La llengua a l'escola, PSC, 1981

LA LLENGUA A L'ESCOLA

lffi@ui*

PARTIT DELS SOCIAUSTES DE CATALUNYA (PSC. PSOE)

Els Socialistes hem definit les linies generals de la nostra política llinguística en els documents aprovats en el ll Congrés del PSC (PSC-

PROPOSICIó NO DE LLEI SOBRE EL TRACTAMENT DE LA LLENGUA A L'ENSENYAMENT NO UNIVERSITARI

PSOE).

Els nostres esforgos han d'anar dirigits

a:

L'entrada en vigor dels primers traspassos de serueis d'ensenyament

a) Vetllar pel compliment. com a mínim, del decret de catalá i la seva extensió a tots el nivells de l'ensenyament per tal que bo i partint de l'ensenyament en la prbpia llengua de l'infant en els primers nivells educatius, s'arribi a un coneixement (oral i escrit) tal d'ambdues llengües que permeti, a partir d'un ceft nivell, a tots iprofessors-alumnes que própia dificultat, representicap sense aixb la llengua expressar-se en básica tinguicom un dels seus objectius que els seus alumnes surtin essent ciutadans de Catalunya; a partir d'un coneixement de la seva identitat d'origen en el cas dels inmigrants, han de sortir de l'escola sabent queviuen en una comunitat nacional, que han de conéixer isentir-se'n membres, que és Catalunya. Cal un diáleg entre les formes culturals d'origen ila cultura catalana autbctona, dibleg que l'escola catalana ha d'afavorir i potenciar evitant tant la marginació de la

b) Lluitar perqub l'escola

cultura catalana d'aquets darrers 40 anys ique encara es practica en moltes escoles, com les postures del catalanisme radical que podrien ajudar a la creació de ghetos culturals que serien nefastos. En aquest camí proposem:

les experiéncies d'escola catalana, experibncies - Ajudar segons les zones iel grau d'immigració de cada una d'elles, diferents i de la realitat - Garantir el coneixement d'ambdues llengües ser amatens i exigents en catalana a tots els mestres del nostre país -cal elfuncionament dels cursos de reciclatge que está fent la Generalitat, en

molt

com es formen els nous mestres, així com aconseguir efectivament una regionalització dels trasllats evitant els trasllats forgats, etc. a tots nivells el treball iel material per a fer possible - Fomentar l'escola catalana tant pelque fa a la llengua com als continguts, exigint el control de la Generalitat sobre aquests textos necessaris. que el problema del coneixement de les llengües no estigui - Enestant posaran els mitjans perqué no hi hagin discriminacions per raó resolts, de llengües a tots els nivells educatius, des de l'escola bressol a la u n ivers itat.

A la Vall d'Aran, l'escola haurá de garantirtambé elconeixement de

l'aranbs seguint els criteris esmentats,

partir de l'1 de gener d'aquest any 1981, permet al Govern de

a

la

Generalitat l'execució d'una política lingüística en ensenyament que doni compliment a les disposicions i els objecttus especificats en el nostre Estatut d'Autonomia.

En el marc de l'article 3er. de I'Estatut, que proclama el catalb com a llengua própia ioficial de Catalunya, reconeix l'oficialitat del castellb i encomana a la Generalitat que prenguí les mesures que assegurin el coneixement de la llengua catalana ide la llengua castellana a tots els c¡utadans de Catalunya, i donada l'actual situació d'aquest coneixement en les escoles, els següents principis inspiran preceptivament l'acció reglamentária, inspectora i organitzativa del Govern de la Generalitat en el camp de I'ensenyament no universitari, oficial iprivat, de Catalunya.

1. Pel que fa a l'ensenyament de les llengües:

a) La llengua catalana i la llengua castellana seran ensenyades les escoles fins al darrer nivell de I'ensenyament obligatori.

a

totes

b) Eltractament d¡dbctic d'una ialtra llengua seguirá elsegüent ordre de nivells en el temps: 1. Comprensió

oral

2. Expressió oral 3. Lectura i escriptura 4. Estudi del llenguatge 5. Estudi gramatical 6. Us científic i literari c) El ritme en la successió iel tractament didbctic d'aquests nivells s'adequará en cada cas, segons sigui la llengua que el nen ja parla, 1a llengua, o la llengua que el nen no parla encara,2ona llengua.

b) A partir de la 2ona. EtaPa d'EGB

d) Oue el primer aprenentatge de la lectura i l'escriptura sigui fet en la 1r lengua, i que la lectura i l'escriptura en la 2ona llengua sigui abordada en un curs següent i mai simaultániament, f

La segona Etapa d'Educació General Básica i en els Ensenyaments mitjans tot i complint els principis anteriors, es procurará que tots els nens tinguin models d'ensenyament científic i literari en una i altra

2.

llengua.

Pel que fa a la llengua vehicle d'ensenyament

a) Fins al final de la

1a EtaPa d'EGB

3.

Pel que fa a la formació del professorat

1er'.) Mentres els nens només coneguin iparlin una llengua,la catalana

o la castellana, aquesta será la

llengua emprada com a vehicle d'ensenyament a qualsevol dels nivells de la Primera Etapa d'EGB.

a) L'objectiu en la formació

l.

\

2on.) La llengua coneguda exclussivament serb l'emprada pel mestre en el tracte individual amb el nen, la del material escrit per a cada nen, etc.

I

i

rec¡clatge dels mestres d'Educació

General Básica a Catalunya, és que tots ells coneguin la llengua catalana i la llengua castellana de manera que la puguin emprar en l'ensenyament i ensenyar com a primera o segona llengua, segons convingui als nens, i amb els recursos pedagbgics que calen pertal de fer'ho sense separar els nens.

b) El Govern de la Generalitat vetllarb per tal que aguesta formació sigui ja donada a les Escoles de Formació de Professors i que el 3er.) En les classes on hi hagi nens que encara no entenguin més que una llengua, el mestre parlarb als nens col.lectivament en una o altra

reéiclatge sigui adequat a la diversa situació del professorat en exercici, gratuil i en horari laboral.

4rt.) A mesura que la llengua catalana vagi essent entesa, parlada i coneguda instrumentalment per tots els nens, aquesta llengua será emprada progressivament com a vehicle d'ensenyament per a tots ells.

c) Els mestres que, per la raó que sigui, no hagin adquirit, encara aquesta formació o no la puguin adguirir, tindran el seu lloc i tipus de treball escolar, nivell, área d'ensenyament, etc., de manera que es puguin complir tots els principis d'aquesta proposició, i es respectin els drets derivats de llur situació professional.

llengua seguint un ritme quq asseguri coneixement d'una i altra llengua'

la comprensió i millori

el

r 4.

Pel que fa l'organiüació del sistema educatiu

5.

a) S'elaborará urgentment un mapa de planificació lingüística ajustat la a realitat existent en la població ien les escoles ique permetrá projectar i conéixer anualment l'evolució d'aquestes realitats; una

Pel que fa a I'organització de la docéncia

a)

No se separaran els nens en aules diferents, per raons lingüístiques,

Comissió Parlamentbria en fará el seguiment.

b) La formació en llengua castellana ien llengua catalana es farb,

b) D'acord amb tots el anteriors principis, en els concursos de trasllat seran criteris d'adscripció de professorat:

1er.)

c) Mentre, excepcionalment. sigui necessari mestre de catalá, aquest serb integrat en l'equip pedagbgic en igualtat de condicions ipodrá ser mestre de diverses árees, amb l'objectiu no sols d'assegurar l'ensenya-

La seva formació lingüística professional

2onl La situació lingüÍstica

de

la

ment de la llengua catalana, sinó la progressió de l'ensenyament llengua catalana.

població escolar

3e'.) La necessitat de professorat a cada centre en matéria lingüística.

c) La Generalitat dedicará els recursos necessaris a la investigació de solucions metodolbgiques als problemes sorgits en I'aplicació d'aquests principis, així com fomentarb la confecció del material escolar adequat a les esmentades solucions.

d) Per tal d'assegurar el coneixement de la llengua catalana el millor més aviat possible la Generalitat farb un pla de creació d'Escoles Bressol Parvularis en.les zones que el mapa

i i

de planificació lingüística indiqui.

e) S'organitzará una discussió generalitzada per part de tots els ensenyants de l'aplicació d'aquests principis, així com una massiva campanya de llur explicació a tots els sectors afectats de la població,

sempre que sigui possible, pel mateix mestre de classe fins al darrer de 1u. etapa d'EGB.

en

de Propaganda per la COMISSIO DE POLITICA EDUCATIVA de la SECRETARIA POLITICA SECTORIAL

Edita: Secretaria