Festes
de Sant Joan
Molt més que una revetlla per poder celebrar la nit més festiva de l’any
Sant Joan l Valls serà protagonista amb la celebració de la seva Festa Major mentre el foc i la gresca s’estenen per tot el territori
Redacció
Per Sant Joan no hi ha poble o ciutat que no celebri la seva foguera o les seves revetlles. Es tracta, molt probablement de la festa més arrelada arreu de casa nostra i, per tant, resulta impossible referenciar-la en la seva totalitat. Els actes més rellevants de les localitats més representatives comencen a Valls, donat que la capital de l’Alt Camp dedica a Sant Joan la seva Festa Major. Per tant, és la capital de l’Alt Camp la que marca la referència festiva del Camp de Tarragona.
Aquest Sant Joan tindrà un
dels seus moments més emotius amb el comiat a l’actual Àliga de Valls. L’Àliga que l’any 1991 va dissenyar l’artista vallenc Anton Gurí dirà adéu a la ciutat amb un últim ball a la plaça del Blat pel Tomb del Poble, en un comiat per Sant Joan que engegarà ja el compte enrere amb la vista posada en la Candelera de 2026. Serà aleshores quan Valls estrenarà la nova Àliga que, coincidint amb els 325 anys de la tradició festiva d’aquest element, reproduirà de manera fidedigna la figura que havia sortit fins 1936.
Després que el Pets hagin
estat proclamats el darrer cap de setmana com Ambaixadors dels Xiquets de Valls, el títol de Santjoaner serà aquest cop col·lectiu, en un homenatge als pioners de les formacions de grallers i timbalers vinculats als Xiquets de Valls en l’etapa de restitució de les llibertats i de reactivació del teixit cultural i associatiu durant el segle passat.
Aquest Sant Joan tindrà també una commemoració molt especial amb el 25è aniversari de la Mulassa petita. La que va ser la «primera vallenca del nou mil·lenni», l’1 de gener del 2000, ha volgut
bufar les espelmes dels seus 25 anys convidant a diverses mulassetes de Catalunya amb una gran cercavila el dissabte 21 de juny. La festa de la mulasseta se sumarà a les nombroses activitats especials per als més petits.
Els Campaners de Valls han volgut celebrar que aquest serà el primer Sant Joan després de les obres de rehabilitació realitzades l’any passat al Campanar de Valls .i es recuperaran els tocs manuals de campanes durant Sant Joan i, com a novetat, el vespre del dijous 19 de juny se celebrarà l’acte de la penjada de la
La capital de l’Alt Camp acomiadarà aquest Sant Joan la seva Àliga
El campanar estrena restauració amb un toc manual de campanes
bandera, amb escaladors que engalanaran la torre amb la bandera de la ciutat.
Enguany Sant Joan coincideix amb la celebració de
Corpus, en una jornada el diumenge 22 que també destaca pels balls parlats.
El dilluns 23 arrencarà el segon bloc de la Festa Major amb els actes més tradicionals que configuren el corpus central històric de la celebració i que s’ha recuperat plenament en els últims anys. Així, des de primera hora se celebrarà l’enramada de la creu de Sant Joan Baptista amb flor vermella i es proclamaran els santjoaners. El seguiran alguns dels actes més tradicionals, com la sortida de l’Àliga al balcó, l’oneig de la Bandera i la Tronada, amb
Encesa de la foguera a la plaça Corsini de Tarragona després del correfoc per la Rambla Nova de Tarragona. Cedida
Festes de Sant Joan
la Pirotècnia Igual, el tritlleig de campanes i el tomb de vigília dels Gegants de la Ciutat, entre d’altres. També serà el dia de l’arribada de la Flama del Canigó. Les Completes en honor de Sant Joan, amb l’acompanyament del seguici cerimonial, serà un dels moments més esperats i emotius de la Festa amb la cascada de llum, els focs d’artifici i els castells a l’antiga de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat. Les matinades i la diana dels trabucaires ens despertaran pel dia del patró de la
ciutat, dimarts 24 de juny, en una jornada que tindrà la plaça del Blat com epicentre, amb la tanda de lluïment de les danses i les balladetes de la imatgeria i el bestiari del seguici, per continuar amb la diada castellera.
Tarragona, foc i castells En el cas de Tarragona, els principals actes a Tarragona es realitzen al Serrallo, el barri mariner de la ciutat, amb l’arribada de la flama del Canigó, i a la Rambla Nova, amb la Cercavila de Foc protagonitzada per les colles de foc local (Ball de Diables, Drac, Bou,
Griu, Víbria i Colla de Diables Voramar del Serrallo), acompanyades d’algunes colles convidades, que clou amb l’encesa de la foguera. En diverses places de la ciutat tenen lloc revetlles que finalitzen amb la sortida del sol.
El dia 24 de juny al vespre tindrà lloc la tradicional diada castellera de Sant Joan, amb l’actuació de les colles castelleres locals: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau.
Abans de tot això, però, el dia 20 es durà a terme la
Tarragona celebrarà el dia 24 l’actuació de les seves quatre colles castelleres
Reus aprofita el Corpus i Sant Joan per encetar la Festa Major de Sant Pere
tercera festa del Solstici, que organitzen les Tecletes, Associació de Mares de Tarragona coincidint també amb el final del curs escolar i l’inici de l’es-
tiu. La festa del solstici i també el Dia de la Música consistiran amb activitats per a tota la família al parc de la Ciutat, amb la música i el joc són els protagonistes. Fins a les 23 h es podrà gaudir de les joves promeses musicals que es formen a les escoles de música del territori i, a continuació, del concert de De Mortimers i d’una sessió de DJs.
Un altre punt representatiu serà Reus, on se celebra de forma especial des d’aquest dijous la festa del Corpus i on arrenquen també els actes previs de la Festa Major de Sant Pere. A més, Salou cele-
bra Sant Joan com a Capital de la Cultura Catalana 2025. En aquest cas, el dia 23 recolliran la Flama les pubilles i el hereu de Salou a les 19.45 h. per transportar-la per diversos carrers fins al passeig Jaume I, on començarà el correfoc sobre les 20.15 h amb els Diables Maleïts, les Bruixes Latemó, el Xaloc i la Bruna de Salou. El foc es portarà fins a la plaça de les Comunitats Autònomes, on a les 21 h es llegirà el missatge de Sant Joan i es ballarà la sardana ‘Salou Ciutat Pubilla’. L’acte es tancarà amb l’encesa del peveter i un espectacle pirotècnic.
Salou celebrarà la seva capitalitat de la Cultura Catalana 2025 amb el correfoc amb les bruixes Latemó, els diables Maleïts, el Xaloc la Bruna. Cedida
Festes de Sant Joan
El sector pirotècnic augura un Sant Joan a l’alça un cop superat el risc de la sequera
Previsions l Els professionals preveuen un increment de les vendes del 6% i uns beneficis que fregaran els 23 milions d’euros
ACN
El sector de la pirotècnia confia que la tornada a la normalitat després de diversos anys de sequera contribuirà que la ciutadania pugui celebrar la revetlla de Sant Joan «sense problemes» ni restriccions i calcula que les vendes creixeran un 6%. Josep Maria Vilardell, president de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya, preveu que els beneficis rondaran els 23 MEUR. Pel que fa als productes més venuts, es consolidaran els de llum, com les fonts i les bateries amb efectes sobre el cel per garantir «un bon espectacle». Amb tot, els petards de tro seguiran mantenint el seu públic, així com les propostes infantils basades en bombetes, bengales o animals que espeteguen.
Els venedors de petards catalans encaren amb optimisme la revetlla de Sant Joan d’aquest 2025. La davallada de la situació per sequera i l’estat actual dels pantans catalans dibuixen un escenari molt diferent del dels anys anteriors, un fet que, segons Vilardell, es veurà reflectit en els bons resultats de la campanya d’enguany.
El president del sector assegura que aquest 2025 es consolidarà la tendència dels anys anterior, amb una clara aposta pels productes de llum, com les fonts i les bateries de colors. «A la gent li agrada molt el color i els castells de
Els productes de llum i color van guanyant adeptes per sobre dels petards més sorollosos, tot i que aquests conserven el seu públic. Gerard Martí
focs en el cel», ha comentat Vilardell, que ha destacat l’ampli ventall d’efectes que incorporen aquests petards perquè «només posar-los en marxa ja sigui un espectacle». En aquest sentit, els catàlegs de petards ofereixen grans conjunts de bateries amb noms de ciutats com París, Chicago o Pequín, i fonts de colors amb durades de fins a tres minuts.
L’auge d’aquesta mena de
Tot i que el tro manté el seu públic, guanya terreny la pirotècnia de llum i color
productes està vinculat amb les campanyes que en els darrers anys s’han impulsat per prioritzar els petards de baixa sonoritat, dissenyats per a reduir les molèsties auditives sobre nadons, infants, adults vulnerables i, fins i tot, mascotes. Vilardell ha afirmat que aquesta mena d’articles estan dissenyats per «fomentar la convivència» i contribuir que les celebracions no siguin un
motiu de malestar veïnal o personal.
Amb tot, Vilardell ha remarcat que els petards de tro tradicionals mantene una elevada demanda: «A qui li agrada el tro li agrada que faci soroll i peti», ha assenyalat. Així, defensa l’existència d’aquesta mena de productes sempre que es llencin respectant les distàncies que marca la normativa segons la categoria.
En aquesta mateixa línia, les propostes adreçades als més petits de la casa segueixen liderant les vendes. Es tracta de petards tan típics com les bombetes o les bengales, però també d’altres que en els darrers anys han anat guanyant protagonisme, com els animals que espeteguen o defequen. Vilardell ha posat com a exemple un paquet que inclou diversos tancs i vehicles que fan llums i xiulen, o un helicòpter que llença flames vermelles a través de les seves aspes.
Petards solidaris
Per altra banda, amb l’objectiu d’adaptar-se a totes les butxaques els venedors de petards ofereixen una gran varietat de lots i ofertes, com ara el Box Solidari amb bengales, petards, mini-traques, coets i articles de color gairebé a preu de cost perquè sigui més assequible per a les llars que passen dificultats econòmiques. A més, algunes botigues enguany també reforçaran la seva aposta per fomentar la recollida i reciclatge de petards. Tal com ja es va fer l’any passat a través d’una prova pilot, la firma CM Petards instal·larà dos contenidors de recollida de material pirotècnic disparat o malmès a la ciutat de Barcelona. «Sabem que amb dos no n’hi ha prou, però és el principi d’un projecte que confiem a poder estendre a tot Barcelona i, posteriorment, a tot Catalunya», ha indicat.
Tarragona concentra prop de cent vint casetes i mig centenar de locals de venda de petards
Petards l La ciutat de Tarragona té autoritzades prop de cent vint casetes i mig centenar de locals de venda de petards per aquest Sant Joan. Tots aquests punts de venda han rebut l’autorització especial que atorga la Delegació del Govern a Catalunya per poder distribuir articles piròtècnics durant la campanya de Sant Joan. En-
guany s’ha recuperat el nivell de vendes d’un any normal, després del descens dels dos darrers exercicis i les bateries lluminoses i les bengales de colors són els poductes amb més acceptació. Els infants que no estiguin acompanyats per adults no poden adquirir petards, i que per comprar cebetes i bengales cal tenir, com a mínim, 12 anys. Redacció
Festes de Sant Joan
La Flama del Canigó, una jove tradició que encén les fogueres de tot el país
La Nit o la Revetlla de Sant Joan no és una festa uniforme. Cada poble i barri fa les fogueres i les revetlles pròpies. La festa que es fa al voltant dels focs pot ser de moltes menes: sopars populars, espectacles pirotècnics amb diables i bèsties, orquestres i grups musicals que fan ballar el públic, etc. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s’encenen amb la posta del sol i s’alimenten fins ben entrada la nit, o la matinada, amb tota mena d’andròmines combustibles.
El magnetisme del foc atreu molt gent, que s’hi aplega al voltant, canta i balla… i els més agosarats hi salten per sobre o trepitgen les brases. Antigament hi havia una gran competència entre fogueres i sovint s’establia rivalitat entre els grups, que es pispaven la fusta mútuament per fer-la més grossa.
La relació entre el foc i el solstici d’estiu ve de molt lluny. Se sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l’any encenent fogueres i des de fa uns anys una
de les tradicions més esteses a casa nostra és encendre-les amb la flama el Canigó. Malgrat això, aquesta és possiblement la tradició més jove vinculada a Sant Joan. Com a continuació d’una iniciativa encetada el 1955 per
l’excursionista nordcatalà Francesc Pujada, des de l’any 1966 diversos col·lectius i organitzacions distribueixen la Flama del Canigó, des del cim de la muntanya, arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de
El foc de la flama roman encesa tot l’any al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà fins que cada 22 de juny es pren la Flama i es puja fins al Canigó. Des d’allà la Flama arriba a pràcticament tots els
El foc de Sant Joan es considera el nexe d’unió de tota la cultura catalana
racons de Catalunya d’ençà de la dècada dels setanta. Per exemple, com en molts altres municipis, el 23 de juny a la tarda la Flama del Canigó arriba a Tarragona, Reus, Valls, el Vendrell, Falset o Montblanc, on és rebuda per les autoritats municipals abans que els representants de cada barri i poblacions veïnes la distribueixin per encendre les fogueres de la ciutat i localitats del voltant. Amb l’encesa de les fogueres comencen les revetlles a les places i carrers dels barris barcelonins i, parallelament, els sopars populars, espectacles pirotècnics, balls i molta gresca fins a la matinada.
Aliment de 30.000 fogueres
La Flama surt del cim del Canigó la matinada del 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de
manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó. Aquesta arribada es fa de les més diverses maneres, ja sigui en cotxe, en bicicleta, a peu o fins i tot en llagut, i de la mà d’una gran diversitat d’entitats, tant de l’àmbit esportiu, excursionista i cultural com veïnal. Són els anomenats equips de foc.
En aquest sentit, existeixen un seguit de rutes principals, així com poblacions que exerceixen de centres de repartiment. Les rutes principals son aquelles on els equips de foc transporten la Flama des del Canigó directament a la seva població, escampant-la tot sovint en nous itineraris; mentre que els centres de repartiment són poblacions on d’altres poblacions properes s’acosten a recollir la Flama del Canigó.
La Flama és l’essència d’aquesta celebració. Arriba a les poblacions en torxes o quinqués, i es diposita en gresols abans d’encendre les respectives fogueres. S’apaga en acabar-se la revetlla. Anualment, una personalitat elabora un manifest, que anomenem missatge, que es llegirà a les poblacions on arribi la Flama just abans d’encendre la foguera.
Anualment també el Parlament de Catalunya rep la Flama del Canigó de la mà dels equips de foc, com a acte de reconeixement institucional cap a aquesta celebració.
Redacció
la Nit de Sant Joan.
flama
Els equips de foc reparteixen la flama arreu dels Països Catalans des del 1966. Òmnium Cultural
Festes de Sant Joan
Comença la temporada de falles, la celebració més ancestral del solstici
Pirineu l Durro va ser el primer dels 94 pobles pirinencs que celebren la festa de les falles
ACN
Durro, a l’Alta Ribagorça, ha donat aquest darrer cap de setmana el tret de sortida a la temporada de falles al Pirineu, que es perllongarà fins a finals de juliol, amb la baixada de Llesp, també a l’Alta Ribagorça.
Uns 200 fallaires van pujar fins a l’ermita de Sant Quirc, i en fer-se fosc van encendre la seva falla i per començar posteriorment el descens des de l’ermita fins al poble. Em total els fallaires van recórrer un quilòmetre amb la falla encesa al coll. Aquest any en
fa deu que la festa del foc als Pirineus va ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. La declaració va ser el desembre de 2015, per a 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra. Deu anys després, i gràcies a aquest
reconeixement, ja en son 94 els que celebren el que es cosidera la celebració més ancenstral que se celebra a casa nostra relacionada amb el solstici d’estiu i, per tant, amb Sant Joan.
Tot i la pluja que els va acompanyar els fallaires en cap moment es van plantejar no encendre les falles. La pluja, ha mesura que avançava la nit anava a menys, de manera que les falles es van encendre sense problemes i els fallaires van baixar amb el tronc de pi encès al coll fins a Durro.
Les falles de cada poble són diferents. Les de Durro són
una mena de torxa feta amb fusta de pi i teia a la part superior i subjectades amb un bastó de freixe o avellaner.
Quan es va fer fosc es va encendre el faró i amb aquesta foguera encesa els fallaires van anar encenent les falles i començant la baixada, caminant el primer tram en pendent i seguidament corrent fins a arribar al poble. Allí els músics van acompanyar la baixada amb la tonada de les falles, mentre els fallaires recorrien els carrers.
Amb totes les falles cremant a la foguera es van culminar setmanes de feina que
La baixada del foc serveix per purificar els camps, els boscos i tot el poble
van començar fa dies amb la construcció de les falles. Després de Durro, la festa del foc i del solstici va continuar en dies posteriors a altres pobles, com ara a Sort el mateix cap de setmana i aquest dimarts a la Pobla de Segur.
Deu anys de Patrimoni de la Humanitat
La valoració d’aquests 10 anys de reconeixement per part de la UNESCO és molt positiva: ha donat visibilitat internacional, ha generat activitat econòmica i ha reforçat el vincle identitari amb el territori. La massificació de la festa en alguns pobles petits és la part negativa de la declaració de Patrimoni de la UNESCO. L’origen de les falles està directament relacionada amb el món rural i els cicles agraris i solars. Arrencar el foc, símbol del sol, de la muntanya i baixar-lo cap al poble serveix per purificar els camps i els boscos, purificar la població i preservar-la dels mals esperits.
Una de les zones on la tradició fallaire està més arrelada i mai s’ha deixat de celebrar és la Vall de Boí. De fet, els seus veïns consideren que les tradicions «només es mantenen vives si les celebren any rere any la mateixa gent del territori com un fet propi i no simplement com una herència». És per això que defensen que ha estat des de temps remots una tradició arrelada als pobles de la Vall de Boí, on cada any s’han celebrat, anteriorment coincidint amb l’inici del solstici d’estiu i actualment per les festes majors.
Els fallaires de Duro, en el moment de l’encesa de les falles davant l’ermita de Sant Quirc. ACN-Marta Lluvich
Festes de Sant Joan
consells gastronòmics
Quatre idees úniques pel sopar de la revetlla de Sant Joan amb el millor cava
Els enòlegs de Castell d’Or ens proposen quatre plats originals que combinen de manera especial amb el cava
La nit del 23 de juny és molt més que la més curta de l’any, és també una explosió de llum, foc i emocions que marca l’inici de l’estiu. Coneguda com la nit dels desitjos, de les bruixes i de tota mena de rituals vinculats al solstici d’estiu, la revetlla de Sant Joan conserva aquell encant ancestral que convida a compartir, brindar i celebrar. I com tota gran festa que se celebra a la fresca, no hi pot faltar un bon àpat i un cava a l’alçada. Les bombolles del cava no només refresquen, sinó que realcen els sabors i converteixen cada plat en una experiència única.
d’Or, amb l’objectiu de fer de la nit més curta de l’any també la nit més saborosa.
Amanida de síndria, cogombre, menta i feta + Cava Castell d’Or Brut Orgànic
Comencem amb una proposta molt contemporània i fresca. Una amanida lleugera, refrescant i plena de contrastos: dolçor, salinitat, frescor i textura. El Brut Orgànic, amb el seu perfil net, afruitat i ecològic, realça els sabors mediterranis i accentua la frescor del plat. Un inici ideal per obrir la gana i despertar els sentits.
Us oferim quatre plats frescos i saborosos, ideals per compartir durant la nit més curta de l’any
És per això, i per tal de poder sorprendre de la millor manera a les amistats i la família que comparteixin amb nosaltres la revetlla de Sant Joan, us presentem quatre propostes de plats fresques i saboroses, ideals per a maridar amb caves Castell
Amanida russa amb gambes + Cava Flama d’Or Brut Imperial
Si busquem una entrada amb una base una mica més clàssica podem optar per la cremositat d’aquesta amanida, que té també el toc marí de les gambes. Es complementa amb l’estructura i finor del Flama d’Or
Brut Imperial. Un cava amb bombolla suau i perfil gastronòmic, ideal per donar força i lleugeresa a plats tradicionals. Un maridatge que sorprèn per la seva harmonia.
Coca de verdures i formatge de cabra + Cava Cabaret Brut Nature Reserva Una tercera proposta fresca, però amb un toc més saborós: la coca de verdures rostides amb formatge de cabra combina sabors intensos i aromes mediterrànies. El Cabaret Brut Nature Reserva, amb més de 24 mesos de criança, aporta complexitat, notes lleugerament torrades i un punt mineral que ressalta el caràcter del plat. Ideal per compartir i gaudir sense presses.
Cheesecake amb base cruixent + Cava Castell d’Or Brut Rosat Per tancar la vetllada amb dolçor, una cheesecake cremosa amb base cruixent. El Brut Rosat, elaborat 100% amb Trepat, hi aporta una frescor viva, un toc floral i un final lleugerament cítric que contrasta
amb la cremositat del pastís. Un final elegant i refrescant per a una nit que convida a somiar.
Us queda algun dubte? Sigui quin
sigui la proposta que escolliu, recordeu que Castell d’Or us ofereix la confiança i la qualitat d’un producte totalment nostre i fet a casa.
Redacció
Amanida de síndria, cogombre, menta i feta amb Castell d’Or Brut Orgànic. CEDIDA
El ‘cheesecake’ amb base cruixent amb el Castell d’Or Brut. CEDIDA
Festes de Sant Joan
ERedacció
l dia de Sant Joan és el 24 de juny, dia en què se celebra el solstici d’estiu, i tradicionalment es considera la nit més curta de l’any. Però no és ben bé així… perquè veritablement el solstici és el dia 21 i la festa no arriba fins un parell de dies més tard, sobretot la nit i matinada del 23 i 24 de juny, amb la revetlla de Sant Joan.
Tenint en compte que gran part de les celebracions de la humanitat –siguin cristianes o no– van lligades als cicles naturals (amb el sol o fins i tot amb la lluna), Sant Joan no és festiu a tot el món, ni tampoc a tot Espanya. El 24 de juny és festiu a Catalunya i a la llista de llocs on és festiu cal sumar-hi el País Valencià i Galícia. També municipis com Albacete, on el dia de Sant Joan és festa local. El motiu de la celebració del dia de Sant Joan és pel solstici d’estiu, que aquest 2025 arribarà el 21 de juny a les 22.42 h. Aquest fenomen marca l’inici de l’anomenat estiu astronòmic, moment en què el Sol arriba a la seva màxima elevació sobre l’horitzó al migdia. La festa té un origen pagà i se celebrava a l’hemisferi nord per donar la benvinguda a la calor i el bon temps. La celebració es va vincular després amb el cristianisme, ja que el 24 de juny es considera el dia del naixement de Joan Baptista.
Conjuntament amb la nit de Nadal i la diada de Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan és una de les festes més significades a Catalunya. Però no només aquí. L’anomenada nit més curta de l’any –tot i que no coincideixi amb el solstici– també és present a d’altres països europeus entroncats amb aquesta tradi-
l L'origen de la celebració
Una festa entre el sol, Apol·lo i Joan Baptista
L’Església va convertir la festa del solstici d’estiu en el naixement de Joan Baptista
ció, arran de l’expansió de la corona catalanoaragonesa, a partir del segle XII. Però tot plegat va més enllà del parentiu catalanoaragonès, que sí que conforma diversos elements comuns.
A més, cal destacar que la nit de Sant Joan és una festa estesa per tot el món. A ban-
da de la intensitat viscuda en manifestacions diverses als Països Catalans, se celebra arreu del planeta i es relaciona indiscutiblement amb el canvi de solstici.
Cada 23 de juny a la mitjanit, a Dinamarca també s’encenen fogueres amb la intenció de fer cremar els mals
esperits; a Alacant és festa major i es planten més de dos centenars de figures amb elements de sàtira als quals també es cala foc, i totes dues festes estan emparentades amb la baixada de falles al Pirineu català, a la vall de Boí, decretada patrimoni immaterial de la humanitat des del desembre del 2015.
El naixement d’Apol·lo
Com en tot el bagatge mitològic, els abanderats de la tradició llatina no van ser els primers celebrar la vigília de Sant Joan. Van ser els grecs els qui, al bressol de la societat occidental i de la vella Europa, encenien fogueres per festejar el naixement d’Apollo, el déu del Sol. Més enllà del temps, a Barcelona la celebració de la revetlla al carrer data del segle XV, quan ja se sortien a buscar herbes medicinals la vigília del 24 de juny. El foc, doncs, va ser l’element cabdal de la
festa i de les fogueres, enceses per barris, carrers o viles, una tradició que ha arribat, cada cop més apaivagada, mai tan ben dit, fins als nostres dies. En temps pretèrits, però, el costum era encendre les fogueres davant de les masies o les cases més aïllades. Se n’encenien quatre, corresponents als quatre vents, per protegir la llar de malalties, lladres, mals esperits i embruixaments.
A les fogueres barcelonines, ja apunta Joan Amades, s’hi cremava llenya i mobles vells, que recaptava la quitxalla de cada barri. La mateixa tradició es repetia a les ciutats mitjanes, viles i pobles. Tot i l’origen pagà i els desafiaments del clergat, el foc mai no va deixar de ser present als carrers i places de totes les viles i ciutats. Amb el pas del temps, l’element del foc es manifesta, alhora, amb l’encesa de pirotècnia de colors llampants i petards.
Els grecs aprofitaven el solstici per celebrar el naixement d’Apol·lo
Entronitzar el foc és un cas clar de sincretisme, o sigui, la translació de la visió del món o la cultura basada en la fusió d’elements provinents d’altres cultures –la grega i romana, en aquest cas–. És a dir, el mestissatge continu de filosofies, religions i tradicions amb el pas de les centúries.
L’herència de l’Església Aquestes romanalles de la tradició de cada territori, cultura, ètnia, estat, etc. són les que ha aprofitat l’Església per fer-ne les adaptacions corresponents i adaptar-les al curs dels esdeveniments del calendari cristià. Una dada curiosa és l’Església catòlica aprofita les restes de les velles tradicions per celebrar l’únic natalici del santoral, i és que el del baptista és l’únic naixement celebrat per l’Església, a excepció del de Jesús, per descomptat. En el cas del solstici d’estiu es commemora el natalici de Sant Joan i en el cas de Jesucrist el solstici d’hivern es trasllada al 24 de desembre, nit de Nadal. El pes del cristianisme fa que actualment ningú pari atenció a l’origen de la festa, deixant només el solstici per als més místics o els estudiosos del folklore.
Les fogueres canalitzen bona part de la tradició catalana, tot i que també estan presents en moltes altres parts del món, com a Dinamarca. Cedida
Festes de Sant Joan
La tradició de la coca de Sant Joan, des del tribut al sol a les creacions d’autor
Dolços l L’antic tortell del solstici d’estiu va derivar en les coques que reaprofitaven la massa sobrant del pa
D.P.
El pròxim dilluns 23 de juny al vespre i durant tota la nit, fins a la sortida del sol de dimarts, els pobles i ciutats de casa nostra s’ompliran de balls, fogueres i petards arran de la celebració de Sant Joan. Sembla que ningú discuteix l’origen pagà, basat en el solstici d’estiu, d’aquesta festa, com tampoc pot discutir ningú que una de les tradicions més imprescindibles d’aquests dies són les coques.
La coca de Sant Joan és un dolç tradicional que gaudeix durant les festivitats de Sant Joan, especialment a Cata-
lunya, però també en altres zones de la península Ibèrica. Aquesta massa fornejada, decorada habitualment amb fruites confitades i pinyons, té una llarga història i està estretament lligada a les celebracions d’aquesta festivitat, que marquen l’inici de l’estiu amb tota la seva esplendor. Aquest menjar tradicional, present als nostres àpats tant el dia 23 a la nit com el dia de Sant Joan, sembla que pren el seu nom de l’arrel llatina ‘cocere’, que significa ‘coure’. Malgrat això, algunes fonts també vinculen l’origen del terme ‘coca’ a la paraula holandesa
POSTRES FESTIVES
‘kok’. És un exemple clar de la cuina de reaprofitament, donar que sorgeixen de les masses que sobraven de fer el pa, aplanant-les i ensucrant-les per donar-los una segona vida.
Fins fa no tants anys –quan a la majoria de les cases no hi havia forn–, les coques sovint es pastaven a casa i es portaven, posteriorment, als forners perquè les coguessin. No va ser fins a l’aparició de les primeres pastisseries, al segle XIX, que la recepta es va anar endolcint amb la incorporació de les fruites confitades. Els historiadors i antropòlegs consideren que la coca moderna no
Les coques de la Pastisseria Caelles, un
incondicional per a les revetlles de Sant Joan i Sant Pere
Les coques de cireres són un referent d’aquesta setmana de Corpus
Quan el calendari ens acosta a determinades dates durant l’any, resulta inevitable pensar en postres tradicionals com els que al llarg dels més de 60 anys han convertit en tota una institució a la Pastisseria Caelles de Reus. Si durant els mesos passats s’ha pogut gaudir de blaiets, menjablanc o de mones, ara que ja tenim la calor aquí resulta imprescindible associar les creacions del mestre Miquel Caelles amb les coques de cireres o les coques de Sant Joan amb més adeptes de tot el Baix Camp.
Les seves creacions són cent per cent artesanes, produïdes amb productes de proximitat i sempre us les emportareu acabades de sortir de l’obrador.
Ara, amb el Corpus, Sant Joan i Sant Pere a tocar, a Pastisseria Caelles ho tenen tot a punt
Les coques van entrar el segle XIX a la revetlla, però abans es feien tortells d’ous
es va incorporar plenament a la revetlla de Sant Joan fins a la segona meitat del segle XIX, i, des de llavors ja no ha abandonat les nostres taules.
Tot i això, es considera que el seu origen ve de molt més enrere i alguns estudiosos creuen que les coques de Sant Joan deriven del tortell amb ous que es menjava antigament per aquesta data (similar al de Pasqua, per la primavera). En èpoques paganes, les famílies les preparaven per oferir-les al déu Sol durant el solstici d’estiu, en l’anomenada nit més curta de l’any. Llavors tenien una forma arrodonida amb un forat al mig que emulava la forma del sol. Amb el temps, però, es va
anar perdent aquest costum i va anar evolucionant fins a la seva forma ovalada.
De fet, la coca de Sant Joan actual pot arribar a considerar-se pastisseria d’autor i s’elabora amb massa de brioix farcida de diferents ingredients, des de la crema i el massapà a dolços més elaborats. Així mateix, abans es consumia acompanyada de vi dolç o vi ranci, tot i que actualment s’acompanya de cava.
L’apunt
Tantes variants com gustos
La varietat més tradicional és la de la coca de Sant Joan és la de fruita confitada i pinyons, i les fruites més habituals d’aquesta versió són les cireres –tradicionals sobretot en els coques dels dies de Corpus (aquesta setmana)–, les rodanxes de taronja o les peces de meló. També és molt popular la coca de llardons i, a més, en els darrers anys alguns pastissers s’han atrevit amb propostes més per-
sonals, com ara la coca de crema de formatge i maduixes o sobrassada. Fins i tot, s’ha arribat a elaborar un gelat de coca de Sant Joan.
Per altra banda, en molts indrets de la Mediterrània es mengen dolços semblants a la coca de Sant Joan. A Alacant, per exemple, la coca de Sant Joan és salada i porta verdures i tonyina –a l’estil de la nostra coca de recapte–, mentre que a Menorca és una peça enroscada amb forma d’espiral.
perquè no falti la millor coca de cireres –la tradicional d’aquesta setmana–, ni les de les revetlles. Més enllà de les de cireres, per acompanyar fogueres i petards en trobareu de fruita, de crema, de pinyons, de xocolata, d’ou, de massapà, etc. Triar no ha estat mai fàcil, però qualsevol elecció serà perfecte. Això sí, si ets de la terra i vols fer país, l’especialitat és la Coca de Reus, amb cabell d’àngel i fruits secs.
Redacció
Diverses de les coques especialitat de la Pastisseria Caelles. CEDIDA
Una coca de Sant Joan clàssica, amb cireres, taronja, meló i fruita seca. Cedida
Festes de Sant Joan
Petards i animals, una combinació on sempre perden les mascotes
Soroll l Gossos i gats pateixen especialment les revetlles a causa de la por que els generen els petards
La por al soroll, sobretot al dels petards i dels focs d’artifici, és freqüent en gossos i gats: la pateixen entre un 25 i un 50% dels animals. Les causes poden ser el temperament poruc de l’animal, una experiència traumàtica lligada a un soroll o no haver-se habituat als sorolls durant el període de socialització.
A més, la sensibilitat auditiva dels gossos i gats és molt superior a la de les persones, en especial per a sons molt aguts. Amb la proximitat de les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere, sorgeix entre els propietaris de gossos i gats la necessitat d’ajudar-los.
Amb l’objectiu de facilitar la vida aquests dies, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) i Protecció Civil disposen d’un document
amb totes les recomanacions dirigides als propietaris. Aquests continguts han estat
elaborats amb l’assessorament del Servei d’Etologia de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB) i permeten seguir els passos recomanats per tal d’ajudar a les mascotes
Les mascotes poden quedar paralitzades, posar-se a tremolar o patir taquicàrdies
de la millor manera possible. Els animals que més s’espanten són els gossos, ja que tenen una gran capacitat auditiva, però els gats també poden alterar-se amb les llums i sorolls dels coets. Les mascotes poden quedar paralitzades, posar-se a tremolar, amagar-se i, inclús, tenir taquicàrdies. El millor consell per als propietaris de gossos és que les seves mascotes estiguin en llocs on se sentin segurs i protegits. Durant aquests dies serà millor que no es quedin gaire estona sols, ja que si estan acompanyats
PASTISSERIA ARTESANA
el seu malestar disminuirà. Si les mascotes s’han de quedar soles a casa és important tenir en compte que no han d’estar tancades a una habitació. Els gossos, sobretot, preferiran estar en un espai ampli, per on es pugui moure i, si convé, amagar-se.
Els gats i els cavalls
Per als gats, en canvi, es recomana deixar-los una capsa de cartó a casa, ja que la utilitzaran per amagar-se. En el cas dels felins, és important abaixar les persianes perquè els molesten tant el soroll com la llum. Per a casos extrems, i consultant abans amb un veterinari, existeixen hormones sintètiques per a gats que ajuden a tranquil·litzar-los. Per aquells que practiquin la hípica, cal anar tenir una cura especial, perquè un dels animals que té una reacció de pànic més gran davant els sorolls forts i imprevistos és el cavall. La seva reacció natural és intentar escapar i poden arribar a saltar tanques i ferir persones, o inclús a ells mateixos. Per això, amb aquests animals, es recomana extremar les precaucions i tenir-los vigilats.
Forn Queralt, l’experiència
de la pastisseria tradicional convertida en coca de Sant Joan
L’establiment de Roda de Berà és un referent de les postres dolces
Redacció
Prop de sis dècades de tradició pastissera converteixen el Forn i pastisseria Queralt en un dels negocis amb més prestigi i experiència de Roda de Berà, però, sobretot, en un dels obradors de pa i postres dolços més tradicionals del Baix Gaià. Després de la seva fundació per part de Jaume Queralt i Mercè Ventosa l’any 1968, el negoci s’ha consolidat i ha evolucionat de la mà de la seva filla Montserrat i del seu gendre, Jordi Sagrado, que s’han encarregat de donat l’empenta definitiva a l’establiment cap a una pastisseria artesana de màxima qualitat, amb productes i processos que reuneixen el millor de la tradició amb la innovació. És fruit d’aquesta tradició que Forn Queralt disposa del màxim prestigi per a la confecció de tota mena postres i dolços tradicionals, tot
i que durant el mes de juny i els dies de les revetlles prenen protagonisme les seves coques de Sant Joan. Elaborades amb productes de la màxima qualitat, de l’obrador rodenc en surten cada dia tota mena de coques combinant les més clàssiques de fruita o crema, amb la xocolata, el cabell d’àngel o els fruits secs, entre altres, que després seran protagonistes de les revetlles arreu del Camp de Tarragona.
Les coques del Forn Queralt combinen tradició i qualitat. CEDIDA
Redacció
Aquests dies és millor tenir els animals a casa, però amb espai, no tancats en una habitació. Cedida
Festes de Sant Joan
UD.P.
na tradició que ha anat recuperant força al llarg dels darrers anys a casa nostra per Sat Joan és la de la ratafia. El tradicional licor d’herbes català té una vinculació directa amb el solstici d’estiu perquè les herbes per elaborar la ratafia es cullen per Sant Joan. Antigament es creia que això els donava qualitats màgiques però la realitat és més simple i és que aquest és el moment òptim per ser collides.
Una de les herbes de ratafia més populars és la sàlvia, tot i que és la tradició i el saber popular marca el que marca quines han de ser les herbes escollides. La recepta és molt particular en funció de qui la fa i generalment es fan servir fins a una cinquantena d’herbes que es posen a sol i serena durant quaranta dies amb aiguardent.
La Confraria de la Ratafia assegura que «les receptes passen a formar part del patrimoni familiar, són elaborades amb ingredients de la zona i en cada lloc se’ls atribueix propietats beneficioses». De fet, hi ha tantes maneres i receptes de ratafia com persones que en fan. La ratafia és una beguda d’autor i això fa que els ingredients s’acabin posant al gust, sempre respectant uns paràmetres. Així, hi ha ratafies monogràfiques (poniol, magnòlia…), però la ratafia típica catalana és la ratafia de nous.
Com elaborar la ratafia?
Per a l’elaboració de ratafia no es necessita gaire material ni cal que aquest sigui sofisticat. Ens cal una garrafa que pugui acollir més espai que els litres d’aiguardent que vulguem fer, millor de vidre clar i si és possible amb algun tipus de pro-
L’hora de la ratafia
El licor tradicional ha recuperat popularitat i la seva preparació arrenca per Sant Joan l Begudes d'herbes
tecció i de coll ample; guants per manipular les nous; ganivet/tisores; un embut i, si s’ha de rebaixar l’aiguardent, caldrà aigua embotellada i sucre, un pot i un fogó per elaborar el xarop.
L’aiguardent i el xarop
Per la seva facilitat i practicitat per a fer ratafia, s’utilitza qualsevol dels aiguardents anisats preparats per a la elaboració de ratafia. Sovint els trobem ja ensucrats i aroma-
titzats amb anís. En aquest cas, no caldrà afegir-ne posteriorment. Pel que fa al xarop o almívar, només n’hi posarem si és necessari rebaixar l’aiguardent, donat que és l’element que dóna cos al licor.
S’obté per dissolució de sucre en aigua calenta. Si es vol un licor transparent s’ha de preparar un xarop ben clarificat.
Nous verdes i espècies
L’element que distingeix la ratafia catalana és la nou verda.
pastisseria artesana Forn Huguet posa al dia la tradició amb les seves coques de cireres i de Sant Joan
Les tradicions són molt més que un costum o un hàbit adquirit. És el que ens fa ser com som i el que ens porta a sentir el que sentim. Per això és bàsic mantenir-les vives i al dia, com fa Forn Huguet amb les coques més tradicionals de Reus, les seves famoses coques de cireres, i amb totes les versions possibles de
la seva apreciada coca de Sant Joan, que converteix la Revetlla més important de l’any en una nit de dolçor. Forn Huguet treballa amb productes de primera qualitat i amb proveïdors de proximitat, fet que converteix les seves coques en una aposta segura per a celebracions tant assenyalades com Sant Joan o Sant Pere. Redacció
Es recullen pels volts de Sant Joan, com les herbes, i han d’estar ben netes. Hi ha qui l’aixafa i qui només hi posa la pell per donar color, donat que l’interior amarganteja. Les espècies més utilitzades són la nou moscada, els clavells, l’anís estrellat, el comí i la canyella. Cal tenir cura de no excedir-se en cap element, ja que d’altra manera la ratafia pot sortir amargant o bé pot notar-se massa un sol gust, tot i que hi ha re-
La ratafia és una beguda d’autor i els ingredients es posen al gust
Aquesta beguda catalana es distingeix per la nou verda, que es cull per Sant Joan
agradin més pel seu aroma i, a banda d’això, cal assegurar-se que estiguin ben netes de restes de terra o de teranyines. Per a les receptes bàsiques s’agafen les que són més oloroses d’entre les mentolades i les cítriques, o que tinguin propietats digestives, ja que la ratafia s’acostuma a prendre després dels àpats, amb les postres, i ben segur que l’estómac ens ho agrairà. Tot i així, hi ha receptes en què s’utilitzen herbes de tot tipus de propietats medicinals. És millor posar les plantes seques, però també es poden posar acabades de collir. El requisit bàsic abans de posar-les amb l’aiguardent és que estiguin ben netes.
Elaboració
ceptes de ratafia que són monogràfiques d’espècies. Recordem que alguns preparats anisats ja porten anís estrellat i no caldrà posar-ne. Haurem de tenir en compte que en funció del grau que s’hagi de rebaixar, caldrà posar-hi més quantitat d’herbes i nous perquè no ens quedi fluixa d’aroma i gust.
Les herbes
Pel que fa a les herbes, s’ha de procurar escollir les que ens
Les plantes medicinals i les espècies es maceren en aiguardent durant uns quaranta dies a sol i serena, en una garrafa de vidre ben tapada que remou de tant en tant. Passat aquest temps, es cola amb un paper de filtre o amb un drap de fil i s’hi afegeix, si cal, el xarop en fred per aconseguir la dolçor i la graduació desitjada. Després es deixa envellir durant un parell de mesos en una garrafa de vidre o, millor, en una bóta de roure. Com que durant el procés d’envelliment acostuma a quedar tèrbola, abans d’embotellar-la convé tornar a filtrar-la.
Les coques de Forn Huguet són un referent. CEDIDA
La preparació de la ratafia és força senzilla, tot i que cal fer una correcta selecció de les herbes. BNE/Confraria de la Ratafia
Festes
