3.4 POLÍTIQUES PÚBLIQUES D’INFÀNCIA: BANDERA DE FUTUR

Garantirem el compliment de la legislació en matèria d'igualtat d'oportunitats i accessibilitat per a les persones amb capacitats diverses als museus, centres culturals o d'art (espectacles, actes, esdeveniments, etc.) i instal·lacions esportives que gestioni o depenguin de la corporació local.

Promourem la participació de les persones amb capacitats diverses a les activitats esportives, posant especial èmfasi en els infants i joves amb discapacitat.

Aplicarem el principi d’accessibilitat universal per tal d’eliminar qualsevol barrera física o comunicativa que impedeixi el ple gaudiment de les activitats esportives inclusives.

Potenciarem la participació de les persones amb capacitats diverses (física, intel·lectual, sensorial o malaltia mental) en tots els àmbits de la vida econòmica i social dels municipis

Crearem, on no n’hi hagi, un Consell Municipal de Persones amb Discapacitat, òrgan paritari de trobada i debat sobre accions públiques entre l’ajuntament i el sector de la discapacitat.

Cedirem espais o lloguers socials per a entitats d’iniciativa social sense afany de lucre.

Establirem millores en les ordenances fiscals en el tractament del mecenatge i fomentarem la responsabilitat social corporativa/empresarial.

d’ús d’entitats d’iniciativa social: escoles, centres d’atenció diürna, establiments residencials, centres de serveis especialitzats, etc.

lleure de les persones amb discapacitat, especialment dels infants i joves.

3.4 POLÍTIQUES PÚBLIQUES D’INFÀNCIA: BANDERA DE FUTUR

A Espanya les polítiques d’infància són competència exclusiva de les Comunitats Autònomes, tot i que l’Estat té un paper clau en la coordinació d’aquestes polítiques mitjançant plans nacionals i programes específics i la promoció dels objectius de les recomanacions europees per trencar les desigualtats entre la infància.

Durant el període del govern tripartit a Catalunya es va impulsar un canvi d’orientació de les polítiques socials d’infància, encaixant-les en una orientació més universalista de les prestacions socials, ampliant els drets i l’atenció a la petita infància (0-3), lluitant contra la segregació escolar i treballant en la conciliació de la vida familiar i laboral.

L’aplicació de fórmules d’excessiva austeritat a la gestió de la crisi econòmica per part dels governs de l’Estat i de Catalunya a partir de 2010, va trencar aquesta línia de treball, de manera que en l’actualitat España i Catalunya estan a la cua d’inversió de PIB en polítiques d’infància.

El creixement de la pobresa infantil, que és pobresa de les famílies, les desigualtats educatives, l’impacte de les retallades en el sistema de protecció, la falta d’una visió holística de la infància i la família, i les noves

realitats com la creixent arribada de menors no acompanyats a les nostres ciutats, reclama fer de la infància i la família una prioritat en el traçat de les polítiques socials que demanda una societat igualitària i justa. Cal insistir en el fet que la infància és un dels sectors de la població on més estralls provoca la situació de pobresa.

En aquest sentit, lluitarem contra la pobresa infantil a Catalunya, que se situa en un 20% de la població, vuit dècimes més que l'any anterior, i són els menors de 16 anys els que més han patit aquest increment, amb una taxa del 28,5%, 4,5 punts més que fa un any.

Promourem el desplegament reglamentari de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, una llei que no ha estat desenvolupada i que és bàsica per fer actuacions públiques intensives i integrals de prevenció i promoció en els entorns territorials en què es tendeixen a concentrar en major mesura les desigualtats socials, la pobresa i les diverses formes d’exclusió econòmica, cultural i comunitària.

Promoure iniciatives des del món municipal per millorar la situació de la infància al país

Impulsarem una mesura des dels municipis al Parlament perquè s’incrementi fins un 2,4% del PIB català la inversió en polítiques d’infància per assolir la mitjana europea.

Exigirem l’actualització del Pacte per a la Infància a Catalunya, com a instrument de consens i compromís per garantir i fer efectius els drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, establint un clar espai d’intervenció municipal amb la posada en marxa d’un nou Pla d’Atenció Integral a la Infància i l’Adolescència 2019-2022.

Impulsarem una iniciativa perquè es creï un complement a l’Ingrés Mínim Vital que pugui establir el Govern de l’Estat amb l’objectiu de garantir els recursos necessaris per a una infància i adolescència dignes.

Proposarem una Renda Garantida Municipal per la Infància sota el llindar de la pobresa, tal i com hem proposat els i les socialistes a Barcelona, que fixi una renda a aquelles famílies amb infants a càrrec i amb pocs recursos.

nombroses a Catalunya a les famílies monoparentals, també els beneficis fiscal, preus de transport públic, taxes i preus públics i accés al sistema educatiu.

oportunitats de la infància i l’adolescència, per garantir la seva aplicació i efectivitat, definint clarament el paper del municipi.

Exigirem que la Generalitat implementi urgentment un calendari de restitució de les partides destinades al foment i al funcionament de les llars d'infants municipals no retornades als ajuntaments

des de 2012, que no hagin estat substituïdes per les subvencions de les diputacions provincials, i actuar amb lleialtat institucional i transparència.

Desenvolupar una política activa des del territori a través dels municipis i comarques per protegir els drets de la infància al país

Potenciarem un Pacte Municipal per la Infància on es faci efectiu l'objectiu de convertir el benestar de la infància en un eix vertebrador de totes les polítiques públiques i lluitar així de manera eficaç contra la pobresa infantil.

Exigirem des del món municipal el reforç dels Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) amb més professionals i pressupost quan es detecti un increment de la conflictivitat, tant pel que fa al nombre de professionals com pel que fa a la millora de les condicions d’atenció, de les infraestructures i de les mesures de seguretat, així com la millora de la dotació econòmica suficient perquè l’acolliment familiar sigui la mesura principal d’atenció a la infància en situació de desemparament.

accedir a un habitatge social mitjançant la mesa d’urgència habitacional, prioritzant aquelles famílies amb alta situació d’exclusió social i amb infants a càrrec.

d’un sistema educatiu inclusiu, habilitant els recursos humans i materials suficients perquè l’alumnat amb necessitats especifiques, i particularment l’alumnat amb Necessitats Educatives Especials (NEE), rebi una educació de qualitat, i compti amb un nombre d’hores d’atenció, dotades del personal docent, tècnic (TEI) i de suport (vetlladors/es, etc.), adequades per atendre adequadament cada necessitat educativa.

Donarem suport des dels municipis als projectes de garantia perquè el conjunt de serveis educatius, incloent els que no formen part de l’horari lectiu (servei de menjador, serveis d’acollida, activitats de lleure, colònies, sortides, etc.), siguin veritablement inclusius i estiguin dotats de personal educador qualificat necessari per garantir l’accés i donar una atenció adequada a l’alumnat amb NEE, o amb altres necessitats, sense discriminacions ni econòmiques ni de cap tipus, amb l’establiment de ràtios específiques.

menjador com un servei troncal dins el sistema educatiu, de caràcter universal no obligatori, que cal integrar en el projecte educatiu, en els ensenyaments de primer i segon cicle d’educació infantil, primària i secundària.

Impulsarem un pacte amb la Generalitat per recuperar la plena corresponsabilitat del govern de la Generalitat en el sosteniment del servei públic de les escoles bressol municipals i garantirem un finançament als ajuntaments.

Exigirem la creació d’un fons econòmic adreçat a les escoles i instituts de Catalunya sufragats amb fons públics perquè puguin garantir la igualtat d’oportunitats educatives del alumnat en sortides educatives dins i fora de l’horari escolar.