Mes Vila-seca # 01

Abril de 2014 núm. 1

MÚSICA

Tot a punt per la 15a edició de la Fira de Música al Carrer (FIM) Amb Pau Riba&Pascal Comelade, Joan Colomo i Joana Serrat. P4

El centre històric de Vila-seca s’omple de flors «apadrinades» pels veïns CIUTAT L’Ajuntament ha posat en marxa la campanya Flors pel Centre, amb l’objectiu de tenir 170 jardineres als carrers del nucli antic. Els veïns i veïnes seran els encarregats de regar les plantes i tenir-ne cura. P2-3 CULTURA

FOTO: CRISTINA AGUILAR

La revista El Pont de Fusta publica el seu últim número Han decidit plegar després de 35 anys d’informació local. P14

CULTURA POPULAR

C.A.

Josep Ramon Pujals.

L’Agrupació Cultural celebra el 40 aniversari a ple rendiment

Ser gran no és un impediment per estar sa. A l’Esplai Sant Esteve les sòcies es posen en forma al gimnàs.

L’entitat compta amb 11 Seccions i un total de 350 socis. P12-13

SOCIETAT Vila-seca compta amb tres centres per a jubilats i pensionistes amb una àmplia oferta d’activitats per evitar que la gent gran es quedi aïllada i animar-los a moure el cos i el cervell. P8-9

ENSENYAMENT

Dos alumnes del municipi, a les Olimpíades Químiques d’Oviedo S’han classificat per a la final nacional després de guanyar a Tarragona.P16

Les llars d’avis de Vila-seca, la Pineda i la Plana, una segona vida per a les persones grans CASTELLS

Tot a punt per la primera actuació dels Xiquets de Vila-seca després de la refundació de la colla Els de la camisa blava han estat assajant per a l’actuació de Sant Jordi, quan pretenen fer dos pilars de quatre a la plaça de l’Església. P11

FOTO: cristina aguilar

Nervis i emoció als assajos de la nova colla castellera.

2

mésvila-seca Abril/2014

EL TEMA

URBANISME FOTOS: Ajuntament de vila-seca

Tots els «padrins» i «padrines» de les jardineres del carrer Sant Antoni.

El centre històric de Vila-seca s’omple de flors «apadrinades» pels veïns La campanya Flors pel Centre demana als vila-secans que tinguin cura de les noves jardineres que engalanen els carrers Cristina Serret

Als veïns i veïnes dels carrers Sant Antoni, plaça Sant Esteve, carrer Major, de Bons Aires, del Patró, un tram de Verge de la Pineda i Comte de Sicart se’ls ha girat feina.

Des de fa uns dies són els responsables de les jardineres que hi ha just davant la porta de cadascú. Es tracta d’una campanya, engegada per l’Ajuntament de Vila-seca, per omplir de flors i verd el nucli històric de la vila.

El projecte contempla la col· laboració dels veïns, a qui se’ls ha demanat que «apadrinin» una jardinera. D’aquesta manera, es fan responsables de regar-la i tenir-ne cura, i avisar els responsables municipals en cas que hi hagi cap problema, com ara actes vandàlics.

La regidora d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics, Manuela Moya, s’ha encarregat de repartir personalment les fitxes amb les instruccions de cada planta. D’aquesta manera cada «padrí» sabrà què ha de fer per

mantenir la seva «fillola» sana i vistosa. A més, tothom té també les fitxes de les plantes veïnes.

Així, si algun cuidador és fora o cau malalt, el seu veí podrà tenir cura de la jardinera mentre aquest no pot fer-ho.

Satisfacció veïnal De moment ja s’han fet dues entregues, la primera al carrer Sant Antoni, i la segona als altres cinc carrers del centre. Montserrat Carreter, veïna de Sant Antoni, es mostra molt satisfeta amb la iniciativa: «n’estic molt contenta, i especialment que hagin començat per Sant Antoni, que és el patró de Vila-seca.

Abans havíem tingut plantes al carrer, però no els dedicàvem gaire temps perquè tots tenim molta feina. Però amb aquests carrers tan ben condicionats i accessibles per a la gent gran i els cotxets de les criatures tot és diferent. N’estem molt satisfets, ha estat un gran pas endavant per al poble. I no crec que cuidar les plantes ens porti gaire feina».

Maria Pineda, veïna del mateix carrer, també destaca el fet que hi hagi una mica de verd: «ja que no hi pot haver arbres, almenys que hi hagi flors». Totes dues han acollit el projecte amb il·lusió, i han seguit la col·locació de les 15 jardineres que, des de fa un mes aproximadament, fan més bonic el seu carrer.

Però engalanar Vila-seca no és l’únic objectiu d’instal·lar les jardineres. Amb aquesta campa-

Cada cuidador té una fitxa amb les instruccions per regar i tenir cura de la jardinera nya es busca augmentar el pas de vianants pel centre històric. En realitat és un segon pas per aconseguir-ho, després dels canvis de circulació efectuats amb l’objectiu d’eliminar del cor de la ciutat trànsits no desitjats. D’aquesta manera, les persones que han de travessar el centre de Vila-seca ja

no han d’anar pel mig, sinó que poden fer un recorregut perimetral. També s’han incrementat les places d’aparcament fora del cinturó antic perquè les persones que hi vulguin anar puguin deixar el cotxe i acostar-s’hi a peu.

Tot això sense descuidar els veïns, que han de poder entrar a les seves cases, o fer petites parades al carrer sense ser penalitzats.

Per això s’han instal·lat punts de parades de vehicles de 10 minuts.

Un cop la campanya estigui en ple funcionament, s’espera arribar a les 170 plantes La regidora d’Urbanisme, Manuela Moya, destaca que tot aquest procés de renovació ha estimulat també la iniciativa privada, en el sentit que alguns veïns del centre, potser engrescats pels canvis promoguts pel consistori, també han renovat els seus habitatges. Moya expli-

ca que també s’ha observat un rejoveniment de la població del centre històric, i moltes parelles joves hi estan anant a viure, fet que està donant peu a uns reequilibris que considera molt necessaris.

En l’actualitat hi ha 67 jardineres als carrers i places del nucli de Vila-seca. Quan la campanya arribi al final es preveu tenir-ne fins a 170. Per tal d’aconseguirho, l’Ajuntament està treballant amb les famílies que resideixen en aquesta zona, que són un total de 678, per tal de demanar-los la seva col·laboració.

Pel que fa a les plantes escollides, s’ha optat per flors que siguin vistoses i resistents, i que no s’hagin de regar gaire sovint, com la cíivia, la begònia o la falguera.

Un nou centre històric La Campanya flors pel Centre és la fase final del projecte de renovació integral del centre històric dut a terme per l’Ajuntament. En els dos últims anys s’han renovat tots els serveis, així com tota la

part subterrània de les vies: clavegueram, telecomunicacions, aigua… A més, s’ha donat als carrers un acabat de plataforma única. El pas final ha estat dotar als carrers de les jardineres noves, o bé renovar les plantes de jardineres ja existents. Per Manuela Moya tot plegat respon a la voluntat de dinamitzar el centre, fent-lo més atractiu per als veïns però també, i molt especialment, per als visitants, que atrets pels carrers engalanats potser acaben descobrint una zona comercial que no s’havien imaginat. «I al capdavall, això podria acabar comportant un revulsiu econòmic. El que busquem és intentar complir les exigències de la societat actual», assegura Moya.

La segona part de la campanya Flors pel Centre, que engegarà el mes de juny, consistirà a omplir els balcons amb torretes, també florides. Igual que s’ha fet amb les jardineres, es demanarà la col· laboració dels veïns, que rebran una jardinera de balcó amb plantes en flor.

EL TEMA

mésvila-seca

3

Abril/2014

Carrer de Sant Antoni.

La senyora Maria Pineda, del carrer Sant Antoni, rep les instruccions per cuidar la seva flor, una clívia.

Carrer del Comte Sicart.

Les flors escollides

Manuela Moya Regidora d’Urbanisme, Medi Natural i Serveis Públics

«Entre tots hem de cuidar el que és de tots» La resposta dels veïns a la proposta de col·laborar en el manteniment de les flors ha estat un èxit Cristina Serret

— Què es busca amb la campanya Flors al Carrer?

— Aquest projecte està emmarcat en el gran projecte de remodelació integral del casc històric.

Hem fet una aposta molt clara i ferma pel cor del municipi, renovant-ne l’aspecte i tot el que hi ha per sota terra. Amb la campanya de les flors hem volgut donar un plus a totes aquestes accions.

— Aquest plus és per als vila-

secans, però també per als visitants, oi?

— Sí, d’una banda tenir flors fa el carrer més agradable per als que hi viuen, però també busquem que acabi esdevenint un reclam per a la gent de fora. Volem que hi passegin a gust i, de retruc, això acabi incrementant l’activitat comercial de Vila-seca.

— Per què es va pensar en l’«apadrinament» de les jardineres?

— Vam pensar que seria bo tenir la col·laboració dels veïns. El que és de tots ho hem de cuidar entre tots.

— I quina resposta us heu trobat?

— Ens hem anat reunint amb els veïns de cada carrer per proposar-los si volien fer-se càrrec de les flors. I estem trobat una resposta molt bona. Només al primer carrer, el de Sant Antoni, ja hi vam posar quinze jardineres

«apadrinades».

— La campanya s’està desenvolupant de forma gradual.

Per què heu decidit anar per etapes?

— El nostre termini aproximat és d’un any. Abans de l’estiu comptem tenir una bona part del nucli històric ben florida, però també hem d’anar veient com funciona la part que ja està implantada.

— El vostre següent objectiu són els balcons…

— Sí, al mes de juny hi haurà un floriment del centre històric.

Estem treballant, també amb els veïns, per omplir les balconeres amb plantes de flor.

— El sistema serà el mateix?

— Sí. Les persones que ho vulguin rebran unes jardineres ja florides i les instruccions per tenir-ne cura. Ara tenim totes les flors al viver, però comptem que quan les repartim, en una setmana tindrem els balcons florits.

Jardineres als carrers: Aspirista Begonia Au del paradís Falguera Clívia Jardineres als balcons (combinacions de les següents plantes): Begonia boliviensis «bonfire» (flor vermella) Begonia boliviensis «cream yellow» (flor crema) Iphomoea «black tone» (negra) Pelargonium cirspum «cascade acaculco» (flor rosa) Pelargonium crispum «glaciar white» (flor blanca)

423 er Pis 2 hab. + 2 banys + pàrquing u g o l l é: b + gran terrassa + traster m 3 a de t 2 Ara o mai! I ó i c 4 p o + cuina independent Oferta fins amb a des de r el 31 de Pis 3 hab. + 2 banys + pàrquing comp €/mes març 550 + gran terrassa + cuina independent 468 Pis 3 hab. + 2 banys + pàrquing + gran terrassa + traster + cuina oberta

4

mésvila-seca Abril/2014

ACTUALITAT

MÚSICA

Confirmats els darrers artistes i grups del cartell del FIM de Vila-seca

URBANISME

AJUNTAMENT DE VILA-SECA

El festival de música acollirà una cinquantena de bandes i autors durant els dies 16 i 17 de maig Redacció

La 15a Fira de Música al carrer de Vila-seca, que se celebrarà els dies 16 i 17 de maig, ja ha tancat cartell.

Les últimes incorporacions han estat les d’artistes tan destacats com Joan Colomo&La Radiofórmula, amb un concert de hits divertits i irreverents, la banda de fusió de rumba-etnorock Canteca de Macao, o el creador valencià Alberto Montero, que mostrarà el seu personal folk literari.

Una trobada d’estils musicals Extraño Weys posarà la nota de hip-hob barrejat amb jazz, mentre que A-4 Reggae Orchestra amenitzaran la festa a ritme de ska-reggae.

Tampoc no hi faltaran els espectacles itinerants, de la mà de LaDinamo i la Sidral Bass Band.

El públic familiar, per la seva

banda, compta amb un espectacle pensat especialment per als més petits. Es tracta del concert de Roger Benet, que farà servir instruments poc convencionals.

També s’ha volgut donar presència a la rumba catalana més actual, que gràcies a FORCAT –Foment de la Rumba Catalana– hi serà de la mà de La Banda del

Entre les propostes hi ha rumba catalana, un espectacle infantil i concerts itinerants Panda, Calvari o AiMarai. Tampoc no hi faltaran les remescles inclassificables dels Djs OGT&DJ Panko, que amb les seves actuacions s’encarregaran de tancar el festival.

Totes aquestes bandes i intèrprets se sumen als que ja

havien confirmat la seva presència, alguns dels quals són artistes ja consolidats, com ara Pau Riba&Pascal Comelade, Joana Serrat o La Banda Municipal del Polo Norte, del periodista de RAC1 Òscar Andreu. Amb ells arribaran al muncipi músics que a poc a poc es van fent un lloc en el panorama musical, com és el cas de Desert, Xenia Rubinos, Copa Lotus, Zea & Esperit!, El Último Vecino o Coriolà.

Les actuacions de la Fira de Música al Carrer començaran divendres dia 16 a les 19 h amb l’actuació de Xebi SF, autor folk, indie i pop, i s’allargaran fins a la matinada. L’endemà al migdia actuarà Roger Benet amb el seu espectacle per a tota la família, i el festival tornarà a engegar a les 15 h i ja no acabarà fins a les 3 de la matinada. Tota la programació es pot consultar a la pàgina web www.firacarrer.cat

Les obres es fan amb la intenció de remodelar les voreres i fer-les més accessibles.

Obres als carrers de la Pineda i la zona del Castell L’Ajuntament de Vila-seca invertirà més de mig milió d’euros en la millora de diversos carrers de la Pineda i la zona del Castell. Al carrer d’Amadeu Vives de la Pineda s’ha procedit a la retirada de l’arbrat per tal de refer les voreres amb un nou paviment de terratzo, for-

SOCIETAT

AJUNTAMENT DE VILA-SECA

Vila-seca tindrà un Bed&Breakfast de quatre estrelles L’establiment ha estat impulsat pel Group Palas, que ja regenta tres hotels a la Pineda.

L’allotjament comptarà amb 36 habitacions, totes amb connexió a internet, i 12 places de pàrquing subterrànies. El lloc escollit ha estat el carrer Verge de la Pineda número 21, al nucli antic de la població.

Aquesta mena d’allotjaments, més informals que els hotels, segueixen un estil molt anglosaxó que resulta innovador a casa nostra. Redacció

mar nous escocells, posar rec i plantar més d’un centenar d’arbres nous. I al carrer d’Enric Morera es preveu eliminar els arbres, plantar-ne de nous al costat sud amb escocells més petits i refer les voreres per millorar el pas de les persones amb mobilitat reduïda.

Per la seva banda, a la zona del Castell es treballa per millorar l’accessibilitat a les voreres i renovar l’arbrat dels carrers de Reus, d’Alfons I, del Castell, de Pere Cardona, de la Verge de Montserrat, de Sant Jordi, i de l’Avinguda de la Generalitat. Redacció

TEATRE

Amics del Teatre encara el final de la temporada Redacció

El grup de Vila-seca La Tramoia serà l’encarregat de representar la darrera obra de la temporada programada per Amics del Teatre. La cita serà el 10 de maig, i el text escollit ha estat Molt soroll per res, de W. Shakespeare, una història romàntica i d’embolics.

Amb aquesta representació es conclou la temporada 2014, durant la qual s’han portat a Vila-seca les peces L’auditor, de Josep Mèlich, Estúpids, amb

Ferran Rañé, i Llegendes urbanes i alguna de campestre, de la mà de la companyia Grappa Teatre. Aquesta darrera peça es va representar el passat dissabte 5 d’abril.

De cara al mes de juny, Amics del Teatre està preparant una sèrie de concerts populars per celebrar el seu quinzè aniversari. El grup es fa fundar el 21 de setembre de 1999 amb la voluntat d’impulsar el teatre a Vila-seca.

MÚSICA

Josep Ferrando envoltat pels seus éssers estimats el dia de la celebració.

Homenatge a Josep Ferrando amb motiu del seu 100 aniversari L’avi, molt apreciat pels vila-secans, va rebre la visita de l’alcalde Redacció

Celebrar els 100 anys de vida és quelcom que no tothom pot fer. Per aquest motiu Josep Ferrando Inglés va rebre la visita de l’alcalde de Vila-seca, Josep

Poblet, que acompanyat de la regidora de Benestar Social, M. dels Àngels Ponce, va voler ferli entrega d’un ram de flors i una placa commemorativa en record d’una efemèride tan important.

Els membres del consistori van ser rebuts a casa del Josep, que va viure durant molts anys al nucli antic, fet pel qual és una persona molt coneguda i estimada pels vila-secans.

Més de 200 alumnes participen en la Trobada de Corals La 8a Trobada de Corals de Nivell Elemental està organitzada pel Conservatori Municipal de Música de Vila-seca, i hi van participar més de dos-cents joves provinents d’escoles de música de la nostra demarcació.

Així, hi havia alumnes de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell, el cor X de l’Escola de la Selva del Camp, el cor Kodaly de l’Escola de Cambrils, el cor de Grans del Morell, el cor de 3r avançat del Conser-

vatori de Música de Reus i el cor Vivaldi del Conservatori de Vila-seca.

La trobada es va celebrar el passat 5 d’abril. Va començar a les 10 del matí, amb els assaigs de les corals. A continuació hi va haver les actuacions individuals i la cantada final, que va cloure l’acte, i en la que hi van participar tots els assistents.

Els concerts van tenir lloc a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. Redacció

ACTUALITAT EXPOSICIONS

L’exposició «300 anys després» arriba a Vila-seca

MÚSICA

mésvila-seca

5

Abril/2014

AJUNTAMENT DE VILA-SECA

La mostra es podrà visitar fins al 25 d’abril a la plaça de l’Església AJUNTAMENT DE VILA-SECA

Redacció

Des del passat 11 d’abril la plaça de l’Església de Vila-seca acull l’exposició itinerant «300 anys després», que mostra els fets històrics, socials, polítics, econòmics i culturals dels darrers tres segles a Catalunya.

Una mostra molt didàctica L’exposició, que compta amb el suport del Comissionat del Tricentenari del 1714, així com de la Generalitat i els ajuntaments col· laboradors, té un caràcter molt didàctic, i per això pot resultar de gran interès per als alumnes del darrer cicle de Primària i per als de Secundària.

A més del recorregut històric, també inclou una comparativa il·lustrada de la Catalunya del 1700 i la de 2014, així com una mirada detallada a la Guerra de Successió. Un mapa gegant amb els 947 municipis catalans complementa de forma visual tota la informació recollida. Finalment, també hi ha un plafó que explica la història de la commemoració de la Diada Nacional de Catalu-

El Joel participarà en el Concert de joves talents del Certamen Llobet 2014.

Joel Yeste guanya el concurs de talents José Luis Lopategui El jove intèrpret de guitarra és alumne del Conservatori de Vila-seca Part de l’exposició està dedicada també a Vila-seca.

Redacció

nya, amb el títol «300 Onzes de Setembre».

«300 anys després» és una mostra itinerant que roman dues setmanes a cada població que

l’acull, una cinquantena en total.

Per aquest motiu també inclou un repàs als fets més representatius de la història recent a cadascun dels municipis que visitarà.

Joel Yeste Novell, alumne de guitarra del Conservatori Professional de Música de Vilaseca, ha estat guardonat amb el Primer Premi de la categoria A

en el III Concurs d’Interpretació José Luis Lopategui celebrat a Barcelona.

Aquesta categoria aplega els nens d’entre 11 i 12 anys, mentre que la categoria B era oberta als

nens d’entre 8 i 10 anys. Els guanyadors d’ambdues categories participaran en el Concert de joves talents del Certamen Llobet 2014, que es farà a la ciutat de Barcelona.

6

mésvila-seca Abril/2014

ACTUALITAT

ESPORTS

Helena Casas viatja al Japó per participar al JKA Girl’s series de keirin

AJUNTAMENT DE VILA-SECA

Les proves de keirin són de velocitat i tenen molta tradició al país nipó, on són famoses per la seva espectacularitat Redacció

La ciclista Helena Casas ja és al Japó, on ha començat a competir amb les ciclistes locals en la Girl’s series de keirin.

Aquesta modalitat és molt famosa al país nipó, donat que és molt espectacular i exigeix una gran entrega als corredors. La Japanese Keirin Asociation (JKA) es va fixar en la ciclista del Catalunya Team durant les proves de la Copa del Món, i li va proposar participar en aquest certamen juntament amb l’alemanya Mi-

riam Welte (campiona Olímpica i del Món).

Les International Series de keirin són força recents. Fins l’any 1982 només hi participaven competidors nacionals, però a partir del 93 es va decidir donar més alicients a les proves convidant corredors internacionals. Fins al dia d’avui José Antonio Escuredo, José Antonio Villanueva i David Cabrero havien estat els únics ciclistes espanyols. No va ser fins l’any passat que es van obrir les portes a les dones.

En la seva estada al Japó la velocista catalana haurà de superar tres proves als velòdroms d’Iwaki (del 13 al 15 d’abril), Keiohkaku (del 26 al 28 d’abril), i KyotoMukoumachi (del 3 al 5 de maig).

El keirin és una modalitat que deriva de les tradicionals carreres d’esprint, en què els corredors competeixen bona part del recorregut darrere un altre ciclista (o un motorista) que els obre camí. Cap al final de la prova els corredors han d’esprintar per arribar els primers a la meta, i és en

Helena Casas i la ciclista alemanya Miriam Welte competiran contra les corredores japoneses.

aquest punt quan poden succeir caigudes aparatoses.

La pràctica d’aquest esport va començar al Japó després de la Segona Guerra Mundial, com una forma d’entrenament d’una població que havia quedat mal-

mesa. En l’actualitat les apostes que genera el keirin són una font d’ingressos molt important per als ajuntaments i les entitats locals. Donat que les normes del keirin difereixen de les que dicta la Unió Ciclista Internaci-

onal, l’Helena i la seva col·lega alemanya han hagut de seguir un procés d’adaptació i superar els exàmens a l’Escola de Keirin.

Allà han pogut comprovar les particularitats d’aquest esport tan popular al país nipó.

CONCURS

Es presenten les bases del concurs de fotografia Albert Itúrria Les imatges han d’estar relacionades amb espais singulars de Vila-seca Redacció

L’Ajuntament de Vila-seca ha presentat les bases de la segona edició del concurs fotogràfic en memòria del fotògraf Albert Itúrria.

El certamen està obert a qualsevol persona, sense límit d’edat, per bé que hi ha dues

categories: infantil i adults. Les imatges es podran lliurar fins al dia 20 de desembre a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca o bé fer-les arribar per correu postal. Els adults poden presentar fins a 5 fotografies, mentre que els nens (fins als 14 anys inclòs) poden presentar-

SOCIETAT

ne 3, i poden ser en blanc i negre o en colors.

Els premis per a la categoria d’adult són de 770€ per al primer, 350€ per al segon i 175€ per al tercer. En la categoria infantil hi ha cinc premis, dotats amb material escolar per valor de 50€. ajuntament de vila-seca

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, visita Vila-seca Aquest mes d’abril l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, ha realitzat una visita pastoral al municipi. Fa uns dies va ser rebut per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i es va reunir amb diversos membres de la Corporació Municipal

(a la fotografia). A més, el dia 4 va celebrar dues misses, la primera a la Residència de Vila-seca, i posteriorment a l’Església de Sant Esteve, on l’arquebisbe Pujol va presidir la missa de confirmacions. Redacció

Pel que fa al jurat que valorarà les fotografies, aquest serà designat per l’Alcalde, i estarà format per persones de reconegut prestigi i reconeixement en l’art, de l’àmbit de la fotografia, representants de la Corporació, així com algun membre de la família Albert Itúrria.

Durant més de trenta anys Albert Itúrria es va dedicar a fotografiar el municipi de Vila-seca, la seva gent i les seves festes.

Amb aquest certamen l’Ajuntament vol retre un homenatge a una figura molt popular que es va encarregar de retratar la memòria local amb la seva càmera fotogràfica.

A la primera edició del concurs, celebrada l’any passat, s’hi van presentar una cinquantena de fotografies relacionades amb les activitats culturals al municipi. Els tres guanyadors del 2013 van ser Marta Brosa Gallera, Esteve Brosa Gené i Miguel Ángel Salor.

SOCIETAT

Dos alumnes de l’Institut Vila-seca reben un premi Aitor López i Iván González, de l’Institut Vila-seca, amb Andreu Faro com a professor, han resultat guanyadors del III Concurs de Cristal·lització a l’Escola, organitzat per la UB, la UAB i la URV. En la jornada final del certamen tots els alumnes van mostrar els seus treballs cristal·logràfics i van exposar el procés que havien seguit per aconseguir-los. Els alumnes de Vila-seca van guanyar en la categoria de Cristall únic. Redacció ajuntament de vila-seca

20 alumnes francesos són rebuts a l’Ajuntament de Vila-seca Vint alumnes de secundària del centre Collège Clémence Isaure de Toulouse i els seus professors han fet una estada d’una setmana a Vilaseca. Juntament amb els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Vila-seca, han gaudit d’excursions

a Tarragona i Barcelona, així com d’activitats esportives i una visita als llocs d’interès del municipi. Al seu pas per l’Ajuntament van ser rebuts per la tinenta d’alcalde, Manuela Moya, i la regidora d’Ensenyament, M. Àngels Ponce. Redacció

PUBLICITAT

mésvila-seca Abril/2014

7

8

mésvila-seca Abril/2014

SOCIETAT

GENT GRAN FOTOS: cristina aguilar

La classe de gimnàstica és una de les activitats més concorregudes de l’Esplai Sant Esteve.

Esplai Sant Esteve de Vila-seca, més de 25 anys al servei dels més grans El centre ofereix més d’un centenar d’activitats per a pensionistes i jubilats

Antonia Torralbo Presidenta de l’Esplai Sant Esteve

«Moltes persones em diuen que venir aquí els ha canviat la vida»

Cristina Serret Cristina Serret

L’any passat l’esplai de la gent gran de Vila-seca va celebrar 25 anys de vida en plena forma. Amb 1.100 socis, les instal· lacions del centre compten amb diverses sales polivalents, així com un gimnàs i un espai a l’aire lliure. També hi ha una aula d’informàtica amb 12 ordinadors i una taula de billar. Els usuaris poden escollir les activitats que els vinguin més de gust, i que abasten des de l’exercici físic fins a l’aprenentatge o les festes.

Ments i cossos en forma A les onze del matí, la classe de gimnàstica és plena. Una vuitantena de persones, la majoria senyores, formen ordenades files.

Durant una hora, fan els exercicis que els mana la monitora, que es mou al ritme de la música.

«Qui tingui mal als genolls que no ho faci!», va advertint. També poden fer ioga, sevillanes, balls de saló… fins i tot hi ha sessions diàries de fisioteràpia.

Les persones que s’estimen més una activitat intel·lectual es poden apuntar als cursos d’informàtica o als tallers de prevenció de la dependència, com el destinat a grans lectors. Després també hi ha els campionats de billar, dòmino, escacs o petanca, entre d’altres. En aquest esplai hi ha propostes per a tots els gustos.

Els socis disposen de premsa, televisió, un bar amb preus reduïts i diverses taules per fer la partida.

Ara la gent gran té millor salut, demana més activitat física i també cerebral Antonia Torralbo, presidenta de l’entitat, explica que moltes persones grans ara tenen més vigor i salut que anys enrere: «a la meva edat la meva àvia ja era una persona gran, que s’hauria quedat a casa. Ara tenim més

força física i també més activitat cerebral. Amb cinquanta anys ens posem a aprendre com funciona internet, quan no ho havíem vist mai!». Totes aquestes propostes es complementen amb els diumenges de balls, les barbacoes, les excursions i els dinars del Primer de maig, Sant Joan i l’Onze de Setembre. L’Antonia descriu l’ambient que s’hi viu com molt agradable, i destaca que de les activitats han sorgit

grups d’amistat, que es troben fora de l’Esplai per fer caminades o per col·laborar a la residència de gent gran. De cara al futur, la presidenta del centre només demana que no els retallin, «la gent ens demana que res d’això no s’acabi, al contrari, que es pugui continuar, almenys amb el mateix nivell que fins ara. Això no obstant, no podem queixar-nos, perquè fins ara sempre ens hem sentit molt ben tractats».

— Com són les persones que venen al centre?

— Hi ha una mica de tot, cadascú té els seus interessos. Hi ha qui busca poder jugar una estona a la tarda i qui vol aprendre a fer anar internet perquè no n’ha tingut mai l’oportunitat.

— Què és el que es busca, amb l’oferta d’activitats?

— Per a nosaltres hi ha una cosa molt important, i és que la gent no es quedi sola, aïllada.

Volem que surtin de casa, per això proposem coses que cridin l’atenció, per exemple berenars perquè les senyores s’animin a sortir una estona.

—I com responen els socis, a aquesta oferta?

— Molt bé. Hi ha persones que em diuen que venir aquí els ha canviat la vida. Han passat de quedar-se tancats a casa a fer gimnàstica, ioga, balls… Els permet trencar la monotonia del dia a dia.

—Esteu notant la crisi?

— Sí, i tant. Hi ha molts socis que comparteixen la seva pensió amb la resta de la família, molts ajuden els fills o els néts.

Nosaltres ja mirem d’ajustar tant com podem els preus de les sortides per intentar que hi pugui venir el màxim nombre de persones possible.

—I potser els avis ara també fan més de cangurs…

— Sí, amb això també ens hi trobem. Les classes de gimnàstica acaben a les 12 i sovint hi ha algú que ha de marxar abans per anar a recollir els néts a l’escola. Però a mi això ja em sembla bé, perquè la canalla dóna molta vida a la gent gran.

Imagina’t com ha de ser llevarse al matí i no tenir res més per fer que rentar-se i fer una mica de compra.

—Per fortuna la gent gran d’ara esteu més sans i forts…

— És veritat, els «grans» ja no som tan grans. Pensa que tenim persones de 83 anys a classe de gimnàstica!

SOCIETAT

mésvila-seca

9

Abril/2014

La Gent gran de la Pineda ja ha rebut els primers turistes de Setmana Santa

FOTOS: CRISTINA AGUILAR

L’Associació de Jubilats i Pensionistes té socis del municipi i propietaris de segones residències Cristina Serret

Amb la Setmana Santa arriben els primers turistes de segona residència a la Pineda. Molts d’aquests són persones grans, que tenen en l’Associació de Jubilats i Pensionistes de la Pineda un lloc on passar moltes tardes d’oci.

El centre, que també compta amb socis de tot l’any, residents habituals al municipi, ja està preparat per rebre’ls. Alicia Poveda n’és la vicepresidenta, i admet que per vacances, especialment durant l’estiu, se’ls gira més feina. No obstant assegura que això no suposa cap daltabaix en el funcionament normal de l’Associació, més enllà «d’una mica més de feina per als membres de la Junta».

Activitats per a tots els gustos L’entitat comparteix espai amb el Col·lectiu de Joves, el Col·lectiu de Dones i l’Associació de Veïns.

No obstant això, poden fer servir una àmplia sala d’actes, una sala

polivalent i una sala de lectura.

Obren tres tardes a la setmana, dilluns, dimecres i divendres, i organitzen tallers de treballs manuals, de costura, i sessions de ball. A més, un grup de cantaires assaja periòdicament. Aquestes activitats se solen mantenir a l’estiu, amb l’afegit que, en el moment de major afluència de socis, se celebra un gran dinar en

Els socis poden apuntarse als tallers de treballs manuals i costura o a les sessions de ball algun hotel de La Pineda. També es programen sortides i excursions, sovint en coordinació amb l’Esplai Sant Esteve de Vila-seca.

En aquest sentit, la vicepresidenta de l’associació de la Pineda destaca la bona relació entre els dos centres, així com amb l’Ajuntament del municipi.

A més, Alicia Poveda remar-

Els tallers de manualitats i els jocs de cartes són dues de les alternatives d’oci del casal de la Pineda.

ca que se senten satisfets, tant amb les instal·lacions com amb les activitats que desenvolupen, i de cara al futur només demana poder seguir oferint el servei tal com s’està fent fins ara.

L’Associació de Jubilats i Pensionistes de la Pineda és al número 20 del carrer Alfredo Krauss i té uns 400 socis que, amb el pas del temps, han acabat fent amistat. Tant els que hi són tot l’any com els estiuejants que, un cop desfan les maletes, hi van buscant diversió, companyia i activitats que els ajudin a mantenir el cos i la ment en forma.

«A l’Associació fem que l’hivern de la Pineda sigui una mica més càlid» La vicepresidenta de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de la Pineda, Alicia Poveda, explica que l’entitat compleix una doble funció. D’una banda, la de donar servei als usuaris de temporada, que tenen les segones residències a la Pineda. I de l’altra, i encara més important –segons que afirma–, la d’ajudar a que «l’hivern sigui una mica més càlid».

Poveda assegura que la Pineda és un lloc fantàstic i que no el canviaria per res del món, però admet que els mesos d’hivern es poden fer molt llargs, especialment per a les persones que viuen soles: «els socis poden venir a la tarda, fer una partideta de cartes i xerrar una estoneta. A l’estiu te’n pots anar a la platja a mirar la gent que passa, però a l’hivern, si estàs sol, on vas?». Cristina Serret FOTOS: CRISTINA AGUILAR

Foto de família dels socis de l’Esplai Gent Gran. Amb l’arribada del bon temps bona part de les activitats d’oci es traslladen al jardí.

L’Esplai Gent Gran de la Plana, punt de trobada al barri En temps de crisi les dificultats se superen donant un cop de mà entre tots Cristina Serret

Una taula ben llarga, una televisió, una màquina de begudes i unes quantes taules per fer la partideta. L’Esplai de La Plana no és massa gran, però els seus socis s’hi troben com a casa. El barri és petit, tothom es coneix i el dia a dia es viu en comunitat. El centre organitza sopars i

activitats per a diades especials, com ara Sant Jordi, Sant Joan o l’11 de Setembre.

Com que són pocs socis, tot té un caire molt familiar i festiu.

Llibres i internet En temps de crisi els pressupostos són més ajustats que mai, però en aquest es-

plai mai no hi falta de res. La Remei Monné, que n’és la presidenta, explica que la clau perquè tot rutlli bé «és que estem molt ben avinguts. Sempre hi ha algú o altre que porta alguna cosa, i així anem fent. No anem a gaires excursions perquè hi ha molts socis que tenen fills i néts a l’atur, i la gent no està per gastar».

Els objectius del centre a curt termini són aconseguir alguns sofàs per muntar una petita sala de lectura a la planta superior. També estan pendents de tenir una connexió d’internet. D’aquesta manera es podrà fer algun curs d’informàtica i els socis que ho vulguin es podran connectar a la xarxa.

«Aquí l’ambient és de germanor, som com una família» Remei Monné, presidenta de l’Esplai Gent Gran de la Plana, explica la raó per la qual hi tan bon ambient: «gairebé tots els socis són de famílies d’emigrants extremenys, sevillans o manxegos, que van arribar a La Plana fa molts anys, s’hi van casar i han crescut amb el barri. Per això aquí ens coneixem tots, i l’ambient és de total germanor». Cristina Serret

10

mésvila-seca Abril/2014

OPINIÓ

EDITORIAL

TRIBUNA

Una aposta per Vila-seca i per la premsa de proximitat L’edició que avui tenen a les mans és el resultat del convenciment que des del Diari Més tenim de què cal fer noves apostes comunicatives i emprendre nous projectes per evitar l’estancament. Que aquesta primera iniciativa periodística de creixement del model del nostre diari es faci a Vila-seca no és una casualitat. En qualsevol planificació cal tenir present els pros i els contres, i fer una aposta pel municipi vila-secà té tots els elements a favor com perquè sigui fàcil decidir-se. Es tracta d’una població que ha aconseguit un model de creixement acuradament progressiu, que ha sabut aprofitar les sinergies de disposar de tres nuclis poblacionals, un d’ells marcadament turístic i, al mateix temps, també ha aprofitat els avantatges de trobar-se en una zona privilegiada del Camp de Tarragona, a tocar dels principals nuclis urbans. Hi ha també un element que resulta important si el que es vol és reflectir allò que s’anomena la vida social d’un municipi. Els recursos derivats de l’activitat de la societat civil, l’activitat econòmica i l’activitat cultural del municipi són tan productius que donen l’argumentari suficient per a voler-ne informar. La rebuda que en el plantejament del projecte ha tingut el Més Vila-seca ha estat tan positiva que des del Diari el mínim que podem fer assegurar que intentarem estar a l’altura dels signes positius i d’encoratjament que hem merescut. Veuran que dediquem un espai important a recordar una altra aposta comunicativa que, desgraciadament, no ha pogut tenir continuïtat. Es tracta d’El Pont de Fusta, una revista que després d’una bona colla d’anys ha decidit posar punt final a la seva presència al carrer com a mitjà de comunicació local. Si el sector dels mitjans de comunicació és un dels més castigats per la situació de crisi que patim, quan es tracta, a més, d’un projecte basat en l’altruisme i la bona voluntat dels seus col·laboradors, la situació es fa encara més complicada. Des del Més Vila-seca no pretenem ser-ne els substituts, però si que volem intentar convertir-nos, com ho era la revista, en un mirall d’allò que són i fan els vila-secans. Per aquest primer número hem volgut aprofitar la circumstància de la celebració de Sant Jordi, com a festa també de la cultura, però a partir del maig estarem al carrer cada últim divendres de mes. I gratuïtament, una característica sobre la qual el Diari Més n’ha fet el cavall de batalla indestriable del seu model de premsa de proximitat.

Edita: Tamediaxa, S.A. DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659

Director General: Carles Abelló Cap de publicitat: Contxi Joan Disseny editorial: Carles Magrané Cap de distribució: Jaume Cañada

Manel de Falla, 12, baixos.

43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

Redacció: Cristina Serret.

Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet.

Edició de publicitat: Sara Sorando.

Distribució: Marta López.

Administració: Núria Clos Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll. [publicitat@mestarragona.com] Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. C/Alcalde Joan Bertran, 30.

43202 REUS 977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes Distribució controlada:

Amb la col·laboració de:

536 Km Yolanda López Periodista

536 km és la distància que separa el lloc d’on sóc, Vila-seca, del lloc on estic, Madrid: dues realitats o dos mons que faig conviure com la maquinària d’un rellotge sincronitzat. Des de fa un temps –sacsejat per la conjuntura política–, aquesta dualitat que sempre he viscut de forma natural es mira cara a cara.

Mentre recorro en tren els 536 km em ve al cap una frase agafada al vol a la ràdio sobre la coexistència de mons paral·lels. En aquest cas el tertulià insistia a diferenciar la realitat dibuixada, amplificada i narrada pels mitjans de comunicació amb l’objectiu de modelar una opinió de masses, de la realitat conformada a partir de la pròpia existència i experiència dels individus. Per fer-ho més entenedor: una cosa és el que s’explica i que se suposa que hauria de ser i que condiciona la nostra visió d’un fet, i l’altra és allò que un viu i experimenta en primera persona, sense mediacions, i per tant al marge de la creació de possibles estereotips.

Sobre tot això, sobre l’opinió pública, la multitud, o les masses, van investigar i escriure Walter Lippman, Public Opinion (1922) i Niklas Luhmann, Politische Planung: Aufsätze zur Soziologie von Politik und Verwaltung (1971). Els seus assajos em serveixen d’excusa per a fonamentar el per què del meu article. De quina altra manera podria interessar a algú la meva visió sobre com tracten a una vila-secana a Madrid enmig d’un procés polític com l’actual?

La pregunta me la fan sovint pels carrers de Vila-seca, sense cap malícia, i no podria ser d’altra manera, perquè em sento estimada. Però quan algú em fa aquesta pregunta necessàriament pressuposa que a Madrid no em deuen tractar massa bé, pel senzill fet de ser catalana, o que a Madrid un català, pel fet diferenciat de ser català, es veu qüestionat, arraconat o incomprès, com si la qüestió catalana fos incompatible amb viure i treballar a 536 km. I aquest és el primer estereotip que em proposo esmicolar.

Fa més d’una dècada que visc a Madrid, on m’esforço a acomodar-me, com aquell que redecora casa seva per sentir-s’hi més a gust, un lloc on és difícil sentir-s’hi estrany o estranger, per la senzilla raó que, de madrilenys de «raça», de «gatos», n’hi ha pocs. Només hi ha hagut un parell de cops on m’han fet sentir «diferent». Una va ser quan senyora al barri de Salamanca em va increpar per no voler signar contra l’Estatut i l’altra quan un ultra-sur em va amenaçar a llençar-me per un pont si no parlava castellà. De radicals n’hi ha a tot arreu. Per a mi un radical vol dir una persona amb pensaments, sentiments i actituds extremes que no accepta la diversitat en el seu sentit més ampli.

Tot això em fa tornar a la idea de les realitats paralel·les o els mons paral·lels al quals feia referència el tertulià radiofònic.

Hi ha casos on un decideix abandonar la seva realitat, la seva experiència més immediata, el seu entorn amb els seus problemes quotidians, per donar el salt a l’altra esfera. A partir d’aquest moment, l’agenda setting (el que alguns investigadors nord-

americans als anys 70 van definir com els temes que els mitjans de comunicació, els polítics i les institucions estableixen com a prioritaris en l’esfera pública), passa a marcar el batec, a fer-se forta en l’existència d’un individu, a monopolitzar els seus pensaments i opinions. El fonament d’un pensament propi, la creació d’una bona opinió dependrà de la capacitat de l’individu de poder analitzar de forma crítica i contrastada els inputs rebuts.

Cada dia em sorprenc en descobrir actituds i opinions diverses, d’aquelles que sorprendrien més d’un...

La qüestió catalana ocupa un lloc important en l’esfera de l’opinió pública madrilenya.

A la recerca del batec de Madrid, sovint em descobreixo parant l’oïda a converses alienes. Els carrers parlen quan els altaveus callen. He sentit converses de tots colors però són les mateixes que podria escoltar a Vila-seca.

La qüestió catalana ocupa un lloc important en l’esfera de l’opinió pública madrilenya. En els últims anys he tingut la fortuna d’establir contacte i certa amistat amb persones rellevants de diversos àmbits que busquen l’experiència directa d’un testimoni, en aquest cas una vila-secana, per intentar contrastar o balancejar els discursos i la construcció de la realitat que marca l’agenda setting. Ells també volen saber el que hi ha a 536 km. I jo ni tinc, ni vull tenir la veritat absoluta, seria una posició pretensiosa.

Tot això em fa tornar al cap la idea sobre les realitats paral·leles; les percepcions construïdes a través dels discursos –els d’allà i els d’aquí–, la realitat madrilenya, la realitat vila-secana, la realitat espanyola o la realitat catalana. La meva realitat.

Un altre dels estereotips que habiten l’esfera de l’opinió de masses és que tots els madrilenys pensen o són de la mateixa manera. Encara recordo el dia que un amic de Barcelona va passar el cap de setmana a Madrid amb les seves filles preadolescents.

Les nenes gairebé no s’expressaven en castellà,–i dic expressar en el sentit que no se sentien còmodes en demanar l’esmorzar en castellà encara que sabessin com fer-

ho. Tenien una imatge plena d’estereotips sobre el que se suposava que era Madrid i per extensió Espanya. Havien construït –desconec a través de quins mecanismes–, una imatge totalment estereotipada. Les vaig portar per les zones més alternatives, aquelles on el vot del PP no és majoritari, aquelles on les botigues són diferents, aquelles on artistes de carrer anònims pengen cartells i allà on hi habita tot el que se suposa que a Madrid no hauria d’existir. No tothom és igual. Ni a Madrid ni a Vila-seca.

També m’he discutit amb amics sobre política. Res diferent del que passa a altres cases. Cada dia em sorprenc en descobrir actituds i opinions diverses, d’aquelles que sorprendrien més d’un... així que no faig més que recordar-me que alguna cosa no va bé quan hi ha qui es passa la vida teoritzant sobre una realitat quan desconeix l’altra.

Entenc les realitats en forma de capa de ceba. La primera és aquella que forma part de l’entorn més immediat, la directa, la no mediatitzada, la que es basa en vivències i experiències vitals. La segona és aquella conformada a partir dels intercanvis amb la comunitat, l’entorn més proper, o al segle XXI un entorn global que no entén de distàncies. L’altra capa de conformació de la realitat és aquella que ve dibuixada per mitjans, polítics i institucions i que marquen el nostre dia a dia. Se suposa que hem de pensar d’una manera, que ens preocupen unes coses determinades, que la nostra vida gira al voltant d’uns titulars.

En aquesta olla a pressió en què s’ha convertit aquest article podríem parlar de moltes coses a partir de la xifra de 536 km, els mons paral·lels i els trens per recórrer i saltar distàncies i diferències, un exercici que crec que aquells que marquen l’agenda setting no fan. Tampoc se’ls espera.

I independentment de les ideologies que cadascú professi, –aquest no és lloc on expressar-les ni tampoc tindria cap interès a fer-ho–, em remou parlar sobre conceptes com opinió pública, multituds, persuasions, silencis, crits, omissions, tergiversacions, agents que calculen tot allò que hem de pensar i quan ho hem de fer, de majories i de minories. Per què pensem el que pensem? Per què ens ho creiem?

Així que acabo aquest article amb un parell d’idees: aquella que certifica que tots hem d’analitzar les diverses realitats que ens envolten, i aquella que aposta per agafar un tren amb bitllet d’anada i tornada de Vila-seca a Madrid, i recorre, si cal, 536 km.

CULTURA

mésvila-seca 11 Abril/2014

MÓN CASTELLER

Els Xiquets de Vila-seca s’estrenen aquest Sant Jordi i aspiren a ser colla de sis Els de la camisa blau turquesa preveuen fer dos pilars de quatre a la plaça de l’Església durant la seva primera actuació. fotos: cristina aguilar

Cristina Serret

Vila-seca torna a tenir colla castellera. Després d’uns anys d’aturada, la colla dels Xiquets de Vila-seca s’ha renovat i treballa per fer la primera actuació el dia de Sant Jordi.

Ara són un centenar, entre nens, grallers, pares i castellers. Tornar a engegar no ha estat fàcil. Fa dos anys es va fer un primer intent que no va tirar endavant, però això no va ser el final de l’aventura. Després d’un temps es va intentar de nou, aquest cop amb el suport de les xarxes socials, i es va aconseguir reunir una pila de gent amb ganes de tornar a carregar castells a Vila-seca.

Colla en formació Després de presentar la paperassa ara són Colla en formació.

Això vol dir que tenen un any per preparar-se fins que la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya els faci colla de ple dret.

Durant aquest temps compten amb l’ajuda de dos «colles padrines»: els Xiquets de Tarragona i la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau. Passada l’actuació del 23 d’abril, els de Vila-seca faran el seu bateig amb aquestes dues colles en una diada molt especial, el 8 de juny. Una altra data important és el 6 de juliol, quan actuaran amb la Vella de Valls. El cap de colla vallenc els va donar alguns consells molt valuosos, ja que va assistir a un assaig dels de Vila-seca.

Carlos Lafont, president de la colla, explica que ja han fet una actuació, una mena d’assaig general a l’Auditori Josep Carreras: «vam fer un pilar de quatre i va ser molt emocionant.

Ens van aplaudir moltíssim i se’ns va posar la pell de gallina».

Amb aquestes bones sensacions afronten ara la primera diada, on pretenen assolir els dos pilars de quatre. De cara al bateig, treballen per assolir castells de sis.

Lafont destaca el bon moment que viu el fet casteller, motiu pel qual espera poder tenir més gent a la colla: «en un mes hem tingut unes trenta persones noves perquè vam fer una crida via Facebook. Fa uns anys la colla va desaparèixer pel refredament de la gent, Vila-seca no havia estat mai plaça castellera. Ara, amb l’auge que està tenint el món dels castells, esperem poder fer una colla molt més gran i que acabi quallant. Confiem que amb les actuacions s’acabin d’animar persones de l’antiga colla».

Jordi Sasplugues Cap de colla

«Als assajos ja comencem a tenir sensacions» Cristina Serret

Foto de família dels Xiquets de Vila-seca al local d’assaig.

A l’esquerra, l’assaig de la canalla. A la dreta, el cap de colla, Jordi Sasplugues, corda el casc a la petita Lara.

Actuacions 23 d’abril Plaça de l’Església 8 de juny Plaça dels Estudis 6 de juliol Plaça dels Estudis 26 de juliol Pinar del Perruquet 3 d’agost Plaça de l’Església 10 d’agost Alcover 11 de setembre Plaça de l’Església 26 d’octubre Mas Calvó 2 de novembre Plaça dels Estudis

— Esteu a punt de fer la vostra primera actuació. Com veus la colla?

— Encara estem una mica verdets però hem millorat bastant, diria que molt. Hem millorat la postura, la manera de treballar… ja comencem a tenir sensacions.

En definitiva la veig bé, pel poc temps que fa que assagem, estic content.

— Què voleu fer per al 8 de juny, la diada de l’apadrinament?

— Intentarem assolir el tres o quatre de sis, i alguna cosa més, si es pot. Aquell dia ens marcarà la temporada: segons com vagi, a partir d’allà després farem o desfarem.

— Quins són els vostres punts forts?

— Penso que en poc temps hem fet un gran treball en l’equip tècnic. Encara ho estem acabant d’encaixar tot, però estic content amb el funcionament de l’equip tècnic.

— I en quins us cal treballar amb més força?

— Al començament vam treballar molt l’equilibri, la manera de pujar, d’aferrar-se, i ara estem insistint en l’equilibri. Després, sempre hi ha detalls que cal anar polint, és clar. Però jo confio que per a la diada del 8 de juny ho tindrem preparat.

— La majoria de membres de la colla no havien estat mai castellers, oi?

— Exacte. Alguns havien format part de colles, però no com a titulars pujant, sinó més aviat a la pinya. I si algú havia pujat era de petit, i ara no té res a veure amb el que li demanem que faci.

— Teniu prou gent o encara us en fa falta més?

— Gent sempre en falta. Ara tenim les estructures preparades, però per a la pinya, sobretot per als assajos, ens fa falta una mica més de suport.

— Quina consigna teniu per al 23 d’abril?

— Si aquest dia aconseguim fer dos pilars de quatre, estarem més que satisfets.

12

mésvila-seca Abril/2014

CULTURA

AGRUPACIÓ CULTURAL DE VILA-SECA

L’Agrupació Cultural de Vila-seca celebra els 40 anys de vida L’entitat va néixer amb l’esperit de promoure la cultura en tots els seus àmbits Cristina Serret

Onze seccions i 350 socis. Les dades ja donen una idea de l’envergadura de l’Agrupació Cultural de Vila-seca, que es va fundar l’any 1974 i enguany celebra els seus quaranta anys de vida.

En paraules del seu primer president, Ramon Farriol Clavé, el grup va néixer amb la finalitat de «promoure un millor desenvolupament cultural al nostre poble». En el llibre commemoratiu que es va publicar amb motiu del 30 aniversari de l’Agrupació, Farriol Clavé posava de manifest com, molts vila-secans van considerar aquell projecte una utopia, donat que no es comptava amb més recursos que la bona voluntat i les ganes de treballar «per omplir un buit del que n’eren tots conscients».

Un jove Josep Poblet en va ser el segon president, amb només vint-i-tres anys i el servei militar per complir. Però l’esperança de promoure un nou ambient al poble el va animar a agafar-ne les regnes. També ho va relatar al llibre del 30 aniversari: «Vaig pensar que calia donar continuïtat a aquella ‘marxeta’ sociocultural que d’una manera incipient s’havia iniciat al poble». Després el van succeir Ramon Setó Vallverdú, Josep M. Carreté Nadal, Àngel Holgado García, David Melero Domènech i l’actual president, Josep Ramon Pujals.

El naixement de les seccions La història de l’Agrupació engega a principis de la dècada de 1970, quan unes quaranta persones interessades per la cultura es van reunir amb Mn. Ricard Cabré Roigé. L’objectiu era promoure activitats literàries, artístiques, musicals i tradicionals. Al cap de poc veurien la llum dues de les primeres seccions de l’entitat: la Coral Nova Unió (que va sorgir de l’antic Cor La Unió) i la Secció de Lletres. Aquesta darrera inicià la seva activitat amb un Concurs literari i la publicació de la primera Monografia.

A poc a poc s’hi anirien afegint noves seccions, la majoria de les quals encara existeixen. Algunes, com la Promoció Professional Obrera (PPO), la Secció Pedagògica, el Grup Local de Recerca Arqueològica, o la Secció d’Internautes van acabar desapareixent o se n’han independitzat. En l’actualitat l’Agrupació Cultural aplega 11 seccions que recullen interessos ben diversos, des de l’afició al joc d’escacs, al cant vocal, la passió pels cavalls, la cobla o l’art.

Dalt a l’esquerra, el Cor Nova Unió; dalt a la dreta i sota a l’esquerra, l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, i baix a la dreta, els Amics del Cavall.

Josep Ramon Pujals, l’actual president, destaca molt especialment el treball que es va fer a la Secció de Lletres en els seus inicis: «és molt remarcable el Concurs literari, així com la Beca Doctor Gibert, que promou l’estudi en profunditat d’algun tema d’interès local. Tot això sense deixar de banda les Monografies publicades per la secció, una labor que encara se segueix fent en l’actualitat».

Per Pujals la filosofia de l’entitat l’any 2014 és la mateixa que

tenia en la seva gènesi, quatre dècades enrere: «agrupar tota la gent del poble. Fa quaranta anys hi havia diverses societats, com El Centre Catòlic o L’Ateneu, i els seus membres rivalitzaven una mica entre ells. En aquest sentit l’Agrupació Cultural també va néixer amb la voluntat d’unir a la gent de Vila-seca».

L’activitat de l’Agrupació A més dels actes que organitza cada secció, l’entitat també proposa activitats sota un únic

paraigua. Així, es promouen presentacions de llibres, sortides culturals o conferències. Pel que fa a l’organització interna, tots els membres són socis, cada secció és autònoma i té un president. Cada primer dijous de mes els presidents de les seccions es reuneixen amb el de l’entitat, en la Junta Permanent. Aquestes trobades serveixen per posar en comú les activitats fetes i previstes, els pressupostos i les dificultats que puguin anar sorgint.

Més enllà del dia a dia, el prin-

cipal i més important escull que han hagut de resoldre ha estat el de tenir un local propi. Després d’uns anys amb la seu a l’interior de la Biblioteca municipal, finalment disposen d’un despatx on es poden celebrar les reunions de la Junta permanent, així com desar tota la documentació que, amb quaranta anys de vida, s’ha anat acumulant.

Presents a les festes La promoció de la cultura i les tradicions és una de les princi-

pals raons de ser de l’Agrupació, però també ho és la ferma voluntat de participar de forma activa en les festes de Vila-seca. Així per exemple, els Amics del Cavall organitzen els Tres Tombs, per Sant Isidre s’imparteixen conferències, els grallers acompanyen el seguici o es fan representacions dels grups de música i dansa.

De cara al futur més immediat, ja s’està treballant en els actes del Rescat de les Cent Donzelles, la festa que se celebrarà aquest estiu a Vila-seca.

CULTURA FOTOS: AGRUPACIÓ CULTURAL

mésvila-seca 13 Abril/2014

Les seccions Coral Nova Unió Música i concerts [Fundada el 1974]

Secció d’Escacs

Cobla Antiga del Comú

Organització i participació en campionats

Música i concerts [Fundada el 2005]

[Fundada el 1974]

Secció de Muntanya

Secció de Lletres [Fundada el 1972]

SE

MUN

CC

Publicacions i presentacions

de

[Fundada el 1976]

IÓ

Organització i participació en sortides

YA TAN

AGRUPACIÓ CULTURAL DE VILA-SECA

Grup Vocal al Nostre Aire

Secció Esbart Dansaire Ramon d’Olzina

[Fundada el 1994]

[Fundada el 1975]

Aires de Gralla

Amics del Cavall

[Fundada el 2005]

[Fundada el 2002]

Secció d’Art

Cor de Caramelles Ramon Sendra

Música i concerts

Música i concerts

Organització i participació en concursos [Fundada el 2008]

Josep Ramon Pujals President de l’Agrupació Cultural de Vila-seca

Actuacions

Exhibicions i desfilades

Música i concerts

[Refundació el 2011]

FOTO: CRISTINA AGUILAR

«Nosaltres volem ser transmissors de la cultura catalana» Quaranta anys després de la seva fundació l’entitat segueix tenint un gran nombre de socis i una gran activitat Cristina Serret

L’Agrupació va néixer per promoure activitats literàries, artístiques, musicals i tradicionals L’entitat organitza presentacions de llibres, conferències i sortides culturals Les diferents seccions que la conformen participen activament en les festes de Vila-seca

— Com definiria aquests quaranta anys de vida de l’Agrupació?

— Tots els presidents que hi hem estat hem seguit una línia força continuista. Pel que fa als socis, els perfils són diferents perquè cadascú té uns interessos, però això és normal, i per això hi ha les diferents seccions, cadascú va allà on li agrada més.

— Sou molts socis i de totes les edats. El relleu generacional està garantit?

— Sí, a les diverses seccions sempre es busca que hi hagi canalla o gent jove que pugui seguir en el futur. La secció d’Escacs, per exemple, fa activitats amb les AMPAs de les escoles, els de l’esbart busquen canalla que vulgui ballar, i els de la coral estan en contacte amb joves que surten del conservatori. Fins i tot la secció d’Art organitza un concurs de pintura infantil.

— Us sentiu acompanyats, en les vostres activitats?

— I tant. D’una banda per l’Ajuntament, especialment pels regidors de Cultura i d’Esports. I també pels vila-secans, que solen assistir força quan fem actuacions o activitats en públic.

— Ens trobem immersos en un procés polític de gran envergadura, que també ha generat un moviment social. A l’entitat acompanyareu o promoureu aquests processos d’alguna manera?

— No, nosaltres som apolítics.

L’any passat, per exemple, cada secció va donar llibertat als seus socis per fer el que volguessin respecte a la Via Catalana. Com a associació no tenim un perfil polític.

— De la mateixa manera, Vilaseca està participant en un projecte molt ambiciós, el BCN World…

— És projecte faraònic! No crec

que això comporti cap canvi per a nosaltres. Però el que sí que tenim molt clar és que volem ser transmissors de la cultura catalana, i si per BCN World ve més gent a casa nostra, nosaltres els ensenyarem la nostra manera de ser. A totes les nostres seccions hi ha un ambient d’arrelament al país.

— Com veu el futur de l’entitat?

— Malgrat que estem vivint una època que no ens permet fer grans canvis, sempre tenim noves idees i propostes per noves sortides, però sense fer grans escarafalls, és clar.

— Voleu fer una crida a la participació?

— És clar que sí, convidem a tots els vila-secans i vila-secanes que vinguin i participin en les activitats que fem, i també els animem a que s’apuntin a l’Agrupació.

— Finalment, teniu previst celebrar els quaranta anys de

Josep Ramon Pujals és el vuitè president de l’Agrupació Cultural.

vida de l’Agrupació Cultural?

— Enguany no farem cap acte ni festa especial. Ens estimem més fer-ho quan arribem als cinquanta. Quan vam fer trenta anys vam publicar un llibret on

es recollia la història de l’entitat amb imatges. Com que l’ambient general és una mica de crisi, hem decidit que d’aquí a deu anys ja tornarem a fer alguna cosa grossa.

14

mésvila-seca Abril/2014

CULTURA COMUNICACIÓ

Cristina Serret

Carles Jansà és una de les persones que, ara farà trenta-cinc anys, van idear i fundar la revista El Pont de Fusta.

A punt de tancar de forma definitiva, el Carles fa un repàs de la història de la publicació en companyia del seu actual director, Robert Rodríguez, el sotsdirector, Toni Bonet, i l’Anna Plaza, periodista i membre del consell de redacció.

En aquestes tres dècades d’història la publicació s’ha mantingut força fidel al format i els continguts originaris.

«Amb la restauració de la democràcia un grup de persones vam pensar que seria interessant fer una revista d’informació local. Per fi s’havia acabat la censura i teníem ganes d’oferir informació més lliure», explica el Carles Jansà. Amb ell hi havia Miguel Ángel Caballero, Esther Caminal, Joan Anton Sedó, Josep Graset, Ramon Leal, Juanjo Manzanares, Simó Santamaria, Wladimir Singla i Joaquim Vives. Tots plegats van començar a publicar amb el títol de Boletín informativo de Vila-seca, perquè van aprofitar la capçalera que feia servir l’Ajuntament. L’any 1982 se’n van independitzar i va néixer la revita El Pont de Fusta, «un nom de lloc històric de Vila-seca, que feia referència al pont (que llavors era de fusta), que passa per sobre de la via», recorda el Carles.

Era l’època en què Vila-seca i Salou eren municipi únic, i amb aquesta capçalera es deixava ben clar que els continguts abastaven tots dos nuclis urbans, fins i tot després de la segregació. Amb el temps, però, es va deixar d’oferir informació de Salou. Com relata l’Anna Plaza, va ser una suma de factors el que va motivar aquest abandó: «d’una banda vam veure una clara falta d’interès per part de l’Ajuntament de Salou. Però també va passar que els redactors que quedàvem érem tots de Vila-seca, i cobrir la informació de Salou comportava un volum de feina que no podíem assumir. A més, el gruix de lectors el teníem aquí».

Informació local El gruix dels continguts d’El Pont de Fusta ha estat l’actualitat del municipi. Aquesta es complementava amb seccions fixes, com l’Editorial, la Meteorologia, el Correu Obert… Un dels aspectes més valorats de la revista eren els articles signats per un grup de col·laboradors, més o menys regulars, com Anton Adserias, Javier Secaduras, Josep Clavé, Antòniu Mas, Jordi Cervera, David Espasa, Miguel Tono, Imma Vidal, Diana Vizán, Jordi Judal, Xavier Reverté, o Sandra Rizza, entre d’altres. En l’últim número d’El Pont de Fusta Carles Jansà repassa la història de la revista i recorda totes les persones que hi han col·laborat.

el pont de fusta publica el seu últim número

correspon a nosaltres fer el treball que li correspon a l’oposició.»

Un altre aspecte que ha condicionat el tancament d’El Pont de Fusta ha estat el moment que viuen els mitjans de comunicació. Per l’Anna Plaza, la immediatesa de la comunicació els condicionava força, donat que la revista és de publicació mensual. «Som conscients que per arribar a més públic necessitaríem fer una inversió i un replantejaLa històrica capçalera tanca després de trenta-cinc anys informant a Vila-seca ment de la revista. En Xavier Graset ens FOTO: cristina aguilar ho va dir una vegada, que el futur d’El Pont de Fusta havia de passar per la professionalització, i ara veiem que tenia raó. Però això requeriria recursos econòmics i molta energia, i anem curts d’una cosa i de l’altra».

«A més,» –apunta el Toni– «quan replantejàvem canviar els continguts, el format, o la periodicitat, sempre arribàvem a la mateixa conclusió: això ja no és El Pont de Fusta. És una altra revista. El projecte, per tot aquest cúmul de situacions, ja estava esgotat.

I fer alguna altra cosa tan diferent volia dir fer un producte completament nou».

Un llegat històric Ara, l’objectiu del consell de redacció de la revista és aconseguir la digitalització dels continguts i les imatges per tal que puguin ser dipositats en un arxiu municipal i siguin consultables per tothom.

«Crec que si alguna cosa deixem de profit és tota aquesta informació local recollida i publicada durant més de tres dècades, i que pot resultar molt valuosa per reconstruir la història del nostre municipi». –diu l’Anna– «És una mena de gran síntesi històrica, i només per això ja ha valgut la pena haver fet tota questa feina.

Penso que deixem un llegat molt maco».

A la fotografia, d’esquerra a dreta, Toni Bonet, sotsdirector de la revista, Carles Jansà, fundador i membre històric, i Robert Rodríguez, l’últim director. El número d’abril és l’últim que es publicarà.

A l’esquerra, el número 0 de la revista. A la dreta, el número 1 i, al costat, el número de comiat d’abril de 2014. A la dreta, la revista d’octubre de 2009.

Per què s’ha pres la decisió de tancar? La resposta engloba una suma de factors: «bàsicament, a causa de l’esgotament del projecte, però també pel nostre esgotament». –explica el Robert, l’actual director– «Excepte el Carles,

que hi és des del principi, la resta dels que som aquí vam recollir el testimoni de la generació anterior. Però ara ningú no s’ha prestat a recollir el nostre. No ens hi dediquem de forma exclusiva, i arriba un moment que no es pot fer el producte com tu voldries fer-lo».

El Toni, que n’és el sotsdirector, corrobora l’afirmació del Robert: «tinc la sensació que de deu anys cap aquí no hem acabat de trobar el nostre lloc en l’evolució del poble. Hem anat a remolc del que s’anava fent, i com que la informació que es generava era una bassa d’oli, no hem tractat temes gaire polèmics. Hi havia persones que ens recriminaven que no féssim el paper d’oposició, de gratar per buscar notícies més punyents.

Però la nostra dedicació no ens permet fer aquesta mena de feina. A més, que crec que no ens

AGENDA

mésvila-seca 15 Abril/2014

ACTES PREVISTOS

ABRIL DIMECRES

23

Biblioteca de Vila-Seca Llibres d’artista

Fins al 8 de maig s’exposen a la biblioteca els treballs realitzats pels alumnes dels centres escolars del municipi.

Diada de Sant Jordi

Activitats per tot Vila-seca per celebrar la diada del llibre i la rosa (veure requadre central).

DIJOUS

24

19.30 h. Sala polivalent de la Casa Consistorial de Vila-seca Conferència «La Guerra de Successió. Aspectes diversos»

A càrrec del professor Salvador Rovira i Gómez.

DISSABTE

26

8.00 h. Barcelona Excursió a la Barcelona del Tricentenari 1714-2014

Visita guiada a l’itinerari «Barcelona 1714, escenaris de la Guerra de Successió», i a l’Ajuntament de Barcelona.

Preu de l’excursió: 15€ (inclou transport, visites guiades i dinar). Més informació al Patronat Muncipal de Turisme. C/ del Patró, 10. Tel.: 977 39 03 62.

DIUMENGE

27

19 h. Auditori Josep Carreras Concert Extraordinari de Sant Jordi

Per Sant Jordi, llibres, roses i una gran festa final amb una mostra de Cultura Popular La colla castellera dels Xiquets de Vila-seca farà la seva primera actuació de la temporada Redacció

Si el bon temps acompanya la diada de Sant Jordi d’aquest any a Vila-seca estarà farcida d’activitats per a tota la família.

A partir de les 10 del matí es muntaran les tradicionals paradetes de llibres i roses a la plaça de l’Església i la plaça de Voltes.

Una mica més tard, a les 11.30 h, els alumnes de cicle mitjà i cicle superior d’educació primària del municipi oferiran la Cantata de Sant Jordi al Pavelló Municipal d’Esports (Av. de l’alcalde Pere Molas, 28).

Ja a la tarda, quan els petits ja hagin plegat de l’escola, podran assistir a la sessió de Contes en família a càrrec de Blai Sanabre (17.30 h). Una hora més tard els Trabucaires del Comú de Vilaseca faran les Galejades dolces.

I a les 19.30 començarà un dels moments més esperats de la diada, la Mostra de Cultura Popular Catalana. L’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina i els Gegants i Grallers de Vila-seca faran les seves actuacions i acompanyaran els Xiquets de Vila-seca, la colla castellera local que farà la seva primera actuació després de la seva recent refundació. Els de la camisa blau turquesa volen aixecar dos pilars de quatre, i aquesta actuació ha de servir per valorar la feina que han fet i la que

DIMARTS

29

A càrrec de la Coral Nova Unió de Vilaseca i de la Coral Lautada Abesbatza de Vitoria. Direcció de David Molina i Jesús Merino.

20 h. Auditori Josep Carreras Audició d’alumnes de música de cambra, Cor Contraveus i Orquestra Lully

19 h. Teatre Fortuny de Reus Concert de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya

Biblioteca de Vila-seca Els valors de la Biblioteca

Un espectacle organitzat pel Conservatori professional de música de Vilaseca.

DILLUNS

28

20 h. Auditori Alcalde Josep Malapeira Audicions de final de grau

Organitza el Conservatori professional de música de Vila-seca.

Una mostra de petit format, per a tots els públics, formada per cinquanta fotografies preses per Josep Algans en el dia a dia de trenta-dues biblioteques públiques de Catalunya. Les imatges mostren com són les nostres biblioteques públiques, què fan, qui i com les utilitza. Fins al 15 de maig.

DIMECRES

30

18.30 h. Biblioteca de Vila-seca

els queda fins al dia 8 de juny, quan faran el seu bateig amb els castells de sis.

El programa d’actes de Sant Jordi inclou també diverses activitats que s’allarguen més enllà del 23 d’abril, i que s’emmarquen en la celebració de l’Any del Tricentenari (1714-2014). Així per exemple, el dia 24 s’impartirà la conferència «La Guerra de Successió. Aspectes diversos», a càrrec del professor Salvador Rovira i Gómez, i dissabte dia 26 es farà una excursió a Barcelona per realitzar una visita guiada als escenaris de la Guerra de Successió.

En paral·lel, la Biblioteca de Vila-seca acollirà la mostra «Llibres d’artista», creats pels alumnes de la ciutat, fins al 8 de maig. La cloenda del programa de Sant Jordi i el Tricentenari serà el Concert Extraordinari de Sant Jordi, a càrrec de la Coral Nova Unió de Vila-seca i de la Coral Lautada Abesbatxa de Vitoria, el dia 27 d’abril.

Maletes perdudes, de Toni Puntí

Sessió del Club de lectura de la Biblioteca de Vila-seca.

MAIG DIVENDRES

9

21.30 h. Auditori Josep Carreras Cor de l’Auditori Josep Carreras: cor i piano

Un acte organitzat per la Fundació privada Josep Carreras.

DISSABTE

10

20.30 h. Plaça de l’Eslgésia Intercanvi d’esbarts

Amb l’Esbart de Sant Carles de La Ràpita i l’Esbart Ramon d’Olzina de Vila-seca. Organitza Esbart Ramon d’Olzina.

12 h. Roger Benet a la Terrasseta del Fènix.

15 h. – 18 h. TANTRUM#3 – Bartleby – Shook Down Records a la Terrasseta del Fènix.

15 h. – 18 h. TANTRUM#3 – Elsa de Alfonso y Los Prestigio – Canadá Editorial a la Terrasseta del Fènix.

15 h. – 18 h. TANTRUM#3 – The Saurs – Mama Vynila Records a la Terrasseta del Fènix.

15 h. – 18 h. TANTRUM#3 – Gúdar – Hi Jauh USB? a la Terrasseta del Fènix.

18 h. Banjim Banjam a la Plaça de Voltes.

18.45 h. +21.45 h. LaDinamo a la Plaça de l’Esglèsia - Itinerants.

19 h. aupaQUARTET a la Sala Alcalde Josep Malapeira Auditori.

19 h. Pantaleó a l’Hort del Centre.

19.30 h. Pau Riba & Pascal Comelade al Pati del Fènix.

20 h. Copa Lotus a la Plaça de Voltes.

20.15 h. Yonder de Jesús&Banda Ashé al Parc de la Formiga.

20.45 h. Negro a La Mina CafèTeatre.

21 h. Extraño Weys a l’Hort del Centre.

21.45 h. Coriolà al Pati del Fènix.

22.30 h. Zea & Esperit! A La Mina Cafè-Teatre.

23 h. Izah a la Plaça de Voltes.

23.45 h. Canteca de Macao al Parc de la Formiga.

23.45 h. Falciots Ninja a l’Hort del Centre.

00.00 h. Coàgul a La Mina CafèTeatre.

01.15 h. Tigres Leones a La Mina Cafè-Teatre.

01.30 h. Xenia Rubinos a la Plaça de Voltes.

01.45 h. La Banda del Panda al Parc de la Formiga.

02.15 h. Lost Fills a l’Hort del Centre.

03.00 h. Dj OGT&DjPanko al Parc de la Formiga.

DIVENDRES

22 h. Teatre el Centro Molt soroll per res

El grup La Tramoia de Vila-seca representarà aquesta obra d’amor i emolics de William Shakespeare.

DIVENDRES

16

21.30 h. Auditori Josep Carreras Orquestra Händel, 25 è aniversari

Un acte organitzat per la Fundació privada Josep Carreras.

Vila-seca FIM, Festival de Música al Carrer de Vila-seca 19 h. Xebi SF a l’Hort del Centre.

20 h. Montgomery a La Mina Cafè-Teatre.

20.15 h. Alberto Montero a l’Hort del Centre.

21 h. La Banda Municipal del Polo Norte al Pati del Fènix.

21 h+22.30 h. Sidral Brass Band a la Plaça de l’Esglèsia - Itinerants.

21.30 h. Jazz Machín a la Plaça de Voltes.

22h. AiMarai al Parc de la Formiga.

22.15 h. Harrison Ford Fiesta a l’Hort del Centre.

22.45 h. Desert a La Mina CafèTeatre.

23.30 h. Flamingo Tours a la Plaça de Voltes.

23.30 h. Joana Serrat al Pati del Fènix.

0.15 h. A-4 Reggae Orchestra al Parc de la Formiga.

0.30 h. Xiu Xiu Plàstic a l’Hort del Centre.

0.45 h. Da Souza a La Mina CafèTeatre.

1.15 h. El Último Vecino a la Plaça de Voltes.

2 h. Joan Colomo&La Radiofórmula al Pati del Fènix.

2.15 h. Calvari al Parc de la Formiga.

DISSABTE

17

Vila-seca FIM, Festival de Música al Carrer de Vila-seca

23

21.30 h. Auditori Josep Carreras Sílvia Pérez Cruz i Refree Presentació del seu nou CD. Un acte organitzat per la Fundació privada Josep Carreras.

DISSABTE

24

CAP Vila-seca Marató de sang

Organitza el Banc de Sang i Teixits.

DIVENDRES

30

21.30 h. Auditori Josep Carreras Orquestra de l’Auditori Josep Carreras; corda català.

Un acte organitzat per la Fundació privada Josep Carreras.

16

mésvila-seca Abril/2014

A L’ÚLTIMA EDUCACIÓ

Cristina Serret

Gerard García Sánchez i Pau Luque Lozano són dos alumnes de batxillerat de l’Institut Ramon Barbate Miracle de Vila-seca apassionats per la Química. Tots dos han quedat classificats en primer i segon lloc respectivament en la fase local de l’Olimpíada Química celebrada a la Universitat Rovira i Virgili. Aquests resultats els han col·locat en quart i setè lloc del rànquing de Catalunya, fet que els permet presentar-se a la final nacional, que se celebrarà a Oviedo els dies 25, 26 i 27 d’abril.

L’Olimpíada Química és un certamen organitzat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, en col· laboració amb l’Associació Nacional de Químics d’Espanya i la Reial Societat Espanyola de Química.

L’objectiu és «estimular la creativitat i l’interès en els alumnes del darrer curs de l’ensenyament secundari».

Els alumnes que s’hi presenten han de superar un examen on es posen a prova els seus coneixements.

Ben preparats de classe «L’examen va ser normal, no va ser fora de sèrie. És cert que les preguntes anaven a buscar la puntilla, la trampa, és clar, perquè si no, passaria tothom, però realment ens vam trobar el que havíem estudiat», explica el Pau. Tant ell com la resta de companys de curs que es van presentar a les proves van tenir poc temps per preparar de forma específica els continguts de les Olimpíades, però durant el curs ja havien aprofundit molt en el temari, de cara a la selectivitat. Rosa Maria Florit, la seva professora de Química, admet que té fama de molt dura: “«els meus exàmens són iguals o més difícils que els de les Olimpíades, per això tinc molt clar que haurien pogut superar la prova uns quants alumnes més. Estic convençuda que si no ha estat així és a causa dels nervis». El Pau i el Gerard admeten que, abans de començar, se sentien nerviosos, «et passa pel cap que potser no ho superaràs, però tens la vista posada en intentar aconseguirho, perquè t’hi has esforçat i també vols que et diguin que serveixes», expli-

PRÒXIMA EDICIÓ

30 MAIG

dos atletes del cervell a l’olimpíada química d’oviedo

ca el Pau. En el cas del Gerard, aquest neguit encara era més intens, perquè té molt clar el seu futur professional: «la Química m’interessa molt. El meu germà és enginyer químic i em parlava molt d’aquesta matèria. I he de dir que també havia sentit parlar de la Rosa Maria Florit… Un cop a l’institut m’ha encara més, i per això m’he Dos alumnes de l’Institut Ramon Barbat i Miracle s’han classificat per la final nacional interessat apuntat a les Olimpíades. Per tot plegat, abans de començar jo FOTO: CRISTINA AGUILAR em sentia molt nerviós. Per a mi aquestes proves són molt importants, anava a donar-ho tot perquè jo em vull dedicar a treballar en aquest sector». El Pau, per la seva banda, no ho té tan clar. És un apassionat de moltes disciplines, i de les ciències li agrada sobretot el component empíric.

El Gerard i el Pau al laboratori de Química de l’institut amb la professora Rosa Maria Florit.

«Les petroquímiques haurien d’ajudar els nostres representants» Rosa Maria Florit és la professora de Química del Pau i el Gerard.

Apassionada de la seva assignatura, té molt clar que participar en aquesta mena de certàmens és positiu per als alumnes en molts aspectes.

D’entrada, perquè els prepara per a la selectivitat: «tinc per costum portar-los perquè considero que és com un assaig. Així s’acostumen a examinar-se en un lloc diferent de la classe. A més, els serveix per adonar-se que saben

més del que es pensen.

Això els dóna un cert relax per a l’examen de selectivitat», afirma la Rosa Maria. Per a la professora, l’altre aspecte positiu de participar en les Olimpíades és el fet que els obliga a «sortir de casa», enfrontar-se a noves experiències, viatjar, fer coses noves i assolir petits reptes.

No obstant Florit vol posar de manifest un problema important d’aquest concurs. I és que els participants no reben cap suport econò-

UNA VEGADA AL MES, MÉS INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS I LA VIDA SOCIAL AL TEU MUNICIPI.

mic. «El Pau i el Gerard s’hauran de pagar el viatge de la seva butxaca, perquè els organitzadors només els paguen l’estada i el dinar. Penso que si es convoquen aquesta mena de concursos haurien de donar almenys aquest suport econòmic. I ja que no el tenim, m’agradaria fer una crida a les indústries locals. Ja que tenim tanta petroquímica, crec que podrien fer una petita aportació per a les Olimpíades. Al cap i a la fi, els alumnes que hi van són els futurs químics, que potser acabaran treballant a les seves empreses». Cristina Serret

Noves experiències El Gerard destaca a més que participar en el certamen els ha permès també «veure més d’aprop el món de la Química, acostar-se a un camp molt interessant». El Pau hi està d’acord, i aprofita per relativitzar aquesta mena d’exàmens: «en realitat els exàmens són proves per comprovar que sabem la matèria, no ho hauríem de veure com quelcom excepcional, perquè al cap i a la fi només són un exercici per valorar».

El pas per Oviedo no és l’últim tram del camí, ja que els millors classificats d’Espanya aniran al certamen internacional, que enguany se celebrarà a Vietnam. Els dos alumnes ho encaren amb il·lusió i amb el reconeixement que tenen una responsabilitat sobre les espatlles: «ens sap greu que no hagin passat els nostres companys de curs, però alhora sabem que, quan anem a Oviedo, els portem darrere, tenim una responsabilitat. No només ho hem de fer bé per nosaltres, sinó també per ells», explica el Pau. Les proves de l’Olimpíada Química Nacional se celebraran el dia 26 d’abril a la Facultat de Química de la capital asturiana.