Dimecres 18 de juny de 2025

Avui amb el diari

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Edició especial dedicada a la celebració de la festa de Sant Joan i les seves tradicions

Opinió 15 Josep Maria Buqueras Bach. L’habitatge industrialitzat demana pas

Seguretat

Salou considera «inoportuns» els dispositius contra el ‘top manta’

L’alcalde, Pere Granados, lamenta la mala imatge i els perills que generen els escorcolls policials al municipi «en plena temporada turística». Ahir la policia va detenir 19 persones en un nou operatiu contra els magatzems de productes il·legals 10

Política 2 i 3

«Estem despertant Tarragona, la ciutat està de moda»

L’alcalde Rubén Viñuales va fer ahir balanç del mandat en una conferència on va destacar que «l’últim POUM farà arribar Tarragona als 200.000 habitants»

Reus

L’Ajuntament aposta per crear pisos amb serveis adreçats a la gent gran

L’alcaldessa, Sandra Guaita, ha confirmat l’interès municipal en trobar solars on construir aquesta mena d’habitatges l 7

Trànsit l 14

La T-11 és la carretera amb més accidents de Tarragona des de l’any 2021

Els ‘sants’ que el Nàstic necessita per assolir el miracle a Donostia

Camí a Segona l 16 i 17

Tjerk van der Meulen

Viñuales assegura que «Tarragona està vivint un moment dolç», tot i que «queda molt per fer»

Política l L’alcalde de Tarragona va fer balanç dels primers dos anys de mandat i va destacar els projectes que s’han impulsat en matèria d’habitatge i mobilitat

John Bugarin

El 17 de juny del 2023, Rubén Viñuales (PSC) es va fer amb la vara d’alcalde a Tarragona. Ahir, dos anys després, va pujar a l’escenari de l’Auditori de la Diputació per fer balanç dels primers dos anys de mandat. El batlle va voler fugir de l’habitual format dels monòlegs quadriculats i va apostar per un acte més fresc i amè, que va permetre certs moments de broma. Relaxat i distès, durant poc menys d’una hora, va respondre a les preguntes de tres periodistes locals —Cristina Artacho, Laura Casas i Eloi Tost—, així com a les qüestions plantejades per alguns veïns a través de vídeos.

Per exemple, «es resoldrà aviat el serial del contracte de la brossa?». Viñuales va assegurar que és «optimista responsable» i confia que el Tribunal de Contractes es pronunciï aviat i doni la raó a l’Ajuntament per començar a «comprar maquinària i tenir una ciutat més neta». Per aconseguir això, apuntava que també és necessari combatre l’incivisme, així com la «plaga» de coloms.

De fet, Núria Huguet, veïna de la Vall de l’Arrabassada, preguntava què s’està fent per eliminar-la. L’alcalde va explicar que s’estan prenent mesures conjuntament amb el Port de Tarragona i l’objectiu és «rebaixar un 75% de la població». El batlle va recordar que alguns d’aquests coloms venen de Reus, unes paraules que van generar riures entre el públic, on hi era present l’alcaldessa de la ciutat veïna, Sandra Guaita. A més, va re-

iterar que l’estació Intermodal, que ara es projecta entre Vila-seca i Reus, s’ha de fer a Horta Gran.

Més de 300 persones van assistir a aquest acte on Viñuales va assegurar que «Tarragona està vivint un moment dolç», tot i que encara «queda molt per fer». Per exemple, el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: «Serà l’últim POUM de creixement per a arribar a aquesta Tarragona dels 200.000 habitants». Això sí, només es creixerà en població, sinó també en «serveis i infraestructures». L’alcalde va destacar el futur barri tecnològic al polígon Francolí com un dels punts més ambiciosos, que servirà perquè el riu passi de ser una «barrera» a un «nexe d’unió».

El problema de l’habitatge

En Christian, un veí de Campclar, va preguntar a l’alcalde què té previst per facilitar l’accés a l’habitatge a la gent jove, un aspecte que està molt relacionat amb el POUM. Viñuales va destacar els 192 habitatges de lloguer social que s’estan construint al PP-10 i va recordar que Tarragona

Viñuales confia que aviat es resolgui el serial del contracte de la brossa

El batlle va demanar «comprensió» als tarragonins i «el seu suport a la ciutat»

va ser la primera a «entomar la proposta de la Generalitat d’oferir solars» per fer-hi pisos públics. En aquest sentit, va apuntar que estan «despertant Tarragona, que està de moda».

La mobilitat també serà clau a l’hora de planificar la ciutat del futur. Des de Bonavista, Juan José Abril va qüestionar si es preveu millorar les línies d’autobús de l’EMT. Viñuales va recordar que

s’acabarà aquest mandat amb 33 nous autobusos, que permetran «no només renovar la flota, sinó augmentar-la». «Cada bus ha costat el mateix que un Ferrari», apuntava. El batlle reconeixia que les línies de Bonavista i Sant Salvador estan «saturades, però s’estan buscant solucions». En aquest sentit, l’alcalde va acabar demanant a la ciutadania «comprensió, però sobretot el seu suport a Tarragona».

La GUT tindrà 17 nous agents i una unitat per a les zones conflictives

Política l L'alcalde diu que cal millorar la «percepció de seguretat»

J. Bugarin

«Tarragona és una ciutat segura?». Aquesta va ser una de les preguntes que va haver de respondre l’alcalde, Rubén Viñuales, qui va assegurar que ho és. A més, va aprofitar per explicar que la Guàrdia Urbana de Tarragona incorporarà pròximament 17 nous agents a la seva plantilla i es crearà una unitat que està pensada especialment per a les zones més conflictives, com podria ser l’estació de busos o la de trens.

Viñuales va destacar que les xifres de delictes «han baixat un 4% a Tarragona aquest any i alguns han desaparegut directament», segons el Ministeri d’Interior. Tot i això, reconeixia que cal millorar la «percepció de seguretat» i això s’aconse-

Rubén Viñuales acompanyat pels consellers del PSC. Tjerk vd Meulen Viñuales apunta que la futura comissaria de proximitat de Battestini serà clau

gueix amb patrulles «a peu». Respecte a això, destacava la futura comissaria de Battestini, compartida pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, i que serà «de proxi-

mitat». Aquest costarà uns 2 milions d’euros.

500 MEUR en inversions Aquest és una de les molts projectes que s’han compromès a executar la Generalitat i l’Estat a Tarragona. Viñuales apuntava que s’invertiran «prop de 500 milions d’euros» a la ciutat en els pròxims anys, com els 260 milions del nou Hospital Joan XXIII, els 96 milions del Fòrum de la Justícia o els 12 milions per a la humanització de l’N-340. També recordava els 15 milions de la Ciutat Residencial i que la recepció i les pistes esportives del recinte passaran a ser equipaments per als veïns de Llevant. També s’hi podria fer «un CAP o un Centre de Dia». «Ja no s’ha de dir que Tarragona té potencial, sinó que té potència», va dir el batlle, qui va fer gala dels diferents esdeveniments esportius «de nivell mundial» que ha captat la ciutat com el Tour de França, la Copa de la Reina de Bàsquet o el Campionat Absolut d’Atletisme.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va fer balanç de l’equador del seu mandat a l’Auditori de la Diputació. Tjerk van der Meulen

Les frases

«Serà l’últim POUM de creixement per arribar a aquesta Tarragona dels 200.000 habitants»

«El riu Francolí ha de passar de ser una barrera a un nexe d’unió»

«Cada autobús ens costa el mateix que un Ferrari»

«Tarragona no té potencial, sinó que és una ciutat amb potència» — Rubén Viñuales

La Biblioteca Pepita Ferrer és una de les prioritats i suposarà una inversió d’uns 8 MEUR

Política l Viñuales busca que «hi hagi igualtat d'oportunitats» amb aquest equipament

J. Bugarin

Carmen Martínez, veïna de Sant Pere i Sant Pau, va preguntar a l’alcalde sobre el futur punt de lectura. Viñuales va respondre que l’adequació d’aquest nou espai ja ha sortit a licitació i que el barri cooperativista, que «supera amb escreix a molts pobles de Catalunya en població», «mereix equipaments a l’alçada». En aquest sentit, també recordava que s’han iniciat les esperades obres de la plaça de la Cinquena Promoció. A més, l’Ajuntament preveu construir una biblioteca municipal a Sant Pere i Sant Pau. Aquest projecte, però, és de futur, ja que ara mateix el consistori està centrat en l’ampliació de la Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta. «És el més important», assegurava el batlle tarragoní,

Viñuales confia

en la remuntada del Nàstic: «Pablo marcarà al minut 126»

Política l Viñuales va treure ahir l'esperit nastiquer i es va mostrar optimista de cara al partit de tornada de la final del play-off per ascendir a Segona Divisió: "Guanyarem 2-0, anirem a la pròrroga i Pablo Fernández marcarà amb l'orella al minut 126". Entre el públic hi havia el president del Nàstic, Lluís Fàbregas, i altres representants del club. També hi van as-

sistir assistit la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà; la Delegada del Govern a Tarragona, Lucía López; el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Salvador Ferré; així com altres representants polítics i de les entitats econòmiques, socials, sindicats i culturals de la ciutat. J.B.

qui explicava que el projecte executiu està a punt de finalitzar-se i la inversió total rondarà els vuit mlions d’euros. «El que canvia la societat és la cultura i el que volem és que hi hagi una igualtat d’oportunitats per a tothom», assenyalava l’alcalde, qui apuntava que hi ha persones que no tenen accés a Internet des de casa seva. «Volem igualar la societat per dalt i no per baix» afegia Viñuales.

L’alcalde també es va pronunciar sobre la futura Biblioteca Provincial que es construirà a la Tabacalera, que és l’«espai idoni». Aquest projecte no depèn només de l’Ajuntament, sinó també de la Generalitat i l’Estat. Viñuales confia que «en no massa temps», el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, «pugui donar-nos bones notícies».

Un moment de l’acte de balanç que va fer aquest dimarts l’alcalde, Rubén Viñuales. Tjerk van der Meulen

Les infermeres volen que el part a casa s’inclogui al sistema de salut públic

Societat l A Tarragona se’n realitzen dos al mes: «No volem promocionar-ho. Volem visibilitzar-ho»

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) reclama que el part a domicili s’inclogui al sistema de salut públic i sigui una opció per a totes les dones. «És un dret de totes les dones. Ningú pot decidir per elles on volen parir, sempre valorant els riscos i cada individualitat», va expressar Gemma Martínez, llevadora i vocal del CODITA.

Ahir es va presentar a Tarragona la nova Guia d’assistència al part a casa. «El part a casa ha d’estar integrat al

sistema de salut públic i estar finançat», va indicar Laura Ferret, membre de la junta directiva de l’Associació Catalana de Llevadores.

Uns 300 l’any Segons les dades més recents , a tot Catalunya es fan uns 300 parts a domicili a l’any. Representen aproximadament l’1% de tots els parts. A la província de Tarragona, es fan uns 25 a l’any, dos cada mes. «Això no vol dir que no n’hi hagi més perquè les llevadores no donem abast molts cops», va explicar Martínez. Durant el segle XX es va

En Comú Podem fa balanç dels dos primers anys de

mandat:

«El govern ha perdut el rumb»

Política l En Comú Podem va fer ahir balanç dels dos primers anys de mandat a l'Ajuntament de Tarragona, un mandat durant el qual, defensa la formació, han actuat com a «oposició útil, valenta i constructiva, capaç d’incidir en les polítiques municipals i aportar propostes transformadores». «Tarragona pateix una clara manca de projecte.

El govern ha perdut el rumb», va afirmar el portaveu Jordi Collado. «És com el Pam a Pam: sembla útil, però si t’hi acostes només hi ha cartells i fotos a Instagram», va afegir. El grup va destacar «resultats tangibles» com la congelació de tarifes de l’EMT, la compra d’habitatge públic, o la regulació del turisme massiu entre d’altres. Redacció

passar de parir a casa, com s’havia fet històricament, a parir als hospitals. «Es va començar a anar als centres sanitaris per una tendència social, no per una evidència científica. Aquesta va arribar molt més tard», va exposar Sílvia Díaz, llevadora de l’Hospital d’Olot i una de les autores de la Guia.

Canvi social Tot i això, el part a casa no ha deixat mai d’existir. «Ara la majoria de dones se senten més segures a l’hospital. Però hi ha algunes que, si troben una llevadora, prefereixen

«La

Guia parla d’una manera de cuidar la dona. A casa, però també als hospitals»

planificar-lo a casa», va afegir Díaz. Les professionals comparteixen a la Guia diferents

Las Karambas i Mishima, caps de cartell de la 14a edició de La Terrasseta

Cultura l El festival torna al Parc Saavedra de l'11 al 14 de setembre amb 15 propostes

Marta Omella Blanco

El Festival La Terrasseta tornarà al Parc Saavedra un any més per celebrar la seva 14a edició. Ho farà de l’11 al 14 de setembre amb 15 propostes musicals i de circ contemporani, i el lema «Petites per convicció». «Per a nosaltres petites no vol dir febles, vol dir que prioritzem la qualitat de l’experiència, la proximitat i la coherència amb aquests valors», va expressar ahir la directora del festival, Aida Bañeras, durant la presentació d’aquest.

Va destacar també la trajectòria de l’esdeveniment, que «va començar fa 14 anys amb una idea molt senzilla però profundament revolucionària, que les dones pugin als escenaris». Per la seva banda, la consellera de cul-

tura de l’Ajuntament, Sandra Ramos, va definir el festival com «un clàssic de la Santa Tecla tarragonina», i va agrair la seva tasca, que «compleix amb tots els eixos que nosaltres treballem des de l’Ajuntament».

Una programació diversa  Enguany són 15 les propostes que pujaran a l’escenari del Parc Saavedra, amb Las Karamba i Mishima com a caps de cartell. «La Terrasseta és un festival antiracista, descolonial i inclusiu, i la programació és un reflex d’aquesta mirada», explicava la directora. Així, la llista inclou un 80% de concerts liderats per dones o identitats de gènere dissidents, amb un 40% de projectes protagonitzats per dones racialitzades o migrades.

estudis sobre aquesta mena de parts.

Cuidar la dona «Es van analitzar més de 500.000 parts a casa. I s’ha demostrat que hi ha un 40% menys de risc de cessàries i un 75% menys de risc d’infecció, entre d’altres», va dir

Díaz. És la tercera edició del document. La primera es va fer al 2010 i la segona al 2018. «La intenció no és promocionar-ho. És visibilitzar-ho. Fer que no es diguin bestieses, que es conegui i s’entengui. La Guia parla d’una manera de cuidar la dona. A casa, però també als hospitals», va dir.

L’espectacle de circ contemporani ‘Espera’, de la cia Eia, inaugurarà l’edició

La programació també és diversa pel que fa als gèneres musicals, incloent-hi ritmes de rock, psicodèlia, salsa, reggae, i neoverbena gallega entre d’altres. El circ també hi serà present amb l’espectacle Espera de la companyia Eia,

que inaugurarà l’edició el dia 11. Altres propostes destacades són Meli Perea i Ortiga, que actuaran el divendres dia 12. A més 10 dels 15 artistes oferiran un concert a la ciutat o a la província per primera vegada, alguns d’ells estrenant també nou disc. Aquest és el cas de la barcelonina Rowsi, o dels gironins Minibús Intergalàctic. Les entrades i la programació completa ja estan disponibles al web www.laterrasseta.com

Imatge de la presentació de la 14a edició del festival. Diari Més

Oriol Castro

La seu del CODITA va acollir la presentació de la Guia aquest dimarts. Diari Més

Àngel Òdena: «L’òpera metropolitana ha d’arrelar, créixer amb la gent i fer territori»

Entrevista El baríton i director artístic tarragoní coordina la producció de ‘La Bohème’ de Puccini que es representarà al Camp de Mart els dies 11 i 13 de juliol, i parla del compromís amb el territori i la implicació del talent local

Joan Lizano

La Bohème, de Giacomo Puccini és una de les òperes més representades arreu del món, però cada producció té la seva pròpia personalitat. Quina tindrà la que veurem al Camp de Mart?

«La situarem cap als anys cinquanta del segle XX, amb un vestuari ambientat en aquella època i un gran protagonisme del joc de llums. El Camp de Mart no és un teatre convencional, però té una escenografia natural magnífica: les muralles, l’entorn... ja formen part de l’obra. L’escenògraf i el director d’escena ho estan treballant. Jo no he volgut intervenir gaire: cadascú ha de fer la seva feina i tenim grans professionals. Estem a punt de rebre l’escenografia i de començar els assajos allà mateix. Com que no hi ha infraestructura fixa, cal portar-hi tot el necessari, però fa mesos que hi treballem».

Quan vau començar, els Amics de la Lírica, a muntar aquesta producció?

«Pràcticament quan vam acabar La Traviata l’any passat. És un projecte que no s’atura: ja penses quin títol vindrà després, quin pot funcionar millor segons l’espai. El Camp de Mart és gran i et demana títols populars, d’aquells que poden atraure públic i fer l’òpera més accessible. Hi ha una llista d’unes deu o quinze òperes que funcionen molt bé arreu,

i La Bohème n’és una. Volíem una obra amb capacitat de convocatòria i, a més, vaig parlar amb l’Ainhoa Arteta, que malgrat que ja actua menys sovint, es va enamorar del projecte i va voler sumar-s’hi. Tot va encaixar».

El Camp de Mart és un espai molt singular. Creus que esdevé un personatge més de l’obra?

«Totalment. Jo sempre dic que potser no sabem prou què tenim. El Camp de Mart és un lloc únic, on ja es feien festivals i òperes abans de construir-hi l’auditori actual. Té una escenografia natural impressionant i una acústica excel·lent, gràcies a la carpa i al terra que s’hi va instal·lar pels Jocs del Mediterrani. No fem servir amplificació: tot sona natural. A més, actuar de nit, amb les muralles il·luminades i les estrelles al cel, afegeix una màgia especial». Quines funcions té el director artístic en un projecte com aquest?

«Som una associació petita, creada després d’un Rigoletto que es va fer a Tarragona el primer any post-pandèmia. Va ser un èxit, però l’Ajuntament no va voler donar-li continuïtat i vam decidir tirar-ho endavant des de fora. Com a director artístic, em toca coordinar-ho tot: buscar subvencions, parlar amb patrocinadors, seleccionar el repertori, els cantants i els

Les golfes a cel obert

«L’acústica i la bellesa del Camp de Mart fan que l’escenari es converteixi en un personatge més»

equips artístics, i supervisar la producció. No és la meva feina de base, però amb l’experiència acumulada com a cantant i amb ganes d’aprendre, intento aportar tot el que puc. I allò que no sé fer, busco qui ho sàpiga fer millor».

Es parla d’un muntatge amb unes 150 persones implicades. Com es coordina tot això?

«És complex, però molt illusionant. El cor no és professional, però té molt nivell: la majoria tenen estudis su-

periors de cant i tots són del territori. També hi haurà un cor infantil amb alumnes del Conservatori i de l’Escola Municipal de Música de Tarragona. I l’orquestra, els cantants, els tècnics... tots són professionals. La clau és fer equilibris: entendre les necessitats de cadascú i prendre decisions, encara que no sempre agradin a tothom. El repte és que totes les persones se sentin part del projecte i, sobretot, que el nivell artístic sigui molt alt».

I també hi participa la banda del Conservatori, oi?

«Sí, enguany hi actuarà en el segon acte sota la direcció del professor Jordi Massip. Haig de dir que tant el Conservatori com l’Escola de Música de Tarragona ens han ajudat moltíssim —cedint espais, implicant-se en el projecte i sumant-se amb entusiasme—, i això és una complicitat educativa i artística que valoro profundament».

Parlant del nivell artístic. Ve l’Ainhoa Arteta a cantar la Mimí, però al seu costat també hi haurà talent local de molt alt nivell. Com construïu aquests ponts?

«En el meu cas, ho faig a partir dels contactes que he anat fent durant la meva trajectòria. El que intentem és combinar veus consagrades amb artistes emergents del territori. Enguany tenim la Mireia Tarragó com a Musetta —una artista tarragonina amb una

veu i una expressivitat excepcionals. És important barrejar experiència i nova fornada: així és com vaig començar jo, i crec que cal oferir aquestes oportunitats».

Creus que el projecte s’està consolidant com una cita esperada al territori?

«Això és el que voldria aconseguir. Com Tarraco Viva o el FITT de la Trono, crec que hem de construir una oferta cultural estable i amb identitat pròpia. Fa quatre anys que fem òpera al juliol, i la gent ja comença a esperar-ho. L’òpera metropolitana ha d’arrelar, créixer amb la gent i fer territori: tenim el suport de la Diputació, però també d’empreses i persones que hi creuen. Quan la societat hi confia, això agafa força».

També coordines el curs de cant Pau Vidal. Com connecta amb el projecte d’òpera?

«Volíem que la producció no quedés com una cosa aïllada, sinó que tingués un component formatiu. El curs Pau Vidal —en homenatge a un baríton canongí que va fer carrera internacional— es fa a Vila-seca i acaba amb un concert-concurs a la Canonja. A més, hem creat l’acadèmia d’orquestra: joves amb nivell superior participen com a becaris en la producció, formant part de l’orquestra. És una manera d’obrir portes reals a qui vol fer carrera».

El baríton tarragoní Àngel Òdena. Jordi Gómez

Mostra de Teatre l L’Aula de Teatre Espai Jove

Kesse va representar una adaptació de l’obra Terror i misèria del Tercer Reich, de Bertolt Brecht

On són, avui, els nazis?

Existeix una fotografia en blanc i negre que testimonia com, l’any 1939, una esvàstica lluïa al número 1 de la plaça dels Sedassos de Tarragona, al balcó del consolat d’Alemanya. No fa tant, ni cent anys, el nazifeixisme amenaçava de dominar el continent europeu sencer. No ha passat gaire temps, per no dir gens, si ens ho mirem des del punt de vista històric. L’adaptació de Terror i misèria del Tercer Reich, de Bertolt Brecht, que dilluns passat va portar a escena l’Aula de Teatre Espai Jove Kesse, explorava, precisament, els paral·lelismes possibles entre aquest passat fosc de la història contemporània i alguns lideratges polítics actuals.

Abans que s’aixequi el teló, la funció ja ha començat. Uns oficials uniformats es passegen per la platea del Teatre Tarragona amb actitud inquisidora, imposant silenci entre el públic i reprovant qualsevol comportament sospitós. Cal dir, a favor seu —i que no serveixi de precedent—, que també batallen contra l’omnipresència dels telèfons mòbils en aquesta mena d’equipaments. Un cop a les fosques, a l’escenari, es concatenen els vídeos propagan-

dístics. Les imatges d’arxiu no només recorden que el que veiem a escena prové d’experiències tan crues com reals, sinó que també serveixen com un element escenogràfic més, que ens situa en entorns domèstics. El textos brechtians mostren com un règim totalitari com el nazi s’assenta, s’infiltra a les vides quotidianes i les fa miques.

L’obra, dirigida per César Candilejo i Pep Linares, combina diferents escenes en què els actors disposen del seu minut de protagonisme, i en què el teatre s’aiguabarreja amb la dansa i el cant. Aquesta varietat de propostes es manifesta també en els personatges, que tant encarnen la tragèdia com, de tan autoritaris i fanàtics com són oficials i oficialistes, es tornen còmics. El grup, el més nombrós de la 32a Mostra de Teatre Jove, no és aliè a les dificultats que comporta enfrontar-se a un teatre com el Tarragona.

Passat i present es dilueixen en aquesta mirada cap al clàssic brechtià, que assenyala com, a les beceroles de la barbàrie, i des del fons dels monstres de la raó, emergeix una primera distinció: hi ha qui val i qui no val. Al final de l’obra es projecta un audiovisual en què apareixen

Programació

Aquest dimecres, a les 20.30 h, és el torn de Tornavís Teatre

noms coneguts: des de Trump fins a Putin, des d’Orban fins a Abascal. El missatge és clar: on són, avui, els nazis? On s’amaguen aquestes perilloses connexions —autoritàries, racistes, xenòfobes, etc.— amb el passat? La relectura de Brecht esdevé, davant d’aquestes preguntes, necessària i urgent.

Enric Garcia Jardí Crònica escrita amb les aportacions Joana Asens López, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès. Detall de la

Imatge de l’obra dirigida per César Candilejo i Pep Linares representada dilluns al Teatre Tarragona. Carles Uriarte

representació, a càrrec de l’Aula de Teatre Espai Jove Kesse. Carles Uriarte

L’Ajuntament planteja construir pisos amb una estructura de serveis adreçats a la gent gran

Societat l El consistori reusenc ja està analitzant solars on poder executar el projecte

Sergi Peralta Moreno

L’Ajuntament de Reus treballa per habilitar pisos amb una estructura de serveis adreçats a la gent gran. L’alcaldessa, Sandra Guaita, detalla que «inicialment» s’està pensant en una construcció de planta nova i que s’estan buscant solars de titularitat municipal que permetin dur a terme la ideació. «Comencem a tenir ubicacions en què es podria tirar això endavant, però encara no en tenim una definitiva», explica. El projecte pretén afavorir l’autonomia de les persones d’edat avançada i, alhora, garantir que tinguin cobertes les seves necessitats.

La batllessa expressa que la idea sorgeix «de la necessitat

que té la gent gran» que no vol viure en una residència, però que anhela estar més en contacte amb altres persones. «Hi ha molta queixa d’aquesta soledat no desitjada per part de la gent gran», apunta Guaita. El consistori reusenc està en contacte amb «cinc o sis municipis de tot Catalunya» que volen «treballar en la mateixa línia i tenir eines conjuntes per desenvolupar aquests projectes». Per exemple, «fer projectes que ens permetin conjuntament buscar recursos no només a Catalunya o a l’Estat, sinó a Europa». El plantejament actual és que els pisos siguin d’uns 50 metres quadrats (m2), amb una o dues habitacions i que tinguin tots els serveis priva-

tius que requereix el ciutadà, «però que també tinguin espais comunitaris conjunts d’interrelació, perquè hi hagi comunitat, per divertir-se, per

gaudir, per parlar, per debatre», assenyala l’alcaldessa de Reus. Un menjador podria ser un exemple d’espai compartit. Així mateix, comenta que

L’apunt

L’exemple del projecte ‘ViuB’ a Igualada

Igualada va impulsar fa anys el projecte ViuB. Consisteix en pisos de lloguer econòmics per a persones majors de 60 anys, en què s’ofereixen la màxima independència personal i múltiples serveis com una bugaderia comunitària, un sistema d’alarma centralitzat al pis i zones comunes, tallers informatius, activitats culturals, una biblioteca amb ordinadors o un gimnàs.

tes, però volem una manera de viure diferent’». De fet, un dels col·lectius que insisteix en la realització de la proposta és el SeniorLab, el laboratori ciutadà que busca redefinir una societat cada vegada més longeva.

S’està en contacte amb altres municipis per disposar d’«eines conjuntes»

Aquest model consta d’habitatges privats i espais compartits entre els usuaris

iniciatives similars s’han estès a municipis com Igualada. Guaita remarca que la iniciativa «no surt tan sols de la visió del govern municipal, sinó d’una demanda de la gent gran, que ens diu ‘estem aquí, no volem anar a una residència perquè estem perfec-

El president de l’entitat i exalcalde de Reus, Josep Abelló, subratlla la «conveniència» de l’habilitació de models d’habitatge compartit per a persones grans. «És una evidència la seva necessitat», assevera. Afirma que, malgrat el valor de la construcció de blocs de pisos, en aquest cas, «el més important és l’estructura de serveis que es pugui donar», és a dir, els elements d’ajuda i de consideració per a la població que viurà junta, però que progressivament va perdent l’autonomia fruit de la seva edat. Abelló destaca que, amb aquest model, els usuaris s’ajuden i col·laboren, tot i que menciona que també seria necessari disposar de serveis externs professionals perquè «no és suficient amb què visquin junts».

El representant de SeniorLab afegeix que li agradaria conversar sobre el tema amb la resta d’administracions públiques del territori, com la Diputació de Tarragona o el grup impulsor de l’Àrea Metropolitana, per buscar un consens territorial i expandir el sistema. A més, comenta que s’hauria d’aconseguir que els ancians siguin partícips del disseny d’aquesta estructura.

Fotografia d’arxiu d’una visita institucional al Residencial ViuB, el projecte de pisos de lloguer per a majors de 60 anys d’Igualada. Ajuntament d’Igualada

Fotografia d’arxiu del president de SeniorLab, Josep Abelló. Gerard Martí

La marca automobilística Dongfeng arriba al territori de la mà del Grup Nima

Mobilitat l La marca automobilística xinesa Dongfeng, reconeguda per la seva innovació en l'ús de «noves energies», ha obert un nou expositor a Reus. Es tracta del debut al territori de l'empresa, que ja té presència en punts de l'Estat com Barcelona, Sabadell, València, Madrid o Saragossa. Fonts de la compa-

nyia apunten que s'ha pres la decisió d'inaugurar la concessió juntament amb Nima Grup d'Automoció «perquè creiem que té un gran potencial de venda». L'establiment se situa en l'encreuament entre el carrer de Cambrils i l'avinguda del President Macià, on abans hi havia un Tàrraco Center, concessionari ofi-

Reus tindrà una nova comunitat energètica de consum a Mas Carandell

Recursos l Les bases reguladores es van aprovar inicialment divendres

Redacció

L’Ajuntament de Reus va aprovar divendres inicialment les bases reguladores i la convocatòria per a la selecció de persones participants en la futura comunitat energètica de consum compartit vinculada a la instal·lació fotovoltaica de l’edifici de

l’IMFE Mas Carandell. Els requisits són ubicar-se dins un radi de 2.000 metres del punt de generació, disposar d’un contracte de subministrament elèctric propi, i acceptar les condicions de l’acord de repartiment energètic.

El sistema es basa en l’autoconsum compartit en xar-

xa exterior amb compensació d’excedents. La instal·lació fotovoltaica de Mas Carandell té una potència nominal de 40 kWn i una producció anual estimada de 61.504 kWh. El 50% de l’energia generada es destinarà a l’autoconsum de l’edifici i l’altre 50% es compartirà amb usuaris residen-

L’Ajuntament crea una línia de subvencions específica de suport als esportistes individuals

Esports l L’Ajuntament de Reus va aprovar ahir inicialment l’actualització de les bases per a l’atorgament de subvencions que tenen com a objectiu fomentar l’activitat esportiva a la ciutat i la creació d’una nova línia de subvencions específica pels esportistes individuals. Aquesta valorarà els mèrits obtinguts en competicions oficials en àmbit autonòmic,

estatal, europeu i mundial, sempre que els esportistes estiguin empadronats a Reus. A més, s’aplica una puntuació addicional als esportistes reconeguts com d’alt rendiment.

Després de deu anys d’aplicació ininterrompuda de les bases per al foment de l’activitat esportiva, aprovades l’any 2015, l’Ajuntament ha impulsat una revisió comple-

ta del document. Els tècnics de la Regidoria han treballat en l’elaboració d’aquestes noves bases, adaptant els criteris de valoració posant l’accent en qüestions com la promoció efectiva de l’esport femení, amb punts addicionals per cada llicència femenina; la realització d’accions formatives o la qualitat i interès dels projectes d’activitats extraordinàries. Redacció

cials i terciaris de l’entorn. Aquest radi inclou a 70.564 habitants de la ciutat, segons dades del Geoportal, que podran optar a formar part d’aquesta comunitat d’autoconsum. Les persones o entitats participants podran accedir al sistema en quotes de 500 Wats nominals per un preu anual de 66 euros més IVA, i rebran l’equivalent de l’energia generada com a descompte a la seva factura elèctrica. L’objectiu és que la comunitat energètica de Mas Carandell entri en funcionament abans de finals d’any.

cial de Ford. Això no obstant, tot i el canvi per ser expositor de Dongfeng, el local continuarà sent gestionat pel mateix grup, atès que Tàrraco Center és una marca de Nima. Per això, «el taller continuarà sent del Tàrraco Center», apunten fonts del grup al present rotatiu. Sergi Peralta/Miquel Llaberia/Tjerk van der Meulen

L’objectiu és que entri en funcionament abans de finals

El Ball de Diables de Reus crea el Vermut Diabòlic en el marc dels actes de Sant Pere

Festes l El Ball de Diables de Reus presenta enguany el Vermut Diabòlic, una nova iniciativa de la colla que tindrà lloc aquest diumenge a les 12 hores a la plaça de la Farinera, dins dels actes previs a la Festa Major de Sant Pere. Durant l'activitat, gratuïta i oberta a tots els públics, es podrà gaudir d'una sessió musical a càrrec de DJ Ceba. L'objectiu de l'entitat és que

aquest acte es consolidi com una cita fixa dins el calendari de Sant Pere.   Aquesta nova proposta de la colla s’emmarca en la línia iniciada al setembre passat, durant les festes de la Misericòrdia, amb la creació del cap de setmana de la Diablada. Aquella experiència, que va incloure el Festarda; acte que engloba una tarda musical i un vespre satíric amb el

Ball de Sant Miquel, el Correescates (impulsat pel Drac de Reus, secció de l’entitat) i el tradicional A Reus, Correfoc! del dissabte previ a la festivitat, va marcar un pas endavant en l’objectiu de la colla, que és «consolidar nous espais de trobada i activitat festiva oberta a tota la ciutadania, apostant per activitats de carrer gratuïtes» com el Vermut Diabòlic.  Redacció

d’any. Aj. de Reus

Els fills il·lustres de Reus sortiran dels seus quadres en una visita teatralitzada a l’Ajuntament

Cultura l Es duran a terme tres passis en el marc de la Festa Major de Sant Pere els dies 20 i 21 de juny

Miquel Llaberia

Els fills il·lustres de Reus tornaran a caminar entre la ciutadania amb motiu de Sant Pere. Aquest divendres i dissabte 20 i 21 de juny, en el marc de la programació de la Festa Major, està prevista una visita teatralitzada a l’Ajuntament de Reus en què els fills il·lustres de la ciutat «sortiran dels seus quadres» per rebre als visitants. Aquesta novetat d’enguany ha estat gràcies a la iniciativa de Cori Martínez, secretària de la junta del Bravium Teatre, i Carmen Sánchez, vocal de la junta. «Les dues som molt ganxetes i la idea va sorgir d’un dia que vam tenir una reunió a l’Ajuntament i ens va sorprendre la gran quantitat de fills il·lustres que hi havia. Vam pensar que es podria fer alguna cosa, perquè la gent no coneix als fills il·lustres», comenta Martínez. Tot i que mantenen en l’anonimat quins seran els fills il·lustres que es representaran en aquesta obra, asse-

gura que s’han documentat a l’hora de redactar el guió: «Hem intentat buscar alguna cosa per destacar de cadascun i hem rebut ajuda d’his-

Ara reivindica els seus projectes de govern: RENATUReus i la ZBE

Política l Rubio defensa que la ciutat té marge per créixer demogràficament

Miquel Llaberia Ara Reus fa un balanç positiu dels primers dos anys de mandat i posa en relleu els diferents projectes impulsats des de les regidories que ocupen com són el RENATUReus o la zona de baixes emissions, entre altres. «Des d’Ara Reus hem demostrat que som un partit amb voluntat de governar, no només d’estar a l’oposició», remarca el que va ser cap de llista a les darreres eleccions municipals i actual regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament

de Reus, Daniel Rubio. Per la seva banda, la regidora de Seguretat i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, assegura que des de la seva àrea han treballat en el binomi «capital humà i recursos tecnològics», amb increment de la plantilla de la Guàrdia Urbana de Reus o la implementació del Pla de Videovigilància.

Per un altre costat, pel que fa a la projecció de futur Rubio espera que la ciutat continuï incrementant en nombre d’habitants i defensa que «hi

toriadors com Jaume Massó o la Carme Puyol per alguns personatges en concret. Al gener vam començar a informar-nos i el guió el vam co-

mençar abans de Setmana Santa». A la vegada, a l’hora d’escollir els personatges van tenir en compte que hi hagués paritat: «Tot i que hi ha

Les impulsores es mostren il·lusionades i desitgen donar continuïtat al projecte

molts més homes que dones, en l’obra hi haurà dos fills i dues filles il·lustres». A més, hi haurà un cinquè fill il·lustre «convidat» i, tant Sánchez com Martínez actuaran com a guia i uixera respectivament, sumant un total de set actors. Per un altre costat, la secretària agraeix que des de l’Ajuntament els ho han posat molt fàcil: «Tant des d’alcaldia com la regidoria de Cultura ens ho han posat molt fàcil i és d’agrair. Des de l’inici els ha agradat la proposta i ens han encoratjat a continuar endavant». Per tal de fer els darrers preparatius, des de l’Ajuntament se’ls ha permès dur a terme dos assajos a la casa consistorial, un demà dijous 19 de juny i l’altre el divendres abans del primer passi. L’obra té una previsió de durada

Els regidors d’Ara Reus, Daniel Rubio i Dolors Vázquez, en l’acte de balanç de mig mandat. Diari Més

ha marge per créixer demogràficament», gràcies també al desenvolupament de la zona sud. A la vegada, el regidor ha agraït la «bona entesa» entre els socis de govern, a la

vegada que ha respost a les crítiques per part de l’oposició sobre que el govern municipal no té cap projecte propi: «Una transformació urbanística no es fa en quatre anys,

d’entre 35 i 40 minuts, amb tres passis i un aforament de 25 persones cadascun. «És una obra de petit format, que també vol interactuar amb el públic. Ens agrada improvisar i cada passi serà lleugerament diferent de l’anterior», comenta Cori Martínez.

Oportunitat de futur

Encara que sigui la primera vegada que es durà a terme aquesta visita teatralitzada, aquesta s’estrenarà en gran en estar inclosa en la programació de Sant Pere: «La veritat, és bastant la pressió haver-ho de fer per Sant Pere, mai havíem dirigit un projecte com aquest. Nosaltres mai hem liderat, sempre hem sigut manades». No obstant això, malgrat que ambdues impulsores es mostren nervioses davant l’imminent estrena, a la vegada estan «molt illusionades» i amb l’esperança de poder donar continuïtat al projecte. «Ens agradaria molt fer-ho més endavant. Això ha nascut com neixen les coses al Bravium, per amor a l’art. Quan vam parlar amb Cultura els va agradar la idea i ens van dir que, si ara sortia bé, potser es podia repetir d’alguna manera en el futur», explica la secretària del Bravium.

Les persones interessades a assistir a algun dels passis han de fer reserva prèvia a través de la pàgina web www. entrapolis.com. Els passis seran a les 18 i 19 hores el divendres 20 de juny i a les 11 hores el dissabte 11 de juny.

els projectes sobrepassen els governs. I, per exemple, amb l’estació d’autobusos el que ha fet el govern és reconduir la situació d’un projecte que va fer la Generalitat».

Carmen Sánchez i Cori Martínez, impulsores de la visita teatralitzada dels fills il·lustres. Tjerk van der Meulen

Nou enfrontament entre manters i agents a Salou en el marc d’un operatiu amb dinou detinguts

Policial l Uns 300 agents van realitzar una desena d’escorcolls, també a Reus i a les Borges del Camp

Shaila Cid / ACN

Els Mossos d’Esquadra en col· laboració amb la Policia Na cional van desplegar ahir un operatiu contra el top manta. L’acció policial es va saldar amb dinou detinguts i una gran quantitat de material falsificat comissat.

Divuit dels arrestats ho són pels presumptes delictes d’or ganització criminal i contra la propietat industrial, men tre que un altre ho va ser per alteració de l’ordre públic. En total es van practicar una de sena d’escorcolls en habitat ges i magatzems, sis a Salou i la resta a Reus i les Borges del Camp.

Durant l’operativa, un grup de manters va reaccionar als escorcolls amb llançaments de pedres contra la línia poli cial. Tres mossos van resultar ferits lleus i es van produir danys a vehicles particulars i policials.

Segons va confirmar la policia autonòmica al Diari Més, durant els escorcolls els agents ha patit algun llan çament de pedres per part d’alguns dels manters, creant un clima de tensió a tocar del passeig marítim. L’enfronta ment va ser similar al viscut fa dues setmanes, quan des prés d’un altre escorcoll, una trentena de manters va tallar el passeig marítim amb barri cades i va llençar pedres con tra la línia policial. En aquesta última ocasió no hi va haver ferits, però els manifestants van aconseguir mantenir el tall al passeig durant pràcti cament tot el matí.

En aquest cas, les càrregues policials dels agents antiava lots van aconseguir dissoldre ràpidament els manters, fent que l’episodi de conflicte fos més breu, però de major in tensitat.

El dispositiu, dirigit contra

Granados: «No és el moment més oportú per aquests operatius»

Política l L'alcalde de Salou lamenta la mala imatge i els perills dels escorcolls en temporada alta i reitera que «no hi ha venda al municipi»

Álvaro Rodríguez

L’operatiu d’ahir va coincidir amb una Junta de Seguretat Local a l’Ajuntament de Sa lou per abordar la situació del top manta al municipi. Després de la reunió, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va reiterar que «la venda ambu lant no existeix al municipi», assenyalant que es van fer «escorcolls a habitatges per acabar amb provisions de material falsificat».

L’edil puntualitza que a Salou hi ha «habitatges i no magatzems», ja que no hi ha zona industrial, i considera

que «s’ha d’actuar en xarxa» per acabar amb les arrels d’aquesta activitat, que se gons ell «estan a altres muni cipis».

Pel que fa a l’operatiu, l’al calde valora que, en aquesta ocasió, es va actuar «amb més contundència» per evi tar que el problema escalés a un desordre públic. Això sí, Granados va apuntar que creu que «no és el moment més oportú» per efectuar aquestes operacions, apel· lant a la perillositat que po den desencadenar en plena temporada turística. En qual sevol cas, el batlle entén que

«els criteris policials no res ponen als del turisme», però lamenta la mala imatge que es genera al municipi. Als diferents cossos poli cials implicats en la reunió l’Ajuntament de Salou va de manar «tolerància zero da vant qualsevol fet delictiu», apuntant que «és un munici pi segur, però volem que sigui més segur». En aquesta línia va instar que «s’actuï amb la mateixa contundència» con tra altres delictes com «els que van contra la propietat, la integritat física i la salut pública» en cerca d’una «pau social».

Els manters van ferir agents amb pedres i van danyar diversos vehicles

una organització criminal de dicada a la venda i distribució de material falsificat per al top manta estava format per 300 agents, entre Mossos i Po licia Nacional. A més d’agents de seguretat ciutadana i ordre públic, també van prendre part en l’operatiu, l’helicòpter i la unitat de drons. La investi gació continua oberta, segons informen els Mossos.

A diferència d’aquesta, l’operació del juny va ser di rigida pel cos de la Guàrdia Civil, qui va actuar en dos magatzems on els manters guardaven mercaderia. Pos teriorment, els Mossos van desplegar un ampli disposi tiu per evitar una escalada de tensió.

Els manters van acabar aixecant la protesta després d’una mediació in situ amb la Policia Local de Salou i els Mossos d’Esquadra. Per la seva banda, l’Ajuntament va descartar aleshores establir cap negociació amb represen tants dels manters, a escala política o a través de la Policia Local, i va assenyalar en un comunicat que no hi havia «res a negociar sobre una ac tivitat que és manifestament il·legal».

Pere Granados compareixent davant dels mitjans de comunicació. Cedida

Granados crida a «actuar en xarxa» contra l’arrel de la problemàtica

L’alcalde també va dema nar novament més mitjans policials per fer front al top manta i altres problemàti ques. Per acabar, va tornar a assenyalar a Cambrils per «no haver actuat fins ara» contra la venda de productes falsificats.

Un dels vehicles danyats pels manters durant l’enfrontament. Tjerk van der Meulen

Festes

de Sant Joan

Molt més que una revetlla per poder celebrar la nit més festiva de l’any

Sant Joan l Valls serà protagonista amb la celebració de la seva Festa Major mentre el foc i la gresca s’estenen per tot el territori

Redacció

Per Sant Joan no hi ha poble o ciutat que no celebri la seva foguera o les seves revetlles. Es tracta, molt probablement de la festa més arrelada arreu de casa nostra i, per tant, resulta impossible referenciar-la en la seva totalitat. Els actes més rellevants de les localitats més representatives comencen a Valls, donat que la capital de l’Alt Camp dedica a Sant Joan la seva Festa Major. Per tant, és la capital de l’Alt Camp la que marca la referència festiva del Camp de Tarragona.

Aquest Sant Joan tindrà un

dels seus moments més emotius amb el comiat a l’actual Àliga de Valls. L’Àliga que l’any 1991 va dissenyar l’artista vallenc Anton Gurí dirà adéu a la ciutat amb un últim ball a la plaça del Blat pel Tomb del Poble, en un comiat per Sant Joan que engegarà ja el compte enrere amb la vista posada en la Candelera de 2026. Serà aleshores quan Valls estrenarà la nova Àliga que, coincidint amb els 325 anys de la tradició festiva d’aquest element, reproduirà de manera fidedigna la figura que havia sortit fins 1936.

Després que el Pets hagin

estat proclamats el darrer cap de setmana com Ambaixadors dels Xiquets de Valls, el títol de Santjoaner serà aquest cop col·lectiu, en un homenatge als pioners de les formacions de grallers i timbalers vinculats als Xiquets de Valls en l’etapa de restitució de les llibertats i de reactivació del teixit cultural i associatiu durant el segle passat.

Aquest Sant Joan tindrà també una commemoració molt especial amb el 25è aniversari de la Mulassa petita. La que va ser la «primera vallenca del nou mil·lenni», l’1 de gener del 2000, ha volgut

bufar les espelmes dels seus 25 anys convidant a diverses mulassetes de Catalunya amb una gran cercavila el dissabte 21 de juny. La festa de la mulasseta se sumarà a les nombroses activitats especials per als més petits.

Els Campaners de Valls han volgut celebrar que aquest serà el primer Sant Joan després de les obres de rehabilitació realitzades l’any passat al Campanar de Valls .i es recuperaran els tocs manuals de campanes durant Sant Joan i, com a novetat, el vespre del dijous 19 de juny se celebrarà l’acte de la penjada de la

La capital de l’Alt Camp acomiadarà aquest Sant Joan la seva Àliga

El campanar estrena restauració amb un toc manual de campanes

bandera, amb escaladors que engalanaran la torre amb la bandera de la ciutat.

Enguany Sant Joan coincideix amb la celebració de

Corpus, en una jornada el diumenge 22 que també destaca pels balls parlats.

El dilluns 23 arrencarà el segon bloc de la Festa Major amb els actes més tradicionals que configuren el corpus central històric de la celebració i que s’ha recuperat plenament en els últims anys. Així, des de primera hora se celebrarà l’enramada de la creu de Sant Joan Baptista amb flor vermella i es proclamaran els santjoaners. El seguiran alguns dels actes més tradicionals, com la sortida de l’Àliga al balcó, l’oneig de la Bandera i la Tronada, amb

Encesa de la foguera a la plaça Corsini de Tarragona després del correfoc per la Rambla Nova de Tarragona. Cedida

Festes de Sant Joan

la Pirotècnia Igual, el tritlleig de campanes i el tomb de vigília dels Gegants de la Ciutat, entre d’altres. També serà el dia de l’arribada de la Flama del Canigó. Les Completes en honor de Sant Joan, amb l’acompanyament del seguici cerimonial, serà un dels moments més esperats i emotius de la Festa amb la cascada de llum, els focs d’artifici i els castells a l’antiga de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat. Les matinades i la diana dels trabucaires ens despertaran pel dia del patró de la

ciutat, dimarts 24 de juny, en una jornada que tindrà la plaça del Blat com epicentre, amb la tanda de lluïment de les danses i les balladetes de la imatgeria i el bestiari del seguici, per continuar amb la diada castellera.

Tarragona, foc i castells En el cas de Tarragona, els principals actes a Tarragona es realitzen al Serrallo, el barri mariner de la ciutat, amb l’arribada de la flama del Canigó, i a la Rambla Nova, amb la Cercavila de Foc protagonitzada per les colles de foc local (Ball de Diables, Drac, Bou,

Griu, Víbria i Colla de Diables Voramar del Serrallo), acompanyades d’algunes colles convidades, que clou amb l’encesa de la foguera. En diverses places de la ciutat tenen lloc revetlles que finalitzen amb la sortida del sol.

El dia 24 de juny al vespre tindrà lloc la tradicional diada castellera de Sant Joan, amb l’actuació de les colles castelleres locals: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau.

Abans de tot això, però, el dia 20 es durà a terme la

Tarragona celebrarà el dia 24 l’actuació de les seves quatre colles castelleres

Reus aprofita el Corpus i Sant Joan per encetar la Festa Major de Sant Pere

tercera festa del Solstici, que organitzen les Tecletes, Associació de Mares de Tarragona coincidint també amb el final del curs escolar i l’inici de l’es-

tiu. La festa del solstici i també el Dia de la Música consistiran amb activitats per a tota la família al parc de la Ciutat, amb la música i el joc són els protagonistes. Fins a les 23 h es podrà gaudir de les joves promeses musicals que es formen a les escoles de música del territori i, a continuació, del concert de De Mortimers i d’una sessió de DJs.

Un altre punt representatiu serà Reus, on se celebra de forma especial des d’aquest dijous la festa del Corpus i on arrenquen també els actes previs de la Festa Major de Sant Pere. A més, Salou cele-

bra Sant Joan com a Capital de la Cultura Catalana 2025. En aquest cas, el dia 23 recolliran la Flama les pubilles i el hereu de Salou a les 19.45 h. per transportar-la per diversos carrers fins al passeig Jaume I, on començarà el correfoc sobre les 20.15 h amb els Diables Maleïts, les Bruixes Latemó, el Xaloc i la Bruna de Salou. El foc es portarà fins a la plaça de les Comunitats Autònomes, on a les 21 h es llegirà el missatge de Sant Joan i es ballarà la sardana ‘Salou Ciutat Pubilla’. L’acte es tancarà amb l’encesa del peveter i un espectacle pirotècnic.

Salou celebrarà la seva capitalitat de la Cultura Catalana 2025 amb el correfoc amb les bruixes Latemó, els diables Maleïts, el Xaloc la Bruna. Cedida

Festes de Sant Joan

El sector pirotècnic augura un Sant Joan a l’alça un cop superat el risc de la sequera

Previsions l Els professionals preveuen un increment de les vendes del 6% i uns beneficis que fregaran els 23 milions d’euros

ACN

El sector de la pirotècnia confia que la tornada a la normalitat després de diversos anys de sequera contribuirà que la ciutadania pugui celebrar la revetlla de Sant Joan «sense problemes» ni restriccions i calcula que les vendes creixeran un 6%. Josep Maria Vilardell, president de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya, preveu que els beneficis rondaran els 23 MEUR. Pel que fa als productes més venuts, es consolidaran els de llum, com les fonts i les bateries amb efectes sobre el cel per garantir «un bon espectacle». Amb tot, els petards de tro seguiran mantenint el seu públic, així com les propostes infantils basades en bombetes, bengales o animals que espeteguen.

Els venedors de petards catalans encaren amb optimisme la revetlla de Sant Joan d’aquest 2025. La davallada de la situació per sequera i l’estat actual dels pantans catalans dibuixen un escenari molt diferent del dels anys anteriors, un fet que, segons Vilardell, es veurà reflectit en els bons resultats de la campanya d’enguany.

El president del sector assegura que aquest 2025 es consolidarà la tendència dels anys anterior, amb una clara aposta pels productes de llum, com les fonts i les bateries de colors. «A la gent li agrada molt el color i els castells de

Els productes de llum i color van guanyant adeptes per sobre dels petards més sorollosos, tot i que aquests conserven el seu públic. Gerard Martí

focs en el cel», ha comentat Vilardell, que ha destacat l’ampli ventall d’efectes que incorporen aquests petards perquè «només posar-los en marxa ja sigui un espectacle». En aquest sentit, els catàlegs de petards ofereixen grans conjunts de bateries amb noms de ciutats com París, Chicago o Pequín, i fonts de colors amb durades de fins a tres minuts.

L’auge d’aquesta mena de

Tot i que el tro manté el seu públic, guanya terreny la pirotècnia de llum i color

productes està vinculat amb les campanyes que en els darrers anys s’han impulsat per prioritzar els petards de baixa sonoritat, dissenyats per a reduir les molèsties auditives sobre nadons, infants, adults vulnerables i, fins i tot, mascotes. Vilardell ha afirmat que aquesta mena d’articles estan dissenyats per «fomentar la convivència» i contribuir que les celebracions no siguin un

motiu de malestar veïnal o personal.

Amb tot, Vilardell ha remarcat que els petards de tro tradicionals mantene una elevada demanda: «A qui li agrada el tro li agrada que faci soroll i peti», ha assenyalat. Així, defensa l’existència d’aquesta mena de productes sempre que es llencin respectant les distàncies que marca la normativa segons la categoria.

En aquesta mateixa línia, les propostes adreçades als més petits de la casa segueixen liderant les vendes. Es tracta de petards tan típics com les bombetes o les bengales, però també d’altres que en els darrers anys han anat guanyant protagonisme, com els animals que espeteguen o defequen. Vilardell ha posat com a exemple un paquet que inclou diversos tancs i vehicles que fan llums i xiulen, o un helicòpter que llença flames vermelles a través de les seves aspes.

Petards solidaris

Per altra banda, amb l’objectiu d’adaptar-se a totes les butxaques els venedors de petards ofereixen una gran varietat de lots i ofertes, com ara el Box Solidari amb bengales, petards, mini-traques, coets i articles de color gairebé a preu de cost perquè sigui més assequible per a les llars que passen dificultats econòmiques. A més, algunes botigues enguany també reforçaran la seva aposta per fomentar la recollida i reciclatge de petards. Tal com ja es va fer l’any passat a través d’una prova pilot, la firma CM Petards instal·larà dos contenidors de recollida de material pirotècnic disparat o malmès a la ciutat de Barcelona. «Sabem que amb dos no n’hi ha prou, però és el principi d’un projecte que confiem a poder estendre a tot Barcelona i, posteriorment, a tot Catalunya», ha indicat.

Tarragona concentra prop de cent vint casetes i mig centenar de locals de venda de petards

Petards l La ciutat de Tarragona té autoritzades prop de cent vint casetes i mig centenar de locals de venda de petards per aquest Sant Joan. Tots aquests punts de venda han rebut l’autorització especial que atorga la Delegació del Govern a Catalunya per poder distribuir articles piròtècnics durant la campanya de Sant Joan. En-

guany s’ha recuperat el nivell de vendes d’un any normal, després del descens dels dos darrers exercicis i les bateries lluminoses i les bengales de colors són els poductes amb més acceptació. Els infants que no estiguin acompanyats per adults no poden adquirir petards, i que per comprar cebetes i bengales cal tenir, com a mínim, 12 anys. Redacció

Festes de Sant Joan

La Flama del Canigó, una jove tradició que encén les fogueres de tot el país

La Nit o la Revetlla de Sant Joan no és una festa uniforme. Cada poble i barri fa les fogueres i les revetlles pròpies. La festa que es fa al voltant dels focs pot ser de moltes menes: sopars populars, espectacles pirotècnics amb diables i bèsties, orquestres i grups musicals que fan ballar el públic, etc. Durant la nit de Sant Joan, les fogueres s’encenen amb la posta del sol i s’alimenten fins ben entrada la nit, o la matinada, amb tota mena d’andròmines combustibles.

El magnetisme del foc atreu molt gent, que s’hi aplega al voltant, canta i balla… i els més agosarats hi salten per sobre o trepitgen les brases. Antigament hi havia una gran competència entre fogueres i sovint s’establia rivalitat entre els grups, que es pispaven la fusta mútuament per fer-la més grossa.

La relació entre el foc i el solstici d’estiu ve de molt lluny. Se sap que les civilitzacions mediterrànies més antigues ja celebraven la nit més curta de l’any encenent fogueres i des de fa uns anys una

de les tradicions més esteses a casa nostra és encendre-les amb la flama el Canigó. Malgrat això, aquesta és possiblement la tradició més jove vinculada a Sant Joan. Com a continuació d’una iniciativa encetada el 1955 per

l’excursionista nordcatalà Francesc Pujada, des de l’any 1966 diversos col·lectius i organitzacions distribueixen la Flama del Canigó, des del cim de la muntanya, arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de

El foc de la flama roman encesa tot l’any al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà fins que cada 22 de juny es pren la Flama i es puja fins al Canigó. Des d’allà la Flama arriba a pràcticament tots els

El foc de Sant Joan es considera el nexe d’unió de tota la cultura catalana

racons de Catalunya d’ençà de la dècada dels setanta. Per exemple, com en molts altres municipis, el 23 de juny a la tarda la Flama del Canigó arriba a Tarragona, Reus, Valls, el Vendrell, Falset o Montblanc, on és rebuda per les autoritats municipals abans que els representants de cada barri i poblacions veïnes la distribueixin per encendre les fogueres de la ciutat i localitats del voltant. Amb l’encesa de les fogueres comencen les revetlles a les places i carrers dels barris barcelonins i, parallelament, els sopars populars, espectacles pirotècnics, balls i molta gresca fins a la matinada.

Aliment de 30.000 fogueres

La Flama surt del cim del Canigó la matinada del 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de

manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó. Aquesta arribada es fa de les més diverses maneres, ja sigui en cotxe, en bicicleta, a peu o fins i tot en llagut, i de la mà d’una gran diversitat d’entitats, tant de l’àmbit esportiu, excursionista i cultural com veïnal. Són els anomenats equips de foc.

En aquest sentit, existeixen un seguit de rutes principals, així com poblacions que exerceixen de centres de repartiment. Les rutes principals son aquelles on els equips de foc transporten la Flama des del Canigó directament a la seva població, escampant-la tot sovint en nous itineraris; mentre que els centres de repartiment són poblacions on d’altres poblacions properes s’acosten a recollir la Flama del Canigó.

La Flama és l’essència d’aquesta celebració. Arriba a les poblacions en torxes o quinqués, i es diposita en gresols abans d’encendre les respectives fogueres. S’apaga en acabar-se la revetlla. Anualment, una personalitat elabora un manifest, que anomenem missatge, que es llegirà a les poblacions on arribi la Flama just abans d’encendre la foguera.

Anualment també el Parlament de Catalunya rep la Flama del Canigó de la mà dels equips de foc, com a acte de reconeixement institucional cap a aquesta celebració.

Redacció

la Nit de Sant Joan.

flama

Els equips de foc reparteixen la flama arreu dels Països Catalans des del 1966. Òmnium Cultural

Festes de Sant Joan

Comença la temporada de falles, la celebració més ancestral del solstici

Pirineu l Durro va ser el primer dels 94 pobles pirinencs que celebren la festa de les falles

ACN

Durro, a l’Alta Ribagorça, ha donat aquest darrer cap de setmana el tret de sortida a la temporada de falles al Pirineu, que es perllongarà fins a finals de juliol, amb la baixada de Llesp, també a l’Alta Ribagorça.

Uns 200 fallaires van pujar fins a l’ermita de Sant Quirc, i en fer-se fosc van encendre la seva falla i per començar posteriorment el descens des de l’ermita fins al poble. Em total els fallaires van recórrer un quilòmetre amb la falla encesa al coll. Aquest any en

fa deu que la festa del foc als Pirineus va ser declarada patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. La declaració va ser el desembre de 2015, per a 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra. Deu anys després, i gràcies a aquest

reconeixement, ja en son 94 els que celebren el que es cosidera la celebració més ancenstral que se celebra a casa nostra relacionada amb el solstici d’estiu i, per tant, amb Sant Joan.

Tot i la pluja que els va acompanyar els fallaires en cap moment es van plantejar no encendre les falles. La pluja, ha mesura que avançava la nit anava a menys, de manera que les falles es van encendre sense problemes i els fallaires van baixar amb el tronc de pi encès al coll fins a Durro.

Les falles de cada poble són diferents. Les de Durro són

una mena de torxa feta amb fusta de pi i teia a la part superior i subjectades amb un bastó de freixe o avellaner.

Quan es va fer fosc es va encendre el faró i amb aquesta foguera encesa els fallaires van anar encenent les falles i començant la baixada, caminant el primer tram en pendent i seguidament corrent fins a arribar al poble. Allí els músics van acompanyar la baixada amb la tonada de les falles, mentre els fallaires recorrien els carrers.

Amb totes les falles cremant a la foguera es van culminar setmanes de feina que

La baixada del foc serveix per purificar els camps, els boscos i tot el poble

van començar fa dies amb la construcció de les falles. Després de Durro, la festa del foc i del solstici va continuar en dies posteriors a altres pobles, com ara a Sort el mateix cap de setmana i aquest dimarts a la Pobla de Segur.

Deu anys de Patrimoni de la Humanitat

La valoració d’aquests 10 anys de reconeixement per part de la UNESCO és molt positiva: ha donat visibilitat internacional, ha generat activitat econòmica i ha reforçat el vincle identitari amb el territori. La massificació de la festa en alguns pobles petits és la part negativa de la declaració de Patrimoni de la UNESCO. L’origen de les falles està directament relacionada amb el món rural i els cicles agraris i solars. Arrencar el foc, símbol del sol, de la muntanya i baixar-lo cap al poble serveix per purificar els camps i els boscos, purificar la població i preservar-la dels mals esperits.

Una de les zones on la tradició fallaire està més arrelada i mai s’ha deixat de celebrar és la Vall de Boí. De fet, els seus veïns consideren que les tradicions «només es mantenen vives si les celebren any rere any la mateixa gent del territori com un fet propi i no simplement com una herència». És per això que defensen que ha estat des de temps remots una tradició arrelada als pobles de la Vall de Boí, on cada any s’han celebrat, anteriorment coincidint amb l’inici del solstici d’estiu i actualment per les festes majors.

Els fallaires de Duro, en el moment de l’encesa de les falles davant l’ermita de Sant Quirc. ACN-Marta Lluvich

Festes de Sant Joan

consells gastronòmics

Quatre idees úniques pel sopar de la revetlla de Sant Joan amb el millor cava

Els enòlegs de Castell d’Or ens proposen quatre plats originals que combinen de manera especial amb el cava

La nit del 23 de juny és molt més que la més curta de l’any, és també una explosió de llum, foc i emocions que marca l’inici de l’estiu. Coneguda com la nit dels desitjos, de les bruixes i de tota mena de rituals vinculats al solstici d’estiu, la revetlla de Sant Joan conserva aquell encant ancestral que convida a compartir, brindar i celebrar. I com tota gran festa que se celebra a la fresca, no hi pot faltar un bon àpat i un cava a l’alçada. Les bombolles del cava no només refresquen, sinó que realcen els sabors i converteixen cada plat en una experiència única.

d’Or, amb l’objectiu de fer de la nit més curta de l’any també la nit més saborosa.

Amanida de síndria, cogombre, menta i feta + Cava Castell d’Or Brut Orgànic

Comencem amb una proposta molt contemporània i fresca. Una amanida lleugera, refrescant i plena de contrastos: dolçor, salinitat, frescor i textura. El Brut Orgànic, amb el seu perfil net, afruitat i ecològic, realça els sabors mediterranis i accentua la frescor del plat. Un inici ideal per obrir la gana i despertar els sentits.

Us oferim quatre plats frescos i saborosos, ideals per compartir durant la nit més curta de l’any

És per això, i per tal de poder sorprendre de la millor manera a les amistats i la família que comparteixin amb nosaltres la revetlla de Sant Joan, us presentem quatre propostes de plats fresques i saboroses, ideals per a maridar amb caves Castell

Amanida russa amb gambes + Cava Flama d’Or Brut Imperial

Si busquem una entrada amb una base una mica més clàssica podem optar per la cremositat d’aquesta amanida, que té també el toc marí de les gambes. Es complementa amb l’estructura i finor del Flama d’Or

Brut Imperial. Un cava amb bombolla suau i perfil gastronòmic, ideal per donar força i lleugeresa a plats tradicionals. Un maridatge que sorprèn per la seva harmonia.

Coca de verdures i formatge de cabra + Cava Cabaret Brut Nature Reserva Una tercera proposta fresca, però amb un toc més saborós: la coca de verdures rostides amb formatge de cabra combina sabors intensos i aromes mediterrànies. El Cabaret Brut Nature Reserva, amb més de 24 mesos de criança, aporta complexitat, notes lleugerament torrades i un punt mineral que ressalta el caràcter del plat. Ideal per compartir i gaudir sense presses.

Cheesecake amb base cruixent + Cava Castell d’Or Brut Rosat Per tancar la vetllada amb dolçor, una cheesecake cremosa amb base cruixent. El Brut Rosat, elaborat 100% amb Trepat, hi aporta una frescor viva, un toc floral i un final lleugerament cítric que contrasta

amb la cremositat del pastís. Un final elegant i refrescant per a una nit que convida a somiar.

Us queda algun dubte? Sigui quin

sigui la proposta que escolliu, recordeu que Castell d’Or us ofereix la confiança i la qualitat d’un producte totalment nostre i fet a casa.

Redacció

Amanida de síndria, cogombre, menta i feta amb Castell d’Or Brut Orgànic.  CEDIDA

El ‘cheesecake’ amb base cruixent amb el Castell d’Or Brut. CEDIDA

Festes de Sant Joan

ERedacció

l dia de Sant Joan és el 24 de juny, dia en què se celebra el solstici d’estiu, i tradicionalment es considera la nit més curta de l’any. Però no és ben bé així… perquè veritablement el solstici és el dia 21 i la festa no arriba fins un parell de dies més tard, sobretot la nit i matinada del 23 i 24 de juny, amb la revetlla de Sant Joan.

Tenint en compte que gran part de les celebracions de la humanitat –siguin cristianes o no– van lligades als cicles naturals (amb el sol o fins i tot amb la lluna), Sant Joan no és festiu a tot el món, ni tampoc a tot Espanya. El 24 de juny és festiu a Catalunya i a la llista de llocs on és festiu cal sumar-hi el País Valencià i Galícia. També municipis com Albacete, on el dia de Sant Joan és festa local. El motiu de la celebració del dia de Sant Joan és pel solstici d’estiu, que aquest 2025 arribarà el 21 de juny a les 22.42 h. Aquest fenomen marca l’inici de l’anomenat estiu astronòmic, moment en què el Sol arriba a la seva màxima elevació sobre l’horitzó al migdia. La festa té un origen pagà i se celebrava a l’hemisferi nord per donar la benvinguda a la calor i el bon temps. La celebració es va vincular després amb el cristianisme, ja que el 24 de juny es considera el dia del naixement de  Joan Baptista.

Conjuntament amb la nit de Nadal i la diada de Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan és una de les festes més significades a Catalunya. Però no només aquí. L’anomenada nit més curta de l’any –tot i que no coincideixi amb el solstici– també és present a d’altres països europeus entroncats amb aquesta tradi-

l L'origen de la celebració

Una festa entre el sol, Apol·lo i Joan Baptista

L’Església va convertir la festa del solstici d’estiu en el naixement de Joan Baptista

ció, arran de l’expansió de la corona catalanoaragonesa, a partir del segle XII. Però tot plegat va més enllà del parentiu catalanoaragonès, que sí que conforma diversos elements comuns.

A més, cal destacar que la nit de Sant Joan és una festa estesa per tot el món. A ban-

da de la intensitat viscuda en manifestacions diverses als Països Catalans, se celebra arreu del planeta i es relaciona indiscutiblement amb el canvi de solstici.

Cada 23 de juny a la mitjanit, a Dinamarca també s’encenen fogueres amb la intenció de fer cremar els mals

esperits; a Alacant és festa major i es planten més de dos centenars de figures amb elements de sàtira als quals també es cala foc, i totes dues festes estan emparentades amb la baixada de falles al Pirineu català, a la vall de Boí, decretada patrimoni immaterial de la humanitat des del desembre del 2015.

El naixement d’Apol·lo

Com en tot el bagatge mitològic, els abanderats de la tradició llatina no van ser els primers celebrar la vigília de Sant Joan. Van ser els grecs els qui, al bressol de la societat occidental i de la vella Europa, encenien fogueres per festejar el naixement d’Apollo, el déu del Sol. Més enllà del temps, a Barcelona la celebració de la revetlla al carrer data del segle XV, quan ja se sortien a buscar herbes medicinals la vigília del 24 de juny. El foc, doncs, va ser l’element cabdal de la

festa i de les fogueres, enceses per barris, carrers o viles, una tradició que ha arribat, cada cop més apaivagada, mai tan ben dit, fins als nostres dies. En temps pretèrits, però, el costum era encendre les fogueres davant de les masies o les cases més aïllades. Se n’encenien quatre, corresponents als quatre vents, per protegir la llar de malalties, lladres, mals esperits i embruixaments.

A les fogueres barcelonines, ja apunta Joan Amades, s’hi cremava llenya i mobles vells, que recaptava la quitxalla de cada barri. La mateixa tradició es repetia a les ciutats mitjanes, viles i pobles. Tot i l’origen pagà i els desafiaments del clergat, el foc mai no va deixar de ser present als carrers i places de totes les viles i ciutats. Amb el pas del temps, l’element del foc es manifesta, alhora, amb l’encesa de pirotècnia de colors llampants i petards.

Els grecs aprofitaven el solstici per celebrar el naixement d’Apol·lo

Entronitzar el foc és un cas clar de sincretisme, o sigui, la translació de la visió del món o la cultura basada en la fusió d’elements provinents d’altres cultures –la grega i romana, en aquest cas–. És a dir, el mestissatge continu de filosofies, religions i tradicions amb el pas de les centúries.

L’herència de l’Església Aquestes romanalles de la tradició de cada territori, cultura, ètnia, estat, etc. són les que ha aprofitat l’Església per fer-ne les adaptacions corresponents i adaptar-les al curs dels esdeveniments del calendari cristià. Una dada curiosa és l’Església catòlica aprofita les restes de les velles tradicions per celebrar l’únic natalici del santoral, i és que el del baptista és l’únic naixement celebrat per l’Església, a excepció del de Jesús, per descomptat. En el cas del solstici d’estiu es commemora el natalici de Sant Joan i en el cas de Jesucrist el solstici d’hivern es trasllada al 24 de desembre, nit de Nadal. El pes del cristianisme fa que actualment ningú pari atenció a l’origen de la festa, deixant només el solstici per als més místics o els estudiosos del folklore.

Les fogueres canalitzen bona part de la tradició catalana, tot i que també estan presents en moltes altres parts del món, com a Dinamarca. Cedida

Festes de Sant Joan

La tradició de la coca de Sant Joan, des del tribut al sol a les creacions d’autor

Dolços l L’antic tortell del solstici d’estiu va derivar en les coques que reaprofitaven la massa sobrant del pa

D.P.

El pròxim dilluns 23 de juny al vespre i durant tota la nit, fins a la sortida del sol de dimarts, els pobles i ciutats de casa nostra s’ompliran de balls, fogueres i petards arran de la celebració de Sant Joan. Sembla que ningú discuteix l’origen pagà, basat en el solstici d’estiu, d’aquesta festa, com tampoc pot discutir ningú que una de les tradicions més imprescindibles d’aquests dies són les coques.

La coca de Sant Joan és un dolç tradicional que gaudeix durant les festivitats de Sant Joan, especialment a Cata-

lunya, però també en altres zones de la península Ibèrica. Aquesta massa fornejada, decorada habitualment amb fruites confitades i pinyons, té una llarga història i està estretament lligada a les celebracions d’aquesta festivitat, que marquen l’inici de l’estiu amb tota la seva esplendor.  Aquest menjar tradicional, present als nostres àpats tant el dia 23 a la nit com el dia de Sant Joan, sembla que pren el seu nom de l’arrel llatina ‘cocere’, que significa ‘coure’. Malgrat això, algunes fonts també vinculen l’origen del terme ‘coca’ a la paraula holandesa

POSTRES FESTIVES

‘kok’. És un exemple clar de la cuina de reaprofitament, donar que sorgeixen de les masses que sobraven de fer el pa, aplanant-les i ensucrant-les per donar-los una segona vida.

Fins fa no tants anys –quan a la majoria de les cases no hi havia forn–, les coques sovint es pastaven a casa i es portaven, posteriorment, als forners perquè les coguessin. No va ser fins a l’aparició de les primeres pastisseries, al segle XIX, que la recepta es va anar endolcint amb la incorporació de les fruites confitades. Els historiadors i antropòlegs consideren que la coca moderna no

Les coques de la Pastisseria Caelles, un

incondicional per a les revetlles de Sant Joan i Sant Pere

Les coques de cireres són un referent d’aquesta setmana de Corpus

Quan el calendari ens acosta a determinades dates durant l’any, resulta inevitable pensar en postres tradicionals com els que al llarg dels més de 60 anys han convertit en tota una institució a la Pastisseria Caelles de Reus. Si durant els mesos passats s’ha pogut gaudir de blaiets, menjablanc o de mones, ara que ja tenim la calor aquí resulta imprescindible associar les creacions del mestre Miquel Caelles amb les coques de cireres o les coques de Sant Joan amb més adeptes de tot el Baix Camp.

Les seves creacions són cent per cent artesanes, produïdes amb productes de proximitat i sempre us les emportareu acabades de sortir de l’obrador.

Ara, amb el Corpus, Sant Joan i Sant Pere a tocar, a Pastisseria Caelles ho tenen tot a punt

Les coques van entrar el segle XIX a la revetlla, però abans es feien tortells d’ous

es va incorporar plenament a la revetlla de Sant Joan fins a la segona meitat del segle XIX, i, des de llavors ja no ha abandonat les nostres taules.

Tot i això, es considera que el seu origen ve de molt més enrere i alguns estudiosos creuen que les coques de Sant Joan deriven del tortell amb ous que es menjava antigament per aquesta data (similar al de Pasqua, per la primavera). En èpoques paganes, les famílies les preparaven per oferir-les al déu Sol durant el solstici d’estiu, en l’anomenada nit més curta de l’any. Llavors tenien una forma arrodonida amb un forat al mig que emulava la forma del sol. Amb el temps, però, es va

anar perdent aquest costum i va anar evolucionant fins a la seva forma ovalada.

De fet, la coca de Sant Joan actual pot arribar a considerar-se pastisseria d’autor i s’elabora amb massa de brioix farcida de diferents ingredients, des de la crema i el massapà a dolços més elaborats. Així mateix, abans es consumia acompanyada de vi dolç o vi ranci, tot i que actualment s’acompanya de cava.

L’apunt

Tantes variants com gustos

La varietat més tradicional és la de la coca de Sant Joan és la de fruita confitada i pinyons, i les fruites més habituals d’aquesta versió són les cireres –tradicionals sobretot en els coques dels dies de Corpus (aquesta setmana)–, les rodanxes de taronja o les peces de meló. També és molt popular la coca de llardons i, a més, en els darrers anys alguns pastissers s’han atrevit amb propostes més per-

sonals, com ara la coca de crema de formatge i maduixes o sobrassada. Fins i tot, s’ha arribat a elaborar un gelat de coca de Sant Joan.

Per altra banda, en molts indrets de la Mediterrània es mengen dolços semblants a la coca de Sant Joan. A Alacant, per exemple, la coca de Sant Joan és salada i porta verdures i tonyina –a l’estil de la nostra coca de recapte–, mentre que a Menorca és una peça enroscada amb forma d’espiral.

perquè no falti la millor coca de cireres –la tradicional d’aquesta setmana–, ni les de les revetlles. Més enllà de les de cireres, per acompanyar fogueres i petards en trobareu de fruita, de crema, de pinyons, de xocolata, d’ou, de massapà, etc. Triar no ha estat mai fàcil, però qualsevol elecció serà perfecte. Això sí, si ets de la terra i vols fer país, l’especialitat és la Coca de Reus, amb cabell d’àngel i fruits secs.

Redacció

Diverses de les coques especialitat de la Pastisseria Caelles. CEDIDA

Una coca de Sant Joan clàssica, amb cireres, taronja, meló i fruita seca. Cedida

Festes de Sant Joan

Petards i animals, una combinació on sempre perden les mascotes

Soroll l Gossos i gats pateixen especialment les revetlles a causa de la por que els generen els petards

La por al soroll, sobretot al dels petards i dels focs d’artifici, és freqüent en gossos i gats: la pateixen entre un 25 i un 50% dels animals. Les causes poden ser el temperament poruc de l’animal, una experiència traumàtica lligada a un soroll o no haver-se habituat als sorolls durant el període de socialització.

A més, la sensibilitat auditiva dels gossos i gats és molt superior a la de les persones, en especial per a sons molt aguts. Amb la proximitat de les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere, sorgeix entre els propietaris de gossos i gats la necessitat d’ajudar-los.

Amb l’objectiu de facilitar la vida aquests dies, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) i Protecció Civil disposen d’un document

amb totes les recomanacions dirigides als propietaris. Aquests continguts han estat

elaborats amb l’assessorament del Servei d’Etologia de la Universitat Autònoma de

Barcelona (UAB) i permeten seguir els passos recomanats per tal d’ajudar a les mascotes

Les mascotes poden quedar paralitzades, posar-se a tremolar  o patir taquicàrdies

de la millor manera possible. Els animals que més s’espanten són els gossos, ja que tenen una gran capacitat auditiva, però els gats també poden alterar-se amb les llums i sorolls dels coets. Les mascotes poden quedar paralitzades, posar-se a tremolar, amagar-se i, inclús, tenir taquicàrdies. El millor consell per als propietaris de gossos és que les seves mascotes estiguin en llocs on se sentin segurs i protegits. Durant aquests dies serà millor que no es quedin gaire estona sols, ja que si estan acompanyats

PASTISSERIA ARTESANA

el seu malestar disminuirà. Si les mascotes s’han de quedar soles a casa és important tenir en compte que no han d’estar tancades a una habitació. Els gossos, sobretot, preferiran estar en un espai ampli, per on es pugui moure i, si convé, amagar-se.

Els gats i els cavalls

Per als gats, en canvi, es recomana deixar-los una capsa de cartó a casa, ja que la utilitzaran per amagar-se. En el cas dels felins, és important abaixar les persianes perquè els molesten tant el soroll com la llum. Per a casos extrems, i consultant abans amb un veterinari, existeixen hormones sintètiques per a gats que ajuden a tranquil·litzar-los. Per aquells que practiquin la hípica, cal anar tenir una cura especial, perquè un dels animals que té una reacció de pànic més gran davant els sorolls forts i imprevistos és el cavall. La seva reacció natural és intentar escapar i poden arribar a saltar tanques i ferir persones, o inclús a ells mateixos. Per això, amb aquests animals, es recomana extremar les precaucions i tenir-los vigilats.

Forn Queralt, l’experiència

de  la pastisseria tradicional convertida en coca de Sant Joan

L’establiment de Roda de Berà és un referent de les postres dolces

Redacció

Prop de sis dècades de tradició pastissera converteixen el Forn i pastisseria Queralt en un dels negocis amb més prestigi i experiència de Roda de Berà, però, sobretot, en un dels obradors de pa i postres dolços més tradicionals del Baix Gaià. Després de la seva fundació per part de Jaume Queralt i Mercè Ventosa l’any 1968, el negoci s’ha consolidat i ha evolucionat de la mà de la seva filla Montserrat i del seu gendre, Jordi Sagrado, que s’han encarregat de donat l’empenta definitiva a l’establiment cap a una pastisseria artesana de màxima qualitat, amb productes i processos que reuneixen el millor de la tradició amb la innovació. És fruit d’aquesta tradició que Forn Queralt disposa del màxim prestigi per a la confecció de tota mena postres i dolços tradicionals, tot

i que durant el mes de juny i els dies de les revetlles prenen protagonisme les seves coques de Sant Joan. Elaborades amb productes de la màxima qualitat, de l’obrador rodenc en surten cada dia tota mena de coques combinant les més clàssiques de fruita o crema, amb la xocolata, el cabell d’àngel o els fruits secs, entre altres, que després seran protagonistes de les revetlles arreu del Camp de Tarragona.

Les coques del Forn Queralt combinen tradició i qualitat. CEDIDA

Redacció

Aquests dies és millor tenir els animals a casa, però amb espai, no tancats en una habitació. Cedida

Festes de Sant Joan

UD.P.

na tradició que ha anat recuperant força al llarg dels darrers anys a casa nostra per Sat Joan és la de la ratafia. El tradicional licor d’herbes català té una vinculació directa amb el solstici d’estiu perquè les herbes per elaborar la ratafia es cullen per Sant Joan. Antigament es creia que això els donava qualitats màgiques però la realitat és més simple i és que aquest és el moment òptim per ser collides.

Una de les herbes de ratafia més populars és la sàlvia, tot i que és la tradició i el saber popular marca el que marca quines han de ser les herbes escollides. La recepta és molt particular en funció de qui la fa i generalment es fan servir fins a una cinquantena d’herbes que es posen a sol i serena durant quaranta dies amb aiguardent.

La Confraria de la Ratafia assegura que «les receptes passen a formar part del patrimoni familiar, són elaborades amb ingredients de la zona i en cada lloc se’ls atribueix propietats beneficioses». De fet, hi ha tantes maneres i receptes de ratafia com persones que en fan. La ratafia és una beguda d’autor i això fa que els ingredients s’acabin posant al gust, sempre respectant uns paràmetres. Així, hi ha ratafies monogràfiques (poniol, magnòlia…), però la ratafia típica catalana és la ratafia de nous.

Com elaborar la ratafia?

Per a l’elaboració de ratafia no es necessita gaire material ni cal que aquest sigui sofisticat. Ens cal una garrafa que pugui acollir més espai que els litres d’aiguardent que vulguem fer, millor de vidre clar i si és possible amb algun tipus de pro-

L’hora de la ratafia

El licor tradicional ha recuperat popularitat i la seva preparació arrenca per Sant Joan l Begudes d'herbes

tecció i de coll ample; guants per manipular les nous; ganivet/tisores; un embut i, si s’ha de rebaixar l’aiguardent, caldrà aigua embotellada i sucre, un pot i un fogó per elaborar el xarop.

L’aiguardent i el xarop

Per la seva facilitat i practicitat per a fer ratafia, s’utilitza qualsevol dels aiguardents anisats preparats per a la elaboració de ratafia. Sovint els trobem ja ensucrats i aroma-

titzats amb anís. En aquest cas, no caldrà afegir-ne posteriorment. Pel que fa al xarop o almívar, només n’hi posarem si és necessari rebaixar l’aiguardent, donat que és l’element que dóna cos al licor.

S’obté per dissolució de sucre en aigua calenta. Si es vol un licor transparent s’ha de preparar un xarop ben clarificat.

Nous verdes i espècies

L’element que distingeix la ratafia catalana és la nou verda.

pastisseria artesana Forn Huguet posa al dia la tradició amb les seves coques de cireres i de Sant Joan

Les tradicions són molt més que un costum o un hàbit adquirit. És el que ens fa ser com som i el que ens porta a sentir el que sentim. Per això és bàsic mantenir-les vives i al dia, com fa Forn Huguet amb les coques més tradicionals de Reus, les seves famoses coques de cireres, i amb totes les versions possibles de

la seva apreciada coca de Sant Joan, que converteix la Revetlla més important de l’any en una nit de dolçor. Forn Huguet treballa amb productes de primera qualitat i amb proveïdors de proximitat, fet que converteix les seves coques en una aposta segura per a celebracions tant assenyalades com Sant Joan o Sant Pere. Redacció

Es recullen pels volts de Sant Joan, com les herbes, i han d’estar ben netes. Hi ha qui l’aixafa i qui només hi posa la pell per donar color, donat que l’interior amarganteja. Les espècies més utilitzades són la nou moscada, els clavells, l’anís estrellat, el comí i la canyella. Cal tenir cura de no excedir-se en cap element, ja que d’altra manera la ratafia pot sortir amargant o bé pot notar-se massa un sol gust, tot i que hi ha re-

La ratafia és una  beguda d’autor  i els ingredients  es posen al gust

Aquesta beguda catalana es distingeix per la nou verda, que es cull per Sant Joan

agradin més pel seu aroma i, a banda d’això, cal assegurar-se que estiguin ben netes de restes de terra o de teranyines. Per a les receptes bàsiques s’agafen les que són més oloroses d’entre les mentolades i les cítriques, o que tinguin propietats digestives, ja que la ratafia s’acostuma a prendre després dels àpats, amb les postres, i ben segur que l’estómac ens ho agrairà. Tot i així, hi ha receptes en què s’utilitzen herbes de tot tipus de propietats medicinals. És millor posar les plantes seques, però també es poden posar acabades de collir. El requisit bàsic abans de posar-les amb l’aiguardent és que estiguin ben netes.

Elaboració

ceptes de ratafia que són monogràfiques d’espècies. Recordem que alguns preparats anisats ja porten anís estrellat i no caldrà posar-ne. Haurem de tenir en compte que en funció del grau que s’hagi de rebaixar, caldrà posar-hi més quantitat d’herbes i nous perquè no ens quedi fluixa d’aroma i gust.

Les herbes

Pel que fa a les herbes, s’ha de procurar escollir les que ens

Les plantes medicinals i les espècies es maceren en aiguardent durant uns quaranta dies a sol i serena, en una garrafa de vidre ben tapada que remou de tant en tant. Passat aquest temps, es cola amb un paper de filtre o amb un drap de fil i s’hi afegeix, si cal, el xarop en fred per aconseguir la dolçor i la graduació desitjada. Després es deixa envellir durant un parell de mesos en una garrafa de vidre o, millor, en una bóta de roure. Com que durant el procés d’envelliment acostuma a quedar tèrbola, abans d’embotellar-la convé tornar a filtrar-la.

Les coques de Forn Huguet són un referent.  CEDIDA

La preparació de la ratafia és força senzilla, tot i que cal fer una correcta selecció de les herbes. BNE/Confraria de la Ratafia

Festes

RECUPERACIÓ mediambiental

Repsol i La Sínia col·laboren per a la recuperació ambiental a l’entorn del Gaià

L’acord entre l’empresa i l’entitat permet crear un centre de visitants i gestionar l’àrea de l’embassament

L’entorn del pantà del Gaià viu una nova etapa de recuperació ambiental gràcies a les actu acions impulsades per l’Associació Mediambiental La Sínia i Repsol. Aquestes accions inclouen la gestió forestal, la restauració d’hàbitats i la creació de nous espais accessibles per a la ciutadania. Un dels projectes més destacats és la posada en marxa de la Caseta de l’Embassament, un centre d’interpretació i acollida de visitants situat a Mas d’en Tarrés, al municipi del Catllar.

Aquest nou equipament forma part del projecte CustForest, del qual La Sínia n’és una de les entitats gestores i que compta amb la col· laboració de Repsol, dins del qual s’hi inclou un acord de deu anys en tre Repsol i La Sínia per posar en va lor l’espai natural i reforçar el vincle entre la societat i el medi ambient.  Al llarg dels darrers mesos la Ca seta de l’Embassament s’ha adaptat com a punt d’informació i educació ambiental per als visitants. De fet, tot i que encara es troba en procés d’adequació, ja conté els elements gràfics i recursos didàctics que ex pliquen la importància del riu Gaià com a connector ecològic i refugi de biodiversitat. A més, al seu interior s’hi presenten les diferents accions de gestió forestal que s’estan duent a terme així a la zona, així com com la trajectòria de millora i restaura ció ecològica de l’espai gràcies a la col·laboració d’entitats del territori i l’impuls del projecte de custòdia del territori amb Repsol.

Obrir el patrimoni natural a la ciutadania

Amb aquest projecte, Repsol i La Sí nia permenten al riu Gaià fer un pas més per obrir el seu patrimoni natu ral a la ciutadania i reforçar el vincle entre societat i natura, amb una mi rada pedagògica i participativa.

L’acord de col·laboració entre Repsol i l’associació mediambien tal ha permès impulsar, durant els darrers anys, accions com la partici pació en programes de conservació de la biodiversitat a la conca del riu Gaià, posant especial èmfasi amb les espècies protegides i en perill, inclo ses en els catàlegs de flora i fauna amenaçada de Catalunya. També s’ha promogut el voluntariat ambi

ental entre els veïns i les veïnes de la zona i, especialment, entre els treba lladors i les treballadores de Repsol, a través de l’organització d’accions i jornades de voluntariat.

La col·laboració de Repsol amb aquest espai es va iniciar l’any 2011 quan la Fundación Repsol, amb el suport tècnic de Repsol a Tarrago na, va finançar la redacció d’un Pla

d’Acció per la Biodiversitat (PAB) que identifica els punts forts i opor tunitats, pel que fa a la biodiversitat, dins de les finques de l’entorn de l’embassament del riu Gaià, així com les problemàtiques existents i les actuacions més necessàries. Aquest pla es va presentar l’any 2012. Des de l’any 2015, Repsol ha anat executant diverses accions reco

llides en el PAB. Les tasques que s’han treballat i que s’estan treba llant busquen millorar i augmentar la biodiversitat que forma part de l’Espai Natural Protegit del riu Gaià. Entre aquestes accions destaquen els seguiments de fauna com ara aus hivernants i nidificants i de papallo nes diürnes. Així mateix, s’han dissenyat i col·

locat miradors paisatgístics, s’ha construït una torre de nidificació d’aus i s’han instal·lat caixes refugi per a quiròpters. Altres accions du tes a terme al llarg d’aquests anys han estat la captura de tortugues exòtiques invasores, la recuperació d’espais oberts (antics conreus) i les tasques destinades a la prevenció d’incendis forestals.

Redacció

Vista actual de l’embassament del Gaià, amb espais d’antics camps de conreu recuperats i zones forestals gestionades.   CEDIDA

Javier Sancho, director de Repsol a Tarragona, i els portaveus de la Sínia. TJERK vd MEULEN

La Caseta de l’Embassament fa un recorregut per la flora i la fauna de la zona. CEDIDA

Falset proposa construir setze pisos de lloguer protegit

Societat l Els terrenys, de 516 m² en total, són al carrer de Dalt i a la zona del celler

L’Ajuntament de Falset ha cedit dos solars a la Generalitat de Catalunya per destinar-los a la construcció d’habitatge protegit. Aquesta mesura s’emmarca dins el pla de reserva pública de sòl impulsat pel Govern, que permet als municipis posar a disposició de la Generalitat terrenys municipals per fomentar l’habitatge assequible de lloguer. Els solars cedits per l’Ajuntament estan situats al carrer de Dalt i al carrer de Cèsar Martinell. El primer es troba al nucli antic i té una super-

fície de 98 metres quadrats, actualment ocupats per una casa antiga. El segon, a prop del celler cooperatiu, disposa de 418 metres quadrats. Tots dos compleixen els requisits urbanístics per ser edificables. Segons càlculs inicials, podrien permetre la construcció d’un total de 16 habitatges, si bé aquesta xifra s’haurà de confirmar durant la redacció dels projectes i després de la validació per part de la Generalitat.

L’alcalde de Falset, Carlos Brull, ha expressat la seva confiança que el municipi sigui inclòs dins el programa

de foment de l’habitatge protegit. «Setze habitatges poden semblar pocs, però en pobles petits com el nostre són imprescindibles», ha afirmat. Segons Brull, la mesura busca donar resposta a una realitat creixent al municipi: la pràctica inexistència d’oferta d’habitatge, tot i l’elevat nombre

de cases buides. Un informe de 2024 elaborat en el marc del projecte Treball a les comarques del SOC recull que Falset disposa de més de 1.400 habitatges, dels quals uns 150 es troben desocupats. D’aquests, més de la meitat es troben en bon estat de conservació, mentre

que un 32% tenen un estat regular i un 17%, dolent o molt dolent. Paral·lelament, l’Ajuntament de Falset i l’Institut Català del Sòl han signat un conveni per redefinir l’expansió urbanística entorn de l’antic projecte d’Àrea Residencial Estratègica (ARE) prevista a l’àmbit del camp de futbol.

Detenen un home  a Montblanc en  una operació  antiterrorista

Policial l Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional han detingut aquest dimarts un home per terrorisme gihadista a Montblanc, en una operació conjunta que ha inclòs l’escorcoll del seu domicili al carrer Major. Segons informa ElNacional.cat, el detingut és Jacob Orellana, conegut com a Yacoub, un home d’uns 35 anys, de nacionalitat espanyola i convers a l’Islam, que ja havia estat empresonat el 2015 per pertinença a l’organització Fraternitat Islàmica. L’operació es troba sota secret de sumari. ElNacional.cat afegeix que, després de complir condemna, Orellana hauria tornat a vincular-se amb cercles gihadistes. El cas està en mans de l’Audiència Nacional. Segons l’ACN, la intervenció ha format part d’una operació antiterrorista i ha provocat un fort desplegament policial al centre històric del municipi. Agències

Divendres 20 de juny

A les 19.30h, a la plaça Mn Batalla, inici de L’EMBARCADA. CERCAVILA de Mariners i Marineres amb la xaranga BUFACANYES.

En arribar, sobre les 21.30 h, a la plaça de l’Església, BRINDIS per donar l’entrada a la Festa Major de Sant Pere, amb la col·laboració de LA TECA TEATRE.

Dissabte, 21

A partir de les 18.30 h, des del Parc del Pescador, Xè. Aniversari NYANYOS TIMBALERS.

Cercavila pels carrers del port.

De les 22 h a les 04 h, a la Platja del Regueral, SENSORIA CAMBRILS 2025

Diumenge, 22

De les 11 h a les 15 h. Al parc del Pescador, VERMUT MARINER DE FESTA MAJOR. Espectacle infantil, Kinto Mariner i Concert amb el Fenya Rai.

Dilluns, 23. REVETLLA DE SANT JOAN

A les 19 h, al port, ARRIBADA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ

Parc del pescador. ACTE FLAMA DEL CANIGÓ i BALLADA DE SARDANES

A les 23 h, a l’escenari del passeig Mira-

Festa Major de Sant Pere

mar, REVETLLA DE SANT JOAN amb ORQUESTRA HIMALAYA.

Dimarts, 24

A les 22 h, a l’auditori del parc del Pescador, ESPECTACLE MUSICAL AMB DANSA, ZINGARIUS.

Dimecres, 25

A les 19.30 h, a la sala d’actes del Centre Les Basses, TAULA RODONA “La formació nàutica dels pescadors cambrilencs. L’exemple de Julio Cañadas Roca”.

Dijous, 26

A les 19 h, pel passeig Miramar, espectacle itinerant, RUM, RUM... TRASTO KARTS.

A les 19.30 h, a la sala d’actes del Centre Cívic Les Basses, conferència titulada ‘La transmissió del coneixement en l’art de la navegació a vela llatina a Catalunya’, a càrrec de Vicente GarciaDelgado Sancho.

Divendres, 27

XII Trobada de Vela Llatina i XIX Festa de l’Ormeig. Pesca tradicional de Cambrils.

A partir de les 9 h, al Club Nàutic de Cambrils, varada de les embarcacions convidades a participar en la XII Trobada de Vela Llatina de Cambrils.

A partir de les 17.30 h, davant de la platja del Regueral, demostració de navegació tradicional i a partir de les 19 h, FESTA DE L’ORMEIG. Pesca tradicional de Cambrils, Zona de carpes. Recreació d’oficis antics, tirada del Rall i de l’Artet.

A partir de les 22 h, al passeig Miramar, CONCERT amb ANDREA GRAU i AYRYN.

Dissabte, 28

A les 11.15 h, a la Llotja de la Confraria de Pescadors de Cambrils, SHOW COOKING a càrrec d’Anna Bozzano. Inscripcions: cambrilscucanyes@gmail.com

A les 11.30 h, al Moll de Ponent, demostració a la mar de maquetes d’embarcacions clàssiques de radiocontrol

A les 12 h, al costat de la Llotja dels Pes-

cadors, CUCANYES A LA MAR

A les 12.30h, al costat de la Llotja dels Pescadors, VERMUT MUSICAL.

A les 17.30 h, al mig del port, hissada conjunta de veles llatines i inici de la navegada per davant de les platges de Cambrils

A les 18 h, a la plaça de les Remendadores, DIADA CASTELLERA amb: XIQUETS DE CAMBRILS, TIRALLONGUES DE MANRESA, TORRAIRES DE MONTBLANC

A les 20 h, a la sala de Plens de l’Ajuntament, HOMENATGE ALS PERE que viuen a Cambrils.

A partir de les 22.30 h, al passeig Miramar, REVETLLA DE SANT PERE, amb l’Orquestra WELCOME BAND

De 24 h a 06 h, a la platja del Regueral, REVETLLA JOVE

Diumenge, 29 de juny. DIADA DE SANT PERE

A les 08.30 h, pels carrers del Port, MATINADES

A les 11.30 h, anada a Missa per part de

les autoritats i pubilles i la Cobla de Ministrers

A les 12 h, MISSA en honor a Sant Pere

A les 12.30 h, a la plaça Mn. Batalla. SARDANES

A partir de les 18.30 h, des de la plaça Aragó i pels carrers del Port, SEGUICI FESTIU

A les escales del Mollet del Rec, BALLADES ELEMENTS FESTIUS.

Tram silenciós: c. Sant Jordi

A les 21 h, SOPAR POPULAR. Marineres i Mariners. Parc del Pescador.

A les 23 h, a l’auditori del parc del Pescador, CONCERT amb MANO’S ROCK

Dissabte, 5 de juliol

A les 19 h, al port, REGATA POPULAR DE SANT PERE

Regates Populars de Llaguts Tradicionals de 6+Timoner.

A les 19 h, amb sortida del Parc del Pescador, DISBAUXA TIMBALERA. TOC FINAL a l’arribar a la plaça Mn. Batalla.

Podeu consultar tots els actes www.cambrils.cat/ca/serveis/festes i a l‘instagram @cambrilsfestes

Els actes més destacats de la celebració CAMBRILS

Redacció

Imatge de Falset, on l’Ajuntament ha cedit dos solars a la Generalitat per fer-hi habitatges protegits. Aj. Falset

Nens i nenes de Mont-roig exposen  el seu art inspirat per Joan Miró

Societat l La Fundació Mas Miró i l’escola Marcel·lí Esquius han desenvolupat projectes durant tot el curs

Redacció

Alumnes d’infantil de l’Escola Marcel·lí Esquís de Miami Platja, a Mont-roig del Camp, van exposar ahir els diversos projectes que han desenvolupat durant el curs de la mà de la Fundació Mas Miró. Amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Camp, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i de la Fundació Privada Reddis, la canalla va mostrar davant els seus companys les obres fruit de la investigació feta a partir del patrimoni vinculat amb Joan Miró, el Mas i l’entorn de Mont-roig.

Els alumnes d’I5 van reflexionar sobre quin seria el seu paisatge emocional, a través de les perspectives de Joan Miró- Això els ha permès conèixer diversos llocs de muni-

cipi com la platja, Mas Miró, el centre de Mont-roig o l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

L’alumnat de 3r va treba-

llar els mitjans que tenim per comunicar-nos. La visita al Mas els va permetre conèixer com era la comunicació fa

100 anys a través d’objectes personals de Joan Miró com els papers de carta, el paper de telegrama, les postals del

L’alumnat ha investigat la biografia de Miró i l’entorn del Mas i Mont-roig

poble, la manca de telèfon o televisió. Aquest coneixement va derivar en una sèrie de pòdcasts per donar a conèixer una mica més el Mas a partir de la seva experiència.

A 5è va treballar el seu propi relat de vida a partir de la biografia de Joan Miró, investigant sobre els seus avantpassats i la influència de les seves experiències. Mitjançant tècniques artístiques que treballava l’artista, com el collage o l’assemblatge, van recollir tots aquests relats de forma plàstica.

Finalment, els alumnes de 6è van investigar quina és la

influència de la llum en el nostre dia a dia. Al Mas van poder comprovar la importància de la llum del Mediterrani en la creació artística de Miró, però també com aquesta llum actualment pot representar un problema de conservació. Finalment, van exposar les seves conclusions en unes representacions amb ombres xineses.

Aquests projectes s’emmarquen en el programa aproPA’T que té com a finalitat impulsar iniciatives collaboratives entre els centres educatius i museus per aprofitar el patrimoni cultural com a generador de contextos d’aprenentatge innovadors que estimulin el treball competencial i dotin de sentit i autenticitat els projectes que realitza l’alumnat.

Aquest curs escolar, el programa aproPA’T també ha acompanyat els projectes col·laboratius entre el Museu d’Alcover i l’Institut Fonts del Glorieta; el Museu del Port de Tarragona, l’Escola El Serrallo i el Col·legi El Carme i el Museu Comarcal de la Conca de Barberà; l’Escola Mare de Déu de la Serra i l’Institut Martí l’Humà.

Un grup de l’escola Marcel·lí Esquius exposant el seu projecte. Cedida

La T-11 entre Reus i Tarragona va ser la carretera amb més accidents a la demarcació del 2021 al 2023

Mobilitat l Tarragona és el territori català on l’AP-7 presenta un percentatge major d’accidents greus de camions

Arnau Martínez / ACN

Per segon cop consecutiu, la T-11 entre Reus i Tarragona va ser la carretera amb més concentració d’accidents a la demarcació de Tarragona entre els anys 2021 i 2023, segons un estudi del RACC. La T-314 entre Cambrils i Reus va ser l’eix amb un índex de risc d’accident més elevat. L’informe també assenyala que Tarragona és el territori català on l’AP-7 presenta un percentatge major d’accidents greus de camions. Els vehicles pesants estan implicats en un 49% dels accidents greus, tot i que només representen un 25% del trànsit total.

El RACC acompanyat del Servei Català de Trànsit ha presentat aquest dimarts al matí els resultats del mapa de risc de la xarxa viària tarragonina elaborat amb dades de l’any 2021 al 2023. Pel que fa als accidents amb morts i ferits greus han augmentat un 7,4% respecte de l’anterior onada (2020-2022). També ha pujat la mobilitat en un 8,9%, en canvi l’índex de risc ha caigut en un 1,4% en el global de la xarxa tarragonina.

L’auditoria es fixa en 2.768 km, un 44% del total de la xarxa viària del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Les carreteres convencionals amb un únic carril per sen-

tit acumulen la totalitat de trams amb risc «molt alt» i «alt» de sinistralitat.

La T-314, la carretera amb més risc d’accident

La T-314 entre Cambrils i Reus, la del Parc Samà, és la carretera amb més risc d’accident a la demarcació, amb una qua-

Un conductor mor atropellat a l’AP-7 en baixar del seu vehicle, a l’altura de l’Hospitalet de l’Infant

Successos l Un conductor va morir atropellat aquest dimarts al matí a l’AP-7, a l’altura de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Segons va informar el Servei Català de Trànsit (SCT), l’home es va aturar, va baixar del seu vehicle i va ser atropellat mortalment mentre caminava per la via ràpida, concretament al punt quilomètric 285.

Els Mossos d’Esquadra, que investiguen les causes concretes del sinistre, van rebre l’avís quan passaven nou minuts de dos quarts de dotze del migdia. A banda de diverses patrulles del cos policial, es van activar també dues unitats del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i l’equip de suport psicològic per a casos d’accident. ACN

Les convencionals amb un únic carril acumulen tots els trams de risc «alt»

lificació de risc «molt alt». El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha destacat que estan treballant per millorar aquesta via. Han «reforçat» la línia contínua doblant-la i pintant-la de vermell, a més de fresar-la, de manera que quan un vehicle envaeix el carril contrari, el

entre Cambrils i Montbrió del Camp i la N-420 en l’inici de la variant a Falset fins a Reus. Al Baix Penedès només entren en les deu primeres posicions la TV-2126 de Bellvei a Calafell i la TP-2125 del límit del Vendrell - Santa Oliva a Sant Jaume dels Domenys. I a l’Ebre la C-12 entre Móra la Nova i Flix.

La T-11, la carretera amb més concentració d’accidents La T-11 repeteix com la carretera amb més concentració d’accidents de Tarragona, en el seu pas entre l’enllaç amb la N-340a a Tarragona i l’N420a a Reus. Des de Trànsit recorden que es tracta d’una via molt transitada, de fet el RACC calcula que hi passen més de 25.000 vehicles diàriament. Pel que fa a trams amb més concentració de sinistralitat, destaca l’AP-7 entre Cambrils i Tortosa, també l’N-340 entre el límit amb el País Valencià i Amposta.

Accidents de camions

conductor «se n’adona». En segona posició, amb un risc «alt» hi ha la TP-7225 entre Reus i el Morell. I dins de les deu primeres posicions hi ha altres vies amb un risc mitjà. Al Camp de Tarragona hi ha la C-37 entre Valls i el Pont d’Armentera, la T-11 entre Reus i Tarragona, la T-312

L’N-340 a l’altura de Torredembarra és el punt on es concentren més accidents greus de camions a Tarragona i l’Ebre. L’estudi també revela que Tarragona és la demarcació on l’AP-7 presenta un percentatge major d’accidents greus de camions. Els vehicles pesants estan involucrats en el 49% dels accidents, tot i que només representen un 25% del trànsit total. Pel que fa a les demarcacions, per darrere hi ha Barcelona, amb un 43,9%, i Girona, amb un 33,3%. Lamiel ha insistit que cal «actuar». En aquest sentit, ha destacat mesures com ara la prohibició d’avançar en els camions al pas de l’autopista per les Terres de l’Ebre. També ha comentat que un tram d’uns 150 quilòmetres entre Maçanet de la Selva i el Vendrell serà de velocitat variable.

S’inicien les obres per millorar el pont de la C-242 sobre el barranc de Sant Joan a Cornudella

Mobilitat l El Departament de Territori de la Generalitat ha iniciat la rehabilitació del pont sobre el barranc de Sant Joan, a la C-242 de Cornudella de Montsant, amb una inversió de més d’1,2 MEUR. Les obres, que s’allargaran fins al 26 de setembre, inclouen la construcció d’un nou tauler de formigó armat, voreres i barreres de seguretat. També es millorarà l’enllumenat, el drenatge i la canalització de serveis. Per dur-les a terme, s’ha tallat la carretera i s’han establert desviaments senyalitzats: pel nucli urbà per a turismes locals, pels accessos a la presa de Siurana per a turismes de pas i per altres carreteres de la xarxa viària per a vehicles pesants. Redacció

Ramon Lamiel (Servei Català de Trànsit), Josep Mateu (RACC) i Cristian Bardají (RACC) en roda de premsa aquest dimarts. Arnau Martínez / ACN

Punt pròxim on es va produir l’accident mortal a l’AP-7. ACN

k Editorial k

Mala peça al teler

Els estaments públics, i en aquests cal incloure els cossos policials, tenen mala peça al teler per a posar remei als problemes derivats del denominat ‘top manta’. En el cas dels incidents que ahir i la setmana passada s’han viscut a Salou, es tracta de la reacció dels venedors contra la policia. No deixen de ser, malgrat tot, la baula més dèbil de la cadena de distribució del material il·legal. Les polítiques socials que s’han intentat han tingut resultats desiguals. És ben coneguda la iniciativa del Sindicat de Manters de Barcelona. Aquestes polítiques, però, no han aconseguit acabar amb el perjudici econòmic que es genera al

comerç de proximitat o a les grans marques, les grans afectades per les falsificacions. Les actuacions policials posen el focus en l’origen de la mercaderia i els canals de distribució, on es concentren els ‘explotadors’ del sistema i dels manters. Però sense una sortida alternativa, aquestes actuacions deriven en enfrontaments perquè els joves venedors no veuen com afrontar el seu futur sense els ingressos de la seva activitat de venda al carrer. No existeixen solucions miraculoses en aquest conflicte i com ha de ser de complicat que fins i tot dos pobles veïns són incapaços de posar-se d’acord i col·laborar en aquesta matèria.

k Tribuna k

L’habitatge industrialitzat demana pas

Espanya té actualment un dèficit de 500.000 habitatges, segons càlculs del Banc d’Espanya, i tot sembla indicar que aquesta xifra anirà en augment perquè la producció d’immobles es troba per sota de la formació de llars noves. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la formació de llars creix molt de pressa i rondarà les 200.000 anuals. L’any 2024 es van habilitar 127.000 nous habitatges. Aquest desajust provoca que els preus del mercat residencial s’encareixin en un 6,3% interanual a Espanya.

El govern central i els promotors tenen clar que la solució implica incrementar la producció d’habitatge, La segona quinzena d’abril d’aquest any, Pedro Sánchez va presentar el Perte de la construcció industrialitzada amb un pressupost de 1.300 milions d’euros. El Perte disposa de tres eixos: 1. Augmentar la producció d’habitatge mitjançant processos industrialitzats. S’habilitaran línies financeres concretes perquè les empreses més modestes puguin créixer. L’horitzó és construir una mitjana de 15.000 habitatges industrialitzats a l’any i arribar als 20.000 anuals en deu anys; 2. Promoure la rapidesa de la construcció, ja que la industrialització del sector pot reduir els temps entre un 20% i un 60% i 3. La mà d’obra és fonamental, l’objectiu és «dignificar la professió» i Sánchez vol atraure joves.

Segons David Martínez, conseller delegat d’Aedas i president de la fira Rebuild que es va celebrar a Madrid (abril 2025) va manifestar que «hay una ausencia de mano de obra y un problema de costes, por lo que las fábricas han de convertirse en plantes de

Josep Maria Buqueras Bach President executiu de la Fundació Trencadís

ensamblaje de partes de la vivienda»”. Com es construeix un habitatge industrialitzat? Els paraments, els banys, les cuines o els balcons es creen en una fàbrica i després s’encaixen en l’immoble. Amb això s’estalvia mà d’obra, quelcom molt important actualment.

Hi ha una cinquantena d’empreses rellevants en aquest sector, que es classifiquen en dues tipologies: 2D. Quan es fabriquen parets individuals, o 3D, quan es produeixen unitats modulars. Des de les institucions públiques s’impulsarà la industrialització amb 4.600.000 milions d’euros, dels quals entre 300 i 600 milions serà dirigit a petites i mitjanes empreses. Les estimacions del sector són que un 1%, entre 8.000 i 10.000 unitats, dels nous habitatges a Espanya es construeixen mitjançant sistemes industrialitzats. A Suècia, referent mundial, gairebé el 50% dels nous habitatges es construeixen partint de processos industrialitzats. Ikea

k Tribuna k

Avui és el dia

És dilluns. Sona el despertador. M’aixeco per anar a la dutxa maleint que sigui un dia laborable. Sort que el cafè amb llet de civada fa més amè el primer contacte amb la rutina diària. Cada matí, escolto atentament la ràdio per assabentar-me què passa al món. I cada matí són més les persones assassinades a la franja de Gaza; més nens mutilats, més mares, pares, germans i tiets que ploren desconsoladament, que es moren de gana i de dolor. Cada matí em pregunto a mi mateixa com podem permetre aquest genocidi mentre m’empasso una torrada amb alvocat.

manté un conveni amb la constructora Skanska des de fa més de 20 anys per produir cases unifamiliars modulars ‘Boblok’. Un dels factors clau a Suècia és l’ús de la fusta per crear mòduls. A Espanya aquest material va agafant força, respecte al formigó o les estructures metàl·liques.

Les estimacions del sector són que un 1%, entre 8.000 i 10.000 unitats, dels nous habitatges a Espanya es construeixen mitjançant sistemes industrialitzats

Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors Constructors d’España/APCE, destaca que aquest mètode de construcció presenta avantatges vers la construcció tradicional: «Tens més seguretat i capacitat de control perquè tot es desenvolupa dintre d’una factoria. També permet incorporar mà d’obra femenina, un dels problemes endèmics del sector. Una altra característica és que permet reduir els temps de construcció, pràcticament a la meitat i presenta una menor petjada de carboni». També és cert que als bancs els hi costa adaptar-se a les necessitats financeres d’aquest tipus de promotors. El que és obvi i una realitat és que la producció en fàbrica ofereix més control de qualitat, és més ràpida i més sostenible. Els projectes arquitectònics cada vegada més es fonamentaran tenint en compte aquesta evidència. Per tant, tot el sector de la construcció haurà de conviure amb el fet que l’habitatge industrialitzat demana pas.

«Quan el passat hagi passat, es descobrirà que els morts no han participat en la seva pròpia matança», escriu el periodista Omar El Akkad en la seva crònica titulada (negretes incloses) Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra, publicada en català per l’Altra Editorial, amb traducció de Mercè Ubach, i en castellà per Libros del Kultrum.

Aquest llibre neix a partir d’un fil publicat a Twitter pel mateix autor i que va acumular més de 10 milions de visualitzacions. El Akkad, d’origen egipci però resident a Estats Units, escriu amb honestedat i rigor sobre una guerra que no és pas una guerra, sinó un genocidi; sobre la deshumanització present en els discursos imperialistes dels polítics d’Occident; sobre el mutisme d’artistes, intellectuals i escriptors que miren cap a un altre costat, esperant que tot acabi; i sobre el blanquejament del relat per part dels grans mitjans de comunicació nord-americans i europeus, que coneix de primera mà. En definitiva, El Akkad ens proposa un assaig sobre el silenci de tota una part del món que assisteix, entre narcotitzada i despreocupada, a l’aniquilació més cruel.

El Akkad, d’origen egipci però resident a Estats Units, escriu amb honestedat i rigor sobre una guerra que no és pas una guerra, sinó un genocidi

El periodista i escriptor barreja algunes de les seves vivències personals i familiars -com ara el seu procés migratori: des d’Egipte als EUA, passant per Qatar i Canadàamb anècdotes de la seva trajectòria professional com a corresponsal de guerra, que l’han convertit en testimoni de la matança indiscriminada de la població palestina a Gaza. «Un mes fa callar un altre mes i, a mesura que passa el temps, un any en farà callar un altre. Els assassinats que algun cop han sigut notícia de primera plana se sotmeten a poc a poc a la llei dels rendiments decreixents. Què queda per dir sinó més morts, més morts?», escriu El Akkad al darrer capítol del llibre, que tanca amb un missatge esperançador: «són més els compromesos amb la solidaritat que els que ho estan amb l’aniquilació». Però, avui torna a ser dilluns. Sona el despertador. I un dia més, vaig a la feina, parlo amb els companys, saludo als clients. I mentrestant, la injustícia s’escampa per tot arreu. I m’ofego.

Elisa Pont Periodista i llibretera

Víctor Narro, Pablo Fernández i Antoñín Cortés, els ‘sants’ a encomanar-se per assolir el miracle

Futbol l Enguany, sempre que el Nàstic ha assolit una golejada, n’ha sigut protagonista algun dels tres

El Nàstic de Tarragona des d’ahir treballa per obrar el ja anomenat per l’afició com el miracle de Zubieta. Per aconseguir-ho, necessita guanyar per tres gols a la Real Sociedad B, tota una golejada. El conjunt grana ja sap enguany el que és passar per sobre dels seus rivals en un festival de gols i, sempre que ha passat, Víctor Narro, Pablo Fernández i Antoñín Cortés han sigut els protagonistes. Ara, amb la necessitat de gols, els tres

són els millors ‘sants’ a encomanar-se.

No és cap descobriment destacar que si el Nàstic s’ha convertit enguany en una màquina de fer gols és gràcies al rendiment del trident d’atac. Entre Pablo i Antoñín sumen 25 gols durant tot el curs i Víctor Narro n’ha sumat sis més, a banda de ser el millor escuder amb nou assistències.

Enguany, el Nàstic ha demostrat que si el rival es confia, abaixa els braços o perd la concentració durant un instant, és capaç de passar per sobre amb la força d’un tren. El potencial de golejada que té l’equip l’han patit la Ponferradona (5-1), la Gimnástica Segoviana (5-0), l’Unionistas (4-0) i el Real Unión (4-1). En el balanç d’aquests quatre partits, Pablo Fer -

nández és l’executor més habitual perquè n’ha sumat un total de cinc dianes, dos amb la seva especialitat, les rematades de cap, i dos amb el peu.  L’asturià va ser l’encarregat d’obrir la llauna contra la Segoviana amb un doblet i va rescatar l’equip marcant el 2-1 i 4-1 final contra el Real Unión. Contra l’Unionistas va anotar sortint des de la banqueta per completar la festa grossa i, contra la Ponferradina va estar absent. A més, el Far de Candás ha demostrat que illumina més en moments de pressió, i ja suma quatre gols de forma consecutiva, marcant i tots i cadascun dels partits del play-off. Pablo Fernández és l’exe-

cutor principal, però en aquestes golejades també va jugar un paper important Antoñín Cortés. L’andalús suma un gol i una assistència en el balanç dels quatre duels, però el seu rendiment sobre la gespa va ajudar a completar aquestes golejades. Contra la Ponferradina va brillar per solucionar el partit amb gol i assistència i contra el Real Unión, malgrat no anotar, va forçar una expulsió i un penal que va executar Joan Oriol per obrir la llauna. La seva espontaneïtat i la capacitat de generar-se jugades serà crucial per trencar el gel. De fet, contra el Sanse ja en

la golejada. Amb un toc gràcil va engaltar una passada en llarg d’Antonio Leal per després definir amb un barret. Com un afegit, ha estat clau en les darreres quatre victòries grana a domicili. Repartint dues assistències en l’1-3 contra el Bilbao Athletic, amb una contra el Barça Atlètic i enllaçant amb Antoñín pel 0-1 a Balaídos. Fa dues setmanes, va fer màgia amb Pablo per guanyar 0-1 al Murcia. Tam -

dos gols i dues assistències i segur que tindrà el seu paper a jugar a Zubieta. Es necessita una gesta, un miracle i serà molt difícil, però si alguna cosa ha demostrat el Nàstic de Tarragona aquesta temporada és que té arguments en atac i aquestes tres peces,

Antoñín i Víctor Narro  acostumen a ser els  millors escuders  del Far de Candás

Pablo Fernández  ha marcat 5 dels  14 gols assolits  en les 4 golejades

ben posicionades sobre el tauler, seran més que sants per als nastiquers aquest diumenge a Zubieta.

va tenir una ocasió clara amb un tir des de l’interior de l’àrea, però el porter Arana se’l va aturar al primer temps.

En el cas de Víctor Narro s’ha demostrat ser l’habilitador predilecte del conjunt grana i per la banda esquerra és un punyal. Contra l’Unionistas va obrir la llauna amb una genialitat i va brindar una assistència a Pablo per al segon i contra la Ponferradina va anotar el 2-1 per iniciar

bé s’ha de fet una menció especial a Jaume Jardí. El reusenc, coronat com a revulsiu d’or del Nàstic, també va donar la cara en aquestes golejades amb

Camí a Segona

Arnau Montreal Quesada

socis en el moment del

de les

El Nàstic ja ha sortejat les 75 entrades dobles per a la final de Zubieta

Futbol l El Nàstic va sortejar ahir les 75 entrades dobles per a la final de Zubieta d'entre els socis que van participar. L'entitat grana va rebre un total de 2.040 peticions vàlides –d'entre les 3.037 rebudes inicialment–, que van entrar en el sorteig davant notari que va tenir

lloc a la sala de premsa del Nou Estadi davant una quinzena de socis. Els guanyadors hauran de pagar només 20 euros per l'entrada, perquè l'entitat grana ha destacat que contractarà un bus a càrrec del club per facilitar el transport als guanyadors que ho necessitin. AMQ

L’apunt

Torna la pantalla gegant al Parc Francolí per la final del play-off

L’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Esports, tornarà a instal·lar la pantalla gegant al Parc Francolí de cara al duel de tornada de la final del play-off contra la Real Sociedad B a Zubieta. L’Espai Nàstic va reunir 5.000 persones el passat 7 de juny amb l’eliminatòria contra el Real Murcia i tornarà aquest diumenge per acompanyar l’equip en el darrer partit del curs. L’Espai Nàstic estarà actiu amb activitats des de les 18 hores amb diverses activitats prèvies i connectarà amb Tarragona Ràdio a les 20 hores, quan començarà la final decisiva per al futur del club.

El torneig solidari Olympus Palace-ESI arriba dijous al Mediterranian Sports Hub Salou

Futbol l El Torneig Solidari Olympus Palace-ESI arriba aquest dijous al Mediterranean Sports Hub-Futbol Salou. El campionat, que va de la mà de la Fundació Esport Solidari Internacional (ESI), formarà part del Sopar Solidari que anualment celebra l’Hotel Olympus Palace de Salou Les instal·lacions acolliran tres finals obertes al públic

i gratuïtes. A les 18 hores, la final femenina, que enfrontarà un combinat de jugadores d’entre 14 i 15 anys, encetarà la jornada. A les 19.15 h serà el duel entre els equips Genuine del Nàstic i del Reus i, finalment, a les 20.30 h, la final masculina amb una selecció de futbolistes entre 16 i 18 anys. Durant l’acte hi haurà diferents sortejos. Redacció

Camí a Segona

Diversos

sorteig

entrades a la sala de premsa del Nou Estadi. Diari Més

Imatge d’arxiu del Mediterranian Sports Hub de Salou. Cedida

Necrològiques

Tarragona

Josep Masvidal Cañellas.

Ha mort als 91 anys. El seu funeral

serà avui a les 17 h a la Parròquia de Sant Pere Apòstol, al Serrallo.

Reus

Antonio Carretero Franco.

Ha mort als 86 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Carme Juanpere Rius.

Ha mort als 94 anys. El seu funeral serà demà a les 9 h a la Parròquia de Sant Joan Baptista.

La Canonja

Ana Ruiz Ramirez.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h a la Parròquia de Sant Sebastià.

Alumnes de l’Escola d’Art creen el cartell del Sopar Solidari de Salou

Cultura l S’han presentat setze propostes dins d’una experiència formativa

Redacció

Una setzena d’estudiants de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona han treballat a classe la creació del cartell del ‘Sopar Solidari’ de l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou. Un esdeveniment que enguany tindrà lloc el dijous 2 d’octubre i que tota l’ajuda que s’aconsegueixi anirà destinada a la Fundació Esport Solidari Internacional (ESI), entitat que promou la pràctica de l’esport entre el jovent en situacions de vulnerabilitat i les conseqüències positives que comporta física i mentalment.

Durant els darrers dos mesos i després de l’acord de col·laboració establert entre la Diputació de Tarragona i l’Hotel Olympus Palace 4* de Salou, l’alumnat de primer curs ha portat a terme de manera individual el disseny de la imatge gràfica del

Imatge dels estudiants de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació.

El 25 de juny se sabrà el cartell guanyador, premiat amb 500 €  i una estada a l’hotel

cartell de la cinquena edició del ‘Sopar Solidari’. Dins de l’assignatura de Projectes I i amb el suport i mestratge de

la professora Laura Casas i del professor Sergi Grau, els nois i noies participants en el projecte han exposat i argumentat aquesta setmana els seus treballs a un jurat que, pròximament donarà a conèixer el seu veredicte i designarà el cartell que més s’ha ajustat als criteris treballats al centre.

Cedida

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Sorgiran sobtadament assumptes que estaven ocults que alteraran el teu ritme habitual. Tranquil que la solució està a punt d’arribar.

LLEÓ

23/07 al 22/08

Encara que ho tinguis tot controlat, algú apareixerà a última hora per espatllar-ho tot. No t’impacientis veuràs que tot es reorganitzarà.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Serà en el teu món íntim o secret on trobaràs avui totes les teves satisfaccions emocionals. La teva comunicació amb els altres serà profunda.

TV local

20/04 al 20/05

Intenta, encara que sigui només avui, tenir tots els papers en regla. Et poden demanar un no sabràs on l’has posat. L’ordre és el millor.

VERGE

23/08 al 22/09

Ànims, perquè avui trobaràs tot tothom al teu costat d’acord amb els teus plans. Rebràs sorpreses dels més propers que seran del teu agrat.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

Les sorpreses que avui et passaran vindran de l’amor la passió. Tant si les teves relacions surten bé com malament, seran molt intenses.

CANAL REUS TV

10:30 Teló de fons

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 Qui cuina avui?

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica lletres

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

23:30 La comarcal (r)

21/05 al 20/06

Les teves decisions d’avui tindran un alt valor per al teu futur professional amorós. Et notaràs molt excitat estricte en el teu comportament.

BALANÇA

23/09 al 22/10

La passió la precipitació s’apoderaran de tu en el terreny de les conquestes tant materials com amoroses. No barregis feina amb diversions.

20/01 al 18/02 AQUARI

Hi haurà molta activitat possibles viatges per motius de feina durant el dia. Les reunions socials seran importants beneficioses pel futur.

21/06 al 22/07 CRANC

Intenta no deixar-te portar només pels teus instints. Encara que al principi costi, utilitza la raó en tot moment, frena el teu ímpetu i triomfaràs.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Controla el teu dogmatisme tossuderia, ja que seran font de conflictes dins i fora de la parella. Posa atenció al que signis al que diguis avui.

Avui no et deixis impressionar per la primera imatge de nous coneguts. Investiga-ho tot a fons no treguis conclusions fins al final. 19/02 al 20/03 PEIXOS

Sudoku

Farmàcies

TARRAGONA:

Salvat Marco, Marina

Av. Prat de la Riba, 31 Telèfon 977 241 038

Plana Garcia, Virginia

Sant Benildo, 10 Telèfon 977 549 790

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Robuste Folch, Xavier Avinguda Països

Catalans, 207 Telèfon 977 345 901

SALOU:

Magriña Ferrando, Esteve

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Com la nit el dia. On tour

11.00 Teló de fons

11.30 Cirk

12.00 +Xarxa + Sostenibilitat

12.30 Teló de fons

13.00 Cirk

13.30 Com la nit el dia. On tour

14.00 Notícies 12

14.30 Com la nit el dia. On tour

15.00 Teló de fons

15.30 Cirk

16.00 Efecte Mosaic. Tarda

17.30 Pica Lletres

18.00 + Xarxa + Sostenibilitat

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Com la nit el dia

21.30 Va passar aquí. Catalunya

22.00 Notícies 12

22.30 Com la nit el dia

23.30 Va passar aquí. Catalunya

00.00 Notícies 12

HORITZONTALS: 1. Influències màgiques. Al final de la fila. 2. Sac d’espart. Enmig d’una cama. Principi d’un adéu. 3. Gent en filera espe- rant el seu torn. Rapinyarà. 4. Comprendríem. 5. Xifra mil. Digerir. Sobra líquid d’un got. 6. Apel·lació sense acabar. Lleida. Extrem de l’intestí recte. Mil cent. 7. Recollim. Infusió. 8. Lletra doble. Organització militar. Dues de febles. Xifra cinc. 9.Viuen aAlemanya. Relació entre cir- cumferència i radi. 10. Anem sense començar. Nitrogen. Ombrívol. 11. Senyor.Ve de la cloaca. Nota musical. Quasi tot. 12. Són de les gallines, quasi sempre. Joc complet de cartes.

VERTICALS: 1. Crustacis que es posen a l’arròs. 2. Vaixells. Paller petit. 3. Arrissem els cabells. Pronom. Urani. 4. Indemnització a l’edat mitjana. Ram de flors. Líder. 5. Mitja nina. Membre d’un partit. 6. Gènere de mamífers. Home petit. Primera segona lletra. 7. Enmig del peu. Mil sense la primera. Acompanya el senyor. 8. Gratàvem. Nom de lletra, al revés. Marca registrada. 9. Fet a la impremta. Utilitzada. 10. Crits de dolor. Pronom. Entra a la porteria del contrari. 11. Punxa, espiga, estella. Riu d’Itàlia. Lleida. 12. Passa llarga de tornada. Allò que ens permet veure-hi.

Màxima Mínima Estat del cel

Punta del Cavall, 4 Telèfon 977 371 170

VILA-SECA:

Jansa Gran, Carles Plaça de les Voltes, 4 Telèfon 648 663 434

CAMBRILS:

Diaz Martí, María Avinguda Diputació, 12 Telèfon 977 364 510

VALLS:

Miquel Alonso, Angels Plaça del Pati, 18 Telèfon 977 600 606

EL VENDRELL: Fontestad Crespo, Jose Vicente C/ Sant Jordi, 1 Telèfon 977 177 319

Solucions

Solució dels mots encreuats

El cel estarà serè en general, amb alguns núvols alts i mitjans al terç sud. Malgrat això, a partir de migdia creixeran alguns núvols a punts prelitoral on localment quedarà mig, localment molt ennuvolat. Independentment, fins a l’inici del matí hi haurà algun núvol baix al litoral sud.

Temperatura

La temperatura mínima serà similar o lleugerament més alta. La temperatura màxima serà lleugerament més baixa, tret de punts de ponent on el descens podrà ser moderat; amb tot, al sector central del litoral i del prelitoral s’espera un lleuger ascens de la temperatura.

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

633.827.161

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087

MASAJE TERAPEÚTICO

Solució: nivell mitjà

Mots encreuats

Avui felicita als que es diuen: Marc, Marina Paula

Elisenda Rosàs: «Volem ser un

que

il·lumini

la

llamp

qualitat cultural del país»

Entrevista Rosàs és membre del col·lectiu

Santa Teca, que organitza el Festival Llamp dissabte 21 de juny a Escornalbou

Enguany el festival es presenta amb força novetats. D’entrada, el nom: ara es diu Llamp. El Festival del Camp.

«Ja fa uns anys que Santa Teca organitza el festival d’Escornalbou, que té unes característiques diferents de la resta de coses que fem, no només pel lloc, sinó també per les activitats que s’hi programen. Així que vam pensar a donar-li un nom, i Llamp ens encaixava molt. Primer, perquè Escornalbou, que és un mirador sobre el Camp de Tarragona, acaba en una mena de punxa, que seria el corn del bou, on hi ha la capella de Santa Bàrbara, que ha estat invocada des de temps immemorials contra les tempestes i els llamps. Hi ha gent gran que encara sap els exorcismes que es pronunciaven quan hi havia tempestes. En segon lloc, perquè som Gent del Camp, gent del llamp. I, finalment, perquè enguany hem decidit concentrar totes les activitats en un sol dia, de manera que el festival acabi sent com un llamp, que ens il·lumina de manera instantània, descarregant tota l’energia cultural sobre el territori».

A més de canviar de nom, també hi ha un canvi de concepte?

«Històricament, hem fet un fes-

tival amb una programació de proximitat i de qualitat. Ara, amb aquest llamp, volem que la programació també tingui un fil conductor, que comenci al matí i s’acabi a la nit, i que les activitats tinguin relació amb cada moment del dia. Un dia, per cert, que coincideix amb el solstici d’estiu. Llavors, tot el que hem pensat té a veure amb l’espai, el temps i l’època de l’any. Comencem amb un esmorzar i acabem amb un sopar».

El que no ha canviat és la voluntat de reivindicar territori, patrimoni i cultura en general. De quina manera ho feu?

Convidats

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

«Plantegem un programa que posi llum sobre la qualitat cultural que hi ha al país, entenent el país com tot el territori de llengua catalana. La persona que ve de més lluny és el Miquel Gil, del País Valencià. Així i tot, en la mesura del possible, intentem que la programació sigui de quilòmetre zero, i posant el focus en les persones que fan del lloc on vivim un lloc millor. Per això venen músics, pastors, actors, representants d’associacions excursionistes… En definitiva, persones que treballen per fer una comunitat arrelada al lloc i que, a més, en tenen cura».

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

Vindrà gent que treballa per fer una comunitat arrelada al lloc i, a més, en té cura

El pasturatge i la transhumància són protagonistes, enguany.

«Sí, aquest any Catalunya és Regió Mundial de la Gastronomia, i en col·laboració amb l’Associació del Camí Ramader de Marina, hem plantejat un seguit d’activitats vinculades al pasturatge, que és una pràctica que, encara que és molt beneficiosa per a tothom, està perill d’extinció».

Quines activitats són?

«Doncs el Daniel Giraldo, que és pastor a Alforja, portarà el seu ramat de cabres a un espai d’Escornalbou que és molt poc conegut, però que a nosaltres ens agrada molt, que són les corralines. Allà farà un taller de munyir i d’elaboració de formatges. També tindrem una parada de formatges de

La Segalla, de la Selva del Camp, i al bar hi tindrem formatges del territori. I, qui vingui a esmorzar, podrà menjar formatge de la família Salsench, de Colldejou. Tot això passarà el dia 21, però durant la resta de la setmana, i fins al 29, a tots els pobles que formen part de la Baronia d’Escornalbou hi haurà activitats relacionades amb la transhumància. El Daniel Giraldo farà tot el recorregut amb les seves cabres i se’l podrà anar acompanyant. A més, hi haurà tallers de munyit i d’elaboració de formatges, gelat i mató». Quin públic espereu que vingui al Festival Llamp?

«La intenció del nostre festival és posar llum sobre gent de tot tipus, que fa coses de tot tipus, a favor d’un món que a nosaltres ens agrada més. I, per tant, també ens agradaria que vingués gent de tot tipus, de totes les edats i amb interessos diversos. I, per això, també, la majoria de les activitats són intergeneracionals».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Golfus de Tàrraco

Conversa al tren

No l’he sentida jo, però la va tenir un conegut meu a l’AVE de Madrid. – Soy maquinista de mercancías y vivo en Zaragoza... – I què me’n diu, d’això que passa?

– Pues que el sistema catalán está colapsado. Los maquinistas lo sufrimos a diario.

– Què caldria fer?

– Hacer nuevas vías. No entiendo la paciencia de los catalanes con los problemas de cercanías...

– Aquests problemes només passen aquí?

– ¡En Madrid, cuando me toca ir, no me pasa! !Allí todas las vías estan duplicadas ¡y cuadriplicadas!

– De qui és culpa?

– Culpable sólo hay uno, ADIF.

– I no es podria solucionar traspassant-ho a la Generalitat?

– Tengo un buen amigo maquinista en Cataluña que está absolutamente en contra de su traspaso a la Generalitat, y me manifiesta lo mismo... que en Cataluña el caos es total, que el material rodante es obsoleto, la infraestructura se cae a pedazos... y que para arreglar la falta de inversión se tardaría diez años...

– Però això no té res a veure amb el traspàs, al contrari: qui havia de fer la feina, el Govern de Madrid, no l’ha feta! Una altra cosa són els privilegis que els maquinistes tenen i que creuen que amb el traspàs podrien perdre.

– Privilegios no son, es la calificación profesional para la cual se han formado, que pierden.

– Repeteixo que si una empresa t’ha deixat abandonat durant anys, potser canviar d’empresa és necessari!

– Pero no se dan las condiciones...

– Sí, això, en quines condicions s’està traspassant RENFE? Amb tot per realitzar i costejar des de Catalunya? Ho sufragarem pagant més impostos autonòmics? Primer hem d’exigir compliment en les inversions, que la infraestructura estigui sanejada. En el món empresarial es fa així, el contrari és geopolítica o ‘pilotassos’!

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré

[publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de: Distribució

Cristina Serret Alonso

Elisenda Rosàs Tosas, a Tarragona, aquest dimarts. Tjerk van der Meulen