30 novembre 2011

més diari

DIMECRES 30 DE NOVEMBRE DE 2011 núm. 1.930 www.diarimes.com

tarragona ~ reus ~ costaDaurada

AVUI TAMBÉ TARRAGONA

Ferits dos treballadors per cremades després de fer una inspecció en un forn de l’empresa Sirusa. P3 CAMP DE TARRAGONA

Artur Mas i l’ambaixador de Rússia presideixen avui una nova edició de la Nit del Turisme. P10 Detenen un veí de Reus que tenia una ordre de recerca i ingrés a presó i que va intentar fugir. P11

Els agents de la Costa Daurada rebutgen la taxa turística GOVERN El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, ja va assegurar que aquest és un debat que fa anys que està sobre la taula, però que s’ha de tractar amb el sector. P2

Un veí de Reus denuncia el tracte que va rebre durant un escorcoll L’operació estava encapçalada pels Mossos d’Esquadra, amb el suport de la Urbana. P7

D’Alessandro anuncia que Álex Ortiz serà titular dissabte El central andalús substituirà Xisco Campos, lesionat en el darrer partit de Lliga. P14 CRISTINA AGUILAR

La canària, cantant un dels temes del seu nou treball, ‘Buenos días mundo’. Tot i acudir una hora tard a la cita, l’espera va valer la pena.

La cantant Rosana aixeca passions a El Corte Inglés de Tarragona SOCIETAT La cantant va signar autògrafs a tots els que es van acostar al centre comercial. P6

INCLUYE CAVA Y UVAS DE LA SUERTE TELS. PARA RESERVAS:

977 548 741 · 977 801 911 · 609 149 986

2 - diarimés

TARRAGONA

30/11/11

PROMOCIÓ

El territori es mostra contrari a la implantació d’una taxa turística Els principals agents de la Costa Daurada rebutgen aquesta mesura que podria impulsar la Generalitat LAIA DÍAZ

La setmana passada el sector turístic va sentir tocar campanes. Quan el president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar una bateria de mesures recaptatòries per tal d’equilibrar els pressupostos públics catalans, en va obviar un que es filtraria a la premsa hores després: la implantació d’una taxa turística.

Una notícia que ha caigut com una gerra d’aigua freda a la Costa Daurada i que ha posat d’acord tots els agents turístics del territori. Probablement, els més perjudicats en el cas que la mesura tirés endavant de cara a aquest 2012 serien els hotels i els càmpings.

La presidenta de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda-Vila-seca, Maria Eugènia Arbó, es mostrava molt preocupada per la poca informació que hi havia al respecte i remarcava que «els hotels ja tenen fixats els preus i les condicions amb els touroperadors de cara al 2012. Com ho hauríem de fer ara?». Per la seva banda, Berta Cabré, presidenta de l’Associació de Càmpings de la demarcació, es mostrava sorpresa per com s’havia fet l’anunci i afegia que «tenim competidors directes que no apliquen cap taxa i els clients tontos no són i sempre busquen la millor oferta, així que s’hauria de veure com ens posiciona això en el mercat».

També van dir la seva els regidors dels diferents mu-

Què li semblaria que es cobrés una taxa turística?

Patrícia Anton Regidora de Turisme de Tarragona

Alícia Alegret Regidora de Turisme de Reus

Xavier Graset Regidor de Turisme de Vila-seca

«El més important és que reverteixi de forma directa en el sector i que ajudi a potenciar les zones turístiques de cada ciutat i que potenciï el sector hoteler»

«No sabem si la taxa aniria a parar al territori, però el que no pot ser és que el turisme de la Costa Daurada pagui els recursos de la Costa Brava»

«És imprescindible que abans d’aplicar una nova taxa es parli amb els representants de totes les associacions professionals del sector turístic»

Xavier Martí Regidor de Turisme de Cambrils

Benet Presas Regidor de Turisme de Salou

Ma. Eugènia Arbó Presidenta de l’Associació Hotelera

«Cal un estudi per calcular l’impacte que podria tenir perquè el turisme és un dels pocs sectors econòmics que resisteix la crisi i se l’ha de mimar»

«Cal una reflexió conjunta entre sector públic i privat per arribar a posicions d’unitat i de consens per acabar valorant els avantatges i els inconvenients»

«Els establiments hotelers ja han fixat els preus i les condicions amb els touroperadors de cara al 2012. Com ho hauríem de fer ara si apliquen la taxa?»

nicipis de la Costa Daurada. La regidora de Turisme de Tarragona, Patrícia Anton, afirmava que en el cas

que s’acabi aplicant és «imprescindible que reverteixi de forma directa en el sector i que ajudi a potenciar

les zones turístiques». Des de Reus, la seva homòloga, Alícia Alegret, remarcava que caldria mirar amb lupa

Podria resoldre problemes El professor de la UOC i expert en planificació del turisme, Francesc González, explicava que la implantació d’una taxa turística «és una decisió política que ha d’anar recolzada pel sector turístic si no vol trobar-se amb impediments greus». Segons González, «aplicada correctament pot servir per aportar recursos i finançar polítiques turístiques o resoldre problemes derivats del desplegament de l’activitat turística».

Entre els anys 2002 i 2004, el Govern Balear –dirigit durant aquest període per una coalició de progrés– va posar en marxa el cobrament de l’Ecotaxa, que es recaptava als hotels (un euro per persona i dia) i que pretenia protegir el territori i recuperar les zones turístiques degradades. Però d’altres ciutats europees apliquen taxes des de fa poc. És el cas de Venècia i Florència, que des de l’1 de juliol cobren als turistes entre un i cinc euros per nit, en funció de la categoria de l’hotel. la lletra petita i que tenia el dubte de saber si els els diners «anirien a parar al territori, perquè el turisme de

la Costa Daurada no pot pagar la Costa Brava».

El regidor de Turisme de Salou, Benet Presas, reclamava una reflexió conjunta entre sector públic i privat per «arribar a posicions d’unitat i de consens» afegint però, que «a priori és una mesura que no és ben rebuda pel sector turístic de l’allotjament». Xavier Graset, regidor de Vila-seca, afirmava que es tractava d’una «notícia que no agrada al sector i cal més informació sobre aquest pronunciament del conseller».

Finalment, el regidor cambrilenc, Xavier Martí, reclamava un estudi per calcular l’impacte que la taxa podria tenir perquè «el turisme és un dels pocs sectors econòmics que està resistint la crisi i el que s’ha de fer és mimar-lo».

Segons les informacions aparegudes, Mas hauria posat sobre la taula en el Consell de Govern del passat dia 22 la possibilitat

Durant els propers dies la Generalitat es reunirà amb els agents del sector per tractar la qüestió d’impulsar una taxa turística que s’aplicaria a les pernoctacions dels visitants de tot Catalunya i que serviria per finançar la promoció del sector i probablement unes altres despeses. Una informació que el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, no va desmentir sinó que, fins i tot, va recordar que es tractava d’un debat permanent des de feia anys, però que no es tiraria endavant sense parlar-ne amb el sector. És per això, que durant els propers dies la Generalitat ja ha començat a convocar trobades amb els agents del sector per tractar aquesta qüestió.

TARRAGONA

30/11/11

LABORAL

diarimés - 3

CRISTINA AGUILAR

Dos treballadors de Sirusa resulten ferits per cremades després de realitzar una inspecció a un dels forns Un dels operaris està ferit greu a l’hospital de la Vall d’Hebron REDACCIÓ

Dos treballadors van resultar ferits per cremades d’aigua aquest dimarts a la matinada a la incineradora Sirusa de Tarragona, situada al polígon Riuclar. Segons va informar el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), es tracta d’un home de 39 anys, que va resultar greu i va ser traslladat a la unitat de cremats de la Vall d’Hebron de Barcelona i d’un altre de 49 anys, en estat menys greu, que en un primer moment va ser evacuat a l’Hospital Joan XXIII

i posteriorment derivat a la unitat de cremats de l’Hospital de la Vall d’Hebron. El SEM va activar dues unitats.

Els fets es van produir a dos quarts de dues de la matinada d’ahir, segons Sirusa, quan es va procedir a fer una inspecció –després de procedir en condicions de seguretat a aturar un dels forns– perquè s’havia detectat una anomalia en el panell de control.

Segons informa la mateixa empresa, les cendres resultants del procés d’in-

cineració barrejades amb aigua per refredar els materials que surten de la combustió van ser els productes que van provocar les cremades als treballadors.

La investigació continuava ahir oberta per aclarir la causa i com s’havien produït els fets.

Els Mossos d’Esquadra realitzen la investigació.

Els serveis d’inspecció de Treball de la Generalitat van començar ahir la instrucció de les diligències.

Tot i l’accident, la planta continuava ahir operativa

Malgrat l’incident, la planta d’incineració Sirusa continuava treballant ahir al 50%. al 50% amb l’altre forn.

Pel que fa el pronòstic dels dos treballadors, encara es desconeix. Els Mossos d’Es-

quadra i els serveis d’inspecció de Treball de la Generalitat han començat la instrucció de les diligènci-

es oportunes. En els darrers 4.000 dies, la planta no havia patit cap accident similar.

4 - diarimés

TARRAGONA

30/11/11

UNIVERSITAT

POLÍTICA

Cara a cara entre polítics i veïns de Tarragona

CiU aposta per reduir el cost de la institució del Síndic de Greuges

Els estudiants de Periodisme exposen els problemes veïnals de la ciutat CRISTINA AGUILAR

ALBA PORTA

La immigració al barri de Sant Salvador, les barreres arquitectòniques a la ciutat o el futur de la Ciutat de Repòs i Vacances són algunes de les problemàtiques que ahir, els estudiants de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili, van exposar davant de representants polítics de la ciutat. Es tracta d’una activitat que es va realitzar per segon any consecutiu i en la qual, les darreres setmanes, han estat treballant set equips d’estudiants, que han estat en contacte amb diverses associacions tarragonines per analitzar els seus problemes. Arran d’aquest treball, van sorgir les set exposicions que es van presentar ahir.

El primer tema que es va tractar va ser la falta d’integració que senten els veïns de la zona de Llevant. «Ja no és un espai de segona residència, ara és de primera, i hi ha unes necessitats», exposaven els alumnes. La feina dels estudiants, que van desenvolupar les seves habilitats comunicatives, va ser reconeguda pels polítics presents a l’acte, el regidor del Partit Popular Josep Acero, el regidor de Convergència i Unió Xavier Quintana, i el regidor de Relacions Ciutadanes i Universitat, el socialista

Volen que sigui una figura de prestigi REDACCIÓ

El grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Tarragona proposa diverses idees per permetre la supervivència de la institució del Síndic de Greuges.

Segons CiU, el Síndic de Greuges hauria de ser una figura «de reconegut prestigi jurídic», i per això creuen que es podria arribar a un acord amb la Facultat de Ciències Jurídiques que permeti als docents destacats de la URV dur a terme les tasques de Síndic, així com

també es podrien trobar professionals que poguessin realitzar aquesta tasca amb la complicitat del Col·legi d’Advocats de Tarragona «amb un cost merament simbòlic».

Des de CiU creuen que d’aquesta manera es reduirien els costos «de manera molt significativa», ja que consideren que la figura del Síndic treballa per la qualitat democràtica de les institucions, «però no pot tenir un cost que el faci insostenible i en comprometi la viabilitat».

SANITAT L’acte va tenir lloc ahir al Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili.

Els estudiants van analitzar els problemes de les associacions tarragonines Francisco Zapater, que van reconèixer les mancances d’aquesta zona de la ciutat.

El debat va continuar amb una exposició sobre la immigració a Sant Salvador, on un 33% dels veïns són nouvinguts, i amb un reclam dels representants veïnals: que no s’es-

tigmatitzi el barri, i que no s’assocïi immigració amb problemàtica. Unes peticions que van estretament lligades amb les mesures de convivència «en els dos sentits», com van defensar els estudiants, que els veïns volen que es continuïn impulsant.

L’activitat va servir per tractar més temàtiques, com les barreres arquitectòniques, un aspecte en el qual cal continuar progressant, com s’ha fet els dar-

rers vint anys, o la figura del regidor de barri i la participació ciutadana, entre d’altres. Però, a banda de les anàlisis, les recomanacions i les propostes fetes, el més destacat d’aquesta iniciativa és el cara a cara al qual van sotmetre els estudiants a veïns i polítics. Un exercici de debat en el qual ambdues bandes, sovint massa allunyades, van compartir inquietuds i punts de vista amb un sol objectiu, fer una Tarragona millor.

Reobren la tercera planta de l’Hospital Joan XXIII ALBA PORTA

Els llits de la tercera planta de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona es van reobrir ahir, segons va informar la secció sindical de la CGT. Agustí Aragonès, representant del sindicat, va explicar que, a causa de la «pressió assistencial», ja que a les set del matí d’ahir hi havia nou persones a Urgències esperant

a ser ingressades, es van reobrir aquests llits que, segons el mateix sindicat, es van tancar la setmana passada.

D’altra banda, avui a les dues de la tarda hi haurà una nova concentració a les portes del centre hospitalari, per mostrar el rebuig dels treballadors a les retallades que es produeixen en el sector de la sanitat.

TARRAGONA

30/11/11

diarimés - 5

COMERÇ CRISTINA AGUILAR

La Part Alta repartirà més de 1.500 premis entre tots els qui hi comprin LAIA DÍAZ

Diferents representants comercials i de l’Ajuntament van presentar ahir la campanya promocional.

MEDI AMBIENT

Tarragona vol ser un exemple d’estalvi energètic de cara als Jocs del 2017 REDACCIÓ

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va presentar ahir al migdia davant d’experts mundials en ciutats sostenibles i eficients l’aposta de Tarragona per convertir-se en una ciutat «més saludable, sostenible i amb més qualitat de vida».

«Hem d’aprofitar la cele-

bració dels Jocs Mediterranis perquè a la ciutat quedi un llegat vinculat a l’economia del coneixement i la preservació del medi ambient com a contribució per a les futures generacions.

Volem que la transformació de Tarragona vagi més enllà dels 15 dies que celebrarem els Jocs», va explicar l’alcalde.

La intervenció s’emmarca dins del programa del I Congrés Smarts Cities que se celebra del 29 de novembre al 2 de desembre a Barcelona. Un esdeveniment que reuneix experts que busquen transformar ciutats per fer-les més sostenibles i eficients amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

Potenciar el comerç de la Part Alta. Aquest és el principal objectiu de la campanya «Un Nadal irresistible» en què participaran al voltant d’un centenar de botigues i restaurants del casc antic.

Entre tots els seus clients, els comerços repartiran butlletes per rascar i es

podran aconseguir més de 1.500 premis directes: 200 obres d’art originals, 105 dinars en establiments gastronòmics de la zona i 1.200 exemplars del joc Tarracopolis. Aquells, però, que no tinguin la sort de topar-se amb una butlleta guanyadora podran participar en el sorteig d’una gran panera de Nadal.

La campanya està impulsada pels diferents col· lectius del casc antic i pel Pla Integral de la Part Alta (PIPA). Precisament, el regidor que gestiona el pla, Joan Sanahujes, va avançar que s’ha aconseguit prorrogar el PIPA per dos anys més ja que, si no, a finals d’aquest 2011 el pla hauria finalitzat.

6 - diarimés

TARRAGONA

30/11/11

MÚSICA

SOCIETAT

CRISTINA AGUILAR

La febre per Springsteen arriba també a Tarragona Algunes botigues van patir el bloqueig del sistema de venda OLÍVIA MOLET

LAIA DÍAZ

Encara falten més de sis mesos perquè Bruce Springsteen torni a aterrar a Barcelona (el 17 de maig actuarà a l’Estadi Olímpic), però la febre que desperta es va deixar veure ahir a bona part dels punts del país on s’havien posat a la venda les entrades pel seu concert.

Els 50.000 tiquets es van posar a la venda a les deu del matí i al cap de vint minuts el sistema informàtic es va col·lapsar i era impossible aconseguir-ne cap des de casa per internet, per telèfon o des d’algun dels establiments on es venien. Al Carrefour de Tarragona hi havia gent esperant des de les vuit del matí que fins a quarts d’una del migdia no va poder comprar les preuades entrades, una escena que també es va repetir a la botiga Qui’k de Reus.

Diego Vidal, de l’establi-

A més de signar autògrafs, Rosana també va cantar en directe algunes de les seves noves cançons.

Rosana signa exemplars del seu nou disc a El Corte Inglés de la ciutat A la botiga Qui’k de Reus s’hi van donar cita molts aficionats. ment Shiva Music de Tarragona, va explicar que la més matinera «ha estat una dona que s’ha plantat a la porta de la botiga a les sis del matí!». Vidal afirmava que a la tarda encara estaven rebent un munt de trucades de gent que els preguntava si el sistema funcionava «perquè ens diuen que des dels domicilis

particulars encara és impossible aconseguir-ne».

Springsteen obrirà la gira europea a Sevilla, tres dies abans d’actuar a Barcelona.

Es diu que Springsteen podria oferir a la capital catalana un segon concert en el cas que les entrades s’esgotin ràpidament, una informació que, de moment, la banda no ha confirmat.

Unes cent persones es van congregar al centre comercial LAIA DÍAZ

La cantant Rosana va signar ahir al vespre exemplars del seu nou disc Buenos días mundo a El Corte Inglés de Tarragona.

Al voltant d’un centenar de persones l’esperaven al centre comercial i, tot i arribar gairebé una hora més tard del previst,

Rosana va ser rebuda amb tots els honors. Després de cantar alguna de les cançons del seu nou treball, la cantant va signar autògrafs a tothom qui li ho va demanar (hi havia una noia que s’esperava des de les tres de la tarda). Durant la breu actuació musical una de les fans va

trucar a la seva mare, resident a l’Uruguai, perquè pogués escoltar en directe un fragment d’una cançó.

Aquest nou treball està compost per tretze cançons més properes al rock que al pop, però en aquesta ocasió Rosana també s’atreveix, per primera vegada, amb el reggae.

CEDIDA

DECORACIÓ

Guanyar espai sense perdre l’estil En una llar sempre hi ha un racó per incorporar un sofà convertible amb un llit o, ara també, en una llitera per oferir als convidats una estança còmoda i agradable a la llar Molts s’han trobat amb el fet que a casa s’ha de quedar algun familiar o amic i es necessita espai extra. Són situacions comunes que de vegades comporten algun maldecap. Alguns privilegiats tenen a les seves llars una habitació destinada als convidats, però amb les mides dels pisos actuals això

és cada vegada més difícil.

Ara bé, hi ha solucions enginyoses sense renunciar a l’estil decoratiu personal.

En primer lloc, hi ha els sofàs convertibles, en les modalitats de sofà-llit i sofàllitera. N’hi ha de diversos tamanys i models, i amb el temps han guanyat en comoditat. El sofà en una habi-

tació o en el mateix saló pot ser un perfecte llit auxiliar.

També es pot optar per amagar el llit dins dels mobles; a banda de guardar el llit dins l’armari actualment hi ha propostes elegants i fàcils que sorprenen, com un llit elevat que quan es necessita es baixa i així es maximitza l’espai. Una altra

alternativa possible són els puff-llit, que es poden trobar fàcilment a qualsevol establiment de mobles i decoració. Els puffs es poden convertir en plegatins amb els seu sommier o bé en matalassos tous per a passar una nit. Un conjunt d’idees per acomodar els convidats i guanyar espai.

Un dels molts models de sofà-llitera que hi ha en el mercat.

REUS

30/11/11

Jornada de treball i reflexió per part dels voluntaris lingüístics El Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus organitza el 17 de desembre, de les 10 del matí a les 2 del migdia, una jornada de treball i reflexió amb tots els voluntaris que han participat alguna vegada en el programa «Voluntariat per la llengua» des que es va posar en marxa al Baix Camp i el Priorat l’any 2003. La jornada vol servir per compartir experiències comunes i reconèixer la tasca que han fet aquestes persones de suport al foment de la llengua catalana. El programa de voluntariat vol ser una eina a l’abast d’aquelles persones no catalanoparlants que volen viure a Catalunya en català amb normalitat.

El Mas Carandell organitza la segona jornada d’FP Entitats del món de la formació, empreses i agents socioeconòmics es trobaran, demà a tres quarts de 9 del matí, a la jornada que organitza Mas Carandell al Tecnoparc sobre «Formació professional i el mercat de treball». Els principals objectius són conèixer les actuals oportunitats professionals i de competitivitat, especialment en relació a la innovació i la internacionalització; fomentar la creació d’empreses i l’ocupació de qualitat a Reus i el Camp de Tarragona, i impulsar el treball en xarxa entre el teixit productiu, les entitats educatives i els agents socioeconòmics per afavorir el desenvolupament territorial.

diarimés - 7

SUCCESSOS

Un veí interposa una denúncia per tracte «indignant» en un escorcoll En l’operació, liderada pels Mossos, es van aixecar quatre actes administratives per drogues i armes OLÍVIA MOLET

JOAN MARC SALVAT

El propietari del bar La Trobada, ubicat a la plaça d’Antoni Pedrol Rius, ha interposat una denúncia al jutjat d’Instrucció número 2 de Reus pel tracte «indignant» sofert en un escorcoll que va tenir lloc el passat 11 de novembre al seu local.

L’amo del bar fa constar que l’operatiu, encapçalat pels Mossos d’Esquadra amb el suport de la Guàrdia Urbana de Reus, hauria trencat «tres taules del menjador, una taula del replà i que ho han tirat tot per terra».

El propietari i la seva dona, present en el moment dels fets, afirmen que les forces de seguretat no només van inspeccionar les persones que en aquell moment es trobaven a l’establiment, sinó que també s’hauria fet passar a dins del local «gent

El veí mostra els danys ocasionats presumptament per la policia.

que nosaltres mateixos no deixem entrar perquè ens porten problemes».

Fonts presents durant la batuda asseguren que els cossos de seguretat haurien entrat al local utilitzant, presumptament, «un excés de força, donant cops amb les porres contra el mobiliari». Segons han informat, se’ls hauria deixat de cos nu per escorcollar-los.

Fonts policials han explicat que es tracta d’un dispositiu habitual que s’empara en la Llei de seguretat ciutadana 1/92 i pel qual no es requereix una ordre judicial, com reclamaven els propietaris del bar. La intervenció, que es va allargar un parell d’hores, va acabar amb a la identificació de 26 persones per part dels Mossos d’Esquadra, però sense cap detenció.

Alhora, es van aixecar quatre actes administratives.

D’una banda, per tinència il·lícita de substàncies estupefaents –cocaïna, haixix i marihuana, totes elles en quantitats menors– i, de l’altra banda, per possessió d’armes: un puny americà, una defensa i una defensa de fusta (porra).

Escorcolls habituals Aquests dispositius, segons fonts policials, tenen lloc de manera habitual per detectar i comprovar infraccions administratives, «assegurar la pacífica convivència» o «garantir la seguretat ciutadana», com dicta la Llei de seguretat ciutadana.

Una intervenció similar es va dur a terme al carrer Xavier Gambús, al costat del bar La Trobada, en un locutori el dia anterior.

CONVENCIONS

FiraReus explica la gastronomia, l’oci i l’oferta cultural al congrés d’EIBTM La participació a l’esdeveniment ha de permetre iniciar nous contactes comercials REDACCIÓ

FiraReus, Centre de Fires i Convencions pren part a la fira internacional EIBTM, The Global & Events Exhibition, que es realitza fins demà al recinte Gran Via 2 Barcelona. La participació en el congrés –el més im-

portant del seu àmbit a Europa– ha de permetre FiraReus iniciar nous contactes amb organitzadors professionals de congressos d’arreu del món.

En aquest sentit, l’aposta de FiraReus a l’EIBTM passa per presentar la seva

oferta centrant-la en les característiques tècniques de les instal·lacions i explicant l’oferta cultural, gastronòmica i d’oci de Reus i el seu entorn. Precisament, a més de la presència a l’estand N-500 de l’EIBTM, FiraReus també té prevista una pre-

sentació més personalitzada dels nous espais i de l’oferta lúdica davant d’una quinzena de professionals.

Aquesta presentació es realitzarà avui al migdia.

L’organització calcula que durant els tres dies que dura l’EIBTM més de 14.000

professionals del sector d’esdeveniments, congressos i reunions, visitaran la fira amb la finalitat de buscar nous espais on celebrar els actes que organitzen i d’incloure nous emplaçaments en els seus catàlegs.

L’edició de l’any passat va permetre que des de FiraReus s’iniciessin contactes amb més d’una setantena d’agències i organitzadors professionals de congressos i esdeveniments. Enguany, s’espera un millor resultat pel que fa a contractes comercials.

8 - diarimés

REUS

30/11/11

CELEBRACIÓ

OLÍVIA MOLET

El Teatre Bartrina, seu de Camerata XXI, acull els assajos de la Gala que tindrà lloc avui al Fortuny.

La Cambra de Comerç commemora el 125è aniversari a ritme de ‘bel canto’ La soprano Maria Espada actua amb l’orquestra Camerata XXI S. CASES

Mozart, Mascagni, Bellini, Donizzeti i Rossini. Algu· nes de les obres més reco· negudes d’aquests autors seran interpretades avui per la soprano Maria Espa· da i l’orquestra Camerata XXI, dirigida excepcional· ment per la directora invi· tada Gabriella de Esteban,

en el marc de la Gala lírica per commemorar el 125è aniversari de la Cambra de Comerç de Reus.

Un Teatre Fortuny fins la bandera acollirà l’acte, que començarà a les nou del vespre i serà presentat per la periodista Helena García Melero. En acabar la Gala, que durarà prop més d’una

hora, es servirà un sopar fred a El Círcol, a càrrec dels prestigiosos restau· radors Joan Bosch i Diego Campos –ambdós amb Es· trelles Michelin– i el Mestre pastisser Albert Poy. Espa· da està considerada una de les millors veus no només del panorama líric espa· nyol, sinó d’arreu del món.

Pellicer visita el barri Niloga per detectar millores a la via pública L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va visitar ahir el barri Niloga, en el marc del programa de visites als barris que s’està du· ent a terme des de prin· cipi de mandat. Pellicer, acompanyat del regidor de Via Pública, Hipòlit Monseny, i la regidora de Participació i Ciutada· nia, Àngels Tello, i la pre· sidenta de l’Associació de Veïns 25 de Setembre, Angelina Pla, va recórrer el barri i va poder escol· tant les reivindicacions de l’associació de veïns i detectant les millores necessàries en diferents elements a la via públi· ca. Així, durant la visita d’ahir es van detectar al· gunes actuacions a rea· litzar, com la instal·lació d’alguns llums per mi· llorar la sensació de se· guretat dels veïns, pintar de nou algun pas de via· nants, o ubicar algunes jardineres a punts con· crets del barri. En alguns punts, com al carrer Ro· bert Aguiló, ja s’ha instal· lat un banc i s’hi està col· locant una jardinera .

Cal Massó presenta el projecte artístic ‘TV participativa i www’ El Centre d’Art Cal Mas· só acollirà demà, a partir de dos quarts de vuit del vespre, la presentació dels projectes «TV participati· va i la www», a càrrec del col·lectiu Arnolfini i Barri TV. L’activitat, dins el Pro· grama d’Art Multimèdia (PAM 2011), pretén relacio· nar la creació artística amb els portals de publicació i emissió en streaming de ví· deo per a la difusió de pro· jectes artístics.

REUS

30/11/11

diarimés - 9

MUNICIPAL

INFRAESTRUCTURES

DISTINCIONS

Alegret: «Amb Rajoy aconseguirem ser referent econòmic»

Recoder: «La privatització del Prat serà una oportunitat per Reus»

Virginias, Borges i Jubus, guardonats pels mèrits laborals

A la Junta Local del PP de Reus REDACCIÓ

«Els reusencs han ratificat amb aquestes eleccions generals que volen el canvi, que estan cansats del model de ciutat que l’esquerra ha implantat durant més de 30 anys a Reus i que, el Reus del segle XXI passa per les propostes del Partit Popular». Així va afirmar ahir la presidenta del PP de Reus i primera tinent d’alcalde, Alícia Alegret, en el marc de la junta local que va celebrar dilluns el PP de Reus per valorar els resultats de les darreres

eleccions. Alegret, a més de celebrar els bons resultats aconseguits a la capital del Baix Camp, també va fer referència al canvi polític al Govern estatal.

«Amb Mariano Rajoy a la Moncloa, a partir d’ara, trucarem més sovint a la porta del Govern Central per tal d’impulsar els grans projectes de ciutat i aconseguir que Reus sigui, a mitjà termini, un dels principals referents empresarials, congressuals i econòmics de Catalunya. I ho aconseguirem», va afirmar.

FELICITATS Avui el millor pare del món fa 60 anys. FELICITATS PAPA! Les teves filles, dona, germana i família que t’estima.

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar­ragona. com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació.

Les fotos en suport paper no es retornaran.

REDACCIÓ

En una entrevista al programa El matí de Catalunya Ràdio, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va assegurar ahir que la pujada de taxes de l’Aeroport del Prat quan es privatitzi servirà per fomentar els aeroports secundaris com Lleida, Girona o Reus. El conseller va assegurar que Aena no pot pujar les taxes de Reus

i Girona «perquè el seu gran client –Ryanair– es retirarà d’aquests aeroports si això passa. Recoder també va insistir que no li agrada l’actual sistema de subvencions a companyies aèries, però que així es generen oportunitats pel territori i pel turisme a la Costa Daurada i la Costa Brava. «Per cada euro invertit a l’Aeroport, es genera negoci i ocupació per la zona».

REDACCIÓ

La Generalitat va donar a conèixer ahir les persones i empreses guardonades amb les medalles i plaques al treball President Macià, premis creats l’any 1938. En total, 16 persones i vuit empreses d’arreu de Catalunya. En aquest sentit, Reus ha sortit molt ben parada. Així, han estat guardonats amb la medalla al treball

pels seus mèrits laborals el president d’Industrias Rodríguez (Virginias), Andreu Rodríguez, i l’actual president d’honor del Grup d’Empreses Borges, Antoni Pont.

Per la seva banda, JUBUS - Industrias Juan Busquets ha estat guardonada amb una placa al treball en la categoria de Responsabilitat Social Empresarial.

10 - diarimés

CAMP DE TARRAGONA

30/11/11

VILA-SECA

VALLS

Artur Mas i l’ambaixador de Rússia presideixen la XXII Nit del Turisme

OLÍVIA MOLET

En la trobada es lliuraran els premis Costa Daurada i Jordi Cartanyà en pro del sector A.G.

La Diputació de Tarragona celebra avui, 30 de novem· bre, la XXII edició de la Nit del Turisme que, com a clo· enda de la temporada turís· tica 2011, tornarà a aplegar el sector turístic del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Enguany la cita esta· rà presidida per Artur Mas, president de la Generali· tat de Catalunya, i comp· tarà amb l’assistència de l’ambaixador extraordinari i plenipotenciari de la Fe· deració de Rússia a Espa· nya i Andorra, Alexander I. Kuznetsov, i del ministre

EL VENDRELL

de Turisme i Medi Ambi· ent del Govern d’Andorra, Francesc Camp. Aquests detalls els van explicitar el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el president del Patronat de Turisme de l’ens, Albert Ba· tet, i el gerent d’aquest or· ganisme, Octavi Bono.

La cita, a la qual s’hi aple· guen cada any més de 500 persones vinculades al sector turístic públic i pri· vat del Camp de Tarrago· na i de les Terres de l’Ebre, té un doble objectiu: que els professionals del sec· tor contrastin experiències

i valorin els resultats de la temporada, d’una banda, i reconèixer aquelles perso· nes i entitats que han excel· lit en la seva tasca a favor del turisme al territori amb

A la vetllada es reconeix la iniciativa i la tasca de persones i entitats en favor del turisme els premis Costa Daurada i Jordi Cartanyà, de l’altra.

Una Nit dedicada a Rússia El president Josep Poblet va

comentar que la XXII Nit del Turisme «estarà dedi· cada a Rússia», i va desta· car que el rus és un sector turístic que «tot i estar molt lluny de casa nostra, valora molt les qualitats del nostre territori». Poblet incidí en el creixement que durant els últims anys ha experi· mentat el turisme rus. En aquest sentit, el 65% dels russos que arriben a Espa· nya tenen com a destinació final Catalunya, i d’aquests, aproximadament, el 60% pernocten a la Costa Dau· rada, va dir el president del Patronat, Albert Batet.

L’alcalde, Albert Batet, va visitar els que aprien el vestuari.

El primer pessebre vivent al Barri Antic aplega 600 voluntaris Es farà del 27 al 30 de desembre ANTONI GUASCH

CEDIDA

L’acció conjunta de Mossos i Policia Local redueix els delictes A.G.

L’ajuntament va acollir ahir la reunió de la Junta Local de Seguretat.

La Junta Local de Segure· tat, reunida ahir al matí a l’ajuntament del Vendrell, va servir per constatar que la tasca conjunta entre Po· licia Local i el cos dels Mos· sos d’Esquadra ha donat un any més els seus fruïts, i s’ha traduït en una dismi· nució global de les activi· tats delictives al municipi en els darrers vuit mesos.

Tot i això, l’alcalde Benet

Jané va posar de manifest la necessitat «de continuar i ser perseverant en l’estra· tègia duta a terme fins ara».

En concret, sobre el top manta, l’alcalde va asse· nyalar que hores d’ara no· més es detecten de forma puntual quatre o cinc ve· nedors a Coma-ruga, i que la Policia local i els Mossos hi continuen fent tasques preventives i de control d’aquesta activitat il·legal.

La iniciativa de mun· tar un pessebre vivent al Barri Antic, que neix a la regidoria de Dinamitza· ció Social i a l’entorn de la Llei de barris, es cova des de fa un any al centre cí· vic la Fusta –a la Muralla del Carme, 24–, amb l’an· hel i la il·lusió de 600 vo· luntaris i 25 entitats de la ciutat, assenyalava ahir la Montse Vall, tècnica mu· nicipal. Un projecte, que pretén involucrar tothom i promocionar el rovell de l’ou, de llarg recorre· gut i en el qual es treballa de valent des del mes de juny a través de diverses

comissions –d’actors i fi· gurants, de vestuari, de música, etc.–. La idea és explicar amb 60 escenes la història del Cristianis· me en general i, de retruc, de la ciutat de Valls.

Tot un món en quatre dies, del 27 al 30 de de· sembre propers, amb més de 170 actors i figurants de mitjana al dia, que es visualitzaran de dos quarts de set a dos quarts de nou del vespre en un recorregut de mig quilò· metre des de la Baixada a l’Església, l’Hort del Rec· tor o els carrers del Mur i de l’Església fins als Arcs del Celler del Paborde.

CAMP DE TARRAGONA

30/11/11

diarimés - 11

CONSTANTÍ

Detenen un veí de Reus de 47 anys amb una ordre de recerca i ingrés a presó Els fets van succeir dilluns a dos quarts d’onze de la nit ALBA PORTA

Agents de la Policia Local del municipi de Constantí van detenir, dilluns a dos quarts d’onze de la nit, un home que tenia una ordre de recerca i ingrés a presó.

Segons van informar fonts municipals, el detingut és un home veí de Reus

de 47 anys.

Els fets van tenir lloc al nucli urbà d’aquest municipi del Tarragonès, quan l’home va veure els agents del cos policial i va començar a córrer per fugir-ne.

Llavors, es va iniciar una persecució a peu que va acabar amb la detenció de

l’home.

Quan el van detenir, els agents de la Policia Local de Constantí es van adonar que l’home tenia un gran nombre d’antecedents policials, així com van veure que duia una arma blanca i diverses substàncies estupefaents.

LA RIBA

ACN

Un camió amb pasta de pinyol perd la càrrega i causa retencions Un camió carregat amb pasta de pinyol per fer oli d’oliva va perdre la càrrega ahir al matí a la Riba i va causar retencions d’entre mig quilòmetre i un quilòmetre a la C-14, segons el Servei Català de Trànsit.

Mentre van durar les tasques de neteja de l’asfalt, els vehicles van circular pel voral. La incidència viària va afectar els dos sentits de la marxa. ACN

FELICITATS Muchas felicidades en el día de tu santo, Andrès. Besos de tu familia.

Diversos operaris van treballar per netejar la carretera.

CALAFELL

Una dona de 74 anys resulta ferida lleu per l’explosió d’un dipòsit de propà ACN

Una dona de 74 anys va resultar ferida lleu ahir al matí per l’explosió d’un dipòsit de propà en un pis del carrer Cunit, número 8, a la urbanització Bellamar de Calafell.

Segons van informar els Bombers de la Generalitat, els fets es van produir al voltant de les deu del matí

Després d’aquests fets, els agents del cos policial local van traslladar l’home detingut a les dependències policials dels Mossos d’Esquadra i, segons fonts d’aquest cos policial, l’ordre de detenció estava emesa per un jutjat de Lleida, tot i que no en van transcendir els motius.

Segons van informar fonts dels Mossos d’Esquadra, l’home detingut, Antonio G. F., ja ha passat a disposició judicial i ara és el jutge qui ha de decidir sobre el cas.

quan, a causa de l’explosió del dipòsit de propà, que es trobava a l’interior de la cuina de l’habitatge, les finestres de l’immoble es van trencar i van ferir la dona.

A més, a causa de l’accident, va produir-se alguna petita esquerda a les parets de càrrega de l’edifici. Tot i això, el tècnic municipal que es va traslladar fins a

l’immoble va determinar que l’estructura no havia patit danys estructurals.

La dona ferida va ser traslladada fins a l’Hospital de Calafell.

Fins al lloc dels fets s’hi van desplaçar dues dotacions dels Bombers de la Generalitat de Catalunya i dues unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques.

Felicita les persones que estimes a través de ‘Més Tarragona’. Envia’ns una fotografia i el text de felicitació al carrer Sant Agustí, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a l’adreça electrònica: publicitat@mestar­ragona. com. Les fotos s’han d’enviar amb dos dies d’antelació respecte a la data de publicació.

Les fotos en suport paper no es retornaran.

12 - diarimés

OPINIÓ

30/11/11

La secció de cartes és oberta a la participació de tots els lectors i lectores de Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Sant Agustí, 21. 43003 de Tarragona o carrer Sor Lluïsa Estivill, 16, baixos. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

EDITORIAL

MÉS CONFIDENCIAL

La taxa turística La taxa turística, un impost que podria gravar, en poca mesura, els preus als turistes, és rebutjada, a priori, pel sector turístic de la Costa Daurada. Malgrat tot, avui, més que mai, la taxa turística cobra sentit. Estalvi, eficiència i afany recaptatori són alguns dels conceptes que es barallen en la crisi econòmica i atributs intrínsecs a aquest impost que, per altra banda, ja es cobra a la majoria de països europeus als viatgers. L’associació hotelera SalouCambrils-la Pineda tem que el que és només una possibilitat per al govern de la Generalitat acabi cobrant forma a mitjà termini, quan els preus per al 2012 ja estan tancats. Malgrat tot, diuen, no és la primera vegada que el go-

vern provoca una globus sonda per recollir les impressions de l’opinió pública abans d’implementar mesures. Sembla clar, però, que el sector turístic reclama un debat a fons i el consens de tots els agents implicats per instaurar aquesta taxa. El discurs de les administracions locals, llurs economies depenen del turisme, no ha estat allunyat, durant aquests anys enrere de l’objectiu final que persegueix la taxa. Municipis com Salou, per posar un exemple, s’han queixat històricament d’haver d’encaixar amb les arques municipals l’increment exponencial de la població durant els mesos de temporada alta.

En aquest sentit, la taxa turística, ben aplicada, pot aportar solucions.

TRIBUNA

Ballesteros abandona el rigor pressupostari

L

es darreres declaracions de la Portaveu de l’equip de govern posen de manifest la confusió total amb què actuen els membres de l’equip de Ballesteros. En aquestes declaracions es confonen intencionadament conceptes econòmics bàsics, sempre per intentar amagar la situació financera real de l’Ajuntament de Tarragona. L’única resposta davant la crisi real de l’Ajuntament ha estat la de tirar les pilotes fora i no assumir cap tipus d’autocrítica.

Deixem clars alguns conceptes que Ballesteros i els seus no volen ni veure en pintura: El pressupost s’anticipa a la despesa. No a la inversa. Els diners no es reprodueixen per generació espontània, ni es poden imprimir en una impressora municipal. El rigor pressupostari vol dir que es gasten els diners en allò que es tenia previst gastar-los, no en allò que volem, i s’hi ha imprevistos es cerquen solucions financeres legals. El que no pot ser és que cada plenari se’ns presentin imprevistos com si fossin la cosa més normal. Quel-

Victòria Forns Portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

com no va bé...

La intervenció de l’Ajuntament, que cal recordar és un cos de funcionaris independents i de solvència més que contrastada i que mai s’han deixat influir per interessos partidistes, ha dictaminat que els moviments corresponents a transferències a l’EMT o bé provisions

per la realització d’un pàrquing dissuasiu, presentats en el darrer plenari per part de l’equip de Ballesteros, tenen advertiments d’il·legalitat i de nul·litat.

No és el primer cop que això succeeix i tampoc és el primer cop que l’equip de Ballesteros no fa cap cas de les severes advertències. En una fugida endavant perillosa, aquest equip de govern pren decisions de transferències de milions d’euros sense tenir cap tipus de consignació per fer-ho. S’han abocat diners a l’EMT que no estaven pressupostats amb aquest objectiu. Ballesteros i el seu equip han agafat els diners de la caixa de l’Ajuntament i, sense la prèvia consignació perceptiva, han transferit 2MEUR per tapar el forat de l’EMT, sense que això tingui cap seguretat financera darrera.

Els avisos de nul·litat i d’il·legalitat són advertències molt serioses que posen en evidència que aquest equip de govern no està fent les coses com s’han de fer. No han presentat cap tipus de pla d’estalvi ni per l’Ajuntament ni per les Em-

preses Municipals. Es van anunciant mesures sense cap coherència que posen en perill esdeveniments de projecció de la ciutat i en canvi s’aboquen tots els esforços en perpetuar situacions de desconcert financer.

Els problemes de l’Ajuntament no es solucionaran embolicant encara més la troca. El cas de l’EMT és el més evident: despesa corrent que no es pot pagar perquè el pressupost per fer-ho s’ha esgotat pagant altres despeses que no eren ni les nòmines dels treballadors ni el gasoil dels autobusos. Aquesta és la veritat que no volen dir.

El que sí que fan és confondre als ciutadans i ciutadanes de Tarragona amb anuncis que un diuen blanc per córrer al dia següent i dir negre.

Allò que anuncia el Tinent d’Alcalde d’Hisenda ho desmenteix la Portaveu, allò que anuncia la Portaveu ho desmenteix l’Alcalde i així continuem sense saber què faran i com ho faran. És normal que la gent estigui farta d’aquest vodevil. S’han de prendre decisions? Doncs, que ho facin.

Joan Aregio i Lluís Balart, a les municipals Aquells que introdueixin la paraula Tarragona a la viquipèdia podran llegir, per exemple, que el conjunt arqueològic de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre de l’any 2000. O que la Rambla Nova és el passeig més important de Tarragona. O fins i tot, que la plaça Imperial Tàrraco és el punt on conflueixen les carreteres de València o de Lleida. Però també s’hi pot trobar una dada molt curiosa. I és que, segons aquesta enciclopèdia virtual, Joan Aregio va aconseguir, com a cap de llista de CiU, 7 regidors a les eleccions municipals del 2011 i que Lluís Balart en va sumar 1 amb ICV-EUiA-EPM. Unes dades molt curioses tenint en compte que els resultats són certs, però els caps de llista estan desfasats...

A la viquipèdia els resultats de les municipals són correctes, però no els caps de llista

CARTES ¿Vivimos en tiempos violentos?

Inicialmente quiero distinguir entre agresividad y violencia.

La primera es el motor de la segunda, aunque no siempre lo es porque «todos los impulsos son agresivos, pero es posible ser agresivo sin ser hostil ni productor de conflictos», porque la agresividad puede ser cooperativa, como señala el antropólogo Ashley Montagú. Sin embargo cuando se expresa externamente como algo que viola o fuerza su raíz es cooperativa (via en griego, y vis en latín), y resulta una energía que se encarna en el hombre y en la sociedad de forma negativa.

Nuestra sociedad frustra nuestros íntimos deseos, y se refuerza así esta situación interna de agresividad, por el ambiente de «desconfianza y hostilidad que nos rodea». «La frustración conduce a alguna forma de opresión» (Dr. Castilla del Pino). Porque nuestra sociedad hace desear, y promete, a través de la propaganda/publicidad más de lo que realmente da. Y, aunque se consiga, tampoco asegura el objeto poseído, produciéndose así el fenómeno frustrador del “temor a perder el objeto”. Y todo ello frustra de tal modo a muchos, sobretodo a jóvenes, que estalla en ellos la carga de violencia acumulada por la sociedad, en forma de

més diari

tarragona ~ reus ~ costaDaurada Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001- issn: 1579-5659

agresividad que necesita salir por algún sitio.

También influye negativamente el fenómeno descubierto por Durkheim, del desorden social por ausencia de leyes comúnmente admitidas; fenómeno que llamó «anomia», producto de la sociedad actual, a la vez desintregado la criticable y criticada sociedad anterior, y no haberla sustituido por otra nueva sociedad más humana y coherente. Nuestra sociedad es incoherente con valores comunes y que queremos desarrollar. Esta disgregación puede llevarnos al fenómeno contrario para compensar la angustia anterior, y convertirnos así en un animal iconolatra. Porque

C/ Sant Agustí, 21, 3r.

43003 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 21 47 21 C/ Alcalde Joan Bertran, 30.

43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41 www.diarimes.com

la educación, la familia, la justicia, la Iglesia, y el Estado, deberían controlar la agresión y al estar en crisis, no lo hacen, a lo cual se une el descrédito de las mismas. Frente a lo anterior una Prevención, bien hecha, en base a una correcta educación desde muy abajo.

Francisco M. Vaño Tarragona

S’ha de saber de tot Estic molt enfadat per les acusacions que estic sentint sobre l’anterior govern, no hi ha dret, les manipulacions que sento només se les creuen persones que no volen indagar de veritat el que va passar. Parlen que han deixat la caixa totalment

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

buida i els acusen de “manirotos” i això no és totalment cert, són experts en manipulacions i més quan tenen mitjans d’informació i els seus periodistes al seu abast.

Saben en quants habitants vam créixer a Catalunya des de l’any 2002 fins al 2008? Un milió! Saben quin any va començar el tripartit a governar-nos? 2012-2003. Així què volem? continuar amb les mateixes infraestructures com ara col·legis, hospitals, carreteres, etcètera?

Això només ho feia el govern del President Pujol, que durant 23 anys ben poca cosa va fer, això sí, ens recomanava que féssim molts fills perquè estàvem quedant curts de personal,

però no comptava que, ja que nosaltres no fèiem nens, van arribar de fora i ara el Sr. Duran i Lleida es queixa que neixen més Mohameds que Jordis.

Tots els governs del món i encara més els d’aquí fan les coses a terminis, o sigui, a “plazos”, com dèiem abans quan érem pobres. Així no és d’estranyar que quan el tripartit va entrar a la Generalitat va trobar als calaixos moltes factures per pagar valorats per milers de milions i no van fer gaire soroll com ho han fet els de l’actual govern. És allò que qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.

Joaquim Manrubia Reus

Directora: Sílvia Jiménez. [redaccio@mestarragona.com]

Redacció: Laia Díaz, Carme Mas, Vicente Izquierdo, Alba Porta, Eloi Tost, Susanna Cases. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Olívia Molet, Cristina Aguilar. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos. Publicitat: Maria Molleda, M. Jesús del Hierro, Carmen Soto, Mercè Ripoll, Antònia Turull. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

www.cronica.diarimes.com

ACTUALITAT EMPRESARIAL TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Núm. 46. Novembre de 2011

ElixPolymers s’independitza i obté un contracte de distribució per fora d’Europa

Albert Colomer.

Director de Reempresa

«Les empreses es fan per obrir, créixer i cedir, no per tancar-les»

P8-9

La reducció de costos anima la sostenibilitat hotelera L’eficiència energètica al sector hoteler comença Les grans cadenes hoteleres ja estan aplicant la seva implantació per tal de rebaixar despesa, mesures en aquest sentit, amb estalvis de fins al aconseguir valor afegit i tenir cura de l’entorn 50% segons el tipus d’instal·lació

A partir d’ara, els productes ABS, de les marques Lustran o Novodur, passaran a ser Elix ABS P10 Grup Borges incrementa vendes amb un 12% al tancar l’exercici

P6-7

El Port de Tarragona invertirà més de 48 milions l’any 2012

Les vendes superen els 500 milions d’euros, amb uns beneficis nets de més de 10 milions d’euros P10 Vallvé Corredors d’Assegurances, 100 anys de professionalitat en el sector L’empresa familiar de Tarragona, regentada per la quarta generació, va ser fundada l’any 1912 P18-19

P4-5

Virginias aconsegueix la certificació IFS per les seves plantes productives de Reus El segell de qualitat certifica el nivell de transparència en seguretat alimentària de la cadena productiva

P16-17

Principalment es destinaran al desenvolupament de la ZAL i la terminal intermodal ferroviària

La SEE celebrarà la jornada «L’estat del benestar, situació actual i futur» el proper 15 de desembre P13

Schorn surt de l’ERO voluntari i farà noves inversions Destinarà 300.000 euros a millorar la producció P15

2

REPORTATGE

CONSUM

El mercat del luxe esquiva la crisi i preveu facturar un 10% més que el 2010 Els productes d’alt ‘standing’ preveuen una facturació que superarà els 190.000 milions d’euros aquest any, principalment per l’entrada de mercats emergents com el de Xina i Rússia i el seus turistes. La recuperació econòmica d’Estats Units, Europa i Japó també ha influït perquè aquest sector doni dades tan positives i burli la situació econòmica global.

Núria Arlandes

M

entre tot el món està pendent de la situació de Grècia i Itàlia, i de l’evolució dels mercats, en el sector dels béns de consum de luxe, es troba un oasi econòmic marcat per una previsió de vendes de 191.000 milions d’euros, un 10% més que l’any passat a nivell global, segons es desprèn de les dades que ens dóna l’informe “Luxury Goods Worldwide Market Study” publicat per la consultora Baine&Company, sobre la situació d’aquest, i que ve a consolidar les bones xifres de les diferents marques de luxe, com Hermés, LVMH o Tiffany, que han incrementat les seva facturació en més del 20%.

El rànquing l’encapçala LVMH, que en els primers mesos de l’any va guanyar 1.300 milions euros, un 25% més que el mateix període de l’any passat o la PPR (inclou marques com Gucci o Yves Saint Laurent), que ha guanyat 1.463 milions d’euros, un 27% més que l’any 2010. Aquest

EL DETALL

Agents econòmics Els principals motius els trobem amb l’entrada dels mercats emergents com Xina o Rússia i l’inici de la recuperació als EUA i al Japó fet també es veu reflectit a les borses europees ja que, mentre que les grans empreses petrolieres o financeres perdien pes, les d’aquest sector guanyaven la carrera. Segons la consultora, això no serà un fet extraordinari sinó que desafiant les previsions negatives que els experts donen de cara l’any vinent, esperen superar els 230.000 milions d’euros el 2014. I és que encara que sembli mentida aquest mercat desperta passions, sobretot el segment de la roba, complements i calçat, i no és estrany veure cues en plena recessió, davant de botigues com H&M el primer dia que es posa a la venda la col·lecció exclusiva per aquesta de Versace.

Però tot això ve precedit per uns anys en què aquest sector havia notat una gran baixa-

da dels seus ingressos, a causa de la recessió i que els anomenats rics van tancar l’aixeta, ara no és que tots els més adinerats hagin tornat a treure el seu bitlleter, que sí, però l’arribada de nous rics provinents de països emergents com la Xina o Rússia, amb un poder adquisitiu alt, ha fet possible que les xifres del negoci dels productes de marca arribin a aquests ratis i esquivin la crisi, i a més les mantinguin o fins i tot les augmentin. Amb menys incidència, els despuntaments verds que s’han notat en les economies europees i americanes també han ajudat. A aquests s’hi ha de sumar la sorprenent recuperació de l’economia japonesa, era el segon mercat del luxe més important per darrere dels Estats Units, que després d’uns anys de decreixement als

EN CONTEXT

Els cotxes d’alta gamma es disparen Amb un sector automobilístic a la vora de l’abisme amb baixades espectaculars tant de producció com de vendes a causa de la recessió, ens trobem el mercat del cotxe de gamma alta que ni la nota ni la pateix, sinó que, al contrari, acusa augments de vendes amb valors de molt abans de la crisi. Així, segons l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions, les vendes de vehicles d’alta gamma a Catalunya han crescut un 10,47% respecte de les dades de l’any anterior, només a Girona es nota un petit descens, mentre que a Tarragona s’han mantingut i a Lleida i Barcelona han crescut una mitjana del 13%. El model de vehicle més venut ha estat el turisme de luxe, que ha duplicat vendes respecte de l’any passat, amb un percentatge d’un 123,46% més, en detriment dels tot terrenys de la mateixa categoria.

Pel que fa als resultats de les marques més prestigioses del mercat automobilístic, trobem que Ferrari va

vendre el primer semestre de l’any 3.577 unitats, un 19,6% més que l’any passat, qualificat per la marca italiana com a rècord històric.

D’aquestes 378 van anar destinades al mercat xines, i que suposa augmentar les vendes de tot l’any 2010, quan se’n van vendre 300. Bentley segueix en la mateixa línia i aquest semestre han venut 4.000 cotxes, quasi com tot l’any passat, amb una previsió de tancar l’any amb més de 7.000 unitats, d’aquestes el 67% s’han quedat a Xina. Rolls Royce on les seves vendes globals van augmentat un 64%, i que suposa arribar a nivells de 2003, i la majoria van anar destinats al mercat asiàtic. Per acabar, Porsche va vendre més de 100.000 automòbils a nivell global en els deu primers mesos de l’any, un 28,2% més que l’any passat. El que tenen tots en comú és l’entrada massiva de compradors dels mercats asiàtics amb un creixement de vendes del 170% i Orient Mitjà amb un 40%.

3

Novembre de 2011

TOP 10 MARQUES DE LUXE VOLUM DE VENDES (M $) 2011

VOLUM DE VENDES (M $) 2010

VALORACIÓ DE LA MARCA

IMPACTE DE LA MARCA

VARIACIÓ DE VALOR

1 Louis Vuitton

24,312

19,781

5

7

23%

2 Hermès

11,917

8,457

5

8

41%

3 Gucci

7,449

7,588

5

4

-2%

4 Chanel

6,823

5,547

5

9

23%

5 Cartier

5,327

3,964

5

6

34%

6 Rolex

5,269

4,742

5

5

11%

7 Hennessy

4,997

5,368

5

8

-7%

8 Moët & Chandon

4,570

4,279

5

8

7%

9 Fendi

3,422

3,199

5

5

7%

3,379

-

4

7

-

MARCA

10 Burberry

Font: Millward Brown Optimor (incl. dades de BrandZ i Bloomberg)

LA XIFRA

230 mil milions d’euros es preveu que ingressaran les grans marques d’aquí al 2014

quals s’ha de sumar les conseqüències directes de l’ocorregut a Fukushima, han vist com les dades s’estan recuperat fins arribar a un 2%.

Pel que fa productes amb més sortida, com ja hem dit abans, la roba, calçat i complements són

EN CONTEXT

els productes estrella, però el sector de la joieria i rellotgeria el segueixen, amb un creixement del 18%.

El luxe a Tarragona

En aquest sentit, Salva Minguella, propietari de la Joieria Zaida de Tarragona, ens explica que l’entrada del turista rus s’ha notat en les vendes d’aquest tipus de productes, “no ha estat una xifra molt alta però ha sumat i això ha fet que hagi alegria, que ja és prou. El que més hem notat és que es torna a apostar pels productes refugi, és a dir, les marques de tota la vida, perquè també han baixat preus. Per exemple, la marca Rolex ha revifat en rellotgeria,

però en joieria no. El que s’ha notat molt és la pujada de la petita venda, de fins a 400 euros, perquè s’ha tornat als regals per dates assenyalades, com per exemple els aniversaris, etc. Hem de pensar que els preus de la joieria i rellotgeria a Rússia són entre dues i tres vegades més cars”.

Pel que fa als turistes xinesos, a la ciutat no hi ha encara cap tipus d’afluència però es creu que acabaran venint.

El que està clar és que el mercat de l’alt estànding està esquivant la crisi, a passes agegantades ja sigui per l’entrada de nous mercats, o bé simplement per l’aposta per un valor segur com és una marca.

EN CONTEXT

Un port d’alt ‘standing’ a Salou

El mercat ‘gourmet’ s’obre portes

L’arribada massiva de turistes russos amb un gran poder adquisitiu a la Costa Daurada ha fet que s’obrissin altres perspectives i necessitats turístiques a la zona. Així, Salou va presentar a la fira Barcelona Meeting Point en el marc de la Jornada Bilateral Espanya-Rússia el seu projecte d’un nou port esportiu de luxe que s’ha de construir a la zona de la Pedrera de Cap de Salou i l’únic construïble a Catalunya, previst pel «Pla de Ports 2007-2015» i que, juntament amb els tres camps de golf de PortAventura, suposarà un gran ressort turístic per acollir turisme nàutic i «sènior», segons paraules de l’alcalde, Pere Granados. La inversió serà de 60 milions d’euros i preveu la construcció d’uns 920 amarres amb eslores que van dels 10 als 30 metres i per embarcacions a 17 metres de calat. A més, al marge de la zona nàutica, hi haurà també un espai per a club social i comercial. Ara l’Ajuntament està buscant inversors privats

El sector dels productes delicatessen s’està ampliant cap a l’exterior, sobretot a Europa. Un exemple ha estat aquest any el naixement del clúster Catalonia Gourmet, compost per empreses elaboradores d’aquest tipus productes amb l’objectiu de potenciar-los, sobretot de cara a l’exportació, que ara en és un mercat en alça, sobretot a països del nord d’Europa.

I és que el bon menjar no ha perdut pistonada sinó que poder degustar delicatessen i tenir-les a l’abast sempre és un punt a favor.

Així, Carrefour té previst obrir un establiment dedicat a aquest tipus de productes a França en un dels punts més exclusius de París, la plaça de la Madeleine, i que s’anomenarà Les Halles de la Madeleine, de més de 3.000 m2 es podrà trobar els productes més exclusius, des de xocolates i dolços o formatges i embotits d’alta qualitat fins a les conserves d’importació més importants. Tot aquest desplegament amb

per poder dur a terme aquesta inversió i el mercat rus es mira amb bons ulls. Juntament amb aquest projecte, també es va presentar el Pla parcial urbanístic del Sector 03 que conté una zona hotelera amb més de 4100 llits, i que suposaria una inversió de més de 400 milions d’euros, una ciutat esportiva de més de 10 hectàrees amb 20 milions d’euros d’inversió i un complex d’indústria lleugera amb un parc de negocis.

A, tot això el sector immobiliari de gamma alta està vivint una època daurada amb l’arribada dels russos a la Costa Daurada que han trobat aquí una oportunitat per invertir i poder disfrutar del temps i la gastronomia. Els preus dels habitatges solen oscil·lar entre els 400.000 euros i els dos milions. Així, urbanitzacions com la Llosa i Vilafortuny de Cambrils, amb cases ideals per als inversors russos, són un enclavament molt atractiu per poderhi invertir.

la intenció de poder conquerir la butxaca dels viatgers i turistes que visiten la ciutat. Però no és l’únic, Auchan inaugurarà a Marsella la tenda Auchan Gourmand, amb més de 4.500 m2, oferirà productes frescos, plats preparats, i articles de bellesa amb un denominador comú, tots delicatessen i amb l’objectiu d’ampliar la seva oferta als seus clients. Però, en aquest sentit, el projecte de la marca distribuïdora Carrefour serà únic a França.

El Corte Inglés, per la seva banda, també ha estat conscient d’aquest segment gastronòmic, i des del seu departament El Club del Gourmet.

Es pot trobar una gran selecció d’alta gastronomia, a més d’un amplia selecció de vins. Instal·lat als seus centres més emblemàtics com el de la Castellana a Madrid, també es poden adquirir per internet i es pot triar entre gran varietat de delícies tant nacionals com internacionals. Així, el menjar bé i bo està de moda per tothom.

4

ACTUALITAT

INFRAESTRUCTURES

Josep Andreu President de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

«La connexió de l’ample europeu ens posicionarà com un gran competidor dels ports nòrdics» El Port de Tarragona, amb unes xifres rècord de moviments de mercaderies, s’està posicionant com un dels enclavaments logísitcs més importants del Mediterrani, quant a entrada i sortida de productes a Europa. En el seu horitzò, el Corredor del Mediterrani, el desenvolupament de la nova ZAL, la terminal intermodal ferroviària, l’ampliació del Moll de la Química i el tràfic de mercaderies.

Núria Arlandes

–Quina és la lectura que hem de fer després de les dades de setembre quant a tràfic?

El Port de Tarragona ha viscut un mes de setembre molt positiu en el tràfic de mercaderies. Segons dades facilitades pel departament d’Estadística de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), el setembre del 2011 ha estat el millor mes de tots els temps, amb un moviment de 2.967.247 tones i un 13,4% d’augment respecte al mateix mes de l’any passat (en què es van moure 2.615.498 tones). Amb aquests resultats, les pre-

visions de tancament de l’exercici són positives malgrat la parada tècnica de Repsol durant el primer trimestre que va deixar de moure milió i mig de tones de mercaderia. Encara que el més important és l’augment de l’activitat en tots els segments portuaris.

–Quines són les línies a seguir per poder continur amb aquestes xifres?

L’augment de l’activitat en tots els segments demostra que anem en la bona línia, i que som atractius per a qualsevol tipus d’indústria que vulgui treballar amb nosal-

tres. Mantenim la nostra confiança per aconseguir liderar la recuperació econòmica del territori però hem de ser encara més competitius per poder atreure les grans navilieres procedents dels mercats asiàtics i consolidar-nos com una de les grans portes d’entrada i sortida de mercaderies a Europa.

–Quins són els sectors pels quals s’ha d’apostar més per repetir aquestes dades?

Al Port de Tarragona hem de continuar pressionant perquè el projecte del Corredor del Mediterrani no es quedi

només en un projecte.

També seguim defensant que hi ha una solucions transitòries, tècnicament aprofitables que ens permetran accedir a l’ample de banda internacional en menys de tres anys, enllaçant el Port de Tarragona amb Castellbisbal. Una lleugera modificació de la via ja existent de la costa, que uneix Tarragona amb la línia barcelonina de Castellbisbal, ens aportaria una solució transitòria i eficaç a les necessitats logístiques del nostre territori, mentre esperem la construcció del corredor del Mediterra-

ni. El Port de Tarragona i el conjunt del territori, amb connexió de l’ample europeu, podran ser un important competidor dels grans ports nòrdics.

Per tot això, i com hem dit en reiterades ocasions, Tarragona no pot esperar. Des del Port de Tarragona també apostem perquè la A-27 ar-

JORNADA SOFTWARE D’ENGINYERIA PER INSTAL·LACIONS DE L’EDIFICI-CTE

Demarcació de Tarragona

AMB ELS ENGINYERS AMB LA SOCIETAT Consulteu la nostra oferta formativa a la web: http://www.enginyerstarragona.com

Per donar a conèixer als assistents els processos d’introducció de dades i comprovació de resultats a realitzar amb el programa, sota l’enfocament d’un projecte senzill.

Aplicació Software de: Climatització Solar tèrmica Salubritat Lampisteria, Sanejament Incendi Il·luminació Gas Electricitat Parallamps

5

Novembre de 2011 FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

Tràfics

Creuers

El mes de setembre ha estat molt positiu en el tràfic de mercaderies amb un moviment de 2.967.247 tones, un 13,4% més que l’anterior

Són un dels grans eixos estratègics del Port que han de diversificar els nostres mercats, a més d’estar al servei del territori

Josep Andreu va accedir a la presidència del Port a principis de l’any passat

ribi fins a Montblanc, almenys des d’allí es pot enllaçar amb l’autopista ja existent fins el nord de la península. Aquests són dos projectes irrenunci-

ables per a nosaltres i el conjunt del territori; si no, hipotecarem el nostre futur.

Al Port de Tarragona, estem realitzant l’ampliació

TRIBUNA

El líder se hace o nace DomÈnech Biosca.

President Educatur

E

n estos momentos de tantos nuevos y complejos cambios, los profesionales, creo que inconscientemente prefiero pecar de inocente, se desnudan quitándose los brillantes ropajes que les cubrían en el facilón y lujurioso mercado de demanda donde los vientos soplaban a favor del éxito,

del Moll de la Química que permetrà l’entrada a Tarragona els vaixells de mercaderies químiques més grans del moment, també estem desenvolupant la nova zona d’activitats logístiques (ZAL) i finalitzant l’ampliació de la terminal de contenidors DP World Tarragona. I, per acabar, desenvolupant el projecte de la nova estació intermodal entre els molls de Cantàbria i Andalusia –Operacions com les del Zim Tarragona al Port o Ership amb la compra de Seporta, en què es pot traduir a curt termini?

Aquestes operacions ja s’estan traduint en el treball que estem fent amb la comunitat portuària i que ens situen com un dels ports més importants d’Espanya i líders en el Mediterrani. El Port amb apostes com la de ZIM, o la d’Ership, té un bon present i un magnífic futur. Aquestes apostes, mostren la continuïtat i l’esforç que s’està duent a terme per a créixer i millorar, no s’ha d’oblidar que ZIM permetrà enllaçar per via directa Tarragona i les empreses del territori amb Xina.

–En quin punt es troba la concessió del ZAL al Port de Tarragona i què suposarà?

S’espera que el proper 2012, el Port de Tarra-

con suficiente fuerza para superar sus errores, fruto de sus limitaciones tanto técnicas, como humanas. Muchos de los profesionales que ahora han acabado en el doloroso paro, creían que el mérito del éxito era de su liderazgo y que la pleitesía que le rendían los que se le acercaban, era fruto de su poder. Ahora quizá desnudos, se están enterando que la pleitesía era al cargo, ocupe quien lo ocupe, y su poder se lo daba la marca de su empresa valorada en el mercado y enterándose que en el mercado de oferta, tarde siempre es tarde.

La supervivencia de una buena marca, en este veloz tránsito de un plácido mercado de demanda, con cola de clientes que no podían escoger y en consecuencia exigir al supercompetitivo de oferta, galopante, mediático y global donde ahora los clientes pueden es-

gona estarà en condicions de fer la concessió de les 100 hectàrees d’activitats logístiques per a les empreses que vulguin treballar amb nosaltres i també per les empreses del nostre territori.

–El Corredor del Mediterrani, farà més atractiu per les empreses de mercats emergents com l’asiàtic el Port de Tarragona com a enclavament logístic, llavors el tercer fil, és una opció o una obligació?

El desenvolupament econòmic del territori i el nivell de competitivitat de les empreses depenen, en gran manera, i cada cop més de la seva capacitat de connexió amb els mercats internacionals.

L’aposta de la Unió Europea per l’Eix Mediterrani i per la resta de corredors del continent és òbviament positiva per al Port. El territori està en condicions d’accedir a l’ample de via internacional per transportar mercaderies en menys de tres anys. Així ho demostren els estudis que hem realitzat al Port de Tarragona sobre la viabilitat del projecte del tercer fil.

L’aposta pel tercer fil és transitòria fins a la connexió definitiva amb el corredor, per la qual cosa no podem perdre aquest tren. Si el Corredor del Mediterrani fos una realitat demà, des del port

de Tarragona tindríem capacitat a curt termini de començar a enviar trens de mercaderies, sense comptar amb els nous tràfics als quals el Port podria optar de les grans zones productives de Xina, i altres mercats emergents d’Àsia, que actualment accedeixen a Europa pel Mediterrani i que tenen com a destinació els ports nòrdics, ja que disposen de millor connexió ferroviària amb el continent.

–El port de Tarragona com a escala de grans creuers, segueix sent una assignatura pendent?

El nostre territori i el Port de Tarragona hem de creure en l’aposta pel tràfic de creuers, i l’Autoritat Portuària ha de ser la institució que ha de liderar les negociacions amb les companyies de creuers. Tant la ciutat com el territori tenen potencial turístic suficient per millorar substancialment aquesta aposta.

Creiem que els creuers són un dels grans eixos estratègics del Port i que han de diversificar els nostres mercats, a més a més d’estar al servei del territori. Els creuers depenen de les navilieres, i des del Port és més fàcil entendre’ns perquè parlem el mateix llenguatge.

El Port de Tarragona està en contacte amb diverses

coger y opinar a través de las redes sociales y en consecuencia ser mas exigentes en la búsqueda de su felicidad, requiere de profundos cambios de todo poniendo la organización de las empresas y a sus profesionales patas arriba. El gran reto radica en descubrir dentro y fuera de la empresa, a los líderes capaces de gestionar el cambio con éxito, sabiendo resolver la oposición mental y a veces física de los que solo quieren mantener su estatus, privilegios, rutinas, ubicaciones, y prebendas, sin darse cuenta que sus sueldos solo los pagan las ventas, ningún cliente retribuye su trabajo si no sabe y consigue la felicidad solicitada.

Como dice el mejor tenista del mundo, Rafa Nadal: “para ser el mejor hay que tener talento y trabajar como el que mas”. Para

companyies amb l’objectiu de captar un gran operador de creuers, que porti de 10.000 a 15.000 passatgers de forma regular, i partir d’aquí, ja estaríem situats en el mapa d’aquest mercat de creuers, i tot seria més fluid. L’estratègia passa per trobar una única naviliera capaç de portar 15 escales d’uns 1.000 passatgers cada any. Amb això es podria garantir l’arribada al Port de Tarragona de 15.000 turistes anualment.

Aquest és el camí a seguir. L’actual àrea d’atenció al passatger per a l’arribada de creuers al Port és suficient per aquesta primera fase del projecte per atreure embarcacions turístiques.

–Amb aquestes opcions damunt de la taula, què queda per seguir treballant?

El Port de Tarragona té previst un seguit d’actuacions per l’any 2012 d’uns 48,5 milions d’euros d’inversió destinats majoritàriament en el desenvolupament de la zona d’activitats logístiques (ZAL) i la terminal intermodal ferroviària; l’ampliació del Moll de la Química; i l’esplanada de ribera a ponent del contradic. A més també, com he dit abans, l’aposta pel tràfic de creuers de l’Autoritat Potuària de Tarragona.

ayudarle a mirarse al espejo, le detallo los diez talentos que deben tener como mínimo los líderes: Conocimientos + Talento + Compromiso Obviamente, cuantos más profesionales nos rodeen encallados en sus privilegios, haciendo dictados del pasado, convirtiendo las nuevas oportunidades en un pesimismo público contaminante con los brazos caídos y la inteligencia ausente, más difícil nos lo estamos poniendo para poder aprovechar las nuevas exigencias de los clientes y volver a tener éxito. Por el contrario, cuantos más líderes con estas diez características nos rodeen, más fácil lo tendremos para poder aprovechar los cambios que nos rodean cargados de nuevas oportunidades.

6

ACTUALITAT

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN EL SECTOR HOTELER

L’estalvi energètic abaixa costos i dóna valor afegit En els temps que vivim la sostenibilitat s’ha posat al capdavant dels objectius principals en tots els sectors. En aquest sentit, l’eficiència energètica està prenent un paper protagonista dins el sector hoteler tant per reduir costos com per donar valor afegit als seus establiments Núria Arlandes

E

l sector hoteler és un dels més sensibles a l’hora d’aplicar polítiques d’eficiència energètica ja que per la seva idiosincràsia el seu consum és molt alt i per tant la seva despesa. Els grans edificis, les instal·lacions que necessiten per poder donar un bon servei al client, fan que es comencin a plantejar posar-li el fre, i conscienciar-se que l’estalvi energètic pot passar a ser una opció clara, a l’hora de reduir costos al mateix temps que tenen

cura del medi ambient i que amb l’entrada de turistes cada vegada més conscients d’aquest tema donen un valor afegit als seus establiments.

Així, aquest mes de la mà de l’Institut Tecnològic Hoteler (IHT), van organitzar una jornada de Sostenibilitat i Eficiència Energètica en hotels, amb col·laboració amb l’IDAE i amb Gas Natural a Tarragona, entre d’altres ciutats, amb la intenció de conscienciar els hotelers que millorar en serveis energètics i implantar mesures d’estalvi poden reduir els costos fins a un 50% segons la instal·lació.

Segons, Coralía Pino, cap de projectes d’IHT, «la reducció de costos és un gran potencial per tal de que es puguin conscienciar aquest tipus d’empreses. Les grans cadenes hoteleres ja ho estan aplicant, però els petits i mitjans establiments, encara no ho estan fent, perquè tenen el convenciment que tenen un preu molt elevat, i no és així, sinó que es poden fer millores a a poc a poc, com canviar les bombetes tradicionals per il·luminació led, per exemple. A més, l’aparició de les energies renovables molt barates, quant al volum de consum, al no estar subjectes als canvis

de preus d’energia, ja que tot es tramita a través de contractes amb empreses de serveis energètics pels quals tu pagues amb part del que t’estalvies, fins que s’acaba el contracte i passa a ser gestionat per l’hotel, amortitzant la inversió». Pel que fa al concepte de sostenibilitat, Del Pino ens explica que «el client que ve als nostres establiments, està cada vegada més conscienciat en aquest sentit, sobretot els provinents del Nord d’Europa, així que a més es guanya amb valor afegit».

En relació al finançament d’aquestes millores, Del Pino ressalta que a

l’Institut hi ha línies de finançament adreçades a aquest sector, i que a més a més les inversions són d’una amortització molt ràpida.

Termes de Montbrió, un exemple

A la jornada hi van assistir representants de diversos establiments hotelers de Catalunya per explicar les seves experiències, entre ells, Marc Antoni Massó, director financer de l’Hotel Termes de Montbrió, que va exposar el seu cas concret.

Aquest establiment consta de 4 edificis, unes 10 àrees d’extensió, amb un total de 214 habitacions,

sales de conferències, jardí botànic i balneari, amb un gran volum de consum elèctric, i van decidir fer una aposta clara tant per reduir despeses com per tenir cura del medi ambient. Una vegada analitzats els punts més sensibles i més necessaris en aquest sentit, es van disposar a dur a terme els canvis, tenint en compte, la inversió a realitzar i els beneficis tant econòmics com ecològics. Aquests van passar per substituir tota la instal·lació lumínica incandescent i pràcticament la totalitat de les al·lògenes, per bombetes led i de baix consum.

A més, van apostar per

7

Novembre de 2011

FOTO:CEDIDA

LA XIFRA

50

per cent del cost energètic es pot arribar a estalviar amb eficiència instal·lar una planta de cogeneració de 500kw amb gas natural, que alimenta totes les seves instal·lacions. Es va substituir el gas propà per gas natural liquat(GNL), instal·lant una planta de GNL així com refer i ampliar la xarxa de gas existent, amb què han aconseguit disminuir aproximadament un 50% del cost de gas. L’aigua termal usada a l’Aquatonic i balneari, brolla entre 40o i 80o i només és per ús medicinal. Per mantenir-la, tenen calderes de suport, que és on entra la cogeneració, amb la implantació d’un “district

CONSUM

FOTO: CRISTINA AGUILAR

La jornada es va centrar en la importància d’implantar mesures eficients en els establiments hotelers i els seus avantatges Les fórmules que s’utilitzaran per realitzar compres seran tant de manera presencial com a través d’internet

heating”, instal·lat prop de l’Aquatònic, amb dos dipòsits de 20m3 d’aigua a 90o, que aprofiten per generar electricitat i vendre-la a la xarxa, aconseguint reduir la seva factura elèctrica. El total de la inversió és d’1Meur que amortitzaran en un màxim de 5 anys, per donar una dada, la il·luminació ha costat 10.000 euros, només en material, que es preveu amortitzar en 2 anys. Pel que fa al finançament, s’ha aconseguit a través de la línia d’ajut ICO Renove Turismo i fons propis. La valoració ha estat molt positiva, i s’ha traduït amb un hotel més eficient, amb menys despesa i valor afegit davant d’altres de les mateixes característiques.

BREUS ACTUALITAT

Els anunciants aposten per internet amb un creixement del 14,7% La inversió publicitària preveu una baixada del 2,9% el 2011, que fa pensar que si no millora el context econòmic podria ser més accentuada aquest final d’any, segons previsions del panell anunciant Zenthinela. Pel que respecta a segments, a la televisió disminuirà un 5,1% a les cadenes generalistes, un 0,8% en els canals temàtics i un 13,1% a les locals. Per la seva part, en diaris de pagament es calcula que baixarà fins al 12,4%; un 12,2% en els gratuïts, un 8,5% a les revistes, suplements, un 8,9% i al cinema, un 5,5%.

Pel que fa a internet, augmentarà un 14,7%, i un 11,7% en els mòbils. Dins de la web, pugen els anuncis gràfics i el vídeo, amb un 14,6%./EP

El consum nadalenc es conté i s’alenteix el mercat laboral Les xifres tant de consum com d’ocupació de cara a la propera campanya de Nadal no són gens positives. Per primera vegada des de l’inici de la crisi, la despesa es frenarà i les ofertes de treball es mantindran en els mateixos ratis que l’any passat Aquest any, la prosperitat nadalenca no es veurà reflectida ni en el consum ni l’ocupació. La situació econòmica que s’està vivint i les perspectives que s’esperen de cara a l’any vinent han provocat que el consum es contingui, de manera que es preveu un nivell de consum sense alegria i amb xifres semblants a l’any passat, segons l’estudi de Deloitte del consum nadalenc 2011. De l’informe es desprèn que cada espanyol es gastarà al voltant de 688 euros, un 1,98 euros més que l’any passat, mostrant per primera vegada en quatre anys un lleuger increment. Però segons, un document encarregat per Kelkoo, Espanya és l’únic país europeu que preveu una disminució de la despesa del voltant del 0,1%, però millora si ho comparem amb l’any 2009 que van baixar un 1,2%.

D’aquest últim estudi es desprèn que les vendes online a tot el ter-

EL DETALL

Repercussió El sector minorista és el que es veurà més afectat, es calcula que les vendes podrien disminuir un 1,6% aquest 2011 ritori tindran un paper molt important a l’hora de potenciar el sector de vendes minoristes, amb un augment previst del 45,5%, uns 450 milions d’euros, i es preveu que el panorama pels establiments a peu de carrer no sigui tan positiu i estimen una baixada de vendes de l’1,6% (480 milions d’euros). Aquestes poden representar un 4,6% de les vendes totals d’aquesta època. En canvi, per Deloitte, les vendes es caracteritzaran per ser multicanals, amb la presencial com la fórmula més utilitzada, ja que mirar, remenar, comparar, rebuscar, comprar, i la facilitat per poder tornar el que s’adquireix són els motius principals per aquest

tipus de compra. Seguidament trobem que la venda online de productes serà encara reduïda, però amb una clara tendència a l’alça.

De totes maneres, el que està clar és que l’alt nivell d’atur i l’escàs creixement del PIB (0,7%) ha influït negativament en la predisposició del consumidor a realitzar una gran despesa per aquestes dates.

Parada de l’ocupació

Pel que fa a les ofertes de treball que per aquesta època descongestionaven el mercat laboral, aquest any, segons l’informe realitzat per Adecco, per primera vegada des que ha començat la crisi no serà així aquest any 2011.

Els mesos de novembre, desembre i gener, que abans de la crisi suposaven un creixement en la contractació d’entre el 30% i el 40% respecte a la resta de mesos de l’any, segons xifres facilitades per Eurovendex, la companyia especialitzada en outsourcing comercial del Grup Adecco, es veuran seriosament estancats en la propera campanya nadalenca. Aquest fet es produeix per primera vegada des de l’inici de la recessió, on els increments rondaven el 5% i el 15%. Tot i així, alguns sectors específics demandaran personal extra en les últimes setmanes de l’any. Una campanya més, seran els sectors vinculats tradicionalment amb el Nadal i, per tant amb el consum, els que més llocs de treball generin, com l’alta perfumeria i cosmètica, jogueteria, distribució, imatge i so. No obstant això, el perfil més buscat serà, el del promotor comercial per a grans superfícies.

El que està clar és que el Nadal tampoc es salva dels efectes que la crisi està tenint en les conductes de consum.

8

PROTAGONISTES

INICIATIVA EMPRESARIAL, LA REEMPRESA

Albert Colomer Director de la Reempresa. Des de fa 25 anys dirigeix la fundació Privada per la promoció de l’Autoocupació de Catalunya (CPAC)

«Intentem salvaguardar el nostre patrimoni industrial, econòmic i capital humà» Núria Arlandes –La crisi ha portat al tancament d’empreses però també a l’època daurada dels emprenedors?

El que la crisi ha fet realment és ajudar a entendre la figura de l’emprenedor, i adonar-se que les feines xollo no existeixen. En moments com aquest l’autònom i els emprenedors tenen més capacitat de reacció que una persona per compte d’un altre que està a l’atur, té més capacitat de moviment. La clau és invertir en tu mateix, per això el pla B per l’atur és l’autoocupació. És a dir, s’ha d’apostar per la figura de l’autònom, i es crearà ocupació i riquesa empresarial.

–Quan parlem de reempresa, què hem d’entendre?

Que és la reflexió sobre el model d’emprenedoria en què vivim. La idea que

teníem fins ara del que era un emprenedor l’hem de canviar, fa 25 anys que m’hi dedico, i a altres països ja ho han fet, a Europa ja existeix la figura del transfer business davant d’això ens estem perdent alguna cosa. A Catalunya es creen al voltant de 100.000 empreses i se’n tanquen 99.000 en els bons anys i en els dolents unes 112.000, això ens fa veure que s’ha de canviar el sistema i aquí entra la reempresa.

Un mecanisme pel qual un empresari cedeix tot els passius i actius de la seva empresa en funcionament inclosos els recursos humans, treballadors, clients, proveïdors a un altre emprenedor, que compra aquest negoci i que està en disposició de seguir gestionant-lo i fer-lo créixer amb l’avantatge que des del primer dia facturarà. A través

de la reempresa volem salvaguardar el patrimoni econòmic del nostre país, el teixit empresarial i l’ocupació.

–Per poder ser una realitat, què es necessita?

Primer de tot un canvi de mentalitat, les empreses no es fan per obrir i tancar, sinó per obrir, fer créixer i cedir, i n’hem de ser conscients. La reempresa entronca amb una sèrie de directives europees, sobre el transfer business, no és que se’ns hagi ocorregut a nosaltres sinó que ja existia, i comporta un canvi de mentalitat, la d’empresari propietari a empresari gestor, jo gestiono aquesta empresa i demà la pot gestionar un altre.

–Quin és el perfil que ha de tenir una persona per ser un reemprenedor?

D’entrada, sóc del parer que ho pot ser tothom,

Un reemprenedor té un lloc de treball molt semblant al d’un treballador per compte d’un altre, el que passa és que el risc l’assumeixes tu, però és un risc molt rebaixat. El risc no és més que una valoració de diferents alternatives; per una banda, tens la possibilitat que la feina no et vagi bé i, per l’altra, que si no ho fas, tampoc t’anirà bé. A més, arriba en un moment dolç, tenim una estadística que ens diu que unes 120.000 empreses tancaran en deu anys només per jubilació, empreses que desapareixeran si no s’assumeix la seva gestió. Amb aquestes tens assegurada una continuïtat, que pots millorar i que pot durar molt més. D’aquestes a Tarragona n’hi ha unes 11.000 o 12.000 que són unes 1.000 cada any, no ens podem permetre

el luxe de tancar-les, perquè això implica la pèrdua de llocs de treball i d’un mercat que potser si innoven podem reemprendre. Hem de pensar en l’empresa no com una carrera en solitari que

ha de començar com un esprint i d’acabar amb una marató, sinó com una carrera de relleu, que passes el testimoni a un altre i aquest altre fa un altre tram, i després d’uns anys, a un altre.

PROTAGONISTES

Kepa Díaz serà EL nou director de DOW chemical a Tarragona

Cecilia Boned, nova consellera delegada d’arval espanya

Miquel molins, nou president de la fundació Banc Sabadell

A partir de l’1 de gener de 2012, Kepa Díaz de Mendibil serà el nou director del Complex Industrial de Tarragona, en substitució d’Anton Valero, que es centrarà exclusivament en tasques de Presidència i Direcció General d’Espanya i Portugal. Fins ara, Díaz era el director de producció d’hidrocarburs de Tarragona, càrrec que desenvolupava des de 2008 després de tornar al complex de coordinar les diferents plantes de la química a l’Orient Mitjà.

Cecilia Boned ha estat designada nova consellera delegada i directora general d’Arval Espanya, des d’on liderarà l’estratègia de la companyia de rènting del grup francès BNP Paribas en el mercat espanyol, imprimint un estil de direcció basat a enfortir les sinergies entre equip i àrees. Fins ara, Boned, ocupava la Direcció General adjunta d’Arval i assumeix la responsabilitat de consolidar el creixement de l’empresa.

Miquel Molins ha estat nomenat president de la Fundació Banc Sabadell, càrrec que Joan Corominas i Vila ha exercit els 13 darrers anys.

Molins és doctor en història i teoria de l’art i professor titular d’història i teoria de l’art contemporani a la UAB. Professor de les escoles Eina i Massana de Barcelona i director de tesis del Màster Metròpoli de la UPC. Actualment és professor de teoria i art contemporani a la UAB i director de Fund. Banco Herrero.

9

Novembre de 2011 FOTO: CRISTINA AGUILAR

LES FRASES

Reemprendre

Gestió

Mecanisme pel qual un empresari cedeix el global de la seva empresa a un altre per seguir la seva activitat

Hem de canviar de mentalitat i entendre la gestió empresarial com una carrera de relleus, passant el testimoni a un altre

Albert Colomer, director de reempresa a Cecot i director executiu de la CPAC

–Quins són els motius de cessió del 15% d’empreses que no tanquen per problemes econòmics?

A banda de la jubilació que ja hem comentat, la successió familiar. Fins

ara, les petites empreses passaven el testimoni als seus fills, com un mecanisme de manteniment del patrimoni industrial, això s’ha perdut. Ara es troben que no tenen relleu perquè els temps

TRIBUNA

Empresa/política LLUÍS BADIA. Advocat

D

esprés de la resposta electoral de la ciutadania, ara el que toca, de manera urgent, és posar-nos tots, cadascú en la seva parcel·la petita o gran, a endegar les actuacions que el país necessita per trobar la sortida al panorama socioeconòmic que ens envolta.

canvien, cedir-lo tant a una persona aliena a l’empresa com a un treballador de la mateixa empresa com podria ser una solució. L’altra opció és en el marc dels gremis, on es poden intercanviar empreses entre els diferents gremis. I finalment, apostar pel creixement de les empreses. Tenim un percentatge molt elevat d’empreses petites, si reprenem, podem ampliar-la amb empreses amb la mateixa activitat a diferents punts geogràfics, i es facilitaria el creixement corporatiu.

–Els bancs han de donar més facilitats davant d’un reemprenedor? És clar, és una empresa en marxa, no és el mateix que estudiar una empresa que jo m’he inventat des de zero, té un giro, un rènting i unes capacitats; per tant, dins de les dificultats financeres que hi ha, que no és un problema de la reempresa sinó general, té un valor afegit, ja funciona. Les entitats financeres haurien d’apostar per aquest tipus de iniciatives.

–Quin finançament hi ha per aquest tipus d’iniciatives?

Hi ha el Fondo per al Plan de Continuidad Empresarial de l’ICO, específic per aquest tipus d’operacions de 20 milions d’euros, que no és fàcil perquè tots sa-

És evident que el marc general no provoca l’optimisme per ningú, però el que és inapel·lable és la necessitat de portar a terme una sèrie d’actuacions concretes de manera prioritària i a tots els nivells.

El fet objectiu de la davallada de la demanda, amb conseqüències concretes, com l’atur, la caiguda del patrimoni familiar i empresarial i, el desànim com a regla general, necessiten actuacions inajornables i, per tant, és vital que es prenguin els acords que calguin per recuperar un orgull, avui embargat pel model vigent.

bem com funciona l’ICO. Després hi ha les pròpies fonts de finançament de l’empresa, perquè quan agafes la gestió d’un negoci, ja està en marxa i tens una roda de proveïdors i clients als quals ja pots facturar o cobrar, també tindràs els comptes al banc. En aquests moments els bancs estan en la lògica del rènting no de garanties, les empreses en funcionament ja tenen rènting, en vida normal de les entitats financeres no haurien de tenir cap problema per obtenir finançament.

–A Catalunya amb un instint empresarial innat, és més fàcil d’entendre?

Aquí tenim un avantatge hi ha molta petita empresa i en altres llocs no, i sense això no es podria entendre aquesta iniciativa, perquè la visió de la reempresa és amb petites empreses de diversos sectors, és l’empresari de tu a tu, no una corporació. Però també hi ha els escamats, els autònoms que es donen d’alta i que tanquen la paradeta, uns 200.000 a Catalunya en quatre anys, i de tots els sectors.

–Quins són els sectors econòmics de les empreses que teniu?

Hi ha molt del de sempre, que és serveis i hostaleria, però hi ha una dada que és molt encoratjadora, que si li preguntes

a un reemprenedor quin tipus d’empresa vol, a diferència dels emprenedors clàssics, un 30% demana indústria i a la nostra base de dades hi ha un 31% d’indústries per cedir. Amb això hi ha un tret sectorial que ens interessa i és que dóna un valor afegit més gran a l’empresa de la indústria que en la de serveis, perquè és més costós posar-les en marxa des de 0 i la fa més atractiva per la reempresa. Per la resta hi ha molt de tot, ens interessa treballar on n’hi hagi menys, on hi faci falta.

–Prendre el testimoni de la gestió d’una empresa és molt fàcil de dir però de fer? És molt més fàcil del que sembla, tot i que té unes dificultats intrínseques importants, perquè no és com anar a un lloc de treball on t’asseus i et diuen el que has de fer sinó que intervenen diverses persones, el que s’ho ven, els treballadors amb qui t’has d’interrelacionar, etc., gestionar una empresa no és el més fàcil del món, però aquesta ja està en marxa, tot depèn del perfil que tinguis com a empresari perquè n’hi ha molts, i has de saber el que vol i si hi ha un mercat ha de buscar-lo.

Al final és simplificar-ho una mica, no crec que sigui més difícil portar una empresa que una família.

La coherència a l’hora d’impulsar determinats posicionaments, com els que fan referència al mercat laboral, el món financer i, sobretot, l’autocontrol de totes les Administracions en la seva capacitat de despesa, hauran de ser arguments vitals d’aquí a final d’any; però és que a més això haurà de ser possible fer-ho amb l’entesa màxima de tots els actors de la nostra societat, partits, sindicats, empresaris, teixit social, que s’haurà de “pringar”, si realment tenen vocació de buscar les alternatives que necessiten.

Hem de canviar la mentalitat des de petits, ens han educat en la seguretat laboral per damunt de la iniciativa empresarial.

–Quina ha estat la resposta que heu tingut fins ara tant de reemprenedors com de cedents?

Ara, he passat d’explicarho a que m’ho expliquin a mi. Et vénen a veure dient que volen continuïtat a la gestió de la seva empresa i no saben com fer-ho i els assessorem.

Tenim una base de dades a tot Catalunya, que volem que sigui per a tothom, un punt de trobada empresarial. Tot i això, fins que no tens un gruix important no es comencen a tancar operacions però ja hem tancat 17 casos, des de 5.000 euros per un quiosc fins als 350.000 d’una empresa del sector industrial.

Volem empreses normals que paguin les seves despeses, els sous i amb mercat; les visionem una a una, demanem balanços, comptes d’explotació, seiem amb l’empresari, i així ja en descartes moltes, perquè a vegades et volen deixar un mort. La reempresa no és l’únic pla B n’és un més. Pel que fa als reemprenedors, també parlem amb ells si tenen finançament o no, ha de ser una persona que quan se li plantegi un problema hi doni solucions.

Una vegada més i, per molt que algú no ho pugui entendre així, la política haurà de fer el seu paper des del seny, així com el món empresarial, malgrat la seva situació precària, també haurà de saber fer els esforços que calguin; sense oblidar els sindicats, autèntics interlocutors, malgrat les seves mancances, d’un món que ha de gaudir d’un protagonisme indiscutible.

El model tecnocràtic de Grècia i Itàlia, amb dirigents “suposadament apolítics”, crec que no són una solució, ja que no es pot marginar el debat polític per molt que el seu descrèdit també sigui un fet evident, fer-ho seria el primer pas d’una deslegitimació democràtica inacceptable.

wwww.lluisbadia.cat

10

EMPRESA

REESTRUCTURACIÓ EMPRESARIAL

FOTO: CEDIDES

LA XIFRA

2

per cent és el creixement de vendes previst per l’any vinent

Elix Polymers a partir l’any vinent comercialitzarà amb el nom ElixABS els fins ara Lustran i Novodur, sense variació del codi identificatiu

Elix Polymers vola sola i obté distribuïdor per fora d’Europa Aquesta empresa, amb seu al polígon industrial de Bayer, s’ha segregat d’Ineos i Basf per poder comercialitzar els seus productes a Europa sota la marca comercial d’Elix. A més, ha signat amb Shulman un acord de distribució als països on té més presència.

Núria Arlandes

A

questa quími· ca, dedicada a la fabricació i producció d’additius per a plàstics tècnics (ABS) per Ineos, des d’aquest mes d’octubre està actu· ant com a productor in· dependent de la gamma de productes ABS i les seves especialitats per Europa. A partir de mit· jans de 2012 els additius ABS de les marques Lus· tran i Novodur amb els quals actuava passaran a tenir el nom comer· cial Elix, sense variar el codi identificatiu. Això significa que de cara als clients canvia el nom

però no les característi· ques del producte, que segueix com fins ara. A més, tot el procés pro· ductiu es realitzarà a les mateixes instal·lacions de Tarragona, amb les ma· teixes matèries primeres i sobre la mateixa base de propietat intel·lectual i tecnològica del procés, tal com era amb Lustran i Novodur.

Aquesta és la culmina· ció d’un llarg procés que va començar l’any 2009 amb la creació d’Elix Po· lymers dins del paraigua d’Ineos, empresa matriu, per la reorientació del negoci i donar valor afe· git a la marca. Dos anys després Ineos i Basf van presentar una carta d’in· tencions per formar una joint venture davant del comitè de la competència

d’Europa, la qual s’accep· ta excepte per Europa on hi ha una concentració excessiva de domini del mercat d’ABS; per això, la nova aliança comer· cial va decidir crear una empresa perquè els fes la competència a Europa, sempre que comercialit· zés i produís l’ABS per al mercat europeu, i aquí va entrar en joc la planta tarragonina.

Així, la desinversió d’aquesta companyia va començar el passat mes de juny i aquest mes d’octubre s’ha comple· tat, amb la desvinculació total d’Ineos i Basf, de la línia ABS.

Col·laboració amb Shulman

Amb tot això, el mes d’ octubre Elix Polymers va

signar un conveni de col· laboració amb Shulman per la distribució dels seus productes als paï· sos on Shulman està més implantat. Aquest és un pas molt important tant pel volum de mercaderi· es que mourà com per la presència que pot tenir a mercats emergents on fins ara no tenia entrada.

Davant d’aquests fets, per l’any vinent la companyia té una previsió de creixe· ment d’un 2%, ja que el principal mercat al qual van dirigits és l’europeu, i en aquests moments la situació econòmica és complexa. Fora d’Europa es troben amb altres pro· blemes com la paritat en· tre euro i dolar o l’entra· da dels mercats asiàtics.

Malgrat això, tenen grans perspectives.

RESULTATS FINANCERS

El Grup Borges incrementa un 12% les vendes amb 529 Meur La multinacional ha tan· cat l’exercici d’aquest any amb grans xifres de creixement malgrat el context econòmic global.

Els principals ratis del grup presenten dades de creixement i confirmen que l’estratègia presa ha estat un referent pel que fa a estendre l’estil de vida mediterrani a la res· ta del món.

Així, les vendes s’han in·

crementat un 12% fins arribar als 529 milions d’euros, davant els 474 milions de l’any passat, dels quals el 71% són en exportació. Els be· neficis nets es situen en 10,2 milions d’euros, un increment del 28%. Pel que fa a tones comerci· alitzades, la xifra arriba a les 345.000, cosa que significa un 20% més que en el mateix exercici

de l’any passat. Tot això confirma l’aposta pel creixement, l’expansió internacional i la gene· ració de valors a través de les seves marques, que en inversió de publicitat i promoció s’ha traduït en un augment del 9% en marca pròpia. Pel que fa a la creació de llocs de treball, s’ha incrementat la plantilla fins arribar a les 811 persones. A

més, quant a treballa· dors amb discapacitat, superen el 2% exigit per llei, que complementen amb col·laboracions amb diferents col·lectius. En relació a la internaciona· lització de la companyia, aquest any ha obert una delegació a Polònia i ha consolidat la de l’Índia, que va ser posada en marxa l’exercici anterior.

Aquestes es sumen a les

que ja té als principals països del món. Actual· ment està present, a ban· da de les filials espanyo· les, als Estats Units, on en té tres; al Brasil, Xile, França, Rússia, Xina i el Marroc.

L’aposta pel compromís social i laboral s’ha vist guardonada amb el dis· tintiu «Igualtat a l’em· presa» pel ministeri de Sanitat amb el qual es

consolida com a referèn· cia en la implantació de polítiques socials en el si de l’empresa.

Borges Mediterranean Group manté la comer· cialització dels seus pro· ductes en marques com Borges, Popitas, Star, Cara Mia, Tramier o Al· ferdous, amb un denomi· nador comú, transmetre els valors del mediterra· nian life&quality.

PROTAGONISTES

Novembre de 2011

Superada la feixuga campanya electoral amb els retrets partidistes, les propostes utòpiques i l’electoralisme com a base per qualsevol argument, ara toca “l’aterratge” a una realitat que segueix plena dels mateixos problemes que ja teníem, però amb la necessitat urgent de trobar sortides possibles pels nous responsables de l’Executiu. És evident que són molts els temes que necessitem solucionar per “abans-d’ahir”, però seria bo que els nous titulars del poder de l’Estat prioritzessin una sèrie de qüestions, que semblen emblemàtiques si realment volem sortir de la situació crítica que avui ens supera.

La necessitat de fer una anàlisi objectiva sobre uns pressupostos públics, als quals s’hauran de buscar quines partides són prescindibles, haurà de ser una prioritat sense gaires endarreriments, i és en aquest punt que la Societat d’Estudis Econòmics ha endegat pel proper 15 de desembre una Jornada per parlar d’un tema que considerem fonamental pel nostre futur, “La situació actual i futura del model d’estat de benestar”.

Mitjançant una sèrie d’intervencions de referència i el posterior debat, esperem

11

SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

trobar conclusions a dues qüestions fonamentals, “economia, benestar i seguretat” i posteriorment “estratègies socials i econòmiques a implementar”, creiem que en la base d’aquestes dues definicions es poden fixar posicionaments de futur que al menys puguin aportar noves idees en un tema que ens afecta de manera general.

Podrem comptar amb personatges públics, del més alt nivell, de la nostra societat, crec que també és una garantia per poder treballar en una qüestió que, a ben segur, requerirà de molt debat i consens per sortir endavant. És una evidència fora de discussió que les notícies sobre el cost del

finançament de l’estat (prima de risc), l’increment desbocat de l’atur, la caiguda de la iniciativa empresarial o la manca de competitivitat de la nostra economia, són fets que hauran de corregir-se en els propers mesos, i que això no pot ser competència exclusiva del nou govern; per tant, seria bo buscar per part de tots, els acords que calguin per fer el que toca, sabent explicar les variables, especialment aquelles que es produiran si realment no es porten a terme determinades actuacions, i que cada “actor” assumeixi les seves competències i responsabilitats.

La parálisis de la economía o la ausencia de crédito Juan Gallardo. Membre de l’executiva de la SEE No hace falta ser muy perspicaz para verificar que el acceso al crédito sigue cerrado a cal y canto. Tras tres largos años de crisis, las entidades financieras siguen sin poder facilitar a sus clientes las necesarias facilidades, para que éstos puedan respaldar sus decisiones de consumo e inversión.

Parecía que con la culminación de la reestructuración de las cajas de ahorros, se abriría una pequeña rendija, y que el crédito volvería a fluir, una vez restaurada la confianza en el sector financiero español, pues cabe no olvidar que éste es claramente deficitario en términos de recursos, y que necesita de ingentes aportaciones foráneas para desenvolverse con normalidad.

Sin embargo, un nuevo aldabonazo vuelve a sacudir a los cimientos del sector financiero. Las exigencias de mayor capital y, por lo tanto, de solvencia, deman-

dadas por las autoridades, y en particular por la European Banking Authority (EBA), que quiere fortalecer de forma inmediata y contundente a las denominadas entidades sistémicas, es decir, a las grandes o muy grandes y a aquellas cuyos problemas pueden poner en jaque a todo el sector a nivel europeo, supondrán un brutal drenaje de liquidez de los mercados, dejando a las familias y al tejido productivo al albur de una financiación cada vez más escasa, cara e incierta.

Estas exigencias, que pasan por reflejar eventuales pérdidas contables, derivadas de la depreciación de la deuda soberana de determinados países periféricos, también provocarán que las entidades más expuestas sufran extraordinariamente.

Por esta razón, una nueva oleada de fusiones y consolidaciones será una nueva realidad casi de forma inmediata. Así, muchas de las entidades que han sido intervenidas por el banco de España o a las cuales el FROB ha tenido que capitalizar por la vía de urgencia, a buen seguro desaparecerán, quedando integradas en grupos cada vez mayores y, cabe esperar,

La falta de financiación es equivalente a la economía, a lo que el riego sanguíneo al cuerpo: si no funciona bien, el sujeto enferma y, eventualmente, muere. más sólidos.

En este sentido, no deja de resultar curioso que Cataluña, que había sido el paradigma de un ámbito territorial donde sus cajas de ahorros vertebraban ampliamente su sistema financiero, pueda quedar con tan solo una de ellas, y que el resto: hasta nueve, hayan desaparecido engullidas por una vorágine financiera que nadie se hubiera atrevido a atisbar en 2007. Lo dramático de la cuestión es que, en 2012, familias y empresas van a seguir pasán-

dolo cada vez peor, pues la falta de financiación es equivalente a la economía, a lo que el riego sanguíneo al cuerpo: si no funciona bien, el sujeto enferma y, eventualmente, muere.

Cuidado pues con llevar la ortodoxia de las recapitalizaciones y de las mejoras de solvencia de las entidades financieras a su máxima expresión, pues es posible que en 2013 el panorama económico esté tan deteriorado que tal ejercicio haya devenido en absolutamente fútil.

12

EMPRESA

El drama de la hipoteca

Josep Maria Buqueras Bach. Membre de l’executiva de la SEE L’habitatge és un dret constitucional i nosaltres hem tingut històricament el desig de ser propietaris. La cultura de la propietat és molt nostra. Durant els anys de la bogeria immobiliària (1997 2007) es van fer moltes transaccions que no s’haurien d’haver fet. El sistema financer va facilitar que molts poguessin adquirir un immoble i ara paguen les conseqüències de decisions quelcom irresponsables, per part de tothom. Des de gener de 2008 el Consejo General del Poder Judicial ha emès un total de 140.485 notificacions i embargaments. En els sis primers mesos de 2011, es porten 32.010 avisos dramàtics. L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) calcula que unes 300.000 famílies no poden pagar la seva hipoteca i podrien rebre ordres de desnonament en els pròxims mesos. Entre 2007 i 2010 la xifra acumulada a la província de Tarragona és de 8.884. Un informe publicat recentment manifestava que la xifra d’habitatges embargats posats a la venda a Espanya superava les 100.000, i que en cas de seguir l’actual tendència, aquests dígits podrien arribar a quadruplicar-se en els propers anys.

La Plataforma Afectados por la Hipoteca (PAH) denuncia que entre 2004 i 2007, els preus augmentaren de forma increïble i els bancs donaven préstecs a tothom, tot i que de vegades no complissin tots els requisits necessaris. La PAH reivindica la dació en pagament, de tal manera que el deute quedi cancel·lat amb l’entrega de les claus a l’entitat financera. Adicae proposa al Govern central una moratòria de tres anys amb finançament de l’ICO, per tal d’apaivagar la situació de moltes famílies i calcula que faltarien 1.000 milions d’euros. El PAH també demana al Govern

que creï un parc de pisos en lloguer per a famílies amb problemes econòmics, amb els cents de mils habitatges buits existents a Espanya.

Què proposaven els partits polítics en els seus programes electorals del 20-N? El PSC vol: 1- Nova Llei Hipotecària que normalitzi la dació pactada entre deutors hipotecaris i entitats financeres i també proposa una nova llei d’insolvència personal; 2- Donar sortida als 700.000 habitatges acabats i no venuts. Per tant, proposa desenvolupar el mercat de lloguer i actualitzar la deducció per compra per a les rendes de 24.000 a 30.000 euros.

El PP proposa: 1- Aplicar a la compravenda de l’immoble i de forma transitòria l’IVA superreduït i recuperar la deducció en l’IRPF; 2- Reformar la llei concursal per tal d’introduir en els procediments d’insolvència de les persones físiques “mecanismos de liberación de los deudores tras la ejecucución del patrimonio embargable” i 3- Plans de lloguer per facilitar als qui tenen majors dificultats per a la compra, tenint en compte la renda per càpita de la llar.

CiU proposa: 1- Reactivar el mercat immobiliari allargant la reducció del tipus impositiu del 4% en el IVA fins al 2013; 2Ajudes fiscals en el lloguer tant per a l’arrendatari com per al propietari i 3- Dació en paga en casos de “bona fe” i que abans de l’execució hipotecària hi hagi períodes de carència en els supòsits d’atur o malalties greus.

IC/Verds demana: 1- Que les entitats intervingudes pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària/FROB apliquin immediatament la dació en pagament i 2- Plans d’habitatge autonòmics, i ells han de dissenyar la seva política adient.

ERC en el seu programa defensa: 1Dació en paga, la il·legalització de les clàusules que fixen un límit a la variació a la baixa dels interessos de les hipoteques i evitar desnonaments; 2- Les entitats afec-

Creixement o frustració i impotència R. Xavier Franquet Sendrós. Membre de l’executiva de la SEE Segons una enquesta de caire internacional, feta pública pel “World Economic Forum”, on s’analitzen els factors amb més traves per fer negocis a l’Estat espanyol, se n’esmenten dos d’emblemàtics, l’accés al finançament i l’existència d’unes relacions laborals restrictives. És evident que, avui en dia, un problema vital per endegar qualsevol iniciativa empresarial radica en la impossibilitat de trobar suport financer per portar a terme el repte que suposa posar en marxa una empresa i, conseqüentment, crear llocs de treball, una qüestió imprescindible per tornar al camí del creixement. Reconegut el problema “financer”, moltes són les raons que ens hi han portat, des de la insolvència en la gestió dels seus responsables

fins a la pròpia manca de rigor de l’ens de control, el Banc de Espanya, però sense oblidar l’aposta cega en el monocultiu que representava tot el relacionat amb la construcció.

Davant del panorama exposat, una qüestió de futur hauria de ser que el proper govern es fixés com un fet prioritari, reconduir el sistema financer, amb totes les conseqüències, demanant les responsabilitats que pertoquin i buscant que torni a complir el seu fi fonamental de tornar el crèdit a la nostra societat; a més, també hauria de fer-ho amb el mínim cost per la ciutadania, que en cap cas pot ser copartícip de la desfeta anunciada que avui ens envolta.

Pel que respecta a les restriccions laborals, el que és evident és que la reforma laboral portada a terme, fa uns mesos, pel govern socialista de manera unilateral, sense cap tipus de suport, ni partidista, ni sindical, ni empresarial, ha estat un gran fracàs que ens ha portat al mapa frustrant que avui tenim; per tant, també aquí hau-

La construcció no remunta però sempre es necessiten habitatges dignes i adaptats a la realitat. Hi ha, òbviament, un abans i un després del 2008.

tades pel FROB han de posar en lloguer el seu estoc, el 40% a preu social i 3- Crear el fons de solidaritat urbana per facilitar als ajuntaments complir l’objectiu del 15% del parc d’habitatge per a polítiques socials.

La construcció no remunta però sempre es necessiten habitatges dignes i adaptats a la realitat. Hi ha, òbviament, un abans i

un després del 2008. Aquesta crisi tan llarga ens ha obligat a tots plegats a canviar el xip, però sense perdre ni aniquilar allò que durant tant de temps hem estat aixecant i hem aconseguit. Malauradament, la realitat actual és que darrera de cada desnonament hi ha una família, un drama personal i també molta demagògia.

Segurament, els propers mesos no estaran orfes de desavinences generals de tot tipus, però el que no seria de rebut és obviar que el tema de donar el màxim suport a les iniciatives empresarials hauria de ser un objectiu comú de tots ria d’existir la voluntat per buscar una sortida possible per adequar el nostre model vigent a un nou marc regulatori que posi les bases per tornar al creixement de l’ocupació.

Segurament els propers mesos no estaran orfes de desavinences generals de tot tipus, però el que no seria de rebut és obviar que el tema de donar el màxim su-

port a les iniciatives empresarials hauria de ser un objectiu comú de tots; pensar que les solucions als nostres problemes vindran de fora, o serà amb un nou model, encara en la seva gènesi, és autoenganyar-nos i continuar per la via de la frustració compartida de molta gent, apostant per una impotència general de la qual hem de fugir de manera urgent.

Novembre de 2011

PROTAGONISTES

13

SOCIETAT D’ESTUDIS ECONÒMICS - TARRAGONA

Una situació molt delicada en un entorn molt exigent

Dèficit d’infraestructures bàsiques de mobilitat

Des que es va iniciar la crisi del deute sobirà a Europa, hem assistit a la caiguda fulgurant de cinc Governs (Regne Unit, Portugal, Irlanda, Grècia i Itàlia).

Itália, després de la dimissió de Il Cavaliere Berlusconi, antítesi en la seva proposta del model tècnic que sembla que proposarà el nou executiu del professor Mario Monti, treballa amb molta empenta i rapidesa per evitar la fallida general; mentrestant, la tensió creix sobre Espanya. En aquesta situació sentim parlar contínuament als mitjans de comunicació de plans de rescat, però la pregunta que ens fem tots és si aquests plans poden garantir alguna cosa més que els països malauradament intervinguts puguin simplement complir amb les obligacions assumides amb els seus creditors, o poden suposar símptomes reals de recuperació dels seus deutes nacionals que els permetin finançar-se de forma sostenible amb subhastes de deute.

A ningú se li escapa que totes les mesures d’austeritat adoptades pels diferents Governs de l’Eurozona no poden tenir efectes immediats, és per tant una qüestió de temps, un temps de què desgraciadament no disposem dels denominats perifèrics, tal com evidencia la situació dels països que estem al límit de l’abisme: Espanya i Itàlia. La crisi del deute sobirà va començar per a Itàlia amb una rendibilitat del 4% del bonus a 10 anys (maig de 2010), un punt menys del que li demanen avui per les lletres a tres mesos, i ara està en el 6,7%. Al cas espanyol també el 4% va ser el punt de partida i hem arribat desgraciadament al 6,1% actual.

Els analistes autoritzats entenen que la relaxació de la pressió sobre els deutes sobirans nacionals passa o bé per introduir mecanismes d’unió fiscal dintre de l’Eurozona o bé per una intervenció del Banc Central Europeu,qüestions actualment descartables i en tot cas sense previsió temporal d’execució amb una situació que com l’actual exigeix mesures immediates.

Així doncs, la conclusió a la qual podem arribar és que els tan actualment anome-

Un dels factors determinants pel desenvolupament socioeconòmic d’una regió és la infraestructura i la interconnexió d’un territori tant en el seu interior i amb el seu exterior. La regió del Camp de Tarragona té un posicionament privilegiat amb un clima temperat i bones possibilitats de connexions exteriors per terra, mar i aire però no té un bon desenvolupament de les infraestructures d’interconnexió. La població del Camp de Tarragona en l’any 2010 era de 485.484 habitants empadronats, és a dir un 6,46% de la població de Catalunya; aquests quasi 500.000 habitants estan distribuïts principalment en un triangle geogràfic definit pels seus extrems en Tarragona: 140.184 habitants, Reus: 106.622 habitants, Costa Daurada (Cambrils, Salou, Vila-seca): 80.811 habitants; la resta dels 157.867 habitants del Camp de Tarragona es distribueixen en poblacions menors en una distància en línia recta no superior als 40 km. La densitat de població en el triangle del Camp de Tarragona es de 2.559 hab./ km2; Barcelona Ciutat té 15.969 hab./km2 i Madrid Ciutat té 5.334 hab./km2. Aquesta comparativa deixa en clar desavantatge el Camp de Tarragona en infraestructures d’interconnexió, i fan reflexionar que tenim un dèficit apreciable en vies locals.

Cal unificar criteris de mobilitat i desenvolupament en un ens integrador.

Una altre factor a considerar és la deficitària xarxa de carreteres secundàries del Camp de Tarragona amb poblacions menors; cal desenvolupar les vies que millorin la mobilitat i disminueixin el temps entre els nuclis principals i la resta de poblacions.

El model de mobilitat basat en una gran urbs és un model esgotat. Cal apostar per nuclis de població de no gaire més de 300.000 habitants distribuïts per tot el territori català; aquest model socioeconòmic permet disminuir els costos dels habitatges, millorar la mobilitat de persones i negocis entre nuclis urbans, vertebrar el territori i disminuir l’agressió sobre el medi ambient que sovint genera riscos naturals

Manuel Fernández Rozado. Advocat

Els tan actualment anomenats rescats només garanteixen el finançament dels països que es troben en situacions econòmiques més dolentes, però no suposen l’inici de la solució dels problemes ni del creixement econòmic

nats rescats només garanteixen el finançament dels països que es troben en situacions econòmiques més dolentes, però no suposen l’inici de la solució dels problemes ni del creixement econòmic. A títol d’exemple cal indicar que Portugal no ha pogut evitar que el PIB del tercer trimestre registrés una contracció de l’1,7%. La Comissió Europea pronostica una caiguda del PIB real el 2012 per a Portugal (-3%) i Grècia (-2,8%) i creixement nul per a Espanya (0,7%) i Itàlia (0,1%). Per a Irlanda la previsió és de l’1,1%.

Per tant, entenc que les tasques dirigides a assolir el creixement econòmic necessàriament han de ser portades a terme pels Governs de cada país membre i no precisament demanant pròrrogues de compliment temporals als deures que ens marquen a Brussel·les, tal com proposa el Sr. Pérez Rubalcaba, sinó fent els deures de forma immediata.

Una situació delicada en un entorn molt exigent, sembla que l’alegria o la tranquil· litat als mercats tenen una durada cada cop més reduïda.

Carles Hellin. Membre de l’executiva de la SEE. Geòleg i empresari

Cal apostar pel desenvolupament i modernització de la xarxa de carreteres locals i pel transport urbà més ecoeficient com a dos pilars bàsics dels models de mobilitat més sostenibles econòmicament i mediambientalment

innecessaris. El model radial cal canviarlo cap a un model vertebrador del territori.

Un altre factor a considerar són les infraestructures internes dels nuclis urbans; cal apostar pel transport públic urbà ecoeficient; Catalunya no ha fet els deures en mobilitat sostenible tal com es pot en moltes ciutats del centre d’Europa; entre altres exemples, cal apostar pel transport en bicicletes, el vehicle elèctric i una xarxa de tramvies que permetin millorar el trànsit de les ciutats i millorar la qualitat de vida.

En definitiva, cal apostar pel desenvolupament i modernització de la xarxa de carreteres locals i pel transport urbà més ecoeficient com a dos pilars bàsic del models de mobilitat més sostenible econòmicament i mediambientalment, i buscar fórmules adients en la seva inversió i desenvolupament.

Situació i futur de l’estat del benestar El proper dijous 15 de desembre es farà la jornada«L’Estat de Benestar, situació actual i futur», organitzada per la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona (SEE). Aquesta es dura a terme a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona a les 16:30 hores. L’objectiu és parlar amb profunditat sobre les perspectives de futur, del model d’estat de benestar, en especial la seva

viabilitat. Durant aquesta cita es celebraran dues taules rodones obertes, la primera sobre «l’Economia, benestar i seguretat» amb ponents de la talla de Carme Borbones, presidenta de Càritas a Catalunya, i moderada per Josep M. Buqueras. La segona serà sobre «Estratègies socials i econòmiques», amb Salvador Guillermo, de FEPIME, i responsables polítics, i com a moderador, Rafa Muñoz.

La jornada tindrà lloc a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona el proper 15 de desembre a les 16:30 hores La clausura anirà a càrrec de Lluís Badia, president de la SEE, i Josep Lluís Cleries, conseller de Benestar Social.

14

Joaquín Trigo. Director general de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE)

«Els sous es guien per l’IPC, i aquest no és la nostra guia, és el nostre problema» Quin és l’escenari econòmic espanyol?

Fins ara, hem anat perdent pistonada, amb un creixement cada vegada més baix; per altra banda, els costos laborals estan pujant més que l’IPC i més que la mitjana europea, això vol dir que estem perdent competitivitat, no només som el país que té la taxa d’atur més alta d’Europa, sinó que el rànquing que fa The Economist de 43 països del món amb dades fiables, només un supera a Espanya, Sud-àfrica. Ens han rebaixat la perspectiva de creixement en un 0,7%, que és el mateix que 0, és a dir, estem millorant en molts punts sense crear llocs de treball perquè no es crea ocupació fins a créixer a l’1,8%; per tant, no creem ocupació i no només això, sinó que quan es destrueix un lloc de treball no es recupera, de moment, llevat que canviï l’evolució de l’economia, amb aquestes perspectives no tindrem més ocupació o en tindrem poca, hi ha menys demanda interior, això significa menys ingressos, menys impostos que recaptar, i amb un deute disparat, per ara no tindrem facilitat alguna per pagar-lo. Això és el que tenim i ens indica que hem de canviar la pauta que seguim; si no, no tindrem creixement. De vegades per poder evolucionar, s’ha de tocar fons, i si som sensats podrem sortir d’aquesta.

I les solucions per on passen?

Per trencar amb això, no cal ser dràstic, s’han d’assumir tres o quatre coses, i sortirem guanyant, que és del que es tracta. Els problemes que tenim vénen donats per una situació laboral que des del punt de vista normatiu és la mateixa que hi havia amb Franco, la d’una economia tancada. Ara el que hem de fer és entrar a la pauta d’una economia oberta, s’han de negociar els salaris en funció de la competitivitat, així podrem pujar. Hem de plantejar l’activitat productiva pensant que tothom té coses a dir, i cal escoltarlos, com passa a Alemanya o França, on el lema és «treballar junts», és a dir, direcció i treballadors saben que tenen una cosa en comú, i es respecten. Ens hem de treure pors a l’hora de contractar, quan en una empresa cal decidir si es queda una persona bona o no perquè se li acaba el contracte s’ha d’apostar per ella, i per això s’ha de provisionar com a dret del treballador, en altres països ho fan. Són coses en què hem d’anar posant-nos al dia.

Hem de simplificar les lleis, som dels països amb més càrregues legislatives, i una fiscalitat molt alta,

i això ens treu competitivitat. Hem d’evitar l’absentisme laboral sense justificar, les nostres empreses són comprades i les seves produccions van fora perquè les pegues que hi ha aquí per treballar són complexes, i el que volen és produir i vendre i aquí és molt difícil fer-ho.

Així, fórmules com el canvi productiu, internacionalització i exportació, són sortides reals?

Per descomptat el que exporta té més on recolzar-se que el que no.

Les nostres exportacions estan pujant però cada vegada menys que els altres països del nostre entorn, els nostres preus pugen més que en altres llocs i perdem competitivitat. Els nostres sous es guien per l’IPC, i això no és la nostra guia, és

el nostre problema, tot va relacionat amb la competitivitat i Espanya està molt lluny. Tots els països industrialitzats estan per sobre de nosaltres i això ha de canviar. França és un país bastant seriós, i estan molt preocupats per aquest tema, en un estudi que han realitzat hi ha dues coses que han destacat com a més rellevants: una és el treball conjunt i l’altra, com dur a terme la innovació, és a dir que els investigadors treballin conjuntament amb les empreses.

La política de subvencions que s’està realitzant, és la correcta?

Si es donessin bé, seria fantàstic, però com sabrà algú que és bona una cosa que no coneix ni té

perquè conèixer-la. S’estan donant subvencions que no van enlloc, en el context que estem vivint són invisibles, i això vol dir que es tiren molts diners. És molt millor rebaixar els impostos a les persones que estan demostrant que poden competir que no pas a les que no han demostrat res només perquè en un paper posa que van fer-ho. O sigui que estem traient la sang i l’energia a la gent que ho fa i ho donem a qui que està per veure si ho fa. Cal pensar en tothom i no finançar coses irrellevants perquè no és ètic.

Amb tot això, amb els bancs què hem de fer?

Hi ha bancs i bancs, n’hi han que no han fet bé els deures i n’hi ha que sí i segueixen estan bé. Amb el tema de les hipoteques, s’ha fet un abús sense mirar ni a qui ni amb què, ha estat una mala praxi, que els ha portat a la situació actual. Portarà un temps recuperar-nos, però el deute familiar i l’empresarial ja no puja sinó que està baixant; en canvi, el públic segueix pujant i cada vegada has de pagar més pel mateix. A més, seguim tenint dèficit públic i exterior; en la despesa pública s’ha de ser molt sobri i reduirla però cal donar possibilitats a les empreses per tirar endavant, exportar i contractar i això requereix que el sector públic pagui, que és el morós més important del país.

S’hauria de privatitzar?

No cal però ha de fer el seu paper, marcar el rumb, no és millor una administració per ser més gran sinó més eficaç, ha d’orientar o inspeccionar, no gestionar.

Perilla l’estat del benestar, tal com està la situació econòmica?

No, el que hem de fer és que l’estat ajudi a qui no pot valer-se per sí mateix, però no a tots. Necessitem que hi hagi una implicació de les persones, res és gratis, i el que és gratis el paguem tots, si parlem del copagament, és un tiquet moderador, només una mica, ho fan en molts altres països, perquè nosaltres no. El que és gratis té una demanda infinita, i això és el que ens està passant. Som poc solidaris i estem fastiguejant les empreses i abusem de moltes coses.

Quines perspectives tenim de cara al 2012?

No ho sé, sincerament. Si ens posem les piles ens en sortirem, però està tot molt complicat i això dóna molt mala imatge de cara a l’exterior. Hem de ser optimistes si som conscients dels nostres problemes i deixem els abusos de banda, ho aconseguirem.

En la despesa pública s’ha de ser molt

sobri i reduir-la però cal donar possibilitats perquè les

empreses tirin endavant i

puguin exportar i contractar.

Ens han rebaixat

la perspectiva de creixement en

un 0,7%, que és el mateix que 0, és a dir, estem

millorant en molts punts sense

crear llocs de

treball perquè no

es crea ocupació fins a créixer a l’1,8%.

S’estan donant

subvencions que no van enlloc; és millor rebaixar

impostos a les persones que

estan demostrant que poden

competir que no

a les que no han demostrat res

només perquè ho posa en un paper.

EMPRESA

Novembre de 2011

PROJECTES EMPRESARIALS

15

FOTO: OLÍVIA MOLET

Schorn passa pàgina i afronta el futur amb noves inversions L’empresa de productes carnis, ubicada a Riudoms, tanca el concurs voluntari de creditors i dóna pas a una nova etapa per consolidar-se a nivell nacional, reforçar el canal Horeca i obrir mercat fora de les nostres fronteres; invertirà més de 300.000 euros el 2012 Schorn es dedica a l’elaboració de productes carnis de primera qualitat i està ubicada a Riudoms

Núria Arlandes

S

chorn tanca el concurs voluntari de creditors, en què va entrar l’any 2006 a causa de la denegació per falta de disponibilitat pressupostària per part de la Generalitat, per realitzar el projecte de millores tecnològiques en indústria càrnia per al desenvolupament de la seva activitat, amb el manteniment del total de la seva plantilla. L’aixecament de l’ERO voluntari s’ha dur a terme a través dels recursos propis

generats per l’empresa, per adhesió i suport dels creditors concursals, com el d’una entitat financera que els va obrir una línia de descomptes.

Segons ha explicat Isidre Guitart, gerent del grup, «així hem evitat la liquidació de l’empresa i fer fora la plantilla, que hem mantingut i, fins i tot, incrementat en alguns moments». El deute total pujava a quatre milions d’euros amb una vuitantena de creditors majoritàriament del sector carni i industrial.

En aquest sentit, se li ha realitzat una condonació del deute del 45 per

cent de mitjana amb la previsió de retorn d’1,3 milions d’euros a pagar una part en 15 anys a les entitats financeres i la part restant fins a cinc anys a la resta de creditors. També es va remarcar que l’any que va entrar en concurs va tancar amb una facturació de 5,85 milions d’euros i ara arriben als set milions d’euros.

Noves inversions

Amb aquestes xifres i amb una producció de 2,5 milions de quilos de productes, bàsicament salsitxes i embotits frescos, fumats o assecats, la

EL DETALL

Inversions S’invertiran més de 300.000 euros en maquinària de nova tecnologia per l’actualització del procés de producció càrnia ha dibuixat un full de ruta amb l’objectiu de consolidar-se a nivell nacional, reforçar la seva línia pel canal Horeca de distribució (hotels, cafeteries i bars) i obrir-se mercat a nivell internacional. Actualment, ja exporta a Grècia i França i comença a obrir-se portes al mercat rus, on el bacó és el que té més

sortida en aquest país, segons expliquen.

Per aquests motius l’empresa desplegarà a partir de l’any vinent el seu calendari d’inversions, quan invertirà mes de 300.000 euros en maquinària d’última generació, per una banda, que permeti assegurar la qualitat del procés productiu, i amb la qual

incrementarà la seva producció fins a sis tones diàries i aconseguirà reduir-ne els costos. Per l’altra banda, millorarà l’àrea d’envasat i filetejat. Es preveu una tercera tanda d’inversions de cara al 2013-2014 que inclou la millora de l’àrea d’encaixat i de paletització.

Pel que fa a nous productes, tenen previst llançar al mercat, «la calçotada a casa» que inclou tot el necessari per fer una calçotada i que s’escalfa al microones.

Schorn és una empresa 100% catalana i amb més de 40 anys d’història.

16

EMPRESA

ALIMENTACIÓ

Aquesta empresa de Reus, líder a nivell nacional en productes sense sucre, gràcies a l’elaboració i la producció de galetes, caramels i torrons, ha aconseguit a les seves plantes de Reus la certificació International Food Standard (IFS) per proveïdors de marca pròpia.

D

esprés de diverses inversions a les seves plantes productives tant a la de Reus, on s’elaboren torró, caramel i xocolata, com a la de Tallers Baix Camp de Reus, on s’elaboren les neules, cucurutxos per gelat i ara també xocolata, que ha suposat la compra d’una nova linia i millores en el procés productiu, han aconseguit l’IFS, un segell de qualitat per les empreses proveïdores a minoristes de marques pròpies i que certifica el nivell de transparència de tota la cadena productiva de cara als clients i consumidors, quant a se-

INFRAESTRUCTURES

Alvargonzalez obté el 100 per cent de Seporta El grup navilier de Gijón ha adquirit la totalitat de l’empresa de Serveis Portuaris de Tarragona (Seporta), a través de la seva filial, Ership, amb l’objectiu de reforçar la seva posició dins de l’autoritat portuària amb la qual opera des de fa anys. Així, amb aquesta

operació Ership passarà a moure 1,5 milions de tones anuals pel port de Tarragona i es converteix en una de les seves empreses més importants.

Seporta va ser fundada l’any 2003 per realitzar les descàrregues, consignacions i emmagatzematges de les mercade-

EL DETALL

ries de Interpec Ibérica, la fins ara propietària.

Les seves instal·lacions disposen de 23.500 metres quadrats d’emmagazematge cobert, dues grues mòbils, pales carregadores i diversa maquinària del port i mou 600.000 tones anuals.

Agents humans A la planta certificada amb l’IFS, Tallers Baix Camp, hi treballen 85 persones amb algun tipus de disminució guretat alimentària.

Aquest només és un pas més per aquesta companyia que és líder a Espanya en productes sense sucre, i que elabora torrons, galetes i caramels amb marca pròpia i per marques de distribuïdor. Els seus productes els trobem als prestatges de les cadenes de distribució més importants de l’Estat, com Alcampo, El Corte Inglés o Carrefour on arriben des de les seves plataformes logís-

tiques, a supermercats, grans o petits als quals es distribueixen des del seus set centres logístics com els que tenen a Madrid, Antequera, Castelló i Portugal. Pel que fa a l’exportació, estan presents a diferents parts del món, principalment a l’Orient Mitjà, a països com Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Iraq, Síria, Líbia i el Líban, on tenen el magatzem de distribució que s’encarrega de fer arribar els seus

productes als supermercats a tota aquesta zona.

També els podem trobar a Europa i Sud-amèrica.

En aquest sentit, Helena Rodríguez, adjunta de direcció, ens explica que «a l’Orient Mitjà estan més sensibilitzats en aquest tipus de productes sense sucre, i en canvi a Europa ens trobem que són més reticents, però també hi estem exportant». Ara en aquests moments a Líbia i Síria tenen les vendes paralitzades a causa de la primavera àrab, però esperen tornar-hi tan aviat com s’estabilitzin.

Pel que fa a la crisi també s’ha notat en el món del dolç, «ara s’ha de treballar molt més que abans però les vendes van creixent a poc a poc», ens co-

FOTO: CEDIDA

Virginias fa un pas endavant i aconsegueix la certificació IFS

Núria Arlandes

SEPORTA va ser fundada l’any 2003 a l’Autoritat Portuària de Tarragona

17

Novembre de 2011

FOTO: OLÍVIA MOLET

A les plantes de producció que tenen a Reus s’elaboren les galetes, caramels i banyats de xocolata de la seva àmplia gamma, que va des de torrons fins les galetes, passant per les llaminadures

menta Rodríguez.

Productes

I és que la gamma de productes és molt àmplia, «tenim una gran gamma de torrons, amb sucre i sense, de quasi un centenar de gustos diferents.

En caramels també hi ha una gran varietat, de sense sucre i sense gluten amb eucaliptus o mel i llimona o els tradicionals de menta o els dobles per als més petits, en fem una mitjana de set milions al dia. Pel que fa a les galetes, hi ha la línia B-San

o Nova Forma, a més a més de cinc varietats diferents sense gluten. Els sense sucre i sense gluten, malgrat que són més cars, tenen molt bona rebuda al mercat, sobretot amb persones que pateixen intoleràncies alimentàries. Les galetes Hello Kitty són les que tenen més èxit entre els més petits d’aquests col· lectius, perquè fins ara no podien menjar-ne i ara ho poden fer», ens comenta Rodríguez. En aquest sentit, una de les novetats d’aquest any és Mi primera virginias que és per als més petits no conté ni gluten ni lactosa i és per posar a les papilles; en aquest moment s’està preparant la seva sortida al mercat. «La veurem a

LA XIFRA

7

milions de caramels diaris es produeixen a les seves instal·lacions de Reus les prestatgeries en poc temps, hi estem treballant, el que passa és que ens estem centrant en la campanya de Nadal», matisa Rodríguez. I és que l’època nadalenca és una de les més fortes que té l’empresa, i suposa un 30% del total de la seva facturació. El torró és el producte estrella amb un 50% de quota al mercat

català i un 30% de quota a l’espanyol, la resta s’exporta. Però a banda dels torrons, també tenen molta sortida els bombons, les porcions de torró amb sucre i sense o les mini delícies, entre d’altres. Com a novetat aquest any per Nadal, han preparat torrons artesans pel segment gourmet de l’alimentació amb un packaging de luxe que farà les delícies de qualsevol paladar. «Estem veient una clara tendència a l’alça del mercat delicatessen i volem anar cap allà. És una manera de potenciar l’artesania en l’elaboració de productes com el torró. Un exemple és la nostra gamma premium», puntualitza Rodríguez. Entre els seus

projectes comercials hi ha l’obertura cap altres canals com l’Horeca o el vending, «en aquests moments estem presents a les estacions de servei de Repsol, però ja estem treballant en packagings per a poder arribar a aquests canals» segueix Rodríguez.

Innovació

Tota aquesta varietat en la seva oferta té una resposta clara per part de l’Helena Rodríguez, «la nostra fortalesa és la innovació, des de sempre hem fet una aposta clara per la I+D, és el nostre puntal. En el nostre sector sempre has d’estar innovant. Al nostre laboratori hi treballen més de 12 persones en nous

productes i noves gammes per poder cobrir les necessitats dels nostres clients. És el que ens ha portat a ser líders del mercat a Espanya i a ser una empresa competitiva, i no ho hem deixat de fer des dels nostres inicis».

Tota la seva producció es realitza en tres plantes, a la de Reus s’elaboren els torrons, els caramels i el xocolata, al Taller Baix Camp de Reus, on hi treballen 85 persones amb algun tipus de discapacitat, les neu·les, cucurutxos i ara amb les noves instal·lacions la xocolata i a la de Lleida les galetes sense banyar de xocolata.

La plantilla ronda les 250 persones però en moments de més producció poden arribar a les 400.

ADQUISICIONS

Lutton podria comprar la factoria del grup SOS a Sevilla La importadora i exportadora d’arròs de Reus podria passar a controlar la fàbrica que té el Grup SOS Alimentària a Sevilla, que està gestionada per la seva filial Sevilla Rice Company, l’antiga Arroz SOS Sevilla, i que va quedar fora de les negociacions per la compra del grup per part d’Ebro Foods i que podria ser una realitat a finals

d’aquest any, principis de l’altre. Segons hem pogut saber, en aquests moments l’arrossera està en negociacions perquè això sigui una realitat.

Així, Luton passaria de tenir el 25% de fins ara al 100%, ja que el 75% de les accions en aquests moments estan en mans del grup SOS. Per a l’empresa, és un pas important perquè

d’aquesta manera quedaria a les seves mans tot el procés productiu, ja que en aquesta planta sevillana realitzen tota la seva activitat de manipulació de l’arròs, des de treure’n la closca fins al seu envasat. El producte final s’exporta totalment cap a Europa. Aquest fet pot conduir l’empresa cap un gran creixement empresarial, al qual s’ha

de sumar l’augment de preus d’aquest producte.

Grup SOS l’any 2009 va decidir posar a la venda aquesta filial, juntament amb la comercialitzadora de dàtils i fruits secs, Bernabé Biosca, que des de 2010 pertany a una empresa de Tunísia, aquest és el motiu pel qual Sevilla Rice Company va quedar fora de l’acord per adquirir Ebro

Foods, la divisió arrossera del grup alimentari, amb un valor de més de 200 milions d’euros.

Per altra banda, Arrossaires del Delta està negociant la compra de la marca d’arròs Nomen, pertanyent a Ebro Foods.

El preu de venda ronda els 50 milions d’euros i podria ser una realitat en aquests dies. La Comissió Nacional de Compe-

tència (CNC) va aprovar al setembre la compra per part d’Ebro Foods del negoci arrossaire de SOS, actual Deoleo, a Espanya, subjecta als compromisos de qui n’adquireixi la llicència per 10 anys, amb opció de compra de la marca arrossera, així com que ha de vendre les marques La Parrilla, La Cazuela, Pavo Real y Nobleza.

18

EMPRESA

EMPRESES AMB HISTÒRIA

Actualment l’empresa està dirigda per la quarta generació amb la Carlota i l’Alejandra Vallvé al capdavant. La seva activitat va començar l’any 1912 al carrer Major de Tarragona

Vallvé Corredors d’Assegurances, 100 anys de professionalitat

Núria Arlandes

L

’any vinent Vallvé Corredors d’Assegurances complirà 100 anys en el món assegurador, darrere queden molts anys de treballar en aquest sector, que van començar l’any 1912 de la mà de Santiago Vallvé, i que ja el 1913 va aconseguir ser nomenat comissionat principal per Tarragona i província, per La Catalana Companyia d’Assegurances.

La primera oficina la va

ANIVERSARI

Media Markt celebra el seu desè aniversari a Catalunya A principis de mes la cadena líder d’Europa en comerç d’electrònica de consum, va celebrar el seu desè aniversari a Catalunya. Des que va obrir l’any 2000 la seva primera tenda a la comunitat ja en són nou d’establiments oberts, entre els quals el de Tarragona, a Les Gavarres,

l’any 2005. Per aquest esdeveniment totes les tendes van oferir productes a preus molt assequibles, i amb grans avantatges de finançament. A Tarragona van tenir gran afluència de públic i de vendes.

Amb l’arribada de Media Markt a Catalunya, va canviar el negoci

de l’electrònica, la informàtica i l’entreteniment i es va reactivar la competència en el sector.

En aquests anys, l’oferta de les botigues s’ha consolidat amb un ampli assortiment als millors preus i amb nombroses promocions i campanyes de màrqueting en tots els formats.

FOTO: CEDIDA

L’empresa, situada a la Rambla Nova de Tarragona, fa més de quatre generacions que ofereix els serveis d’assessorament en el món de les assegurances. Des de 1912 que aquesta família de corredors no ha deixat de treballar per satisfer les necessitats dels seus clients de manera eficient i professional

tenir al carrer Major de Tarragona per posteriorment traslladar-se al carrer Sant Miquel, on els assumptes més importants es tractaven al portal mateix. L’any 1933, amb la intenció de donar un nou impuls al negoci familiar, Joan Vallvé Morera, advocat de professió, s’incorpora a la corredoria, i aconsegueix ser nombrat delegat provincial del que abans era Generali, així com del Banc Vitalici d’Espanya, i és que els temps han canviat molt i abans les companyies estaven es-

pecialitzades en diferents tipus d’assegurances.

Amb la arribada de nous temps i noves línies de negoci, l’any 1969 es traslladen al que són les oficines de Rambla Nova, on encara estan ubicades. Però no és fins l’any 1974, quan Xavier Vallvé, que des de l’any 1966 treballa al despatx del seu pare, passa a ser corredor d’assegurances, cosa que permet ampliar notablement el nombre de companyies i de serveis. Aquest fet, unit a l’arribada l’any 1980 dels primers ordinadors

19

Novembre de 2011

al centre de treball, van fer que el negoci evoluciones a passes agegantades, ja que la introducció de les noves tecnologies han marcat un abans i un després en tot el sistema de treball, permeten que es poguessin fer tot tipus de consultes, connexions entre companyies, i un dels més importants la cura del medi ambient i de l’entorn, a l’eliminar el paper, ja que totes les pòlisses, sinistres, i tot tipus de documents, una vegada escanejats desapareixen físicament.

A tot això, l’any 2003

s’incorpora la Carlota Vallvé i posteriorment l’any 2009 la seva germana, l’Alejandra Vallvé, totes dues llicenciades en administració i direcció d’empreses, donant entrada a la quarta generació dins del món de la corredoria d’assegurances, i que van donat i segueixen fent un nou enfoc a l’empresa incorporant nous productes amb acords amb altres companyies asseguradores, por donar cobertura a les necessitats pel que fa a assegurances als clients de forma més específica,

com ara per farmàcies, restaurants, pimes, etc.

En aquest sentit, actualment acaben de signar un acord de col·laboració amb l’AEHT una oferta específica pel sector de l’hostaleria que estimen pot representar un estalvi, a igual cobertura, d’un mínim del 15% en els primers que tinguin subscrites en aquests moments.

Evolució del negoci

Tota aquesta tasca duta des l’any 1912, s’ha vist recompensada amb l’evolució del volum de

primes, que demostra la gran confiança que els seus clients tenen en la seva experiència i professionalitat a l’hora d’assessorar-se per saber quin pot ser el servei que més necessita o que més s’adapta al seu establiment. Així, al finalitzar l’any 1912, el volum de primes rondava les 62.371 pessetes d’aquells temps, l’any 1935 ja arribaven a les 359.406 pessetes i actualment estan al voltant dels 4 milions d’euros.

Conscients que cada assegurança té la seva par-

ticularitat, han estructurat les seves instal·lacions amb diferents departaments, com són sinistralitat, comptabilitat, producció particulars o producció rams industrials, per donar un millor servei, i tot està gestionat per un equip humà de set professionals que busquen, sempre, oferir la millor solució asseguradora i la millor atenció en el tràmit de sinistres.

Projectes de futur

A curt termini, a can Vallvé creuen que l’assessorament, l’estudi

de garanties i la tramitació personalitzada de sinistres cada dia tindran més importància i seran més necessaris per la societat, per això no deixaran d’estar-hi presents. A diferència d’altres canals de distribució d’assegurances, els agents i corredors, i Vallvé en particular, han d’estar sempre en contacte amb els seus clients.

A les empreses formem part del seu entramat, assessorant-los en gestions d’assegurances que són cada vegada més i de més responsabilitat.

NOVES INSTAL·LACIONS

GRC obre una planta de reciclatge de runa a la Conca de Barberà Gestió de runes de la Construcció (GRC), empresa mixta participada per l’Agència de Residus de Catalunya i altres entitats i empreses, dedicada a la gestió de residus de la construcció i la demolició, ha posat en funcionament la seva primera planta de reciclatge de residus de la construcció a l’Espluga de Francolí, juntament

amb l’empresa local dedicada a l’extracció i producció d’àrids, Bercontres. Aquest nou centre es suma a les 8 instal· lacions de reciclatge que l’empresa té a Catalunya.

La nova instal·lació compta amb una superfície total de 10.000 m2, està situada al polígon industrial del municipi, i es preveu que rebi anualment 6.000 tones

de residus de tot tipus de materials provinents de la construcció de noves edificacions, infraestructures i enderrocs que es duguin a terme a la Conca de Barberà, per ser reciclats i donar-los nous usos.

En aquest sentit, es vol aconseguir l’aprofitament de les fraccions reutilitzables dels materials rebuts i transfor-

mar-los en noves matèries primeres que es poden tornar a reincorporar al cicle constructiu.

Així, els àrids reciclats s’empren en la producció de materials prefabricats, com també a base de carreteres i camins, l’anivellament de terrenys, la formació de capes drenants i d’altres processos d’enginyeria civil. Tot això amb el fi

d’evitar l‘esgotament dels recursos naturals i fomentar el respecte pel medi ambient.

Aquesta instal·lació que ja ha entrat en funcionament, preveu donar feina en fases inicials vora de quatre persones que es poden incrementar a mesura que es desenvolupi l’activitat i del volum de runa que entri mensualment.

En aquests moments GRC compta amb 10 instal·lacions a la demarcació de Tarragona, entre dipòsits per emmagatzemar la runa, plantes de residus i de transferència, on les constructores acumulen la runa per després enviar-se a reciclar. Estan situades a diverses poblacions de tota la demarcació, com Tarragona o Tortosa.

20

REPSOL

RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ

Centre de Tecnologia Repsol

per a les noves motoritzacions més eficients o tecnologies per impulsar l’electrificació del transport mitjançant el desenvolupament de la primera xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics a Espanya.

• En aquestes instal·lacions desenvolupen tots els seus projectes de R+D+i per un nou model energètic més net i sostenible En un món en procés de canvi constant i vertiginós, que necessita cada vegada més energia a causa de l’increment de població en regions del món que s’estan urbanitzant de manera creixent i que fins ara tenien consums d’energia per càpita i per tant de benestar molt baixos, les empreses energètiques tenim la responsabilitat de posar tots els mitjans per ser capaços d’atendre una impressionant demanda d’energia creixent.

A més a més, el subministrament d’energia no es pot fer de qualsevol manera sinó amb criteris cada vegada més exigents de sostenibilitat, perquè la nostra generació no esgoti recursos que són limitats, i de minimització de l’impacte mediambiental, tant de la producció com de l’ús de l’energia, especialment en relació amb l’escalfament global.

Cada un d’aquests dos reptes són en si mateixos molt importants però combinats són d’una envergadura formidable. A Repsol estem convençuts que la recerca i la innovació, impulsats per l’energia del talent de les nostres persones treballant

• Tecnologies per reduir els gasos d’efecte hivernacle: Tecnologia d’optimització de processos i integració energètica per impulsar objectius d’eficiència energètica més ambiciosos o el desenvolupament de les tecnologies necessàries per fer tècnica i econòmicament viables la captura i emmagatzematge geològic del CO2 emès per les nostres operacions El centre està ubicat a Móstoles i s’hi concentren més de 400 investigadors per dissenyar les solucions energètiques més innovadores

en xarxa i de forma cooperativa amb grups científics d’excel·lència, espanyols i internacionals, són l’únic camí per tenir alguna possibilitat d’èxit en trobar grans solucions per als grans reptes.

En definitiva, a Repsol creiem que només amb recerca i innovació, és a dir amb tecnologia, serem capaços de crear un nou model energètic intel·ligent capaç d’assegurar el subministrament de forma sostenible i més competitiva.

El Centre de Tecnologia Repsol a Mostoles és el nucli on concentrem els nostres projectes d’R

+ D + i. Allà, més de 400 investigadors dissenyen solucions energètiques innovadores amb l’objectiu de convertir-les en realitats comercials més netes i competitives.

Com a exemple d’alguna de les línies d’activitat del Centre de Tecnologia Repsol es pot esmentar:

el risc geològic i millorar l’eficiència de la producció. O el desenvolupament de biocombustibles de tercera generació mitjançant la investigació i el cultiu de microalgues amb alta productivitat i que no requereixen per créixer terrenys fèrtils ni aigua dolça.

• Tecnologies per produir més energia: Com el projecte Calidoscopi per millorar la taxa d’èxit quan es busquen nous recursos d’hidrocarburs al subsòl. El projecte Sherlock que desenvolupa noves tecnologies geològiques per disminuir

• Tecnologies per transformar els recursos energètics de forma més eficient: Tecnologies de processos i catàlisi per millorar l’eficiència energètica i mediambiental dels nostres processos de refinament o petroquímica, com la

coproducció de biocombustibles alimentant olis i greixos al nostre esquema de refinançament o la tecnologia d’asfalts verds, que inclouen un betum desenvolupat amb components provinents del reciclatge de pneumàtics usats i que permet eliminar més de 10.000 tones de residus de pneumàtics anualment.

• Tecnologies per utilitzar l’energia de forma més eficient: Tecnologia per desenvolupar biocombustibles de segona generació a partir de cultius energètics sostenibles i optimitzats

• Recerca bàsica en disciplines com la biologia, que a llarg termini poden generar noves solucions científiques en l’àmbit de l’energia.

A través de línies com les esmentades Repsol fa una inversió contínua, sistemàtica i enfocada en R+D+i per fer possible un model energètic més eficient i sostenible, capaç de donar resposta simultàniament als dos grans reptes esmentats, la seguretat en el subministrament i la reducció de les emissions de CO2, assegurant alhora la competitivitat del sistema energètic i la seva sostenibilitat.

FOTO: CEDIDA

Conveni amb la Cambra de Comerç de Reus amb motiu del seu 125è aniversari • El conveni l’han signat el president de la Cambra, Isaac Sanromà, i el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol Repsol i Cambra de Comerç de Reus van signar un acord de col·laboració per a la celebració dels actes commemoratius del 125è aniversari de la fundació de la Cambra.

La signatura del conveni respon a la voluntat de Repsol de col·laborar amb les institucions i entitats que afavoreixen el desenvolupament econòmic i social del territori.

Repsol ha acceptat l’oferiment de la Cambra de Reus i assumeix el paper de col· laborador en aquesta efemèride, oferint el seu patrocini als actes que s’han programat, du-

rant els mesos de novembre i desembre de 2011, amb motiu del 125è aniversari de l’entitat.

La signatura del document es va realitzar a la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Reus, i s’han reunit a tal efecte el president de la de la Cambra, Isaac Sanromà, i el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Joan Pedrerol.

Durant la trobada els signants del conveni van aprofitar per intercanviar impressions sobre assumptes d’interès per a les dues organitzacions, incidint especialment en els de

Isaac Sanromà i Joan Pedrerol van signar el conveni de col·loboració a la seu corporativa de la Cambra de Comerç de Reus

caire econòmic.

Al finalitzar l’acte, Joan Pedrerol va expressar la felicitació de Repsol a la Cambra de Comerç “per la seva dilatada i rellevant trajectòria a favor del

progrés empresarial de les nostres comarques”.

Per la seva banda, Isaac Sanromà, president de l’ens, va agrair el suport rebut i ha declarat que “Repsol és una peça

important per al desenvolupament econòmic del territori, per la seva dimensió, i especialment per la seva actitud de suport a les entitats i institucions de l’entorn”.

CEPTA

Novembre de 2011

21

TROBADA EMPRESARIAL

Empresaris de Sèrbia participen en un ‘networking’ amb empreses de la província, de la mà de CEPTA L’objectiu d’aquesta trobada és impulsar la relació comercial amb les empreses locals. La delegació sèrbia s’ha mostrat especialment interessada a participar en les reunions de treball dels sectors de la construcció, indústria química, manteniments industrials i els sectors de l’hostaleria i el turisme, entre d’altres La Confederació Empresari· al de la Província de Tarra· gona (CEPTA) ha organitzat una trobada entre empresa· ris de Sèrbia i responsables de les empreses de les co· marques tarragonines per intercanviar experiències i visió de negocis i establir contactes per treballar con· juntament.

L’acte que es durà terme demà dimecres 30 de no· vembre, respon a la volun· tat de CEPTA d’obrir nous canals internacionals per a les empreses de la província, en una època de crisi en què cal promoure l’obertura de fronteres i l’intercanvi co· mercial amb altres països.

En total, una delegació d’empreses de diferents sec· tors de Sèrbia es traslladarà fins a les comarques de Tar· ragona per participar en la missió, que finalitza el pro· per 2 de desembre, que s’ha mostrat especialment inte· ressada en sectors com la construcció, la química (la ciutat de Pancevo compta amb una refineria de petro· li i diverses plantes quími· ques) manteniments indus· trials, hostaleria, jardineria i il·luminació. A la trobada hi assistiran representants

de prop de quinze empreses locals, que tindran l’ocasió de participar en els networ· kings –trobades o reunions personalitzades segons el sector o els interessos de cada empresa– que es du· ran dut a terme a les instal· lacions de l’Hotel Urbis.

L’objectiu d’aquesta tro· bada és estrènyer llaços amb aquesta comunitat i compa· rar sistemes productius, així com establir futures relaci· ons comercials i de negocis.

Durant la jornada, un dels objectius principals serà enfortir els contactes entre les organitzacions i desco· brir nous enfocaments de negoci. La comitiva sèrbia serà rebuda pel president de CEPTA, J. Antoni Bel· monte, i el tinent d’alcalde de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarrago· na, Francisco Zapater, que rebrà el seu homòleg, Filip Mitrovic, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mancebo (Sèrbia). A la tarda, la dele· gació d’empresaris tarrago· nins i serbis seran rebuts per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que, juntament amb el regidor de Treball i Activació Eco· nòmica de Tarragona, Javi·

er Villamayor, esperant que la delegació d’empresaris serbis gaudeixin de la seva estada a la ciutat. D’altra banda, durant els dies que la comitiva de treball sèrbia estarà en terres tarragoni· nes es concertaran diferents visites de treball a empreses locals.

Una delegació d’empreses de diferents sectors de Sèrbia es traslladarà a les comarques de Tarragona per mantenir reunions personalitzades amb empresaris locals i conèixer noves oportunitats de negoci

Pla de Suport a la Internacionalització de CEPTA Aquesta trobada de treball entre empresaris de les co· marques de Tarragona i de Sèrbia s’emmarca dins del Pla de Suport a la Interna· cionalització que CEPTA ha engegat durant aquest 2011. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar noves ei· nes a les empreses de la pro· víncia que vulguin obrir-se a nous mercats, una estratègia que cada cop adopten més empreses locals en època de crisi. Des de la confederació empresarial es considera que la internacionalització empresarial és un valor afe· git per a les empreses del territori i que cal que els emprenedors locals disposin d’un servei que els ofereixi solucions i consells pràctics a l’hora d’obrir el seu mer·

cat a l’exterior, també i que és totalment imprescindible que es formin equips de tre· ball amb la participació de persones i empreses exper· tes en comerç internacional.

La iniciativa té el suport actiu de Human Manage· ment Systems, el Col·legi de Duanes de Tarragona, Banc Sabadell Atlàntic i Campa· badal Corredoria d’Assegu· rances i s’afegeix a les ex· periències que ja s’han dut a terme amb la República de Nigèria i els Estats Units, entre d’altres.

d’aliments, monitor/a de menjador, formació en vehicles de magatzem a través de carnet de car· retoner frontal i retràctil, pont grua, plataformes elevadores o gestor de magatzem), programes a mida adaptats a les em· preses, gestió de forma· ció bonificada i serveis de consultoria integral.

L’oferta completa dels cursos que CEPTA orga· nitza a la seu de Reus i en altres centres oficials del Baix Camp, suposa més de 4.000 hores de formació diversa, i es pot consultar a la pàgina web de la Confederació (www. cepta.cat) i al telèfons 977 211 966 i 977 323 552.

FORMACIÓ

Com rendibilitzes el teu lloc de treball?

Consulta l’oferta formativa de CEPTA a Reus i el Baix Camp En un món laboral en constant canvi i trans· formació, formar-se dins del lloc de treball és una de les condicions impres· cindibles per actualitzar coneixements i cal, més que mai, que els respon· sables de l’empresa tin· guin en compte els cur· sos i seminaris com un actiu important a l’hora de mantenir la frescor i la innovació de la seva activitat. Els cursos que ofereix la Confederació Empresarial a Reus i els centres col·laboradors del Baix Camp, també poden ser una opció và· lida per aquelles perso· nes que estiguin a l’atur i vulguin encarar un nou

futur professional.

CEPTA fa una aposta clara per la formació de treballadors en actiu i aturats a les seves seus, una oferta de programes de formació que poden seguir-se de manera pre· sencial i també, com a novetat, a través del nou centre virtual de forma· ció que la confederació empresarial posarà en funcionament ben aviat.

També, CEPTA Reus acollirà, fins a finals d’any, una gran diversi· tat de cursos dedicats a les branques més deman· dades pels treballadors, com són els seminaris dedicats a la informàtica i l’ofimàtica (Power Po·

int, disseny web i tot el que fa referència al co· neixement de sistemes informàtics) i el perfecci· onament d’idiomes, amb l’anglès a tots nivells.

A un altre nivell, CEP· TA està amatent a tots els cursos que fan refe· rència al desenvolupa· ment de coneixements d’eines aplicades a ha· bilitats directives, amb cursos adreçats a parlar correctament en públic, desenvolupament de la intel·ligència emocional, negociació estratègica, lideratge personal i l’es· timulació de l’art de la negociació. En un altre àmbit, també s’oferiran fins a finals d’any i tot el

2012 programes forma· tius adreçats al desen· volupament d’habilitats aplicades al lloc de tre· ball, amb propostes com el PNL o programació neurolingüística, xarxes socials aplicades a l’en· torn de treball i molts altres.

Tots els interessats en formació amb Certifica· ció Oficial ORACLE tam· bé poden consultar tota l’oferta que la confedera· ció empresarial posa a la seva disposició.

A banda, el centre de formació empresarial de CEPTA Reus ofereix ser· veis de formació contí· nua i de reciclatge pro· fessional (manipulació

22

TENDÈNCIES MOTOR

CITROËN DS5

FITXA TÈCNICA

El Premium que trenca tots els esquemes Innovació, refinament i disseny són els tres conceptes que millor descriuen a l’últim llançament de la línia distintiva de Citroën,el DS5. Aquest model està dirigit a aquells que estimen els vehicles “Premium”, però volen trencar amb la visió conservadora que ofereixen els models de gamma alta del mercat. Per això, compta amb el primer motor híbrid dièsel del món, un lloc per la conducció inspirat en l’aeronàutica, una línia trencadora i un interior amb materials nobles.

El seu exterior, inspirat en el concept car CSportlounge, combina harmònicament elements de les berlines de luxe, els monovolums i els coupés esportius per crear una estètica nova, que transmet sensacions dinàmiques i habitabilitat interior.

Amb una longitud de 4,52 m (és a dir, 25 cm menys que un Citroën C5 berlina), una amplada de 1,85 mi una alçada de 1,51 m, la seva carrosseria té caràcter i és compacta. El seu radi de gir de 11,2 metres el situa entre els més

manejables del segment.

Aquestes dimensions compactes a l’exterior no suposen de cap manera, poc espai a bord. El seu maleter, de fins a 465 litres VDA, no té res a envejar al d’un break d’aquest mateix segment.

Pel que fa a l’habitabilitat i l’accessibilitat, s’accedeix còmodament a les places davanteres i del darrere, gràcies a les seves 5 portes, i hi ha espai més que suficient perquè els seus 5 ocupants se sentin com a casa i a gust dins seu.

A més de per la seva amplitud, l’interior destaca pel seu refinament. Els materials nobles, com el cuir Club i l’alumini es combinen d’una manera única per crear un ambient luxós i acollidor. El seu lloc de conducció, amb el seu innovador sostre “cockpit” i el seu quadre d’instruments envoltant, s’inspira en el món de l’aeronàutica.

El Citroën DS5 incorpora el millor de la tecnologia de de la marca, com el control de tracció intel·ligent, la segona generació de l’alerta de canvi involuntari de carril,

Preu Per determinar Cilindres/Vàlvules 4-16 Consum mitjà (l/100 km) 7,1 Cilindrada 1598cc Frens ABS amb REF i AFU Potència 115 a 6000 Kw CEE Par motor màxim 4000 rpm Pneumàtics 225/50R17V Acceleració 0/100 9,7 segons Velocitat Màx.

202Km/h Emissions CO2 165 g/km Combustible Sense plom 95 RON mini

els llums de carretera automàtiques, el “head-up display”, o la càmera de marxa enrere.

Aquest model serà, a més, el primer model de la marca dotat amb la tecnologia full-hybrid dièsel Hybrid4, que ofereix al mateix temps prestacions (200 cv, 4 rodes motrius), noves sensacions de conducció (utilització urbana elèctrica, augment de l’acceleració en la manera Sport), amb emissions reduïdes a 99 g/km de CO2.

El seu llançament està previst per al primer trimestre de 2012.

Nou Lancia Thema

La nova berlina és una de les grans novetats de la marca de cara al 2012 Després d’un temps d’adaptació a la seva nova etapa amb Chrysler, Lancia treu per l’any 2012 dues novetats, la nova berlina Thema i el monovolum Voyager. Amb la berlina, la marca automobilística torna als seus orígens amb la recuperació d’un dels components de la seva gamma dels anys vuitanta per rellevar el seu model Thesis, una berlina que va estar al mercat durant el període que va del 2002 al 2009. També trobem al darrere,

però, la influència de la Chrysler 300 i que fa tornar a la italiana aquest selecte segment. Aquest model té estil, exclusivitat i tecnologia que farà les delícies del conductor.

L’avantatge com a fabricant de la italiana és que aquest terreny no es nou pels seus tècnics i dissenyadors, i els ha resultat molt més fàcil transmetre al Thema l’essència del 300 americà juntament amb el plus de la personalitat de la casa Lancia.

NOVETATS

Philips presenta la nova gamma de docking Fidelio per Android

Philips afegeix Spotify a la seva gamma d’alta fidelitat

Per tal de donar sempre un gran qualitat al so, Philips reforça aquesta gamma d’equips per fer-los compatibles amb els smartphones Android i tauletes.

Aquests estan basats amb els mateixos sistemes d’altaveus que incorporen els productes Fidellio per la gamma Apple, però compatibles amb telèfons Android i tauletes, per treure’n una emocionant i impressionant qualitat de so, amb un únic connector per qualsevol telèfon.

Philips anuncia la incorporació del servei Spotify als productes de la seva gamma Streamium MCi8080 i MCi900, mitjançant l’actualització del software.

Així, s’obtindrà l’accés a un ampli món de música amb un catàleg de milions de cançons, amb l’excepcional qualitat de so que donen aquests aparells, oferirà al consumidor la millor experiència per disfrutar de la seva música preferida a qualsevol lloc de la seva casa.

La sèrie S-Frame Wi-fi de Sony amb panell tàctil Els nous models WA700 i W700 són els primers models frame que es connecten a la teva xarxa Wi-fi domèstica, accedint a les fotografies del teu PC, correu electrònic o a les imatges dels teus amics a Facebook, sense cables ni necessitat d’usar targetes de memòria; a més, és més fàcil de mantenir actualitzat el teu marc de fotos amb imatges noves, ja que mostren automàticament les que tinguis emmagatzemades als correus web o facebook.

23

Novembre de 2011

Seat presenta el primer vehicle elèctric 100% espanyol El primer cotxe elèctric pensat, desenvolupat i fabricat a Espanya ja és una realitat.

SEAT ha presentat el prototip Altea XL Electric Ecomotive, un vehicle de propulsió totalment elèctrica i zero emissions de CO2. A més, el fabricant espanyol també ha mostrat el nou prototip Lleó TwinDrive Ecomotive, un vehicle híbrid endollable.

En els propers mesos, SEAT cedirà unitats d’ambdós models a Administracions Públiques de Catalunya i de Madrid, a empreses i institucions perquè els incorporin a les seves flotes de vehicles. Aquesta prova permetrà recollir dades sobre l’ús dels cotxes i avaluar-los perquè, a mitjà termini, SEAT fabriqui vehicles elèctrics en sèrie. La companyia preveu llançar al mercat el primer híbrid elèctric endollable el 2015 i, un any després, un cotxe elèctric.

Lexus, la marca premium millor valorada pels consumidors Lexus ocupa el primer lloc dins de les marques premium segons l’estudi Consumer Reports `2011 Annual Car Reliability Survey, i ha ascendit 7 posicions aconseguint la segona posició general.

Aquest estudi és publicat anualment als EUA per una organització independent de consumidors.

Lexus només és superada per la marca Scion, marca destinada exclusivament al mercat nord-americà i desenvolupada per Toyota Motor Corporation.

Els notables resultats obtinguts són en gran part a causa de les excel·lents crítiques i comentaris dels consumidors sobre el nou Lexus CT 200h, el qual ocupa la primera posició entre tots els vehicles avaluats en matèria de fiabilitat.

L’estudi reafirma el lideratge de la marca en qualitat, fiabilitat i la gran qualitat de la tecnologia Lexus Hybrid Drive.

LA XARXA http://www.aemet.es/es/serviciosclimaticos

El portal de serveis climàtics com a eina eficaç per la planificació L’objectiu principal és convertir la informació climatològica en un instrument eficaç per poder planificar i prendre decisions per múltiples usuaris, les seves activitats d’aquests poden veure’s afectades per l’evolució del clima a diferents escales. A més, agrupa tot tipus de dades i informacions sobre aquesta matèria a Espanya i contribueix a un coneixement més ampli.

http://www.portalpipe.com

La càmera de fotos més ràpida del món amb tecnologia de mirall translúcid Sony ha posat a la venda la nova A77, incorporant les últimes millores en tecnologia de mirall translúcid convertint la SLT-A77 amb lents intercanviables en la més ràpida i sensible de la seva categoria. La revisió ergonòmica ha originat un nou disseny de l’empunyadura i un nou botó tàctil per la funció “ulls vermells” mentre es visualitza a través del visor Tru-finder Oled XGA d’alta resolució. Aquesta és la successora de la 700 DSLR.

Web per la iniciació en l’exportació de les pimes El PIPE, Pla de Iniciació a la Promoció Exterior, te com objetiu d’iniciar-se en la exportació a les pimes espanyoles. Aquest programa está organitzat i dirigit per l’esforç conjunt de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) i el Consell Superior de Cámbres de Comerç, amb la col·laboració de les Comunitats Autónomes i les Cambres de Comerç.

LLIBRES

Com s’influeix en els hàbits de compra Títol: Así se manipula a un consumidor Autor: Martin Lindstrom Edita: Gestión 2000 Temàtica: Marketing L’autor, expert en màrqueting, acusa la que ha estat la seva indústria, i explica què passava a porta tancada dins de les grans multinacionals pel que fa als trucs i trampes psicològiques que utilitzen per rentar-nos el cervell i aconseguir que comprem les seves marques comercials.

L’economia en cinc lliçons Títol: El liberalismo no es pecado Autor: Carlos Rodríguez i Juan Ramón Rallo Edita: Deusto El liberalisme, com a sistema econòmic i social, no és pecat; així ho diuen els dos autors del llibre, on expliquen les raons per què el liberalisme ha de ser una doctrina, des del punt de vista macroeconòmic i microeconòmic, i s’ha de tenir en compte a la societat actual com un sistema vàlid.

Prendre decisions amb criteri Títol: El pequeño libro de las grandes decisiones Autor: Mikael Krogerus i Roman Tschäppeler Edita: Alienta Aquest és un llibre que pretén ser un manual intel·ligent i divertit per resoldre les qüestions més complexes del nostre entorn vital i professional. Dins de les seves planes s’inclouen els cinquanta models de tomes de decisions més representatius, descrits de forma breu i acompanyats per un gràfic il·lustratiu.

L’impacte de les xarxes socials en l’empresa Títol: La empresa en la Web 2.0 Autor: Javier Celaya Edita: Gestion 2000 Temàtica: Xarxes socials Aquest és el primer llibre que es ven fragmentadament a través d’Apple Store, per capítols.

A més, és una edició ampliada i actualitzada en gran part del seu contingut, i ens submergeix en el concepte de la web social i determina les implicacions que pot tenir en el model de negoci de cara al futur.

ACTUALITAT EMPRESARIAL

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L. Directora comercial: Contxi Joan comercial@tshcomunicacio.com Redacció: Núria Arlandes Fotografia: Olivia Molet, Cristina Aguilar Correcció: Joan Basaganya Disseny: Carles Magrané

TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Impressió: indugraf Offset DL: B-48418-2007

TSH COMUNICACIÓ 2008, S.L. C. Sant Agustí, 21, 3er 43003 Tarragona Tel.: 977 211 154

CONTRACRÒNICA EDITORIAL

Les dues cares de la mateixa moneda...

M

entre el món econòmic pateix els efectes continus de les dades negatives que ens porta el context econòmic, el luxe segueix una tendència a l’alça que en principi no preveu una baixada a curt termini sinó, al contrari, pujarà més. Aquesta dada destaca no ja per la seva magnitud sinó pel fet que un sector tan frívol com aquest esquiva la mala maror que porta la recessió als altres. El secret l’hem de buscar en el renaixement de les economies americana i japonesa, sumat a l’entrada dels països com Xina o Rússia, en plena emergència.

Aquesta podríem dir que és l’explicació més lògica, però també hi ha lletra petita. Quan es va entrar en la crisi del 93, l’alt estànding també va ser una contraposició aquesta, mentre pujaven l’atur, els ròlex, cartier, porsches, etc. anaven creixent a passes agegantades, la raó primordial es troba en el típic costum que hi ha de primar l’aparença, és a dir, les vendes pujaven perquè la gent no volia que el seu veí sabés que estava en crisi i no podia permetre’s seguir amb el seu alt nivell de vida. Així, podíem trobar persones damunt d’un mercedes en diumenge i després anar amb metro per no poder-se permetre’s el luxe, mai millor dit, de treure’l més sovint.

Potser ara no estem parlant del mateix, i que cap època de recessió és igual, però fa pensar.

A tot això, en plena precampanya nadalenca, una de les èpoques de l’any de més consum, les altes taxes d’atur i les dades de l’IPC no donen molt bones notícies pel que fa a la despesa dels consumidors; en concret, les previsions tiren cap a una contenció, fet que pot provocar la baixada de les vendes, sobretot les dels minoristes a peu de carrer. A més, pel que fa a l’increment d’ofertes de treball per dinamitzar el mercat laboral, les dades no ens fan cap gràcia; no serà, igual que en anys anteriors, on hi havia un despuntament en aquest sentit, aquest any no hi haurà més del que hi ha. Així, que aquest any ni feina ni revitalització consumista, s’haurà d’esperar l’any i vinent i tornar a fer la carta...

E

XIFRES I LLETRES

rcros Flix

La Comissió de Seguritat Integral de la Feique ha premiat el centre d’Ercros a Flix, per no haver enregistrat cap accident laboral durant l’any 2010. Aquest és el segons any consecutoiu sense accidents.

La fàbrica de Flix, que opera en les divisions de Química bàsica i Alimentación animal, fabrica sosa càustica i clor, a partir dels quals produeix hipoclorit sòdic i àcid clorhídric i, a partir d’aquest, fosfat dicàlcic que s’usa en la fabricació de pinsos per a l’alimentació animal.

Màrqueting sanitari 2.0 Aprofita les hipocondries a la web per campanyes publicitàries

L

a gran obsessió que tenen els internautes per compartir les seves malalties a portals com Facebook o Twitter serà aprofitada per l’empresa americana Sickwether per poder ajudar les companyies relacionades amb l’assistència sanitària a elaborar la campanya publicitària que necessitin i col·locar els seus anuncis a les pàgines

web més indicades.

Per exemple, pàgines com la de Google on es pot visualitzar en un mapa la incidència de la grip a nivell global o una altra que mostra la del dengue, malaltia amb símptomes semblants a l’escarlatina, a partir de les consultes realitzades al buscador, que malgrat ser dades informatives es poden utilitzar per qualsevol fi sempre que es compleixen les condicions pactades pel buscador. Així, aquesta companyia vol anar un pas més enllà i amb les dades públiques sobre

salut que naveguen per internet, sobretot en els murs de les xarxes socials, les aprofita a través de la seva proposta per poder guiar les empreses del sector sanitari en el segment assistencial cap a les pàgines web on realment sigui més aconsellable posar la seva publicitat. Així, paraules com

«nas tapat» o «febre» podran ser paraules claus per poder trobarles. La idea va sorgir de Graham Dodge, Ceo de la companyia ubicada a Baltimore, amb una gran tendència a la hipocondria que li feia desitjar una eina per localitzar els símptomes i efectes de diferents malalties en un mapa i si hi havia algú que tenia els mateixos símptomes que ell per poder compartir i així no sentir-se sol i trobar-se

millor.

Alguns experts en la dimensió social i empresarial de les TIC apunten que les malalties sempre han tingut més de socials que de biològiques, en totes les cultures, i curar una malaltia és tan important com compartir-la que al mateix temps significa entendre-la.

Encara que sembli que això ja estava inventat perquè de fòrums sanitaris se’n troben a tota la xarxa, la diferència del projecte de Stickweather, que va

llançar en versió beta a l’octubre, ve per la visualització de dades i la hipersegmentació que sembla que constitueixi una evolució lògica del màrqueting pels productes del sector sanitari, perquè encara que sembli mentida els internautes cada vegada estan més preocupats per la seva salut, així com per la utilització d’aquesta informació a les xarxes socials.

M. Jackson guanya 122 Meur aquest 2011 Així, el cantant americà que va morir el mes de juliol de 2010 encapçala el rànquing de famosos morts que més guanyen, amb 122 Meur des de l’octubre de 2010 fins a l’Novembre de 2011, el segueixen Elvis Presley amb 40 Meur 34 anys després de la seva mort i Marilyn Monroe amb 18 Meur ocupa el tercer lloc, segons la revista Forbes. Aquestes xifres són gràcies pel que fa a Jackson al 50% que posseeix del seu catàleg de Sony/Atv Music Publishing que conté artistes com els Beatles, Elvis Presley, Eminem o Bob Dylan.

Però qui més influeix en aquests números és el Cirque du Soleil, ja que aquest any va presentar Viva Elvis i ara han presentat Michael Jackson: The immortal World Tour, que hi ha previstes 150 actuacions d’aquí al juliol.

Pel que als altres components de la llista, el quart lloc l’ocupa Charles Shulz creador de Snoopy, seguit de Liz Taylor i John Lenon amb 8,7 Meur, 4,3 Meur és el mínim per sortir a la llista.

190.000 907.000.000 euros és l’impacte econòmic del 11è Cicle del Curs Europeu de Neuroradiologia al Palau Firal

d’euros ha recaptat la Seguretat Social per la prevenció contra la morositat i la lluita antifrau

CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

30/11/11

Comencen a negociar la reducció de sous de treballadors públics Govern i sindicats comencen a negociar, a partir de les nou del matí d’avui, la reducció dels salaris dels treballadors públics i les mesures que afectaran algunes de les seves condicions laborals. Just el dia abans que comencin de manera oficial aquestes negociacions, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va lloar la feina i la professionalitat dels empleats públics. A més, també els va instar a seguir l’exemple del sector privat que aquest dilluns va escenificar el Tercer Acord Interprofessional.

Es preveu que les converses s’allarguin com a mínim fins divendres quan també està convocada la mesa de negociació. ACN

CiU i PP mantenen la primera reunió de contacte al Congrés El portaveu parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, i la número dos de Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, van mantenir ahir la primera reunió de contacte al Congrés dels Diputats després de les eleccions. Segons fonts de la federació nacionalista, va ser una trobada «cordial» en la línia de les relacions que van mantenir en la passada legislatura. En declaracions als mitjans prèvies a aquesta reunió, Josep Antoni Duran i Lleida va obrir la porta a la col·laboració entre CiU i el PP a l’hora d’aprovar mesures «valentes». CiU, a més, aspira també a ser a la Mesa del Congrés. ACN

UGT presenta un recurs per cobrir les baixes dels professors UGT va presentar un recurs davant la Conselleria d’Ensenyament contra la decisió de deixar de nomenar professors substituts els dilluns. Fa uns dies, aquest departament va decidir nomenar els substituts els dimecres i divendres, enlloc de dilluns i divendres, cosa que, segons UGT, fa que s’incompleixi l’acord de cobrir les baixes des del primer dia. ACN

SUCCESSOS

Un grup d’estudiants assalta fins a tres cops l’ambaixada britànica a Teheran La policia va desallotjar a última hora el recinte i els voltants EFE

La Policia va desallotjar, ahir a última hora de la tarda, el recinte i els voltants de l’ambaixada britànica a Teheran, després que la legació patís tres assalts d’estudiants islàmics que protestaven per les noves sancions imposades per Londres a l’Iran. A mitja tarda, un grup d’estudiants islamistes va assaltar ahir l’ambaixada britànica a Teheran (Iran) i van saquejar i destruir alguns documents als seus locals, al voltant de les 18:00 hora local (14:30 GMT).

Tot i l’actuació de la policia, que envolta la legació

del Regne Unit, situada en una àmplia finca del nord de Teheran, els estudiants van aconseguir enfilar-se al mur de l’ambaixada amb banderes i pancartes i un

El Parlament iranià vol rebaixar el nivell de les relacions amb el Regne Unit grup nombrós va entrar en les instal·lacions.Els concentrats, estudiants ultraconservadors del règim islàmic, van fer públic a última hora de la tarda un comunicat en què reiteraven

la petició que s’expulsi immediatament l’ambaixador britànic i es trenquessin totalment les relacions amb el Regne Unit, país al qual denominen «la guineu vella». L’incident es produeix dos dies després que el Parlament iranià ratifiqués per àmplia majoria una llei per rebaixar el nivell de les relacions amb el Regne Unit al rang d’encarregat de negocis, cosa que suposa la retirada d’ambaixadors.

Els estudiants amenaçaven amb l’ocupació permanent, com va passar amb la d’Estats Units el 4 de novembre de 1979, que va durar 444 dies.

POLÍTICA

El Govern insta Rajoy a aclarir els ingressos per elaborar els pressupostos ACN

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va instar ahir el proper president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a aclarir el panorama d’ingressos per poder elaborar amb rigor els pressupostos del 2012. Homs va alertar que el Govern continua tenint «incerteses massa grans» al respecte,

d’entrada sobre pagament pendents com la disposició addicional tercera, 750 milions d’euros que encara no s’han abonat malgrat el compromís de l’actual president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. De fet, Homs va alertar que no cobrar aquesta quantitat dificultaria complir amb el dèficit del 2,6% marcat per

al 2011. En tot cas, va reiterar la voluntat de portar els comptes al Parlament abans d’acabar l’any. També va parlar de pagaments futurs, perquè encara no se sap si el Govern espanyol pagarà el fons de competitivitat, i el mateix passa amb l’impost de patrimoni, que no queda clar si es mantindrà.

diarimés - 13

14 - diarimés

ESPORTS

30/11/11

FUTBOL

FUTBOL

D’Alessandro escull Álex Ortiz per substituir el lesionat Xisco Campos

HÉLDER MOYA

Berry Powel tornarà a l’onze després de recuperar-se de la seva lesió CEDIDA

VICENTE M. IZQUIERDO

Jorge d’Alessandro ja ha decidit, i ahir va exposar públicament el seu veredicte.

L’entrenador del Gimnàstic de Tarragona ha optat per Álex Ortiz per substituir el lesionat Xisco Campos a l’eix de la defensa, fent passar l’andalús per davant de Pedro Mairata i convertintlo en el nou acompanyant d’Arzu a l’eix de la rereguarda.

Segons l’argentí, Ortiz s’ha guanyat a pols la titularitat, ja que «ha treballat perfecte; per tant, serà el substitut de Xisco», un Xisco –la nit d’ahir va ser operat a la Clínica Quirón de Barcelona pel doctor Ramon Cugat– que es va trencar a El Collao en cinquè metatarsià del seu peu esquerre, lesió que el mantindrà allunyat dels terrenys de joc durant aproximadament tres mesos. Precisament, el tècnic grana creu que «trobarem a faltar l’aportació de Campos, tant a nivell professional com personal, ja que és tot un exemple a seguir».

El bon rendiment que ha ofert Álex Ortiz en les dues estones que ha disputat amb D’Alessandro a la banqueta –contra Alcor-

Mir, a la dreta, amb Josep Maria Gasull (Agrícola-Oliverera).

El Pobla-Prat serà gratuït per aquells que aportin aliments Ortiz, a l’esquerra, lluitant amb un rival acompanyat del lesionat Campos, a la dreta, el curs passat.

«Trobarem a faltar l’aportació de Campos a nivell professional i personal», diu el tècnic

Sobre Viguera, l’argentí opina que «encara li falta per arribar al seu millor moment de forma»

cón i Alcoià– han provocat que l’entrenador s’hagi decidit per aquest jugador, en comptes d’un Mairata a qui, segons el tècnic, encara li falta un punt per poder competir, tot i que «està en un procés excel·lent» per poder aconseguir-ho.

Qui també serà novetat a l’onze titular és Berry Powel, el qual avui es reincorporarà amb la resta del grup als entrenaments i serà la referència ofensiva, deixant a la banqueta Borja Viguera el qual, segons D’Alessandro, «va treba-

llar molt bé davant l’Alcoià. Encara li falta una mica per arribar al seu millor moment de forma, però ho aconseguirem».

El de Buenos Aires, a més, aplaudeix el detall que va tenir Powel, ja que aquest passat cap de setmana es va desplaçar amb la resta de l’equip a Alcoi per donar suport als companys, tot i saber que no podria jugar a causa de les seves molèsties.

REDACCIÓ

Aquells que portin aliments tindran l’entrada gratuïta, aquest diumenge a les dotze del migdia, per assistir al CF Pobla de Mafumet-AE Prat, de la Tercera.

Així, el conjunt poblenc va presentar ahir la campanya Suma’t, mitjançant la qual l’entitat vol solidaritzar-se amb tota la societat que en aquests moments pateix problemes econòmics.

Els jugadors de la primera plantilla també re-

alitzaran les seves aportacions diumenge i els aliments aniran destinats al Banc d’Aliments de les comarques de Tarragona.

També aporten sucre un establiment i oli AgrícolaOliverera.

El president de la Pobla, Josep Mir, destaca que «és la primera vegada que posem en marxa aquesta iniciativa, i creiem que és necessària perquè el club sempre s’ha caracteritzat per donar un cop de mà a aquells que més ho necessita».

ESPORTS

30/11/11

FUTBOL

OLÍVIA MOLET

No hi ha ningú que s’atreveixi a tossir el CA Roda de Barà de Raúl Martín L’equip ha sumat 34 punts de 36, ha anotat 47 dianes i n’ha encaixat 5 VICENTE M. IZQUIERDO

Espectacular, d’escàndol, irrepetible... Poques expressions poden descriure el que està aconseguint enguany el primer equip del Club Atlètic Roda de Barà, que viu el moment més dolç de les darreres temporades.

En les darreres campanyes, aquest conjunt sempre ha lluitat per l’ascens de categoria, però enguany sembla que pot ser la vençuda. I és que l’esquadra que entrena el nouvingut Raúl Martín és el líder indiscutible del grup tercer de Tercera Catalana, amb uns números que espanten tots aquells equips que també volen jugar l’any vi-

nent a Segona Catalana, però que hauran de realitzar un esforç sobrehumà per deixar fora de combat un Roda de Barà que, en els dotze partits disputats, ha guanyat en onze ocasions i ha empatat un partit, sense cap derrota. O, el que és el mateix, 34 punts de 36 possibles.

En els disset grups que componen aquesta categoria a Catalunya no hi ha cap equip que hagi sumat tants punts com els tarragonins.

Tot i això, sí que hi ha un conjunt que podria fer-ho si n’aconseguís un en un partit que es va haver d’ajornar.

Es tracta de l’Equipo Ja, que milita en el grup desè de

FUTBOL

Lozano valora positivament el punt sumat contra el Nàstic dissabte EFE

Anthony Choco Lozano, jugador cedit pel València a l’Alcoià, assegura que al seu equip li està faltant «la sort que es necessita per decidir partits molt igualats, com el de dissabte contra el Nàstic».

El davanter, a més, explica que «tot el que sigui puntuar està bé, millor que perdre, està clar, però s’ha de sumar de tres en tres per

escapar de la zona baixa».

Tot i donar per bo el punt contra el Nàstic, a terreny propi, l’hondureny deixa clar que «si algú va fer mèrits per aconseguir la victòria, aquest va ser el nostre equip». «Vam posar més ganes per guanyar i, al final, gairebé perdem el partit per aquella pilota que ells van llançar al pal als minuts finals», sentencia el futbolista.

diarimés - 15

L’equip rodenc, durant l’entrenament de divendres passat.

Tercera, equip que ha guanyat els onze partits que ha disputat. Tret d’aquest, hi ha pocs equips que hagin passat la barrera dels trenta punts, com l’Ametlla de Mar (grup 1), el Llavaneres (4), el Campdevànol (5), l’Atlètic Barceloneta (11) o el Miralcamp (14), tot i que, tots ells, sense arribar als 34 punts del Roda.

El bon moment dels ro-

dencs ve motivat, segons el seu entrenador, per «la gran competitivitat que hi ha a la plantilla. Tenim 24 o 25 jugadors entrenant, i això és impensable a la Tercera Catalana. Els futbolistes que gaudeixen de menys minuts mantenen el bon nivell dels entrenaments, i això sempre és molt positiu». L’entrenador, a més, ha canviat completament la forma de

jugar del seu equip, posant algunes pinzellades del futbol que es practica al nord d’Espanya. I és que Martín ha arribat aquesta temporada al Roda procedent de La Rioja, on ha entrenat a diversos equips de la Tercera Divisió.

«Vaig aterrar aquí sense conèixer ni els jugadors ni les categories, però sí que sabia com era el futbol ca-

talà, ja que en alguna ocasió he estat seleccionador a la meva terra i m’he enfrontat a combinats catalans», manifesta el tècnic, el qual destaca que el nivell futbolístic a Catalunya i La Rioja és similar, el que varia és la forma de jugar, ja que «allí es practica un futbol més físic, mentre que aquí hi ha jugadors amb més qualitat tècnica».

Del seu equip, a més, l’entrenador en destaca la fortalesa defensiva, ja que ha encaixat cinc gols «i, a més, només n’hem rebut en tres partits. Això vol dir que en vuit duels hem deixat la porteria a zero», detalla.

En aquest sentit, Raúl Martín declara que «la clau és la implicació defensiva de tots els jugadors».

Pel que fa a objectius, Martín ironitza assegurant que «aquí a Catalunya s’ha posat molt de moda amb Josep Guardiola el fet de dir que el màxim objectiu sempre és el proper partit.

D’aquesta manera, el nostre és guanyar diumenge el Constantí» equip que, juntament amb el mateix Roda, el Llorenç, el Cunit i el Pla de Santa Maria són els candidats, segons Martín, a pujar de categoria.

16 - diarimés

SERVEIS

30/11/11

ALPINISME

LLUÍS PONS

Inauguren un nou rocòdrom al local social dels Xiquets del Serrallo

PÀDEL

CEDIDA

Obrirà els dilluns i els dimecres REDACCIÓ

El passat cap de setmana es va realitzar l’acte d’inauguració de la remodelació del rocòdrom que han portat a terme la Colla Xiquets del Serrallo i Club Alpí K2, i que es troba dins del local social de Xiquets del Serrallo, al carrer Nou de Santa Tecla, 9. La seu va quedar petita per la nombrosa assistència de socis i simpatitzants del món casteller i muntanyenc. Tant Jordi Vidal, president dels Xiquets del Serrallo, com Pau Salas, president del Club Alpí K2, van constatar la col·

laboració i l’agermanament de les dues entitats, amb la signatura del corresponent conveni que determina la utilització gratuïta del rocòdrom per als associats de les dues entitats.

Els dies d’obertura del rocòdrom són tots els dilluns i tots els dimecres, no festius, de dos quarts de set de la tarda a nou del vespre.

Les dues entitats n’ofereixen l’ús amb total gratuïtat amb l’únic condicionant de formar part de la colla castellera, o d’estar associat i també federat en el cas del Club Alpí K2.

Els menors del CT Tarragona, tercers al català

La inauguració va tenir una bona acollida.

Cal destacar, com a cloenda de l’acte, la presentació d’un audiovisual en exclusiva i projectat per primera vegada, de la conquesta del Manaslu de 8.165 metres d’alçada, la

vuitena muntanya més alta de la terra situada a l’Himàlaia nepalès, comentat per dos dels alpinistes que el van conquerir, Carme Comes i Òscar Cadiach, qui va ser el guia de l’expedició.

Les instal·lacions del Club Tennis Tarragona van ser l’escenari, aquest cap de setmana, del Campionat de Catalunya per equips menors de pàdel, que va comptar amb set competidors, entre ells l’entitat local. El CT Tarragona va finalitzar en tercera posició, després de caure 2-1 a les semifinals davant el Club Ciutat Diagonal de Barcelona, el qual va perdre l’enfrontament final contra el Fibra Sports. REDACCIÓ

DEFUNCIONS Tarragona.

Reus.

Francisca Bertran Vinaixa. Ha mort a l’edat de 83 anys. El seu funeral serà avui, a dos quarts de deu del matí, a l’esglésla de Sant Joan.

Araceli Unda de Val. Ha mort a l’edat de 74 anys. El seu funeral serà avui a les 9h a l’església de Sant Bernat.

Rosa Miguel Asensio. Ha mort a l’edat de 81 anys. El seu funeral serà avui, a les onze del matí, a l’església de Santa Clara.

Carmen Remedios Flores. Ha mort a l’edat de 77 anys. El seu funeral serà avui a les 10:30h a l’església de Sant Bernat.

Tanatori, plaça Pablo Picasso, 1, Reus. Telèfon 24 hores 977 750 422 www.sfreus.cat, servei de condols electrònics Cementiri, avinguda de la Pau s/n, Reus tel. 977 341 272 Crematori, avinguda de la Pau s/n, Reus tel. 977 127 502

GESTIÓ DE SERVEIS FUNERARIS REUS SA (CEMENTIRI) - REUS En/Na MARIA LUISA SANROMA SEDO sol·licita que se li expedeixi el títol acreditatiu del dret funerari, en caràcter ‘Provisional’, corresponent a la sepultura de TOMBA núm. 25 de l’Illa PASSEIG CENTRAL del Cementiri General de Reus, la qual cosa es comunica d’acord amb el/s article/s 54 I 57 de l’Ordenança Municipal de Cementiris per tal que en el termini de quinze dies hàbils a partir de l’endemà de la publicació, puguin oposar-s’hi els qui creguin de tenir el dret legítim amb la manifestació de les al·legacions davant de les oficines d’aquesta entitat.

CULTURA

30/11/11

CALAFELL

El cicle de Cinema d’Igualtat projecta demà en dues sessions el film ‘Elisa K’ A.G.

Elisa K, de Judith Colell i Jordi Cadena, és la pel· lícula del desembre progra· mada en el cicle de Cinema d’Igualtat, que organitza l’Ajuntament de Calafell. El film es projectarà demà di· jous, 1 de desembre, als ci· nemes MCB. Com totes les d’aquest cicle, la pel·lícula és gratuïta i es projecta en

MÚSICA

Els Buhos presenten les cançons a les barques Montserrat i C. Barral Davant de més de 150 per· sones el grup calafellenc Buhos va presentar, a l’an· tiga destil·leria de l’Hostal, les cançons dedicades a les barques Montserrat i Car· los Barral, de l’associació de navegació tradicional Patí Català Calafell. L’origi· nalitat fou el tret significa· tiu de tota la vetllada, que fou retransmesa íntegra· ment per Calafell Ràdio en la veu de Ferran Barri. A.G.

Ajut al concurs estatal de curtmetratges Ciutat de Valls L’Ajuntament de Valls, d’acord amb el conveni amb la secció de cinema de l’AAEET, ha concedit una subvenció de 9.000 euros per a la realització de la 17a edició del concurs estatal de curtmetratges Ciutat de Valls. La fase final d’aquest certamen va comptar amb 297 pel·lícules, de les quals 97, escollides per un primer jurat, es van poder veure a la biblioteca popular de Valls en la fase final. A.G.

El cor Veus Blanques acostarà les cançons de les escoles bressol Les cançons que es can· ten a les escoles bressol del Vendrell s’escoltaran el dis· sabte 17 de desembre a les 12 del migdia a l’auditori gran de l’Escola Municipal de Música Pau Casals. El cor Veus Blanques, dirigit per Montserrat Meneses, serà l’encarregat d’inter· pretar-les amb l’acompa· nyament d’Ensemble Ca· sual, una variant del grup vendrellenc Ço del Botafoc.

A.G.

dues sessions: a les quatre de la tarda i a les deu de la nit. Després de la primera es fa un col·loqui posteri· or amb els assistents sobre el tema plantejat a la pel· lícula. Els debats són con· duïts per Drac Màgic, grup empresarial expert en ci· nema de dones. Elisa K nar· ra la història d’una nena a punt de fer 11 anys. Els pa·

res d’Elisa s’han separat, i anirà a passar uns dies a Barcelona, amb el pare i els germans. Quan tor· na al poble està estranya, però ningú no s’adona de què li passa, i ella no és ca· paç d’explicar-ho. Anys més tard, amb 24, recorda de sobte alguna cosa horrible, i truca a la seva mare es· pantada demanant-li ajut.

CEDIDA

Un moment de l’actuació de Buhos a l’antiga destil·leria de l’Hostal.

diarimés - 17

18 - diarimés

CLASSIFICATS

IMMOBILIÀRIA

empotrados. 186.000 euros.

977.24.08.12

• Venda

Se vende piso Seminuevo, en Països Catalans. 3 dormitorios (1 suite) y 2 baños. con cochera doble, y trastero incluidos. Piscina y amplia zona comunitaria.

Ideal parejas y familias. Descuento de más de 70.000 euros, me urge venta.

977.214.713

Tarragona Torreforta , bonito piso de 3 hab., 2 baños completos, calef/AC, cocina con galeria, salón comedor, 2 terrazas y trastero. Exterior y soleado. Totalmente reformado. Tel. 615. 891. 932

Sant Pere i Sant Pau, pi so de diseño. Plan­ta baja, Ed­ificio Mi­ra­mar II. Tel. 691.215.484 Bonito piso Seminuevo en Violant d´Hongria. 3 dormitorios (1 de ellos suite), con 2 baños completos, galería y terraza. Pavimento de parquet. Parking incluido. Con zona comunitaria y soleado. Precio económico, subrogación hipoteca 100%.

977.214.713 TARRAGONA CALLE SMITH CASTELLARNAU Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% 2 habitaciones, calefacción, parquet, armarios empotrados 130.000 euros 977.24.08.12/ www. ambientia.es

SE VENDE PISO DE OCASIÓN en Tarragona centro, junto a la Av. Catalunya.

4 dormitorios y 2 baños. Bien distribuido y amplio, 115m2.

Dormitorios grandes.

Pavimento de gres y calefacción de gas.

Zona con todos los servicios: Instalaciones deportivas, colegios, guarderías, CAP, etc... Oportunidad única 30% de descuento. Infórmate sin compromiso 977.214.713

Atención Inversor! Venta

de pisos nuevos alquilados. Retorno inmediato! Empieza a cobrar beneficios desde el primer día. Con garantías de cobro y mantenimiento durante 5 años. Financiables.

Aprovecha el Iva del 4%. Tarragona Centro.

615.019.699

TARRAGONA CALLE PERE MARTELL Obra nueva. Entrega inmediata. Hipoteca 100% Úitimo piso 2 Habitaciones, 2 baños, cocina independiente, Parquet, bomba de calor, armarios empotrados. 170.300 euros.

977.24.44.66 / www.ambientia.es

TARRAGONA CALLE CASTELLARNAU Obra nueva.

Entrega inmediata. Hipoteca 100% 3 habitaciones y 2 baños. Esquinero, calefacción, parquet, armarios

TARRAGONA ÁTICO RAMBLA NOVA Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar . 120 metros, más 60 metros de terraza Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches.

977.24.21.60/www.rapejun. com TARRAGONA C/ PARE PALAU-RAMBLA NOVA Habitatge de 3 dormitoris, molt bon estat Armaris empotrats, dos banys, calefacció, Possiblitat d’aparcament 219.000 euros. 977.24.21.60. www. rapejun.com

ROVIRA I VIRGILI (ZONA UNIVERSIDAD). Impecable.

Muy soleado. Piso de 3 habitaciones. 2 baños. Cocina independiente. A/C. Calefacción. Posibilidad de pàrking y trastero. 220.000 euros. Tels.

977 250 993 / 609 442 239.

Vendo piso céntrico, de 60 m2, 2 hab., con trastero. A re­for­mar. Tel. 671.031.627. Pre­cio negociable.

buenas vistas, plaza parking moto + plaza moto. Oportunidad. 360.000 euros. Tel: 609.44.22.39

EL Serrallo, obra nueva, pisos con 2 habitaciones, totalmente equipados, cuquísimos, edificio “Ser Marino”, acabados modernos y de diseño. Con solárium de 25m2. Desde 150.000 euros.T.609.44.22.39 TARRAGONA. PARC DE LA CIUTAT. Piso 120m2, 4 habitaciones, 2 baños, impecable, bien orientado,

Zona universidad. Impecable. Muy soleado.

Piso de 3 habitaciones. 2 baños. Cocina independiente. A/C. Calefacción.

Posibilidad de parking y trastero. 220.000 euros. TEL: 977.25.09.93 Sant Pere i Sant Pau. Pis 60 m2, 2 habitacions dobles, bany complet, cuina e­qui­ pada, ga­leria, saló-menjador.

To­tal­ment reformat + mo­ bles. Preu 105.000 eu­ros. Tel. 977 20.12.55. Ne­go­­­ciable.

Altres poblacions REUS. Camí Aleixar, 50.

Pis cantoner, tot exterior, 150 m2 amb jardí i piscina, més pàrking doble i traster. Tel. 659.921.948 RIUDECANYES. Venda de casa, 186 m2, per entrar a viure. Preu 162.500 euros.

Tel. 628.852.372 REUS. Pis de 3 habitacions, calefacció, 1er. sense ascensor, 120.000 euros. Tel. 977 32.13.03 BAIX CAMP. Casa de poble 320 m2, bones vistes, moltes possibilitats, 142.000 euros.

Tel. 607.297.803.

RIUDOMS. ÚLTIMS PISOS PROMOCIÓ OBRA NOVA. REF. 318. Zona Plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí. Atics amb ter­rassa solarium. Façana obra vista.

Climatització per conductes.

Jardí. Piscina comunitària i zona de jocs. Pàrquing inclòs en el preu. Traster opcional.

Entrega immediata. Qualitats altes. Preus a partir de 138.000 euros. Tel.: 977 81.40.10.

ALFORJA. Se vende casachalet de 197 m2, con

30/11/11

garaje para 2 coches, calefacción y jardín de 878 m2 en Urbanización La Barquera.

Precio 220.000 euros. Tel. 666.982.904 VIMBODÍ. Vendo casa. Tel: 675.739.579 – 977 75.23.42 REUS. PASSEIG SUNYER. Pis alt exterior de 90m2, 3 hab., menjador de 30m2, 1 bany, cuina amb galeria, galeria, calefacció i a/a.

Parking opcional a la mateixa finca. Preu: 135.500€ TELF: 652.960.787

Salou. Far Salou.

Primera linea de mar, apartament ampli de 2 habitacions dobles, cuina independent, 2 banys, salo-menjador amb terrassa 15m2 davant mar, excelentes vistes.

Preu: 137.000 EUROS TELF: 615.620.161

vEL MORELL- C/ Jacint Verdaguer, casa 2 plantas, 150 m2, 4 habitaciones, baño y aseo, amplio comedor con salida al jardín de 60 m2 aprox., terraza 12 m2,

garaje privado, nueva a estrenar. Precio: 246.000 euros.

Tel. 977 54.38.46.

Montbrió. Ref. 595. Pis semi-nou. 80 m2 utils. Antiguitat 2 anys. Planta baixa. 3 habitacions. Cuina americana equipada. Bomba de calor i a/c. Ter­rassa 20 m2. Piscina comunitaria. Pàrquing.

Molt lluminós. Preu 156.000 euros.Tel.: 977 81.40.10.

PROMOCIÓ OBRA NOVA A RIUDOMS. Ref 318. Zona plaça de l’Arbre. Pisos de 2 i 3 habitacions. Plantes baixes amb jardí, àtics amb ter­rassa solàrium. Façana obra vista.

Climatització per conductes.

Jardí, piscina comunitària i zona de jocs. Qualitats altes.

Pàrquing inclòs en el preu.

Traster opcional. Entrega immediata. Preus a partir de 138.000 euros. Tel. 977 81.40.10 ref 5239 REUS piso de 75 m2 de 3 hab, comedor, cocina, calef. ascen. zona carrefour. precio: 106.000 euros.

Tel. 617472053 PALLARESOS, OBRA NUEVA JUNTO al pueblo casas con jardín de 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, amplia cocina, lavadero, gran salón comedor, garaje para varios co-

ches con puerta automática, zona comunitaria con piscina, casas de buena calidad y diseño desde 290.000euros www.pallaresosgreen.es 977 25 09 93.

Xalet reformat Urb. Remei Alcover. 160 m2 en dues plantes, 4 hab., 2 sales grans, 2 lavabos, cuina equipada. Jardí 400 m2, barbacoa i piscina. 275.000 euros negociables.

Tel. 606.661.781

Roda de Barà. Oferta increíble! Piso amueblado en el centro del pueblo, 85m2 + solárium de 80m2 + parking en la misma finca. 3 dormitorios, 2 baños, cocina, lavadero. Todo exterior con mucha luz. Finca de 7 años.

120.000 euros.

606 982 743

BOMONT. Campo de golf. Amplio apartamento 120m2 + terrazas 45m2. 3 habitaciones, 2 baños, gran salón-hall, cocina independiente, 2 plazas de parking y trastero. Bien ubicado y

amueblado. Piscina comunitaria. 330.000 euros.Tel: 609.44.22.39 SALOU. Zona Estival. Casa impecable 200m2 construidos garaje 3-4 coches, 4 habitaciones (1 en planta baja). Cocina con despensa, obra vista manual, buenos acabados, zona comunitaria con piscina, 390.000€.

TEL: 977.25.09.93609.44.22.39

DE PARTICULAR A PAR­ TICULAR, casa unifamiliar 130m2, terreny 600m2. Urbanització Pinalbert. 216.000 euros. Tel.: 652.908.361 La Secuita. Obra nueva.

1 dorm. A/A, parquet, cocina e­qui­pada. Pàr­quing. 123.000 eu­ros. Tel. 977 24.42.44 Vila-seca. Piso de 3 dormitorios, co­ci­na in­de­pen­di­ ente, sin as­censor, 144.240 eu­­ros. Abs­­­te­ner­­se a­­­ge­­­n­­­­cias.

Tel. 639.184.934

Locals, Oficines, Naus, Pàrquings, Terrenys SALOU, zona pueblo terreno para unifamiliar

CLASSIFICATS

30/11/11

de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

Plaça pàrquing Antoni Cardona i Grau nº7, ample i planta baixa, 28.000 euros.

Tel. 680.240.212 Plaza de parking. Zona Gasómetro. 34.000 euros.

Tel. 609.446.083 SALOU, zona estival, terreno urbanizado para construcción de una casa.

Unos 500 m2. Precio 170.000 euros.T.977.25.09.93.

REUS NILOGA. Es ven pàrking per dos cotxes amb traster. Tel. 630.426.544 SE BUSCA PLAZA de parking en alquiler zona rambla nova- balcon del mediterraneo. Tel: 670.44.91.78 TERRENO EN SALOU carretera de la costa, para edificar edificio plurifamiliar de 12 viviendas.T.97725.09.93 Vendo parking Zona plaza Monrius. C/ Selva del Camp. Coche pequeño/ mediano. Tel.: 696.863.847 SALOU, zona pueblo terreno para unifamiliar de unos 600 m2, consultar precio. T. 977.25.09.93.

SERRALLO. Venta de casa antigua para construir 4 pisos. C/ Sant Pere.

300.000 euros negociables.

TEL: 609.44.22.39 Venta de TRASTEROS, parkings de moto y coche.

Varios tamaños. En Tarragona ciudad.

Buenas condiciones.

977.214.713

SALOU, C/ Llorer zona Estival, terreno para construcción de 2 casas con proyecto.

215.000 euros.T.977.25.09.93.

Nau en venda Riudoms.

Superficie 520 m2. Nau aparador. Parket. Oficines. Fals sostre. Instal·lació elèctrica.

Boques d’incendi. Extractors.

Ben comunicat. Facilitat aparcament. Preu 290.000 euros Possibilitat lloguer amb opció de compra. Ref. 608. Tel. 977 81.40.10 Vapor, local de 95 m2, exterior, vistes a la plaça dels Infants, instal.lacions fetes.

695 euros/ mes NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

• Lloguer Tarragona Pere Martell, pis s/ nou de 2 dorm, s- menjador amb

balcó, cuina independent amb vitro, ascensor, moblat i com. inclosa. 450 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 Marqués de Guad el Gelú, pis de 3 dorm., smenjador amb balcó, cuina amb vitro, 1 bany, exterior assoleiat, armaris encastats, pk exterior i com. inclosa.

500 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 C/ Eivissa, pis s- nou de 1 dorm., s- menjador, cuina, bany complert, armaris encastats, a/a fred i calor, ascensor, amb mobles, terrassa de 50 m2. 475 euros/ mes.

NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 L´Albada, pis s/ n de 3 dorm, s- menjador amb 2 balcóns, 2 banys, cuina office amb galeria, a/a, ascensor, pk i com. inclosa. 500 euros./ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 Marques de Montoliu.- pis de 3 dorm. dobles, sala menjador amb terrassa, cuina independent, 3 banys, exterior, assoleiat, calefaccio,

ascensor, parquing moblat i com. Inclosa 750 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 St. Antoni Mª Claret, 2 dorm , cuina, bany, s- menjador, com. inclosa...375 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419 portalet-rbla vella, pis d’1 dormitori + vestidor/estudi, s-menjador, cuina, bany complet, moblat i com. inclosa. 400 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Altres poblacions La Pineda. Pisos nuevos a estrenar. Con y sin muebles. Preciosos. Modernos.

De calidad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina independiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. 600 euros, con posibilidad de parking.

TEL: 609.44.22.39 REUS. Se alquila habitación para estudiantes con baño y derecho a cocina.

Tel. 690.037.325 LA PINEDA. Pisos nuevos a estrenar. Con y sin mue-

bles. Preciosos. Modernos.

De calidad. 2 habitaciones, 2 baños. Cocina independiente. Grandísima terraza. Ideal para todo el año. 600 euros con posibilidad de parking.

TEL: 609.44.22.39 Alforja, pis s/ nou de 2 dorm., s- menjador , cuina americana amb vitro, 1 bany, a/a , parquing i com. inclosa. 375 euros/ mes. Opció mobles. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Vila-seca zona Castell , edifici exclusiu de pisos d’1 dorm. d’alt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, moblat , terrassa. pàrquing opc., comunitat inclosa, 450 euros/ mes. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Reus Velòdrom, pis s/ n de 3 dorm. s- menjador, cuina amb vitro,2 banys , ascensor, zona ajardinada amb piscina i pk, com. inclosa.

650 euros/ mes. NOU HÀ­ BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Reus.-c/ Antiquaris, pis s/ reformat de 3 dorm., s- menjador, cuina amb vitro, 1 bany, exterior 450 euros/

Anunciar-te al Diari Més et garanteix que cada dia milers de persones veuran la teva publicitat i a un cost molt raonable.

Aprofita-ho!

mes. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

diarimés - 19

pk 450euros. NOU HÀ­BI­ TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Reus Velòdrom, pis s/ n de 3 dorm. s- menjador, cuina amb vitro,2 banys, ascensor, zona ajardinada amb piscina, com. inclosa.

580 euros/ mes. NOU HÀ­ BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

LA POBLA DE MAFUMET Chalet con jardín Compre a precio de alquiler por 738 euros/mes sin entrada.

VEALO EN YOUTUBE. COM (buscar chalets la Pobla) Tel: 977.84.28.21

Perafort, c/ Solans pis de 2 dorm., s- menjador, cuina americana, bany complert, balcó, moblat, exterior, assoleiat , parquing i com. inclosa. 390 euros/ mes. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Reus, St. Magí Alegre , pis s/ nou d 1 dorm., salamenjador amb balcó, cuina americana, 1 bany complert, assoleiat, moblat, ascensor,

pobla de montornès, pis reformat d’1 dormitori, sala menjador, cuina americana, bany complet, amb com. inclosa. 325 euros/mes.

NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Reus Velòdrom, pis s/ n de 1 dorm. s- menjador, cuina amb vitro, bany complert, ascensor,moblat, zona ajardinada amb piscina, pk i com. inclosa. 425 euros/ mes. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Vila-seca, c/ Heura, pis s-nou de 4 dorm., s- menjador amb terrassa, cuina independent, 2 banys, armaris encastats, calefaccio, ascensor i parquing. 500 euros/ mes. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419

La peça que li falta al teu negoci: la millor promoció de les teves ofertes

977 211 154

20 - diarimés

CLASSIFICATS

Montroig del Camp, pisos nous de 2 dorm. sala menjador amb terrassa, cuina americana amb vitro, a/a, zona comun., amb piscina, pk incl., com. incl., 400 euros. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

Lloguer Despatxos, Oficines, Terrenys, Naus, Pàrquings, Locals Vila-seca , zona Castell , locals nous per estrenar, 62’86 m² a 650 euros/ mes, 86’93 m² a 850 euros/ mes. NOU HÀ­BI­TAT CONFORT SL. Tel. 977 22.90.96 / 630 482 419 Alquilo pàrquing SATA, Ramón i Cajal. Tel: 678.324.023 Se alquila despachooficina en el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones y baños.

Derechos especiales para el complejo deportivo. Desde 200 euros/mes. Posibilidad de coworking para autónomos. 977.214.713

superfície interior, 135.000 euros. 977.24.08.12

Ascensor. Preu: 450euros/ mes. Telf. 652.960.787

TREBALL Les Borges del Camp. Poligon Industrial. en lloguer nau acondicionada de 280m2 amb pati, entrada de camions i local oficinas mateix loc de 150m2 amb tots els serveis. Es lloga conjuntament o per separat. Preu obert. TELF: 615.620.161

SE OFRECE SEÑORA para trabajos hosteleria, domésticos... TEL 637 181 694

sors tècnics superiors de l’Administració, temari i tests propis. Liders en % a Catalunya. Tracte just: quotes mensuals sense financiació.

977 22 22 77. www.aulamagna.es.

¿Te gustaría trabajar en un tanatorio?

Consíguelo haciéndote tanatoestético/a. Preparación acreditada por la Asociación de Tanatopraxia, prácticas reales 902.110.239

Asociación Tarraco Minusválidos ofrece trabajo a gente disminuida ó personas mayores de 40-50 años. Tel. 653.550.885

CICLES FORMATIUS – AULA MAGNA. Aconsegueix el títol de grau mig: Gestió Administrativa, Auxiliar d’Enfermeria (curs d’enfermeria), Emergències Sanitàries, .. I de Grau Superior: Animació d’Activitats Físicoesportives, Secretariat. Educació Infantil, Prevenció de Riscs Laborals, … Sense dubte la formació és el millor antídot de la crisi.

Obté una titulació oficial de FP amb Aula Magna. Tracte just: quotes mensuals sense financiació. 977 22 22 77. www.aulamagna.es.

preciso chica para chalet relax, zona Tarragona. Tel. 616.020.395 Empresa líder al sector del moble precisa dependent/a per a Reus. Es requereix: Experiència en el sector. Iniciativa pròpia i bon tracte. In­teres­sats­/ades tru­­car al 696.­979.769 per a con­ certar entrevista.

Se alquila despachooficina en el vivero empresarial del complejo Royal Tarraco. El vivero dispone de 13 oficinas de distintos tamaños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Espacio de coworking para autónomos. Sin costes de alta. Parking incluido. Derechos especiales para el complejo deportivo.

Desde 150€/mes.

977.214.713

AVICULTOR con experiencia, se necesita para controlar granjas integradas. Se ofrece puesto estable con porvenir.

Tel: 977 – 30.26.14

Empresa líder al sector del moble necessita repartidor/muntador de mobles amb experiència. Amb vehicle propi per accedir al lloc de treball. Incorporació immediata. Interessats trucar al 977.30.10.33 de 9:00 a 14:00 i de 17:00 a 20:00 hores ¿Te gustaría trabajar en una funeraria? Consíguelo haciéndote Operario Funerario. Preparación acreditada por la Asociación de Tanatopraxia, prácticas reales 902.104.268

Es lloga despatx cèntric. Tarragona centre. Tel. 650.631.708

ALQUILO PARQUING Vidal i Barraquer. Tel: 638.355.639

Apodaca.local de 300 m2 + 100 m2 d’oficines, instal.laciòns fetes, cèntric.

1.250 euros/ mes. NOU HÀBITAT CONFORT SL. Tel. 977 22 90 96 - 630 482 419

AUMENTA TUS INGRESOS www.TrabajarYa.com.

Tel. 93-100-01-10

LOCAL COMERCIAL EN TARRAGONA C/CASTELLARNAU. Obra nueva, 100m2 de

LLOGUER. PASSEIG. PRIM. Pis de 90m2, 3 hab, 2 banys complets, balconera. Calef.

S´OFEREIX CONDUCTOR camió i autobus amb experiència. Tel: 618.037.860

Alquilo párquing cerca Corte Inglés. Coche grande + moto. Tel: 657.339.801

30/11/11

Busco socio, centro de terapias alternativas. Tarragona centro. Tel. 650.631.708 EMPRESA GESTIÓ EMPRESARIAL necesita comercial comarca Baix Camp, es valora experiència en el camp del seguro-immobiliària-formació i gestió d’empreses. Tel. 687.250.733 TRABAJOS DE PINTOR. Interiores, fachadas escaleras y locales. Precios económicos.

Tel. 679.766.423 ESCOLA D’ESQUÍ DE LA MOLINA PRECISA MONITORS D’ESQUÍ i ESNOWBOARD, per la temporada d’hivern. Formació continua a càrrec de l’empresa. Tel. 972 14.50.62. mail: altacerdanya@altacerdanya.com OPOSICIONS GENERALITAT: Administratius, Cos Gestió, Superior, Justícia, Presons, Professors d’Autoescola, Mestres, …

AULA MAGNA. Profes-

Ingresos extras. Tel. 91 101.81.59 MOSSOS D’ESQUADRA, Policies Locals, Bombers, Agents Rurals, Funcionaris de Presons. AULA MAGNA. Professors: Comanaments Policials i restes cossos (Engeniers Forestals, Comanaments Bombers…), docents de la pròpia Escola de Policia, Psicòlegs Policials, Especialistes en Psicotècnics càlcul, abstracte, verbal. Gran diversitat horària. Tracte just: quotes mensuals sense financiació. Líders absoluts en aprovats a Catalunya. 977 22 22 77. www.aulamagna.es.

SE OFRECE SEÑORA para limpieza. Económico. Tel: 650.355.613 AJUNTAMENTS: auxiliars administratius. AULA Magna Gran núm. de places a la provincia: Tarragona, Reus, Cambrils, Salou,… Alt percentatge d’aprovats. Professorat composat per Secretaris, Cap RRHH, Tècnics Superiors,… Tracte just: quotes mensuals sense financiació.

Líders absoluts a Catalunya.

977 22 22 77. www.aulamagna.es.

Chica responsable de Vilallonga del Camp con experiencia se ofrece para cuidado de niños y personas mayores. Interesados llamar 685 269 279.

REFORMES LLAR

ALBAÑILERIA Realizamos toda clase de trabajos.

Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 977 54.12.34 /609.240.935

TAROT CARLA CARBÓ. Sólo necesito fecha de nacimiento, 806.517.132. Mayores 18 años. Precio máx. 1,51 euros.

COMPRES PRUDIX COMPRO ORO JOYAS EN GENERAL, MEJOR PRECIO (SIN ENGAÑOS) PAGAMOS AL INSTANTE, O’DONELL Nº25-27 REUS. 977 32.82.24, EN BENVINGUT SOCIAS Nº32 (EL VENDRELL) 977 18.15.15

COMPRA DE ORO MÁXIMA COTIZACIÓN, RESCATE DE PÓLIZA DE EMPEÑO MONTE DE PIEDAD. MC ORO PLAÇA PASTORETA Nº 2 REUS PARKING GRATUITO TEL 977 33 33 10 977 24 21 84

COMPRA Y VENTA DE ORO BERMUDEZ. Cambia tus joyas usadas o rotas por dinero. Desde 16 / Kg hasta 27 euros/ kg. Abierto domingos hasta medio día.

Nueva tienda C/ Gandesa, 30 Torreforta C/ 20, 56 Bonavista TEL. 692.228.340

VIDENTE (cobrO la voluntad). Tel: 977 31.67.10 - 699.847.505

AMISTAT CENTRO DE AMISTAD parejas, grupos y cenas.Tel. 977 24 38 70 - 671 327 565

DINERO AL INSTANTE COMPRA DE ORO Y JOYAS MC. Máxima tasación. Raval Martí Folguera, 27 Reus Tel 977 321 727, Tarragona C/ Caputxins,28

Se ofrece paleta para hacer reformas en general.

Económico y serio. Tel. 615.891.932

Chico 28 años busca chica, soltera, sin cargas para relación seria y estable, no importa físico. Tel. 669.820.446

MURAL-GAS. Empresa autorizada en: energía solar, calefacción, electricidad, gas, fontanería.

Proyectos - presupuestos, averías, urgencias 24 hrs.

660.921.053

MATEU. Reparaciones, electricidad, fontanería, gas. Autorizado. Tel. 649.178.296 Hacemos albañilería, electricidad, fontanería, pintura, pladur. Presupuestos económicos. Tel. 600.776.788

TAROT LA BRUJITA HECHICERA ¡Nací para ayudarte! Videncia, Tarot, Péndulo. Aciertos garantizados. 608.536.753.

Aclara tus dudas. ¡Llámame!

Atiendo 24h. Mayores de 18 años Tarot mariluz te soluciona tus dudas de amor, de pareja, salud, trabajo y dinero. Mayores de 18 años.

806.544.007

¿SIGUES BUSCANDO LA PAREJA ADECUADA? Nosotros te ayudamos a encontrarla. www.maisol.com 695.410.052

ALTRES ¿TE DEBEN DINERO? Llámanos. Tel: 625.905.701 REUS. Senyora gran ofereix vivenda a canvi de companyia. Amb referències. Tel. 977 36.03.96

CLASSIFICATS

30/11/11

CURS AUTOMAQUILLATGE dia 3 desembre de 10 a 14h, inclou material i dossier: 20 euros. Realitzat per Montse Ferrando, centre BONA IMATGE. Places limitades. Info. Tel. 616.728.220 DINERO RAPIDO. No importa deudas, embargos, asnef. Con la garantía de su piso, casa ó finca. Todo ante Notario. Tel. 692.637.887 ¿NECESITAS DINERO? Llámame. Tel. 625.905.701 Chico catalán recoge chatarra y todo tipo de electrodomésticos viejos a domicilio.

GRATIS.Tel: 650.600.900

MOTOR

COMPRO COCHES, FURGONETAS,4X4 Pagamos en efectivo No importa estado Con/Sin ITV

Tel: 615.994.876

RELAX Francés natural, besos, caricias, masajes… Tel: 671.788.470 REUS 50 – 1h. de masaje.

Quiero ofrecerte calidad… solita. Tel: 690.166.376 ¡¡Urgente!!! Preciso chica piso relax zona Vendrell. Tel: 671.383.618 20 EUROS. CARMEN colombiana. Novedad. Tel: 680.907.818 ANDALUZA, madurita, servicio completo30 e. muy morbosa. Tel: 619.658.520 Reus NOVEDADES francesa... mexicana... turca... española... 686.832.016 ¡Completísimas! Máxima discreción. ¡Salidas!

CATALANA DIPLOMADA: excelente masaje erótico, muscular, californiano...delicioso final. Tel. 977 20.26.20 VENDRELL. Brasileña jovencita, viciosa. Tel: 698.238.748 Tarragona. ELI morenaza espectacular, latina muy caliente. Tel: 651.045.359 PURI. 100 pecho, complaciente, morbosa. Discreción.

Recibo sola. 1 hora 60 e.Tel: 649.191.271 Salidas.

Tarragona. MARTA morenaza latina, super bombón, completísima. Tel: 651.543.945

JESSICA. 21 años, “cuerpo de sirena”. Tel: 685.725.676 NOVEDAD. Madurita, complaciente…sin prisas, sin límites (privado) Salou.

Tel: 688.244.380

PRIVADO morbo, sensualidad, discreción, elegancia. Todos los servicios.

CREIXELL. Tel. 658.490.672 REUS SUSI busca su lobito, 25 euros. Tel. 698.570.558

RECIEN SEPARADA, atractiva, sensual, morbosa…

Recibo sola. 1 hora 60 e. Tel: 680.970.343. Salidas 24 hrs.

DOS AMIGAS españolas, muy discretas. Todos los servicios. Torreforta. Tel: 606.386.967

DANIELA. Guapísima masajista, “bonitos pechos grandes”, delgadita, masaje californiano (relajante muscular), podal (estimulante), anal testicular (excitante), francés completo, camilla, vibrador de cintura, lencería erótica. 30 euros. Tel: 672.753.937

REUS CARMEN pelirroja, catalana, completo, 29 euros.

Tel. 693.705.656

CRISTINA NOVEDAD. Catalana, 40 años, cariñosa, complaciente. Tardes. Reus.

Tel: 654.165.072 SALOU. MARTA catalana 40.

Atractiva, completísima, 40 euros. Tel: 664.506.522 REUS CAROLINA Y LAURITA, sexo en la cocina. Tel. 698.294.198 Novedad KATY en Reus.

22 a, 100 pecho. Francés natural. Sí a todo. Tel: 603.246.635 CHICAS NUEVAS y COMPLETAS. 30e. servicio completo. Tel: 696.255.672 Reus ÁRABE, 22 años, guapísima, sexy, buen cuerpo, con pecho, caderas, muy dulce. Griego. Masaje. Todo lo que pidas.... Salidas. Tel: 696.393.256 SABRINA. Completísima, madurita, atractiva. Tel: 609.059.507 SALOU necesita chica travesti, relax, buena presencia, mucho trabajo. 627.642.374 LUCY jovencita, nueva en Reus. 24 hrs. 25 completo.

Tel: 683.116.136 VENDRELL. Rellenita, pechugona, sola. Solo maduritos. Tel. 664.722.333 HERMOSA MASAJISTA canaria, 28 a. 40 euros. 1 hora 70 euros. Servicio completo.

Tel: 683.335.003 JENNIFER. 24 añitos, catalana, 20 euros completo.

Tarragona. Discreto. Tel. 697.411.514 ELLA PORTUGUESA insatisfecha, sexo 100%, 120 pecho, deshinibida total. Tel: 648.868.875 REUS 18 años, recién llegada. Tel. 633.805.896

NOVEDAD. Bella niñata transexual, 23 cm. Sexo puro y duro. Tel: 605.956.909 REUS LAURITA 22 años, dulce y cariñosa. Tel. 698.294.198 Nueva catalana, morena, 115 pecho. Tel. 652.593.908 ANTICRISIS. CATALANA, masaje final feliz. Tel: 610.686.779 ANA madurita todo de todo, 25 completo. Reus. Tel: 659.377.652 ANTICRISIS. CANARIA 115 pecho. Masaje final. Tel: 636.397.809 TANIA ESPAÑOLA ¡¡30 euros sexo!! Tel. 628.984.219 NOVEDAD EN SALOU ¡Realmente sola y desnuda! Guapísima, 160 pecho natural, muy completa. Tel. 672 586 408

REUS. MARITXELL catalana, madura, muy complaciente.

Tel. 688.313.590 REUS. MARISA Y CRISTINA sexo anticrisis, 25 euros. Tel. 633.805.896 ¡¡¡RUSA NUEVA!!! 30e. Sin prisas. Tel. 693.971.734 Reus “PALACETE DE LAS SIRENAS” tu casa de confianza en Tarragona. 6 hermosas chicas para hombres de buen gusto. Tel: 977 11.20.90

ESPAÑOLA EMPRESARIA, no profesional, horas concertadas.

Creixell-Tarragona.

Tel. 608.411.781

CHICAS RECIBIMIENTO PERSONALIZADO, Sola en casa, discreción absoluta, camilla, masaje oral, anal y testicular. A partir de 30 euros. ROCÍO: 38 española – 635.997.659 / ANA: 44 española – 626.932.377.

Simplemente Silvia.

Catalana, estudiante, iniciándome.

SEGUR-CALAFELL. 662.047.400

TARRAGONA MÓNICA, morenaza, brasileña, 1,70 estatura, 58 Kg. Todos los servicios. Tel. 693.974.765

DOS CHICAS encantadoras te esperamos en Reus, supereconómico. Tel: 648.266.866

ANA rubia delgadita, completa, 20 e. Tel: 682.734.969

MÓNICA rellenita, francés completo, griego y beso negro. Reus. Tel. 693.731.224

DANIELA. Guapa, simpática, cariñosa. Piso discreto. 30 euros. Reus. Tel. 692.740.035 Rubita masajista ninfómana, todo sí, francés sín, griego. Tel. 646.435.840 LOLI en Reus. 140 pecho, sí a todo, 20 euros completito.

Tel: 658.693.917 ANA madurita, SONIA cuarentona, EVA 30, IVONE 24.

Todo de todo, 25 completo.

Reus. Tel: 659.377.652 Ama SOFIA, sado-erótico, arnés, lluvia. Discreción.

CREIXELL. Tel. 630.458.207 ITALIANA JOVENCITA fina (cita previa Tarragona) Tel. 977 23.24.07 Divorciada. Sexo. Pago yo. 636366297 GUAPÍSIMA JOVEN. Cuerpo impresionante, masaje, completa. 40E. Atrévete!! Tarragona. Tel: 669.262.608

MADURITA. Torredembarra.

Francés 15.

Completo 25.

675.613.177

PATRICIA. Jovencita, cariñosa, 30 e. media hora.

Reus. Tel: 603.649.911 ROSA, alicantina, peludita, 45 años, Reus. Tel: 628.179.115.

MÓNICA. Catalana, Encuentros con rigurosa discreción.

Creixell-Tarragona.

682.529.074

MALAGUEÑA en Tarragona.

Grandes pechos.

Recibo sola.

Máxima discreción.

697.568.128

MASAJISTA IMPRESIONANTE, cuerpo 10, cariñosa, masaje, completa, 40 E. Tarragona. Tel: 605.084 885 Urgen señoritas latinas y españolas entre 18 y 25.

Piso relax Tarragona. Tel. 692.863.983 - 977.11.20.90 MARINA rusa, besucona, económico. Tel. 977 32.15.68

NOELIA. Atractiva, sensual francés hasta final y más….

SEGUR DE CALAFELL. 610.589.727

Necesito chicas para casa relax Tarragona. Altos ingresos, alojamiento. Tel. 650.853.226 TRAVESTI 30 e. Todo completo sin prisas, sin tabús.

Tel: 697.630.642 Reus SE ALQUILA habitación por horas, para relax, especial parejas y chicas independientes. Tel. 615 383 697 VENDRELL. Joven, atractiva, sensual, discreta. Creo adicción al placer. Tel: 673.190.621 ESTRELLA catalana, todo lo que pidas. Tel. 977 32.15.68 Catalana rellenita, besos con lengua, francés completo, griego, parejas, salidas.

Tel. 681.158.712 URGEN SEÑORITAS con buena presencia para piso relax de lujo en Salou. 2.000 euros semanales, alojamiento. Tel. 647.738.478 AZUCENA 24 años, guapísima, dulce, cariñosa, masaje relajante. Citas concertadas.

En Reus. 679.817.236 Chicas calientes jóvenes y maduritas buscan hombres para relaciones esporádicas. Mayores de 18 años.

803.544.009.

CHICA JOVEN, novedad en Vendrell. Discreta, sensual, recibo sola. Piso privado. Tel: 667.247.399

VENDRELL. Chica exuberante, discreta y particular. Placer al máximo. Tel: 647.254.331 Laura cariñosa, masajes en camilla eróticos y relajantes. Citas concertadas. Reus.

693.677.913 Lucia 25 años, sensual, dulce y cariñosa. Masaje relajante. Todos los servicios, discreción. Tel. 639.984.083 Española 25 añitos, belleza, simpatía, sensualidad y elegancia. Todos los servicios. 699.242.637 REBECA cincuentona en Reus. Todo de todo, griego profundo. Tel. 698.792.204 BUSCO MUJERES para piso Reus. Tel. 698.792.204 Marta guapa, cariñosa, dulce y complaciente, hora 60e, todos los servicios. Reus.

626.317.701 CRISTINA. Cuerpo modelo. 2 servicios 40E. Tel: 648.132.051 CINQUENTONA. Reus. Tel: 622.856.384 YANIRA árabe, griego y mucho más… Tel: 653.613.385.

diarimés - 21

22 - diarimés

CLASSIFICATS

30/11/11

SERVEIS

30/11/11

AVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Andreu i Justina.

diarimés - 23

TELEVISIÓ PROGRAMACIÓ

L’HORÒSCOP ÀRIES

TAURE

BESSONS

CRANC

21/03 al 20/04

21/04 al 21/05

22/05 al 21/06

22/06 al 23/07

Potser notareu oposició per part d’una persona i/o d’una situació que es posi costa amunt, però trobareu la manera per encarrilar-ho.

Dia positiu en allò relacionat amb la vida social. En canvi, rumieu bé qualsevol decisió professional, ja que podríeu precipitar-vos.

Potser tindreu algun cop de sort, i gaudireu d’espontaneïtat per atraure-la. Podeu tenir-la en estudis, temes legals o en els viatges.

Jornada adient per desfer-vos de problemes, ja siguin emocionals o econòmics. Gaudiu de protecció davant dels problemes que tingueu.

LLEÓ

VERGE

BALANÇA

ESCORPÍ

24/07 al 23/08

24/08 al 23/09

24/09 al 23/10

24/10 al 22/11

Bon dia per fer plans amb la parella o amb socis, ja que us serà més fàcil trobar els punts de coincidència tan socials com econòmics.

El dia pot portar tràfecs, sobretot pel que fa a compromisos socials i professionals.

La jornada pot ser productiva en molts sentits.

Avui sembla que tindreu oportunitat de millorar. Per aconseguir-ho, analitzeu a fons els assumptes que ara tingueu entre mans.

Passareu per alguna preocupació relacionada amb la família o la llar.

En tot cas, el dia us afavoreix per a tasques que requereixin concentració.

SAGITARI

CAPRICORN

AQUARI

PEIXOS

23/11 al 21/12

22/12 al 20/01

21/01 al 19/02

20/02 al 20/03

La relació amb els altres prendrà el paper central.

Això tant pot ser a través de la parella o un soci, com de persones que trobeu casualment.

Dia satisfactori en el pla pràctic, ja que potser trobareu alguna ganga.

També podeu tenir l’ocasió d’introduir alguna millora a la feina.

Claredat d’idees que us afavorirà en allò que feu. En tot cas, també poden donar-se circumstàncies que afavoreixin el vostre propòsit.

La jornada podria comportar certa dosi de tensió.

Però les tensions que hi hagi en el fons us ajudaran a superar un assumpte pendent.

AGENDA REUS. Exposició. 45 Concurs fotogràfic «Aplec Baix Camp» 2011 Fins el 10 de desembre al Centre de Lectura SALOU. Exposició. Les pintures d’Ester Tironi Fins l’11 de desembre a la Torre Vella TARRAGONA. Exposició. ‘Llums i ombres’ de l’artista Esther Arias Fins el 14 de desembre al Tinglado 1 del Port de Tarragona CAMBRILS. Exposició. Inauguració del II Concurs Exposició Ornitològic.

A les 18 hores a la Cooperativa Agrícola de Cambrils

FARMÀCIES TARRAGONA:

REUS:

Fuertes Edo, Ma. Assumpció

Guillen-Navàs-Sentis-

Raval, 56 (La Canonja) (24 hores) 977.54.50.90

Villanueva Av. Paisos Catalans, 116 dreta (24 hores) 977.32.27.51

Cabrito Serra, Ma. Teresa

Ferrús Pàmies, Montserrat

Ramón y Cajal, 37

Wad -Ras, 1 (Diürn)

977.21.22.86

977.31.25.48

TELÈFONS D’INTERÈS URGÈNCIES Bombers.................................................................................................... 085 Emergències................................................................................................112 Urgències (Ambulàncies)......................................................................... 061 CAMBRILS Ajuntament.................................................................................977 79 45 79 Policia local............................................................................... 977 79 45 66 Centre d’Assistència Primària (CAP)......................................977 36 30 74 SALOU Ajuntament................................................................................977 30 92 00 Policia local................................................................................977 30 92 12 VILA-SECA Ajuntament................................................................................977 30 93 00 Policia local................................................................................ 902 734 196 Ambulatori................................................................................. 977 39 40 27 TORREDEMBARRA Ajuntament................................................................................977 64 00 25 CAP.............................................................................................977 64 38 09 Policia local...............................................................................977 64 60 05

TVE1 06:00 Noticias 24h 06:30 Telediario matinal 09:00 Los desayunos de TVE 10:15 La mañana de La 1 14:00 Informativo territorial 14:30 Corazón de...

15:00 Telediario 1 16:05 El tiempo 16:15 Amar en tiempos revueltos 17:05 La fuerza del destino 18:10 La casa de al lado 19:00 + Gente 21:00 Telediario 2 22:05 El tiempo 22:15 Comando actualidad 00:15 59 segundos 01:45 La noche en 24 horas 03:25 TVE es música 04:00 Noticias 24 horas

TVE2 13:00 Para todos La 2 14:40 Documentales culturales 15:30 Premios Telefónica Ability Awards 15:35 Saber y ganar 16:05 Grandes documentales 17:55 Documentales culturales 18:55 Biodiario 19:00 El vínculo con la tierra 19:30 Para todos La 2 20:00 Tres 14 20:30 Redes 2.0 21:00 Documentales culturales 21:25 Sorteo Bonoloto 22:00 Apocalipsis:

La Segunda Guerra Mundial 23:55 La 2 Noticias 00:20 Crónicas 01:05 Documentales culturales 01:55 Los conciertos de Radio 3

ANTENA 3 06:15 Las noticias de la mañana 09:00 Espejo público 12:15 Karlos Arguiñano en tu cocina 12:45 La ruleta de la suerte 14:00 Los Simpson 15:00 Antena 3 Noticias 1 16:00 La previsión de las 4 16:15 Bandolera 17:15 El secreto de Puente Viejo 18:30 Ahora caigo 19:45 Atrapa un millón 21:00 Antena 3 Noticias 2 21:40 La previsión de las diez 21:45 El Hormiguero 3.0 22:30 Tu cara me suena 01:00 Maneras de vivir 02:00 PokerStars: estrellas en juego 02:45 Una semilla, una vida 03:15 Únicos

CUATRO 06:30 Puro Cuatro 06:45 El zapping de Surferos 07:30 O el perro o yo 08:00 Top Gear 10:15 Alerta Cobra 12:30 Las mañanas de Cuatro 14:00 Noticias Cuatro 1 14:50 Noticias Cuatro deportes 1 15:45 Castle 16:35 Castle 17:30 Salta a la vista 18:30 El Comecocos 18:55 UEFA Europa League 21:00 Noticias Cuatro deportes 2 21:30 Las noticias de las 2 22:30 Millennium (la serie) 00:30 Gala Premios Ondas 2011 02:15 Último aviso 03:00 Cuatro Astros

TELECINCO 06:30 Informativos Telecinco Matinal 09:00 El programa de Ana Rosa 12:45 Mujeres y hombres y viceversa 14:30 De buena ley 15:00 Informativos Telecinco 15h 15:45 Sálvame diario 20:00 Pasapalabra 21:00 Informativos Telecinco 21h 22:00 Vuélveme loca esta noche 22:30 Tierra de Lobos 00:00 Más allá de la vida 02:30 Locos por ganar 04:00 Infocomerciales 05:00 Fusión sonora

LA SEXTA 07:00 La Sexta En Concierto 08:15 Este Es Mi Barrio 09:15 Crímenes imperfectos 11:15 Crímenes Imperfectos: Australia 12:25 Al Rojo Vivo 13:55 LaSexta Noticias 1ª Edición 15:00 LaSexta Deportes 15:30 Bones 17:05 Navy, investigación criminal 18:55 Navy, investigación criminal 19:55 LaSexta Noticias 2ª Edición 20:55 LaSexta Deportes 21:30 El intermedio 22:25 The Walking Dead 23:15 Person of Interest 00:10 The Killing 01:05 Escudo humano 01:55 ¿Quién vive ahí?

02:15 Astro tv

TV3 06:00 08:00 13:16 14:00 14:24 14:30 15:39 15:46 16:35 18:24 20:16 20:36 21:00 21:53 23:08

23:54 01:37 02:18

CANAL REUS TV 13:05 Natura’t 13:30 Fent Goma 14:00 Notícies. Primera edició 14:30 Vins a vins 15:00 Tribuna 16:00 Notícies 16:30 Fent Goma 17:00 Tribuna 18:00 Notícies 18:30 La Malla Tendències 19:00 Furgoaddictes 19:15 Avui Mercat 19:30 Esports en Xarxa 20:00 Notícies. Segona edició 20:30 Punt de Trobada 21:30 Empreses 22:00 Notícies 22:30 Punt de Trobada 23:30 Batega

TAC 12 13:00 Interès 13:30 Saló de Plens 14:00 Noticies 12 14:30 Saló de Plens 15:00 Interès 15:30 Socarrats 16:00 Noticies 12 16:30 Reemissió 18:00 Saló de Plens 18:30 Interès 19:00 Furgoaddictes 19:15 Avui Mercat 19:30 Esports en xarxa 20:00 Noticies 12 20:30 12 Qüestions 21:30 Top Motor 22:00 Noticies12 22:30 Reemissió 00:00 Batega

CANAL CATALÀ 08:30 Business 12:00 Platinum 13:00 Tarragona Opina 14:00 T-notícies 14:30 Racons 15:00 Tarragona Opina 16:00 T-notícies 16:30 Fil a l’agulla 17:00 Tarragona Opina 18:00 T-notícies 18:30 Catalunya Opina 20:30 T-notícies 21:00 Carson & Carson 22:00 Tarragona Opina 23:00 Autobahn Pop 23:30 La ronda 01:10 T-notícies 01:30 Tarragona Opina 02:30 Autobahn Pop

Notícies 3/24 Els matins El Gran Dictat Telenotícies comarques El medi ambient Telenotícies migdia Cuines La Riera Divendres Julie Lescaut Esport Club Espai Terra Telenotícies vespre Sense ficció Especial 30 Minuts 15 anys: retrat d’una generació Pel·lícula: Les hores del dia Les germanes McLeod Ventdelplà

CINEMA CARTELLERA TARRAGONA OCINE TARRAGONA Ocine 1 Kerity, la casa dels contes 12.30 Ocine 1 Un dios salvaje 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 - 0.15 Ocine 2 La gran aventura de Winter 12.15 - 16.00 - 18.15 Ocine 2 Enxaneta 3D 20.30 Ocine 2 Tiburón 3D 22.30 - 00.30 Ocine 3 Tintin 3D 16.00 - 18.15 Ocine 3 Tintin 3D 20.30 - 22.40 Ocine 4 Tintin 12.15 - 15.55 - 18.10 - 20.25 Ocine 4 Habemus papam 22.40 - 00.40 Ocine 5 Winx 3D, la aventura mágica 12.30 - 16.30 Ocine 5 Un golpe de altura 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 6 Un método peligroso 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 7 El gat amb botas 12.15 - 16.15 - 18.15 - 20.15 Ocine 7 Criadas y señoras 22.15 Ocine 8 Todo un hombre 12.00 - 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 Ocine 8 Anonymous 00.00 Ocine 9 Asesinos de élite 12.00 - 17.00 - 19.45 - 22.30 - 00.45 Ocine 10 Amanecer 12.15 - 17.00 - 19.30 - 22.00 Ocine 10 Detrás de las paredes 00.15 Ocine 11 Premonición 12.00 - 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 12 Kika superbruixa 12.30 - 16.00 - 18.00 20.00 - 22.15 - 00.30 Ocine 12 London Boulevard Ocine 13 El gato con botas 3D 12.00 - 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 -00.00 17.00 - 19.00 - 21.00 - 23.00 Ocine 14 El gat amb botes 3D 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.45 Ocine 15 Amanecer Ocine 16 El gato con botas 12.30 - 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.40 - 00.45

Ocine 2 Ocine 2 Ocine 3 Ocine 3 Ocine 4 Ocine 5

Tintin 16.00 (dis. i dg.)- 18.15 - 00.50 (div. i dis.) / dil. a dij.: 17.30 Margin call 20.30 - 22.45 Kika superbruja dis. i dg.: 16.05 Asesinos de élite 18.00 - 20.20 - 22.40 /div. i dis.: 00.50 Amanecer 17.00 (dis. i dg.) - 19.30 - 22.00 - 00.30 (div. i dis.)

El gato con botas 3D 16.30 (ds. i dg.) - 18.30 - 20.30 - 22.30 - 0.30 (dv. i ds.)

Ocine 6 El gato con botas 16.00 (dis. i dg.) - 18 - 20 - 22 - 00.00 (div. i ds.)

Ocine 7 La gran aventura de Winter 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 Ocine 7 Cinco metros cuadrados 20.30 - 22.30 - 00.40 (div. i dis.)

Ocine 8 London Boulevard 16.00 (dis. i dg.) - 18 - 20.15 - 22.30 - 0.45 (div. i dis.)

Ocine 8 Amanecer dil. a dij.: 17.30 - 20.00 - 22.30 Ocine 9 Amanecer 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.30 - 22.40 - 00.50 (div. i dis.)

Ocine 10 Tintin 3D 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.30

REUS REUS PALACE Sala 1 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 Sala 2 Eva 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 Sala 3 Un golpe de altura 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 Sala 4 Las aventuras de Tin Tin 16.00 - 18.15 - 20.30 - 10.30 Sala 5 El Gato con botas 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.30 16.00 - 18.15 - 20.30 Sala 7 Tiburón: la presa Sala 8 Kika Superbruja 16.00 - 18.15 - 20.30 Més informació al telèfon 977 754 978

LAUREN REUS MULTICINES Lauren 1 Asesinos de élite 16.00 - 18.10 - 20.25 - 22.40 Lauren 2 Tiburón: la presa 22.35 VILA-SECA 16.00 - 18.10 - 20.25 Lauren 2 La gran aventura de Winter OCINE VILA-SECA 16.10 - 18.20 - 20.25 - 22.35 Ocine 1 Un golpe de altura 16.00 (dis. i dg.) - 18.15 - 20.20 (div. a dg.)- 22.40 Lauren 3 Un golpe de altura (div. a dg.)- 00.45(div. i dis.) Lauren 4 Kika Superbruja 2 16.20 - 18.30 - 20.30 / Dil a Dij: 16.20 - 18.30 22.40 / Dil a Dij: 20.20 - 22.40 Ocine 1 London Boulevard dil. a dij.: 20.15 - 22.30 Lauren 4 La guerra de los botones

Lauren 5 Lauren 6 Lauren 7 Lauren 7 Lauren 8 Lauren 9

Las aventuras de Tin Tin 17 - 19.20 - 22.30 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 Mientras duermes 16.10 - 18.15 Detrás de las paredes 20.35 - 22.35 Todo un hombre 16.25 - 18.25 - 20.25 - 22.30 El gato con botas 16.05 - 18:10 - 20:15 - 22:20 Per a més informació i venda anticipada d’entrades: www.laurencinemas.net EL VENDRELL

OCINE Ocine 1 Kika Superbruja 2 Ocine 1 Asesinos de élite

12.00 - 16.15 / dil. a dij.: 16.00 18.20 - 20.30 - 22.40 - 00.50 / dil. a dij.: 17.50 - 20.00 - 22.10 Ocine 2 El gato con botas 11.50 - 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 - 00.20 / dil. a dij.: 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.00 11.50 - 15.50 - 18.00 - 20.15 - 22.30 - 00.45 Ocine 3 Amanecer Ocine 4 La gran aventura de Winter 11.50 - 16.50 / dil. a dij.: 16.00 - 18.10 - 20.15 - 22.20 Ocine 4 Un golpe de altura 18.25 - 20.25 - 22.30 - 00.40 / dil. a dij: 16.10 - 18.10 - 20.15 - 22.15 Ocine 5 Guerra de botones 16.10 - 20.20 - 22.25 - 00.30 7 dil. a dij.:16.10 - 20.15 - 22.20 Ocine 5 Las aventuras de Tintin 11.50 - 18.10 / dil. a dij.: 18.10 Ocine 6 Los pitufos 12.00 Ocine 6 Amanecer 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 - 1.00 / dil. a dij.: 15.50 - 18.00 - 20.10 - 22.20 Ocine 7 El gato con botas 3D 12.00 - 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.45 - 00.40/ dil. a dij.: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.10 Ocine 8 Las aventuras de Tintin 3D 12.00 - 16.15 - 18.25 - 20.30 / dil. a dij.: 16.10 - 18.15 - 20.15 Ocine 8 Tiburón 3D 22.40 - 00.45 / dil. a dij.: 22.20 OCINE: 902 170 831 / 977 660 778

24 - diarimés

A L’ÚLTIMA

L’ACUDIT Napi

30/11/11

SUDOKU

Nivell mitjà

EL TEMPS Espai patrocinat per:

17

º

Temperatura mínima Temperatura màxima

8º

Estat del cel: Previsions de cel serè o poc ennuvolat en general, amb el pas de franges de núvols alts i prims al llarg de tot el dia. Tot i així, a ponent i a punts del Prelitoral sud hi haurà estrats baixos que deixaran el cel cobert o molt ennuvolat durant tota la jornada.

TEATRE

La Sala Trono es converteix en un cabaret de sàtira política Durant tot el mes de desembre es podrà veure la producció pròpia de la sala tarragonina no deixa de ser una obra denúncia», assegura Grau.

La sisena producció pròpia de la Sala De fet, durant la representació de Trono convertirà, des d’aquest divenBildelberg Club Cabaret es tracten tedres i durant tot el mes de desembre, mes «verídics, que surten als diaris». aquest espai teatral de Tarragona en «Parlem de nens robats, del control un cabaret de sàtira política. Bildelalimentari mundial i de la gran preoberg Club Cabaret, de Toni Orensanz cupació d’aquest grup de poderosos, i Oriol Grau, converteix la reunió seque és la reducció de la població», cocreta de les persones més poderoses menta l’actor i director de l’espectacle. del món en un espectacle que engloba Els tres actors de l’obra, Oriol Grau, diverses disciplines artístiques, com Paloma Arza i Josep Ferré, interpreel ball, el cant o la màgia. La idea va ten durant 75 minuts una vintena de sorgir arran de la reunió que el club va personatges que conmantenir a Sitges l’any vertiran el públic en passat. «És com si fos El públic de l’espectacle les elits que dominen una reunió en la qual tindrà ocasió de el món, i per això els les diferents ponènciespectadors seran els es es converteixen en posar-se a la pell de qui encarregats de prendiferents números teaté el poder absolut dre decisions «molt trals», explica el direcimportants» amb les tor i intèrpret de l’esseves votacions, que introduiran dopectacle, Oriol Grau. sis d’improvisació a l’espectacle. Ara Però tot i que la intenció d’aquesta bé, tot i que els espectadors «han d’esproducció teatral, del qual se n’han tar disposats a jugar», comenta Grau, programat tretze sessions, fins i tot el que no s’espanti ningú, «no els farem dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any, fer el ridícul», però sí que tindran ocaés fer riure els espectadors, «també és sió de posar-se a la pell de qui té el poun espectacle amb contingut, i volem der absolut. que la gent surti preocupada, perquè ALBA PORTA

CRISTINA AGUILAR

Josep Ferré, Oriol Grau i Paloma Arza interpreten una vintena de personatges.