L’Institut de l’Arrabassada no abandonarà els barracons almenys fins d’aquí a tres cursos
Educació l L’edifici encara es troba en la segona fase del procés, corresponent a l’encàrrec del projecte
Marta Omella Blanco
Sembla que l’Institut Escola l’Arrabassada haurà d’esperar encara uns quants anys per veure completat el seu centre. El 2022, els alumnes de primària i infantil van poder traslladar-se al nou edifici, després de quinze anys en barracons. Aquell mateix setembre, l’escola es va convertir en un institut escola, incorporant el primer curs d’ESO. Aquests estudiants, en canvi, encara no han pogut abandonar els mòduls temporals, i no ho podran fer fins que es finalitzi l’ampliació del centre. El projecte, que va arrencar l’any 2019 amb la cessió del solar, es troba encara en la fase inicial, i les famílies veuen cada cop més llunyana la seva compleció. Segons afirmen des de l’AFA, no han rebut cap informació des del maig de 2023, quan el Departament d’Ensenyament de la Generalitat va posar en marxa un procés participatiu per definir el document pedagògic dels espais del centre. «No sabem res, l’únic que tenim clar és que encara ens queda una llarga espera», assegura l’Emma Escaurtiaza, presidenta de l’Associació. Més enllà de la indignació, apunta, la sensació generalitzada entre les famílies és de resignació. «Ningú esperava un procés ràpid», admet.
Segona fase del projecte L’institut es troba actualment en la segona fase del procés, la de l’encàrrec del projecte, que es podria allargar entre un i dos mesos. La tercera fase consistirà en la licitació, adjudicació i contractació del projecte, i té un termini aproximat d’entre 6 i 8 mesos. Tot seguit, arrencarà el procés de redacció, amb una durada estimada d’entre 9 i 12 mesos. Finalment, el projecte haurà
Imatge de l’entrada a les aules d’ESO del centre educatiu, formades per onze barracons. Gerard Martí
El procés va arrencar l’any 2019, amb la cessió del solar d’uns 10.000 m²
L’execució de les obres pot tenir una durada d’un o dos anys
de ser supervisat i aprovat abans de poder licitar l’obra, i l’adjudicació i contracte d’aquesta podria allargar-se uns dos mesos abans de poder arrencar la seva execució. Des de llavors podrien passar un any o dos abans de la seva
compleció. Tenint en compte aquests terminis, estimats pel mateix Departament d’Educació, en
el millor dels casos el centre no podria estar operatiu fins d’aquí a més de tres anys, tot i que poques famílies confien
en aquest escenari optimista. Mentre el projecte s’estanca, els alumnes de secundària continuen als mòduls prefabricats al carrer Carles Babot Boixeda. Aquests ja acullen tres cursos i aquest setembre ja tindrà tots els nivells de secundària. «Cada any els alumnes creixen i la situació s’agreuja», explica la presidenta de l’AFA. Cal recordar que aquest és l’únic centre educatiu públic als barris de Llevant que ofereix la possibilitat de cursar l’ESO.
Què necessita el centre? El solar que l’Ajuntament va cedir a la Generalitat per a la construcció del nou institut el març de 2019 disposa d’un espai d’uns 10.000 metres quadrats i està ubicat al carrer Mercè Rodoreda, just al costat de l’escola. Encara hauran d’esperar un temps perquè el nou centre sigui una realitat, però les famílies tenen molt clar quines haurien de ser les seves característiques. Entre aquestes destaquen la necessitat de combatre la calor amb aparells d’aire condicionat a les aules i zones d’ombra, així com espais comuns que es puguin compartir amb els alumnes de l’escola. «Necessitem més espai, a la canalla l’han de fer encaixar com un trencaclosques», denuncien des de l’AFA.
L’escola, una construcció «amb mancances»
L’edifici que actualment acull els alumnes d’educació infantil i primària de l’escola va obrir les portes l’any 2022, després de 15 anys d’espera. Així i tot, el seu estat no acaba de satisfer les famílies. «El pati és molt petit, i la qualitat de la construcció és qüestionable. Tenim problemes a la cuina, i diversos elements que ja comencen a trencar-se», afirma la presidenta de l’AFA.
La capital dels barracons Tarragona i Manresa, són els municipis de Catalunya amb més mòduls prefabricats, sumant un total de 24 cadascun. A Tarragona, 11 d’aquests es troben a l’Institut de l’Arrabassada, l’únic de la província format íntegrament per barracons. Uns altres 11 són a l’Escola de Ponent, i l’Institut Compte de Rius i l’Institut Antoni de Martí i Franquès compten amb un cadascun. La Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyança de Catalunya a Tarragona considera la situació «una mostra clara del desinterès del Departament per la pública i un atac directe a la dignitat educativa dels alumnes i docents afectats». Enguany, Catalunya té un total de 937 mòduls prefabricats, un 7,4% menys que fa tres anys. Barcelona i Girona són els altres municipis amb més barracons., amb més d’una vintena.
L’apunt
Imatge de l’escola, abans de la seva obertura. Gerard Martí
Un congrés promourà el talent femení de l’arquitectura
Societat l Sota el lema
«El rol de l’Arquitectura
Tècnica en la construcció del futur», el Palau Firal i de Congressos acollirà el pròxim 23 de maig la primera edició del Congrés WE Tarragona, una iniciativa que neix de l’aliança entre Women Evolution i el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) amb l’objectiu de fer visible i promoure el Talent Femení en aquest sector. Els organitzadors consideren que al món actual, cada vegada més tecnològic i en constant evolució, és fonamental potenciar professions que no només siguin innovadores, sinó que també ofereixin igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, el congrés WE Tarragona vol destacar el paper clau de les dones en aquest àmbit i incentivar les generacions més joves a considerar-lo com una carrera professional atractiva. Maria Teresa Solé Vidal, vicepresidenta del COATT, explica que «només un 20% de les persones que treballen al sector de la construcció són dones i aquesta dada ens obliga a actuar perquè la igualtat d’oportunitats no pot ser una aspiració teòrica, sinó una realitat concreta». Redacció
El Museu del Port celebra els 25 anys amb la vista posada en la creació d’audioguies
Societat l L’espai GastroBlau és l’altre gran projecte en el qual s’està treballant
El Museu del Port arriba enguany als 25 anys de vida en un moment de ple creixement. Durant aquest quart de segle, més de mig milió de persones han visitat aquest espai emblemàtic de Tarragona, que l’any passat va rebre 28.000 persones. Amb l’objectiu de continuar evolucionant, la direcció té entre cella i cella dos projectes que veuran la llum pròximament i ajudaran a fer un salt qualitatiu.
Un dels principals objectius és la creació d’audioguies, una iniciativa que ja s’està desenvolupant en col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat. «Està en fase de producció i només fa falta que ens les entreguin», assenyalava ahir la directora del Museu del Port, Mercè Toldrà, qui destacava que aquests dispositius «permetran als visitants poder accedir lliurement als continguts en diferents idiomes».
Per altra banda, es troba en fase administrativa la licitació del projecte GastroBlau,
del 25è aniversari. Cedida
Aquest 13 de maig se celebraran dos actes per a commemorar l’efemèride
Crearan una planta pilot per produir metanol a partir d’hidrogen verd i CO2
Economia l Eurecat i CIUDEN faran la fase d'investigació i enginyeria a Tarragona i Amposta, i després s'instal·larà la planta a Lleó
El Centre de Desenvolupament de Tecnologies de la Fundació Ciutat de l’Energia (CIUDEN) i el centre tecnològic Eurecat desenvoluparan una planta pilot per produir metanol d’alta puresa de manera més eficient a partir d’hidrogen verd i diòxid de carboni (CO2). La planta pretén millorar les limitacions termodinàmiques presents en reactors convencionals i fer innecessàries les etapes convencionals de purificació. Eurecat desenvoluparà la productora en dues fases. La ini-
cial d’R+D+i es farà als laboratoris d’Eurecat de Tarragona, mentre que la d’enginyeria i validació tindrà lloc a la seu d’Eurecat d’Amposta. Finalment, la planta es traslladarà a les instal·lacions de CIUDEN a Cubillos del Sil (Lleó).
L’etapa que es durà a terme entre Tarragona i Amposta té una dotació de 218.000 euros, i es destinarà a la investigació i al desenvolupament de tecnologies químiques avançades, incloent-hi el disseny i la validació experimental de reactors i catalitzadors més eficients. La segona fase, pressupostada en 756.000 euros,
se centrarà en el subministrament i posada en marxa de la planta pilot. A Cubillos del Sil es verificarà el seu funcionament en operació contínua en condicions reals d’operació industrial.
Aquest desenvolupament tecnològic, que ha estat licitat mitjançant el procediment de contractació d’Associació per a la Innovació, forma part d’una iniciativa que permetrà transformar emissions en recursos i avançar cap a una indústria neta zero en emissions. Des d’Eurecat han indicat que la planta pilot de producció permetrà desen-
un nou espai dins del mateix tinglado que estarà destinat exclusivament a la gastronomia serrallenca. Aquest donarà a conèixer els plats més emblemàtics de la cuina del barri mariner i preservarà el receptari tradicional, «entenent-lo com un patrimoni
immaterial de gran valor històric i social». L’execució d’ambdós projectes suposaran fites importants per al museu, com també ho va ser la reforma integral de l’edifici i el canvi de la museografia impulsat ara fa cinc anys.
«El Museu del Port és la
nostra joia de la corona cultural», remarcava el president del Port de Tarragona, Santi Castellà, qui destacava que es fa una tasca de «conservació del patrimoni», així com de «divulgació i d’acció educativa i pedagògica». Aquest 13 de maig, coincidint amb el 25è aniversari de la seva obertura, es duran a terme dos actes commemoratius. Al matí, hi haurà una Fira de Projectes adreçada al públic escolar i hi participaran un centenar d’alumnes de l’Escola El Serrallo, el Col·legi del Carme i del PFI-PIP d’Auxiliar de Cuina de l’Institut Pere Martell. Al vespre, tindrà lloc l’acte institucional, que inclourà la projecció d’un vídeo sobre la trajectòria del Museu, un concert a càrrec de formació musical Bratia i un tastet gastronòmic de la cuina serrallenca. L’esdeveniment estarà dedicat als 95 donants que durant aquest quart de segle han aportat objectes a la col·lecció del centre, que compta amb 1.747 peces, de les quals 300 estan exhibides. La directora destacava que 1.350 han estat donacions de persones vinculades al món pesquer, marítim i nàutic. La programació d’actes, sota el lema «Mar i patrimoni», s’allargarà durant. La XII Nit Literària al Far de la Banya del juliol es dedicarà al Museu del Port; mentre que, a la tardor, es publicarà un llibre que recollirà narracions inspirades en diferents elements exposats al museu.
volupar una nova generació de reactors de metanol aplicant conversió millorada per adsorció selectiva (Sorption Enhanced) mitjançant l’ús de
catalitzadors i sorbents. Amb aquesta tecnologia innovadora per a la producció directa de 9 quilograms per hora de metanol amb una puresa su-
perior al 90% i altres infraestructures, CIUDEN es dotarà de les capacitats necessàries de síntesi de combustibles sintètics (e-fuels).
John Bugarin
Santi Castellà (centre) i Mercè Toldrà (dreta) van presentar ahir el programa d’actes
ACN
Imatge d’arxiu d’una planta pilot de conversió de CO2 d’Eurecat a Tarragona. ACN
Jardineria
Podi de queixes i suggeriments registrats a l’Ajuntament
Neteja viària
Paviment i voreres
Aigües i plagues
Podi d’actuacions per regidories de la Sindicatura de Greuges
Serveis generals Hisenda, bon govern
Serveis a personesles i Drets Socials Via pública
Seguretat Ciutadana i Convivència
La neteja, l’estat dels carrers,
la seguretat i hisenda són els temes que més preocupen la ciutadania
Sergi Peralta Moreno
Neteja viària (318), jardineria (202), aigües i plagues (189), paviment i voreres (181) i recollida d’escombraries (157) són les cinc qüestions que més queixes i suggeriments susciten entre la ciutadania. L’Ajuntament de Reus va registrar 2.250 reclamacions el 2024 a través dels diferents canals habilitats —com la Bústia Ciutadana o el telèfon d’atenció 010—. Les preocupacions de la població se centren, sobretot, en l’estat dels carrers. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), Marcos Massó, comenta que la neteja és una queixa recurrent i reconeix que «veure la ciutat bruta fa angoixa», però alerta que «no és perquè el 100% de la culpa sigui de qui ha de fer-ho». «Hi ha una mica de culpa de cadascú: el dia que ens adonem que la nostra segona casa és la mateixa ciutat de Reus, la tindrem neta i cuidada», assevera.
Massó va ser, entre el 2011 i el 2015, regidor de Medi Ambient al consistori i reflexiona que «la neteja l’hem de fer entre tots». «Si no tinc cura i no em procuro de no embrutar el carrer, per molta
gent que hi hagi netejant i recollint les deixalles, serà molt difícil tenir una societat i, en conseqüència, una ciutat netes», apunta. De fet, el mateix Ajuntament ha classificat 134 de les queixes i suggeriments rebuts l’any passat com a
problemes relacionats amb el civisme. Per tot plegat, el president de la FAVR considera que es tracta d’un tema d’«afecte» per la capital del Baix Camp en què és necessari «col·laborar i intentar entre tots que la ciutat estigui neta».
D’altra banda, el portaveu veïnal assegura que l’altra gran preocupació de la població és «la inseguretat», en concret, per factors com les ocupacions de pisos i la mobilitat —la velocitat de circulació o, també, «avui dia comença a
preocupar una mica el tema dels patinets, que passen per on volen i a una velocitat increïble»—. En aquesta línia, cal recordar que l’equip de govern treballa per assolir el compromís d’arribar als 182 agents de la Guàrdia Urbana
Massó: «La neteja l’hem de fer entre tots; si no, no tindrem Reus net»
al més aviat possible. Hisenda és un àmbit que provoca incertesa i en què hi ha desconeixement i, per això, es van registrar 91 comentaris al respecte. Va ser, també, l’àrea que més actuacions va generar a la Sindicatura Municipal de Greuges, que s’encarrega de defensar els drets dels ciutadans i facilitar la seva relació amb el consistori. La síndica, Anna Civit, explica que les queixes i consultes responien a qüestions com els impostos, el padró o la responsabilitat patrimonial. Bona part de la intranquillitat provenia del «retard de les respostes». La regidoria de Serveis a les Persones i Drets Socials va ser la segona que més moviment va causar, si bé Civit adverteix que «és un problema que no és tan sols de l’Ajuntament». Menciona que hi ha queixes «que en som conscients, molt parlades amb la regidoria, i es va fent tot el que es pot», encara que «moltes vegades va lligat a l’administració autonòmica». De nou, amb aquest context, la població es troba amb què la burocràcia «no és ràpida», fet que allarga els tràmits i les situacions de vulnerabilitat. En total, l’any passat, la Sindicatura Municipal de Greuges va obrir 230 expedients: 134 van ser queixes; 90, consultes; i 6, directament actuacions d’ofici. Aquests darrers casos acostumen a estar vinculats amb aspectes de la via pública, com el mal estat d’una vorera o la presència de voluminosos al carrer.
La recollida d’escombraries és una de les queixes recurrents, si bé el veïnat apel·la al civisme i a la col·laboració ciutadana. Diari Més
Aigües de Reus estudiarà l’estat estructural de la depuradora
Aigües de Reus ha adjudicat l’estudi per a la inspecció de totes les estructures i edificis que conformen l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) amb l’objectiu de valorar possibles lesions o patologies que pugui tenir l’obra civil, a més de determinar-ne les causes, per tal d’actuar en conseqüència. L’empresa a la qual l’Ajuntament ha adjudicat aquesta tasca és TENGI Consultoria Tècnica SL, amb un termini de tres mesos per a dur a terme l’encàrrec. L’actual EDAR va entrar en funcionament a principis de la dècada dels vuitanta, com a successora de la primera depuradora a Espanya, estrenada a la dècada dels trenta. Per aquest motiu, des de l’empresa municipal afirmen que hi ha parts de la infraestructura que presenten debilitats per culpa del pas del temps i el seu ús intensiu.
L’EDAR de Reus ja va ser sotmesa a un estudi i valoració d’aquesta tipologia l’any 2005, que va servir per identificar les inversions de manteniment i reparació necessaris i establir la seva urgència. El que es vol fer ara és actualitzar aquest informe i quantificar el cost de les actuacions. La inversió s’emmarca dins del Pla de Reposicions i Millores del sistema de sanejament de Reus, el finançament recau en l’Agència Catalana de l’Ai-
gua (ACA), com a administració hidràulica responsable de les polítiques de sanejament arreu de Catalunya i com a receptora del cànon de l’aigua (que tots els ciutadans paguen en la seva factura).
El regidor responsable del
Un ciutadà amb vol destí a Reus, «maltractat» per dur DNI permanent
Successos l Luís Carbó, ciutadà de 89 anys de Castelló de la Plana, va ser "maltractat" el passat 16 d'abril quan volia agafar un vol de la companyia Ryanair des d'Eindhoven (Països Baixos) cap a Reus. Segons ha explicat Carbó a La Vanguardia, el motiu va ser que presentava un DNI permanent, un document oficial vàlid per les persones ma-
jors de 70 anys. La companyia no va acceptar aquest document com a vàlid per volar. Segons detallen, es van veure obligats a comprar altres bitllets d’avió i una nit d’hotel per quatre persones després d’haver estat tractats amb despreci per part del personal de seguretat: «El personal de seguretat va empènyer a la meva dona, que té 84 anys i
porta marcapassos». Arran d’això, el diputat dels Comuns al Parlament, Fèlix Alonso, ha registrat unes preguntes al Govern. El diputat demana saber si la Generalitat ha detectat aquesta problemàtica anteriorment i si tenen previst prendre mesures per garantir que tots els ciutadans puguin exercir plenament els seus drets. Redacció
servei, Daniel Rubio, apunta que l’EDAR i tot el sistema de sanejament requereix d’un important manteniment i d’una renovació i millora continuada. En aquest sentit, el regidor apunta que «cal no abaixar la guàrdia per tal de
L’empresa adjudicatària té un termini de tres mesos per fer l’estudi
garantir que no hi ha errades ni imprevistos en una infraestructura que és vital per al dia a dia de la ciutat. La depuradora no para mai». Amb l’estudi es pretén garantir el correcte funcionament de l’EDAR en tot moment, com a «peça fonamental» dins del sistema de sanejament de la ciutat.
Apunt històric La ciutat de Reus compta amb depuradora des d’abans de la Guerra Civil, després que el projecte s’aprovés l’any 1935 i les obres comencessin a partir de 1936. El gran mèrit de la depuradora del Molinet, a banda d’haver estat la primera de l’estat espanyol i haver-se construït i posat en funcionament durant la guerra, és el fet que va ser pensada i dissenyada per a la utilització de tots els seus subproductes per tal que el cost de la inversió i l’explotació fos el
més baix possible. D’aquesta manera, l’aigua depurada es venia per al reg, el fang orgànic diferit i secat es venia com a fertilitzant i el biogàs es venia a la fàbrica de gas, que l’utilitzava per a l’enllumenat públic i altres usos domèstics i industrials.
Aquest fet va comportar que la depuradora arribés a obtenir beneficis d’explotació, que van poder-se dedicar al manteniment de les installacions, amb la qual cosa va estar en funcionament fins a la dècada dels anys setanta. El bon funcionament de la depuradora va fer que, a principi de la dècada dels anys 60, s’ampliés, triplicant la seva capacitat. Finalment, va ser substituïda per l’actual depuradora de Porpres, també de promoció municipal.
Inversió constant Una infraestructura com l’EDAR de Reus requereix un manteniment i actualització constant que no seria possible sense inversió. Per aquest motiu, cal destacar que l’empresa municipal d’Aigües de Reus va executar al llarg de l’any 2024 obres de millora dels processos de tractament i eficiència energètica a l’EDAR per un valor de 556.418 euros. A més, la previsió és que aquestes inversions s’elevaran als 1.600.000 euros entre 2024 i 2026, gràcies al finançament de l’ACA. Pel que fa a aquest 2025, està prevista una inversió al voltant dels 500.000 euros.
Fotografia d’arxiu de turistes esperant per facturar el seu equipatge a l’Aeroport de Reus. Gerard Martí
Redacció
Fotografia aèria de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus. Ajuntament de Reus
Els infants posen de manifest la brossa que s’acumula a la natura i als solars
Medi Ambient l 213 alumnes de sis centres educatius de la ciutat van recollir ahir més de 115 quilograms (kg) de residus d'entorns naturals i solars propers a les seves escoles i instituts, en el marc d'una nova edició de la jornada Let's Clean Up. La xifra és menor a convocatòries anteriors, ja que, en aquesta
La tercera festa modernista
Reus 1900 se celebrarà
els dies 10, 11 i 12 d’octubre
Societat l L'organització fa una crida a les entitats que vulguin proposar activitats
Redacció
La jornada de recreació històrica i de descoberta del patrimoni Reus 1900. Festa Modernista ja té dates per a la seva tercera edició: tindrà lloc els dies 10, 11 i 12 d’octubre del 2025. Amb la voluntat d’esdevenir una celebració que continuï fent partícip el conjunt de la ciutadania, i per garantir la inclusió del teixit associatiu, l’Agència Reus Promoció i la Casa Navàs estan fent una crida a totes les entitats que vulguin sumar-se a la proposta i preparar alguna activitat.
Els col·lectius que ho desitgin poden enviar les seves idees, abans del 20 de maig, al correu electrònic reus1900@ casanavas.cat. Posteriorment, l’organització valorarà els plantejaments rebuts i estudiarà la seva idoneïtat per ser inclosos en el programa d’actes. Continuant amb l’exemple establert en edicions anteriors, la tercera Reus 1900. Festa Modernista anima els visitants a vestir-se emprant la indumentària típica de l’època, o al més semblant possible, durant els dies de la celebració, per poder-se inte-
ocasió, l'activitat es durà a terme de forma esglaonada. El regidor en cap de l'àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, va destacar que la iniciativa pretén «conscienciar de la quantitat de residus que l'incivisme provoca» i que els infants estan posant «de manifest». Posà com a exemple el fet que si un
individu llença una llauna a terra, pot semblar quelcom «insignificant», però si es van sumant les petites fraccions, s'acaben conformant «muntanyes» com la que presidí la plaça de la Llibertat. «Hem d'esforçar-nos per mantenir la ciutat, entre tots, neta», va expressar. Sergi Peralta Moreno/Gerard Martí
grar en l’ambient i sentir-lo en la pell. Per ajudar la població, s’impulsaran un parell de
tallers, de dues sessions cada un, de confecció de vestits modernistes. Es duran a ter-
me a la Casa Navàs. El primer es desenvoluparà els dies 8 i 15 de maig i el segon, el 22 i el
29 de maig, en horari de 17.30 a 19.30 hores. El preu serà de 5 euros per taller i persona.
Fotografia de la segona edició de ‘Reus 1900. Festa Modernista’, que es va celebrar al centre de la ciutat a finals de setembre del 2024. Gerard Martí
La CUP presenta una instància contra el trasllat de l’estació de bus
Política l El document s’ha enviat a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Reus
Miquel Llaberia
El grup municipal de la CUP a Reus presenta instàncies prèvies d’al·legacions formals en contra del trasllat de l’estació de busos al Parc de Mas Iglesias tant a l’Ajuntament de Reus com a la Generalitat de Catalunya. Segons va explicar la portaveu dels cupaires a Reus, Mònica Pàmies, han dut a terme aquest camí perquè actualment el projecte encara no ha entrat en fase d’al·legacions. «Ens vam comprometre des del primer dia a treballar per intentar revertir aquesta obra, Reus és una de les ciutats amb menys zona verda per habitant a tota Catalunya», va asseverar Pàmies.
La instància presentada es divideix en quatre eixos principals; impactes sobre la mobilitat, sobre el medi ambient
i la salut de la població, sobre el patrimoni cultural i sobre la seguretat. Per tal d’elaborar aquest document, els antica-
pitalistes han recorregut els serveis jurídics d’experts externs perquè s’encarreguessin de fonamentar i argumen-
La Cambra de Comerç de Reus torna a ser present en el FENAVIN
Comerç l El certamen reuneix més de 4.000 marques vitivinícoles
Redacció
La Cambra de Comerç de Reus torna a participar amb un estand propi a FENAVIN, la Feria Nacional del Vino, que es va inaugurar ahir 6 de maig a Ciudad Real i que s’allargarà fins al 8 de maig. Aquest certament bianual reuneix a més de 4.000 marques i 104 Denominacions d’Origen d’Espanya. L’ens cameral acull una representació destacada amb cellers que representen les principals Denominacions d’Origen del Territori; DOQ Priorat, DO Conca de Barberà, DO Montsant, DO Tarragona i DO Terra Alta. A més, l’estand de la Cambra també incorpora un espai propi de l’Agència Reus Promoció, dedicat a la difusió de la marca col·lectiva Vermut de Reus, que pretén promocionar les vuit marques històriques de vermut. «Des de la Cambra de Comerç de
Les Denominacions d’Origen com Priorat o Conca de Barberà hi són presents Estand de la Cambra de Comerç de Reus al FENAVIN. Cedida
reus estem compromesos amb el sector vitivinícola del territori, impulsant i donant suport a la seva expansió en
els mercats internacionals», afirma el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora. Segons explica el president, des de la Cambra pretenen ser un «eix vertebrador» que faciliti recursos, contractes estratègics i espais destacats perquè les empreses locals «puguin créixer i consolidar-se».
tar les seves denúncies. Pel que fa a la mobilitat, Pàmies va argumentar que aquest nou indret «obligarà
El grup critica quatre àmbits: seguretat, mobilitat, medi ambient i patrimoni
a tots els busos a transitar per una zona que ja està molt transitada, com el carrer Jaume Vidal i Alcover, la rotonda de President Macià, l’avinguda de Bellissens i la rotonda de l’N-340». Per un altre costat, quant a la qüestió mediambiental, els cupaires van valorar que la nova ubicació «no allunya el trànsit constant d’autobusos respecte a la zona residencial, amb la contaminació acústica i ambiental que suposa, afectant tant l’estada de les persones que visitin el Parc com a la comunitat educativa de l’escola, l’institut i la pròxima llar d’in-
fants». A més, Pàmies també va denunciar que aquesta nova infraestructura suposa la tala d’una part important de l’arbrat de la zona. Per una altra banda, un dels punts que al·leguen és el suposat dany patrimonial que comportaria la construcció de l’estació d’autobusos contra el Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), el qual està catalogat com a bé cultural d’interès local. «Entenem que la protecció no es limita tan sols a l’edifici en si, sinó a tot al perímetre al voltant de l’edifici», va apuntar la portaveu de la CUP. I, finalment, en l’apartat de seguretat els cupaires van posar en dubte que fos una bona idea collocar una estació de busos en un indret que, segons el DUPROCIM, està dins d’una zona amb un problema de seguretat greu. «Per les vies del tren passen materials químics, explosius, inflamables i tòxics i es determina un perímetre a banda i banda de la via de 300 metres com a zona de seguretat per evitar la concentració de persones. Entenem que una estació de busos no pot estar dins», va sentenciar la regidora.
Portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, acompanyada de l’AV Plataforma Defensa Parc Mas Iglesias. Diari Més
Els regants de Riudecanyes volen més aigua del Siurana que la proposada per l’ACA
Medi ambient l Els pagesos podran regar durant deu setmanes, mentre el Priorat demana posar fi al transvasament
Álvaro Rodríguez
La Comissió de Desembassament del pantà de Riudecanyes, convocada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), va plantejar aquest dilluns un transvasament d’1,03 hm³ d’aigua del pantà de Siurana. La proposta no va comptar amb unanimitat i serà el director de l’ACA qui dictarà una resolució final. La proposta de l’ACA va rebre les abstencions de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i d’Unió de Pagesos i ha reobert la polèmica sobre l’ús de l’aigua al Priorat i el Baix Camp.
L’òrgan de govern de la comunitat de regants de Riudecanyes va decidir posteriorment a la comissió establir un subministrament d’aigua d’una hora de reg durant 10 setmanes. Concretament, es farà entre el 16 de juny i el 24 d’agost.
Els regants remarquen poder «tornar a la situació de 2022» després de dos anys marcats per la sequera. No obstant això, Miguel `Àngel Prats, administrador de la comunitat, denuncia que «no es veuen reflectits tots els drets a la proposta» i considera que no «es respecten totes les concessions». Tot i això, considera el plantejament com «un avenç important» després del període de secà.
Les declaracions dels regants xoquen frontalment amb les del Consell Comarcal del Priorat, qui ha rebutjat, «una vegada més», el transva-
sament. Des de l’ens comarcal denuncien que l’operació «tornarà a deixar el pantà de Siurana sota mínims».
Actualment, el pantà de Siurana té un volum embassat d’uns 3,14 hm³, el que representa un 25% de la seva capacitat. El transvasament representaria una perduda d’un terç del seu volum embassat actual. El pantà de Riudecanyes compta amb un volum similar, d’uns 3,17 hm³, però aquesta xifra representa un 60% de la seva capacitat màxima.
Des del consell apunten que la comarca «necessita aigua», tot recordant «el patiment d’aquests anys de sequera». Per això, demanen aturar definitivament el transvasament apuntant que aquesta és «una pràctica del tot prohibida a la normativa europea vigent».
L’ens també recorda que buidar el pantà de Siurana «suposa també que l’aigua que queda a la comarca sigui de molt mala qualitat», remarcant que quatre pobles del Priorat beuen directament de l’embassament.
Per tot, el Consell Comarcal del Priorat ha demanat a l’Agència Catalana de l’Aigua i la Confederación Hidrográfica del Ebro recuperar «els es-
Unió de Pagesos demana que l’aigua de Riudecanyes sigui només per a reg
pais de debat i trobada per tal d’aconseguir un pla integral per a la conca del riu Siurana».
Unió de Pagesos s’absté
El sindicat agrari Unió de Pagesos, amb vot a la Comissió de Desembassament del pantà de Riudecanyes, va abstenir-se davant la proposta de l’ACA d’aquest dilluns. El sindicat es mostra a favor de «desembassar aigua per garantir les necessitats de reg de la pagesia», però contrària amb l’ús d’aquesta aigua per part d’empreses privades o ajuntaments.
De fet, el sindicat apunta que l’Ajuntament de Reus farà servir «una tercera part» del transvasament. Des d’Unió de Pagesos van demanar al consistori reusenc que s’abstingués de captar aigua, aquest, però només s’ha compromès a no recórrer al pantà fins passada la campanya de reg.
D’altra banda, l’Ajuntament de Riudoms s’ha compromès a no fer servir l’aigua de Riudecanyes, fonat que ja compten amb la connexió de l’aigua de l’Ebre.
Recentment, Unió de Pagesos va prendre part de la concentració de diverses entitats socials, polítiques i ecologistes del Priorat per demanar la fi del transvasament.
Allà, el sindicat va demanar «accelerar les obres dels projectes de reg a la comarca per tal d’equipar el territori de cara a futurs escenaris de sequera».
Unió de Pagesos reclama
cobrar «ja»
les ajudes per la sequera de l’avellana
Agricultura l Una vintena de tractors van fer ahir una marxa lenta entre el Morell i Tarragona
ACN
Unió de Pagesos reclama cobrar les ajudes pels avellaners afectats per la sequera de manera immediata, i no a l’octubre com preveu el departament d’Agricultura. Els pagesos del Camp de Tarragona alerten que hi ha 1.800 hectàrees d’avellaners morts o amb una «pèrdua de potencial productiu» a causa de la manca d’aigua dels darrers dos anys. El departament d’Agricultura ha xifrat una indemnització de 1.192 euros per hectàrea d’avellaners afectada per la sequera, però aquests diners els pagesos no els cobraran fins a l’octubre. Els agricultors exigeixen que els pagaments es facin «ja», va
demanar ahir el responsable de la fruita seca d’Unió de Pagesos, Sergi Martín, després de reunir-se amb els responsables dels serveis territorials d’Agricultura a Tarragona. Martín assenyala que és una qüestió de «voluntat polític»” perquè els diners «hi són». Ahir, una vintena de tractors van sortir en marxa lenta des del Morell fins a Tarragona per mostrar el seu malestar. L’Eloi Sans, un dels manifestants, assegura que guanya 700 euros bruts cada mes de l’avellana. «Net queda a zero», afegia. Fa dos anys que no treu benefici dels avellaners i diu que ho ha «perdut tot». Unió de Pagesos vol celeritat perquè la sol·licitud d’ajuts vin-
culats al contracte global d’ex plotació es tanca el pròxim 15 de maig. Segons el sindicat, de moment ho han demanat dotze pagesos, però no s’hi ha pogut Dos tractors a la marxa lenta entre el
Estat actual de l’embassament de Siurana, a un 25% de la seva capacitat. Consell Comarcal del Priorat
El jugador d’hoquei patins ‘Jepi’ Selva serà guardonat com a 42è
Vallenc de l’Any a la Nit de Premis
Societat l La gala del 24 de maig també reconeixerà
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Valls, la Fundació Ciutat de Valls i la Cambra de Comerç de Valls han donat a conèixer els guardonats de l’edició de la Nit de Premis d’aquest 2025. La gala tindrà lloc al Centre Cultural Municipal de Valls el pròxim 24 de maig i es lliuraran un total de 22 guardons. Els guardons formen part de 15 premis que reconeixen la tasca de persones, entitats i empreses del territori en àmbits tan diversos com l’empresa, la cultura, l’educació, el patrimoni i el compromís social.
El premi més destacat, el 42è Vallenc de l’Any, serà per Josep M. Selva, conegut per Jepi, jugador d’hoquei patins que ha passat per clubs com l’U.D. Oliveirense, el CE Vendrell o el Reus Deportiu. Dolors Farré, alcaldessa de Valls, destaca de Selva que la seva «aposta per l’esport base», els seus valors com «la humanitat i el bon fer» o el fet de «portar sempre Valls al cor».
Entre el seu palmarès, Selva compta amb dues copes del Rei, la Golden Cap amb la selecció catalana o el Campionat del Món amb la selecció
Agustí Forné, Jordi Beltran o l’Institut Jaume Huguet
espanyola. A més, va ser el màxim golejador de l’OK Lliga a la temporada 2012/13. Un altre dels grans premis de la nit, el XXV Premi a la Ini-
ciativa Cívica, serà per l’Institut Jaume Huguet. Jordi parís, vicepresident de la Fundació Ciutat de Valls, remarca «la tasca per l’ensenyament, els
L’Institut d’Estudis Vallencs atorga els premis a la Salvaguarda del Patrimoni 2024
Guardons l El certamen ha arribat enguany a la seva 40a edició en el vessant arquitectònic
Els Premis a la Salvaguarda del Patrimoni 2024, convocats per l’Institut d’Estudis Vallencs, han arribat enguany a la 40a edició en l’àmbit arquitectònic i la 25a en l’àmbit cultural. El jurat, format per la Comissió de Salvaguarda del Patrimoni, va emetre el seu veredicte aquest mes d’abril. En la categoria d’iniciativa pública del 40è Premi Arquitectònic, el guardó s’ha concedit a l’Ajuntament de Valls per la rehabilitació de l’edifici de Ca Xapes. El jurat ha destacat la recuperació d’aquesta antiga fàbrica tèxtil
del segle XIX, representativa del passat industrial de la ciutat, i la seva transformació en equipament municipal. L’edifici, ara modern i adaptat a les necessitats de la Llar del Jubilat, manté elements patrimonials com les columnes de ferro o les encavallades. També s’ha instal·lat un casal cívic com a espai de trobada per a entitats i associacions del centre històric. En la categoria d’iniciativa privada, s’ha premiat la casa rural Cal Joan de l’Hort, al municipi de Nulles, propietat de Xavier Domingo i Sílvia Vidales. El jurat ha valorat l’esforç per conservar la volumetria
i els elements patrimonials d’aquest casal, alguns dels quals medievals, esmentats ja en un document del 1564. A més, s’ha destacat el seu ús com a allotjament rural, que contribueix al turisme d’interior de la comarca.
Pel que fa al 25è Premi Cultural, el premi a la iniciativa pública ha estat per a l’Ajuntament de la Riba, pel Cap de setmana paperer. El jurat
S’ha premiat, en la categoria d’iniciativa privada, la casa rural
Cal Joan de l’Hort
ha valorat la consolidació d’aquesta activitat, que posa en valor el patrimoni cultural i la tradició dels molins paperers de la vila, tot donant continuïtat a la tasca de recuperació del seu ric llegat arquitectònic i tècnic. En la iniciativa privada, el reconeixement ha estat per a la cooperativa Camins Km0, impulsada per Maria Santiago i Laura Oliva. El jurat ha destacat la tasca que desenvolupen en el camp del turisme cultural des del respecte, la innovació i el rigor històric, així com la seva capacitat de teixir aliances amb altres agents del territori.
En total es lliuraran 22 guardons repartits en 15 premis convocats
Sant Jordi. D’altra banda, les colles castelleres de la ciutat distingiran a dos periodistes vinculats al fet casteller. La Colla Vella dels Xiquets de Valls reconeixerà la trajectòria de Jordi Bertran per la seva feina social i acadèmica. Pel que fa a la Colla Joves Xiquets de Valls, entregaran el premi de periodisme casteller a Agustí Forné a títol pòstum.
Els Premis a la Salvaguarda del Patrimoni d’aquest any seran pels projectes de Camins KM0, Cap de setmana paperer a la Riba, la recuperació del Casal Cal Joan de l’Hort i la rehabilitació de l’edifici Ca Xapes.
La Cambra de Comerç de Valls guardonarà Essity Spain per la implantació, ampliació i inversió industrial; a Autoescola Mario i FORBUS per la trajectòria empresarial; a Míriam Benítez com a Jove Emprenedor 2025 i a Manusa, Rosa Gres, i Kellanova en la categoria d’exportació.
estudis socials i la defensa del català druant els anys 30 i els anys 70», del centre. L’institut també ha estat reconegut aquest any amb la Creu de
Altres reconeixements són els del periodista vallenc Josep Carles Rius, la pastisseria Dolça Fantasia en la categoria de comerç, l’escola La Candela per iniciatives educatives o el Fèlix Hotel Residència pel seu compromís social amb l’ocupació.
Josep Maria Selva, Jordi Bertran i Agustí Forné. Cedides
Redacció
El juvenil Enric Pujol renova i ja és jugador del primer equip
Futbol l El central de Gandesa, present en les darreres dues convocatòries de Dani Vidal, ha signat fins al 30 de juny de 2027
Arnau Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona continua fent moviments per assegurar el futur de les perles del Planter Grana. Després del debut d’Agus Gutiérrez, el següent jugador de la fornada del Juvenil A de Divisió d’Honor que ha destacat és Enric Pujol. Ahir, el conjunt grana va anunciar la renovació del jove central de Gandesa fins al 30 de juny de 2027. A més, Pujol completarà la temporada sota les ordres de Dani Vidal per, el pròxim any, incorporar-se oficialment al primer equip.
Enric Pujol és un nom que ressona les darreres setmanes al Nàstic. El de Gandesa va entrar en les darreres dues convocatòries de Dani Vidal i està present en els entrenaments del primer equip. Malgrat que encara no ha debutat en lliga, sí que va estar present en els dos primers partits de Copa Catalunya.
Pujol va arribar a l’entitat grana fa dues temporades després de jugar en el Gandesa i a la Fundació Futbol Base Reus. El central va ser una de les peces fonamentals del Juvenil A que va assolir l’ascens a Divisió d’Honor la darrera temporada i, aquesta, també ha sigut un home de confiança de Xavi Vilagut. El de Gandesa, al costat de Guillem Barrés –un altre juvenil que va jugar la Copa Catalu-
Pujol ha sigut una peça clau amb el Juvenil a Divisió d’Honor
nya amb el Nàstic– van ser la muralla defensiva de l’equip que ha assolit la permanència aquesta temporada.
Un central amb presència
El coordinador del futbol base del Nàstic, Jordi Guillén, va descriure Enric Pujol com «un central dretà corpulent que destaca pel seu joc de cap i sortida de pilota. És un jugador amb presència que pren
riscos i no rifa la pilota». Guillén va subratllar que «el club ha fet l’aposta perquè ha vist que té molt de potencial i no és la primera que es fa, perquè jugadors com Agus Gutiérrez, Guillem Barrés, Oriol Subirats i d’altres del Juvenil A també han estat presents en els entrenaments».
El procés
Pujol completarà el tram crucial de la temporada del primer equip. De fet, és un tram amb pressió on, concretament, la defensa gran sempre és a l’ull de l’huracà. «És un jugador que té molta personalitat i no s’arronsaria
La Cursa de les Dones de Reus bat el rècord de recaptació amb 38.441,51 euros
Poliesportiu l La 13a Cursa de les Dones de Reus va batre rècords el darrer diumenge. L'esdeveniment va aconseguir recollir un total de 38.441,51 euros gràcies a l’empenta del programa d’activitats prèvies a la cursa, anomenat Reus és Rosa, i a la participació de 200 dones més que ho han fet possible amb la seva inscripció. El ves-
preig amb una DJ, celebrat el passat dissabte, va aconseguir recaptar 765 euros més, que es van sumar a altres activitats i promocions. Des del consistori destaquen que la xifra s’ha lliurat íntegrament a la Lliga contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre i al Servei d’Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l’Hospital Uni-
versitari Sant Joan de Reus perquè vagi destinada a donar suport als malalts oncològics i als seus familiars. El regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, ha valorat la contribució del programa solidari Reus és Rosa destacant que «esperem consolidar-lo en les pròximes cites per mobilitzar Reus en favor de la salut i la investigació». Redacció
en el cas de tenir minuts», va apuntar Guillén. Amb tot, el coordinador del Nàstic va subratllar que «penso que tot jugador del planter ha de tenir un procés per apropar-se al món professional. Ara s’ha de guanyar minuts de qualitat i s’ha de tenir paciència. Aquesta aposta que ha fet la direcció esportiva és un primer pas per a ell».
De moment, amb aquesta aposta del Nàstic, Enric Pujol seguiria els passos de jugadors com Marc Montalvo i Óscar Sanz Amb tot, a diferència d’aquests dos, Pujol se saltaria un pas perquè no passarà per la Pobla de Mafumet.
El Reus Ganxets tanca la lliga amb una victòria que classifica l’equip
a Europa
Tennis Taula l Les reusenques van acabar la lliga en quarta posició amb 22 punts
Redacció
El Miró Ganxets Costa Daurada va tancar amb victòria la lliga el darrer dissabte contra l’Irún Leka Enea. El triomf aconseguit va classificar al conjunt reusenc per a les competicions europees en quedar en quarta posició de la Superdivisió femenina de tennis taula. Aquesta serà llavors la cinquena temporada consecutiva amb les ganxets participant en una competició continental. Dissabte es va viure un partit d’alta intensitat al carrer d’Evarist Fàbregas de Reus. Els dos equips necessitaven la victòria, el Reus per entrar a Europa i l’Irún per salvar la categoria, però la intensitat local va ser superior i va completar el triomf per 4-1 que va acabar per condemnar el conjunt basc. Natalya Prosvirnina va obrir la llauna gua-
nyant amb un contundent 3-0 a la seva primera rival i Elvira Rad va donar un cop sobre la taula després d’emportar-se el segon partit per un ajustat 3-2 contra Ioana Tecla, qui era l’estrella de l’Irún. La referent ucraïnesa del Reus Ganxets, Margaryta Pesotska, va posar el 3-0 amb facilitat i també va ser l’encarregada de tancar el partit amb el 4-1 final després que Prosvirnina cedís el seu segon joc contra Tecla. Aquesta victòria va condemnar a l’Irún al descens i va beneficiar de retruc a un equip català, perquè va permetre la permanència del CTT Figueres.
D’aquesta manera, el conjunt reusenc tanca la temporada amb 22 punts i una meritòria quarta posició i tornaran a Europa, a l’espera de saber si serà la Champions o l’Europe Cup, la competició que van disputar enguany.
El juvenil Enric Pujol, a la dreta, durant un entrenament amb el primer equip al Nou Estadi. Gerard Martí
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, i el regidor d’Esports, Enrique Martín, al centre de la imatge. Gerard Martí
L’equip del Reus Ganxets després del darrer partit. Cedida
Catalunya frega els 4 milions de persones amb feina aquest abril
Laboral l El màxim d’afiliats a la SS coincideix amb una reducció de l’atur de l’1,82% fins als 325.717 desocupats
ACN
Catalunya ha assolit una nova fita històrica d’ocupació amb 3.844.216 afiliats a la Seguretat Social el mes d’abril, la xifra més alta registrada mai, segons dades publicades aquest dimarts pel Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. L’impuls de la Setmana Santa, que enguany ha caigut a l’abril, ha contribuït decisivament a aquest increment, amb 37.403 treballadors més que el març (+0,98%). En termes interanuals, s’han generat 80.046 llocs de treball (+2,13%).
En paral·lel, l’atur registrat s’ha situat en 325.717 persones, un 1,82% menys que el mes anterior. Aquesta és la xifra més baixa en un mes d’abril des del 2008. Per territoris, Girona (+3,19%) i Tarragona (+3,58%) han liderat l’in-
crement de l’afiliació, mentre que a Lleida s’ha registrat un descens mensual (-0,13%) tot i encapçalar el creixement
anual (+2,73%). A Barcelona, l’increment ha estat més moderat (+0,48%).
Pel que fa a la desocupació,
El Vaticà inicia avui el conclave amb 130 cardenals amb dret a vot
Religió l Tots ells han reclamat l’alto el foc als conflictes arreu del món
ACN
Aquest dimecres 7 de maig a la tarda començarà el conclave que haurà d’escollir el nou papa després de la mort de Francesc. Hi participaran 130 cardenals amb dret a vot, d’un total de 173 que s’han reunit aquests dies a Roma.
Aquest dimarts han finalitzat les congregacions generals prèvies, que han servit per debatre els grans reptes de l’Església Catòlica i definir el perfil del futur pontífex. Segons el portaveu del Vaticà, Matteo Bruni, els cardenals han destacat la necessitat de donar continuïtat a les refor-
mes impulsades per Francesc, especialment en l’àmbit dels abusos, la transparència econòmica, la sinodalitat, la reorganització de la cúria i la cura de la creació. També s’hi ha plantejat la creació d’un consell permanent amb participació laica per assessorar el proper papa.
Brussel·les descarta que les renovables provoquessin l’apagada elèctrica
UE l La Comissió Europea va descartar ahir que les energies renovables fossin la causa de l’apagada elèctrica que va afectar Espanya i Portugal la setmana passada. «No hi ha raó per pensar que es degui a les renovables. Hi ha molts països amb un sistema energètic molt renovable i tenen menys interrupcions que d’altres amb menys renovables. Aquesta
no és la causa», va afirmar el comissari europeu d’Energia, Dan Jorgensen. Preguntat per l’energia nuclear, va respondre que «depèn de cada estat membre» decidir si la manté en el seu mix energètic. Jorgensen va voler «felicitar» les autoritats espanyoles i portugueses per com van «gestionar» la crisi, que va qualificar com «la pitjor apagada en dècades». Pel que fa a les
causes, va dir que «és massa aviat» per saber les «veritables raons» i va recordar que les investigacions seguien en marxa. Va afegir que la Comissió seguia la situació «de prop» i estava preparada per col·laborar amb experts. «Desitgem saber les conclusions i, si podem fer res des del nivell europeu per prevenir-ho, estem preparats per ajudar», va concloure Jorgensen. ACN
ha baixat més entre els homes (-1,89%) que entre les dones (-1,77%), tot i que elles segueixen representant el 57,5% del
En un comunicat conjunt, els cardenals han fet una crida a un alto el foc «sense condicions prèvies ni vacillacions» a tots els conflictes armats actuals. Han expressat preocupació per la manca d’avenços en els processos de pau a Ucraïna, l’Orient Mitjà i altres parts del món, i han denunciat l’augment dels atacs contra la població civil. També han demanat que s’iniciïn negociacions urgents per assolir una pau duradora, tan desitjada per les poblacions afectades com per la comunitat internacional.
L’afiliació laboral a la Seguretat Social va augmentar a Tarragona en un 3,58%
total d’aturats. Els estrangers han protagonitzat el descens més destacat en termes mensuals (-2,56%).
Tot i les bones xifres, la contractació ha disminuït un 7,55% respecte del març, amb una caiguda especialment notable en els contractes temporals (-12,58%). Els indefinits s’han mantingut pràcticament estables (-0,98%), però cauen un 8,31% en termes interanuals.
Valoracions
Des del Govern de la Generalitat, el secretari de Treball, Paco Ramos, ha celebrat
les dades i ha assegurat que «són xifres que demostren la consolidació del lideratge de l’economia catalana». Tot i reconèixer que el ritme de reducció de l’atur és menor que en anys anteriors, ho ha atribuït a la base acumulada de creixement: «Cada vegada és més difícil anar reduint amb la mateixa proporció l’atur». Des de Comissions Obreres (CCOO), Albert Ferrer ha valorat positivament les dades, però ha alertat de «reptes pendents» com l’atur femení i la situació dels desocupats de llarga durada. Ha reclamat millorar les polítiques d’ocupació i tirar endavant «el més aviat possible» la reducció de la jornada a 37,5 hores. UGT ha considerat que el descens de l’atur «no impacta de manera equitativa» i ha reclamat una transformació del marc laboral.
Foment del Treball també ha valorat positivament la reducció de l’atur, però ha advertit d’una «desacceleració» en el creixement del mercat laboral i ha criticat la manca de consens de l’executiu espanyol en mesures com la reducció de jornada aprovada aquest dimarts.
Cuerpo defensa la consulta sobre l’opa del BBVA al Sabadell mentre Feijóo la titlla de «frivolitat»
Política l El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va defensar ahir que la consulta pública sobre l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell compleix amb la normativa i que el procés serà «molt respectuós» amb les competències institucionals. Afirmà que permetrà recollir informació d’interès general més enllà de la competència. Al qüestionari, obert fins al 16 de maig, no s’hi pregunta «sí o no», sinó que demana valorar si l’opa afecta altres criteris com la seguretat nacional o la salut pública. Alberto Núñez Feijóo va criticar la iniciativa per «frívola» i per crear «un precedent». També va dir que «li agradava la competència bancària», però que «governar és indelegable». ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Iván muchas felicidades en el día de tu cumpleaños, que lo pases muy bien junto a la família, de parte de tus yayos que te quieren muchísimo.
Interior d’una Oficina de Treball del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Maria Asmarat / ACN
Un dels cardenals que participarà en el conclave. Guifré Jordan / ACN
k Tribuna k
La immigració marroquina a l’Argilaga. Dels anys 90 a l’actualitat
L’Argilaga és un nucli que ha estat classificat com una barriada o un llogarret al llarg del temps. És un poble sense ajuntament propi. Per aquest motiu comparteix la reclamació de molts barris i suburbis perquè se’ls consideri com a nuclis de primera, cosa molt complicada per tractar-se de barris perifèrics. La popularitat de Lamine Yamal en el panorama mundial i la seva vinculació amb Rocafonda m’ha fet reflexionar sobre la immigració marroquina al meu poble.
Als anys 90 es va començar a experimentar l’arribada de moltes persones procedents del nord d’Àfrica. Els primers en arribar eren homes que havien deixat les seves famílies al Marroc. Molts venien durant la verema. Durant aquesta època el poble s’omplia de colors i de gent que parlava altres llengües. Ocupaven cases velles que ja havien estat ocupades per antics temporers.
La primera família en arribar va ser la d’en Hassan i la Fàtima. Tenien quatre fills: en Yassin, en Jalal, en Mohamet i la Zhora. El marit treballava en la recollida d’escombraries a Valls. Recordo poques coses de la Fàtima ja que sempre estava a casa. La primera trobada la vam tenir a la placeta on hi havia els gronxadors. El mestre del poble els ajudava en la integració i en la gestió dels papers.
Quan sorties al carrer tots érem nens i nenes amb ganes de jugar. Un dia en Jalal va caure dintre d’un esbarzer i no podia sortir perquè se li clavaven totes les punxes. El vam haver d’ajuda a sortir. Amb en Jalal i en Mohamet anàvem a classe a la Secuita. Amb el germà que em portava més bé era el Mohamet ja que érem de la mateixa edat. Quan va marxar del poble el vaig trobar a faltar.
Després de la verema anàvem al camp de futbol. En Mohamet compartia les galetes que rebia del serveis socials amb nosaltres. No era fàcil ser d’un altre color i venir d’un país musulmà. A casa dormien en matalassos a sobre del terra i jugaven a futbol descalços. Aquella època passàvem les vacances d’estiu a la plaça de l’es-
Marc Dalmau
Historiador i arqueòleg
glésia o al camp de terra on hi ha el consultori mèdic.
En Mustafà jugava molt bé a pilota. Un dia les rodes d’un tractor li van destrossar una cama i els crits es van sentir a molta distància. En Tariq era una altra persona jove que va arribar al poble durant la verema. Li agradava molt beure cervesa i cada dia anava a la Secuita a buscar algunes llaunes per emborratxar-se. Em va invitar a pujar a la casa on vivien els temporers. Aquell pis era com un campament de nòmades del desert i preparaven un menjar que feia molta bona olor.
En aquella època es va formar un grup de jovent amb catalans arrelats i joves marroquins de segona generació
També recordo en Fuad o l’Anuar. En Fuad treballava de jornaler per un empresari agrícola. Amb el temps es va fer un nom i es va convertir en un gran paleta. Li van encarregar l’enrajolat dels carrers del poble i va participar en la construcció de moltes cases. Ens va convidar a visitar la seva família al Marroc. L’Anuar portava ulleres i les seves cosines se l’estimaven molt. Deien que era molt intel·ligent i va emigrar a Alemanya.
Uns anys més tard va arribar una altra família. En Nordin era d’aquells que havia vingut sol i que més tard va reunir a la família. Era un cosí d’en Hassan. En Nordin estava casat amb la Habiba i tenien la Nisserin, la Gutlut i la Cauchar. Uns anys més tard van tenir la Nihat. Vivien a Cala Gaspana, una antiga casa que havia estat propietat dels frares de VilaRodona.
Aquella època es va formar un grup de jovent amb catalans arrelats i joves marroquins de segona generació. La Nisserin era la gran de les filles de la Habiba. Un dia va venir amb l’hijab i no se’l va tornar
a treure. Va ser venedora al Cortefiel i cambrera en un bar jamaicà. Es va casar amb un egipci i va tenir una filla. La Gutlut treballava en una parada de roba al mercat de Tarragona. La Cauchar es va casar i va anar a viure a França. També va arribar una altra família formada per en Mohamet, la Zhora, en Mohamet, la Siham i en Sufian. El futbol era una bona manera per trencar el gel i fer amistat. La seva mare Zhora a vegades ens donava berenar. Jugàvem a cartes al portal d’una casa de la plaça. Vivien en un magatzem. A la part inferior hi havia la cuina i el menjador i, a la superior, hi havia un gran dormitori. Amb el temps se’n van anar a viure al mas de la Tallada on treballava el pare. Una altra era la formada per en Mohamet i la Zaira. Tenien en Muhsin i l’Amal. En Muhsin era molt amic d’en Rocco. La Zaira cuinava pans marroquins i plats de cuscús. Va ser la primera dona musulmana que vaig veure conduint un cotxe. També era la primera família que utilitzava el català per parlar amb nosaltres. Amb els estalvis es van comprar una casa al barri de Sant Salvador. Un altre parent d’en Nordin va venir a treballar a l’Argilaga. La seva filla Badria es va casar amb l’Imad i van anar a viure a Cala Pona. Van tenir a una nena que van anomenar Rim i, més tard, va venir la Marian. Baixaven al Serrallo a buscar peix i es guanyaven la vida venent-lo entre el veïnat. Un dia el cotxe no els hi arrancava i vam anar a buscar un tractor per estirar-lo.
Les històries de marroquins i marroquines s’entrecreuen amb les de catalans i catalanes en aquest poblet del Tarragonès. Les seves vivències ens recorden que molts dels nostres avis també es van haver de desplaçar per diferents motius. Ells també van topar amb societats opaques que els van arraconar i els van col·locar en feines que els autòctons ja no volien fer. La mecanització del camp ha fet que la necessitat de treballadors també hagi disminuït.
k Tribuna k
Llombardia passa la torxa dels 4 Motors per a Europa
Ha estat a la ciutat italiana de Varese on divendres passat 11 d’abril Catalunya ha assumit la presidència anual dels 4 Motors per a Europa (4ME), l’aliança que des del 1988 reuneix les regions industrialitzades europees de Catalunya, Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia) i Alvèrnia-Roine-Alps. A més del president català, Salvador Illa, a l’acte van participar també el president de Llombardia, Antonio Fontana, el d’Alvèrnia-Roine-Alps, Fabrice Pannekoucke, i el secretari d’Estat de BadenWürttemberg, Florian Hassler.
El Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya va fer públic el Programa de treball de la presidència pel qual es proposa un eix central que es focalitza en «Els motors de la Brúixola: la contribució de les regions al debat sobre el futur model econòmic i social d’Europa», i identifica quatre blocs estratègics, cadascun dels quals amb les seves respectives línies innovació en tecnologies avançades; descarbonitzar per competir; guanyar autonomia estratègica, seguretat i resiliència; cap a una economia inclusiva sobre la base del talent, el treball digne i la igualtat d’oportunitats.
Al marge dels reptes que pot representar l’actual situació econòmica mundial per a les entitats empresarials de les regions europees esmentades per a incorporar el programa català a les tasques comunes dels 4ME, tampoc no ha passat desapercebuda la preocupació que representa l’erràtica política comercial imposada pels Estats Units des que el president Trump assumís el poder. El mateix dia que Llombardia passava la torxa dels 4ME a Catalunya, el grup de les quatre regions va emetre una declaració sobre l’anunci d’aranzels del govern nord-americà en què qualifiquen aquestes mesures d’«injustificades i perjudicials», i que «afecten directament una aliança transatlàntica que des de fa temps defensa la prosperitat compartida», els mercats.
Entre altres aspectes, es fa una crida a tenir en compte que «en un moment en què el món s’enfronta a grans desafiaments de diversa índole, l’atenció ha de centrar-se en la cooperació, no en la confrontació». Així mateix, es recorda que «el comerç entre els Estats Units i Europa representa gairebé el 30% del comerç mundial de béns i serveis i el 43% del PIB mundial. En conjunt, les regions dels Quatre Motors per a Europa representen més d’una desena part de les exportacions totals de la Unió Europea als Estats Units d’Amèrica».
Però, certament, tal com subratllen els 4ME, «la relació transatlàntica es basa en alguna cosa més que el simple comerç de béns. Inclou intercanvis dinàmics de serveis, inversió, innovació i persones. Preservar i fomentar aquesta relació requereix respecte mutu i un compromís compartit per resoldre junts els desafiaments globals». Vam compartir aquesta idea que, sens dubte, és un fet econòmic real, ja que no hi havia només literatura periodística en allò que es va reclamar el mateix dia 2 d’abril quan els titulars de tota la premsa nacional i internacional, després de la quasi histriònica demostració del trumpisme sobre l’aplicació d’aranzels comercials a tot el món, es feia ressò del curtcircuit borsari i econòmic generalitzat. El que es transmetia, mitjançant editorials, articles d’opinió i fins i tot als simples teletips informatius, era que s’estava esgotant la paciència de molts països davant dels anuncis successius i sense lògica econòmica de Trump. Com ja he dit en un escrit anterior publicat en aquest diari, mai no ha estat més palès en la realitat internacional el pes enorme d’un elefant entrant en una xerrameca, donant-se la circumstància política a més del símbol del Partit Republicà dels Estats Units: un elefant, precisament. Aquest tipus de pertorbacions de l’harmonia entre els estats a partir de decisions personals erràtiques comporta enormes perjudicis globals.
Però, tot i que s’ha qualificat per tot arreu com a «guerra comercial» declarada l’anunci del president dels Estats Units, és preferible no fer-ne un casus belli, ni tan sols econòmic, sinó recolzar les nostres habilitats negociadores a través de la infraestructura juridicocomercial ja desenvolupada, o la política com és el cas dels 4ME en el marc de la Unió Europea, ja que les mesures aranzelàries absolutistes de Trump també són relatives des d’una perspectiva històrica i, per tant, poden caure pel seu propi pes elefantí. Tal com es destaca al preàmbul del programa de la presidència catalana dels 4ME, «cal tenir present que BadenWürttemberg, Auvernia-Roine-Alps, Llombardia i Catalunya, són regions que històricament s’han reivindicat com els motors industrials d’Europa i han estat líders en la majoria dels àmbits estratègics que han marcat les prioritats». Val doncs la pena aprofitar aquest valor afegit per fer front al repte que ha plantejat l’actual presidència dels Estats Units.
Ricardo Mor Solá Diplomàtic
Necrològiques
Tarragona
Jordi Maixé Altes.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Joaquin Lucena Alcala.
Ha mort als 81 anys.
Reus
Adoración Alpañes González.
Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Jaume Bernal Vallverdú.
Ha mort als 84 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h al Tanatori.
Albert Sendra Clarasó.
Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 10.30 h al Tanatori.
Teodora Gutiérrez Benito.
Ha mort als 92 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Mor la Dra. Remei Artigas, Directora Mèdica de Laboratorios Menarini
Defunció l L’ICIQ vol recordar la seva professionalitat i humanitat
Redacció
Ha mort la Dra. Remei Artigas i Feliu, metgessa i Directora Mèdica de Laboratorios Menarini España. Va establir una fructífera col·laboració
amb l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), on van valorar profundament la seva intel·ligència, passió, humanitat i compromís amb la qualitat de vida de les persones. L’ICIQ en destaca també
El Montmell homenatjarà Imma Costa posant el seu nom a
una plaça del municipi
Reconeixement l Va ser l’alcaldessa del poble durant més de quinze anys
Redacció
El Montmell retrà homenatge a Imma Costa posant el seu nom a una plaça del municipi, com a reconeixement públic als més de 45 anys de dedicació a la corporació local. Costa va exercir durant més de quinze anys com a alcaldessa i ha estat una figura clau en la història recent del municipi, molt apreciada i valorada per veïns i veïnes de totes les generacions.
L’exalcaldessa
la seva generositat, humilitat i capacitat de diàleg, i expressa el condol més sincer a familiars, amics i companys de feina que la van acompanyar en el seu camí professional i vital.
L’acte tindrà lloc el dissabte 17 de maig a les 12.00 h, a la plaça situada darrere de l’Ajuntament, que passarà a dir-se oficialment Plaça Imma Costa. El consistori ha volgut fer aquest gest simbòlic i emotiu per posar en valor la seva trajectòria, compromís ferm amb el municipi i la tasca incansable desenvolupada al llarg de tota una vida.
L’alcalde del Montmell, José
María Roldán, ha convidat tota la ciutadania a participar en aquest acte de record i agraïment, així com familiars, amics i representants d’entitats locals que van compartir moments de treball i dedicació amb Costa. Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament vol reconèixer l’esforç de tants anys de dedicació.
del Montmell, Imma Costa. Diputació de Tarragona
La Dra. Remei Artigas i Feliu va establir una fructífera col·laboració amb l’ICIQ. Cedida
ÀRIES
21/03 al 19/04
Tensions mals humors malmetran la teva relació amb els altres. Adopta una actitud diplomàtica serà el millor remei. Serà una jornada conflictiva.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Captarás les bones oportunitats a la primera, les circumstàncies posaran a prova la teva capacitat d’organització direcció.
SAGITARI
22/11 al 21/12
Contactaràs amb persones de nivell es tancaran acords importants de transcendència. En un dia clau com aquest no et perdis cap detall.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
No serà fàcil la comunicació l’enteniment. Intenta relaxar-te una mica i tracta de flexibilitzar les teves idees per a no entrar en conflicte.
23/08 al 22/09 VERGE
La teva capacitat organitzativa es veurà accentuada. És un excel·lent moment perquè facis una selecció entre les teves amistats o amors.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Si algun dels teus treballs depèn de persones del sexe oposat al teu seria millor que prenguis tu la batuta, en cas contrari et veuràs a final amb tot.
21/05 al 20/06 BESSONS
Tindràs contacte amb persones d’autoritat que et donaran el seu suport a tot el que proposis. Èxits segurs en tot més en l’amor.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Els frecs els enfrontaments seran molt fàcils en el teu entorn familiar. No et precipitis, raona més. Demostra amor a les persones del voltant.
20/01 al 18/02 AQUARI
Alts baixos anímics et faran mostrar-te davant l’observació dels altres com una cosa estranya poc sociable. Respira profund avança.
21/06 al 22/07
Ten molta paciència durant tota la jornada. Si pots retarda per a un altre moment decisions importants o signatures de documents.
Sudoku
ESCORPÍ Anuncis classificats
23/10 al 21/11
Controla la ansietat i el teu sentit possessiu ambiciós. La gent que t’envolta no escoltarà les raons hauràs d’actuar de forma gens impulsiva.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Tant en el social el professional el teu contacte amb superiors serà una cosa brusca. Et veuràs obligat a mostrar-te fort. Nit molt passional.
Mots encreuats
TARRAGONA:
Sabido Foraster, Julieta Antoni Maria Claret, 18 Telèfon 977 896 078
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10. Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751.
Bofarull Masip, Mercé
Roger de Belfort, 49 Telèfon 977 316 666.
SALOU:
Dahlstrom, Andrea Carles Buigas, 14 Telèfon 977 381 363.
IMMOBILIÀRIA
REUS. ALQUILO HABITACIÓN. NO fumador/a NI bebedor/a. Tel: 657.845.452
HORITZONTALS: 1. Tambors amb dues membranes. Dona sense fe. 2. Una intrusa dins d’el pomar. Transformació en el més absolut silenci. 3. Aportes arguments. Capgròs. 4. Domicili innombrable. Efectues un ingrés. De la gola i del coll. 5. Tornaran a repetir. El tercer en discòrdia. 6. Peix que es mossega la cua. Sons mancats de consonància. La primera de totes. 7. Canyís. Resta sense vocals. 8. Omplí les cartutxeres. Una que sempre va a la cua. 9. Escollir. Parella tan unida que sona com una única veu. 10. Presoner. Sentència antiga. Dues en un pacte. 11. Resposta divina. Últim tram intestinal. 12. Geni dels boscs escandinaus. Acabades. VERTICALS: 1. Cargolament. Expert en no pagar mai. 2. Molt atractiu. Ultrapassi. 3. Peça de la construcció. Treballador a temps. 4. N’hi ha dues per barba. De l’època de Neró. Club de Futbol. 5. Intimidi. Moneda del rei. 6. Cerimònies d’expiació que no duren un lustre. Contracció del deltoides. 7. Posen límits a la servitud. Xerrada. Un parell de catets. 8. Respiri. Torn a bord de les barques. 9. Grup de coses amassades. Espais entre els murs de càrrega. 10. Corrent gironí. Viure. Centre tàctil. 11. Enlairament. Conveni. 12. Escull el camí més curt. Úlceres bucals
VILA-SECA:
Jansa, Hereus de Carles Plaça de Voltes, 4 Telèfon 977 392 139.
CAMBRILS:
Suils, Lourdes Moragas i Barret, 2 Telèfon 977 368 569.
VALLS:
Galimany, Roman Plaça Portal Nou, 4 Telèfon 977 600 597.
EL VENDRELL:
Mestres, Mª Carme Prat de la Riba, 2 Telèfon 977 666 084.
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima Estat del cel De matinada la nuvolositat minvarà i durant el matí el cel quedarà serè o poc ennuvolat en general, si bé persistiran alguns estrats baixos fins a mig matí a punts de la depressió Central, al litoral nord, a valls del Prepirineu i a la cara nord del Pirineu. A partir del final del matí creixeran nuvolades al Pirineu, Prepirineu i al quadrant nord-est, on quedarà entre molt ennuvolat i cobert.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar o lleugerament més baixa, mentre que la temperatura màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta.
PÀRQUINGS
VENC PÀRQUING Av. CATALUNYA. Tel: 639.534.413 (WhatsApp)
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 –977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO
Tel: 667.471.534
TRABAJOS de PINTURA, ALISADOS, PLADUR, etc. Tel: 690.216.359 Jorge
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
Avui felicita als que es diuen: Sixt, Eovald i Benet.
L’Amfiteatre de Tarragona serà l’escenari, el pròxim dimecres 28 de maig, de l’acte inaugural del Transvers, el Festival de Poesia de Tarragona que enguany arriba a la quarta edició. El certamen arrencarà amb un espectacle que destil·la l’essència del festival: un recital de veus poètiques emergents (Paula S. Piedad, Laia M. Llobera, Maria Mingorance i Misael Alerm) que actuaran amb Los Sara Fontán. Quatre dies més tard el Transvers es clourà amb una sessió protagonitzada per Josep Pedrals, que presentarà un espectacle inèdit, basat en un llibre que publicarà l’any que ve. L’escenari serà, en aquest cas, la Volta del Circ.
Precisament l’ús d’espais com l’Amfiteatre, la Volta del Circ o la Casa Canals és una de les novetats del Transvers 2025, que d’aquesta manera se suma a la celebració dels 25 anys de la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial. El que es manté inalterat, això no obstant, és el desig dels organitzadors –l’APELLC, Associació de Professionals de la Llengua i Literatura Catalanes– de fer arribar la poesia a tots els segments de la població, més enllà de les persones que habitualment l’escriuen o la llegeixen. Així ho explicava Anna Gispert, presidenta de l’APELLC, aquest dimarts, durant la presentació del Festival al Teatret del Serrallo: «Volem posar la poesia a l’abast de tothom i que arribi a tots els racons, edats, àmbits i condicions».
Aquesta voluntat es reflecteix, de nou, en el programa del festival, que inclou una desena d’activitats amb propostes com el recital Versos i secrets de l’Escola de Lletres; la sessió Pedrolo + 18 amb Gypsy Nel·lo i Glòria Ribera, que faran una lectura de poemes eròtics
Festivals El Transvers, Festival de poesia de Tarragona, se celebrarà del 28 al 31 de maig i enguany incorpora nous escenaris
El patrimoni poètic tarragoní i català a
l’abast de tothom
de l’autor segarrenc; o els espectacles infantils El jardí de les paraules i Bella Lluna En aquesta edició el Transvers manté el seu caràcter inclusiu, i de nou convida l’escola La Muntanyeta, la Fundació Estela i l’escola SOLC a fer poesia en una sessió que es farà el dijous 29 a la Sala d’actes de l’ONCE. Allà, alumnes de La Muntanyeta recitaran un poema. Tot seguit, la Fundació Estela estrena la versió en pictogrames del vídeo
La cançó de la Sisu, amb lletra dels professionals de la Fundació i música de Lluís Gavaldà i JoanPau Chaves. Finalment, alumnes de l’escola SOLC presentaran la versió dramatitzada del llibre A poc a poc, de Víctor Sunyol. «Ens omple d’orgull que els nostres alumnes siguin protagonistes», admetien dos representants de SOLC durant la presentació, tot assegurant que «serà una experiència bonica que, no només se la mereixen, sinó que hi tenen tot el dret».
Amb la mirada posada ja en la cinquena edició, els responsables del festival explicaven que el cer-
tamen s’ha anat consolidant amb autors, entitats i públic, tot refermant la vocació de fer xarxa, donant veu al talent local a la vegada que treballant en l’àmbit dels Països Catalans.
Tota la programació es pot consultar a la web de l’APELLC (www. apellc.cat), on també es pot fer la compra d’entrades o la reserva per als espectacles gratuïts.
A la Volta del Circ
El Transvers es clourà amb l’estrena d’un espectacle inèdit de Josep Pedrals
Golfus de Tàrraco
El nom de l’Esteve
Al cementiri de Torredembarra hi ha enterrat un nazi. Per contra, no hi és enterrat un torrenc assassinat pels nazis ni sabem què es va fer de les seves despulles. Coneixem el dia de la mort, 15 de gener del 1942, i el lloc, el camp d’extermini de Gusen, però no com el van assassinar. I en coneixem el nom: Esteve Cañellas Margalló, nascut a la Torre el 27 de març del 1909. I el recordem.
Dissabte 10 de maig a les 12 del migdia, la família Cañellas llegirem uns textos en memòria seva, i ho farem, en col·laboració amb l’Ajuntament i el Centre d’Estudis Sinibald de Mas, al jardí de la Biblioteca Mestra Maria Antònia, on hi ha el Memorial que fa vuit anys li va dedicar la vila. Els textos, en gran part, són del llibre ‘Heretar Mauthausen’ del deportat tarragoní Joan Tarragó i el seu fill Llibert. Joan Tarragó posa en paraules un camí fins als camps nazis semblant al que devia patir l’Esteve. El nom de Tarragó, com el d’altres tarragonins i baixgaianencs assassinats als camps nazis, és recordat, al terra d’un carrer on va viure, amb una ‘stolspersteine’, les llambordes que a tot Europa homenatgen més de 75.000 víctimes del nazisme. I ara l’ajuntament torrenc està disposat a impulsar realment una ‘stolpersteine’ per a l’Esteve.
Les ‘pedres de la memòria’, creades per l’artista alemany Gunter Demnig, constitueixen el memorial més gran del món. I per a la família, que l’Esteve en tingui una al seu nom és una necessitat, perquè tot el món el rememori pel nom i no pel número de presoner.
A la pel·lícula ‘La cançó dels noms’ es canten, perquè no es perdin, els noms de les víctimes dels nazis. Les ‘stolspersteine’ són les partitures en metall perquè siguin recordats arreu.
