Page 1


Recull d’articles de 100 números de Fem Camí MIJAC Barcelona i Terrassa

CoMIssIó DIoCesAnA 2012


-4-


Cent números del “Fem Camí”! Portada i editorial del Fem Camí número 0 Propostes dels consiliaris a l’Assemblea Diocesana La Comi informa editorial Testimoni del MIJAC de santa Coloma Postal de vacances escrit del consiliari diocesà es busca animador editorial Anunci de la sortida d’iniciació editorial i celebració del 10é aniversari del centre de Llefià Tira cómica editorial i postal de vacances Carta als animadors editorial editorial sobre la 1a Assemblea Diocesana d’Infants Testimoni de la 1a Assemblea Diocesana d’Infants som un moviment d’Acció Católica editorial Dios visita el centro del Besós no hi ha responsable diocesà Accions portades a terme en la campanaya “Al teu germà dona-li la mà” La nostra experiència de MIJAC Testiomni del pas a la militància de MIJAC Trinitat Vella Testimoni de 2 diaques pel MIJAC Testimoni del pas a la militància de dos animadores Pregària Pregària de els esquirols Presècia MIJAC “Drac Màgic” La Florida Presència MIJAC sant Andreu ¿sabíes que...? Portada del “Fem Camí” número 59 Que hem de feramb els xavals de 12 a 14 anys? escolta Videos de Pasqua Testimoi de Comiat del Consiliari Diocesà The relationships of C.Y.M.C.A. Un bateig diferent i especial Reaccions en front II Mijacada Aniversal Diccionari MIJAC Testimoni TDI Testimoni de 10 anys de militància Fem Camí, els inicis... Testimoni a la Coordinadora de Pastoral obrera el nostre record de l’enric De com viu un infnat la TDI Una nova etapa Portada amb Paulo Freire sabías que... i concursaco de la comi Lectures recomanadaes Tipologia d’animadors els infants del MIJAC no preguen... Acció de gràcies comunió Acció de gràcies dels militants Portada del “Fem Camí” número 100 editorial del número 100 editorial de la acutal Comi -5-

6 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 50 52 54 56 57 59 60 61 63 64 65 66 67 68 69 70 71 73

Índex


-6-


Cent números del "Fem camí"! L'actual "Comi diocesana" ens ha demanat que fem un article als qui vam engegar aquesta publicació del MIJAC tot celebrant aquesta efemèride. Així que ens hem retrobat amb alegria, hem compartit la taula i molts records i hem parlat del que ve a continuació amb l'esperança que també per vosaltres sigui una celebració i que al "Fem camí" li quedin molts anys més de vida. "100" núMeRos: QUIn goIg ReMeMoRAR AQUesT FeT. Hem arribat al número 100 d'aquesta publicació tan nostra i tan del MIJAC diocesà, que és el "Fem camí", i abans que cap altra cosa, volem felicitar-nos-en. Des del primer número (en realitat va haver un número 0, que va ser com la prova pilot), que va aparèixer l'any 1990, fins ara han passat... vint-i-dos anys!!! I per això cal estar molt contents. I cal felicitar a tots aquells que han cregut en ella i que han ajudat a que continués essent una bona eina de comunicació diocesana. Pot ser seria molt interessant fer un recull de tots aquests números (l'any 2008, en el número 90, ja es va fer un petit tast visual) per poder valorar tota la vida que ha quedat reflectida en les seves pàgines: testimonis, celebracions, notícies... de la vida que s'hi ha donat en el MIJAC. Bé és una petita idea que des d'aquí i amb molta humilitat volem llançar. QUè HA esTAT AQUesTA PUBLICACIó? De QUè ens HA seRVIT? Durant els seus vint-i-dos anys d'existència, el "Fem camí" ha anat canviant, ha tingut més o menys periodicitat, ha incorporat noves seccions i han desaparegut d'altres... però sempre ha mantingut aquell esperit primer: el ser una eina d'intercomunicació per als animadors i animadores del MIJAC diocesà (per als equips, centres i animadors). el "Fem camí" ha estat un mitjà (un bon mitjà) per comunicar la vida dels centres i dels animadors i animadores de la Diòcesi i compartir tot allò que ha significat un esdeveniment en la marxa diària del Moviment. Tots els testimonis del pas a la militància

en són un bon exemple, però també hi podem trobar: resums d'Assemblees, de sessions d'estudi, de reunions d'equips, de Coordinadores, de celebracions de centres o de zones, notícies personals o de centres que s'han donat a conèixer, convocatòries, sentit de l'humor... És veritat que avui dia aquest tipus de publicació periòdica escrita ha quedat o pot quedar una mica arraconada per les noves eines de comunicació: blocs, webs del MIJAC, etc... però entre tanta "competència", el "Fem camí" ha anat sobrevisquent i inclús ha millorat (i molt) la seva presentació gràfica gràcies a l'interès i el bon fer de les persones que al llarg de tots aquests anys han cregut en la seva "utilitat". QUè PoT ARRIBAR A seR? Des del nostre "entusiasme" per a aquesta publicació, demanaríem que el "Fem camí" continués endavant, que no només no defalleixi, sinó que fins i tot pugui créixer, pugui anar més enllà: que pogués tenir una major periodicitat i que fos una publicació més "espontània", és a dir, que la gent hi cooperés de forma habitual (sense que ningú hagi d'anar al darrere demanant articles o aportacions); que pogués tenir monogràfics o "separates" (un bon exemple va ser el número especial -el suplement del núm. 95dedicat a Mn. enric grases); que servís per tractar temes de formació o d'intercanvi per als animadors; que poguessin haver moltes més notícies relacionades amb el MIJAC, etc... LA nosTRA ALegRIA... Bé, només ens queda l'acomiadar-nos i ho fem parafrasejant la lletra d'aquella cançó que deia: "la nostra alegria ningú no ens la prendrà". Amics, gràcies per continuar amb aquesta publicació, felicitar a tota la Diòcesi pels seus "100" números publicats i encoratjar-vos per continuar amb aquesta petita (i gran) eina del Moviment. Visca!

-7-

Mariajo, Mari, Quique i Manolo.


-8-


nĂşmero 0. Portada i editorial. octubre de 1990.

-9-


número 1. Vida de la diòcesi. novembre de 1990.

- 10 -


nĂşmero 3. Informcions. gener de 1991

- 11 -


número 5. editorial. Març de 1991.

- 12 -


nĂşmero 6. Testimoni. Abril de 1991.


nĂşmero 7. Postal. Maig-juny de 1991.

- 14 -


nĂşmero 7. escrit del consiliari diocesĂ . Maig-juny de 1991.

- 15 -


número 8. ¿sabías que...? setembre de 1991.

- 16 -


nĂşmero 11. editorial. gener de 1992.

- 17 -


número 12. Invitació sortida d’iniciació. Febrer 92.

- 18 -


número 13. Portada i contraportada. Març del 92.

- 19 -


nĂşmero 14 i 15. Dibuix. Abril-maig de 1992.

- 20 -


nĂşmero 16. Portada i contraportada. Juny de 1992.

- 21 -


nĂşmero 17. Carta als animadors. setembre de 1992.

- 22 -


nĂşmero 20. editorial. Desembre de 1992.

- 23 -


número 23. editorial. Març de 1993.

- 24 -


número 23. Primera Assemblea d’Infants. Març de 1993. - 25 -


n煤mero 28. Acci贸 Cat贸lica. Desrrembre de 1994.

- 26 -


nĂşmero 43. editorial. octubre de 1995.

- 27 -


nĂşmero 44. Testimoni Besos. Desembre de 1995.


número 46. ¿sabías que...? Març de 1996.

- 29 -


- 30 -


PĂ gina anterior i aquesta. nĂşmero 47. Campanya. Maig de 1996.

- 31 -


número 48. Presència. Juny de 1996.

- 32 -


nĂşmero 49. pas a la militĂ ncia. setembre de 1996.

- 33 -


nĂşmero 52. Testimoni. Abril de 1997.

- 34 -


nĂşmero 55. Testimoni. octubre de 1997.

- 35 -


nĂşmero 56. PregĂ ria. Desembre de 1997.

- 36 -


número 57. Pregària. Març de 1998.

- 37 -


número 57. Presència. Març de 1998.

- 38 -


número 58. Presència. Abril de 1998.

- 39 -


número 58. ¿sabías que...? Abril de 1998.

- 40 -


nĂşmero 59. Portada. Juny de 1998.

- 41 -


nĂşmero 72. editorial. Febrer de 2001.

- 42 -


nĂşmero 72. escolta. Febrer de 2001.

- 43 -


nĂşmero 73. escolta. Abril de 2001.

- 44 -


nĂşmero 77. Testimoni. novembre de 2002.

- 45 -


número 79. Traduccions dels noms dels centres a l’anglés. novembre de 2003. - 46 -


nĂşmero 80. Testimoni. Maig de 2004. - 47 -


- 48 -


PĂ gina anterior i aquesta nĂşmero 80. II Mijacada Aniversal. Maig de 2004.

- 49 -


- 50 -


PĂ gina anterior i aquesta. nĂşmero 86. editorial. Abril de 2007. - 51 -


- 52 -


PĂ gina anterior i aquesta. nĂşmero 87. editorial. Juny de 2007. - 53 -


- 54 -


PĂ gina anterior i aquesta. nĂşmero 88. Testimoni. Desembre de 2007. - 55 -


nĂşmero 90. Testimoni. Maig de 2008.

- 56 -


TesTIMonI A LA CooRDInADoRA De PAsToRAL oBReRA en les últimes setmanes he estat fent les “últimes reunions”. Les últimes reunions del curs (l’última d’iniciadors de Barcelona, la de valoració del curs dels centres...) i les últimes de la meva responsabilitat: diumenge vaig anar a l’última reunió d’iniciadors de Catalunya a Lleida, per exemple. Avui toca l’última reunió a la coordinadora de Pastoral obrera. Quan els membres de la Comi ens vam repartir les representacions del MIJAC de Barcelona ara fa 3 anys, em va tocar venir aquí i, la veritat, no em va fer gaire il·lusió. Ho vaig agafar més perquè em tocava que perquè m’interessés. De fet, jo vaig entrar aquí pensant que el MIJAC no havia de venir-hi. Pensava que estàvem convocats en aquesta taula per tradició, perquè abans les coses eren d’una altra manera, però ara la realitat social i del Moviment havia canviat i no tenia sentit seguir venint. La meva idea inicial era: "Aniré venint fins que tingui uns arguments prou convincents per fer entendre que hem de deixar de ser-hi". A poc a poc es va convertir en: "És interessant venir per coordinar-nos amb els moviments germans, cal que canviem algunes cosetes". I amb el temps he arribat a entendre que realment el MIJAC fa Pastoral obrera i que hi hem d’estar representats. Han passat tres anys i les coses han canviat molt en general. el fet més visible és aquest pas d’una espècie de capitalisme triomfant a l’actual crisi. Però en aquest temps jo també he canviat. La implicació al MIJAC i la relació amb l’Ana m’ha fet apropar-me al barri del Bon Pastor i a la seva comunitat parroquial, també des de la seva dimensió laboral i industrial (l’experiència de parlar sobre el tancament de la Mercedes amb el grup d’adolescents “infravalorad@s” n’és un exemple). Tant com per acabar-hi vivint. M’alegra aquest canvi i m’adono que la participació en aquesta coordinadora m’ha ajudat com un fil conductor. Anar despertant aquestes inquietuds m’ha fet preocupar-me més per la realitat laboral dels meus pares i amics. el treball a la fàbrica (per més farmacèutica que sigui) del papa, l’atur de la mama, del Javi, del Max, del pare de l’Ana... Fins i tot m’ha fet interessar-me per la situació laboral dels pares dels meus alumnes: és important saber on treballen, en quina situació... La meva mentalitat, sovint aburgesada, ha canviat. Jo sempre he estat d’esquerres en qüestions polítiques, però és veritat que si haguéssim parlat fa 2 o 3 anys sobre la qüestió obrera (com en aquella sortida mijaquera a seba, per exem-

ple) m'haguéssiu sentit dir coses ben diferents. Però és que llavors parlava només amb la ment, discutia ideològicament. en el món dels arguments tot es pot dir, tot es pot defensar de qualsevol manera. Però molt sovint falta la sinceritat del cor. És cert que jo he discutit moltes vegades sobre aquest tema sense saber sortir dels meus propis i limitats esquemes mentals, però també és cert que a vegades, des de l’esquerra (partits, moviments, sindicats...) es donen arguments molt fluixos. Aquest és un tema que la Pastoral obrera i el món obrer en general s’han de plantejar, hi han de treballar, posar-hi més intel·ligència, renovar discursos, replantejar coses. També vull dir que, malgrat defensés i defensi el que sigui, sempre he dit que, al marge dels ideals o anàlisis sobre la realitat, “si ens hem de partir la cara per un treballador ens la partim”. en això mai he dubtat. Les reunions de la Pastoral obrera han estat una remor de fons per a mi. Molts dies he sortit donant-li voltes al cap, moltes voltes. He après molt, he trobat punts de vista nous i atractius. el setembre de 2008 vam fer la reunió de comissions diocesanes dels moviments i va ser un moment culminant per a mi per entendre que hi ha un estil de vida compartit entre tots: militant, cristià, obrer. I per donar-li la volta a la truita i plantejar la qüestió del MIJAC i el món obrer del revés: partint dels infants. el meu gran dilema sempre havia estat: com participen els militants del MIJAC (els infants) a la PoB si no són obrers? Vaig fer aquest clic: no són obrers, però sí són classe obrera, sobretot pel medi en el que viuen. Vaig pensar en casos concrets, en cadascun dels nens del centre. nanos del barri, fills de treballadors humils, immigrants. I tant que són de classe obrera! És clar, treballar amb aquests infants des del que són per transformar la seva realitat és fer Pastoral obrera. Tota aquesta reflexió, per a mi molt rica, l’he plasmada en un document-taller que espero que algun dia pugui servir per a altres militants del MIJAC. en aquests tres anys he batut un rècord: no he participat en cap acte organitzat per aquesta coordinadora. Absolutament tot m’ha coincidit amb alguna història del Moviment. Això sí, he col·laborat fent cartellets, flyers, el tríptic dels ePos i coses d’aquestes. Valoro positivament haver estat aquí, amb tanta gent: la Carme, la Montse i la Rafi de l’ACo, la Pruden i l’oriol de la JoC, la grego i el Ferran de la goAC, el Josep Maria i el Pepe de consis. M’agrada tornar en metro amb vosaltres! Valoro positivament també la visita al seminari, la presentació del llibre Curas obreros, trobar-nos a la mani del primer de maig, les begudes i pastetes que ens prepara sempre la Carme, que la grego em demani que li obri l’ampolla de suc de tomàquet... De cara al futur, em plantejo els reptes següents: - Aconseguir que algú de la Comi nova s’apunti a fer el viatge que jo he fet a la PoB l’any vinent. - Buscar maneres de seguir treballant tot això que he descobert a nivell personal. - Pensar com millorar la pastoral obrera que fem al MIJAC Bon Pastor. - Ajudar a la Carme amb el bloc de la PoB número 94. Testimoni. Març de 2010.

- 57 -


- 58 -


nĂşmero 95 - especial, dedicat a enric grases. Testimoni. Juny de 2010.


LA TRoBADA DIoCesAnA D'InFAnTs De com viu un infant la TDI

Avui al matí, ens llevarem bastant d’hora. no és un dissabte qualsevol, avui és diferent. Hem quedat tots els nens i nenes del meu Mijac al centre, per anar en transport públic fins a sant Andreu, perquè allà celebrarem la Trobada Diocesana d’ Infants, junt amb altres infants de la meva Diòcesi, i els animadors. esperem que faci molt bon dia!! Quan hem arribat a l’escola de la TDI, ja hi havia altres centres allà. els animadors i els nens de sant Andreu estàvem allà, perquè havien quedat abans per preparar l’escola, i que a la nostra arribada estigués tot preparat. A la acollida estaven els de Bon Pastor, i ens han donat unes gorres vermelles, que son l’element de difusió de la Campanya. Un cop que hem esmorzat, i hem jugat una estona fent temps mentre arribaven els centres més dormilegues, ens hem posat en marxa, i ens hem assegut sota unes carpes al mig del pati. Tots asseguts, hem fet una pregària tot cantant al ritme de les guitarres que ens han animat molt, i escoltant les coses que havien preparat altres centres, per participar-hi d’aquestes. És curiós, que cada cop que al Mijac fem una festa, ens seiem una estoneta a i parlem de Jesús. Al principi no entenia res, i pensava: “perquè parlem d’aquest senyor que no conec, i no parlem de la gent que surt a la tele o les pelis?” Poc a poc, se qui es Jesús, i que pinta al Mijac, i fins hi tot a una TDI, perquè està present i ens acompanya (o això m’han colat els animadors). La qüestió és que jo ho sé!

Després de la pregària, i de les explicacions del CAJIM, hem començat la Fira de Centres. Cada centre havia de preparar una paradeta explicant que havia fet durant el curs, compartir la Campanya, i fer un joc dels que hem fet durant el curs, perquè ens coneguin millor i sàpiguen com treballat de valent! Crec que ha agradat, perquè hi havia gent que estava contenta i ha participat amb ganes. I com és el segon any que ho fem, ja som uns experts i ens ho passem millor participant en les altres paradetes. Aquest any han faltat centres perquè no hi son al Mijac ja, però ha vingut Torre Baró, perquè tenen moltes ganes de ser al Mijac, i ens han ensenyat el que han fet aquest curs! Després de escoltar sorollets dins la meva panxa, i estar una mica cansat , vaig escoltar les Paraules Màgiques: anem a dinar! Bufalà ha beneït la taula (un altre cop surts per aquí, Jesús!), hem dinat i compartit pica-pica i begudes fresques, i després hem tingut una estona de temps lliures. Quina sort, perquè jo tenia ganes de jugar una estona amb els meus amics, i lo havia de explicar una cosa a la Maria, molt important (encara que era un “cotilleo”). També hi havia alguna cosa rara dins la Ludoteca, perquè no paraven de sortir animadors en grup, i tornaven a sortir al cap d’una estona, per jugar amb nosaltres. Hem investigar i creiem que feien el cafè, perquè ens hem trobat un tiquet molt estrany a terra, amb premis! sort que a mi m’agrada mésun Cacaolat. Després del temps lliure, els nois i noies de Coordinadores, havien preparat una gimcana de sis proves, que es va passar volant perquè aquest any no se m’ha fet pesada. Com que tenien les gorres, no ens hem posat molt vermells. I després de la gimcana, va venir un noi que és diu Joan Carles de Mollet (això no és el nom, sinó el lloc d’ on venia), i que havia estat animador del Mijac. Amb la seva guitarra ens va fer suar i ballar a l’ombra del porxo (Jesús gràcies perquè aquest any no he arribat com una “gamba a casa meva”). Va ser una tarda diferent per la TDI, i així als nostres centres no havíem d’anar a corre-cuita preparant moltes activitats, i podíem dedicar més temps a organitzar les paradetes del matí per compartir la nostra feina. Quan ja ens havíem cansat de ballar, ens hem acomiadat, repartint el record mentre sonava la música (aquest any era una samarreta signada per tots els nens del centre). I també hem fet una petada de globus i hem cantant l’himne del Mijac. encara que cansat, estic content perquè els animadors també han ajudat a que la festa vagi bé, i nosaltres estàvem més engrescats. els animadors m’han ensenyat que cada dia després del Mijac, hem de valorar com ha anat la jornada, i donar gràcies. Jo et vull donar gràcies Jesús, per poder fer aquesta festa cada any, perquè ens ha fet molt bon temps, per tot el que hem jugat i hem vist que han fet els altres centres, i també perquè he conegut dos nens d’un altre centre que ja els havia vist un altre cop en una sortida.

número 95. Testimoni. Juny de 2010.

- 60 -

Fins un altre dia!

sonia R.


- 61 -


PĂ gina anterior i aquesta. nĂşmero 96. Testimoni. Desembre de 2010. - 62 -


nĂşmero 97. Portada. Abril de 2011


número 97. ¿sabíes que...? Abril de 2011. - 64 -


nĂşmero 98. en Aquest nĂşmero et recomanem... setembre de 2011. - 65 -


nĂşmero 98. Humor se escribe con M. setembre de 2012.

- 66 -


seCCIó DeL ConsI

eLs InFAnTs DeL MIJAC no PRegUen... Aquest és el titular que ens podria haver quedat als animadors que vam ser a la XVIIa assemblea d’infants del dia 20 de novembre a Roquetes. Pels que no hi vau ser, només dir-vos que, quan el sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluis Martínez sistach, va preguntar als infants si pregaven, només s’entenia un “no” bastant general, malgrat la resposta va ser tímida... Després n’hi havia alguns que “despertaven” i començaven a dir que sí, però aquesta primera impressió és digna d’un apartat a les frases lapidàries del MIJAC. Com els consiliaris troben una explicació adient a (gairebé) totes les situacions, quan vaig plantejar aquest fet a la reunió del diumenge següent, la conclusió és que a vegades les preguntes es poden fer d’una altra manera. Amb les vegades que al llarg del curs, amb els infants, fem present d’una manera i una altra a Jesús!! Intentem anar avançant per tal que valorin la seva vida, el seu entorn, i decideixin canviar allò que veuen que poden i que han de canviar! De ben segur que no tots són conscients que fem present Jesús al llarg de totes les activitats al MIJAC (una bona mostra d’això és la resposta que van donar aquell dia) no només el fem present en els moments decelebració, que també hi són: d’alguna manera fem seva i nostra aquella antiga pregària dels israelites: estima el senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces. grava en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono. Inculca-les als teus fills; parla'n a casa i tot fent camí, quan te'n vagis al llit i quan et llevis. (Dt 6,5-7) Parla’n – tingues present el que creus – a casa, de camí... sempre! Perquè després de tot, què vol dir per nosaltres la pregària? només l’expressió dels nostres desigs i intencions? em sembla que no podem oblidar el sentit profund de la pregària: ser conscients que en el nostre dia a dia el senyor ens acompanya, fins i tot quan no hi pensem, o no som capaços de trobar-lo. és quelcom important per tenir present en aquests dies que celebrem el nadal. I ara ens podem plantejar de que serveixen els moments de celebració que podem fer als nostres centres, si resulta que quan pregunten a un infant, sembla que ens diguin que no són conscients del que signifiquen... em recordava una història que em van explicar fa poc, dels indisamericans: Un pare s’aixecava cada matí ben d’hora, abans de la sortida del sol, i despertava el seu fill. Junts anaven a trobar els cavalls i se’ls emportaven, tot fent camí, fins arribar a un llac que hi havia a una hora de distància des de casa seva. Allà deixaven que els cavalls beguessin tots el que volguessin durant una mitja hora. Passat aquell temps, tornaven a agafar els cavalls i feien el camí de retorn cap el poble. Així cada dia. Van passar setmanes, mesos... Finalment el fill, prudent però intrigat, li va plantejar els seus dubtes al pare: - Pare, perquè ens aixequem tan d’hora al matí i anem cada dia a portar els cavalls a l’aigua? Al cap i a la fi, la majoria no tenen set i, quan hi arribem, només fan que córrer per allà, jugar i esquitxar-se mútuament. són molt pocs els que hi beuen!! Vols dir que cal? - Fill, és veritat que la majoria dels cavalls es dediquen a passar l’estona. no podem obligar-los a que beguin si no volen, però això que fem és molt important: els portem cada dia al llac perquè així algun dia, quan tinguin set, ells mateixos siguin capaços de trobar l’aigua. Deixant de banda que parlem d’infants i no de cavalls, em sembla que el que la història ens vol transmetre s’entén prou bé. sobre el que va passar amb la pregunta feta aquell matí de diumenge als infants, finalment tot va quedar en una anècdota. evidentment sabem que els infants del MIJAC preguen, i potser fins i tot n’hi ha que han ajudat a algun animador a tornar a pregar. Aquest és el regal del MIJAC, del camí que anem fent entre tots: ens esforcem per ser conscients que Déu és present enmig de la nostra vida, i a vegades se’ns oblida que ell ha nascut i s’ha fet home des d’abaix (com deia l’editorial d’aquest número), i no cal que el trobem només aixecant els nostres ulls al cel. Miquel (Consiliari Diocesà) número 99. secció del consi. setembre de 2011. - 67 -


nĂşmero 99. Vida del moviment. Desembre de 2011.

- 68 -


nĂşmero 99. Vida del moviment. Desembre de 2011.

- 69 -


número 100. Portada. Març de 2012.


número 100. editorial. Març de 2012. - 71 -


- 72 -


- 73 -


Fem Camí especial n. 100  

Recull d'articles dels 100 números del Fem Camí, la revista dels animadors i animadores del MIJAC de Barcelona i Terrassa

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you