Viñuales té el plenari més dividit, però ha aguantat sense entrebancs un govern en minoria
Tarragona 2
Queixes veïnals a la Part Alta per l’aglomeració de vehicles mal aparcats en horari de sortida escolar
Opinió 20 Toni Carmona i Jordi Collado. Queden camins per recórrer: «Deia Pepe Mujica que “el poder no canvia les persones, només revela qui realment són”»
Urbanisme
Vila-seca ja planifica com serà la Pineda sense l’Aquopolis i Pacha
L’Ajuntament té sobre la taula un estudi que proposa per la zona una gran plaça oberta, hotels i restaurants de luxe, comerç al detall i zones verdes
El consistori busca un ‘project manager’ que capitanegi la transformació, dissenyant la normativa i analitzant els possibles operadors privats 12
Esports
El Real Murcia no sap el que és guanyar un play-off a l’estadi Enrique Roca
El Nàstic aterra amb l’artilleria carregada amb Antoñín Cortés com a golejador especialitzat fora de casa l 16 i 17
Educació
Torredembarra reclama a la Generalitat que incrementi places d’I1 al municipi
l 15
Camp de Tarragona 14
Caçadors de ‘foodies’
Una setantena d’operadors turístics internacionals es troben a La Boella amb agències locals per conèixer l’oferta turística vinculada a la gastronomia
Tribunals
El segon jutjat social de Reus, pendent del Ministeri de Justícia
l 8
Tarragona
Víctimes locals d’una estafa milionària s’uneixen per reclamar
l 3
Tjerk van der Meulen
Els davanters del Nàstic Pablo Fernández i Antoñín Cortés. Gerard Martí
L’aglomeració de vehicles a la Part Alta en horari de sortida escolar esgota la paciència dels veïns
Mobilitat l Advoquen per trobar una solució conjunta amb l’Ajuntament, el Col·legi Lestonnac i les famílies
J. Bugarin / O. Castro
Els vehicles s’aglomeren a la plaça de la Pagesia cada tarda, quan arriba l’horari de sortida escolar. Molts pares deixen allà el cotxe aparcat uns minuts per anar a recollir els seus fills al Col·legi LestonnacL’Ensenyança. Aquesta pràctica ha esgotat la paciència dels veïns de la zona, que reclamen una solució des de fa anys. «És un càncer que no hi ha hagut manera de remeiar», assenyala Quim Castellví, president de l’Associació de Veïns Ara Part Alta.
«No volem que el centre marxi d’on és, només demanem que es posi ordre a aquesta bogeria», assenyala. En aquest sentit, considera que és l’Ajuntament qui ha de «prendre la iniciativa» de trobar una solució i advoca per organitzar una trobada entre el consistori, la direcció del col·legi, l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i els residents del nucli antic.
«Cada tarda és un drama», lamenta Núria Plana, que té un taller de ceràmica a la plaça de la Pagesia. «S’acumulen dues o tres files de cotxes i és impossible arribar fins al nostre local per descarregar
La plaça de la Pagesia és un entorn que, en algunes hores del dia, s’omple de cotxes. X(@magdvd000)
«Forma part de la dinàmica habitual de la mobilitat al centre», diu la GUT
Canvien el paviment del carrer
Major amb la Baixada de la Misericòrdia
Espai Públic l La Brigada Municipal realitza aquesta setmana els treballs de substitució del paviment dels dos trams de vorera a la intersecció del carrer Major amb la Baixada de la Misericòrdia. Aquesta obra, reclamada pels veïns i veïnes de la Part Alta, consisteix en canviar el paviment de pedra desgastat de manera natural pel pas del
temps i de l’ús per un altre visualment semblant amb una rugositat de fàbrica més duradera i resistent davant la pluja per tal d’evitar relliscades.
En concret, es substitueix el terra de les dues franges de vorera que porten al vianant fins a les escales d’ambdós costats de la baixada de la Misericòrdia. Redacció
coses», apunta la veïna de la Part Alta. Els problemes de mobilitat no només es produeixen a l’hora de la sortida, sinó també als matins, quan els pares s’aturen «enmig del
carrer» per deixar els seus fills al col·legi. «Podrien deixar aparcat el cotxe al pàrquing de Torroja i caminar fins al centre, que són dos minuts», apunta Plana, qui critica que
«no hi ha cap regulació». Des de la Guàrdia Urbana, s’explica que a les hores d’entrada i sortida dels centres escolars «és habitual que alguns vehicles s’aturin breument
a les zones pròximes als accessos per facilitar la baixada dels infants». «Aquesta pràctica és recurrent i forma part de la dinàmica diària de mobilitat a l’entorn escolar», afegeixen fonts del cos policial. Els agents realitzen, de manera rotativa, tasques de regulació del trànsit en diferents escoles de la ciutat per garantir la seguretat viària i la fluïdesa de la circulació. «En aquest context, som conscients que en moments puntuals es poden acumular vehicles durant uns minuts, fet que forma part de la realitat habitual de la mobilitat escolar». Amb tot, i asseguren que es treballa per assegurar que el trànsit es mantingui «ordenat». Aquest mitjà ha intentat també contactar, sense èxit, amb l’AFA del Col·legi Lestonnac per valorar la situació. El 2021, l’Ajuntament va treballar en un projecte anomenat ‘Camins Escolars Segurs’, que pretenia «reduir l’ús dels cotxes en l’anada a l’escola, i fomentar que part del recorregut es fes caminant». Precisament, la prova pilot de la iniciativa es va fer al Collegi Lestonnac. Un any més tard, el consistori va crear una zona de Petó i Adéu per a millorar la mobilitat a la zona. Totes aquestes mesures, però, no han acabat sent efectives. No només hi ha acumulació de vehicles a la plaça de la Pagesia, ja que aquesta imatge es repeteix en altres punts de la Part Alta, com la plaça dels Àngels. Els veïns han reclamat de forma reiterada que es controli l’accés dels cotxes al nucli antic, així com l’estacionament indegut per part d’alguns usuaris.
Desenes de famílies denuncien una empresa per estafar uns 2 MEUR
Societat l Constitueixen una associació d’afectats a Tarragona i denuncien la «inacció» de la Justícia
«Hi ha persones a qui els han estafat 300.000 euros i que ara estan anant als menjadors de Càritas». Aquest és un dels casos més extrems de una suposada estafa que han patit desenes de famílies tarragonines. «Diversos companys vam aportar capital a OPS Capital, una empresa que es dedica a la compravenda d’immobles, la inversió en petites empreses i préstecs a tercers», explica Pau Alonso, un dels afectats. Això va passar el 2019 i durant un temps tot va anar bé, fins que van
deixar de rebre informes de l’activitat de l’empresa i dels diners que hi havien destinat. «Tu sempre tenies l’opció de reintegrar les inversions. I va arribar a un punt que no ens tornaven els diners ni ens donaven més informació. Van desaparèixer», indica Alonso.
Querella el 2023 El 2023, davant del problema, diversos inversors tarragonins van presentar una querella criminal comuna contra la companyia i van constituir una associació d’afectats. «La vam presentar perquè avancés tot ràpid i perquè es pro-
hibís l’activitat a l’empresa i evitar més afectats. Però res d’això s’ha complert», explica Felipe Serrano, advocat dels afectats.
Segons expliquen, la denúncia es va presentar davant el Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona. El 2014, el jutge va decidir que no era «competent» i va traslladar la causa a Barcelona. Des de la capital, van retornar el cas a Tarragona de nou. «La inacció del jutjat encara fa més gran el problema. És molt flagrant perquè estem parlant de set delictes diferents», afegeix Serrano. La companyia
El CEPAC i la Càtedra URV convoquen el quart ajut de recerca castellera
Investigació l Es presenta un nou premi per a treballs de secundària
Redacció
El Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) i la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, han convocat el seu quart ajut de recerca castellera, dotat amb 8000 euros, per a un projecte que tingui com a objectiu definir protocols per a prevenir i actuar en la cura de la gestió psicològica i/o la salut mental dels diversos integrants de les colles castelleres. La convocatòria pública s’ha fet coincidint amb l’acte de lliurament als guanyadors del VIII Premi CEPAC, que també ha servit per convocar un nou premi per a treballs de secundària i que inclou treballs de recerca de segon de Batxillerat.
La guanyadora ha estat Alba Seró Bell-Lloch pel treball Projecte crossa: disseny d’un projecte educatiu de
S’ha dedicat a la gestió psicològica dels integrants de les colles Imatge de l’acte d’entrega dels ajuts. Ajuntament de Tarragona
formació en perspectiva de gènere per a colles castelleres universitàries, presentat com a TFG d’Educació Social a la
«Hi ha persones a qui els han estafat 300.000 euros i no tenen per menjar»
hauria comès suposadament delictes de falsificació documental, administració des-
lleial i estafa, entre d’altres. La seva seu social està a Barcelona. «No entenem com no s’han aplicat mesures cautelars», diu l’advocat. Tot i que gran part dels afectats són de Tarragona, a l’associació també han arribat casos de Saragossa i el País Vasc. «Ens tenen abando-
nats. Passa el temps i seguim igual», expressa Alonso. Després de 22 mesos de tramitació judicial, el cas continua en fase d’instrucció i l’empresa segueix operant. «Sabem que el propietari de la companyia segueix a Barcelona. Vam demanar que se li retirés el passaport», conclouen.
Universitat de Lleida. També s’ha lliurat els diplomesaccèssit a Irene Urgell Molina per El ressò de la memòria. La figura del timbaler Salvador Castellví (1874-1954) i la colla de grallers Els Pelegrins de Bellvei, TFG de Musicologia a l’ESMUC; i Gio Gonzales, Txell Barbarà i Asser Parreu pel treball audiovisual 4 camises.
Oriol Castro
L’empresa, amb seu a Barcelona, es dedicava a la compravenda d’immobles, entre d’altres. ACN
Presenten un nou número de ‘Cultura i Paisatge’
Cultura l Els Amics de la Catedral de Tarragona, organitzen la presentació de la revista Cultura i pai satge i el seu número 17. Una publicació que,contribueix a la difusió del patrimoni i del pensament vinculats al nostre entorn històric i cul tural. La presentació anirà a càrrec de M. Joana Virgili Gasol, i comptarà amb les intervencions de la senyora Francesca Español Bertran, doctora en història de l’art, i del president de l’IEMed, Senén Florensa Palau. L’acte tindrà lloc el dissabte 7 de juny, a partir de les 11 hores, al Museu Bíblic de Tarrago na. Redacció
Arrenquen les celebracions dels 25 anys de l’aMt
Música l El juny a la Capsa de Música és sinò nim de celebració del Dia de la Música amb un con cert tribut col·lectiu. Aquest any serà especial, perquè coincidint amb els 25 anys de l’Associació de Músics de Tarragona el tema del tribut seran precisament les can çons d’aquests anys. D’altra banda, també fa 25 anys el concurs Sona 9, que portarà una de les seves preliminars a la Capsa. I, finalment, l’es cenari s’obre al talent musi cal més precoç de Tarrago na i el seu entorn amb una doble sessió de concerts de combos de les escoles muni cipals. Redacció
Aquest mandat està sent un circuit d’equilibrisme per al govern municipal de l’Ajun tament de Tarragona. La complicada aritmètica del ple muni cipal ha obligat l’executiu socialista a teixir consensos amb diferents partits de l’oposició per tenir majoria i tirar endavant les seves polítiques. Si bé és cert que han superat aquests primers dos anys en solitari sense gaires com plicacions, la sortida d’Elvira Vidal del grup municipal de Junts per Catalu nya pot trasbalsar un tauler de joc que el PSC ja havia aconseguit dominar. Una aliança amb Esquerra Republi cana —amb sis regidors— hauria per mès al PSC —que en té nou— tenir un camí de roses durant la primera mei tat de mandat, però els frecs personals entre ambdues formacions han im possibilitat aquest escenari. ERC està en fora de joc juntament amb Vox, de qui l’alcalde, Rubén Viñuales, no en vol sentir parlar. El Partit Popular, que és la tercera força de l’Ajuntament, tampoc està entrant en els plans dels socialistes. Amb aquestes opcions descartades, els grups municipals de Junts per Catalunya i En Comú Podem es van convertir, des de bon inici, en les úniques alternatives viables per al govern. És veritat que l’executiu ha hagut de fer equilibris, però no ho ha hagut de fer sobre un cable prim i inestable, sinó sobre una fusta d’uns quants centímetres d’amplada.
I és que sempre ha pogut recórrer a Junts i, quan no ha pogut recolzar se en ECP, ho ha fet en els consellers no adscrits: Javier Gómez i Jaime Duque. La sortida d’ambdós consellers del grup municipal de Vox va permetre ampliar el ventall d’opci ons per a l’executiu soci alista. Aquest comodí va facilitar la governabilitat a la plaça de la Font, però la marxa d’Elvira Vidal de Junts pot tornar la a com plicar. La formació sobi ranista, principal soci del govern, ha perdut un regi dor i, per tant, la terna PSC Junts ECP ja no permet te nir majoria. Aquesta fórmula havia servit
Trontollen els equilibris del PSC per tenir majoria
per aprovar les ordenances fiscals i els pressupostos del 2024 i el 2025. Per tant, els tres consellers no ads crits —que si actuessin com un partit unificat serien quarta força— ju garan un paper crucial durant el que resta de mandat. Especialment, Elvira Vidal, qui ja ha de clarat al Diari Més que «el meu vot el PSC se l’haurà de guanyar». Tot apunta, però, que tindrà una po sició col·laborativa, la ma teixa que han mostrat els consellers Gómez i
Duque. En Comú Podem s’ha mostrat molt crític amb el «transfuguisme» i descarten formar part de cap acord que se sostingui en els regidors no adscrits. Per la seva part, Junts, quan va comunicar que no entrava a go vern, al·legava que no ho feia perquè haurien de dependre dels exconse llers de Vox. Tot i això, cal recordar que l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions, així com l’adjudicació del contracte de la brossa a Urbaser es van tirar endavant amb els vots de la formació de Puigdemont i els no adscrits. A partir d’ara, però, aquesta combinació tampoc permetrà arribar als 14 vots, ja que faria falta un més.
Canvi d’escenari
Les fórmules Junts-ECP o Junts-exVox ja no permeten arribar als 14 vots
El PSC podria trobar una majoria ‘estable’ en JxCat i els tres no adscrits. La pregunta és: com afectarà el sentit de vot de Vidal a les decisions que aca bi prenent Junts? I és que l’edil va car regar durament contra Jordi Sendra després de sortir del grup. La marxa de Vidal ha fet trontollar els equili bris de l’executiu per buscar majories, però Viñuales confia que, a través del diàleg, s’acabarà trobant l’estabilitat.
Oxfam porta a la ciutat la campanya contra l’explotació dels temporers
Societat l Divendres es projecta 'Fruits amargs' a la Diputació
Redacció
El comitè territorial d’Oxfam Intermón a Tarragona ha organitzat, per a aquest di vendres, la projecció del do cumental Fruits Amargs (The Pickers), dins de la Setmana dels Fruits Amargs. Es trac ta d’una campanya a esca
la europea per a denunciar les condicions d’explotació en que treballen milions de persones migrants que recol· lecten en els camps d’arreu d’Europa els aliments que arriben a la nostra taula. La projecció tindrà lloc al Palau de la Diputació a les 19 hores. La campanya inclou la pro
jecció del documental en centenars de localitats del continent (més de 30 a Espa nya), acompanyada de xerra des, col·loquis o exposicions. L’objectiu és donar a conèixer a l’opinió pública la proble màtica d’explotació laboral i injustícia que mostra aquesta pel·lícula, i sensibilitzar la po
blació sobre aquesta situació. El documental, dirigit per la cineasta alemanya Elke Sasse, retrata la dura realitat de les persones que cullen taronges, maduixes, olives o nabius en països com Grècia, Espanya, Itàlia o Portugal. A Europa hi ha més de dos mili ons de treballadors i treballa dores agrícoles migrants, una part essencial del nostre sis tema alimentari, però sovint treballen en condicions inac ceptables sense la seguretat laboral necessària i allotjats en espais insalubres.
John Bugarin
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, intervenint durant una sessió plenària del passat mes d’abril. Gerard Martí
Política l La marxa d’Elvira Vidal de Junts pot complicar la governabilitat
La campanya vol informar sobre els serveis que s’ofereixen. Cedida
El COFT i l’Associació Contra el Càncer activen una campanya pel Dia del Supervivent
Societat l El Col·legi Ofi cial de Farmacèutics de Tar ragona (COFT) i l’Associació Contra el Càncer a Tarrago na han posat en marxa una campanya, coincidint amb el Dia del Supervivent del Càn cer, que es va commemorar ahir. L’objectiu de l’acció és apropar els serveis i recursos gratuïts que ofereix l’Asso ciació Contra el Càncer als pacients oncològics a través de la xarxa de farmàcies de la demarcació de Tarragona. Aquesta acció s’emmarca en la col·laboració iniciada entre ambdues entitats fa 2 anys i que contempla un pla d’actu acions enfocat en la preven ció. En aquest sentit, com a part d’aquesta campanya, les farmàcies comptaran amb díptics. Redacció
Desprecinten les cinc pistes de pàdel del Tennis Tarragona
Societat l El club esportiu ha entregat els documents requerits per l’Ajuntament
John Bugarin
Torna la normalitat al Club Tennis Tarragona (CTT).
L’Ajuntament de Tarrago na va aixecar ahir l’ordre de clausura de cinc pistes de pà del i una altra multiesportiva de la zona Park, que van ser precintades per la Guàrdia Urbana ara fa tres setmanes. Arran de la denúncia interpo sada per un veí de la zona per «contaminació acústica» l’es tiu passat, van requerir al CTT que presentés diferent docu mentació per tal de «legalit zar» aquestes instal·lacions. El passat 13 de maig, es va procedir a la clausura de sis pistes del club, que no havia entregat els informes. La setmana següent, l’en titat va fer arribar tots els documents al consistori, que ha acabat decretant la reo bertura de les instal·lacions. El president del Tennis Tar ragona, Luis Salas, celebra la «voluntat» de l’Ajuntament d’«agilitzar el procés» per desprecintar les pistes, ja que «les escoles de pàdel poden tornar a l’activitat i els mo nitors poden tornar a treba llar». «No obstant, continuem sense entendre que s’hagin precintat aquestes pistes i menys per una denúncia que fa referència al soroll», diu.
El consistori ha requerit un control de la contaminació lumínica al club
De fet, en la resolució de l’Ajuntament, s’exposa que
«s’ha comprovat que l’esta bliment està inclòs al cens d’equipaments esportius de Catalunya» i, segons la llei de protecció contra la contami nació acústica, resta exclòs de complir els valors límit d’im missió sonora marcats entre les 9 i les 22 hores. Això sí, se li ha requerit al CTT que pre senti, en el termini d’un mes, «un control sectorial del vec tor llum» que inclogui «me suraments de contaminació lumínica» per comprovar que no se superen els límits esta blerts. «Ja l’hem encarregat», assegura Salas. Mentrestant, però, no podran utilitzar la il· lumniació exterior.
Una pista de pàdel que queda a tocar de la zona d’habitatges. Diari Més
La tercera edició del ‘Cultura o Extinció’ reflexionarà sobre la cura del medi ambient
Cultura l Tindrà lloc del 25 al 28 de juny en diversos carrers i places de la ciutat
Redacció
La tercera edició del cicle Cultura o Extinció amb format festival omplirà de nou els carrers i diferents escenaris de Tarragona del 25 al 28 de juny. Enguany, la voluntat és sensibilitzar i conscienciar a favor del medi ambient, i posar el focus en la necessitat de reflexionar sobre els impactes de l’emergència climàtica sobre la nostra ciutat i sobre nosaltres amb una mirada social i sostenible en el sentit més ampli de la paraula.
L’estructura es repeteix al
llarg dels diferents dies, començant l’activitat a la tarda a la plaça Verdaguer amb tallers familiars, seguit d’un espectacle itinerant pels voltants de la Rambla Nova, per finalitzar la jornada dins del teatre amb un altre espectacle. Totes les activitats són gratuïtes. Alguns dels espectacles requereixen de reserva prèvia a causa de l’aforament de l’espai. La programació es complementa amb altres tipus d’activitats familiars com ara jocs i instal·lacions interactives a la coca central de la Rambla Nova.
Mostra de Teatre Jove La companyia Calfolavi Teatre va representar una obra sobre la confrontació entre germans
L’herència còmica
El Xavi, amb espardenyes de pagès i bessons de sardanista. El Ricardo, CEO —quines paraulotes, oi?— d’una empresa de laxants, encorbatat i amb vambes. L’un, vingut amb autobús des del poble en transport públic. L’altre, en tren d’alta velocitat, des de Madrid. Tots dos es retroben, sis anys després, perquè en teoria s’ha mort el pare i s’han de posar d’acord per repartir-se l’herència. Abans de cobrar-la, però, els dos germans es veuen obligats, per indicacions del difunt, a superar un seguit de proves pensades per fer que es reconciliïn. El viatge, amb una tarotista que juga al solitari amb cartes de l’Uno i una mena de mag de fonètica alemanya i vestimenta orientalitzant, transmuta, més aviat que tard, en un autèntic deliri.
amb una tensió incrementada per la pugna per apropiar-se d’unes terres al Priorat i els diners d’una assegurança. Les tres proves en qüestió es basaven en tres prin-
Programació
col·loqui posterior, de fet, preguntats per possibles coincidències amb Plats Bruts, els autors explicaven que havien farcit els textos d’al·lusions que anaven des d’El Jovenet Frankenstein, de Mel Brooks, fins a Els Simpson, de Matt Groening.
Avui, a les 20.30 hores, és el torn de Vis de Vanadi
Detall de l’obra representada dilluns al Teatre Tarragona, on l’humor hi tenia un paper especial. Carles Uriarte
L’obra, Fraterno Fatalum, de Marc Giraldes i Olga Dalmau, és la proposta de creació pròpia amb què la companyia Calfolavi Teatre es va estrenar, dilluns passat al vespre, a la Mostra de Teatre Jove. No era la primera vegada, tanmateix, que aquests actors passaven per l’escenari del Teatre Tarragona, que ja els havia vist actuar amb La Faixsula. El text, amb una intenció còmica inesgotable, pretenia reflectir un tema tan antic com l’ésser humà mateix: el de les desavinences entre germans. En aquest cas,
cipis exposats pel mag: veritat absoluta, empatia extrema i guten moments. Durant la representació s’encadenaven les conyes, per exemple, de tipus escatològic o sexual, amb situacions en què els personatges confessaven allò inconfessable. La música acompanyava la voluntat de fer riure amb aclucades d’ull que feien connectar el públic amb referències tan populars com el concurs ¿Quién quiere ser millonario? o la sèrie Mr. Bean. En el
El ritme esbojarrat de l’acció posava a prova els actors amb escenes que provocaven salts temporals, canvis de personatges, una batalla de rap o el trencament de la quarta paret. Per no perdre agilitat, les transicions comptaven amb la presència d’una mosca geperuda que facilitava l’entrada i la sortida d’elements escenogràfics.
Cap al final de l’obra, la funció prenia un rumb més o menys inesperat, amb un punt de gir que recordava als espectadors que les coses no sempre són com aparenten. En aquest sentit, família és una «parauleta», tal com explica el Ricardo, que porta cua. També ens ho adverteix el refrany: «Cada casa és un món i cada persona un misteri».
Enric Garcia Jardí
Crònica escrita amb les aportacions d’Èric Rodríguez Cañís, alumne del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
El cicle es va presentar ahir al matí al Teatre Tarragona. Cedida
‘Fraterno Fatalum’ va ser l’obra representada per Calfolavi Teatre a la Mostra de Teatre Jove. Carles Uriarte
COMERÇ
La Generalitat aposta per la competitivitat del comerç amb una injecció de 9,1 M€
Més de vuitanta projectes de la demarcació de Tarragona van rebre ajuts el 2024, sobretot per a l’obertura, reforma o millora d’establiments
Redacció
Nova empenta econòmica per al comerç, l’artesania i la moda. El Departament d’Empresa i Treball ha anunciat una nova línia d’ajuts dotada amb 9,1 milions d’euros per a l’any 2025. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla de Competitivitat, Creixement i Innovació 2024-2028, una iniciativa estratègica que busca enfortir el comerç, l’artesania i la moda de Catalunya. El Govern de la Generalitat va mobilitzar l’any passat més de mig milió d’euros en un total de 82 projectes comercials de les comarques de Tarragona, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). Per programes, la línia amb més impacte va ser la destinada a l’obertura, reforma i millora d’establiments comercials, incloses les parades de mercats municipals, amb prop d’una cinquantena de projectes beneficiaris. A més, es van destinar 196.448 euros a 17 iniciatives vinculades al programa de suport a la xarxa associativa del comerç, l’artesania i la moda.
Pel que fa al pla de subvencions d’enguany, i com a principals novetats, destaca un nou programa de suport a la digitalització de les empreses, una línia específica per a l’obertura de nous establiments comercials i un programa d’ajuts per a municipis petits.
Transformació digital
Aquest nou programa dona suport a la incorporació de tecnologies digitals en establiments comercials i parades de mercat. Inclou actuacions com la creació de webs, l’ús de sistemes de gestió (ERP, CRM), la digitalització del punt de venda i projectes d’estratègia omnicanal.
Suport als mercats municipals
El pla preveu donar suport a les millores en la gestió, dinamització i infraestructures dels mercats sedentaris i no sedentaris. Es contemplen accions de promoció, serveis digitals, formació per a venedors i inversions en accessibilitat, sostenibilitat i eficiència.
Suport als municipis petits
Amb l’objectiu d’enfortir el comerç dels municipis més petits i dinamitzar les zones rurals, el pla inclou un
Aquesta setmana s’obre la convocatòria d’ajuts per fer créixer les empreses de comerç, artesania i moda
El pla té una durada de cinc anys i els ajuts s’articulen en vuit programes
Ajuts al comerç, l’artesania i la moda 2025
Programa
programa específic adreçat a municipis de menys de 10.000 habitants. Les subvencions poden arribar als 20.000 euros per finançar obertures de nous establiments, accions de promoció comercial o de suport al teixit associatiu. També s’hi inclou el foment de l’artesania local, la formació i la sostenibilitat.
Full de ruta del comerç, l’artesania i la moda
El Pla de Competitivitat, Creixement i Innovació 2024-2028 és l’eina estratègica impulsada conjuntament per la direcció general de Comerç i el Consorci de Comerç, Artesania i Moda per donar resposta als reptes actuals d’aquests sectors. El pla posa el focus en la innovació, la digitalització, la sostenibilitat, la formació i l’equilibri territorial, reforçant la competitivitat de les empreses comercials, artesanes i de moda.
En l’àmbit del comerç, la Generalitat vol actualitzar la normativa per garantir la igualtat de condicions entre operadors i adaptar-la als nous hàbits de consum. A més, es posaran en marxa programes de formació per assegurar el relleu generacional i captar talent en els perfils més sol·licitats. També es preveuen instruments de finançament per enfortir la competitivitat empresarial, promoure nous models de negoci i integrar el comerç en la planificació urbana. Alhora, es vol impulsar la digitalització i dinamitzar l’activitat econòmica local.
1.Entitats representatives del comerç Entitats multisectorials 40.000 €
2.Xarxa associativa de comerç, artesania i moda Entitats territorials i gremis 12.000 – 26.000 €
3.Competitivitat dels mercats municipals Ens locals i associacions 20.000 – 10.000 €
4.Obertura i reforma d’establiments
5.Transformació digital
6.Suport a municipis petits
Comerciants / paradistes 5.000 €
Empreses i autònoms 5.000 €
Ajuntaments / ens municipals 20.000 €
7.Creixement de l’empresa artesana Empreses i artesans 2.500 €
8.Suport municipal a l’activitat artesanal Ens locals i mancomunitats 6.000 €
Pel que fa a l’artesania, es treballarà per prestigiar el sector, fomentar-ne la professionalització i afavorir-ne la projecció internacional. Es prioritzaran accions de formació, sostenibilitat i connexió amb altres sectors productius i creatius, així com la participació en esdeveniments internacionals de referència.
En moda, el pla posa el focus en consolidar el 080 Barcelona Fashion com a pol internacional del sector i reforçar la col·laboració entre empreses i institucions. També es volen accelerar projectes innovadors, potenciar la fabricació tèxtil a Catalunya i promoure oficis vinculats a la sostenibilitat i l’economia circular, entre d’altres.
Imatge d’arxiu d’un dels principals carrers comercials de la ciutat de Reus. ADRIAN DISCH
que el Jutjat 1 del Social està «sobresaturat». Gerard Martí
El segon jutjat social de Reus, a l’espera de Madrid i amatent a la nova llei d’eficiència judicial
Judicial l El Col·legi de l’Advocacia, que el reclama des de fa anys, adverteix que «tot canvia» amb la llei
Sergi Peralta Moreno
La ciutat de Reus fa anys que reclama un segon jutjat social. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va comprometre’s, el passat febrer, a treballar perquè «una de les noves unitats judicials per incorporar al més aviat possible sigui el segon jutjat social a la capital del Baix Camp». La competència del nomenament de les places judicials dependrà, però, del Ministeri de Justícia. La incorporació d’una seixantena de jutges arreu de Catalunya hauria de produir-se els pròxims tres anys i, per tant, s’espera que la situació a la capital del Baix Camp quedi resolta entre el 2025 i el 2028.
Amb tot, l’advocacia avisa que «tot canvia» amb la nova llei d’eficiència judicial. Fonts del Departament de Justícia assenyalen que, sobre la taula, hi ha el compromís de l’Estat, treballat en comissió bilateral, «de la creació d’una seixantena de noves places judicials per posar Catalunya al nivell de la resta de l’Estat». Avui dia, al territori, la ràtio és de 10,9 magistrats per 100.000 habitants, mentre que a Espanya és d’11,7.
A l’espera que Madrid es pronunciï —Diari Més hi ha intentat contactar en repetides ocasions, però, al tancament de la present edició, no ha obtingut resposta—, el Departament treballarà per tenir «llest» l’espai «i tot el
personal de suport a aquest nou jutge que, a més, amb la nova Llei 1/2025 d’Eficiència del Servei Públic de Justícia, esdevenen Oficines Judicials
que donen servei transversal a tots els jutges que formin part del Tribunal d’Instància». En altres paraules, l’Estat té la competència per de-
L’apunt
Una reforma de 5 milions d’euros per als jutjats
El conseller Espadaler també va anunciar, en la seva visita a Reus, una inversió de 5 milions d’euros als jutjats per començar-hi una reforma abans d’acabar l’any. Segons va explicar, «servirà per adaptar l’edifici en aspectes de climatització, de garjoles, de la coberta i més àmbits, però també per adaptar l’estructura al nou Tribunal d’Instància».
El jutjat social de Reus assumeix una càrrega de treball superior al previst
S’espera que l’arribada dels nous jutges a Catalunya es completi en 3 anys
terminar les unitats judicials, on aniran destinades i el seu calendari d’implantació, però, en paral·lel, l’executiu català ho vol deixar tot a punt per a la seva arribada, tant en el possible cas de Reus com en la resta de municipis. De fet, ja s’ha reservat l’espai perquè
s’hi col·loqui la segona unitat judicial, al costat de l’actual Jutjat 1 del Social de Reus, que compta en aquests moments amb un Jutge d’Adscripció Territorial de reforç. Espadaler va detallar que, amb el canvi d’estructura judicial que comporta la nova llei d’eficiència judicial, la segona unitat judicial ja no serà «un jutjat com l’hem conegut clàssicament, sinó un segon jutge social dins del Tribunal d’Instància de Reus». El moviment, que permetria substituir el magistrat de reforç per una plaça estructural, pretén donar sortida a l’actual sobrecàrrega. «Treballem amb totes les institucions implicades per garantir un servei de justícia més proper i eficaç per a tota la ciutadania i per als operadors jurídics», va afirmar el conseller. Això no obstant, amb l’entrada en vigor de la nova llei, «tot canvia», adverteix el degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Reus, Sergi Guillén. «A partir del 31 de desembre veurem què passa», assenyala. Guillén comenta que «és més fàcil, en teoria, posar jutges que fer jutjats», però que «una altra cosa és si la planta judicial funcionarà», i és que «estem assenyalant temes ja per a finals del 2026». Segons la Memòria de l’Audiència Provincial de Tarragona corresponent al 2023, el jutjat social de Reus està «sobresaturat» i amb una càrrega de treball superior al «mòdul legalment previst».
Fotografia d’arxiu de l’exterior dels Jutjats de Reus, situats a l’avinguda de Marià Fortuny. Es considera
Imatge d’arxiu de la visita d’Espadaler al Col·legi de l’Advocacia. Generalitat
Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove se celebraran per primer cop a Reus
Cultura l La gala d’entrega dels guardons serà el dimecres 11 de juny al Teatre Fortuny al matí
Miquel Llaberia
Reus serà per primer cop la ciutat amfitriona de la gala dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove aquest dimecres 11 de juny i està previst que ho torni a ser l’any 2026. L’acte tindrà lloc al Teatre Fortuny a partir de les 10 hores. Els guardons estan impulsats des de l’IBBYcat - Consell Català del llibre Infantil i Juvenil amb el suport de les Biblioteques Municipals de Reus. Aquests premis tenen com a particularitat que els encarregats de decidir els guanyadors entre els tres finalistes de cada categoria són milers d’infants i joves de Catalunya. Concretament, enguany s’ha assolit la xifra de participació rècord de més de 16.000 nois i noies, dels quals poc més de 2.000 provenen de la província de Tarragona i, d’aquests, 1.275 són de Reus. El regidor de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, celebra que Reus sigui la seu durant aquests dos anys i desitja que aquesta comuni-
tat creixi en anys posteriors a la ciutat.
«Amb l’excusa dels premis, aquests nens es passen tot el curs fent formació literà-
Les famílies de la Zona D continuen les protestes a l’Institut Escola Pi del Burgar
Educació l Famílies de la Zona D van continuar ahir dimarts 3 de juny amb els seus actes de protesta per denunciar que s'han quedat sense plaça pública d'I3 a la seva zona. Després d'haver-se manifestat a La Vitxeta i a la Rubió i Ors, ahir a la tarda va ser el torn de l'Institut Escola Pi del Burgar. Els afectats reclamen més places escolars públiques d'I3 i critiquen que la nova zonificació escolar els deixa amb només amb els tres centres públics ja mencionats. A la vegada, la plataforma té previst anar al Parlament de Catalunya demà dijous 5 de juny per exposar la seva situació i critiquen la manca de transparència mostrada fins ara pel consistori reusenc. Redacció
ria. Això contribueix a fer-los ciutadans cada vegada més crítics, analítics i amb més capacitat per opinar», defensa Laia López, responsable
de comunicació de l’IBBYcat. Concretament, els Premis Atrapallibres estan dividits en tres categories, per a nens de 9, 10 i 11 anys, i el Premi Prota-
gonista Jove en dues categories, per a joves de 12 a 14 anys i de 14 a 16 anys. Cada categoria compta amb tres llibres finalistes els quals els nens i joves
Enguany hi han participat més de 16.000 nens i joves catalans
votaran per escollir els guanyadors.
Per la seva banda, la secretària tècnica de l’IBBYcat, Marta Roig, insisteix en el fet que els guardons han disposat de professionals per donar a conèixer el sector de la lectura als nens: «És un projecte disfressat de premis. Ens permet fer una feina que va més enllà d’atorgar uns premis i que pretén generar recursos per les escoles, biblioteques o llibreries que acompanyen als nens». En aquest sentit, la tècnica apunta que la gala «és la cirereta del pastís», però que fins ara ja s’han dut a terme trobades per permetre que prop d’un miler de joves coneguin la feina que fan editors, escriptors, traductors o il·lustradors.
Els Beta d’SX3 López afirma que aquest esdeveniment «és una gran festa» i que la gala és «el gran moment dels premis». A més, l’acte al Teatre Fortuny tindrà com a convidats especials els Beta, d’SX3. Aquests faran acte de presència i tindran la responsabilitat de mostrar els llibres finalistes pels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove de l’edició de 2026 que, un cop més, han estat escollits per un jurat professional.
Fotografia de l’acte de presentació dels Premis Atrapallibres i Protagonista Jove. Tjerk van der Meulen
Fotografia de famílies de la Zona D a l’Institut Escola Pi del Burgar recollint signatures. Tjerk van der Meulen
Educació l Els joves participants en el projecte educatiu Code Club presenten les seves creacions en una fira a la Palma
Aprenent a programar i a fer bon ús d’internet
Fomentar el pensament computacional, la programació i, sobretot, el bon ús de la tecnologia. Són els eixos del projecte educatiu Code Club gestionat per la Fundació Bofill, una activitat extraescolar destinada a infants de quart, cinquè i sisè d’Educació Primària. El director del programa, Carles Nieto, explica que «els nens aprenen a programar videojocs i diferents coses a través de la plataforma Scratch, però també descobreixen mesures que han de prendre en matèria de seguretat i protecció davant la tecnologia, les xarxes socials, les fake news, i com poden fer un bon ús de la intel·ligència artificial».
Els joves participants en el club van trobar-se ahir a la Palma per presentar les seves propostes.
Nau especial és la idea de Roger i Ian. En connectar-se al joc, «nosaltres controlem la nau i hem d’anar per les estrelles, però hi ha un problema: si toquem els
fantasmes, morim», explica Roger. En cas d’evitar col·lidir amb els enemics, «el joc és infinit». Roger apunta que el més complicat ha estat «la coordinació» i, si bé lamenta no haver pogut acabar al 100% la seva creació, li ha agradat, fins al punt de veure’s implicat en el sector de la tecnologia en un futur.
Inspirats en el terror, Jade, Thomas i Aya han centrat la seva obra en el perillós Chupacabras que, en aquesta ocasió, és perseguit per unes afilades punxes que amenacen de fer-li mal i que «salti fins a la lluna». Aya comenta que li han destinat «molta dedicació» i que «ens ha agradat». El més complicat? Posar la rogent lluna al seu lloc. El plantejament de Guiu, Marc, Aleix i Pep va ser completament diferent. El concurso INT! és com «un curtmetratge» que arrenca amb tres amics mirant la televisió al sofà. «Troben un anunci d’un concurs de preguntes i aquí
Trencant mites
Carles Nieto destaca que un 48% dels participants en l’activitat eren nenes
comença la història», comenta Guiu. La seva feina va requerir una tasca prèvia de definició del relat que volien explicar. De fet, els participants comenten que «posar-nos d’acord en el que volíem fer» ha estat el principal repte i que la iniciativa els ha permès aprendre a «comunicar-nos i treballar bé». Altres propostes s’inspiraven en els videojocs Pac-Man, Flappy Bird i Roblox o el mem Tung
El Planet Estiu 2025 ofereix més d’un centenar d’activitats per als joves
Societat l S'han habilitat 2.200 places per gaudir d'experiències com un taller de manga, una partida de 'laser tag' o una sortida en caiac
De l’1 de juliol a l’1 d’agost, els joves de la ciutat podran gaudir d’una nova programació del Planet Estiu, que oferirà 109 activitats —un 95% d’elles, gratuïtes—. Manga, voleibol, skate, jugger, arts marcials, parkour, ceràmica, fotografia o DJ són alguns dels aspectes que tractaran en els tallers. També hi haurà sortides en caiac o sessions de laser tag El regidor de Joventut, Daniel Marcos, va explicar que hi ha un creixement del 20% de propostes respecte de l’any anterior i que s’oferiran un
28% més de places, de forma que s’arribarà a les 2.200, per fomentar «l’oci saludable, la participació i la creació juvenil». L’edil també va subratllar que un 30% de les accions s’han treballat de bracet amb el teixit associatiu i que un 31% «sorgeixen de les propostes que els joves han fet arribar a la regidoria». Les inscripcions estaran obertes a partir del 5 de juny, a les 17.30 hores, i es podran completar a través de la pàgina web inscripcions.reus.cat, amb un màxim de cinc iniciatives per persona.
Per donar el tret de sortida
a l’estiu i a la programació, s’ha organitzat una festa Neó Vibes de final de curs, lliure d’alcohol i de fum, adreçada als joves nascuts el 2009 i el 2010. Tindrà lloc el 6 de juny a la Palma, des de les 21.30 hores fins a la mitjanit. L’entrada serà gratuïta. Així mateix, el 31 de juliol, se celebrarà una festa nocturna a les Piscines Municipals, també lliure de fum i d’alcohol, dirigida, en aquesta ocasió, als adolescents d’entre 14 i 17 anys. «Creiem que és un dret que la part més jove pugui trobar una oferta accessible i gratuïta al municipi», va expressar Marcos. A més,
Tung Tung Sahur, un dels personatges més populars del brainrot italià.
A més, la Fira de la Creativitat Digital va incloure una enquesta en què pares i infants opinaven sobre com havia anat l’experiència. Una àmplia majoria de les famílies assegurava que havia vist canvis positius en la creativitat i la confiança dels seus fills des que participen en el Code Club i que parlen amb il·lusió del que han fet. Unànimement, es considerà que era important que tots els nens i nenes tinguin accés gratuït a activitats com aquestes i que aprendre a programar pot obrir moltes portes en el futur. Així i tot, l’opinió fou més
dispar davant l’afirmació «després de veure tot el que han fet durant el curs, em venen ganes de posar-me a programar jo també». La meitat de les respostes eren neutrals i hi havia tant persones engrescades per la tecnologia com aquelles que no en senten cap passió.
Nou escoles i gairebé 400 estudiants de Reus s’han implicat en les dues edicions que s’han celebrat del Code Club. Nieto destaca que un 48% eren nenes. «El mite que les nenes no estan interessades en la tecnologia és fals: han estat supervinculades i han mostrat la seva creativitat a través de la tecnologia», conclou.
El regidor de Joventut, Daniel Marcos, comentant les activitats programades. Aj.
es donarà continuïtat durant l’estiu al projecte Cultivant Reus, amb activitats relacionats amb la natura i l’hort a la Boca de la Mina.
Amb un pressupost de 89.000 euros, Planet Estiu 2025 està subvencionat pel Ministeri de Sanitat a través del Pla Nacional sobre Dro-
gues, que pretén promoure activitats d’oci saludable entre els joves i afavorir els factors de protecció social i emocional.
Sergi Peralta Moreno
Un grup d’infants, explicant la seva creació a la resta d’assistents a la jornada. Tjerk van der Meulen
Sergi Peralta Moreno
Reus
La Bella Dansa celebra un any visibilitzant la sardana a Reus
Cultura l Un dels reptes de la colla és aconseguir més
Miquel Llaberia
La colla sardanista La Bella Dansa de Reus va celebrar un any des de la seva constitució oficial com entitat el passat 24 de maig amb una actuació a la plaça Prim. Encapçalada pel seu fundador, Jaume Virgili, l’entitat ha crescut fins a la cinquantena de socis durant un any ple d’activitats, ja que la colla aprofita qualsevol oportunitat per actuar i visibilitzar les sardanes. «Com a fixa, cada últim divendres de cada mes ballem a la plaça de la Llibertat sempre que podem, perquè quan hi ha un esdeveniment allí ens traslladen a algun altre indret com la plaça de l’Indi, que no és tan visible», apunta la secretària de l’entitat, Isabel Celestino. Un fet clau, pel fet que un dels principals objectius és
recursos econòmics per desenvolupar la seva activitat
visibilitzar la colla i, sobretot, les sardanes: «Hi ha persones que ens han vist i s’han interessat per aprendre a ballar
sardanes. O gent que ens veu ballar i es posa a ballar amb nosaltres».
Al cap i a la fi, l’entitat tenia
El Tecnoparc s’adhereix per primera vegada al programa APTenisa
Innovació l Hi participaran nou parcs tecnològics
Redacció
L’Associació de Parcs Científics i Tecnològics d’Espanya (APTE) i l’Empresa Nacional d’Innovació (Enisa) han signat un nou conveni per desenvolupar la quarta edició del programa APTenisa d’ideació i acceleració empresarial al qual, per primera vegada,
el Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc de Reus accedirà, junt amb altres vuit parcs científics i tecnològics d’Espanya. Aquest programa propiciarà la competició de 126 projectes, dels quals s’acceleraran els 42 millors i també es donarà suport als 32 millors. L’objectiu d’APTenisa
és facilitar la creació de noves empreses de base cientificotecnològica, reduir les traves a què s’enfronten durant el seu creixement i donar suport al desenvolupament d’una mida que les faci més competitives.
El regidor de l’àrea de Promoció Econòmica, Innova-
La companyia Virginias deixarà de produir els seus productes a Reus
Empresa l Acrimont
Foods, l'empresa d'Agramunt que l'any 2018 es va quedar amb la línia de producció de torrons Virginias, hauria decidit tancar la planta que tenen a Reus. Segons informen des de Canal Reus, actualment s'estaria negociant la plantilla les condicions d'acomiadament, que implica a 24 treballadors. Fa uns mesos
l'empresa va obrir al polígon Nirsa la seva planta, després de les obres d'adequació de dues naus ja construïdes a la carretera de Constantí. Per aquesta, Acrimont va invertir tres milions d'euros, una aposta que anava junt amb la botiga a la plaça Mercadal que ja està tancada. No obstant això, Virginias no desapareixeria. S'espera que la marca
tingui continuïtat a través de l'empresa reusenca distribuïdora Borges. Segons van explicar Borges i Acrimont en el seu moment, ambdues companyies van arribar a un acord per impulsar el creixement de les línies de torrons i galetes de la marca Virginias. Una aliança que qualificaven d'«estratègica» i que ara pren més sentit. Redacció
l’objectiu d’oferir un espai a Reus que, actualment, quedava orfe; poder ballar sardanes de manera lúdica. «Fa anys
ció i Coneixement de l’Ajuntament de Reus i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, remarca que «des del Tecnoparc accedim a un programa que ens posiciona al costat d’altres ciutats com Alacant, Barcelona i Madrid». Segons el conseller delegat de Redessa, aquest fet «posa de manifest que l’ecosistema de creació i impuls a empreses emergents de la ciutat guanya cada cop més pes en el mapa estatal». En total, està previst que el programa APTenisa impulsi el creixement de 72 empreses emergents.
L’entitat ofereix un espai on aprendre a ballar sardanes de manera lúdica
que sempre ens preguntàvem a on anar per ballar sardanes aquí a Reus, perquè no hi havia cap lloc. Si vull aprendre sardanes haig d’anar a Tarragona i aquí a Reus només hi ha la Rosa de Reus, que és més d’àmbit competitiu. Nosaltres només volem ballar a plaça a casa nostra», apunta Josepa Falqué, tresorera de la colla La Bella Dansa. D’aquesta manera, l’entitat va començar amb aproximadament cinc persones que, a poc a poc, van començar a atraure més gent que tenia el mateix desig d’aprendre a ballar sardanes. A la vegada, duen a terme
altres activitats, com classes gratuïtes per ballar sardanes al Centre Cívic Migjorn cada dimarts i dijous de 17 a 19 hores, a nens de la ciutat a través del Passaport Cultural o a joves arribats d’altres països. A més, també li han proposat a l’Ajuntament poder ensenyar sardanes durant el Parc de Nadal. «També ens van cridar d’una escola de Mont-roig del Camp, perquè volien que els ensenyéssim a la canalla a ballar sardanes i els nens van acabar ben contents», comenta Falqué.
No obstant això, el gran repte de futur és obtenir més recursos econòmics per tal d’impulsar encara més les activitats de l’entitat. «Per alguna ballada ens agrada poder comptar amb una cobla, però amb la quota dels associats no és suficient. Per això ens comencem a plantejar si cobrar, encara que sigui de manera simbòlica, alguna activitat», explica la secretària. Així i tot, el gran objectiu és aconseguir que les administracions locals, Diputació de Tarragona i Ajuntament de Reus principalment, els concedeixin ajuts per tal de dur més enllà la seva activitat.
Fotografia de grup de la colla sardanista La Bella Dansa de Reus a la plaça Prim. Cedida
Fotografia de grup per l’APTenisa 2025. Redessa
Fotografia de la botiga tancada de Virginias a la plaça del Mercadal. Tjerk van der Meulen
Vila-seca busca una persona per liderar la transformació turística de la Pineda
Economia l Un estudi proposa fer un espai obert amb hotels i restaurants de luxe als terrenys que ocupen l’Aquopolis i Pacha
Álvaro Rodríguez
L’Ajuntament de Vila-seca ha iniciat un concurs públic per contractar a una persona com a project manager per dissenyar el futur turístic de la Pineda. Aquest càrrec haurà de definir un nou projecte turístic als terrenys que ocupen Aquopolis i Pacha.
La discoteca va tancar durant la pandèmia i ara s’espera la seva demolició. D’altra banda, el parc aquàtic es mantindrà obert aquest estiu, però podria ser l’últim. Així, l’Ajuntament de Vila-seca comptarà amb catorze hectàrees en les quals vol establir un model que combini oci, turisme i experiències innovadores.
La persona contractada s’haurà de recolzar en el document elaborat per THR, consultora especialitzada en turisme, que va encarregar l’Ajuntament. L’objectiu del consistori és trobar un actiu turístic familiar que mantinguin l’activitat tot l’any.
La proposta de THR
La consultora ha elaborat tres escenaris possibles per aquests terrenys tenint com a referència destinacions com Futuroscope, el Museu de la Ciència de Comsocaixa, El World of Wine de Porto o l’Àrea 15 de Las Vegas.
Es proposa construir un gran edifici ‘icònic’, una plaça central i àrees verdes
La proposta escollida disposaria d’un gran edifici ‘icònic’ davant el frontal ma-
rítim i una gran plaça central oberta per esdeveniments envoltada d’espais comercials. Completarien el recinte grans àrees enjardinades, hotels de luxe, espais gastronòmics i aparcaments a la part més allunyada del mar. L’alternativa seleccionada defineix un 25% de sòl edificat i un 27%
Escorcolls al Vendrell, Roda de Berà i els Garidells per un macrodispositiu
Seguretat l Els Mossos d’Esquadra van detenir la matinada de dimarts 29 persones i van desmantellar tres organitzacions en el marc d’un macrodispositiu contra el tràfic de drogues i armes en diferents punts de Catalunya. Al Camp de Tarragona, tot i que no hi ha hagut detencions, s’han fet escorcolls als municipis del Vendrell, Roda
de Berà i els Garidells. En concret, en l’operatiu es van desplegar dos dispositius a les cinc del matí en diferents zones amb més de 400 agents i 25 escorcolls a municipis principalment de Girona i l’àrea de Barcelona. Durant aquestes actuacions s’hi van intervingur onze plantacions de marihuana; cocaïna, heroïna i cabdells de marihuana;
72.350 euros i vuit armes de foc i munició. Els dispositius els van liderar les Divisions d’Investigació Criminal tant de Barcelona i Girona. Els escorcolls es van dur a terme a Calonge, Lloret de Mar, Maçanet, Llagostera, Marganell, Mataró, Cabrils, Dosrius, Pineda de Mar, Gualba, Martorelles, Rubí, Vilanova, Sant Pere de Ribes i Cubelles. ACN
de zones privades exteriors. D’altra banda, el 48% de l’espai seria de lliure accés. Entrant al detall, es plantegen unes 300 habitacions hoteleres amb una oferta gastronòmica mediterrània d’alt nivell. També s’aposta pels espais oberts on es puguin celebrar esdeveniments temàtics
que puguin canviar. Quan a les propostes d’oci s’apunta a la tecnologia i les experiències immersives com a peces clau.
La consultora preveu una inversió de 232 milions del projecte, els quals tindrien un període de recuperació de nou anys. Així mateix, s’estima un impacte directe de
142 milions d’euros i l’ocupació directa de 1.000 persones l’any 2042.
El ‘project manager’ La persona que es liderarà aquesta transformació haurà de demostrar un bagatge professional en arquitectura o enginyeria. Entre les seves tasques es trobarà la coordinació de totes les fases del projecte, tot coordinant els diferents agents públics i privats implicats.
Entrant més al detall, la persona responsable es farà càrrec de l’equació urbanística i normativa d’aquest desenvolupament. A més també capitanejarà la creació d’un master plan que delimiti les zones d’actuació i les infraestructures necessàries per garantir l’atractiu del projecte. Finalment, el project manager també es farà càrrec d’analitzar els possibles operadors privats, atraure inversors i seguir la contractació. El contracte preveu una duració inicial de dos anys, tot i que aquest es podrà prorrogar fins a un màxim de quatre. El preu establert pel contracte és de 90.000 euros l’any abans d’IVA. El cost anual no variaria en cas de pròrroga del contracte. El termini per participar romandrà obert fins al pròxim 30 de juny.
Agents dels Mossos i de l’Agència Tributària en el dispositiu portat a terme aquest dimarts. Mossos d’Esquadra
Plànol de la proposta seleccionada per la consultora contractada per l’Ajuntament de Vila-seca THR
Recomanen no beure aigua de Poboleda
Salubritat l L’Ajuntament de Poboleda recomana no consumir aigua de l’aixeta al municipi, ni usar-la per a cuinar, a causa de la seva terbolesa. Segons apunten fonts del govern local, l’aigua surt tèrbola perquè està barrejada amb fangs arran d’unes tasques de manteniment per impermeabilitzar un dels dipòsits municipals. ACN
Nicolás Barnes és el nou director de Mas d’Enric
Presons l Nicolás Barnes és el nou director de la presó de Mas d’Enric del Catllar. El nomenament es va fer efectiu aquest dilluns després de superar el procés de candidatures. Durant 19 anys, Barnés ha ocupat diversos càrrecs dins de l’administració de la Generalitat. L’últim, el de subdirector de Tractament al Centre Penitenciari de Joves. ACN
Nest Costa Daurada busca projectes per a la demarcació
Empresa l L’associació va ser present a les jornades de Leitat amb el CDTI
Redacció
Nest Costa Daurada, la filial tarragonina de Green & Human impulsada per PortAventura World, va ser ahir present a les jornades informatives organitzades per Leitat i amb el suport del Centre pel Desenvolupament Tecnológic i la Innovació (CDTI). Eva Ruiz, directora d’expansió de Green & Human, explica que l’objectiu va ser «estar atents de les possibles inversions que puguin repercutir en projectes del territori». L’associació sense anim de
lucre es va presentar aquest any a la demarcació, sent aquesta la segona seu després de Mallorca. L’ens compta amb la col·laboració d’agents empresarials com la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona (FEHT). Ruíz explica que algunes de les línies de subvenció del CDTI ecaixen amb «alguns dels grans reptes de Tarragona«. Com a expemple, apunta l suport a la mobilitat sostenible i a la sostenibilitat turística. El d’ahir va ser un dels primers contactes de l’associació amb l’administració
El Pleamar Vintage Market torna a omplir Altafulla de moda i música
Oferta familiar l El mercat es complementa amb concerts i teatre
Redacció Altafulla viurà el pròxim cap de setmana del 7 i 8 de juny una nova edició del seu Pleamar Vintage Market. L’edició d’aquest 2025 serà especial perquè es compleix una dècada d’aquesta oferta única que suma uneix el primer mercat d’artesania i productes vintage de la Costa Daurada amb música i espectacles. Un any més, el Pleamar estarà organitzat per l’Ajuntament d’Altafulla i l’Associació Cultural Pleamar, tot i que després del canvi de dates de l’any passat per culpa el mal temps, s’ha optat per mantenir l’esdeveniment coincidint amb el cap de setmana de la segona Pasqua. El Pleamar Vintage Market tornarà centrar-se al Parc de Voramar i en els espais complementaris de les propostes musicals, com ara la plaça Consolat de Mar. Entre les actuacions d’aques-
Tant el mercat com els concerts es duran a terme a la zona del parc Voramar Imatge del mercat de l’edició de l’any passat. Pleamar
ta desena edició cal destacar el concert de Doctor Explosion, el dissabte a les 19.45h (entrada lliure). Durant el cap de
pública. «Volem veure quines oportunitats reals ofereixen els fons europeus i del Govern per aterrar-los en les demandes d’aquest territori», afirma Ruíz.
Nest Costa Daurada ha organitzat tretze taules de negociació per «impulsar i connectar« l’administració
pública amb les empreses privades. Aquest juliol, les diferents taules es reuniran novament, una acció que volen fer de manera periódica. Nest ESG és una iniciativa desenvolupada per Green & Human i Schoolers, cofinançada pel FSE+ a través del Programa Empleaverde+ de
la Fundació Biodiversitat, dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El seu propòsit és accelerar projectes d’impacte, promovent la cooperació entre pimes, destinacions turístiques i actors socials per a afavorir un desenvolupament equilibrat.
setmana també actuaran Los Turbios, Robot Emilio o Boozan Duke Quartet, així com DJs com Mar Mabel o Vinilos Implicados. A més de la música i el mercat, enguany també s’afegeix a l’oferta del Pleamar el festival de teatre El Faustina, amb pallassos contacontes o un peculiar equip de detectius.
Representació tarragonina a les jornades de Leitat. Cedida
Turisme l Operadors internacionals es troben a la Canonja per a treballar el turisme gastronòmic
A la cerca del turista ‘foodie’
Foodie és un anglicisme equivalent a una persona que té un interès especial en el menjar, des del producte inicial fins al plat final, passant per la manera d’obtenir-lo i cuinar-lo. I aquest perfil de turista és el que l’Agència Catalana de Turisme vol potenciar al territori.
«Consumeixen gairebé un 30% més que el turisme convencional», va explicar Patrick Torrent, director executiu de l’Agència. L’Hotel Mas La Boella de la Canonja va acollir ahir una nova edició de la trobada de negocis anomenada Tasty Catalonia. «Hem convidat més de 70 operadors de 18
mercats internacionals. Tots ells especialitzats en el turisme gastronòmic», va indicar Torrent.
Exòtics pels asiàtics
Els professionals vinguts d’arreu del món mantenien reunions de negoci durant el matí i després van desplaçar-se a diferents punts de Catalunya per veure in situ les experiències que vendran després al seu país d’origen. «Estic buscant conèixer experiències relacionades amb el
Creixell enceta el programa estiuenc amb la Festa
vi. Nosaltres venem a mercats sudamericà com Xile o l’Argentina i estic buscant nous mercats», va explicar Felipe Costa, que venia del Brasil. «Aniré a les Terres de l’Ebre perquè mai hi he estat. Treballo amb clients i experiències de luxe, que encara no valoren tant la gastronomia. Però per això vinc, per conèixer-ho millor i vendre-ho després millor», afegia Costa. Si bé ara a casa nostra arrenca la temporada alta turística, els operadors ja treballaven en la tem-
Economia
Aquesta mena de visitant consumeix un 30% més que el convencional
porada vinent. I, de cara al futur, no només el mercat sud-americà tindrà molt a dir. «El mercat asiàtic és molt foodie, estan molt interessats en tot allò que sigui l’exotisme gastronòmic que nosaltres els oferim. Nosaltres quan anem allà ho trobem exòtic. I ells quan venen els hi passa igual. La gastronomia els sembla una excel·lent manera de conèixer un país», va expressar Torrent.
Que sigui més del 10%
Segons explica l’Agència Catalana de Turisme, actualment el turista gastronòmic suposa el 10% dels 20 milions de turistes internacionals que arriben al país cada any. «És una mena de turisme conscient, un visitant que sap el que ve a veure, que sap el que ve a tastar, que sap el que ve a viure. Per tant, és un perfil que ens ajuda a crear una millor entesa del que som com a país i com a destinació», va expressar el director executiu.
Sense esperar el mercat rus
Aquest perfil de visitant era sovint el rus, que anys enrere tenia molt pes a la Costa Daurada i, d’ençà l’esclat de la guerra, ha gairebé desaparegut. «No el podem esperar encara. Però el sector del territori s’ha espavilat molt a buscar la diversificació de mercats. El mercat rus havia ocupat bona part de l’oferta i ara s’ha recuperat amb el mercat francès, alemany o neerlandès. Tenim ben diversificada l’estratègia a la Costa Daurada», va concloure Torrent.
L’atur disminueix un 4,34% al maig a la demarcació i se situa en la xifra més baixa des del 2008
Celebració l Comptarà amb sopar, música i bingo el pròxim dissabte 14 de juny
Primaveral de la Dona Redacció
El Casal Municipal de Creixell serà l’escenari, el proper dissabte 14 de juny, d’una nova edició de la Festa Primaveral de la Dona, una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de la localitat i organitzada per X Produccions. La proposta arriba amb l’objectiu d’oferir una vetllada festiva, participativa i oberta a tothom.
La festa arrencara a partir de les 20.00h, quan els assistents podran gaudir d’un complet sopar, al qual el seguirà una nit plena d’ac-
tivitats pensades per a la diversió, com ara un bingo bailongo o una discomòbil amb animació, a més d’altres sorpreses pensades per fer passar una estona divertida. Les places són limitades i el preu és de 35 euros. Per inscriure-s’hi cal enviar un correu electrònic a cateringxproduccions@gmail.com i fer el pagament al compte IBAN: ES59 0081 0321 5100 0185 3696 abans del 8 de juny. Així, Creixell enceta el calendari d’activitats d’estiu amb una proposta que vol reunir veïns, amics i famílies en un ambient lúdic i proper.
Treball l El nombre d’afiliats a la seguretat social s’ha incrementat en 7.446 en el darrer any
ACN
L’atur ha baixat un 4,34% al maig a la demarcació de Tarragona en comparació amb el mateix mes de l’any passat, segons dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A la demarcació hi havia 36.977 persones a la recerca d’una feina, 1.677 menys que un any enrere. Les xifres també són millors que les de l’abril, ja que hi ha hagut un descens de la taxa d’atur del 2,7% i 1.026 persones menys sense feina. De fet, és la dada més baixa des del setembre
del 2008. D’aquestes 36.977 persones que busquen feina, 21.895 són dones i 15.082 són homes. Pel que fa al nombre d’afiliats a la seguretat social, ha escalat fins als 359.972, un 2,09% més que el mes anterior i un 2,11% més que un any abans (+7.446). Pel que fa a les persones menors de 25 anys, les que no tenen feina són 2.371 persones, de les quals, 1.289 són homes i 1.082 són dones. Per sectors, el que acumula una xifra més alta de persones desocupades és el sector serveis, seguit de la indústria la construcció i l’agricultura.
Oriol Castro
L’Hotel Mas La Boella de la Canonja va acollir aquest dimarts una nova edició de la trobada de negocis anomenada Tasty Catalonia. Tjerk van der Meulen
Torredembarra sol·licita ampliar les places d’I1 per atendre l’alta demanda
Redacció
Torredembarra ha registrat, un cop finalitzat el període de preinscripció a les llars d’infants municipals, un total de 101 sol·licituds per al curs 2025-2026. L’oferta actual de places permet absorbir bona part de la demanda, però el nivell d’I1 (infants nascuts l’any 2023) presenta un excés de sol·licituds que podria deixar una vintena de famílies sense plaça. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament ha sollicitat al Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya l’ampliació de l’oferta de places a I1, obrint un nou grup. Per nivells, la distribució de les preinscripcions ha estat la següent: Al nivell I2 (infants nascuts l’any 2023), s’han presentat un total de
43 sol·licituds. Totes les famílies empadronades al municipi tenen plaça assegurada. Les dues sol·licituds que no hi accedeixen corresponen a famílies de fora del municipi. Caldrà fer desempat per a l’assignació de centre entre les opcions marcades com a primera preferència.
Al nivell I1 (infants nascuts l’any 2024), s’han presentat un total de 52 sol·licituds per a un total de 32 places. D’aquestes, 16 infants tenen plaça garantida. Les 19 sol·licituds següents tenen la mateixa puntuació (75 punts), per la qual cosa caldrà fer un sorteig per determinar l’assignació de les places restants. Això deixa provisionalment 20 infants sense plaça en aquest nivell.
Al nivell I0 (infants nascuts l’any 2025), s’han presentat
Cofares inaugura un nou magatzem a Tarragona amb una inversió de 9 MEUR
Empresa l La cooperativa amplia el seu servei per atendre 140 farmàcies de la província
Cofares ha inaugurat aquest dilluns el seu nou magatzem a Tarragona, amb una inversió de més de 9 milions d’euros i una superfície de 5.850 m². Aquesta és la cinquena instal·lació de la cooperativa a Catalunya i ja dona servei a una mitjana de 140 farmàcies comunitàries de la província. Durant l’acte, presidit per Eduardo Pastor, també hi van assistir membres del Consell Rector i l’equip directiu de Cofares.
El centre té capacitat pergestionar més de 25.000 referències i 10.000 línies diàries, amb opció a triplicar-les. Amb altes prestacions tecnològiques i un grau elevat de robotització, pot operar fins a 22 rutes de transport de manera simultània. Pastor ha destacat que la nova instal·lació reforça l’aposta de Cofares per garantir l’accés segur, eficient
Imatge del nou magatzem de Cofares a Tarragona, inaugurat aquest dilluns. Cofares
El centre té capacitat per gestionar més de 25.000 referències i 10.000 línies diàries
i equitatiu als medicaments i productes de salut. Cofares dona servei a 1.800 farmàcies catalanes, amb una quota de mercat del 27,16%. En els últims cinc anys, la cooperativa
ha invertit més de 12 milions d’euros a Catalunya i preveu obrir enguany una nova oficina de la seva Secció de Crèdit a Barcelona, per facilitar serveis financers als socis.
El projecte ExploraLaTorre queda finalista a uns premis educatius
Per al nivell I1 s’han registrat 52 sol·licituds per a un total de 32 places
un total de 6 sol·licituds i totes tenen plaça assignada.
Segons explica el regidor d’Educació de l’ajuntament de Torredembarra, José García, «es tracta de garantir el màxim accés a les llars d’infants municipals. En cas que la resposta de la Generalitat sigui positiva, caldrà revisar i actualitzar aquesta llista per incorporar els canvis i informar les famílies». L’atorgament d’un nou grup d’I1 comportaria una reestructuració d’espais, de manera que el grup d’I0 previst a la Llar d’Infants Municipal el Cirerer passaria als Gegants de la Torre.
Les tres escoles i els dos instituts públics de Torredembarra han impulsat conjuntament ExploraLaTorre, un projecte educatiu col·laboratiu de geolocalització que ha estat seleccionat com a finalista dels mSchools Awards 2025, que es lliuraran dissabte. Aquest té com a eix central la descoberta del municipi a través de la tecnologia i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’alumnat de primària i secundària ha investigat punts d’interès històric, cultural i natural del municipi i ha elaborat continguts digitals, i ha participat en una activitat gamificada pels carrers del municipi. També han analitzat aspectes com l’accessibilitat, l’estat del patrimoni i l’entorn.
Salou allibera la tortuga Maui
Natura l Ahir al matí es va alliberar a la platja de Llevant de Salou la tortuga Maui, un exemplar de l’espècie Caretta caretta de 7 quilos recuperat el març passat a Mataró. L’acció, organitzada pel Centre de Recuperació d’Animals Marins amb suport institucional, forma part del projecte ECOMED, pel qual Salou rep el seu 1r segell ambiental. Redacció/Ajuntament de Salou
Infants jugant amb un joc de peces per encaixar. Getty Images
Redacció
Pablo Fernández i Antoñín
Cortés, la dupla d’atac del Nàstic que s’alterna a casa i a domicili
l L’asturià ha marcat 10 dels seus 13 gols al Nou Estadi mentre que l’andalús ha colpejat més fora
Pablo Fernández i Antoñín
Cortés celebrant un gol. G. Martí
Montreal Quesada
El Nàstic de Tarragona ha de guanyar al Real Murcia aquest dissabte per mantenir viu el somni de l’ascens. Per aquest motiu, l’equip s’encomana a la dupla d’atac que enguany ha repartit moltes alegries amb un total de 23 gols entre tots dos. Això sí, cadascú brilla més en una situació concreta.
Pablo Fernández és un expert al Nou Estadi. De fet, deu dels tretze gols aconseguits aquesta temporada han si gut a Tarragona. El darrer va ser el darrer dissabte quan va sortir per revolucionar el duel contra el Real Murcia. D’altra banda, Antoñín Cortés agafa la responsabilitat a domicili, on enguany ha anotat sis de les deu dianes.
Els dos plegats s’han con vertit en una dupla que totes les defenses de la categoria
temen. De fet, el passat dissabte també es va fer valer la seva connexió, quan Antoñín va posar el centre des de la banda perquè Pablo assolís la primera rematada a porta de tota la temporada. De fet, sobre la gespa se solen compenetrar a la perfecció, amb Pablo Fernández atraient l’atenció dels defensors i lluitant per obrir escletxes que Antoñín sol aprofitar.
Tots dos estan en un gran estat de forma. Pablo ho va demostrar dissabte i, Antoñín així ho ha fet en el tram final del curs. De fet, en els darrers deu partits de lliga va assolir
va donar esperança a l’equip a l’hora de retallar distàncies en les derrotes contra el Sestao River i l’Ourense. En el cas de Pablo, els seus gols han marcat tendència. El Nàstic no ha perdut mai si l’asturià ha marcat. En total, els grana han sumat vuit victòries i tres empats, comptant el del darrer cap de setmana.
Units o separats
La presència de tots dos jugadors a l’onze inicial ha entrat en discussió en el tram final de la temporada i, sobretot, sota les ordres de Luis César. El tècnic gallec va destacar en
Amb Dani Vidal, aquesta estratègia va ser una tendència en alguns partits del tram final de la temporada. Després de la lesió de Pablo contra el Zamora al mes de març, el Nàstic va transformar el 4-4-2 habitual en un 4-2-3-1 amb Antoñín com a únic punta. Aquest cop de volant va tenir efecte en Antoñín, perquè va marcar quatre gols amb aquesta nova fórmula. De fet, aquesta tàctica va funcionar a la perfecció en duels oberts com contra la Ponferradina a casa, on el Nàstic va golejar per 5-1. Amb tot, es va veure més carències contra defenses destacades, com en la derrota contra Cultural Leonesa. Llavors, amb Antoñín més controlat per la línia defensiva dura i el suport del mig del camp, el Nàstic es va quedar sense opcions entre els tres pals. El darrer dissabte va passar quelcom similar contra el Murcia, amb un Nàstic amb control, però sense arribar a generar perill real a la primera meitat.
Dissabte és tota una final i serà Luis César qui decideixi
Víctor Narro, l’escuder predilecte dels dos atacants del Nàstic
Futbol l La connexió amb Antoñín va donar l'últim triomf fora de casa
Arnau Montreal Quesada
Víctor Narro s’ha convertit en la peça fonamental en la maquinària de l’atac del Nàstic de Tarragona. Narro és el jugador que més gols ha servit amb un total de 9 assistències i, de fet, brilla especialment amb la seva relació amb Antoñín Cortés.
Els dos jugadors van arribar plegats aquest estiu del Lugo amb una relació
d’amistat profunda que també s’ha vist en el terreny de joc. De fet, aquesta es va estrenar a l’Anxo Carro en un partit que Narro va repartir un gol tant a Pablo com a Antoñín.
La connexió entre Narro i Antoñín va ser crucial en la darrera victòria grana a domicili. Entre tots dos van posar el 0-1 final contra el Celta Fortuna un llunyà 1 de febrer. A més, aquesta també va sorgir en el darrer duel de lliga fora de casa, però amb els papers intercanviats. Llavors, Antoñín va ser l’encarregat d’assistir a Narro en el 2-2 contra la Segoviana.
L’extrem del Nàstic, Víctor Narro, fent una passada de gol. Gerard Martí
Camí a Segona
Arnau
Els davanters del Nàstic
El Murcia no sap el que és guanyar un play-off a l’estadi Enrique Roca
Futbol l Les quatre promocions que s’han resolt a la coneguda Nueva Condomina van acabar amb tragèdia per als locals
Arnau Montreal Quesada
El Real Murcia rebrà al Nàstic aquest dissabte al seu estadi amb la seguretat que un empat és suficient per passar a la següent ronda. Els murcians arriben en una situació favorable que, en els anys a l’estadi Enrique Roca, habitualment s’ha acabat convertint en un malson. Com va indicar la periodista Ángela Moreno a La Opinión de Murcia «el Real Murcia s’ha convertit en un expert a l’hora de cavar la seva pròpia fossa a casa». De fet, les quatre fases d’ascens que s’han resolt al seu estadi han acabat en tragèdia local. El darrer dissabte es va complir una doble efemèride. Per al Nàstic, es van complir deu anys del darrer ascens a Segona Divisió al Nou Estadi, però, per al Murcia, va ser una dècada de la desfeta a casa. El conjunt murcià va quedar eliminat després de perdre per 0-1 contra l’Hércules. Curiosament, el partit d’anada d’aquell duel va acabar amb empat a un gol amb el Real
El Nàstic Genuine tanca la darrera fase de LaLiga Genuine amb dos triomfs
Futbol l Els de Rafa Magrinyà es queden a un únic punt de sumar el segon títol de 'fair-play'
Redacció
Murcia com a visitant. Aquest no va ser més que una taca més en la funesta història de l’estadi. El primer gran cop va ser l’any 2014. Llavors, després d’empatar a zero contra el Córdoba en la fase de play-off d’ascens a Primera Divisió, va perdre per 1-2 a casa. Aquesta tragèdia es va sumar al descens admi-
El Real Murcia comença a omplir les graderies
El Real Murcia va anunciar ahir que ja s’han venut més de 21.500 entrades de cara al duel d’aquest dissabte a les 20.30 h contra el Nàstic i un miler són aficionats tarragonins. A diferència del club grana, els socis del conjunt murcià han hagut de pagar una entrada per poder assistir al duel abans que avui l’entitat alliberi els seus seients i obri la taquilla a
El Real Murcia només ha guanyat un partit de play-off en la història del seu camp
qualsevol aficionat. L’estadi, que té una capacitat de 31.179 espectadors, s’espera que tingui una bona assistència per al partit més decisiu de la temporada. De moment, el partit amb més públic a les graderies d’aquesta temporada va ser el duel contra el Ceuta, un encontre que va tenir una assistència de 29.929 espectadors. El repte del Real Murcia és omplir l’estadi, un fet que només s’ha donat amb un partit de la selecció espanyola en la inauguració de l’estadi.
nistratiu que va patir el club a l’estiu. En aquest punt el club murcià va iniciar un difícil camí per tornar a la categoria de plata. Després de tornar a quedar-se a les portes el 2015, ho van intentar el 2016. De nou, després d’empatar a zero a domicili, el CD Toledo els va eliminar guanyant per 1-2 a l’estadi Enrique Roca. El Real Murcia no va fallar a la cita per l’ascens el 2017. Llavors, després de passar la primera ronda eliminant el Pontevedra amb un empat a casa, va ser eliminat contra el Valencia Mestalla després d’empatar a zero a l’Enrique Roca, sense poder remuntar el 2-1 a domicili. El 2018 va arribar una nova oportunitat. Aquesta vegada, l’eliminatòria es va decidir al camp de l’Elche, però el Murcia va acabar perdent els dos partits, el primer al seu estadi per 0-1. El darrer play-off guanyat va ser el curs 2021-2022 en un camp neutral. El Real Murcia va pujar de Segona a Primera Federació després de guanyar al filial del Racing de Santander i al Penya Deportiva. Una única alegria a casa L’únic partit guanyat en un play-off a la Nueva Condomina va ser l’any 2011. Llavors, el Real Murcia entrenat per Iñaki Alonso va emportar-se la victòria per 2-0 contra el Lugo en el partit d’anada. Finalment, els murcians van celebrar l’ascens a Segona Divisió a l’Anxo Carro després de perdre per 1-0.
El Nàstic Genuine va disputar aquest cap de setmana la quarta i última fase de LaLiga Genuine Moeve 24/25. El conjunt de Rafa Magrinyà va assolir dos triomfs i una derrota a les instal·lacions de Lezama, Bilbao per acomiadar-se del curs. El conjunt grana es va imposar per 4-0 al Racing Club de Ferrol i 3-1 al Real Zaragoza, mentre que es va veure superat pel Granada CF (0-2) en el segon partit del cap de setmana.
Els grana, tal com ha suc-
ceït durant totes les fases de la temporada, van competir fins al final per aconseguir el segon títol del fair-play. En aquesta ocasió, un sol punt no ha permès sumar els 400 punts que l’haurien situat entre els millors de la temporada. Esportivament, el conjunt dirigit per Rafel Magrinyà ha posat el punt i final a la temporada amb un balanç de 4 victòries, 2 empats i 4 derrotes en els 10 partits jugats durant la temporada 2024-2025, classificant-se en la 10a posició dels 23 equips del grup Companyonia.
La Fundació Futbol Base Reus Genuine tanca LaLiga Genuine a Bilbao
Futbol l La Fundació Futbol Base Reus Genuine va tancar amb èxit la temporada en la darrera fase de La Liga Genuine disputada a Bilbao el darrer cap de setmana. Els roig-i-negres van caure derrotats contra l'Osasuna, l'Alavés i el Leganés. Els reusencs acaben la lliga amb un total de 396 punts de fairplay, quedant-se a quatre del títol del grup Respecte. Esportivament, acaben en la 21a posició. Redacció/LaLiga Genuine
Camí a Segona
Els aficionats del Real Murcia durant un duel d’aquesta temporada a l’estadi Enrique Roca. Real Murcia
Dos jugadors del Nàstic Genuine celebrant un gol. LaLiga Genuine
El Reus Ploms revalida el títol de campió de Catalunya de Salvament en Espais Naturals
Salvament l El Club Natació Reus Ploms va revalidar la corona en el Campionat de Catalunya de Salvament i Socorrisme celebrat el darrer cap de setmana a la platja del Regueral de Cambrils. Concretament, l'equip reusenc es va proclamar campió en Espais Aquàtics Naturals. La competició va reunir 80 es-
Arnau Iglesias, el nou ala-pivot de 23 anys que arriba al
El CB Valls de Miki Larraz
reforça la plantilla amb l’ala-pivot Arnau Iglesias
Bàsquet l El CB Valls comença a confeccionar la plantilla de cara al pròxim curs amb la incorporació d'Arnau Iglesias. L'ala-pivot de 23 anys arriba procedent del CB L'Hospitalet. Iglesias, de 2,03 metres d'alçada, destaca per la seva presència física i capacitat defensiva, reforçant la línia interior de l'equip de l'Alt Camp i apor-
tant profunditat al joc. El tècnic del CB Valls, Miki Larraz, va destacar «les qualitats de treball i sacrifici» del jugador, així com «la confiança en la capacitat d'adaptar-se a les exigències del sistema de joc». El fitxatge d'Arnau Iglesias s'uneix a les renovacions conegudes de Guillem Fàbregas, Oriol Besora, Òscar Ngomo i Raül Neila. Redacció
portistes de les categories juvenil, júnior, absoluta i màster que representaven clubs d'arreu de Catalunya, i també dos més del territori com el Club Natació Salou, l'AE Natació Castellvell del Camp i el Club Amics de Riudoms. Aquest darrer va completar el podi amb una meritòria segona posició. El Reus Ploms es van
Carlos Segura és la primera renovació del CV Sant Pere i Sant Pau de Vlado Stevovski
Voleibol l El CV Sant Pere i Sant Pau mou fitxa per preparar la pròxima temporada. Després de la confirmació de la renovació de Vlado Stevovski a les regnes de l'equip, una figura que es presenta impensable que no estigui vinculada a l'entitat cooperativista, ha arribat el torn del primer jugador: Carlos Segura. El lliure complirà
El Club Judo Vendrell posa punt final a la temporada amb tota una festa
Judo l El Club Judo Vendrell va posar punt final a la temporada el darrer cap de setmana amb una festa de fi de curs. L'acte va reunir els alumnes de totes les edats i nivells per fer una gran exhibició. A més, es van entregar els cinturons als alumnes que van superar els seus respectius graus. Redacció/Cedida
d'aquesta manera la seva dotzena temporada consecutiva a l'entitat que l'ha format. Segura va estar en la rotació dels lliures de la mà d'Isak Martí aquesta temporada, convertint-se en una de les peces importants en la recepció. Segura és la primera renovació de l'entitat i s'espera que en els pròxims dies n'hi hagi alguna més. AMQ
erigir amb el màxim guardó de la classificació conjunta i van revalidar el títol per segona vegada després d'assolir la primera posició amb l'equip masculí i la quarta amb el femení. Amb aquest campionat va cloure el curs a nivell català i s'obre pas a les cites a nivell estatal i internacional. Redacció/Reus Ploms
CB Valls. Cedida
El lliure Carlos Segura i el president Alfonso Periáñez. Albert Fabregat
La Conferència de Presidents inclourà les demandes del PP
Política l El govern espanyol ho ha acceptat però acusa els populars d’entorpir la reunió inflant la llista de qüestions
El govern espanyol ha acceptat finalment incloure en l’ordre del dia de la Conferència de Presidents tots els punts que reclamen les comunitats autònomes del PP. Després de l’advertència de plantada per part dels populars, la portaveu de l’executiu, Pilar Alegría, va afirmar ahir en roda de premsa que s’inclourà en la reunió «tots els temes que demanen els populars, fins l’última coma i en la seva absoluta literalitat».
En tot cas, Alegría es pregunta si el PP busca «entorpir el diàleg» forçant que la Conferència de Presidents passi «de sis a setze temes», tot i
que fonts de Moncloa apunten que finalment seran vuit. També va recordar que hi ha debats que s’han d’abordar en altres àmbits, i no a la Conferència de Presidents.
L’executiu espanyol encara amb poques expectatives la reunió, però valora positivament el fet que finalment cap president del PP falti a la cita. «Hem intentat raonar amb el PP que no té cap sentit» incloure tots els temes «perquè no es podrà aprofundir en res», apunten fonts de la Moncloa, «però tenen potestat legal d’incloure’ls», i «el fet de reunir-se ja és important».
Aquest dilluns els populars van enviar una carta al Ministeri en què reclamaven
L’executiu encara amb poques expectatives la reunió, però agraeix la presència del PP
incloure el debat de la condonació del deute i del control de fronteres. En el primer assumpte exigeixen que es retiri un dels acords d’investidura del PSOE amb ERC que comportaria l’eliminació del 20% del deute català. Sobre el segon tema, el PP exigeix que la política migratòria ha de ser una competència exclusiva de l’Estat. En l’àmbit de la reforma del finançament autonòmic, les comunitats populars també
reclamen una «actualització immediata» de les entregues a compte, a banda de la retirada esmentada del projecte de llei de condonació del deute. Altres temes que volen sotmetre a debat a la Conferència de Presidents són l’accés a l’habitatge, en concret la «lluita contra l’ocupació i la
‘inquiocupació’»; un nou pla energètic amb més seguretat i inversions tècniques a les xarxes de REE i energies de suport per evitar una nova apagada; inversions i infraestructures crítiques per afrontar el «caos» ferroviari o assegurar el transport públic i les comunicacions.
La inflació a la zona euro se situa en l’1,9% al maig
Economia l La inflació anual a la zona euro se situarà en l’1,9% el maig de 2025, segons l’estimació publicada aquest dimarts per l’Eurostat. La xifra suposa un descens respecte del 2,2% registrat a l’abril. Els aliments, l’alcohol i el tabac lideren la inflació amb una taxa estimada del 3,3%, seguits pels serveis, els béns industrials i l’energia. ACN
Felicitacions
Envia-les a: publicitat@mestarragona.com
Muchas felicidades jefe!!!!! de parte de tus compañeros de fatigas. Ya queda menos para la jubilación!!!! Esperamos desayuno hoy :)
ACN
La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría. Roger Pi de Cabanyes/ACN
k Tribuna k
Queden camins per recórrer
ATarragona, mai ningú no ens ha regalat res. Cada pas que hem fet aquests dos anys ha estat guanyat amb esforç, constància i una manera de fer política que fuig del soroll i posa la vida al centre. A En Comú Podem hem volgut demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses: més honesta, més propera, més útil.
En un mandat complex i ple de contradiccions, hem escollit comprometre’ns amb el que és essencial. Hem treballat des del diàleg, però sense renunciar mai a la fermesa. Hem fet política amb formes amables, però amb conviccions clares. I ho hem fet des d’una posició exigent, però constructiva, sabent que no n’hi ha prou amb tenir raó: cal fer que passin coses.
I han passat. Per primera vegada a la ciutat, hem creat una taxa social de la brossa que protegeix qui menys té.
Hem assegurat la congelació del preu del bus municipal i hem fet possible l’ampliació del servei amb la nova línia 43 de bus, millorant la connexió de la Laboral amb els barris de Ponent. Hem aprovat partides històriques en habitatge per garantir accés a sostre digne. Hem impulsat una regulació dels pisos turístics i el seu control per protegir el dret a viure al centre i als barris. I hem defensat el descans veïnal en l’ordenança de terrasses, posant el benestar per davant dels privilegis.
Deia Pepe Mujica que «el poder no canvia les persones, només revela qui realment són». I nosaltres hem volgut ser exactament qui som: una força que no es rendeix, que no busca la foto fàcil
També hem aconseguit incrementar el pressupost de cooperació i assegurar inversió pública als Interblocs de Sant Salvador, després de massa temps oblidats. O dotar de recursos econòmics i personal les polítiques comunitàries amb els equips socioeducatuus de carrer. En totes aquestes accions, hi ha una idea de fons: fer de Tarragona una ciutat més justa, més vivible i més democràtica.
Deia Pepe Mújica que «el poder no canvia les persones, només revela qui realment són.» I nosaltres hem volgut ser exactament qui som: una força que no es rendeix, que no busca la foto fàcil, que no entra en jocs de despatxos i sous, però que treballa, proposa i transforma. I com afirmava Federica Montseny, «cal lluitar no només per viure, sinó per viure amb dignitat.» Aquest ha estat —i continuarà sent— el nostre horitzó. Dos anys de mandat ens confirmen que queda molt per fer. Però sabem una cosa clau: els camins no es troben, es construeixen. I si és col·lectivament, qualsevol camí és possible.
Toni Carmona
Jordi Collado
Consellers d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona
Ak Editorial k
Turisme cuinòfil
quest dimarts, l’Hotel Mas la Boella ha estat l’escenari de la trobada d’una setantena d’operadors turístics, provinents de 18 mercats internacionals, amb agències catalanes que han pogut presentar-los la seva oferta. Es tractava, a més, d’operadors que cercaven un model força concret de producte turístic: el que està basat en la gastronomia. Segons dades que es van explicar durant la trobada, actualment el 10% del turisme que anualment arriba al país entraria en aquesta categoria, denominada ‘foodie’. Les associacions turístiques i hostaleres tarragonines sovint insisteixen en la necessitat d’allargar la temporada
turística per poder millorar la situació estructural, i també, és clar, l’econòmica, del sector. La gastronomia és una de les millors maneres d’aconseguir-ho, perquè no està necessàriament vinculada a la climatologia. I en això, Catalunya i Tarragona compta amb eines potents per a poder estar present en aquesta oferta per al turista cuinòfil. Només en l’apartat de l’enologia podem competir amb els mercats més importants del món. Ara bé, això comporta que l’oferta estigui pensada per aquest públic internacional. Només cal esperar, però, que no representi un augment de preus que, finalment, acaba patint el client local.
k Tribuna
k
Camí per la llibertat
Claude Mangin és la protagonista d’aquesta historia. Resident a Ivrysur-Seine (França), està casada amb Naâma Asfari, sahrauí, natural del Sàhara Occidental, estudiant de dret internacional a la Universitat de París i ferm defensor dels drets humans al Sàhara Occidental ocupat il·legalment pel regne alauita des de novembre de 1975.
Des d’octubre de 2010 Naâma forma part del Campament per la llibertat i dignitat a la cerca de justícia pels empresonats en relació al campament per la protesta pacífica que es desenvolupà a la ciutat d’Al’Aaiún i reuní a 20.000 sahrauís a les seves afores en tendes de campanya d’octubre a novembre d’aquell any. Els seus integrants denunciaven la política marroquí de discriminació dels sahrauís enfront els milers de colons marroquins installats al Territori i exigien la celebració del referèndum d’autodeterminació pendent des de 1991.
El 8 de novembre de 2010 les forces de seguretat ocupants van atacar violentament el campament. Centenars de sahrauís van ser detinguts, maltractats i vexats en el marc d’una repressió sense precedents. Foren jutjats per un tribunal militar i condemnats de 20 anys de presó a cadena perpetua.
En novembre de 2016 el Comitè contra la tortura de Nacions Unides va condemnar al Marroc per torturar a Naâma Asfari i exigí que les autoritats ocupants no prenguessin represàlies contra la seva família. L’onze d’octubre de 2023, el grup de treball de Nacions Unides sobre les detencions arbitràries va declarar il·legal la detenció i empresonament dels activistes sahrauís del grup de Gdeim Izic, el campament esmentat. En el seu dictamen, Nacions Unides va exigir l’alliberament immediat d’aquests presoners. Avui encara són a la presó. Naâma a la de Kenitra (Marroc)
Acompanyada per altres caminants, Claude Mangin està recorrent França i Espanya, de nord a sud per a sensibilitzar als veïns, associacions, representants públics, mitjans de comunicació... sobre la situació dels empresonats de consciència sahrauís. Aquesta marxa és una
Joan M. Maixé Ceballos
Catedràtic emèrit de Secundària
Ex president de l’Associació d’amistat amb el poble sahrauí
experiència compartida, un espai de intercanvi obert a tots, amb la idea de forjar nous llaços de solidaritat entre regions i fronteres, de parlar i abrogar pel respecte a la llei.
Durant dos mesos Claude Mangin será la portaveu dels presoners i de les seves famílies, tots ells invisibilitats, tancats en les seves celles i marginats del seu Territori i de les seves famílies.
Vol arribar a Kenitra per veure el seu marit i intentar que l’alliberin, tant a ell com als seus companys .
El maig de 2023, la ONU denuncia en una carta a Marroc la prohibició de visites de Claude al seu marit. En octubre exigeix l’alliberament dels presoners d’opinió sahrauís. Avui, a més de 20 anys que Claude i Naâma está casats, Naâma porta 13 anys empresonat. En els darrers 8 anys les autoritats magrebines sols van autoritzar una visita de la seva mullers El proppassat diumenge dia 3 de maig, els membres de la marxa van ser acollits a Reus pel Casal Despertaferro i al dia següent foren rebuts per una comissió de l’Ajuntament de Tarragona . Posteriorment continuarien viatge cap a Castelló, València, Alacant, Múrcia, Granada, Màlaga, Sevilla, Algeciras, Tànger i Kenitra. En total uns 3.000 quilòmetres. Esperem que les autoritats magrebís no posin problemes en arribar a Tànger i pugui, per fi, veure el seu marit.
En aquest sentit la Claude Mangin pretén amb la seva marxa a més de donar a conèixer la situació dels presos polítics sahrauís i en conseqüència del poble Sahrauí, pretén que a partir del dia 30/5/2025 i el 31/5/2025 es presentin a Algesires, centenars de persones, polítics i ciutadans anònims europeus amb la intenció de creuar la frontera d’Espanya amb Marroc per tal de forçar la maquinària diplo-
màtica i que els deixin accedir a Marroc com a ciutadans europeus que són.
En aquest punt, i per concloure, caldria recordar quina és la situació del conflicte i la ocupació del Sàhara Occidental. Vegem:
a) Doctrina de Nacions Unides. El Sàhara Occidental és un Territori No Autònom, pendent de descolonització. En són responsable les potències colonials, la espanyola, segons dret internacional i la marroquina, per haver ocupat (encara que il·legalment) el territori. Cal esmentar que els Acords de Madrid mai van ser ratificats per Nacions Unides, o sigui que són invàlids.
b) Doctrina del Tribunal Internacional de Justícia. El Sàhara Occidental mai va formar part del soldanat alauita, ni va tenir res a veure amb el Marroc, amb la qual cosa aquest regne no té cap dret sobre el territori.
c) Nacions Unides va destacar al territori la MINURSO (missió de Nacions Unides pel referèndum al Sàhara Occidental) per establir el cens corresponent i organitzar la consulta. El Marroc s’hi va oposar de manera reiterada i la proposta va fracassar, gràcies al constant recolzament de França i dels Estats Units.
d) El rei marroquí sols accepta un referèndum confirmatiu sobre la marroquinitat del Sàhara. Ofereix, en tot cas una autonomia, la qual els sahrauís no poden acceptar vista la manca de drets humans vigents i com són tractats els natius, amb presó, violència i tortures. I no hi ha testimonis internacionals , ja que no deixen entrar a persones significades amb aquests drets, polítics, parlamentaris... Si no deixen comprovar, serà perquè amaguen la realitat!
e) Estats Units accepta la teoria marroquí sobre el territori, França també ho fa i, inexplicablement, el president del govern espanyol s’hi apunta... El govern del Marroc insisteix en que no establirà relacions comercials amb aquells països que no acceptin la seva tesi. Com ja n’estem acostumats, la pressió de Mohamed VI fa els seus efectes. Mai un rei/soldà marroquí ha complert els acords signats amb altres països. Només cal repassar la història i el present de les relacions exteriors d’aquest país.
k Tribuna k
Nombrar el genocidio, organizar la respuesta
Hay una palabra que muchos sienten, pero que pocos nos atrevemos a pronunciar: genocidio.
Es una palabra que flota en el aire, pero que cuesta decir en voz alta. Incomoda tanto que preferimos hablar de todo menos de eso. Pero ya no podemos seguir callando. El pueblo palestino no necesita más metáforas, ni tecnicismos, ni rodeos diplomáticos. Necesita que digamos lo que está ocurriendo por su nombre.
Lo que estamos presenciando, documentado por medios independientes y organismos internacionales, es un proceso de destrucción sistemática. La aniquilación de un pueblo confinado, hambriento, bombardeado y desplazado una y otra vez. Una operación que no responde a ninguna lógica de victoria militar ni mucho menos a una estrategia de defensa. Su finalidad última es el exterminio. A estas alturas, negar el término genocidio no es prudencia diplomática. Es blanqueo y complicidad.
Y sí, cuando se comete un genocidio, una parte clave del combate es el lenguaje. El susodicho relato. Así fue en la Alemania nazi, cuyo eufemismo “solución final” ocultaba el horror tras una frase burocrática. Hoy, el vocabulario vuelve a estar en disputa. Asedio o defensa propia, niños muertos o daños colaterales, pueblo palestino o terroristas de Hamás. El lenguaje no es neutro. Elegir una palabra u otra es tomar partido.
Mientras tanto, Europa guarda silencio. Sus políticas y acuerdos comerciales sostienen la maquinaria que permite este exterminio. La compraventa de tecnología militar y la ambigüedad diplomática garantizan que el genocidio continúe sin apenas resistencia real. Se atisban pasos para romper la tendencia, pero los lentos mecanismos de la Unión no sirven para dar oxígeno a un pueblo más que sofocado. Los días se cuentan por vidas de civiles arrebatadas.
En paralelo, el gobierno de Israel, conocedor de la importancia de ganar el relato, trata de lavar su imagen a través de plataformas culturales como Eurovisión. Pero solo engaña a quien se deja engañar. Basta con seguir la huella del
Mario Téllez Molina Sociólogo
dinero saber que hay algo turbio detrás. Esponsorizaciones discretas, contratos opacos y presunta manipulación del televoto con el objetivo último de maquillar la violencia. Así, mientras las cámaras enfocan el espectáculo, se endurece la masacre.
Afortunadamente, no todo está perdido. Desde abajo, algo se mueve. Grupos que se niegan a tocar en el Viña Rock por coherencia ética. Universidades que votan cortar lazos con instituciones israelíes. Estudiantes que acampan. Sindicatos que se posicionan. Movimientos que reclaman sanciones. Banderas palestinas ondean en balcones y estadios. Gestos que, si bien son piedras contra tanques, remueven conciencias y nos colocan frente al espejo. Porque si el Holocausto judío absolvió al mundo por su ignorancia, esta vez nadie podrá decir que no lo vio venir.
palestina, cobra más importancia que nunca. BDS propone una respuesta no violenta, colectiva y profundamente ética. No colaborar con quienes sostienen el crimen. No legitimar a quienes lo blanquean. No comprar, no consumir, no financiar. Propone interpelar desde lo que está en nuestra mano. Desde el aula, el sindicato, la universidad, el centro de trabajo o el barrio. Porque en lo cotidiano también se libra la batalla política.
Esponsorizaciones discretas, contratos opacos y presunta manipulación del televoto con el objetivo último de maquillar la violencia. Así, mientras las cámaras enfocan el espectáculo, se endurece la masacre
¿Y cómo se traduce eso? Por ejemplo, no comprar dátiles israelíes de marcas vinculadas directamente a los asentamientos ilegales, y elegir en su lugar productos de comercio justo o de origen local. No consumir marcas, servicios o empresas con fuertes vínculos económicos o tecnológicos con el ejército israelí. Presionar para que nuestras universidades no mantengan convenios académicos con instituciones cómplices. Reclamar a nuestros bancos y fondos de pensiones que retiren inversiones de empresas que proveen al aparato militar de ocupación. Exigir a nuestro gobierno que no comercie con ellos.
Mal que pese, el horror vuelve a repetirse bajo otros nombres. Las víctimas se tornan victimarios y el silencio y la indiferencia nos hacen cómplices. Es por ello que no debemos callar. Aunque individualmente sea una quimera detener la maquinaria genocida, la presión social sí puede, al menos, contribuir a debilitar complicidades.
Porque pensar con rigor implica también tomar partido. Y, si bien no tomaremos las armas para defender al pueblo palestino, sí podemos actuar con las letras, las palabras y el consumo consciente.
Es ahí donde el movimiento BDS (Boicot, Desinversiones y Sanciones), impulsado por la propia sociedad civil
Se trata de acumular presión allí donde más duele: en el bolsillo. El objetivo no es castigar por castigar, sino señalar responsabilidades y forzar que sea la propia sociedad israelí (muchas veces crítica con el radicalismo sionista), así como los sectores económicos que se benefician de la guerra, quienes exijan un cambio.
A veces la historia nos pone a prueba sin avisar. Nos obliga a mirarnos a los ojos. Esta vez no podremos decir “no lo sabíamos” cuando ya sea demasiado tarde. Porque lo sabemos. Sabemos también dónde está la huella del dinero, y a quién sirve el silencio. Actuemos con lo que tengamos. Antes de que sea tarde. Incluso algo tan simple como mirar la etiqueta de lo que consumimos puede ser una forma de ser parte de la resistencia.
k Tribuna k
Sou digne a les educadores de llars d’infants de les escoles rurals
Apartir del curs 2015-2016 el Departament d’Educació va impulsar un pla pilot experimental amb l’objectiu que les escoles bressol de municipis amb menys de 3000 habitants poguessin integrar-se al primer cicle d’educació infantil en escoles rurals. Actualment, hi ha 165 escoles rurals en què la llar d’infants s’ha integrat dintre l’escola.
L’estiu de l’any 2022 la Televisió de Catalunya feia ressò d’allò que el Departament d’Educació anomenava una “eina contra el despoblament” assegurant que havia estat tot un èxit. El que no va explicar és que les treballadores tenim contractes laborals que no s’ajusten a la nostra tasca professional.
Treballar en la llar d’infants d’una escola rural és un regal. Considero que és un tresor poder treballar en una escola petita, en un entorn relaxat. On hi ha caliu i bon ambient entre les companyes amb les quals formem un gran equip i ens ajudem quan ho necessitem.
Ara bé, no tot són flors i violes. El meu sou és molt precari per la tasca que realitzo. El Departament d’Educació m’ha contractat com a TEEI (Tècnica Especialista en Educació Infantil) que són les treballadores que donen suport a I3 a l’Escola i no com a Educadora de Llar d’ Infants que és la categoria que em pertoca donat que tinc més responsabilitats: faig funcions de tutora, redacto informes, realitzo les programacions, em coordino amb la resta d’equip docent de l’escola, i també faig les entrevistes i l’acompanyament a les famílies. Tot això amb 25 hores d’atenció directa a l’alumnat.
Necessitem salaris dignes per revaloritzar la nostra tasca educativa que es considera molt important, però no es materialitza en els nostres salaris
Si volem una educació pública de qualitat en els entorns escolars rurals hem de dignificar el treball de les professionals. No pot ser que en les Llars d’Infants del Departament d’Educació ubicades en entorns urbans les treballadores guanyin més que les treballadores de la Llar d’Infants d’una Escola Rural.
Per una educació pública i de qualitat s’ha de dignificar a totes les treballadores del 0-3. Necessitem salaris dignes per revaloritzar la nostra tasca educativa que es considera molt important, però no es materialitza en els nostres salaris, fet que desmotiva a moltes professionals.
Raquel Antón Nuez
Tècnica Especialista Educació Infantil Llar d’Infants a l’Escola Les Comes Rodonyà (Alt Camp)
Mor als 93 anys l’historiador Pierre Nora, destacat intel·lectual francès
Defunció Ha mort als 93 anys Pierre Nora, historiador francès i autor de Los lugares de memoria. Membre de l’Acadèmia Francesa i editor a Gallimard, la seva obra més destacada és una sèrie de set volums publicada entre 1984 i 1993 amb 130 historiadors col·laboradors. Agència EFE
Necrològiques
Tarragona
Antonio Otazu Salas.
Ha mort als 98 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Fructuós.
Juan Ribas Moix.
Ha mort als 81 anys. El seu funeral serà avui a les 13 h al Tanatori.
Reus
Antonia Cerrillo Castillo.
Ha mort als 83 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.
Francisco Fortit Jordan.
Ha mort als 77 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori.
Mor l’actor colombià Kepa Amuchastegui
Defunció Ha mort als 84 anys l’actor colombià Kepa Amuchastegui, conegut pel paper de Roberto Mendoza a Yo soy Betty, la fea. Amuchastegui patia un càncer de bufeta diagnosticat a finals de l’any 2023. Amb més d’una quarantena de produccions a l’esquena, va rebre el premi cultural Víctor Nieto a tota una vida dedicada a l’art el 2021. EFE
Imatge de la XIII edició del
Èxit al XIII
Concurs de Colles Sardanistes Vila de Constantí
Cultura Un total de tretze colles van participar el darrer diumenge, 1 de juny, al XIII Concurs de Colles Sardanistes Vila de Constantí, amb presència destacada de les locals Floquets i Llentiscle. El certamen, amb la Cobla Reus Jove, s’ha consolidat com una cita cultural de referència. Redacció/Aj. Constantí
Concurs de Colles Sardanistes Vila de Constantí, celebrada diumenge. Aj. Constantí
L’horòscop
21/03 al 19/04 ÀRIES
Tots saben la capacitat de comandament que posseeixes, però que no et pugi massa l’orgull al cap o perdràs el que has aconseguit.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Una agradable sorpresa en la jornada farà canviar el teu ànim sobtadament. Els viatges les activitats socials calmaran el teu ànim per complet.
22/11 al 21/12 SAGITARI
Són molt possibles avui les aventures sentimentals unides a moments eròtics molt satisfactoris. No malgastis res en el l’àmbit social.
TV local
20/04 al 20/05 TAURE
Avui no és ia per als jocs d’atzar molt menys per a arriscar diners en quantitat. Dedica’t millor a la diversió als jocs eròtics, on trobaràs felicitat.
23/08 al 22/09 VERGE
Una persona molt pròxima a tu et farà viure bells moments on la teva fantasia s’ampliarà juntament amb la teva emotivitat. No et tanquis.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Dedica-li més temps afecte als teus sers estimats, sobretot a la teva parella, que ho està desitjant. La resta t’arribarà per afegiment.
21/05 al 20/06 BESSONS
És un bon moment per a canviar la teva imatge o per a donar un gir fort en la teva vida. Recorda les coses bones del teu passat amb perspectiva.
23/09 al 22/10 BALANÇA
Serà una jornada molt activa, plena d’agradables moments on l’amor la passió jugaran un paper important. Notícies de familiars alegraran el dia.
20/01 al 18/02 AQUARI
La teva personalitat brillarà molt en el social podràs conquistar tot allò que et proposis. Diverteix-te, però no oblidis les responsabilitats.
21/06 al 22/07
Satisfaccions professionals socials t’esperen avui a més d’alguns canvis molt positius en el teu entorn. La parella els amics estaran aprop.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Intenta no ser exigent amb els altres, controlant el teu caràcter dominant. Els excessos en els menjars begudes et costaran car avui.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Satisfaccions en l’emocional grans possibilitats de trobades benèfiques marcaran la jornada. Si no tens parella, avui trobaràs a la més ideal.
Sudoku
TARRAGONA:
Domingo Saigi, Pere Rambla Nova, 54 Telèfon 977 228 120
Ciutat Montserrat, Rosa Maria - Molero Ciutat, Helena
Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva. Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Gispert Voltas, Rafael M Raval Martí Folguera,51 Telèfon 977 322 751
HORITZONTALS: 1. Menjar àvidament, quasi com un animal. Doni dro- gues a l’atleta que entrena al futbol. 2. Ràbia. Alçares un monument. 3. De la cara. Eco. 4. Un cercle viciós. Invertebrat que no és un protozou. Foli sense límits. 5. Músiques que sonen. La de gos és la més seca. Espai sense alts ni baixos. 6. Allotjament on ens expulsen a tots. Les més peludes del bosc. 7. Gos. Raconades. Indica corbes en carretera. 8. Petit sac anatòmic. Riu de foc que baixa del cim. 9. Mor o guanya a l’escaquer. L’aparell neces- sari per l’abastament militar. 10. Entrellaçat a la perruqueria. 6 i 6. 11. Comença l’estiu. Brancaven. Tanquen el cicle. 12. Humida a causa de la calor la transpiració. Instruments. VERTICALS: 1. Escampat per antena. Persones que no donen la talla 2. Un que ja no és. Explota les gallines. Una amb futur. 3. Plaça per a oposi- tors. Rierol. 4. Cap d’ovella. Encaixà en un altre lloc. Acusa els refredats. 5. Obligació moral a complir una pena. Exigeix el que és seu. 6. Macarró de mala reputació. Excavació. 7. Comença a riure. Expert en coses animals. Arribarà en un instant. 8. Aquesta cau per Nadal. Sisè i desordenat. 9. Aprofiteu el torn de paraula. Socarrant. 10. Metalls brillants. Són com un elefant penjat a l’orella. Enmig de París. 11. Llegums de color verd.Trenqui una prohibició. 12. Aïlla la feble de la resta de vocals. Agites el sac.
EL VENDRELL: Rovira Ribas, Jaume Prat de la Riba, 8 Telèfon 977 660 873
Solucions
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
La nuvolositat augmentarà de matinada i el cel quedarà entre mig i molt ennuvolat en general fins a primeres hores del matí. A partir de llavors, la nuvolositat tendirà a minvar, tot i que tendiran a créixer nuvolades al terç nord i a altres punts del prelitoral, on el cel estarà entre mig i molt ennuvolat.
Temperatura
La temperatura mínima serà similar, mentre que la màxima serà moderadament més baixa tret de la meitat sud del litoral on serà lleugerament més alta.
TREBALL
SANDRA. 33 AÑOS. HONESTA y honrada. Para cuidar mayores y hacer limpieza en general. Informes Antonio gerente don tresillo. Tel: 642.482.729
REFORMES
FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83
PROFESSIONALS
PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534
EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389
MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes...
Mots encreuats
Tomeu Penya: «El que vull fer ara, i que he fet tota la vida, és divertir-me; quan seré mort ja no podré»
Entrevista l El cantautor mallorquí actuarà aquest divendres a les deu del vespre al Casal de Vinyols en el marc del Vedevi, la Festa del Vi de Vinyols
Estàs fent una gira que celebra els teus 45 anys de carrera. N’hi ha per celebrar-ho.
«Bé, he de dir que són quarantacinc anys fent de cantautor, però fent de músic en són molts més. Vaig començar amb quinze anys. I sí, faig una gira per Catalunya i les Balears per celebrar aquests anys, repassant cançons dels trenta-tres discos publicats, i també presentant algunes cançons noves».
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001
issn: 1579-5659
Què té la teva música, que ens fa posar contents?
«De jovenet, quan actuava en tots aquells hotels que van sortir com bolets a les Balears i que eren plens d’estrangers, havia de fer tots els estils possibles: clàssica, música de ball, Rock’n Roll… I allò va incidir molt en la meva carrera i en les meves composicions. Hi ha alegria, però també molt de sentiment i romanticisme. I, amb tots aquests
sentiments profunds, busco fer ballar i disfrutar».
Amb tants anys de carrera, triar repertori per a un concert d’aniversari deu ser complicat.
«Jo intento que el repertori sigui passional, divertit, romàntic i, sobretot, que faci sentir emocions. Que si una cançó et dona tristor, la següent et faci venir ganes de ballar. Però, sobretot, vull que la gent se’n vagi del concert divertida, que durant una hora i mitja hagi oblidat els problemes i que hagi rigut i passat per tota classe d’emocions».
Aquesta potser és la clau que el públic t’estimi tant. La sents,
aquesta estima?
«Sí, la veritat és que sí, encara que dir-ho sembli una mica de xuleria. Volto molt per les Illes Balears i Catalunya, i sento que la gent em té una espècie d’apreci. No sé exactament per què, potser perquè senzillament sempre he estat com soc, igual a damunt de l’escenari que a baix. I si algú m’ha hagut de menester, sempre m’hi ha trobat».
El teu últim treball, del 2024, el vas titular Sa vida són dos dies.
Aquest ha sigut sempre el teu lema vital?
«Penso que tota la meva vida he estat així. He procurat divertir-me, aprofitant cada moment a tope. Però també he procurat ser correcte, estudiar molta música i de tota classe d’estils, composició… Aquest any tinc una burrada d’actuacions i les disfrutaré molt.
Perquè si no ho faig ara, quan seré mort ja no podré. Encara que no sé què sentiré, quan sigui mort…
Però el que vull fer ara, i que he fet tota la vida, és divertir-me».
Avança’m una mica com serà el concert de Vinyols.
«Serà un repàs de tots els discos i les cançons que he fet, encara que tinc més de 350 cançons enregistrades i clar, només en podré fer unes vint o vint-i-cinc. El que sí que et puc avançar és que el divendres dia 6 publicaré algunes cançons noves a les plataformes, i al concert de Vinyols en tocaré una que està molt, molt arrelada a Catalunya i en què sortiu tots els catalans».
Me’n diràs el títol, almenys?
«Es diu Jai alai». Explica-me’n més, va. «Jai alai és el nom d’un joc de pilota basca, però també és una altra cosa: quan jo vaig començar a fer de músic amb quinze anys, actuava en una sala de festes que es deia així. Però, com que l’edat per entrar-hi era divuit anys, havia d’entrar per la porta del darrere. Així que entrava per darrere de l’escenari, actuava i tornava a sortir pel mateix lloc».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
k Golfus de Tàrraco
El senyor Grau
Aquest article es podria titular ‘El senyor Grau, mon pare, els dimonis del periodisme i el teatre i jo’ però seria massa llarg i faria que pengés una tira sota cada exemplar del diari, cosa rara, cara d’imprimir i que aniria contra les normes del citat periodisme. Ara que seria el que s’adiria més al títol de l’espectacle que l’Oriol Grau representa a la Sala Trono – Teatre El Magatzem de Tarragona i que encara podeu veure aquest divendres, dissabte i diumenge. La comèdia, en què l’Oriol actua al costat de l’intèrpret, de música i text, Roger Conesa es titula ‘La mare, el dimoni i jo’ i repassa els inicis de l’actor i director tarragoní, i el paper que va tenir en aquesta incipient carrera la mare de l’artista. No faré espòiler ni res, ja l’anireu a veure al teatre, però només vull dir que si llegiu ara aquest article, i tots els que he escrit en 45 anys de carrera meva, és per culpa del pare de l’artista. O ‘gràcies a’, vosaltres decidiu. El senyor Grau, que li diem a casa, és una persona important en la vida de l’Oriol i en la meva. Amic de mon pare, que li comprava material elèctric a l’empresa Dieléctro, Vivó, Vidal i Balasch, si no m’erro, a la plaça dels Infants, si no em torno a errar, va ser el que li va recomanar al meu pare que em deixés estudiar periodisme i em va ajudar a aprendre català, perquè em va regalar una subscripció al mític Cavall Fort. Ja ho sabeu, doncs, les possibles queixes les heu d’adreçar al Salvador Grau Calvo, un gran homenot de Tarragona, per dir-ho en paraules del prosista empordanès. Potser el meu pare s’hauria estimat més que n’hagués dedicat al teatre, com l’Oriol o com a ell, que me’n va encomanar el dimoni, li hauria agradat fer.
Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]