Revista 2018-2019

ESCOLA MIQUEL BLEACH JUNY 2019 REVISTA.indd 1

4/6/19 12:05

Fonts de les imatges: pàg. 6: https://bit.ly/2JtR0SS pàg. 6: https://bit.ly/2Jrn8GV pàg. 16: https://bit.ly/2VBdXFx pàg 23: https://bit.ly/2HPfR0v pàg. 27: https://bit.ly/2HCqqnr pàg. 29: https://amzn.to/2LX9UUg pàg 29: https://bit.ly/2HqU9k4 pàg. 30: https://bit.ly/2QdDfbO pàg. 34: https://bit.ly/2Vzpfd6 pàg. 34: https://bit.ly/2VQDG1J pàg. 34: https://bit.ly/2VLLG44 pàg. 35: https://bit.ly/2Fj2cvx pàg. 35: https://bit.ly/2JODrgb pàg. 35: https://bit.ly/2EiKWIC pàg. 35: https://bit.ly/2WT8XNK pàg. 35: https://bit.ly/2VOblZH pàg. 46: https://bit.ly/2w6kGNl pàg. 47: https://bit.ly/2HBAm0l

Crèdits fotogràfics: © Museu Nacional d’Art de Catalunya

REVISTA.indd 2

4/6/19 12:05

index Presentació

4 COMPARTIM

DESCOBRIM Què diu l’art sobre el joc?

Aprenem sobre la importància del joc Mapa de recerca

6 10 14

INVESTIGUEM P3 - Prohibit prohibir jugar a pilota P4 - Petits i petites arquitectes P5 - Slimes: Compartint experiència Primer - Art, matemàtiques i sostenibilitat Segon - “Mola el Miquel Bleach” Tercer - L’art de la màgia Quart - Són els videojocs obres d’art?

Cinquè - Jugar amb paper Sisè - Juguem amb l’art?

REVISTA.indd 3

16 18 20 22 24 26 28 30 32

Projecte transversal: Instal·lació artística 34 Moments en família 36 Entrevistes a especialistes del videojoc 38 Famílies: El joc és un dret 40 Menjador: Taller periodístic 42 Coral 44 Patrimoni convidat 46 Espai C: L’art feminista a l’escola 48

4/6/19 12:05

PRESENTACIO Per què els infants de l’escola s’han interessat enguany pel joc?

Molt senzill: jugar és la manera que tenim els éssers humans d’aprendre, de solucionar els nostres conflictes, de relacionar-nos amb els altres. Juguem al llarg de tota la vida. Les persones expertes en psicologia i pedagogia han dedicat nombrosos estudis a explicar les diferents etapes del joc infantil. És lògic que aquest tema ens interessi tant!

Aquesta revista vol ser una mostra del treball realitzat al llarg de tot el curs al voltant d’aquest tema.

DESCOBRIM

INVESTIGUEM

Com sempre, hi trobareu què ha dit el món de l’art sobre el joc, en concret Pieter Bruegel. Aquest artista del segle XVI va explicar en un sol quadre vuitanta-tres jocs diferents: alguns encara hi juguem.

A l’apartat Investiguem trobareu tots els temes i processos de recerca i creació que s’han dut a terme aquest any a l’escola.

Pilotes, casetes de nines, slime, com jugar sense gastar diners, jocs de nens i de nenes, jocs de màgia, videojocs i efectes del joc a la nostra vida són els temes de recerca dels diferents cursos.

Us explicarem sobre la importància que té el joc i com aquest és la nostra manera de conèixer el món i aprendre.

Al final d’aquest apartat us fem un mapa de recerca on podreu veure en quin tema ha centrat les investigacions cada classe.

Tot això ho trobareu a l’apartat Descobrim!

4 REVISTA.indd 4

4/6/19 12:05

DESCOBRIM

COMPARTIM Compartim amb tota la comunitat educativa l’interès pel el joc: Menjador, AFA i també la Coral.

Continuem creant xarxa amb altres museus que tenen col·leccions sobre el joc. Aquest any el Patrimoni convidat són la Fundació Marès i el Museu Etnològic i de Cultures del Món.

No us podeu perdre tampoc l’Entrevista feta pels nens i les nenes de 6è a la doctora Susana Jiménez, de l’Hospital de Bellvitge sobre l’addicció als videojocs.

També recollim els projectes transversals fets al llarg del curs, com la Instal·lació artística que hem pogut gaudir a l’escola durant tot el curs, els Moments en família i el projecte Espai C, que s’ha instal·lat aquest any a l’escola.

“Els nens i les nenes no juguen per aprendre, aprenen perquè juguen” Jean Piaget 5

REVISTA.indd 5

4/6/19 12:05

QUE DIU L’ART SOBRE EL JOC? Pieter Bruegel. Pintor i venedor (1565)

“El món del joc” en Pieter Bruegel el Vell per Mary París Amestoy (catedràtica de Física i Química jubilada de l’IES La Mallola d’Esplugues de Llobregat)

Pieter Bruegel el Vell va ser un pintor flamenc del Renaixement, originari dels Països Baixos i conegut pels seus paisatges i escenes camperoles amb abundància de detalls i plenes de vida. Va néixer a Breda entre 1525 i 1530 i va morir a Brussel·les l’any 1569. Pintor i venedor és un autoretrat dibuixat a ploma, que podem trobar al Museu Albertina de Viena. El pintor té un pinzell a la mà dreta.

Pieter Bruegel. Jocs de nens i nenes. (1560) Museu d’Història de l’Art de Viena.

6 REVISTA.indd 6

4/6/19 12:05

al Museu d’Història de l’Art de Viena. Bruegel va voler mostrar-hi el món dels jocs de la canalla del seu temps: s’hi poden veure més de 250 nens i nenes i 83 jocs de l’Edat Mitjana.

Alguns d’aquests jocs són encara actuals, però altres romanen en el nostre record més o menys llunyà. La majoria d’aquests jocs tenen lloc a l’aire lliure, en una plaça o al llarg del carrer principal d’una ciutat, que es creu que és Brussel·les. Per exemple: · El ball rodó (gespa prop del rierol) · El cavall fort (dreta, part inferior) Però també hi ha canalla que juga a l’interior de les cases o al porxo d’una casa. Es pot observar que a l’interior de les cases predominen les noies. · Fer rodar baldufes (nois al porxo de la casa central) · Jugar a nines (dins de la casa de l’esquerra) Hi ha canalla que juga amb objectes d’ús quotidià, moltes vegades en mal estat, com ara barrilets, cèrcols, maons o nous. Per exemple: · Fer malabars amb escombres (dins de la casa central)

REVISTA.indd 7

Però hi ha nens i nenes que juguen amb joguines pròpiament dites, com ara baldufes, cavallets o xanques. Aquestes joguines són encara avui dia conegudes. Per exemple: · Muntar un cavallet (centre, part inferior)

Els nois i noies juguen d’un en un: · Caminar amb xanques (davant de la casa central) O de dos en dos: · El cèrcol (al centre, part inferior) O en grups de tres o més: · La barqueta (a la dreta, part inferior)

Bruegel representa perfectament el moviment, i la dinàmica és molt clara en totes les seves figures. La canalla mostra una gran activitat i és palpable que corren, salten, s’enfilen, es gronxen, es persegueixen, lluiten o juguen a amagar-se. També neden, prenen el sol a la gespa o parlen al costat del rierol... · Molinets de vent (centre, esquerra) · El pont de les punxes (al costat de la tanca lateral) · Gronxar-se (dins de la casa de l’esquerra).

La canalla imita el món dels adults quan s’implica en jocs de rol: · Jugar a botiguetes (dreta, part inferior) · El bateig (esquerra, part inferior).

La noia de davant porta el nen embolicat en una manteta blava). · El casament (centre, al costat de la tanca).

El seguici de la núvia —que porta un vestit negre i a sobre del cap, una corona— està format per nenes, i dues d’elles van escampant pètals de flors davant d’ella.

DESCOBRIM

Jocs de nens i nenes és un dels quadres més famosos, un oli sobre fusta que va pintar l’any 1560 i es troba

7 4/6/19 12:05

Per acabar, vull mostrar els detalls d’alguns jocs del quadre de Bruegel amb les cançons o rimes que la canalla d’ara canta o recita quan hi juga.

La cadireta enlaire Cadireta enlaire, mocador a la mà, el rei i la reina van a passejar.

Cadireta fosca, no hi ha ni una mosca.

Cara, cara, on ets?

El cèrcol El meu cèrcol de fusta fina, amb un palet ho vaig impulsar per mantenir-lo en equilibri, fer-lo rutllar i així la meva destresa demostrar.

8 REVISTA.indd 8

4/6/19 12:05

DESCOBRIM

La gallineta cega - Gallineta cega, què se t’ha perdut?

- Una agulla i un canut.

- No la veig.

- Busca-la per terra.

- No la trobo.

- Busca-la per dalt.

- Tampoc la trobo.

- Dona tres voltetes i la trobaràs.

Una, dos i tres.

El burro A la una surt la lluna.

A les dues menjo prunes.

A les tres no diguis res.

A les quatre fem teatre.

A les cinc, de fred no en tinc.

A les sis, un bon pastís.

A les set beu a galet.

A les vuit, el pa ja és cuit.

A les nou em bec un ou.

A les deu aixeco el peu.

Fragments d’obres pictòriques d’alumnes de 2n

9 REVISTA.indd 9

4/6/19 12:05

APRENEM SOBRE LA IMPORTANCIA DEL JOC

Els nens necessiten temps i espai per jugar. Jugar no és un luxe, és una necessitat.

Kay Redfield - psicòloga

Jugar es la principal actividad de la infancia y responde a la necesidad de los niños de mirar, tocar, curiosear, experimentar, inventar, imaginar, aprender, expresar, comunicar, crear, soñar…

Imma Marín - especialista en educació i joc

Els jocs són la forma més elevada d’investigació Albert Einstein - científic

10 REVISTA.indd 10

4/6/19 12:05

DESCOBRIM

Jugar, jugar y jugar, ¿acaso hay algo en la vida de los niños que pueda ser más importante e instructivo?

Astrid Lindgren - escriptora

El verb “jugar” només es pot conjugar amb el verb “deixar” Francesco Tonucci

Jugar ofereix a l’infant l’oportunitat de practicar el que està aprenent Fred Rogers - educador

- pedagog

11 REVISTA.indd 11

4/6/19 12:05

Els nens i les nenes no juguen per aprendre, aprenen perquè juguen Jean Piaget - psicòleg i filòsof

Todos los niños aprenden por medio del juego porque el juego es el trabajo de los niños Maria Montessori - educadora i pedagoga

Els infants jugant al carrer són un bon indicador de la qualitat de la vida comunitària.

Jan Gehl - urbanista

12 REVISTA.indd 12

4/6/19 12:05

DESCOBRIM

El joc: la nostra manera de conèixer el món i aprendre Així com quan una peça encaixa amb una altra es crea una estructura sòlida, el joc facilita un bon creixement a qualsevol edat i fa que adquirim coneixements de manera esglaonada.

El desenvolupament emocional i integral d’un infant, és possible a través del joc, amb el joc i en els jocs.

L’infant juga perquè li produeix plaer; no sap que aquest és el mecanisme inventat per la naturalesa que el porta a aprendre, a entrenar emocions, a descobrir-les i a familiaritzar-se amb elles.

I s’ha d’aprofitar aquesta naturalesa curiosa ja des de ben petits per, a través de l’experimentació, acompanyar-los en el procés d’ensenyament i aprenentatge, de descoberta del món que ens envolta i de les emocions. Sembla que el joc conté els ingredients necessaris perquè aprenentatge i plaer esdevinguin un tot. S’aprèn més jugant que estudiant, fent que mirant, parlant i cantant, que escoltant. Hi pot haver un còctel millor per a l’aprenentatge etern?

13 REVISTA.indd 13

4/6/19 12:05

MAPA DE RECERCA A l’escola, siguem més grans o més petits, tots jugant gaudim! Però, voleu saber en què s’ha centrat la investigació de cada curs en el projecte d’aquest any? Aquí ho podreu trobar!

Bota que bota, a P3 volen indagar en les diverses maneres que pot haver-hi de jugar amb una pilota!

El grup de P5 volen fer slime de tantes maneres com sigui possible... Els desperta molta curiositat! Ja s’han posat a descobrir amb què fer-los, així que endavant!

Dins del joc simbòlic trobem el món de les casetes, però... algú sabria dir de quants tipus en podem trobar? A P4 ho volen investigar!

Per jugar, cal sempre que ens gastem diners? Sabem que no, però buscar maneres de fer-ho i recórrer al reciclatge com a ajuda serà tasca de 1r!

14 REVISTA.indd 14

4/6/19 12:05

Abracadabra, pota de cabra! Jugar, en si transmet màgia, però què amaguen els jocs de màgia?

A 3r volen convertir-se en mags i magues de primera i, per fer trucs dels bons, han de trobar la manera d’aprendre’n!

S’ha jugat sempre?

A què i com? El grup de 4t vol investigar sobre la història del joc i com aquest ha evolucionat durant anys i anys al món.

Quan pensem en joc, normalment el relacionem amb diversió, però, n’hi ha més possibilitats? Aquest curs, a 6è es pregunten per què juguem i què ens aporta el joc com a principals curiositats!

DESCOBRIM

Quan algunes persones consideren que hi ha “jocs de nenes” i “jocs de nens”, quines en podrien ser les raons?

El grup de 2n s’ha centrat en aquest tema i pensa treure’n les seves pròpies conclusions!

De vegades tan estimats i altres vegades tan poc... Actualment és impossible no pensar en entreteniment i gaudi sense els videojocs!

El grup de 5è pensa en aprendre’n bé i en saber com en podrien fer un per si sols.

15 REVISTA.indd 15

4/6/19 12:05

P3 - PROHIBIT PROHIBIR JUGAR A PILOTA A P3 ens encanten els jocs de pilota. És per això que, en aquest primer any a l’escola, hem decidit ser la classe de Les Pilotes i investigar sobre elles.

Albert Gusi. Por o glaziar de l’Aneto (2012)

Buscant artistes que juguessin amb rodones, esferes o cercles, n’hem descobert un de molt proper a nosaltres: l’Albert Gusi, que és fotògraf, i va néixer a Castellbisbal l’any 1970.

Li agrada molt la natura i des de fa uns quants anys es dedica a fer fotos al paisatge des d’un punt de vista poc habitual... Li agrada jugar-hi tot respectant-lo.

Hem volgut fer com l’Albert Gusi, i hem jugat i hem investigat què passa quan fas rodolar pilotes de diferents mides per les rampes del Parc de l’Espanya Industrial. Pensàvem que les pilotes grans anirien més ràpides que les petites...

Ens ha encantat pujar i baixar de la rampa tantes vegades...

Havíem de comprovar les nostres hipòtesis!

A les nenes i als nens de P3 ens ha sorprès com en Gusi juga a llançar pilotes gegants de platja per llocs ben diferents: per la glacera de l’Aneto, pel volcà de Montsacopa (Garrotxa) o per la platja de Mataró. Potser la foto final no és el més important!

També hem fet un altre experiment artístic. Hem fet rodolar pilotes petites sobre rampes de diferents tipus: de trossets de fusta, de sorra, de plàstic de bombolles.

16 REVISTA.indd 16

4/6/19 12:05

INVESTIGUEM

Abans ens hem preguntat per quina rampa anirien més ràpides les pilotes, si podrien passar-hi fàcilment o no, quin traç farien...

Som investigadores i artistes! Us animareu a pintar amb pilotes jugant? Us ho recomanem, és ben divertit!

Les pilotes estaven mullades de pintura i hem observat el caminet que han fet sobre les rampes i sobre el paper.

+ INFO a www.albertgusi.com

Fragments de dibuixos d’alumnes de P3

17 REVISTA.indd 17

4/6/19 12:05

P4 - PETITS I PETITES ARQUITECTES Als nens i nenes de la classe de P4 ens encanta jugar, però el que més ens agrada són les casetes. Per això, després de fer investigacions al voltant de diferents jocs, hem decidit endinsar-nos en aquest món i aprendre més coses sobre les cases.

Estem molt contents i contentes de poder-la compartir amb vosaltres, i si encara no l’heu descobert, està just a l’entrada principal de l’escola!

Ens hem preguntat si les casetes eren per jugar o per viure. Hem visitat la caseta de nines del Putxet i ens ha semblat molt interessant descobrir que a principis del segle XX les famílies solien construir petites cases perquè els infants hi juguessin. Ens ha encantat poder visitar-la i observar-ne de prop tots els detalls. Hem vist casetes de tota mena i materials i hem agafat moltes idees. Entre tota la classe ens hem animat a construir la nostra. Hem iniciat l’obra tallant i unint trossos de cartró, per donar-li forma. Teníem clar que volíem una caseta de nines, però on nosaltres poguéssim entrar per gaudir-la.

18 REVISTA.indd 18

4/6/19 12:05

INVESTIGUEM

Un cop muntada l’estructura, n’hem cobert les parets i la teulada amb una capa de paper de diari per fer-la més resistent.

Fragments de dibuixos d’alumnes de P4

Seguidament hem fet dibuixos de la nostra joguina preferida per fer un enrajolat, idea que vam extreure del nostre referent artístic. Sabíem que volíem una casa de molts colors, i amb força purpurina, i així l’hem fet!

19 REVISTA.indd 19

4/6/19 12:05

P5 - SLIMES: COMPARTINT EXPERIENCIA A la classe dels Slimes estem molt entusiasmats! Ens han portat una carta! Voleu saber què hi diu? Llegiu, llegiu... Doncs sí! Els alumnes de 3r ens han demanat ajuda per fer un slime, i com que nosaltres hem trobat una recepta infal·lible, els hem contestat la carta per posar un dia i una hora!

I quan arriba el gran dia, tots i totes estem preparats i preparades per...

DE LA CLASSE DE 3R PER A LA CLASSE DE P5

20 REVISTA.indd 20

4/6/19 12:05

Quantitats Pas 1 Barregem la cola blanca amb el bicarbonat.

líquid per les lents

purpurina

dues o tres gotes

tanta com vulguis

Fragments d’obres i dibuixos d’alumnes de P5

Ingredients

INVESTIGUEM

Us en deixem la recepta, per si la voleu provar a casa:

Pas 2 Hi donem color amb el colorant alimentari: la tonalitat dependrà de la quantitat de gotes i de si barregem diferents colors o no.

Pas 3 Fem brillar la massa amb la purpurina del color o colors que més ens agradin Pas 4: Hi afegim a poc a poc el líquid de les lents, ho barregem tot i ho amassem amb les mans.

Atenció: si ens passem amb el líquid, l’slime perdrà la seva flexibilitat i es tornarà dur com una pedra!

21

REVISTA.indd 21

4/6/19 12:05

1R - ART MATEMATIQUES I SOSTENIBILITAT Línies rectes, línies corbes, figures planes i figures tridimensionals...

Totes juntes formen la joguina que hem creat a classe: el cotxe descapotable

Com ho hem fet?

Primer, amb canyetes reutilitzades de cursos anteriors, hem fet figures planes com el quadrat, el rectangle o el triangle. Hem aprofitat per prendre consciència de la importància del consum responsable. Després, hem unit lliurement aquestes formes geomètriques i finalment els hem donat volum.

Un cotxe fet amb materials reciclats Fent aquest cotxe, ens hem adonat que ens envolten les matemàtiques i que, fins i tot, podem jugar amb elles. Arran de la fabricació del cotxe, hem anat més enllà i, sempre amb l’objectiu d’utilitzar materials reciclats, hem seguit jugant amb les figures geomètriques planes i tridimensionals, fent tot tipus de joguines i figures.

22 REVISTA.indd 22

4/6/19 12:06

INVESTIGUEM

Per fer això ens hem inspirat en l’artista Gertrude Goldschmidt, més coneguda per tothom com a Gego. Era una artista germano-veneçolana que amb materials senzills feia línies, xarxes i malles que graviten per l’espai. Amb les seves estructures barrejava la poesia i la geometria igual que hem volgut fer nosaltres.

Gego. Reticularia (1969)

I així, a la classe de primer aprenem, creem i juguem!

Obres i construccions fetes per alumnes de 1r

Si voleu saber més d’aquesta artista, podeu investigar al seu web: http://fundaciongego.com/

23 REVISTA.indd 23

4/6/19 12:06

2N - “MOLA EL MIQUEL BLEACH’ Hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes? Els colors es poden separar segons el gènere de les persones? (El rosa és de nenes i el blau de nens?) Homes i dones podem treballar del que vulguem? La publicitat, les pel·lícules o les botigues ens diuen com hem de ser? Hi ha espais diferenciats per a unes o per a uns? Volem donar-vos ales per respondre a aquestes qüestions. Nosaltres ja ho hem fet!

Després de parlar, pensar, experimentar, crear, assajar i, finalment, anar a un estudi de gravació professional a gravar una cançó, us volem regalar la resposta amb aquest “article”. Obriu les orelles i… canteu amb nosaltres!

Escolteu-nos món us volem cridar, sempre es pot somiar prou ja de badar.

Per què no juguem al que volem?

Fora estereotips n’estem tipes i tips.

Mo-la el Mi - quel Groc, vermell i verd rosa, taronja, blau Roba, edat i joc, deixeu-nos en pau.

Podem escollir, decidir.

Som el que serem si ens respectem.

(x2)

(TORNADA)

Ble-ach

Ble-ach

(TORNADA)

Mo-la el Mi - quel

Bleach! Bleach!

Dibuixos d’alumnes de 2n

24 REVISTA.indd 24

4/6/19 12:06

pilotar un avió, educar un nadó.

Fora estereotips escull sense por.

Bleach!

Bleach!

INVESTIGUEM

Escolteu-nos, grans, això ha de canviar.

Mestre jo seré, jo bombera vull ser,

Mo-la el Mi - quel

Nines o robots, cuina, lego, jocs.

Bebès, supermans, heroïnes tots som.

Uneix-te a mi, juga al que vols.

Nenes i nens fem la revolució.

Mola el Mola Miquel el Bleach!

Miquel

Escolteu la cançó aquí

Bleach!

Lletra de la cançó: ideada per l’alumnat de 2n Base de la música: “We will Rock you” (Queen) Edició musical: Roger Marin Gravació de la cançó: Estudi Blind Records 25 REVISTA.indd 25

4/6/19 12:06

Per al projecte d’enguany, “El Joc”, l’encant i el misteri de la màgia han desvetllat la curiositat de les nenes i els nens a tercer. Com s’aprèn a fer jocs de màgia?

X. Mariscal. La Capsa Màgica (1977)

3R - L’ART DE LA MAGIA

Mariscal va dissenyar un cartell de la companyia La Capsa Màgica i Brossa va ser un poeta en qui la màgia va deixar empremta en les seves poesies visuals.

La màgia és un Art. El Rei de la Màgia ha inspirat molts artistes, poetes, cineastes i dissenyadors. En la investigació d’aquest projecte hem conegut l’obra de dos artistes, Xavier Mariscal i Joan Brossa.

Visitant El Rei de la Màgia, la botiga més antiga de Barcelona dedicada a la venda de jocs de mans, llibres i tota mena d’accessoris, hem entrevistat la Rosa Maria Llop, propietària i membre de la companyia de màgia La Capsa Màgica.

26

REVISTA.indd 26

4/6/19 12:06

Joan Brossa. Cartell espectacle (1987)

INVESTIGUEM

Obres i dibuixos d’alumnes de 3r

ABRACADABRA...

OMENCI L’ESPECTACLE C E U !

Q

Hem après que per fer màgia s’han de tenir certes qualitats: tenir molta lleugeresa de mans, agilitat amb el cos, saber guardar els secrets dels trucs i fer una bona posada en escena per provocar sorpresa i admiració en el públic. Tal com ens ho ha demostrat la propietària de l’establiment delectant-nos amb un espectacle ple de màgia i misteri.

Estem tan entusiasmades de poder fer jocs de màgia que hem preparat un gran espectacle per les nostres famílies. És per això que hem estat practicant molt i ens hem anunciat en un cartell inspirant-nos en els artistes que hem treballat, Brossa i Mariscal.

27 REVISTA.indd 27

4/6/19 12:06

4T - SON ELS VIDEOJOCS OBRES D’ART? Són els videojocs obres d’art?

Però... sabeu què és una obra d’art?

Una obra d’art és una activitat creativa que transforma materials amb la intenció de transmetre una idea i produir un efecte estètic segons l’època històrica de l’artista.

Totes aquestes característiques les hem trobat en el videojoc GRIS on s’uneixen música, color i programació per a recrear el viatge de la seva protagonista.

Obres d’alumnes de 4t

Aquesta pregunta té respostes positives o negatives segons a qui preguntem. La nostra opinió, després de veure les il·lustracions del Conrad Roset, fetes amb aquarel·les, que s’han utilitzat per a fer el videojoc GRIS, és que aquest videojoc sí és una obra d’art.

28 REVISTA.indd 28

Aquí us deixem algunes de les creacions que hem fet tenint com a referent en Conrad Roset!

4/6/19 12:06

INVESTIGUEM

Conrad Roset.

Videojoc gris (2018)

GRIS va veure la llum el desembre del 2018, i ha tingut tan bona acollida pel públic que, fins i tot, ha estat nominat als premis Annie, que serien com els Oscar dels videojocs.

Mireu el tràiler del videojoc i després decidiu si és o no una obra d’art del segle XXI, feta en un suport d’aquesta època:

EL VIDEOJOC!

Conrad Roset. Muses (2015)

29 REVISTA.indd 29

4/6/19 12:06

5E - JUGAR AMB PAPER Qui no ha fet volar un avió de paper? O plegat paper per endreçar una flota de vaixells de moltes mides? O lluït un barret de paper de diari?... Amb aquestes preguntes us presentem el tema del projecte de Nadal: la papiroflèxia o l’origami.

David Oliva i Anna Juncà. Origami Lava (2018)

Plegats, vàrem començar amb els 4 sabaters i a partir d’aquí ocells de paper, flors, cors, papallones, gossos i més, han suposat un repte que hem superat i ens en sentim orgullosos.

Per una banda, hem conegut que amb els 4 sabaters, exactament amb 10.000, a més de jugar es poden fer obres d’art.

El novembre passat es va presentar una instal·lació impressionant, Origami Lava (David Oliva, de SP25 Arquitectura, i Anna Juncà, d’Atelier 4), en el festival de llum i foc Lluèrnia d’Olot.

Per altra banda, hem fet desenes de grues de paper, símbol de pau després que Sadako Sasaki (1943-1955) desitgés curar-se d’una malaltia produïda per la radiació de la bomba atòmica que va caure sobre Hiroshima fent 1.000 grues. Tradicionalment, al Japó, es regalen grues de paper per expressar bons desitjos.

30 REVISTA.indd 30

4/6/19 12:06

INVESTIGUEM

Hem descobert que jugar amb el paper relaxa i et permet conèixer tot el que pots fer amb les mans! Anima’t a provar-ho!

Obres d’alumnes de 5è

31 REVISTA.indd 31

4/6/19 12:06

6E - JUGUEM AMB L’ART? Heu observat el quadre de Joaquim Vayreda Nens jugant?

“És una tarda de tardor, pels colors marrons, després de dinar, per la llum, dues noies, que semblen germanes pel perfil, estan al bosc del costat de casa”.

A 6è hem fet un VTS amb aquesta obra com a activitat de motivació del projecte d’aquest curs.

“Potser juguen a que la gran fa de mestra de karate i ensenya a la petita com fer-ho, i aquesta s’ho mira per aprendre, o estan representant una història i juguen a mares i pares”.

“També sembla que la petita no vol jugar al que proposa la gran, per la seva posició de braços, o bé abraça un ós de peluix”.

“Qui sap si estan enfadades perquè no es posen d’acord en a què jugar, o potser s’han enfadat mentre jugaven…”

J. Vayreda. Nens Jugant (2019) Museu Nacional d’Art de Catalunya

32 REVISTA.indd 32

4/6/19 12:06

INVESTIGUEM

Al quadre hi veiem dues nenes jugant, però a què juguen? Amb totes les aportacions de les nenes i dels nens de 6è hem construït aquest relat: per això, uns dies després a la classe vam proposar als alumnes jugar amb aquesta obra d’art i els vam preguntar què passaria si les nenes, en comptes de jugar, fossin un joc o una peça de joc per elles mateixes.

Puzzle

Es van posar en marxa. Cadascun va escollir un joc i, amb tisores, cola, retoladors i creativitat, van transformar el quadre en diferents jocs.

En tot cas, sigui com sigui, després de parlar-ho molt, hem arribat a la conclusió que el més important a la vida és que juguem, elles i nosaltres!

Tres en ratlla

Escacs

Dominó

Obres d’alumnes de 6è

Connecta

33 REVISTA.indd 33

4/6/19 12:06

PROJECTE TRANSVERSAL: INSTAL. LACIO ARTISTICA Com cada any, l’escola queda guarnida amb les fantàstiques creacions que elaboren les i els nostres petits artistes. Seguint amb el tema del projecte, el joc, ens hem inspirat en el “Pau sense treva”, un projecte solidari del barri que organitza diferents activitats lúdiques destinades als infants durant les vacances de Nadal.

P3 ha fet diverses pilotes de moltes mides, colors i materials diferents.

REFERENT: Yayoi Kusama. Ascension of Polkadots in the trees (2006)

Hi podem trobar activitats com: origami, teatre, partits de futbol, jocs de taula, manualitats… Entre aquestes activitats, hi podem trobar tallers de creació de joguines amb materials reciclats tal com ha fet l’alumnat de l’escola.

Cada classe s’ha inspirat en un referent artístic i en un joc diferent. Aquí en teniu les creacions!

Obriu bé els ulls quan entreu a l’escola i observeu amb detall els jocs que hem construït entre totes i tots!

REVISTA.indd 34

P4 ha construït una caseta gegant de cartró, on fins i tot hi caben ells i elles!

REFERENT: caseta de nines del Putxet (1920)

P5 ha creat slime, que ha deixat tota l’entrada ben enganxifosa.

REFERENT: Dan Lam. Hardbody, Not Softbody (2007)

34 4/6/19 12:07

COMPARTIM

1r ha fet un cotxe de cartró ben simpàtic.

2n ens ha fet somiar que l’escola és un castell d’enormes peces de LEGO

REFERENT: Chris Gilmour i Yuken Teruya.

Carboard Aston Martin (2006)

REFERENT: Nathan Sawaya. Pop up Castle Book (2013)

4t ha creat un futbolí gegant amb jugadors de fusta impresos en 2D.

5è ha usat l’art japonès de l’origami per fer figures de diferents mides i formes.

REFERENT: Karol Hiller. Football Game (1939)

REFERENT: David Oliva i Anna Juncà Origami Lava (2018)

3r ha muntat una tirolina amb ninos que van d’una punta a l’altra de l’escala.

REFERENT: tirolina del Parc de l’Escorxador (1983)

6è ens convida a volar amb els seus estels plens de colors i formes REFERENT: François Beaurain. Sky painting (2014)

35 REVISTA.indd 35

4/6/19 12:07

MOMENTS EN FAMILIA La tarda del 29 de març l’escola va obrir les portes a totes les famílies per tal de mostrar el projecte de recerca d’aquest curs: “El Joc”. Cada grup, des de P3 fins a 6è, va preparar una presentació sobre el que havien estat investigant i aprenent.

36 REVISTA.indd 36

4/6/19 12:07

A demanda de l’alumnat vam parar el món una hora per jugar plegades. Al pati gran hi havia el joc del laberint, inspirat en una instal·lació de l’artista Megan Geckler. Va ser una tarda molt divertida en la qual tothom va poder gaudir jugant!

COMPARTIM

Després, l’escola es va convertir en un espai lúdic de lliure circulació en què els infants, juntament amb les seves famílies, van poder jugar amb les seves propostes i creacions: slime, casetes, construccions, jocs de taula, scratch, origami, oxo, bombolles, jocs de punteria.

37 REVISTA.indd 37

4/6/19 12:07

ENTREVISTES A ESPECIALISTES DEL VIDEOJOC ENTREVISTA a Susana Jiménez, Psicòloga Clínica (6è)

A partir del projecte “El Joc”, l’alumnat de 6è volem saber quines conseqüències pot tenir, a nivell tant físic com mental, el fet de dedicar-hi moltes hores. Alguns de nosaltres, diàriament, juguem a jocs de rol i d’estratègia on-line i volem saber-ne les possibles conseqüències.

Vam anar a l’Hospital de Bellvitge per a entrevistar la Susana Jiménez, coordinadora de la Unitat de Joc Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge i professora associada de la Universitat de Barcelona.

REVISTA.indd 38

Ens va explicar coses molt interessants referents al joc i les addiccions que pot comportar fer-ne abús. Va resoldre tots els nostres dubtes i ara ja sabem que és molt important que siguem conscients del temps que dediquem al joc on-line, que és convenient pactar el temps de joc amb els nostres pares i que és millor que no sigui una activitat diària. Els que més juguen, ha dit, són els nois d’entre 7 i 15 anys. Nosaltres estem dins d’aquesta franja i hem d’estar molt alerta.

Agraïm des d’aquí a la Susana i al personal del seu equip que ens ha atès la seva professionalitat, el seu temps i l’atenció que molt generosament ens han dedicat!

> Tots els hospitals tenen una unitat especialitzada en addicions als jocs? > Quan algú té una addició, va al metge sol o acompanyat d’algun familiar o amic? > Pot ser que hi vagi sol el familiar, per demanar ajuda? > Amb l’augment de l’ús de les noves tecnologies, ha crescut el nombre de pacients amb addicions respecte a anys enrere, o no? > Quins són els símptomes que es poden veure o notar en una persona que pateix una addició al joc? > Quina és la franja d’edat on trobeu més usuaris que tenen addició al joc?

Si voleu saber més coses sobre les addiccions, cliqueu al codi QR i hi trobareu totes les respostes i més coses.

38 4/6/19 12:07

Com es crea un videojoc? Es pregunta l’alumnat de 5è. Hem convidat en Christian Montoya, un dels creadors del videojoc V.O.I.D. (androides virtuals poderosos), que sortirà properament per a Nintendo Switch, perquè ens ho expliqui.

Aquí teniu algunes preguntes que li vam fer:

> Què és el que us va motivar per ser creador de videojocs?

COMPARTIM

ENTREVISTA a Christian Montoya Creador de videojocs (5è)

Ens va motivar crear els videojocs per nostàlgia. Quan teníem 7 o 8 anys vam començar a jugar-hi... Sempre ens va agradar jugar a videojocs, i ara deu fer 3 o 4 anys que ens vam reunir i vam decidir fer-ne un, ja que teníem coneixements informàtics i de dibuix. Al principi va ser com un hobby.

> Com es fan les animacions? S’han de dibuixar?

Sí, les animacions és fan en un programa 2D o 3D. Hi ha molt programes: el Gamemaker per crear jocs en 2D; Unity, per crear videojocs a 2D i 3D; el Unreal Engine, per crear jocs més elaborats... Primer es fan els esbossos i, depenent del tipus de dibuix que es fa, és una animació o una altra. Per a un dibuix pixelat, fas una animació de 8 quadres per segon; si fas una animació 2D, lineal, són 14 a 16 frames per segon, i en 3D són molts més frames. A l’ordinador hi ha un programa en què vas dibuixant el personatge capa per capa.

Si voleu saber-ne més coses, cliqueu al codi QR i hi trobareu tota l’entrevista.

39 REVISTA.indd 39

4/6/19 12:07

FAMILIES: EL JOC ES UN DRET

Els Estats membres reconeixen el dret de l’infant al descans i a l’esplai, al joc i a les activitats d'esbarjo adequades a la seva edat, i a participar lliurement en la vida cultural i les arts (article 31 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, 1989).

Jugar és aprendre, i aprenem quan juguem. Quan ens empaitem fem forQui no ha jugat mai? Amb el cos: co- tes les cames i els pulmons; quan jurrent, amagant-se, enfilant-se, ballant... guem a les cuinetes ordenem el món; Amb objectes: nines, pilotes, paper, quan juguem a voleibol col·laborem en sorra i fang… Amb altres persones: a equip; quan juguem als escacs planeempaitar-se, a fet a amagar, a disfres- gem una estratègia. sar-se…

Sempre aprenem jugant, però el més Tothom juga, amb la intel·ligència i el important és que en gaudim, ens diverllenguatge, amb la imaginació, amb les tim i ens fa sentir bé. Per això a tothom mans. És per això que l’AFA del Miquel li agrada jugar.

Bleach està tan contenta amb el projecEl joc permet l’espontaneïtat i la creatite d’escola que ha sortit aquest any: vitat, explorar i resoldre problemes; ens El Joc.

ajuda a conèixer altres persones i a nosaltres mateixos. Les nenes i nens juguen a imitar el que veuen, ho barregen amb les experiències pròpies i aprenen a viure.

Algunes tècniques pedagògiques com els racons i ambients, que es duen a terme a l’escola, els permeten accedir lliurement a espais i materials perquè juguin a la vida.

40 REVISTA.indd 40

4/6/19 12:07

És per tot això que des de l’AFA del Miquel Bleach us convidem a compartir els vostres jocs preferits!

Per a les famílies, el joc també és molt important.

Petits i grans gaudeixen jugant i aprenent plegats.

Ens permet créixer alhora i és el millor regal que es pot fer a qui més estimes. És una manera d’integrar-se en la societat: fer amistats i conèixer la gent que ens envolta. El joc enforteix la nostra xarxa social i ens ajuda a fer barri.

COMPARTIM

Les mestres pensen que és més fàcil que l’alumnat aprengui quan l’ensenyament es transforma en joc, en un repte, un estímul per a la curiositat i el plaer.

Divertir-se amb altres persones és una forma molt accessible de descobrir què tenim en comú, reconèixer i acceptar les diferències. Totes les cultures del món tenen jocs propis. Tant se val on anem o mirem, per tot arreu hi ha jocs. I el millor és que tots serveixen per a passar-ho bé i aprendre. Jugar és tan humà com el llenguatge.

41 REVISTA.indd 41

4/6/19 12:07

REVISTA.indd 42

- Pica paret. (Mar, P4).

– I sense pilota?

Sí, podem jugar molts i a molts jocs. (Marta, 3r)

– T’agrada jugar a pilota?

Futbol, mata-conill, voleibol.

(Samuel 4t i Adam Reda, P4).

– Quins jocs coneixeu amb pilota?

Escollir-lo entre tots, és més divertit. (Walid, 6è)

– Prefereixes escollir tu el joc o que el triï un altre company?

Els jocs lliures. (Agustín, 3r)

– Quins jocs t’agraden més?

Prefereixo jugar en grup, amb els amics. (Adonis, 4t)

Taller periodístic

– T’agrada més jugar sol o amb els amics?

És divertir-se, passar el temps amb els amics. (Alba, 6è)

– Què és per a tu el joc?

MENJADOR

L’hora del pati de menjador és esbarjo, diversió. És el moment en què els nens i nenes aprenen a compartir, socialitzar i relacionar-se. Aquest curs, a l’escola tot gira al voltant del joc, i els protagonistes principals són els alumnes.

A continuació us deixem un reportatge fet per alumnes de 4t i 5è.

42 4/6/19 12:07

COMPARTIM

– Sabries dir un parell de jocs tradicionals?

- Jo conec les rotllanes, les bitlles, la xarranca. (Musa, 2n).

– Algun joc típic del vostre país?

- El yun, de la República Dominicana (Kendy, 6è)

– A l’hora de jugar, compartiu les joguines?

- Personalment, prefereixo compartir-les.

(Mariana, 5è).

– Quin és el vostre joc preferit dels fets al menjador?

- Ping-pong, bàdminton, jocs de taula.

(Luca, 1r).

– Per acabar, què us agrada més de l’hora del pati de menjador?

- Jugar, xerrar, compartir i gaudir-ho tot amb les amigues. (Alisha, 3r).

Periodistes: Laia, Kaylin, Intisar, Mariana, Maria, Génesis, Soraya, Adil.

Fotògrafes: Carolina, Anabel, Nerea, Sara.

43 REVISTA.indd 43

4/6/19 12:07

CORAL Miliquituli als patis de l’era d’Internet Un dels fenòmens que sovint crida l’atenció de la vida quotidiana de les escoles és com certes modes apareixen d’un dia per l’altre, perduren un temps determinat als patis i ens acompanyen per sempre identificant-nos amb una generació determinada: la de les cartes perfumades, els tazos, els zomlings...

No obstant això, hi ha un altre tipus de joc que serveix de connector de generacions: les cançons-joc de picar de mans i de saltar a corda.

Resulta molt interessant escoltar i veure com els nens i les nenes segueixen picant i saltant les mateixes cançons que es cantaven fa 25 anys, i algunes fins i tot més de 100, com “El cocherito leré”.

Segurament, el fet que siguin jocs cantats ajuda que romanguin a la nostra memòria i que es puguin transmetre de generació en generació, ja que les seves melodies i ritmes senzills les fan difícils d’oblidar.

Us animem, als grans i als petits, a compartir una bona estona amb les cançons de moda del pati, d’ara i de fa 30 anys: “En la calle 24”, “Miliquituli”, “Choco choco la la”, “El cocherito leré”, “Al pelotón”, “Pom pom quién es?”, “Don Macarrón Chistero”, “Lecherita”, “Arroz con Leche”, “Al pasar la barca”…

44 REVISTA.indd 44

4/6/19 12:07

COMPARTIM

La lletra d’algunes de les cançons que es cantaven antigament fa que, actualment s’estiguin deixant de cantar, perquè ens hem adonat que els valors que fomentaven no són positius. El que abans semblava una innocent cançó forma part de la cultura d’una generació, i escoltar-ne les lletres ara, ens pot ajudar a fer-nos una idea del que ha canviat.

Dibuix d’alumnes de l’escola

45 REVISTA.indd 45

4/6/19 12:07

PATRIMONI CONVIDAT: MUSEU ETNOLOGIC I DE LES CULTURES DEL MON Museu Etnològic i de Cultures del Món

Tots iguals, tots diferents: juguem i experimentem-ho!

Els nostres avis i àvies jugaven, i a totes les cultures del planeta trobem jocs i joguines. Algunes són semblants i altres molt diferents. Segur que vosaltres jugueu cada dia!

El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Montjuïc està dedicat a conservar i mostrar objectes de la vida quotidiana de qualsevol cultura humana: eines del camp, estris de cuina, figuretes de pessebre, vestits de festa i, també, evidentment, joguines i jocs de totes formes i procedències.

Són objectes molt diversos que mostren com era la vida de les persones al segle passat, que ens expliquen com s’ho feien per menjar, cuinar i beure, mantenir-se sans, tenir cura dels fills, celebrar les festes, treballar, vestir-se i, també, jugar i divertir-se.

El joc i l’oci són activitats que ens permeten gaudir del temps lliure i relacionar-nos amb altres persones. Són essencials no només durant la infància, sinó també entre els adults; fins i tot l’afany de jugar el compartim amb altres mamífers.

Tots els jocs i joguines d’arreu del món tenen uns elements en comú: permeten aprendre i explorar l’entorn, estimulen la imaginació i la creativitat i ajuden a desenvolupar-se.

Figures i joguines de la col·lecció del Museu Etnològic i Cultures del Món

Què aprenem amb les joguines del museu? A construir històries on la imaginació i la realitat es barregen, a imitar les feines de cada dia del món dels adults, a experimentar la cooperació i la diversitat humana i a gaudir de l’emoció del joc i les seves regles. Jugar ens permet parlar de què és la diferència i què és la desigualtat. Potser aquestes joguines us queden lluny, però qui sap si d’aquí a uns anys els vostres nets veuran el Fortnite darrere aquestes vitrines.

Judit Lara Responsable del programa educatiu del Museu Etnològic i de Cultures del Món

46 REVISTA.indd 46

4/6/19 12:07

Museu Frederic Marès

Qui no recorda una joguina especial?

Tots hem rebut alguna vegada una joguina que s’ha convertit en quelcom més que un objecte i que és capaç d’evocar moments i experiències úniques. El mateix podem dir dels jocs: segur que cadascú de nosaltres en tenim un de favorit i al qual podem dedicar hores i hores sense adonar-nos-en. Les joguines i els jocs ocupen un lloc molt important de la nostra memòria, i ens acompanyen al llarg de tota la nostra vida.

Al Museu Frederic Marès podem descobrir una col·lecció de joguines i jocs que ens permetrà conèixer una mica millor el món de la infantesa i, per extensió, de la societat de final del segle XIX i principi del segle XX. El nombre de joguines i jocs és elevat, i en destaca la col·lecció de soldadets de plom, amb exemplars de les més reconegudes cases europees, com els Britains anglesos i els Heinrichsen alemanys, a més d’altres produccions d’origen català com les d’Ortelli. També n’hem de destacar la col·lecció de diorames creats per Martin Engelbrecht al segle XVIII, que amb el temps han esdevingut preuadíssims objectes de col·leccionisme.No podem oblidar tampoc l’espai dedicat a les nines i els accessoris per a les cases de nines o les joguines de llauna.

COMPARTIM

PATRIMONI CONVIDAT: FUNDACIO FREDERIC MARES

Baralla de cartes (S.XVIII) i Caixa de música (circa 1900) exposats al museu.

Heu pogut conèixer aquestes joguines durant la vostra visita al nostre Museu, i vàreu poder apreciar com es diferencien de les joguines que tenim avui dia, tant a nivell funcional com a nivell dels materials que les formen. Aquesta visita també us va permetre reflexionar sobre els valors i els rols que les joguines han transmès i encara avui transmeten.

Des del Museu esperem que gaudíssiu de la visita i desitgem que torneu aviat, si voleu acompanyats aquesta vegada pels vostres familiars i amics. Us hi esperem!

Miguel Ángel Iglesias Servei educatiu del Museu Frederic Marès 47

REVISTA.indd 47

4/6/19 12:08

ESPAI C: L’ART FEMINISTA A L’ESCOLA Som dues artistes tèxtils que treballem les obres conjuntament, i de manera feminista: consensuem les decisions, ens respectem i ens cuidem entre nosaltres, i això ho intentem transmetre també a la manera com es treballa dins el taller. Creiem que valors com el respecte, el feminisme i la sostenibilitat són imprescindibles per crear un futur millor, i per això intentem que l’Espai C sigui un lloc còmode per a tothom i també per al planeta.

Hola!

Som la Berta i la Leia, les artistes que estem treballant al taller de l’escola, en el marc del programa Espai C.

Com a dones artistes, ens interessa aportar referents femenins en el món creatiu i per això considerem que la nostra pròpia figura pot servir com a exemple i inspiració, especialment a les nenes. També mostrem altres disciplines que considerem que no han obtingut prou reconeixement en l’art universal, com l’art tèxtil o les artesanies.

Ens agrada molt rebre les opinions i reflexions sobre les nostres obres i la nostra manera de treballar, i aprenem moltíssim de les aportacions que ens fan l’alumnat i el professorat.

48 REVISTA.indd 48

4/6/19 12:08

COMPARTIM

Leia Goiria Berta Vallvé. Exercici (2019)

L’Espai C és un programa que ofereix el Consorci d’Educació per apropar l’art i els artistes a les escoles. Es tracta de donar un taller a artistes novells a canvi de obrir-lo 6 hores setmanals a l’alumnat de l’escola. És un entorn on l’alumnat pot crear, observar, compartir, experimentar... a través de l’art.

Obra conjunta alumnat 6è

49 REVISTA.indd 49

4/6/19 12:08

Aquesta revista l’hem fet...

P3 Mahad Afzal, Wassim Ajjal, Júlia Bordes, Ovidi Brugués, Alejandro Carpio, Justin Corritos, Ivana Díaz, Harum Eman, Unai Etchichury, Luna González, Gal·la Hernández, Keritleen Kaur, Maya Keita, Reem Marouf, José Melara, Ivan Mendive, Meraj Muhammad, Gabriel Pérez, Destiny Quezada, Laia Regueiro, Rehman Saeed, Arnau Tarragó, Catalina Uriel, Giulia Violo.

P5 Shahan Adnan, Rajab Ali, Iona Balog, Arantxa Carpio, Toni Chen, Alaa Daouri, Tomas Díaz, Henry Guirola, Alexia Humbría, Ujala Imran, Khadeeja Khadeeja, Agustin Mendive, Maria Muresan, Daphne Peñafiel, Mantauya Pragneshkumar, Naomi Quinapallo, Yassen Rifi, Mical Rocha, Angelo Salazar, Mohammad Samar, Emily Sevilla, Ayaan Shoaib, Dylan Toro, Saad Waqas, Habibah Zia.

2n Ikram Aguilera, Axel Alcantara, Lucas Amon-Clement, Santiago Añez, Justine Barcelona, Mousa Ben Khay, Llorenç Edjang, Hadia Eman, Yumara Gabarre, Chantal Garces, Michelle Güiña, Samir Islam, Rayan Jaanine, Melany Lemus, Mouhamed Mainich, Victor Malca, Subhan Muhmmed, Lucas Papadopulos, Iker Ramírez, Karima Sahraoui, Aiza Shoaib, Noor Umar, Brissia Vargas, Sharon Vargas.

P4 Fabricio Alfaro, Noemí Argüello, Catalin Ciurar, Natasha Condoy, Saif El Jabri,, Antonella Jaramillo, Adam Jou, Saly Lababidy, Adam Mainich, Lucía Mera, Mar Mifsud, Ahad Muhammad, Fahad Muhammad, Maria Pintea, Daiana Sinisterra, Yasmin Slaoui, Aitor Toro, Mateo Troquereau, Arya Uralgil, Gareth Vinces, Zoha Zaheer, Aysha Zulfiqar.

1r: Anjel Ahmed, Amira Ananate, Rhain Arceo, Samuel Benito, Yousra Benssadik, Khadija Cruz, Ariana Cutitaru, Yoni Chen, Hamza El Jabri, Gule Hunnyia, Afra Ibnat, Varleen Kaur, Enjing Lin, Zhouyi Lin, Hamda Malik, Jhuliano Melgarejo, Kamran Mirza, Luca Neacsu, Hashmeet Netu, Alexa Sánchez, Ana Sánchez, Rafael Tavera, Gael Valencia, Safa Waqas, Luis Zoltan.

3r Derek Arrestegui, Genesis Bautista, Aitana Beltran, Yamila Correa, Sara Cortés, Marya Cutitaru, Agustín Díaz, Fátima Escoriez, Iker Garcés, Naomi González, Lina Jaanine, Janvi Khatri, Sofía Márquez, Marta Mieres, Jhoselyn Minchola, Roshan Nasir, Robert Neacsu, Lucas Ocampo, Ahley Ordoñez, Alejandro Peñafiel, Alisha Quinteros, Aynara Reig, Eva Sánchez, Kevin Sena.

50 REVISTA.indd 50

4/6/19 12:08

4t Jhoel Arce, Adrian Balog, Alejandro Benito, Samuel Cabrera, Andreu Campos, Denisa Cristea, Jiale Chen, Sabrina Folgar, Caleb Gabarre, Alejandro González,Xin Yu Jiang, Anano Kordzaia, Giovanny Melgarejo, Maria Novau, Melany Pérez, Adonis Pio, Hamna Qadeer, Mauricio Ramírez, Mohamed Sahraoui, Iqra Shaikh, Abderrahman Slaoui, Daniel Vera, Xiyue Yu.

6è Subhan Abdul, Ifsan Ahmed, Walid Ajjal, Adriana Alfaro, Priscila Aranibar, Diego Arimosa, Maria Balog, Kendy Brand, Jennifer Cabrera, Esteban Calcedo, Yhastin Campos, Alba Chavez, Anqi Du, Alberto Echevarria, Zidane Humbría, Nurys Quinteros, Iker Sagredo, Carlos Saldarriaga, Sarah Shaikh, Prasamsa Sigdel, Jonathan Villagómez, Mouna Zaidi, Ali Veysel Zeybek.

PERSONAL NO DOCENT Arturo Mahiques (conserge), Txus García (secretaria), Elisenda Rubio (TEI), Ma. del Mont Geli (vetlladora) Leia Goiria i Berta Vallvé (artistes residents).

5è Adil Afzal, Carlos Andujar, Intisar Ben Khay, Victor Caballero, Nerea de Souza, Laia Edjang, Eman Fátima, Génesis Godoy, Zirui Jiang, Carolina Jiménez, Miguel Lemus, Ao Jin Lin, Alex Lukasiewicz, Sara Mainich, Mateo Papadopulos, Peter Piña, Kaylin Saldarriaga, Mariana Sánchez, Soraya Santos, Anabel Valdez, Jhana Marie Villanueva, Ziwen Wu, Jiayin Xu, Xinyu Ye.

MESTRES Carlos Arnau, Laura Ayats, Assumpta Boix, Marta Borrell, Angels Carracedo, Anna Carreres, Marta Escolar, Marta Farràs, Araitz García, Judith Grau, Albert Inglès, Lara Juanpere, Carmen Magallanes, Irma Miñarro, Anna Miret, Mar Ortega, Rosario Pérez, Aina Puig, Lola Quirant, Marga Rodríguez, Bàrbara Sentinella, Anna Vilalta.

AGRAÏMENTS Susana Jiménez (Cap de la unitat de joc patològic de l’Hospital de Bellvitge), Christian Montoya (creador de videojocs), Judith Lara (Responsable educatiu del Museu Etnològic i de Cultures del món), Miguel Angel Iglesias (Responsable educatiu del Museu Frederic Marès), Rosa Maria Llop (propietària i membre de la companyia de màgia La capsa màgica), Montserrat Morales (educadora i formadora VTS), Esther Fuertes (Museu Nacional d’Art de Catalunya), Adolf Fuertes (correcció)

REVISTA.indd 51

COL·LABORACIONS Mary Paris Amestoy (Catedrática de Física i Química), Carolina Coll (Coordinadora del menjador), Quima Farré (Coral Palau de la Música Catalana), Junta AFA Escola Miquel Bleach

4/6/19 12:08

REVISTA.indd 52

4/6/19 12:08