Divendres 27 de juny de 2025

Avui amb el diari

La Guia de Turisme amb les millors ofertes culturals i d’oci de la Costa Daurada

Tarragona, l’aposta del Govern per acollir un ‘hub’ eòlic marí

El Port ha ofert 300.000 m2 a empreses del sector i ja s’han signat contractes de confidencialitat

Festa Major de Sant Pere 8

Centenars de persones van gaudir d’un dels actes que s’han tornat més icònics i que enguany celebra una dècada a la Festa Major

El túnel del Coll de Lilla es tallarà parcialment al juliol per treballs de pintura

Camp de Tarragona 11

Javi Sanz, director esportiu, i Migue

Leal, primeres baixes per la temporada vinent

Nàstic 16

Tjerk van der Meulen

Opinió 20 Jordi Just. Cal alçar la veu pel territori.

Unanimitat del ple per extingir la concessió del trenet i tornar a licitar la gestió del servei

Serveis l L’empresa RJ Autocares deu més d’1,2 MEUR a l’Ajuntament corresponents als cànons anuals del 2023 i 2024

John Bugarin

El deute d’RJ Autocares —l’empresa gestora del trenet turístic— amb l’Ajuntament de Tarragona supera ja els 1,2 milions d’euros. Ahir, el ple municipal va aprovar per unanimitat l’extinció de la concessió vigent del servei per «impagament dels cànons anuals pendents dels anys 2023 i 2024». Així mateix, es va atorgar un període d’audiència de deu dies perquè la companyia pugui fer les al·legacions que consideri oportunes.

El conseller de Llicències, Nacho García Latorre, va recordar que l’actual concessionària va proposar un cànon de 400.000 euros en l’oferta que va presentar el 2020. Aquesta quantia, que «estava molt per sobre del que marcaven en aquell moment els plecs», li va servir per guanyar la licitació per gestionar el trenet per un període de deu anys. L’adjudicació del servei a RJ Autocares es va formalitzar el 31 de maig del 2021, tot i que no va començar a operar fins a l’11 d’abril del 2022. Pocs dies abans, l’adjudicatària va presentar un escrit a través del qual sol·licitava a l’Ajuntament una adequació de l’import anual a pagar «per circumstàncies sobrevingudes i extraordinàries». L’empresa al·legava que, a causa de la pandèmia per la covid i l’esclat de la guerra d’Ucraïna, l’arribada de turistes a Tarragona va disminuir i el trenet va patir les conseqüències.

Així, la companyia va demanar rebaixar el cànon fins als 60.000 euros. És a dir, un 13% dels diners que es van acordar inicialment.

El departament de Pressupostos i Comptabilitat, així com el Cap de gestió de Patrimoni —amb l’aval del Secretari general— van rebutjar la petició el gener del 2024 i RJ Autocares va presentar al·legacions, les quals també van ser desestimades el novembre passat pel ple. El conseller García Latorre va explicar ahir que «malgrat els

Viñuales

intents per arribar a un acord entre l’Ajuntament i l’empresa, ha estat impossible». «No queda altre remei que iniciar l’extinció de la concessió i iniciar una nova licitació», va assenyalar.

Municipalitzar el servei

El portaveu d’En Comú Podem, Jordi Collado, va instar el govern del PSC a «estudiar» i «valorar» la possibilitat que l’EMT pugui «prestar aquest servei». «Segurament, serà la primera línia de bus rendible», etzibava. L’alcalde,

comença a sentir una «certa tensió» per la falta de concreció amb la Biblioteca estatal

Política l L'alcalde va demanar al portaveu d'ECP que apressi el ministre Urtasun

J. Bugarin

El ple municipal de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar ahir la cessió gratuïta del magatzem 6 de la Tabacalera a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) perquè hi pugui construir la seva nova seu. L’alcalde, Rubén Viñuales, va celebrar aquest acord, ja que suposa un nou pas per a revitalitzar l’antiga fàbrica de tabacs. Tot i això, reconeixia que «ens falta una de les parts més importants d’aquest projecte: la Biblioteca estatal».

El batlle va interpel·lar el portaveu d’En Comú Podem,

Jordi Collado, per la manca de concreció per part del ministre de Cultura, Ernest Urtasun (Sumar): «Vostè sempre ens està dient el que hem de demanar als nostres al govern d’Espanya. Doncs aquest ministre és seu».

«Som a 26 de juny del 2025 i ja comencem a sentir una certa tensió», expressava Viñuales, qui recordava que, «per llei», cada capital de província ha de comptar amb una biblioteca estatal pública. «No demanem res que no ens pertoqui», afirmava l’alcalde, qui remarcava que «no és cap luxe oriental ni cap caprici».

Imatge del trenet turístic circulant per la ciutat. Diari Més

Rubén Viñuales, assegurava que aquesta alternativa ja la va posar ell mateix sobre la taula, però els informes que es van elaborar no recomanaven aquesta opció. El batlle apuntava als «problemes de perso-

La concessionària té un període de deu dies per presentar al·legacions

nal» i «la inversió molt elevada» que suposaria la compra d’un trenet. «El marge de

L’empresa va demanar rebaixar el cànon de 450.000 a 60.000 euros

benefici no era suficientment important perquè fos interesant», va afirmar.

Elvira Vidal s’estrena com a no adscrita amb retrets per part de Junts

Política l Sendra va reiterar-li que hauria de deixar l'acta de consellera

J. Bugarin

La consellera Elvira Vidal va viure ahir el seu primer ple com a no adscrita, des que va abandonar el grup municipal de Junts per Catalunya el passat mes de maig. L’edil va mostrar una cara col·laborativa, el seu «sí» en les propostes on hi havia més consens, com la cessió d’un mòdul de la Tabacalera a l’ICAC; com també en els que generaven més divisió. Per exemple, l’aprovació definitiva l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions. Com era d’esperar, ahir es va poder respirar la tensió entre Vidal i el grup municipal

Imatge de la consellera no adscrita, Elvira Vidal. Gerard Martí

de JxCat. Sobretot, per part del portaveu juntaire, Jordi Sendra, que havia esmolat els ganivets. La consellera no adscrita va presentar una moció per a defensar la conservació i difusió de les epigrafies romanes a Tarragona. L’edil es va estrenar amb victòria, ja que la seva proposta es va aprovar amb els vots favorables dels ex de Vox, ECP, PP i ERC; i les abstencions de Vox i el PSC. Junts va ser l’única formació que s’hi va oposar. «Hem decidit votar que no a totes les iniciatives que presenti la consellera no adscrita», declarava Sendra, qui va reiterar a Vidal que hauria d’«abandonar l’acta de consellera» per «ètica política, dignitat i moralitat».

L’apunt

El ple aprova definitivament la nova ordenança de la ZBE

El ple municipal va aprovar definitivament la nova ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per majoria simple. El govern del PSC va comptar només amb els vots favorables de Junts per Catalunya i dels consellers no adscrits Jaime Duque i Elvira Vidal; sumant 13 consellers dels 27 possibles. Fa tres mesos,

quan es va produir l’aprovació inicial, l’executiu va poder comptar amb el «sí» del conseller Javier Gómez –no adscrit—, que ahir es va decantar per l’abstenció. «El cos em demana un no» deia l’edil, qui reconeixia, però, que la ZBE és un «imperatiu legal». També es van abstenir ERC i ECP, que ja ho van fer en la primera votació. Ambdues formacions consideren que hi ha massa excepcions i van instar l’executiu socialista a ser més ambiciós. El PP i Vox van votar en contra.

L’empresa adjudicatària haurà de retirar les herbes i la vegetació espontània de l’espai públic amb desbrossadores. Alejandro Navarro

Es reforça el contracte de recollida d’herbes:

«No dona l’abast»

Neteja l L’Ajuntament tramita d’urgència un contracte per 120.000 euros arran de la guerra judicial pel de la neteja

Oriol Castro

L’Ajuntament de Tarragona ha tramitat d’urgència un contracte de reforç pel servei de recollida d’herbes. El motiu és que l’actual continuïtat del servei de neteja, a l’espera de l’aplicació del nou contracte, «no dona l’abast». «Ens permetrà fer front a les herbes que han proliferat a causa de les últimes pluges. Com ja vam dir, des del departament de neteja estem treballant per complementar aquells aspectes que no s’inclouen al con-

tracte que actualment està en situació de continuïtat», expliquen des del consistori.

Fins desembre L’empresa adjudicatària haurà de retirar les herbes i la vegetació espontània de l’espai públic (vorals, voreres, escocells, camins, accessos, terrenys, etc.) amb desbrossadores, aixades i també aplicarà producte a l’espai públic per tal d’evitar la proliferació d’herbes i vegetació espontània. Es constituiran dos equips que treballaran fins

En els últims anys, aquesta situació s’ha repetit diversos cops a la ciutat

al desembre. El pressupost base de licitació amb IVA és 120.096,57 euros.

No és nou

Aquesta situació no és nova. El consistori va necessitar un nou contracte menor l’any passat amb un pressupost base de 17.545 euros, amb IVA,

per a ampliar les labors en la retirada d’herbes al carrer.

Segons indicava l’Ajuntament en l’informe justificatiu d’aquell contracte, «les pluges reiterades de l’estiu i aquest inici de tardor han tornat a provocar l’elevat creixement vegetatiu d’herbes a la via pública». Aquest fet també ja va ocórrer a la primavera passada, segons s’explica a l’informe, i va motivar ja la contractació menor d’una brigada de maquinista i operari a l’agost del 2023.

Jardineria reforçada

El nou contracte de jardineria dels espais públics de la ciutat sí que ja està en vigor i preveu comptar amb 75 treballadors, 5 més que en l’anterior contracte. Així, el servei també treballarà els caps de setmana. Es preveu un seguit de millores per actuar anualment sobre 4.000 m2 de superfícies arbustives, sobre 2.000 m2 de gespa, millorar fins a 3.250 metres de xarxa de reg i plantar 350 arbres cada any.

Govern i Port volen muntar els molins eòlics del Mediterrani a Tarragona

Economia l L’Autoritat Portuària oferirà 300.000 m2 a empreses del sector de manera temporal en els pròxims anys

Oriol Castro

El Govern de la Generalitat de Catalunya va mostrar ahir el seu suport i compromís amb el Port de Tarragona per a posicionar-lo com un dels centres logístics de l’eòlica marina flotant a nivell euro-

peu. En un acte públic, que va comptar amb la presència de representants empresarials i polítics del territori, l’executiu català va destacar el paper «crucial» del port tarragoní per a la transformació energètica a Catalunya. «Tarragona serà protagonista d’aquest

canvi, que hem d’assumir», va exposar Sílvia Paneque, consellera de Territori i Transició Ecològica.

L’Autoritat Portuària destinarà 300.000 metres quadrats de les seves instal·lacions a aquesta activitat al Moll de Balears, un cop s’acabi l’am-

pliació, el 2028, i al futur contradic de Ponent, previst pel 2030. «Ja hem estat en contacte amb una vintena d’empreses del sector i vuit han mostrat interès en Tarragona», va explicar Santiago Castellà, president del Port. L’Autoritat Portuària ha signat contrac-

tes de confidencialitat amb diverses companyies. «El Port de Tarragona és una gran oportunitat a nivell català per l’espai disponible. En el moment en què el Mediterrani ho necessiti, estarem preparats», va indicar Castellà.

L’anomenat Green Deal

Europeu de la Unió Europea preveu multiplicar la capacitat de l’eòlica marina dels 12 GW existents al 2020 fins als 300 GW al 2050. Enguany ja es licitaran els primers parcs eòlics flotants al Golf de Lleó i al Golf de Roses. En el cas dels parcs italians pròxims a les

El Port de Tarragona i la Generalitat de Catalunya van escenificar ahir la seva aliança per l’impuls de l’eòlica marina als molls tarragonins en els pròxims anys. Tjerk van der Meulen

«Tarragona és una gran oportunitat a nivell català per l’espai disponible»

illes de Sardenya i Sicília, es preveu que s’iniciïn les installacions entre 2028 i 2029. «Estem en un punt d’inflexió, tant a nivell de reindustrialització com de negoci. El potencial de desenvolupament a Catalunya és molt clar», va afirmar Anna Camp, directora de l’Institut Català de l’Energia.

La Prospectiva energètica de Catalunya 2050 marca el

camí per aconseguir la neutralitat climàtica energètica al país aquell any. El document marca que el 2030 s’han d’instal·lar a Catalunya 1.000 MW d’eòlica marina. «Amb la instal·lació al golf de Roses, que preveiem licitar els seus treballs aviat, assolirem aquest objectiu», va apuntar Camp. El 2040 s’hauran d’assolir els 1.500 MW i el 2050 els 3.500 MW. En aquest sentit, el Port pot ser el centre de referència català per a aconseguir-ho.

10.000 MEUR

«Se’n parla poc, però la dependència energètica costa 10.000 milions d’euros anuals

a Catalunya. Hem d’impulsar un ecosistema propi al voltant de les energies renovables. Tenim les empreses, els professionals i un Govern compromès per a fer-ho», va expressar la consellera Paneque. En aquest sentit, Paneque també va posar èmfasi en l’impacte que aquesta transformació tindrà al territori. «Cal destacar que l’afectació serà al 2% del territori actual. Els projectes es faran amb el màxim respecte per l’entorn», va indicar la consellera. «Tothom ha de saber que el canvi no pot esperar. Hem de deixar de dependre del petroli i del fas, que tenen data de

Tarragona competirà amb altres grans ports d’arreu de l’estat

Empresa l Les autoritats portuàries es posicionen al sector

El Port de Tarragona no és l’únic d’Espanya que vol apostar per l’eòlica marina flotant. Al Nord, els ports que hi han apostat més clarament són els de Corunya i Gijón. Segons La Opinión, el port gallec ha reservat 600.000 metres per a aquesta activitat i esperen tenir enguany el projecte d’urbanització dels terrenys. A Gijón, diverses empreses han mostrat el seu interès per a crear un centre logístic de l’eòlica marina als molls asturians. «Aquests dos ports són una referència més pel nord d’Europa», diu

Santiago Castellà, president del Port de Tarragona.

L’Autoritat Portuària tindrà la principal competència amb Castelló i Almeria. El port valencià es vol posicionar

caducitat», va afegir Paneque. La directora comercial del port de Tarragona, Genoveva Climent, va explicar que el prototipatge per part de la indústria local s’iniciarà entre el 2026 i el 2027. Així, durant aquest període, els prototips que s’estan desenvolupant podran fer l’assemblatge a les instal·lacions portuàries. «A partir d’aquí, ja seria integrant-nos més a la cadena de valor i aconseguint la integració d’aerogeneradors al port», va explicar. De fet, va detallar que aquesta integració podria arribar als anys 2028 i 2029 amb la construcció dels parcs del golf de Roses i el de Lleó.

Construcció serialitzada «Després ja passaríem al que seria la construcció de flotadors serialitzada, fent que aquestes infraestructures romanguin més en el temps al port, ja no només per a aquests parcs per al 20230 sinó pels futurs de la zona del Mediterrani Occidental», va afegir. Finalment, va explicar que s’utilitzaria la «zona d’abric» pels elements flotants com a complement de l’activitat prèviament a la instal·lació als parcs.

Imatge d’arxiu de les ambulàncies SEM. Elisenda

Mor un home en caure d’un terrat mentre treballava en una empresa a Tarragona

Successos l Un treballador de 47 anys va caure d’un terrat mentre treballava en una empresa a Tarragona i va morir. L’home, treballador d’una empresa de la construcció, va ser traslladat a l’Hospital Joan XXIII en estat crític després de caure uns tres metres d’alçada al terra mentre treballava en una obra al número 4 del carrer

Monestir de Poblet de Tarragona. L’avís de l’accident laboral el van rebre a les 09.54 hores i van enviar tres dotacions del parc de bombers de la ciutat i del SEM.  Segons van explicar Bombers, l’home hauria patit un cop de calor i s’hauria precipitat. A l’obra s’estaven duent a terme tasques d’enderrocament. Shaila Cid

en aquest mercat emergent i per aconseguir-ho preveu disposar de més de 450.000 m2 per albergar aquests nous trànsits. A Almeria es modificaran els accessos per a acollir el transport dels molins. «No hi ha una llista i una cursa. Al final, seran les empreses les que decidiran on volen anar», explica Castellà. «Aquests transports s’han de fer en condicions climàtiques molt favorables, que només es poden saber 48 hores abans. Confiem que això es valorarà», afegeix el president.

Oriol Castro

El Port fa anys que treballa en l’impuls d’aquest sector. Port Tarragona

A Corunya Gijón

Castelló Almería

Rosanas

La URV fa una reserva pressupostària d’1,94 MEUR pel trasllat de la Facultat de Medicina

Infraestructures l La dotació s’ha fet a través del romanent de l’exercici 2024 de la universitat

Miquel Llaberia

Recerca i Universitats de la Generalitat, Núria Montserrat, a la Facultat de Medicina de Reus el passat mes d’abril.

Un trasllat necessari Aquesta obra reivindicada des de fa anys té un doble objectiu; acostar la Facultat de Medicina a l’Hospital Sant Joan i gaudir d’un edifici a major capacitat que l’actual. La degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, Fàtima Sabench, va explicar en el seu moment que estan gestionant «com poden» i amb «molta paciència» l’actual situació de la facultat. «La facultat està molt vella, la infraestructura és clarament deficitària i és urgent tirar endavant un projecte de veritat com més aviat millor, no només un projecte sobre el paper. Ara mateix quan no falla una cosa, falla una altra», va lamentar.

El vicerector de la URV destaca el gest com un «compromís ferm» amb el trasllat

El Consell de Govern de la Universitat Rovira i Virgili (URV) aprova una reserva pressupostària d’1,94 milions d’euros que es destinarà a la construcció de la futura Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al campus Bellissens. Una acció que arriba gràcies al fet que la universitat va tancar l’exercici 2024 amb un elevat romanent que els ha permès fer aquesta reserva. El vicerector d’Economia, Infraestructures i Relacions Institucionals de la URV, Juan Antonio Duro, qualifica aquest gest com una mostra del «compromís ferm» per part de la universitat perquè el trasllat de la Facultat de Medicina sigui una realitat. «Estem treballant tots els fronts possibles per obtenir el finançament addicional, que depèn de molts altres agents i administracions perquè la universitat no ho podria fer sola, però amb aquesta reserva iniciem el procés per començar a caminar en aquest sentit», assegura el vicerector. Per una altra banda, Duro admet que encara hi ha molta feina per fer: «Per ara el que tenim és un informe inicial, un estudi previ que va fer l’Ajuntament de Reus on es va proposar un model per la nova facultat. Ara és el moment de fer-ho realitat i, el primer pas, és dissenyar els projectes». Uns projectes que consistiran, com és habitual en aquesta mena d’obres, en el projecte bàsic, que determina les característiques i funcionalitats principals de l’edifici, i l’executiu, que detallarà el procés constructiu. «Aquestes són informacions tècniques absolutament imprescindibles, que també ara s’haurà de veure si primer es redacta un i després l’altre o tots dos a la vegada. En tot cas, quan puguem iniciar la seva redacció serà com col·locar la primera pedra d’una manera metafòrica», comenta. A més, per posar encara més èmfasi el vicerector de la URV calcula que la redacció

Imatge virtual de com seria la nova facultat al campus Bellissens segons l’estudi previ. Ajuntament de Reus

Es continua treballant en el finançament per part d’altres administracions

dels projectes bàsic i executiu d’una obra d’aquesta magnitud pot tenir un cost molt elevat: «No sabem quant serà fins que no ens hi posem, però per l’experiència d’altres projectes d’aquesta magnitud, la redacció dels projectes bàsic i executiu d’una obra com aquesta poden rondar els 4 milions d’euros, però això és molt a ull». Un pressupost que remarca la necessitat de desencallar un possible finançament per part d’altres administracions públiques com la Generalitat de Catalunya. Precisament, el passat mes de febrer el rector de la URV, Josep Pallarès, va aprofitar la seva compareixença davant la Comissió de Recerca

Obres de remodelació

La Facultat de Medicina de la URV va començar el passat mes de maig unes obres de reforma per tal de guanyar en eficièn cia i aprofitar millor l’espai disponible en unes instal· lacions que ja estan en el seu límit. L’actuació comp ta amb un pressupost to tal de 329.289,02 euros. El que es farà és que l’espai de l’antic estabulari de l’edifici s’ampliarà en uns 25 metres quadrats per col·locar hi dos laboratoris destinats exclusivament a la docència. Aquests els aprofitaran els alumnes de primer, segon i tercer de la carrera de Medicina de la URV. Per un altre costat, en tenir dos laboratoris nous, el que es farà és que el laboratori localitzat en la planta inferior es convertirà en una aula extra, un semi nari amb capacitat per a 40 persones.

i Universitats del Parlament de Catalunya per exigir que es desencalli el finançament

del projecte. Posteriorment, va insistir en el tema durant la visita de la consellera de

En aquest sentit, Sabench també reivindicava que els estudiants de la universitat «es mereixen una cosa millor»: «Es mereixen unes infraestructures més dignes i d’acord amb les matrícules que paguen. Per tant, donar-hi solució ha de ser un tema que ha d’estar damunt la taula». Cal tenir en compte que la demanda per cursar el Grau de Medicina de la URV va continuar la tendència en ascens en el curs 2024-2025 amb 745 sol·licitants. Aquest increment va suposar que la ràtio de demanda com a primera opció respecte a l’oferta va ser de 5,73 al només haver-hi poc més d’un centenar de places en oferta.

Alhora, la degana també va subratllar que «una facultat de medicina ha d’estar al costat de l’hospital, que és on estan els metges i els malalts, és el model que funciona». Concretament, va opinar que aquest «principi bàsic no es respecta des de fa molt de temps» perquè «l’Antic Hospital fa molt que va deixar de funcionar». «Estar a prop de l’hospital et dona aquesta comunicació immediata amb els metges que donen classes i els alumnes que fan les pràctiques. Aquesta distància va en detriment de la comunicació, ja que no pots anar d’una reunió de recerca a una classe tan sols travessant un carrer», va afegir.

L’apunt

Una multitud de persones va llançar-se al carrer per presenciar la Cercavila de la Nit de fer l’Índiu celebrada aquesta passada nit. Tjerk van der Meulen

Sergi Peralta Moreno

Quan el sol ja s’havia post i els nens estaven reconfortats per llençols, coixins i peluixos, la festa no havia fet més que començar. Per Sant Pere, una nit s’ha de reservar per deixar anar la vena més tarambana i guiar-se pel so de la música. O millor dit, és el moment perfecte per fer l’índiu. Reus ha viscut, en l’impàs del dijous al divendres, les hores més esbojarrades de la Festa Major amb la Nit de fer l’Índiu; un moment en què l’Àliga i els Gegants Indi trenquen el protocol i mostren la seva faceta més alegre i irreverent.

La ciutat ja fa 10 anys que celebra la Nit de fer l’Índiu. Juanlu González, secretari de la Colla Gegantera de Reus i membre de la comis-

l Sant Pere 2025

10 anys ‘fent l’índiu’ per

Festa Major

Reus celebra la nit més esbojarrada amb els Gegants Indis, l’Àliga i el Lleó

sió organitzadora de l’acte, explica que, de bracet amb el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), es va decidir portar una proposta nocturna «que a Reus no existia», però que «es podria fer». «La Nit no és més que un acte popular, festiu, enfocat a buscar un encaix diferent i donar-li un

altre tarannà a les principals figures de la cultura popular reusenca», detalla. «Busquem treure-li aquell posat més solemne, més protocol·lari, i posar-les en un ambient totalment festiu, en unes hores en què normalment no estan al carrer», afegeix. D’aquesta manera, es crea una «comu-

Les Varietées de Sant Pericu tornen a omplir «de gom a gom» La Palma

Cultura l Un dels actes tradicionals de Sant Pere va arrencar el passat dimecres al vespre amb èxit, les Varietées de Sant Pericu. Organitzades des de fa més de 20 anys pel Bravium Teatre, les actuacions van comptar amb un ampli públic entregat. «La primera nit va ser tot un èxit. Ple de gom a gom i la gent va xalar», afirma el president

del Bravium Teatre, Ferran Figuerola. Les Varietées són actuacions per «amor a l'art» en què es duen a terme espectacles de tota mena com música, dansa, circ, monòlegs o màgia, entre altres. Aquestes es van començar a fer fa 22 anys quan un membre de la junta d'aleshores del Bravium Teatre, Antonio Florencio, va pensar que hi havia

un gran potencial que s'havia d'aprofitar. Les primeres edicions es van dur a terme al jardí de la Casa Rull, que no va tardar a quedar-se petit i, per aquest motiu, finalment es va traslladar l'esdeveniment a La Palma. Aquesta nit de divendres 27 de juny a partir de les 21 h serà la darrera jornada de les Varietées de Sant Pericu d'enguany. Redacció

nió molt més profunda entre el públic assistent i les figures». «S’ha convertit en un acte molt esperat de la Festa Major», se sincera. Això no obstant, l’Àliga i els Gegants Indis no ballen sols. Cada any es convida un element o un ball, que espera pacientment al Campanaret,

al punt més alt del carrer de Llovera. L’Àliga i els Indis van a buscar-lo partint de l’Ajuntament de Reus, en una explosió d’eufòria col·lectiva. L’entonació de la cançó preparada per a l’ocasió, interpretada per la Banda de fer l’Índiu i la Banda Simfònica de Reus, anima els assistents a cantar a ple pul-

González: «Cada any ens sorprenem, no hi ha dues nits que siguin iguals»

mó i, a les figures, a donar-ho tot mostrant els passos prohibits. En aquesta ocasió, el convidat d’honor fou el Lleó de Reus, amb motiu del seu vintè aniversari; un temps en què s’ha convertit en un dels exemplars del bestiari més estimats pels més petits.

Deu anys en són molts i González comenta que és un esdeveniment «viu» i «totalment dinàmic». Tot i que són els mateixos Gegants, la mateixa Àliga, el mateix recorregut, la mateixa interpretació, a la mateixa hora, «cada any els organitzadors ens sorprenem perquè no n’hi ha dos que siguin iguals», reconeix. Si es compara la Nit de fer l’Índiu d’una dècada enrere i la de l’actualitat, «no té res a veure, queda molt poquet d’aquella primera nit».

L’activitat s’ha anat massificant i la gent ja no només acompanya els Gegants Indis i l’Àliga en la pujada, sinó que s’esmunyen entre carrerons paral·lels per aconseguir el millor lloc en el trajecte. En aquesta direcció, el membre de la comissió organitzadora apunta que «ens intentem adaptar a la realitat, analitzar l’edició anterior i aplicar millores perquè llueixi més i la població es faci l’acte més seu».

De retorn a la plaça del Mercadal, la desfermada població, els Gegants Indis, l’Àliga i el Lleó tenien encara corda per continuar la festa. El DJ Aleix Ballesté va ser l’encarregat d’amenitzar la vetllada fins a altes hores de la nit en un escenari més cèntric impossible, davant de l’Ajuntament.

Fotografia de la primera jornada de les Varietées de Sant Pericu 2025 a La Palma de Reus. Cedida

Sant Pere l El torneig dels Cóssos va tornar a comptar amb un ambient festiu i competitiu i amb una nova prova, el llançament d’espardenya

L’espardenya voladora, nou invent dels Cóssos

Una hora abans d’iniciar el torneig dels Cóssos la plaça del Mercadal ja començava a reunir alguns dels equips participants i els seus grups d’animació, junt amb vianants curiosos que tenien ganes de veure, per què no, alguna trompada. Des del carrer de Jesús van accedir a plaça la Colla Gegantera de Reus amb els Gegants Manotes que, després d’oferir un ball que va etzibar alguna clatellada a més d’un despistat, es van fer el seu lloc entre el públic. Per la seva banda, els representants

de la Dansa de Mossèn Joan de Vic van portar un gran ninot que, com un titella, sacsejava frenèticament les extremitats per animar als seus participants i el Ball de Diables van fer esclatar alguns petards. Per un altre costat, els Xiquets de Reus van exhibir pancartes amb alguns dels seus representants estrella pels Cóssos d’enguany. Un cop més, el regidor d’Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de Reus, Josep Baiges, es va desfer del vestit i la corbata, es va col·locar el mocador i amb micròfon a la mà va conduir la

Fotografia del torneig dels Cóssos del 2025 a plaça del Mercadal a Reus. Tjerk van der Meulen

competició. Amb la seva veu forjada a la ràdio, va saludar als presents i va iniciar el torneig amb l’acompanyament musical de la tradicional Banda dels Cóssos. Les proves eren les habituals com les curses de sacs i de cintes o el temible pal ensabonat, però hi havia una novetat; l’espardenya voladora. Aquesta consistia a llançar una espardenya d’espatlles intentant encertar en una diana pintada a terra. L’encarregat d’inaugurar aquesta prova va ser Xavier

Suport

Els gegants manotes o un titella van ser alguns dels elements d’animació

Pàmies, propietari de l’ADN Sistaré, que va fer el servei d’honor. Aleshores, es va desfermar la competició. Les curses de sacs, curtes però frenètiques, acabaven amb finals renyits i trompades en la línia de meta. Per un altre costat, per

segon any consecutiu la Ganxeta es va apuntar a participar en la cursa de cintes. Amb un bastó de diable, el participant intentava, també amb alguna trompada pel mig, enxampar les cintes amb la punta punxeguda del bastó. I, finalment, la prova més temible; el pal ensabonat. Alguns participants gairebé no eren capaços d’elevar-se mig metre i marxaven amb la cua entre les cames, mentre d’altres s’enfilaven com si fossin micos, desafiant la llei de la gravetat.

Miquel Llaberia Baselga

L’exposició permanent del Museu d’Art i Història presentarà una obra de Mir

Cultura l Es tracta de la peça ‘Ermita de Sant Blai’, fruit d’una cessió del col·leccionista i empresari Joan Artur Roura

Sergi Peralta Moreno

L’exposició permanent del renovat Museu d’Art i Història de Reus, que continua el seu procés de remodelació, comptarà amb un quadre de Joaquim Mir. En concret, de l’obra Ermita de Sant Blai, del 1907 i que representa un dels edificis més identificatius del paisatge de l’Aleixar. Ho farà gràcies a la donació del col·leccionista i empresari Joan Artur Roura i Comas, que l’ha cedit al Museu de Reus en contracte de comodat a llarg termini. La peça ja va estar exposada a la ciutat el 1999,

durant la mostra Reus 1900. Segona ciutat de Catalunya, i «ara torna per a quedar-s’hi a llarg termini», va expressar el regidor de Cultura, Daniel Recasens.

Ermita de Sant Blai va ser creada emprant la tècnica del pastel sobre paper. Mir és un dels màxims exponents del corrent paisatgista de la pintura catalana de finals del segle XIX i la primera meitat del XX, influenciat profundament per l’Escola d’Olot i, específicament, per Joaquim Vayreda.

La relació del pintor amb el Baix Camp es remunta a prin-

cipis del segle XX. Va estar ingressat a l’Institut Pere Mata entre el 1905 i el 1906, fruit d’una crisi nerviosa. Mentre es recuperava, va residir entre l’Aleixar i Maspujols i «això el va acabar captivant, enamorat d’aquests paisatges», detallà Recasens. En conseqüència, s’hi quedà fins al 1913. En el cas concret de la capital de comarca, va teixir amistat amb figures com Hortensi Güell i Lluís Domènech i Montaner i, de fet, dissenyà el patró per al mosaic que presideix l’escala de la Casa Navàs, tal com es va descobrir l’any passat.

El gimnàs Studi1 inicia una nova etapa amb la gerència de Raúl Beas

Societat l El Gimnàs Studi1 continua la seva trajectòria de més de 25 anys d'experiència havent iniciat una nova etapa aquest 2025. Amb la jubilació dels anteriors propietaris, Raúl Beas va assumir el passat mes de gener la gerència del gimnàs situat al carrer de Sant Pau i Sant Blai, 1. «Amb la jubilació m'ho van proposar i em vaig animar.

He treballat aquí més de vint anys, he fet això tota la meva vida i és com casa meva. Així que en comptes d'anar a un altre lloc vaig creure que valia la pena assumir-ho», afirma Beas. Una decisió que ha comportat també les seves dificultats, ja que l'actual gerent admet que ara té «més maldecaps», però sempre amb la voluntat que «el client estigui

Ja havia estat exposada l’any 1999 en una mostra sobre ‘Reus 1900’

Per la seva banda, Roura va expressar la voluntat «que les obres del país tornin a ser

al país». «Quan veig obres catalanes fora, sento satisfacció perquè han estat conservades, però, a la vegada, un sentiment de ‘quina llàstima que això no ho puguem gaudir tots’», va compartir. Per aquest motiu, va apuntar que «qualsevol oportunitat de col·laborar amb el Museu de

Reus, la ciutadania de Reus i la comarca, ho faré satisfet», tot obrint la porta a continuar treballant plegats en un futur. «Que siguin els inicis d’una col·laboració en pro de la cultura catalana», va tancar. Recasens va destacar la «voluntat de descentralitzar l’art» del col·leccionista.

content, còmode i ben atès». Precisament, aquest és un dels trets distintius que defensa del seu negoci: «Som un gimnàs familiar, no som com altres que han obert fa poc que són grans superfícies, tot molt més comercial i fred. A mi m'agrada que hi hagi un bon ambient i que sempre hi hagi algú per atendre els nostres clients». MLB

Beas, gerent del gimnàs Studi1, davant del local ubicat al

Les dones moren més per insuficiència cardíaca perquè   en desconeixen els símptomes

Salut l El biaix de gènere i els efectes en la salut va ser un dels debats en el 30è Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) que va començar ahir dijous a la Facultat de Medicina de Reus i s'allargarà fins demà. La CAMFiC va alertar que només el 39% de les dones és capaç de reconèixer els signes

d'un infart agut de miocardi, a diferència del 57% dels homes. Això fa que les dones triguin una mitjana de 238 minuts abans de buscar atenció mèdica, mentre que els homes ho fan en 90 minuts. També es va parlar sobre fets com que l'embaràs o la menopausa produeixen canvis hormonals que incrementen el risc cardiovascular. ACN

El regidor Daniel Recasens i el col·leccionista Joan Artur Roura, signant la cessió. Diari Més

Raúl

carrer de Sant Pau i Sant Blai. Tjerk van der Meulen

30è Congrés de la CAMFiC a la Facultat de Medicina de Reus. CAMFiC

El túnel del Coll de Lilla quedarà tallat aquest juliol per treballs de pintura

Mobilitat l Durant la primera quinzena no es podrà accedir en direcció Tarragona i durant la segona es tallarà l’altre sentit

Álvaro Rodríguez

El túnel del Coll de Lilla, la principal connexió entre Lleida i Tarragona, patirà importants canvis de circulació durant tot aquest mes d’agost. A partir del pròxim dilluns, 30 de juny, la circulació en sentit Tarragona quedarà tallada des de les 9 hores. Així, els vehicles que circulin per l’A-27 en aquesta direcció hauran de recuperar l’itinerari alternatiu de l’N-240 que passa pel Coll de Lilla.

Aquesta condició romandrà així fins al 15 de juliol a les 20 hores. Des d’aquest moment i fins al 30 de juliol, es tallarà l’altre sentit de circulació del túnel, en direcció Montblanc. Novament, el port del Coll de Lilla servirà com itinerari alternatiu.

Entrant al detall, la supressió del trànsit s’ubicarà entre els quilòmetres 23.200 i 29.400 de l’autovia.

Segons informa el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, els talls es produiran pel treball de pintura a les parets interiors del túnel. Concretament, es revestiran amb pintura epoxídica, normalment emprada en estructures metàl·liques per reforçar la seva protecció a llarg termini i facilitar la seva neteja.

Els treballs formen part d’unes obres a l’A-27 amb 5 MEUR de pressupost

Aquesta acció forma part dels diferents treballs que està executant el ministeri en el tram Valls-Montblanc de

l’A-27, els quals compten amb un pressupost de més de cinc milions d’euros.

Accions a l’A-27

Els treballs que inicien aquest dilluns formen part d’unes obres que el ministeri està desenvolupant al voltant del túnel des de la seva obertura.

Unió de Pagesos es reuneix a Riudoms per decidir si manté el tall de l’AP-7 d’avui

Agricultura l Unió de Pagesos va reunir aquest dijous, 26 de juny, al vespre els seus representants a Riudoms per decidir si manté la convocatòria de tall de l’AP-7 a l’altura de Constantí, prevista inicialment per aquest divendres, 27 de juny, entre les 16 hores i les 24 hores. La mobilització es va anunciar aquest dimecres, amb l’objectiu de denunciar els retards

del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat en la publicació de l’ordre per a la recuperació de les 1.800 hectàrees d’arbres morts per sequera.  La major part d’aquestes superfícies corresponen a conreus d’avellaners, però també inclouen fruita dolça, oliveres, vinya i ametllers. El sindicat recorda que ja va organitzar una tractorada el  darrer 6 de maig i que

el 17 de maig el Departament va acceptar la seva proposta d’incloure més afectats, però l’ordre encara no s’ha fet pública. Amb la protesta, Unió de Pagesos també exigeix el pagament dels ajuts pendents per sequera corresponents a l’any 2024. El Departament d’Acció Climàtica s’ha compromès a resoldre les dues qüestions la setmana vinent. Redacció

La principal infraestructura d’aquestes obres és la connexió directa de l’A-27 amb l’N240 a la sortida del túnel en direcció Montblanc, evitant així les rotondes del port de muntanya i propiciant una connexió més ràpida amb l’AP-2.

Tot i que els responsables

no han detallat el termini d’aquests treballs, els vials estan avançats, amb les terres excavades i una bona part asfaltada.

A més, també es preveu un edifici annex al centre de control del túnel, el qual també serà dotat d’un tendit de fibra òptica que el connecti amb el

node entre l’A-27 i l’AP-7.

Altres treballs dins d’aquest paquet són un pas superior de reposició del Camí de Camp Magre i Vilaverd, una installació d’energia solar fotovoltaica per alimentar el túnel o la protecció de l’oleoducte CLH que passa pels encontorns de l’autovia.

Entrada del túnel del Coll de Lilla en direcció Montblanc. Gerard Martí

Salou rebrà un reforç d’agents dels Mossos d’Esquadra aquest estiu

Seguretat l La policia autonòmica desplega un pla per atendre més eficientment les zones turístiques

Álvaro Rodríguez

L’alcalde de Salou, Pere Granados, es va reunir ahir a Barcelona amb la consellera d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Núria Parlon i el director general de la Policia, Josep Lluís Trapero. Fruit de la trobada, la consellera va anunciar un reforç del nombre d’efectius destinats a la Comissaria del Districte Salou-Vila-seca per «garantir una resposta àgil i eficaç davant qualsevol situació que afecti l’ordre públic o la convivència ciutadana».

L’augment d’efectius penja del pla que ha dissenyat la policia autonòmica per fer front als principals reptes d’aquest estiu. Els Mossos d’Esquadra incorporaran 733 agents en pràctiques i es destinaran a les àrees que requereixen més treball durant la temporada estival, com trànsit i la instrucció de custòdia dels detinguts.

Del total dels nous agents, 85 aniran a zones que concentren una especial càrrega de feina durant la temporada turística. Salou és una d’aquestes poblacions junt

amb la Bisbal de l’Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Blanes, Pineda de Mar, Sitges i Castelldefels. Encara no s’ha conegut el nombre d’efectius que es destinaran a cada municipi, però s’espera que la seva incorporació es faci

Els dispositius se centraran en espais d’oci nocturn per prevenir agressions

La Pobla de Mafumet acomiada amb èxit Sant Joan

Cultura l La Pobla de Mafumet va acomiadar aquest dimarts la Festa Major de Sant Joan amb la tradicional missa, un aperitiu popular i l’actuació d’en Peyu al Casal Cultural, abans del castell de focs i la festa chill out. El municipi ja mira cap a les Festes d’Estiu, que comença-

ran el 5 de juliol, dissabte de la setmana vinent, i s’allargaran fins a l’11 de setembre. Carlos Baute serà el cap de cartell del Concert d’Estiu, el 12 de juliol. També hi haurà cinema a la fresca, música, esport i actes populars com la Romescada i la Paella. Redacció/Aj. Pobla Mafumet

efectiva aquest mateix mes de juliol.

Per a Granados, aquest anunci reforça «la bona entesa i la coordinació institucional entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Salou», destacant que el mu-

nicipi assumeix més de dos milions de visitants cada any. L’alcalde subratlla que durant la temporada alta es desplegaran dispositius conjunts de patrullatge dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local, els quals permetran «una cor-

recta atenció i protecció de les persones als espais públics». Durant la reunió, la consellera d’Interior va destacar que «Salou és una prioritat pel departament».

Segons detalla la policia autonòmica en un comunicat, els agents se centraran en operatius en l’àmbit de l’oci nocturn, centrats en la prevenció de delictes sexuals, baralles i robatoris.

D’altra banda, dins del positiu especial desplegat durant aquest estiu també s’esperen reforços a les festes majors de Sant Magí i Santa Tecla de Tarragona, sempre pensant en els indrets on es pot acumular una major afluència. També es tindrà especial cura per la seguretat dels creueristes que arriben a aquesta ciutat es despleguen pel Camp de Tarragona.

Un milió en hores extra Dins del pla dels Mossos d’Esquadra per aquest estiu, també s’incorporarà una bossa d’hores extraordinàries que arribarà a un milió d’euros per incrementar l’eficiència policial.

A més també se centraran els esforços en la prevenció de l’amenaça gihadista, especialment en esdeveniments multitudinaris, mitjans de transport o enclavaments turístics habituals

D’altra banda, es mantindran actius el pla Kanpai contra la multireincidència i el pla Daga contra l’ús d’armes blanques en l’espai públic.

Salou estrena un gelat per reivindicar l’amor lliure

Societat l Salou inicia avui un cap de setmana dedicat a l'Orgull LGTBI. A partri de les 19 hores es llegirà el manifest instituciona per part dels regidors de l'Ajuntament i l'associació Diversity Salou. Tot seguit es descobrirà una placa commemorativa i s'hissarà la ban-

dera de l'arc de sant marti. A més, s'estrenarà un nou gelat a La Ibiense com a homenatge a la llibertat d'estimar. El dissabte es representarà l'espectcle Una cita con la Brigitta i diumenge arribarà l'acte central, el primer Salou amb Orgull. Redacció/Cedida

Pere Granados reunit amb Núria Parlon i Josep Lluís Trapero. Ajuntament de Salou

guia de turisme

Platja d’Altafulla © Patronat Turisme Costa Daurada

guia de turisme

COSTA DAURADA I TERRES DE L’EBRE

La terra on podem fer vacances cada dia

D.Prats

Els experts diuen que la millor manera d’evitar la turismofòbia que en els darrers anys s’ha estès per al gunes destinacions turístiques especialment massificades és fer que els veïns i veïnes habi tuals de les zones receptores de turisme tinguin una percepció clara i directa dels beneficis que els deixa aquesta activitat

econòmica, sigui en forma de millors serveis o de millores en el seu dia a dia.

En el cas de la Costa Daura da, on l’equilibri del turisme es manté força més estable que en molts altres indrets, alguns alcaldes parlen del bé que es combina aquí la felicitat dels visitants amb la dels ciutadans que els acullen. Una de les claus per garantir la conservació fu tura d’aquesta felicitat mútua

és la taxa turística, que sobre tot s’ha dedicat a la promoció de les diverses destinacions catalanes, però que el territori reclama redistribuir. Concreta ment, els ajuntaments dema nen que siguin ingressos que reverteixin en la seva gent i permetin generar serveis i pal· liar l’impacte negatiu del turis me entre la població.

Més enllà dels maldecaps que el turisme pugui generar

en la pujada dels preus de l’ha bitatge, en la massificació d’es pais públics o en l’encariment de serveis, cal valorar també els aspectes positius que gene ra la desestacionalització dels visitants a casa nostra. Això ens permet generar i mantenir serveis i ofertes que, d’altra manera, només serien rendi bles durant els mesos d’estiu. Igualment, els experts valoren el fet que, gràcies a aquesta ac

tivitat, ens queda és la possibilitat de gaudir tot l’any d’allò que les per sones que ens vi siten poden tenir només durant les seves vacances, ja siguin les plat ges infinites de sorra daurada, els monuments romans bimil· lenaris, les propostes gastronò miques de somni, els equipa

Els ajuntaments reclamen poder beneficiar els seus veïns gestionant els ingressos de la taxa turística

ments esportius i comercials o l’oferta cultural i d’oci de primera categoria. El turisme va directament lligat a la nostra vida, una vida que pas sa a tocar de la muntanya i amb els peus banyats pel mar, i tot això mentre vivim cada dia en una terra de vacances.

Una família passeja amb bicicleta per la zona de Llevant de Cambrils. CEDIDA-P.T. Cambrils

guia de turisme

TARRAGONÈS

Tarragona, on la història encara et sorprèn!

La ciutat es redescobreix en cada visita, només cal deixar-se sorprendre per les aventures que ofereix a cada racó

Hi ha ciutats que es viuen una vegada i ciutats que es redescobreixen sempre. Tarragona n’és una! El seu conjunt arqueològic romà, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, forma part del paisatge quotidià i continua captivant generació rere generació.

A pocs minuts del centre, la ciutat ofereix platges de sorra fina i daurada, tranquil·les i pensades per a famílies, ideals per gaudir d’un estiu relaxat i proper. I per a qui busca natura i calma, els camins de l’anella verda connecten el mar amb l’interior i permeten descobrir una Tarragona més verda, més serena i igualment autèntica.

cional emocionant. Aquest estiu, Tarragona et convida a redescobrir la ciutat amb ulls nous, com ho fan els qui arriben per primera vegada!

Amb el segell ‘Viatges en el temps’, cada activitat és una porta a l’època romana, medieval o moderna

Una cita imprescindible és ‘Tarragona, Ciutat de Castells’, una oportunitat única per gaudir de la tradició castellera en tota l’esplendor

Un altre tret singular de Tarragona és la possibilitat de gaudir de paratges i platges naturals a la mateixa ciutat. Deu platges de sorra fina i cales familiars al llarg de quinze quilòmetres de costa escassament urbanitzada i sense massificacions, ens conviden a gaudir tot l’any de paisatges meravellosos com les recòndites Cala Fonda o Cala Jovera, autèntics paradisos mediterranis; l’exuberant Bosc de la Marquesa o el castell medieval de Tamarit.

Qui la coneix sap que cada racó amaga un episodi històric, una tranquil·la posta de sol a peu de platja, un ranxet mariner amb el peix més fresc o una festa tradi-

Del juny al setembre, el programa d’activitats familiars transforma Tarragona en un escenari d’aventures per a petits i grans. Amb el segell Viatges en el temps, cada activitat és una porta oberta a l’època romana, medieval o moderna, a través de visites teatralitzades, gimcanes pel nucli històric i tallers pensats perquè els petits de casa aprenguin jugant; per fer del patrimoni una vivència quotidiana, capaç de sorprendre i emocionar, fins i tot als qui ja coneixen Tarragona.

A més, aquest estiu arriba amb una cita imprescindible: Tarragona, Ciutat de Castells, una oportunitat única per gaudir de la tradició castellera en tota la seva esplendor. Cada dimecres d’estiu, a les 20 h, la plaça de les Cols —als peus de la Catedral— es converteix en escenari d’actuacions castelleres obertes a tothom. Les colles de la ciutat hi ofereixen exhibicions que apropen aquest patrimoni immaterial als qui el viuen per primera vegada i també als qui el porten al cor des de fa anys. Un moment per compartir en família i amics, on l’equilibri, la força i el seny prenen forma humana i emocionen.

Aquest estiu, Tarragona t’espera. Deixa’t sorprendre per tot allò que ja coneixes... i torna’t a enamorar.

Redacció

Tarragona és una de les quinze ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat i l’única de Catalunya. RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ/ TARRAGONA TURISME

guia de turisme

Vila-seca, la Pineda Platja: natura, cultura i diversió per a tota la família

Redacció

Situada al cor de la Costa Daurada, Vila-seca, la Pineda Platja és una destinació familiar que ho té tot per fer de les teves vacances una experiència completa. Amb platges àmplies de sorra fina i aigües tranquil·les, espais naturals protegits, una àmplia oferta cultural i una gran varietat d’activitats d’oci, aquest municipi t’espera per sorprendre’t en qualsevol moment de l’any.

Vila-seca compta amb el segell Platja en Família de l’Agència Catalana de Turisme des del 2011, perquè disposa d’una àmplia oferta certificada d’allotjaments, restaurants i empreses d’oci i entreteniment adreçada als infants i a les seves famílies. Això inclou el Club Infantil gratuït, serveis, equipaments, normes de seguretat, oferta d’animació, instal·lacions adaptades, serveis d’àpats, etc.

Un dels tresors naturals de la destinació és la Séquia Major, un espai

d’alt valor ecològic protegit pel Pla d’Espais d’Interès Natural. L’accés a la Séquia Major està regulat i guiat

durant els mesos en els que les aus no nidifiquen, d’agost a febrer. L’espai destaca per la biodiversi-

tat i la presència de moltes espècies. Allà hi trobaràs comunitats vegetals de canyissar, prats humits i jonque-

res; i també animals singulars, com el fartet (Aphanius iberus) o la tortuga d’aigua europea (Emys orbicularis), espècies que no podràs veure en gaires altres indrets del territori català perquè estan en perill d’extinció.

Les visites a la Séquia Major són gratuïtes i aptes per a totes les edats. En elles s’expliquen la història de l’indret i els seus valors naturals, s’interpreten les rastres d’activitat animal a través de les petjades, les plomes, els nius i les restes de menjar, i s’observen ocells amb prismàtics i espècies protegides de l’espai.

Un pulmó ple d’història

També destaca el Parc de la Torre d’en Dolça, un pulmó verd de 37 hectàrees molt a prop del nucli urbà que pren el nom de la torre de defensa situada al centre d’aquest espai. Aquí es poden fer passejades tranquil·les entre vegetació mediterrània, observar la torre que li dona nom o conèixer elements de patrimoni històric com restes roma-

turisme per viure tot l’any

La platja de la Pineda destaca per la seva sorra fina i els seus equipaments. A més, el municipi compta amb el segell Platja en Família de l’Agència Catalana de Turisme des del 2011. PATRONAT TURISME VILA-SECA

El Castell de Vila-seca, on es poden veure exposicions d’art tot l’any, està documentat des del segle XII. CEDIDA-JAUME BOLDÚ

nes o construccions agràries tradicionals.

També s’hi han creat diverses llacunes artificials i zones humides amb macròfits on s’observen una gran quantitat d’ocells migratoris i es poden veure centenars d’arbres, com oliveres, garrofers, pins pinyoners i eucaliptus.

El parc també alberga el circuit hípic que durant la Festa Major d’Hivern, que se celebra en honor a Sant Antoni, acull les tradicionals curses de cavalls, declarades Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional.

Ara, a més, el parc acull circuits ciclables i el ‘pump truck’ més gran de Catalunya, un recorregut per a la pràctica de ciclisme, patinatge i esports de desplaçament.

Diversió assegurada per a tota la família

Combina les estones de calma i desconnexió amb les emocions fortes que t’esperen als parcs de temàtics de la destinació. Aquells que vulguin passar una jornada divertida i refrescant no es poden perdre l’Aquopolis Costa Daurada, el parc aquàtic més gran de Catalunya. Dins del parc, destaca la seva extensa parcel·la d’11 hectàrees de superfície amb amplies zones verdes, zones de pícnic i amb una gran varietat d’atraccions dirigides tant al públic adult com infantil.

PortAventura World és el resort familiar més gran del Mediterrani. Compta amb 3 parcs i 6 hotels per viure una experiència única, sigui amb els amics o la família. Les seves sis àrees temàtiques transportaran als visitants a indrets tan exòtics com la Xina, Polinèsia, Far West, Mèxic, Mediterrània o Sèsam Aventura.

Cadascuna de les àrees esmentades compta amb nombroses atraccions, de diferents intensitats, que captivaran tant als que busquen emocions fortes com als que volen gaudir del parc en família. En total, més de 40 atraccions es complementen amb gairebé 15 espectacles diferents que es representen diverses vegades al dia per fer gaudir a tota la família. El ressort compta també amb el parc Ferrari Land. Amb més de 70.000 m2 d’emoció i adrenalina, té com a atracció estrella el Red Force, la muntanya russa més alta i ràpida d’Europa.

L’oferta d’oci i entreteniment de Vila-seca, la Pineda Platja compta també amb el Costa Caribe Aquatic Park, el parc aquàtic de PortAventura World, amb més de 50.000 m2 de diversió aquàtica. Tematitzada com una autèntica illa del Carib, compta amb

guia de turisme

Un dels tresors de la localitat és la Séquia Major, un espai protegit d’alt valor ecològic

nombroses atraccions, piscines i tobogans espectaculars. Però Vila-seca no és només natura i diversió: també és cultura i patrimoni. El millor exemple en aquest sentit és el Celler de Vila-seca, un antic edifici agrícola reconvertit en centre museístic, on s’ofereix un viatge

immersiu a través de la història del vi i l’arquitectura modernista de la localitat. Amb 3.150 m2 de superfície repartits en dues plantes, aquest equipament modèlic disposa de diferents espais que li atorguen una gran polivalència per a la divulgació del coneixement del territori i

El Celler és un antic edifici agrícola reconvertit en centre museístic i cultural

de la cultura vitivinícola gràcies al seu museu i a l’organització de jornades, debats i presentacions. El Celler, per mitjà de la seva programació, també és l’espai idoni per a la promoció i gaudi de la cultura, amb la celebració de concerts, xerrades i tota mena d’activitats. Tanca el cercle una expe-

riència virtual innovadora que ens endinsa, a través d’una gran potència visual i sensorial, en el procés de construcció de l’edifici per part del seu arquitecte i dels mateixos socis de la cooperativa.

Al Castell de Vila-seca, envoltat de jardins i amb una programació d’exposicions d’art contemporani durant tot l’any, també es poden viure moments especials en un entorn patrimonial de gran valor. El castell està íntimament lligat a la història de la ciutat. Símbol de la vila, l’edifici està documentat des del segle XII. Després de passar per diversos propietaris, el 22 d’octubre de 2005, l’Ajuntament de Vila-seca va aprovar adquirir-lo.

Una destinació familiar per viure-la tot l’any

Amb una planta hotelera de qualitat, una excel·lent oferta gastronòmica basada en productes de proximitat i una agenda d’activitats pensades per al públic familiar, Vila-seca, la Pineda Platja és una distinció que reafirma el seu compromís amb un turisme responsable, segur i adaptat a les necessitats de tots els membres de la família.

http://www.lapinedaplatja.info 977 39 03 62

Facebook, Instagram i X: @lapinedaplatja

El Parc de la Torre d’en Dolça és un pulmó verd de 37 hectàrees molt a prop del nucli urbà, el qual pren el nom de la torre de defensa situada al centre d’aquest espai. P.T. VILA-SECA

El Celler és un antic edifici agrícola dedicat a interpretar el món del vi i que acull concerts i activitats culturals. CEDIDA-PEGENAUTE

guia de turisme

TARRAGONÈS

Altafulla, el poble blanc banyat pel mar a la Costa Daurada

Els romans van escollir

l’indret on avui es troba Altafulla per construir-hi la vil·la dels Munts, una finca única on l’aristocràcia vivia i gaudia d’un escenari privilegiat: al camp, però amb vistes al mar. Des d’aleshores, Altafulla sempre s’ha caracteritzat per una bellesa singular: la de les Botigues de Mar, les cases de pescadors acariciades per la brisa del Mediterrani al Passeig Marítim de

Botigues de Mar, o la de la Vila Closa, una joia medieval emmurallada. Ens acompanyes a descobrir-la?

Els Munts és una vil·la aristocràtica de l’època romana. En el seu interior es conserva una font amb una inscripció molt curiosa: Caius Valerius Avitus i Faustina, els noms dels senyors de la casa que en van ordenar la

construcció. De fet, cada any aquests dos nobles protagonitzen les visites guiades teatralitzades amb les quals descobriràs, per exemple, si en aquesta joia s’hi va allotjar l’emperador Adrià quan va visitar Tàrraco.

La vil·la dels Munts és una finca que amaga passió, història i una porta oberta a l’època romana

Però més enllà de la vil·la romana, que forma part del llegat de Tàrraco amb el segell de Patrimoni de la Humanitat, Altafulla és una perla blanca: la de les cases de pescadors i comerciants, conegudes com a Botigues de Mar, que s’obren al Mediterrani des del Passeig Marítim.

Des d’aquí podràs iniciar el camí de ronda: fes una parada a la platja del Canyadell,

tranquil·la i molt verge. Escapa’t també fins a la desembocadura del Gaià, on trobaràs la platja presidida pel castell emblemàtic de Tamarit. El reconeixes?

Endinsa’t al nucli medieval de la Vila Closa I, si t’agrada passejar per carrers amb encant, endinsa’t al nucli medieval d’Altafulla. Conegut com a Vila Closa, conserva dues torres de l’època i, a la part més alta, s’hi amaguen l’església de Sant Martí i el castell d’Altafulla. Aquest conjunt històric i artístic va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1998 per la Generalitat de Catalunya.

Viu experiències inoblidables I si vols viure experiències inoblidables, no et perdis aquestes propostes: la Nit de Bruixes, amb vibrants propostes místiques a la Vila Closa els dies 27 i 28 de juny (aquest cap de setmana!), o bé l’Altacústic, el festival de música independent d’Altafulla, que aposta pel talent emergent i les experiències íntimes els dies 18, 19 i 20 de juliol. Tampoc pots deixar passar el Festival Internacional de Música (FIM), que transforma la plaça de l’Església en un escenari idíl·lic per acollir els més prestigiosos erudits de la música coral i clàssica; així com tampoc la Fira d’Artesans, del 14 al 17 d’agost, que t’espera amb ceràmica, joieria, tèxtil, gastronomia i moltes activitats per a tota la família.

Oficina Turisme d’Altafulla Plaça dels Vents s/n +34 977 651 426 www.visitaltafulla.cat

Redacció

Altafulla té una perla blanca, les cases de pescadors i comerciants conegudes com Botigues de Mar. CEDIDA

La plaça de l’Església acull a l’agost les acctuacions del FIM. CEDIDA

guia de turisme

TARRAGONÈS

’Cors d’estiu’ i ‘Proud of Salou’, les noves apostes d’estiu

Redacció

Salou es prepara per viure un estiu intens, viu i vibrant, amb una àmplia i variada programació que omplirà el municipi de cultura, música, esport, gastronomia, tradició i diversió per a totes les edats. L’Ajuntament de Salou presenta una ‘Agenda d’Estiu 2025’ plena de propostes que es desplegaran entre finals de juny i mitjans de setembre, consolidant la destinació com el referent de la Costa Daurada, també en dinamisme cultural i social.

Festa i diversitat

Aquest dissabte, 28 de juny, tindrà lloc ‘Cors d’Estiu’, una desfilada amb batucades, dansa i animació pels carrers de Salou (sortida del C. Carles Buïgas a les 20h) i la ‘Festa de les Colles’. Diumenge, dia 29, a la plaça de les Comunitats Autònomes (22h) es reivindicarà la diversitat amb el gran ‘Proud of Salou’, una celebració per a la inclusió i la igualtat, amb l’humorista i imitador tarragoní Josep Ferré.

Festival Internacional de Música

Salou continua apostant pel Festival Internacional de Música Costa Daurada-Salou 2025, amb concerts de primer nivell com Llegendes del Rock i Pop Català (6 de juliol) i l’emotiu homenatge a Pau Casals (31 de juliol), entre molts d’altres.

‘Festiuet’, el 18 i 19 de juliol

Cal recordar que dins dels actes de la Capital de la Cultura Catalana, el 18 i 19 de juliol, se celebrarà el «Festiuet», un gran festival amb el bo i millor del panorama musical actual, al Parc Els Emprius de Salou.

Salou, 1194

Del 4 al 6 de juliol, la ciutat reviurà el seu passat, amb Salou 1194, una recreació històrica amb mercat medieval i animació per commemorar la Carta de Població.

Cultura popular

El 5 de juliol tindrà lloc la Trobada de Bèsties de Foc al passeig Jaume I, i el 16 de juliol, l’actuació castellera de

la Colla Vella dels Xiquets de Valls. També es faran ballades de sardanes, cantades d’havaneres i la tradicional Calada de les Malles de Sant Pere, el 12 de juliol, amb demostració de pesca tradicional, gegants, sardinada i havaneres a la platja de Ponent.

Cinema a l’aire lliure

L’agenda inclou activitats com el Cicle de Cinema a l’Aire Lliure, on es projectaran pel·lícules en diferents places i espais emblemàtics, com la plaça de la Pau, Andalusia, el Mirador de Salou i Cap Salou. A més, el Festival Cine Lliure oferirà sessions de cinema independent a la platja, amb títols com ‘Un Sol Radiant’ o ‘Volveréis’.

Els més petits podran gaudir del cicle Estiu Xic’S als barris, amb tallers i activitats a places i parcs, així com de serveis com el cangur municipal a l’Espai d’Infància i la zona familiar a la platja de Llevant.

La Biblioteca de Salou també ha programat tallers, contacontes, sessions de cuina i activitats educatives

28 DE JUNY 2025

20 h DESFILADA

Recorregut: Carrer Carles Buïgas, Passeig Jaume I i arribada a la plaça de les Comunitats Autònomes Una festa que omplirà els carrers de ritme, color alegria amb les colles com a protagonistes.

22.30 h FESTA CORS D’ESTIU

Plaça de les Comunitats Autònomes Amb l’actuació de MARKOS DJ’s.

ció diversa, gratuïta i pensada per arribar a tots els públics, l’Ajuntament de Salou referma el seu compromís amb la cultura, la cohesió social, el turisme familiar i el des-

envolupament comunitari. Aquest estiu, Salou no només és sol i platja: és, també, festa, memòria, emoció i convivència.

TARRAGONÈS

guia de turisme

Roda de Berà programa una completa oferta cultural en el seu ‘Estiu a la Pedrera’

El cicle de música, espectacles i cinema celebra el seu desè aniversari a la Pedrera de l’Elies des d’aquest dissabte i fins a finals d’agost

Redacció

Més enllà de tots els atractius que Roda de Berà, les seves platges i les seves activitats d’oci ofereixen durant l’estiu als seus veïns i visitants, el municipi ha programat, un any més –i ja en van deu–un atractiu programa d’activitats culturals per als mesos de més calor i ho ha fet en un entorn fresc i únic com és la Pedrera de l’Elies. L’espai d’on es creu que van sortir els carreus de l’Arc de Berà serà un dels més actius de Roda des d’aquest dissabte, 28 de juny, quan la Coral Verge de Berà oferirà el primer concert del cicle ‘Estiu a la Pedrera’, que s’allargarà fins a final d’agost.

De cara al pròxim 5 de juliol, l’es-

cenari de la pedrera acollirà el quintet Northern Chellos, una original formació de quatre violoncelistes elèctrics i un bateria gairebé única a Europa. El grup sorprendrà amb una proposta innovadora i fresca que oferirà versions de clàssics del cinema i la televisió.

El tercer dels concerts s’ha previst per al 12 de juliol, amb la formació vocal Q-Voce, un sorprenent trio de cant que fusiona tres estils com les peces líriques, les melòdiques i el pop i que es va fer popular després de participar en el programa televisiu Factor X l’any 2018. De fet, s’hi podran escoltar versions sorprenents d’Il Divo, els Tres Tenors, a més de temes del pop-rock.

La quarta cita del programa arri-

barà amb el cantautor de Camarles Joan Rovira, que actuarà amb tota la seva banda el 19 de juliol. Després de celebrar en solitari els 10 anys de la publicació del seu primer disc l’any passat, enguany el cantautor gira amb la seva banda al complet per continuar commemorant aquesta efemèride.

L’últim dissabte del mes de juliol serà el torn dels boleros i les balades de Susanna del Saz i Ulises. La parella suma les seves cançons entranyables amb la veu dolça, càlida i elegant d’ella i la diversió, la passió i la sorpresa d’ell.

L’arribada al mes d’agost es farà amb el Quartet Mèlt, un grup vocal jove format el 2012 per quatre cantants procedents de diferents indrets

de Catalunya units pel món del cant coral català. Després de fer-se popular a la televisió en el programa de cant coral ‘Oh happy day’ de TV3, la formació treballa un repertori molt ampli i variat, basat en obres escrites per a cor mixt a quatre veus ‘a capella’, i que comprèn des de la música antiga fins a temes moderns de gèneres diversos i de caràcter popular.

La festa continurarà un dissabte més, el dia 9 d’agost, amb ‘Alegria, que és Festa Major’. L’espectacle s’organitza com un viatge a les festes populars d’abans i vol ser també un homenatge a la Trinca i al seu clàssic disc dedicat a la festa major.  El cap de setmana de les festes

d’agost, el dissabte 16, tindrà com a protagonista a La Reina del Pop amb el seu ‘’Tribut a la Oreja de Van Gogh. El concert repassarà els temes d’aquesta formació donostiarra des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’última cita a la Pedrera de l’Elies serà el 30 d’agost amb l’habitual projecció de cinema de la selecció del FIC-CAT, el festival internacional de cinema en català que se celebra al municipi. En aquesta ocasió es projectarà ‘L’àvia i el foraster’, una comèdia dramàtica de Sergi Miralles, amb Carles Francino i Neus Agulló. Tant la projecció de cinema com la resta d’espetacles es faran tots ells a partir de les 22.00 h.

Totes les actuacions es duran a terme a la Pedrera de l’Elies.  CEDIDA

guia de turisme

TARRAGONÈS

Platges i patrimoni. En aquest destacat nucli de turisme familiar s’hi poden descobrir diversos tresors verds i arquitectònics, i algunes de les zones de platja més importants del litoral català.

Situada a 13 quilòmetres al nord de Tarragona, Torredembarra compta amb un important centre històric, dominat, sens dubte, pel Castell, la Torre de la Vila, els portals de l’antiga muralla o l’església de Sant Pere Apòstol, amb un destacat orgue del període barroc. Entre els seus principals reclams hi ha un litoral d’aigües tranquil·les, l’espai natural dels Muntanyans, el far, diversos itineraris turístics i un ampli ventall d’activitats.

Torredembarra és un paradís de platges de sorra fina i daurada, banyades per aigües tranquil·les i transparents, i distingides amb bandera blava. Aquest tret, unit a una àmplia oferta cultural, lúdica i gastronòmica, fa que la població constitueixi un excel·lent destí per a les vacances per a tota la família.

Torredembarra, un paradís de platges

En primer lloc, destaca l’espai natural dels Muntanyans, amb els seus aiguamolls rics en flora i fauna autòctona i una platja verge, dedicada en part al nudisme. En segon lloc, cal remarcar les visites guiades al far, des d’on es pot gaudir d’unes vistes privilegiades de tot el litoral. Per poder contemplar amb facilitat el paisatge natural, arquitectònic i rural de la vila, Torredembarra proposa una quinzena d’itineraris turístics, practicables tant a peu com amb bicicleta. Entre altres propostes, es pot recórrer la ruta dels Indians, visites guiades al Far i centre històric o gaudir de la bellesa del penya-segat del Roquer i fer un seguit de 14 rutes per fer a peu o en BTT. El Ranxet és plat típic del municipi. Es tracta d’un guisat senzill i humil de peix elaborat antigament pels pescadors, és un dels plats típics i més coneguts de Torredembarra. Al llarg de l’any restaurants del municipi ofereixen a la seva carta diferents plats dels Ranxets.

~ CONTINGUT recomanat ~

guia de turisme

TARRAGONÈS

La Canonja obre el centre d’interpretació prehistòrica de l’Espai Mammuthus

Des del 8 de juliol l’espai combinarà la tecnologia avançada amb restes originals de 29 espècies i eines prehistòriques

Redacció

Situat a l’Hort del Mas de l’Abeurador, el nou equipament de l’Espai Mammuthus ocupa 1.000 metres quadrats dins d’un entorn natural privilegiat. El centre neix de la voluntat de preservar, estudiar i divulgar les troballes del jaciment del Barranc de la Boella de la Canonja, un espai clau per entendre l’evolució humana a Europa. El jaciment del Barranc de la Boella, documentat des de finals del segle XIX i excavat de manera sistemàtica des de 2007 per l’l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), és un dels més importants d’Europa per la seva antiguitat —datada fa més d’1 milió d’anys— i pel valor de les seves troballes, que han fet canviar el paradigma de la dispersió humana al continent europeu. La investigació del jaciment està dirigida per la Dra. Palmira Saladié i el Dr. Josep Vallverdú, investigadors de l’IPHES-CERCA, que han liderat durant gairebé dues dècades els treballs científics i de conservació del lloc.

Molt més que un museu L’Espai Mammuthus és molt més que un museu: és un centre d’interpretació interactiu, pensat per a ser visitat i gaudit per famílies i centres educatius, però també per al públic especialitzat. En aquest sentit, incorpora pantalles tàctils, recursos audiovisuals i vitrines amb peces originals de gran valor paleontològic com defenses de mamut, restes d’hipopòtam i eines de pedra atribuïdes als primers homínids.

L’espai està organitzat en diferents àmbits, a través dels quals es fa un recorregut per les principals descobertes realitzades al jaciment, alhora que introdueix el context de la troballa i els treballs de recerca actuals, per acabar amb un viatge per l’evolució humana.

Incorpora pantalles, recursos audiovisuals i peces originals de gran valor paleontològic

Tot això es presenta mitjançant recursos museogràfics didàctics i

interactius adaptats a diversos públics, que combinen la utilització de tecnologia amb recreacions, audiovisuals, exhibició de fòssils originals –com les defenses de mamut localitzades al jaciment–, a més de rèpliques manipulables i sons. L’itinerari comença a l’interior de l’edifici històric del Mas de l’Hort de l’Abeurador, continua a l’exterior,

a la finca annexa, amb tallers i propostes experimentals relacionades amb la prehistòria, i finalitza en una zona enjardinada amb àrea de pícnic i lleure a l’aire lliure.

Aposta per la cultura i la ciència

L’Ajuntament de la Canonja ha liderat aquest projecte conjuntament amb els paleontòlegs i els tècnics de l’Institut Català de Paleoecologia

Humana i Evolució Social, a més de la col·laboració d’empreses museísti-

ques de primer nivell, amb l’objectiu de consolidar un espai dedicat al coneixement científic i a la divulgació apte per a tots els públics i adaptat a les necessitats divulgatives actuals. Amb el nou Espai Mammuthus, el municipi es posiciona com a referent en matèria de patrimoni i educació científica, i fa un pas endavant en la creació d’un pol cultural i turístic que es completarà aviat amb la construcció d’un planetari digital a la mateixa finca.

CONTINGUT recomanat ~

Exterior de l’Espai Mammuthus, que ha recuperat la zona de l’Hort de l’Abeurador de la Canonja.  CEDIDA

guia de turisme

TARRAGONÈS

Hotel la Grava, l’entorn relaxant perfecte per tal de desconnectar a prop de tot arreu

L’històric hotel del Morell reobre amb una oferta única on s’uneixen la personalitat i la tradició amb el millor servei

Redacció

Al cor del Morell, en plena comarca del Tarragonès, hi ha la Grava, un establiment que recupera la seva oferta hotelera més enllà de la de qualsevol hotel convencional. Unes instal·lacions de primera línia i una dilatada hisòria sumen recursos amb la seva personalitat única per tal de crear un establiment que ofereix una tracte on destaquen la qualitat i la pau com a elements més rellevants.

La Grava està concebut com un establiment únic, partint de la tradició històrica de l’establiment en l’atenció del viatgers, per tal de convertir-se en un hotel on gaudir del descans, ja sigui en parella o en família i, al mateix temps, fer-ho a prop de pràcticament tot arreu. A poc més de quinze minuts dels principals focus d’interès de la Costa Daurada, des de l’oferta de natura de la serra de la Mussara i les Muntanyes de Prades, a les platges de Tarragona i del seu patrimoni romà o dels principals centres comercials del Camp de Tarragona, l’hotel es troba en un entorn urbà amb reminiscències rurals i amb una oferta d’habitacions àmplies i serveis de primera línia on relaxar-se i desconnectar.

Personalitat i qualitat

Tot i tractar-se d’un hotel petit, amb només 12 habitacions –cadascuna amb la seva personalitat i característiques–, és un establiment amb grans detalls i ple d’elements de qualitat i confort. D’entrada, totes les seves habitacions destaquen de la seva lluminositat i algunes també compten

amb terrassa privada. L’allotjament s’ha actualitzat totalment i el seu equip de professionals

cuida cada detall per tal que els seus hostes se sentin com a casa, tant si l’estada es fa per raons professionals

com si es tracta d’escapades de cap de setmana o estades de vacances.

De fet, la Grava és un allotjament pensat per al descans, amb habitacions espaioses, entorns silenciosos i una relació qualitat-preu única. L’hotel vol treballar regularment amb ofertes exclusives que es poden descobrir i reservar directament des del seu espai web (https://www. hotellagrava.com), amb les quals es podrà accedir a promocions com podrien ser tarifes especials, ofertes puntuals i avantatges únics perquè l’estada resulti encara més atractiva. Entre les nombroses facilitats i serveis que ofereix l’hotel hi ha l’aparcament per a vehicles, un espai de bar

i cafeteria amb servei d’esmorzars, a més de ‘check-in’ autònom, de manera que si s’hi arriba més tard del previst no calgui preocupar-se per l’hora i es pugui accedir a l’habitació a través del sistema de ‘check-in’ autònom sense esperes i amb total autonomia. Des de la direcció s’indica que l’objectiu de la Grava és pensar en el client i en «posar-ho fàcil» per tal que els visitants puguin aprofitar el seu temps com prefereixin, gaudint de l’establiment al ritme de cadascú, sense complicacions i amb total llibertat.

D’antiga fonda a hotel contemporani

Bona part de la personalitat de la Grava li prové del seu passat, quan va ser una de les fondes més reconegudes de la zona tot aprofitant l’espai de la casa pairal que ocupa l’hotel. Després de diverses etapes, la Grava ha reobert recentment després d’un canvi de gerència que vol conservar tota aquesta tradició i personalitat per tal d’oferir una estada còmode, agradable i única gràcies a la tradició i també a les màximes comoditats i serveis d’avui en dia.

L’antiga fonda morellenca inicia una nova etapa i reobre la seva oferta d’hotel i gastrobar

Un dels pilars del projecte ha estat recuperar la proposta gastronòmica de l’establiment, donat que el gastrobar ofereix esmorzars de forquilla i una carta disponible durant el dia per a gaudir de dinars, berenars i sopars a càrrec de Gerson Rival, que ja va ser l’encarregat dels fogons de la Grava en la seva última etapa com a restaurant de prestigi.

Una de les habitacions de la Grava, on destaca la seva lluminositat, espai i personalitat.  CEDIDA

Façana de l’hotel, per on també es pot accedir al gastrobar de l’establiment.  CEDIDA

guia de turisme

OFERTA CULTURAL

Constantí prepara un nou estiu musical en l’entorn mil·lenari de Centcelles

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi comparteixen cartell amb  Pep Gimeno ‘Botifarra’ o el trio Clariphonia

Redacció

Constantí destinarà novament tot un mes de l’estiu a fer un repàs intensiu a diversos estils musicals en un entorn únic i ple d’història, en el que ja és un clàssic del panorama cultural del Camp de Tarragona: els Concerts a Centcelles. L’oferta en l’entorn mil·lenari romà arriba aquest 2025 a la seva vuitena edició i és organitzat per l’Associació dels Amics de la Música de Constantí, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí, Repsol i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Cal remarcar que, com és habitual, tots els concerts seran amb entrada gratuïta. La Banda de l’Escola Municipal de Música Rafel Gibert Recasens serà l’encarregada d’obrir els concerts al Conjunt romà de Centcelles, amb una actuació que es durà a terme el 3 de juliol a les 20:30 h. El centre, que va participar l’any passat en el cicle amb la seva formació ‘ensemble’, repetirà enguany amb els músics de banda i un perfil temàtic adaptat a les seves característiques. De fet, és habitual que el centre participi en el cicle i enguany sumarà la seva setena intervenció en les vuit edicions dels Concerts a Centcelles.

tant tasca de recopilació i adaptant cançons de la tradició oral valenciana, que va viure el seu moment musical culminant quan l’any 2006 va gravar el seu primer en solitari ‘Si em pose a cantar cançons’, amb el qual va ser guardonat amb el Premi Ovidi 2007 al millor disc de folk i noves músiques. En l’actuació de Constantí s’espera que repassi els temes dels vuit discos més que ha publicat i que li han permès rebre diversos premis i reconeixements més.

L’Escola de Música Municipal actuarà per setena vegada en el cicle al conjunt romà constantinenc

De cara al 17 de juliol (20.30 h) l’aposta és per la sempre sorprenent proposta de música d’autor amb pinzellades d’arrel que ofereixen Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. Després d’una primera i exitosa incursió conjunta en el món musical català, el cantautor solsoní i la cobla barcelonina han tornat a treballar junts amb una nova proposta on es fa un viatge pel món a través de grans cançons en llengua italiana, francesa, sèrbia, castellana i catalana, sense oblidar una part del repertori dedicat a algunes peces inèdites i també a noves versions de cançons emblemàtiques de la discografia de Roger Mas.

Una setmana després arribarà el torn de la música d’arrel, amb el ‘cantaor’ tradicional valencià Pep Gimeno ‘Botifarra’. Amb una llarga trajectòria en el món de la música identificada com a element festiu, Gimeno és reconegut per la seva feina de recopilació i conservació de la cultura musical valenciana. De fet, des de 1976 ha dut a terme una impor-

L’últim els concerts s’ha reservat per a una oferta única com és la de Clariphonia, que ofereix una perspectiva actual del repertori de trios per a ‘corni di bassetto’ dins de les serenates del classicisme. Amb el suport de textos i imatges, aquest recital es converteix en un viatge al passat per als assistents. El corn ‘di bassetto’ és un instrument de vent de fusta de canya senzilla, de la família del clarinet.

Roger Mas i els integrants de la Cobla Sant Jordi seran a Centcelles el 17 de juliol. CEDIDA-J.BORRÀS

guia de turisme

Creixell, l’oportunitat de conèixer indrets de mar i muntanya de gran bellesa

Des del seu mirador privilegiat, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Situat a 18 km de Tarragona, a 25 de Port Aventura i a 81 de Barcelona, el municipi gaudeix de platges de sorra daurada i fina, on destaca la platja urbana de la Murtra, que conserva encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctona, així com la platja del Gorg, catalogada com a espai d’interès natural. Aquest, però, no és l’únic indret natural destacat de la localitat. I és que a Creixell el mar i la muntanya es fonen en rutes de senderisme que amaguen paisatges de gran bellesa natural.

L’encant del nucli antic Creixell té un nucli antic amb encant, amb elements patrimonials declarats béns culturals d’interès nacional. Destaquen el seu Castell, el talús del qual és original de final del segle XI i principis del XII. Té tres torres medievals de vigilància i defensa

originals del segle XIV. L’església de Sant Jaume és un altre dels atractius, de la qual en destaca el coronament modernista del Campanar, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Un passeig sense presses pels carrers del nucli històric permeten descobrir al visitant un patrimoni històric captivador.

La cultura i el folklore popular es manifesten a la Festa Major de Sant Jaume el 25 de juliol. Es treu en Processó la imatge del Sant Patró Sant Jaume pels carrers de la vila. I també cal esmentar la Festa del Santíssim Sagrament o de la Minerva que s’escau la tercera setmana de setembre. Creixell té una parella de gegants

de la Vila, el Gilmundo i la Minerva. Ell representa a Artal Gilmundo, el primer Carlà de Creixell que va arribar a la Vila l’any 1083 enviat pel Rei de França. La Geganta Minerva representa d’una part l’herència romana de les nostres terres i principalment la Festa de la Minerva, que es manté viva encara avui en dia i té

els seus orígens el 1620. Aquesta festa es feia per celebrar que la verema s’havia pràcticament acabat en uns temps a on el conreu de la vinya era molt important a Creixell. En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneït pels carrers de la Vila. Els nois i noies porten en unes safates guarnides amb les coques en processó fins a l’església. Es fa la seva benedicció i posteriorment es menja la coca i es fa la subhasta de la Coca del Goig. Creixell té també un Ball de Diables, un grup de trabucaires, dues colles geganteres i un grup de danses populars que participen activament en les activitats culturals.

Tradició gastronòmica

La tradició de segles de pescadors a Creixell, avui dissortadament desapareguts, ha deixat la recepta culinària d’un àpat que era típic de la gastronomia creixellenca elaborat amb seitó. Es tracta dels Esmarris, una proposta culinària cada vegada més difícil de poder tastar i que una pastisseria local va homenatjar creant unes galetes amb forma de peix.

Redacció

El Mediterrani és el teló de fons a Creixell, poden gaudir d’ella a la platja o des del seu mirador on es pot contemplar una impressionant panoràmica de la part més oriental de la Costa Daurada. CEDIDA

La platja del Gorg, de dos quilòmetres de sorra daurada i un ecosistema d’alt interès natural, o el Castell són alguns dels atractius. CEDIDA

EL MÓN CASTELLER

guia de turisme

L’experiència immersiva del Museu Casteller s’amplia amb

nous castells i més realisme

El programa ‘Enxaneta 360’ ofereix una oportunitat única de viure els castells en realitat augmentada

Redacció

Amb l’arribada de l’estiu, el Museu Casteller de Catalunya es presenta com una proposta cultural refrescant i vibrant per a tots aquells que vulguin descobrir –o redescobrir– la riquesa del món casteller. El museu ofereix una programació especial que combina cultura, història i noves tecnologies per acostar a petits i grans l’esperit d’una de les tradicions més emblemàtiques de Catalunya.

Un dels grans protagonistes de la visita és l’Enxaneta 360°, una experiència audiovisual immersiva que situa l’espectador al centre d’una diada castellera. Aquest estiu, la projecció s’actualitza amb sis gamma extra

més, que aporten una visió més completa i emocionant, i incorpora també tres idiomes nous, facilitant l’accés a un públic més divers. El material en 3D correspon a la diada castellera de Santa Úrsula de 2023 a la plaça del Blat, que es va gravar per primera vegada a la seva història amb tecnologia de 360 graus en un desplegament de mitjans inèdit. D’aquesta manera, amb aquesta segona fase del projecte Enxaneta 360, tot el material audiovisual obtingut en format esteroscòpic total pot ser visionat amb l’ús d’ulleres de realitat virtual, generant una experiència immersiva que permet a l’espectador reviure i sentir en primera persona una diada castellera com si s’estigués al mig de plaça, entre altres funcionalitats.

El recorregut pel museu combina exposicions permanents i temporals que expliquen la història, els valors i l’evolució del món casteller. Amb espais interactius i recursos audiovisuals, el Museu Casteller de Catalunya proposa una mirada fresca i didàctica a aquesta tradició declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

A més, el museu intensifica la seva activitat amb visites guiades i visites

teatralitzades, dues opcions complementàries que permeten descobrir els continguts de manera més participativa. Les primeres ofereixen una mirada detallada a la cultura castellera a través del relat d’experts, mentre que les segones aporten un toc lúdic i emocional que connecta amb públics de totes les edats.

El museu intensifica la seva activitat amb visites guiades i visites teatralitzades ~ CONTINGUT RECOMANAT ~

Si aquest estiu vols conèixer de prop i en primera persona una de les tradicions culturals més singulars de Catalunya, no deixis passar l’oportunitat de visitar el Museu Casteller de Catalunya. Una experiència que et connectarà amb la força, la tradició i la passió que fan únics els castells.

Els visitants poden reviure Santa Úrsula 2023 i els seus sis castells de gamma extra en 3D i realitat augmentada. MUSEU

guia de turisme

BAIX CAMP

La polsera Visit Reus, la millor manera de descobrir el Reus modernista

Redacció

Adues passes de les millors platges de la Costa Daurada, i entre mar i muntanya, Reus és reconeguda principalment com a ciutat de Gaudí i pel seu interessant patrimoni modernista sense oblidar el famós “Vermut de Reus”. Qualsevol època de l’any és ideal per redescobrir la capital del Baix Camp, passejant pels carrers del centre històric on es concentren la majoria d’establiments comercials i de restauració de la ciutat.

La polsera Visit Reus és una oportunitat única per descobrir, explorar i conèixer de primera mà una part fonamental del patrimoni de la ciutat. La polsera, pensada per a totes les edats i per un preu únic, permet accedir lliurement a cinc dels espais més importants i simbòlics de Reus: l’Institut Pere Mata, el Gaudí Centre Reus, la Prioral i el Campanar de Sant Pere, els museus de la ciutat i un tast de vermut a l’Estació Enològica, de la forma més fàcil i còmoda.

L’Institut Pere Mata i el Gaudí Centre Reus

L’Institut Pere Mata és una de les joies del modernisme, obra de Lluís Domènech i Montaner. És obligada la visita al Pavelló dels Distingits que destaca per la seva gran riquesa ornamental, sense cap dubte, l’edifici de més valor artístic de tot el conjunt arquitectònic ideat pel genial arquitecte. La visita a aquest emblemàtic edi-

fici us farà gaudir d’una arquitectura i decoració de gran bellesa, alhora que funcional. Art, història i present es fonen en aquest edifici únic. A més, aquest any s’ha afegit a la visita un espai immersiu que detalla els orígens de l’equipament i una maqueta que permet visualitzar la magnitud del projecte de Domènech i Montaner. Antoni Gaudí, coetani a Domènech i Montaner, va néixer a Reus l’any

1852, i la ciutat encara conserva alguns dels indrets vinculats a la seva infància i joventut. A l’emblemàtica plaça del Mercadal es troba el Gaudí Centre, l’unic museu interactiu dedicat a la vida i a l’obra de l’universal arquitecte. Aquest modern espai amb 1200 m2 d’exposició us permetrà descobrir els secrets de la vida i l’obra de Gaudí i viure una experiència genial d’una forma amena i original. A més de poder visitar l’espectacular Prioral i pujar al Campanar de Sant Pere o els museus de la ciutat, amb la polsera Visit Reus podem gaudir del Vermut de Reus. La ciutat és pionera en la producció de vermut, una beguda que s’elabora seguint el mètode tradicional i que podreu degustar durant la vostra estada. A l’Espai del Vermut de l’Estació Enològica, oberta els caps de setmana, podreu descobrir els orígens del Vermut de Reus i les vuit marques que en formen part.

Modernisme, comerç i restauració Més enllà de les visites que es poden fer amb la polsera Visit Reus, la ciu-

tat disposa de la Ruta del Modernisme que es pot fer de manera lliure o guiada els dissabtes al matí. Aquest itinerari pel centre de la ciutat, us permetrà descobrir perquè Reus és una de les ciutats modernistes més importants d’Europa.

De tot el conjunt arquitectònic, de finals del segle XIX i principis del XX, destaquen molt especialment les obres de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner que hi va deixar un importantíssim llegat, com les cases Rull i Gasull i la magnífica casa Navàs (amb possibilitat de visita interior: www.casanavas.cat).

I tot aquest recorregut el podrem fer passejant envoltats de botigues i comerços on descobrireu l’extensa oferta de qualitat dels establiments reusencs i un servei molt professional i personalitzat, on també podreu comprar els productes gastronòmics més estretament vinculats a la ciutat, com els vermuts de Reus, l’avellana DOP Reus, l’oli DOP Siurana i els vins de les denominacions d’origen properes dels que la ciutat és porta d’entrada. Menció a banda mereix l’oferta gastronòmica de la ciutat que ens els darrers anys s’ha vist incrementada amb un important nombre d’establiments de restauració.

Més informació sobre l’oferta turística de Reus a www.reusturisme. cat i ticket.reusturisme.cat.

~ CONTINGUT RECOMANAT ~

El Gaudí Centre, l’únic museu interactiu dedicat a l’arquitecte. CEDIDA

guia de turisme

entorns per gaudir

Muntanyes de la Costa Daurada, la descoberta del Baix Camp interior

LRedacció

a Costa Daurada és mar, però també muntanya. A molt pocs quilòmetres de platges com les de Cambrils, Salou o Miami Platja hi ha un paradís per descobrir, on no només brollen fonts d’aigua fresca, sinó també històries i paratges sorprenents. De fet, amb pocs minuts de cotxe es pot passar de l’agitació del litoral a la calma dels petits pobles de muntanya i de practicar windsurf al mar, es pot canviar al BTT enmig de boscos frondosos o a l’escalada als cingles més imponents.

L’interior del Baix Camp ofereix nombrosos atractius per al turisme familiar, d’aventura, cultural o gastronòmic. Tot plegat és un complement adient per al visitant de la Costa Daurada i també és una destinació turística en si mateixa, amb rutes de senderisme, bicicleta de muntanya i touring, paratges d’una bellesa incomparable, productes tradicionals i de qualitat, festes ancestrals, ermites, esglésies, miradors, restaurants i allotjaments encisadors…

Un paratge natural únic Els municipis de les Muntanyes de la Costa Daurada conformen un territori de paratges boscosos i agrícoles força diversos però amb un denominador comú: el seu encant rural i mediterrani. Les Muntanyes de la Costa Daurada se situen a la part interior del Baix Camp, una zona muntanyo-

sa que encadena un seguit de serralades imponents (Llaberia, l’Argentera i Prades) que abracen el litoral d’oest a est.

La natura és la gran protagonista de les Muntanyes de la Costa Daurada. Les serres de Llaberia, de Pradelll’Argentera i de Prades combinen paisatges ben diferents, amb una rica

vegetació mediterrània de la qual destaquen el pi, l’alzina i la garriga, així com conreus d’avellaner, d’olivera i també alguns de vinya. Els pobles de la zona, amb els seus masos i ermites, hi apareixen perfectament integrats, i són punts idonis d’arribada i sortida d’excursions a peu, amb cotxe o amb BTT.

Dins la gran extensió de les Muntanyes de la Costa Daurada excel·leixen capricis naturals com els cingles de la Mussara, la cova de les Gralles o la Roca Foradada, a més de l’abric de l’ermita de l’Abellera (Prades). Pel que fa als punts més elevats, en destaquen la Mola de Colldejou (914 m), la Miranda (919 m), el poble

deshabitat de la Mussara (990 m) o el tossal de la Baltasana (1.201 m) a Prades. Tots aquests indrets ofereixen panoràmiques espectaculars. Al Baix Camp interior hi ha quatre zones incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN): les Muntanyes de Prades, les serres de Pradell-l’Argentera, la serra de Llaberia, i l’espai natural de la Mare de Déu de la Roca.

Un llegat patrimonial inigualable Des de pintoresques ermites envoltades de natura fins a un imponent monestir carregat d’història, les Muntanyes de la Costa Daurada són dipositàries d’un important llegat històric i monumental que dona forma i embelleix el paisatge d’aquestes contrades. La història hi ha estat generosa, i hi ha deixat l’empremta de diferents cultures i estils arquitectònics: torres romanes i sarraïnes, temples romànics, gòtics, barrocs i renaixentistes, arquitectura industrial del segle XIX…

De tots els elements patrimonials de més renom, en sobresurt l’arquitectura tradicional i popular característica dels petits pobles d’aquestes contrades catalanes, adaptats a les imposicions d’un terreny irregular. Les façanes de les cases solen estar fetes amb pedra, o bé estan pintades amb tons ocres. Tots aquests pobles de postal destaquen per la seva sobrietat, per la seva calma i pels seus carrers estrets i per l’abundància de racons plens d’encant.

CONTINGUT recomanat ~

A dalt, l’ermita de l’Abellera. A baix, vistes des d’Escornalbou i ciclisme al costat de l’ermita de la Roca . COSTA DAURADA

guia de turisme

BAIX CAMP

Cambrils, un destí per a assaborir a poc a poc

Redacció

Imagina un lloc on el temps sembla aturar-se, on cada capvespre pinta el cel amb tonalitats daurades i rosades que es reflecteixen damunt del mar en calma. Un racó del Mediterrani on cada carreró, cada aroma que surt d’una cuina local i cada salutació amable et fa sentir part d’alguna cosa autèntica. Així és Cambrils: un destí que no només es visita, sinó que es viu amb tots els sentits. Un lloc on cada racó guarda una història, i cada gust desperta una emoció.

Cambrils t’invita a redescobrir el valor del que és genuí. Passeja pel seu nucli antic i deixa’t perdre entre places i carrerons plens d’història.

Descobreix el Parc Samà, un jardí majestuós amb una gran rellevància històrica que ofereix una destacada varietat botànica i trobades sorprenents amb fauna autòctona i tropical. Apropa’t al seu emblemàtic port pesquer, el més característic de la Costa Daurada, que encara conserva les tradicions que es transmeten de generació en generació. Cada tarda, les barques tornen carregades de peix fresc, una escena que demostra que a Cambrils el mar no és només paisatge: és cultura, és vida, és identitat. És en aquests instants on es revela la màgia d’una experiència turística pausada i autèntica.

Capital gastronòmica

Reconeguda com la capital gastronòmica de la Costa Daurada, Cambrils és un paradís per als amants del bon menjar. Amb més de 150 restaurants, dos d’ells amb estrella Michelin, l’oferta culinària abasta des dels plats més tradicionals —fets amb receptes transmeses de generació en generació i productes de proximitat— fins a les propostes més creatives de la

cuina contemporània. Cada àpat es converteix en una celebració dels sabors mediterranis. A més, Cambrils organitza esdeveniments gastronò-

mics durant tot l’any, com el reconegut festival ‘Cambrils, Entrada al País del Vi’, que tindrà lloc del 9 al 12 d’octubre. Aquí, el gust es transforma en

un viatge sensorial que perdura en la memòria.

Però Cambrils no és només gastronomia. També és natura, descans i moments compartits.

Recorre el seu llarg passeig marítim a peu o en bicicleta, respira la brisa del mar i contempla com el sol s’acomiada cada vespre a l’horitzó. Gaudeix en família d’allotjaments pensats per als més petits, amb serveis i activitats que garanteixen diversió i tranquil·litat per a tothom. O regala’t una escapada romàntica en parella davant del mar, aprofitant els més de vuit quilòmetres de platges de sorra fina.

Cambrils destaca pels seus més de 150 restaurants de tots els estils, dos d’ells amb estrella Michelin

Cambrils és un destí que s’adapta al

teu ritme, que t’acull amb els braços oberts i et permet reconnectar amb el que realment importa. A Cambrils, el luxe no es troba en l’ostentació, sinó en l’autenticitat: en el sabor d’un bon àpat, en la calidesa d’una conversa, en la bellesa d’un moment compartit sense presses. Cal tenir en compte que Cambrils és molt més que una destinació. És tranquil·litat, és tradició, és gastronomia, però també és emoció i hospitalitat. És aquell lloc on sempre voldràs tornar, perquè aquí es viu el que és autèntic, proper i essencial. Vine i descobreix-ho. Fes de cada dia una gran petita experiència.

La vinculació marinera és evident, tot i que, a més de les activitats d’oci relacionades amb el mar, Cambrils organitza ofertes que van des de la cultura a la gastronomia. CEDIDA

La cuina de Cambrils abraça tots els estils i destaca per la seva qualitat. CEDIDA

guia de turisme

BAIX CAMP

Gaudeix

del

Jardí Històric del Parc Samà, 14 hectàrees de natura, cultura i aventura

Redacció

Construït l’any 1.881, en ple romanticisme, el jardí botànic del Parc Samà ofereix 14 hectàrees de sorpreses a l’aire lliure. Essèncialment, el jardí cambrilenc es pot considerar una autèntica joia amagada de la Costa Daurada. Acull més de 1.500 espècies de flora i fauna, arquitectura modernista i una història que et transportarà a la Cuba colonial. El recorregut pel parc convida a un viatge al passat,

a conèixer la història del Marquesat de Marianao, senders sinuosos que travessen ponts i llacs, i arriben a grutes, torres i antigues edificacions, com les cavallerisses, l’hivernacle o els antics cellers, que avui acullen el museus de productes locals d’alta qualitat, el museu de l’oli Mas del Miu i el Museu del Vermut Yzaguirre.

Una visita per a gaudir del modernisme i la naturalesa, i la seva inseparable relació de la mà dels dissenyadors del parc, el mestre Josep

Fontserè i Mestres i la col·laboració d’Antoni Gaudí. Un lloc des del qual entendre l’excepcionalitat de l’obra d’aquest català universal.

El parc ofereix diferents espais on admirar i interactuar amb una exuberant vegetació, més de 800 palmeres, màgics roures i elegants cedres i pins entre els quals podem veure daines, paons, guacamais, faisans, ànecs, tortugues, eriçons, etc. El conjunt és un espai amb diferents instal·lacions que vol servir com a font d’inspiració, aprenentatge i

actuar també com un lloc per a un canvi social positiu.

El visitant pot endinsar-se a l’Aviari de Marianao, un lloc per a admirar, gaudir i comprendre de prop el meravellós món dels ocells exòtics.

Una mica més endavant, en la zona del jardí més romàntic, es troba el ‘Bosc de daines’, una zona boscosa on admirar aquest cèrvid de grandària mitjana, més petit que el cèrvol i més gran que el cabirol.

Seguint pel sender i passant per coves rocalloses es troba l’edifici més representatiu dels destinats a albergar el zoològic el 1881: es tracta de ‘la Monería’, un espai recuperat recentment que avui acull diferents espècies de petits psitàcids, uns ocells molt sociables.

El Parc Samà és un lloc per a desconnectar, relaxar-te, inspirar-te, observar, aprendre, perdre’t i trobar-te. Sol o en família, amb amics, en parella o amb la teva mascota, has de venir a descobrir els secrets d’aquest jardí històric que fa una mica més única la Costa Daurada.

A l’esquerra el molí d’oli de la propietat, actualment dedicat a explicar la producció de l’oli Más del Miu. A la dreta, l’espai de l’hivernacle, amb tota la seva riquesa vegetal. CEDIDES

guia de turisme

BAIX CAMP

L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors:  natura, història i mar en estat pur

Platges i senders amb encant, cales amagades i patrimoni històric fan d’aquest racó un refugi ideal

Redacció

Amb el blau intens del Mediterrani com a teló de fons i muntanyes que abracen la costa, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors es presenta com una destinació ideal per a aquells que volen desconnectar, explorar i gaudir sense presses. Situat al sud de la Costa Daurada, combina natura, història, mar i cultura d’una manera que captiva.

Les seves platges són un dels grans reclams turístics. La platja de l’Arenal, extensa i d’aigües tranquil·les, és perfecta per a famílies i amants dels esports nàutics. Molt a prop, la platja del Torn —referent del naturisme a Europa— ofereix un entorn salvatge i respectuós, on el bosc es troba amb

el mar. Al nucli de l’Almadrava, el visitant descobrirà una platja serena, vorejada per casetes blanques que evoquen la imatge d’un poble de pescadors tradicional. I a la desembocadura del riu Llastres, la platja de la Punta del Riu ofereix un entorn més íntim, on l’aigua dolça i el mar conviuen entre vegetació i fauna autòctona. Per als qui cerquen racons tranquils i contacte amb la natura, les cales amagades com Justell, Bea o la Cova del Llop Marí són petites joies accessibles a peu o des del mar. L’oferta es completa amb una àmplia xarxa de senders que travessen l’interior del municipi. Hi ha camins que enllacen amb pobles com Vandellòs, Masboquera o Masriudoms, amb paisatges de gran valor ecològic

i patrimonial. I rutes com la de les fonts, la del GR-92 o itineraris que condueixen fins al Coll de Balaguer, que permeten descobrir racons plens d’història i natura.

Una proposta singular és la ruta ‘Viatge a l’Infant’, inspirada en ‘El Petit Príncep’. El cèlebre autor Antoine de Saint-Exupéry va fer una parada forçosa a l’Hospitalet de l’Infant l’any 1932, després d’un aterratge d’emergència provocat pel vent de mestral.

Aquesta anècdota dona lloc a un recorregut emocional pel Sender Litoral del Jonquet, entre les platges de l’Arenal i del Torn. Tot plegat es pot fer amb un passaport simbòlic que es pot recollir a l’Oficina de Turisme. El municipi també presumeix d’un patrimoni històric valuós. L’Hospital del Coll de Balaguer, fundat el 1344

Una proposta singular és la ruta ‘Viatge a l’Infant’, inspirada en ‘El Petit Príncep’ de Saint-Exupéry ~ CONTINGUT RECOMANAT ~

i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, és un dels grans emblemes de la zona. A aquest s’hi sumen espais com el Museu Escola Àster Antonio Bonet, l’antic molí d’oli de Vandellòs i fortificacions de la Guerra Civil que encara es conserven. +INFO a: www.hospitalet-valldellors. cat o www. culturaalabast. cat

Vista de la platja de l’Arenal. Les banderes blaves, la d’Ecoplayas o el Sender Blau avalen l’aposta per un turisme sostenible. CEDIDA

guia de turisme

COSTA DAURADA I TERRES DE L’EBRE

Tens el mar a tocar... i encara et pot sorprendre! Descobreix-lo amb Nàutic Parc

El mar no és només un lloc... és una manera de sentir i el tenim ben a prop. El mar de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre és llibertat, energia, benestar, natura, salut i emoció. A Nàutic Parc et convidem a descobrir-lo des d’una nova perspectiva, amb una àmplia proposta d’activitats nàutiques i fluvials al riu Ebre, pensades per a totes les edats i estils de vida.

100 quilòmetres d’experiències

Al llarg de gairebé 100 quilòmetres de costa —de Salou fins a Deltebre—, hi trobaràs des de llargues platges de sorra fina fins a cales íntimes i espais naturals excepcionals com el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Un escenari privilegiat per viure aventures plenes de sensacions: snorkel, paddle surf, caiac, submarinisme, parasailing, pesca esportiva, motos d’aigua,

navegació, i fins i tot immersions entre tonyines o degustacions d’ostres i musclos al bell mig del mar. Nàutic Parc proposa un oci actiu, segur i respectuós amb el medi, ideal tant per viatgers solitaris com per parelles, famílies o grups d’amics. Activitats innovadores o opcions tranquil·les per connectar amb l’essència del mar, al teu ritme i segons el teu estil.

Del cavall a rutes submarines L’experiència va des de les excursions a cavall pel Delta a les rutes submarines guiades per oceanògrafes, passant per aventures llegendàries a la Cova del Llop Marí… cada proposta és una experiència per viure i compartir, un record que t’acompanyarà més enllà de l’estiu.

Perquè quan el mar es viu de veritat, es queda amb tu. Aquest estiu, respira’l. Sent-lo. Descobreix-lo com mai abans amb Nàutic Parc.

~ CONTINGUT recomanat ~

Redacció

Les excursions de pàdel surf a la cova del Llop Marí de l’Hospitalet (a la dreta) o l’esnòrquel, són sempre activitats sorprenents que no deixen ningú indiferent. CEDIDES

Navegar és una experiència única per als que busquin gaudir al màxim del mar. CEDIDA

RIBERA D’EBRE

guia de turisme

Ascó descobreix tota la màgia de la seva història i del riu Ebre amb el llaüt Lo Roget

El municipi ofereix visites guiades i viatges fluvials amb tastos de vins i productes de gastronomia local

Situat en una ubicació privilegiada, Ascó s’alça enmig d’una plana fluvial envoltada per dos estrets emblemàtics: el Pas de l’Ase i el Pas del Llop d’Andisc. Aquest entorn natural únic amaga veritables tresors turístics i ofereix una àmplia varietat d’activitats fluvials que permeten connectar amb la natura i gaudir d’un paisatge espectacular.

Un dels espais més especials és la llacuna d’Ascó, situada a la riba esquerra del riu Ebre i separada del seu curs principal. La poca circulació d’aigua ha afavorit el creixement de macròfits, cobrint gairebé tota la làmina d’aigua. Aquest indret, encara força desconegut, és un autèntic re-

fugi de biodiversitat, amb una gran varietat d’espècies de flora i fauna autòctones.

Una de les millors maneres de descobrir aquest paisatge és a bord del llaüt Lo Roget, una rèplica fidel de l’embarcació tradicional que navegava per l’Ebre durant segles. Aquest viatge us portarà fins al Pas de l’Ase, el congost més estret del tram català del riu, tot gaudint de la bellesa del bosc de ribera, la vegetació exuberant i la fauna que l’habita.

Per als amants de l’ornitologia, s’organitzen rutes guiades amb especialistes que us ajudaran a interpretar la geologia i morfologia del riu, així com a identificar les nombroses espècies d’aus i vegetació pròpia de la zona.

Si el que cerqueu és un moment de calma, res millor que una passejada relaxada en Lo Roget, tot tastant pastissets i moscatell de quilòmetre zero o gaudint d’un vermut amb embotits casolans mentre escolteu el suau murmuri de l’aigua. Si no sou de vi dolç o vermut, també podreu gaudir d’un tast de Lutra, una cervesa artesana profundament arrelada a la terra gràcies als seus sorprenents ingredients: la menta i la regalèssia. El viatge amb el llaüt és molt més que una passejada pel riu. Cada visita amb Lo Roget és única i això la

converteix en un atractiu especial per a tots els visitants. Depenent de l’època de l’any, podrem observar espècies diferents, fent que cada experiència sigui inoblidable.

Ascó és sinònim de calma, pau i autenticitat. Des de l’Oficina de Turisme s’ofereixen visites guiades pel nucli antic, on podreu descobrir el seu ric patrimoni arquitectònic d’origen morisc: les voltes i sitges –antics graners musulmans–, els Sequerets, el pou de neu, Cal Cavaller i el carrer de la Mola, des d’on contemplareu vistes inoblidables sobre el riu Ebre.

Els aficionats als castells poden visitar l’antic castell d’Ascó, construït en època àrab i convertit avui en un dels principals punts d’interès del municipi. La visita guiada inclou un recorregut per la seva història, accés a la terrassa de la garita amb vistes panoràmiques i un tast de vins en un entorn espectacular. Ascó no us deixarà indiferents. Deixeu-vos seduir per la natura, la història i l’encant d’un poble amb ànima.

Reserves a l’Oficina Turisme d’Ascó (977 406 583 / turisme@asco.cat) Més informació www.ascoturisme.cat

~ CONTINGUT recomanat ~

Redacció

Les sortides amb Lo Roget acaben amb un tast de vins, vermuts, cervesa i productes de Km0. CEDIDA

guia de turisme

GASTRONOMIA

Una cuina consolidada entre les millors de l’univers gastronòmic

La demarcació suma vuit estrelles Michelin, a més de reconeixements i Sols Repsol

D.P.

Una terra amb productes i aliments de primera línia i de prestigi internacional com és el Camp de Tarragona és natural que disposi també de fogons de categoria per tal de traslladar tota aquesta riquesa fins al paladar de la seva gent. En un any com aquest 2025, en el qual Catalunya ha estat designada com a Regió Mundial de la Gastronomia, productes com l’oli d’oliva extra verge de la DO Siurana,

l’avellana de la DOP Avellana de Reus o el vermut de Reus s’uneixen al sector de la restauració de la Costa Daurada per fer encara més especial la seva aportació.

Per la seva banda, els restaurants de la Costa Daurada han consolidat el seu posicionament dins de les guies culinàries més prestigioses, tant en l’àmbit nacional com l’internacional. Tant és així, que es referma el protagonisme a la Guia Michelin amb quatre restaurants guardonats amb

una estrella en l’edició 202, a banda dels quatre restaurants més que també hi ha a les Terres de l’Ebre. La Costa Daurada suma també tretze recomanacions més en la prestigiosa guia francesa. Repartits entre Salou, Cambrils (2) i Cornudella de Montsant, els xefs amb estrella aposten per una fusió que combina la immersió culinària, els productes de qualitat i l’evolució d’una cuina tradicional cada vegada més revalorada. Els tretze restaurants amb recomanació Michelin s’eixamplen

encara més pel territori amb la seva qualitat i servei. Concretament, es troben entre Tarragona (2), Altafulla, Salou, Reus (3), Riudoms, Cambrils (3), Torroja del Priorat i Solivella.

Però no tots els reconeixements arriben des de fora. També la Guia Repsol reconeix vuit locals de la Costa Daurada amb Sols Repsol per la seva cuina i qualitat. Concretament, n’hi ha dos a Tarragona, una a Reus, un a Salou, un a Riudoms, dos a Cambrils i un a Cornudella de Montsant.

la cuina asiàtica i europea al cor  de la marina Port Tàrraco

Redacció

Més enllà de ser un els espais més emblemàtics de la façana marítima de Tarragona, l’antic port històric de la ciutat, que acull la marina Port Tàrraco, s’ha convertit també en una zona de referència per a les ofertes d’oci i restauració de qualitat.

Aquest és el cas de Wok Tarraco, ubicat al Moll de Llevant, al costat mateix de l’aparcament públic que

hi ha en aquesta zona, on els seus responsables treballen en una oferta culinària marinera i de qualitat que reuneix les millors especialitats de marisc de la cuina asiàtica i europea, en una oferta basada en la cuina d’estil wok, però també en una experiència buffet de primera categoria on triomfa el sushi, entre molts altres plats de la cuina internacional.

A més de la seva bona reputació pels seus productes del mar frescos i de qualitat, Wok Tarraco també ofe-

reix un espai únic, amb unes vistes úniques sobre el port i els iots del Moll de Llevant i el Moll de Costa. El local és ideal per a celebracions de grup, reunions i sopars d’empresa o esdeveniments privats, gràcies als seus dos menjadors privats. A més, també ofereix un servei per a banquets i celebracions de gran format. En total, el menjador principal disposa d’una capacitat per a 230 comensals, en un espai modern i lluminós i són nombroses les famílies que han escollit

el restaurant per a celebrar-hi comunions i les seves festes amb família i amics.

Durant la temporada d’estiu, Wok Tarraco obre cada dia en horari de servei de dinar i sopar (a partir de les 13 i de les 20 h, respectivament). Els seus clients també poden disposar d’aparcament lliure durant tres hores al pàrquing de superfície de la zona, de servei de terrassa i d’un parc infantil a la mateixa zona del restaurant.

L’oferta ‘gastro’ és un punt fort de la Costa Daurada.  CEDIDA-P.T.

comerç i oci

guia de turisme

La Fira Centre Comercial es reforça com a referent comercial, turístic i d’oci a Reus aquest estiu

El centre aposta per tallers infantils, música en directe, promocions i serveis adaptats al visitant

Redacció

La Fira Centre Comercial s’ha consolidat en els últims anys com un dels espais més rellevants dins de l’ecosistema comercial i social de Reus, gràcies a una proposta en constant evolució que combina comerç, oci, gastronomia i una intensa activitat cultural. El seu model de gestió, orientat a la renovació contínua i a l’atenció personalitzada al client, ha convertit al centro en un punt de trobada intergeneracional i en un complement natural a l’oferta del centre urbà.

Situat en una zona estratègica de la ciutat, La Fira actua com a porta d’entrada per als visitants que arriben a Reus per carretera, avió o tren, espe-

cialment en una època com l’estiu, en la qual la ciutat es converteix en un dels destins més dinàmics de la Costa Daurada. A tan sols deu minuts a peu del centre històric i comercial, el centre ofereix una proposta completa per als qui desitgen gaudir d’una experiència de compra i oci en un entorn modern, còmode i accessible. En 2024, La Fira va tancar l’exercici amb un creixement del 8 % en vendes i un 6 % en afluències, consolidant així el seu paper com a motor econòmic de la ciutat i com a pol d’atracció per al visitant. L’oferta comercial, que inclou marques de referència com Kiabi, New Yorker, Stradivarius, Bershka, Mango o Botigues MGI, posiciona al centre com un espai de compra còmode i pròxim, on la moda i l’estil

són accessibles per a tots els públics. La dimensió de La Fira va molt més allà del comerç. La seva proposta d’oci i benestar, que inclou el gimnàs Fitnes Park, el centre recreatiu Ozone Bowling i els cinemes Axion, converteix a l’espai en una alternativa ideal per a combatre la calor estival i gaudir del temps lliure en família o amb amics. Nens, joves, adults i majors troben en La Fira un entorn climatitzat, segur i polivalent que respon a

les necessitats dels seus usuaris, com a connexió gratuïta a internet, estacions de càrrega per a patinets elèctrics i una política pet friendly que permet l’accés amb mascotes, afavorint una experiència completa i flexible per a tota mena de públic.

La gastronomia és un altre dels pilars fonamentals de La Fira. Amb operadors com Goiko, Sushi Som, Drac Ñam, Burger King, Nescafé, Pizzeria Monterrosa, La Tagliatella o

Llagurt, el centre ofereix una àmplia varietat culinària, que complementa a l’oferta gastronòmica de la ciutat. Un de les zones més importants del centre és la terrassa exterior, que s’ha convertit en un espai de referència dins de la ciutat, amb una agenda cultural i d’oci cada vegada més activa, que inclou música en directe, espectacles i esdeveniments socials durant tot l’estiu.

Enguany, La Fira ha llançat la seva campanya d’estiu sota el lema ‘Tot el que et fa sentir l’estiu és a la Fira. L’estiu comença a la Fira’, amb activitats dissenyades per a dinamitzar la visita i enriquir l’experiència del públic. Entre elles destaquen els tallers infantils setmanals, les accions promocionals en col·laboració amb operadors i un calendari de propostes lúdiques que reforcen el seu paper com a espai integrador i acollidor, especialment rellevant durant els mesos de més calor.

Més enllà de la seva oferta comercial i d’oci, La Fira és avui un espai que acompanya a Reus en el seu creixement i transformació, que entén el seu paper com a agent dinamitzador i que treballa cada dia per a ser un lloc pròxim, acollidor i ple de vida. Aquest estiu, els qui visitin la ciutat el comprovaran: La Fira és molt més que un centre comercial; és una part viva de Reus.

~ CONTINGUT RECOMANAT ~

La Fira Centre Comercial és una part viva de Reus. CEDIDA

ENOTURISME

guia de turisme

DO Tarragona: Tresors amb mil anys d’història

La Ruta del Vi de la DO Tarragona obre les portes a un ampli ventall d’experiències que combinen enoturisme, gastronomia, natura i patrimoni cultural

La Denominació d’Origen Tarragona és hereva d’una llarga tradició vitivinícola que es remunta a l’època romana. El seu logotip, presidit per una àmfora, simbolitza aquest vincle històric amb l’Imperi Romà, ja que aquests recipients de ceràmica eren utilitzats per conservar i transportar vi arreu del Mediterrani. De fet, va ser precisament durant l’Imperi Romà quan els vins de la regió Tarraconense van assolir gran renom i prestigi, essent considerats entre

els millors de l’Imperi. Actualment, la zona de producció de la DO Tarragona s’estén entre el riu Ebre i el mar Mediterrani. Aquesta situació privilegiada imprimeix un caràcter singular a les vinyes, influenciades tant per la brisa marina com per l’entorn fluvial. A això s’hi sumen la diversitat de sòls i microclimes, que permeten elaborar una gran varietat de vins: tranquils, escumosos i dolços. El gran emblema de la DO és la varietat macabeu, distintiu de la regió. No és estrany, doncs, que els vins blancs hi tinguin un protagonisme destacat,

amb una forta personalitat mediterrània que els fa inconfusibles.

Viure el vi i la cultura

La Ruta del Vi de la DO Tarragona és molt més que una proposta enoturística: és una invitació a explorar un territori ric en història, cultura i paisatge. Ofereix una àmplia gamma d’activitats pensades per a tot tipus de públic, des de parelles fins a famílies o grups d’amics.

Els visitants poden gaudir de joies patrimonials com la Tarragona romana o la seva arquitectura gòtica, alhora que descobreixen espais naturals únics, com els paisatges que regala el curs del riu Ebre. Les activitats inclouen passejades en barca o kayak, tastos de vins amb maridatges gastronòmics, o experiències lúdiques com un Escape Room temàtic relacionat amb el món del vi. Tot aquest univers gira al voltant dels cellers que formen part

de la DO Tarragona. La majoria són projectes familiars o cooperatius amb una llarga trajectòria, que han sabut combinar tradició i innovació per oferir vins d’alta qualitat i una acollida càlida al visitant.

En definitiva, la Ruta del Vi de la DO Tarragona és una experiència completa per a tots els sentits, un viatge al cor d’una terra mil·lenària on el vi és protagonista i testimoni d’una gran història.

Redacció

El vincle històric de la DO Tarragona amb l’Imperi Romà és directe, com també la seva relació amb el mar. DO TARRAGONA

Francesc Díaz: «Amb el Talent Jove, formem físics i matemàtics preparats per transformar el territori»

Entrevista El catedràtic de física aplicada de la Universitat Rovira i Virgili i responsable del programa Talent Jove defensa la física i les matemàtiques com a motor de futur en l’any que la iniciativa compleix el seu tretzè aniversari despertant vocacions al territori

El programa Talent Jove de la URV compleix tretze anys. Quina va ser la motivació inicial per posar-lo en marxa?

«Fa tretze anys vam detectar que al sud de Catalunya hi havia un dèficit clar en la formació en física i matemàtiques. No només no hi havia graus universitaris en aquestes matèries, sinó que tampoc es generaven professionals que les ensenyessin a secundària. Els informes PISA ja mostraven aquest desfasament. Vam dir: això s’ha de revertir. Hi ha nois i noies als instituts motivats i amb talent, però no teníem estructures per donar-los resposta. I vam decidir crear-ne una».

Per què apostar precisament per física i matemàtiques?

«Perquè són la base de totes les tecnologies modernes: computació quàntica, intelligència artificial, enginyeria energètica, microgravetat, robòtica… Sense una bona formació en aquestes matèries, el territori queda enrere. Aquestes disciplines són fonamentals per al progrés científic i tecnològic d’un país».

Quin paper juga la URV com a impulsora del projecte?

«La URV ha estat clau. Com a universitat de referència al territori, ens tocava fer aquest pas. Jo vaig veure clar que calia fer una crida als estudiants

motivats per aquestes dues matèries. I així vam començar, amb sessions els dissabtes. L’objectiu era generar orgull físic-matemàtic al país». En què consisteix exactament el programa Talent Jove?

«És un programa de dos anys complementari al batxillerat, adreçat a estudiants que acaben l’ESO i entren a primer. Fem una prova de nivell al setembre, seleccionem uns 40 alumnes, i es comprometen a venir cada dissabte: un dissabte física, l’altre matemàtiques, alternant. Són 30 dissabtes l’any, amb una formació avançada i molt pràctica».

Com eleveu el nivell respecte del batxillerat convencional?

«Treballem amb demostracions rigoroses, problemes complexos i tallers experimentals. Quan, per exemple, els expliquem la gravitació, partim del que han fet a l’institut i els introduïm a Newton, però també a Einstein i la relativitat. Això genera inquietud i ganes de saber més. Fem servir el mètode problem-based learning: primer plantegem un fenomen o taller que genera preguntes, i després les matemàtiques i la física ajuden a trobar les respostes».

I també treballeu el TDR i les olimpíades, oi?

Impacte tangible

«El programa ha estat la palanca per crear, a la URV, els graus de Física i Matemàtiques»

«Sí. Fomentem molt el treball de recerca i donem suport als estudiants. Fem una pluja d’idees, els acompanyem i molts obtenen notes excellents. També animem els alumnes a presentar-se a les olimpíades de física i matemàtiques. Els resultats són espectaculars: enguany, dos dels nostres alumnes han guanyat

Crida per salvar els gegants vells: tres aspirants però els nanos queden orfes

L’Espluga de Francolí l Només hi ha 2 portadores per 14 capgrossos

Redacció

Tres persones es van presentar com a candidates a geganter en l’assaig obert celebrat el 23 de juny a l’Espluga de Francolí, responent a la crida urgent de l’Ajuntament per garantir la participació dels gegants vells a la propera Fes-

ta Major. Malgrat ser un pas endavant important, no és suficient per resoldre la situació. Cap persona es va oferir per portar els Nanos, i la colla continua sense relleu. A més, les ajudes puntuals que han ofert geganters forans s’agraeixen molt, però no solucionen la manca d’una colla esta-

ble al municipi. Actualment, l’Espluga compta amb quatre gegants oficials: els neolítics

Gorg i Spluc, que tenen tres geganters actius (puntualment quatre), i els vells Ponç

Hug i Beatriu, que només surten per Festa Major i continuen sense prou portadors. Els nous candidats podran donar

medalles de bronze a la fase estatal. I un altre va guanyar l’any passat!».

Quins fruits ha donat el programa en aquests tretze anys?

«Un dels més importants és que ara ja tenim el grau de Física i Matemàtiques a la URV. La primera promoció es gradua aquest mateix mes. A més, molts dels qui han passat pel programa han triat carreres científiques d’alt nivell

suport als gegants neolítics, però caldrien almenys quatre persones més per fer sortir els vells. Pel que fa al grup de Nanos, amb gairebé 80 anys d’història, només hi ha dues portadores per als 14 nans, quan es requereixen portadors majors de 15 anys i 150 cm d’alçada. Tot i això, la jornada de prova va ser positiva: els tres candidats van superar les proves físiques i de ball amb els gegants neolítics, de 35 i 45 quilos. Alguns van provar també d’aixecar els vells, de fins a 75 quilos, però per portar-los caldrà experiència.

i avui treballen o investiguen arreu del món».

Per tant, el programa ha tingut un impacte directe en el territori. «Absolutament. Ara podem dir que, si arriben grans projectes tecnològics al sud de Catalunya, ja no ens podran dir que no tenim professionals preparats. Els tindrem, i alguns voldran quedar-se aquí. I això generarà riquesa i coneixement en el territori».

Quins perfils seleccioneu i com els valoreu?

«El programa està pensat per a alumnes que ja tenen bons resultats i volen anar més enllà. A final de curs lliurem diplomes en tres nivells: seguiment, aprofitament i excellència. Però el més important és l’actitud. Tenim aules on no se sent ni una mosca. Són alumnes amb la mirada als ulls, que volen aprendre i gaudir».

Quin paper hi juga el suport de Repsol?

«És un suport molt valuós. Agradim que una empresa amb presència al territori posi també el focus en el talent local i col·labori en un programa d’excel·lència. Això beneficia el territori, les empreses i els mateixos estudiants».

I el futur del Talent Jove?

«Continuarà mentre ‘hi hagi benzina’ i alumnes amb ganes d’anar més enllà. Nosaltres estarem allà. És un goig veure tants joves motivats per aquestes matèries. Han gaudit ells, però també nosaltres. Ens ho hem passat molt bé durant aquests tretze anys».

I si hagués de fer una crida a joves i famílies...?

«Els diria que, si detecten passió per les mates o la física, ho vegin com una gran oportunitat. La URV vol ajudar-los a fer créixer aquesta motivació amb el programa Talent Jove. Veniu els dissabtes: sou la palanca humana del futur científic i tecnològic d’aquest país».

Un dels aspirants a geganter fent les proves a l’Espluga. Xavier Lozano

Joan Lizano

Francesc Díaz, catedràtic de física aplicada de la URV responsable del programa Talent Jove. Tjerk van der Meulen

La prèvia l Els Castellers de Vilafranca podrien intentar algun castell de gamma extra al Pla de la Seu en una actuació on els Xiquets volen sumar un nou castell i els Castellers de Sants aspiren a repetir el 4de9f

Torn per als Verds?

Si dimarts van ser les dues colles de Xiquets de Valls qui van estrenar la gamma extra de la temporada 2025, aquest dissabte a Tarragona podrien ser els Castellers de Vilafranca els que optessin per fer aquest salt de qualitat. Fa setmanes que s’especula amb el 5de9f dels Verds, tot i que podrien tenir altres opcions. La diada del Plau de la Seu espera també veure novament castells de nou dels Castellers de Sants i el primer intent de la temporada de 7de8 dels Xiquets de Tarragona.

A principis del mes de juny, al Vendrell, ja s’especulava amb la possibilitat que els Castellers de Vilafranca portessin un castell de gamma extra a la Diada de les colles campiones del Concurs com havien fet la temporada anterior, però finalment el van treure del programa per assegurar més assaig i trobar una diada amb més camises.

A Berga van optar també pels castells de nou i aquest dissabte a Tarragona podria arribar el moment. El gamma extra amb més opcions seria el 5de9f, que ja van intentar la temporada passada en aquesta actuació sense sort

i van acabar desmuntant. Aquesta temporada han completat cinc vegades el 5de8 i si són la gent necessària podria ser el gran objectiu dels Verds, que acompanyarien aquesta estructura amb els castells de nou. Seria la primera vegada que aquest escenari, el Pla de la Seu, veiés aquest castell. Tot i això, en cartera també estan el 2de9fm o el Pde8fm que han estat habituals en aquesta actuació en temporades anteriors. Els Xiquets de Tarragona plantegen la diada amb la voluntat de fer un pas més. Després d’estrenar progressivament el 4de8, el 2de7 i el 3de8, ara seria el torn del 7de8. Aquesta passat dimarts ja van fer el 7de7 amb vistes a pujar-lo un pis més i seguir consolidant gent nova als troncs per aspirar durant les pròximes setmanes, especialment el mes d’agost, a objectius més ambiciosos. L’actuació la completarien amb els castells bàsics de vuit, 3de8 i 4de8. Els Castellers de Sants ja van demostrar fa unes setmanes a Valls el seu potencial estrenant el 4de9f, que podria tornar a ser novament el seu principal repte a Tarragona. També estan treballant el

L’assemblea d’ERC al Priorat renova la seva executiva amb Carles Simarro al capdavant

Política l El nou equip es fixa com a prioritats el suport local i la transparència

Redacció

Esquerra Republicana al Priorat ha renovat aquest dimecres la seva executiva comarcal en una assemblea celebrada a Cornudella de Montsant, amb l’objectiu de reforçar el projecte republicà al territori. Carles Simarro Haba ha estat escollit novament president comarcal i ha defensat la voluntat de donar continuïtat a la línia iniciada el 2023, centrada en la cohesió territorial, el suport als càrrecs electes i la visibilització del Priorat dins d’Esquerra i del conjunt del país. La nova executiva s’ha fixat

com a prioritats l’acompanyament a les seccions locals, la millora de la coordinació institucional i la preparació estratègica de les eleccions municipals del 2027, a més d’augmentar la presència de dones en espais de representació. L’acte va comptar amb la presidenta regional, Noemí Llauradó, l’adjunta a la secretaria general, Virgínia Martínez, i el secretari d’Organització, Jean Marc Segarra. La nova executiva inclou Carles Simarro, Àngel Cortadelles, Sergi Méndez, Jaume Pujals, Montserrat Adzerias, Jordi Aixalà i Carlos Brull.

L’agenda

Tarragona | Diada de Sant

Pere

Dissabte, 18h. Plaça de Sant

Magí

Xiquets del Serrallo

Castellers de Terrassa

CC Alt Maresme i La Selva

Marítima

Cambrils | Diada de Sant

Pere

Dissabte, 18h. Plaça de les Remendadores

Xiquets de Cambrils

Torraires de Montblanc

Tirallongues de Manresa

Sant Cugat | Festa Major

Dissabte, 18h. Plaça d’Octavià

Castellers de Sant Cugat

Capgrossos de Mataró

Moixiganguers d’Igualada

Tarragona | Diada del Pla de la Seu

Dissabte, 18.30h. Pla de la Seu

Xiquets de Tarragona

Castellers de Vilafranca

Castellers de Sants

Madrid | Plazas Vivas

Dissabte, 18.30h. Plaza Mayor

Colla Castellera de Madrid

Colla Joves Xiquets de Valls

El Pde8fm va ser el castell més important dels Verds la temporada passada a la Diada del Pla de la Seu, que es va fer a la plaça de la Font. Cedida

Gamma extra

Des del 2015 aquesta diada ha vist el 2de9fm, el Pde8fm i també el 3de9fa

3de9f que els agradaria treure a plaça abans de marxar de vacances el 12 de juliol. El principal hàndicap és

DIA DE L’ORGULL

Vallmoll commemora el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+

El municipi de l’Alt Camp se suma al manifest per la llibertat, la tolerància i la igualtat de drets

Un any més, aquest 28 de juny Vallmoll commemorarà el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ per promoure la tolerància, la igualtat de drets davant la llei, la no discriminació i la dignitat de les persones LGBT. Des de l’Ajuntament de Vallmoll es recorda que encara hi ha molts països on la diversitat sexual està criminalitzada per la llei, a més de molts casos d’agressions homòfobes a tot el món. Per això, l’objectiu del Dia de l’Orgull és promoure la tolerància i la igualtat de drets del col·lectiu LGBTIQ+. L’Ajuntament de Vallmoll se suma a la commemoració, «una jornada per defensar els drets de totes les persones, independentment de la seva identitat o orientació sexual. Aquesta data ens recorda la importància de continuar treballant per una societat inclusiva, diversa i lliure de discriminacions, on tothom pugui viure amb plenitud, respecte i igualtat d’oportunitats». Redacció

que el seu ritme d’assajos els últims dies no ha estat l’habitual ja que han estat quatre dies fent castells a l’Alguer i van tornar a Catalunya el dia de Sant Joan. D’aquesta manera, els castells de vuit o el 2de8f estan assegurats a falta de saber en l’últim assaig si el castell de nou presenta garanties.

Carles Cortés

El Nàstic no comptarà amb Javi Sanz per confeccionar el projecte de la temporada 2025/2026

Futbol l Sergi Parés continuarà i el club busca un nou director esportiu amb David Rocha com un dels candidats

Arnau Montreal Quesada

La maquinària del Nàstic de Tarragona es comença a moure per preparar el projecte de la temporada 2025/2026. Després de la derrota contra la Real Sociedad B, el primer dels passos a seguir era establir la direcció esportiva i l’entrenador i, ahir, el club va anunciar que el director esportiu Javi Sanz no serà l’encarregat de confeccionar la pròxima plantilla.

El madrileny ha posat fi a la seva etapa al Nàstic de Tarragona per decisió pròpia després de dos anys al càrrec de la direcció esportiva. La intenció de l’entitat grana era mantenir a Sanz al capdavant, però aquest va decidir fer un pas al costat. Javi Sanz es va acomiadar a les xarxes socials destacant que «han sigut dos anys intensos, treballats i patits que no s’han pogut culminar amb l’objectiu de l’ascens. Vull agrair a tothom la confiança en mi i marxo amb el cap ben alt i la consciència tranquil·la d’haver treballat al màxim».

Sanz marxa del Nàstic després de dues temporades arribant a la final del play-off d’ascens amb l’equip. El curs 2023/2024, amb ell al càrrec el Nàstic va incorporar grans noms com Nacho González i Pablo Trigueros, que van esdevenir la millor defensa de la categoria i bons retorns com el d’Alberto Varo, Jaume Jardí i Alan Godoy. D’altra banda, també va tenir fitxatges frustrats com el de Gorka Santamaría, Mario Rodríguez i el de Álex Mula al mercat d’hivern. Aquesta temporada va brillar en l’aspecte defensiu, amb l’encert en les apostes per Víctor Narro i Antoñín Cortés, però errant a nivell defensiu i a la medul·lar. A més, en el

En el primer curs

Sanz va encertar en la defensa i, en el segon, a l’atac

S’espera que els moviments a la plantilla s’accelerin en els pròxims dies

mercat d’hivern, Migue Leal va ser l’única bona incorporació.

Agrada David Rocha Ara, el Nàstic està a la recerca d’una nova figura per acompanyar a Sergi Parés a

Els fitxatges del Nàstic de Javi Sanz

2023/24

Alberto Varo (estiu): Porter

Pablo Trigueros (estiu): Defensa

Nacho González (estiu): Defensa

Unai Dufur (estiu): Defensa

Iker Recio (estiu): Defensa

Borja Martínez (estiu): Migcampista

Óscar Sanz (estiu): Migcampista

Jaume Jardí (estiu): Extrem

David Concha (estiu): Extrem

Mario Rodríguez (estiu): Extrem

Gorka Santamaría (estiu): Davanter

Alexandru Tirlea (renovació): Defensa

Álex Mula (hivern): Extrem

Alan Godoy: Davanter

2024/25

Dani Rebollo (estiu): Porter

Gorka Pérez (estiu): Defensa

Antonio Leal (estiu): Defensa

Nil Jiménez (estiu): Defensa

Álex López (estiu): Migcampista

Biel Vicens (estiu): Migcampista

Víctor Narro (estiu): Extrem

Antoñín Cortés (estiu): Davanter

Álex Jiménez (estiu): Davanter

David Juncà (hivern): Defensa

Borja Granero (hivern): Defensa

Migue Leal (hivern): Defensa

Roberto Torres (hivern): Migcampista

Enric Pujol (renovació): Defensa

El lateral Migue Leal s’acomiada del Nàstic

El Nàstic té una segona baixa confirmada: Migue Leal. El lateral, que acabava contracte el pròxim dilluns, es va acomiadar ahir de l’afició i de l’equip per xarxes. «Després de mitja temporada defensant l’escut ha arribat el moment d’acomiadar-me». Leal va agrair també al club per recuperar-lo després de temps sense jugar. Segons el periodista Ángel García, Leal fitxaria pel Racing de Ferrol, possible rival grana.

la direcció esportiva i un dels noms que agraden és el de David Rocha. El mític exjugador grana ha actuat com a director esportiu del Mérida les darreres temporades, consolidant l’equip a la categoria i, en aquest últim any, portant-lo al play-off d’ascens com a equip revelació. Aquest és un dels noms que agraden, amb tot, s’espera que a posició es concreti en els pròxims dies.

Luis César en el punt de mira El següent pas a seguir és la figura de l’entrenador i Luis César està en el punt de mira. El tècnic gallec, que té contracte en vigor, però serà el següent en sortir de l’entitat. Després de sis partits al capdavant de l’equip i després de no assolir l’ascens, té poques probabilitats d’encapçalar el projecte de la pròxima temporada. Amb tot, la seva posició s’acabarà de decidir en els pròxims dies.

Renovacions pendents

El futbol no espera i els clubs ja avancen amb les seves planificacions. També ho fa el Nàstic amb les renovacions esperades dels jugadors que acaben contracte el pròxim dilluns. Algunes peces ja estan confirmades que no continuaran, com Roberto Torres i Migue Leal, ara falta veure quines són les apostes de l’entitat. Tot i que no s’esperen una gran quantitat de renovacions, aquestes es concretaran en les pròximes hores.

Imatge d’un dels darrers onzes inicials del Nàstic de la temporada 2024/2025. Andrés Álvarez

L’apunt

Tarragona serà la seu dels pròxims Jocs

Specials Olympics a Catalunya

Poliesportiu l És la cita més gran d’Europa per a persones amb discapacitat intel·lectual i arribarà l’octubre del 2026

Redacció Tarragona acollirà l’any que ve els pròxims Jocs Specials Olympics a Catalunya, després de presentar-se com a candidata, la ciutat escollida per acollir un dels Jocs més grans d’Europa per persones amb discapacitat intel·lectual, que rebran el nom de Jocs Specials Olympics Tarragona 2026.

L’esdeveniment arribarà l’octubre de l’any vinent en dates que encara s’han de concretar i preveu reunir un miler d’esportistes i entrenadors d’arreu de l’Estat, als qui se sumaran les milers de per-

sones voluntàries, familiars i espectadors de la multitud d’activitats que es programaran. «Tarragona suma un nou esdeveniment esportiu de grandíssim nivell, uns jocs que ens fan molta il·lusió i que convertiran la ciutat en el centre de l’esport adaptat. Un cop més, s’evidencia la capitalitat esportiva de Tarragona, referència per acollir i organitzador tota mena d’esdeveniments esportius», va manifestar el conseller d’Esports i Turisme Esportiu de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler. A més, va afegir que «la candidatura presentada

Els clubs de futbol català aproven amb majoria el nou pla de competició de l’FCF

Futbol l Un total de 184 assembleistes van ser presents ahir a Sant Cugat del Vallès

Redacció

Els clubs catalans van donar ahir ple suport a l’FCF en l’Assemblea General Ordinària que es va celebrar ahir al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès. Un total de 184 assembleistes i 65 convidats van assistir a la reunió anual del futbol, futbol sala i futbol platja català en la qual es va aprovar el nou pla de competició 2025-2026 i les modificacions reglamentàries.

L’Assemblea General Ordinaria va iniciar amb un informe del president de l’FCF

Joan Soteras que va destacar que «des del primer dia que vaig ser president, el rigor del que he parlat no s’ha quedat en paraules buides, sinó que han estat accions reals i 8 anys després, amb una inflació de 17,6%, no s’ha augmentat ni s’augmentarà cap quota federativa». A més, va destacar la bona salut del fut-

bol català destacant que s’ha tancat la temporada amb un rècord de llicències «som 233.532 federats i federades repartits en 1.380 clubs».

D’altra banda, els clubs també van aprovar els comptes de l’any 2025 amb unanimitat i es va aprovar el pressupost per l’any 2026 que constarà de 30.252.000 euros pressupostats d’ingressos i despeses. Pel que fa al pla de competició s’implementarà la subdivisió de la categoria Cadet, una reestructuració al futbol base femení en categoria Infantil, Cadet i Tercera Federació, continua l’aposta ferma per les categories lúdiques, arriba la nova competició de debutants i hi haurà mà ferma contra la violència al futbol. En aquest punt, s’ha aprovat un enduriment de sancions per incidents del públic en qualificacions de molt greus, greus i lleus.

per poder acollir aquests jocs s’emmarca en l’aposta ferma per l’esport inclusiu i l’esport per a tothom de l’Ajuntament de Tarragona».

Aquests Jocs, organitzats per la Federació ACELL amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, seran internacionals, ja que es convidaran a diferents països europeus. Es practicaran diversos esports com ara: Atletisme, natació, bàsquet, futbol-5, tennis, pàdel, handbol gimnàstica i petanca.

En darreres edicions el certamen es va celebrar a Granollers, el 2023, en el qual van

S’espera la participació d’un miler d’esportistes i entrenadors

participar un miler d’esportistes que van competir en un programa d’activitats que in-

cloïa 14 disciplines esportives. L’any passat, va ser la ciutat de Reus qui va aplegar el Meeting Special Olympics, que va ser un encontre competitiu de 450 persones que van poder gaudir de diferents esports en format exhibició.

Els Jocs Specials Olympics aterraran a Tarragona a l’oc-

tubre del 2026. A més, l’esdeveniment anirà més enllà de Catalunya i que inclourà esportistes de diferents països europeus.

Aquesta cita és una data més que l’Ajuntament inclourà en el calendari després de la Copa de la Reina de bàsquet i el Tour de France.

L’àrbitre tarragoní Gonzalo Romero Freixas es queda sense ascens a Segona Divisió

Futbol l El col·legiat, que va xiular duels importants a la lliga, no va poder dirigir cap partit del play-off

Arnau Montreal Quesada L’àrbitre tarragoní Gonzalo Romero Freixas es va quedar sense l’ascens a Segona Divisió. El col·legiat no va entrar a la llista de promocionats que va publicar el Comitè tècnic d’Àrbitres aquesta setmana. Romero Freixas va ser un dels 15 àrbitres principals que van ser sel·leccionats per participar en la fase de playoff d’ascens a Segona Divisió i la final de campions de la Primera Federació, amb tot, juntament amb Álvaro Rodríguez Recio, va ser un dels únics àrbitres que no va poder xiular cap partit d’aquesta fase.

El tarragoní va completar el curs amb molt bones sensacions. Romero Freixas va dirigir un total de 15 partits amb un bon nivell i sense polèmiques, i va dirigir duels d’alta pressió. El tarragoní va xiular el Real Murcia-Hércules i el decisiu Real Murcia-Ceuta,

Romero Freixas va dirigir amb certesa duels d’alta pressió com el Murcia-Ceuta

dos partits amb l’estadi Enrique Roca ple i, aquest darrer, decisiu per establir la primera posició al grup 2. Els mèrits aconseguits el van convertir en un dels candidats a assolir

l’ascens de la categoria. Tenint en compte l’historial dels àrbitres que van pujar,  Freixas hauria d’haver dirigit algun dels partits de les finals del play-off, però la classificació de l’Andorra i el Nàstic a totes dues, sent dos equips de la Federació Catalana, van impedir la seva participació. Gonzalo Romero Freixas, de 31 anys, va iniciar el seu camí com a àrbitre als 13 anys i va anar escalant posicions en una carrera de 17 anys que l’ha portat fins a Primera Federació. De la mateixa manera que els equips, aquesta categoria també és exigent per als àrbitres perquè és la porta d’entrada al món professional. De fet, encara cap àrbitre principal de Tarragona ha xiulat en una categoria professional. Els únics tarragonins que ara mateix estan en el món professional són els liniers Jesús Mira (Segona) i Julián Villaseñor (Primera).

Imatge d’arxiu de l’edició anterior, els Specials Olympics Granollers 2023. Federació ACELL

Gonzalo Romero Freixas abans del Murcia-Ceuta. Cedida

Toni Larramona encapçalarà el nou projecte del CB Tarragona

Arnau Montreal Quesada

L’Ibersol CB Tarragona ja ha posat la primera pedra del projecte de la temporada 2025/2026. L’entitat blava ha decidit renovar al tècnic tarragoní Toni Larramona per liderar l’equip que jugarà el curs vinent a Tercera FEB. Després de dues temporades doloroses a Segona FEB, l’entitat blava fa amb una aposta amb un gran missatge de confiança amb un entrenador de la casa. La presidenta del CBT, Núria Grados, va subratllar que «Larramona coneix l’equip, coneix la casa i es mereix aquesta oportunitat pel que ha demostrat amb la seva implicació».

El tarragoní encapçalarà aquesta nova etapa en la qual va destacar que «agraeixo l’oportunitat al CBT després de dos anys molt difícils. Penso que començo de zero». Larramona té clar que el CBT que ha de venir l’any vinent «ha de ser un equip que recuperi l’essència al Serrallo, que sigui reconeixible i competitiu i que sigui un projecte que faci que l’afició s’identifiqui amb els seus jugadors». A nivell objectiu classificatori, el tèc-

nic no ha volgut assenyalar-se cap meta i ha destacat que «l’objectiu és anar pas a pas i treballar en el dia a dia».

Quilòmetre zero

El CBT ja compta amb una estructura de plantilla força

Larramona: «Volem que l’equip recuperi l’essència del Serrallo»

El Reus Ganxets competirà a la Champions League

Tennis Taula l El Miró Ganxets Costa Daurada jugarà la pròxima temporada a la Champions League, la màxima competició a nivell europeu. El club reusenc s'ha situat entre els 25 millors d'Europa un any més. El curs passat, el conjunt reusenc va haver de renun-

ciar a la plaça per motius econòmics i va acabar per competir a l'Europe Cup. Enguany, el club presidit per Joan Carles Virgili està decidit a participar i farà tot el possible per aconseguir-ho. La Champions League començarà el darrer cap de setmana d'agost. Redacció/Cedida

avançada, com va destacar el tècnic tarragoní «serà un equip amb essència tarragonina, de quilòmetre zero i que compti amb veterans i joves amb talent». En aquest punt, Larramona també va subratllar que coneix bé a la

gent de la casa i que es farà un seguiment dels jugadors del planter «la gent jove de la casa ha demostrat durant els anys que tenen els valors que necessita aquest equip. Conec la casa, he crescut aquí i estaré atent als més joves per

donar una oportunitat als que correspongui».

Larramona va ser el tècnic ajudant en els darrers dos anys amb el CB Tarragona a la categoria de bronze del bàsquet estatal. Primer va ser el segon de Noé Monroy, fins a acabar la temporada com a mà dreta de Jorge Serna. La darrera temporada la va començar com a segon de Borja Comenge, però la mala dinàmica esportiva va provocar que la directiva cebetista apostés per ell per assolir la permanència. Amb una llosa de vuit derrotes i una victòria, Larramona va canviar la imatge de l’equip, millorant les carències, tot i que també va tenir derrotes molt dures, però sense poder evitar el descens de la categoria.

Enguany, Larramona té una nova oportunitat a les ordres d’un CB Tarragona que vol completar un equip amb jugadors del territori. Ho farà des del principi, encapçalant el seu projecte des dels fonaments. Amb tot, l’objectiu principal del club és començar de zero un nou projecte i que s’arreli amb solidesa al voltant de Larramona. Després de posar la primera pedra amb l’oficialitat de Toni Larramona a les regnes de l’equip, l’entitat del Serrallo començarà a confirmar en els següents dies els primers moviments de l’equip per conformar una plantilla compromesa i que pugui competir amb garanties a la Tercera FEB.

El torneig 3x3 One arriba dissabte a Tarragona

Bàsquet l El Palau d'Esports Catalunya de Tarragona serà l'escenari, aquest dissabte, del torneig 3X3 One M, organitzat per l'Associació Deportiva Torreforta (ADT) i la FCBQ amb la col·laboració de Tarragona Esports. La competició reunirà uns 600 jugadors repartits

en 150 equips d'arreu de Catalunya. Aquests esportistes, de totes les categories i nivells, competiran i gaudiran d'una jornada plena de diversió i esperit esportiu en un esdeveniment que s'ha consolidat dins del calendari esportiu de Tarragona. Redacció/Cedida

A l’esquerra, la presidenta del CBT Núria Grados i, a la dreta, el tècnic cebetista Toni Larramona. Tjerk Van der Meulen

El TC valida la constitucionalitat  de la llei d’amnistia per 6 vots a 4

Agències

Després de quatre dies de deliberacions, el Tribunal Constitucional (TC) ha resolt per una majoria de sis vots a quatre que la llei d’amnistia és constitucional. El veredic te respon al recurs del PP i valida la norma impulsada pel govern espanyol fa un any, tot i introduir hi tres mo dificacions. Els magistrats accepten, d’una banda, am pliar el benefici de l’amnis tia a les persones que es van manifestar contra el procés independentista, i, de l’altra, limiten l’àmbit temporal de la llei entre el novembre del 2011 i el novembre del 2023. A més, obliguen el Tribunal de Comptes a escoltar les acusa cions populars abans d’arxi var les causes.

El TC rebutja la tesi segons la qual la Constitució prohi beix l’amnistia per manca d’una habilitació expressa. Al·lega que «el silenci cons titucional no pot interpre tar se com una prohibició», i defensa que el legislador té competència per aprovar la. També nega que la llei sigui una «autoamnistia» per a

membres de l’executiu es panyol, o que representi una censura del poder judicial. El tribunal considera que res pon a una finalitat «legítima, explícita i raonable», orienta da a la reconciliació social a Catalunya.

Sánchez assegura, tot i les amenaces, que «els EUA són un amic d’Espanya»

Política l Pedro Sánchez ha volgut evitar el xoc amb Do nald Trump malgrat l’amenaça d’aranzels i afirma que els EUA són «un amic d’Espanya». Recorda que la política comer cial és competència de la Comissió Europea i dona suport a la seva posició «constructiva i ferma» en les negociacions. ACN

Experts apel·len a la responsabilitat en el cas de Sixena

Cultura l Experts en patrimoni, restauració i his tòria de l’art han reclamat aquest dijous que les pin tures murals de Sixena ro manguin al MNAC. Durant una jornada del Congrés de Cultura Catalana, han apel· lat a la responsabilitat i a la «prevenció preventiva» de les obres, i han criticat que la justícia menystingui el co neixement i el seny. ACN

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Como la tierra al Sol. Así empezó nuestra historia hace 13 años y a día de hoy sigo y seguiré pensando en los mismo. Hoy por fin nos damos el ansioso SI QUIERO. Eres la risa de mi timidez, la conexión de todos mis sentidos y, eres un ángel que se mueve a pie. He visto luz hasta en tu lado oscuro que ilumina hasta el mio también.  Si quiero hoy y siempre.  Nino & Raúl

Un dels punts més des tacats de la sentència és la constitucionalitat de l’am nistia per a actes de terroris me, sempre que no impliquin vulneració greu dels drets humans. El TC considera que la norma s’ajusta a la directi

va europea sobre terrorisme. També veu legal deixar sense efecte les ordres de detenció, incloses les europees, si els delictes han estat amnisti ats. A més, rebutja que sigui necessari aprovar la llei amb una majoria reforçada i de

Martínez Bravo diu que la nova DGPPIA s’està desplegant «a velocitat de creuer»

Societat l La consellera de Drets Socials, Mònica Martí nez Bravo, assegura que la nova DGPPIA s’està desplegant «a velocitat de creuer» i ja ha recuperat el 70% dels ajuts indeguts. També defensa plans personalitzats per a la gent gran i aposta per la innovació tecnològica en l’àmbit de l’atenció social. ACN

PSOE, ERC, Junts i Òmnium ho celebren; PP, Vox, CUP i Felipe González ho rebutgen

fensa la tramitació feta pel Congrés dels Diputats.

Tot i l’aval del TC, el Tri bunal Suprem manté la seva oposició a aplicar automàti cament la llei, especialment pel que fa als delictes de mal versació. El jutge Pablo Lla rena, que instrueix la causa contra Carles Puigdemont, manté vigent l’ordre de de tenció i podria elevar una qüestió prejudicial al Tribu nal de Justícia de la UE. El Su prem també espera que el TC resolgui els recursos d’empa ra individuals d’alguns dels encausats, com Junqueras, Bassa, Romeva, Turull i Puig.

Reaccions

La sentència del TC ha desen cadenat una onada de valora cions polítiques. El president Pedro Sánchez l’ha qualificat de «molt bona notícia per a Espanya», destacant que tan ca una crisi que mai hauria d’haver sortit de la política.

També ha defensat la convi vència i el diàleg com a pilars de la democràcia. Salvador Illa ha fet una crida al respec te per la decisió del tribunal i ha demanat al Suprem que apliqui la llei amb celeritat. Des d’ERC, Joan Ignasi Ele na ha assegurat que l’aval és un èxit democràtic i ha instat a aplicar la sense més dilaci ons. Oriol Junqueras, tot i re conèixer que la sentència no canvia la seva situació imme diata, s’ha mostrat conven çut que la justícia acabarà arribant. L’expresident català Pere Aragonès ha remarcat que és un «gran pas» per afrontar una negociació real entre Catalunya i Espanya. Junts, per la seva banda, ha exigit al TC que activi meca nismes per forçar el Suprem a aplicar l’amnistia, i la CUP ha criticat la llei per no in cloure el dret a l’autodeter minació. Òmnium i l’ANC han advertit que el conflicte polític persisteix i han recla mat que l’amnistia s’apliqui a tots els represaliats. En canvi, des de l’oposició, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha titllat la llei de «transacció il·legal i cor rupta» i ha carregat contra el que considera una «auto amnistia». L’expresident de l’executiu espanyol Felipe González també ha qualificat la mesura de «vergonya» per a qualsevol demòcrata. Vox ha anat més enllà i ha asse gurat que la sentència repre senta «la voladura de l’estat de dret».

El ple del Tribunal Constitucional aquest dilluns en la reunió per debatre la ponència sobre l’amnistia. Miquel Vera

k Editorial k

El successor de Pere

Benvolgudes i benvolguts, des del proppassat 8 de maig tenim a l’Església un nou papa, un nou successor de Pere, el papa Lleó XIV. Els mitjans de comunicació han publicat a bastament el seu nom i la seva biografia. Però, qui és el Papa? Quina és la fe de l’Església referent al successor de Pere, bisbe de Roma, que ens capta l’esperança sigui quin sigui el seu nom? Avui, diada dels sants Pere i Pau, pot ser un bon moment per a fer-nos aquestes preguntes.

En tant que bisbe, el bisbe de Roma és com els altres — no rep una consagració especial—, però pel fet de presidir l’Església de Roma, és el successor de Pere a qui Jesucrist ha confiat l’alt servei de la fe i de la unitat de totes les Esglésies. D’això no se’n segueix que Jesucrist tregui la mà del timó i es miri la nau des de terra, a l’aguait per tirar-li la corda en un moment donat. L’Església de Jesús no muda de patró. No passa a ser l’Església de Pere, o de Joan, o de Benet, o de Francesc, o ara de Lleó. Jesús ens ha promès: «Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20). El que fa Jesús és confiar a Pere el servei visible del timonejar l’Església, amb les conseqüències humanes que la direcció comporta. Des dels primers segles, la mirada de totes les Esglésies ha confluït damunt la comunitat de Roma. Quan apareixen divergències en el si de les comunitats o entre elles, s’acut a Roma, i no per les qualitats personals que pugui tenir el seu cap, sinó perquè ell és la pedra de toc de la fe i el ferment de la unitat. A ell Crist va encomanar: «Pastura les meves ovelles» (Jn 21,19). I també: «Jo he pregat per tu […] i tu […] enforteix els teus germans» (Lc 22,32).

JBeneficis verds

a fa uns quants anys que l’energia eòlica va començar a expandir-se de manera destacada les serralades internes de les muntanyes tarragonines. Malgrat la forta oposició que van tenir en un principi, els parcs eòlics s’han anat assentant i n’hi ha una dotzena de repartits a diferents comarques. I en aquella l’època d’expansió i rebuig, va sorgir també la proposta per instal·lar aerogeneradors davant la costa de Tarragona, La proposta no va quallar i també va ser molt discutida pels seus condicionants estètics. Ara, amb la perspectiva d’un canvi climàtic que accelera i la necessitat de fer créixer l’aposta per les

renovables, aquest tipus de projectes són una eina de futur. Hi ha un projecte pel Golf de Roses, però novament s’ha despertat un important moviment de rebuig. De fet, tant és així que fins i tot el Govern espanyol supedita futurs projectes de parcs eòlics marins a la no existència d’oposició ciutadana. A Tarragona no s’ha recuperat el projecte de parc eòlic, però sí que s’ha vist una oportunitat de negoci. Al Nord d’Europa ja n’hi ha una trentena d’operatius i els parcs eòlics han de ser eines d’energia verda també a la Mediterrània. Serà una altra manera de treure profit de les noves i necessàries tendències energètiques.

Cal alçar la veu pel territori

FLa missió del Papa no és a l’estil d’un cap d’estat que promulga lleis després d’un referèndum popular, ni tampoc del qui governa per la imposició dels criteris propis. L’Església és una societat d’una altra mena, ni paral·lela ni equiparable a les d’aquest món. Per això, quan volem usar els mateixos mòduls per a bastir l’Església, ens equivoquem tan sovint. Ara bé, per complir la seva missió, el Papa ha d’estar atent a les manifestacions de l’Esperit en el poble sant d’avui, però ni ell ni el poble no són la font genuïna de la fe. Ve de més amunt: de Jesucrist, que s’ha manifestat en la seva plenitud, i a Ell ha de ser fidel. Fidel a Jesucrist vivent. I a Jesucrist viu ha de correspondre una Església viva, una Església que sigui de tots els temps i, per tant, que sigui de cada temps.

La missió del Papa no és a l’estil d’un cap d’estat que promulga lleis després d’un referèndum popular, ni tampoc del qui governa per la imposició dels criteris propis. L’Església és una societat d’una altra mena, ni paral·lela ni equiparable a les d’aquest món

L’inici d’una nova etapa és una bona ocasió per a renovar la nostra fe en la persona del sant Pare, el successor de Pere. Fem que tingui un to eclesial, el to de la fe apostòlica, que comporti l’adhesió a la seva paraula, l’atenció al seu dit quan assenyali un camí i l’amor sincer a la seva persona. És també l’hora de l’acció de gràcies i de la pregària per ell, sobretot avui, solemnitat de sant Pere. Que el Senyor l’il·lumini, el conforti i el mantingui il·lusionat en l’esperança a què som cridats. Pot comptar amb nosaltres.

Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

a mesos que guardo silenci. Després d’anys vinculat a les infraestructures del territori, especialment gràcies a la meva tasca al front de la Cambra de Comerç de Reus, vaig creure que, un cop deixada la responsabilitat institucional, el meu paper havia de ser el d’observar. Però veient la situació actual, el silenci s’ha fet insostenible. La recent moció al Consell Comarcal del Baix Camp, impulsada pel grup Ara Catalunya – Ara Pacte Local, m’ha fet recuperar la veu. Una veu que no parla per nostàlgia, sinó per responsabilitat.

La reclamació d’avançar la millora de la C-14 entre Alcover i Montblanc és una petició justa, urgent i absolutament necessària. No es tracta només de desdoblar una carretera. Parlem d’un eix estratègic que ha de vertebrar el sud de Catalunya i connectar-lo amb l’interior del país i amb l’Eix Transversal. És una aposta per donar centralitat a Reus i al Baix Camp, per consolidar una ròtula de connexions que incloguin la Conca de Barberà, el Priorat, el Baix Ebre i més enllà.

No cal inventar res: els camions que van del Baix Ebre cap a la zona de Vic i Girona no tenen perquè saturar Martorell. Podrien travessar el territori pel desdoblament de la C-14, alleugerint així les autopistes i millorant la fluïdesa del trànsit. La indústria química de Tarragona, limitada pel túnel del Coll de l’Illa per a mercaderies perilloses, necessita alternatives viables i segures cap a l’Aragó, Navarra o el nord peninsular. Així mateix, el Port de Tarragona també se’n beneficiaria. És, doncs, una inversió que suma eficiència, sostenibilitat i competitivitat.

Aquest no és un crit aïllat. És una cri-

da a posar la mobilitat i les infraestructures al centre de l’agenda territorial. No podem continuar amb les línies ferroviàries R-14 i R-15 obsoletes, amb una estació intermodal que tant d’esforç va suposar consensuar i que a les darreres setmanes sembla que tornem a ser a la casella de sortida o una carretera N-420 que quasi es aconseguir desdoblar i que ara sembla que ha perdut el pols de l’actualitat. I un aeroport que viu a mig gas. Cada endarreriment és una oportunitat perduda. Cada divergència institucional és un, o varis, passos enrere. Cal dir-ho clar: sense una economia productiva forta, no hi haurà una economia social possible. Ens preocupem –i amb raó– pel fet social, però oblidem que el motor que la sosté és una estructura econòmica dinàmica i ben connectada. A les nostres comarques alguns accessos continuen sent lents i perillosos, i això im-pedeix la mobilitat laboral. Galícia i Castella tenen túnels i autovies en zones amb menys trànsit, mentre

aquí encara discutim si cal desdoblar un tram que suporta molt més trànsit. No es tracta només de facilitar la mobilitat, sinó de fer viables les empreses, de millorar la qualitat de vida de la gent que viu fora de les grans ciutats i de donar opcions reals als territoris de l’interior.

Galícia i Castella tenen túnels i autovies en zones amb menys trànsit, mentre aquí encara discutim si cal desdoblar un tram que suporta molt més trànsit

I no oblidem una altra dimensió clau: el turisme. Reus, Salou, Cambrils i la Costa Daurada sencera necessiten infraestructures modernes, eficients i sostenibles per rebre visitants, però també per fidelitzar inversions i crear llocs de treball estables. En aquest sentit, la C-14 hauria de continuar cap a Andorra, perquè el país veí ja té una mirada posada en el nostre litoral. Aquesta connexió obriria una nova porta per a la logística, el comerç i el desenvolupament turístic. Per tot això, no podem abaixar la guàrdia. Ni amb la C-14, l’N-420, l’estació intermodal, el Port i l’aeroport. És el moment de reclamar, de proposar i de construir. I de fer-ho amb una visió conjunta, més enllà dels colors polítics, perquè les infraestruc-tures no són un caprici, són una necessitat.

Potser alguns pensaran que torno a ser «el pesat del Jordi». Però si no ho diem nos-altres, qui ho dirà? Callar seria una irresponsabilitat. El territori ens reclama. Escoltem-lo. I sobretot, actuem.

k Carta Dominicalk

k Tribuna k

Jordi Just Empresari

k Tribuna k

La fuerza del socialismo

René Moreau Carrasco. Un chico joven, militante del Partido Socialista chileno, de unos 20 años cuando se produce el golpe de Estado fascista de Pinochet. La mañana del golpe, él y un centenar de jóvenes militantes del partido se reúnen para resistir. El responsable político, Arnoldo Camú, les reparte a cada uno una mochila con material sanitario básico. Dentro de cada mochila hay dos banderas: una chilena y una del Partido Socialista. Cuando están reunidos Arnoldo Camú les informa que se enfrentan a un golpe institucional de las fuerzas armadas. Es decir, son 100… contra 100.000. 100 prácticamente desarmados contra 100.000 que tienen tanques, ametralladoras y aviones (y que están dispuestos a matar a cualquiera, como demostraron ese día y los años siguientes). Cuando termina su discurso conmina a los presentes, unas decenas de chicos y chicas de las juventudes socialistas, a decidir: el que quiera puede irse, nadie les va a recriminar nada. Respuesta: «nadie se marchó. Todos nos quedamos.» A pocos kilómetros de allí el presidente de la República, el socialista Salvador Allende, trata de convencer a su hija, embarazada de siete meses, a qué se vaya de la sede del Gobierno que está a punto de ser bombardeada por la Fuerza Área. Respuesta: «No, no me voy a ir. Quiero quedarme contigo.» Que personas de tal integridad moral hayan pisado alguna vez la tierra es algo que siempre he tenido presente, que me emociona, y que me parece profundamente inspirador. ¿Por qué se quedaron? A veces me lo pregunto. ¿Por qué? No querían morir, al contrario, amaban la vida. Pero su compromiso político para lograr una sociedad más justa y más humanista, y su consecuencia (es decir, la coherencia entre lo que se dice y lo que se hace), no les hizo dudar a la hora de decidir: luchar y dar la vida por

k Dels lectors

El balanç d’en

Viñuales

En el recent balanç públic que ha fet l’alcalde Rubén

Viñuales sobre els seus dos primers anys de mandat, s’ha quedat ben descansat tot vantant-se amb autobombo i sense res d’autocrítica de les seves grandeses sense despentinar-se. La seva esplaiada no té res d’extraordinari si tenim en compte que parlar només “del que farem” per deixar bocabadat el personal i obviar les patates calentes

Andreu Martin Diputado del PSC por Tarragona

los demás, antes que rendirse o, peor aún, traicionar. Esta, y no otra, es la auténtica fuerza del socialismo que es, por encima de cualquier otra consideración, un impulso moral, un compromiso ético. Estos días se cumplen siete años de la llegada del ejecutivo progresista y socialista del presidente Pedro Sánchez al Gobierno. Pues bien, en estos pocos años hemos incrementado el salario mínimo que ha pasado de 735 euros a 1.184 mensuales (o sea, lo hemos incrementado un 61%), la pensión media ha pasado de 1.082 a 1.505 euros al mes, tenemos unos niveles de creación de puestos de trabajo y de afiliados a la Seguridad Social de los más altos en la historia reciente del país, mientras que las inversiones públicas en becas, educación y sanidad se han incrementado de forma notable. Esto sí que es socialismo. La fuerza del socialismo que dan 8 millones de votos. ¿Por qué digo todo esto? Desde hace unos días nos levantamos cada mañana escuchando fragmentos de audios de tres personas que han tenido responsabilidades importantes en el Partido Socialista. Son unos audios que causan vergüenza ajena y incluso algunos, como decía el mismo presidente del Gobierno, que nos repugnan. No puede

com si no existissin, és un truc més vell que anar a peu. Ni una paraula que amb la renovació d’una part de la flota d’autobusos pretén justificar la substitució del seu compromís electoral de la gratuïtat del servei, no fos cas que la gent malpensada ho confongui amb una promesa incomplida. No res tampoc del compromís electoral amb el barri de Sant Pere i Sant Pau de la renovació total de les voreres, acompanyada d’un pla d’asfaltatge extensible a la resta de la

haber ni la más mínima justificación por ningún caso de corrupción, ni el menor atisbo de duda. Tales actitudes son antisocialistas, así de claro. Las personas que hayan aprovechado sus cargos institucionales para delinquir deben responder ante la justicia y asumir la responsabilidad de sus actos.

Dicho esto, me pregunto: ¿Debemos echar por la borda toda esta ingente acción de Gobierno favorable a la inmensa mayoría de la población por el comportamiento de unos pocos que, primero de todo, han traicionado los valores socialistas?

Estos días se cumplen siete años de la llegada del ejecutivo progresista y socialista del presidente Pedro Sánchez al Gobierno

Y me respondo, la fuerza del socialismo no viene determinada por el número de ministros o de diputados (yo soy diputado) que tengamos, sino por el valor increíble de unos jóvenes que no dudan a enfrentar un combate desigual portando una mochila con la bandera del partido que mejor representa la dignidad, la honestidad, la justicia social y la esperanza de un mañana mejor.

Como las jóvenes tejedoras que organizaron un sindicato y que fueron asesinadas por ello, cuyos restos están siendo recuperados estos días de un barranco en Viznar, cerca de Málaga.

Como los miles y miles de alcaldes, concejales y concejalas socialistas en todo el país, que trabajan duramente (algunos de los cuales están siendo insultados injustamente estos días) para que sus vecinos vivan mejor.

Como usted, que esta leyendo estas líneas, que va a trabajar cada día, paga sus impuestos y transmite valores y principios morales a sus hijas e hijos.

Esta es la auténtica fuerza del socialismo, y no hay nada -ninguna traiciónen el mundo que pueda cambiarlo…

ciutat, que prou falta que li fa també. Això sí, es gastaran més de 400 mil euros -quasi la meitat del pressupost de la renovació de la plaça de la Cinquena Promoció, impulsada, val a dir, pel govern de l’alcalde Ricomà que no van poder paralitzar com altres projectes perquè ja estaven molt avançatsen l’adequació de la vella sala de lectura del barri (154 metres quadrats útils pel contrari dels 800 dels baixos del bloc de Sant Magí, projecte paralitzat perquè

k Tribuna k

Les clàusules abusives en el ‘rènting’ de vehicles

Ja hem diagnosticat en altres articles que la nostra societat és poc conscient dels seus drets i té, encara, una baixa tendència a la litigació, ja sigui per qüestions culturals, la influència del judeocristianisme o, simplement, per aversió als maldecaps judicials. I algunes empreses miren d’aprofitar-se’n imposant als consumidors condicions abusives que, si es porten davant d’un jutge, poden ser revocades. Lamentablement, molts d’aquests abusos passen desapercebuts i els ciutadans s’empassen condicions que vulneren principis legals que si són invocats als tribunals ens permetrien replantejar la relació a favor nostre. És el cas d’una pràctica molt habitual en el renting de vehicles, una modalitat a l’alça. En general, quan se signa un contracte de renting -no deixa de ser un lloguer-, es fa per una tarifa mensual i per un temps determinat, amb altres clàusules sobre la conservació del vehicle o els quilòmetres que es fan. Quan un subscriptor d’un d’aquests contractes, per situacions sobrevingudes, vol interrompre el contracte i tornar el vehicle descobreix que una de les clàusules que va signar l’obliga a pagar la meitat del que quedava pendent fins a la finalització del contracte, pels danys i perjudicis que, suposadament, ocasiona la finalització anticipada del contracte de lloguer. És a dir: signem per tres anys, quan fa un any i mig que paguem religiosament tenim problemes amb els nostres ingressos i seguir pagant aquell cotxe ens complica molt la vida i el tornem a l’empresa en un estat perfecte. Doncs els haurem de pagar 8 mesos més, la meitat del que quedava per acabar contracte.

Aquesta pràctica és manifestament il·legal, tal com demostren nombroses sentències. I ho és a partir d’una figura anomenada enriquiment injust. En aquest cas, l’enriquiment injust consisteix en que l’empresa, que ja ha cobrat una quantitat de diners important del seu client de renting, posarà el vehicle al mercat i el podrà vendre per una quantitat encara molt important (és un cotxe pràcticament nou i ben conservat). Si es demostra això, el jutge anul·larà la clàusula abusiva que ens obliga a pagar un cop hem tornat el vehicle, una mesura que es considera desproporcionada i que, a més, i això és molt important, ens va venir imposada: no vam poder negociar´-la, ja que en aquesta casos s’estilen els denominats contractes d’adhesió, que ens venen ja tancats per les empreses que ens proveeixen de determinats bens (o ho agafes o no ho agafes).

aquest espai “no reuneix condicions”), “a l’espera de la nova biblioteca”, que amb aquesta jugada tot apunta que ja no arribarà mai i seran, una vegada més, diners llençats a la brossa. Viñuales fa com cal: mirar només endavant, que mirar enrere és contraproduent. Joan Aragonès Tarragona

Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com

L’enriquiment injust ha estat la base de reclamacions en molts altres àmbits, com en el cas dels deutes que les entitats bancàries reclamaven a les persones que havien patit una execució. En aquest cas, i seguint el mateix principi, si es demostra que el banc ha pogut vendre l’immoble, es pot reclamar que desaparegui el deute pendent d’una hipoteca. O en el cas d’inversors que es retiren d’una determinada propietat però no recuperen la seva inversió, però que s’assabenten que s’ha revaloritzat i s’ha venut per una quantitat molt superior a la inicial. En aquest cas, també es pot reclamar una part del que van invertir.

El comú denominador de tots aquests exemples és no donar per bones les condicions que ens posen al davant, ser crítics, consultar amb un advocat especialitzat i superar, d’una vegada per totes, aquella visió tan arrelada a la nostra societat que quan no podem pagar la culpa és nostra. I que l’altra part té totes les de guanyar. En molts casos, no té per què ser així.

Joan

Reverter

Reverter Estudi Jurídic President de la Comissió de Dret Bancari de l’ICAT

Necrològiques

Tarragona

Antonio Garcia Zafra.

Ha mort als 89 anys. El seu funeral serà avui a les 11.30 h a la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau.

Dolors Ferre Cardona.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Santa Clara.

Concepción Partido Almansa.

Ha mort als 93 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.

Reus

Magdalena Calvet Vilà.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h a la Parròquia de Sant Bernat Calvó.

Alberto López Rodríguez.

Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori.

Mor

als

81

anys Bobby

Sherman, l’actor i cantant que es convertí en l’ídol juvenil dels anys 60 i 70

Defunció l Va protagonitzar una comèdia televisiva a l’ABC i va tenir diversos èxits pop

Redacció

Bobby Sherman, amb un somriure encantador i la seva moderna cabellera peluda el van convertir en un ídol adolescent dels anys 60 i 70 amb èxits pop com Little Woman i Julie, Do Ya Love Me, ha mort als 81 anys. La seva dona, Brigitte Poublon, va anunciar la mort dimarts i John Stamos, amic de la família, va publicar el seu missatge a Instagram: «Bobby va deixar aquest món prenent-me de la mà, tal com va sostenir la nostra vida amb amor, valentia i una gràcia infrangible». Sherman va revelar a principis d’aquest any que patia càncer en etapa 4. El cantant i actor, impecable, apareixia als anys 60 i 70 regularment a les portades de les revistes Tiger Beat i Sixteen, sovint amb els cabells sobre els ulls i una colla al coll. El seu rostre

apareixia imprès en caixes de cereals i pòsters que penjaven a les parets de les habitacions dels seus fervents fans. La seva carrera va tenir un impuls quan va ser elegit per al programa de rock ‘n’ roll d’ABC Shindig! als anys 60. Posteriorment, va protagonitzar les sèries Here Come the Brides i Getting Together

L’actor Bobby Sherman en una imatge d’arxiu. Cedida

L’horòscop

ÀRIES

21/03 al 19/04

La teva intuïció serà de gran ajuda en una jornada on les relacions socials seran tenses. En l’amor augmentaran les aventures. Tindràs sort.

LLEÓ

23/07 al 22/08

En l’àmbit íntim trobaràs totes les teves necessitats cobertes, però en l’àmbit social no hi haurà comprensió. La parella es mostrarà apassionada.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Atenció en els viatges desplaçaments, sigues previngut a l’hora d’organitzar-los. En l’amor hi haurà canvis que et beneficiaran.

TV local

10:30 Impuls

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

20/04 al 20/05 TAURE

Apareixerà un amor les teves necessitats emocionals seran tan fortes que hauràs de posar límits als teus desitjos. Ves amb compte.

VERGE

23/08 al 22/09

Els més propers buscaran la teva ajuda. En la mesura que t’hi lliuris, rebràs compensacions. Sort en els viatges més propers.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

La parella els éssers estimats demostraran tota la seva capacitat d’estimar-te. Una notícia sorpresa t’alegrarà la vida. L’amor et somriurà.

BESSONS

21/05 al 20/06

És moment per emprendre noves empreses, inversions o préstecs de diners. Mantén-te en un segon pla escolta els consells dels amics.

BALANÇA

23/09 al 22/10

Despeses inesperades situacions felices tant en la parella com en la teva vida domèstica. Sorgiran nous plans per al teu futur. Coneguts et beneficiaran.

AQUARI

20/01 al 18/02

Procura no impacientar-te amb els més propers. La calma la diplomàcia que posis en pràctica seran la clau del teu èxit. Canvis en l’amor.

21/06 al 22/07 CRANC

La teva necessitat d’afecte augmentarà. La relació amb els més propers s’aprofundirà et plantejaran projectes. L’atzar t’acompanyarà.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

El teu magnetisme augmentarà en una jornada que serà vital per al teu futur. Deixa que sigui el teu cor qui jutgi. Atrauràs la passió sense voler.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Els teus sentiments estaran més sensibilitzats que de costum. Algú que desitja estimar-te intentarà demostrar-ho, deixa’t portar. Llença’t.

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Saló de plens

11.00 In situ

11.30 Qui cuina avui!

12:00 La comarcal (r)

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Aventurístic

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 +Bàsquet

16:00 Notícies migdia (r)

16:30 Efecte mosaic. Tarda

18:00 Anem de cap

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies resum

20:30 Qüestió de fons

21:00 Notícies resum (r)

21:30 Qüestió de fons (r)

22:00 Notícies resum (r)

22:30 Qüestió de fons (r)

23:00 Notícies resum (r)

23:30 Qüestió de fons (r)

12.00 L’Orsai

13.00 Saló de plens

13.30 In situ

14.00 Notícies 12

14.30 Saló de plens

15.00 In situ

15.30 Qui Cuina avui?

16.00 Efecte Mosaic. Tarda

17.30 Spi+TV

18.00 Anem de Cap

18.30 Connecta 10Comarques. Resum

19.00 Notícies 12 19:30 180 graus

20:00 Notícies 12 20:30 Com la Nit el Dia

21.00 SPi+TV

21.30 Aventurístic

22.00 Notícies 12 22.30 Com la Nit el Dia

23.00 SPi+TV

23.30 Aventurístic

00.00 Notícies 12

Sudoku

HORITZONTALS: 1. Que es mou o pot moure’s. Enfonsat dins de l’oceà i mancat d’aire. 2. Només té cap i dents. Ordenar, normalment amb pre- potència. Miri sense extrems. 3. Cinquanta. Rectal. És per desar coses. 4. Dóna forma cònica. Alegre. Així. 5. Nota musical. Em comunico per telè- fon. Vocal. 6. Enganyava faltava a la confiança dels votants. Crida. 7. Adapti. Condiciona. 8. No ha estat estrenat. Pagament d’un soci. Roba a mitges. 9. Una de feble. Es tanca per sempre. Equivocar-se. 10. Marxa. Camins. Droga. 11. Poden ser a pressió o no. Passar a l’ofensiva. 12. No va de pressa. Acte de fanfarroneria i desafiament dels fatxendes.

VERTICALS: 1. Té febre està dins del llit. No deixa veure el cel. 2. Final d’un núvol. Acabava momificat. Lletra invertida. 3. Igual que el cel. Acte altruista. Estan a la Lluna. 4. Una de feble. Pertany a un país.Arbre cònic. 5. Alma sense principis. Gratis el cos. 6. Pot ser una persona. Cova natu- ral. Una de bé. 7. Negació, al revés. Moviment. Déu romà. 8. Referit a la cara. Cap d’un animal. 9. Espai de temps. Camp de naps. Marxa de tor- nada. 10. Comença la gana. Uneix dos continents. És dura. 11. D’aquesta manera. Enganxat. 12. Explosions lligades. Deixarà passar.

Màxima Mínima

Previsió pel Camp de Tarragona

TARRAGONA:

Pique de Celis, Luisa

Ramón y Cajal, 37 Telèfon 977 212 286

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Font-Quer Pellicer, Raul

General Moragues,107 Telèfon 977 322 751

SALOU:

Dahlstrom Gomez, Andrea

Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363

VILA-SECA:

Mas Castelltort, Lourdes

Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671

CAMBRILS:

Guillen Lacue, Núria

Joana Av. Verge de Montserrat, 6-8 Telèfon 977 364 512

VALLS:

Granell Vivo, José Carlos

Avinguda del Fornàs, 16 Telèfon 977 092 435

EL VENDRELL:

Lopez Alfonso, Cristina Benvingut Socias, 60 Telèfon 977 660 333

Solucions

Solució: nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Estat del cel

Predominarà el cel serè en general, si bé a partir de migdia hi haurà alguns núvols d’evolució a punts del Pirineu, de Prepirineu i de la serralada Transversal. Independentment, es podran formar alguns intervals de núvols baixos durant les hores centrals de la jornada a punts del litoral central.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar. Per la seva banda, la temperatura màxima serà lleugerament més alta arreu, si bé l’ascens serà puntualment moderat a punts de l’interior. Es podran arribar als 38 ºC a Ponent i al litoral voltaran els 30 ºC.

Pozo propio, avellanos y árboles frutales. Precio 35.000€. Tel.

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PARTICULAR VENDE HYUNDAI GETS, año 2005. 300€. Tel. 607.718.824

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente.

EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

TAPICERO

Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879

AMISTAT

CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel. 675.071.169

RELAJATE DULCEMENTE CONMIGO. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

SANDRA.

Mots encreuats

diuen: Ciril, Ladislau Zoile

El calendari d’estiu al Priorat torna a tenir com a cicle assenyalat els Dijous Culturals a la Fresca, una aposta per la cultura de proximitat, l’eclecticisme artístic i la connexió directa amb el territori. El cicle és una iniciativa de la cooperativa La Somereta, entitat que s’encarrega de la gestió del Refugi de la Porta del Congost, i compta amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins i la Diputació de Tarragona. El cicle s’estructura d’una manera molt senzilla: cada dijous a les 19.30 h, l’escenari natural emmarcat en l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara d’Ulldemolins es transformarà en un espai de trobada entre artistes, públic i paisatge.

Música El 3 de juliol arrenca la tercera edició del cicle Dijous Culturals a la Fresca a l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara d’Ulldemolins

Una cita cultural per a tots els dijous d’estiu

de Gustavo Duch i Tomàs de los Santos. El cicle es clourà dijous dia 21 d’agost amb el duet VorAigua, format per Muntsa Moral a la veu i Paul Perera al piano, que oferirà un concert íntim que recorrerà les cançons pròpies del duet.

Totes les propostes del cicle començaran a les 19.30 h i l’entrada és lliure amb taquilla inversa, de manera que el públic decideix, un cop viscuda l’experiència artística, el valor que li vol donar.

Marge de confiança

De fatigues vàries

FLa programació del cicle d’aquest estiu arrencarà el pròxim dijous 3 de juliol amb el soul delicat del duet Biel. El dia 10 Volcano Spring faran una sessió acústica amb el seu Western psych sound, mentre que el dia 17 serà el torn de Gèls, que portaran a Ulldemolins el seu quart treball Díade, caracteritzat per les composicions instrumentals.

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

El dijous 24 actuarà el Quartet Darreu, un quartet vocal centrat, principalment, en el repertori clàssic popular i la música de compositors catalans. El duet reusenc format per Frankie

Director General: Marc Just

Director: Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Boronat i Vicens Vidiella actuaran el dijous següent, dia 31, per presentar el seu nou projecte, Per naltros dos

L’agost s’estrenarà amb la presentació, el dijous 8, de Somnis d’una nit d’estiu, un espectacle inèdit que aglutina artistes aficionats que habiten o tenen una estreta relació amb Ulldemolins. Entre d’altres, actuaran pianistes, poetes i cantautores locals.

El 14 d’agost Els Dijous Culturals portaran Les Quatre Estacions, un espectacle poeticomusical on es creuen els camins artístics

A més, cada vespre hi haurà també una oferta gastronòmica amb productes locals i elaboració artesanal.

Tot plegat, amb un format íntim, en un espai singular – a l’aire lliure, molt a prop del bosc, a la Vall del Silenci, dins del Parc Natural del Montsant– i en una hora del dia, el capvespre, que convida a l’experiència calmada i al gaudi del patrimoni històric i natural.

Valor subjectiu

La programació és d’entrada lliure amb el sistema de taquilla inversa

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

a dues setmanes la Conselleria d’Educació va anunciar la prohibició total dels telèfons mòbils en els centres educatius de Catalunya, com fan a la Comunitat de Madrid. Saber fer servir el mòbil amb responsabilitat, però, és una peça clau de la competència digital dels i les joves, una de les competències transversals més rellevants en el segle XXI. L’ús del telèfon mòbil forma part inseparable de la vida quotidiana. Segons dades recents, el 72% dels infants espanyols tenen mòbil als 12 anys, xifra que puja al 94% als 14 anys. Negar aquesta realitat a les aules no fa desaparèixer el dispositiu: només impedeix que n’aprenguin un ús conscient i segur. Si l’escola no educa en l’ús responsable, els joves aprendran sols, amb el risc d’una educació digital incompleta. Això agreuja l’escletxa digital: uns rebran educació guiada (normalment en entorns favorables i protectors), mentre d’altres no en rebran gens. Com argumenta la UNESCO, «no podem ignorar el mòbil; cal aprofitar-lo per donar suport als docents i millorar les oportunitats d’aprenentatge». Aquest enfocament reforça la inclusió, la personalització i el desenvolupament de l’esperit crític entre els joves. També és cert que l’ús desmesurat comporta riscos: l’«overuse» s’associa amb ansietat, aïllament i disminució de l’atenció, però la resposta no hauria de ser la prohibició absoluta, sinó el foment d’hàbits saludables: límits horaris, temps d’exposició, continguts de qualitat… Equipar els joves amb eines d’autocontrol digital és la millor prevenció. Potser és hora de deixar enrere la lògica simplista de la prohibició i apostar per una educació que prepari els joves per al món real. El mòbil no és el problema: el problema és no ensenyar a fer-ne un bon ús. Si volem ciutadans digitals competents, crítics i responsables, hem de començar per confiar en la seva capacitat d’aprendre i acompanyar-los en aquest procés. Prohibir pot semblar una solució fàcil, però educar és l’única resposta. I educar vol dir formar, no vetar.

Dra. Mar Camacho

Professora de Tecnologia Educativa.

Universitat

Rovira i Virgili

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Cristina Serret Alonso

Un dels recitals del cicle de l’estiu passat. Cedida