Mes Vila-seca # 02

Maig de 2014 núm. 2

A L’ÚLTIMA

Dos alumnes de l’Institut Vila-seca, premiats pel CSIC a Madrid Han aconseguit un Accèssit al Concurs de Cristal·lització. P16

FOTO: cristina aguilar

SOCIETAT

Un moment de la sortida.

La Residència Vila-seca se suma als actes de la Setmana de la Salut Els usuaris van fer una passejada col·lectiva fins a l’Escola de fusta. P6 LA PLANA

Dolores Cortés fa feines d’arranjament a la Torre d’en Dolça gràcies al Pla d’Ocupació Municipal.

L’Ajuntament destina més de 2,3 milions d’euros a l’ocupació AJUDES El pla preveu ajuts directes per fomentar la contractació de persones de la Borsa de treball municipal, així com la formació de noves empreses a Vila-seca.

FORMACIÓ 45 persones es beneficien del Pla d’Ocupació Municipal, gràcies al qual reben formació laboral i després treballen durant quatre mesos. P2-3

SOCIETAT

Tot a punt per a les Festes de Sant Joan del barri de La Plana Rosalio Lorenzo repassa la història d’un barri construït pels veïns. P10

El C.F. Vila-Seca tanca la temporada amb l’escola de futbol a ple rendiment i el canvi de Junta

LA PINEDA

Aquopolis ha començat la temporada pendent del turisme rus

A finals del mes de juny Rafael Alcaide deixarà la presidència del club i hi començarà a treballar el president elegit, Manuel López.

L’Amateur B ha guanyat la Lliga i jugarà la Copa Catalana, mentre que el Cadet A ha guanyat la Lliga i el Juvenil A puja a Preferent. P8-9

Rosalio Lorenzo

L’escola de futbol és un dels pilars del club.

Aquest mes es coneixeran les grans novetats d’enguany. P5

2

mésvila-seca Maig/2014

EL TEMA

LABORAL

L’Ajuntament destina més de 2,3 milions d’euros a impulsar l’ocupació El pla per reactivar la contractació contempla mesures com l’ajut a la contractació, els cursos de formació laboral o el Pla d’Ocupació Municipal Cristina Serret

Aquest any 2014 l’Ajuntament de Vila-seca ha dissenyat un nou programa per a la creació i l’ocupació laboral al municipi, al qual hi destinarà més de 2,3 milions d’euros.

Durant la presentació d’aquest pla, l’alcalde del municipi, Josep Poblet, va destacar els tres eixos sobre els quals giren totes les accions programades: l’Ocupació, la Formació i la Protecció.

En primer lloc, dins el programa Impuls a l’Ocupació, es preveuen dos tipus d’accions. D’una banda, els ajuts a la contractació de persones del municipi. Per això es preveu un sistema de subvencions directes a les empreses que contractin treballadors de la Borsa de Treball municipal. Aquests ajuts van dels 750 euros als 2.000 euros. A 31 de desembre de 2013 hi havia 93 sol·licituds per a 307 contractes, fet que significaria un import total de 226.875 euros en subvencions. La segona acció per impulsar l’ocupació passa pels ajuts als nous emprenedors i a la creació de noves empreses a Vila-seca. D’aquesta manera, es preveu que les persones o empreses que es donin d’alta al municipi puguin rebre un ajut directe de 2.000 euros. A 31 de desembre de 2013 s’havien rebut 47 sol·licituds, amb una subvenció total de 94.000 euros. L’alcalde Josep Poblet va destacar el fet que les partides destinades a aquestes accions tenen el caràcter de «partides obertes», en el sentit que el pressupost que s’hi destina es pot ampliar de forma automàtica si es generen noves necessitats.

Formar per poder treballar Una altra acció estratègica del pla pel foment de l’ocupació local passa per la formació de les persones aturades. En aquest sentit, l’Ajuntament ha destinat 120.000 euros a programar 45 cursos formatius destinats a les persones que volen millorar els seus coneixements o bé ampliar-los amb l’objectiu de millorar

les condicions laborals. Així, el Centre Municipal de Formació i Ocupació «Antic Hospital» ofereix, de gener a desembre, cursos d’Ofimàtica, llengües, Prevenció de riscos laborals, Auxiliar de cuina o de cambrer, Gestió de magatzem o Atenció domiciliària entre d’altres.

També vinculat amb la formació s’ha posat en marxa el Pla d’Ocupació Municipal, que consisteix a donar feina a 45 persones, en períodes quadrimestrals.

Per accedir a aquests llocs de treball cal seguir també un període de formació laboral obligatori.

El pressupost destinat a aquest Pla d’Ocupació serà de 244.293 euros aquest any 2014. El Secretari de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya, Joan Aregio, que també va assistir a la

amb la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, pel qual 30 joves seguiran un procés formatiu després del qual podran fer pràctiques a empreses col· laboradores.

Algunes partides són obertes, es poden ampliar en funció de les necessitats

El pla se centra en tres grans eixos: formació, ocupació i protecció de les persones

presentació, va voler destacar la importància de la formació: «és més necessària que mai, perquè si el mercat es comença a moure, ho farà amb les persones amb més nivell d’ocupabilitat. I en aquest sentit, els ajuntaments són els qui mollor tradueixen les necessitats de l’entorn i les apliquen a la formació dels seus ciutadans».

A més, també s’han coordinat Programes per a l’Ocupació amb la col·laboració d’altres administracions, com per exemple els Programes d’Ocupació Laboral subvencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya, que donaran feina a 31 persones, moltes de les quals es preveu que siguin joves del municipi, que podran incorporar-se a les empreses col·laboradores en període de pràctiques amb la possibilitat que, un cop aquestes hagin finalitzat, puguin cobrir una plaça laboral. També es contempla el programa SALT, en coordinació

tacar que malgrat que es veuen indicis de recuperació econòmica, «no es vol abaixar la guàrdia».

L’alcalde també va posar èmfasi en la confiança de les empreses que han volgut contractar persones formades al municipi.

Alhora, va aprofitar per destacar les fortaleses de Vila-seca, per exemple remarcant que hi ha un dels majors índexs de rendibilitat per plaça hotelera de l’Estat Espanyol. També són clau les noves iniciatives, com BCN World, o la futura zona d’activitat logística, que poden generar molts llocs de treball. Per Poblet, «el creixement incessant de noves empreses facilita que hi hagi nínxols de nova ocupació, que sota la tutela municipal, i amb les mesures de foment, poden fer possible que, dins del municipi generem llocs de treball de manera continuada i estable». La missió final de tot plegat, va assegurar l’alcalde, «és sortir de la crisi, però sortir-ne reforçats».

Programes de protecció Finalment, la tercera cama del pla d’ocupació municipal es basa en la protecció directa de les persones, amb un pressupost de la partida d’Atencions Benèfiques i Assistencials de 507.500 euros. Aquesta partida, com la de l’impuls a l’ocupació, també té el caràcter de «partida oberta».

El destí d’aquest pressupost és atendre les necessitats individuals en qualsevol àmbit o matèria d’atenció a les persones.

Durant la presentació d’aquest ambiciós pla, Josep Poblet va des-

Sobre aquestes línies, Dolores Cortés, que després d’anys a l’atur pot treballar amb el Pla d’Ocupació. Com ella, fins a 45 persones es beneficiaran d’aquest projecte per a la reinserció laboral.

A la Torre d’en Dolça s’hi fan feines de jardineria, pintura i petites reparacions.

CRISTINA AGUILAR

EL TEMA

mésvila-seca

3

Maig/2014

CRISTINA AGUILAR

Joan Aregio i Josep Poblet visiten els treballadors del Pla d’Ocupació Municipal a la Torre d’en Dolça Durant la presentació de les mesures d’ocupació de l’Ajuntament de Vila-seca, el Secretari de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya, Joan Aregio, i l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, van fer una visita als treballadors del Pla d’Ocupació Municipal que fan

feines de jardineria a la Torre d’en Dolça. Aregio va declarar que Vila-seca «és un magnífic exemple de municipalisme en el combat contra la crisi i els seus efectes», i va agrair a l’alcalde la seva tasca en la lluita contra una «xacra« com és l’atur, i contra la qual és important unir

esforços. Josep Poblet, per la seva banda, va voler destacar l’altíssima complexitat del projecte, «donat que es busca la igualtat d’oportunitats per a tothom, i suposa un esforç continuat en el temps i al qual s’hi dedicaran molts recursos». C.S.

CRISTINA AGUILAR

Un sou després de molt de temps a l’atur Per a moltes persones el Pla d’Ocupació és l’única font d’ingressos familiar. És el cas de Dolores Cortés, que viu a La Plana des de fa 15 anys. Està casada i té un fill de 12 anys. El matrimoni estava a l’atur, així que Dolores va decidir sol·licitar una plaça al Pla d’Ocupació Municipal. En l’actualitat, després de fer un curs de jardineria, està treballant a La Torre d’en Dolça. En total hi haurà estat quatre mesos, i durant aquest període cobrarà un sou. «Quan això s’acabi seguiré buscant feina, perquè no em puc quedar aturada. Cinc anys enrere ja vaig participar en aquest mateix pla, i ara ho he pogut repetir. M’agradaven les flors i vaig pensar que la feina de jardineria estaria bé. Quan acabi buscaré feina del que sigui, de jardineria o del que surti». És un cas similar al de la Juani, casada i amb dos fills. El seu home fa quatre

anys que és a l’atur, i ella, que és peixatera, en fa tres que no treballa. «Estic disposada a treballar del que sigui. Si és de lo meu, de peixatera, perfecte, i si no, del que surti. La feina que fem aquí pot semblar poca cosa, perquè són quatre mesos, però almenys és una ajuda, i quan a casa hi ha nens això es nota molt.» Elsa, una dona dominicana que viu al municipi amb el seu marit i tres fills, també es mostra satisfeta amb l’oportunitat laboral: «ni que sembli poc, per a nosaltres és molt, després de tres anys és l’únic sou que entra a casa. A més, aquí hi ha molt bon ambient, és una llàstima que només duri quatre mesos. Però entenc que també cal donar l’oportunitat a altres persones». Per la seva banda, José Antonio Serrano, encarregat del Pla d’Ocupació, destaca la bona feina que estan fent els treballadors contractats. C.S.

423 er Pis 2 hab. + 2 banys + pàrquing u g o l l é: b + gran terrassa + traster m 3 a de t 2 Ara o mai! I ó i c 4 p o + cuina independent Oferta fins amb a des de r el 31 de Pis 3 hab. + 2 banys + pàrquing comp €/mes març 550 + gran terrassa + cuina independent 468 Pis 3 hab. + 2 banys + pàrquing + gran terrassa + traster + cuina oberta

4

mésvila-seca Maig/2014

ACTUALITAT

SOCIETAT

La campanya Flors al Centre segueix omplint de verd els carrers Aquest mes de maig s’ha fet entrega de més jardineres a un nou grup de vila-secans que els faran de «padrins».

AJUNTAMENT DE VILA-SECA

Cristina Serret

El passat divendres 9 de maig diversos veïns van apadrinar noves jardineres al carrer, en la segona fase de la campanya Flors pel Centre endegada per l’Ajuntament de Vila-seca.

En aquesta ocasió un total de 30 veïns i veïnes van rebre jardineres als carrers de Bons Aires, del Patró, Major, dels Ferrers, del Comte de Sicart, de la Verge de la Pineda i la plaça de Voltes. Com ja es va fer en la primera fase, cada «padrí» va rebre un document amb les instruccions per tenir cura de la seva planta, així com de la dels veïns de carrer, per si de cas en alguna ocasió algú no pot encarregar-se de la jardinera que li correspon. L’objectiu de la campanya és doble: d’una banda, renovar les jardineres ja existents, i de l’altra, anar incrementant la presència de plantes en espais on ara no n’hi ha.

Al juny, una nova fase En l’actualitat hi ha 67 jardineres «apadrinades» al centre històric del municipi, però quan la campanya arribi al final es compta tenir-ne 170.

A principis del mes de juny l’Ajuntament posarà en marxa la fase de «Jardineres als balcons».

Amb aquesta acció es busca que els balcons del nucli antic de Vila-seca també estiguin florits.

De la mateixa manera com s’ha

Els «padrins» i les «padrines» de les jardineres de la segona fase de la campanya.

Al mes de juny s’iniciarà la fase que omplirà de jardineres els balcons del nucli històric fet amb les jardineres, el consistori donarà a tots els veïns que hi vulguin participar els testos amb flors per tal que els posin als seus balcons.

En aquest cas el sistema serà el mateix que amb les jardineres dels carrers, i els veïns que hi vulguin col·laborar es comprometran a tenir cura de les plantes que els seran entregades.

De moment, per a les jardineres dels carrers s’han escollit plantes vistoses i resistents, i que no s’hagin de regar molt sovint, com la begònia, la falguera, la clívia, o

l’au del paradís. Als balcons s’hi preveu plantar diverses classes de begònies, així com flors de la família de les ‘pelargonium’, que fan flors petites i molt juntes.

La campanya Flors pel Centre forma part del projecte de renovació del centre històric endegada per l’Ajuntament de Vila-seca amb l’objectiu de dinamitzar-lo i fer-lo més atractiu per al turis-

me. En els dos últims anys s’ha implantat un projecte per desviar el trànsit del centre històric i s’han renovat serveis, alhora que s’ha donat als carrers un acabat de plataforma única. Amb això es pretén aconseguir que el nucli antic sigui una zona agradable per als vianants, locals i visitants, i també per als vila-secans que hi viuen.

CULTURA AJUNTAMENT DE VILA-SECA

La pintura colorista de Montserrat Gras s’exposa a l’Ajuntament La mostra es podrà veure fins al 7 de juny Cristina Serret

El passat dia 24 de maig l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va inaugurar a la Sala Polivalent de la Casa Consistorial l’exposició de pintura ‘L’art del color’, de Montserrat Gras Reverté. La mostra es podrà visitar fins dissabte 7 de juny.

Montserrat Gras és una canongina que va començar a pintar fa uns anys, com a via d’escapament després d’haver patit una experiència traumàtica. Defuig l’estil figuratiu i prefereix el joc amb els colors. Com ella mateixa explica, els seus quadres són «sentiments, la forma d’expressió de com un se sent

per dintre. No són masculins ni femenins, simplement em deixo portar per la pintura».

Gras fa servir la pintura acrílica fluïda, i li agrada especialment el joc amb els colors: «deixo córrer la pintura i busco l’accident, quan dos colors s’endinsen l’un amb l’altre, i depenent de cap on vulgui portar-los tiro cap a una banda o una altra».

Aquesta exposició és la tercera de l’autora, que abans ja havia mostrat la seva obra a La Canonja i a Salomó. La seva obra consta d’una quarantena de quadres, i ja n’ha venut uns quants. Assegura que, tot i ser autodidacta, va evolucionant,

Josep Poblet va presidir la inauguració de l’exposició.

«no tant per fer el que fa tothom, sinó per provar coses noves, com les anilines, altres tipus de pigments, etc. M’agrada indagar i anar provant».

Montserrat Gras es mostra molt satisfeta amb la rebuda que

ha tingut la seva obra cada cop que l’ha exposat, especialment pel fet que cadascú en fa una lectura particular en funció del seu estat d’ànim. «Cada persona hi veu una cosa diferent, i això és molt xocant», assegura.

Alumnes de l’Institut Ramon Barbat arriben a les finals de dos concursos escolars A finals del mes d’abril Gerard García Sánchez i Pau Luque Lozano, alumnes de l’Institut Ramon Barbat i Miracle, van viatjar fins a Oviedo per participar en la final estatal de l’Olimpíada Química. Els dos havien quedat classificats en primer i segon lloc respectivament de la fase local celebrada a la URV, fet que els havia col· locat en el quart i setè lloc de Catalunya. Malgrat que el Gerard i el Pau no van aconseguir cap medalla, van poder gaudir d’un viatge apassionant i van fer amistat amb altres estudiants que també senten passió per la Química.

Per la seva banda, Natalia Lorente Pérez va concursar al 7è Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya, Fonix.

Després de classificar-se en primera posició al certamen provincial, va assistir a la final catalana al Prat de Llobregat.

La Natalia va aconseguir una molt bona posició entre els deu primers de tot Catalunya, ja que va quedar en setè lloc. Un fet molt meritori, donat que mai ha cursat estudis d’anglès de forma extraescolar. Redacció

Famílies ‘Rainbow’ de tot l’Estat es troben a Vila-seca per parlar d’educació Més de 300 famílies LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) es van trobar a Vilaseca els dies 1, 2 i 3 de maig per debatre sobre la qüestió de si estan discriminades a l’escola.

La trobada va ser inaugurada per la Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, mentre que les jornades van comptar amb la presència de ponents com Maria del Mar González, de la Universidad de Sevilla, Gerard Coll-Planas, de la UVic, Empar Tomé, de la UAB, Santiago Agustín, de la Universidad Autónoma de Madrid, o Rafael Ballester, Degà de la Universitat Jaume I. Aquests professionals van exposar les recerques i investigacions en psicologia, sociologia i pedagogia sobre les famílies LGTB. Amb aquestes trobades es busca també, en paraules dels organitzadors, «transmetre la força de la visibilitat i del treball conjunt, ajudar a intervenir de forma proactiva en les escoles dels seus infants i adolescents, i promoure l’ús de materials que visibilitzin les famílies LGTB en la comunitat educativa». Redacció

ACTUALITAT

mésvila-seca

5

Maig/2014

CULTURA

L’Orquestra Händel celebra els 25 anys d’història amb un concert

AJUNTAMENT DE VILA-SECA

La formació és una orquestra pedagògica composta per alumnes dels últims cursos de grau professional del Conservatori de Música de Vila-seca Cristina Serret

El passat 16 de maig l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca va acollir un concert especial de l’Orquestra Händel, amb motiu de la celebració del seu 25 aniversari.

La Händel va néixer fa un quart de segle de la mà d’Evelio Tieles, amb l’objectiu de ser una formació pedagògica, on els alumnes dels últims cursos del Conservatori poguessin tocar a un nivell pràcticament professional. Rafael Fabregat en va esdevenir director ara fa 23 anys, i

avui dia segueix al capdavant de la formació.

L’orquestra està formada per una trentena de músics, bàsicament d’instruments de corda, dels cursos 4art fins a 6è del grau professional del Conservatori.

Per a Rafael Fabregat el fet de ser una formació pedagògica, no professional, els atorga un punt d’espontaneïtat: «al món professional hi ha gent molt més preparada, amb molta més experiència, i en aquest sentit la nostra orquestra no hi té res a veu-

re. La Händel és una orquestra d’aprenentatge i de formació de músics, però això no treu que, de vegades, hi hagi un punt d’energia que es pot trobar a faltar en les orquestres professionals. Per regla general una orquestra pedagògica no arribarà mai al nivell de qualitat tècnica de les orquestres professionals, però de vegades les formacions pedagògiques tenen un punt de ‘foc’, d’entrega i de generositat que no sempre es troba en el món de les formacions professionals».

Instantània del Concert del 25 aniversari de l’Orquestra Händel.

Durant el concert de celebració del 25 aniversari la Händel va comptar amb el suport d’alguns alumnes de vent del Conservatori de Tortosa. Abans de començar el concert hi va haver diversos parlaments i una pro-

jecció de fotografies de la trajectòria de l’orquestra. Al llarg dels seus 25 anys de vida la formació ha tocat arreu de Catalunya, així com a l’Estat espanyol, Andorra, i Alemanya. Tot i la voluntat pedagògica, no es deixa de banda

el treball artístic, i també s’han dut a terme diversos intercanvis amb altres centres d’ensenyament musical. El seu repertori comprèn obres de l’anomenada música culta, des del Barroc fins al segle xx.

TURISME

FOTO: AQUOPOLIS

Aquopolis comença la temporada pendent del turisme rus Es preveu una davallada del turisme procedent de l’antiga URSS Cristina Serret

Un any més el parc aquàtic de la Costa Daurada ha obert les portes de la temporada d’estiu.

A punt de presentar les novetats d’enguany, el Director comercial del parc, Daniel Figuerola, es mostra prudent a l’hora de fer previsions. Tot i que l’apertura ha estat molt bona, es mos-

tren cautelosos a l’hora de parlar sobre el turisme rus: «la devaluació del ruble i la crisi de Crimea ens fan pensar en una davallada del 20-25%, però alhora estem veient que el turisme britànic i el nacional s’estan recuperant, alhora que el francès». Figuerola explica que els visitants de l’Est són els que fan més despesa, i al

parc han adaptat tota la cartelleria i el personal per poder-los atendre. No obstant això, els turistes d’altres països també són una font important d’ingressos.

Fins al punt que enguany havien d’obrir temporada el 19 de maig i van obrir el 17 perquè hi havia moltes reserves de turistes britànics als hotels de la Pineda.

SOCIETAT

ajuntament de vila-seca

Vila-seca celebra Sant Isidre, la festa local de la pagesia Amb motiu de la festa de Sant Isidre el passat dia 15 de maig es va celebrar una missa a l’església de Sant Esteve, durant la qual es va fer la tradicional Benedicció dels fruits de la terra (a la foto).

Altres activitats relacionades amb aquesta festi-

vitat van ser l’esmorzar al Celler de la Cooperativa Agrícola, l’exposició i desfilada de carruatges pels carrers del Centre Històric i l’espectacle de danses tradicionals a càrrec de l’Esbart Infantil Ramon d’Olzina. Redacció

Aquest mes de juny s’estrenaran algunes novetats de la temporada 2014.

EDUCACIÖ

INstitut Vila-seca

‘Sortida de Tot aprovat’ de l’Institut Vila-seca L’Institut Vila-seca premia els alumnes que aconsegueixen aprovar totes les matèries d’un trimestre amb una sortida gratuïta. Aquest curs se n’han fet dues. La primera, al final del primer trimestre, quan els alumnes van fer una visita a

la vila d’Alcover i van dinar tots junts al Mas de Forès. Després del segon trimestre, els més de 120 alumnes que van aprovar totes les matèries, van anar a veure la pel·lícula ‘Ocho apellidos vascos’ (foto). Redacció

6

mésvila-seca Maig/2014

SOCIETAT

SALUT

Sobre aquestes línies, tres instantànies de la passejada dels usuaris de la Residència Vila-seca, que amb l’ajuda de familiars i voluntaris van arribar fins a l’Escola de fusta.

A Vila-seca, la salut per davant de tot Diversos col·lectius del municipi participen en les activitats organitzades en el marc de la Setmana de la Salut Cristina Serret

Per tercer any consecutiu els usuaris de la Residència Vila-seca han fet una passejada fins a un equipament municipal. Si l’any 2012 van anar fins als parcs de darrere la Riera i el 2013 al Raval de Mar, enguany el destí escollit ha estat l’Escola de fusta.

La sortida s’ha pogut fer amb la col·laboració dels familiars dels usuaris, així com de voluntaris del Casal de la dona, l’Espai Sant Esteve de Vila-seca, els Voluntaris Clàudia Padró, Creu Roja Joventut i alumes dels cursos de català per a nouvinguts.

Sílvia Mirete, directora de la residència, que és també centre

sociosanitari, considera que és important fer accions comunitàries amb el poble com a marc de fons, perquè «al capdavall, la residència no deixa de ser un habitatge més del poble. Per això mirem de ser presents en activitats on hi participi gent de Vila-seca». A la residència es treballa amb un projecte basat en un model d’atenció centrada en la persona, és a dir, posant l’èmfasi en la història de la vida dels usuaris, per tal de saber què és important per a ells i què els fa feliços. «Intentem, dins les limitacions pròpies de la institució, que puguin gaudir d’allò que més els agrada: si són lectors, que tin-

Foto de reconeixement a les entitats que van participar en la Marató de Sang de Vila-seca.

guin un espai per llegir, si és una senyora que havia estat cosidora i encara pot fer servir la màquina de cosir, mirem si la pot tenir», afirma Miret. En aquest sentit, passejades com aquestes també afavoreixen que els avis que ja no surten, o que només es mouen per espais molt limitats de Vila-seca, puguin anar coneixent nous equipaments o llocs.

Josep Maria Pujals, regidor de Sanitat de l’Ajuntament de Vilaseca, va voler destacar també la importància de poder mostrar a la gent gran aquesta mena d’espais: «l’any passat pràcticament van inaugurar ells la passarel·la del Raval de Mar, i enguany hem

SOCIETAT

mésvila-seca

7

Maig/2014

ACTUALITAT AFANOC

Un moment de la festa de l’any passat, quan un nen de l’associació va llegir el manifest.

L’1 de juny se celebra la festa de Posa’t la gorra a Portaventura L’AFANOC organitza de nou la festa solidària amb els nens amb càncer Cristina Serret

A dalt, la bicicletada infantil per la Pineda. A baix, alumnes de l’Escola Cal·lípolis a la Torre d’en Dolça.

Els escolars del municipi també han pogut participar en activitats pensades per a ells

Durant la Marató de sang es van aconseguir 520 donacions, de les quals 484 es van fer efectives

pensat a mostrar-los l’Escola de fusta, perquè és una visió molt diferent del que ells puguin conèixer. L’objectiu final és crear una mica d’il·lusió en les persones que gairebé no poden sortir al carrer». La sortida va tenir lloc el passat divendres 16 de maig, i malgrat que va bufar una mica de vent, la passejada es va poder realitzar sense problemes, gràcies a la col·laboració de familiars i voluntaris que van acompanyar la gent gran fins al nou equipament municipal.

La passejada de la gent gran s’emmarca en el programa de la Setmana de la Salut, promoguda pel Consell de Salut de Vila-seca, que va tenir lloc de l’11 al 17 de maig. Altres activitats que s’han dut a terme han estat la Caminada Popular fins a la Pineda, o les xerrades-col·loquis sobre ‘Medicació i seguretat vial’ que es van

impartir al Centre Cívic i Cultural de la Pineda i a l’Esplai de la Gent gran de Vila-seca, a càrrec dels doctors Serra i Güerri, i López i Aymamí, respectivament.

Els joves, per la seva banda, també han pogut gaudir d’actes pensats especialment per a ells, com jornades esportives, activitats sobre higiene, alimentació, salut i esport, que han tingut lloc a l’Institut Vila-seca i a l’Escola Cal·lípolis. D’altra banda, els alumnes de 4art d’ESO de l’INS Ramon Barbat i Miracle i l’INS Vila-seca han realitzat visites al Centre de Salut per conèixer-ne el funcionament.

La culminació de la Setmana de la Salut ha estat la Marató de Donació de Sang de dissabte dia 17 de maig. Malgrat que va coincidir amb la Fira de Música al Carrer i el partit de final de lliga entre el FC Barcelona i l’Atlético

de Madrid, el balanç de la marató es considera molt positiu, i es van superar les previsions.

En total fins a 520 persones es van acostar fins al Centre de salut de Vila-seca per donar sang.

D’aquestes 520 donacions, 484 es van fer efectives i la resta, 36 en total, varen ser oferiments de persones que en aquell moment no varen poder donar sang. És important destacar que d’entre tots els donants, hi va haver 82 persones que no havien donat mai sang, i per tant es van iniciar en aquesta acció solidària durant la marató de Vila-seca. La Marató vol sensibilitzar sobre la importància de donar sang com un hàbit i aconseguir nous donants per estendre aquesta pràctica entre el màxim nombre de ciutadans.

La Setmana de la Salut és possible gràcies a l’Ajuntament de Vila-seca, la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, la Residència Vila-seca, la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vilaseca i la Marató de Donació de Sang de Vila-seca.

Per 12è any la Delegació de Nens amb Càncer (AFANOC) a Tarragona ha posat en marxa la festa del «Posa’t la gorra» amb l’objectiu de sensibilitzar a la societat i donar a conèixer l’existència del càncer infantil, per tal de normalitzar la malaltia.

La festa se celebrarà el pròxim 1 de juny a PortAventura.

L’entrada i la gorra es venen de forma anticipada i es podran comprar fins dissabte 31 de maig. El dia 1 hi haurà un escenari especial a la Plaça de la Xina de PortAventura on s’hi duran a terme totes les actuacions i activitats, que estaran presentades per la cantant Elena Gadel. Enguany es podrà gaudir de les actuacions d’Aprodisca–Batuke, Bandarra Sreet Orkestra, i el cor DeudeVeu, guanyadors del concurs «Oh Happy Day» de TV3.

A més d’una zona de tallers per als nens, també hi haurà un espai destinat a informar sobre el projecte d’AFANOC. Aquest 2014 el principal objectiu de l’AFANOC és aconseguir recursos per mantenir la Casa dels Xuklis, una casa d’acollida per a famílies amb un fill o filla amb càncer i que s’han de desplaçar del seu lloc d’origen fins a Barcelona per rebre tractament als hospitals de referència. Igualment, es pretén poder continuar prestant els serveis que actualment ofereix l’entitat als nens malalts i a les seves famílies, com ara l’atenció psicosocial, programes d’oci i cultura a l’hospital i fora del context hospitalari, o programes d’atenció educativa, entre d’altres.

La relació de l’AFANOC amb les comarques de Tarragona es va gestar a principis de la dèca-

da del 2000, i va ser a Vila-seca on hi va haver la gènesi de la delegació. Miguel Javaloy, delegat de l’AFANOC a Tarragona, recorda com, cap a l’any 2002, quan sortia d’un procés de malaltia de la seva filla, va orga-

El principal objectiu és mantenir la Casa dels Xuclis, que acull famílies desplaçades nitzar una sèrie de concerts a Vila-seca amb finalitats solidàries. Coneixedor de la feina de l’AFANOC, va pensar que seria interessant destinar els benefi-

cis dels concerts a l’associació, i arran d’això es va acabar fundant la delegació de Tarragona.

Javaloy es mostra optimista de cara a la festa d’enguany, que els proporciona una bona part dels ingressos anuals. Malgrat la crisi i les retallades de les administracions, el delegat a Tarragona es mostra convençut que el projecte de l’AFANOC no perilla, perquè «no és un projecte polític ni una aventura empresarial, sinó un projecte de vida, estem parlant de nens malalts i de famílies afectades».

Per a la festa d’enguany s’han posat a la venda 15.000 entrades, igual que l’any passat.

Encara es poden comprar les entrades a diversos punts de venda L’entrada per a la festa del Posa’t la gorra es pot comprar fins dissabte dia 31. Hi ha diversos punts de venda a tota la demarcació. A Vila-seca, per exemple, es pot comprar a les Piscines (Alcalde Pere Molas, 26).

A Reus hi ha 25 punts de venda (entre els quals el Mercat Central, diverses farmàcies, o botigues com Imaginarium, Espasa Joiers o Cal Sendra). A Tarragona també hi ha una vintena de punts de venda, incloses dues parades a la Rambla Nova i a l’Hospital Joan XXIII. Així mateix, es poden comprar entrades a poblacions com Salou, Cambrils, Torredembarra o Valls.

Per a més informació o per trobar el punt de venda més proper es pot consultar la pàgina web de l’AFANOC (www.afanoc.org). La gorra pretén ser un símbol solidari cap als nens i nenes malalts de càncer, donat que un dels efectes secundaris de la malaltia, el més palès, és la pèrdua de cabell, i per això molts es cobreixen el cap amb una gorra. C.S.

8

mésvila-seca Maig/2014

SOCIETAT

ESPORTS

Tot a punt per al relleu dels membres de la Junta del C.F. Vila-seca Aquest mes de juny començarà treballar la Junta que va guanyar les eleccions, amb una línia continuista Cristina Serret

El pròxim 24 de juny, i coincidint amb el final de la temporada 2013-14, tindrà lloc la renovació de la Junta directiva del C.F. Vilaseca. L’actual president, Rafael Alcaide, donarà el relleu a Manuel López en un canvi marcat per una línia continuista, donat que López ja formava part de la Junta directiva de l’entitat.

En els seus 6 anys al capdavant del club (2 com a membre de la Junta i 2 com a President), Alcaide ha apostat per la renovació de l’escola de futbol, centrant els esforços i els mitjans en fer-la créixer i millorar-la. D’aquesta manera, en els últims quatre anys s’ha passat d’una mitjana de 175 nens i 11 equips, a 16 equips i uns 230 nens i nenes. Aquesta voluntat de formar una pedrera local s’ha manifestat també en la renovació de l’Amateur B, amb l’objectiu de convertir-lo en un trampolí per a l’Amateur A. Alcaide recorda com, anys enrere, els esforços se centraven a fer que l’Amateur arribés a la categoria més alta possible, deixant

L’escola de futbol del club admet nens des dels 3 anys. L’equip més gran, dels Juvenils, compta amb fubolistes de fins a 18 anys.

S’ha passat d’una mitjana de 175 nens i 11 equips a una mitjana de 230 nens i 16 equips una mica de banda els equips infantils. Per a l’encara president, és molt important formar equip des de petits, amb nens que sen-

Aquesta temporada l’Amateur B ha guanyat la lliga i jugarà a la Copa Catalana tin els colors «perquè això farà que ho donin tot pel club». L’actual president recorda canalla que va començar de petita i que

ara juguen amb 23 o 24 anys, i com n’estan d’orgullosos d’ells.

En els quatre anys de presidència de Rafael López s’han aconseguit diversos ascensos (Alevins, benjamins). A més, la temporada 2010-11 el primer equip Amateur va aconseguir l’ascens a segona catalana directe. Aquesta temporada l’Ama-

teur B ha guanyat la lliga i jugarà la Copa Catalana. Els Cadet A han guanyat la lliga i el Juvenil A han guanyat l’ascens a Preferent.

A més, cinc jugadores de l’equip femení han estat cridades per jugar a les seleccions SUB12, 14 i 16(SUB16).

Manuel López, el futur president del C.F. Vila-seca, preveu

Foto de família de tots els membres del club de futbol. La temporada 2013/14 hi ha hagut 18 equips i 290 jugadors.

seguir les mateixes directrius que han centrat la gestió anterior: aposta per l’escola de futbol i voluntat de mantenir els comptes nets, sense endeutar-se.

López és conscient que això els exigirà un sobreesforç, perquè hauran de buscar finançament extra, donat que ja no compten amb els grans espònsors que hi havia agut anys enrere.

Valoració positiva Manuel López fa una valoració molt positiva de la gestió del fins ara president, i apunta que «en els últims 2-3 anys s’ha fet la feina que es volia fer, s’ha potenciat l’escola de futbol, i s’han fet alguns dels millors fitxatges del club, com Julio Nasaosa, el coordinador, o Manuel Líndez, el fisioterapeuta». De cara al seu mandat, López assegura que no es marca «límits ni condicionants». El futur president pretén «seguir en la línia que portem, fer un primer equip de gent del poble, i assolir la categoria que es pugui. Però el que ens interessa com a club i com a entitat del municipi és ser oberts, omplir el camp tots els caps de setmana amb jugadors i amics. Després, a escala esportiva, tots volem guanyar, però penso que en realitat això ha de ser una conseqüència de la feina feta».

SOCIETAT

mésvila-seca

9

Maig/2014

FOTO: F.C. Vila-seca

«A Vila-seca ara hi tenim una de les escoles punteres de la província» Durant la presidència que tot just s’acaba s’ha apostat per l’escola i s’ha aconseguit atraure molts nens que abans marxaven a jugar fora Cristina Serret

Una de les grans apostes de Rafael Alcaide, president sortint del F.C. Vila-seca, ha estat la renovació de l’escola de futbol.

«Necessitàvem canalla i els nens marxaven a jugar fora del poble.

A més, teníem la voluntat de tirar de la gent jove de l’escola per a l’Amateur B amb vistes a què poguessin acabar pujant a l’Amateur A. Aquest any ho hem fet, i a més hem guanyat la lliga, i això deu voler dir que ho hem fet bé», explica Alcaide. Per aconseguir-ho, la clau ha estat «treballar amb entrenadors titulats, que saben el que han de fer i el que tenen entre mans.» Segons Alcaide, quan els nens aprenen a jugar a futbol arriben els resultats, i quan hi ha resultats, els nens comencen a venir. L’actual president recorda que des que van començar la renovació dels

equips hi ha hagut 2-3 campions de lliga cada any: «tenim una de les escoles punteres de la província», conclou. Un altre factor clau per atraure canalla és que sentin el club com a seu, que sigui com una gran família. En aquest sentit, el directiu se sent satisfet, perquè s’ha aconseguit donar aquest sentit de club familiar que es buscava.

Un altre punt que ha centrat la presidència d’Alcaide ha estat mantenir els comptes estabilitzats: «quan vaig entrar el club estava net, i jo vaig tenir clar que no volia assumir cap deute. Alhora, cobrar el menys possible als socis, i mirar d’acabar cada temporada fent net».

Pel que fa al repte que deixa a les mans de Manuel López, el nou president de l’entitat, Alcaide és contundent: «estabilitzar el nombre d’equips i de

Rafael Alcaide, l’actual president del C.F. Vila-seca, i Manuel López, president elegit en les recents eleccions.

Fa quatre anys que no s’apuja la quota de soci, i la nova Junta vol seguir per aquest mateix camí

Es busca que els fills de les famílies que tenen problemes econòmics no se’n ressenteixin al club

canalla i pujar fins on es pugui, perquè també cal tenir clar que les instal·lacions no donen per a més. També és important aconseguir les categories que ens

falten. Pel que fa als amateurs, penso que, amb els pressupostos que tenim, ja estem bé. Mantenir dos amateurs durant quatre anys, amb un nivell competitiu,

amb els diners de què disposem i amb el difícil que resulta aconseguir finançament, està molt bé».

Manuel López, el futur president, és conscient que agafa les regnes del club en un moment delicat, amb una forta crisi econòmica que afecta moltes famílies. Això no obstant, té molt clar que cal esforçar-se per aconseguir el finançament que abans

els arribava d’una forma més directa. Fa quatre anys que no s’ha apujat la quota i es vol seguir per aquest camí. Una de les principals prioritats del club és que els fills de les famílies que passen per problemes econòmics no se’n ressenteixin en l’àmbit esportiu. «Al final, el que volem és que els nens puguin fer esport», conclou Alcaide.

10

mésvila-seca Maig/2014

SOCIETAT HISTÒRIA LOCAL

Cristina Serret

Rosalio Lozano té 72 anys. Va arribar a La Plana amb la seva família quan en tenia 22. Venien d’Extremadura, com molts altres planencs. Després de 50 anys al barri i haver estat president de l’Associació de Veïns, és una de les persones que millor coneix La Plana i, sobretot, els veïns que hi habiten.

Hi va arribar perquè a Extremadura no hi havia feina per a la família. Un germà que havia vingut abans els esperava aquí. «Érem cinc germans i els meus pares. Quan vam arribar hi havia 10 cases. 15, a tot estirar. Els carrers no estaven asfaltats, ni hi havia voreres.

El carrer principal, el de l’entrada, era com un camí de pagès. I quan plovia tot era un fangar», recorda Rosalio.

Com la seva família en van anar arribant d’altres, vingudes d’Extremadura, però sobretot d’Andalusia, i algunes de Múrcia. Rosalio explica que La Plana va anar creixent perquè la propietària de les terres n’anava venent trossos per tal que la gent que anava arribant s’hi pogués fer les cases. Els habitants del barri van anar veient com es feia gran, sovint gràcies al seu propi esforç: «les voreres les vam fer nosaltres, cadascú es va fer el seu tros, entre tots els veïns, i amb la supervisió de l’Ajuntament». El pas següent va ser demanar l’arranjament dels carrers, fet que es va aconseguir sota l’alcaldia de Joan Maria Pujals, una persona que Lorenzo recorda amb estima, perquè, assegura, «ens va prometre que ens faria els carrers i va complir la seva paraula».

Un barri fet a poc a poc La història de La Plana comença pocs anys abans de l’arribada de Rosalio, a la dècada dels 50, quan es posen en venda les primeres parcel·les al barri. La majoria dels compradors eren habitants de Reus i altres municipis propers a Vilaseca. Als anys 60 hi arriben les famílies d’Extremadura, Andalusia i Múrcia, i va ser en aquesta dècada quan s’hi va instal·lar l’enllumenat públic. No va ser fins als anys 80, però, que es va establir la xarxa d’aigua i clavegueram per a tot el barri i es van urbanitzar bona part dels carrers. La inauguració de l’església i la plaça de Sant Joan, el col·legi, el Centre d’Assistència Mèdica o l’Aula d’adults són moments històrics per als habitants de La Plana.

En l’actualitat, Rosalio Lorenzo considera que disposen de tots els serveis que necessiten, inclosos un caixer, un centre cívic o un espai per a la gent gran. Només hi troba a faltar una cosa:

la plana, Un barri construit pedra a pedra Fem memòria amb Rosalio Lorenzo, que hi va arribar amb 22 anys

Rosalio Lozano a l’entrada de la casa que ell mateix es va construir a La Plana.

Tot a punt per a les festes de Sant Joan a La Plana La festa de Sant Joan és una de les cites més importants al barri de La Plana.

El programa de festes s’enceta dissabte 31 de maig, quan es fan les eliminatòries de bàsquet 2x2, la final del torneig 2x2 i el concurs de triples a la Zona Esportiva. Una setmana més tard, el 7 de juny, se celebra la desfilada infantil i l’elecció de la Reina i les Dames d’Honor de les Festes de Sant Joan 2014 a la plaça de Sant Joan. En aquest mateix espai hi haurà, a les 21 h, l’actuació de l’Orquestra Doble Cara.

Divendres dia 13 se celebrarà la Romería del Rocío, organitzada per l’Associació de Veïns La Plana, i una setmana més tard, el divendres 20 de juny, hi haurà un Bingo popular al Centre Cívic. Dissabte 21 els més petits podran gaudir d’un parc infantil refrescant al carrer Sant Joan, i a les 18 h tindrà lloc la V Trobada de gegants i capgrossos, amb la Colla gegantera i els Grallers de Vila-seca. A les 21 h se celebrarà el sopar de germanor a la plaça de Sant Joan, i a les 23.30, gran revetlla amb l’Orquestra Show de nit.

L’endemà, després d’un esmorzar

La Reina i les Dames d’Honor de les Festes de Sant Joan del 2013.

i una bicicletada popular, hi haurà animació infantil i cercavila amb la Txaranga Band Tocats. La nit de la revetlla actuarà l’Orquestra Crystal, i el dia de Sant Joan, hi haurà una missa homenatge a la tercera edat, una exposició de tre-

balls manuals i del taller de tall i confecció, xocolatada infantil, animació infantil i sevillanes amb el Grup de Nens i Nenes de la Plana.

I com a fi de festa, la presència dels Trabucaires del Comú de Vila-seca i la gran traca final.

«ens aniria bé un cotxe de línia que entrés dins del barri. És l’únic que demanem, però sabem que és molt difícil.

Ara els autobusos s’aturen a la rotonda de fora, però ens aniria bé un autobús urbà, que entrés als carrers. Fa uns anys n’hi va haver un però el van treure perquè la gent seguia agafant el cotxe per anar a Reus o a Vila-seca. De totes maneres, crec que seria necessari».

El que més li agrada de viure al barri és l’ambient que s’hi respira.

Assegura que són com una gran família, fet comprensible si es pensa que la majoria dels seus habitants s’hi han criat. Els grans hi van arribar si fa no fa tots a la mateixa època, perquè La Plana es va poblar molt ràpid, en només 6 o 7 anys. Rosalio ja no en marxaria per res del món: «hi he viscut tota la vida. La meva casa ens la vam fer nosaltres, a poc a poquet. Si hagués marxat em recordaria sempre de la feinada que vaig tenir a construir-la.

I això els passa a molts veïns: gairebé tots els que vivim a La Plana ens hem fet la nostra casa.

La majoria com jo: a poc a poc, primer una planta, després, quan es pot, la segona…» En aquest sentit Rosalio té un record per Ramon Roig, regidor de l’Ajuntament de Vila-seca i antic president de l’Associació de Veïns de La Plana: «ell tenia un camió, i quan ens vam començar a fer les cases ell ens servia el material. Va ajudar a molta gent, perquè ens portava material, i després li pagàvem quan podíem. Va ser gràcies a ell que es va poder fer el barri com el tenim. També va pagar les voreres a les persones que no ho podien fer, i els va donar temps per pagar-li a ell».

Creixement continuat El barri de La Plana ha seguit creixent.

Fa poc s’hi van construir 32 noves vivendes, de les quals només 3 o 4 són d’antics veïns. La resta les han comprat persones noves al barri, gent vinguda de Reus o Tarragona. Per a l’antic president de l’Associació de Veïns això és un fet positiu, en la mesura que hi haurà més famílies i criatures. Rosalio considera que a La Plana hi ha una gran qualitat de vida, i que moltes persones segurament hi han vingut buscant aquesta qualitat.

Pel que fa a la crisi, Rosalio explica que a La Plana s’hi ha fet notar, però en la mateixa mesura que a la resta del municipi, «es nota perquè abans anaves al bar a fer un cafè i hi havia més gent, o en lloc de prendre’s dues cerveses ara la gent se’n pren una. Però això deu passar igual a tot arreu».

PUBLICITAT

mésvila-seca 11 Maig/2014

12

mésvila-seca Maig/2014

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

Actuacions locals per millorar l’ocupació Les darreres dades sobre l’evolució de l’atur indiquen que a Vilaseca es va produir una reducció de 300 persones a les llistes de les oficines d’ocupació. La situació actual no és ni molt menys per a començar a llençar coets, però sí que ja perfila algun signe en positiu que fins ara costava molt de veure. Però no es pot fiar tot a l’avenir del conjunt de l’economia global. Totes les institucions i organismes públics han de posar el seu gra de sorra per intentar pal·liar la precarietat laboral en la qual ens ha submergit la crisi.

Per això és rellevant la iniciativa empresa per l’Ajuntament de Vila-seca amb el Pla d’Ocupació al qual destinarà més de dos milios d’euros. Hi ha, en aquest pla, un apartat de formació que està servint, per exemple, per adequar l’entorn de la Torre d’en Dolça. Però la formació només és una de les branques en què se sustenta el pla. El consistori no pot convertir-se en una ‘fàbrica’ de llocs de treball. Això potser pal·liaria de manera immediata les precarietats d’algunes persones, però acabaria malmetent l’economia municipal i afectant, doncs, el conjunt dels vilasecans. Així que, de manera intel·ligent, l’Ajuntament ha apostat fermament per la promoció de les empreses i els emprenedors locals, que han de ser, al capdavall, els que donin forma a un mercat laboral creixent i estable. Ajudant la contractació i donant suport a les persones que apostin per crear les seves pròpies iniciatives empresarials s’aconseguirà no tan sols millorar l’oferta ocupacional al municipi, sinó que al mateix temps també s’aconsegueix fer créixer el teixit econòmic, amb el que això representa de millora del consum, el creixement també del sector serveis. En definitiva es tracta de fer girar una roda que acabi beneficiant el conjunt dels ciutadans. Aquestes propostes locals són primordials per posar un cert mur de contenció a una realitat econòmica global de la qual no podem defugir. Un clar exemple és el temor existent en el sector turístic per la possible pèrdua de turistes russos. Ara mateix només es planteja com una especulació, però en el cas de convertir-se en una realitat sembla evident que el sector haurà de reconvertir la seva oferta i buscar nous mercats, potser interiors, que ajudin a posar-hi remei. I el consistori també haurà de plantejar, si s’escau, quines possibilitats de millora es pot oferir per mantenir una de les potes econòmiques essencials de la localitat.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Redacció: Cristina Serret.

Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30.

43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes mesvilaseca@mestarragona.com

Un referent en educació musical Joaquim Garrigosa Director de l’Auditori de Barcelona

El 1984, essent director de la Coral Antics Escolans de Montserrat, vaig participar, conjuntament amb el Cor Sant Esteve de Vila-seca, en l’estrena absoluta de la cantata L’Alta Naixença del Rei en Jaume de Robert Gerhard amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció d’Antoni Ros Marbà. Va ser aleshores que vaig entrar en contacte amb la realitat musical de Vilaseca. Poc podia imaginar que, dos anys més tard, iniciaria amb aquesta població una relació que havia de durar més de vint-icinc anys. Incorporat el 1986 com a director del Cor Sant Esteve i professor al Conservatori, vaig poder conèixer amb detall el treball musical que s’hi duia a terme i vaig col· laborar en la consolidació d’aquell projecte global entorn de l’ensenyament musical.

D’aquella tasca, encara vigent, centrada en l’oferta musical a tots els ciutadans, en voldria destacar alguns aspectes que donen una gran singularitat al plantejament que vam anar consolidant i transformant.

Des dels inicis, un dels fonaments de l’ensenyament musical a Vila-seca, ha estat la clara dimensió social del projecte que permet que la formació musical arribi a tots els ciutadans amb independència de la seva procedència social o econòmica.

La música ha esdevingut un element de promoció social adreçat a la totalitat de la població sense exclusions i col·labora a aconseguir una millor cohesió entre tots els ciutadans. El projecte va molt més enllà de la simple impartició de les classes de formació musical. Els alumnes des de petits participen en tota mena d’activitats ciutadanes i de concert i aporten música a tota la comarca i també arreu de Catalunya.

Un element clau ha estat sens dubte el compromís, la intensa dedicació i la professionalitat de l’equip docent. Un equip que ha sabut aplicar imaginació a u n projecte que ha convertit Vilaseca en punt de referència de l’ensenyament musical.

En una experiència clarament pionera, la música s’ha anat convertint en un element insubstituïble del teixit cultural i educatiu de Vila-seca.

Anys més tard hem pogut veure com, en el marc de la construcció del país, moltes poblacions d’arreu de Catalunya han anat assumint aquesta valoració de la música com a element d’educació i cohesió de la ciu-

tadania. Avui, aquestes poblacions no es poden entendre sense la presència d’una escola de música, que és estimada pels seus ciutadans. A Vila-seca la solidesa dels plantejaments ha permès que una part important dels que han tingut l’oportunitat de rebre aquests ensenyaments hagin acabat dedicant-se a la música com a docents o com a professionals de la interpretació, la direcció, la gestió cultural o la composició.

Vila-seca ha sabut catalitzar i fer pròpia aquesta realitat gràcies al fet que la música té unes virtuts que, encara que breument,

Des dels inicis, un dels fonaments de l’ensenyament musical a Vila-seca, ha estat la clara dimensió social del projecte.

La música és un dels grans valors de futur per a la humanitat, amb unes virtuts impressionants per ajudar a formar de manera integral a la persona. cal posar en valor. La música és una disciplina d’aprenentatge i de pràctica artística que, d’una banda permet preparar músics de futur, però de l’altra –i potser encara és més important– és essencial per al desenvolupament de l’educació de la persona.

Si parlem d’aspectes relacionats amb l’àmbit de la intel·ligència, l’aprenentatge i la pràctica de la música permeten desenvolupar la capacitat d’abstracció, organitzar la motricitat fina i la correcta lateralitat, facilitar el domini de la visió global en la lectura i crear estratègies per al treball de la memòria.

En l’aspecte més personal la música ajuda a crear, en els nois i noies, la capacitat d’autocontrol i de domini personal que els permet mantenir la voluntat del

treball i la continuïtat de l’estudi en aquest aprenentatge tan ric i a l’hora tan difícil.

Està ben demostrat que els estudiants de música tenen millors capacitats per afrontar amb èxit els altres aprenentatges, ja que mostren una actitud més positiva envers l’esforç.

En l’àmbit de les relacions socials, la pràctica de la música suposa una aportació essencial a la consciència de grup, des de ben petits amb la pràctica del cant coral i del conjunt instrumental. No és possible fer música sense compartir l’experiència emotiva i artística de la creació de l’obra d’art. A això cal afegir la relació amb el públic, destinatari principal de tota l’activitat artística musical. Les barreres socials s’esborren a través de la música. Cada vegada són més potents les experiències que posen en valor la possibilitat de construir una societat més ben articulada a través de la pràctica musical de grup (com és el cas de les orquestres de joves en risc d’exclusió de Veneçuela o Brasil). Cal destacar també l’aportació de la música a l’equilibri emocional de l’infant i, en definitiva, de la persona. La música és un element productor de catarsi, que fa que tota persona experimenti un procés de transformació personal que tendeix a facilitar una maduresa psicològica positiva.

La música és, doncs, un dels grans valors de futur per a la humanitat, amb unes virtuts impressionants per ajudar a formar de manera integral a la persona, tant en l’aspecte emocional com intel·lectiu. La música cohesiona societats, permet l’expressió dels sentiments, crea intel·ligència i esdevé un bé intangible, patrimoni de la humanitat.

Ara ja tens un canal per fer-nos arribar allò que et sembla que cal fer públic, l’actualitat que cal donar a conèixer i les opinions que mereixen ser expressades. Tot el que consideris important per Vila-seca i que la gent del municipi no es pot deixar perdre.

Fes-ho arribar al nostre correu electrònic:

mesvilaseca@mestarragona.com

AGENDA

mésvila-seca 13 Maig/2014

ACTES PREVISTOS

MAIG DIVENDRES

30

Sala polivalent de l’Ajuntament Exposició L’art del color

La canongina Montserrat Gras Reverté exposa, fins al 7 de juny, les seves pintures.

20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Concert de guitarra a càrrec d’Adrià Baiges

versari dels Amics del Teatre de Vilaseca hi haurà una actuació del Cor de gospel de l’Aula de Músics de Tarragona.

DISSABTE

7

12 h. Plaça de Voltes Xaranga BAND TOCATS de Vilaseca

Organitzat pel Conservatori professional de música de Vila-seca.

Amb motiu de la celebració del 15 aniversari dels Amics del Teatre de Vila-seca hi haurà una actuació de la xaranga BAND TOCATS de Vila-seca que finalitzarà el seu recorregut a la plaça de Voltes.

21.30 h. Auditori Josep Carreras Orquestra de l’Auditori Josep Carreras

20.30 h. Plaça de Voltes BIG BAND de l’Estudi de Música de Tarragona

Música per a cordes en clau catalana, sota la direcció de Xavier Pastrana.

Organitza la Fundació privada Auditori Josep Carreras.

Actuació dins el marc de la celebració del 15 aniversari dels Amics del Teatre de Vila-seca.

Pavelló Municipal d’Esports Obert d’escalada

DISSABTE

21

21 h. Parc del Pinar del Perruquet Actuació de l’escola de dansa Begoña Ramos

DIUMENGE

22

21 h. Parc del Pinar del Perruquet Actuació del grup Virgen del Rocío

DILLUNS

23

Organitzat per la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural i l’Ajuntament de Vila-seca.

JUNY DIUMENGE

1

8.30 h. Plaça Països Catalans Caminada popular

Caminada Vila-seca–Pinar de Perruquet organitzada pel Casal de la Dona de Vila-seca, la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca, l’Institut Català de les Dones i l’Ajuntament de Vila-seca.

9.45 h. Aquopolis I Cursa Benèfica a favor de la lluita contra l’esclerosi múltiple

Organitza Aquopolis i Athelic Events Crono. Amb la col·laboració de la Fundació Esclerosi Múltiple, Bikila, Club Euro Sport, Equips d’oficina Guivernau, Diputació de Tarragona, Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca i Ajuntament de Vila-seca. Inscripcions a: www.athelicevents.net

Barri de La Plana Festes del barri

Del 7 al 24 de juny el barri de La Plana celebra la seva gran festa al voltant de la festivitat de San Joan.

DIUMENGE

8

12 h. Plaça d’Estudi Bateig de la Colla castellera de Vila-seca

Diada castellera amb l’actuació dels Xiquets de Vila-seca i de les colles padrines, els Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. A continuació, dinar casteller.

DISSABTE

14

10 h. Platja de la Pineda Festival d’estels Enlaira’t

Festival de l’aire que se celebra dissabte 14 i diumenge 15.

PortAventura Posa’t la gorra en solidaritat amb el càncer infantil

La Pineda Romería del Rocío

Organitza AFANOC i Fundació PortAventura.

Un any més se celebra aquesta tradicional festa dedicada a la Verge del Rocío.

La celebració s’allargarà fins diumenge dia 15.

DIVENDRES

DIUMENGE

6

20.30 h. Raval de la Mar 52 edició de la Volta ciclista a la província de Tarragona

El vespre de divendres es farà la sortida en ruta d’aquesta competició.

21.30. Plaça de Voltes Cor de gospel

Amb motiu de la celebració del 15 ani-

15

PortAventura 3a Cursa Solidària PortAventura

Organitzada per la Fundació PortAventura. Els beneficis aniran destinats a la Fundació SMC Salut Mental Catalunya.

Les inscripcions es tanquen el 12 de juny o fins a arribar als 2.000 inscrits.

Més informació a: www.cursasolidariaportaventurafundacio.com

23.30 h. Parc del Pinar del Perruquet Revetlla de Sant Joan

El grup Doble R posarà la música a la festa que se celebra la nit més curta de l’any.

DIJOUS

26

22 h. Biblioteca Pública Municipal de Vila-seca Accions en poesia. Homenatge Vinyoli; poemes i cançons

Amb el Cor Sant Esteve i la direcció de Charo García. Piano: Marc Torres.

DIVENDRES

27

11.30 h. Biblioteca Pública Municipal de Vila-seca Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain

Sessió del Club de Lectura de la Biblioteca de Vila-seca.

DISSABTE

28

Vespre. Pista poliesportiva del barri Colomí Ball amb l’orquestra Salsa Brava

DIUMENGE

29

Vespre. Pista poliesportiva del barri Colomí Grup Virgen del Rocío

Tot a punt per al bateig casteller dels Xiquets de Vila-seca el 8 de juny A la diada hi participaran les dues colles padrines de Tarragona FOTO: xiquets de vila-seca

Cristina Serret

El pròxim diumenge 8 de juny la colla dels Xiquets de Vilaseca celebrarà la diada del seu bateig. Per aquesta ocasió tan especial comptaran amb la presència dels Xiquets de Tarragona i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, que faran les funcions de padrins dels de la camisa blava.

Aquesta serà la tercera actuació de la colla des que es van estrenar el passat 23 d’abril. La primera, amb motiu de la diada de Sant Jordi, va ser un èxit per als Xiquets, que va aconseguir carregar i descarregar tres pilars de quatre enmig l’entusiasme del públic assistent. Carlos Lafont, president de la colla, considera que aquella experiència els ha donat molta força per a la gran diada d’aquest mes: «va ser molt emocionant, hi anàvem amb moltes ganes i vam tenir una gran acollida per part del poble. Ara tenim tota la colla amb ganes de fer més castells al carrer». Després d’aquella actuació van fer un pilar amb motiu de la Marató de Sang de Vila-seca.

Lafont afirma que, a hores d’ara, se senten nerviosos de cara a la diada, però alhora amb ànsies que arribi el dia i puguin sortir a plaça. La previsió és fer tres castells de sis. Els padrins, per la seva banda, obriran la diada amb les seves actuacions. Es preveu que els Xiquets

de Tarragona treballin amb els castells de la gamma del vuit, mentre que, previsiblement, els de Sant Pere i Sant Pau optaran pels castells de set i mig.

Els de Vila-seca encaren la diada amb il·lusió, i satisfets per l’acollida que han tingut al municipi. Des que van fer l’ac-

tuació de Sant Jordi, el passat mes d’abril, hi ha hagut mitja dotzena de persones que han demanat incorporar-se a la colla dels de la camisa blava.

La festa del 8 de juny començarà a les 12 del migdia i acabarà amb un dinar casteller a l’Escola Antoni Torroja i Miret.

La Cursa Solidària de la Fundació PortAventura se celebrarà el 15 de juny Els beneficis es destinaran a SMC Salut Mental Catalunya Cristina Serret

Aquest ja és el tercer any que se celebra aquesta competició amb finalitats solidàries, més concretament, per afavorir les persones amb problemes de salut mental.

La cursa, que compta amb el suport de C.E. Tretze Atlètic Català i Tretzesports, consta de dues proves, de 10.000 m i 5.000 m, a escollir. També hi poden participar nens, des dels 4 anys fins als 12, que recorreran una distància adaptada a la seva edat.

Els nens d’entre 13 i 17 anys poden participar en les curses dels adults sempre que portin una autorització signada dels pares.

A més dels trofeus per als tres primers de cada categoria, tots els participants rebran una en-

trada 2x1 a PortAventura, i tots els nens una entrada al parc. Per a més informació i formalitzar

les inscripcions es pot consultar la pàgina web: www.cursasolidariaportaventurafundacio.com.

14

mésvila-seca Maig/2014

CULTURA

MÚSICA

«L’educació musical és un complement de l’educació humana» El director del Conservatori de Vila-seca valora molt positivament l’aposta per la música que s’ha fet al municipi cristina aguilar

Cristina Serret

Josep Solórzano és, des de fa dos anys, Director del Conservatori de Música de Vila-seca. A punt de tancar el curs, conversem amb ell, acompanyats de Josep Maria Pujals, President del Patronat de Música de Vila-seca i de la Fundació Privada Auditori Josep Carreras.

-És habitual que un municipi de la mida de Vila-seca tingui un conservatori?

-Josep Maria Pujals: jo crec que no, si ho fos, hi ha molts altres municipis que també en tindrien, perquè segurament també tenen aquesta voluntat. Però avui dia és molt difícil per una qüestió de finançament. En el nostre cas, fa uns quaranta anys vam tenir la vocació de portar la música a les escoles, i de fet vam ser pioners a tot l’Estat a portar música a les escoles públiques.

Arran d’això es va posar en marxa l’Escola de Música i després es va aconseguir l’autorització per al Conservatori. Per tant, hi va haver una sensibilitat per part dels governants de Vila-seca, que van voler apostar per una educació musical que anés més enllà de difondre’n unes nocions, volien ensenyaments que permetessin arribar a la professionalitat.

-Josep Solórzano: a més, el fet que tinguem un conservatori amb aquestes característiques ens atorga una singularitat especial, perquè d’alguna manera sempre hem hagut d’anar estirant del carro i demostrant alguna cosa més, perquè havíem de fer-nos visibles. I, a la llarga, això ens ha acabat beneficiant.

-J.M.P.: segurament, si no haguéssim tingut els resultats que estem tenint, i amb les dificultats econòmiques del país, potser hauríem hagut d’acabar tancant.

Però hi ha hagut una ferma voluntat de l’Ajuntament de suplir el que les administracions superiors no poden aportar. Sense aquesta vocació no s’hauria pogut tirar endavant un projecte tan important.

-Quina voluntat hi ha en la definició del currículum del Conservatori?

-J.S.: el fet de tenir grans personalitats del món de la música com a professors no ha estat fruit de la casualitat, sinó d’una aposta de la gent que ha estat al capdavant del projecte. Això ha acabat perfilant un conservatori on es veu molt l’excel·lència. Tenim un percentatge altíssim d’alumnes que segueixen els estudis de grau superior, que han anat a la

Cada any hi ha entre 10 i 12 alumes que decideixen seguir els estudis de Grau Superior

Josep Solórzano, director del Conservatori, i Josep Maria Pujals, director del Patronat de la Música de Vila-seca.

JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) o que acaben els estudis superiors arreu d’Europa: Alemanya, Holanda, Anglaterra, Suïssa, França, Itàlia… El perfil del professorat que ens ha anat arribant ha acabat fent que, dins els marges de la sostenibilitat del projecte, tinguéssim també una certa peculiaritat en l’oferta dels estudis. I tot plegat és fruit de l’aposta que s’ha fet durant tots aquests anys.

-Al municipi hi ha l’Escola de Música i el Conservatori. Són ensenyaments relacionats d’alguna manera?

-J.S.: fent una analogia, es podria dir que l’Escola de Música correspondria a la Primària de l’ensenyament obligatori, i el Conservatori a l’ensenyament secundari. L’Escola de Música té estudis no reglats, és a dir, cada centre fa el seu projecte educatiu segons el seu tarannà i la seva

forma de creure en la música.

Això s’estructura en un itinerari que nosaltres acabem al Conservatori. Per accedir a Primer de grau professional cal fer una prova d’accés i venir d’una escola de música, que no ha de ser a la força la de Vila-seca.

-Sovint es té la sensació que els estudis de música són elitistes, en el sentit que són cars, poc accessibles a tothom…

-J.M.P.: d’elitistes no en tenen res.

Els estudis a l’Escola de Música tenen un cost, però si un nen va a jugar a futbol o a bàsquet també cal pagar. D’altra banda, és cert que cal tenir prioritats. A més, en aquest sentit Vila-seca és un exemple, perquè hi ha molta gent de la primera immigració, ara fa 40 o 50 anys, que avui dia són professors del centre.

-J.S.: jo sóc un d’aquests. En tot cas, l’elitisme no el tenim incorporat al nostre ADN, per a no-

saltres la música és un ensenyament imprescindible per a l’ésser humà. Pensem que l’educació musical és importantíssima com a complement de l’educació humana, i així ho recullen molts països a les seves constitucions.

La música ha fet una contribució magnífica a la cultura dels pobles. I nosaltres no tan sols formem professionals. Si algú acaba sense dedicar-se professionalment a la música, sabem que tindrà un bagatge com a músic i com a persona amant de la música, i això acaba tenint una contribució fantàstica a la cultura de l’entorn en què es mogui, perquè assistirà a concerts i valorarà la música.

-Els estudis al Conservatori són molt cars?

-J.S.: des de fa gairebé 40 anys estem ensenyant instruments, una especialitat individual, i això en la totalitat dels casos ho fem amb

una relació directa professoralumne. I aquesta relació directa fa que el cost sigui més alt, perquè no estem fent classes per a 50 persones. Però per a nosaltres és vital poder seguir fent aquest tipus d’ensenyament, si no, és molt difícil que els músics creixin. Després també ho compaginem amb classes col·lectives, com les d’orquestra, música de cambra, etc.

-Quines sortides professionals hi ha per als alumnes que surten del Conservatori?

-J.S.: els alumnes poden triar diversos camins. Per exemple, la carrera d’interpretació, i tocar a orquestres, duos, música de cambra, ser solistes… També hi ha l’àmbit de la pedagogia, o el de la gestió.

-J.M.P.: una altra qüestió són les dificultats econòmiques actuals, que afecten tots els vessants artístics, però la carrera musical té

En els seus inicis el Conservatori fa fer una labor d’integració dels nous immigrants molts vessants i tenim molts músics escampats per tot Europa. La carrera de música és similar a la de metge, però molt més llarga, perquè la vocació et pot arribar als 5 anys i estudies fins als 30.

De fet no s’acaba mai, perquè són estudis on sempre cal anar evolucionant.

-Quina vinculació hi ha amb l’Auditori i què suposa per al Conservatori comptar amb un equipament com aquest?

-J.M.P.: l’Auditori també respon a una clara voluntat política. Tot i que es gestiona a través de la Fundació Privada Auditori Josep Carreras, quan l’Ajuntament va apostar per les dues coses, i les va fer l’una al costat de l’altra, era perquè en buscava una vinculació. Per als alumnes no és el mateix tocar en una sala del Conservatori que a l’escenari on han actuat els millors artistes del món. El fet de poder formar part

AGENDA

mésvila-seca 15 Maig/2014

FOTO: ajuntament de vila-seca

Josep Solórzano El Conservatori s’ha integrat en el municipi sense complexos, amb naturalitat La clara aposta musical ha acabat conformant una autèntica «ciutat de la música»

d’una programació professional estimula els músics, i aquest és l’objectiu.

-J.S.: jo penso que, a banda de dotar el municipi d’un equipament que per història es mereix, i per tot el que ha recorregut durant aquests quaranta anys d’aposta per la música, l’Auditori és la culminació per a tots els que han acabat desenvolupat la seva carrera a fora, perquè acaben sent visibles en les nostres programacions, justament perquè estan tocant a altres llocs. Tenim músics que estan tocant amb grans figures i creiem que de forma natural han de tenir cabuda a la programació. D’aquesta manera els nostres alumnes que han ar-

Josep Maria Pujals Fa 40 anys els governants de Vilaseca van fer una aposta molt decidida per la música En fer l’Auditori es buscava una clara vinculació amb el Conservatori, és un estímul per als alumnes ribat al final del trajecte es van retroalimentant amb les nostres programacions.

-Creieu que a Vila-seca els estudis de música tenen el reconeixement que es mereixen?

-J.M.P.: jo penso que sí. Quan no hi havia tantes dificultats econòmiques sovint es quedaven nens fora, hi havia molta gent que demanava venir perquè consideren que és un prestigi que la canalla faci música, també arran de veure el recorregut que tenen els estudis.

-J.S.: jo m’atreviria a dir que el Conservatori de Vila-seca ha contribuït d’una manera importantíssima a dinamitzar el teixit social de Vila-seca i s’ha integrat

El Conservatori de Vila-seca comparteix edifici amb l’Auditori Josep Carreras, en una clara voluntat que tots dos àmbits funcionin en paral·lel.

en el municipi sense complexos i amb una naturalitat fantàstica.

La contribució musical és grandiosa, ens sentim plenament identificats amb això.

-Què representa per a un centre com aquest tenir tants alumnes que han destacat?

-J.S.: en la meva opinió aquesta aposta continuada per la música ha acabat conformant una «ciutat de la música». Tenim un auditori, una escola de música i un conservatori. Fins i tot una Fira de Música al Carrer, que ha estat possible per la sensibilitat del municipi envers la música.

-J.M.P.: de vegades viatges fora de Catalunya i parles de música amb persones i et trobes que et parlen del nostre conservatori amb admiració. Això ens agrada, és clar, però no és fruit d’un dia ni de dos, sinó de molts anys de constància, del suport d’un ajuntament que en el seu moment hi va creure i que ha considerat que la música és una part molt important de la formació de la gent de Vila-seca.

Perfil

Josep Solórzano, músic, docent i gestor Josep Solórzano és Director del Conservatori de Vila-seca i Programador de l’Auditori Josep Carreras. Té el títol de Professor de Guitarra i Música Moderna de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). En el seu vessant docent, és professor de Guitarra i d’Informàtica musical i noves tecnologies al Conservatori. En l’actualitat està fent un màster en Musicologia a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona).

També ha destacat en altres àmbits professionals. És autor de la banda sonora de 13 pel·lícules, té un premi Ciutat de Barcelona a la Millor banda sonora per la pel·lícula ‘Joves’, i ha estat nominat als Gaudí per la música del documental ‘¿Dónde se nacionaliza la marea?’. Solórzano també s’ha especialitzat en la gestió i organització de centres musicals. Havia estat director de l’Escola de Música de Riudoms i Cap d’estudis del Conservatori de Vila-seca.

16

mésvila-seca Maig/2014

A L’ÚLTIMA EDUCACIÓ

Cristina Serret

Aitor López i Iván González, de l’Institut Vila-seca, han resultat guanyadors del primer premi en la Categoria Monocristall de la final catalana del III Concurs de Cristal·lització a l’Escola.

Així mateix, el passat 10 de maig també van aconseguir un Accèssit al Concurs de Cristal·lització celebrat a la seu del CSIC a Madrid.

Els dos joves són alumnes de 3er d’ESO, i es van presentar al certamen després que el seu professor, Andreu Faro, els ho proposés. L’objectiu inicial era participar-hi amb un monocristall, però Faro va pensar que seria interessant anar una mica més enllà i aprofitar per fer una mica d’investigació científica. Fins llavors, per fer cristalls, havien fet servir els anomenats Kits Triana.

El professor de química els va llençar un repte: canviar el material estàndard per material més econòmic.

D’aquesta manera, a més d’abaratir costos, es podrien variar aspectes com l’aïllament, la temperatura o la concentració, i observar què passava. Així doncs, van decidir seguir un mètode científic, començant per la formulació d’hipòtesi: «si en lloc de fer servir el ‘porex’ de Triana fem servir vasos de plàstic de supermercat, què podria passar?

I si, en lloc de fer servir una concentració de 600 ml d’aigua i 300 g d’ADP (la substància que s’utilitza per fer cristalls) en variem la proporció?»

Tot seguit, van experimentar el que succeïa quan feien variacions d’aquesta mena i, finalment, en van treure una conclusió: era possible abaratir costos i, a més, obtenir bons cristalls. D’aquí que anomenessin el seu projecte ‘Fem Cristalls, fem-ho fàcil’.

Un projecte molt sòlid Per presentar-se el certamen català, organitzat per la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), també van preparar dos pòsters explicatius i van gravar un vídeo on mostraven el seu mètode «econòmic» de fabricació de cristalls.

En paral·lel, van treballar en un mono-

PRÒXIMA EDICIÓ

27 JUNY

l’institut vila-seca, premiat al concurs de cristal·lització

cristall, que també els havia de servir per presentar-se al concurs. Finalment, el jurat del certamen català els va atorgar el Primer premi en la categoria de Monocristall, fet que els va donar dret a participar en el Concurs nacional que se celebraria més tard a Madrid.

Allà, el jurat hi valorava el treball en conjunt, no només el cristall que s’hi Han quedat primers de Catalunya i han rebut un Accèssit al certamen nacional presentava, i la feina dels alumnes de Vila-seca va ser reconeguda amb un FOTO: CRISTINA AGUILAR Accèssit. Andreu Faro es mostra convençut que el jurat de Madrid va valorar el fet que descobrissin un mètode pràctic d’abaratir costos, que per arribar-hi haguessin fet servir un mètode científic de formulació d’hipòtesi-experimentacióconclusions, i que tot plegat ho fessin amb un treball molt sistemàtic i rigorós, propi d’universitaris. Els alumnes van haver d’exposar el treball i explicar el material que presentaven, fet que també es va valorar molt positivament.

Andreu Faro, Iván González i Aitor López observen la composició que van presentar al concurs de cristal·lització.

Un cristall únic i guanyador Aquest gran cristall ha estat mereixedor del Primer premi en la categoria de Cristall únic del III Concurs de Cristal·lització a l’Escola. Aquesta peça, excepcional per la seva mida, ha sortit del laboratori de l’Institut Vila-seca.

Aitor López i Iván González, acompanyats del seu professor Andreu Faro, el van presentar al certamen i van haver de respondre a totes les persones que no paraven de pre-

guntar-los com s’ho havien fet per aconseguir un monocristall com aquest. «En realitat és molt simple.

UNA VEGADA AL MES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.

N’hi ha prou de deixar-lo en aigües mare i esperar que la natura faci la seva feina. L’únic que cal és deixar que passi molt de temps. Al jurat els va sorprendre perquè hi havia composicions molt maques, però cap d’aquesta mida», explica Andreu Faro. Aquesta peça, juntament amb la resta de cristalls elaborats al laboratori, s’exposaran a l’institut per tal que tothom les pugui veure.

Un jurat de primer nivell «Teníem un projecte molt sòlid, i aquest reconeixement és important perquè, com que enguany se celebra l’Any de la Cristal·lografia, al jurat del certamen nacional hi havia investigadors del CSIC, catedràtics i experts de primer nivell», explica Faro. El docent també dóna molt valor al fet que els alumnes hagin pogut anar a un lloc «amb tanta excel·lència científica. Han pogut conèixer el món de la investigació, de la qualitat, de la gent compromesa, i això també és part de la feina dels professors, treure’ls del seu món i ensenyar-los que hi ha persones que treballen per excel·lir. M’agradaria imaginar que després, alguns d’aquests alumnes trobin la seva vocació arran d’aquestes experiències». L’Aitor i l’Iván també en fan una valoració molt positiva, tant de l’estada a Madrid, on van poder fer una breu visita turística, com de la feina d’investigació que han dut a terme.

L’Aitor farà el treball de recerca sobre cristal·lografia, i l’Iván reconeix haver viscut una experiència molt interessant arran d’un tema que d’entrada no li cridava massa l’atenció.