanc i sense textura i una altra tipografia, la Gill Sans, per tal de millorar la llegibilitat i facilitar l’accés a la informació.

P R O S P E C T E : I N F O R M A C I Ó P E R A L’ U S U A R I

PRÒPOLIS 0,3 mg/ml

Què és el pròpolis? La paraula pròpolis deriva del grec (pro- davant i polis-ciutat) i significa “defensor de la ciutat” (defensor, en aquest cas, del rusc). Els pròpolis són polímers balsàmics resinosos que elaboren les abelles a partir de diverses resines de plantes. Es tracta d'una resina fosca amb la qual d'una banda cobreixen l'interior de les cel·les, segellant-les, evitant així la seva contaminació, i d'altra banda suposa també una activitat constructiva, reforçant parets i segellant esquerdes evitant així que es formin corrents d'aire i amb la finalitat de combatre els bacteris, virus i fongs que puguin afectar-la. La quantitat mitjana que poden produir per rusc durant un any depèn de la raça d'abella i sol estar entre els 150 g i 300 g. Es recol·lecta en començar la primavera, ja que és necessari al rusc durant els temps freds. Com prendre PRÒPOLIS ES RAIGUER La tintura de pròpolis Es Raiguer es prendrà segons l'època d'estació i malaltia o dolència a tractar. · Tardor i hivern: 8 gotes tres vegades al dia, directament o dissoltes en 1/2 got d'aigua o infusió. És un bon preventiu de malalties infeccioses o contagioses. · Faringitis, laringitis, afeccions de gola: 15 gotes en 1 got d'aigua a manera de gàrgares inclinant ben el cap cap amunt. Tres vegades al dia fins a la desaparició de les molèsties. · Mal de queixal: Aplicar 8 gotes de tintura en un tros de cotó. Posar el tros de cotó sobre la dent o queixal afectat i mantenir una estona. · Neteja bucal: És el millor elixir de neteja i desinfecció bucal que podreu usar. Es deixa a la cambra de bany un got ple d'aigua amb 12 gotes de tintura, remoure cada vegada que s'usi. Basten uns glops després de cada raspallat i ens desinfectarà tota la zona bucal. És un bon preventiu de càries. · Infeccions d'estómac: 8 gotes dins mig got d'aigua a mitjan matí i a mitjan tarda sempre fora dels menjars. Contraindicacions Algunes persones poden ser al•lèrgiques a determinades substàncies del pròpolis.

Tipografia: Gill Sans MT, cos 7,5. Mides: 210 mm x 148,5 mm (A5). Paper: 80 g/m2.

104

Composició La clau, tal vegada, de totes les propietats curatives del pròpolis es troba, segons els especialistes, en els flavonoides que conté, uns compostos que es troben en totes les plantes -existeixen més de 300 varietats- i dels quals se sap que són uns importants regeneradors del dany cel·lular vegetal a causa de les seves propietats antioxidants. Encara que la seva composició variarà una mica d'acord del lloc on es trobi el rusc, en termes generals es pot assenyalar que el Pròpolis Es Raiguer està compost per les següents substàncies. Resines 5-55 % Flavonoides, àcids fenòlics i èsters. Ceres 7,55-35 % Cera d'abella i d'origen vegetal Olis essencials 5-10 % Volàtils Àcids grassos 5 % De la cera i la resta dels vegetals Pol·len 5 % Ric en proteïna i aminoàcids lliures. Altres 5 % 14 oligoelements, vit.: B1, B2, B3, B6 i sucres

Propietats Entre les propietats medicinals que se li reconeixen al Pròpolis Es Raiguer estan: Antibiòtiques (bactericida i fungicida), antivirals, antitumorals, cicatritzants, antiinflamatòries, analgèsiques, antial•lèrgiques, epitelizants, anestèsiques i immunostimulants. És útil en: · Gola i boca: en angines, faringitis, laringitis, llagues bucals. · Vies respiratòries: davant els refredats és molt útil com a complement a altres teràpies. · Estómac i còlon: en casos d'úlcera gàstrica és de gran ajuda per combatre el bacteri que el provoca. · Ginecologia: les càndides, nafres uterines, inflamacions vaginals solen respondre molt bé als rentats de pròpolis diluït en aigua. · La pell: el pròpolis és fantàstic en la lluita contra les micosis o fongs de la pell. Presentació: tintura de pròpolis Es Raiguer presenta aquest producte en forma d’extracte alcohòlic de pròpolis amb una proporció del 30% en pes/volum. Aquesta solució s'obté barrejant una determinada quantitat de pròpolis amb el volum adequat d’alcohol de 96º per a ús intern (sense antisèptic). Es manté en maceració durant 7 dies com a mínim, i filtrant amb un filtre de porus fi. La tintura s'envasa en flascons ambre, protegits de la llum i s'emmagatzema a temperatura ambient. Conservació Mantenir fora de l'abast i de la vista dels nens. Conservar en un lloc fresc i sec i protegit de la llum solar.

es raiguer · plaça de son puça, s/n · campanet · illes balears · tel. 971516940 · esraiguer@esmel.com


105


Les etiquetes per a la mel Es Raiguer, com ja sabem, produeix 4 varietats de mel durant una temporada. A la primavera trobem la mel de taronger, la multifloral, la de sa marina (novetat d’aquest any) i a la tardor trobem la mel de garrover. Cada una d’aquestes varietats s’envasa en tres tamanys diferents, en pots de 200 g, 500 g i 1000 g. Per als pots de 200 g, degut al tamany petit, la etiqueta farà la volta completa al pot, mentre que els de 500 g i als de 1000 g tendran una etiqueta frontal i una a la part posterior amb la informació secundària. Aquestes etiquetes tendran el mateix tamany tan als pots de 500 g com als de 1000 g, estandarditzant i facilitant el procés d’etiquetatge. Un altre tema important és el de la diferenciació. Ja que les mels de primavera, tot i ser de floracions distintes, tenen un color gairebé idèntic (l’aroma i el gust són molt diferents) és necessari fer una clara distinció de cada varietat, creant una línia de productes. Per tal d’aconseguir-ho s’ha creat una gama de colors, que caracteritzaran a cada varietat, diferenciant-la de la resta. A part, les etiquetes també incorporen una il·lustració de la flor o la planta corresponent, augmentant la universalitat i fent la informació més comprensible a nombre major de persones. La informació principal de cada una de les etiquetes estarà formada pels següents elements.

106

El símbol ben visible a la part superior esquerre (un altre cop logo i símbol actuen per separat) , la il·lustració de la flor corresponent a cada varietat amb el nom de la planta o plantes escrit a mà, el referencial “mel mallorquina” en majúscules, el nom de la varietat de la mel, també en majúscules, amb el seu color particular i finalment una banda tallada en dos. Una part és del color particular de cada varietat amb el distintiu “primavera” o “tardor” segons la varietat. L’altra és de color negre, amb el logo en negatiu a sobre. Amb aquesta taca de color negre, s’aconsegueix un equilibri de pesos entre el color de la mel, el de l’etiqueta i el tap negre. En el cas dels pots mitjans i els grossos, l’etiqueta posterior portarà la següent informació: · Recol·lectada i envasada artesanalment per Onofre Mir Ribas, Mestre Artesà Apicultor nº 538 · La cristal·lització és un procés natural · Producció limitada · Conservar en lloc fresc i sec, protegit de la llum solar · Consumir preferentment abans de: maig 2014 A la part inferior de l’etiqueta trobem les dades de l’empresa i el símbol de reciclatge sobre un rectangle negre. Als pots de 200 g aquesta infor-

mació també es troba a la part posterior del pot, encara que l’etiqueta sigui contínua. A continuació anirem veient el disseny de cada varietat i com s’aplica a cada un dels pots.


107


Tronger. 200 g A la varietat de taronger, el color escollit per a la banda és el taronja, evidentment s’ha escollit per la procedència de la mel. La il·lustració està formada per tres taronges acompanyades de les fulles i les flors del taronger. A les fotografies s’aprecia com l’etiqueta envolta tot el pot i hi apareix la informació secundària.

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 190 mm x 45 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

108


Tronger. 500 g

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 77 mm x 60 mm i 55 mm x 68 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

109


Tronger. 1000 g

110


Tronger. Conjunt

111


Multifloral. 200 g A la varietat multifloral, el color escollit per a la banda és el taronja fosc, amb un to marronenc, a causa de l’enfosquiment d’aquesta mel quan es cristal·litza. La il·lustració està formada per una flor d’albó, característica d’aquesta varietat.

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 190 mm x 45 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

112


Multifloral. 500 g

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 77 mm x 60 mm i 55 mm x 68 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

113


Multifloral. 1000 g

114


Multifloral. Conjunt

115


De Sa Marina. 200 g Per a la varietat de Sa Marina, el color escollit per a la banda és un blau clar, fent referència al mar, ja que és una mel recol·lectada a zones costaneres. A més, al ser una novetat d’aquesta temporada, és important que destaqui un poc per sobre de les altres, que tengui algun punt que la faci peculiar. La il·lustració, en aquest cas, està formada per una flor de romaní, que és la que aporta més en aquesta varietat.

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 190 mm x 45 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

116


De Sa Marina. 500 g

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 77 mm x 60 mm i 55 mm x 68 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

117


De Sa Marina. 1000 g

118


De Sa Marina. Conjunt

119


Garrover. 200 g Per a la varietat de garrover, de tardor, el color escollit per a la banda és un marró fosc, semblant al propi color de la mel i també al de les garroves. A més, al ser la mel amb el gust més potent i una mica amarg, aquest color ajuda a comunicar aquest aspecte. La il·lustració, en aquest cas, està formada per una branca de garrover, amb fulles, garroves i flors.

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 190 mm x 45 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

120


Garrover. 500 g

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 77 mm x 60 mm i 55 mm x 68 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

121


Garrover. 1000 g

122


Garrover. Conjunt

123


Totes les varietats. 200 g

124


125


Les espelmes Com hem explicat abans, al marc teòric, Es Raiguer produeix tres tamanys d’espelmes de cera d’abella natural. Les altures, en ordre decreixent són: 27 cm, 20 cm i13,5 cm. És va definir un únic tamany d’etiqueta per a les tres altures, suficient per poder-les agafar amb els dit, deixant visible la major part posible de l’atractiva textura de la cera. A causa del poc diàmetre de les espelmes, l’eix de simetria es va centrar, però es van mantenir la resta d’elements definits a les etiquetes de la mel. El símbol es va mantenir com a protagonista, i una banda negra conté el logo en negatiu. A la part posterior apareix la informació del producte i una il·lustració que comunica visualment l’origen del producte.

Tipografia: Neutra Bold, cos 11 (informació principal) i Neutra Book, cos 8 (informació secundària). Mides: 112 mm x 65 mm. Paper: Artisan-Bütten de 100 g/m2.

126


127


128


129


El desplegable Com a material informatiu i també promocional, va sorgir la idea de realitzar un petit desplegable, de baix cost, amb el títol “Les abelles de la mel”, reivindicant la importància d’aquest insecte per a la humanitat i per a la vida de la terra en general. L’objectiu del qual és resoldre els dubtes que tenen els compradors de les fires i mercats sobre els diferents productes provinents d’aquest insecte, el procés de producció dels quals, etc. Els punts que s’expliquen en aquest desplegable són els següents:

A part d’això, la tècnica i el tractament de les il·lustracions dóna un aire molt artesanal a tot el disseny. El tractament de la portada, amb un efecte desgastat, també ajuda en aquest sentit, on el símbol desapareix deixant només el seu color i el logo torna a aparèixer en negatiu.

· L’abella de la mel · La casera (rusc) · Productes de la casera · La cera · El pròpolis · La gelea reial · El pol·len · La mel · L’apicultor · El temps d’eixams · De la casera al pot (on s’explica pas a pas tot el procés de producció de la mel) Per tal de fer més atractiva la informació, s’han utilitzat les ja esmentades il·lustracions per acompanyar el text i per a la coberta posterior.

130

Tipografia: Neutra Demi SC, cos 24 (Cobertes), Neutra Book, cos 9 (interiors) Mides: 70 mm x 100 mm (plegat). Paper: Artisan-Bütten de 250 g/m2 (cobertes), 100 g/m2 (interior) .


131


132


133


La bossa de regal

pl aç a de son puça, s /n · camp anet illes balears · te l. 9 71 5 16 940 · esraiguer@esmel

Tipografia: Neutra Book SC, cos 10 (Cobertes). Mides: 115 mm x 60 mm x 145 mm. Paper: Artisan-Bütten 100 g/m2 i reforços de cartró .

134

.e s


135


La samarreta

136


137


138


BIBLIOGRAFIA Llibres Boi, Marzia, Lladó, Gregori, Llorens, Lleonard (2008), Estudio de la flora melífera, mieles y producción polínica de Malloca, Palma: Govern de Illes Balears. Gómez Pajuelo, Antonio (2004), Mieles de España y Portugal, conocimiento y cata. Barcelona: Montagud editores.

Online Marc teòric: Articles

ral delas abejas”. <http://www.inkanat.com/es/infosalud/propoleo.html> [Consulta: 25 novembre 2011] Propóleos: “medicina natural de las abejas”. <http://www.remediospopulares.com/Propoleos.html> [Consulta: 24 novembre 2011] Natufarma, “Caramelos duros con propóleo”. <http://www.farmagent.com.ar/portal/pagina_articulo. php?opcion=32&id_art=144&id_submenu=32> [Consulta: 29 novembre 2011] Pots de vidre

PADILLA Alvarez, Francisco, FLORES Serrano, J.M., “La apicultura en España”. <http://www.uco.es/dptos/zoologia/Apicultura/apiespana_ botton.htm> [Consulta: 22 novembre 2011]

JUVASA, envases y embalajes , Envases de vídrio: tarros,frascos y botes de vidrio, Barcelona. <http://www.juvasa.com/es/c2/envases-de-vidrio/tarrosfrascos-de-vidrio-y-botes-de-cristal-para-alimentacion> [Consulta: 20 novembre 2011]

RODRIGUEZ Montoya, Catalina (juliol 2003), “Composición, calidad y consumo de miel en España”, Eroski consumer. <http://www.consumer.es/seguridad-alimentaria/sociedad-yconsumo/2003/07/15/7361.php> [Consulta: 22 novembre 2011]

<http://www.juvasa.com/es/a53/envases-de-vidrio/tarrosfrascos-de-vidrio-y-botes-de-cristal-para-alimentacion/miel-std-1kg-746ml---to-077> [Consulta: 20 novembre 2011]

Eroski Connsumer, “Mejor sin pasterizar” <http://revista.consumer.es/web/es/20071101/actualidad/ analisis1/71998_3.php> [Consulta: 23 novembre 2011] Vicent Arnau, Josep, “El própoleo o própolis”. <http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra. asp?art=560> [Consulta: 26 novembre 2011] Dr. Malaspina, Hugo (maig 2009), “El propóleo, la resina natu-

<http://www.juvasa.com/es/a49/envases-de-vidrio/ tarros-frascos-de-vidrio-y-botes-de-cristal-para-alimentacion/v720-720ml---to-077> [Consulta: 21 novembre 2011] <http://www.juvasa.com/es/a34/envases-de-vidrio/ tarros-frascos-de-vidrio-y-botes-de-cristal-para-alimentacion/a370-370ml---to-063> [Consulta: 20 novembre 2011] <http://www.juvasa.com/es/a182/envases-de-vidrio/tarrosfrascos-de-vidrio-y-botes-de-cristal-para-alimentacion/std-156156ml---to-053>

[Consulta: 20 novembre 2011] Glass pack (en línia), La Rapita, Brcelona. <http://www.glasspack.es/es/catalogo.html> [Consulta: 23 novembre 2011] Ibazeta, Ricardo (marzo 2005), “El vidrio: su historia, uso y fabricación” <http://weblog.mendoza.edu.ar/contenidos/archives/004232. html> [Consulta: 10 desembre 2011] Antecedents: 1. Bee Raw Honey. Eric Hoffman, Estats Units, 2002. <http://beeraw.com/ > [Consulta: 10 març 2012] 2. Ballard Bee Company. TKTJ Design, Estats Units, 2011. <http://lovelypackage.com/ballard-bee-company-2/> [Consulta: 15 gener 2012] 3. Jack’s Raw Honey. Benjamin Dooling, Estats Units, 2011. <http://benjamindooling.com/?p=352> [Consulta: 7 febrer 2012] 4. Bee Hive. Little Fury, Estats Units. <http://littlefury.com/work/beehive-honey> [Consulta: 9 gener 2012] 5. Sheffield Honey. Dedass, Anglaterra, 2010. <http://www.dedass.com/detail. php?ref=152&f=Branding&title =The%20Sheffield%20 Honey%20Company> [Consulta: 22 gener 2012] 6. Waitrose Honey. Turner Duckworth, Anglaterra, 2008. <http://www.turnerduckworth.com/large_screen.html>

139


[Consulta: 1 març 2012] 7. The Bees Knees. At pace, Sudàfrica. <http://www.atpace.co.za/> [Consulta: 7 gener 2012] 8. Clover Honey. Anthony Wyborny, Estats Units. <http://anthonywyborny.com/Honey-Packaging> [Consulta: 7 febrer 2012] 9. Organic Honey. Marcel Buerkle, Sudàfrica. <http://www.behance.net/gallery/Organic-Honey-packagingconcept/308973> [Consulta: 25 gener 2012]

ey/1076921> [Consulta: 27 gener 2012 2011] 16. 5 points. Eyes wide awake, Estats Units. <http://lovelypackage.com/5-points-honey/> [Consulta: 12 gener 2012] 17. English Heather Honey. Desconegut, Anglaterra. <http://www.activeenglishhoney.co.uk/> [Consulta: 11 març 2012] 18. Epullen. Porta4, Xile, 2010. <http://www.porta4.cl/design_studio/?p=134> [Consulta: 7 gener 2012]

10. Mleko i Miód. Beza, Polònia. <http://www.bezaprojekt.pl/produkty/mleko-i-miod/> [Consulta: 9 març 2012]

19. Grancharov Honey. Dreamerworx, Bulgaria. <http://www.dreamerworx.com/?page_id=12> [Consulta: 6 febrer 2012]

11. Abella. Bonniemiguel, Espanya. <http://www.bonniemiguel.com> [Consulta: 9 març 2012]

20. Trevor’s Honey. Cubic Studio, Anglaterra. <http://www.cubicstudio.co.uk/projects/trevors-honey/> [Consulta: 15 març 2012]

12. B&B Honey. Aughust, New Zeland, 2011. <http://aughust.com/2011/05/bb-honey/> [Consulta: 7 març 2012] 13. Bzzz. Backbone Creative, Armenia. <http://www.packagingoftheworld.com/2012/03/bzzz.html> [Consulta: 18 gener 2012] 14. Ancha Castilla. Desconegut, Espanya. <http://anchacastilla.com/lang-en/honey/23-pure-bee-honey-orange-blossom-variety-8436540970374.html > [Consulta: 15 març 2012] 15. Colony farms. Hope Reagan, Estats Units, 2011. <http://www.behance.net/gallery/Colony-Farms-Hon-

140

21. T/K Organic Honey. Stephanie Silvera, Estats Units, 2012. <http://www.behance.net/gallery/TK-Organic-Honey-Packaging/2780629> [Consulta: 13 gener 2012] 22. Wild Sage Honey. Desconegut, Estats Units. <http://kmakattack.blogspot.com.es/2011/07/grapevinetrading-co-wild-sage-honey.html> [Consulta: 7 febrer 2012] 23. Stella. Desconegut, Grècia. <http://grafikdzine.deviantart.com/art/Stella-Honey-Packaging-16696917> [Consulta: 7 març 2012]

24. Denniston Apiary. Michael Osborne Design, Estats Units. <http://www.modsf.com/design/?id[]=628&id[]=3&id[]=7> [Consulta: 26 febrer 2012] 25. Campo de Fiori. Desconegut, Italia. <http://www.umamimart.com/2009/12/Packaging-WhoreRoman-Honey/> [Consulta: 30 març 2012] 26. Queen. Desconegut, Estats Units. <http://www.alvarezcastelli.cl/wordpress/2009/09/queensouth-imagen-para-exportar/> [Consulta: 7 gener 2012] 27. Nude Bee Honey Co.. Edward Okun, Canadà. <http://lovelypackage.com/nude-bee-honey-co/> [Consulta: 12 març 2012] 28. Beeline Honey. Kym Abrams Design, Estats Units. <http://kad.com/content.cfm/do-goodersribbon?Project=beeline> [Consulta: 19 gener 2012] 29. Mel de Cal Milio. Puigdemont Roca, Espanya. <http://www.puigdemontroca.com/es/proyectos/packaging/ mel-de-cal-milio> [Consulta: 4 gener 2012] 30. Honig. Factor tres, Mexic. <http://www.factortres.com.mx/> [Consulta: 12 març 2012] 31. Heide honey. Pidgeon, Australia, 2004. <http://www.pidgeon.com.au/discipline/packaging/ view/1/20> [Consulta: 4 febrer 2012] 32. Lovely honey. Jamie Nash, Anglaterra, 2009.


<http://www.jamienashillustration.blogspot.com.es/2011/03/ lovely-honey.html> [Consulta: 3 febrer 2012] 33. Shrophshire Honey. Nichola Watkiss, Anglaterra. < http://www.nicholawatkiss.co.uk/Shropshirehoney > [Consulta: 18 gener 2012] 34. Babees. Ah&Oh Studio, Polònia, 2010. <http://ahandoh.com/new/portfolio/babees-honey/> [Consulta: 1 març 2012]

<http://nathanhinz.com/index.php?/jack-daniels-tennesseewhiskey/> [Consulta: 17 març 2012] 41. Casacao. Yana Beylinson, Estats Units. <http://www.behance.net/gallery/Casacao-Product-Packaging/1557677> [Consulta: 6 març 2012] 42. Moomah. Apartment One, Estat Units. <http://aptone.com/moomah/> [Consulta: 8 febrer 2012]

Referents: 35. Chocolat Factory. Ruizcompany, Espanya. <http://www.ruizcompany.com/index.php?/work/chocolatfactory/> [Consulta: 23 gener 2012] 36. Cacau Sampaka. Pati Nuñez Associats, Espanya. <http://www.patinunez.com/> [Consulta: 9 gener 2012] 37. Divine Dairy. Frank Aloi, Austràlia. <http://frankaloi.com.au/index.php?/packaging/divinedairy/> [Consulta: 7 gener 2012] 38. Organic Hills. Erma Miller, Estats Units. <http://www.behance.net/gallery/Organic-Hills-WilliamsSonoma/2187493> [Consulta: 2 febrer 2012] 39. BierBank. Fuerzza, Bielorússia. <http://www.fuerzza.net/en/design.php?id=72> [Consulta: 2 febrer 2012]

Imatges externes 1. <http://www.ezmapfinder.com/es/map-76430.html> 2. <http://www.estancialaelisa.com/imagenes/novedad4_ maxi.jpg> 3. <http://akaputtao.blogspot.com.es/2012/03/azahar.html> 4. <http://botanicmontserrat.blogspot.com.es/2011/06/florde-zarzamora.html> 5. <http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/157591/>

43. Soleada. La Cía, Espanya. <http://www.lacia.com/es/proyecto/soleada> [Consulta: 7 febrer 2012] 44. Signature Artisan Bread. Christopher Bjork, Estats Units. <http://www.behance.net/gallery/Walmart-Artisan-Breadpackaging/692396> [Consulta: 14 gener 2012] 45. Columbus Salame. Pentagram, Estats Units. <http://www.pentagram.com/search/columbus/#/603/> [Consulta: 14 gener 2012] 46. Level Ground. Subplot design, Canadà. <http://www.subplotdesign.com/> [Consulta: 21 febrer 2012] Harlan H.D. Attfield (1989), Beekeeping guide (en línia), Arlington-USA. <http://www.cd3wd.com/cd3wd_40/vita/beekeep/en/beekeep.htm> [Consulta: 22 gener 2012]

6. <http://ands.appspot.com/photos/rosemary-flower/normal> 7. <http://www.gardenwave.com/wp-content/uploads/2012/02/Carob-Tree-Flower.jpg> 8. <http://www.bee-pollen-health.com/bee-propolis> 9. <http://www.esmel.com/> 10. <http://www.flickr.com/photos/mallorcaquality/477115837/> 11. <http://www.fetasoller.com/userFiles/Image/shop/konfituere/honig_orangenblueten_300px.jpg> 12. <http://exquisitmallorca.com/shop/image/cache/ mel%20de%20romani-500x500.jpg> 13. <http://exquisitmallorca.com/shop/index. php?route=product/product&product_id=83>

40. Jack Daniel’s Tenesse Honey. Nathan Hinz, Estats Units.

141



Branding project for Mel Es Raiguer