Issuu on Google+


Índex

editorial 2-3 Vida del moviment Torre BAró 4 Bellavista 6 Risites 7 Visita al Movimiento JUNIOR 8 Vida d'infants Assemblea C/B d'Infants 11 TDI 12 Secció del Consi 13 Humor se escribe con M 15 Lectures recomanades 16

Aquest era l’editorial que havia d’encapçalar el Fem Camí 98,pensat per a ser publicat al final del curs passat. Però finalment per diversos motius (el princi pal que era fi de curs,i que el recull de QdA va ocupar l’espai del Fem Camí) no va ser possible. Així que finalment vàrem decidir que el número endarrerit arribaria per a princi pis de curs. Així que el número que teniu a les mans és divers en contingut, amb articles que abasten des de l’Assemblea CB d’infants i la TDI, fins a articles més estivals. Però el que importa és l’essència,l’estil (podríem parlar de l’estil de vida del Fem Camí dins del món de les revistes?),amb moltes col·laboracions (gràcies a tots) i un recull molt interessant de testimonis de centres que tot just descobreixen, o redescobreixen, que és el MIJAC. En tot cas un motiu de joia per a tots, de poder fer créixer la família mijaquera, i de poder donar l’oportunitat a més infants de viure i descobrir el MIJAC.

2

Així que comencem un curs nou, un curs ple d’il·lusió per molts motius. Primer any de la nova campanya que engeguem i el nou lema, així que aquest any tenim Assemblea d’infants. Un any que celebrarem els 100 números del Fem Camí. I sobretot, creiem que un any especial perquè, si no ens hem descomptat, celebrarem la XXVa Trobada Diocesana d’Infants. Ja veieu,un any amb moltes coses,segur que molts feina,però també moltes ganes. Així que esprem que amb les forces recuperades desprès de les vacances comencem un nou curs! Fins al número 100 menys ú!

LaComi


darrer dia, al arribar a casa... fer que els facebook’s treguin fum!!

Com veieu,ens acostem perillosament al número cent, i des de la comi estem donant-li voltes per a fer quelcom especial… tot i que com heu comprovat als darrers números,el nivell està molt alt ! I tot gràcies a les col·laboracions tant personals com de centres,que (amb més o menys puntualitat) sempre arriben i permeten fer aquest FEM CAMÍ cada cop més ple d’experiències i testimonis...

I pels centres que malauradament no poden celebrar colònies,o simplement no poden anar tots els animadors, puig és època de casals d’estiu... tenim la TDA. Tot i que aquest any ja hi ha hagut una TDA clandestina... l’oficial ja la tenim aquí! I promet ser d’allò més divertida... soparem a un WOK,i desprès festeta qui vulgui... aquest any ens han convidat la gent de Bon Pastor,que ens faran de guies pel barri...

Ara que ja s’acosta l’estiu,i que tot just estrenem lema,els centres es preparen per acabar de la millor manera possible el dia a dia del centre... alguns amb festes al barri (centres de Badalona per exemple), altres fent cloendes amb pica-pica i jocs d’aigua…però no hi ha temps per descansar… perquè per a molts dels nostres centres, arriben les tant esperades (tant pels infants com pels animadors) Colònies. I amb les colònies el darrer esforç del curs… preparar les activitats amb els grups, perdre hores de son, patir l’atac de mosquits… però sobretot compartir experiències i anècdotes genials. A més a més, també és un bon moment per aprendre d’altres centres, perquè diversos Mijacs celebren junts les colònies, el que permet que també els infants coneguin altres infants (si no els coneixen ja de TDI’s, trobades de Nadal...). i el

Editorial

Benvinguts i Benvingudes de nou a la nostra revista d’animadors!

I abans d’acabar aquesta editorial... volíem fer esment de tot el moviment que tot just ha despertat a les nostres places i carrers... els indignats (gent com nosaltres, amb ganes de construir un món més just) han sorgit de tots els estaments socials per dir prou! Us convidem a que feu un cop d’ull a les xarxes socials, partici peu en alguna assemblea i opineu... sense viureho és difícil pronunciar-se respecte al tema...

Bon estiu a tothom!!!

LaComi...

3


Vida del moviment

Testimoni MIJAC Torre Baró El MIJAC de Torre Baró neix d’una resposta a una crida que feia anys estava present en el meu cap i el meu cor. De fet,els meus primers anys de militància a la JOC ja vaig intentar,juntament amb la Yolanda del meu grup de RdV, fer un grup de MIJAC, però no va resultar perquè vam començar a rebre amenaces d’alguns familiars dels nens i nenes i van deixar de venir.

EL MIJAC DE TORRE BARÓ NEIX D'UNA RESPOSTA A UNA CRIDA Després d’haver estat alliberada per la JOC (on vaig aprendre moltes coses, encara que també vaig renunciar a estar al meu barri) vaig tornar amb moltes ganes d’evangelitzar els infants i joves que amb realitats de precarietat i pobresa, necessiten sentir que algú els estima, els valora, creu en ells i elles i les seves capacitats i no només això, sinó que a través d’aquesta tasca coneguin al Jesús AMOR, que doni sentit al que fan cada dia.Així que vaig començar a iniciar un grup de 5 joves a la JOC (del barri de Trinitat Vella) i a anar donant voltes a com es podria fer el MIJAC al meu barri de Torre Baró. La crida estava present i s’anava repetint, però sola no ho podia fer.

Després de tres anys preparant el terreny, les germanetes de l’Assumpció (que havien marxat del barri de Torre Baró) van comunicar-nos que anaven a viure a Ciutat Meridiana (el barri dels serveis,ja que a Torre Baró no hi ha casi de res) i que estaven disposades a engegar el MIJAC, donant suport als infants de Torre Baró. Ho vaig plantejar als xavals d’iniciació de la JOC i després d’una RdV l’Adri i la Paula es van apuntar a l’aventura de fundar una cosa nova. Va costar forces dissabtes d’espera sense obtenir resposta de cap infant,fins que un dia van aparèixer dos nens i des d’aquí es va anar creant un espai de tallers i intercanvi de la vida per on van passar uns 14 xavals. Vam fer alguna excursió pel barri, preparar les festes majors,tallers i també roda de fets,jugant a l’oca. Aquest curs, ha disminuït la partici pació però no la qualitat, ja que alguns han marxat del barri i altres s’han anat a un cau de Ciutat Meridiana. Així s’ha consolidat un grup de 6 noies: la Melani, l’Ariadna, la Lorena, l’Érika, la Wendy i la Casi. De vegades han partici pat amics d’aquestes o familiars. Aquest curs ja han entrat molt més al que és el moviment, la campanya, s’ha tractat el tema de la fe molt més obertament i la nostra valoració és molt positiva. L’experiència em diu que : “Si dius sí a la crida,cal confiar,ja que segur sortirà,nosaltres fem el que

LA CRIDA ESTAVA PRESENT I S'ANAVA REPETINT PERÒ SOLA NO HO PODIA FER 4


podem,però el Pare-Mare que ens crida al servei dels més pobres,fa més que nosaltres.” Actualment, em trobo amb una nova etapa,ja que estic a punt de ser mare,però confio en que tot el camí fet,així com els vincles establerts amb aquestes nenes, donin fruit i continuïn endavant. De moment,elles ja estan tocades per aquest Jesús que comença a donar sentit al que viuen i fan i jo estic molt contenta, no sempre es veuen els fruits tan ràpidament.

Som poques al MIJAC de Torre Baró, però com diu el Pep Escòs, en els moviments especialitzats sempre hem estat pocs, l’ important és la tasca i la qualitat humanes.Així que si algú passa hores baixes, somnia amb un centre nombrós i es lamenta que el que fa tingui poca repercussió al seu barri...ànims! L’important està en cada infant.

Isa(TorreBaró)

Com diu l’Evangeli “la feina és molta però els segadors són pocs,demaneu a l’amo dels sembrats que enviï més segadors”.

...EN ELS MOVIMENTS ESPECIALITZATS SEMPRE HEM ESTAT POCS,L'IMPORTANT ÉS LA TASCA I LA QUALITAT HUMANES.

5


Testimoni MIJAC Bellavista Quan vam sentir, per primer cop, la paraula: MIJAC, és a dir, Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica, no sabíem que nosaltres també formaríem part d’això, d’aquesta gran família. I es que diuen que la vida et pot canviar en un segon... i és veritat, perquè la nostra va canviar quan en Pepe ens va proposar començar aquesta aventura. Al princi pi no estaven molt segures de si nosaltres seríem capaces de tenir tanta responsabilitat en aquest projecte,és a dir, teníem por de no ser capaces d’ajudar als infants del MIJAC, però gràcies a la confiança i als ànims, que tant la Dèlia com el Pepe, ens van donar van ser capaces d’afrontar aquest repte. Les nostres ganes van augmentar quan anar a visitar al MIJAC de Mollet que ja porta anys d’experiència. Van veure com els animadors/es ajudaven als nens a que aprenguessin coses a través del joc, coses bones que els hi apropés més a Jesús. Llavors aquest va ser el nostre propi “detonant” per dir-ho així,ja que a partir d’aquí ens vam sentir plenes per dins.

d’haver estar preparant-nos, al fi aquest dia arribava. Totes dues estaven molt nervioses, ja que ens fèiem moltes preguntes: I si no venen nens? I si no surten les coses bé? I si... i si... i si... i llavors tot va sortir perfecte,inclús millor del que ens havíem imaginat. Actualment,ja portem varies setmanes estant amb els nens i,en tant poc temps, hem pogut veure com han pogut aprendre coses noves, senzilles, però necessàries per al nostre dia a dia. A princi pi,tots van arribar per grupets i els mires ara i veus com tots formen una gran pinya. I la veritat es que no solament han après ells coses d’ells mateixos i dels altres, sinó que també nosaltres estem aprenent cada dissabte,ja que els nens sempre ens sorprenent amb coses diferents. Totes dues creiem que Jesús deu estar molt content i alegre,ja que ell hi donava una gran importància als nens,i el fet de que nosaltres estiguem començant aquest camí amb ells, li deu d’estar omplint molt per dins,com a nosaltres. VISCA EL MIJAC!

Un 12 de febrer per la tarda vam començar el MIJAC a Bellavista. Després

6

LauraiGloria(MIJACBellavista)


Testimoni de Risites UN PROCÉS QUE ENS L’HEM FET NOSTRA,PLE D’ALEGRIES I TRISTESES Tot va començar quant al setembre el curs 2009 2010 ens vam reunir els animadors del centre i ens vam plantejar de fer una revisió de vida per revisar el nou curs amb les nostres il·lusions, motivacions, temps, compromisos, vida personal,,, i com tot això implicava en la demanada del que és ser animador del Mijac. Entre tots vam dir la nostra i els resultats no afavorien a la demanda. Per tant la decisió estava clara. El centre plegava. Moltes van ser les raons per tancar: per part d’alguns animadors hi havia antiguitat,moltes desil·lusions per renovar el personal des de feia molts anys, la necessitat d’afrontar nous projectes i espais personals,...Estàvem cansats. De totes maneres encara hi havia esperança perquè hi havia animadors que no estaven disposats a llençar la tovallola i encara restava pendent el grup de grans, els quals només els quedava un any de procés i connectar-los a la JOC. Així doncs, tot havent decidit tancar el centre,tots ens vam comprometre,ja sigui directament o a la reraguarda,ha enfocar el projecte del procés del grup de grans sota compromís de dos animadors dels quals no volien tirar la tovallola,i,paral·lelament, el compromís de tots els animadors ha buscar nous animadors per fer nou equi p i reobrir pel curs 2010 -2011.

Cap al setembre del curs 2010-2011, vam fer un sopar informal per coneixents i concretar un mica més el nostre compromís. Dies després vam tornar a quedar i els vam explicar una mica el que era ser animador, el que suposava fer Mijac,... Es van engrescar. Així que,ens vam posar les piles i vam començar a planificar; a plantejar els primers dies de centre i les primeres reunions; la formació, les nostres responsabilitats,... i, mica en mica, sense adonar-nos,vam anar engegant el centre. Actualment tenim dos grups; els petits i els grans,amb una mitjana de 25 infants i quatre animadors els dissabtes. A més de la figura acompanyat de la Conciliaria i l’Iniciador alguns dissabtes i a les reunions de centre. El treball que hem anat fent aquest curs, ha esta sobretot enfocat a nivell de centre, prioritzant l’organització dels grups, la campanya del respecte a partir esdeveniments del dia a dia del centre, la formació dels animadors,.... tot i que de tant en quant he fet moments per encaminar-nos a nivell moviment amb la sortida de dos dies amb dos centres del Mijac, la preparació de la tercera coordinadora i la TDI,les SSEE,... Ara, a finals de curs, podem dir que la cosa va bé i que estem molt contents del procés. Un procés que ens l’hem fet nostra,ple d’alegries i tristeses,i,que des de d’un inici se’ns plantejava difícil, però gràcies a l’amor dels infants i el compromís d’oferir el Mijac els més menuts, encara estem recorrent i esperem recórrer.

Elsanimadors/esdelCentredeLosRisitas Contaminaos

Vam estar fent recerca durant tot el curs, buscant per ex infants,companys de feina, joves de la JOC, amics,... Finalment, el resultat fou que dos o tres llavors estaven plantades i,semblava que,pel nou curs,dos o tres joves estaven disposats. 7


Visita del MIJAC al V Encuentro Nacional de Niños del Movimiento Junior (Cáceres, Juliol'11) UNA ASSEMBLEA DIÀRIA DE

80 NENS D'UNA HORA DE

DURACIÓ ABANS DE SOPAR ON DISCUTIEN EL QUE HAVIEN TREBALLAT AQUELL DIA,AMB DINÀMIQUES DIFERENTS.

I FUNCIONAVA!

Arrel de la recent disolució forçosa del Movimiento Junior com moviment nacional per part de la Conferència Episcopal Espanyola,des del MIJAC es va voler fer costat a les diòcesis que havien quedat fora d'aquesta reestructuració i que romanien rebels a ser assimilades dins del moviment d'Acció Catòlica General únic i vertical. Vam intercanviar diversos correus per interessar-nos per la seva situació,fins que l'abril passat ens van convidar a una celebració-exposició que van organitzar a Salamanca sobre la història del Moviment recorreguda fins el moment, a mode de festa i reivindicació. No vam poder assistir, i va quedar pendent,doncs,aquest contacte més presencial per un moment posterior. I no ho van oblidar,perquè mesos després el Junior ens va voler tornar a convidar a la seva cinquena trobada nacional de nens, celebrada a la localitat de Perales del Puerto (Càceres) a finals del mes de juliol. I llavors sí que vam decidir anar-hi (sabia greu no correspondre a tanta hospitalitat!). En concret,vam assistir el Jose Antonio,el secretari catalano-balear,i jo mateix. Per començar, l'entorn era realment espectacular. A pesar de ser Extremadura, estàvem rodejats d'arbres i matolls per tot 8

arreu. La trobada tenia lloc a una casa propietat del propi Movimiento de la diòcesi de Càceres,que constava de tot el necessari per realitzar estades de múlti ples dies (cuina -hi havia un equi p d'intendència prou nombrós- ,lavabos,sala de reunions, etc)...però els nens no dormien a la casa (no n'hi havia llits per tants) sinò en unes tendes de campanya d'estil militar que hi havia plantades en

DES DEL

MIJAC ES

VA VOLER FER COSTAT A LES DIÒCESIS QUE HAVIEN QUEDAT FORA D'AQUESTA REESTRUCTURACIÓ


mig dels terrenys. Molt ben pensat. I el detall de tenir un riu literalment a dos minuts caminant on et podies ficar de cap a peus no té preu!!

AQUESTA TROBADA NACIONAL DE NENS SERIA EL QUE PER NOSALTRES ÉS L'ASSEMBLEA

C/B

D'INFANTS Aquesta trobada nacional de nens seria el que per nosaltres és l'Assemblea C/B d'Infants. Ja us podeu imaginar doncs la quantitat de feina que pot portar organitzar una cosa així,tenint en compte que les diòcesis implicades són tan dispars i llunyanes com Àvila, Salamanca, Càceres, Canàries, Sevilla, Almeria, Màlaga, Madrid,Cantàbria i Osca,i que la trobada tenia una durada de sis dies (el número de nens eren al voltant d'uns 80). Vaig quedar garratibat de l'organització i la coordinació que tenien els animadors (ells s'autoanomenen “educadors”), els quals cadascú és d'una part d'Espanya diferent. Cada educador disposava d'un dossier de 70 pàgines on venia fil per randa desenvolupat cadascuna de les activitats de tots els dies, quins eren els seus objectius, com es portarien a terme,qui feia què...,tot tot tot fins el més mínim detall. Impressionant. I aquest dossier cada nit els educadors el repassaven per valorar fil per randa què havia agradat i què no, i estudiaven la programació del dia posterior amb una minuciositat impecable (i una enteresa encomiable...cada dia acabar a les tres de la nit per aixecar-se el matí següent a les vuit no ho pot fer tothom). Però no només això,sinó que cada nen de la trobada també tenia un petit quadernet de 40 pàgines on apareixien oracions,pregàries i dinàmiques de reflexió que es feien servir normalment al matí i a la nit. I aquest quadernet es feia servir, i tant que sí. I per això no fos poc,cada dia, s'enviava als pares un informe ple de fotos

explicant el que s'havia fet al llarg de la jornada. De fet, hi havia un educador encarregat quasi exclusivament de gravar en vídeo les activitats més importants i fer fotos, amb la idea de realitzar un DVD amb tota la documentació gràfica i escrita de la trobada, de cara a la posteritat (ens van dir que ens enviarien una còpia). La dinàmica que tenen els xavals,la seva forma de treballar i els seus objectius és molt similar a la nostra: que el nen sigui crític amb el seu entorn i que canvïi allò que no li agrada,tenint el model de Jesús com a referència. De fet, em vaig quedar bastant sorprès perquè en general vaig veure un treball d'aprofundiment i reflexió força més potent amb els infants del que estic habituat normalment. De fet, pràcticament no vaig veure que fessin jocs organitzats...les dinàmiques eren més d'anar a buscar trossos de cartolines per l'entorn per treballar posteriorment, o bé gimcanes amb proves també més o menys “serioses”, però de mataconills, sopapos o jocs similars no en vaig veure ni un. D'altra banda vaig veure que en general,el que no tenien de jocs ho tenien en cançons: als nens els hi agradava molt cantar cançons, la majoria pròpies del Júnior...curiós. I una altra cosa que em va sorprendre és que els educadors deixaven tenir diners als nens...una tarda que vam baixar al poble vam estar passejant de bar en bar amb els nens pel mig demanant bosses de patates i coca-coles...curiós també. El que sí que puc dir és que es la dinàmica fomentava molt el treball en petits grups, i el que cada dia sí que era inel.ludible era l'assemblea. Sí, una assemblea diària de 80 nens d'una hora

TANT A NIVELL D'EDUCADORS COM A NIVELL DE NENS, TENIM LA MATEIXA ESTRUCTURA PRÀCTICAMENT 9


de duració abans de sopar on discutien el que havien treballat aquell dia, amb dinàmiques diferents. I funcionava. Sempre, evidentment, hi ha els nens que passen de tot i que xerren, però mai va enterbolir la dinàmica general. Respecte l'organització del Movimiento, em va fer gràcia que tant a nivell d'educadors com a nivell de nens,tenim la mateixa estructura pràcticament: a nivell d'animadors també tenen les seves “comissions diocesanes” coordinades per un “equi p permanent” ,i a nivell d'infants també tenen les coordinadores diocesanes i el “cajim” espanyol. De fet, alguns nens representats del “cajim” espanyol tenien previst anar a l'agost a Suïssa, on se celebrava una trobada internacional del MIDADE,entitat a la què les diòcesis del Movimiento Júnior volen continuar estant vinculades activament. El que ens van comentar de la seva situació “legal” després de la disolució oficial del Movimiento és que les diòcesis “rebels” que segueixen formant part del Junior es reuniran en assemblea aquest proper novembre per tal de crear una federació de diòcesis (ja que l'únic àmbit on actualment poden existir és l'àmbit diocesà) i així tenir un marc jurídic que els permeti coordinar-se d'alguna forma a nivell interdiocesà. Seguirem els seus passos. La conclusió d'aquest viatge és que ha valgut molt la pena. Quan surts a fora i veus que hi ha gent que en princi pi no té res a veure amb tu però que té una mateixa manera de pensar,de fer i de ser, la veritat és que emociona. L'experiència ha sigut molt positiva: ens vam sentir molt ben acollits, l'ambient va ser molt agradable en tot moment i es va veure gent amb molta il.lusió i ganes de treballar i passar-s'ho bé a la vegada. Potser el costat més agredolç és el no veure més recolzament per part de l'Esglèsia a un moviment tan esperançador,i les dificultats diàries que es troben els educadors a l'hora de mantenir la continuïtat i el número tant de nens com d'educadors...però aquest tema potser ja quedarà per una altra ocasió.

OscarTorrente, presidentdelMIJAC 10

LES DIÒCESIS

“REBELS” QUE SEGUEIXEN FORMANT PART DEL JUNIOR ES REUNIRAN EN ASSEMBLEA AQUEST PROPER NOVEMBRE PER TAL DE CREAR UNA FEDERACIÓ DE DIÒCESIS


L'assemblea del Mijac va ser una mica indescri ptible,ja que moltes sensacions es van unir,entre elles les de l'alegria,ja que veure com entre tots ens nens que formen el Mijac uneixen les seves forces i trien un nou lema és una cosa sorprenent. Al princi pi pensava no anar, però després vaig creure necessari anar a Vic ja que aquestes oportunitats pot ser que no torni a tenir,era millor aprofitar ara. Ni la mala nit ni el canvi d'horari van fer que jo faltés a gran esdeveniment,Vaig sortir de Bon Pastor amb Sandra i Marta representants del Mijac Bon Pastor i ens vam anar amb metro fins a Plaça Catalunya,d'on sortia l'autocar. En el trajecte ja sortien els primers dubtes d'elles, com és?, Que es farà ", és

Vida d'infants

Testimoni de l'Assemblea CatalanoBalear d'Infants

Fàcil?, Quants nens més aniran? En arribar on l'autocar ja poc a poc les preguntes es van responent per si soles,el que al princi pi era incertesa, al final va ser un gran somriure. En arribar a Vic ens van acollir amb un gran somriure i vam començar jugant per conèixer-nos més, em va sorprendre com es va desenvolupar el CAJIM ja que ho feien tan fàcil tot que denota la gran preparació que han tingut i això al final es va reflectir en les explicacions de les activitats que s'entenien molt bé. Particularment els jocs que vam fer allà, era la meva primera vegada que els feia,i alhora vaig aprendre a jugar-los per ensenyar al meu centre. El meu grup es la pas genial,també era sorprenent veure com la pluja d'idees per al nou lema ajudar a pensar en diverses propostes i hi va haver molt d'on triar. Al final en les votacions van haver coses que no entenia, crec que seria normal ja que mai havia partici pat en unes votacions similars per escollir el nou lema de campanya, però el més important és saber que tenim un nou lema, el qual ens acompanyarà per dos anys i que haurem de difondre de manera correcta. En conclusió m'ha agradat l'experiència que he viscut, m'agradaria que les persones que no han viscut tan grata experiència ho facin en la pròxima assemblea perquè és sorprenent veure com neix un lema. Somriu!!!!

ElvisAriasFalconi ("Junior") (Bon Pastor) 11


Testimoni de la TDI El pasado sábado 21 de Mayo tuvo lugar la Trobada Diocesana d’Infants del curso 2010/2011 del MIJAC, se llevó a cabo en la escuela Can Bassora, en Mollet del Vallès. Todo el equi po de MIJAC Bon Pastor estábamos entusiasmados, a pesar de esto no pudimos transmitir ese entusiasmo y lamentablemente fueron pocos chicos los que acudieron del centro ese día. El MIJAC nunca deja de enseñarme cosas y solo el hecho de irnos encontrando los diferentes centros en el tren ya me hizo sentir eso,ver la relación entre los animadores y los chicos de otros centros, verlos terminando las pulseras de recuerdo, verlos organizándose para jugar, son el ti po de cosas que me siguen maravillando y a las que espero no acostumbrarme nunca. Cuando íbamos en caravana por el andén e iba viendo pasar a los diferentes centros, camino del colegio, me hacía sentir más entusiasta todavía respecto al encuentro. Igualmente me sorprendió la cantidad de chicos que vi al llegar al colegio,fue genial!! La jornada transcurrió mucho mejor de lo que me esperaba,los chicos,aunque eran muchos y estaban algo alborotados, en parte por el calor, supieron pasárselo bien, se divirtieron con los distintos juegos, al igual que los animadores, claro, además destacaría que los chavales

12

mantuvieron en todo momento el respeto, tanto entre ellos como en la práctica de las distintas actividades a lo largo del día. Se podía apreciar también en la feria de entidades,momento en que cada niño iba explicando lo que se hizo en cada centro y como se fue trabajando la campaña a lo largo de todo el año. Era evidente observar en la TDI todo lo que significa MIJAC para mí, se veía

COSAS A LAS QUE ESPERO NO ACOSTUMBRARME NUNCA reflejado en los distintos momentos del día y en la forma en la que los chicos hacían las cosas,no solo en los juegos,ya que además se integraron entre ellos con suma facilidad, se respetaron y compartieron. Este es mi primer año en el MIJAC y estos chicos nunca dejan de enseñarme, espero que esto no cambie.

Miguel(BonPastor)


Secció del consi

S'acaba... Juny 2011 Ens trobem exprimint els últims dies que ens queden per acabar el curs, no només en el MIJAC, sinó en els múlti ples àmbits en què ens trobem i treballem: estudis, facultats, parròquies, grups... L’estiu s’acosta! I a més dels exàmens, són dies de sopars i trobades per valorar i fer balanç del curs que acaba i de començar a plantejar el que comença, sobretot en tema de calendaris, que després són difícils de quadrar!! I alhora que aquestes dates marquen el final,o com a mínim un punt i a part,de moltes activitats,també marquen l’inici de moltes altres, projectes per l’estiu o fins per l’any que ve, que al llarg del curs s’han anat posposant per manca de temps. És aquest un temps, entre altres coses, per mirar enrere a les trobades setmanals en els centres,i alhora per mirar endavant cap a les colònies! També es veu com es va transformant aquella primera empenta que s’ha viscut des del maig a les places de les ciutats. La majoria dels campaments dels indignats es van dissolent. I això no vol dir que s’hagi solucionat tot el que es proposaven,ni molt menys! Però després de la protesta, és necessari plantejar noves línies d’acció per no caure en el cansament o la rutina. I és que en aquest moment el balanç que podem fer cadascú de nosaltres d’aquest curs que acaba ens ajuda a interioritzar tot allò que hem après. Perquè hi ha coses de les quals no val la pena simplement “tancar la paradeta” i fer vacances. Acabar amb el lema “pensa abans d’actuar i tothom et respectarà” i passar al de “tothom té un costat positiu, busca’l!” no vol dir que el primer ja estigui assolit, sinó que ens posem una nova fita en el camí. Al cap i a la fi és el títol d’aquesta revista: tots anem aprofundint i fent camí com a militants, animadors, consiliaris... S’acaba el curs,

però el MIJAC és present tot l’any en les nostres vides,amb el desig,les ganes i el compromís dels infants per canviar allò que no ens agrada de la societat. Hi ha una lectura molt suggerent i que personalment m’agrada recordar de tant en tant. L’hem escoltat fa poc,just abans de la Pentecosta: es tracta del final de l’evangeli de Mateu. «Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.» (Mt 28,20) No és una amenaça. És una promesa. Jesús vol acompanyar-nos sempre. Potser durant el curs ho tenim més fàcil, però fins i tot durant l’estiu,que la nostra vida estigui marcada per les conviccions que mirem d’aprendre en el MIJAC.


...i en comença un altre! Setembre de 2011 En pocs mesos la secció del consiliari perd la seva actualitat... Un moment! No del tot! És curiós: el fet d’haver acabat les vacances és també un temps de valoració de com ha anat; potser no una valoració tan pautada,però segur que,qui més qui menys,la fa a nivell personal. També es un bon moment per tenir present les paraules finals, plenes de saviesa, del llibre de l’Eclesiastés o Cohèlet, i no oblidar-les durant l’any, sobretot quan arribin els exàmens: «A més d'aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.» (Ecc 12,12) Perquè malgrat tot setembre, és veritat, és un temps més per mirar cap a endavant que cap enrere. I no em refereixo a mirar cap a endavant només mirant cap a les pròximes vacances,sinó al nou curs també del vostre centre i del MIJAC. Per alguns un moment de retrobada i de continuar un camí que ja porteu anys fent junts, i per altres una nova experiència que tot just es comença a descobrir. Que siguem capaços tots plegats de transmetre l’alegria i la felicitat que dóna aquest estil de vida que se’ns proposa!!

14


15


En aquest nĂşmero et recomanem...


Fem Camí 98