5318
Reus 10
Lluís Gibert és un dels fundadors d’Acció Cassandra, una eina de defensa de la «minoria nacional catalana»
Salut 3
La candidiasi vaginal, una afecció molt silenciada i que acabaran patint tres de cada quatre dones tarragonines
Opinió 20 Xavier Allué. Tramvies: «Tot plegat sembla un petit deliri d’un sistema de transport antic i tronat»
La Joves completa la seva millor actuació en un Sant Joan descarregant el 2de9fm i el Pde8fm, mentre la Vella descarrega el 5de9f i carrega el primer 7de9f de la seva història
Reus
El pregó i la primera tronada marquen l’inici de la Festa Major de Sant Pere
Josep Maria Casas, del Barato, va ser l’encarregat d’encendre la metxa des de la plaça del Mercadal l 8 i 9
Camp de Tarragona
L’embrió de la futura Àrea
Metropolitana serà una associació de municipis
l 2
Comerç
Salou inspecciona el mercadet setmanal i fa fora diversos paradistes per irregularitats
l 15
L’Ajuntament planifica un nou aparcament amb 140 places a SPiSP Tarragona
l 6
Política l La Diputació, els consells comarcals i la delegació del Govern hi col·laboraran de manera externa
John Bugarin
Els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Constantí i la Canonja es constituiran en una associació d’ens locals per fer avançar l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Així ho van acordar els alcaldes i alcaldesses d’aquests municipis durant la reunió del Grup Impulsor celebrada el passat dilluns. Aquest nou instrument no comptarà amb la presència de la Diputació de Tarragona, tot i que l’administració provincial hi continuarà donant suport econòmic i tècnic a través d’un conveni de col·laboració.
A més, s’encarregarà de redactar els estatuts de l’associació, la qual es preveu que es constitueixi el pròxim 20 d’octubre a la Canonja, que es convertirà en la seu d’aquest nou ens metropolità. Entre altres, aquest reglament regularà la incorporació de nous ajuntaments, així com la participació d’altres entitats públiques i privades que no poden integrar-se com a socis. Podria ser el cas del Port de Tarragona, Pimec o ImpulsCatSud, els quals ja han mostrat interès a formar part d’alguns grups de treball; així com la Universitat Rovira i Virgili (URV) o empreses de la demarcació.
Els tècnics de la Diputació estudien les fórmules legals per donar-los cabuda, tot i que no sigui de forma directa, en aquest espai de governança. I és que, segons la normativa — Decret 110/1996, de 2 d’abril—, només poden ser membres d’una associació d’ens locals «els municipis, les comarques, la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats metropolitanes i les mancomunitats de municipis». En el cas de la
Està previst que el nou ens metropolità es constitueixi el pròxim 20 d’octubre
L’Ajuntament de Vilaseca no té previst, ara per ara, formar part de l’associació
Diputació, els consells comarcals o la delegació del Govern a Tarragona, han optat per donar suport de forma externa, amb convenis o altres vies.
Aquest estiu es presentarà una primera proposta d’estatuts, que s’hauran d’aprovar
entre setembre i principis d’octubre pels plens de tots els municipis membres abans de constituir l’associació.
Valoracions positives «Fins ara, ajudàvem els municipis. A partir d’ara, ajudarem el nou ens», va assenyalar la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, després de la darrera reunió del Grup Impulsor. «Avui s’ha fet un pas important de concreció cap a l’avanç de l’àrea metropolitana», va remarcar. Hi coincidia l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, qui va explicar que el fet de constituir-se com a associació ha estat «una decisió clau per dotar-nos de personalitat jurídica i poder accedir a les línies de finan-
çament europees». A més, va apuntar que «s’obrirà les portes, a partir del 2026, a la incorporació d’altres entitats públiques i privades, enfortint més el nostre ecosistema de governança».
També ho apuntava Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, qui va afirmar que «aquesta estructura ens dona legitimitat i capacitat per presentar projectes amb impacte i visió de futur». «Seguim donant passes per definir el model de desenvolupament que volem per al Camp de Tarragona i per millorar la vida dels nostres ciutadans i ciutadanes». Per la seva banda, Pere Granados, alcalde de Salou, indicava que l’objectiu ha de ser «impulsar una eina que
sigui àgil, operativa i eficaç per consolidar una estructura metropolitana en el futur». «Aquesta fórmula facilitarà la cooperació intermunicipal i establirà les bases per desenvolupar projectes conjunts de territori», va afegir.
L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, també va assenyalar que s’ha fet «un nou pas endavant» i que «ara toca treballar perquè la futura associació sigui un instrument útil i eficaç». «Com hem fet en tot aquest procés, Valls s’hi suma des del minut zero», va remarcar. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, va destacar l’«acord unànime» dels «ajuntaments promotors» en «la forma de gestionar aquesta reivindicació del territori». Malgrat això, avisava que «s’ha de trobar una solució a la no participació de Vila-seca, un veí amb el qual tenim una relació intensa, i amb el que necessitem comptar, pel qual farem tot el possible perquè així sigui». L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, no ha participat en les dues últimes reunions del Grup Impulsor arran de la polèmica per l’estació Intermodal. Fonts del consistori vila-secà apunten que es continua en la línia de «recuperar la confiança» i «a dia d’avui no formarà part de cap associació». El Grup Impulsor espera que, en els quatre mesos que queden per constituir el nou ens, es recondueixi la situació.
L’apunt
Confeccionar l’estratègia metropolitana
La Diputació de Tarragona ha encarregat a la consultora barcelonina Daleph la redacció d’una estratègia territorial amb dimensió metropolitana, així com el corresponent pla d’acció per a la seva implementació. En els pròxims nou mesos, es definirà el full de ruta per a ordenar el territori fomentant la cohesió social, la innovació digital i la sostenibilitat; i per millorar la gestió compartida dels serveis públics.
Instruments de gestió El Grup Impulsor va destacar altres alternatives com la mancomunitat, la fundació o el consorci. L’associació va ser l’opció recomanada pels secretaris generals i interventors, donada la seva implementació ràpida i assumible. Aquest nou ens, que tindrà un caràcter estratègic i institucional, no pot gestionar els serveis dels municipis que l’integraran i aquests no podran delegar-hi l’exercici d’aquesta competència. Per això, l’associació es recolzarà en instruments de gestió compartida ja existents, com la mancomunitat de residus, o de nova creació, com la futura Oficina per al desenvolupament i competitivitat del Camp de Tarragona, on les entitats públiques i privades podrien jugar un paper més important.
Salut l Les professionals expliquen que és una de les consultes més freqüents als centres, tot i que se’n parla poc
El 75% de les dones tarragonines patiran algun episodi de candidiasis al llarg de la seva vida. Així ho expliquen Deme Patricio Peña i Francisca Rubí, llevadora i ginecòloga respectivament del programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva del Departament de Salut a Tarragona. «La vaginitis candidiàsica és un tema de consulta molt freqüent, tot i que se’n parla poc. Calculem que el 20% de les visites d’urgències a la llevadora són per aquest tipus d’infecció», explica Rubí. No és una infecció de transmissió sexual. És causada per un creixement excessiu del fong Candida, a la vagina. Aquest fong normalment habita en petites quantitats en el cos humà, però factors comuns com ara desequilibris hormonals, antibiòtics, diabetis o un sistema immunològic debilitat poden conduir a un sobre creixement, i provocar una infecció.
«Hi ha factors de risc de base. Per exemple, si una persona té diabetis. L’estrès tam-
bé, ho és per a tot. Pot influir a l’hora de patir episodis», exposa Patricio Peña. Les professionals alerten que, si es té la simptomatologia, sempre es vagi primer a la consulta. «A vegades es fan tractaments o es va directament a la farmàcia sense consultar amb una ginecòloga o llevadora abans. Això no s’ha de fer», sentencia Patricio Peña. A la consulta, les professionals sempre agafen una mostra i l’estudien. «Si intuïm que és candidiasis comencem el tractament i després de comprovar-ho el completem. Però pot haver-hi diferents motius, per això és important anar primer als centres sanitaris», afegeix.
Un o dos
El més freqüent és que la majoria de dones presentin un o dos episodis al llarg de la seva vida. «Hi ha persones que en tenen més, tot i que és menys freqüent», diu Rubí. Quan es tracta d’episodis puntuals, el tractament és mitjançant cremes i òvuls. «Quan són diversos, es fan tractaments orals», indica la ginecòloga. Pel que
Les professionals alerten que a l’estiu i a la platja s’ha d’anar amb especial cura. Gerard
«S’han d’evitar les dutxes vaginals. No va a favor de la flora vaginal»
fa a les mesures preventives, Patricio Peña recomana una higiene íntima «suau i respectuosa amb la zona». «S’han d’evitar les dutxes vaginals. Fer-ho molt sovint no
va a favor de la flora vaginal, la perjudiquem», explica la professional. El tipus de roba que s’escull també és important. «La roba interior hauria de ser de cotó 100%, el model
L’apunt
Més diagnòstics d’ITS, però també més unitats
Més enllà, les professionals asseguren haver vist recentment a les seves consultes un augment de diagnòstics d’infeccions de transmissió sexual. «Té relació amb la posada en marxa de més unitats o professionals. Hi ha més conscienciació», exposen. Al Camp de Tarragona les ITS han augmentat un 190% des del 2017.
que sigui. I no anar molt cenyides, almenys quan anem a dormir», indica. Patricio Peña expressa que l’estiu és una temporada on anar més alerta. «Si ens banyem o fem esport, ens hem de treure de seguida la part de baix. Cada cop és més habitual veure-ho a les platges», conclou.
Societat DomusVi ha realitzat un estudi topogràfic del terreny, mentre l’Ajuntament analitza la situació
La nova residència per a gent gran de Domus Vi, situada a la Vall de l’Arrabassada, està treballant per trobar una solució «més permanent» als problemes de canalització que provocaven inundacions en domicilis del barri. Si bé el grup va realitzar les actuacions necessàries per obtenir el permís d’obertura per part de l’Ajuntament, sembla que els veïns encara no estan satisfets. Segons ha pogut saber Diari Més, un estudi arquitectònic encarregat per les comunitats afectades, indica que les actuacions implementades fins ara només aconseguirien retenir un 20% de l’aigua en episodis de pluja intensa. Tècnics de la finca i de la mateixa residència van reunir-se durant el mes passat i coincideixen que cal una intervenció més profunda que asseguri una «solució definitiva».
Tal com ha pogut confirmar aquest mitjà, Domus-
Vi ja ha realitzat un estudi topogràfic del terreny, amb l’objectiu d’aportar «solucions tècniques més efectives». El grup assegura que prevé
obtenir els resultats «en els pròxims dies», i que aquests seran traslladats a l’Ajuntament per a establir un pla d’actuació. Per la seva banda,
fonts municipals afirmen que des del consistori s’està realitzant una anàlisi de la situació, recollint les diferents queixes dels veïns per tal de buscar
El plenari debatrà sobre iniciar el tràmit d’extinció de la concessió del trenet
Política l El deute de l’actual concessionari és d'1.237.429,35 euros
El Consell Plenari debatrà sobre l’inici de l’extinció de la concessió del trenet turístic a causa de l’impagament de l’actual concessionari RJ AUTOCARES SL. Aquest punt, s’inclourà a l’ordre del dia del proper plenari del 26 de juny. Un cop ho aprovi el plenari, s’iniciarà un període d’audiència de 10 dies perquè l’empresa pugui fer les al·legacions que consideri oportunes.
El 29 de setembre de 2020 el Consell Plenari va adjudicar a RJ AUTOCARES SL, la
concessió per l’explotació de l’ús turístic per un termini de 10 anys, i per un cànon anual de 450.100,00 euros. La concessió va formalitzar-se amb data 31 de maig de 2021, i amb data 11 d’abril de 2022, el concessionari va presentar escrit en què va comunicar l’inici de l’activitat.
Problema que s’allarga Ja al mes d’abril del 2022, l’empresa va demanar la modificació del cànon de la concessió. Aquest fet va ser desestimat el novembre passat pel Consell Plenari. El deute és de 1.237.429,35 euros.
Segons un estudi, les actuacions fetes només retindran el 20% de l’aigua
possibles solucions.
Tot i això, les comunitats afectades denuncien una «manca de resposta clara per part de l’Ajuntament» i asseguren que han presentat «múltiples instàncies sense obtenir retorn». Així, consideren «imprescindible» la implicació de l’Ajuntament, ja que, asseguren, «una part significativa de l’aigua s’origina en zones del solar municipal sense ús assignat». De fet, una de les comunitats afectades estudia «emprendre accions per via administrativa davant la passivitat institucional i manca d’informació».
Una problemàtica persistent
Cal recordar que la problemàtica es remunta a l’any 2022, quan l’equipament, situat al carrer Mercè Rodoreda, va
començar la seva construcció. Des de llavors, els veïns afectats han intentat posar fi a les inundacions, que s’han repetit cada cop que plou amb intensitat. A finals de febrer d’aquest 2025, les tres comunitats més perjudicades, ubicades als carrers Llorenç Villalonga i Joan Fuster i Ortells, van presentar una queixa formal al Síndic de Greuges de Catalunya, denunciant tres anys de «greus danys», com ara «cotxes negats, desperfectes als ascensors i pisos que esdevenen inhabitables». Tal com ha pogut saber aquest mitjà, la institució va admetre la queixa, i les comunitats estan a l’espera d’actuacions formals.
Propostes sobre la taula Ara com ara, les parts implicades defensen solucions diferents. Els tècnics de les comunitats proposen la instal·lació de dipòsits de retenció prèvia de l’aigua en origen, que permetrien emmagatzemar-la i derivar-la cap a la zona superior del solar, propietat de la residència, utilitzant la seva pròpia xarxa d’evacuació i els sistemes de bombeig existents. Per contra, durant la darrera trobada amb els representants de les finques, DomusVi va posar sobre la taula la possibilitat d’establir un pas d’aigües sobre terrenys comunitaris, una proposta que ha estat rebutjada pels tècnics veïnals, ja que la consideren «provisional i insuficient».
Accés lliure a la Volta del Pallol
Patrimoni l Des del Museu d’Història s’ha reformulat la visita a la Volta del Pallol on hi ha dos atractius culturals com son, d’una banda la maqueta romana de Tàrraco i de l’altra el mapping. En aquest sentit, s’han generat nous horaris que permetran poder visitar la maqueta sense necessitat de comprar l’entrada per veure la projecció. Redacció/Tjerk Van der Meulen
Educació l S'ofereix una formació adaptada a les necessitats del territori
Redacció
Tarragona consolida la seva aposta per una formació professional de qualitat amb la presència de quatre Centres Integrats de Formació Professional, CIFP, una fita que situa a la ciutat com un dels referents educatius a nivell nacional en aquest àmbit. El passat divendres es van reunir a la seu de la Cambra de Tarragona els directors dels centres integrats amb representants del Departament d’Educació i Formació Professional.
Els quatre centres, Institut Cal·lípolis, l’Institut Comte de Rius agrupat el CIFO Tarragona, l’Institut Pere Martell i l’Institut Vidal i Barraquer agrupat amb la Cambra de Tarragona, ofereixen una formació especialitzada, flexible i adaptada a les necessitats del teixit productiu del territori. Aquests centres no només imparteixen cicles formatius de grau mitjà i superior, sinó que també articulen accions de formació per a l’ocupació i la qualificació contínua al llarg de la vida professional de les persones.
Oriol Castro
El barri de Sant Pere i Sant Pau disposarà d’un nou aparcament per a vehicles darrere de la zona del poliesportiu municipal. L’Ajuntament preveu fer-hi una obra provisional d’anivellament i pavimentació del descampat, a tocar del Bloc Xile. El consistori ha licitat els treballs amb un pressupost de 39.165 euros, sense IVA. «Actualment, el barri pateix un dèficit en zones d’aparcament en superfície, situació aquesta que es veurà agreujada amb l’inici de les obres interiors d’estintolament de l’aparcament situat a la 5a Promoció i al posterior inici de les obres de remodelació de la plaça existent sobre la coberta del dit aparcament», s’indica a la memòria del contracte.
D’aquesta forma, el govern municipal vol pal·liar aquest dèficit actuant en una zona de més de 3.000 m² i que donarà lloc a 140 places d’aparcament. «S’han valorat diverses opcions i s’ha optat per habilitar una zona d’aparcament temporal en espera de poder estudiar i executar al-
El consistori reconeix un «dèficit» de zones per aparcar al barri
ternatives definitives. Aquesta zona donarà servei tant als residents del barri com als usuaris de la zona esportiva»,
afegeix el consistori. Fonts municipals confirmen al Diari Més que la idea és que a futur es puguin fer les «obres necessàries» perquè l’espai tingui tots els serveis i sigui un pàrquing pel barri.
8 mesos d’obres a la Quinta Les obres a la Quinta Promoció tenen una durada prevista
de 8 mesos i un pressupost total de 805.690,07 euros IVA inclòs. El nou projecte inclou la demolició de la pavimentació, jardineres i grades existents per tal de poder retirar la impermeabilització actual i substituir-la per una de nova. Des de fa anys els veïns de la zona demanaven una rehabilitació integral de la plaça.
Societat l El darrer dijous, 19 de juny, es va celebrar al Restaurant Nàutic de Tarragona, la cloenda del curs 2024/2025 de les Aules d’Extensió Uni-
versitària de la Gent Gran a la ciutat de Tarragona. Aquesta iniciativa, organitzada conjuntament per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació Cultural de
Gran de
un
Sant Pere l Josep Maria Casas, de la botiga El Barato, pronuncia el pregó
S. Peralta / M. Llaberia
Restava encara una hora de rellotge perquè el pregoner aparegués rere el faristol que un cordó humà ja encerclava el bell centre de la plaça del Mercadal. Les entrades de primera fila estaven esgotades, amb uns pocs i matiners privilegiats, però l’expectació anava més enllà: els interiors dels locals de restauració sumaven gent i gent, que anhelava presenciar l’espectacle al més a prop possible, però amb protecció i el cos en repòs.
Els Gegants i la Mulassa oferien els seus millors moviments quinze minuts abans de l’esclat de la festa. No tardaria a afegir-s’hi el Bou, que amb la seva ballaruga baixava el carrer de Llovera. La resta del Seguici no sabia estar-se a casa: la Víbria deambulava per la plaça de Prim, alertant amb els seus tabals que la xerinola era a punt de desfermar-se. Mentrestant, caminar per la plaça consistorial era
ja repte digne de Tom Cruise. Només els més hàbils de cames —o en contorsionisme— esquivaven col·lisions i avançaven posicions, bé sigui per trobar lloc per albirar els sonats mascles o per defugir de l’aglomeració.
L’ovació fou eixordadora en el moment que Josep Maria Casas, d’El Barato, entrà al Saló de Plens. La cridòria només va parar per escoltar les seves paraules. «Heu fet de mi la persona més feliç del món», reconeixia, amb l’emoció decorant el seu rostre. «És increïble com la il·lusió, guarnida d’innocència, i la por, vestida de responsabilitat, conviuen en una emoció que supera la presentació d’un vestit de la Vitxeta», se sincerava.
«Amb el pecat de fer-nos venir a parlar, trobareu la penitència», clamà. «No us espanteu: així començava el pregó de l’any 1969, el primer pregó de la meva vida», calmà. El protagonista de la cita no el descobrí fins més enda-
La primera jornada de la Festa Major de Sant Pere 2025 va estar marcada pel pregó de Josep Maria Casas i l’encesa de la primera Tronada. T. van der Meulen
vant. Casas va reconèixer que «sense l’esforç de les generacions que em precedeixen, jo no estaria aquí». Va ser la seva rebesàvia, Francesca Prats i Grau, que va començar l’activitat, en aquell llunyà 1881.
Recordà la seva infantesa, escalant i grimpant per les prestatgeries del negoci. «Si la meva feina hagués estat captar clients, la botiga no hauria durat gaire», va bromejar. Però, al final, ser botiguer «no és sols un ofici: és un sentiment, és una vocació i, per damunt de tot, és un regal».
Festa l Els encarregats de tancar la primera jornada de Festa Major de Sant Pere 2025 no es van fer esperar ni un sol moment després de la darrera explosió de la Tronada. El basilisc i el bou van irrompre a la plaça del Mercadal cadascú des d'una punta, mentre les gralles van tornar a sonar. Aleshores, una veu va començar a cridar per
megafonia: "Volem Masclet! Volem Masclet!", mentre les botes van començar a passar de mans. El primer de tots a qui van garantir una i el van obsequiar amb el mocador corporatiu de color groc va ser el mateix pregoner, Josep Maria Casas. La Cercavila del Masclet havia començat. Al ritme musical dels Bandsonats i els Bufacanyes, la festa
va iniciar el seu recorregut a través del carrer de les Galanes fins a la plaça Catalunya. Des d'allí recorrien el raval de Santa Anna fins a acabar a la plaça de Prim i retornaven al punt d'inici a través del carrer de Monterols. Mentrestant, tots els assistents s'afanyaven a visitar els establiments propers per abastir-se de masclet. MLB
I aquelles vivències de petit van fer créixer la seva estima per la feina i la ciutat. Artífex dels vestits d’incomptables elements, són els portants «que els doteu d’ànima». I va compartir el seu amor pel Gegant Indi, el seu favorit, «fins que un dia vaig enamorar-me de la Vitxeta».
Al principi de tot, Casas havia citat Josep Iglésies Fort. Historiador, geògraf i humanista, però, també, el germà de la seva àvia. «A veure si, al cap i a la fi, serà cert que porto sang de pregoner», va comentar. Al discurs d’Iglésies, el botiguer va introduir l’afegitó que la Festa Major de Sant Pere, «excel·lent i grandiosa, ens omple de llum per mirar-la amb els ulls de l’infant
que som, i també observar-la, atents i cofois, com el fruit de les llavors plantades per totes les generacions que ens han precedit». «Si aprenem a valorar-la i treballem per enfortir-la, facilitarem que aquesta llum il·lumini per molts anys més la nostra terra», va concloure. I just acabar, sota una marea d’aplaudiments, mostrà el domàs confeccionat per a l’ocasió, amb el missatge «amb el cor, visca Sant Pere»
Casas recordà el pregó del 1969, pronunciat pel germà de la seva àvia
La gent va començar a agafar lloc a la plaça una hora abans de l’inici del pregó
El pregoner no fou l’únic honorat al Palau Municipal i és que el Tro de Festa anà a parar en Màrius Nogués, un dels impulsors de la creació del Carrasclet. «No sabia pas que m’enredarien d’aquesta manera», reconeixia. «Em fa molta il·lusió, però, com jo, hi ha molta gent que s’ho mereix: ho comparteixo», va pronunciar.
Amb la Crida a la Festa declarada per Casas, era l’hora de donar pas al moment més fort del vespre, mai millor dir. La Tronada ja feia estona que estava llesta i a l’espera de l’ar-
ribada del seu amfitrió mentre pels voltants de la plaça del Mercadal gairebé no hi ca-
bia ni una agulla. Després de l’aparició estel·lar des del balcó del pregoner, les autoritats
el van escortar fins al centre de l’acció, superant la muralla humana. En arribar, les indi-
cacions de rigor dels experts de com encendre la metxa i, al cap de poc, tot va començar a
tremolar. Explosió rere explosió, els trons arrencaven crits d’eufòria del públic que, ja
Actes d’avui
CORREBANYES, CORREBARS DEL BOU
Hora: 19 h
Lloc: des del carrer de Martí Napolità
BALL PARLAT DEL BALL DE PASTORETS I PARLAMENTS DEL BALL DE GITANES
Hora: 19 h / 19.45 h / 20.30 h
Llocs: raval de Santa Anna, cantonada amb carrer de Salvador Espriu; plaça d’Evarist Fàbregas; plaça de Sant Pere
VISITA TEATRALITZADA AL GAUDÍ CENTRE
Hora: de 20.30 a 00h
Lloc: Gaudí Centre
VARIETÉES DE SANT PERICU
Hora: 21 h
Lloc: La Palma
que, per molt que t’ho esperis, res et prepara per a la potència d’aquest bombardeig. Un darrere l’altre, les explosions van arribar fins a la traca final que desitjava una bona Festa Major a tots els ganxets, sacsejant tot el Mercadal, que, en acabar, va esclatar en aplaudiments, tant o més forts que els petards.
Entrevista l L’advocat reusenc és copromotor d’Acció Cassandra, una iniciativa jurídica nascuda per defensar els drets de la «minoria nacional catalana», una necessitat «cada vegada més evident»
Sergi Peralta Moreno
Què és Acció Cassandra?
«Acció Cassandra és la manera de donar-li forma a una inquietud i un treball que tenim Josep Rosell i jo en defensa dels drets de la minoria nacional catalana, ja que no es protegeixen gens per part de les institucions».
Per què van considerar que era necessari?
«És una necessitat cada vegada més evident. Els catalans tenim poca consciència dels atacs que ens arriben com a col·lectiu. Hem constatat que contra Catalunya i contra els catalans s’hi val tot. I els catalans acceptem amb resignació moltes vegades que se’ns insulti, se’ns ataqui, se’ns humiliï. Ho tenim incorporat, en certa manera, com a poble oprimit que som. Però no té per què ser així. Hi ha instruments legals per contrarestar aquests atacs perquè, com a mínim, se’ns respecti».
Existeix catalanofòbia?
«I tant! Hi ha una catalanofòbia estructural evident. I l’estructural traspassa a la catalanofòbia sociològica. Existeix el relat social que els catalans som mala gent. De fet, això es demostra quan l’1 d’octubre ve la policia i es canta ‘a por ellos’. Aquest sentiment és catalanofòbia. I quant a la catalanofòbia estructural i institucional, només cal que facis
Salvar la identitat
«Si no comencem a reaccionar, estem a la vora d’entrar en un punt de no retorn»
un recompte de les persones catalanes que tenen accés al poder espanyol. I això ocorre tradicionalment».
Aquests atacs catalanòfobs havien quedat impunes fins ara?
«I tant, però per dues qüestions. Una, perquè nosaltres mateixos sempre hem considerat que el fet que se’ns insulti és normal. Per altra banda, com que no hi ha reacció, si es veu que hi ha una absoluta impunitat per atacar
Urbanisme l Demanen una remodelació integral del Parc Mas Iglesias
Miquel Llaberia
L’Associació de Veïns el Roserar de Mas Iglesias valora positivament l’actual plantejament de l’estació d’autobusos de Mas Iglesias. A l’entendre del president de l’entitat, Francesc Jornet, és «el millor emplaçament que hi ha», ja que «té una bona entrada i
sortida, no molesta i l’ampliació anirà bé». En aquest sentit, Jornet no ho diu tan sols per la decisió de modificar el projecte de reordenació del Carrilet i no traslladar l’estació d’autobusos al Parc Mas Iglesias, sinó també per totes les altres propostes que s’havien fet: «Algunes persones
proposaven fer-ho més avall o a la zona de l’hospital. Nosaltres defensem queon està actualment és el millor indret». A la vegada, amb aquest canvi el president desconeix si això afectarà d’alguna manera el projecte del TramCamp, del qual l’associació es continua oposant a què passi pel carrer
algú, si no ho pares, la cosa no s’atura sola. La nostra idea és posar damunt la taula aquesta protecció extra a través de mecanismes més seriosos». Quin és el moment actual de la identitat catalana?
«La corba d’identitat sembla que estigui caient, tot i que a vegades això són qüestions de sensacions i ens situem
Jaume Vidal i Alcover i proposen com a millor alternativa l’avinguda Josep Pla. «Creiem que fer-ho passar per Jaume Vidal i Alcover és complicat, veurem si ara que per allí no hi ha d’haver l’estació d’autobusos hi ha canvis. Encara queda molt de temps», opina el president de l’AV el Roserar de Mas Iglesias. Per un altre costat, demana que hi hagi una «remodelació integral» del parc i que s’afegeixi «més zona verda, més gespa, més arbres i, en definitiva, fer un pulmó verd més gran al sud de la ciutat».
totes les llengües minoritàries».
La reacció ha de partir des de la base social o la classe política?
L’apunt
Acció Cassandra intervindrà en el Cas Sixena
Acció Cassandra presentarà un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional en relació amb la sentència que obliga el MNAC a retornar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena. El col·lectiu denuncia la «vulneració del dret fonamental d’accés universal a l’art i la cultura».
en l’extrem catastrofista. Jo crec que estem en una situació amb què podem salvar la llengua i la identitat, en un context molt difícil, però si no comencem a reaccionar, estem a la vora d’entrar en un punt de no retorn. Encara hi ha molts catalans que ens en sentim. També té a veure no tan sols amb la qüestió política, sinó amb l’escala global. Amb la llengua, hi ha diversos factors que han fet que estigui retrocedint, com el fet de tenir tots accés, a través de les xarxes socials i els dispositius mòbils, a continguts d’arreu. Això segurament passa amb
«Primer ha de ser des de la societat. Si no estirem la política, la política no estirarà. L’1 d’octubre és un exemple clar. Va ser la societat la que va posar damunt la taula la necessitat de la independència, a través de les grans manifestacions, d’aquest xup-xup que va haver-hi. Els polítics es van veure obligats a continuar aquest camí sense tenir-ne ganes ni cap intenció de culminar-lo. En el moment que agafen protagonisme els polítics, això acaba. El polític institucionalitzat no té interès a sortir dels espais de confort. Un senyor que cobra un sou d’una institució espanyola, el que vol és continuar cobrant aquell sou. No tirarà pedres sobre la seva teulada, llevat que li resulti més perillós desobeir la seva gent. Si poguéssim estrènyer prou perquè els polítics seguissin el nostre desig, aleshores el polític s’adaptaria. Si ho deixem en mans dels polítics, serà absolutament impossible. No faran res i ens enfonsaran. La reacció ha de ser des de la societat civil».
A quin futur volen arribar? «Com a Acció Cassandra, volem defugir de qualsevol vinculació amb la política parlamentària o autonòmica. Una cosa és la meva opinió personal. Ara sorgiran noves alternatives polítiques, però nosaltres no ens hi posarem, no en promocionarem cap. Creiem que la nació és la nació, hi ha diversos plantejaments polítics i a nosaltres no ens interessa ficar-nos-hi. Ens interessa exercir l’espai de poder que tenim en favor dels drets de la nació».
Miquel Llaberia
Els llibres han estat utilitzats per complir múltiples funcions. Ens ofereixen històries, comparteixen coneixements o ens serveixen per recollir informació. Són objectes quotidians que, tot i que de vegades passin desapercebuts en el món digital d’avui dia, perduren en el temps. Això fa que amb el pas de les generacions aquests objectes quotidians, als quals només donàvem un valor merament utilitari, passin a tenir un valor històric.
Per aquest motiu, l’Arxiu Municipal de Reus impulsa des de fa uns anys un projecte de conservació, restauració i digitalització de documents històrics de la ciutat. «Escollim els documents, es restauren i es digitalitzen. Així podem permetre que la població accedeixi a la informació i el document quedi ben preservat», explica la directora de l’Arxiu Municipal de Reus, Elisenda Cristià. Entre aquests hi ha el cas dels llibres del Cementiri General de Reus, alguns d’ells amb més d’un segle d’història i desgast a les espatlles: «Fa dos anys
L’Arxiu Municipal va encarregar la restauració dels diferents volums de registre del Cementiri General de Reus
vam començar un procés de restauració dels llibres del cementiri. Es van restaurar set i ara quedaven tres de pendents. Parlem de llibres que la gent consulta bastant, sobretot aquells que són del període de la Guerra Civil», afegeix la directora. Aquests últims tres eren els que registraven les persones enterrades al cementiri entre
Gregal. Partit Popular
El PP fa un balanç negatiu dels dos primers anys del govern
Política l Els populars apunten com a problemàtiques l'habitatge i la seguretat
Redacció
El Partit Popular de Reus fa un balanç negatiu dels dos primers anys de govern de l’equip liderat per Sandra Guaita. En un acte que el grup municipal va dur a terme el passat dissabte 21 de juny al
Centre Cívic Gregal, els regidors representants del PP al consistori reusenc van assenyalar que l’actual govern «no escolta la ciutadania» i que la seva acció només és «molt de fum». A més, tant Virgili com Domènech esperen poder do-
Fotografia de Llum Cubells, restauradora, i Elisenda Cristià, directora de l’Arxiu Municipal
els anys 1890-1900, 1915-1932 i 1946-1955. Aquesta tasca de restauració va anar a càrrec de la conservadora i restauradora Llum Cubells, en col·laboració d’Anna Ferran i Èlia López. «El primer que fem quan rebem qualsevol peça enquadernada és revisar sobretot com està la coberta, si el podem obrir bé, si el llom aguanta i quins són els
Consideren que l’acció de l’actual govern és només «molt de fum»
nar solució i treballar des del consistori en les principals problemàtiques detectades a la capital del Baix Camp com són la manca d’habitatge, la seguretat, les infraestructures o l’atenció de la ciutadania.
Tot i l’absència al consistori del Partit Popular durant el mandat anterior entre els anys 2019 i 2023, els regidors asseguren que han treballat de valent per reprendre el contacte amb la ciutadania i les seves entitats, per tal de conèixer la realitat de la ciutadania reusenca. Per un altre costat, qui és la portaveu del grup municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Reus i va ser la cap de llista a les eleccions municipals del 2023, Sílvia Virgili, va descartar parlar sobre les eleccions del 2027. En aquest sentit, va defensar que cal continuar treballant per la ciutat durant els dos anys de mandat que resten.
Les obres requerien una actuació immediata per evitar mals futurs
materials compositius. Amb aquests tres era evident que necessitaven una intervenció, sobretot per evitar problemes futurs com que les cobertes se separessin», detalla Cubells.
Segons comenta la restauradora, en llibres de gran format que es consulten i manipulen molt, com és el cas d’aquests tres, presenten alteracions comunes: «Normalment, les cantonades estan fetes malbé, hi ha estripades i s’acumula molta brutícia. Aleshores, el llibre presenta moltes alteracions tant físiques com químiques». Alho-
ra, assenyala l’edat dels llibres com una particularitat: «No són llibres molt antics. Han superat els cent anys, però no són de l’edat mitjana. Ara bé, com que són d’una època més recent estan fets amb paper industrial, que és un suport de menys qualitat i que es deteriora més de pressa que, per exemple, un paper del segle XVIII».
Castells l Les dues colles de Xiquets de Valls estrenen sis castells en total en un Sant Joan amb quatre castells de gamma extra
La plaça del Blat de Valls va viure les dues millors actuacions del que portem de temporada castellera 2025 gràcies a les dues colles de Xiquets de Valls. Els 33.8 graus de temperatura als que es va arribar durant la diada castellera de Sant Joan no van ser un impediment per tornar a veure un gran duel entre els vermells de la Joves, que van completar el millor Sant Joan del seu historial i els rosats de la Vella, que van estrenar un castell que només tenien al seu abast fins el moment els Castellers de Vilafranca. Si el mes de juny el duel va tenir una bona dosi de castells de gamma extra, més d’un ja s’imaginava que podran arribar a oferir per Santa Úrsula el mes d’octubre. La Colla Joves Xiquets de Valls va complir a la perfecció el seu programa des de l’inici, quan va descarregar un excel·lent 3de9f. Per Completes ja va fer aquest castell fregant la perfecció i obrir la diada de Sant Joan novament amb solvència els va servir per encarar amb molt d’optimisme l’assalt a la gamma extra a la segona ronda. Segurament el 2de9fm era el gran repte per als vermells, perquè la temporada passada els va quedar en intent a Igualada i perquè no el descarregaven des de Sant Fèlix 2017. Això sí, primer van fer un intent desmuntat. A l’entrada de dosos els quarts va notar que no treballaven amb la comoditat necessària i van decidir baixar-lo per no caure. Uns minuts després, segurament amb menys nervis, van tornar-lo a provar. Aquesta vegada el castell va anar com l’havien somiat i el van descarre-
gar sense patir, tot el contrari, amb una seguretat que no denotava el temps que portaven sense poder-lo completar. Amb aquesta primera gran estrena a la butxaca semblava que quedava el més fàcil, però no va ser exactament així perquè el 4de9f de la tercera ronda es va haver de treballar moltíssim. S’anava fent ample a nivell de terços i estret pels pisos superiors, però el folre i el tronc van saber-lo gestionar per descarregar-lo i igualar la mateixa actuació que havien fet l’any 2016. A més, aquest era el 4de9f número 100 descarregat de la colla des del primer que van completar al Concurs de 1992. La cirereta al pastís va ser el Pde8fm, un castell que dominen, i de quina manera, des del 2023. El van descarregar a la perfecció per dotzena vegada consecutiva. Una garantia per a una Joves que, d’aquesta manera, completava la seva millor actuació per una diada de Sant Joan, sumant dos castells de gamma extra en la mateixa diada, un fet que mai havia fet un 24 de juny. De fet, mai havien descarregat en una mateixa actuació dos castells amb folre i manilles i això els va servir per superar a la seva rival. Ara la Joves marxa aquest cap de setmana a actuar a Madrid i quan torni encararà la diada del Quadre de Santa Rosalia a Torredembarra el 13 de juliol.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls també tenia els seus principals objectius després de la primera ronda. Igual que va fer la Joves, van obrir la diada amb el 3de9f, que ja havien descarregat unes hores abans per Completes. Per Sant Joan van fer el quart de la temporada, que els serveix per pensar que a partir del mes d’agost
Jornada històrica
La Joves va completar el millor Sant Joan del seu historial, mentre la Vella va estrenar el 7de9f
han de treballar-lo intensament a l’assaig per pujar-li un pis més. La gamma extra estava reservada per
Més castells de 9
A Tarragona, la Jove descarrega el 4de9f i a Vilassar de Mar els Capgrossos el 3de9f
la segona i tercera ronda en forma de 5de9f primer i 7de9f després. Després de desmuntar un peu, el cinc va
mostrar una gran seguretat en tot moment. No el van haver de treballar en excés i va demostrar una bona sincronització de tota la canalla que ho va celebrar especialment un cop van descarregar el castell. D’aquesta manera, els rosats s’anotaven el millor castell de l’actuació i els donava impuls per a la gran estrena en el seu historial. Tothom a la colla tenia clar on estava la dificultat del 7de9f
i a mida que anava evolucionant el castell es va confirmar on estava la complexitat: l’encaix entre el folre i els terços. Tot i que en el moment de la carregada semblava que el castell s’aplomava, durant la descarregada es van visualitzar moltes complicacions en aquest encaix i quan semblava que havien fet el més difícil amb la sortida de tot el pom de dalt, l’estructura es va trencar. La Vella és la
Valls | Sant Joan Joves Valls: 3/9f, 2/9fm, 4/9f, P/8fm Colla Vella: 3/9f, 5/9f, 7/9f(c), P/7f
Tarragona | Sant Joan Jove Tarragona: 2/8f, 4/9f, 4/8a, P/7f
CC SPiSP: 3/8, 4/8, 5/7
Xiquets Tarragona: 4/8, 3/8, 7/7
X. Serrallo: 5/7, id4/7a, 4/7, 3/7
Vilassar | Festa Major Sant Joan Capgrossos: 7/8, 3/9f, 5/8
Xics de Granollers: 3/7, 5/7, 4/7
Torredembarra | Sant Joan Nois: 5/7, 4/7a, 7/7
C. Altafulla: 3/7, 4/7, 2/6
segona colla del món casteller que fa aquest castell després dels Castellers de Vilafranca, però el deixen amb deures pendents. Se l’ha de conèixer una mica més per completar-lo. A la ronda de pilars, els rosats van estrenar el Pde7f d’un manera brillant mostrant ja maneres per convertir-lo en gamma extra pujant-li un pis més. La Colla Vella agafa uns dies de vacances i tornarà a actuar el primer cap de setmana de juliol a la Festa Major de Terrassa.
Tarragona i Vilassar
A Tarragona i Vilassar de Mar també es van veure castells de nou per Sant Joan. A la capital del Tarragonès va ser gràcies a la Colla Jove, que va estrenar el 4de9f, que no feia des de l’actuació Santa Tecla de l’any passat. Van acompanyar-lo de dos castells de gamma alta de vuit com el 2de8f i el 4de8a i van tancar la diada amb el Pde7f, de manera que es van anotar la seva millor actuació del curs. També les altres tres colles tarragonines van fer les millors actuacions de l’any: la CC de Sant Pere i Sant Pau sumant en una mateixa actuació 3de8, 4de8 i 5de7, els Xiquets de Tarragona entrenant el 3de8 i els Xiquets del Serrallo amb el 5de7 com a castell més destacat. A la població del Maresme, els Capgrossos de Mataró van seguir sumant castells de nou completant el seu tercer 3de9f de la temporada després dels fets anteriorment a Mataró i Berga. També hi van descarregar el 5de8, que aspira a 5de9f per Les Santes i el 7de8. Després de viure aquest Sant Joan a Valls els primers gamma extra de la temporada, les pròximes colles en provar-los tot apunta que seran els Castellers de Vilafranca que poden tenir una bona oportunitat aquest pròxim cap de setmana a la Diada del Pla de la Seu de Tarragona i els Minyons de Terrassa a la seva festa major del primer cap de setmana del mes de juliol.
Successos l El Tarragonès i el Baix Penedès concentren el nombre més elevat d’actuacions dels Bombers
Actuacions dels Bombers durant la revetlla de Sant Joan
La revetlla de Sant Joan va estar, com és habitual, intensa a la demarcació de Tarragona, on els Bombers de la Generalitat van realitzar un total de 123 serveis, majoritàriament relacionats amb incendis de vegetació urbana i contenidors cremats, principalment a causa de l’ús de petards i material pirotècnic.
Els municipis del Tarragonès i del Baix Penedès van concentrar el nombre més elevat d’incidents, amb 35 i 33
Comarca Dispositiu preventiu (retens, assistències tècniques)
Incendis vegetació (agrícola, forestal, urbà)
Incendis diversos (contenidors, vehicles, habitatges...)
serveis (accidents trànsit, salvaments...)
(de 22 h a 8 h)
serveis respectivament. També es van registrar nombroses actuacions al Baix Camp (20 serveis) i al Baix Ebre (17).
Altres comarques amb afectacions van ser l’Alt Camp (7), el Montsià (4), el Priorat (3), la Ribera d’Ebre (2), la Conca de
Barberà (1) i la Terra Alta (1).
A banda dels danys materials, la revetlla va deixar dues persones ferides que han es-
Una trentena de detencions Durant la nit de Sant Joan es van detenir a Catalunya un total de 105 persones, 32 directament relacionades amb la revetlla. Del total de detencions, 30 van ser per delictes contra el patrimoni, 7 per lesions, 12 per violència de gènere i 56 per altres fets.
També destaquen les 12.261 trucades rebudes pel 112, vinculades a 5.571 incidents en l’àmbit de la celebració. La majoria d’aquestes es van concentrar a Barcelona i la seva àrea metropolitana. D’altra banda, 25 persones van ser ateses als centres sanitaris de les comarques de Tarragona. El Servei d’Emergències Mèdiques va atendre quatre persones a la demarcació, dues d’elles a la carretera.
tat traslladades a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Segons fonts del Servei d’Emergències, les dues persones presentaven lesions de caràcter lleu.
Milers de persones omplen les platges tarragonines per Sant Joan
Societat l Milers de persones van apropar-se a les platges dels municipis tarragonins, no només durant la nit de Sant Joan, sinó també per la diada, deixant així imatges que constaten l’inici de la temporada de major ocupació turística a la demarcació. Redacció/Diari Més
Societat l La tercera edició de les jornades Prades amb orgull ha tornat a portar la lluita LGTBIQ+ al món rural amb un acte central molt simbòlic: la inauguració de la primera placa commemorativa contra les violències masclistes i LGTBIfòbiques de la comarca. La jornada, celebrada el darrer dissabte, 21 de juny, l’organitzà l’Associació
Ohana LGTBIQ+ Prades, encapçalada per la Drag Queen i activista Gal·la Rouge, amb el suport de l’Ajuntament. La consellera d’Igualtat del Consell Comarcal del Baix Camp, Raquel Collado, va descobrir la placa al número 29 del carrer Major, acompanyada de l’alcaldessa, Lídia Bargas, regidors, Pilarín Bayés i un centenar d’assistents. La pla-
ca, dissenyada i cedida per Gal·la Rouge, mesura 150 cm i combina l’escut de Prades, les banderes LGTBIQ+ i feminista i el missatge «Aquest municipi no tolera les violències masclistes ni lgtbifòbiques». La jornada va continuar amb la lectura del manifest pel dia de l’alliberament LGTBIQ+ i una festa a la plaça amb música i espectacle. Redacció
Álvaro Rodríguez
La Policia Local de Salou va desplegar aquest dilluns una inspecció al mercadet situat entre el passeig 30 d’Octubre i els carrers Arquitecte Ubach i Pere Galès. L’objectiu d’aquest era controlar el compliment de la normativa per part dels paradistes.
L’Ajuntament efectua operacions com aquesta de manera periòdica, però en aquesta ocasió el control es va aixecar abans que els paradistes iniciessin la seva activitat. Així, no es va permetre muntar la parada a onze comerciants que no van complir els requisits establerts. En aquest mercadet hi ha al voltant de 130 paradistes, segons detallen des del consistori.
La Policia Local va controlar, essencialment, que els
comerciants comptessin amb llicència, estiguessin al dia de les obligacions fiscals i es trobessin en situació regularitza-
da. Durant la inspecció es va aconseguir regularitzar algunes de les situacions i liquidar els deutes pendents dels para-
distes amb l’administració.
Des de l’Ajuntament remarquen que aquests tipus d’accions contribueixen a «reforçar
Salou treu pit i acusa Cambrils de tenir un ‘top manta’ «descontrolat»
la seguretat i la legalitat» del mercadet, cosa que beneficia «tant els venedors com la ciutadania».
«Tolerància zero»
El govern municipal de Salou defensa que aquesta operació respon a una política de «tolerància zero davant qualsevol irregularitat». L’executiu remarca que són «ferms en la defensa del comerç regulat i de la convivència».
D’altra banda, la inspecció també ha servit al consistori salouenc per tornar a assenyalar a Cambrils i la seva problemàtica amb el top
manta. Des de l’Ajuntament consideren que el municipi veí està «mirant cap a una altra banda» mentre té un top manta «descontrolat». Des de Salou critiquen com «un centenar de venedors il·legals operen diàriament en el seu terme municipal sense cap mena d’intervenció ni control».
La rivalitat entre els dos ajuntaments, habitual al voltant del top manta, es va encendre fa unes setmanes després d’un operatiu policial a un magatzem de productes falsificats a Salou. Després de l’actuació, els manters es van enfrontar a la policia i van tallar el passeig marítim en protesta. La situació es va repetir una setmana després. En totes dues ocasions, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va criticar la «manca d’acció» de l’Ajuntament Cambrils, lloc on es produeix la venda d’aquests productes. L’alcalde també va assenyalar els perills d’aquests operatius en plena temporada turística. D’altra banda, l’Ajuntament de Salou té pendent una reunió amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, per abordar aquesta problemàtica.
Ja han passat uns dies de dol després de l’amarga derrota contra la Real Sociedad B. Les llàgrimes de dolor, ràbia i impotència ja s’han assecat i els nastiquers comencen a alçar el cap per il·lusionar-se de cara a la pròxima temporada. Així és el cicle, plorar, passar el dol i aixecar-se. Ara toca fer un pas endavant i millorar.
El cop va fer més mal de l’esperat. En gran part és perquè el Nàstic arribava a Zubieta amb la necessitat d’un miracle i el rendiment durant l’encontre el va convertir en una realitat molt factible. El conjunt grana va creure, va aguantar les escomeses a l’inici del Sanse i, a partir del gol màgic de Jaume Jardí, va sobrepassar per tot arreu al filial basc. La marea grana, present a la graderia improvisada i poc estable a Zubieta i a un turó pròxim, va encomanar de fe a l’equip i els jugadors van respondre. De fet, va ser amb aquesta creença i mossegada com va arribar l’acció del penal del 0-2. El Nàstic va tenir ocasions per haver guanyat l’eliminatòria abans de la pròrroga, però s’hi va anar al temps extra. Allà, és quan va venir la desolació.
No podia haver-hi final sense polèmiques i allà van aparèixer en forma de penes màximes. Va haver-hi tres, dues rigoroses i una clara sobre Marc Fernández, però només es va xiular una i va ser a l’àrea del Nàstic. Aquestes polèmiques van fer que la directiva grana es tornés a posar les mans al cap. La realitat és que eren fàcilment evitables, només feia falta l’aplicació del VAR.
El Nàstic va demanar per activa i per passiva tenir disponible el VAR en la fase d’ascens. Es va demanar l’any passat i, enguany, el Nàstic també va liderar aquesta demanda i tota la resta d’equips participants es van afegir, però no es va acceptar «per falta de temps». En partits en els quals hi ha molt en joc –entrar al futbol professional– el VAR és necessari. Així ho ha demostrat l’experiència del Nàstic en els tres play-off viscuts. «El VAR pot beneficiar i pot perjudicar i en aquest partit ens hauria beneficiat. Però no ho dic per això, sinó perquè és una mancança més d’aquesta categoria ruïnosa, no hi ha previsió i no s’impulsa com cal», va cloure Fàbregas.
Quedar cinquè
En la roda de premsa posterior al partit, el principal «mal» que ha impedit l’ascens, segons va concretar el tècnic Luis César, és haver quedat cinquè classificat. És evident que
hi ha vies més ràpides –la primera posició– i, a més, el cinquè té el factor camp en contra i no li val l’empat. Amb tot, assenyalar la posició és difícil d’acceptar tenint present els partits que s’han disputat i que, a l’altre grup, l’Andorra ha aconseguit pujar amb les mateixes condicions. A més, quedar cinquè no només es pot atribuir als predecessors, perquè de no empatar contra la Segoviana el Nàstic podria haver escalat alguna posició. Mai se sabrà si amb Dani Vidal s’hauria aconseguit l’ascens via playoff, de fet, és agosarat afirmar-ho i més tenint en compte el pèssim bagatge a domicili. D’aquesta manera, no es farà, però sí que es pot dir que amb ell se’n va anar una part de l’essència d’aquest Nàstic. Aquesta temporada el conjunt grana es va guanyar el «títol» de ser el millor local de la categoria. A casa, era una piconadora d’equips. I això es va perdre en aquest darrer mes i mig. Dels tres partits
Víctor Narro plorant mentre dona la mà als aficionats a Zubieta. Andrés Álvarez
Identitat
L’1-3 dèbil a casa va forçar a un miracle que depenia que tot sortís perfecte
disputats a casa amb Luis César, només es va guanyar contra l’Arenteiro. En el play-off, amb un Nou Estadi completament ple, només van arribar desastres. Es va pecar de falta d’ambició –amb Pablo a la banque-
ta– contra un Real Murcia amb poca mossegada i Pablo va salvar un empat. Contra la Real Sociedad B, es va patir un 1-3 desastrós que obligava a la perfecció. Quan s’havia de donar el cop sobre la taula no es donava i s’havia d’apel·lar a l’èpica a domicili. Les coses com són: va haver-hi èpica i, fins i tot, bons plans per part del tècnic, com el que va fer guanyar al Real Murcia. Però el millor local no pot ser tan dèbil a casa i l’1-3 va ser fatal. De fet, amb un 1-2, el partit hauria estat guanyat abans de la pròrroga. Haver de jugar-te l’eliminatòria amb una gesta perfecta provoca que si algun factor incontrolable falla, estàs perdut. El Nàstic de diumenge, amb uns Pol Domingo i Óscar Sanz descomunals, podria haver plantat més de cara a l’anada. Els jugadors eren capaços i ho han demostrat morint dempeus a Zubieta. Ara, dies després, una vegada seques les llàgrimes, una vegada passat el dol, una vegada ens hem aixecat, toca fer un pas endavant i millorar amb un nou projecte amb coherència. El futbol i la competició no esperen.
del Nàstic, un tresor que s’ha de cuidar i potenciar
Futbol l El duel de diumenge va ser un exemple més de la crescuda de la massa social amb molta gent jove engrescada
El Nàstic va tornar a certificar el passat diumenge que té un tresor amb la seva afició. El conjunt grana ha tancat una temporada demostrant que ha crescut en massa social i es presenta com el major suport i un repte per a l’entitat de cara a la pròxima temporada. No hi ha molts equips d’aquesta categoria amb la força que van demostrar els nastiquers el passat diumen-
Milers d’aficionats van apropar-se al Parc Francolí i més de 350 a Zubieta
ge. L’equip arribava amb l’eliminatòria extremadament complicada. L’1-3 al Nou Estadi va ser un gran cop que requeria un miracle, a més, el desplaçament a Zubieta era llarg, costós i, també, amb poques oportunitats d’assolir una entrada. Així i tot, l’afició va respondre en massa sense deixar-se enfonsar per cap d’aquestes traves. Més de 350 aficionats es van desplaçar fins a Zubieta per animar el seu partit en directe. Només 350 tenien entrades i van omplir sis busos mentre que molts altres ho van fer sense entrada esperonats per l’anunci de la Fan Zone que havia preparat el
El futur es desxifrarà en els pròxims
dies: primer direcció esportiva i tècnic
Futbol l Roberto Torres va ser el primer en acomiadar-se del club
Després del cop, la maquinària als despatxos del Nàstic comença a rodar per afrontar la pròxima temporada. Falta menys d’una setmana per al 30 de juny, quan un total de catorze jugadors acabaran el contracte amb el club. Durant aquesta setmana s’han de donar diferents passos per començar el projecte, el primer
assegurant la part tècnica. Tant el director esportiu Javi Sanz com l’entrenador Luis César compten amb contracte en vigor de cara al pròxim curs. Amb tot, tal com va assenyalar el president executiu del Nàstic Lluis Fàbregas, aquesta setmana hi haurà una reunió interna dels responsables tècnics amb el Consell d’Administració per valorar el curs. En aquest
primer pas, es concretarà la continuïtat de Sanz i també es decidirà si Luis César ha de ser o no qui encapçalarà el nou projecte. Amb aquests fonaments, es començarà a concretar les renovacions i es donarà el tret de sortida al mercat de fitxatges. La primera baixa, però, ja està confirmada i és que Roberto Torres va comunicar per xarxes socials que s’acomiada de l’equip.
No m’agrada el futbol. I no perquè no sigui un mestretites elitista aliè a l’esport. Tots els deports (que són, com diu el meu amic Vidal Ribera, només els que es practiquen amb boles i pilotes) m’interessen. Però l’atenció que rep el futbolisme, la corrupció que genera i l’espai mediàtic que roba a la resta em sembla un excés que em revolta. Naturalment, aquesta esquírria té una excepció: el futbol no professional conserva unes virtuts socials i identitàries innegables. Així que potser hauria de ser motiu d’alegria que el Nàstic, per tercer cop en quatre d’anys, s’hagi quedat al llindar de traspassar les portes de la professionalitat i pujar a segona.
Nàstic a l’exterior de l’estadi. Més d’una vintena d’aquests no es van poder contenir i van pujar un turó per aconseguir una escletxa per on veure i animar als seus jugadors. D’altra banda, a Tarragona, milers de nastiquers, en la majoria joves, van tornar a assistir a la crida i es van presentar al Parc Francolí, aguantant un xàfec durant el duel. En molts altres equips, aquests factors i dificultats haurien dissuadit a la gent, però els nastiquers es van fer més forts. Van creure, van animar, es van esperançar amb l’equip amb el 0-2 i van plorar al final del partit.
Aquest sentiment aconseguit un any més és el tresor del club en aquesta categoria ruïnosa com és la Primera Federació, un tresor que s’ha de cuidar i que el club ha de treballar per potenciar amb la següent campanya d’abonaments que s’està preparant.
Però no sóc tan insensible i em va saber greu veure tants centenars de cares llargues al Parc del Francolí. Sé que mantenir-se estancat a la categoria Primera RFEF és una bastonada econòmica i esportiva. I entenc que un equip situat a les lligues superiors és important per la projecció regional. I si no, mireu el Girona. Ara bé, profetitzo que el club no farà aquest pas endavant fins que no assumim tots plegats precisament això, que el Nàstic no ha de ser només l’equip de la ciutat, sinó de tot el Camp de Tarragona. Sense aquesta força conjunta no anirem enlloc i, de fet, l’èxit interromput de l’ascens del 2006 ja anava per aquí. Està demostrat que les guerres de campanar —i no vull tornar a treure el lamentable episodi de l’estació de l’AVE— escapcen qualsevol projecte ambiciós que tinguem. Així que, per favor, una mica de generositat i amplitud de mires. Des de Tarragona, però també des de Reus. Com diu Quimi Portet en una cançó: «Amor gimnàstic, per a tu i per a mi…, però abans de tot hauríem d’existir».
Miquel Bonet
Escriptor
L’exgrana Nacho González no tornarà al Nàstic i certifica el seu fitxatge per l’UD Ibiza
Futbol l El central andalús, que guardava estima al club, ha signat amb els balears
Pep Santos Alasà L’exjugador del Nàstic, Nacho González, va ser anunciat oficialment ahir com a jugador de l’UD Ibiza. L’andalús, que va jugar durant l’any passat a l’Intercity, era el desig de molts aficionats per reforçar la defensa grana, però no serà una realitat.
En una darrera entrevista a Diari Més, Nacho González va mostrar obertament la seva estima per al Nàstic, on va jugar ara fa dues temporades i va viure la tragèdia del duel contra el Málaga. De fet, ell va ser un dels que més va rebre amb una sanció que el va deixar sense jugar durant mig any. A l’entrevista, Nacho va destacar que «mentiria si digués que no tornaria. El Nàstic és un equip al qual tinc una estima especial». A més, va afegir que «considereu-me un nastiquer més».
Després d’una temporada grana marcada pels problemes defensius, Nacho s’havia convertit en l’opció ideal. De fet, l’andalús havia mostrat el seu bon nivell de sempre després de mig any sense jugar. Això va fer atraure moltes mirades, fins que va acabar acceptant la potent oferta de l’UD Ibiza.
Hoquei Patins l Els dos joves jugadors passen de ser una sorpresa a membres de ple dret del primer equip
Arnau Montreal Quesada
El Reus Deportiu Virginias mou fitxa per assegurar-se el seu futur i el seu present. El passat divendres el conjunt roig-i-negre va oficialitzar la renovació fins al 2027 dels joves Pol Martínez i Carles Casas que, a més, faran el salt de manera definitiva cap al primer equip per posar-se a les ordres de Jordi Garcia. Carles Casas i Pol Martínez van escalar posicions a passos de gegant. Els dos joves van ser peces fonamentals de l’equip filial a l’OK Plata i, picant pedra, van acabar cridant l’atenció de Jordi Garcia. El tècnic roig-i-negre es trobava amb la necessitat d’afegir homes a la seva rotació a l’hora d’encarar un calendari infernal entre lliga i Champions amb més de dos partits a la setmana durant mesos. El reusenc no va tenir por de donar una oportunitat als joves talentosos i aquests no es van arronsar. Carles Casas va ser el primer en debutar i ho va fer al gener contra el Deportivo Liceo. Les bones sensacions d’aquell partit es van sumar la setmana següent amb el seu gol contra el Barça.
A l’esquerra, Pol Martínez, la presidenta Mònica Balsells, Carles Casas i el gerent Ramon Margalef. Reus
Una setmana després va ser el torn de Pol Martínez, que va debutar contra el Sant Just i també va entrar en la rotació fins a assolir el seu primer gol a l’OK Lliga contra el Lleida. Des d’aquell moment, els dos jugadors van entrar de cop a la rotació de l’equip de Jordi Garcia i van acabar ce-
Voleibol l El central s'uneix a les renovacions de Julián García-Torres i Isak Martí
El CV Sant Pere i Sant Pau comença a completar la plantilla que afrontarà el repte de la Superlliga de la pròxima temporada. El primer fitxatge del club és una cara coneguda: Joel Sánchez. El tarragoní s’incorpora al club on va créixer per reforçar la posició de central.
Sánchez es va formar a l’entitat cooperativista des del 2018 al 2022 i, després, va sumar un any més d’etapa de creixement en el CV Torredembarra. Ara, amb 24 anys, torna com a rojillo amb la
intenció d’afegir solidesa, lectura de joc i sumar esperit de vestuari. A més, se sumarà al seu germà Iván Sánchez sota les ordres de Vlado Stevovski. Sánchez és la primera incorporació de club per reforçar la baixa de Moisés Vásquez. El veneçolà, una de les peces claus de l’any passat, no va renovar. Qui sí que ho va fer va ser Julián García-Torres. L’andalús de 44 anys va ser un dels millors bloquejadors el curs passat i viurà un last dance amb els tarragonins. Finalment, el lliure Isak Martí també va renovar i sumarà la
lebrant la històrica Copa del Rei al mes de març, sumant i aportant a la pista els minuts que pertocaven i mostrant sempre el seu caràcter. A més, la relació de Pol Martínez i Carles Casas va més enllà de la pista, en tant que han crescut plegats a les categories inferiors del Reus fins a arribar
de la mà al primer equip, un somni complert.
Dos més
Que el Reus Deportiu té molt en compte al seu planter és un fet que cada any es remarca. El cas de Carles Casas i Pol Martínez no és únic, sinó que és un camí que ja han recor-
El nou fitxatge del CV Sant Pere i Sant Pau, Joel
Sánchez es va formar com a jugador al club cooperativista
segona temporada al club. El conjunt cooperativista continua confeccionant la plantilla i s’esperen més incorporacions en els pròxims dies.
Tarragona rep el
Els dos jugadors van irrompre a la rotació de Jordi Garcia a mitjans de curs
regut jugadors de la plantilla roig-i-negra. El curs passat va assolir un paper similar Guillem Jansà. El jove jugador es va fer un forat i va acabar sent recompensat amb l’ascens al primer equip. De fet, aquest curs va ser el seu primer com a membre del primer equip de ple dret. Aquest fet se suma als d’altres joves com Diego Rojas i Nil Viña, que acaben formant una plantilla jove amb molt de futur i també present.
En aquest punt, cal destacar la feina que es fa a les categories inferiors, sobretot amb el cas del filial comandat per Markus Feldhoff que ha dominat l’OK Plata. A aquell equip també hi han aparegut altres joves, com Roger Fargas, que també han debutat amb el primer equip i, segur, que en els pròxims anys recorreran el mateix camí que Carles Casas, Pol Martínez i Guillem Jansà.
Natació l La piscina Sylvia Fontana de Tarragona serà l'escenari aquest cap de setmana del Campionat de Catalunya Infantil de Natació. Uns 460 esportistes d’entre 8 i 11 anys es reuniran a l'Anella Mediterrània durant tres dies, de 9 hores a 19 hores. La competició, organitzada per Tarragona Esports i la Federació Catalana de Natació, comptarà amb accés gratuït. Durant la jornada de diumenge es disposarà de la final de relleus amb les categories prebenjamins i benjamins amb la participació de més de 1.200 esportistes. D'altra banda, dissabte, el velòdrom municipal a l'Anella, serà l'escenari de la quarta jornada de la Lliga Catalana de patinatge de velocitat. En l'esdeveniment, organitzat pels clubs Dojo Tarraco i Patí Fènix, participaran uns 80 esportistes, de mini a màster en categories federades i populars. Finalment, diumenge també hi haurà esport a la platja de l'Arrabassada perquè se celebrarà la cinquena edició del Campionat de Catalunya Aqua Beach Trail. Aquesta comptarà amb dues curses de trail i una marxa aquàtica, amb diferents distàncies segons la dificultat. Redacció
Peiyu Zhu és el primer fitxatge del Miró Ganxets Costa Daurada
Tennis Taula l La xinesa Peiyu Zhu és el primer fitxatge del Miró Ganxets Costa Daurada de cara a la pròxima temporada. El conjunt reusenc incorpora a la jugadora de 25 anys després que competís enguany amb el Sant Cugat. En el seu palmarès també té segones i terceres posicions a la lliga xinesa i en competicions juvenils. Zhu s'uneix a Elvira Rad i natalya Prosvirnina a l'equip reusenc. Redacció/Cedida
Economia l L’executiu espanyol no permetrà processos de reestructuració de les plantilles relacionats amb l’opa i que els bancs operin junts els tres anys següents
El govern espanyol autoritzarà el procés de concentració bancària entre el BBVA i el Banc Sabadell si mantenen la personalitat jurídica i patrimoni separats i autonomia de gestió durant almenys tres anys, ampliables a dos anys més, segons va explicar ahir el ministre d’Economia Carlos Cuerpo en la reunió posterior al Consell de Ministres. Cuerpo ha detallat que aquesta decisió està fonamentada en cinc criteris d’interès general, més enllà de la defensa de la competència, com per exemple la cohesió territorial, el manteniment de l’obra social i les fundacions o la protecció de les plantilles. En aquest sentit, el ministre ha explicat que els dos bancs no podran dur a terme processos de reestructuració relacionats amb l’opa.
El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha detallat, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que el període de tres anys en què les dues entitats han d’operar per separat és prorrogable a dos anys. Per això, el govern espanyol ha establert que tant el BBVA com el Banc Sabadell hagin d’elaborar un informe amb una antelació d’entre dos i sis mesos a aquests tres anys un informe sobre la situació de cada entitat i que inclogui el model de gestió autònoma que s’ha dut
La condició de la gestió separada dels bancs per tres anys es pot ampliar a cinc
a terme i com s’ha contribuït als criteris d’interès general.
Així mateix, les dues entitats hauran de publicar a la seva pàgina web un pla estructural a llarg termini que detalli la seva estratègia corporativa i com abordarà aquests criteris. En funció del contingut aquests informes, el govern espanyol podrà ampliar, si ho considera, en dos anys més les condicions
anunciades aquest dimarts. Transcorregut aquest màxim de cinc anys, el BBVA estarà «habilitat» per sol·licitar la fusió un cop hagi complert les condicions.
Complir objectius
Cuerpo ha explicat que els criteris generals sobre els quals les dues entitats haurà de respectar l’autonomia de gestió de la seva activitat són que es garanteixi un manteniment adequat dels objectius de la regulació sectorial vinculada al suport al creixement i a l’activitat empresarial; que es respectin els llocs de treball; la cohesió territorial; el man-
Europa l La CE defensa la unió de les capacitats civils i militars als centres
ACN
La Comissió Europea permetrà que les noves gigafactories d’intel·ligència artificial que es volen construir a la Unió -una d’elles amb possibilitats d’instal·lar-se a Móra la Novapuguin acollir el desenvolupament de projectes militars.
Així ho va indicar la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, qui en una roda de premsa des de la Haia (Països Baixos) va subratllar la necessitat «d’unir» les capacitats civils i militars al conjunt de la UE. «Sovint no es permet que els projectes d’ús dual funcionin en
plataformes civils; això ha de canviar», remarcava la dirigent alemanya, qui al mateix temps posa en valor el «poder computacional incomparable» dels centres que Brusselles pretén aixecar. A principis d’abril, la Comissió Europea va obrir un procés de consultes públi-
Judicial l El ministre és aforat com a diputat al Congrés dels Diputats
ACN
teniment dels objectius de política social en relació amb l’obra social de les fundacions, l’habitatge assequible i la protecció del consumidor i a la promoció de l’I+D tecnològic.
El govern espanyol ha defensat que aquests criteris, que són diferents dels de la competència, encaixen en la Constitució espanyola i tenen l’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europa (UE). En tot cas, Cuerpo va negar que sigui «un obstacle» perquè l’opa pugui seguir avançant i ha defensat que les condicions del govern espanyol són «proporcionades i equilibrades».
ques per acollir fins a cinc gigafactories d’intel·ligència artificial a la Unió Europea. El govern espanyol va proposar instal·lar una de les gigafactories a Móra la Nova. El projecte contemplaria una inversió publicoprovada d’uns 5.000 milions d’euros i permetria, segons l’executiu espanyol, el desenvolupament d’una infraestructura «estratègica». La proposta del govern espanyol, però, no contempla per ara l’ús d’aquesta installació per al desenvolupament de projectes militars.
El titular del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, que investiga el cas de Begoña Gómez, ha elevat una exposició raonada al Tribunal Suprem perquè investigui el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. A parer seu, els fets que ha investigat fins ara «podrien revestir en relació amb Bolaños caràcters de delicte de malversació i un delicte de fals testimoni». Peinado fa aquest pas a causa de l’aforament de Bolaños com a diputat al Congrés. El jutge persegueix Bolaños en relació amb la contractació de Cristina Álvarez com a assistent personal de Begoña Gómez a càrrec de l’erari públic. Considera que les funcions d’Álvarez no es limitaven a les activitats oficials de la dona del president espanyol, sinó que també atenia les seves «necessitats en activitats de caràcter privat». Per tant, creu que es va cometre un delicte de malversació de diners públics del qual responsabilitza «totes les persones que tinguessin responsabilitat en l’adminis-
El ministre Félix Bolaños. ACN
Peinado també sosté que el ministre va mentir en la seva declaració
tració del patrimoni públic», inclòs Bolaños, que ostentava la condició de secretari general de la Presidència. En el seu escrit, Peinado també sosté que el ministre va mentir quan va declarar com a testimoni que ell no havia proposat el nomenament de Cristina Álvarez com a assistent de Begoña Gómez. Segons el jutge, Bolaños va apuntar sota jurament que el responsable del nomenament era Raúl Díaz Silva, però aquest ho va negar.
Editorial k
Els ajuntaments integrats en el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, excepte Vila-seca, que se n’ha desmarcat, van decidir que la millor fórmula de governança que continuar endavant amb la proposta de ‘reorganització’ territorial era la de constituir una associació que els aplegui. Sense Vila-seca, és clar. De fet, una associació és la fórmula més simple a l’hora d’establir un espai comú de treball. A Catalunya hi ha algun exemple que també aplega a ajuntaments, com l’Associació de Municipis de Catalunya (AMC) o, fins i tot, l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència, a hores d’ara
amb més passat que projecte de futur. En el cas de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, la nova associació, sorprenentment, no comptarà amb la participació de cap consell comarcal ni de la Diputació, tot i que aquesta ja ha deixat clar que hi participarà, econòmicament, de manera externa. I han quedat fora aquests estaments públics quan, al mateix temps, segurament els futurs estatuts miraran d’encabir-hi el màxim de protagonisme privat. Només queda clar que, com associació, podran rebre subvencions, però no té capacitat per a fer gestió directa. Queden massa interrogants oberts sobre l’eficàcia real d’aquesta eina de treball.
k El meu gat i jo k
«Acabarem menjant mosques!»— exclamà Mixeta amb posat de fàstic.
«En Bonic ja ho fa!»— va observar Boni.
«Les prefereixo fresques i no en pasteta seca, que ves a saber de què està fet el pinso que ens posen a la menjadora!» —replicà l’al·ludit.
«Es pot saber de què parleu?», vaig intervenir a la conversa de la meva família felina.
«Resulta que la Comissió Europea ha aprovat recentment la farina d’insectes per al consum humà —explicà Mixeta—. Diuen que és una alternativa proteica sostenible i que els insectes són una font nutricional rica en proteïnes, greixos saludables i minerals. A Europa, empreses com l’espanyola TEBRIO (a Doñinos de Salamanca) ja crien larves de tenebrio molitor (escarabat de la farina) per produir això: farina. És una de les granges-fàbriques més gran del món i competeix avantatjosament amb empreses nord-americanes, neerlandeses o franceses.»
«El 2021 —va prendre la paraula Boni, que està molt posada en la legislació—, la UE va autoritzar el consum de l’insecte tenebrio molitor (en forma deshidratada o en farina), i el 2023 va ampliar la llista a altres espècies com el grill domèstic (Acheta domesticus), sí, el que fa ‘ric-ric’, o a la llagosta (locusta migratoria), la que salta, no la que et serveixen als restaurants del Serrallo.
«Aquests productes —va continuar Bonic, amb un somrís burleta— poden usar-se en aliments processats, com ara les barres proteiques, que és on fan cap els grills.
«Ecs!», se’m va escapar, tot fent una
ganyota.
«Què voleu que us digui? On hi hagi un bon bistec de vedella!», feu un servidor.
«Els experts assenyalen —indicà amb posat escèptic Mixeta— que la farina d’insectes serà clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU. Afirmen que és una opció nutricional i ecològica amb potencial per revolucionar la indústria alimentària.»
«De què t’estranyes? —va prosseguir Bonic— Si te n’has fet un tip! El colorant E-120 (àcid carmínic), que es deriva de la cotxinilla (Dactylopius coccus), una mena de pugó dels cactus, ja s’utilitza des de fa anys. D’on creus que ve el color vermell dels bíters, de la carn trinxada dels supermercats o dels ‘surimis’ de cranc? Ara només s’ha ampliat el ventall d’insectes comestibles.
«I és que, segons els experts de la Unió Europea —reblà Mixeta—, els insectes són un superaliment amb un 60-70% de proteïna en pes sec, aminoàcids essencials, vitamines del grup B i minerals com el ferro. A més, la seva producció és molt més sostenible que la de la carn tradicional. A sobre, es necessiten deu vegades menys aigua i terra que el bestiar i solament generen un 1% dels gasos d’efecte hivernacle comparats amb els bovins. A més, afavoreixen l’economia circular, ja que es poden alimentar amb residus orgànics. Per exemple, els cucs de tenebrio mengen pans i cereals descartats.»
Segons els experts de la Unió Europea, els insectes són un superaliment amb un 60-70% de proteïna en pes sec, aminoàcids essencials, vitamines del grup B i minerals com el ferro. A més, la seva producció és molt més sostenible que la de la carn tradicional
«Tot i els avantatges, el consum d’insectes no està exempt de polèmica —afirmà Boni, amb el seu aire doctoral—. La quitina (component de l’exoesquelet dels insectes) pot provocar reaccions en persones al·lèrgiques a mariscs o àcars. I alguns crítics qüestionen el benestar dels insectes en granges industrials. El cas és que alguns productes com ‘snacks’ per aperitiu, amb farina de grill, ja es venen en botigues ecològiques.»
«La UE preveu —va afegir amb ironia Bonic— que el mercat creixi un 30% anual fins al 2030.»
«Vaja! Ja deia jo! —vaig sospirar— Sempre l’economia al darrere de tot. I dieu que la UE serà molt exigent en l’etiquetatge dels productes fets amb insectes? Això està molt bé en les menges envasades que pots trobar en un supermercat, però… i en el pa o en aquest croissant que m’anava a menjar, qui em diu que no hi ha farina d’aquesta. Sabeu què? La qüestió no és si menjarem insectes, sinó com ens els menjarem.»
k Tribuna k
Antoni Gaudí va morir el 10 de juny de 1926 a l’Hospital de la Santa Creu, tres dies després d’haver estat atropellat a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers Bailèn i Girona, per un tramvia de la línia nº 30, que anava de l’Arc de Triomf a la Plaça Catalunya. Gaudí tenia 73 anys.
No sé si el proposat tramvia del Camp sumarà víctimes tan illustres, però el fet és que els tramvies en general, presoners de les vies i amb rodes de ferro, tenen dificultats per a evitar o frenar quan vianants es troben al seu trajecte.
Els tramvies ocupen espai. Aeri per cables de la catenària elèctrica que els proporciones l’energia motriu i a terra per les vies de ferro encastrades al paviment. La ranura dels raïls fan incompatible els trajectes tramviaris amb bicicletes i altres VMP (Vehicles de Mobilitat Personal) com patins i patinets.
A Tarragona ja hem tingut de tramvies. Desapareguts als anys 30 del segle passat encara recordo les restes de les vies fora d’ús a la cantonada del carrer Compte de Rius amb la Rambla. Els tramvies van desaparèixer a Bilbao o Barcelona per raons de funcionalitat. Ambdues ciutats els han recuperat no tant com solucions de mobilitat, amb el seu ús escàs, sinó com atraccions turístiques.
L’aportació del Tram Camp a la mobilitat entre Cambrils, Salou, Vila-seca, Reus i Tarragona sembla, pel disseny, que serà mínima: trajecte massa llarg, masses parades, escassa agilitat, velocitat limitada, etc. Un etcètera que pot incloure l’ocupació de territori, les limitacions a la circulació (cruïlles, canvis de sentit) d’altres vehicles automòbils, l’immobilitat del sistema en cas d’avaries i, sobretot, el seu enorme cost pressupostari que, per cert, haurem de pagar entre tots, usuaris o no del sistema. Tot plegat sembla un petit deliri d’un sistema de transport antic i tronat, per complaure personalitats pobletanes (amb el respecte degut a les comunitats rurals) com del segle XIX, que creuen que els tramvies fan gran ciutat.
La mobilitat urbana reconeix solucions múltiples quan, a mesura de la generalització dels automòbils amb motor d’explosió que fan ús de combustibles fòssils, el trànsit ha esdevingut un problema, i les limita. La idea de Henry Ford de què cada persona pugui tenir un cotxe ha esclavitzat l’urbanisme i és una característica del segle XX. La principal solució per al transport col·lectiu en les grans ciutats ha estat el ferrocarril subterrani, el “metro”. Però la proporció de la inversió, necessàriament enorme, amb el rendiment en terminis econòmics i socials, només s’ha aconseguit en grans ciutats de milions d’habitants com Nova York, Londres, París i, també, Barcelona, i per què es van construir fa cent, o cinquanta anys, amb costos diferents dels d’ara. Altres, com Sevilla, no ho han aconseguit: només una línia transversal Ciutats mitjanes, però amb extens territori, modernament han triat sistemes de transport col·lectiu conduïts per vies preferencials de control fotoelèctric per terra i que utilitzen fons d’energia renovable o verda com l’hidrogen. Això conegut com a “track-less tram” o tramvia sense raïls (ARRT: Autonomous Rail Rapid Transit) funciona en diverses (Melbourne, Western Sydney, Townsville and Perth) ciutats a Austràlia, a Oslo, i a les ciutats xineses de Zhuzhou, Yibin, Yancheng and Yongxiu. També a Kuching City a Malaysia.
Segur que hi ha altres sistemes en estudi per què el trànsit urbà és un problema mundial. Abans d’hipotecar el territori amb una inversió gegantina en un sistema i modalitat del segle passat, les autoritats competents haurien de considerar tot el que la moderna tecnologia ofereix i fugir de xapuses indocumentades.
Xavier Allué
Entrevista L’escriptor riudomenc presenta el seu primer llibre, ‘L’art de creure en un mateix’, on reflexiona sobre la superació, la vulnerabilitat i el lideratge a partir de la seva experiència amb una malaltia degenerativa
Joan Lizano
Com neix L’art de creure en un mateix?
«El llibre va començar a gestar-se fa més o menys un any, quan companys meus de CaixaBank em van animar a donar forma a les reflexions que escrivia i expressava per gust. Un d’ells, en Jaume Masana, em va oferir fer el pròleg i connectar-me amb Plataforma Editorial. En Jordi Nadal, el director, s’hi va implicar de seguida, i al cap de tres dies ja m’estava dient que endavant, que allò era un treball de primera. Al principi pensava autoeditar-lo, però em vaig adonar que no podia predicar creure en gran i quedar-me petit. Així va néixer el llibre». Com has estructurat el lli bre i què hi trobarà el lector quan s’hi endinsi?
«És un recull de 100 reflexions que poden llegir-se en qualsevol ordre. Són peces breus, però profundes, amb idees de superació, lideratge, vulnerabilitat i transformació
personal. N’hi ha una desena que havien sortit abans al Diari Més, però aquí estan més organitzades. La il·lustració i la portada les va fer una entitat preciosa, AMPANS, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. Han sabut transformar les meves paraules en imatges amb una sensibilitat brutal». On es pot trobar el llibre i com està funcionant la seva acollida?
«La versió en català va sortir a la venda el 7 de maig, i la versió en castellà sortirà el dimecres 25 de juny. Es pot comprar a plataformes com Amazon i La Casa del Llibre, tant en format físic com per encàrrec. Ha estat molt ben rebut: abans que surti en castellà ja se n’han venut prop de 2.000 exemplars. Ni jo mateix m’ho esperava». El títol és tota una declara ció. Què representa per tu creure en un mateix?
«És el punt de partida de qualsevol canvi. Jo, si no hagués cregut en mi mateix, m’hauria
Esperança en moviment
«La transformació comença dins teu, i malgrat la fragilitat, tots tenim ales per volar»
Acció social l La Fundació Mare Terra guardona la periodista Cristina Fallarás, al jurista Joaquim Bosch o al director David Baute, entre altres
Redacció
El Teatre Tarragona va acollir el passat cap de setmana la cerimònia de lliurament d’una nova edició del premis Premis Ones, que atorga la tarragonina Mare Terra Fundació Mediterrània i que, un any més, han estat un èxit de convocatòria.
La cerimònia va servir per generar consciència i esperit de reivindicació amb voltant dels problemes mediambientals, però també socials i de compromís col·lectiu, i va permetre també connectar moltes entitats amb les entitats guardonades, tot aprofitant
les sinergies dels premis i el seu àmbit nacional i la vocació internacional. Els guardonats en aquesta 31ª edició van ser l’entitat andalusa Operación Encina, que va rebre el Premi Ones Bosque Habitado. Per la seva banda, la comunicadora Susana Herrera va rebre el Premi Ones Compromís Social. El conegut jurista Joaquim Bosch ser enguany reconegut amb el Premi Ones Foca Mediterrània, mentre que la periodista Cristina Fallarás va recollir el Premi Ones Difusió i Sensibilització. El director de cinema ca-
nari David Baute va rebre el premi Ones EFE Verde Canvi Climàtic per la seva pel·lícula d’animació ‘Mariposas Negras’ i l’entitat gallega Asociación Mar de Fábula va rebre el Premi Ones CE UICN. Els dos premis més vinculats al món del pensament i la cultura, l’Ones RIET i l’Ones Mediterrani Atlàntic, van ser enguany per l’associació Escritores por la Alpujarra i per Nèstor Mártinez, respectivament, tot i que el periodista i pensador salvadoreny no va poder ser present en la recollida del guardó. Un altre dels guardonats va ser l’Institut
enfonsat. Creure-hi et permet irradiar llum, donar espai als altres i fer créixer el teu entorn. El llibre vol transmetre això: que la transformació comença dins teu, i que malgrat la fragilitat, tots tenim ales i les hem d’aprofitar per volar». Tens una malaltia degene rativa. Com es relaciona aquesta vivència amb l’es criptura?
«El 2018 em van operar d’una hèrnia discal. Era una operació amb una probabilitat mínima de complicacions, però m’hi van tocar un nervi i se’m va desencadenar una neuropatia greu. Des de llavors, visc amb dolor constant, més de 20 pastilles al dia i pegats de fentanil. Però també va ser el començament d’un viatge interior. Escriure m’ha ajudat a entendre’m, a acceptar una nova realitat i a donar sentit a allò que visc». Què diries a una persona que comença a conviure amb una situació com la teva?
«Que esgoti totes les vies. Que
no es rendeixi. Jo he passat per molt: radioteràpia, psiquiatres, debilitament físic… però també he conegut gent a qui he pogut ajudar només escoltant-los. Parlo sovint amb un home que també té una neuropatia. Ens trobem per fer un cafè i parlar. Si això li dona vida, com no vols continuar?».
També escrius articles d’opinió al Diari Més. Què t’aporta aquesta col· laboració?
«És una vàlvula d’escapament, una eina de vida. Escriure és el que més m’ajuda a tirar endavant. El feedback dels lectors m’omple. Quan algú em diu que aquell article li ha donat força, que el rellegeix o que l’ha compartit amb algú estimat, per mi és més potent que qualsevol medicació. Escriure m’ha retornat a la vida».
Hi ha alguna reflexió del llibre que et representi es pecialment?
«No m’agrada destacar-ne cap, perquè totes tenen el seu moment. Però sí que insisteixo que aquest llibre no s’ha de llegir de cop, sinó assaborir-lo. És com un mosaic de vivències, idees i emocions. I el missatge de fons és clar: sigues agraït, atreveix-te i no et posis límits. Encara que estiguis postrat, pots continuar inspirant, acompanyant i fent créixer els que tens al voltant».
guardonats i els encarregats de lliurar els diferents premis, a l’escenari
d’Horticultura de Reus, que va rebre el premi Ones Economia Circular.
La gala va estar presentada pels periodistes tarragonins
Paula Jansà i Adrià Recasens i va comptar també amb les actuacions de la la Companyia
Alma Flamenca i la Stromboli Jazz Band, a més d’una expo-
sició artística a càrrec de Paco Padilla. Tots els assistents van rebre com a obsequi un llibre commemoratiu de les 30 primeres edicions dels premis.
Reus
Jules Joachim Ibañez.
Ha mort als 95 anys. El seu funeral serà avui a les 9 h al Tanatori.
Mor el pintor i escultor peruà Gerardo Chávez als 87 anys
Defunció Ha mort als 87 anys Gerardo Chávez, pintor, escultor i gestor cultural peruà, considerat un dels grans mestres de l’art plàstic del seu país. L’artista va morir diumenge a Trujillo, al nord del Perú, després d’un vessament cerebral patit el novembre passat. Autor d’una obra intensa i carregada de símbols mítics, Chávez també va ser impulsor cultural: va fundar el Museu del Joguet i el d’Art Modern de Trujillo, i va promoure la Biennal d’Art Contemporani de la ciutat. El seu fill ha destacat el seu llegat com a «llegenda» de la cultura peruana. EFE
Miguel Ángel Nieto als 64 anys, referent del periodisme de guerra i d’investigació
Defunció l Va narrar conflictes a tot el món i va destapar trames de poder
Redacció
El periodista
Ha mort el periodista Miguel Ángel Nieto, referent del periodisme de guerra i d’investigació, als 64 anys. Fill d’una família treballadora, va començar com a ‘botones’ als 14 anys, però va trobar ben aviat la seva vocació: explicar el que passava al món des dels llocs més difícils. Va cobrir conflictes a Nicaragua, Bolívia, Xile, Iugoslàvia i l’Iraq, i fins i tot va viatjar pel seu compte a Ucraïna per narrar l’Euromaidan, l’any 2013. Nieto també va destacar pel seu rigor com a periodista d’investigació. El llibre Los cómplices de Mario Conde, escrit amb Encarna Pérez, és una mostra impecable de recerca periodística: arxius, entrevistes, dades i una trama tan sòlida com un thriller, que va contribuir a enfonsar una de les figures més poderoses de la banca espanyola. El càncer li va colpejar fa tres anys. Dijous passat, en lloc de sotmetre’s a un nou ingrés, va triar morir a casa, amb dignitat. Complicat i brillant, de caràcter difícil, deixa una empremta de compromís, talent i amor entre amics, companys i familiars que el van estimar fins al final.
ÀRIES
21/03 al 19/04
Tindràs la sensació d’estar allunyat de l’afecte dels altres. No et deprimeixis, ja que, en el moment menys esperat, passarà alguna cosa realment feliç.
LLEÓ
23/07 al 22/08
Controla els teus nervis, ja que estaràs més sensible a tot el que passi al teu voltant. Centra’t en les teves coses no et fiquis en assumptes aliens.
SAGITARI
22/11 al 21/12
El teu poder de concentració estarà potenciat captaràs a la primera qualsevol assumpte del teu interès. No oblidis l’amor o et sentiràs sol.
20/04 al 20/05 TAURE
Mantén la teva línia de conducta i no la canviïs per res. Si vols tenir èxit avui, no facis cas de les xafarderies. Vigila els teus estalvis despeses.
23/08 al 22/09 VERGE
La teva presència serà requerida en l’àmbit familiar per solucionar vells problemes. Vitalment et trobaràs en un molt bon moment.
22/12 al 19/01 CAPRICORN
Et comunicaràs amb molta gent seràs el centre d’atenció del sexe oposat durant tot el dia. Rebràs bones sorpreses molt afecte.
21/05 al 20/06 BESSONS
Serà una jornada molt positiva per encaminar tots els teus plans projectes. Aconseguiràs amb facilitat el suport i la comprensió de tothom.
BALANÇA
23/09 al 22/10
Busca una sortida a les teves tensions en activitats relacionades amb la societat o amb les amistats. No continuïs amb pensaments pessimistes.
20/01 al 18/02 AQUARI
Comença una etapa d’aventura en la teva vida sentimental. Apareixeran situacions inesperades que captivaran la teva atenció el teu cor.
21/06 al 22/07 CRANC
Una gran dosi de vitalitat embolcallarà tot el teu cos desencadenarà aventures fins tot passionals. Els diners arribaran en abundància.
ESCORPÍ
23/10 al 21/11
Intenta dominar la teva possessivitat en assumptes de sentiments. Apareixeran gelosies motivades per la teva conducta desordenada.
19/02 al 20/03 PEIXOS
Intenta potenciar el costat afectiu de la vida veuràs que això t’ajudarà a no caure en un estat depress iu. La gent t’aportarà el seu caliu afecte.
TARRAGONA:
Roig Cucurull, Maria
Carme - Sabate Roig, Joan Rovira i Virgili, 30 Telèfon 977 216 609
Plana Garcia, Virginia
Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790
REUS:
Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751
Roig Ferré, Eduard Av. Paisos Catalans, 116 Telèfon 977 322 751
SALOU:
Besora Mallafre, Jordi
Plaça Bonet, 1 Telèfon 977 380 343
SALIDAS. RELAJATE DULCEMENTE CONMIGO. Tel: 673.838.453
MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215
MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161
SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548
MASAJES REUS. Tel. 698.788.062
MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12
REUS TV
10:30 Teló de fons
11:00 180 Graus
11:30 Pica Lletres. Gran final nacional
13:00 Qui cuina avui?
13:30 Va passar aquí. Catalunya
14:00 Notícies migdia
14:30 Caminant per Catalunya
15:00 Notícies migdia (r)
15:30 Qüestió de fons (r)
16:00 Notícies migdia (r)
16:30 Efecte mosaic. Tarda
18:00 + Xarxa + sostenibilitat
18:30 Connecta 10 comarques
19:00 Caminant per Catalunya
19:30 180 Graus
20:00 Notícies vespre
20:30 La comarcal
21:00 Notícies vespre (r)
21:30 La comarcal (r)
22:00 Notícies vespre (r)
22:30 La comarcal (r)
23:00 Notícies vespre (r)
23:30 La comarcal (r)
10.00 Efecte mosaic
10:30 Diada castellera de Sant Joan 2024 – reemissió –
14:00 Notícies 12
14:30 Teló de fons
15:00 Cirk
15:30 Va passar aquí
16:00 Efecte Mosaic
17:30 Va passar aquí
18:00 +Xarxa+Sostenibilitat
18:30 Connecta10Comarques
19:00 Notícies 12
19:30 180 graus
20:00 Notícies 12
20:30 Com la Nit i el Dia
21:30 Va passar aquí
22:00 Notícies 12
22:30 Com la Nit i el Dia
23:30 Va passar aquí
0:00 Notícies 12 TAC 12
Previsió
HORITZONTALS: 1. Perdré del tot la força física o moral, el vigor, el delit. En la tija l’arrel. 2. Usar amb excés. Objectes amb virtuts preservadores del mal. 3. Beguda alcohòlica. Necessari i bo. Vint-i-quatre hores. 4. Ondulacions. Gemma d’un bulb. 5. Persona natural de Lieja. Carril, al revés. 6. Vocal. Planta tropical. Déu egipci. 7. Nina sense vocals. Afegeixen ROM. Cínic sense principis. Nitrogen. 8. Relatiu a l’àrea. Cursa que comença malament per la dreta. 9. Magistrat dels espartans. Lletra grega invertida. Carta. 10. Part central d’un lliri. Raspallar. 11. Posi lluent un metall. És de Lapònia. 12. Extrems d’una ala. Fa un orifici en dues parts. Líder esportiu. VERTICALS: 1. Enxarolen. Pronom femení. 2. Pagui el que deu. Anafil. 3. Creem una companyia. Ira i exaltació, al revés. 4. Primera carta. Cavall negre. Temps immensurable. 5. Marca registrada. Alfals bord. Preposició. 6. Lletra grega desfeta. Societat anònima. Cinc anys sense acabar. 7. Conté mica. Via romana. 8. Raça de gos. Demana amb insistència. Mig do. 9. Mil sense l’inici. Forat d’un forn de vidre. Planta picant que creix per baix. 10. Individu d’una tribu nòmada. Recobreix de metall. 11. Fer una etilació. Una sense sodi. Vinga! 12. Resa a mitges. Propens al ressentiment la rabior.
VILA-SECA:
Mas Castelltort, Lourdes
Avinguda Verge de Montserrat, 24 Telèfon 977 396 671
CAMBRILS:
Teresa Esqué Englund Avda. Vidal Barraquer, 3 Telèfon 977 791 702
VALLS:
Ferrús Brunet, Rosa Mª. Alt Camp, 23 Telèfon 977 894 654
EL VENDRELL:
Gas Aixendri, Carlos Jesus C/ Narcís Monturiol, 16-18 Telèfon 877 063 819
Solució: nivell mitjà
Solució dels mots encreuats
Màxima Mínima
Estat del cel
El cel estarà serè. Malgrat tot, creixeran nuvolades al Pirineu, sobretot al vessant nord, on deixaran el cel molt ennuvolat. Al final del dia, la nuvolositat minvarà en general. Temperatura
La temperatura mínima serà lleugerament més baixa. Per la seva banda, la màxima serà lleugerament més baixa a la meitat oest i més alta a la resta. Malgrat tot, la màxima serà localment moderadament més alta al nord-est del país. L’ambient serà molt càlid i es podran superar els 38’ºC a molt punts de l’interior, els 35’°C al litoral central i nord i els 38 ºC a punts del prelitoral central i nord.
Tel. 626.663.432 - Vicente.
EMPRESA DE CONSTRUCCIÓN Y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060
TAPICERO
Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879
CHICO DEPORTISTA BUSCA AMISTAD con chica. Tel. 675.071.169
MAYCA CATALANA. Un masaje, un placer, una relajación total!! Tel: 692.780.087
MASAJISTA PARTICULAR. Repetirás... Tel: 641.442.401
VHS, VHS-C Video8, Hi8, mini DV, Betamax, pel·lícules de super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots probar primer amb una cinta. També passo fotografíes i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626.010.186
pare va abandonar el
Entrevista L’escriptora presenta ‘L’amor que passa’ (Columna), una obra basada en les cartes que el seu pare va escriure a la mare
La novel·la es basa en la correspondència entre els teus pares quan van començar a festejar. Què en sabies, d’aquestes cartes?
«No n’havia vist mai cap, però sabia que hi eren. Les havia demanat a la mare, però ella sempre em deia el mateix: Quan em mori. De vegades em deia que les llençaria, així que no tenia cap certesa de trobar-les. Va ser una gran sorpresa tenir-les. A més, estaven preparades per a mi».
Creus que, en el fons, ella volia que les llegissis?
«No ho sé. Potser el que volia és que en fes alguna cosa, perquè la mare sempre va saber que jo pensava en una novel·la. Fa vint anys ja vaig fer un intent d’escriure aquesta història i la vaig tenir com a còmplice, encara que en aquell moment ho vaig ficcionar més. Però llavors ja em va estar ajudant amb coses que necessitava saber».
Les cartes les llegeixes amb ulls de filla o d’escriptora?
«La primera lectura la faig com a filla. I, a més, arravatada, perquè enguany farà 35 anys que el pare és mort i, d’alguna manera, va ser com recuperar-lo. Llegir-les va ser com recuperar la seva veu i la seva ma-
Tamediaxa, S.A.
DL: T-1609/2001 issn: 1579-5659
nera de pensar i de viure. A més, escrivia molt bé, així que va ser molt plaent. Aquesta va ser una primera lectura, ràpida i com a filla. La segona va ser la de la novellista que ha de posar ordre perquè, si no, amb tanta emoció i amor, hauria sortit una cosa terrible». El pare era de Sevilla i la mare catalana. Amb els ulls d’avui ens costa una mica entendre que s’enamoréssim per carta.
«Vols dir? Jo crec que la gent sempre s’ha enamorat a distància».
Fins i tot ara?
«I tant, ara encara més, perquè hi ha més tecnologia. Només han canviat els mitjans. De totes maneres, també em pregunto: Si algú en vol fer una novel·la d’aquí a 70 anys, què en quedarà? La immediatesa fa que tot sigui poc memorable. A les cartes, en canvi, tot està més pensat, dius coses grandiloqüents i et poses seriós i transcendental. Aquesta immediatesa ha matat una mica la solemnitat que tenien les cartes».
Has llegit les cartes quan els pares ja eren morts.
Creus que hauria canviat alguna cosa si ho haguessis fet amb ells amb vida?
«Segur. Els hauria bombardejat a preguntes. I suposo que això és el que la mare volia evitar:
Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83
C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47
no devia voler un debat sobre la seva vida íntima. Al pare, en canvi, em sembla que no li hauria importat gens».
Què t’hauria agradat poder-li preguntar, a la mare?
«Doncs una aventura seva increïble. La mare era una dona seriosa, recta, estirada, però durant un viatge per Madrid se’n va anar amb el guia tota la nit al Pasapoga, que era un cabaret que en aquella època tenia força mala reputació. Va tornar a les set del matí, dient que venia de missa. No crec que fes res, amb el guia, a part de flirtejar, però m’hauria agradat molt que m’ho expliqués. De totes maneres, em sembla que tampoc no ho hauria fet».
El pare va deixar obra escrita. Digue’m, què n’opines d’aquesta obra. Ara et demano que t’ho miris amb ulls d’escriptora, no de filla.
«M’hi vaig acostar amb molta petulància, sent una mica perdonavides: jo, novel·lista professional,
Director General: Marc Just
Director: Carles Magrané
Sotsdirector: Carlos Domènech
Directora de publicitat: Contxi Joan
que fa tants anys que m’hi dedico i he guanyat premis, miraré a veure què escrivia el meu pare… I em va sorprendre molt. Té dues novelles acabades. Una és una novel·la històrica, potser més convencional, i una altra és de caràcter més social. La va escriure als anys vuitanta, en el moment de l’eclosió de l’heroïna i la sida. Ell havia estat treballant com a metge en un centre de desintoxicació i tot això el va impressionar moltíssim. Em va agradar molt».
Això d’escriure et ve del pare, doncs?
«Sí, la meva vocació ve de la d’ell. Sempre el vaig veure escriure. Ell volia ser escriptor, però jo no sabia fins a quin punt havia volgut ser-ho seriosament. A les cartes queda claríssim. Això també em commou molt, perquè no és escriptor qui publica, sinó qui escriu com una manera de viure. En algun moment, però, el pare va abandonar aquell somni sense fer soroll».
Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]
Tancament: Jordi Ribellas
Fotografia: Gerard Martí
Golfus de Tàrraco
L’allioli s’està negant, tu ja m’entens...
La tarragonina Robli no ha guanyat el Soc i seré del 3cat perquè no ha li ha sortit bé l’allioli, una salsa tan important que decideix un concurs més que les preguntes setciències. Em passaria el mateix.
Amb permís del romesco, l’allioli és la salsa bàsica del que es cuina a Catalunya. El ciment que ens enganxa, a la gent i la terra. Una obra mestra de la integració entre all i oli. Menjar-ne i que te n’agradi el gust és una prova iniciàtica. Alhora, no és una menja provinciana sinó internacional. Ens agrada considerar-nos cosmopolites, oberts a nous sabors. Però també que les nostres salses tinguin acceptació al món.
L’allioli, el nom no enganya, es fa d’alls i oli. I sal. Cal tenir traça en lligar-lo perquè no es negui. Hi pots posar tant d’oli com vulguis però amb un raig fi i continu. Així et pot sortir una gran quantitat d’allioli. Fins a alimentar vuit milions de persones.
Un allioli ben lligat, si capgires el morter, no cau. La societat no es descompon. Però l’oli no ha de caure a raig fet i que l’all no el pugui absorbir. En aquest cas tens una altra cosa però no pas un allioli cohesionat, que agradi tothom, la gent nascuda aquí i la nouvinguda.
Fa 25 anys jo era a l’equip d’una revista d’humor i ens reuníem a la seu de SOS Racisme. Gent d’aquesta organització afirmava que no podríem assumir una immigració descontrolada, que no comptés amb les capacitats del país.
No sé si ara ho gosarien afirmar amb tanta claredat. En certs temes hem tornat als temps franquistes, que calia parlar amb metàfores, com he fet ara! Però de la immigració n’hem de debatre obertament, girant la mà de morter cap a l’esquerra, perquè no acabi dominant la fortor d’excés d’all de l’ultradreta.
Carles Marquès i Virgili
Periodista i escriptor
Edició de publicitat: Núria Arbonès
Distribució: Joan Cañada, Marta López
Administració: Núria Clos
Comptabilitat: Cristina Rodríguez
Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré
[publicitat@mestarragona.com]
Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
