Dossier Català III

Page 1

Qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqr wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjk lzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui LLENGUA opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn CATALANA mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe III rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx CFA Mestre Esteve cvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf Curs 2018-2019 Ges 2 (1r trimestre) ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe rtyuiopasqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui Professora: Andrea Llorach Beltrรกn Alumne: _________________________ opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj klzxcvbnmqwertyuiopasdfjklzxcvbnmqwertyuio


AVALUACIÓ DEL MÒDUL •

Es farà un examen, el qual suposarà el 40% de la nota final.

Es lliuraran els exercicis del dossier el dia de l’examen. Serà obligatori presentar-los i comptaran un 20% de la nota final.

Es faran tasques obligatòries per a treballar a l’hora d’Aula Oberta o per a casa i s’hauran de lliurar a la professora; Compten un 20% de la nota global: o La preparació i presentació d’una notícia. o El resum d’un reportatge. o La redacció d’un text argumentatiu. o La traducció d’una enquesta. o La crítica d’un llibre o una pel·lícula. o Un currículum Europass.

L’actitud (l’interès, el treball a classe, l’assistència, la puntualitat, etc.) suposaran un 20% de la nota global.

Es recorda que per ser avaluat, l’alumne cal que assisteixi al 80% de les classes.


TAULA DE CONTINGUTS QUE APRENDRÀS Pàgina Unitat 1..................................................................................................................................................2 - El text periodístic informatiu - Les normes d’accentuació - El diftong i el hiat - L’accent diacrític Unitat 2...............................................................................................................................................12 - El text argumentatiu - La dièresi - L’apòstrof i la contracció Unitat 3...............................................................................................................................................21 - El text dialogat - Els pronoms febles Unitat 4 ............................................................................................................................................32 - El comentari crític - Els pronoms relatius Unitat 5 ........................................................................................................................................... 40 - El text explicatiu - Les categories gramaticals - Problemes lèxics Unitat 6 ............................................................................................................................................49 - El text predictiu - Relacions semàntiques Unitat 7 ............................................................................................................................................53 - Els textos persuasius - Els passatemps Unitat 8 ............................................................................................................................................57 - Els documents administratius i laborals


UNITAT 1

Llengua catalana III

EL TEXT PERIODÍSTIC INFORMATIU La notícia, la crònica i el reportatge El text periodístic informatiu presenta informacions sobre fets i esdeveniments d’actualitat, amb l’objectiu de fer arribar al públic en general tot allò que passa al món. El llenguatge informatiu o periodístic ha de ser clar i concís per tal d’arribar amb facilitat al màxim possible de lectors o d’oients. Per això, els periodistes han d’utilitzar la forma estàndard de la llengua, és a dir, la variant correcta més neutra i més estesa. Els textos periodístics normalment es caracteritzen pels paràgrafs curts, les frases senzilles i el vocabulari general o divulgatiu (amb les explicacions oportunes quan els temes específics són inevitables). Els textos periodístics d’informació són: ➢ La notícia. ➢ La crònica. ➢ El reportatge.

La notícia És el gènere informatiu per excel·lència, ja sigui en el periodisme gràfic (premsa escrita), l’oral (ràdio), el visual (televisió) o el multimèdia (internet). La notícia narra un fet real, d’actualitat i d’interès general. Com totes les narracions, explica uns esdeveniments viscuts per algú en un moment i un lloc determinats. La informació que ofereix una notícia presenta un ordre d’interès creixent, com una piràmide invertida, de manera que en els primers paràgrafs del text s’exposen les dades més rellevants, a continuació, el desenvolupament d’aquestes dades i, finalment, la informació secundària. La notícia sol tenir aquesta estructura: ➢ Imatge i peu de foto ➢ El títol o titular, que presenta la part més important de la informació. ➢ El subtítol, en lletra negreta o cursiva, que apareix immediatament sota el títol i que el complementa. ➢ El cos de la notícia, que és el relat dels fets. ➢ Sovint, també hi ha l’avanttítol o sobretítol, a vegades subratllat, situat abans del títol. ➢ L’entrada, que és el resum que se situa davant del cos de la notícia. ➢ Els titolets o intertítols, inserits en el cos del text. ➢ Les fotografies i altres elements, con gràfics, quadres... El contingut d’una notícia sol respondre les sis preguntes bàsiques QUI? QUÈ? COM? QUAN? ON? PER QUÈ?

2


Llengua catalana III

La crònica La crònica és una informació que interpreta fets actuals i narra uns esdeveniments passats, que es relacionen amb un d’actual. És un article periodístic que, a més a més d’informar, ofereix elements d’anàlisi i valoració. Per això, la crònica sol anar a càrrec d’un especialista en la matèria o bé d’un reporter que ha investigat sobre el terreny els fets que es comenten, les causes i les conseqüències, les opinions dels afectats, etc. El cronista, en el seu article, no ofereix una simple informació freda i distant, sinó que s’hi implica de manera personal i en fa una interpretació pròpia. La crònica, doncs, reflecteix l’estil literari i la visió de l’autor o autora sobre el tema tractat.

El reportatge El reportatge és un treball periodístic d’extenció variable que desenvolupa i documenta de manera àmplia un tema determinat, que no sempre ha de ser d’estricta actualitat però que desperta l’interés del públic. Acostuma a haver-hi entrevistes, declaracions, testimoniatges, citacions, etc. Els reportatges s’acompanyen de fotografies, mapes, gràfics...

3


Llengua catalana III

L’onada de calor s’intensifica i el risc d’incendi és molt alt a 22 comarques de Catalunya Les zones amb més perill de foc són tota la franja litoral i prelitoral i les urbanitzacions situades en zona boscosa Protecció Civil demana tenir especial cura d’infants i gent gran que viu sola per assegurar-se que s’hidraten adequadament

Les platges, plenes per fer passar la calor. Foto:ACN. La direcció general de Protecció Civil (DGPC) recomana prudència davant la intensificació de l’onada de calor aquest cap de setmana i l’augment del risc d’incendi forestal, que aquest dissabte és molt alt a 22 comarques d’arreu de Catalunya. Les zones amb més risc de foc són tota la franja litoral i prelitoral i les urbanitzacions situades en zona boscosa o prop de zones arbrades. La persistència i agreujament de l’onada de calor fa que avui s’incorporin a la situació de risc d’incendi forestal les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Davant la calorada, Protecció Civil també recomana tenir especial cura d’infants i gent gran que viu sola per assegurar-se que s’hidraten adequadament. La DGPC demana també extremar la prudència en la mobilitat (no llençar burilles encara que semblin apagades des del vehicle), i ser especialment curosos en les urbanitzacions que es troben en zones de risc, properes al bosc o a zones arbrades. D’acord amb la predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, es mantenen les previsions de temperatures extremes per aquest dissabte, generalitzant-se l’afectació a la major part del territori diumenge i dilluns. La situació serà la de major intensitat fins ara al Pallars Jussà, la Noguera, Segrià, Pla d’Urgell, Urgell i Garrigues, tot i que el fenomen es manifestarà amb molta força arreu.

Protecció Civil de la Generalitat va fer arribar ahir divendres un avís específic als responsables de tots els ajuntaments de les zones afectades per risc d’incendi perquè reforcin la vigilància davant la situació de risc durant el cap de setmana. Tots els efectius dels cossos operatius de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona, a més d’ADF, Creu Roja i voluntaris de Protecció Civil municipal es troben en situació de prealerta per la vigilància i avís davant la detecció de qualsevol columna de fum, així com els Bombers de la Generalitat per oferir una resposta contundent i immediata. Protecció Civil de la Generalitat demana a la ciutadania que davant l’augment significatiu de les temperatures es tingui especial cura de les persones més vulnerables a la calor (gent gran, nadons, malats crònics,...). Es recomana especialment visitar un cop al dia, en la mesura del possible, als familiars o veïns grans que viuen sols per assegurar-se que s’hidraten i segueixen els consells davant les temperatures elevades. Precaució a la platja i beure força líquids També és molt important extremar les precaucions a la platja i no banyar-se en cas de trobar-se malament o trobar-se cansats per evitar un incident greu. Avui hi ha fort onatge a moltes platges amb un gran nombre de banderes grogues i també algunes vermelles. Per això la DGPC considera especialment important que, si us voleu refrescar, escolliu fer-ho a la dutxa i no endinsar-vos al mar per evitar posar-vos en perill. Cal evitar també la deshidratació, bevent aigua freqüentment i evitant el consum de begudes alcohòliques. El Punt Avui (4 juliol 2015)

4 Llengua catalana III


ACTIVITATS DE LA NOTÍCIA 1 1. Després d’haver llegit el text. Pots situar-hi les parts més importants de la notícia? 2. Respon el text a les sis preguntes bàsiques? QUI ÉS L’AFECTAT O L’INTERESSAT? (PROTAGONISTA) QUÈ HA SUCCEÏT? (FET) COM HA SUCCEÏT? (MANERA) QUAN HA SUCCEÏT? (MOMENT) ON HA SUCCEÏT? (ESPAI, LLOC) PER QUÈ HA SUCCEÏT? (CAUSES)

3. Quines peticions fa Protecció Civil per tal de prevenir incendis? __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ 4. Per quin motiu es demana de vigilar especialment els avis, determinats malalts i els nens mes petits? __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ 5. Perquè es recomana que la gent no s’endinsi al mar? __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________

5


Llengua catalana III

ACTIVITATS DE LA NOTÍCIA 2 1. Tria una notícia i respon les 6 preguntes bàsiques. Després, explica la teva notícia a classe. Algunes temàtiques d’actualitat poden ser: els esports, la moda, la tecnologia, la cultura, la política, o l’economia entre d’altres. Títol: ___________________________________________________________________________ Font: ___________________________________________________________________________ Resum del contingut (6 preguntes bàsiques): __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________

6


Llengua catalana III

ACTIVITATS DEL REPORTATGE 1. A què creus que fa referència l’expressió “pantalles addictives”? Podries donar algun exemple concret? _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ 2. Quins avantatges o inconvenients hi trobes amb l’ús de pantalles en la societat actual? _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ _______________________________________________________________________________ 3. Mireu el reportatge i anoteu les idees més importants. __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ 7


Llengua catalana III

LES NORMES D’ACCENTUACIÓ Classificació dels mots segons la posició de la síl·laba tònica dins de la paraula: AGUTS, la síl·laba tònica és l’última (català, porter) PLANS, la síl·laba tònica és la penúltima (llapis, Maria) ESDRÚÍXOLS, la síl·laba tònica és l’antepenúltima (fàbrica, història) Les vocals s’accentuen de la manera següent: à, sempre obert í, ú, sempre tancat è, é, ò, ó, obert o tancat 1. S’accentuen tots els mots aguts acabats en a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Exemples: capità, autobús...

ATENCIÓ!: Cacau, anau, servei… no s’accentuen perquè no acaben en cap de les dotze terminacions, sinó que acaben un diftong decreixent. 2. S’accentuen els mots plans que NO acaben en cap de les terminacions anteriors. Exemples: llapis (no s’accentua perquè acaba en -is), examen (no s’accentua, acaba en -en), hàbil, útil, frenètic, pròxim, clàssic... ATENCIÓ!: Maria, estudies, dia… no s’accentuen perquè són mots plans que acaben en alguna de les terminacions anteriors. En canvi, cantàveu, féssiu... sí que s’accentuen perquè acaben en diftong creixent.

3. S’accentuen tots els mots esdrúixols. Exemples: música, Àfrica, família (fa-mí-li-a)… 4. Els mots que tenen una sola síl·laba en general NO s’accentuen.

EL DIFTONG I EL HIAT Quan en una síl·laba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix cop de veu es produeix el diftong. Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e , o) i una vocal feble (i, u) en una mateixa síl·laba. Així doncs, podem dir que segons l’ordre en què trobem les vocals d’un diftong hi haurà dos tipus de diftongs: - diftongs decreixents (vocal + i/u) ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu - diftongs creixents (i/u + vocal) qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota i + vocal (al començament de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga... i, u entre vocals noia, deia, veuen... El hiat és el procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a síl·labes diferents. Per exemple pi-a-no, vi-a-tge, cò-pi-a o u-su-a-ri.

8


Llengua catalana III

ACCENTS DIACRÍTICS Algunes paraules porten un accent que només serveix per diferenciar mots que s’escriuen igual, però que tenen significats diferents.

Amb accent bé

Adverbi, conjunció, interjecció: Li ha sortit bé.

Sense accent Be

Nom masculí [pl. bens], "anyell". Nom femení [pl. bes], "nom de la lletra b".

Nom masculí [pl. béns], "satisfacció", "hisenda": déu

Nom masculí [pl. déus], "divinitat, ésser suprem".

deu

Altres usos [pl. deus] (numeral 10, "font", verb deure).

és

Verb ser.

Es

Altres usos (pronom feble, article salat, plural de la lletra e).

Nom femení [pl. mans], "terminació del braç".

ma

Possessiu àton [pl. mes]: Ma mare.

mes

Altres usos (nom masculí [pl. mesos], "part de l'any"; conjunció; plural del possessiu ma).

més Adverbi, quantitatiu: N'hi ha més. món

Nom masculí [pl. mons], "conjunt de totes les coses creades; la Terra".

mon Possessiu àton [pl. mos]: Mon pare.

pèl

Nom masculí [pl. pèls], "filament que creix a la pell".

pel

Contracció [pl. pels] de per i el.

Relatiu (precedit de preposició), interrogatiu, Altres usos 
(relatiu, conjunció, quantitatiu):

exclamatiu, nom [pl. quès]: què

El títol amb què s'ha traduït. Què ha fet

que El càrrec que ara té. Sembla que plou.

avui? Explica'm què ha fet. Què dius

Que bonic!

ara! Voler saber el què. sé

Verb saber.

Adverbi afirmatiu: Sí, és cert. Sí que vindrà. Nom masculí [pl. sís], "afirmació":

Se

Pronom feble: No se sap on és.

Si

Altres usos (pronom; conjunció; nom masculí, "nota musical" [pl. sis]; nom masculí, "interior" [pl. sins]): Només pensa en si mateix. Si que triga! Un quintet en si menor. Duia un infant dins el si.

sol

Nom masculí [pl. sols], "astre", "nota musical"; adjectiu [pl. sols].

Va dir que sí. 53% a favor del "sí". sòl

Nom masculí [pl. sòls], "superfície del terreny".

Nom masculí [pl. sons], "acte de dormir"; nom són

Verb ser.

son

femení [pl. sons], "ganes de dormir"; possessiu àton [pl. sos]: Té un son tranquil. Tinc molta son. Son pare.

Verb tenir.

Te

Altres usos (pronom feble, "infusió", nom de la lletra t).

ús

Nom masculí [pl. usos], "acció d'usar".

Us

Pronom feble: Us ha de dir una cosa.

vós

Pronom fort: Parlen de vós.

vos

Pronom feble: Vestiu-vos.

9


Llengua catalana III

1. Separeu en síl·labes, subratlleu la síl·laba tònica i poseu accent quan calgui en les paraules següents: Bevies Símbol Epoca Biòloga Fantasia Exàmens

atom furia tonica ingenua maquinaria algun

ridicul clinica elegancia camio continuament Reunio

2. Classifiqueu els mots següents en els grups de més avall: pedra, viril, accent, rèmora, compon, llibreta, bolígraf, ratolí, crepuscle, enterbolir, catàstrofe, histèria, volíeu, fóreu, perdíem, qüestionar, morbositat, rètol, tórtora, Argentina, Brasil, ordinador, maquina, pantalla, iaia, recau, vivíeu, cola, colar, trastorn. Mots aguts

Mots plans

Mots esdrúixols

3. Escriviu el text que dicti la professora. Fixeu-vos en l’accentuació. _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ 10


Llengua catalana III

4. Poseu accent als mots que n’hagin de dur: Parlaven Ramon Ratolí

llibreta

Telèfon

cabell

Mitjo

boligraf

ambiguament

perdieu

Condició

marketing

Lumbàlgia

jersei

teclat

oboe

Néixer

Lluis

memoria

bioleg

Informàtic

veterinari

hipopotam

radar

Olimpíades

manifestacio

conseqüencia

bombo (aparell)

Diabètica

cardiac

futbol

basquet

Immòbil

muscul

absencia

serveix

-

5. Poseu accent als mots de les frases següents que n’hagin de dur: No se per que aquest estupid inspector m’han posat aquesta multa

-

Els bens que pasturen a alta muntanya son mes sans que els que mengen pinso

-

En Pere feu un gest a ma mare i ella ho va trobar una insolencia

-

Mon germa vol fer la volta al mon amb vaixell

-

Si vens i vens tot el genere et donare una gratificacio

-

No se amb que comptes per comprar-te un pis tan car

-

Els pels d’aquell os s’havien cremat una mica a causa del foc

-

Ves a la botiga de la cantonada i compra sabo, arros i pernil

-

A aquests magatzems no he trobat res que m’agrades

-

Quan sec al cotxe em queda el pantalo ple de secs

6. Classifiqueu les paraules en la columna corresponent. En el cas dels diftongs, anomeneu si són creixents o decreixents justificant la resposta. mai, avió, remei, viatge, treure, quatre, cuina, acció, riure, cua, pasqües, niu, cau, adéu, correu, biografia, joia, iode, buida, iogurt, realitat, ploure, societat Diftongs

Hiats

11


Llengua catalana III

UNITAT 2 EL TEXT ARGUMENTATIU L’article d’opinió, l’editorial i la carta dels lectors El text argumentatiu exposa una tesi (una idea o una opinió personal) i la defensa amb arguments amb la finalitat de convèncer els receptors. El text argumentatiu sol presentar l’estructura següent 1. Introducció: exposició de la tesi que es vol defensar o bé de la problemàtica que es vol debatre) 2. Desenvolupament/Argumentació: conjunt de recursos discursius (premisses, raonaments, proves, exemples, recursos persuasius, etc.) per convèncer els altres. 3. Conclusió o solució de la problemàtica inicial. El text argmentatiu és propi dels articles d’opinió, les cartes dels lectors, les valoracions crítiques, els discursos, els debats, els anuncis, etc. En el textos argumentatius hi podem trobar arguments ben raonats (raons científiques, bases estadístiques o de probabilitat, exemples de l’experiència personal, arguments d’autoritat, etc.) i també recursos persuasius (incitació al desig, apel·lació als sentiments, etc.). Els recursos persuasius són molt propis del llenguatge publicitari. En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona. Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc. EXEMPLE DE TEXT ARGUMENTATIU Actualment, l'apartat d'ensenyament ha incorporat una nova eina als col·legis de Catalunya substituint els llibres convencionals per ordinadors portàtils. No obstant això, alguns col·legis han optat per rebutjar aquesta incorporació i seguir amb els mètodes tradicionals. Aquesta incorporació d'ordinadors portàtils a les aules sembla, d'entrada, una innovació de l'ensenyament però en realitat, volen substituir els llibres convencionals per una nova tecnologia que no ens beneficiarà, sinó ben al contrari. Per una altra banda, nombrosos especialistes afirmen que estar massa temps davant la pantalla de l'ordinador pot causar problemes de vista i malts de cap constants. A més a més, si s'aplica aquesta tecnologia es començarà a perdre l’escriptura a mà i amb l'existència de correctors l'alumne no s'esforçarà a aprendre a escriure correctament. Per últim, dir que estudiar davant un ordinador provoca una falta de concentració i pot resultar complicat i incòmode. Així doncs, arribem a la conclusió que no és una bona opció incorporar aquests ordinadors a l'hora d'aprendre.

12


Llengua catalana III

L’article d’opinió L’article d’opinió és un text periodístic en què l’autor o l’autora exposa les seves idees sobre una qüestió determinada, normalment un fet o un esdeveniment d’interès general. Els mitjans de comunicació tenen un grup de col·laboradors que s’encarreguen d’expressar opinions, judicis, crítiques, etc. sobre els diversos temes d’actualitat. Els articles d’opinió sempre van signats per l’autor, de manera que en molts casos el que atreu el lector no és el tema de què tracta sinó la firma. De vegades, aquest tipus d’article és conegut amb el nom de col·laboració, ja que l’autor col·labora amb el seu nom a donar prestigi al mitjà de comunicació. Han estat molts els escriptors literaris que han col·laborat en diversos mitjans periodístics. La columna és una variant de l’article d’opinió. Normalment té un lloc fix en el mitjà de comunicació i es pot publicar amb periodicitat: cada dia, cada setmana, cada mes.

13


Llengua catalana III

L’editorial L’editorial és un article que expressa l’opinió de l’equip de redacció o bé de la direcció d’un diari. Per tant, ens permet conèixer quina ésla ideologia dominant en un determinat mitjà de comunicació. Normalment, analitza i valora una de les notícies més importants del dia. En un editorial, a més d’expressar-s’hi una opinió, es pretén també influir en l’opinió pública. L’editorial no va mai signat, contràriament als articles d’opinió. Els editorial poden tenir diversos objectius a més d’informar: interpretar uns fets, relacionar-los, explicar-ne les causes i les conseqüències, convèncer el lector o, fins i tot, induir-lo a l’acció i provocar que aquest tingui un comportament determinat, a través d’arguments sòlids.

La carta dels lectors La carta dels lectors (anomenada també carta al director) expressa l’opinió de l’autor o l’autora sobre un fet concret. En aquestes cartes els lectors poden comentar temes d’actualitat, denunciar fets o situacions, fer agraïments públics, rebatre les opinions publicades en altres articles, iniciar un debat públic sobre una qüestió polèmica, etc. La carta del lector o la lectora ha de ser breu i ha d’expressar clarament el seu objectiu. Els diaris i les revistes, per publicar una carta d’un lector o una lectora, exigeixen que sigui signada i que es facilitin les dades personals. DNI, adreça i telèfon per tal de poder autentificar-ne l’autoria. EXEMPLE DE CARTA DEL LECTOR Defensa dels carrils bici En tornar de les vacances tothom es queixa dels nous carrils bici. Aquesta gent no aporta idees ni alternatives, només queixes. Soc usuari de cotxe i de bici a la ciutat i al meu parer com més carrils bici, millor per a tots. Menys gent agafarà el cotxe i, per tant, menys sorolls, menys contaminació i més gent sana. Les ciutats són com éssers vius que varien en funció dels que hi vivim i hem d’aprendre a conviure amb aquests canvis. He viscut en la meva pell la implantació de nous carrils bici i els primers dies sí que hi ha una mica de desgavell. Al cap d’una setmana tothom agafa camins alternatius i la circulació es regula. Sempre passa el mateix. També part d’aquesta gent que abans agafava el cotxe ara agafa la bicicleta i aprofita el nou carril. A la gent no li agraden els canvis. A vegades aquests canvis són per a bé encara que no ho semblin. ALBERT RIPOLL MISSÉ Badalona

Quin fet ha motivat aquesta carta? Quin és l’objectiu que pretén?

14


Llengua catalana III

ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ DE L’ARTICLE D’OPINIÓ 1. Llegiu aquest text amb atenció i trieu la resposta correcta a cada pregunta.

15


Llengua catalana III

2. Escriviu un text argumentatiu sobre la vida al camp o la vida a la ciutat. Podeu parlar dels avantatges i desavantatges d’una opció només o les podeu contrastar. Utilitzeu la plantilla que hi ha a continuació. https://prezi.com/kirmygmfu4l6/avantatges-i-desventatges-de-viure-al-poble-o-a-la-ciutat/

16


---------------------------------------------------------------------------------TEXT ARGUMENTATIU ---------------------------------------------------------------------------------Títol: ____________________________________________________________________ Introducció: (enunciació del tema o temes que es volen validar o rebatre, per tal de situar la persona que llegeixi l’article en el tema de què es parlarà.) _________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________________ Desenvolupament: (exposició dels arguments a favor o en contra, i confrontació d’opinions sobre el tema. ) __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ Conclusió: (síntesi dels continguts exposats i recull de la postura de l'autor.) __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ 17


Llengua catalana III

LA DIÈRESI La dièresi són dos punts que posem a sobre de la "i" i de la "u" i que serveix per mostrar tres coses diferents: 1- Que la "i" o la "u" no formen diftong amb la vocal anterior. Exemples: Ra-ïm, pe-üc, cre-ï-lla, ve-ïns, tra-ï-dor, es-pon-ta-ne-ï-tat. 2- Per mostrar que una "i" intervocàlica no fa de consonant. o-be-ï-a, con-du-ï-a, (fixeu-vos que re-ia, no en porta) 3- Per mostrar en les síl·labes "güe", "güi", "qüe", "qüi" que cal pronuncia la "u". Pasqües, aigües.

Estalvi de la dièresi Hi ha alguns casos en què no posem dièresi tot i que segons les normes se n'hauria de posar. 1. Quan posem accent 2. En les terminacions de l'infinitiu, futur, condicional i gerundi 3. En les terminacions -isme, -ista, -us, -um. 4. Després dels prefixos re-, intra-, contra, -co, auto-

L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ L’article el/la, la preposició de i els pronoms febles em, et, es, el; s’apostrofen davant de paraules que comencen per vocal o h. EXEMPLES: ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ ▪

l’avi, l’amic, l’anglès,... l’ungla, l’habitació, ... d’aquell, d’ahir, ... m’agafa, m’atreu, ... t’agrada, t’aguanta, ... s’asseu, s’assembla, ... l’entenc, l’envio, ...

L’article femení i el pronom feble la no s’apostrofen davant i. u, hi, hu àtones. EXEMPLES: ▪ ▪ ▪ ▪

la Irene, ... la universitat, ... la història, ... la humanitat, ...

18


Llengua catalana III

La contracció és la unió de la preposició a, de, o per i l’article masculí en singular o plural (el, els) La contracció es desfà si es pot apostrofar. ▪ Al: a+el - al llit ▪ Als: a+els – als plats ▪ Del: de+el – del nen ▪ Dels: de+els – dels dits ▪ Pel: per+el- pel camí ▪ Pels: per+els- pels pèls EXEMPLES: ▪ ▪ ▪

a l’entrada/al cine de l’indi/del nen per l’home/ pel noi

ACTIVITATS 1. Separeu en síl·labes i poseu dièresi quan calgui en les paraules següents: Constituïssin

Feina

Lluisa

Veïnat

Pauta

Trii

Heroïna

Trau

Llengües

Regues

Babau

Raim

Conduïssin

Noi

Situi

Conduit

Heroi

Reduïssin

Pingüí

Rigui

Diürn

Creia

Ensaïmada

Agrair

Egoisme

Traduiré

contraindicat

Reiterar

2. Escriviu la o l' als espais buits: 1 ... història 8. ... unió 2 ... última 9. ... universitat 3 ... humitat 10. ... histèria 4 ... importació 11. ... identitat 5 ... infermera 12. ... única 6 ... injecció 13. ... imatge 7 ... índia 14. ... hulla

15. ... impremta 16. ... influència 17. ... íntima 18. ... unitat 19. ... uralita 20. ... ironia 21. ... utilització

19


Llengua catalana III

3. Escriviu el, la o l' en els espais buits: 1 ___ incendi va afectar tota____ illa de cases. 2. Tenia____idea de cancel·lar____ hipoteca. 3. Ara ___ indústria no té ____ímpetu d'abans. 4. ____origen de ___úlcera que pateix és la seua poca preocupació per ____higiene en el menjar. 5. Han expropiat tota ____urbanització per culpa de ____ urani que han trobat al seu subsòl. 6_____instal·lació de la calefacció era____il·lusió de tothom. 7____insult a ____urbà el va portar a la presó. 8.____invent de____hidroavió és molt antic. 9. Primer em va caure ____ ullera i després se'm va trencar ____ungla: vaig estar de desgràcia. 10____intel·ligència humana pot combatre ____ huracà, però no eliminar-lo. 4. Completeu les frases següents amb les combinacions adequades d'article i preposició: 1. Cada dia vaig a comprar________mercat i de tant en tant vaig _____ botiga. 2. Surt _____despatx ________ porta_____fons. 3. La multitud, reunida _____ plaça esperava que l’alcalde sortís_______ auditori. 4. És millor que passem ______ camí que ______ la carretera. 5. Si vosaltres aneu _______fonts, nosaltres anirem _____ estadi. 6. És______millors escriptors _____ últims anys. 7. Es passejaven _____ voltants _____poble. 8. En sortir ______ museu anirem _____ cine 9. _______ vores _______ camí encara podrem passar. 10. Des______ finestra de casa es veuen els llums _____ port. 5. Poseu els accents o dièresis que falten en aquest text. Tot i que la mudança nomes s‘havia de pujar al primer pis, els tres amics van celebrar que la finca tingues muntacarregues. Despres d‘un viatge llarg, el cos agraia una mica d‘exercici fisic que desentumis els musculs, pero passat l‘impuls inicial, l‘ascensor es tornava imprescindible. Quan obrien les portes del remolc, les campanes de l‘esglesia de Saint Médard van tocar les cinc de la tarda. Si volien acabar abans que es fes fosc, haurien d‘anar per feina. L‘ultima campanada va subratllar encara mes la quietud que els envoltava. Des d‘una cafeteria que hi havia a l‘altre canto del carrer va arribar-los el repic d‘unes boles de billar. Sense dir-s‘ho, tots tres van afigurar-se aquells jugadors com uns aliats seus, indiferents al mon. Toni Puntí, Maletes perdudes

20


Llengua catalana III

UNITAT 3 EL TEXT DIALOGAT L’entrevista, el debat i l’enquesta El text dialogat (o conversacional) és aquell que es produeix quan dues o més persones entaulen una conversa per tal de comunicar-se opinions, coneixements, sentiments, etc. El text dialogat es construeix amb la intervenció d’uns interlocutors que, d’acord amb un sistema de torns de paraula establert, es canvien els papers passant d’emissor a receptor i viceversa. El text dialogat en directe presenta les característiques pròpies del registre col·loquial, és a dir, de la llengua oral espontània: formes col·loquials, frases inacabades, repeticions, tics lingüístics, desordre en las frases, imprecisió lèxica, etc. Els mitjans de comunicació escrits sovint transcriuen textos dialogats. La transcripció consisteix a canviar el canal del text: del canal oral o parlat es passa al canal escrit. El canvi de canal exigeix una adaptació del llenguatge a les exigències de la lletra escrita: així doncs, s’adaptarà a un registre més formal que eviti l’excés de col·loqui’ls-les, les repeticions, els tics lingüístics, les frases inacabades, etc.

L’entrevista L’entrevista és un gènere periodístic que consisteix en una conversa o un diàleg extens entre dues persones: un entrevistador o entrevistadora (periodista) i un entrevistat o entrevistada (protagonista). Abans d’entrevistar un personatge, l’entrevistador s’ha de documentar (conèixer la trajectòria professional i personal de l’entrevistat, aconseguir informació sobre el tema o motiu de l’entrevista, etc.) per preparar les preguntes. L’entrevista informativa se centra en allò que sap o opina la persona entrevistada (que és coneixedora d’uns fets o d’uns assumptes concrets). En canvi, l’entrevista de personalitat pretén acostar al lector la personalitat de la persona entrevistada i, per tant, pretén fer-ne un retrat a partir del seu caràcter, les seves opinions i els seus sentiments. Una entrevista és formada per diferents parts: -

-

Un titular, que ha de reflectir el contingut del text. Un text de presentació del personatge, que ha d’incloure les dades més significatives de la seva biografia i les dades relacionades amb el motiu de l’entrevista. L’entrevista pròpiament dita, amb les preguntes i respostes. Habitualment, una fotografia de la persona entrevistada. Habitualment, un comentari final de l’entrevistador o l’entrevistadora.

El debat El debat és un gènere periodístic en què unes quantes persones exposen en públic opinions diverses sobre una qüestió determinada, normalment un fet o un

21


Llengua catalana III

esdeveniment d’actualitat. Els interlocutors d’un debat han de defensar amb arguments les seves opinions i rebatre les opinions i els arguments dels altres. Un debat ha de tenir un moderador o una moderadora que s’encarregui de dirigir l’ordre de les qüestions o dels aspectes que s’han de debatre i de donar el torn de paraula als participants.

L’enquesta L’enquesta és un conjunt de preguntes preparades expressament amb l’objectiu de conèixer l’opinió, el comportament, el grau de coneixement, etc. d’un grup de persones sobre una qüestió determinada. L’el·laboració d’una enquesta exigeix un procés de cinc etapes: 1. Definir amb claredat l’objecte d’estudi 2. Preparar el qüestionari adequat 3. Formular les preguntes del qüestionari a un nombre representatiu de persones. 4. Buidar els qüestionaris. 5. Interpretar les dades obtingudes i donar-les a conèixer al públic mitjançant un article d’opinió.

22


Llengua catalana III "Pep

Guardiola té uns grans dots de psicòleg"

Daniel Brotons President de la Societat Catalana de Medicina de l'Esport

la competició apareix irritabilitat, un to muscular diferent, i això repercuteix tant en el rendiment com en el grau de

lesions. L'índex lesional pot augmentar, i es corre el risc de patir una ruptura fibril·lar. Si psicològicament no s'està al cent per cent, a l'hora d'exigir un alt rendiment això pot passar. Molts clubs ja han incorporat la figura del psicòleg a les seves plantilles...

MANOLO GARCÍA És habitual l'estrès a l'esport d'elit? Sí, però depèn del caràcter de cadascú per saber reconduir-lo, de l'entorn, de la importància de l'esdeveniment esportiu. Tot plegat augmenta el grau d'estrès. Un esportista no mediàtic sap que davant uns Jocs Olímpics, que són el mirall de la societat, si ho fa bé té la porta oberta per apujar la seva cotització, accedir a les beques; és la seva tesi doctoral.

Quins factors augmenten la pressió?

És fonamental. Un adult pot afrontar amb certa maduresa una determinada situació, però ells són joves que potser no tenen prou experiència per reconduir una sèrie d'estímuls, d'emocions, de factors externs. Considero molt important tenir psicòlegs esportius que els donin pautes per saber gestionar tots aquests factors. Un psicòleg que també tingui una tasca important amb l'entrenador, que li digui: "Transmet aquestes pautes. L'entrenador és qui té més contacte amb els esportistes. Ha d'estar en sintonia el factor físic amb el psicològic. ¿Es pot treballar l'aspecte psicològic de manera puntual, per a una competició curta?

Un esport mediàtic hi és un valor afegit. De tota manera hi ha esportistes mediàtics que ho tenen assumit. Com a personatge públic ha sabut reconduir bé la situació. En canvi, gent no mediàtica, en moments puntuals, per exemple uns Jocs Olímpics, no estan acostumats al setge dels mitjans durant tres o quatre setmanes. És una pressió amb la qual no comptaven. Això pot afectar els resultats i provocar lesions? Sí, directament. Una situació així pot provocar insomni i això vol dir menys descans, menys recuperació. El dia de

Aquí ens ajuda molt com és la persona, la seva personalitat. A vegades es poden prendre una sèrie de mesures, com crear una mena de filtre de mitjans de comunicació perquè no distorsioni la seva psique. No obstant això a vegades aquesta prevenció no és suficient. ¿Hi

ha

símptomes

per

poder

detectar un esportista estressat? Sí. Des del moment que té insomni o es lesiona més hem d'indagar per què.

Fem registres de paràmetres neurològics i de freqüència cardíaca, i

23


Llengua catalana III

si veiem un comportament cardiovascular que no és l'habitual t'adones que passa alguna cosa. Tenim eines per esbrinar si hi ha un grau d'irritabilitat que pot provocar que el seu cos no assimili bé l'entrenament. Els especialistes en medicina esportiva hem d'estar a l'aguait, prevenir una cosa que passa sovint i que pot fer que la temporada se'n vagi en orris.

L'esportista es mostra receptiu a rebre ajut? Se'ls ha d'explicar bé. Que s'hagi publicat que algun esportista mediàtic ha rebut ajut d'un psicòleg esportiu ens ajuda molt. Hem de diferenciar molt bé un psicòleg esportiu d'un psicòleg clínic. No estem parlant d'aplicar una teràpia per un problema de paranoia o d'esquizofrènia. Simplement volem reconduir la situació d'un individu perquè no li alterin aquests factors externs. Crec que la majoria d'esportistes professionals estan a favor del psicòleg, tot i que hi ha entrenadors que també fan bé aquesta tasca. Com el Pep Guardiola? Sí, és un gran psicòleg. Sap donar la justa mesura a les coses perquè no es faci un gra massa d'un tema determinat. A més té un gran avantatge: ve des de baix, ha viscut tot això i sap els missatges que han de rebre els jugadors. Ell sap on s'ha ficat i penso que a més d'un intel·lectual del futbol és un gran entrenador amb uns grans dots de psicòleg per saber reconduir estímuls. L'estrès dolent?

a

l'esport

sempre

és

De vegades no, perquè gestionant totes aquestes emocions es poden vehiculitzar perquè siguin positives. Uns dels grans reptes és que l'esportista pugui gestionar aquests estímuls i convertir-los en positius. Per això a vegades la pressió pot afavorir el rendiment esportiu. ¿La por al fracàs pot originar un bloqueig? Sí, sobretot en moments puntuals. Hem conegut esportistes al final de la seva carrera esportiva que no han pogut aconseguir un objectiu, un podi per exemple, i aquesta ansietat pot generar bloquejos per por a haver fracassat. ¿L'entrenament

diari

pot

crear

dependència

malaltissa

en

esportistes no d'elit? A la consulta em trobo els dos extrems. Gent que entrena a consciència i sap les seves limitacions, i d'altres que fan un entrenament excessiu. El binomi que intento transmetre és esforçrecuperació. Trobem gent amb addicció i això comporta problemes mèdics, de l'aparell locomotor, fractures d'estrès, anèmies, baixada de defenses i problemes psicològics. Una vida sedentària pot portar a la depressió? Sí, però al marge del tema mèdic i de patologies cardiovasculars, l'activitat física afavoreix la socialització i genera unes hormones, les endorfines, que tenen un estímul euforitzant.

Avui (13/05/2009)

24


Llengua catalana III

ACTIVITATS DE L’ENTREVISTA 1. Busqueu en el diccionari el significat d’aquests mots que apareixen subratllats en el text i després escriviu una oració amb cadascun en què quedi clar què volen dir. setge sintonia puntual indagar vehiculitzar 2. Què volen dir les expressions següents, que apareixen subratllades en el text? el mirall de la societat → la seva tesi doctoral → 3. Responeu les qüestions següents: a) Quins esportistes suporten millor la pressió dels mitjans de comunicació? b) Quines són les principals funcions dels psicòlegs als clubs esportius? c) Quins senyals dels esportistes alerten els psicòlegs esportius? d) Per què l’entrevistador cita el nom de Pep Guardiola? e) Els esportistes han d’evitar sempre l’estrès? Per què? f) Quines conseqüències positives té l’activitat física? g) Per què l’entrevistador ha triat aquest titular per a la seva entrevista? 4. Escriviu totes les paraules del text que formin part dels següents camps semàntics: medicina esport 5. Busqueu tres pronoms relatius a les dues primeres respostes de l’entrevistat i digueu quin nom és l’antecedent de cadascun.

6. Busqueu a l’entrevista quatre perífrasis verbals.

7. Busqueu en el text substantius abstractes que derivin d’adjectius. Exemple:

maduresa <<<<<<< madur

25


Llengua catalana III

ACTIVITATS DE L’ENQUESTA 1. Llegiu la següent enquesta, contesteu-la i traduïu-la al català. Sexo: □ Masculino □ Femenino Edad (en años): _____ Ocupación: ______________ Lugar de residencia: __________ 1. ¿Cuántas raciones de fruta y verdura consumes diariamente? □ 2-3 piezas de fruta y 1-2 de verduras. □ No como todos los días frutas y verduras. □ 1 pieza de fruta y 1 de verdura. 2. ¿Cuántas comidas realizas al día? □ 5 comidas al día. □ 2-3 comidas abundantes.

□ Depende de los días.

3. ¿Cuánto tiempo dedicas a la comida o a la cena? □ Al menos 1 hora. □ Menos de ½ hora.

□ Entre ½ hora y 1 hora.

4. ¿Qué cantidad de pan consumes? □ 1-2 veces al día. □ No como nada o casi nada.

□ 2-3 veces a la semana.

5. ¿Cómo son tus raciones de comida en relación a otras persones de tu misma edad, sexo y peso saludable? □ Son similares. □ Mucho más abundantes. □ Ligeramente más abundantes. 6. ¿Cuántos litros de agua bebes al día? □ 2 litros □ Bebo poco agua diariamente.

□ Al menos 1 litro.

7. ¿Qué tomas en el desayuno? □ Además de café/Leche/infusiones, alguna fruta, cereal o pan. □ No suelo desayunar. □ Solo un café con una pieza de bollería. 8. ¿Con qué frecuencia comes legumbres (lentejas, garbanzos, alubias...)? □ 1 vez a la semana. □ De vez en cuando. □ 2 o más veces a la semana. 9. ¿Qué tomas habitualmente de postre? □ Fruta fresca de temporada. □ No tomo fruta ni yogurt. □ yogurt u otro lácteo (cuajada, queso fresco, helado...) 10. ¿Cuántas veces a la semana comes pescado? □ 1 vez a la semana. □ De vez en cuando.

□ 3 o más veces a la semana.

11. ¿Con qué frecuencia comes carnes grasas o Embutidos? □ 1-2 veces a la semana. □ 3-4 veces a la semana. □ Todos los días. 12. ¿Con qué frecuencia comes en los restaurantes? □ Una vez al mes. □ Una vez por semana.

□ Suelo ir con frecuencia.

13. ¿Cuál de las siguientes respuestas refleja tu consumo de alcohol? □ No bebo. □ Solo los fines de semana. □ Todos los días. 14. ¿Controlas la sal que añades a los platós? □ Sí, no suelo utilizarla. □ No, siempre añado sal a las comidas. moderación

□ Intento usarla con

15. ¿Comes por impulsos debido a gula, ansiedad o estrés? □ No, suelo comer despacio intentando masticar adecuadamente. □ Sí, no puedo controlar esas situaciones. □ De vez en cuando.

26


Llengua catalana III

ENQUESTA: HÀBITS ALIMENTARIS __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________

27


Llengua catalana III

ELS PRONOMS FEBLES Els pronoms personals febles són paraules de significat variable que serveixen per evitar la repetició d’un nom o d’un sintagma nominal que ja ha aparegut en una oració anterior. – Els pronoms personals febles són monosíl·labs àtons. – Sempre van aglutinats al verb amb el qual formen una unitat de pronúncia. De vegades s’hi ajunten per mitjà de l’apòstrof o del guionet. – Se situen davant del verb en les formes personals i van al darrere quan el verb és un infinitiu, gerundi o imperatiu.

Pronoms febles de CD CD

Pronoms

Exemples

el, la, els, les

Mira el mar. El mira. Travessem el riu Fluvià. El travessem. En Marc ha agafat el diccionari. En Marc l‘ha agafat. Dibuixaré aquesta fulla. La dibuixaré. Compra els llibres. Els compra. Netegen les seves habitacions. Les netegen.

– Indefinit (un, una, algun) – Quantificat per un numeral, un quantitatiu o un Indefinit

en

Compraré tomàquets vermells. En compraré. L’Àngels ha dibuixat dues fulles. L’Àngels n’ha dibuixades dues. Avui hi ha hagut poc moviment. Avui n’hi ha hagut poc. No tenia cap moneda. No en tenia cap.

– Neutre (això, allò o una oració)

Ho

Dibuixaré això. Ho dibuixaré. Va dir que tenia mal de cap. Ho va dir. o Va dir-ho.

CI

Pronoms

Exemples

– Singular

Li

Regalaré el disc a l’Aina. Li regalaré el disc. No vol telefonar a la seva mare. No li vol telefonar.

– Plural

els

Diu mentides als seus pares. Els diu mentides

– Nom propi – Determinat (article, demostratiu o possessiu)

Pronoms febles de CI

Quan el complement indirecte singular li es combina amb el complement directe determinat – el, la, els, les – es transforma en hi i s’inverteix l’ordre de col·locació: li + el = l’hi —> Dóna el llapis al noi. L’hi dóna. li + la = la hi —> Dóna la ploma al pare. La hi dóna. li + els = els hi —> Dóna els llibres a l’Anna. Els hi dóna. li + les = les hi —> Dóna les plomes a l’Eva. Les hi dóna.

28


Llengua catalana III

Pronoms febles d’Atribut semblar, aparentar) Casos

(ser,

estar,

parèixer,

Pronoms

Exemples

-Atribut indeterminat

Ho

També és periodista? No, no ho és. La barana és de ferro? No, no ho és, només ho sembla. Ets feliç de veritat o només ho sembles?

– Atribut determinat (article, demostratiu o possessiu)

el, la, els, les

És el teu germà? No, no l’és. Aquestes noies són les meves amigues. Aquestes noies les són.

Complement de règim verbal, C. Predicatiu, C.Circumstancial CRV, CP, CC

Pronoms

Exemples9 No m’he oblidat de vosaltres. No me n’he oblidat.

– Introduïts per la preposició de

En

(CRV) Tornava de casa seva tranquil·lament. En tornava tranquil·lament. (CCL) Vols contribuir a estalviar aigua? Sí, hi vull contribuir.

– Introduïts per una altra Preposició

hi

(CRV) Els veïns llogaren la casa moblada. Els veïns hi llogaren la casa. (CP) Vaig trencar la closca amb una pedra. Hi vaig trencar la closca. (CCM)

29


Llengua catalana III

Els pronoms febles s’escriuen de manera diferent segons la posició que ocupen respecte del verb i segons la primera o l’última lletra de la forma verbal.

ACTIVITATS DELS PRONOMS FEBLES 1. Subratlleu i substituïu el CD pel pronom feble corresponent. a) El professor repartia els exàmens. b) Sempre llegeix novel·les de misteri. c) Ja tenim tres entrades per al cinema. d) Agafeu el paper del terra. e) Explica això.

30


Llengua catalana III

2. Identifica i substitueix el CI pel pronom feble corresponent. a) Enviaré el programa d’activitats als veïns. b) Vaig explicar els fets al meu amic. c) Porta els paquets a les clientes. d) El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic. e) Donarem el condol a la família. 3. Indiqueu si els complements subratllats són atributs o predicatius i substituïulos pels pronoms febles corresponents. a) La Laura i l’Helena eren les mestres de cinquè. b) Es va presentar a la reunió enfadat. c) Es va quedar aturat davant el semàfor. d) Les muntanyes semblen llunyanes. e) Les peces són de plata. f) Es manté allunyada de la multitud. g) Aquest noi es considera molt llest. h) Va quedar-se sord als trenta anys. 4. Indiqueu si els complements subratllats són CRV o CC i substituïu-los pels pronoms febles corresponents. a) Viuen de la venda ambulant. b) El nen plora amb ràbia. c) Sortiré de casa a les cinc. d) Ha renunciat als plaers de la vida. e) Baixa de l’arbre ara mateix. f) Només penso en les vacances. g) Anirem al concert de música clàssica.

31


Llengua catalana III

UNITAT 4 EL COMENTARI CRÍTIC La recensió i la crítica Una recensió o una ressenya és un article que presenta el contingut d’una obra i en fa un comentari crític. Els mitjans de comunicació, principalment les revistes de continguts culturals, sovint tenen uns quants col·laboradors que es dediquen a presentar i comentar les novetats editorials i les estrenes de cinema, teatre, òpera, etc. Aquestes recensions serveixen, principalment, per orientar el públic, que d’aquesta manera podrà decidir quines poden ser les obres que responguin al seu interès.

Com fer una recensió 1. Llegiu el llibre acuradament o aneu a veure l’espectacle (cinema, teatre, concert, etc.) 2. Preneu nota de la referència bibliogràfica o de la fitxa tècnica. 3. Feu un resum de l’obra. 3.1. Expliqueu l’argument resumint els fets que s’hi relaten. 3.2. escriviu breument els personatges principals. 3.3. Indiqueu on transcorre l’acció i en quina època. 4. Redacteu un comentari crític de l’obra. 4.1. Classifiqueu l’obra d’acord amb els gèneres literaris o cinematogràfics. 4.2. Valoreu l’obra tant pel que fa als aspectes positius com als negatius: - història/argument - personatges - estil i tècnica narrativa 4.3. Comenteu els episodis preferits. 4.4. Recomaneu el llibre o la pel·lícula a altres persones a les quals pugui interessar.

32


Llengua catalana III

ACTIVITATS DE LA CRÍTICA SOBRE LA PEL·LÍCULA Slumdog Millionaire.

Slumdog Millionaire Director: Danny Boyle, Loveleen Tandan Intèrprets: Dev Patel, Anil Kapoor, Freida Pinto, Madhur Mittal, Azharuddin Mohammed Ismail, Ayush Mahesh Khedekar. Gènere: Drama, romàntic. Gran Bretanya, 2008. 115 min. ARGUMENT Jamal Malik és un jove indi que ha anat a participar al famós programa “Quiere Ser Millonario?”. Tot i el seu aspecte poc espavilat i treballar de repartidor de cafès en un call center de Mumbay, Jamal està superant amb una insultant comoditat totes les preguntes i està a punt de completar la sèrie i emportar-se el premi final de 20.000 rupies índies. Tothom es pregunta com ha aconseguit arribar fins allà. Ha estat sort, ha fet trampes, era el destí o és que realment sabia les respostes a totes les preguntes?

CRÍTICA Nominada a 10 Òscars -inclosos millor pel·lícula i millor director-, guanyadora dels 4 Globus d’Or a què aspirava, guanyadora de 7 premis BAFTA, i acumulant ja un total de 58 guardons a diferents certàmens. No hi ha dubte que Slumdog Millionaire, sortint del no res, s’ha convertit en la gran sensació del moment, el film del qual tothom parla, però, ¿és realment tan brillant com tot sembla indicar? Doncs un cop vista i digerida, puc dir que m’ha semblat una molt bona pel·lícula, amb un argument d’altíssima originalitat i una considerable qualitat narrativa, però el cert és que presenta prou aspectes discutibles com per considerar que tot el que s’ha generat al seu voltant és una mica exagerat. El cas de Slumdog Millionaire és un exemple perfecte d’aquelles pelis que costa molt atrevir-se criticar, ni que sigui posar un parell de “peròs”, ja que fer-ho és com anar a contracorrent de tota la resta. En realitat, el visionat del film es gaudeix de tal forma que molts es poden quedar amb aquesta tan bona impressió immediata i realçar totes les seves virtuts, que en té i moltes, però crec que també és convenient no deixar-se portar només per aquesta mena d’eufòria ambiental que la rodeja i atrevir-se a posar en dubte certs aspectes. Slumdog Millionaire presenta un argument amb un dels punts de partida més atractius i originals que he vist, una estructura narrativa trepidant i magnètica, i un ritme que no decau en cap moment. El film manté l’espectador en un constant estat d’expectació, ja sigui per l’acció del concurs, com la dels diferents flashbacks, i arriba a un final perfectament construït perquè ningú vulgui parpellejar en cap moment. No obstant, crec que l’estocada final, la que pertocaria després de tot el que hem vist fins el moment, no acaba d’arribar, i que la resolució es redueix a molt poc i massa convencional. No dic que sigui un mal final, però segurament no era el que jo esperava i el que crec que es mereixia una peli com Slumdog Millionaire.

El director, Danny Boyle, responsable de films com Trainspotting, 28 Días Después o Sunshine, demostra una genial qualitat darrere la càmera i ofereix una de les millors direccions (si no la millor) de l’any. L’acurada sel·lecció de plans transgressors, el gran tractament de la imatge, l’impressionant treball de fotografia i l’encertadíssima banda sonora ajuden a fer de Slumdog Millionaire un prodigi a nivell audiovisual. A destacar tota la primera part del film que té lloc a territori indi. També és molt important el treball del temps, saber quan fer les transicions entre una acció i l’altra sense que resulti monòton, i la veritat és que aquest és un aspecte perfectament estudiat.

33


Llengua catalana III

No obstant, aquesta estructura narrativa també propicia una possible visió crítica de Slumdog Millionaire. Generalment, en un guió cinematogràfic han de passar més coses de les que passen a la vida quotidiana, algunes són fruit de causalitats i altres de casualitats, però quan pràcticament tot es remet a la segona opció, la cosa pot perillar una mica. A l’inici, el film ens presenta la situació i ens planteja una pregunta respecte el protagonista, tal com he fet a la sinopsi del principi del post, però si aquesta pregunta la féssim en relació a la peli en si, ¿quina seria la resposta? Segur que no ha fet cap trampa? Tanta casualitat hi pot haver? I aquesta última pregunta del concurs… No voldria semblar massa crític amb el que he escrit i vull deixar clar que m’ho he passat de conya veient Slumdog Millionaire, i que el considero un dels films amb més personalitat que he vist últimament, però també volia deixar clar que aquesta excel·lència que esperava després de les immenses expectatives generades pot ser qüestionada. És una de les imprescindibles del moment i s’ha de veure sense cap mena de dubte, això sí, mereix ser analitzada i valorada pel que és i no deixar-se portar pel que se’ns diu a tot arreu.

1. Llegiu el comentari crític de Slumdog Millionaire i, després, feu un llistat dels aspectes positius de la pel·lícula que s’hi destaquen i un altre amb els negatius. ___________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________________

2. Feu l’anàlisi sintàctica de les següents oracions del text, dividint-les en subjecte i predicat i identificant-ne els complements verbals. a) El film manté l’espectador en un constant estat d’expectació.

b) A l’inici, el film ens presenta la situació.

c) És molt important el treball del temps.

d) En un guió cinematogràfic han de passar més coses.

e) Slumdog millionaire s’ha convertit en la gran sensació del moment.

34


3. Feu la recensió del llibre o la pel·lícula que més us hagi agradat. Feu un resum curt de l’argument i raoneu la vostra valoració. (100-150 paraules) RESSENYA ----------------------------------------------------------------------------------------------Títol ______________________________________________ Fitxa tècnica _______________________________________ _________________________________________ _______________________________________ _________________________________________ ________________________________________ _________________________________________ Resum i Comentari crític ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ Recomanacions ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ ___________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________ Valoració

35


Llengua catalana III

ELS PRONOMS RELATIUS Pronom Funcions i característiques l’ANTECEDENT ES REFEREIX A PERSONA, ANIMAL O COSA. • No va precedit de preposició. - He vist la teva germana, que m’ha donat records. - És molt bonic el quadre que has comprat. • Sense antecedent (precedit d’article)= això que - El que [Això que] dius és interessant. - Entenc molt bé el que heu escrit. •

Feble que

ES REFERIX A COSES. Va darrere de preposició Es pot substituir per EL QUAL, LA QUAL... - El problema a què et refereixes és important. - La pilota amb què jugaven a futbol • • •

què

qui

ES REFEREIX A PERSONES. Va precedir de preposició. Es pot substituir per EL QUAL, LA QUAL... - El veí amb qui et vas barallar. • • •

Pot substituir que en oracions explicatives. - Les sabates noves, les quals ja se m'han fet malbé, eren molt cares. • Pot substituir sempre què i qui. - El problema al qual et refereixes és fictici. • Acompanyat de cosa (la qual cosa), fa de relatiu neutre, substitut de tota una oració, equivalent a cosa que. En aquest cas no és correcte el que. -Fuma a l'ascensor, la qual cosa molesta tothom. • Precedit de la preposició de, fa de relatiu possessiu, que es posposa a la cosa posseïda. • Aquesta és l'empresa els treballadors de la qual són ben considerats. •

Forts

el/la qual els/les quals

on

EXPRESSA LLOC REAL . La casa on viu és fora del centre. •

36


Llengua catalana III

ELS PRONOMS RELATIUS: ERRORS FREQÜENTS 1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element que es repeteix. El funcionari era molt amable + El funcionari ens va atendre El funcionari que ens va atendre era molt amable. El material és suficient per a la investigació + Disposeu de material El material de què disposeu és suficient per a la investigació. 2. No és correcta la combinació de preposició + article + que. Quan hi ha una preposició, solament es poden fer servir els pronoms què, qui o qual. Ja hem lliurat els informes + Incloem les dades acadèmiques en els informes Ja hem lliurat els informes en els que incloem les dades acadèmiques. Ja hem lliurat els informes en què/en els quals incloem les dades acadèmiques. No sabem el motiu + Van trucar per un motiu No sabem el motiu pel que van trucar. No sabem el motiu per què/pel qual van trucar. 3. Si el nom que s'ha de substituir porta una preposició, aquesta no es pot ometre quan és substituït pel pronom. S'han d'engegar les accions + El projecte fa referència a unes accions S'han d'engegar les accions que fa referència el projecte. S'han d'engegar les accions a què/a les quals fa referència el projecte. La comissió ha d'informar sobre les dades + La comissió disposa de dades La comissió ha d'informar sobre les dades que disposa. La comissió ha d'informar sobre les dades de què/de les quals disposa ACTIVITATS DELS PRONOMS RELATIUS 1. Completeu les frases amb la forma del relatiu més adient. a) He rebut la carta __________________ em vas enviar. b) El cotxe de _________________ parleu és meu. c) El llibre _____________________ et refereixes, ja l’he llegit. d) La noia amb _______________ parlava és brasilera. e) Allò _______________ volíeu ja ha arribat. f) El cava ______________ beus no és gaire bo. g) L’equip docent ha acordat que restarà dos punts a ___________ faci més de deu faltes d’ortografia. h) L’Òscar estiueja en un poble __________ es practica paddle surf. 2. Corregiu els relatius incorrectes. a) Em van ensenyar una pedra que se’n fan monuments b) La noia de la que et parlo és germana del Pere. c) He vist el noi a qui li vas deixar el treball d’història. d) He comprat un pis el qual és molt gran. e) Aquestes són les coses a les que he renunciat. 37


Llengua catalana III f) La noia en la que penses no et fa cas. g)

Em van preguntar un tema del qual no sabia res.

h) Tenia l’esperança de què em donessin una bona notícia. i) La persona en la que més confio viu lluny d’aquí. 3. Subratlleu, de les formes que hi ha entre parèntesis, les que siguin correctes en cada cas. Tingueu en compte que n’hi pot haver més d’una. 1. Aquesta és una sentència la decisió (de la que / de la què / de la qual) no acabo d’entendre. 2. En aquesta exposició hi ha quadres (en que / en què / en els que / en els què / en els quals) es reflecteix l’estat d’ànim del pintor. 3. No comprenc la situació (a la que / a la què / a la qual / que / a què) et refereixes. 4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) confio és el promès de l’Anna. 5. Porto les capses (en les que / on / en què) hi ha l’aixovar del nadó. 6. Les classes (que / a què / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants. 4. Uniu les dues oracions mitjançant un relatiu. a) El llibre m’està agradant molt. Em vas regalar un llibre. b) Ha decidit deixar la feina. Ningú no preveia que deixés la feina. c) He conegut el director de la revista. Col·laboro en aquesta revista. d) És una persona misteriosa. No em refio d’aquesta persona. e) Em vas trucar un dia. Aquell dia no era a casa. f) El projecte era ambiciós. Participàvem en aquell projecte. g) La metgessa operarà el meu pare. El fill de la metgessa estudiava amb mi.

h) He perdut el paraigua. Em vas deixar el paraigua.

38


Llengua catalana III

ACTIVITAT DE SÍNTESI 1. Accentueu si cal els mots que apareixen a continuació i classifiqueu-los segons siguin aguts, plans o esdrúixols. reptil, comite, periode, arbre, numero, futbol, papallona, animal, butxaca, fabrica, buta, catala, examen, Ramon, historia, muscul, informacio, boligraf, canço, proleg, opera, pantalla, identitat, huma, noticia, convencer, politics, pagina, bustia, victima, independencia, semafor, exit AGUTS PLANS ESDRÚIXOLS

2.Encercleu les paraules que continguin diftong i subratlleu les que continguin hiat. dia, duaner, quatre, ploure, iogurt, quota, avui, arqueòlegs, dijous, suar, projecció, actualitat, reina, diumenge, gràcia, realitat, divuit, viure, piano, viatge, societat, reproductiu, ciència, policia, joia, usuari, diable, llengua 3. Escolliu l'opció correcta. S'anomena accent diacrític aquell que porten determinats mots que, segons les normes generals, no n'haurien de dur però que accentuem per distingir-los d'altres mots que s'escriuen igual i tenen un significat diferent.

- A Anglaterra és costum prendre el té/ te amb pastes. - T'enxampen fent això, et caurà el pèl/ pel. - Després de dinar sempre tinc són/ son. - No és/ es gaire bonic aquest quadre. - El metge m'ha dit que ja estic bé/ be del refredat. - Aquest més/ mes farem vacances. - Sí/ Si vinc, portaré un pastís de maduixa. - Cal fer un bon ús/ us dels ordinadors. - Què/ Que vols fer aquest cap de setmana? - No sé/ se on viu Joan. - Mà/ Ma mare s'ha xafat la mà/ ma dreta amb la porta del cotxe.

39


Llengua catalana III

UNITAT 5

El TEXT EXPLICATIU El resum i l’esquema El text explicatiu o expositiu presenta informacions, dades o explicacions sobre una determinada matèria amb la finalitat de transmetre coneixements als seus receptors (oients o lectors). És, doncs, un text didàctic o divulgatiu. El text explicatiu sol presentar aquesta estructura: 1. Introducció, precedents, origen o presentació. 2. Definició o explicació bàsica. 3. Classificació, parts o causes. 4. Conclusió, funcionament o conseqüències. El text explicatiu és propi de les conferències i les classes, dels manuals acadèmics i els tractats, de les revistes especialitzades, dels assajos, etc. El text explicatiu sol exigir un llenguatge especialitzat, és a dir, s’hi utilitzen els termes de la matèria tractada (terminologia específica). L’explicació ha de ser neutra i objectiva. El text explicatiu se serveix d'una sèrie de recursos que el caracteritza: • El resum (síntesi) i l' ampliació (anàlisi) són les tècniques més utilitzades. • L' exemplificació, l'ús de títols i subtítols i la subdivisió en apartats numerats. • L'ús d' il·lustracions i altres recursos gràfics, com les negretes, cursives i majúscules, etc. • La selecció dels substantius i dels verbs atenent als criteris de claredat i precisió per tal d'evitar l'ambigüitat. • El temps verbal característic de l'explicació és el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat. • Els connectors tenen en l'exposició, com en l'argumentació, un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques (causals i consecutius) i els que precisen o matisen. • La cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització d'hiperònims i hipònims, de mots de la mateixa família i de sinònims que ajuden a fer més comprensible el text.

El resum i l’esquema Els resums i els esquemes són reduccions d’un text. Reduir un text consisteix a condensar-ne el contingut prescindint de les informacions secundàries, centrant-nos només en aquelles que són molt útils a l’hora d’entendre i estudiar els textos explicatius. Hi ha diverses maneres de reduir un text explicatiu. Convé triar en cada cas l’estructura que vagi més bé per representar la informació de la forma més completa i ordenada possible.

40


Llengua catalana III

ACTIVITATS 1. Compareu els dos textos de la imatge. Que tenen en comú? Que els diferencia?

2. Llegiu les següents afirmacions sobre l’elaboració d’un resum i marqueu les que siguin vertaderes.

El primer pas per a fer un resum consisteix en fer una lectura ràpida del text per assabentar-nos de què tracta.

El primer pas per a fer un resum consisteix en fer una lectura pausada i reflexionar sobre el que llegim.

□ El resum només conté les idees principals del text. □ El resum conté exemples, dades, incisos, anècdotes... □ L’extensió del resum és superior a la del text original. □ Un resum té una extensió aproximada de només el 25% del text original, és a

dir; una quarta part.

□ El resum ha de ser el més fidel possible al text original. □ El resum pot incloure opinions subjectives. □ El resum ha d’incloure la informació ordenada de manera lògica. □ Cal revisar l’ortografia i la puntuació abans de lliurar o publicar un resum.

41


Llengua catalana III

LES CATEGORIES GRAMATICALS Les categories gramaticals són les diferents classes de mots que s’utilitzen en una llegua. CATEGORIES Nom/ Substantiu

Adjectiu

Determinant

DEFINICIÓ És la paraula que serveix per anomenar les persones, els indrets, els altres éssers vius, les coses o les parts de les coses i realitats abstractes És una paraula que explica com és el nom. Ens en diu una qualitat (forma, color, grandària, ...). Pel que fa a les persones ens en diu també els seus estats anímics o trets de la personalitat (sensacions, caràcter...) És la paraula que delimita (en l’espai, el nombre, la possessió, ...) el nom. Hi ha diferents tipus com podràs observar a continuació.

Demostratiu Possessiu Quantitatiu Numeral Indefinit Relatiu

És la paraula que substitueix un nom. Pot significar coses diferents segons el context. Tu i jo no ens barallem mai No hi vull seure en aquest. M’estimo més aquell. En vull molts Vull que m’enviïs el primer T’equivoques. Aquest és el meu. Ningú no s’ho va creure. El noi que vaig conèixer ja surt amb una altra noia Què vols que faci per no pensar-hi?

Personal Demostratiu Quantitatiu Numeral Possessiu Indefinit Relatiu Interrogatiu Verb

És una paraula que expressa accions, esdeveniments o estats i, a la vegada, indica temps. En Ricard camina lentament cap a la porta Cada any passa el mateix En Lluís sembla un altre

ACCIONS ESDEVENIMENTS ESTATS Adverbi

El cotxe vell treu un fum ben negre

El noi té problemes amb una persona de la família Aquesta noia no és membre d’aquella colla El meu company ha recuperat la seva moto Molts dies es troba massa cansat Ell és el primer noi de quatre germans Qualsevol treball demana algun sacrifici En Robert ha tornat, la qual cosa em plau moltíssim Quina sort que tenen els de la fàbrica!

Article

Interrogatiu/ Exclamatiu Pronom

EXEMPLES En Marc empeny el cotxe de la veïna

Paraula que modifica o matisa el significat d’un verb, d’un adjectiu o d’un

42


altre adverbi. Lloc Temps Manera o Mode Quantitat Afirmació Negació Locucions adverbials Preposicions Simples Locucions prepositives Conjuncions

Es consideren globalment, fan la funció d’un adverbi. Paraules que relacionen altres paraules. Es consideren globalment, fan la funció d’una preposició. Paraules que relacionen altres paraules i/o oracions.

Coordinants Subordinants

La Susanna ja és allà El meu germà arribarà tard a classe Ara ja no ho faig malament De temps no ens en queda gaire Sí, a mi també m’han invitat No t’ho diré. Vaig fer una promesa. Pels voltants de les dotze no hi ha ningú

Tornen a casa amb les idees clares Vull anar cap a casa ràpidament

En Joan i la Maria són germans i tots dos fan 3r d’ESO Jo vigilo la porta mentre tu vas a comprar el diari

ACTIVITATS 1. Fes l’anàlisi morfològica de les oracions següents: 1. Els espectadors del cabaret aplaudeixen els actors cada nit.

2. Tots hem quedat a les deu en una cantonada del carrer.

3. Entre tu i jo li donarem una empenta.

4. Beveu llet descremada sense sucre!

5. No llegeixes malament.

2. Escriu una oració que contingui els elements següents. a) un substantiu, un adjectiu i un adverbi _____________________________________________________________________________ b) un pronom interrogatiu, un verb d’esdeveniment i una preposició. _____________________________________________________________________________ c) un determinant, un pronom i una conjunció _____________________________________________________________________________

43


Llengua catalana III

PROBLEMES LÈXICS De vegades trobem parelles de substantius, adjectius, verbs o altres formes que, pel fet de ser molt similars entre ells o bé per influència del castellà, utilitzem indistintament, tot i tenir cadascun un significat molt diferent. 1. Completeu les frases següents amb el mot més adequat. òrgan/orgue L’............................... de la catedral ha estat malmès per una colla de vàndals. sensitiu de les formigues són les antenes. El principal ................................ tron/tro L’aspirant al ................... Hem sentit un ..........................

d’Albània va tornar al seu país després de 63 anys d’exili. que ha ressonat arreu.

una retallada/un retall El govern s’ha vist obligat a fer ................................. en els pressupostos. Vull ................................. d’aquesta roba per fer una brusa a la meva filla. embussos/embuts Vull que em diguis sense ............................. quins problemes hi ha a l’oficina. Cada matí, per anar a treballar, trobo ................................ a la carretera. d’ampolles / de butllofes No va poder acabar el pelegrinatge perquè els peus se li van omplir ...................................... L’armari és ple ....................................... buides que hauríeu d’haver llançat. medecina/medicina Quina ................................... he de comprar a la farmàcia? Tot i haver estudiat ................................. , ha preferit dedicar-se a les assegurances. dades /dates El científic va aplegar totes les ............................... possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del llenguatge. Ja podeu consultar per Internet les ............................... de preinscripció als exàmens de català. ciments/ffonaments El terratrèmol va fer trontollar els .............................. de molts edificis. Els ............................. que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE. mida/mesura El públic s’anava desanimant a ......................... que el seu equip anava encaixant gols. per al rebedor. Vull que em feu una prestatgeria a ............................ soterrani/subterrani : deu haver-hi ratolins. Es construirà un pas .............................. a les principals estacions de tren de la comarca. Sento soroll al ...............................

44


Llengua catalana III

regnes/rendes Qui porta les ...............................

Les ...............................

del partit: la cúpula o els militants? més altes no percebran l’ajut promès pel govern.

taulell/tauler En aquest bar, les consumicions són més barates si les demanes al ............................... que si ho fas assegut a la taula. L’edicte es publicarà al ............................... d’anuncis del Jutjat. esborrador/esborrany Hi havia alguns errors a l’............................ de la declaració de la renda que hem hagut de rectificar. He perdut l’.................. ............. de la pissarra. els fulls/les fulles A la tardor ..................................

Falten ..................................

dels arbres agafen colors daurats. 6 i 15 d’aquest expedient.

espatlla/esquena No el preocupa res: s’ho tira tot a l’............................... Ahir al gimnàs em vaig fer mal a l’................. .............. dreta. pastís/pastel Es vol casar amb un vestit d’un rosa ................................... El ................................ de maduixa és més bo que el de xocolata. capsa/caixa Sembla que hagi sortit de la .............................. , tan ben vestit com va! L’empresa de mudances m’ha perdut una .............................. de llibres. addició/addicció El jutge va tenir en compte l’............. ..................... del denunciat en dictar sentència. Haurem de fer els aclariments corresponents mitjançant l’.................................. d’una nota al peu de pàgina. 2. Completeu les frases següents amb l’adjectiu més adequat tenint en compte el context. 1. Aquella malaltia l’ha deixat completament ................................... (aixafat / esclafat). 2. Segons la recepta, aquest plat s’ha de fer amb pa ................................... (tou / tendre) i no pas amb pa dur. 3. Aquesta institució està ............................... (asseguda / assentada) amb fermesa sobre una sòlida base econòmica. 4. Li van aconsellar que fes aquella inversió tan poc ....................... (rendible / rentable). 5. Vaig quedar completament ............................... (aterrat / aterrit) davant aquell espectacle tan macabre. 6. És un advocat molt ........................... (gelós / zelós) en el compliment de les seves obligacions professionals.

45


Llengua catalana III

7. Per seguretat és ............................ (precís / necessari) revisar les instal·lacions. 8. En aquest web trobaràs una guia ............................ (complerta / completa) de restaurants del Penedès. 9. Segons els rumors, volien concedir el premi a un ........................... (afamat / famós) escriptor terrassenc. 10. El congrés serà ....................... (bianual / biennal); és a dir, es reunirà cada dos anys. 11. Arran de l’explosió es va crear una situació molt .................... (confosa / confusa) als voltants de l’edifici. 12. El periodista sempre havia mantingut relacions ...................... (tibants / tirants) amb la direcció del diari en elqual treballava. 13. No ens quedarem amb els braços ........................... (creuats / plegats) davant d’un fet tan inadmissible. 14. No li agraden gens les mongetes ........................... (verdes / tendres). 3. Completeu les frases següents amb el verb que correspongui dels dos que hi ha entre parèntesis. 1. La direcció del club no ha volgut ................................. (desvetllar / desvelar) quins jugadors continuaran la temporada vinent. 2. Els nens ...................... (són / estan) a l’escola en aquests moments. 3. Joseph Haydn va ....................... (composar / compondre) alguna de les seves obres més importants a Anglaterra. 4. Quan acabi d’esmorzar, ....................... (aniré / vindré) a donar-te un cop de mà a la perruqueria. 5. Tant me .................. (fa / dóna) aquest vestit o aquell altre. 6. El president italià ja havia sospesat anteriorment ............................ (nomenar / anomenar) ministra del nou executiuuna model. 7. Quan te’n vagis, agafa les escombraries i ....................... (llença-les / tira-les) al contenidor. 8. La mare sempre ens havia dit que és de mala educació ......................... (senyalar / assenyalar) amb el dit. 9. El jutge ha ordenat ............................. (registrar / escorcollar) el domicili de l’acusat. 10. Si no seguiu les instruccions us haureu d’........................ (atendre / atenir) a les conseqüències. 11. Amb aquesta humitat la roba triga molt a .......................... (eixugar-se / assecar-se). 12. Vaig veure l’Elisabet ahir i no ................................... (posava / feia) gaire bona cara. 13. Quan vaig veure que estava llegint una carta meva, la hi vaig ................... (prendre / treure) d’una revolada. 14. La jutgessa va .......................... (acordar / disposar) sobreseure el procediment. 4. Completeu les frases següents amb l’expressió més adequada de les dues que us proposem en cada cas. gaire bé / gairebé Acompanya’m al caixer automàtic perquè .......................... no em queden diners. He de revisar-me la graduació de les ulleres perquè no hi veig .............................

46


Llengua catalana III

massa / gaire Al perit no li ha agradat ......................... que el fessin esperar. Ho fas ........................... ràpid. Hauries de fixar-t’hi més. gens / res Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet ...................... de fred. La policia el va escorcollar però no van trobar ......................... del que buscaven. cadascú / cadascun El fiscal ha demanat vuit anys de presó per a .......................... dels acusats. Que .......................... valori si el seu comportament és un model a seguir. tanmateix / així mateix Ens han aprovat la subvenció. .............................. , ens han modificat el projecte inicial. Heu de presentar l’imprès de sol·licitud. ........... ...................., heu d’aportar el DNI i el llibre de família. alhora / a l’hora Heu de prémer ........................ el botó dret del ratolí i la tecla asterisc del teclat. El preu és el que té més en compte el jovent ....................... de comprar roba. quant / quan Un estudi recent ha revelat què mengem ........................ som davant l’ordinador. ......................... trigues a arribar de la feina a casa teva en transport públic? vint-i-u / vint-i-una A la pàgina ................................ trobareu la clau de correcció dels exercicis. La unitat 21 del curs d’autoaprenentatge té .................................. pàgines. sobretot / sobre tot Cal que m’informeu ........... ................. el que necessitareu per realitzar aquest projecte. Les últimes pluges han afectat .............................. el Pirineu i la Catalunya central. pot ser / potser Ningú no va dubtar de la seva paraula, però ............................ haurien hagut de fer-ho. Si no hi ha llum, ............................... que hagin saltat els ploms. a base de / sobre la base de ................................... no dormir, acabareu malalts. Protocol establert ................................ l’apartat 1 de l’article 43 del Conveni. posat que / atès que ........................ hi hagués indicis de delicte, el fiscal obriria diligències contra l’empresari. ........................ s’ha anul·lat la resolució impugnada, cal deixar sense efecte la sanció.

47


Llengua catalana III

mentre / mentre que L’home va participar en el robatori, .......................... la seva germana se’n va mantenir al marge. ............................... no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpció d’innocència. de referència / esmentat/ada Us trameto aquest exhort d’acord amb el que s’ha disposat en el procediment .................................... La revista va esdevenir una publicació .................................. per al sector del muntanyisme. tota vegada que / ja que Denunciarem públicament qualsevol acció ................................ injustificada. Haureu d’assumir tots els costos ............................ preveu fer-se’n càrrec.

la considerem l’entitat asseguradora no

sota / baix El van trobar a la part de ...................................... de l’edifici. Els han condemnat a desallotjar el local .............................. llançament en cas que no ho facin.

advertiment de

per complet / per complert Un vehicle s’ha cremat ............................. i tres més han resultat afectats pel foc. El jutge ha donat ................................... el tràmit requerit. amb aquesta fi / amb aquest fi No podien preveure que ensopegarien .................................. tan terrible. No s’admetran ingerències exteriors. .......................... s’ha creat una nova normativa. a falta de / quan faltaven Van empatar ................................. deu minuts per a l’acabament del partit. .............................. recursos propis, van haver de recórrer a les subvencions. arran / arrel Tots els canvis s’han produït ................................ del decret de descentralització. L’................................ del problema del canvi climàtic l’hem d’anar a buscar en la contaminació ambiental.

48


Llengua catalana III

UNITAT 6 EL TEXT PREDICTIU El text predictiu té com a objectiu informar sobre estats i fets futurs. En els mitjans de comunicació, aquests tipus de text es concreta en les previsions econòmiques, polítiques i meteorològiques; en els pressupostos, els programes electorals i els resultats esportius. Però també s’avança informació en l’agenda d’activitats culturals i artístiques previstes per a una data determinada i en l’horòscop o el tarot, etc. Els trets lingüístics d’un text predictiu són: ➢ L’ús de perífrasis de probabilitat i possibilitat: (deure + infinitiu) (poder+infinitiu) ➢ La utilització del temps condicional, el mode subjuntiu o simplement el futur per expressar un futur hipotètic. ➢ L’ús d’adverbis i locucions del tipus segurament, probablement, potser, tal vegada...i de temps. ACTIVITAT DEL TEXT PREDICTIU 1 Llegeix el text sobre la predicció meteorològica i marca els trets distintius d’un text predictiu.

49


Llengua catalana III

ACTIVITAT DEL TEXT PREDICTIU 2 Omple els espais en blanc de l’horòscop amb paraules adients. Pensa que és important tenir en compte la classe de paraula que convé en cada cas. Digues a quina categoria gramatical pertanyen. _____________________________________________________________________________

horòscop Àries.21 març-20 abril

Balança.22 setembre-22 octubre

És un bon __________________ per expressar els sentiments, no tinguis por de ser rebutjat. Si no ho fas no _______________ mai què ____________ pogut passar.

No intentis fer d'intermediari entre dues persones _____________ no __________ parlen. El problema el tenen elles, tu has de mantenir-te'_____ al marge.

Taure.21 abril-20 maig

Escorpí.23 octubre-21 novembre

Avui tindràs un dia una mica ____________, pot ser que pensis que hauria estat millor no aixecar-se del llit, però veuràs que tot anirà canviant.

Avui tindràs notícies o una sorpresa d'una persona que fa _________ de temps que no veus. T'anirà bé per començar a fer canvis a la teva vida.

Bessons.21 maig-21 juny

Sagitari.22 novembre-20 desembre

No pots dir sempre el que ____________, a vegades hauries de controlar-te una mica i mossegar-te la llengua, pots fer mal _______ les persones del teu entorn. Vigila!

_________ de tenir més paciència amb la teva parella i no desconfiar d'ella, ________ no sempre has de tenir tu la raó.

Cranc.23 juny-22 juliol

Capricorn.21 desembre-19 gener

Posa més _____________ a la vida, és el consell que et donen els astres per acabar amb bon __________

el dia. Parla amb la teva parella ___________ les vostres diferències.

Dedica una part del dia a treballar la teva autoestima. Has de començar a valorar-____ més i a veure tot allò ________ hi ha de bo al teu interior.

Lleó.23 juliol-22 agost

Aquari.20 gener-18 febrer

Els teus amics es mostraran al teu costat si estàs passant per un moment una mica crític. Deixa't _______ si de veritat ___________necessites.

Avui és millor que escoltis dins _______, abans de cometre qualsevol disbarat. Pensa dos cops les coses abans de fer-_______,

Verge.23 agost-21 setembre

Peixos.19 febrer-20 març

_________la manera d'arreglar els malentesos amb la teva parella és ________ __________ has de fer, i no buscar més discussions.

_______ una reunió d'amics. En aquests moments necessites estar amb _______ i oblidarte una mica de la feina i dels problemes.

50


Llengua catalana III

RELACIONS SEMÀNTIQUES La sinonímia Diem que dues paraules o expressions són sinònimes quan tenen un significat molt semblant i són generalment intercanviables. Per exemple: El famós actor residia en un poble de Cantabria El famós actor vivia en un poble de Cantabria

L’antonímia Les paraules antònimes són mots que es relacionen, perquè tenen uns significats contraris o oposats. Hi ha diversos tipus de mots antònims: · Contraris o complementaris: Un mot és la negació de l’altre. Ex. Curable incurable, parell-senar. · Recíprocs: Si es dóna un terme, necessàriament se’n dóna un altre. Ex. comprar-vendre, pagar-cobrar, marit-muller. · Graduals: Entre un terme i un altre hi ha graus intermedis. Ex. calent-fred, grosprim, fàcil-difícil.

La polisèmia La polisèmia (poli «més d’un», semia «significat») es produeix quan una paraula té dos o més significats. Vegem-ho amb exemples: Teatre pot significar: 1. Edifici per a la representació d’obres dramàtiques. 2. Literatura pensada per ser representada. 3. Acció exagerada feta per impressionar algú. Actor pot significar: 1. Persona que interpreta un personatge d’una obra. 2. Persona jurídica que atorga un document. 3. Persona que inicia un procés exercint una acció legal. Comèdia pot significar: 1. Obra teatral de caràcter divertit i final feliç. 2. Dit d’un cas, d’uns fets, etc., que fan riure, en què tot és simulació.

Homonímia Un cas diferent és l’homonímia. Dues paraules són homònimes quan s’escriuen o es pronuncien igual però tenen diferents significats. L’homonímia es produeix per l’evolució de les paraules: dues paraules que en llatí eren diferents han evolucionat i han donat dues paraules idèntiques. Les paraules homònimes es divideixen en: · Homògrafes: Paraules que es pronuncien i s’escriuen igual. Canal: Construcció destinada a derivar l’aigua de rius, torrents, etc., Canal: Suport físic que uneix les persones que es comuniquen i que permet que el missatge, escrit, sonor o visual, passi de l’emissor al receptor. · Homòfones: paraules que es pronuncien igual però s’escriuen diferent. Comte: Senyor feudal que governa un comtat. Conte: Narració curta, sovint destinada als infants. Compte: Nota on hi ha escrit el que s’ha de pagar. · La polisèmia és una sola paraula que té diversos significats. · L’homonímia és una relació que es dóna entre dues paraules.

51


Llengua catalana III

ACTIVITATS DE RELACIONS SEMÀNTIQUES 1. Cerca un sinònim que pugui substituir els mots subratllats: Es van eixugar les mans amb la tovallola. Era una dona molt bella. L’estimava tant que no podia viure sense ella. Era l’home més feliç del món. A la fira es va fer una mostra de puntes de coixí. L’actriu va explicar que ella seria la protagonista de la nova comèdia. 2. Escriu els antònims d’aquestes paraules. Després digues de quin tipus són. fer ....................................... real ........................................ sentit ................................. il·lusió .................................. armat ............................... limitat .................................. comprar.................................. racional................................ blanc............................... culpar .................................. culte .................................... dia.................................... legal ................................... viu..................................... obrir.................................... absent................................. gran................................. augmentar............................... 3. Relaciona cada paraula amb el seu significat (n’hi ha que en tenen més d’un). natural del país que habita. mà salsa blanca que es fa amb farina, llet i mantega. indígena acció de girar. madeixa part final del braç de les persones. beixamel botiga on es preparen i es venen medecines. glaç capa de pintura. gir troca de llana o de fil. ebenista tramesa de diners per correu o telègraf. farmàcia aigua congelada, gel. fuster que treballa fustes fines. ciència que tracta sobre els medicaments. Quines de les paraules anteriors són polisèmiques? 4. Escriu el significats d’aquests mots. Quina relació semàntica existeix entre cada parella? VACA BACA VOLA

BOLA

VEURE

BEURE

SENT

CENT

VALL

BALL

VENA

BENA

VOTAR

BOTAR

VUIT

BUIT

VELL

BELL

VULL

BULL

52


Llengua catalana III

UNITAT 7 ELS TEXTOS PERSUASIUS Els textos persuasius conviden el lector a fer alguna cosa, per exemple comprar, assistir a un acte, elegir un candidat, etc. La intenció d’aquest tipus de textos, doncs, és convèncer. Ofereixen alguna cosa i requereixen tant l’atenció com l’acció del lector. La publicitat és una forma de comunicació massiva que té com a objectiu informar, persuadir i aconseguir un comportament determinat de les persones que reben la informació. Per tal d’atreure l’atenció dels individus, la publicitat juga amb la imatge i la paraula mitjançant un llenguatge atractiu i suggeridor. Es tracta d’un procés de comunicació en què intervenen un emissor (l’anunciant), que fa arribar un missatge (l’anunci) a través d’un canal (els mitjans de comunicació o altres) a un receptor (el públic, del qual s’espera una resposta) Un anunci publicitari consta d’una imatge, que ha de captar l’atenció del públic, i d’un text, que utilitza els recursos següents: ➢ Frases curtes i persuasives. ➢ Ordres en imperatiu. ➢ Jocs de paraules basats en la polisèmia dels mots i els dobles sentits. ➢ Recursos literaris (antítesi, el·lipsi, equívoc, metàfora, hipèrbole...) ➢ Eslògans i logotips.

ELS MEDICAMENTS GENÈRICS, identificats amb les sigles EFG

(especialitat farmacèutica genèrica), són medicaments amb la mateixa qualitat, seguretat i eficàcia que els seus equivalents amb marca comercial i, a més, representen un estalvi important per a qui els compra i una garantia per poder donar més i millors serveis. MEDICAMENTS GENÈRICS EFG, tots hi guanyem!

53


Llengua catalana III

ACTIVITATS DELS ANUNCIS PUBLICITARIS 1. Observa els anuncis anteriors i contesta les preguntes que hi fan referència: - Quin n’és l’eslògan? - Assenyala tots els verbs i digues-ne el temps. - Quins elements apareixen a la imatge? - Qui n’és l’emissor? - I els receptors? Amb quina persona gramatical s’hi fa referència? - Trobes que és un anunci efectiu, que convenç? Argumenta-ho. 2. Tria un anunci publicitari de la televisió (o internet) i fes-ne la descripció. Has de tenir en compte els aspectes següents: - Producte que s’anuncia. - Imatges. - Música. - Text. - Ambient. - Personatges. - A qui va dirigit. - Eslògan. - S’expressa de manera clara l’objectiu de l’anunci?

54


Llengua catalana III

ELS PASSATEMPS

55


Llengua catalana III

Com portes les mates? Atreveix-xe amb els números! Completa el tauler omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en la mateixa filera, ni en la mateixa columna ni en cada quadrat.

Les ciències socials com van? Localitza el nom de 8 països europeus en aquesta sopa de lletres.

Busca les 10 diferències

56


Llengua catalana III

UNITAT 8 DOCUMENTS ADMINISTRATIUS I LABORALS. La instància, el currículum i la carta de presentació. Els documents administratius són els escrits utilitzats en les comunicacions entre els ciutadans i els organismes de les institucions públiques: govern, ajuntaments, jutjats, centres d’ensenyament, etc. Els documents administratius han de presentar unes característiques peculiars que sintetitzem en aquests quatre punts: - El llenguatge ha de ser formal i, per tal que el document sigui eficaç, senzill i clar. - El destinatari ha de rebre el tractament de senyor o senyora i de vós o bé de vostè. Normalment l’anomenem pel càrrec i no pas pel seu nom propi. - La relació amb el destinatari (que molt sovint ni coneixerem) ha de ser distant i impersonal, i sobretot educada i respectuosa.Elformat ha de ser el propi de cada document.

La instància El document administratiu que hem de redactar amb més freqüència es la instància. La instància o sol·licitudés una petició o reclamació adreçada a superiors o a organismes públics i privats. Es pot redactar en primera o tercera persona del singular i consta, bàsicament, dels apartats següents: Encapçalament. Inclou les dades personals del sol·licitant: nom i cognoms, data de naixement, adreça completa, telèfon de contacte i adreça electrònica si escau, etc. Exposició. S’hi fan constar les raons que motiven l’exposició. Comença amb la paraula EXPOSO o EXPOSA, escrita amb majúscula, seguida de dos punts. Quan hi ha diferents arguments, cadascun ha d’anar en un paràgraf diferent, precedit de la conjunció Que, escrita amb majúscula inicial. Sol·licitud. S’inicia amb el verb DEMANO o SOL·LICITO o bé DEMANA o SOL·LICITA, escrit amb majúscula i seguit de dos punts. S’hi ha de fer constar el que es demana de la forma més clara possible. La petició acostuma també a anar precedida de la conjunció Que, escrita amb majúscula inicial. Data i lloc de la redacció del document i signatura del sol·licitant. Destinació. La destinació s’escriu amb lletres majúscules, i inclou el tractament de la persona a qui va adreçada la instància.

57


Llengua catalana III

Sovint, en la informació que es divulga per Internet, hi figura, a més de la documentació que cal adjuntar i altres dades d’interès, un model de sol·licitud que només cal emplenar i enviar electrònicament. MODEL D’INSTÀNCIA Marina Pladevall Comes, nascuda a la Garriga el 13 d’abril de 1982, de professió infermera, amb DNI núm. 62.626.626-H, i amb domicili a Terrassa, carrer Canigó, núm. 25, ent. 1ª EXPOSO: 1. Que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) organitza un curs de formació sobre malalties tropicals per a infermers i infermeres del 10 de gener al 25 de juny de l’any vinent. 2. Que estic interessada a fer aquest curs per tal d’ampliar coneixements i poder-me especialitzar en aquesta branca sanitària. Per tot això DEMANO: Que se’m concedeixi una de les beques que el Departament de Sanitat atorga anualment al personal dels hospitals públics per ampliació d’estudis. Cosa que espero obtenir Marina Pladevall Terrassa, 25 de novembre de 2002 DOCUMENTACIÓ QUE S’ADJUNTA Certificat de treball emès per l’Hospital General de Granollers SR/A CONSELLER/A DEL DEPARTAMENT DE SANITAT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Seguint el model, ordena les parts d’aquesta instància i situa-les a l’apartat corresponent.

58


Llengua catalana III

El currículum (CV) El candidat o candidata a un lloc de treball, a un càrrec, a un concurs, etc. sovint ha de presentar un document anomenat currículum, en el qual consten les seves dades personals, els estudis que ha fet, les experiències professionals que ha tingut i altres dades complementàries. Europass recomana cinc principis bàsics per un bon CV.

1. Centra't en el realment essencial • El nostre currículum ha de ser convincent per a no perdre l'oportunitat de ser examinat pel reclutador, ja que aquest dedica en general menys d’un minut a examinar-lo. • Per una oferta de feina en concret, segueixi rigorosament els requisits del procés de sol·licitud. L'oferta de feina pot especificar el mecanisme de sol·licitud (CV, formulari a complimentar, sol·licitud online, CV adjunt...), la longitud o el format del CV, si es precís incloure una carta de motivació, etc. • Sigues breu: generalment dos pàgines en A4 són més que suficient, independentment de la teva formació o la teva experiència. No superi les tres pàgines. Si ets titulat universitari, no inclogui la seva formació secundària, a no ser que sigui rellevant per la sol·licitud en qüestió. L'ordre importa, si tens una escassa experiència professional, descriu primer la formació i educació que has rebut; destaca possibles activitats de voluntariat i practiques en centres de treball. 2. Sigis clar i concís • Utilitza frases curtes. Evita frases estereotipades. • Dona exemples concrets. És important quantificar els resultats. • Actualitza sempre el teu CV a mida que vas adquirint experiència. 3. Adapta sempre el seu CV de manera que s'adeqüi al lloc que sol·licites • Destaca els teus punts forts en relació amb el que necessita l'empleador i centra't en les competències que s'adeqüin al lloc sol·licitat. • Evita incloure la formació o experiències professionals totalment irrellevants pel lloc que sol·licita. • Justifica les possibles interrupcions en estudis o a la seva carrera professional i inclou exemples de les competències que hagis pogut adquirir durant aquests períodes d'interrupció. • Abans d'enviar el teu CV a un empleador, rellegeix-lo per a comprovar que s'ajusta al perfil sol·licitat. • No inflis artificialment el teu CV; molt probablement quedaries en evidència en una entrevista. 4. Cuida la presentació del teu CV • Presenta les teves competències i habilitats de forma clara, lògica, de manera que destaquin els teus punts forts. • Col·loca la informació més rellevant al davant del currículum. • Cuida l'ortografia i la puntuació. • Imprimeix el teu CV en paper en blanc o reciclat (excepte si se't demana que l'enviïs via electrònica). • Respecta el tipus de lletra i el format proposats. 5. Revisa el teu CV una vegada acabat • Corregeix les possibles faltes d'ortografia o puntuació, i assegura't que l'estructura és clara i lògica. • És una bona practica donar per llegir el teu CV a una tercera persona. • No oblidis adjuntar al CV una carta de motivació.

59


Llengua catalana III

EXEMPLE DE CURRICULUM VITAE EUROPEU

60


Llengua catalana III

Llegeix les afirmacions següents sobre la redacció del currículum. Digues si són vertaderes o falses: a. El currículum ha de ser un document molt llarg amb tots els detalls sobre el que el redacta. V / F b. El currículum ha de ser net i precís. V / F c. El currículum ha de contenir totes les dades sobre la teva formació acadèmica: escola infantil, primària, etc. V / F d. El currículum ha de contenir les dades més rellevants de la teva formació acadèmica i la teva experiència professional. V / F e. Convé especificar la durada en hores dels cursets i altres activitats de formació. V / F f. Com més llarg sigui el currículum més possibilitats tens d’obtenir la feina. V / F

61


Llengua catalana III

La carta de presentació La carta de presentació és la que adreça una persona a l’administració (ajuntament, Generalitat...) o a una empresa privada perquè li sigui concedit un lloc de treball, un càrrec, una subvenció, etc. Aquest model de carta té unes regles determinades, unes fórmules fixes i un estil peculiar. La carta de presentació és una fórmula que resumeix breument els següents fets: • He llegit l’anunci o em presento al càrrec de… • Compleixo els requisits… • Espero que em convoquin per a una entrevista Aquests aspectes han de ser explicats en uns 3 o 4 paràgrafs com a màxim. No és obligatori adjuntar una carta de presentació amb el currículum, però sí que és recomanable, especialment quan no el lliures directament a la persona que l’ha de llegir. Tipologia Els apartats d’una carta de presentació poden variar depenent de la seva finalitat. Hi ha 2 tipus de cartes: • Resposta a un anunci: amb aquest model et presentes a una oferta de treball específica i a una persona o un departament en concret, ja que, normalment, en l’anunci et posa a qui o a on has d’enviar el teu currículum. • Autocandidatura: Aquí ets tu qui s’ofereix a una empresa davant d’una possible selecció de personal. El més habitual és que el destinatari sigui el director de recursos humans, el cap de personal o el gerent. Els apartats 1r → les teves dades: nom i cognoms, adreça postal, telèfon de contacte i correu electrònic. Només cal que adjuntis una fotografia mida carnet si l’empresa ho demana. 2n→ les dades del destinatari: nom i cognoms, càrrec, nom de l’empresa i adreça postal. 3r→ el desenvolupament del cos de la carta: •

Encapçalament. A l’hora de fer referència al destinatari pots posar el nom i els cognoms o només el primer cognom. Això sí, sempre ha d’anar acompanyat pel tractament de Sr. (Senyor) o Sra. (Senyora). És aconsellable que també posis l’adjectiu Benvolgut/Benvolguda. Cos. Com t’hem dit, la carta de presentació ha de ser breu, d’uns 3 o 4 paràgrafs com a màxim (14 o 16 línies) i has de distribuir el seu contingut de la manera següent: 1r paràgraf. Has de fer referència al lloc de treball al qual et presentes i el mitjà on has vist l’oferta, si és el cas. 2n paràgraf. Has de destacar el que vegis més oportú, depenent de la plaça a què et presentis, tant de la teva formació reglada com de la teva experiència laboral. Has de cridar l’atenció del lector i convèncer-lo que ets idoni per al lloc

62


Llengua catalana III

de treball i les raons per què ho ets, sempre adequant-te a l’oferta de treball i a l’empresa. Si ets tu qui s’ofereix a l’empresa, és a dir, és una autocandidatura, has d’incidir encara més en tot allò referent a les teves habilitats i capacitats. 3r paràgraf. Per acabar, has de fer referència al currículum que li envies juntament amb la carta i has de comentar el teu desig de poder donar-te a conèixer millor mitjançant una entrevista. 4t → Finalment, has d’agrair el seu interès i acomiadar-te amb un: Atentament i, tot seguit, has de signar la carta. Si l’envies per correu electrònic has de posar el teu nom i cognoms, però, si ho fas per correu postal, a més, hauràs de signarla. També has de posar la data.

MODEL DE CARTA D’AUTOCANDIDATURA Laboratoris Esteve C/ Pompeu Fabra, Nau 5 08100 Martorelles (Barcelona) Senyors, Atès que la vostra empresa gestiona amb eficàcia la fabricació, comercialització i distribució de tot tipus de medicaments, us envio adjunt el meu currículum perquè el tingueu en compte en cas que necessiteu una auxiliar administrativa. Com podeu comprovar al meu currículum, tinc formació i experiència com administrativa, ja que fa més de deu anys que treballo fent tasques de recepcionista i d’administrativa comercial. Sóc una persona organitzada, amb recursos, acostumada a treballar en equip, i amb moltes ganes de continuar aprenent i desenvolupant-me professionalment. Us agrairia tenir l’oportunitat de mantenir una entrevista personal amb vostès per contestar qualsevol pregunta i ampliar la informació resumida en el currículum. Atentament, Anna Valls Diaz Barcelona, 20 de maig de 2005

63


Llengua catalana III

MODEL DE CARTA EN RESPOSTA A UN ANUNCI

Laboratoris Esteve Dpt. Recursos Humans, Apartat de correus 2322 08400 Martorelles Ref.: Adm-49-03 Senyors, En resposta a l’anunci publicat al diari La Vanguardiael 3 de juny en què demaneu personal administratiu (Ref. Adm-49-03), us envio adjunt el meu curriculum vitae. Tal com podeu observar en el meu historial professional, tinc la formació i els coneixements necessaris per contribuir al desenvolupament dels vostres projectes. Espero que el meu perfil sigui del vostre interès. Així, quedo a la vostra disposició per ampliar la informació sobre la meva candidatura en una entrevista personal.

Atentament, Anna Valls Diaz Montmeló, 4 juny de 2005

ACTIVITAT Escriu una carta de presentació i un currículum per relacionar-te amb l’empresa que ha publicat l’anunci següent:

VIATGES MARTÍ busca cobrir places d'Auxiliar Administratiu a la seva oficina de Sant Boi. Horaris de treball : 1.- Jornada completa: 9.30 - 13.30 / 16.30 - 20.30 2.- 1/2 jornada : 16.30 / 20.30 Contracte: temporal ampliable a fix Sou segons conveni - Incorporació immediata Es valoraran coneixements sector agències de viatge interessats enviar currículum a: info@viatgesmarti.cat

64


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.