Tarragona 8
Andreu Muñoz, delegat de Cultura de l’Arquebisbat: «El Museu Diocesà serà un dels millors del país»
Entitats 9
La finca que el Reus Ploms té a la venda per millorar la situació econòmica pot acabar sent una residència d’estudiants
Opinió 21 Marc Just. La cultura de la fatalitat: «Educar en la cultura de la fatalitat, salva les vides. Enviar ES-Alert, evita dimissions»
L’alcalde, Pere Segura, considera que un Pla
Urbanístic supramunicipal no és necessari
perquè només caldria actualitzar el Pla
Territorial Parcial del Camp de Tarragona
El PDU és una de les eines estratègiques de desenvolupament de la futura Àrea
Metropolitana i la Generalitat va anunciar que podria estar enllestit en tres anys 12
Gerard Martí
invoca
celebració
El Port adequarà 93.314 m2 a tocar de l’antiga Laboral per traslladar-hi la campa de cotxes de la ZAL
L’Arquebisbat i la junta cessada de la Sang no assoleixen un «acord de mínims» per «restablir la normalitat» Reus
El temporal passa pel Camp de Tarragona sense provocar cap destrossa significativa Alerta pel vent
Territori l S’han produït incidències a diferents punts de la demarcació, com caigudes de branques o despreniments
Redacció/ACN
El temporal Nils va passar de puntetes ahir pel Camp de Tarragona, amb ratxes de vent que anaven dels 60 als 80 km/h. No va ser així, a l’estació del Perelló, a les Terres de l’Ebre, on es van registrar puntes de més de 100 km/h. En canvi, a municipis com el Vendrell o Cunit només es van superar els 70 km/h en el marc d’una borrasca que va afectar bona part del país.
A la ciutat de Tarragona, el temporal Nils va deixar ratxes màximes de 63 km/h, segons l’estació meteorològica situada al Complex Educatiu (Meteocat), i de 59 km/h a l’estació de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), ubicada al centre de la capital. Al llarg del dia, es van registrar diferents caigudes de branques i d’algun arbre a la via pública. El vent també es va emportar xapes i tanques d’algunes obres que van anar a parar a la calçada. Així mateix, l’Ajuntament va haver de recol·locar algun senyal afectat pel temporal.
Els danys es van produir a l’avinguda Catalunya, al passeig de la Independència, al barri del Pilar, a les piscines de Riuclar i a la Baixada del Roser, entre altres punts. La Guàrdia Urbana, el Departament de Protecció Civil, la brigada municipal —amb els equips d’emergència de jardineria i obres— i l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil i Neteja, entre altres departaments, es van activar per gestionar les incidències.
Es van produir episodis similars arreu de la demarcació. A Reus, per exemple, tam-
bé es van registrar caigudes de branques i despreniments puntuals d’elements en façanes. El temporal també va afectar el sistema ferroviari. La circulació entre les estacions del Camp de Tarragona i Barcelona Sants va quedar suspesa perquè uns plàstics es van enganxar a la catenària en un tram entre l’Arboç i Vilafranca del Penedès. El servei es va poder reprendre a les 12 del migdia.
L’estació meteorològica instal·lada a la bocana del Port de Tarragona va detectar puntes de 92 km/h, fet que va obligar a tancar el passeig de l’Escullera. Les ràfegues de
vent van malmetre els tendals que cobrien l’aparcament adjacent a la seu administrativa de l’Autoritat Portuària i també es va veure afectada la intersecció de la línia de ferrocarril interna del Port amb el vial de Ribera.
Les restriccions
Els carrers presentaven menys afluència de l’habitual després que el Govern demanés evitar desplaçaments innecessaris i recomanés el teletreball. Aquest dijous, Protecció Civil també va decretar la suspensió de l’activitat educativa, universitària i esportiva; i, per això, les es-
Alguns professionals sanitaris «no urgents» han criticat les restriccions
coles, instituts i universitats estaven buides. L’administració catalana
El Meteocat preveu que el vent afluixi avui i torni amb força aquest dissabte
també va decidir suspendre l’activitat sanitària que no fos urgent a causa del fort vent,
Meteorologia l L'investigador atribueix l'episodi al canvi climàtic, ja que l'escalfament de l'Àrtic provoca la inestabilitat atmosfèrica que causa aquests fenòmens extrems
Ahir Catalunya va quedar paralitzada per un episodi de vent que els experts qualifiquen d’«excepcional». Les fortes ratxes van provocar ajornaments d’actes, caiguda d’arbres i fins i tot persones ferides de gravetat arreu del territori. Com bé sabem, la «culpable» d’aquest temps extrem és la borrasca Nils, però quin és exactament el motiu d’aquestes ventades?
«Les ratxes es produeixen per la situació sinòptica actual, és a dir, l’estat general de l’atmosfera», explica Javier Sigró, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i investigador
del Centre for Climate Change (C3). «Ara mateix tenim un anticicló a l’Atlàntic central, en una posició una mica baixa, i alhora una borrasca a les illes Britàniques. Hi ha una diferència de pressió molt gran entre tots dos centres d’acció, i això canalitza corrents d’aire molt fortes», detalla. Segons l’expert, Catalunya viu un hivern «atípic», marcat per diverses borrasques consecutives. «L’hivern acostuma a ser la segona estació més seca de l’any. És normal que faci fred i hi hagi episodis puntuals de vent, tot i que d’origen diferent, però enguany hem tingut un final i un inici d’any molt més humits», assenyala. Aquesta dinàmi-
Imatge d’arxiu de l’investigador climàtic Javier Sigró. Cedida
«La predicció és complexa, però no avisar pot tenir efectes greus»
ca, afegeix, està vinculada al canvi climàtic. «L’estabilitat atmosfèrica hivernal depèn molt del contrast de temperatura entre l’Àrtic i les latituds més baixes. Quan l’Àrtic s’escalfa, aquest gradient tèrmic disminueix i augmenta la inestabilitat, fet que facilita la presència de borrasques i anticiclons», explica.
Sigró apunta que es tracta d’una situació poc habitual, però que probablement serà cada cop més freqüent. «De la mateixa manera que s’està transformant el nostre estiu, també ho fa l’hivern», afirma. Pel que fa a les ventades d’aquest dijous, l’expert destaca que el més sorprenent no és tant la intensitat com
una decisió que va generar crítiques entre alguns professionals. «Si existeix un perill real per a la població, per què no s’actua amb el mateix criteri per a tots els sectors? I, si no és suficientment greu com per a paralitzar tota l’activitat econòmica i professional, per què s’assenyala únicament a
la ubicació. «Aquestes ratxes són més habituals en zones com el Baix Camp o el Baix Ebre, però no acostumen a registrar-se amb aquesta força al centre de la costa catalana», explica. En aquests territoris acostumats al vent, tant les construccions com la vegetació hi estan més adaptades. «Si un arbre ha crescut en un entorn amb vents moderats —de 40, 50 o 60 km/h— i de sobte es dobla la intensitat, és més probable que acabi caient». A més, el sòl molt humit per les pluges recents també afavoreix aquestes caigudes. Sobre la gestió preventiva, Sigró recorda que la predicció d’aquests fenòmens és complexa. «Saber exactament quin vent farà a cada lloc és difícil. Les previsions indiquen zones de risc, però si no s’alerta i el fenomen acaba passant, les conseqüències poden ser greus; i si s’alerta i després no passa res, també hi ha crítiques», explica.
Les escoles de Reus i de tot el país estaven tancades. Gerard Martí
uns col·lectius concrets?», va denunciar Montse, una de les moltes fisioterapeutes que es va veure afectada per les restriccions de la Generalitat.
«El nostre treball no és accessori ni prescindible. Suspendre la nostra activitat de manera obligatòria, sense una justificació coherent i sense aplicar la mesura de forma generalitzada, ens situa en una categoria inferior», va remarcar.
El Meteocat preveu que avui el vent perdi intensitat a Tarragona, però tornarà amb força aquest dissabte.
Els alcaldes de Girona, Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i altres municipis gironins critiquen l’alerta generalitzada pel vent i reclamen mesures territorialitzades.
Jordi Masquef va ser un dels més incisius i critica que l’alerta ha «paralitzat» el país quan a Figueres «no es mou ni una fulla». Per la seva banda, l’alcalde
de Girona, Lluc Salellas, va demanar rebaixar mesures aquest matí i fer-les «més quirúrgiques» però encara espera resposta. A l’Alt Empordà, el president del consell Agustí Badosa va dir que el territori ja està avesat a patir ventades i lamenta que el Govern els hagi posat «al mateix sac». Alguns consistoris com Porqueres i Torroella de Montgrí ja es preparen per reobrir aquesta tarda els equipaments municipals. A Girona la ventada d’ahir a la nit va fer caure dos arbres, però després va anar molt de baixada.
Efectes de la caiguda d’una coberta i un mur a l’Hospitalet de Llobregat. ACN
Societat l Hi ha tres ferits greus i dos de crítics per accidents
li ha caigut a sobre una paret en la qual estava treballant.
Un total de nou persones han estat ingressades a hospitals per les ventades. Entre aquestes, hi ha dos ferits crítics i tres de greus, segons el Departament de Salut. Un dels dos crítics és una persona de 46 anys a qui li ha caigut part d’un sostre en una nau industrial i està ingressada a l’Hospital Vall d’Hebron. L’altre crític té 22 anys i està ingressat a Bellvitge per la caiguda d’un arbre. A Bellvitge hi ha una altra persona de 23 anys ferida greu per un arbre. El segon greu és a Vall d’Hebron, té 68 anys i té una fractura de pelvis i fèmur i traumatisme toràcic per la caiguda d’un fanal. Al Trueta de Girona hi ha el tercer greu, amb 56 anys i una cama catastròfica perquè
En línies generals, 86 persones han requerit assistència sanitària pels efectes del vent, segons ha informat Protecció Civil. A banda dels que ha informat Salut que han estat traslladats a hospitals, hi ha un ferit a Vilassar de Mar per la caiguda d’un mur i una dona ferida a l’Hospitalet de Llobregat en caure-li part d’un edifici al cotxe mentre ella esperava a l’interior.
Més de 100 km/h
Les ratxes de vent fortes van
Es van superar els rècords en una quinzena d’estacions del Meteocat
provocar que a una quinzena d’estacions del Meteocat es superessin les ràfegues màximes de 100 km/h –fins a les vuit del matí, només eren mitja dotzena–. El màxim registrat entre la mitjanit i el migdia va ser a Puig Sesolles, al cor del Montseny, a l’extrem nord del Vallès Oriental (167 km/h). Portbou, el Port de Barcelona, Mataró o Vilafranca del Penedès són alguns altres indrets amb puntes de més de 100 km/h.
Afectacions al Prat
L’aeroport del Prat va viure un dia complicat per les fortes ventades. Segons el tancament al matí que va enviar Aena, es van cancel·lar 101 vols amb origen o destinació a l’aeròdrom de la capital catalana.
John Bugarin
L’Ajuntament de Tarragona ha impulsat diferents accions per combatre la sobrepoblació de coloms i també per eliminar la brutícia que generen aquests animals a l’espai públic. El passat mes d’agost, el consistori va desplegar una brigada especial de neteja d’excrements de colom, la qual ha desinfectat aproximadament 203,4 quilòmetres lineals de carrer en mig any.
Les tasques consisteixen en la rentada manual amb aigua, mitjançant mànegues que es connecten a boques de reg, i es combina amb treballs de raspallat i la retirada manual dels residus. Des del consistori, remarquen que aquesta feina es duu a terme amb especial cura per no molestar els vianants, evitar esquitxades als establiments comercials i garantir que la brutícia no es desplaça a altres punts.
«Aquest dispositiu permet actuar de manera immediata
als punts més conflictius», assenyala la consellera de Neteja, Sonia Orts. Les actuacions s’han centrat principalment en zones amb presèn-
cia habitual d’excrements de colom, tot i que el dispositiu es va adaptant segons les necessitats. Entre les zones més recurrents, hi ha diversos es-
pais del centre, així com dels barris de Bonavista, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. «És una actuació molt visible, que dona resposta a una
La Plataforma per la Salut Pública rebutja una ampliació parcial del servei d’ictus
El dispositiu forma part d’un programa d’ocupació per a persones aturades
Orts: «Dona resposta a una demanda veïnal clara i té un impacte directe»
demanda veïnal clara i que té un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania», diu Orts, qui remarca que «la neteja diària és clau per garantir la salubritat, la convivència i una imatge cuidada de la ciutat». La Brigada de coloms forma part d’un programa d’ocupació impulsat pel departament de Neteja Pública en col·laboració amb Tarragona Impulsa. En total, hi ha nou peons i un encarregat, organitzats en tres equips de treball. Fins ara, han fet 3.500 hores de treball. «Aquest pla
combina la millora de la higiene urbana amb un clar vessant social, oferint experiència professional i oportunitats reals a persones que es trobaven en situació de desocupació», destaca la consellera.
Pla de xoc en paral·lel
En paral·lel, l’Ajuntament ha iniciat un Pla de xoc immediat per reduir les molèsties derivades de la presència excessiva de coloms, amb actuacions directes en 81 punts crítics del centre de la ciutat. S’estan instal·lant sistemes dissuasius homologats, protegint elements urbans i corregint espais que faciliten el repòs i la nidificació. També hi ha mesures de control com la implantació de gàbies de captura, la retirada de nius, requeriments a propietaris i l’assessorament a comunitats de veïns; així com l’estratègia conjunta amb el Port. Segons Orts, els resultats d’aquestes accions es preveuen en un termini d’entre dos i tres anys.
La Plataforma per la Salut Pública del Camp de Tarragona i la FAVT han qualificat de pas insuficient l’anunci del desplegament del servei d’ictus les 24 hores els caps de setmana, avançat pel director del Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral, Pere Cardona. La Plataforma ha advertit que no acceptarà cap solució que no garanteixi una atenció integral 24 hores al dia, set dies a la setmana, i reclama al Govern de la Generalitat una resposta completa, estable i a l’altura de les
necessitats del territori. Des de l’entitat, assenyalen que el fet que ara es plantegi un canvi que, fa només un mes, la consellera Pané considerava impossible «evidencia que la viabilitat del servei depèn de la voluntat política».
Societat l Reclamen que l'atenció es faci les 24 hores dels set dies de la setmana «Parlem d’un estàndard assistencial que el territori mereix»
Segons la Plataforma, limitar l’atenció continuada a franges parcials o només als caps de setmana no resol el problema de fons: «No parlem d’un servei experimental ni d’un privilegi, sinó d’un estàndard assistencial que el territori mereix». Remarquen que l’ictus és una emergència
clarament temps dependent, i cada hora sense cobertura completa implica desigualtats reals en les oportunitats de supervivència i recuperació dels tarragonins.
Empresa l Es crearà un nou espai d’uns
94.000 metres quadrats
de la Boella i el Complex Educatiu de Tarragona.
El Port de Tarragona impulsarà una nova ampliació de la seva activitat logística amb l’adequació de la parcel·la de La Laboral per ampliar la campa d’estacionament de vehicles. El projecte, promogut per CEVA Logistics, permetrà mantenir la capacitat d’emmagatzematge de cotxes dins l’àmbit portuari. L’actuació se situarà en una parcel·la contigua a la campa actual, amb una superfície de 93.314 metres quadrats, ubicada entre el moll d’Andalusia, la riera
LSubstituir la de la ZAL
Aquest nou espai substituirà l’actual campa de cotxes que hi ha a la Zona d’Activitat Logística del Port. Aquesta, d’uns 125.000 metres quadrats, finalitzarà en els pròxims anys la seva activitat i aquests terrenys s’arranjaran per la futura activitat empresarial que s’hi ubiqui. En aquest sentit, el fabricant de cotxes xinès BYD està estudiant instal·lar-s’hi. Els espais on es farà la nova campa presenta vegetació
Aquest nou espai substituirà l’actual campa de cotxes que hi ha a la ZAL
i terrenys sense urbanitzar, que seran adequats per a un ús estrictament logístic. La
a Salle Tarragona consolida un model educatiu integral i innovador amb una oferta que engloba des d’Infantil ns al Batxillerat i la Formació Professional. Amb més de cent anys de trajectòria, el centre combina la tradició pedagògica «lasal·liana» amb metodologies actuals adaptades als reptes educatius del segle XXI. El projecte educatiu situa l’alumne al centre de l’aprenentatge. Des del curs 2020-2021 s’ha implantat el Nou Context d’Aprenentatge (NCA), que promou el desenvolupament equilibrat de les dimensions emocional, cognitiva i social. El model fomenta la participació activa, rede neix el paper del docent com a guia i reforça la implicació de les famílies. Les metodologies actives, com el
nova instal·lació funcionarà a l’aire lliure i es destinarà exclusivament a l’estacionament temporal de vehicles.
Drenatge d’aigües
Un dels punts destacats del projecte és el sistema de drenatge d’aigües pluvials, dissenyat per recollir l’aigua tant
de la campa existent com de la nova ampliació sense afectar la riera de la Boella. D’aquesta manera, s’evita qualsevol abocament directe al medi natural i es compleix la normativa ambiental vigent. Aquesta ampliació s’emmarca dins l’estratègia del Port de Tarragona per conso-
La Salle Tarragona, un model educatiu integral adaptat als reptes del segle XXI
treball cooperatiu i per projectes, potencien el pensament crític, la resolució de problemes i el treball en equip. L’acompanyament personalitzat i els programes d’orientació acadèmica permeten adaptar l’itinerari formatiu a cada alumne.
Des d’I3 es prioritza el desenvolupament global en un entorn acollidor, amb introducció progressiva de l’anglès i treball d’educació emocional. La inclusió i l’atenció a la diversitat són eixos prioritaris, amb orientació psicope-
lidar-se com un node logístic clau en la distribució de vehicles, millorant la seva capacitat operativa i adaptant-se a les necessitats del sector automobilístic. Amb aquesta actuació, el port reforça el seu paper com a infraestructura estratègica per a l’economia del territori tarragoní.
dagògica i plans individualitzats. Tecnologia, competència digital i multilingüisme, amb pes de l’anglès i el Batxillerat Dual, preparen l’alumnat per al futur. En Formació Professional, s’ofereix el Cicle de Grau Superior en Desenvolupament d’Aplicacions Multiplataforma, especialitzat en Videojocs i Oci Digital, facilitant la inserció laboral i la continuïtat d’estudis superiors. El projecte es completa amb una educació en valors basada en el compromís i la responsabilitat, amb l’objectiu de formar persones competents i compromeses amb el futur.
i la Diputació s’havien de reunir ahir, però es va anul·lar pel vent
La coordinadora d’entitats ecologistes SOS Costa i Camp de Tarragona ha valorat positivament que la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona es mostrin disposats a replantejar substancialment el projecte que afecta l’entorn dels Morrots de la Savinosa, tot i que han denunciat que la informació sobre aquests canvis ha arribat a través de la premsa i no per canals oficials de comunicació amb les entitats. La proposta havia generat una forta oposició per part de les entitats ecologistes, que advertien de l’impacte sobre un ecosistema litoral fràgil i únic. El nou plantejament del projecte inclouria diverses modificacions substancials. En primer lloc, el tram inicial
del camí de ronda coincidiria amb el vial existent que comença a la reixa d’entrada a la finca del Preventori des de
l’Arrabassada, aprofitant així una infraestructura ja present i minimitzant l’impacte sobre zones verges. A més, el traçat
Societat l Aquesta setmana s'han posat a la venda les 8.000 entrades
Redacció
La quarta edició de la Festa Major de la URV tindrà lloc el 19 de març al Parc del Francolí de Tarragona, que es consolida com a escenari d’aquesta gran trobada anual de la comunitat universitària. Les 8.000 entrades disponi-
bles, adreçades a estudiants, PDI i PTGAS, ja estan a la venda. El dia de la celebració se suspendrà l’activitat acadèmica a partir de les 12 h i s’habilitaran busos gratuïts des del Campus Terres de l’Ebre i les seus del Baix Penedès i Vilafranca. La jornada començarà amb una xaranga
de benvinguda, seguida dels castells dels Pataquers i dels parlaments institucionals del rector, Josep Pallarès, i d’un representant de l’Ajuntament de Tarragona. A les 13.45 h actuaran els DJ Canoo i Bruno Puertas, guanyadors del concurs de l’any passat, i de 14 a 16 h se servirà el dinar po-
quedaria més endins de la finca que no s’havia previst inicialment, allunyant-se així de les zones més sensibles
pular, amb arròs tradicional o vegà per 5 euros. A la tarda hi haurà un bingo musical i, com a novetat d’aquesta edició, un concurs de karaoke en grup que substitueix el concurs de talents. També es premiarà el curs amb les millors samarretes. El programa es completa amb un torneig de bàsquet, masterclass de rem i d’spinning, un espai de jocs de taula i la fira d’entitats i associacions de la URV. El punt àlgid arribarà a les 20 h amb el concert de Femme Versions i la sessió de DJ Ceba, que tancaran la jornada a les 23 h.
Una de les idees sobre la taula és no segregar el pas de bicis i vianants
des del punt de vista ecològic. També s’hauria reduït l’amplada del camí respecte als 5 metres inicialment projectats, tot i que les entitats ecologistes lamenten que no està clar si seria una pista de terra compactada, si s’hi permetria el pas de bicicletes, ni quina amplada exacta i altres característiques tindria.
Segons ha pogut saber el Diari Més, una de les idees sobre la taula és fer un camí de via única, és a dir, on no se segreguin el pas de bicicletes i vianants, com contemplava la idea inicial. Tot i valorar positivament aquests canvis,
des de SOS Costa i Camp de Tarragona manifesten que persisteixen «motius de preocupació». Especialment pel fet que a la banda de llevant estigui previst el pas a través d’una zona de màquia litoral que, segons les entitats, val la pena protegir.
Pressió que fa efecte
Les entitats ecologistes de SOS entenen que la pressió exercida durant les darreres setmanes ha afavorit el replantejament del projecte, especialment després de denunciar diversos incompliments de la normativa vigent. En concret, han assenyalat que no existeix cap informe del Departament de Cultura en relació a les obres que s’han d’executar, un informe obligatori atès que la totalitat del municipi de Tarragona té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la màxima figura de protecció patrimonial a Catalunya. Tampoc existeix, segons denuncien, cap informe preceptiu del Departament de Territori sobre l’afectació al medi natural i específicament al Limonium, l’espècie protegida present a la zona.
Empresa l Parc Central continua treballant per consolidarse com un espai que ofereix experiències que combinen compres, entreteniment i acció social. Per a aquest mes de febrer, el centre comercial organitza un esdeveniment de cites amb la influencer Andrea Gandrom per celebrar Sant Valentí i, a més, posa en marxa el sorteig d’una moto elèctrica per
fomentar la mobilitat sostenible. Ambdues accions reflecteixen el compromís del centre comercial d’oferir propostes diferenciadores als seus visitants. Així, avui a les 18 h, Parc Central proposa un esdeveniment adreçat a solters i solteres que vulguin celebrar Sant Valentí d’una manera original. L’esdeveniment serà conduït per la influencer Andrea Gandrom i tindrà lloc
a la plaça de les cafeteries, a la planta 0. La participació és gratuïta i per majors de divuit anys. Paral·lelament, coincidint amb la campanya de rebaixes, Parc Central llança un sorteig d’una moto elèctrica Piaggio model “1+”, valorada en 2.271,90 euros + IVA, amb l’objectiu de fomentar la mobilitat sostenible i premiar la fidelitat de les persones que fan compres. Redacció
l El Teatre Tarragona va acollir ahir la presentació de les temàtiques del Carnaval de la ciutat
El Carnaval ja es viu intensament a Tarragona i, a les portes de la Rua d’Artesania, les comparses van oferir ahir un petit tast del que fa mesos que preparen, revelant i explicant les seves temàtiques. L’acte s’havia de celebrar a la plaça Corsini, però el vent va obligar a traslladar-lo al Teatre Tarragona. El canvi d’última hora no va frenar l’interès, i el recinte es va omplir, deixant una llarga cua de gent que va quedar fora. Sobre l’escenari, cada comparsa va decidir fins on volia ensenyar. Algunes van lluir la disfressa sencera; d’altres, només en van revelar detalls, reservant la sorpresa definitiva per a demà.
Todos en Azul va obrir l’acte amb tendresa i un Peter Pan que reivindica «poder ser un mateix sense etiquetes rígides», tal com explicava una petita representant de l’agrupació. En canvi, La Bóta va arrencar rialles amb els seus gàngsters satírics, una temàtica sorgida arran de la censura d’una idea inicial que no va ser molt ben rebuda per un conegut parc d’atraccions. També hi va haver espai, evidentment, per a l’artesania. Fènix, comparsa de nova creació, va apostar per l’univers de Wicked, mostrant la disfressa de l’Espantaocells.
No hi van faltar tampoc les propos-
tes culturals, com l’Any Nou Xinès de Golden Time, ni els universos cinematogràfics d’Hèrcules de Fotem-li Canya i de Rio, recreat per l’Albada. El món animal també tindrà protagonisme amb criatures com la Papallona de la Mort de Freak Show Company. Sàtira, fantasia, reivindicació i molta imaginació per confirmar que Tarragona ja escalfa motors per a una rua que promet omplir els carrers de color i festa.
L’apunt
El Carnaval continua avui amb actes per a tots els gustos
La festa continua avui, amb el Carnaval dels Petits com a eix central de la jornada. Des de les 8.30 h, els Mercats impulsen el concurs Vivim el Carnaval, i a les 9 h la Reina Carnestoltes i el Concubí reprenen el tradicional tombet per escoles i llars d’infants. A les 13.30 h visitaran el Mercat Central per fer el vermut. A la tarda, a les 17.45 h, entraran a la Plaça de la Disbauxa per donar el tret de sortida a l’espectacle infantil Tumàcat Músic Xou! (18 h). A la mateixa hora començarà el tomb per les seus socials i l’activitat juvenil Ballant amb màscares. Enigma nocturn a la plaça de les Cols. La comitiva també visitarà el Mercat de Torreforta (19.15 h), mentre que a la plaça de la Rumba Catalana hi haurà festa infantil amb xocolata i concurs de disfresses. El vespre continuarà amb les xirigotes de Las de la Chiri al Teatre El Magatzem (19.30 i 21.30 h), la Plantada i la Farra dels Ninots a la plaça de la Font (19.30 i 20.15 h) i, ja de nit, la FarraFest a la Plaça de la Disbauxa (23 h) i la Disbauxa matalassera (23.30 h).
El plat fort
La Rua de l’Artesania arrencarà demà a les 18 h des de l’av. Ramón y Cajal
Entrevista l El delegat de Cultura de l’Arquebisbat de Tarragona aborda els motius i l’impacte que preveu que el nou Museu Diocesà i el projecte Acròpolis tinguin en el patrimoni de la ciutat i del territori
Oriol Castro Sanz
Què pot esperar la ciutadania de la transformació que es farà al Museu Diocesà?
Per què serà tan important?
«Tarragona tindrà un nou museu, un museu renovat, que serà dels millors del país. Hem de partir d’una qüestió inicial: el nostre Museu Diocesà de Tarragona s’ha d’imbricar dintre del que és l’acròpolis de Tarragona, això que anomenem el barri catedralici, perquè és un sector cultural i turístic de primer ordre. El Museu Diocesà no pot concebre’s com un element exempt, sinó que ha d’estar imbricat en el context d’aquest barri catedralici, perquè està lligat a una història i un patrimoni de la catedral, del seminari i de la casa dels concilis, que són els tres grans equipaments culturals que avui dia donen sentit a aquesta part superior de la ciutat».
Quin paper jugarà respecte a la ciutat i el territori?
«Si jo he d’explicar la ciutat romana, Tàrraco, aquest és un punt focal importantíssim, imprescindible. Ens dona les claus per interpretar la història, no només de la ciutat, sinó de tot el territori. Aquí es produeix l’inici de la romanització amb el campament de Escipió, es genera el gran recinte de culte imperial del temple d’August, tot el gran moviment eclesiàstic en època tardorromana, i es construeix una de les catedrals en el segle XII més impressionants de tota la Cristianitat fins als nostres dies».
En aquest sentit, quines noves claus interpretatives oferirà al museu?
«Com que el museu es configurarà en un edifici on hi ha les estructures impressionants de l’època romana, medieval, renaixentista i contemporània, hi haurà noves claus interpretatives arquitectòniques i urbanístiques». El propi edifici formarà part de l’experiència.
«Exacte. Aquí compta tant el
L’apunt
Hortizó 2031.
L’Arquebisbat preveu que el nou museu entri en funcionament el 2031. Enguany, farà l’avantprojecte de l’espai, que en marcarà el cost. Tot apunta que rondarà els 5 milions d’euros. «No és una xifra desmesurada. Volem estar preparats perquè si arriben inversions, ja se sàpiguen on col·locar-les i que entrin en funcionament», diu Muñoz.
contingut com el continent. El continent és en si mateix també un gran museu, un espai d’interpretació. Fem una comparativa amb el Museu de Vic, que és un dels grans museus del país. Té una filosofia molt semblant a la nostra, però no deixa de ser un museu ex novo, amb una caixa feta en el segle XX. Nosaltres, amb la riquesa que tenim d’aquest patrimoni, s’hi afegeix una caixa arquitectònica, un museu que té una caixa de 2.000 anys d’història. Això, anem on anem de tota Espanya, no ho veus».
Impacte turístic
Quin impacte turístic preveuen que tindrà?
«És una experiència que obliga que la seva visita al projecte de l’Acròpolis sigui d’un dia. Per tant, obliga a pernoctar. L’Acròpolis a més potenciarà la visita a la Tarragona patrimoni mundial, però també al territori. Induirà a fer una visita al modernisme, la ruta del Cister, la Cartoixa d’Escaladei... Tenim un quilòmetre zero del territori. No hi ha una altra possibilitat del quilòmetre zero, el tenim allà on es pot explicar en extensió tota la història. I això és el barri catedralici, és l’Acròpolis en què el Museu Diocesà, per les seves
Turisme
«El projecte de l’Acròpolis obligarà el visitant a pernoctar»
Diàleg
«L’administració pública ens ha d’escoltar més. Hem demostrat com treballem»
particularitats i per la seva funció, jugarà aquest paper instructor, educador.».
Trobaven a faltar aquesta visió global?
«Si nosaltres ens limitem el que és el patrimoni cultural
romà, ens estem equivocant, perquè la riquesa que tenim nosaltres és la capacitat explicativa d’un relat diacrònic, de molts segles d’història, i d’una gran importància. Si tu vols visitar una ciutat a la Península
Ibèrica que tingui una riquesa romana, Tarragona és un lloc obligatori. Però on tenim ubicada la millor ruta dels monestirs del Cister de tota la Península Ibèrica? És Poblet, i darrere ve Santes Creus i Vallbona. El modernisme que tenim a Reus, a la pròpia Tarragona o en altres espais, és extraordinari. Hem de comprendre que aquí transcendim el patrimoni romà, que el territori té una riquesa extraordinària que cal potenciar-la des de tots aquests angles». O sigui que ens hem cen-
trat massa en el patrimoni romà?
«Molt. Inclús en el propi romà ens hem centrat en el clàssic. Perquè a la vegada tens un patrimoni paleocristià, que és romà, que de vegades ha quedat relegat. Quan tu penses en la riquesa d’una basílica com la de l’Amfiteatre, la potencialitat que té la Necròpolis amb el Parc Central, l’impressionant conjunt tardoromà de Centcelles...»
En el Pla de Gestió de Tàrraco es va concloure que falta un relat unificat entre els monuments.
«És el gran repte. Hem de ser capaços d’actuar amb la veu i amb les accions d’un únic territori. Que no s’estableixin tantes compartimentacions entre allò que és iniciativa pública, iniciativa privada. Que es valori tot com un tot, i que li donem importància real. Amb una oferta coherent, que sigui mesurada, perquè no morim d’èxit, que és el que pot passar ara a Barcelona».
Tornant al projecte del Museu Diocesà, l’Arquebisbat necessita finançament. És una qüestió que li preocupa?
«Estem expectants, però esperançats. Crec que estem fent els deures. Hi ha un patrimoni cultural imbricat en el món romà que el Consorci podria ajudar molt a tirar-lo cap endavant. Però després tenim tota una sèrie d’equipaments més museogràfics que l’administració ha de tenir també en compte. I si aquí s’hi suma el mecenatge privat, benvingut sigui. És una qüestió de prioritats.
Quina relació tenen amb l’administració pública actualment?
«Crec que se’ns ha d’escoltar un puntet més, perquè ja hem demostrat que, a través de les nostres accions, som capaços d’avançar amb molta creativitat i pocs recursos. Crec que la ciutadania també ha de ser més proactiva, en el sentit de ser més exigent amb les administracions».
Esport l El president del club espera que la venda es pugui tancar durant el primer semestre de l’any
Miquel Llaberia
El Club Natació Reus Ploms espera que la venda de la parcel·la de 2.800 metres quadrats, on tenen instal·lades unes pistes de pàdel i que serviria per eixugar el deute actual de l’entitat, es dugui a terme durant el primer semestre de l’any. Una expectativa «optimista», tal com ho expressa el president del club, Isidre Guinjoan. «Ara anem avançant amb passos ferms. Com que veiem que les coses no havíem fet no estaven donant resultat, vam decidir canviar d’empresa que ens està gestionant el tema de la venda», explica Guinjoan. A través d’aquesta, han pogut contactar amb diversos interessats. «Pel que ens han comentat, bona part d’aquestes empreses tenen com a objectiu construir una residència d’estudiants, que és una cosa que fa molta falta aquí a Reus», explica Guinjoan.
Una altra opció que està sobre la taula per part d’una de les ofertes presentades és crear una llar compartida per a gent gran, també conegut com a coliving sènior. «Al cap i a la fi, és una bona zona, tranquil-
Fotografia d’arxiu de l’exterior de l’edifici del Club Natació Reus Ploms. Gerard Martí
La viabilitat econòmica del club està garantida pels pròxims dos anys
la, a deu minuts caminant del centre i amb una zona esportiva al costat», valora Guinjoan. Davant d’aquesta situació, Guinjoan es mostra «optimista», però alhora demana «pru-
Cultura l El Consorci del Teatre Fortuny ha hagut de reorganitzar la totalitat de la programació prevista per al febrer amb motiu de la suspensió temporal de l'activitat per dur a terme les actuacions necessàries per garantir la seguretat en matèria elèctrica i antiincendi. Per ara, les activitats de març continuen inalterades. Tal com es va
avançar ahir, el Concert Solidari de Carnaval del Círcol i el musical Gaudí es traslladaran a l’Auditori Antoni Gaudí, a les instal·lacions de firaReus. D’altra banda, la presentació del nou disc de Nacho Vegas, prevista per al 28 de febrer en el marc de Les Perles de l’Accents, ha buscat nova data i tindrà lloc l’1 d’octubre. Les obres Pots ser
tu, puc ser jo (18 de febrer), Brighton 64 van al teatre (20 de febrer), Ai! La misèria ens farà feliços (21 de febrer) i Honestedat (27 de febrer) s’han ajornat, encara sense anunci de l’alternativa. Les persones que havien comprat entrades per als espectacles reprogramats que vulguin retornar-les podran sol·licitar la devolució pels mitjans habituals. DM
dència»: «És raonable que ho podem tancar durant el primer semestre de l’any». Un interval de temps que donaria un marge de seguretat respecte a la viabilitat econò-
mica que el president li veu al club, que considera que per ara poden garantir la continuïtat per «dos anys més». Ara bé, assevera que, així i tot, és imperatiu dur a terme la ven-
da per eixugar un deute que els fa caminar sobre la corda fluixa: «Estem en un punt que podem anar fent, però un gran entrebanc econòmic ens podria afectar molt». A més, l’altre greuge és que no permet al club evolucionar. «En el moment que eixuguem el deute seria bo fer un pla a 5 o 10 anys vista de quines seran les prioritats», comenta. Tot i la situació econòmica, el president destaca la bona salut esportiva del club: «L’any passat els dos equips sèniors de bàsquet van pujar de categoria, en patinatge i gimnàstica rítmica hem crescut molt i en natació hem estat campions provincials enguany». Un bon estat de forma que Guinjoan atribueix a la feina feta per part de tothom que forma part de l’entitat. «Ha estat gràcies a molta gent. A la directiva, però també als treballadors i socis. Que ens vagi tan bé és gràcies al seu compromís», reafirma.
Context
El club arrossega des de fa anys un seguit d’hipoteques, una situació que es va agreujar amb l’arribada de la pandèmia que va paralitzar l’activitat i va provocar la caiguda del 50% dels socis i usuaris de l’entitat. A més, l’increment de preus de diferents productes a causa de la guerra d’Ucraïna i la reclamació l’any 2024 de 270.000 per part de la Seguretat Social van acabar de fer esclatar la bombolla. Tot plegat va conduir al club a un ERTO que va afectar a set treballadors i a l’entrada a preconcurs de creditors. D’aquesta manera, el deute superava els 2,8 milions d’euros a mitjan any 2025.
L’acte d’invocació i proclamació al Mercadal va obrir aquest dijous al vespre oficialment els dies de festa amb música, confeti i to crític carnavalesc. Gerard Martí
Festes l Els feligresos es van reunir ahir al Mercadal per assistir al retorn de la Reina Carnestoltes
Per a protegir al món de la devastació! Per unir tots els pobles en una sola nació!
Aquestes eren les proclames amb les quals es presentaven els cortesans de la Reina Carnestoltes davant dels feligressos en arribar a la plaça del Mercadal, a l’estil de Jessie i James, els
antagonistes més carismàtics i de pa sucat amb oli de la història. Ara bé, s’ha de dir que el James era «el sustituto de última hora» i, a sobre, «soc cubano i no parlo molt bé el català». Fixa’t, com Gaudí, que parlava en castellà. Aquest parell d’extrafolaris emissaris de l’infern eren els encarregats d’invo-
Laboral l El comitè d'empresa assegura no haver rebut l'increment retributiu a la nòmina
Miquel Llaberia
El comitè d’empresa del Consell Comarcal del Baix Camp es mostra indignat davant la «inacció» per part de l’equip de govern amb els compromisos establerts en matèria laboral. En un comunicat emès des del comitè asseguren que avui dia «no s’ha produït cap canvi significatiu respecte a la greu situació laboral denunciada reiteradament en els darrers anys». El principal compromís era la definició de la nova Relació de Llocs de Treball (RLT). Segons afirmen
fonts del Consell Comarcal al respecte, en els darrers mesos l’empresa contractada hi ha estat treballant. Ara bé, des del comitè critiquen que el procés «continua completament sense resultats concrets, i els representants dels treballadors no podem participar d’una negociació real i transparent». Per un altre costat, també apunten en el comunicat les «dificultats de cobertura de places vacants», sigui per baixes de llarga durada o la pèrdua de professional, o la «greu incertesa laboral que afecta part del personal amb
car l’Encarna-val, la reina Carnestoltes! O ressuscitar, ja que feia 20 anys des que va acabar a la pira per les seves malvades pràctiques.
«Botelles de alcohol pal botellón! Cantimplores amb masclet per la Rúa! Confeti per la guerra! Plomes pel vestit real! Condons!», eren alguns dels ingredients necessaris, junt amb les seves cendres, per invocar la Reina Encarna. Aleshores, després de balls, confeti i emergir des del calder maleït volant gràcies a les
fortes ratxes de vent del dia d’ahir, Reus ja tenia nova reina! Ara bé, tan divina i emplomada, amb el ritme de l’estrellada a Eurovisió Melody, va fer arronsar el nas a la Jessie: «Estàs diferent, abans semblaves la reina del sado i com ho diria sense ofendre’t... ara sembles més tarragonina». Un insult gravíssim que gairebé acaba amb sang, però la pau, relativa, va acabar regnant per procedir a la part complicada: posar al dia a la reina després de 20 anys criant malves i
Drames
El serial de la Sang i la ZBE van ser alguns dels temes de mofa per la reina
ensenyar-li que «Reus ja no és el que era».
La primera va ser advertir-la que si havia de fer servir el seu cotxe d’aleshores ho tenia ben fomut amb les noves restriccions. «Ara ells decideixen qui entra i surt dels barris amb la zona de baixes emissions!», es va queixar la Jessie. «Sí, Su Majestad! Ahora si quieres entrar en Reus con un coche viejo tienes que llevar más papeles encima que firmar una hipoteca!», va exclamar el James. «I com controlen tot això?», va exigir saber la reina, que es va quedar flipant quan es va assabentar que era amb càmeres i lectors de matrícules. «Doncs fliparàs quan t’ensenyi a fer servir la IA!», li va dir la Jessie, vocabulari tècnic que Sa Majestat, pel que es veu, no controlava. «La IA, que és la que ha fet el cartell d’aquest any, que és lletgíssim!», va afegir. Però finalment va arribar el moment que tothom esperava, era el torn de parlar del serial de la Sang que, pel que sembla, enguany l’esperit del Carnaval continuarà viu per Setmana Santa. «Esto parece un Supervivientes, pero con más túnica y menos playa!», es va mofar el James. «Fins i tot van canviar el pany de la porta para que no entre ni Dios!», va riure la Jessie.
En fi, que Reus ja té reina i, per tant, el desordre i la disbauxa s’imposa. Tant és així que avui se celebra Divendres Gras al Mercat Central amb un esmorzar. Diuen que no ho van fer ahir pel vent, però potser feia mandra treballar un dijous.
contractes propers a la finalització». A més, afirmen que amb relació a l’increment re-
tributiu del 2,5% de l’any 2025, encara no s’ha fet efectiu a la nòmina del mes de gener del
Religió l Les parts lamenten no arribar a un «acord de mínims», però afirmen vetllar per la Setmana Santa
Sergi Peralta Moreno
L’Arquebisbat de Tarragona i la junta cessada de la Reial Congregació de la Puríssima Sang han mantingut converses els últims dies per intentar arribar a un «acord de mínims» per organitzar els actes de Setmana Santa amb normalitat. Tot i la decisió final que la Funció de l’Agonia es dugui a terme a la Prioral de Sant Pere, l’acord no es va assolir. Segons l’arxidiòcesi, el sector descontent va desdir-se en primer terme per desacords interns. Al seu torn, aquest bàndol afirma que l’Arquebisbat va acabar rebutjant «de manera taxativa» la «darrera proposta de conciliació presentada».
Segons el sector destituït, la seva proposició plantejava la «voluntat de retirar totes les
denúncies i accions judicials a canvi de restablir la normalitat i el culte a l’església de la Sang». Fonts de l’Arquebisbat
de Tarragona afegeixen que els descontents havien establert, com a condicions, deixar sense efecte les disposicions
Gastronomia l El
Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, l'Ajuntament de Reus i entitats comercials de la ciutat impulsen la campanya de dinamització 'Ets un Sol', coincidint amb la celebració de la Gala dels Sols Repsol 2026. La campanya, que estarà activa fins al divendres 13 de febrer, té per objectiu visibilitzar el
comerç i la restauració de Reus i Tarragona, animant a la ciutadania a comprar en els establiments adherits. Cada compra donarà accés a una butlleta que s'ha de dipositar a les urnes habilitades al Gaudí centre de Reus i al Mercat Central de Tarragona. Entre totes les butlletes recollides se sortejaran deu entrades dobles per assistir a la Gala
Dos aparatosos incendis cremen camions, cotxes i una moto en diferents punts de la ciutat
Successos l Dos incendis van sorprendre Reus en les últimes hores. El primer va tenir lloc dimecres, a les 22.31 hores, en un aparcament al carrer de Carrasco i Formiguera, en què van cremar dos turismes i una motocicleta. La ràpida extinció va evitar que es propagués als altres vehicles estacionats. Dijous al matí, els Bombers
de la Generalitat van mobilitzar deu dotacions terrestres per un foc a la zona d'aparcament de Mas de Riera que va afectar camions i diversos vehicles. Les tasques d'extinció van complicar-se pels efectes del temporal Nils. Com a mínim, les flames van cremar quatre tràilers i vuit cotxes completament, a més de ferralla i maquinària. S. Cid
dels Sols Repsol i deu àpats dobles en restaurants reconeguts de la zona. El sorteig tindrà lloc el dissabte 14 de febrer, a les 12 hores a Tarragona i a les 13 hores a Reus. Per primera vegada, Catalunya acull la trobada anual de la comunitat gastronòmica de tot l'Estat vinculada a la Guia Repsol i Tarragona ha estat escollida com a seu. Redacció
del decret de cessament de la junta i nomenament del comissari delegat i l’elecció d’un mossèn i un exclavari perquè
El pregó anirà a càrrec d’Armand Puig i serà el 27 de març a les 20 hores
vetllessin per l’organització de la Setmana Santa. L’acostament de posicions també plantejava el lliurament d’una còpia de les claus del Temple de la Puríssima Sang al rector, Joaquim Fortuny, perquè pogués celebrar la missa dominical i els viacrucis dels diumenges de Quaresma, així com els oficis litúrgics del calendari. «Malauradament, això no ha estat possible, ja que els membres que queden de la junta cessada posaven com a condició deixar sense efecte les disposicions del decret del 23 d’octubre de 2025 —el de cessament de la junta
i nomenament del comissari delegat—», declaren les fonts de l’arxidiòcesi.
En aquest context, l’Arquebisbat «lamenta profundament la situació en què es troba la congregació» i agraeix «l’esforç que alguns membres de la junta cessada han fet per possibilitar un acord de mínims que, malauradament, no s’ha assolit». El bàndol insurgent assegura que va oferir «la pau total i la retirada de tots els litigis per fer net i mirar al futur». «Lamentem que l’Arquebisbat de Tarragona hagi respost amb el manteniment dels càstigs i el tancament del culte, en lloc d’optar per la concòrdia que s’esperaria d’una institució eclesial», apunta aquest sector, que afirma mantenir la mà estesa perquè la Setmana Santa «sigui un espai d’unitat i no de divisió».
Així, la junta destituïda explica que la celebració de les Tres Gràcies «no està, en cap cas, en perill». Per la seva banda, l’Arquebisbat es proposa «garantir igualment la celebració dels actes tradicionals de Setmana Santa» i avança que el pregó anirà a càrrec d’Armand Puig.
L’urna per dipositar les butlletes està al
Política l L’alcalde, Pere Segura, recorda que el Pla Territorial Parcial és l’eina vàlida si s’actualitza
Redacció
La intervenció de la directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat, Elisabet Cirici, durant la presentació de les línies estratègiques de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, ha provocat una reacció contundent per part de l’Ajuntament de Vila-seca. L’alcalde, Pere Segura ha aprofitat l’ocasió per reiterar públicament el seu rebuig al Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità i per reafirmar el posicionament crític amb el model de planificació supramunicipal que s’està plantejant.
Segura adverteix que Vilaseca no participarà en cap procés que suposi «afegir una nova capa normativa» sobre el territori ni que pugui comportar una dilució de les
competències municipals. L’alcalde ha estat especialment taxatiu a l’hora de rebutjar el PDU, afirmant que aquest instrument pot acabar incrementant la burocràcia per a la ciutadania i limitar la capacitat de gestió dels ajuntaments.
Un dels eixos centrals del posicionament de Vila-seca és la jerarquia dels instruments de planejament. El municipi recorda que el PDU és un instrument subordinat al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, un document que, segons el consistori, «ja ha esgotat el seu horitzó». Per aquest motiu, Vila-seca considera que el debat estratègic real no hauria de centrar-se en la creació de nous instruments urbanístics, sinó en la revisió i actualització del Pla Territorial vigent. Des del punt de vista de
l’Ajuntament, resulta incoherent construir un nou marc de planificació urbanística supramunicipal sobre una base territorial que considera superada. En aquest sentit, defensa que qualsevol reflexió de futur hauria de començar
Patrimoni l El projecte, finançat amb 3 MEUR d’Indústria i Turisme, afronta els últims mesos abans de la finalització entre maig i juny
Redacció / Agències
El ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, visita avui divendres, 13 de febrer, les obres de rehabilitació de l’antiga església de Sant Francesc de Montblanc, un projecte finançat a través del Programa de millora de la competitivitat i dinamització del patrimoni històric amb ús turístic (PSTD). La visita arriba en la recta final d’uns treballs que compten amb una subvenció de 3 milions d’euros del ministeri, vinculada als fons Next Generation, i que afronten els últims mesos abans
que expiri la pròrroga concedida per l’Estat. Inicialment, l’obra s’havia d’enllestir el 31 de març d’enguany, però els terminis ajustats van portar a concedir tres mesos addicionals, de manera que la finalització es preveu entre maig i juny. Les obres, en la darrera actualització d’informació d’aquestes, avançaven a bon ritme. Aquestes inclouen la retirada d’elements impropis del temple medieval, la restauració de diversos espais i actuacions per posar en valor la pedra original, així com millores al campanar, la teulada i les obertures, que es cobriran
amb alabastre de Sarral seguint criteris històrics. Paral·lelament, el projecte s’ha anat adaptant a necessitats detectades durant l’execució, com la intervenció al claustre —amb uns 400.000 euros addicionals— per problemes d’aïllament i filtracions. Aquesta reorientació ha obligat a descartar, de moment, la creació d’un centre d’interpretació de la llegenda de Sant Jordi previst inicialment. L’edifici, que havia tingut usos diversos des de la desamortització de Mendizábal —inclosa una fàbrica de vins i destil·lats—, no s’havia rehabi-
per redefinir el marc territorial superior, abans d’impulsar eines que condicionin el planejament municipal durant dècades.
Vila-seca també posa en dubte la necessitat del PDU com a eina de coordinació
L’alcalde no descarta la cooperació supramunicipal si és «des del respecte»
supramunicipal. Segons el consistori, la legislació actual ja disposa de mecanismes específics per abordar aquelles qüestions que requereixen consens entre municipis, sense necessitat d’imposar una estructura general addicional que afecti el conjunt del planejament urbanístic local. Per al govern municipal, la creació d’un nou instrument només seria justificable si existís un consens real, previ i formal entre els ajuntaments implicats.
Precisament en relació amb el consens, Vila-seca discrepa de les afirmacions que apunten a un ampli acord
territorial al voltant del PDU. El municipi assegura que aquest consens no existeix en els termes que s’estan exposant públicament i reclama que qualsevol procés de planificació supramunicipal es basi en acords formals, regles de decisió clares i un respecte explícit a l’autonomia municipal.
Tot i compartir el diagnòstic que el Camp de Tarragona és un territori d’elevada complexitat —on conflueixen activitat industrial, infraestructures estratègiques i desenvolupament urbà—, Vilaseca defensa que aquesta mateixa complexitat exigeix un rigor tècnic extrem i un consens institucional sòlid abans d’anunciar grans projectes o instruments de planificació en espais que no són els òrgans formals de decisió. Amb aquest posicionament, Vila-seca manté la línia que ja va expressar en el seu moment en no sumar-se a l’associació impulsora de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. El municipi no tanca la porta a la cooperació supramunicipal, però deixa clar que aquesta només serà possible des del respecte competencial, la igualtat efectiva entre municipis i una revisió prèvia i responsable del marc territorial actual.
litat a fons des dels anys vuitanta. En paral·lel a les obres, la Generalitat va formalitzar la cessió d’ús gratuït de l’equipament a l’Ajuntament du-
rant 75 anys, ampliant els 30 anteriors i facilitant l’accés a ajudes públiques. El consistori considera Sant Francesc un projecte estratègic per re-
forçar l’atractiu cultural de la vila, i confia que en un futur es puguin reprendre iniciatives complementàries vinculades a la divulgació patrimonial.
Serveis l Les treballadores del recinte també reclamen reforçar la plantilla, «insuficient» des de l’any 2020
Adam Díaz Garriga
La Bibiloteca Municipal de Cambrils torna al «punt zero» de la licitació de les obres de rehabilitació, que s’havien atorgat durant l’estiu de l’any passat a l’empresa Moster Projects SL. Segons va anunciar el regidor d’Obra Pública, José Ángel García, durant el ple del passat 30 de gener, a causa d’uns «errors en el pla de seguretat» presentat per l’empresa escollida, l’Ajuntament de Cambrils haurà de reiniciar el procés d’adjudicació. El mitjà Revistacambrils.cat també va desvetllar la impossibilitat d’atorgar les obres a la segona empresa classificada en el procés perquè les obres ja estaven adjudicades i el pla de seguretat va presentar-se un cop signat el contracte.
Una situació que comportarà començar de nou, i que fa un any que resta pendent. Ara s’allargarà novament sense termini, a l’espera d’uns treballs de rehabilitació del recinte que haurien de millorar
les instal·lacions en un període de 10 mesos. L’objecte principal de l’obra és erradicar les filtracions d’aigua existents a la Biblioteca Municipal, concretament a la seva coberta, que provoquen humitats i incidències en la zona inferior de l’equipament.
D’acord amb el consistori, la partida del pressupost per reiniciar el procés es man-
Cultura l Onze agrupacions d’arreu participaran en la cita primaveral al municipi
Redacció
La 18a Mostra Internacional de Jazz i Blues de Cambrils es va presentar dimecres amb una aposta clara per la diversitat, la projecció internacional i la qualitat artística. El festival, que se celebrarà aquesta primavera en espais emblemàtics com el Teatre del Casal, la Cripta de l’Ermita, la terrassa del Bar del Pòsit i l’Escola Municipal de Música, inclou onze propostes que combinen jazz, blues, flamenc, soul i músiques d’arrel. Aquesta edició estrena la
direcció artística de la violinista Leonor Falcón, que vol reforçar la inclusió, la paritat i la pluralitat estilística. Durant la presentació institucional es va destacar la trajectòria consolidada de la mostra i el seu paper cultural dins la marca Cambrils, així com el suport de les institucions que la fan possible. El cartell combina figures emergents i propostes consolidades amb presència internacional, com el quartet del guitarrista tarragoní Joan Fort amb la saxofonista nordamericana Sarah Hanahan. Hi haurà projectes híbrids i
s’incloïa la substitució de la passarel·la de fusta que hi ha en els accessos de l’ascensor.
Condicions
L’Ajuntament mantindrà una partida de 62.000 euros pel projecte
tindrà en 62.000 euros. El projecte també preveia repassar les juntes actuals, així com tancar amb alumini les filtracions pendents. També
La millora de les instal·lacions és una demanda que fa anys que es reclama a la localitat, especialment des de l’àmbit laboral de la Biblioteca Municipal. La situació obliga els treballadors a conviure amb certs desperfectes que «els afecten dia a dia». «Ara queda esperar», afirmaven fonts properes a l’espai. Per altra banda, el passat mes de desembre del 2025, les treballadores de la Biblioteca Municipal van advertir també de la falta de personal que, durant mesos, ha obligat a tancar l’equipament els dissabtes. L’Ajuntament havia d’iniciar un nou procés per incloure dues noves places laborals a la Biblioteca i reforçar el servei després de patir diverses jubilacions, però actualment, només hi treballen dues persones en l’atenció als usuaris. Una situació sobre la qual el consistori va confirmar que tenia coneixement i que va intentar resoldre a través dels tràmits corresponents.
Les treballadores lamenten que, des del 2020, es repeteix aquesta circumstància, criticant que segons el Mapa de Lectura Pública de Catalunya, es determina que el mínim de professionals en les Biblioteques és de 10 persones, mentre a Cambrils en treballen sis en total.
Antoni Sancristan deixa el càrrec com a regidor de Torredembarra
Política l El regidor del grup municipal de la CUP Torredembarra, Antoni Sancristan, anunciarà la seva renuncia oficial durant el Ple ordinari del pròxim dilluns 16 de febrer. Robert Tatay, segon a la llista, serà el seu relleu al consistori torrenc i s'incorporarà durant el mes de març. Redacció/Cedida
Hi sonaran jazz, blues, flamenc, soul i músiques d’arrel en una edició plural
experimentals, blues d’arrel, jazz flamenc, soul i propostes populars a l’aire lliure. 7 dels 11 grups comptaran amb lideratge o presència femenina destacada.
Adam Díaz Garriga
Les formacions professionals (FP) continuen demostrant l’impacte positiu del seu format a la demarcació. L’educació enfocada directament en l’activitat laboral i centrada, a més, en els àmbits més necessitats en la província, augmenta cada any la seva demanda sota el nom de formacions Duals Generals o Duals Intensives, oferint oportunitats a través d’estades en empreses que formen a milers d’alumnes al Camp de Tarragona. En aquesta línia, el futur de l’educació «passa per les formacions professionals Duals», segons afirmava coordinadora territorial de Formació Professional, Rosa Carbonell.
Ara, les FP Duals incrementaran la seva presència als centres educatius i empreses de la demarcació després que l’entitat ImpulsCat Sud signés un nou acord amb el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat el passat mes de gener. En els últims anys, els alumnes de les formacions havien de buscar, en molts casos, empreses pel seu compte, però ara es «facilitarà» el procés perquè els alumnes «tinguin més portes obertes» a l’hora de «fer estades a la demarcació amb les FP Duals Intensives», explicava Carbonell.
Tot i que a Tarragona predomina la formació professional General (menys hores d’estada i més d’educació) amb el 75% dels estudiants optant per aquesta opció, des del 2025 ha incrementat la demanda de la modalitat Intensiva, que ofereix als alumnes més hores de productivitat i aprenentatge a les empreses, entre 1.000 i 1.200 hores. «És una gran oportunitat perquè les empreses es queden amb els estudiants que han fet les estades», destacava la coordinadora del Departament. El nou conveni se centrarà a potenciar les «famílies» de formació professional que actualment creixen al Camp de Tarragona, entre les quals destaquen l’agricultura, l’electricitat i electrònica, la mecànica, la informàtica i l’hostaleria i turisme, entre les més de 24 tipus de formacions que poden trobar-se arreu de la demarcació. També facilitarà la documentació entre empreses i entitas formatives, que començarà a gestionar la Generalitat oferint un ventall
l Educació
La Generalitat facilitarà l’increment de l’oferta formativa
La Generalitat planteja reforçar l’oferta formativa a Tarragona
«més ampli» d’empreses. Entre les tendències que es denoten al territori, ressalta «l’interès» que comencen a tindre les empreses per incorporar alumnes: «Ens diuen que necessiten més estudiants», indicava la responsable, Rosa Carbonell.
Iniciativa local
Els fets es reflecteixen en les dades, que indiquen que el 28,8% dels alumnes realitza les seves estades en empreses locals de la demarcació, segons l’últim informe sobre l’Estat de les FP Duals de la
L’objectiu és que «totes les FP Duals» siguin intensives a llarg termini
Generalitat, publicat l’any 2024.
Les formacions també milloren qualitativament cada any. Només el 2,14% dels alumnes presenta dificultats per trobar empreses d’estada i un gran percentatge acaba trobant un lloc de feina després de les pràctiques professionals. D’aquest nombre d’estudiants, més del 90% mostra satisfacció després de la seva experiència en empreses del Camp de Tarragona, i de la mateixa manera ho expressen les corporacions, també amb més del 90,5% de
valoració positiva.
A partir del curs 2026-2027, les FP Duals de Tarragona continuaran amb un format «adaptat a la realitat laboral». La coordinadora territorial de Formació Professional afirmava que «alumne i empresa s’hauran de triar» a través d’un procés de selecció que inclourà una entrevista. «És una manera d’aprendre», esmentava Carbonell. L’objectiu principal de la Generalitat sobre les formacions professionals de la demarcació és «prevenir l’abandonament escolar», donant prioritat a aquesta modalitat educativa i «estudiant els possibles perills i necessitats».
«La FP Dual s’està consolidant i ens interessa la Intensiva, és un aprenentatge més real per als alumnes», subrat-
75% dels alumnes de Tarragona que han escollit l’FP Dual, trien la Formació Dual General Les dades
28,8% d’oferta correspon a empreses de la mateixa demarcació de l’alumne
llava Carbonell, assegurant que «s’ha d’avançar cap a les FP Dual». A llarg termini, la responsable ressaltava que el Govern té la idea de «con-
90% satisfacció d’alumnes i empreses després de l’estada laboral formativa
2,14% d’alumnes manifesta tenir dificultats per trobar una empresa d’estada a Tarragona
vertir tots els FP Duals en intensius» per incrementar les hores que els alumnes poden formar-se en empreses en els pròxims anys.
Urbanisme l Les obres duraran 4 setmanes, amb restriccions puntuals al trànsit a 8 carrers de l’entorn de Carles Buïgas
Redacció
Salou iniciarà dilluns vinent, 16 de febrer, la tercera fase dels treballs de renovació del paviment i de la senyalització horitzontal, una actuació per millorar l’estat de la via pública i reforçar la seguretat viària. Les obres duraran quatre setmanes i comportaran restriccions temporals a la circulació en diferents punts, principalment a l’entorn del carrer Carles Buïgas. En aquesta fase s’actuarà als carrers Navarra, Rioja, Murillo, Priorat, Serafí Pitarra, Barbastre, Amposta i Falset, amb tasques d’asfaltatge i repintat de la senyalització. Com a novetat, el projecte incorpora l’eliminació d’arrels profundes que han deteriorat el ferm. Es retirarà el formigó malmès i es refarà amb una nova capa de protecció per evitar els danys causats per les arrels. Per reduir molèsties a residents i visitants, el calendari es desplega per trams: Navarra i Rioja tindran restricció d’estacionament del 16 al 20 de febrer i talls de trànsit del
23 al 26 de febrer i també el 27 de febrer i el 2 de març; el carrer Murillo quedarà tallat els dies 26 i 27 de febrer i el 2 de març; el Priorat, el 27 de febrer i del 2 al 4 de març; el Serafí Pitarra tindrà restricció d’aparcament del 19 al 27 de febrer i tall del 2 al 6 de març; a Barbastre es faran treballs d’arrels del 26 de febrer al 3 de març sense restriccions i després hi haurà talls els dies 4, 5, 9 i 10 de març; i Amposta i Falset es tallaran els dies 11, 12 i 13 de març.
Fases prèvies i nous treballs
Aquesta tercera fase completa les actuacions ja executades a la façana marítima —passejos Rei Jaume I i Miramar— i en carrers de la zona cèntrica com Francolí, Llobregat, Ebre, Carrilet, Mila, Via Augusta i Ciutat de Reus. Paral·lelament, per causes meteorològiques, dilluns 16 es reprendran els treballs al carrer Barcelona, al tram entre Juan Manuel Muñoz i la C-31b. L’Ajuntament adverteix que el calendari pot variar per inclemències o factors tècnics, i demana respectar
Afectarà a Navarra, Rioja, Murillo, Priorat, Serafí Pitarra, Falset, Barbastre i Amposta
la senyalització provisional. El projecte culmina amb una inversió de 2 milions d’euros del pressupost de 2025, mentre que enguany ja preveu una nova partida d’asfaltatge per continuar renovant carrers. Per incidències, es poden contactar els telèfons 900 30 92 12 i 663 911 854. Tot i les afectacions —sorolls, restriccions d’estacionament o desviaments—, el consistori considera imprescindible l’actuació per garantir vies més segures, accessibles i en bon estat. Recorda que els talls seran temporals i s’aniran comunicant segons l’avanç de l’obra, amb l’objectiu d’executar-la amb la màxima eficàcia i en el menor termini possible. S’agraeix la col·laboració veïnal durant els treballs de millora. Els serveis municipals atendran consultes i incidències durant tota la intervenció.
Patrimoni l Formaran part de l’exposició ‘Iberer’ al Museu Mamuz de Mistelbach entre el març i el novembre d’enguany
Tres peces destacades del pe ríode ibèric procedents del fons del Museu Arqueològic del Vendrell formaran part de l’exposició Iberer, que es po drà visitar al Museu Mamuz de Mistelbach (Àustria) del 13 de març al 29 de novembre de 2026. La mostra, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, inclourà la màs cara de Mas d’en Gual i dues peces procedents de la necrò polis de Can Canyís: una sive lla de cinturó i un ornament tipus collaret. Les tres peces cedides s’exposen habitual
ment al Museu Deu i constitu eixen exemples rellevants del patrimoni ibèric conservat al Vendrell, amb un notable in terès arqueològic i històric.
La màscara de Mas d’en Gual, una terracota de tradi ció púnica trobada el 2005 en aquest jaciment ibèric, es data entre els segles III i II aC. És considerada una màscara grotesca per la ganyota mar cada de la boca, el nas promi nent i l’orella desproporcio nada. La seva presència en un context ibèric és singular, ja que s’associa a pràctiques fu neràries i de culte pròpies del món púnic, on es col·locaven a
la cara dels difunts. Un estudi recent sobre la pasta apun ta que podria provenir de Tharros, a Sardenya. Aquesta singularitat reforça l’interès científic de la peça dins l’ex posició internacional.
Les altres dues peces, de bronze, procedeixen de la necròpolis ibèrica de Can Canyís i es daten al segle VI aC. L’ornament tipus collaret es va reconstruir a partir de diverses baules trobades dis perses als anys seixanta, tot i que també s’interpreta com a possible conjunt de cadenetes ornamentals de cinturó. La sivella, amb tres garfis —un
Les tres peces protegides abans del seu enviament a l’exposició ‘Iberer’ de Mistelbach. Ajuntament del Vendrell
Són una màscara púnica i dues peces de bronze d’una necròpolis ibèrica
tret poc habitual—, conserva la decoració incisa i punte jada i encara manté un dels
clauets que la fixaven al cuir.
Probablement formen part de l’aixovar de la denominada Tomba del guerrer. L’exposi ció Iberer ja es va presentar a Basilea entre el novembre del 2023 i el maig del 2024.
La presència d’aquestes peces del període ibèric en una exposició internacional contribueix a posar en valor el patrimoni arqueològic del Vendrell i a projectar lo més enllà de l’àmbit local. La ces sió reforça la difusió científica i cultural del llegat ibèric i en destaca l’interès històric dins el context europeu i internaci onal actual, tot afavorint ne el coneixement públic.
Balanç l L’empresa compta actualment amb 12 instal·lacions a Espanya, França i Portugal
Redacció
GrupOlivaMotor ha tancat l’exercici 2025 amb un balanç positiu, reforçant la seva tra jectòria de creixement i con solidant la seva posició com a grup de referència en el sector de l’automoció a la península Ibèrica i al sud d’Europa. Durant l’any passat, el grup ha assolit una facturació glo bal de 326 milions d’euros, amb un volum de 11.500 vehi cles venuts (nous i d’ocasió). Aquestes xifres suposen un increment del 16% en unitats venudes respecte al 2024 i un augment del 12% en la factu ració total del grup, consoli dant el seu creixement sos tingut.
Actualment, GrupOliva Motor disposa de 12 instal· lacions repartides entre Es panya, França i Portugal, i compta amb un equip de 510 professionals. Pel que fa a l’àrea de postvenda, s’han re
gistrat 225.000 hores de ser vei, un indicador del pes crei xent d’aquest àmbit dins de l’activitat global de l’empresa. Carlos Fontana, director general de GrupOlivaMotor, subratlla que «estem molt satisfets de tancar 2025 amb un creixement sostingut, incrementant la facturació
i les unitats venudes, ampli ant l’equip i incorporant no ves marques que reforcen la confiança en el nostre model empresarial. L’activitat a Tar ragona, Girona i Perpignan es desenvolupa molt positiva ment i de manera constant. Seguim apostant per la sos tenibilitat i pel vehicle elèctric
com a eixos fonamentals del nostre creixement futur». GrupOlivaMotor inicia el 2026 amb perspectives opti mistes, mantenint el focus en la sostenibilitat, la innovació i el creixement del vehicle elèc tric, així com en la consolida ció del seu model empresarial en els mercats on opera.
Futbol l El conjunt de Cristóbal Parralo només té un camí per sortir d’aquesta crisi i mostrar que està viu
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona arriba al duel d’aquest dissabte amb la necessitat i la desesperació per assolir la victòria al Nou Estadi. És un partit clau per molts motius. Primer perquè no es poden escapar més punts de l’estadi, segon perquè una derrota enfonsaria l’equip una mica més en la falta de confiança i a la classificació i, tercer, perquè el rival és el Betis Deportivo, un dels equips en posicions de descens.
El Betis aterra a Tarragona com un rival enganyós. Tot i ser un dels equips enfonsats en les posicions de descens des de gairebé tot el curs, dissabte arriba en dinàmica guanyadora. Els andalusos sumen dues victòries conse-
El Betis arriba al duel després d’assolir dues victòries consecutives
cutives, la darrera per 3-2 contra l’Ibiza, i es queden ara a set punts de la permanència. Fins
La Pobla de Mafumet i el Femení descansen per Carnaval i el Juvenil A visita el Sabadell
Futbol l Els equips del planter del Nàstic viuen un cap de setmana amb poc de futbol. La Pobla de Mafumet i el Nàstic Femení no jugaran aquest cap de setmana i descansen per les festes de Carnaval. Tots dos equips juguen a competicions regides per la Federació Catalana de Futbol, que cada any pausa les seves competicions per
aquestes dates. D'aquesta manera, el filial del Nàstic dormirà una setmana més com el flamant líder de la lliga Elit. D'altra banda, qui no s'atura és el Juvenil A de Joan Oriol. Els joves del planter grana visiten el Sabadell en un duel important per allunyar-se del descens i consolidar-se a la meitat de la classificació. Redacció
El filial andalús és a set punts de sortir de les posicions de descens
ara, el consol del Nàstic era que només una de les places de descens està a dos punts.
Amb tot, una derrota contra el Betis podria obrir-ne una de nova.
Des de l’arribada de Dani Fragoso a la banqueta, el Betis Deportivo ha fet un gir de 180 graus. En els 6 partits que ha dirigit, el tècnic ha aconseguit tres victòries, un empat i dues derrotes. L’entrenador cata-
i
Futbol l El Nàstic tindrà tres baixes assegurades de cara al duel contra el Betis Deportivo: Sergio Camus, Aitor Gelardo i Jaume Jardí. Camus no estarà disponible per lesió. Aquesta setmana, el conjunt grana va informar a través d’un comunicat que el lateral dret pateix pubàlgia i que està treballant per reincorporar-se als entrena-
ments. La setmana passada, Oriol Subirats ja va ser l’encarregat de cobrir la posició, amb Sergio Santos com a recanvi. D’altra banda, Gelardo i Jardí seran baixa per sanció. El ‘10’ del Nàstic va ser expulsat amb vermella directa duel contra el Villarreal. Pel que fa a Gelardo, va veure la cinquena targeta groga i també es perdrà el compromís. AMQ
L’àrbitre
Sergio Escriche Guzmán xiularà el partit
L’encarregat de dirigir el partit de demà entre Nàstic i Betis Deportivo serà Sergio Escriche Guzmán. El coŀlegiat de València porta enguany un bon record pel club grana. Ell va ser l’encarregat de xiular el partit entre el Nàstic i l’Algesires a l’agost, que va acabar amb victòria tarragonina per 2 a 1. En l’últim partit que ha xiulat, un Sabadell-Torremolinos, va ensenyar fins a 10 grogues.
là ha estimulat el talent de la plantilla i, amb la implicació de jugadors amb projecció del Juvenil, ha aconseguit compensar la fragilitat defensiva amb pólvora.
De fet, tres pilars de l’equip andalús han sigut convocats amb la selecció espanyola sub-19: el porter Manu González, el lateral dret Óscar Masqué i l’atacant José Antonio Morante, fill d’un conegut torero. Amb tot, això no
els impedeix estar a la llista contra el Nàstic, perquè la concentració amb la selecció és dilluns. A més, Morante i Manu González van reforçar dimecres el juvenil durant el duel contra el Real Madrid a la Copa del Rei.
La banda dreta és el principal perill dels andalusos. Masqué i Morante tenen facilitat per trobar espais amb verticalitat, velocitat i una entrega pròpia d’un filial. Contra l’Ibiza, van fabricar dos dels tres gols assolits. D’altra banda, també destaquen els homes gol com Borja Alonso i Carlos Reina.
Diferent mentalitat L’estat anímic també és un factor a tenir en compte. Malgrat viure en el descens, el Betis no comparteix la pressió i la desesperança de les derrotes com el Nàstic. Els filials són equips amb una mentalitat diferent. Els joves jugadors volen lluir-se per mostrar el seu talent i assegurar el seu futur. D’altra banda, es troben un Nàstic tocat emocionalment en el qual cada gol sembla obrir un abisme.
Noves peces i poc canvi
El Nàstic es va enfrontar al Betis a la primera volta en la segona jornada de lliga. Des de llavors, han canviat molts noms a l’onze del filial andalús, però s’espera que es vegi una imatge similar pel que fa a l’estil de joc. Llavors, el Betis va desactivar l’equip grana a base de talent per la banda dreta i no es va cansar de pressionar. Dissabte, s’espera un Betis Deportivo igual de valent que amenaçarà el Nou Estadi la nit de Carnaval.
Poliesportiu l El Palau d’Esports Catalunya acollirà els campionats de més alt nivell per tercer any consecutiu
El Palau d’Esports Catalunya de l’Anella Mediterrània s’ha tornat a transformar per acollir, a partir d’avui i fins al 22 de febrer, els campionats de més alt nivell del tennis taula a escala estatal. En els pròxims deu dies i per tercer any consecutiu, Tarragona es tornarà a convertir en la capital del millor tennis taula espanyol amb el Campionat d’Espanya Absolut, les Copes del Rei i de la Reina i el Torneig Estatal.
«Aquesta nova edició
consolida Tarragona com el centre neuràlgic del tenis taula espanyol», va destacar ahir el conseller d’Esports i Turisme Esportiu de l’Ajuntament de Tarragona, Mario Soler. «L’aposta pel foment de l’esport i el turisme esportiu dona fruits els 365 dies de l’any i això és gràcies al fet que disposem d’instal·lacions esportives de qualitat, de personal amb vocació de servei i, sobretot, de la complicitat de la resta d’administracions i de les entitats i federacions esportives», va conlcoure. Per la seva banda, la repre-
Més de 300 esportistes participen en la 4a Marató
Poliesportiu l Constantí es va convertir el passat dissabte en l'epicentre del jujutsu brasiler amb la celebració de la 4a Marató de Brazilian Jiu-Jitsu ReRolas. La competició, organitzada pel Club Gladius Defensa Constantí, va reunir un total de 300 competidors, els quals s'han enfrontat simultàniament amb combats encade-
nats en el pavelló. Des de les 9 fins a les 15 h, els lluitadors van participar en 50 combats de 5 minuts, amb 2 minuts de descans entre cadascun. Van ser sis hores de pura adrenalina, tècnica, tàctica i sobretot, molta resistència. La cita va ser tot un èxit en el qual van participar creadors de contingut especialitzats en aquest esport. Redacció
Hi participaran figures estatals com María Berzosa o Miguel Ángel Vílchez
putarà des d’avui fins al 15 de febrer i del 20 al 22 de febrer. Aquesta tornarà a ser la cita amb una participació més gran, acollint totes les categories formatives i veteranes: benjamí, aleví, infantil, cadet, juvenil, sub-21, sènior i veterans: i les proves per a persones amb discapacitat física i psíquica. Com a novetat, enguany serà la primera vegada que s’incorporaran les categories de persones amb Parkinson i persones amb síndrome de Down, així com les categories de veterà femení +60 i Veterà Masculí +70.
Imatge dels jugadors del Reus celebrant un
El Reus Deportiu visita el Palau Blaugrana per posar-se a prova contra el Barça
sentant territorial de l’Esport al Camp de Tarragona, Estefania Serrano, va manifestar que «des del Govern treballem perquè el nostre territori sigui sinònim de qualitat organitzativa, d’equipaments preparats i d’una clara aposta per l’esport com a motor social i econòmic. L’Anella Mediterrània i aquest Palau demostraran una vegada més la seva capacitat per acollir grans esdeveniments».
El Torneig Estatal, el primer El tret de sortida el donarà el Torneig Estatal, que es di-
Del 15 al 18 de febrer tindrà lloc la LXXXI edició del Campionat d’Espanya Absolut, que reunirà els principals jugadors i jugadores d’Espanya, els quals competiran en les modalitats d’individual, dobles i dobles mixtos a la recerca del títol estatal més prestigiós a escala individual. La Copa del Rei i la Copa de la Reina Iberdrola es disputaran del 18 al 20 de febrer. Són les competicions per equips més importants del calendari, amb els millors equips estatals.
L’edició de 2026 comptarà amb la participació de les principals figures del tennis taula estatal. En el quadre femení destaca la presència de María Berzosa, semifinalista en la passada edició i campiona en les modalitats de dobles femení i dobles mixt. En categoria masculina destaca Miguel Ángel Vílchez, vigent campió absolut i dominador del panorama estatal després d’aconseguir conquistar el títol en totes les categories.
Hoquei Patins l Els roig-i-negres sumen quatre victòries consecutives
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Brasilia posarà a prova la seva bona dinàmica amb el duel més exigent: la visita al Palau Blaugrana contra el Barça. El clàssic de l’hoquei català es disputarà aquest dissabte amb un Reus en ratxa de victòries. Entre lliga i Champions, els de Jordi Garcia sumen quatre triomfs de forma consecutiva. Les darreres contra Saint-Omer i Rivas van ser la consolidació de la regularitat d’un equip que li ha costat donar amb la tecla aquest 2026. Ara, els
roig-i-negres arriben en el seu millor moment contra un Barça exigit que no pot fallar. A la lliga, els blaugrana han perdut l’hegemonia de la primera posició. De fet, estan a sis punts del Liceo, el primer classificat. En els darrers cinc partits a la lliga, el Barça ha punxat en tres ocasions. El primer amb un empat contra l’Igualada, després van ser derrotats contra el Calafell i, finalment, va perdre el duel directe contra el Liceo. D’aquesta manera, el Reus es trobarà un rival que normalment ja és difícil de batre, però ara estarà més alerta.
El CV Sant Pere i Sant Pau juga un duel clau contra el San Roque, el penúltim
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau juga un duel clau a la Superlliga contra el San Roque, el penúltim classificat. Els de Vlado Stevovski es volen acomiadar de la categoria lluitant. Fa setmanes que el descens és virtual i, dissabte, podria convertir-se en matemàtic. Els rojillos són últims amb 1 punt. Si el Benidorm, qui marca el descens, guanya i el Sant Pere i Sant Pau perd, el descens a Superlliga 2 serà un fet. AMQ/Iván
Política l Sumar i Podem carreguen contra la norma dient que castiga «robagallines» i Esquerra Republicana s’absté
El Congrés dels Diputats va aprovar ahir la llei de reforma del Codi Penal que busca augmentar el càstig a la multireincidència amb el suport del PSOE, el PP, Vox i Junts, partit que va impulsar la iniciativa. En total, la proposta ha recollit 302 vots a favor, 36 vots en contra de les files de Sumar i Podem —que consideren que la llei busca castigar amb duresa els «robagallines»— i les abstencions d’ERC, que ha pactat amb el govern espanyol portar més jutges a Catalunya per agilitzar la tasca als tribunals. Un cop superada la votació a la cambra baixa, la norma continuarà la seva tramitació al Senat on, previsiblement, es rebutjaran les esmenes de Vox, deixant el text aprovat definitivament. Durant el debat de la proposta, la diputada de Junts Marta Madrenas va destacar que la iniciativa és «necessària i equilibrada» i que aporta respostes a les necessitats dels alcaldes. «És una bona notícia per a la ciutadania, que reclama solucions concretes, útils i efectives», ha ressaltat abans d’afirmar que l’objectiu de la llei és atacar «la impunitat i trencar una dinàmica que cronificava el delicte».
Per part del PSOE, el diputat Francisco Aranda va apuntar que el fenomen de la multireincidència s’ha notat amb «especial incidència» a Catalunya i ha celebrat que el
Europa rebutja el proteccionisme per créixer
Polítical Els líders europeus reunits a Bèlgica rebutgen la idea del proteccionisme per impulsar l'activitat econòmica dins la UE, però també es mostren decidits a actuar davant la «competència deslleial» de països com la Xina. Es va tractar en la cimera informal celebrada ahir al castell d'Alden Biesen, on van formar part els presidents dels estats. ACN
El ple del Congrés dels Diputats, en una fotografia d’arxiu. Premsa Congrés
PP s’hagi sumat a la proposta. «Menys insults i més feina, menys odi i més diàleg, menys mentides i més compromís; si el seu cap els deixa, tots hi sortim guanyant», ha destacat. Segons els socialistes, la mesura permet encarar el tema de la multireincidència des de l’òptica d’un govern d’esquerres, sense caure en «discursos racistes» ni en el punitivisme penal. Des de les files del PP,
La Lluna, futura «benzinera» espacial
Espai l La Lluna podria ser en 15 anys una «benzinera» espacial, un punt intermedi per recarregar combustible i subministraments clau de cara a missions llargues i, per això, un equip d’investigadors europeus està aprenent a convertir la pols lunar en oxigen. Així ho ha explicat a EFE el científic espanyol i especialista Mateo Rejón. EFE
El PP va donar suport a la llei assegurant que posarà «punt final a la impunitat»
la vicesecretària Cuca Gamarra ha expressat el suport a la llei assegurant que posarà «punt final a la impunitat». «Els espanyols poden saber que a partir d’ara reincidir a Espanya ja no surt gratis», ha promès tot reivindicant els canvis que els populars han introduït a la norma durant el tràmit en comissió per ferla «tècnicament més eficaç». «Hem identificat el nucli del
Les autoescoles volen anar a la neu
Societat l La Federació d'Autoescoles de Catalunya veu necessari organitzar tallers o cursos específics per ensenyar a posar cadenes a un vehicle i saber com circular en situacions d'acumulació de neu i gel a la calçada. Redacció/ACN
problema i, entre tots, hem fet que els delictes lleus computin adequadament com a antecedents», ha argumentat. En el cas de Vox, que també ha donat suport a la proposta, el diputat Juan José Aizcorbe ha dit que la reforma penal és «necessària, però no suficient». «Benvinguts a una proposició que té poc a veure amb la raquítica inicial (...) i que s’aproxima tímidament,
encara que els incomodi a tots reconèixer-ho, al que Vox ve reclamant des de fa anys», va afirmar.
Abstenció d’ERC
ERC ha fet palesa la seva distància amb la proposta dins i fora del ple del Congrés. A primera hora del matí, el portaveu republicà, Gabriel Rufián, ha anunciat que s’abstindrien en la votació i ha avisat que ho farien exercint un rol «d’esquerra responsable» malgrat que no comparteixen el “tuf racista” general de la iniciativa. «No podem comprar-li el relat a la dreta i a la ultradreta, però el problema existeix», va alertar en una entrevista a TV3 on ha detallat l’acord tancat amb el govern espanyol per augmentar la plantilla judicial a Catalunya. La proposta ha dividit el govern espanyol. De fet, el diputat de Sumar Enrique Santiago ha avisat que la majoria de suport a la nova llei genera un «experiment de gran coalició» que uneix el PSOE, el PP i Junts. «Això és un acord per convertir en llei el discurs demagògic de Vox, el SALF i Aliança Catalana», va alertar durant el debat. «No pot ser que forces democràtiques acabin impulsant la ultradreta», va afegir. També Podem va denunciar el contingut i el to d’una llei que, igual que Sumar, consideren que vol castigar «robagallines» mentre manté la impunitat per als grans delinqüents i corruptes.
Espanya, oberta a participar en la missió de l’OTAN a l’Àrtic
Món l Espanya es mostra disposada a participar en la missió militar de l'OTAN per reforçar la seguretat de l'Àrtic, una operació que es va activar aquest dimecres passat i que alhora pretén acontentar el president Donald Trump, després de les seves amenaces sobre Groenlàndia. ACN
Els EUA demanen una «OTAN 3.0 basada en l’associació»
Món l El subsecretari de Defensa dels Estats Units, Elbridge Colby, ha demanat una «OTAN 3.0 basada en l’associació i no en la dependència». «És el moment d’anar plegats i ser pragmàtics», ha dit Colby a la seva arribada a la reunió ministerial de l’OTAN a Brussel·les. ACN
k Carta dominical k
Em refereixo a la novel·la amb el mateix nom, obra de Katherine Kressmann, publicada el 1939, sota pseudònim pel fet de ser una dona. Explica la història d’en Martin —d’origen alemany— i en Max —de creença jueva—, amics i socis en el món de l’art, establerts a Califòrnia. L’any 1932 en Martin decideix tornar a Alemanya amb la seva família. En aquest moment, comença un intercanvi de cartes on aviat es perfila l’ombra de la situació política alemanya. D’una forma gairebé invisible, en un in crescendo sostingut i fatídic, l’intercanvi epistolar va mostrant el canvi progressiu de la ment i el cor. Imperceptiblement, aquella adreça volguda i estimada per l’amic, es va convertint en desconeguda. Hi ha frases aterridores, com quan en Martin li explica els canvis a la nova Alemanya: «La meva esquena i les meves espatlles se sumen al nou gran moviment […]. Dius que perseguim els homes de pensament liberal, que destruïm biblioteques. Hauries de despertar-te i abandonar el teu sentimentalisme ranci […]. Alemanya alça ben enlaire el cap entre les nacions del món. Segueix el seu Gloriós Líder cap al triomf. ¿Què en pots saber d’això, tu, que només seus i somies? Mai no has conegut un Hitler. És una espasa nua. És una llum blanca, però tan calenta com el sol d’un dia nou» (p. 40-41). Cap a la fi, li demana que en Max no li escrigui més. A més, en Martin, amb una cruesa absoluta, li explica que no ha ajudat la germana d’en Max, la Griselle, pel sol fet de ser jueva. I ho justifica dient que era una ximple, que no havia d’haver tornat mai a Alemanya (p. 51-52). I acaba la mateixa carta dient: «Estem donant forma a una nova Alemanya. Aviat demostrarem grans coses al món, guiats pel nostre Gloriós Líder» (p. 53).
Lk Editorial k
’Àrea metropolitana de Barcelona va néixer, per llei, l’any 2011. En realitat, doncs, es tracta d’un estament molt jove en la seva configuració actual. La del Camp de Tarragona es troba tot just anar fent els seus primers passos embrionaris i fins ara el municipi de Vila-seca és el que ha estat més bel·ligerant a l’hora de qüestionar la manera en què s’està realitzant aquest procés constitutiu. De fet, com a institució va decidir abandonar el grup impulsor i quan aquest grup ha esdevingut associació, Pere Segura, l’alcalde, també va decidir quedar-ne al marge. El motiu de discòrdia d’aleshores tenia la base en les competències
Fmunicipals i infraestructures de consens que, en realitat, no estaven tan consensuades. Segura també va qüestionar la proposta del Pla Urbanístic metropolità, i ara hi ha insistit perquè la Generalitat ha donat per fet que estarà fet en tres anys. Vila-seca firma que no és necessari i que només afegirà burocràcia a ajuntaments i ciutadans. Caldrà veure com evoluciona aquest assumpte, però si s’agafa l’exemple barceloní, el seu PDU ja va pel segon intent d’aprovació –el primer va ser el 2023– i cal resoldre prop de 6.000 pàgines d’al·legacions. Tres anys, doncs, a Tarragona, sembla, com a mínim, un termini massa optimista.
k Tribuna k
a temps que parlem, i molt, de gastronomia. Però només ara, potser per primera vegada, Tarragona ha començat a projectar la seva cuina amb ambició i orgull de portes enfora. En el marc de Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025, el territori ha viscut un punt d’inflexió que mereix ser destacat.
Francesc Pintado de Aizpuru President AEHT
Determinades sentències planeres i simples, que culpabilitzen l’altre de tots els mals, resulten més atraients i enganyoses
El llibre conté una valuosa «Nota final», on s’exposa la motivació original per escriure la història: «Poc temps abans de la guerra, uns amics meus alemanys, cultes, intel·lectuals, amb bon cor, van tornar a Alemanya després de viure als Estats Units. En un període molt curt, van convertir-se en nazis fanàtics […]. Com pot ser que passi una cosa com aquesta? […]. Vaig començar a investigar Hitler i […] el que vaig descobrir era terrorífic. I el que més em preocupava era que a Amèrica del Nord ningú no era conscient de què passava a Alemanya. Els polítics deien que els afers d’Europa no eren cosa nostra i que Alemanya ja anava bé» (p. 73-74).
I ara em pregunto: Som conscients que, en els moments actuals, ens podem estar topant amb esculls semblants? No acceptem ni estimem el qui és diferent i cerquem les culpes del que està passant en l’altre, sense escrutar el propi cor. No hem entès la sentència de Jesús: «No hi ha res del que entra a l’home des de fora que el pugui fer impur, només allò que surt de l’home el fa impur» (Mc 7,15). En canvi, determinades sentències planeres i simples, que culpabilitzen l’altre de tots els mals, resulten més atraients i enganyoses. N’hi haurà prou que un líder vagi al davant i n’aglutini els conceptes. I el que comença amb unes urnes mal encarades, acaba amb el so maleït dels tancs, o avui amb l’acció dels drons i els míssils. Els seus fabricants ja se’n freguen les mans.
Aquest darrer any ha estat especialment significatiu. Tarragona ha tingut representació pròpia a Madrid Fusión en el Campionat Nacional de Pintxos i Tapes; el Grup El Pòsit ha rebut el Premi Nacional d’Hostaleria d’Espanya a la Sostenibilitat; s’ha celebrat el primer Simposi del Calçot; s’ha organitzat el primer Congrés del Romesco i s’ha presentat el Cambrils Galera Challenge, el primer concurs gastronòmic d’abast internacional impulsat a la província, amb el suport de Repsol.
A tot això s’hi suma que ja és oficial que la Gala dels Sols Repsol se celebrarà a casa nostra aquest mateix mes. Serà la primera vegada que aquesta cita, una de les més rellevants del panorama culinari estatal, tindrà lloc a Catalunya. Tot plegat configura una promoció extraordinària de la nostra cuina, de les nostres receptes, del nostre producte i, en definitiva, de la nostra identitat.
La celebració de la Gala Sols Repsol a Tarragona representa una oportunitat inigualable. Posarà el focus, per primer cop, en la nostra província com a destinació gastronòmica de primer nivell, que ja compta amb 14 Sols Repsol i la possibilitat de sumar-ne en aquesta propera edició. Cal agrair la iniciativa de Repsol, coincidint amb el seu aniversari, així com la complicitat institucional de la Diputació i la Generalitat, que han entès que aquesta és una gran palanca de promoció del territori.
patrimoni, cultura i gent. Però l’impacte de la Gala va molt més enllà del sector culinari: Tarragona es convertirà també en el punt de mira de la premsa especialitzada, dels principals canals de televisió i dels mitjans de comunicació d’arreu del país. Periodistes, crítics gastronòmics, prescriptors i professionals del sector amplificaran el relat, situant la ciutat en el focus mediàtic nacional com a destinació gastronòmica. Seran dies clau per explicar qui som i què sabem fer.
La celebració de la Gala Sols Repsol a Tarragona representa una oportunitat inigualable. Posarà el focus, per primer cop, en la nostra província com a destinació gastronòmica de primer nivell
també un homenatge. Un homenatge necessari i profundament merescut a tota la cadena de persones que fan possible el plat que arriba a taula, servit amb precisió i delicadesa. És un reconeixement als productors que cuiden el producte de proximitat, com els fruits secs, l’oli, o els calçots, i també als homes i dones del mar, els nostres pescadors, que ens proveeixen de galeres, orades o sardines. És un homenatge als viticultors, gràcies als quals maridem el que ens dona la terra i el mar des de fa més de dos mil anys. Ho és també a les àvies, les que generació rere generació han mantingut vives les receptes tradicionals elaborades a les masies, els pobles i a les barques, convertint la seva cuina en un llegat de valor incalculable i en un símbol inequívoc de la nostra identitat i orgull collectiu. I, naturalment, als cuiners, cambrers i al conjunt del gremi hostaler tarragoní, que cada dia dignifiquen l’ofici.
Joan Planellas i Barnosell Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
Fins a 450 cuiners i cuineres reconeguts amb Sols Repsol s’allotjaran a la ciutat i recorreran el territori, participant en actes repartits entre paisatges,
Les dades avalen aquesta aposta. El turisme representa el 26% del PIB de la província i la restauració concentra prop del 40% d’aquest impacte, amb gairebé 482 milions d’euros, segons un estudi recent de la URV. La gastronomia no entén de temporades: genera ocupació els 365 dies de l’any i atrau un visitant amb poder adquisitiu alt, sensible a l’entorn, a la cultura, a la identitat, als vins i al producte local. I, tanmateix, malgrat aquest pes econòmic indiscutible, la restauració continua sent el germà pobre del turisme: el menys valorat, el menys escoltat, el que treballa amb marges més ajustats i en un equilibri fràgil, sempre a l’espera que les institucions la considerin un actiu estratègic i no una simple peça ornamental en la promoció del destí. Però la celebració de la Gala va molt més enllà d’un simple esdeveniment: és
Aquest homenatge abraça tots els qui, al llarg dels segles, han obert les portes de casa seva per compartir els productes del territori cuinats amb saviesa, marinats amb els vins de les nostres vinyes i amanits amb valors com la humilitat, l’esforç, la perseverança, l’exigència i la tradició, sempre amb la capacitat d’evolucionar a través de la innovació i la creativitat. És un agraïment als petits i als grans restauradors, al bar del poble, al frankfurt, al restaurant de les calçotades, al de la primera cita, al de l’arròs d’estiu o al de les celebracions familiars. A tots els qui fan possible allò que celebrem al voltant d’una taula: una de les expressions més sinceres de la felicitat. Al sector hostaler: gràcies per tant, enhorabona i tot l’impuls per continuar fent-nos grans!
El moviment no sempre és opcional. Hi ha moments en què no avançar no significa quedar-se quiet, sinó començar a caure. La vida no sempre et pregunta si vols pedalar. A vegades només t’avisa del que passa si deixes de fer-ho. No és una amenaça. És una llei silenciosa. Pedalar no és córrer. No és destacar. No és arribar abans que ningú. Pedalar és sostenir-te quan tot dins teu demana parar. És continuar fent el que toca quan l’entusiasme no hi és i els resultats encara no s’han manifestat. És decidir no abandonar-te, fins i tot quan ningú t’està mirant.
Hi ha persones que pedalen per arribar més lluny... i n’hi ha que pedalen simplement per no desaparèixer. Aquesta diferència ho canvia tot. Quan entens que pedalar no sempre és guanyar, sinó existir amb dignitat, el moviment adquireix un altre valor. Ja no pedales per ambició. Pedales per coherència.
També existeix una altra forma de caiguda, molt més discreta. La de seguir fent sense ser-hi. La de complir sense sentir-hi. La de moure’t molt per fora mentre per dins tot queda aturat. Aquesta immobilitat no es veu, però pesa.
Ho escric des d’un lloc on el cos no acompanya. Una malaltia degenerativa em manté al llit gairebé tot el dia. Hi ha dies en què pedalar no és avançar, sinó
k Dels lectors
La salut no és un negoci
Recentment els metges han convocat jornades de vaga per millorar les seves condicions laborals. Però a més de les jornades i sous no corresponents al que es cobra a d’altres països de la UE i la incapacitat per part de les autoritats polítiques de retenir els nostres talents locals, cal destacar l’avarícia per treure rèdit econòmic amb la salut de les persones, vist a un hospital privat de Torrejón a Madrid que desviava pacients no ‘rendibles’ econòmicament, tot plegat conseqüència de l’aprovació de la Llei 15/1997 sota el govern d’Aznar (i l’ajut del PSOE) que permet la gestió privada d’hospitals públics a Espanya i obrí la porta a privatitzar la sanitat pública causant problemes com: més desigualtat en l’atenció mèdica, fragmentació de
k Tribuna k
no rendir-se per dins. No amb les cames, sinó amb el sentit. Quan el cos no pot, l’ànima encara pot caure o sostenir-se... i això també és pedalar.
El món premia el talent, però no sosté sense constància. Premia la brillantor, però no protegeix del buit. Arriba un moment en què el talent ja no és suficient. El que marca la diferència és la capacitat de continuar quan ja no hi ha estímul extern. Quan només queda la decisió íntima de seguir sent fidel al que ets. Pedalar també és saber ajustar el ritme. No tots els dies es pedalen igual. Hi ha jornades de força i d’altres de resistència. La intel·ligència no és anar més ràpid. És saber quan cal aguantar. Qui només sap accelerar, cau quan el terreny canvia. Qui sap sostenir, travessa. Amb el temps, descobreixes que ningú recorda la velocitat. Recorda la pre-
serveis, augment de llistes d’espera, reducció de l’accés a especialistes i de recursos del sistema de salut pública en investigació, innovació i millora d’infraestructures i equipaments mèdics, etc comprometent la qualitat de l’atenció mèdica i perillant així la salut dels pacients. I és que molts estudis demostren que la gestió privada de serveis públics no sempre garanteix més eficiència i, en molts casos, més cara per l’erari públic. Ara varis plataformes recullen signatures per reclamar al govern derogar la Llei 15/1997 per no fer de la salut cap mercaderia ni negoci i assegurar que el sistema de salut serveixi als interessos del poble i no al lucre. Perquè la col·laboració público-privada cal mirar-la bé per evitar caminar cap a la privatització total de cada cop més sectors com l’educació, l’habitatge,
sència. Recorda qui no va desaparèixer quan tot es va fer difícil. Arribar pot impressionar. Sostenir deixa empremta. Els equips ho noten. Les relacions ho noten. El lideratge real neix aquí. No en qui motiva amb discursos, sinó en qui no deixa de pedalar quan el silenci pesa. Aquest moviment constant, discret i coherent genera una confiança que no necessita explicacions. Es percep. Es respira.
Amb el temps, descobreixes que ningú recorda la velocitat. Recorda la presència. Recorda qui no va desaparèixer quan tot es va fer difícil
O pedales o caus no és una consigna dura. És una veritat amable però exigent. Ningú et demana heroicitat. Et demana presència. Ningú et reclama espectacularitat. Et reclama continuïtat... perquè el que es construeix pedalant cada dia, encara que sigui lent, no s’ensorra quan arriba el vent. Arriba un moment en què ho entens del tot. No pedales per arribar. Pedales per ser. Per mantenir-te dret per dins. Per no trair-te, perquè quan deixes de pedalar, no sempre caus de cop. A vegades caus a poc a poc... i això és el que fa més mal. Si avui estàs cansat, no deixis la bicicleta. Baixa el ritme, però no baixis de tu, perquè mentre pedales, encara ets aquí... i mentre ets aquí, encara tot és possible. Això no va de força. Va de no deixar de pedalar.
la justícia o l’energia i altres sectors estratègics constituents els pilars de l’Estat del Benestar del nostre país, o al final davant problemes de salut el primer que ens preguntaran és si tenim assegurança o diners per pagar una estància o un tractament mèdic.
Toni Yus Piazuelo
Tàrrega
La Residència ICASS Aquests darrers dies hem vist unes declaracions de la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya. Que aviat tindrem “més notícies”, diu. Així portem més d’un any i mig.
L’Associació Gent Gran de Reus per la Reobertura de la Residència ICASS 100% Pública manifesta el següent: – Estem totalment a l’expectativa de les accions per a la reobertura de la residència.
k Dona-li una volta
Vent. Bufa el vent. Parem el país. Catalunya és un país avesat a les mestralades, les llevantades i a la Tramuntana. Tarragona no n’és l’excepció. Els habitants de l’Hospitalet de l’Infant en són bons coneixedors. A Reus, el vent de Reus és un vell conegut, tant conegut que fins i tot els Whiskyn’s el glossen. I al Pla de Santa Maria organitzen la Fira del Vent. Com aquestes, tantes altres localitats catalanes i comarques, com les ebrenques, on el vent ha estat i segueix sent protagonista.
Així doncs, hom es pregunta a què ve tanta alarma, alerta i sensació d’emergència comminant al país a teletreballar, tancar les escoles i bona part dels serveis no essencials. I dic comminar, perquè això del ES-ALERT és una arma de doble fil. Es posa en alerta el país i indirectament es criminalitza l’activitat productiva enlloc de traslladar a l’opinió pública -pretesament adulta – un missatge de responsabilitat individual.
– Estem expectants al màxim i estem en alerta permanent per al compliment que la futura residència sigui 100% pública. Nosaltres continuem i continuarem amb les nostres reivindicacions fins que es compleixin totalment les condicions que al seu dia es van pactar amb el Departament de Drets Socials i Inclusió; pacte amb els residents i les famílies de la Residència ICASS, tancada de forma arbitrària ja fa més d’un any i mig. Demanem estar informats de tot allò relacionat amb la Residència ICASS de Reus Associació Residència Gent Gran de Reus Reobertura 100% Pública Reus
Podeu enviar les vostres cartes, amb un màxim de 200 paraules a: opinio@diarimes.com
Educar en la cultura de la fatalitat, salva les vides. Enviar ES-Alert, evita dimissions
Els poder públics tenen una responsabilitat institucional que han d’exercir de manera coherent i proporcional, assumint també les conseqüències fatals que tota inclemència meteorològica pot provocar. I no s’entengui, Govern, per conseqüències, les dimissions. No, rotundament no. Quan parlo de conseqüències, em refereixo a víctimes o danys materials derivats de l’adversitat climàtica, que malgrat ser intensa, no deixa de ser, en certa manera, una vella coneguda del país. Tot govern hauria d’entendre, assumir i traslladar a l’opinió pública que el risc zero no existeix. I és que d’aquí plora la criatura. Fer entendre que el risc zero no existeix i que si, malauradament es produeix alguna víctima mortal o algun dany, no és una responsabilitat directa del govern, a excepció de flagrants negligències com la DANA, sinó el resultat fatal de la naturalesa.
Socialment s’ha renunciat a integrar el concepte ‘fatalitat’ a les nostres vides. Ens hem instal·lat en el «todo mal, Loli» enlloc d’educar en la responsabilitat individual, i aquest mal està tenint conseqüències socials greus. Entre elles, pensar que el govern és l’únic responsable i garant del nostre benestar.
És paradoxal que com més s’estén l’individualisme, l’egoisme i l’hedonisme en les societats modernes, més creix també la descàrrega de responsabilitat en quan als deures i a l’assumpció individual de la fatalitat. Sembla que sols es defensa i reivindica l’individualisme quan ens beneficia, a costa si cal d’un familiar o veí, però a la vegada clamem per socialitzar i delegar els deures, entesos com a prevenció, per descarregar-nos de qualsevol responsabilitat en la fatalitat.
A aquest pas, acostumats com estem a rebre l’ESALERT per episodis de pluges, ventades i simulacres químics, ... sembla estadísticament probable que el proper missatge el rebem quan l’eclipsi solar. No riguin, no, sense protecció aquest pot provocar lesions oculars greus.
Els sembla ridícul? Tant o més que creuar rieres durant episodis de pluja o tombar quan fa mestralades i bé que el govern tanca el país.
Educar en la cultura de la fatalitat, salva les vides. Enviar ES-Alert, evita dimissions.
Tarragona
Antonio Rimbau Gustems.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 15 h al Tanatori.
Angel Navarrete López.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h a la Parròquia de Santa Maria Assumpta, a Bonavista.
Reus
Modesta Aragonès Barenys.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h a la Parròquia de Sant Francesc d’Assís.
Vila-seca
Anton Vidal Nogués.
Ha mort als 80 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Sala de Cerimònies del Cementiri.
La Canonja
Juan Bragado Clavero.
Ha mort als 90 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h a la Parròquia de Sant Sebastià.
Cuina l L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha visitat recentment les noves instal· lacions de Vermouth Yzaguirre, al Morell, amb prop d’una quarantena d’acadèmics que han conegut el procés artesanal del producte i han participat en un tast guiat. La jornada es va com pletar amb una calçotada al restaurant La Montoliva, a Vilallonga del Camp, en una trobada gastronòmica i cultural que combina tradició, territori i promoció culinària. Redacció/Cedida
Avui felicita als que es diuen:
Benigne, Gregori Maura
L’horòscop
ÀRIES
21/03 al 19/04
Si tens parella, la relació es pot tornar més seriosa compromesa. Decisions encertades en estudis o activitats creatives. Atrauràs molt.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Pots sortir-te amb la teva o aconseguir un gran èxit en un tema pendent. Els assumptes de casa es faran pesats. Novetats laborals viatges feliços.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Algú abusarà del teu temps de descans. Defensa’l a mort. Practica la paciència obtindràs millors resultats. L’atzar et serà favorable.
10:30 180 Graus
11:30 Fot-li (r)
12:00 L’Orsai
20/04 al 20/05 TAURE
Hauràs de reforçar la concentració en la feina en la relació familiar. Algú important tindrà un detall amb tu. No descuidis les responsabilitats.
VERGE
23/08 al 22/09
Moltes millores en el camp amoròs: gaudeix sense por de complicacions. La sort l’atzar estaran del teu costat, aprofita-ho arrisca’t.
CAPRICORN
22/12 al 19/01
Mantén la independència en projectes personals o et veuràs arrossegat pels desitjos aliens. Prudència amb gent nova, actua amb cap.
BESSONS
21/05 al 20/06
A la feina et sentiràs tens, però la resta del dia serà tranquil·la. Hi haurà sorpreses econòmiques. La comunicació serà millor en la intimitat.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Buscaràs estones de solitud o amb amistats, lluny de problemes familiars. Notaràs la distància d’un amic. La comunicació serà clau. Canvis de plans.
20/01 al 18/02 AQUARI
Rebràs notícies familiars que t’alegraran aixecaran l’ànim. Gaudeix de la feina: hi haurà canvis positius una nit apassionada.
CRANC
21/06 al 22/07
Poden sorgir discussions amb la parella per manca d’atenció. Jornada laboral intensa. La diplomàcia ho arreglarà tot. Arriben diners.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Estaràs dispers i perdràs temps abans d’arribar als objectius. Centra’t o perdràs oportunitats molt valuoses. No et precipitis, paciència.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Relacions més profundes i plenes d’afecte. En l’àmbit social avançaràs amb èxits fàcils. Faràs noves importants amistats que mantindràs.
10:00 Efecte Mosaic
10:30 Notícies 12. Edició vespre. (r) 11:00 Hospital de proximitat
12:30 Connecta 10
Comarques
13:00 Aixeca pica
13:30 Fot-li (r)
14:00 Notícies migdia
14:30 Hospital de proximitat
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Aventurístic
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 Aventurístic
18:30 Connecta 10
Comarques
19:00 180 Graus
20:00 Notícies resum
20:30 Qüestió de fons
21:00 Notícies resum (r)
21:30 Qüestió de fons (r)
22:00 Notícies resum (r)
22:30 Qüestió de fons (r)
23:00 Notícies resum (r)
23:30 Qüestió de fons (r)
El temps
11:30 Com la nit el dia
12:30 Hospital de proximitat
13:00 Com la nit el dia
14:00 Notícies 12. Edició migdia
14.30 Com la nit el dia
15:30 Hospital de proximitat
16:00 Notícies 12. Edició migdia
16:30 Efecte Mosaic. Tarda
18:00 L’Orsai
18:30 Connecta 10Comarques 19:00 180º
20:00 Notícies 12. Edició vespre.
20.30 Saló de Plens
21.00 In situ
21.30 Com la nit el dia. On tour
22:00 Notícies 12. Edició vespre. 22:30 Saló de Plens
23.00 In situ
23.30 Com la nit el dia. On tour
00:00 Notícies 12. Edició vespre.
HORITZONTALS: 1. Dessecar o rostir excessivament. Transformem per la dreta. 2. Va fer un cop d’ull. Terres habitades permanentment. 3. En cap moment. Aracnid para.sit. Aixi girat i en llati. 4. Lloc central. Abaixar el cap per tossar. 5. Estil decoratiu espanyol. Mata de tiges blanques. 6. Lletra. Cena amb els apostols. Mitja nota. 7. Una mica i sense limits. Ric sense vocals. Tub que passa nivells diferents. Angle a l’esquerra. 8. Derivat de l’oli. Mili6 de milions. 9. Entre blanc negre. Dona culpable. Pal dret. Extrem del mur. 10. Consonants. Mostres alegria. 11. Unitat electrica internacional. Lloc d’acollida. 12. Un coulomb. Revesteixi d’una aureola. Un Pascal.
VERTICALS: 1. Enfonsi sota la terra o l’aigua. Entrada de gas.Vitamina doble. 2. Pobles iranics. Dono forma de essa. 3. Verdet. Passa de solid a liquid. 4. Mig pastis de crema.Antigues dones de la peninsula. Un angle i un gir. 5. Pal. Errpresa d’afers sense fans. Germana que no ho es. 6. Canal. Article. Apocope de cromel. 7. Terratinents abusadors. Forat de la buguera. 8. Merlet de castell. Xuclar les flors. Cinquanta. 9. Pronom. Tap de suro. Avi. 10. Baixa de nivell. Oliveres. 11. Ajuntaran. Una de feble. Apartament girat. 12. Gener, per exemple. Vermell. Nota musical.
Màxima Mínima
Previsió pel Camp de Tarragona
TARRAGONA:
Peya Capellà, Marta Avda. Ramon Cajal, 59 Telèfon 977 527 586
Marti Bartolí, Raúl Segarra, 19 (Torreforta) Telèfon 977 541 489
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Conde Peidro, Lucia
Escultor Rocamora, 1 Telèfon 977 757 301
SALOU:
Oliva, Dolors - Cristià, Gil Passeig Jaume I, 28 Telèfon 977 350 555
VILA-SECA:
Domingo Roigé, Silvia Avda Ramon Olçina, 40,42
Telèfon 977 376 521
CAMBRILS:
Diaz Martí, María
Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510
VALLS:
Roig Dura, Javier Av. Fornàs, núm. 16 Telèfon 977 092 435
EL VENDRELL:
Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Precipitacions
A partir de la matinada arribarà precipitació per les Terres de l’Ebre, que al llarg del matí i fins a mitja tarda s’estendrà per la resta del territori. A partir del vespre, són probables ruixats al sud del litoral i prelitoral nord i al nord del litoral i prelitoral central. La precipitació serà d’intensitat feble o puntualment moderada. La precipitació acumulada serà poc abundant. Vent Fins a migdia el vent serà fluix i de direcció variable, tret de cotes elevades de l’interior i del litoral on bufarà de component oest entre fluix i moderat. S’imposarà el vent amb cops forts a la meitat sud del territori.
ES VEN PIS de dos habitacions, bastant gran a Tarragona. Tel: 656.869.025
LOCALS
VENDO LOCAL CÉNTRICO en TARRAGONA 85 m2. Económico. Tel: 619.512.783
TERRENYS
ES VEN TROS DE TERRA 1ha i ½ a PALLARESOS. Tel: 656.869.025
Margarita
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
PROFESSIONALS
MONTAJE ANTENA COMUNITARIA DE TELEVISIÓN Tel: 614.041.375
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
TAPICERIA, REPARACIÓN SOFAS Y NAÚTICA . CAMBIO de LONAS. Tel: 691.586.879
HOTEL, DOMICILIOS. Desconecta Y disfruta!!! Tel: 613.458.067
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977 21 26 12
MASAJES REUS. Tel: 698.788.062
HERBALIFE NUTRICIÓN. CONTROL DE PESO. Tels: 977 228016 –644.243.887
VENDO PIANOLA PIANO STECK siglo XIX completamente restaurada. Ideal para Karaoke y Piano disc, con rollos y CD´s. Interesados: fgh@latecla.net Tel: 607.208.020
PASSO CINTES DE VIDEO I DVD´S A MEMÒRIA USB.
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
JÚLIA MASAJES SENSITIVOS. Reus. Tel: 634.777.389
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones… Tel: 634.690.215
Exposicions El Moll de Costa de Tarragona acull una exposició amb una trentena de peces procedents del Fons Internacional de Ceràmica Contemporània del Vendrell
El passat 7 de febrer es va inaugurar al Refugi 1 del Moll de Costa de Port Tarragona una exposició extraordinària, que compta amb una trentena d’obres procedents de la Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell, un certamen de referència en el panorama ceramista internacional, i del Fons d’Art de l’Ajuntament vendrellenc.
D’aquesta manera el Port es converteix en un aparador extraordinari de la ceràmica contemporània, amb peces de ceramistes de referència, tant de l’àmbit català com internacional. D’aquesta manera, s’hi poden veure peces com Refugiats, de Roser Oter (Santa Oliva, Tarragona), ceramista i escultora amb una obra conceptualment profunda i centrada en la matèria; Collapse, de l’hongaresa Pálma Babos, membre l’Acadèmia Internacional de Ceràmica, col·laboradora habitual de fàbriques de ceràmica i professora, que treballa amb les geometries i el minimalisme formal; o Kamaldu del riojà Rafael Pérez, reconegut per la seva visió renovadora de la ceràmica i amb una obra experimental que explora els llenguatges artístics. L’obra de Pérez ha estat premiada internacionalment i exposada a països com la Xina o el Japó.
La Biennal de Ceràmica del Vendrell va arrencar l’any 2001 amb la voluntat de mostrar la producció contemporània de ceràmica decorativa als Països Catalans. Veient-ne l’èxit i l’acceptació, a partir de la tercera edi-
Marge de confiança
DTamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
Cristina Serret Alonso
ció es van obrir fronteres i s’hi van poder presentar ceramistes d’arreu del món. Amb tretze edicions realitzades, la Biennal de Ceràmica del Vendrell s’ha convertit en una cita consolidada que reuneix creadors procedents de diversos països i situa el municipi com un referent rellevant dins la ceràmica contemporània. Edició rere edició, la Biennal ha contribuït a difondre el nom del Vendrell en l’àmbit internacional gràcies a la participació de centenars de ceramistes. Entre els premiats hi ha tant noms de referència catalans com ceramistes de reconeguda trajectòria procedents del Regne Unit, França, Suïssa, Hon-
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
‘A Man’s bloodstream’ d’Olga Simanova forma part de l’exposició. Diari Més
gria, Israel, EUA, Xina, Bulgària o Rússia entre altres.
L’exposició del Fons Internacional de Ceràmica Contemporània del Vendrell es podrà visitar fins al 22 de març i l’entrada és gratuïta.
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané Unda
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora comercial: Noemí Gay
Són les obres guanyadores de la Biennal Internacional de Ceràmica Peces de premi
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano, Adam Díaz [tarragona@diarimes.com] [reus@diarimes.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
ades recents del Programa per a l’Avaluació Internacional de les Competències de la Població Adulta (PIAAC) indiquen que la comprensió lectora dels universitaris espanyols ha baixat en l’última dècada: de 282 punts el 2012 a 271,9 el 2023. El descens supera els deu punts i situa Espanya per sota de la mitjana de l’OCDE i de la Unió Europea. A més, els resultats són inferiors als que obtenen estudiants de Batxillerat en països com Finlàndia (288), Suècia (283) o els Països Baixos (274). Ara bé, l’informe mostra un retrocés generalitzat en diversos països, fet que convida a evitar explicacions simples. No es tracta només de quantitat de lectura, sinó de qualitat: capacitat d’inferència, interpretació crítica i síntesi d’informació complexa. Aquestes habilitats són clau en l’àmbit universitari, on els textos exigeixen anàlisi sostinguda i autonomia intel·lectual. En paral·lel, el context ha canviat profundament. Entre 2012 i 2023 s’ha consolidat l’ús intensiu de pantalles i de formats breus. La lectura digital, sovint fragmentada i interrompuda, pot dificultar la concentració prolongada i la retenció profunda del contingut, segons apunta part de la recerca científica. També l’ús d’eines automàtiques de resum planteja interrogants sobre com s’està transformant el procés d’aprenentatge. El repte, per tant, no és oposar tecnologia i lectura, sinó integrar-les amb criteri. Reforçar estratègies metacognitives — inferir, sintetitzar, contextualitzar—, fomentar la lectura extensa en totes les disciplines i establir mecanismes de suport a l’inici dels estudis superiors poden contribuir a millorar la competència lectora. Les dades ofereixen una oportunitat per revisar pràctiques i adaptar-les a un entorn canviant sense haver de renunciar a l’exigència acadèmica.
Dra. Mar Camacho
Professora de Tecnologia Educativa. Universitat Rovira i Virgili
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@diarimes.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
