1.6 SERVEIS SOCIALS: UN DRET UNIVERSAL PER GARANTIR LA INCLUSIÓ

1.6 SERVEIS SOCIALS: UN DRET UNIVERSAL PER GARANTIR LA INCLUSIÓ

A dia d’avui, a Catalunya les desigualtats socials i econòmiques no han disminuït, tot el contrari, s’han refermat i en alguns casos, fins i tot, han augmentat. Són conseqüència de la crisi econòmica i social viscuda en l’última dècada, però també de la manca de polítiques redistributives o de retallades lineals des del Govern de la Generalitat.

La concreció més clara d’aquesta situació és que els serveis socials a Catalunya continuen instal·lats en un escenari d’increment de la demanda per part de la ciutadania, fruit de la situació de crisi, de l’atur, de l’increment de les persones en risc d’exclusió social i de les situacions de pobresa estructural arrossegades per la població més vulnerable d’ençà l’any 2010. A més, l’abordatge de lleis com la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, o la intervenció en situacions derivades de la violència masclista o de la garantia de drets i oportunitats en la infància i adolescència, han generat un esforç d’adaptació tant dels i les professionals dels serveis socials com dels propis Ajuntaments. Una adaptació, però, que no s’ha vist traduïda en la pròpia configuració dels serveis socials o amb els recursos econòmics i humans disponibles.

Segons el darrer informe sobre l’Índex de Desenvolupament de Polítiques Socials de l’Associació de Directores i Gerents de serveis socials, el 2010 Catalunya invertia 309 euros per habitant en serveis socials (56 euros per sobre del conjunt d’Espanya). L’any 2018 aquesta inversió s’ha reduït fins als 286 euros per habitant, molt en la línia de la resta de l’Estat, però cal advertir de reduccions de més de 40 euros per habitant durant els anys 2013 i 2016.

El cas de Catalunya és paradigmàtic: no només ha estat la comunitat autònoma que més ha retallat en polítiques socials, sinó que és la que més està trigant en revertir-les. Un fet destacable és la manca d’actualització per part del Govern de la cartera de serveis socials, paralitzada des de l’any 2010, que afecta tant les ràtios de professionals com a la necessària actualització de prestacions i serveis derivats de la situació de greu crisi econòmica dels darrers anys. I també és destacable que Catalunya no disposi de Pla Estratègic de serveis socials des de l’any 2013, o que no es reuneixi el Consell General de serveis socials. Entre d’altres conseqüències, la manca d’iniciativa política ha provocat que els ciutadans i ciutadanes visquin en una permanent llista d’espera per rebre prestacions per dependència (la més alta d’Espanya), per accedir a una plaça de residència, a un habitatge de lloguer social, per rebre la Renda Garantida de Ciutadania, o per obtenir un certificat de discapacitat.

Sens dubte estan sent els ajuntaments els que veritablement fan front a les greus situacions d’exclusió social, des de la proximitat amb la ciutadania i abocant recursos propis. La greu crisi de l’habitatge, dels desnonaments, de la manca d’ingressos, o del pagament dels subministraments bàsics, per exemple, han tingut i tenen resposta per part dels ajuntaments, no sense dificultats ateses les restriccions contractuals fruit de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local impulsada per l’anterior Govern estatal al conjunt de l’Estat i la gestió nefasta per part del Govern de la Generalitat de nous marcs legals, en principi positius en la contenció de l’emergència social, com la Llei de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica i la llei de la renda garantida de ciutadania.

Catalunya necessita un sistema de serveis socials ben definit, amb una correcta coordinació amb altres àmbits cabdals per a la intervenció social (habitatge, ocupació, salut, ensenyament...), incrementant la col·laboració amb els diferents agents socials i amb una presència territorial equilibrada en funció de la demanada. Només així serem capaços de donar una atenció de qualitat centrada en la persona, facilitar la tasca dels i les professionals i consolidar un sistema català de serveis socials, amb capacitat de donar una resposta eficient a les necessitats de la societat catalana.

La manca de polítiques efectives d’àmbit autonòmic dels darrers anys ens aboca a gestionar uns serveis socials reforçats per tractar una part de la població que viu en una situació de pobresa estructural.

Catalunya viu en una permanent situació de llista d’espera: per accedir a la dependència o a una residència per a la tercera edat, per aconseguir un habitatge social, per rebre un certificat de discapacitat o per accedir la Renda Garantida de Ciutadania.

Els i les socialistes considerem que cal definir bé quin ha de ser el paper dels serveis socials en els propers anys, incrementant la coordinació amb altres àmbits de vital importància per a la resolució de les situacions d’exclusió social, amb recursos suficients i apoderament dels i les professionals dels serveis socials.

Uns serveis socials forts són necessaris per garantir la igualtat d’oportunitats del conjunt de la població. Invertir en serveis socials és invertir en la prevenció de situacions d’exclusió que garanteixin una societat futura cohesionada socialment. Per això proposem els següents objectius i mesures.

Potenciar mesures de suport a la governança municipal en les polítiques socials

Plantejarem una revisió del marc legal vigent, la Llei de serveis socials del 2007, sorgida en un moment precrisi i que donava resposta a un altre context social i econòmic, ja que la llei aprovada pel Govern tripartit necessita una actualització plantejada amb un paper actiu dels ajuntaments a partir del coneixement exhaustiu de les noves realitats quotidianes detectades.

Exigirem la consolidació del Contracte Programa amb els Ajuntaments, incrementant la seva dotació pressupostària, facilitant la gestió del contracte i apostant per un increment de personal suficient per atendre les necessitats de les nostres ciutats i pobles.

Promourem i instarem la Generalitat a iniciar la convergència dels sistemes social i sanitari, que eviti duplicitats, cerqui l’eficiència i la qualitat en l’atenció, i garanteixi un continu assistencial.

Reclamarem la creació de l’Agència de serveis socials de Catalunya, que modernitzi la gestió i treballi en xarxa amb tots els dispositius de serveis socials.

Millorar els programes i adaptar-los a les necessitats emergents

Dissenyarem programes i serveis transversals amb visions integrals que donin resposta a aquells factors generadors d’exclusió com: l’accés a l’habitatge, accés a un treball digne o la garantia de rendes i

que fins ara han generat nous motius de demandes als serveis socials bàsics, sense que aquests tinguessin els recursos necessaris per abordar-los.

Actualitzarem la Cartera de serveis socials, revisant les ràtios de professionals i els serveis que es presten.

Exigirem un augment dels recursos als serveis socials bàsics per abordar la pobresa infantil com una prioritat de país.

Garantirem una clara coordinació entre els Ajuntaments i la Direcció d’Atenció a la Infància en el plantejament de l’abordatge de la Infància i en aquests moments davant la crisi dels “MENA”.

Reclamarem a la Generalitat els recursos necessaris per desplegar correctament la Llei de promoció de

Impulsarem un programa de creació de places residencials per a la gent gran per tal de reduir el gran dèficit actual.

Exigirem una gestió eficaç, propera, transparent i contundent en els grans temes que ara la Generalitat no aborda de manera correcta, com l’aplicació de la Renda Garantida i el combat a la Pobresa Energètica.