Saó_90

Revista de l’Ateneu de Térmens Març 2020 Número 90 Preu: 10 €

2

FESTES I TRADICIONS

Festa Major... activitats per a tothom

El concert líric de Susanna del Saz i Helena Castell va captivar l’audiència / La Coral Térmens cantà la Missa Major com cada any.

El dinar de cassoles al Poliesportiu va reunir veïns i veïnes de la vila / Potenciant la competència artística al Centre Cultural.

Sembla que faci molt temps de la Festa Major d’hivern que vam celebrar a Térmens entre el 18 i el 26 de gener. Per aquest motiu us recollim aquí algunes de les imatges dels diferents actes que s’hi van dur a terme. N’hi havia per a tots els gustos: Dinar de cassoles al Poliesportiu, Concert i ball de tarda per l’Orquestra Brava, Missa Major cantada per la Coral Térmens de l’Ateneu, Concert Líric a dues veus i piano amb Susanna del Saz i Helena Castell; i Castell de Focs entre d’altres activitats.

Un goig de festa per a tots els termenins i termenines.

El Concert de ball de la tarda va anar a càrrec de l’Orquestra Brava. La Festa Major va acabar amb l’espectacular castell de focs

Saó

SUMARI / EDITORIAL

Ateneu de

Térmens

REVISTA SAÓ C/ Joan Oró, s/n PRESIDENTA M. Antònia Seró Lladós CONSELL DE REDACCIÓ Laura Mòdol Joan Sangrà Tresa Roca COL·LABOREN: Sheila Aguilar Antoni Barios Concepció Cañadell Joel Casals Antoni Liñán Antoni Mota Martina Pascual Gemma Potrony Laia Pulido Jaume Ribera Jordi Roca Tresa Roca Óscar Rodríguez M. Carme Rosell Enric Sangrà Jaume Sarramona Doris Amelia Vasiliu Jordi Vilaspasa Núria Voltes AE Térmens Escola Alfred Potrony

3

Editorial Tot anirà bé Tot el món està confinat, un virus letal s’estén pel planeta, una colla de científics treballen a contrarellotge per aconseguir la vacuna, carrers de pobles i ciutats deserts... sembla la trama d’una pel·lícula apocalíptica a les que ens té acostumats el cinema nord americà. Però no, aquest espectacle dantesc el tenim aquí, entre nosaltres i ens ha comportat un daltabaix en la nostra previsible vida i en la del món sencer. El nombre d’infectats puja dia a dia i amenaça amb un col·lapse sanitari, la falta de material de protecció personal i les notícies poc optimistes que arriben d’arreu són el pa de cada dia i és per això, per superar amb nota aquest malson, que iniciatives de tot tipus, sorgides a nivell personal o d’empreses, fan el dia a dia més passatger: música des dels balcons, exercici per Internet, llibres, teatre, concerts en obert i gratuïts...tot és benvingut i celebrat.

A Térmens, la vida s’ha aturat per una gran part de la població, però continua per aquelles persones que es dediquen als anomenats serveis essencials amb el risc que els comporta el dia a dia: comerços de queviures, forn de pa, farmàcia, benzinera, granges... a tothom, des d’aquestes línies, els volem agrair el seu esforç per ser-hi, per abastir-nos del que necessitem per a viure. Però també cal reconèixer la generositat de totes aquelles altres persones que s’han vist en l’obligació de tancar els seus establiments amb les conseqüents pèrdues i recloure’s per evitar l’expansió del COVID19. Des d’aquesta editorial, que mai ens hauríem imaginat haver d’escriure, us volem dir fort i clar que ENS EN SORTIREM i us volem transmetre el desig de la cançó de Joan Dausà i que s’ha fet viral a Catalunya aquests dies: TOT ANIRÀ BÉ .

Foto portada: Laura Mòdol Maquetació: M. Carme Rosell Dipòsit Legal: L-217-2002 Revista trimestral Tancament: 30 de març de 2020 L’Ateneu de Térmens i la Revista Saó no es fan responsables de les opinions i comentaris dels col·laboradors d’aquesta publicació.

Als efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del TRLPI s’oposa expressament a que qualsevol de les pàgines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars amb excepció prevista per la Llei. segueix-nos a:

amb el suport de:

ateneudetermens

En aquesta revista...

Edita: Ateneu de Térmens

Festa Major d’Hivern

2

Editorial

3

Actual Des de Madrid Dret Educació Entitats del Poble Temps de propostes

4 a 10 11 12 i 13 12 a 17 18 19

Entrevista

20 i 21

En revisió

22 i 23

Vida Social

24 i 25

Cultura

26 a 30

Salut

31 a 33

Costumari Esports Passatemps i Gastronomia Carnestoltes

34 i 35 36 37 i 38 39

Saó

4

ACTUAL

La batalla contra el coronavirus atura l’activitat

El rastre que deixa el Covid-19 En el moment de tancar l’edició de SAÓ 90 (29 de març 2020), les darreres dades del rastre que ha deixat la pandèmia del Covid-19 a Catalunya suposava ja 15.026 casos que havien provocat la mort de 1.226 persones. Alhora, del nombre d’afectats n’hi havia 1.391 que es trobaven en estat greu en unitats de cures intensives.

Cal destacar que d’aquests, 2.557 són professionals de la salut, un col·lectiu que treballa dia a dia amb el risc ja que són a la primera línia del camp de batalla. Vagi per a elles i a ells el nostre més sentit reconeixement per una feina que mai no els podrem agraïr prou.

Però poc a poc van degotant també les bones notícies i en escriure aquest article ja eren 3.455 les altes hospitalàries de persones diagnosticades de coronavirus.

D’acord amb les dades de Salut, dels 34.091 testos PCR realitzats a Catalunya, a la Regió Sanitària de Lleida se n’han fet 1.792 que han permès detectar 524 casos positius (29.24%). Per edats, es confirma que la població més vulnerable és la d’edat avançada ja que l’edat de 220 pacients es trobava entre els 70 i 100 anys. Això no vol dir que la resta de franges la incidència fos molt més baixa, ja que sumaven 157 els afectats d’entre 20-50 anys i 144 els que tenien entre 50 i 70 anys.

Del total de casos detectats a Catalunya el 23% eren dones i el 21,7% homes fet que evidencia que el virus no distingeix ni entre edats, ni entre sexes.

Saó

Salut posa en marxa un mapa interactiu dels casos. Data foto: 29-03-2020 Aquestes dades es fan encara més grosses si ens n’anem a la resta de l’Estat on hi havia 78.797 contagiats i 6.528 morts per coronavirus. A finals de març doncs, la infecció per Covid-19 afectava ja 180 països amb més de 660.000 casos.

Tot plegat ha dut a les administracions a decretar el confinament de la ciutadania per evitar la propagació de la pandèmia. Un confinament que va iniciar-se el 13 de març a Catalunya amb el tancament de les escoles. Establert l’Estat d’Alarma, el Govern espanyol prorrogava el confinament fins l’11 d’abril però res no descarta que vagi més enllà. El 29 de març un decret enduria les restriccions.

Una app per detectar casos El Departament de Salut va posar en marxa una app per a dispositius mòbils per tal de poder fer un seguiment de la pandèmia a Catalunya. Amb el nom StopCovid19Cat, no només s’obtenen les dades per a la presa de decisions, sinó que es pot fer un seguiment dels pacients, enfortint la relació entre la ciutadania i el sistema de salut. Fins a la data ja havien fet servir l’APP 15.525 persones, 76 de les quals de Térmens.

ACTUAL

5

La pandèmia obliga a crear línies d’ajut destinades als autònoms La pandèmia que ha paralitzat l’economia catalana i espanyola ha començat a tenir ja respostes en clau econòmica. Unes propostes que alguns consideraran de febles i d’altres d’adequades en funció de la seva situació particular.

Des de SAÓ, el que volem és facilitar-vos l’accés a la informació. Per això us hem fet un breu resum de les diferents opcions d’ajuts públics que s’han posat sobre la taula destinats als autònoms i els requisits bàsics per acollir-s’hi. De tota manera, com que cada cas té les seves circumstàncies us emplacem a comentar la vostra situació amb la vostra assessoria legal.

amb altres prestacions de la Seguretat Social.

Que la seva activitat estigui inclosa en la relació d’activitats suspeses segons RD 463/2020 Si l’activitat no és de les suspeses segons el RD 463/2020 podrà sol·licitar la prestació si acredita la reducció de facturació d’almenys un 75%, respecte a la mitjana del semestre anterior.

AJUT GENERALITAT DE CATALUNYA Cessament d’Activitat Import: 2.000€ (en funció de les instruccions, pendents de concretar)

Requisits: Ser persona física (aquest ajut inicialment no esta adreçat als treballadors autònoms que siguin socis de societats mercantils o autònoms col·laboradors) Estar donat d’alta en les activitats de les que les autoritats sanitàries han decretat el tancament.

Estar donat d’alta al règim d’autònoms de la Seguretat Social i tenir el domicili fiscal a Catalunya Acreditar que s’ha tingut una reducció de la facturació durant el mes de març 2020 en comparació amb el mes de març 2019.

AJUT ESTATAL Cessament d’Activitat Import: 70% de la base reguladora, que s’hagués cotitzat durant els 12 mesos anteriors. (si s’han cotitzat menys de 12 mesos serà el 70% de la base mínima de cotització del Règim d’Autònoms).

Durada: inicialment d’un mes però s’ampliarà fins a l’últim dia del mes en que finalitzi l’Estat d’Alarma.

Requisits: Estar afiliat i d’alta a la Seguretat Social en règim d’autònoms en la data de la declaració de l’Estat d’Alarma, és a dir, el 14 de març de 2020.

Estar al corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social.

En el cas de no estar-hi, s’hi podrà acollir si fa el pagament en el termini d’un mes.

Aquest ajut serà incompatible

SITUACIÓ 1: Si la vostra activitat està inclosa en la relació d’activitats que han quedat suspeses i exerciu la vostra activitat a títol particular (persona física) podeu sol·licitar una de les dues ajudes esmentades en aquest article.

SITUACIÓ 2: Si la vostra activitat està inclosa en la relació d’activitats que han quedat suspeses i sou soci d’una societat o sou autònom col·laborador podeu sol·licitar el cessament d’activitat.

SITUACIÓ 3: Si la vostra activitat no està inclosa en la relació d’activitats que han quedat suspeses però podeu demostrar que la facturació del mes de març s’ha vist reduïda, al menys, en un 75% en relació a la mitjana del semestre anterior, podeu demanar el cessament d’activitat.

Saó

6

ACTUAL

Com ho han viscut els professionals i les empreses de Térmens?

Aquests dies de confinament han estat un fet sense precedents per a les empreses i professionals del nostre poble. Amb la intenció d’atansar-vos realitats que moltes vegades desconeixem perquè no ens toca

viure-les de prop, des de SAÓ hem volgut preguntar a algunes persones de la vila com viuen i han viscut aquest moment d’incertesa tant des del punt de vista personal com professional.

tots tancats. Sort en tenim de viure en un poble on molts tenim espai per esbargir-nos. Ànims a tothom i passeu-ho el millor que pugueu que ens en sortirem.

ELENA RIASOL Treballadora de Correus

ANA BERGUA Infermera de Correus i Dietista

A nivell laboral, Correus treballa al 50% de la plantilla. O sigui, treballem dia sí, dia no per evitar confluir massa gent en el mateixos espais i respectem la distància de 1’5 o 2 m entre nosaltres. És quan sortim al carrer quan patim més angoixa i sobretot amb el contacte amb les persones. Les instruccions que tenim és d’evitar el contacte. De fet, només fem el servei postal universal: cartes, certificats, cap notificació per aturada de tots els terminis i cap paquet. La queixa és que no ens arriba tot el material de protecció necessari i cada dia les instruccions són noves i creen confusió. A nivell personal, estic vivint una sensació estranya perquè surts a treballar i tot està aturat. Quasi no veus cotxes ni gent pel carrer. I a casa

Els humans ens hem sentit fins ara poderosos, indestructibles i aquesta pandèmia està fent que ens sentim vulnerables i amb un futur incert.

La situació ens ha sobrepassat a tots i tinc una veritable sensació de responsabilitat. Hem de frenar els contagis i la propagació de la malaltia. Ens hem de tancar i cal que tothom vagi a l’una deixant de banda les ideologies. Hem viscut sense por a emmalaltir, només cal veure l’ínfim percentatge de persones que es vacunen cada any contra la grip encara que mata milers de persones. I ara, aquesta crisi sanitària ens fa veure que som vulnerables. El meu fill adolescent em deia que quan passi el confinament, els joves valoraran més el contacte humà que comunicar-se per la xarxa.

Saó

JOANJO RAMÍREZ TORRES Mestre de música - escola pública Treballem online amb les companyes de l’escola, tot i que no sabem quin serà el pas següent.

No veiem el final del confinament a prop i per aquest motiu busquem d’adaptar-nos a la situació com bonament puguem. Esperem que el Departament d’Educació doni aviat instruccions clares a totes les escoles de Catalunya. No s’havia previst que una cosa així podia passar, sinó els docents i les escoles possiblement haguéssim treballat d’una altra manera.

ACTUAL

7

DOLORS PLANA Fusteria Plana

SERGI MOJONERO Tècnic d’ambulància AINHOA GARCIA Auxiliar d’infermeria Estem treballant a Lleida ciutat durant aquests dies. Fem sortides als domicilis contínuament durant les guàrdies, la majoria per possible COVID19. Se’ns demana que vigilem les entrades als domicilis i, si és possible, que només entri una sola persona. Anem curts d’Equips de Protecció Individual (EPI), i reciclem tot allò que podem.

Patim per les filles, que com que ja saben treballem al sector sanitari, quan arribem a casa no se’ns poden atansar per fer un petó fins que hem passat per la dutxa i hem posat a la rentadora tota la roba del carrer.

L’Ainhoa que treballa al CAP de Mollerussa veu de primera mà com va el tema, i se’n fa creus al veure gent que surt de casa amb qualsevol excusa. Vull dir al poble que m’ofereixo per ajudar la gent gran que ho necessiti i també vull agrair a la cooperativa, el súper, la farmàcia, la peixateria i a la gasolinera que s’han posat al servei dels veïns i veïnes del poble per fer-los costat en aquests moments tan durs.

SEBASTIAN BARBÉ Treballador de l’Ajuntament VANESA GATA Perruquera Sento incertesa. La Vanesa és autònoma i tenir tancada la perruqueria vol dir zero ingressos.

Els pagaments estan per arribar i això provoca malestar. Jo vaig a treballar cada dia. Fem tasques d’interior i de desinfecció. Tinc sort de poder sortir al carrer però amb el temor de portar el virus a casa i passar-lo als fills. Penso en el pare que és a l’Argentina. Té problemes respiratoris i no surt de casa, però no saps què li pot passar. Només ens queda esperar.

Amb el pare i el Joan, hem estat treballant al taller fins el dia 25 avançant feina. però una vegada fet el que podíem fer al taller, ens hem vist obligats a tancar perquè no es pot anar per les cases i ara no entra feina nova. A poc a poc he vist com el món s’atura. Fins ara, la meva rutina era la mateixa que de sempre, de casa al taller i a fer un tomb amb la gossa. Ara només queda aquesta última obligació i esperar que passi tot el més aviat possible.

DORIS VASILIU I JORDI VILASPASA Opositora a Judicatura i Advocat Jo, confinada a casa amb els meus fills petits des del primer dia del tancament de les escoles.

Per contra, el Jordi, que treballa d’advocat per una firma de Balaguer, va sobrepassat de feina.

Va cada dia a treballar ja que ha augmentat molt el volum de feina per la tramitació d’innumerables ERTO. L’empresa vol que els seus treballadors es desplacin a les seves oficines i això fa que visqui amb angoixa perquè estem més exposats a contagiar-nos que si en Jordi treballés des de casa.

Saó

8

ACTUAL

Les lliçons del coronavirus En publicar aquest text, de ben segur que encara estarem patint les conseqüències de la pandèmia provocada pel coronavirus (Covid-19), una situació inèdita i impensable per a les nostres generacions. Vegem algunes lliçons que em podríem treure de tot plegat.

La primera lliçó és la constatació de la nostra feblesa, en tant que animal bípede que conviu amb la resta d’essers vius del planeta, encara que la nostra superior capacitat cerebral ens permeti dominar-lo en múltiples aspectes i maneres. Però en qualsevol moment podem restar sotmesos a l’acció d’altres essers vius, front dels quals no disposem de defenses immediates. Hem rebut una cura d’humilitat.

Hem globalitzat el món, certament, però això mateix ha estat la causa de la proliferació general del coronavirus que ara ens afecta. Persones i productes circulen sense limitacions i aleshores ens adonem de com depenem dels altres per a la nostra vida ordinària: alimentació, esbarjo, producció, etc. Potser ens caldria potenciar molt més totes les possibilitats de l’entorn pròper per cobrir la nostra vida ordinària, traient-nos aquesta obsessió per moure’ns i adquirir productes llunyans, per exemple.

S’ha dit que un cotxe Toyota es construeix mitjançant la implicació directa o indirecta de més de dues mil empreses. Tot un exemple a meditar.

Situacions com l’actual també posen a prova el grau de responsabilitat i solidaritat que tenim cadascú de nosaltres, tant per seguir les

Saó

Un curs extraordinari: les aules estan buides des del dia 13 de març instruccions generals que ens han donat les autoritats corresponents, com per prendre les mesures personals que sabem cal aplicar per no propagar la malaltia. La fugida de la residència habitual vers altres indrets, que es va produir en algun moment, és una mostra de com sense restriccions imposades és difícil aconseguir el compromís de tota la població. L’anàlisi de la situació creada hauria de ser una font de debat educatiu a les famílies i a les escoles, un motiu per posar a prova els principis de corresponsabilitat social.

Aquests temps de reclusió forçada han posat a prova la capacitat real de l’anomenat teletreball, que ja fa molt temps que existeix en alguns àmbits. Ara s’ha pogut

demostrar que moltes de les activitats que es fan en un lloc de treball institucional, davant d’un ordinador, es poden realitzar igualment a casa. L’experiència podria servir molt bé per reconsiderar la necessitat real de desplaçar-se diàriament als centres laborals per fer el mateix que es pot fer a casa. Amb el benentès que treballar a casa té també els seus inconvenients, i que aleshores el compliment de les tasques prevaleix per sobre del compliment dels horaris. Se’n pot fer una reflexió acurada al respecte, considerant aspectes ecològics, socials, psicològics, etc. Potser un altre dia en podem parlar.

Els principis del teletreball són els mateixos que els de l’ensenyament a distància, en versió “on line” o

ACTUAL

a l’ensenyament habitual, complementant-los amb el treball en equip, perquè ambdós són igualment necessaris.

de forma més tradicional. Aquesta forma d’ensenyament ha estat aplicat a tots els alumnes durant el període que resten tancades les escoles i les universitats. L’alumnat han de rebre instruccions, orientacions, materials informatius... per fer les corresponents activitats d’aprenentatge, de manera que puguin aprofitar tot aquest període de tancament institucional per seguir aprenent.

La generalitzada utilització dels mitjans informàtics facilita aquesta tasca per a la gran majoria d’alumnes i famílies. I l’existència alguns casos que no disposen dels mateixos no pot eximir a la resta, sinó que cal cerca mesures per ferlos-hi accessibles, o bé donar-los mitjans més convencionals en úl-

9

Però no s’ha d’oblidar que l’aprenentatge sempre és un procés personal; aprenem al costat i amb l’ajut dels altres, però cadascú aprèn per a ell i sempre de manera personalitzada.

tim extrem. Cal recordar que els docents reclosos practiquen el teletreball per poder fer tot això.

Els resultats positius haurien de ser la instal·lació d’hàbits de treball personal en tot l’alumnat, que després es podran seguir aplicant

Dins de totes les calamitats que aquesta pandèmia ens portarà, a veure si aprenem quelcom. Recordem allò d’”aprendre durant tota la vida”, i tant de bo que en sortim reforçats personalment i social.

autor: JAUME SARRAMONA Pedagog

Saó

10

ACTUAL

Un mar d’iniciatives i de solidaritat Mòbil de l’Ajuntament

Telèfons d’emergència

L’Ajuntament ha habilitat el telèfon 608 396 588 per atendre urgències i emergències fora d’horari laboral durant l’Estat d’Alarma.

Us facilitem els telèfons als quals heu d’adreçar-vos segons el cas:

Altaveus de Festa Per tal de fer més amè el confinament a casa, de dilluns a divendres aproximadament a les 12 del migdia sona música festiva pels altaveus del poble. El repertori musical respon a les demandes dels veïns i veïnes de Térmens i de totes les que es reben, cada dia se’n seleccionen cinc. Una manera més d’agraïr la tasca d’aquells que vetllen perquè el confinament a casa se’ns faci més portable.

Cosir mascaretes Una empresa de Balaguer ofereix el material necessari per confeccionar les mascaretes que tanta falta fan aquests dies. Les persones que en vulguin cosir han de contactar amb l’Ajuntament, una desena ja ho estan fent.

Medicació gent gran Ajut psicològic gratuït El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya ha habilitat un telèfon d’assessorament psicològic en el qual professionals experts en emergències atendran la ciutadania amb malestar emocional a causa de la situació actual, per tal de fer una primera contenció i evitar el col·lapse dels telèfons d’emergències mèdiques. El telèfon al que podeu trucar si us fa falta aquest recolzament psicològic per superar el confinament és el 659 584 988. La trucada és gratuïta per a tothom i l’horari és de 9 a 20 hores.

Mentre duri la crisi sanitària, el Col· legi Oficial de Farmacèutics de Lleida proposa un servei alternatiu per grantir la medicació a les persones grans i amb problemes per desplaçar-se a les farmàcies. Els que necessitin el servei poden trucar al 973 18 00 37 per sol·licitar-lo.

Contacte amb la metgessa Per contactar amb la metgesa en aquesta situació d’emergència i poder-se descarregar receptes es pot trucar de dilluns a divendres de 8 a 20 hores al 900 053 723 i us ajudaran a donar-vos d’alta a La Meva Salut.

Alimentació a domicili

䈀愀爀

䌀愀渀 刀愀洀漀渀 䌀⼀䔀猀琀愀挀椀Ⰰ ㈀㈀⸀ 吀爀洀攀渀猀 琀攀氀⸀ 㤀㜀㌀ ㄀㠀 ㌀㄀

Saó

La peixateria de Térmens, l’Agrobotiga de la Cooperativa del camp i Alimentació Farràs-Coaliment ha volgut sumar-se a les iniciatives arran del coronavirus i per tal de garantir una alimentació saludable als veïns i veïnes del poble.

En aquest sentit s’han ofert per fer servei a domicili de l’assortiment de productes que habitualment ofereixen als seus establiments durant el confinament.

DES DE MADRID

11

El meu pas per la Cambra Baixa espanyola

Una manera diferent de fer política Un termení saberut em va suggerir per la Festa Major de Sant Sebastià la idea de deixar empremta de la meva experiència al Congrés dels Diputats per a les generacions futures amb diversos escrits a Saó. Se’m va proposar oferir-ne una visió no partidista, és a dir, no aprofitar per fer difusió dels posicionaments ideològics que defensa la meva formació política. Ho vaig trobar més que encertat, i així és que accepto el compromís d’escriure sobre les experiències viscudes en la Cambra Baixa de les Corts Generals sense fer política, però sí narrant sensacions, vivències, situacions, aprenentatges, en definitiva, fer una pinzellada del meu pas pel Congrés.

Inicio aquesta nova etapa el 10 de novembre de 2019, dia que la formació que represento aconsegueix un diputat a la demarcació de Lleida. Durant els dies següents a les eleccions arriba el primer viatge cap a Madrid per presentar la documentació, fer el compliment de la declaració d’activitats, de béns i rendes (cada diputat és atès per un magistrat per respondre als dubtes en complimentar les dades), aprofiten per fer-nos la foto per a la fitxa de cada diputat, ens lliuren un telèfon mòbil, d’un iPad, d’un manual de funcionament del Congrés i d’un exemplar de la Constitució, aquest no podia faltar!!!

El 3 de desembre de 2019 es va celebrar la Sessió Constitutiva de la XIV Legislatura al Congrés dels Diputats; hi ha imatges, converses

i sentiments d’aquell dia que no oblidaré.

En la sessió constitutiva del Congrés, a diferència del Senat, els diferents grups polítics no tenen assignats els llocs on hem de seure.

Pimera imatge impactant: veure com dos diputats, un representant de C’s i un representant de Vox, forcejaven acalorats per poder quedar-se una fila situada al mig de l’hemicicle; visualitzar aquesta imatge em va traslladar a una altra època, no em podia creure que en ple segle XXI els representants del poble tinguessin aquest comportament.

viscuts a la política abans d’arribar aquí, recordo persones importants en la meva vida. Em pregunto què dirien la padrina Carme i el padrí Sebastià si em poguessin veure per la TV asseguda al Congrés, i penso en la meva vila, Térmens. Us deixo testimoni literal de la meva promesa: Per fidelitat al poble de Catalunya i al mandat de l’1 d’octubre, per la llibertat dels presos polítics i dels exiliats, per imperatiu legal prometo.

Crec que en el moment just després de fer la promesa vaig ser conscient que estava jugant en una altra lliga: configuració del grup propi, repartiment de comissions, Projectes de Llei, Reials Decrets Llei, proposar iniciatives, defensar esmenes, etc.

La política del Congrés té molt poc a veure amb la política de proximitat que he pogut dur a terme fins ara i que tantes satisfaccions m’ha donat. autora: CONCEPCIÓ CAÑADELL Diputada al Congrés

Durant aquesta sessió hem de fer el jurament o promesa d’acatament a la Constitució; ens mirem amb la companya, la Mariona Illamola, i li acabo confessant que no tinc cap sentiment de pertinença en aquest lloc; al voltant hi ha gent molt emocionada, a mi personalment m’envaeix una sensació de buidor.

Escolto el meu nom. Estic nerviosa.

Minuts abans he fet una visualització ràpida de diferents moments

Saó

12

DRET

Com comprar un local i no pagar ni l’IVA ni l’Impost de Transmissions Abans d’exposar la principal novetat que ens va portar el 2015 en relació a la possibilitat de renunciar a l’exempció de l’IVA que afecta certes operacions immobiliàries, crec oportú exposar breument en què consisteix la renúncia en certes operacions immobiliàries i perquè pot beneficiar el contribuent.

Un aspecte important a l’hora de fer front a una inversió immobiliària és el seu cost fiscal, és a dir, una vegada acordat un preu entre les parts saber en quant més augmentarà l’import final de l’operació.

Un dels principals costos fiscals, per no dir el principal, prové del famós Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) en la seva modalitat de Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO) que grava un gran nombre de transaccions immobiliàries. Aquest impost indirecte i heterogeni que recau sobre qui compra, pot arribar a incrementar el cost de l’operació fins a un 10% en el cas de Catalunya, i com que el contribuent no el pot recuperar, es converteix, per tant, en un cost final més.

Doncs bé, arribats a aquest punt cal recordar -perquè no és una novetat- que en el nostre sistema d’imposició indirecta cohabiten l’IVA, que grava els lliuraments de béns, prestacions de serveis i adquisicions comunitàries, realitzats per empresaris o professionals; i l’ITP, que grava el tràfic patrimonial civil. La coordinació entre ambdós respon a criteris de subjecció i/o exempció. Així, les operacions sub-

Saó

jectes a IVA mai ho estaran a l’ITP; les no subjectes a IVA se sotmeten a ITP; i les operacions subjectes i exemptes d’IVA es graven per ITP. Aquest darrer és el cas que ens interessa: les operacions immobiliàries exemptes, que se subjecten a l’ITP, però en les quals aquesta exempció és renunciable.

Feta la introducció, pensem en una operació clàssica que està exempta d’IVA: els segons i ulteriors lliuraments d’edificacions, com per exemple un local que no sigui obra nova. L’exempció que preveu la norma per a aquesta operació és renunciable sota certs requisits. D’aquesta manera es pot tornar a l’òrbita de l’IVA. Tributar per IVA en lloc d’ITP? Com bé sabran, l’IVA és un impost teòricament neutre per a l’empresari (encara que no sempre, sobretot en sectors com l’educació o el sanitari) ja que d’una banda

suporta l’IVA per l’adquisició de béns i serveis, però alhora el repercuteix quan és ell qui presta serveis o lliura béns. Per tant, si suportem IVA en l’adquisició d’un immoble podrem compensar aquest import amb l’IVA que hàgim repercutit o, si no disposéssim de base suficient, podem sol·licitar la seva devolució, neutralitzant així el seu efecte.

Pel contrari, si l’operació queda gravada pel ITP, l’impost satisfet no podrà ser recuperat de cap manera.

La inversió del subjecte passiu consisteix quan la condició de subjecte passiu en l’IVA (qui està subjecte a l’obligació tributària), recau sobre el destinatari de l’operació o client. En una compra d’un bé o en la realització d’un servei, el que compra o rep aquest bé o servei, passarà a ser subjecte passiu, enlloc de ser-ho qui ven o realitza aquest bé o servei. En aquest sentit, podran ser objecte de renúncia del subjecte passiu (transmitent)

DRET

en la realització d’operacions que originin el dret a la deducció.

les exempcions que facin referència a: a) Lliuraments de terrenys no edificables b) Segons i ulteriors lliuraments d’edificacions.

Per tal d’evitar que la Hisenda Pública no perdi l’import de l’IVA que el comprador lliura al venedor amb el preu de l’immoble, i en el cas que no s’ingressi a Hisenda pel transmitent, l’article 84.1.2n.e i la disposició addicional 6a de la Llei de l’Impost sobre l’IVA estableix que en els lliuraments de terrenys no edificables i segons o ulteriors lliuraments d’edificacions es produirà la inversió del subjecte passiu si el transmitent hagués renunciat a l’exempció de l’IVA. D’aquesta manera, l’Administració Tributària salva la situació que es produïa quan el venedor de l’immoble no ingressava l’IVA rebut del comprador i es declarava en concurs de creditors o simplement esdevenia insolvent. El mal que es produïa a la Hisenda Pública era doble, atès que d’una banda, no rebia l’import de l’IVA que li corresponia; i de l’altra, el comprador es deduïa l’import de l’IVA pagat al venedor .

Pel que fa als requisits que han de

13

Fins al desembre de 2014, la renúncia només procedia quan el subjecte passiu adquirent tenia dret a la deducció total de l’IVA suportat per l’adquisició dels immobles. Així, tot això no procediria, per exemple, quan una persona exerceix una activitat exempta d’IVA, que en aquest cas no tindria dret a la deducció de l’impost.

Jcomp / Freepik

donar-se per a poder renunciar a l’exempció i en relació als subjectes que intervenen en l’operació cal dir que tant el transmitent com el destinatari de l’operació hauran de ser empresaris i/o professionals habituals o ocasionals, ja siguin persones físiques o jurídiques.

En relació a l’adquirent per tal que sigui possible una renúncia a l’exempció i per poder tributar per IVA, haurà de tenir dret a la deducció total o parcial d’aquest impost; o bé, els béns adquirits han de ser utilitzats totalment o parcialment

Així, en la majoria dels casos serà més beneficiós comprar un immoble per al desenvolupament de la nostra activitat amb subjecció a l’impost de l’IVA que no a l’impost de Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO). La renúncia a l’exempció d’IVA i per tant la subjecció a aquest darrer, s’ha de comunicar de manera fefaent i amb caràcter previ o simultani al lliurament del bé. autora: DORIS A. VASILIU GROSU Opositora a Judicatura A través d’aquest article m’agradaria donar les gràcies a Òscar París Goberna (Professor col·laborador UOC en el Màster d’Accés a l’Advocacia) ja que si he pogut transmetre aquesta informació tan valuosa, ha estat gràcies a ell.

CONS RUCCIONS

ÉRMENS

Obra nova i Reformes en general Telèfon 638 596 247 construccionstermens@hotmail.com 25670 - Térmens (Lleida)

Saó

14

EDUCACIÓ

Treballs de Recerca de l’alumnat de Térmens

El nostre jovent busca respostes mera és la teòrica, i s’hi expliquen els tipus d’actius financers que es troben als mercats i les seves característiques; a la segona part, la pràctica, on es du a terme un anàlisi d’una o més empreses; i per finalitzar es fa una inversió simulada.

Joel Casals Bonet El mercat de valors El meu treball de recerca és sobre els mercats de valors, i explico el funcionament de la borsa en els mercats internacionals i realitzo una inversió. L’elecció d’aquest treball té tres motius, però considero que el més important és: que vull canviar el pensament negatiu que hi ha sobre el món de la borsa. És a dir, la majoria de les persones que han invertit en borsa han perdut i tenen por de tornar a invertir, tot això perquè el motiu és que, els teus diners no te’ls ha de gestionar una entitat financera sinó que el millor per gestionar-los ets tu, i per tant és necessari conèixer aquest món.

Per tal de fer aquest treball vaig plantejar-me la següent hipòtesi: podré obtenir un benefici de la borsa amb uns indicadors en concret? Una vegada platejada la hipòtesi vaig començar a redactar el treball, que té dues parts: la pri-

Saó

Una vegada feta la part teòrica i assolits els coneixements vaig fer la part pràctica, la més important, on seleccionaria empreses que cotitzenen al NASDAQ (índex borsari dels Estats Units) on cotitzen les empreses que possiblement en un futur no molt llunyà seran de les més grans d’aquest país. De les 100 empreses que el formen en vaig escollir vuit. D’aquestes vaig fer un anàlisi fonamental que es basa amb dades de l’empresa, ja siguin els comptes anuals, els seus beneficis, etc; també vaig combinar l’anàlisi tècnic que es basa en indicadors dels gràfics i jo vaig escollir el volum, que ens indica el nombre d’actius que es venen o compren en un interval de temps.

De les vuit anàlisis vaig determinar que només quatre empreses podrien donar benefici i per tant vaig invertir-hi, i finalment, en tancar els actius de tres empreses en vaig treure beneficis i en una no.

La conclusió a la qual vaig arribar en aquest treball de recerca va ser, que amb els indicadors que vaig utilitzar es pots fer un estudi per preveure els moviments borsaris. Però considero que en el món de la borsa tota informació és poca, ja que en qualsevol moment tot el que es preveu es pot veure alterat.

Martina Pascual Rufat La Celiaquia.

Viure sense gluten El motiu pel qual vaig elegir aquest tema és perquè últimament tot el que està relacionat amb el món del gluten s’està fent més i més popular. Tot i això però, no s’acaba de conèixer molt bé que és el que significa. D’altra banda, tots coneixem algú que és celíac o intolerant al gluten. També val a dir, la meva preferència pels temes de dietètica, la nutrició i la biologia humana, ja que és una de les possibilitats que estic considerant de cara a la universitat. Tot plegat doncs, m’ha portat a realitzar el treball sobre aquest tema.

El treball consta d’un marc teòric que recull tota la informació obtinguda de les diferents pàgines web, articles i documents consultats que m’han permès conèixer els termes implicats com el gluten, la celiaquia, la distinció d’intolerància al

EDUCACIÓ

ples y tècnics relacionats amb la perspectiva y la fotogrametria, els precedents històrics, tot el procés requerit per aplicar el mètode de la fotogrametria al realitzar mesures, la deducció de les fórmules fotogramètriques a partir de les què podem fer mesures; i en una part pràctica, on he mesurat l’alçada de casa meva a partir de 10 fotografies fetes amb un drone des de cinc altures diferents, i aplicant les fórmules desenvolupades a la part teòrica.

gluten, reconèixer els símptomes, diagnòstic i tractament de la celiaquia i informar del que suposa per al cos ser celíac: la DSG estricta i el perill de la contaminació creuada.

El marc pràctic es basa principalment en la recollida de dades a partir de l’observació de l’entorn.

He pogut conèixer el dia a dia d’un celíac centrant-me en tres àmbits: els restaurants, els supermercats i els menjadors escolars.

En segon lloc, seguint amb la línia dels menjadors escolars, he realitzat un estudi detallat del menú escolar del col·legi Alfred Potrony de Térmens, així com de les normes d’elaboració i seguretat alimentària que segueixen.

Després d’haver desenvolupat el treball i haver-me informat més sobre el tema, puc dir que la celiaquia és una malaltia amb molts símptomes i de difícil diagnòstic, que la contaminació creuada és un veritable problema, que la intolerància al gluten i la celiaquia no són el mateix, i que l’única solució viable és la DSG. De la part pràctica puc dir que tant els supermercats com els restaurants continuen tenint poca oferta de productes sense gluten, i que aquesta sol tenir un cost econòmic elevat pels celíacs. També he pogut observar quin comportament ha de tenir un celíac fora de casa i el coneixement que la població escolar del col·legi té sobre el tema.

Finalment m’agradaria agrair al col·legi Alfred Potrony, tant a les cuineres, com a la direcció i a l’AMPA, per la seva màxima implicació, dedicació i total disponibilitat per ajudar-me en tot el que he necessitat en la realització del meu treball.

15

Antoni Barios Fotogrametria Podem resumir el meu treball de Recerca com el descobriment personal d’un mètode innovador de mesura a partir de fotografies, anomenat fotogrametria.

La fotogrametria és una branca de l’anàlisi d’imatges que és capaç de mesurar objectes molt diversos a partir de dues fotos fetes a l’objecte en qüestió, i trobant mesures claus entre aquestes fotos per mesurar-les. Aquesta tècnica té dos avantatges principals respecte altres sistemes de mesura: és accessible, ja que tothom és capaç de fer una foto; i es pot fer a distància, cosa que redueix el risc de fer malbé allò que estem mesurant.

La fotogrametria s’utilitza en molts àmbits com en la topografia -per a fer mesures de la geografia d’un lloc-, en la medicina -per a fer pròtesis a partir de dues radiografies-, en l’arquitectura històrica i en l’arqueologia -per a registrar edificis històrics fràgils-, entre moltes altres aplicacions.

El meu treball està dividit en una part teòrica on s’hi expliquen una gran diversitat de conceptes sim-

En investigar tan profundament un àmbit així de desconegut per la societat i que ens facilita tant la vida, me enorgulleix profundament haber tingut la possibilitat d’entendre’l i de poder divulgar-lo, i desitjo que a partir d’aquest moment, arribi a més persones que tinguin la posibilitat de disfrutar-lo tant com ho he fet jo redactant-lo.

Òscar Rodríguez Casals Habitatges sostenibles La idea d’aquest Treball de Recerca neix a causa de construir habitatges amb la condició de millorar el medi ambient mitjançant diversos mètodes i ajudar a millorar el planeta, ja que comencem a viure

Saó

16

EDUCACIÓ

les conseqüències del canvi climàtic. A més a més, permet un estalvi energètic i també econòmic.

Al treball vaig parlar sobre la definició d’aquest tipus d’arquitectura, els avantatges i desavantatges, els materials que s’utilitzen, el cicle de vida d’un edifici, els mètodes de climatització i control de la temperatura i de la gestió d’aigües i residus.

Vaig fer una entrevista i també un disseny d’un habitatge aplicant les diferents coses que he esmentat abans a partir d’una aplicació.

Finalment, una de les conclusions que vaig extreure va ser que no hi ha cap estalvi econòmic i energètic en els primers anys la qualcosa significa que els estalvis són a llarg termini.

Núria Voltes Miret Bullying: Aprendre a conviure El meu interès per saber sobre el comportament de les persones ve donat d’ençà que vaig començar l’institut. Em fascina i tenia clar que el meu treball de recerca estaria vinculat a l’àmbit de la psicologia.

Saó

En la societat actual hi ha molts temes que són preocupants i la majoria de persones no en té el mínim coneixement. És per això que vaig decidir endinsar-me en un: el Bullying. Fer un treball sobre un tema molt actual i amb poca conscienciació, ha estat molt interessant.

L’he volgut donar a conèixer per fer que esdevingui un tema més conegut, que és sàpiga que és un tema molt present en la vida de molts adolescents, i sobretot, per evitar que l’únic coneixement que se’n tingui, sigui el d’algunes idees que no són certes, com per exemple que les víctimes són nens febles, que el maltractament és cosa de nois, que és millor mantenir-se neutral davant les baralles, que són bromes o coses de nens o que serà perquè ell/ella s’ho ha buscat.

per a realitzar el treball de camp.

Es basa en un estudi sobre com es treballen les bones relacions entre l’alumnat i com interfereixen les metodologies que s’apliquen a les aules en aquestes relacions.

Primer, vaig fer un qüestionari als tutors de cada curs per saber com treballen aquest tema des de l’educació diària a les aules i al centre, i com treballen el problema quan ja és un fet. D’acord amb les respostes que em van donar, vaig elaborar les enquestes per l’alumnat amb un doble objectiu: saber si estan ben informats sobre el tema del bullying i veure si les respostes dels tutors respecte al treball per fomentar la cohesió de grup es veien reflectides en les respostes.

Per això vaig considerar essencial poder fomentar amb rigor aquest problema. També vaig voler experimentar, intentar posar en pràctica tota la teoria. A partir d’aquesta reflexió i indagant més sobre el bullying i la seva presencia en els centres educatius em vaig plantejar la següent hipòtesi: La cooperació entre nens/es, els treballs en grups, les metodologies que ajudin a conèixer-se... són algunes de les variables que fan que hi hagi una bona convivència i els casos de bullying disminuiran.

Gràcies a l’enquesta he pogut observar diferents punts de vista de l’alumnat sobre la concepció del bullying, tant com a concepte i el que aquest engloba com de la seva percepció d’aquest als seus centres. Amb les enquestes i converses amb ells, he arribat a la conclusió que la majoria saben a què ens referim quan parlem de bullying però també és cert que no saben fins a quin punt poden arribar aquestes situacions. M’he adonat que moltes accions les consideren com “bromes” i són aquestes les que després acaben esdevenint conflictes.

A partir d’aquí, en el treball he contextualitzat el bullying: explicant d’on prové històricament, què és, quines en són les causes, quina és la diferència entre violència escolar i bullying, els trets fonamentals, els tipus, els indicadors, les conseqüències i la intervenció davant una situació. Un cop contextualitzada he considerat oportú endinsar-me en dos centres escolars

Després de contrastar els resultats amb altres informes he pogut afirmar és cert que aquestes metodologies exerceixen una important funció, ja que la majoria de l’alumnat valora com a bona la convivència al seu centre però, o no es treballen tant com s’hauria de fer-ho o és que no resulten ser un dels principals factors per a la disminució de l’assetjament.

EDUCACIÓ

I com es pot arribar a aconseguir que aquest fenomen del bullying desaparegui? No és una cosa senzilla, però el que si que està clar és que tant des de casa com des de l’escola, mares i pares, professores i professors, han de continuar vetllan pel benestar de tots l’alumnat i no deixar de conscienciar sobre la gravetat del problema.

tipus de benefici) i dolents (aquells que provoquen pèrdua de temps o fins i tot vicis). Mitjançant unes enquestes a diverses persones de tres franjes d’edat: menors de 24 anys; entre 25 i 49 anys; i majors de 50 anys sobre quins usos fan d’Internet volia saber quina franja d’edat és més responsable i quina franja ho és menys.

17

Desprès de calcular els resultats obtinguts a les enquestes, resulta que la meva hipòtesis era vertadera però no totalment, ja que si que és veritat que els que fan un ús més inadequat són la gent jove, els menors de 24 anys, i els que més bon ús fan són la gent entre 25 i 49 anys, tot i estar molt a prop dels majors de 50 anys.

Excursió al Museu de Lleida

Roger Mayals Ros Los Usos d’Internet El meu treball ha estat fet en castellà, i vaig triar aquest tema perquè em va semblar molt interessant d’analitzar, ja que realment la gran majoria de persones fa ús d’Internet però no es qüestiona si li estan donant un bon ús, o al contrari, un de dolent.

El 21 de febrer l’alumnat del cicle inicial i infantil de Térmens van anar d’excursió al Museu de Lleida. També hem après la història dels aliments.

La hipòtesis del meu treball era que la gent més gran fa un ús més responsable d’Internet i la gent més jove un ús més inadequat a causa que tenen més coneixement de tot el que és pot dur a terme en d’aquesta gran plataforma.

Per aquest motiu vaig decidir buscar quins són els usos més freqüents que es fan sobre Internet i classificar-los entre bons (aquells que ens poden aportar qualsevol

昀氀漀爀猀 䌀愀爀漀氀 䌀⼀䐀攀洀漀挀爀挀椀愀 渀⸀ 㤀 뜀 ㈀㔀 㜀 䰀氀攀椀搀愀 吀攀氀 㤀㜀㌀ ㈀㐀 㤀㠀 㤀㔀

愀⼀攀㨀 昀氀漀爀猀挀愀爀漀氀䀀昀氀漀爀猀挀愀爀漀氀⸀挀漀洀 眀眀眀⸀昀氀漀爀猀挀愀爀漀氀⸀挀漀洀

Saó

18

ENTITATS DEL POBLE

La nova colla grallera assaja les peces del seu repertori

Reciclar plàstic ara és més fàcil De fa pocs mesos ençà, s’ha creat a Térmens la nova agrupació grallera que, sota el mestratge de l’Àlex Fuentes, aprèn a tocar la gralla per en un futur pròxim crear la colla gegantera i grallera de Térmens. De moment, ja són quatre les peces que fan sonar i l’objectiu és aprendre’n de noves.

En aquests dies de confinament, la colla no pot trobar-se per continuar amb els seus assajos, això ha fet que els membres de la colla surtin als seus balcons i finestres cada dia a les vuit del vespre per oferir al poble les melodies apreses i fer aquesta situació més portadora. Només cal que afineu l’oïda cada dia després del so de les campanes i gaudireu dels minuts de música d’un instrument com la gralla.

L’ajuntament ha facilitat a tots els veïns i veïnes de Térmens aquest utensili que permet reduir la mida de les ampolles de plàstic per tal que no ocupin tant d’espai a la bossa d’escombreries. Una manera més de facilitar el reciclatge.

Escala en Hi-Fi per la Marató Termenins i termenines van unir el seu talent durant l’escala en Hi-Fi del 12 de gener. A la cita hi van acudir una setantena d’artistes i uns 800 espectadors. Amb aquest esdeveniment i la resta d’activitats

portades a terme per les diferents associacions de la vila per La Marató de TV3, el municipi de Térmens ha recollit 4.737€ que s’han destinat a la investigació de les malalties minoritàries.

14a Trobada de plaques de cava a Balaguer La secció de plaques de cava de l’Ateneu de Térmens va participar el passat diumenge 8 de març, coincidint amb el dia Internacional de la dona, a la 14a Trobada de Plaques de Cava i Col·leccionisme Ciutat de Balaguer que se celebra cada any a la plaça Mercadal de 10 a 14.30 i reuneix un bon nombre de col·leccionistes.

Saó

TEMPS DE PROPOSTES

19

El 8 de març se celebra el Dia Internacional dels Drets de les Dones

Contra la inèrcia, de Maria-Mercè Marçal: un cant a les dones L’escriptora i poeta Maria-Mercè Marçal va publicar el 1979 aquest article, que és part del volum Contra la inèrcia. Textos polítics (19791980) editat per Comanegra. − Hereves de les dones que varen morir cremades per defensar el seu lloc de treball, avui fa setanta-un anys: el vuit de març de 1908. EL PRIMER VUIT DE MARÇ. − I de les dones que dos anys més tard en feren memòria al congrés socialista de Copenhaguen: EL SEGON VUIT DE MARÇ − Hereves de les dones que el mateix dia de 1917 varen sortir als carrers de Petrograd, en contra de tota opinió assenyada, com a pròleg d’una revolució que també les deixaria, a la llarga, amb les mans buides. EL TERCER VUIT DE MARÇ. − Hereves de totes les dones que, abans i després d’aquestes dates, van travessar el llindar d’un món que els era prohibit, i van fer de cada dia un dia de lluita —un VUIT DE MARÇ. Des de Joana d’Arc fins a Olympe de Gouges, de Flora Tristán a Isidora Duncan, milers i milers de dones que ningú no coneix ni recorda, ens fan arribar un llegat de resistència. − Hereves també de totes les dones que han passat pel món com una ombra darrere del seu amo. − Hereves de les dones del burgès o de l’obrer, del rei o del vassall, del líder, del savi, del poeta. − Assumim tota la desfeta de les dones que mai no han sabut que hi pot haver un VUIT DE MARÇ. − Hereves de les dones escarnides

per haver pastat la seva pròpia vida sense ser alhora dona coartada. − Hereves de les dones marcades damunt la pell amb l’estigma d’estimar les dones. − Hereves de les nenes aconduïdes pel camí de la por i del servilisme. − Hereves d’un seguici llarg com un dia sense pa de dones batejades per l’insult: adúlteres, histèriques, ‘solterones’ i frígides, nimfòmanes, avortadores, prostitutes, mares solteres, màrtirs. − Hereves de les dones agredides.

De les que, malgrat tot, no han renunciat a fer nostre el carrer i la nit. − Hereves de les dones que han decidit no ser mares. Hereves també de les que han decidit i lliurement afrontar l’aventura de ser-ho. − Hereves de les dones que freguen escales i netegen comunes.

Hereves de les dones que fan cada dia una DOBLE jornada de treball. − Hereves de les dones tancades entre les quatre parets de casa. − Hereves de les dones empreso-

nades: cadenes de plom, cadenes daurades. − Hereves de les dones venudes cada dia com a carn de consum. − Hereves de les dones que no tenen el dret d’envellir. − HEREVES DE LES DONES… hem trobat el fil de la solidaritat que ens lliga amb les altres dones a través dels segles, a través dels països.

Amb la nostra derrota col·lectiva a l’esquena, avancem a poc a poc però sense aturall. D’aquest vell farcell en traiem la ràbia per tirar a terra la muralla, el petit orgull de saber que no hem estat del tot vençudes. Arribem de tot arreu i ens congreguem a cada plaça.

Amb les eines de la nostra opressió, del nostre alliberament. NO serem ja mai més el matís de la història.

Som l’ALTRA CARA DE LA HISTÒRIA, silenciada curosament pels escrivans oficials. Com el VUIT DE MARÇ que hem rescatat de l’oblit i que ens recorda quenomés NOSALTRES som protagonistes d’aquesta llarga marxa cap a la nostra llibertat.

䌀⼀ 䌀愀爀爀攀琀攀爀愀Ⰰ 㔀㔀 ㈀㔀㘀㜀 吀爀洀攀渀猀

Saó

20

ENTREVISTA

Citem a la galeria de l’Ateneu un termení a qui la seva professió, la de mestre, l’ha portat a conèixer moltes poblacions de Catalunya. Això el portà ja fa uns anys, a fixar les arrels en un petit poble de les Terres de l’Ebre que si s’ho proposa, li recorda en més d’un aspecte al seu poble d’origen, Térmens.

MIQUEL ÀNGEL ESCOLÀ CAMPABADAL

En Miquel Àngel Escolà amb la seva família viuen a Lligallo de Gànguil, comarca del Baix Ebre

“Un termení a les Terres de l’Ebre però amb el cor a Térmens” SAÓ.- Miquel Àngel, presenta’t tu mateix.

Miquel Àngel Escolà.- Hola, sóc en Miquel Àngel Escolà Campabadal i vaig néixer a Térmens fa 51 anys.

Visc en un petit municipi de les Terres de l’Ebre, Lligallo del Gànguil, amb la meva família (l’esposa i dues filles).

SAÓ.- Què fas per guanyar-te la vida? Què és el millor de la teva feina?

MA.E.- Sóc mestre de primària a l’escola Miquel Granell d’Amposta on actualment exerceixo com a tutor d’un grup de sisè. Diria que el millor de treballar amb nens és que

Saó

sempre et sorprenen amb la seva curiositat i la seva energia. El procés d’aprenentatge de l’alumnat comporta un descobriment constant per a ells, però a la vegada també per al mestre que interactua amb persones més joves, t’has d’adaptar a la seva manera de fer, pensar, actuar i conèixer les seves inquietuds i les novetats del seu món.

d’altres mestres. Vaig començar a la demarcació de Barcelona i després a la de Girona. Vaig recórrer Catalunya: Manresa, Cornellà del Terri, Banyoles, Osor, Quart, Girona, Salt, Saus-Camallera, Bàscara, Roses i finalment em vaig instal·lar amb la meva família a Lligallo del Gànguil, una població del municipi de Camarles de la demarcació de Tarragona.

SAÓ.- Què t’empeny a marxar del poble? Com arribes on vius?

MA.E.- Després de cursar els estudis de Magisteri a Lleida va venir l’hora de buscar feina de mestre. I llavors vaig començar a fer substitucions

SAÓ.- Ara ja fa uns anys que fas de mestre. Com veus el món de la docència? Ha canviat a millor o pitjor? Et sents realitzat?

MA.E.- Sí, fa més de vint anys que em dedico a la docència. I real-

ENTREVISTA

ment el món educatiu ha canviat molt. Crec que a millor tenint en compte que aquests canvis educatius venen lligats als canvis que s’han produït en la nostra societat: un món més tecnològic, ens comuniquem de forma diferent, ens relacionem de manera diferent,...

I no podem oblidar que els problemes socials i mediambientals del nostre planeta estant influint moltíssim en el món educatiu. La docència s’adapta a l’entorn que l’envolta. M’agrada la feina que faig, és estimulant poder interactuar amb altres persones: alumnat i professorat, una feina que no és monòtona, sempre és canviant.

SAÓ.- Com és la teva vida lluny de Térmens? Què fas en el teu temps lliure?

MA.E.- Bé, ja porto més de 20 anys vivint fora de Térmens. He viscut en altres poblacions i ciutats, ja porto 13 anys a Lligallo del Gànguil. Com la majoria de la gent la vida va lligada a l’horari laboral, en aquest cas el de l’escola, i a les activitats extraescolars de les meves filles, als cursos de formació als que m’inscric... M’agrada omplir el temps lliure amb la lectura, poder fer llargues passejades i viatges culturals.

SAÓ.- Què ens diries perquè anéssim a conèixer el poble i comarca on resideixes?

MA.E.- Sembla que ara s’ha posat una mica de moda les Terres de l’Ebre i sobretot la zona del Delta, però encara es força desconeguda. La comarca del Baix Ebre, amb la capital a Tortosa, té el seu encant, tant per les platges de l’Ampolla, Riumar, com per la catedral, els camps d’arrossars, la desembocadura de l’Ebre i la zona de muntanya d’Els Ports. Si es visita el Baix Ebre s’ha de provar l’anguila (xapadillo, fumada, en suc..), els seus arrossos, el menjar blanc i els

seus licors d’arròs. I jo recomano, encara que actualment està immers un fort debat, veure una festa amb bous (capllaçat, embolat, desencaixonada o espectacle de retalladors).

SAÓ.- Què tenen en comú i quines diferències hi trobes entre Térmens i Lligallo del Gànguil?

MA.E.- Tenen moltes semblances en el sentit que són dos municipis petits, amb identitat pròpia, amb les seves costums i festes on tothom es coneix. Aquí, a Lligallo, encara escoltes com anomenen a les persones pel nom de les cases i això em fa sentir bé. El parlar, tot i ser diferent, s’assembla més al parlar de Lleida que no pas el parlar de la zona de Girona on vivia abans. Com a diferència més gran remarcaria que Lligallo no té ajuntament, pertany a Camarles, però com he dit té identitat. La seva festa major és per Sant Joan, i Camarles ho celebra per Sant Jaume. I una altra qüestió molt important és que no entenen les festes del poble sense els bous.

SAÓ.- - Què trobes a faltar de Térmens? Quina relació hi tens des que ets fora?

21

MA.E.- Amb el temps les visites a Térmens es van espaiant i les dedico a veure el meu pare que viu a Térmens. El fet de viure lluny i les obligacions del dia a dia fan que no et puguis quedar més temps per a poder veure altres familiars que hi ha al poble i els amics. Jo no diria que trobes a faltar quelcom de Térmens si no que cada cop que vinc em venen els records d’infantesa, de joventut i quan marxes ho fas amb un punt de melancolia del que has viscut al poble i que ha format part de la teva vida.

SAÓ.- Tens alguna anècdota de quan eres petit a Térmens?

MA.E.- Bé, el que em ve al cap són molts records del poble que a les persones de la meva edat els farà treballar la memòria: banyar-se al safareig i al riu, jugar als quatre pilons a la bàscula del costat de l’antic ajuntament, el partit de futbol al mig del carrer amb tots els amics, jugar al cementiri amb el camp marcat amb guix a terra, la col·lecció de cromos del Mazinguer Z que fèiem tots el del carrer, la plaça del “telèfono”, el Masover, l’envelat de festes...

SAÓ.- Com t’imagines la teva vida d’aquí a 10 anys vista?

MA.E.- Crec que el canvi més important vindrà per la banda de les meves filles. Estudiaran o s’independitzaran dels pares i això modificarà moltíssim la vida familiar.

SAÓ.- Per acabar, què diries a les lectores i lectors de la Saó ara que ens tens la oportunitat?

MA.E.- Un sempre porta al cor les vivències de la infantesa i va acumulant molts records al llarg de la seva vida. L’important és gaudir del lloc on vius, per això tinc tants bons records de Térmens. No els oblido i n’estic orgullós.

Saó

22

EN REVISIÓ

Una mirada amb perspectiva

Els efectes de la globalització Parlar de medi ambient, de canvi climàtic i de l’efecte hivernacle està de moda i tothom creu que en podem dir la nostra, sense entrar en detall i sense informar-nos-en prou.

Volem un món sostenible, sí, però també volem palpar la sorra blanca de les platges de Bali, nedar entre tortugues a les costes del Ko Tao submergits en aigües cristal·lines, de color turquesa.

Vivim en un món globalitzat on els avenços tecnològics han facilitat una millor qualitat de vida a les regions del primer món. Primer món!

Sabeu quin volum d’individus significa això? Només el 17% de tot el planeta. Europa, els Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i el Japó són, encara no, 1.300 milions dels aproximadament 7.800 milions de persones que habiten la Terra.

Nosaltres som d’aquests pocs que avui podem gaudir llegint una novel·la mentre prenem un cafè els dissabtes al matí. Nosaltres, que ara ja ens podem preocupar de la sostenibilitat del medi ambient, ens pensem que canviarem el món.

Als països en els quals la prioritat és no morir-se de gana, de set o d’una simple diarrea, de ben segur que no pensen gaire en l’escalfament global ni en la sostenibilitat

Bomba d’extracció de petroli als Estats Units. del planeta. Demano que ens hi aturem a pensar.

La desigualtat és mundial La bona gestió del planeta on ens ha tocat viure depèn de nosaltres, d’aquest 17% de persones que tenim la sort de viure al primer món.

Les paraules llibertat i igualtat hau-

E s t a c i ó

S e r v e i

Núm. 3917

Carburants, lubricants i accessoris Distribució de gas-oil a domicili Tel. 973 18 00 40 Mòbil 649 29 93 14 Fax 973 18 05 71

Saó

Ctra. Lleida-Puigcerdà, 29 25670 TÉRMENS (Lleida)

Foto: John R. Perry (Pixabay)

rien de ser els dos pilars que sustentessin un planeta que es troba penjant d’un fil. El tret fonamental que regeix la desigualtat mundial ha estat aquesta gran globalització i, malauradament, l’avarícia capitalista. Si les grans empreses fossin honestes i busquessin el bé comú, la vida de ben segur que seria molt diferent.

Actualment, els propietaris de les energies (especialment les fòssils) són qui domina l’economia mundial. Les energies renovables i les no renovables són el motor de la gran majoria de països i, com ben bé se sap, les segones són, amb diferència, les més utilitzades.

Però, es pot mantenir aquest món globalitzat exclusivament amb les energies verdes? La resposta no és la que ens agradaria sentir, més

EN REVISIÓ 23

que res, perquè és impossible, avui dia, donar cobertura a totes les necessitats de la població exclusivament amb aquest tipus d’energies verdes.

La potència nord-americana Per posar un exemple, el consum de barrils de petroli als Estats Units va ser de 22,4 milions de barrils diaris l’any 2018 (darrera dada coneguda). Per fer-nos-en una idea, el consum de tot Europa aquell mateix any va ser de 15 milions de barrils per dia i, a tota l’Àfrica, poc més de quatre milions de barrils diaris.

Podríem intentar trobar-hi la lògica a aquest alt consum de petroli si la gran potència nord-americana fos també la que tingués la major quantitat de reserves de cru mundials. Però no és així. Segons assenyala el CIA World Fact Book, elaborat per l’agència d’intel·ligència americana, l’any 2018 el país amb més reserves de petroli va ser Veneçuela, amb 309.000 milions de barrils de petroli. La segueix l’Aràbia Saudita amb 266.000 milions de barrils i Canadà amb 169.000 milions de barrils en reserves. Els Estats Unitats, amb 36.500 milions de barrils en reserves, se situava en l’onzena posició.

Les energies verdes encara no poden abastir el planeta.(Erich Westendarp/Pixabay) Necessitat energètica global Deixant de banda les dades numèriques, vull formular-vos una pregunta: creieu que hi ha relació entre interessos econòmics, energia, geopolítica i conflictes internacionals?

Per mi, tenen una relació directa.

L’exemple més evident és la guerra civil siriana, que va iniciar-se el març de 2011, on s’enfrontaven les forces armades liderades per Bashar al-Asad contra l’oposició siriana. Va començar sent un conflicte intern però s’ha acabat transformant en un conflicte internacional. Per què? Perquè Síria és una

zona estratègica per poder transportar amb més facilitat el petroli extret de l’Orient Mitjà fins a la mar Mediterrània. Les grans potències mundials estan lluitant per aconseguir fer-se amb el control d’aquesta situació geogràfica i per tant geopolítica que té el país.

La necessitat energètica global és la principal causant dels conflictes, de les guerres, de l’esclavitud i, sobretot, de la desigualtat del nostre món. Serem capaços de trobar-hi solució?

autor: ENRIC SANGRÀ MÒDOL Estudiant de 4rt de Geologia a la UB

Com s’explica que els Estats Units siguin el país del món que més petroli consumeix si té poques reserves? I la resposta és que, amb diferència, és el que més petroli produeix a escala mundial. La seva xifra rècord d’extracció de barrils de cru s’eleva a 12 milions diaris.

Així mateix, els dos països que el segueixen en producció són l’Aràbia Saudita i Rússia. Les grans potències mundials són les que tenen el control de les energies.

Saó

24

VIDA SOCIAL

Si vols felicitar alguna persona o a un col·lectiu i no dubtis a fer-nos-ho saber abans del 15 de juny. A la propera revista publicarem la teva felicitació. Envia’ns la teva felicitació (i si vols una fotografia de la persona a felicitar) a l’adreça de correu: ateneutermens@gmail.com.

Als que arriben i als que se’n van Felicitem amb orgull el termení Arnau Barios pel premi Ciutat de Barcelona 2019 -lliurat el passat 12 de gener- en la categoria de traducció al català per la novel·la Eugeni Oneguin del dramaturg i novel·lista rus Aleksandr Puixkin.

Felicitem la família del’Àlex Buisan Gonzàlez i la Carme Llovera Bellmunt pel naixement de la seva filla Gal.la Buisan Llovera el 17 de gener de 2020 que si no ha arribat amb un pa sota el braç ho ha fet amb un lot de llibres de l’Ajuntament de Térmens amb l’objectiu de fomentar a la lectura en les properes generacions de termenins i termenines que neixin a la vila.

També felicitem, més amb enveja sana que altra cosa, un dels socis més veterans de l’Ateneu, en Joaquim Grau, amb motiu de la seva jubilació com a mestre de l’escola de Menàrguens. Que la nova vida sigui plena d’alegries i de bon hu-

Ens han deixat...

Salomé Trullols Franch El 4 de gener de 2020 Tenia 95 anys.

Francisco Sobrevals Josa El 6 de gener de 2020 Tenia 60 anys.

Gal·la Buisan Llovera mor.

Finalment, deixeu-nos fer especial esment a dues persones que han traspassat. Una abraçada molt forta a la vicepresidenta de l’Ateneu, la Maria Sans, pel traspàs del seu marit i un record per a en Miquel Oliva, un dels nostres més estimats col·laboradors de SAÓ. Et recordarem sempre!

Montserrat Fulla Fabregat El 22 de gener de 2020 Tenia 85 anys.

Camilo Salvia Salvia

El 15 de febrer de 2020 Tenia 85 anys.

Amada Canales Pérez El 24 de febrer de 2020 Tenia 90 anys.

Pepe Puig Cabeceran El 18 de febrer de 2020 Tenia 77 anys.

Pere Bo Morell

El 18 de març de 2020 Tenia 87 anys. 匀漀洀 愀㨀 䌀⼀ 䰀氀甀挀椀 匀愀渀稀Ⰰ 猀⼀渀 䰀愀 刀瀀椀琀愀 ⠀䰀氀攀椀搀愀⤀ 䌀⼀ 匀愀渀琀 䰀氀甀猀Ⰰ 㘀㄀ 䈀愀椀砀漀猀 䈀䄀䰀䄀䜀唀䔀刀 ⠀䰀氀攀椀搀愀⤀

Miquel Oliva Verdú

El 19 de març de 2020 Tenia 79 anys.

Francisco Pacheco Gómez El 23 de març de 2020 Tenia 76 anys

吀攀氀昀漀渀㨀

㤀㜀㌀ 㐀㐀㤀 ㈀㔀㤀 爀愀瀀椀瀀氀愀渀渀氀漀爀椀猀琀攀猀䀀最洀愀椀氀⸀挀漀洀

Saó

Rosa Mirada Pascual El 28 de març de 2020 Tenia 79 anys

VIDA SOCIAL

25

L’alegria d’arribar als 60 anys

Fer 60 anys és sempre motiu d’alegria, per això, el passat 23 de novembre, els/les nascuts/des l’any 1959 vam decidir celebrar-ho.

La colla del 59

Ens vam reunir al Centre Cultural Sant Joan, on vam fer-nos vàries fotografies divertides i diferents per recordar l’esdeveniment.

Pompilio Gardeñes Mirada †

F.Xavier Agulló Barbé

José Garrido Vilchez

Isabel Arnó Salvia

Rafaela Gómez Las Heras

M. Teresa Belló Solé

J. Ramon Isanta Garcia

Pepita Bernaus Duch

Joan Josep Mas Picatoste

Pere Bo Pociello

Montserrat Mayals Ribas

Rosa Buisan González †

Jordi Morguí Farran

Ana Cárdenas Camacho

Núria Nacenta Bacardit †

Josefina Casals Mas †

Gemma Potrony Roca

M.Àngels Castel Bardají

Antonio Ramos Mallén

Elvira Clavé Solé

M. Mercè Sardà Guinjuan †

Sebastià Escolà Altisent

Francisco Sobrevals Josa †

Rosa M. Farràs Escolà

Teresa Solé Torres

Ascensió Garcia Torres

Ana M. Tasies Llovet

Seguidament, vam degustar un dinar de germanor que ens va permetre posar-nos al dia de les nostres vivències i va fomentar somriures al rememorar records, anècdotes i situacions viscudes, sobretot de quan érem més petits.

Vam tenir present també, un sentit recordatori d’aquells/es que ens han deixat pel camí.

Retrobar vells amics de vida ens va fer recordar a Simone de Beauvoir quan diu : “ L’amistat mai ve donada sinó que cal conquerir-la indefinidament ”. La trobada va ser molt emotiva. Vam passar un dia ben agradable i divertit, que esperem poder repetir quan arribem als 65 anys. autora: GEMMA POTRONY ROCA

Saó

26

CULTURA

Térmens premia la bona il·lustració El juny de 2019 es va presentar a l’Ajuntament de Térmens, la 1a edició del Premi d’Àlbum Il·lustrat Vila de Térmens, encarat al públic infantil i amb l’objectiu de transmetre valors estètics, ètics i humans.

Les paraules textuals de l’alcaldessa de Térmens, Concepció Cañadell, ho deixen molt clar: “El poble fa una aposta per la cultura com a element dinamitzador de l’àmbit local i ho fa amb l’organització d’un premi d’àlbum il·lustrat que entronca amb la gran tradició d’il·lustradors i il·lustradores que tenim a Catalunya”. “Volem que Térmens tingui un espai en l’àmbit de la il·lustració catalana i per això hem convocat aquest premi en el qual es valorarà que els àlbums facin referència al món rural i al primer sector, que són els eixos de la societat i l’economia lleidatana”.

I així el dissabte 25 de gener al Centre Cultural Sant Joan de la Vila, es va lliurar el primer Premi d’Àlbum Il·lustrat Vila de Térmens. Amb un jurat expert encapçalat per la il· lustradora Roser Capdevila, presidenta d’Honor del Jurat del premi i l’editor i mestre, Ramon Besora, en qualitat de president del Jurat

La il·lustradora balaguerina Natàlia Domanova va ser la guanyadora de la primera edició del premi que li va lliurar la consellera de Cultura de la Generalitat.

entre altres persones relacionades amb els llibres i els infants. L’acte el va presidir la Consellera de Cultura Mariàngela Vilallonga i hi assistiren altres autoritats locals i comarcals, els membres del jurat i veïns i veïnes de la vila. El premi, valorat en 4.000 euros i únic a Catalunya va ser per Natallia Domanova amb

l’obra Sra Mongeta, la sabata i el botó. Domanova va néixer en una família d’artistes a Bielorrússia i es veïna de Balaguer des de fa set anys. Llicenciada en Belles Arts compta també amb altres estudis superiors relacionats amb el món artístic. En els darrers anys s’ha dedicat a la docència i al món de la il·lustració.

L’obra guanyadora serà presentada als voltants de la Festa Major de Setembre de Térmens.

Durant l’acte es van lliurar els premis del concurs de dibuix realitzats per l’alumnat de l’escola Alfred Potrony de Térmens, i és que l’escola havia treballat aquest certamen a l’aula amb l’objectiu de fomentar l’hàbit de la lectura entre els més joves del poble.

Saó

CULTURA

El dibuix del Raül Florin

27

El dibuix de la Sara Llubes

Premis a l’escola El 25 de gener l’Escola de Térmens va tenir l’honor de formar part de la 1a edició del Premi d’Àlbum Il·lustrat Vila de Térmens amb un concurs de dibuix i un altre de relat curt en el qual el jurat va estar format per l’escriptor Ramon Besora i la il·lustradora Roser Capdevila (Les Tres Bessones). Com a agraïment a la participació de l’escola en aquest primer certamen, l’Ajuntament ens va obsequiar amb un portàtil. Els nostres guanyadors del concurs de dibuix van ser: el Raül Florin, la Tània Llubes i la Sara Llubes. I els guanyadors del relat curt van ser: Nil Farràs i Tània Farran.

El dibuix de la Tània Llubes

Quatre haikus...

Primavera Punys de llavors sobre la terra fèrtil.

Al fons, el sol.

Estiu Afilerat al blat torrat del prat, el meu esguard.

Tardor

Hivern

La nit assaja sota un sol fugisser.

Cauen els pètals.

Aigua en silenci sota el glaç de l’estany.

Becs de llautó.

...un per cada estació autora: LAIA PULIDO

Saó

28

CULTURA

Club de Lectura de Térmens

El Desert dels Tàrtars, per sentir l’imperturbable pas del temps Aquestes línies surten dels apunts de preparació d’un guió per a una sessió del Club de Lectura de Térmens. Abans de començar, mal que em pesi, us he de fer un advertiment: faré una mica d’spoiler. Explicaré, sense adonarvos-en, com acaba el Desert del Tàrtars. I ja us dic ara, que el llibre no té un final feliç, o potser sí, segons les ganes que tinguem de discutir-ho. I una altra cosa: de Tàrtars, no en surten. Ho sento si us decebo.

Comencem. El llibre ens explica la història d’en Drogo, un tinent que enviat a la Fortalesa Bastiani, situada al nord del país, en un lloc fronterer. Ja tenim els grans elements de la novel·la. Un soldat, una fortalesa a la frontera... Podria ser, ben bé, un conte, però ens trobem davant d’una novel·la.

Si sou de Joc de Trons, us vindrà al cap Hivèrnia i el Stark. I el nom Drogo us farà pensar amb Khal Drogo. Però aquí estem parlant, d’un altre Drogo, del protagonista de la història: d’en Giovanni Drogo.

L’autor, Dino Buzzati, no ens diu res més de la situació de la Fortalesa i aquesta absència de descripció i referències, no és casual. Obliga a qui ho llegeix a revestir-ho amb els seus record i ressonàncies. Per això us deia que si éreu de Joc de El Codi QR per llegir i escoltar el poema l’Infinit de Leopardi, interpretat per Vittori Gassman

Saó

Els exteriors de la pel·lícula es van enregistrar a la ciutat iraniana de Bam.(Unesco) Trons us vindrien al cap escenes de la sèries per a utilitzar-les. I sí, quan ho feu, ja haureu entrat el joc de la novel·la.

A més a més d’aquesta manca de referències i descripcions, el primer capítol sembla el d’un llibre d’aventures. L’autor ens fa creure que en trobem davant d’alguna història semblant a Els Vitages de Guillver o al Robinson Crussoe.

Tots pensem: “mira, ara, un heroi empren un viatge cap a la seva nova vida... què passarà?”. Però de seguida la narració deixa veure que no ens trobarem les accions pròpies de les aventures. I ens obliga a avançar mentre l’ombra de la decepció s’enarbora pàgina a pàgina.

Aquest costum de situar-nos davant expectatives que després no es confirmen és clau en la novel·la. Buzzati, ho fa amb els lectors. I ho fa també amb el seu personatge. En efecte, en Drogo es

pren la seva nova destinació com “l’inici de la seva vida autèntica”.

Ell mateix ens ho explica així: “Tots aquests dies que li havien semblat tan odiosos havien passat per sempre, eren només un seguit de mesos i anys que no es repetirien mai. Ara era un oficial, tindria diners, potser les dones boniques s’hi fixarien”. Ens trobem en Drogo ple d’esperances en la seva nova vida. Ara bé, en la frase final d’aquest mateix paràgraf fa un gir sobtat: “potser les dones boniques s’hi fixarien, però en el fons –i en Giovanni Drogo se n’adonà– el temps més bo, la primera joventut, probablement s’havia acabat”. És aquesta darrera frase la que marcarà la manera de ser d’en Drogo: desitja el futur al mateix temps que enyora el passat però no acaba de viure en el present.

Quan està en un lloc vol ser en un altre. Aquest element clau es plasma en dues escenes. Una del tercer capítol i una altra del novè.

CULTURA

El lector o la lectora que ja havia previst que Drogo se n’aniria de la fortalesa, ha de reconfigurar la ruta de lectura. Perquè en efecte, en Drogo es queda. I a més a més, per reblar el clau, se situa al sector de la fortalesa més proper al desert: el Reducte Nou.

Al capítol tercer Drogo arriba a la fortalesa i s’adona que no hi trobarà pas la glòria militar que desitja. Tan grans són les ganes de marxar que només arribar que no dubta a expressar-li al Major Matti.

Aquest, -per sorpresa del lector- li ofereix, per poder tornar a casa, la possibilitat de fer-se passar per malat. La cosa, es va allargant fins al capítol novè, quan ens trobem en un nou gir: el doctor de la fortalesa està disposat a declararlo malalt perquè torni a la ciutat, però Drogo decideix quedar-se.

Durant les aquestes converses, s’embadoca i això sembla tombar el destí del protagonista. Primer, amb el Major Matti quan veu per sobre el terrat de l’edifici un cim rocós i comença a imaginar que hi ha més enllà del mur. Després, amb el doctor, la imaginació d’en Drogo ha pres una força determinant: “En Drogo escoltava [el metge] sense interès, estava capficat mirant per la finestra. I aleshores li semblà que veia les parets groguenques del pati que s’elevaven, altíssimes, cap a un cel cristal·lí, i a sobre, a l’altra banda, encara més altes, torres solitàries, grans muralles esbiaixades coronades de neu, talussos aeris i fortins que fins aleshores no havia descobert; una clara llum d’occident encara els il·luminava i així resplendien misteriosament d’una vida impenetrable”. (pàg.

86). En Drogo, després d’haver estat invocat a marxar del lloc on es troba, decideix quedar-s’hi seguint el rastre de la seva fantasia.

29

Foto: Ed. la Butxaca calces.. per dir-ho col·loquilament.

Tenint en compte que Buzzati és una autor italià, la reacció d’en Drogo és una fletxa que apunta al poema l’Infinit de Leopardi, un altre italià, amant de l’infinit proper.

Aquest poema de Leopardi escrit el 1819 ha estat traduït al català primer per Josep Carner i més recentment per Narcís Comadira i ha influït en l’obra Vora el Mar de Jacint Verdaguer. El codi QR, a més de la versió en català, us permetrà llegir el poema en Italià i escoltar-lo de la mà de Vittori Gassman. I us permetrà entendre millor en Drogo: en té prou amb un cim rocós per crear-se una suggestió i aixecar un món.

Al Reducte nou aviat expliquen a en Drogo la norma bàsica de la fortalesa i d’aquest nou espai: “De la part del nord, sense contrasenya, no hi pot entrar ningú, sigui qui sigui.” La contrasenya canvia cada dia, i a més el “sigui qui sigui” inclou tots els soldats. Una norma, ja de per sí, absurda perquè del desert no hi ha vingut mai ningú, ni tant sols tàrtars.

El lector se n’ha anat adonant en diferents moments de la novel·la, tant a través de la veu de Buzzati, com a través de la dels personatges. Nord enllà no hi ha ningú. No hi ha enemics. No hi ha tàrtars. De fet el nom mateix de Tàrtar es refereix a un col·lectiu tan remot en el temps que ningú s’onfendrà per l’ús bel·licós i fantasmagòric que en fa Buzzati.

El nom remet a un exotisme oriental i llunyà. El fet que aparegui al títol promet un exotisme que, com l’aventura que es prometia al primer capítol, no tindrà lloc. És un símbol d’un enemic que serveix

A “L’home que volia guarir”, un conte de Buzzati, l’autor fa passar per una experiència semblant a Mseridoni, el protagonista. Aquests girs, especialitat de Buzzati segons sembla, fan quedar el lector a l’escapçada –en calçotets.. o en

Saó

30

CULTURA

glòria futura i de gran gestes, en realitat, no fa res per aconseguirles. Roman en l’espera fantasiosa de l’enemic a combatre, que al final descobrim inexistent. L’acció es limita simplement a testimoniar el pas del temps. I potser aquest és el tema central de la novel·la: el pas del temps, dimensió bàsica de l’existència. La sensació compartida al final de la novel·la per qui l’ha llegit és que no hi passa res, només el temps.

tant sols per estimular la fantasia i les expectatives de qui llegeix. I les dels personatges...

Perquè de fet, l’únic que apareix del desert és un cavall. Aquest animal serà el motiu –si voleu el personatge- que posarà en evidència l’absurditat de la norma que impera a la fortalesa. Quan la bèstia es detectada des de la fortalesa, el soldat Lazzari reconeix que és el seu cavall i surt a buscarlo. Torna hores més tard amb el seu cavall, quan la contrasenya ja ha canviat. Quan el rep el sentinella Morè, amic seu, i després de demanar-li la contrasenya tres vegades, l’executa.

Aquesta acció d’en Morè recorda a la descrita per Hannah Arendt quan parla del nazi Aldolf Eichmann. L’absurditat de la barbàrie neix de l’aplicació de la llei – o millor dit de reglamentsense cap mena d’esperit crític.

Morè es limita a complir ordres prescindit del que li diu l’ètica. I és que mentre tothom accepta que Drogo faci trampa amb la revisió mèdica, una transgressió molt més innocent acaba amb la vida de Lazzari. Aquesta i altres absurditats existencials, com la mort de del tinent Angustina –que ara callarésituen a Drogo en aquest univers

pervers i absurd on les normatives devoren la individualitat i el sentit de responsabilitat individual.

Però la novel·la de Buzzati, no és pas, i ara hi poso de la meva collita, una d’aquestes novel·les per fer-nos reflexionar sobre la individualitat i el seguiment deshumanitzat i absurd de les normes que va portar a l’atrocitat nazi. En Drogo no es troba enmig de cap acció. No es veu confrontat a donar cap resposta ètica. Més aviat és un simple testimoni dels esdeviments. En aquest sentit, tot i ser un soldat, és un personatge molt proper a Sancho Panza.

Perquè El desert dels Tàrtars no és una novel·la d’aventures. No es una novel·la d’acció. Encara que en Drogo està permanentment dominat per la fantasia de la

䌀愀昀攀琀攀爀椀愀 刀攀猀琀愀甀爀愀渀琀

䔀氀 䜀愀氀攀 䌀⼀ 䄀渀猀攀氀洀 䌀氀愀瘀Ⰰ ㄀㜀 뜀 ㈀㔀 㜀 䰀䰀䔀䤀䐀䄀 뜀 琀攀氀⸀⼀昀愀砀⸀ 㤀㜀㌀ ㈀㈀㌀ ㈀㈀㈀ 爀攀猀琀愀甀爀愀渀琀攀氀最愀氀攀漀䀀栀漀琀洀愀椀氀⸀挀漀洀 뜀 椀渀昀漀䀀爀攀猀琀愀甀爀愀渀琀攀氀最愀氀攀漀⸀挀漀洀

Saó

Hi ha qui diu que Buzzati hagués pogut explicar el mateix en poques pàgines. Que El Desert del Tàrtars és conte allargassat.

De fet un soldat, una fortalesa i un lloc llunyà no donen per explicar massa coses. Sembla que Buzzati s’ha decidit per la forma de la novel·la perquè aquesta història necessitava la lentitud, la dilació, l’espera a través de les quals sentint la pervivència del pas del temps.

Potser per les ironies del destí o perquè és cert que literatura i vida són la mateixa cosa, escric aquestes ratlles en ple confinament pel Coronavirus.

Ara, la consciència del temps se’ns posa al davant com una realitat ineludible.

Quantes vegades aquest dies no hem utilitzat la imaginació per bastir nous mons? Quants cops no hem estat temptats d’anar a buscar el cavall, la barra de pa o aquella cosa qualsevol que és fora de casa? Quants no hem sentit cruixir les bigues de casa o ens hem adonat del soroll que fa això o allò altre? Quantes coses ens venen a la consciència quan observem el pas del temps? autor: JAUME RIBERA Dinamitzador del Club de Lectura i Professor de secundària

SALUT

31

L’edatisme: una manera de discriminar la gent gran “D’això millor ens n’encarreguem nosaltres, tu ja no tens edat”, “No t’adones que ja tens una edat i això no et convé?” o bé “Pobre, es fa gran i ja no sap el que diu”. Et sonen aquestes frases? Algun cop te les han dit o has estat tu qui les ha expressades? Tot i que sovint les intencions de qui les pronuncien són bones, en el seu rerefons amaguen tot un conjunt de prejudicis envers les persones grans. L’edatisme és justament això, els estereotips que una persona té sobre una altra únicament per la seva edat.

Havies sentit abans aquesta paraula? És probable que la teva resposta sigui que no, i és normal. De fet, tot just ara es comença a sentir parlar d’aquest mot i de tot el que engloba. És més, si busquem “edadismo” a la Real Academia Española (RAE) no ens sortirà pas aquesta paraula. Però que no existeixi als diccionaris no vol dir que no existeixi al nostre dia a dia.

TV3 va emetre fa pocs dies un reportatge anomenat “La gran vellesa” en el qual es mostraven els casos de diverses persones, totes elles d’edat avançada, i les diferents formes que cadascuna tenia d’afrontar l’envelliment. A més de posar sobre la taula qüestions com les residències, la soledat, les demències... també es donaven exemples d’això que podríem considerar edatisme. Entre d’altes, em va sorprendre el testimoni d’una senyora quan explicava que, si anava al metge acompanyada d’algun fill/a, automàticament el professional es dirigia al fill/a per donar les explicacions com si ella, que era la pacient, en aquell moment no hi fos. Aquesta persona no tenia cap demència ni cap problema de memòria, anava al metge per una dolença física i per tant podia entendre perfectament les explicacions del doctor. Si donem per fet que una persona, pel simple fet de ser gran, ja no ha d’entendre o ja no ha de poder recordar el que li diguem, li estem atribuint unes característiques negatives que no són certes. En altres paraules, l’estem discriminant.

Un exemple d’edatisme amb el que, per motius laborals, em trobo freqüentment és a l’hora de buscar material d’estimulació cognitiva. Molts dels materials que es troben per internet o que actualment es comercialitzen sobre aquest tema inclouen dibuixos, tipus de lletra... molt semblants als dels llibres de parvulari o d’educació infantil. Infantilitzar la vellesa, dir que són i es comporten com a nens, també és discriminar a la gent gran.

Cada cop és més la població que supera els 80 i els 90 anys. I és més, tots anhelem poder arribar a ser grans i arribar-hi de la millor manera possible. A les nostres mans està que hi puguem contribuir. Detectar i combatre l’edatisme és un dels primers passos que hi podem donar. T’hi apuntes? autora: SHEILA AGUILAR Neuropsicòloga

Saó

32

SALUT

Catalunya bat el rècord històric de transplantaments d’òrgans Catalunya ha tornat a batre, un any més i en van sis de consecutius, tots els registres anteriors de donació i trasplantament d’òrgans, i es manté com un dels referents mundials en aquest àmbit gràcies a la generositat dels donants i de les seves famílies i a la implicació i excel·lència dels professionals del sistema sanitari públic català.

De les dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) destaca que Catalunya amb 1.296 trasplantaments d’òrgans, un 12,6% més que el 2018 i un 53% més si es compara amb el 2013 (847) és líder mundial en aquest àmbit. El director de l’OCATT, Jaume Tort ha remarcat que “cada 7 hores es fa un trasplantament a Catalunya, és a dir, més de 3 al dia”.

Tipus de trasplantaments Per tipus de trasplantament, el 2019 van augmentar tots menys els cardíacs, que van quedar-se a 1 del màxim històric assolit el 2018 (71). Els renals van augmentar un 14,1%, els hepàtics un 8,2%, els pulmonars un 15,4% i els pancreàtics ho van fer en un 28,6%.

Un total de 49 infants han rebut un trasplantament durant el 2019, quatre menys que l’any anterior. Han estat 24 intervencions de ronyó, 19 de fetge, 2 de cor i 4 de pulmó.

Per centres, un any més l’Hospital Vall d’Hebron ha liderat, amb 333 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments realitzats, seguit per l’Hospital Clínic (312) i l’Hospital de Bellvitge (279).

Saó

Més donacions d’òrgans El nombre de donants cadàver vàlids gestionats a Catalunya també s’ha situat en màxims històrics amb 376 donants, cosa que suposa un increment del 14,6% respecte a l’any anterior i un 81,6% més que al 2013.

Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) augmenten lleugerament (1,0%) mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) segueixen la tendència clarament a l’alça (38,3%), gràcies principalment als donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

El 2019, el percentatge de negatives familiars s’ha reduït fins al 17,3% o, el que és el mateix, el 83% de les famílies de potencials donants han consentit en la donació dels òrgans del seu familiar.

En la donació de viu, després de cinc anys a la baixa, s’ha aconseguit trencar la tendència negativa i superar els de l’any anterior. Dels 134 donants, 132 han estat persones que en vida han donat un ronyó i dos, d’una part del seu fetge. En aquest àmbit, destaca que a l’octubre, la Fundació Puigvert de Barcelona i el centre italià Kidney Transplant de Pàdua van realitzar amb èxit el segon trasplantament renal de donant viu creuat internacional.

En total, 510 donants, vius i cadàver, gestionats als 23 centres autoritzats de Catalunya, que han generat 1.415 òrgans disponibles per a trasplantament.

Els pedriàtics superen el miler El 2019, l’any que es complien 35 anys de l’inici de la coordinació de l’intercanvi d’òrgans a l’Estat amb la posada en marxa a Barcelona

SALUT

l’any 1984 de la primera oficina d’intercanvi, els centres catalans han superat els 25.000 trasplantaments d’òrgans realitzats.

Igualment destacable és la superació de la barrera dels 1.000 trasplantaments a pacients pediàtrics. En global, són 1.003 trasplantaments (de ronyó, fetge, cor i pulmó) realitzats per l’Hospital Vall d’Hebron i el programa de trasplantament renal de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

D’aquests, la meitat, 517, han estat renals, 361 hepàtics, 73 pulmonars i 52 cardíacs. Actualment, 19 infants esperen rebre un òrgan, 8 per trasplantament de ronyó, 2 de fetge, 6 de cor i 3 de pulmó.

Donació de teixits i de cèl·lules Uns 14.000 pacients s’han beneficiat dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts pgràcies a la donació. El BST va gestionar l’any passat 1.685 donants de Catalunya (12,2% més respecte al 2018), dels quals es van obtenir 2.668 teixits, un 15,7% més. En total, es van donar 1.667 còrnies, 193 vàlvules cardíaques, 151 vasos sanguinis, i van haver 365 donants de teixit musculoesquelètic i 312 de pell.

L’any 2019 s’han incorporat 5.843 nous donants de medul·la òssia al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), fet que suposa tancar l’any passat amb un total de 56.509 inscrits.

33

Medicació individualitzada per a malalties minoritàries El Servei Català de la Salut ha publicat un nou informe d’avaluació de resultats del tractament de malalties minoritàries amb medicaments d’autorització individual. Les dades provenen dels prescriptors per als pacients diagnosticats de malalties minoritàries tractats al Sistema Integral de Salut de Catalunya (SISCAT) i que van ser inclosos al Registre de Pacients i Tractaments (RPT) del CatSalut entre l’1 de gener de 2008 i el 31 de desembre de 2019.

El Programa d’Harmonització Farmacoterapèutica (PHF), que estableix criteris d’ús, accés i provisió harmonitzats dels medicaments, tracta d’afavorir un accés equitatiu als tractaments farmacològics de les malalties minoritàries, així com de reduir la variabilitat no justificada de l’ús d’aquests medicaments en els diferents centres amb l’objectiu d’assolir l’atenció integral del pacient i obtenir els millors resultats en salut possibles a l’àmbit del SISCAT. Atesa la incertesa en l’evidència clínica i l’elevat cost que presenten aquests medicaments, en alguns

casos s’ha establert com a requeriment, per a l’inici i renovació del tractament, una autorització individual per part d’uns grups d’experts clínics designats pel CatSalut. En aquest sentit s’han establert autoritzacions individuals per als tractaments de 17 medicaments utilitzats en 13 malalties minoritàries.

Actualment 227 pacients estan sent tractats amb medicaments d’autorització individual, principalment per tractar malalties metabòliques hereditàries de dipòsit lisosomal que beneficia al 49,2% del total.

C/ Urgell, 6 -25670 Térmens Tel. 973 180 108- 636 726 751 - info@gourmetrural.com

Cal recordar que, si s’estima que un donant ideal d’òrgans pot salvar fins a 8 vides, amb un de teixits es pot millorar la vida de més de 100 persones. Les donacions realitzades han permès reduir les llistes d’espera especialment en òrgans vitals com el fetge i el cor.

Saó

34

COSTUMARI

Quan Térmens ha estat notícia

Retalls d’història publicada TÉRMENS

LA DINASTIA

ANUARIO RIERA 1898

Barcelona 17-10-1899

Villa con Ayuntamiento de 952 habitantes. Dista 10 kilometros de balaguer, la estación más próxima es la de Lérida, a 16 kilómetros. Situada al extremo occidental del llano de Urgel a la orilla izquierda del rio Segre. El terreno en su mayor parte puede regarse; hay varios sotos con arbolados y canteras de piedra. Produce trigo, centeno, cebada, legumbres, cáñamo, vino, aceite y pastos; cria ganado lanar, vacuno y algún mular; hay caza y pesca. Pasa la carretera de Lérida a Balaguer. Celebra fiesta mayor el 20 de enero y otra el 12 de Septiembre (A.C).

Dice un colega local que hace algunos días se trabaja con gran actividad en la construcción de un puente sobre el rio Segre que pondrà en comunicación directa los pueblos de Térmens y Menarguens, de la provincia de Lérida.

En este último se consruye una fábrica de azúcar de remolacha por cuenta de una sociedad constituida con capitales barceloneses de la que es gerente don M. Bertrán. Dicha sociedad ha comprado ya grandes extensiones de terrenos y arrendado otras, en los términos de Balaguer y Menar-

(1898-1899)

guens destinados al cultivo de la remolacha. ******** LA DINASTIA Barcelona 21-07-1899

Se ha acordado cursar con informe favorable la instancia que los maestros de Térmens, don Mateo Ruiz y doña Francisca Morraja, elevan a la superioridad en súplica que se les reconozca el derecho de 825 pesetas, que se corresponderán a sus escuelas en virtud del censo oficial, toda vez que ingresaron por oposición.

autor: ANTONI MOTA

ANUARIO RIERA 1898 Elemento oficial

Escuelas municipales

Alcalde. D. José Salvany Bosch Secretario. D. Ramon Mir Juez Municipal. D. José Rotes Fiscal. D. Antonio Barrios Sauret Secretario. Jaime Ramos Párroco-ecónomo. Reverendo D. José Farré

para niños Ruiz Celorrio (Mateo) Corresponsal-representate del anuario riera en esa población.

Abacerías

Estanco

Escolá (Pascuala) Prats Coma (Mariano) Salvany bosch (José)

Prats (Mariano)

Aceite (Prensa de) Solé Bosch (Pedro)

para niñas Morraja (Francisca)

Harinas

(Molino de)

Umbert (José)

Herreriass

Barberías

Salvany Pascual (Fidel) Sangrà Salvany (Andrés)

Castany Solé (Juan) Gilart Burgues (José)

Molinos

Cafés

Solé Bosch (Pedro) Coral Catalá (Carlos)

Aleman Caso (Juan) Escolá Esteve (José) Sangrá Salvany (Andrés)

Pan

Carpinterías

Posadas

Baixados Bosch (Antonio) Llauder Jordana (José)

(Horno de cocer)

Barrios (Antonio)

Alemany Caso (Juan) Farrás Pellicé (Antonio) Salvany Bosch (José)

Tabernas

Zapateria

Alemany Caso (Juan) Farrás Pellicé (Antonio) Salvany Bosch (José)

Boncompte (Antonio)

Vinos (los cosecheros más importantes) Aldomá (Modesto) Barrios (Antonio) Bernaus (Juan) Calvet (Emilio) Campabadal (José) Casals (Juan) Castany (Joaquin) Escolá (Juan) Escolá (Ramon) Escolá (Vda. de Narciso) Mas (José) Mayals (Ramon) Mayals (Sebastián) Mirada (Juan) Miralles (Francisco) Mota (Antonio) Pascual (Jaime) Pascual (Serafín) Porta (Juan) Roca (José) Rotés (José) Salvany (José) Solé (José Antonio)

Propietarios (los más importantes) Aldomà (Modesto) Barrios (Antonio) Bernaus (Juan) Calvet (Emilio) Campabadal (José) Casals (Juan) Castany (Joaquin) Escolá (Juan) Escolá (Ramon) Escolá (Vda. de Narciso) Mas (José) Mayals (Ramon) Mayals (Sebastián) Mirada (Juan) Miralles (Francisco) Mota (Antonio) Pascual (Jaime) Pascual (Serafín) Porta (Juan) Roca (José) Rotés (José) Salvany (José) Solé (José Antonio)

Fe d’errades: A la revista 89 del mes de desembre, a Quan Térmens era notícia on diu Anuario Riera 1886 ha de dir 1896.

Saó

COSTUMARI

35

Dijous Gras, comença la disbauxa Quan arriba el temps de Quaresma, com cada any el Centre Cultural Targarí organitza el sopar del Dijous Gras, i després com sempre acaba la festa amb una estona de ball, esperant expectants l’arribada dels joves de l’associació “Agrat“ que amb les seves i divertides disfresses ens donen el tret de sortida del Carnaval. En el sopar que ens preparen sempre com mana la tradició, no hi pot faltar la tradicional i esperada botifarra d’ou, les diverses truites i la coca de llardons acompanyada de vi dolç o moscatell.

Crec que no es podria entendre la festa del carnaval sense el que representa la quaresma i aquesta tampoc sense la festa del dijous gras. I és bo que així sigui formant part d’un paquet que any rere any ens recorda un temps del passat de la nostra història.

Esperem que aquestes tradicions tan antigues es puguin continuar mantenint per molts anys, com també es puguin recuperar d’altres segurament perdudes en el temps. Totes aquelles són i han format part de la història i de la nostra cultura. De la celebració del Dijous Gras, se’n té constància des del segle XVII.

Recordo que fa uns anys, em deien que a les terres de Ponent no teníem gaires festes tradicionals com en altres indrets de Catalunya que sembla que en tenien i tenen més. Deien que aquí ho reduïm tot en quatre menjades i sobretot els caragols que no faltin. Potser sí que n’estem una mica escassos de festes tradicionals, per això crec que estaria bé si fos cert que en tenim poques, que les que tinguem les pugéssim mantenir i no ens les deixéssim perdre, tot i que aquesta del Dijous Gras com es pot veure, també casualment consisteix en fer un bon àpat. autor: ANTONI LIÑAN Col·laborador

Com diu el nostre refranyer: Per el dijous llarder botifarra menjaré, i per dijous gras botifarra fins al nas. Així ens ho han estat dient al llarg dels anys, doncs com ens deien, calia atipar-se molt perquè després, de sobte venia el dimecres de cendra i tot seguit entràvem a la Quaresma i amb ella venien els dies d’ abstinència o dejuni de la carn. Era aquest un dels principals motius del component religiós tal com ens ho predicaven en èpoques passades.

Ens diuen que l’origen ve de les festes paganes que els romans dedicaven a Saturn i Bacus. Tot i que no va ser fins que va arribar l’expansió del Cristianisme a l’edat mitjana, quan la festa va prendre més força, tal i com la coneixem encara avui, tot i que ara ha perdut aquell esperit antic religiós.

Saó

36

ESPORTS

Encara podem remontar!

A falta d’11 partits per finalitzar la temporada 2019-2020, podem afirmar que estem en una situació crítica, feia molt de temps que A. E. Térmens no ocupava l’últim lloc de la classificació, el fet positiu és que estem a tan sols 5 punts de la salvació, i encara està tot per decidir.

La temporada està essent força complicada, la vàrem iniciar amb baixes importants, hem seguit amb un cúmul de lesions, hem patit diversos canvis en la direcció de l’equip, fins a 3 entrenadors, i esperem que aquest últim juntament amb la motivació dels jugadors ens facin reaccionar, ja que encara som a temps de la salvació. L’Equip lluita i demostra cada diumenge el seu desig d’assolir la salvació i poder continuar un any més en la categoria reina del futbol lleidatà.

Com hem dit queden 11 partits, en els quals, podrem gaudir d’equips que feia més de 20 anys que no trepitjaven el Municipal, com són el Lleida Esportiu B. o el C. F. Balaguer.

SI ENS QUEDEM A CASA, HO SUPERAREM!!!

Per acabar, un cop més us volem dir: GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES a tothom: als jugadors, als tècnics, als socis i sòcies, als aficionats en generals, als col·laboradors, a les entitats (Ajuntament i Diputació)...etc., sense el vostre suport seria impossible ser-hi!

CONFIANÇA EN L’EQUIP!! CONFIEM EN TU!!!

Encoratgem a tots els socis i aficionats a animar a l’equip, de ben segur, seran partits complicats per poautoria: JUNTA DIRECTIVA UE TÉRMENS der salvar la categoria, però vibrants, emocionants, bonics i agraïts per tots aquells que els hi agraPARTITS GOLS da aquest esport. Els jugadors necessiten sentir P Equips (“A”) el vostre escalf fins al final de temporada. L’AFIPts J G E P F. C. CIÓ és clau, la vostra presència, els vostres crits 1 Borges Blanques CF “A” 61 23 20 1 2 66 13 de suport, els vostres ànims, són anhels de mo2 Solsona, CF “A” 49 23 15 4 4 35 19 tivació per seguir sumant.

El país està vivint una crisi sanitària provocada per la pandèmia del virus COVID-19, aquests esdeveniments han suposat la paralització de les activitats esportives tant professionals com amateur, esperem que les puguem reprendre com més aviat millor, això serà un senyal que ho hem fet bé i hem superat el virus.

Volem també transmetre el nostre suport a totes aquelles persones, que ho estan patint, així com un agraïment immens pel personal sanitari (metges, zeladors, infermers, netejadors, etc.), pels farmacèutics, pels treballadors dels comerços i en general a tothom que està fent possible que aquest malson no sigui tan dur per tots.

Saó

3

Artesa Segre CE “A”

43

23

13

4

6

43

31

4

Balafia, CF UE “A”

38

23

12

2

9

43

34

5

Torrefarrera CF “A”

38

23

10

8

5

31

20

6

Lleida Esp. Terraferma CF “B”

35

23

10

5

8

49

34

7

Juneda CF “A”

35

23

10

5

8

47

39

8

Angularia Anglesola CF “A”

34

23

10

4

9

27

32

9

Linyola CF “A”

34

23

10

4

9

29

35

10

Balaguer CF “A”

32

23

8

8

7

36

31

11

Alpicat, AT C “A”

32

23

9

5

9

31

27

12

Sudanell, CF “A”

27

23

8

3

12

41

52

13

Cervera, CD “A”

26

23

7

5

11

30

42

14

Guissona UE “A”

24

23

6

6

11

36

39

15

Albi CF “A”

22

23

6

4

13

30

44

16

Palau Anglesola CF “A”

19

23

5

4

14

30

48

17

Castellserà C. AT “A”

18

23

5

3

15

16

50

18

Térmens AD “A”

15

23

4

3

16

23

53

SERVEIS / PASSATEMPS

37

autor: JORDIRA

Saรณ

38

GASTRONOMIA

Mandonguilles de vedella amb suc INGREDIENTS PER 4 PERSONES

ELABORACIÓ Aquest és un plat que podem fer tant per servir com a plat únic o com a acompanyament si vigileu en les quantitats, perquè hi ha tot els nutrients necessaris d’un àpat saludable.

Per fer les mandonguilles necessitem 1kg de carn de vedella i 400 g de pernil salat tot triturat. Amasseu-ho tot ben bé i hi aneu afegint el pa ratllat, l’ou, la sal i el pebre.

Mentrestant, en una cassola amb oli, trossejeu una ceba grossa i un porro. Deixeu-ho daurar. A continuació enfarineu les mandonguilles i poseu-les sobre el fregit de ceba i porro i deixeu-les coure a foc lent.

- 1 kg de carn de vedella

- 1 porro

- 400 grs de pernil salat

- caldo de carn

- pa ratllat i ou

- farina

- tomata en conserva

- oli

- 1 ceba grossa

- pebre

- 1 got de vi de cuinar

- sal

Un vegada mig fetes, afegiu-hi un got de vi de guisar o vi blanc, un got de caldo de carn i 2 o 3 cullerades de tomata de conserva.

Deixeu-ho sofregir tot junt. Serviu-ho a continuació acompanyat d’un ou dur i d’arròs llarg bullit.

Crestes de bolets amb formatge ELABORACIÓ Avui hem fet crestes de bolets i ens n’hem llepat els dits. Teníem uns quants paquets de pasta de crestes, xampinyons i formatge ratllat. Primer, hem agafat una ceba, l’hem trinxada i l’hem posada a daurar al foc.

Un cop daurada, hem afegit els xampinyons tallats a trossets i julivert ben petit i hem deixat coure els xampinyons. Hi hem afegit un parell de cullerades de farina i ho hem remenat tot. A continuació hi hem abocat mig got de llet per espessir la barreja. Finalment, hi hem afegit el formatge ratllat al gust.

Quan hem tingut les oblees farcides amb la barreja les hem pintat amb pinzell de cuina amb un ou batut i les hem fornejat fins que han estat rosses. I ja les hem tingut fetes.

Saó

INGREDIENTS PER 4 PERSONES - cinc o sis xampinyons grossos talladets - dues cullerades rases de farina - 1/2 got de llet - formatge ratllat al gust - una ceba, un ou, juliverd i sal

FESTES I TRADICIONS 39

C a r n e s t o l t e s Térmens celebrà el dissabte 7 de març la tradicional festa de Carnaval, i ho va fer amb una gran Rua pels carrers de la vila, concurs de disfresses, molta gresca i música fins a la matinada. Felicitats a les guanyadores i participants!

Saó