Dimecres 11 de juny de 2025

EL DIARI DEL CAMP DE TARRAGONA

Esports 16 i 17

El Nàstic espanta fantasmes, però encara té ‘malediccions’ per trencar i assolir l’ascens

Infraestructures 10

L’alcaldessa, Sandra Guaita, considera que l’ampliació del Prat comportarà efectes «positius» per a l’aeroport de Reus

Opinió 21 Montserrat Palau Vergés. Ignasi Riera i Ramon Comas: «El ‘Nani’ ara ja només restarà en la nostra memòria, només records»

El responsable dels anteriors estudis, realitzats per la URV i encarregats per la indústria química, afirma que les noves anàlisis no aportaran dades diferents a les seves

Francesc Borrull reivindica el rigor de la seva feina i considera que la universitat tarragonina no ha defensat el seu equip de treball dels ‘atacs’ que ha rebut

Mossèn Joan de Vic saluda la festa

1.200 escolars participen en el tradicional Hola, Sant Pere! de Canal Reus

Festes

Serveis

Funecamp es posarà en marxa aquest juny a Reus, Vila-seca, Salou i Constantí

El nou servei funerari públic tindrà un servei bàsic de 1.800 euros i un altre d’ampliat de 2.800 l 12

El càncer de pròstata afecta anualment més de 650 tarragonins i continua sent el tumor més freqüent en homes

Salut l 15

Reus es prepara per celebrar una Festa Major de Sant Pere multitudinària

Es preveu una alta afluència de gent perquè els actes centrals cauen en cap de setmana l 8 i 9

Tarragona allibera a la Savinosa 24 tortugues criades en captivitat

l 6

Tjerk van der Meulen

«L’estudi de l’aire encarregat a la UPC no esbrinarà res. Portem anys analitzant-ho»

Recerca l Els responsables de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire reivindiquen la seva feina i demanen que la URV els defensi

Oriol Castro

«L’estudi de l’aire que l’Ajuntament ha encarregat a la UPC no esbrinarà res nou. Portem anys analitzant els compostos de l’activitat industrial. S’hauria de construir sobre el que ja se sap, no tornar enrere». Això exposa Francesc Borrull, catedràtic de l’àrea de Química Analítica a la Universitat Rovira i Virgili i responsable tècnic de l’Estudi de la Qualitat de l’Aire. El grup de recerca de la URV que ha encapçalat aquesta recerca anual els últims set anys en el marc de l’Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona reivindiquen la seva feina. «Ja sabem els compostos més presents i els nuclis de població que reben el seu impacte. Tarragona no ho és i aquest és l’error d’inici», explica Borrull.

Des del govern municipal, consideren que els dos estudis són complementaris. «Les dades recollides serviran per contrastar. Sabem que l’Observatori porta anys treballant-hi i som coneixedors de les limitacions que comporta fer-ho només a la ciutat, però creiem que serà útil», explica Guillermo García, conseller de Medi Ambient. El consistori va adjudicar el passat maig l’estudi a la UPC, que hi treba-

«No cal que vinguin de Barcelona a ensenyar-nos què respirem»

llarà durant 2 anys i 7 mesos, per un import de 533.234,90 euros, amb IVA. S’analitza-

rà la presència de fins a 72 compostos en un mínim de 6 ubicacions, amb 4 mostres mensuals de puntes i 2 mostres mensual de nivell mitjà de les substàncies, segons el plec tècnic.

L’Ajuntament de Tarragona oferirà les dades resultants de l’estudi als òrgans superiors

competents per a ser utilitzats i incorporats a nous possibles estudis supramunicipals.«No cal repetir el que ja està fet. Aquests diners es podrien utilitzar per establir un sistema que controli en temps real els compostos que representen més risc i que la ciutadania ho pogués consultar», assevera

El govern espanyol autoritza augmentar la inversió per millorar els accessos al Port

Mobilitat l El govern d'espanya, a proposta del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, ha autoritzat la signatura de l'addenda modificativa del conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'Autoritat Portuària de Tarragona per executar les obres de la nova rotonda a la carretera C-31B, a Vila-Seca, que permetrà una accessibilitat

millor i més segura al recinte portuari. En concret, aquesta addenda es refereix a l'increment de la inversió prevista al conveni, que assumirà l'Autoritat Portuària de Tarragona, passant des dels 2.798.499,85 euros fins als 3.445.460,79 euros, és a dir, 646.960,94 euros més. Les obres consisteixen en una nova rotonda a la intersecció. Redacció

el catedràtic. Una opció que es veu amb bons ulls des del govern municipal de cara al futur.

Els posen en dubte

Més enllà, els impulsors de l’estudi de qualitat de l’aire lamenten que es posi en dubte la seva feina en els últims

anys. «Tots els estudis són finançats i mai cap estudi havia patit tant rebuig com aquest. Quan vam voler fer-ho, no vam rebre suport institucional i vam recórrer al sector privat, amb Repsol. Érem conscients de les possibles crítiques que podria ocasionar, però vam prioritzar la necessitat d’aportat dades objectives», diu Borrull.

La mà al foc del rector Davant les crítiques, el catedràtic reclama que la universitat defensi els professionals. «Posem la mà al foc per tots els estudis fets pel grup liderat pel Doctor Borrull», expressa Josep Pallarès, rector de la URV. La universitat es va presentar a la licitació de l’Ajuntament, però es va acabar descartant la seva oferta per qüestions relacionades amb la documentació presentada. «La trajectòria del professor Borrull i la seva metodologia no es poden posar en qüestió per no haver guanyat una licitació», afegeix el rector. «Ens ha dolgut perquè portem tota la vida treballant-hi. Qui millor que nosaltres per a esbrinar el que respirem a casa nostra? A la URV hi ha professionals i els recursos per a ferho. No cal que vinguin de Barcelona a ensenyar-nos-ho», rebla Borrull.

Imatge del catedràtic de la URV, Francesc Borrull, durant la presentació de l’estudi de la qualitat de l’aire d’enguany. Gerard Martí

Imatge dels treballs als accessos. Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

La rehabilitació del Fòrum de la Colònia «millorarà també la vida dels veïns»

Patrimoni l La secretària d’Estat de Turisme ha destacat que «un bon lloc per visitar ha de ser primer un bon lloc per viure»

J. Bugarin

La secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, va visitar ahir Tarragona per conèixer de primera mà els projectes que s’estan executant a la ciutat i s’han finançat a través de fons Next Generation atorgats pel Govern espanyol. La inversió més gran s’està duent a terme al Fòrum de la Colònia, on les obres de rehabilitació iniciades a l’abril avancen a bon ritme i segons els terminis previstos.

«No només és una intervenció de reconversió i modernització de la part patrimonial, sinó que també preveu una

actuació urbanística, d’accessibilitat i connexió amb la ciutat», remarcava Sánchez, qui destacava que es crearà un gran parc amb arbrat i una zona de jocs infantils. Aquest projecte donar resposta a «l’objectiu compartit que tenim d’invertir en turisme, però també en la millora de la vida dels veïns de Tarragona, des del convenciment que un bon lloc per visitar ha de ser primer un bon lloc on viure».

La secretària d’Estat va posar de relleu altres actuacions que s’han dut a terme gràcies als Next Generation, com la pacificació dels carrers inte-

riors del barri del Serrallo o la digitalització de l’oferta turística. «Vull agrair a Tarragona el seu esforç exemplar i rigorós en l’execució d’aquests fons europeus», expressava. Per la seva banda, l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, va mostrar la seva «satisfacció» per «veure que per fi el nostre patrimoni i la nostra ciutat té l’interès que esperàvem per part del Govern d’Espanya i de la Generalitat».

La proposta del parador Sánchez també es va pronunciar ahir sobre la petició de l’Ajuntament de construir un

Arrangen les canonades de la mina del Llorito per frenar el vessament d’aigua

Societat l Les obres arriben pocs dies després del reclam fet per ERC

Redacció

L’Ajuntament de Tarragona va començar aquest dilluns les obres de substitució de la canonada que condueix les aigües provinents de la mina del Llorito fins a la seva font. El consistori assenyala que la intervenció arriba a causa de l’obturació de les conduccions actuals de la mina, que han provocat que l’aigua vessi pel carrer, generant molèsties, risc de relliscades i el malbaratament de l’aigua.

L’actuació, que es concentra als voltants de l’ermita, tindrà una durada aproximada d’una setmana. L’aigua de la mina del Llorito antigament arribava fins a la ciutat, passant per un aqüeducte originàriament de fusta i posteriorment de pedra, part del qual encara es conserva. La seva font originàriament era coneguda com la Font de Les Morisques.

La intervenció tindrà una durada aproximada d’una setmana.

L’obturació de les conduccions actuals ha provocat que es malbarati aigua

El passat 29 de maig, el grup municipal d’Esquerra Republicana va denunciar públicament la situació de «deixadesa» que pateix

L’Estat veu Tarragona com una «candidata imparable» per tenir un Parador Nacional

Parador Nacional a la ciutat. Sánchez va assegurar que «hi ha una voluntat molt favo-

rable» per part de l’executiu espanyol i que «ara estem estudiant totes les ubicacions possibles per poder trobar un bon lloc». «Tarragona és l’única ciutat de Catalunya declarada Patrimoni de la Humanitat i això la fa una candidata imbatible», afirmava. Igualment, recordava que

el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Sàmper, es va comprometre a fer tots els esforços necessaris perquè aquesta proposta es faci realitat: «Aquesta col·laboració interadministrativa farà que els desitjos compartits de tots els ciutadans arribin a bon port».

aquesta font i va exigir solucions per solucionar «la pèrdua d’aigua constant». La formació assegurava que els veïns de la zona fa mesos que alertaven d’aquesta problemàtica, traslladada en diverses ocasions tant al govern com al consell d’administració d’Ematsa, «sense que s’hagi donat cap resposta efectiva».

Cedida

La secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, intervenint en la roda de premsa d’ahir. Tjerk van der Meulen

ERC diu que Viñuales fa de la ciutat un «aparador»

Política l Els republicans fan un balanç de mandat molt crític amb l’alcalde

adjunt del grup.

El grup municipal d’Esquerra Republicana va fer ahir balanç de l’equador de mandat del govern municipal capitanejat per Rubén Viñuales. «Tarragona mereix un govern més ambiciós, que compleixi amb la seva paraula i que tingui un rumb», va expressar la portaveu d’ERC, Maria Roig. Els republicans fan una anàlisi molt crític amb l’executiu socialista. «Viñuales no entén el llegat republicà i converteix la ciutat en un aparador», va exposar Xavi Puig, portaveu

Des d’ERC, es reivindiquen com «l’única» oposició a l’Ajuntament. «Volem que el govern posi les persones al centre de la política. Viu d’esquena a la població», va criticar Puig. En aquest sentit, els republicans consideren que l’executiu municipal ha de deixar de «viure de l’herència passada». «El seu gran projecte, el Pam a Pam, ha acabat sent un gran cartell de colors. La major part del seu pressupost s’ha destinat a publicitat», va reblar Puig.

A més, el grup municipal republicà assenyala que les

dades de seguretat han empitjorat. «S’han de prendre cartes a l’assumpte. Va ser una gran promesa de la passada campanya electoral de Viñuales», va dir Roig.

Incidència

Amb tot, els republicans consideren que han aconseguit

incidir en la política municipal. «El govern ha acceptat fites que deien que eren impossibles», van afegir els portaveus del grup. De cara als mesos que queden per acabar el mandat, ERC no espera «grans canvis». «Viñuales té la seva governabilitat lligada a Junts i els ex-Vox», va dir

Puig. Pel que fa al POUM, el portaveu adjunt va mostrar la voluntat de treballar-hi «colze a colze» perquè les pròximes eleccions no estiguin marcades un altre cop per l’urbanisme. «No seria bo per a la ciutadania. Estem disposats a arribar a enteses», va concloure.

El conservatori de la Diputació presenta un nou ‘Notes d’Estiu’

Cultura l El cicle combina concerts oberts i jornades professionals

Redacció

L’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona organitza, per tercer any consecutiu, ‘Notes d’Estiu’, unes jornades que combinen la formació especialitzada en pedagogia musical i concerts per al públic en general.

Aquestes jornades tenen com a objectiu reflexionar sobre el valor de la formació musical en la societat actual i de compartir amb el món les connexions establertes. L’eix conductor de les jornades és com la música pot esdevenir el vincle de connexió entre l’espiritualitat, el món tecno-

Avui es posen a la venda les entrades per a l’espectacle familiar ‘El Fil Invisible’

Cultura l Avui a les 11 hores comença la venda d’entrades per poder veure l’espectacle El fil invisible, un musical per teixir vincles amb qui més estimem i que es podrà veure en dues sessions el diumenge 21 de setembre a les 12 hores i a les 17.30 hores al Teatre Tarragona, en el marc de les festes de Santa Tecla.

Aquest és un espectacle creat per Alícia Serrat, Daniel Anglès i Víctor Arbelo i compta amb la cantant Beth com una de les protagonistes. Està basat en el llibre El fil invisible de Míriam Tirado i produït per Viu el Teatre.L’espectacle és familiar, recomanat a partir de 3 anys i el preu de l’entrada serà d’entre 12 i 18€. Redacció

Detingut per trencar els vidres

d’un autobús

Successos l Un home de 29 anys va ser detingut aquest dimarts a la matinada a per trencar diversos vidres d’un autobús que es trobava a la plaça dels Carros de Tarragona. Segons va avançar el digital elCaso, els fets es van produïr unes hores després d’una baralla entre un grup de joves a la Part Baixa. Cap a les dues de la matinada, una de les persones que havia participat a la disputa va agafar un tub de ciment i va colpejar a l’autobús de l’empresa Hispano Igualadina, que es trobava estacionat, trencant diversos vidres. Es tracta d’un bus que feia el trajecte de Tarragona-Reus. Els Mossos d’Esquadra es van personar a la zona i el van detindre per un delicte de danys. El detingut, que compta amb diferents antecedents, havia estat denunciat hores abans després de la baralla per un delicte d’alteració de l’ordre públic. Shaila Cid

lògic i la creativitat en l’ensenyament musical. Tres concerts oberts al públic en general i sis sessions formatives per a professionals de la docència i alumnat conformen el programa de l’edició 2025. Serà del 25 al 27 de juny a l’Auditori Diputació. Ramon Humet és el com-

positor convidat d’aquesta edició. Músic àmpliament reconegut i premiat, resident al Camp de Tarragona, la seva obra està estretament relacionada amb la naturalesa meditativa, transcendent i espiritual. En el concert inaugural, Ramon Humet farà una presentació de la seva música que interpretarà el Dúo Moreno Gistaín així com pel grup vocal MUOM. Completen el programa de concerts el Quartet Cosmos, un dels millors quartets de corda del país.

Oriol Castro

Els republicans creuen que l’executiu municipal viu «d’herències». Esquerra Republicana

Imatge de l’espectacle ‘El Fil Invisible’. Cedida

Marta Omella Blanco

Si bé els avis haurien de ser eterns, malauradament aquest és un desig que ningú té el privilegi de veure complert. Els nostres éssers estimats, igual que nosaltres, eventualment ens deixen. I si aquest fet ja és difícil d’acceptar per a un adult, encara ho és més per a la ment inexperta d’un infant. Partint d’aquest concepte neix Una part de tu em floreix a dins, un conte escrit per Òscar Fabregat i il·lustrat per Cecilia Bustos. El projecte ha estat impulsat per l’Empresa de Serveis Funeraris de Tarragona (EMSERFUMT) i l’ONG Mirades del Món, de mà de l’Institut Municipal d’Educació (IMET). L’objectiu és oferir una eina pedagògica per ajudar els infants i els seus docents a abordar el dol des d’una mirada natural i comprensiva.

«La mort i el dol són temes que semblen començar a despertar avui dia, i cada cop hi ha més recursos que la nostra generació no va tenir. Potser per això encara arrosseguem aquest tabú», explica Fabregat. Mestre d’infantil i primària, l’autor trenca aquest silenci amb la tendra història d’en Mateu i l’avi Josep. «El que el conte busca transmetre és que la tristesa que sentim quan algú mor no és altra cosa que l’amor que ens queda dins i que ja no podem entregar. I, sobretot, pretén normalitzar que la mort és part del cicle de la vida: igual que naixem, hi haurà un moment en què haurem de morir. És l’única certesa amb la qual arribem al món», afegeix. La presidenta d’EMSERFUMT, Ivana Martínez, destaca que «el llibre també ressalta la importància de tenir cura dels nostres avis i àvies, i mostra com, amb amor i dedicació, poden deixar una empremta perdurable en aquells que estimem».

L’objectiu és que totes les escoles de la ciutat puguin disposar d’aquest conte durant el curs vinent. De moment, però, els alumnes de l’escola Mare de Déu del Carme ja han tingut l’oportunitat de treballar-hi. De fet, els nens i nenes de 3r de primària i d’I5 han estat part essencial del projecte: els seus dibuixos han inspirat les il·lustracions de Bustos. De fet, ahir al matí els alumnes van protagonitzar l’acte de presentació del llibre, celebrat a l’espai La

Imatge de l’acte de presentació del llibre infantil ‘Una part de tu em floreix a dins’. Ajuntament de Tarragona

l Educació

Històries que relaten la pèrdua i il·lustren el dol

L’espai La Palmera va acollir ahir la presentació del conte ‘Una part de tu em floreix a dins’, d’Òscar Fabregat i Cecilia Bustos

Palmera, amb una mostra de cançons. «L’Òscar va venir a explicar-nos el conte, i a partir d’aquí es va iniciar un procés de reflexió. Cadascú va compartir els seus pensaments, dubtes, angoixes... Recursos com aquest són molt valuosos perquè el que arriba realment als infants són les imatges, les cançons, els poemes…», explica Dolors López, tutora d’una de les classes de tercer del centre. «Quan un infant arriba a l’aula després de perdre una persona estimada —o fins i tot una mascota— és complicat. Primer

Alumnes del col·legi Carmelites han participat en la creació del llibre

intentes consolar-lo, però després cal ajudar-lo a reflexionar. Sovint recorrem a frases com ‘t’està mirant des del cel’, però potser ja és hora d’anar més enllà», afegeix López. En aquest conte, l’avi Josep no es transforma en una figura celestial, sinó que esdevé arrel, flor i natura. La seva memòria perdura a través del vincle amb les flors, amb les quals al llarg de la història transmet saviesa i emocions als veïns i, sobretot, al seu net Mateu, a qui entrega un regal encara més especial. «De vegades, les flors, igual que les persones, s’han d’acomiadar. Però una llavor conté dins seu un nou començament. He viscut moltes primaveres, però quan plantis aquesta llavor, brollarà alguna cosa que et recordarà a mi. Cada vegada que la vegis recordaràs que segueixo amb tu, bufant en el vent, abraçant-te des de la terra i brillant des del sol», diu l’avi Josep al Mateu.

Cultura l L'acte tindrà lloc a les 19 h a la sala d'actes dels Serveis Territorials de Cultura  L’Associació Setge de Tarragona 1811 organitza la conferència ‘La Guerra del Francès a la Canonja’

Redacció

Aquest vespre tindrà lloc la conferència La Guerra Francès a La Canonja. L’acció de l’Hostal de la Serafina i el Setge de Tarragona de 1811, a càrrec de Francesc Murillo Galimany, historiador, escriptor, i estudiós dels fets de la Guerra del Francès a Catalunya i del Setge de Tarragona de 1811. L’activitat tindrà lloc a les 19 hores a la sala d’actes dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, situat al carrer Major número 14. La confe-

rència s’emmarca dins els actes commemoratius en record d’aquest esdeveniment històric.

Aquests, organitzats per l’Associació Setge de Tarragona 1811, van arrencar el passat 29 de maig amb l’ofrena de corones als defensors del Fort de l’Oliva. Enguany les activitats clouran el divendres 27 de juny amb la celebració de l’esdeveniment principal, que arrencarà a les 20 hores. Es tracta de la tradicional ofrena floral al monument als herois de 1811, a la Rambla Nova, seguit d’una desfilada fins al pla de la seu.

Medi Natural l Ahir 24 tortugues careta van ser alliberades pel CRAM a la platja de la Savinosa, gairebé un any després del seu naixement

Un emotiu retorn al mar des de sorra tarragonina

Ja fa gairebé un any que la platja de la Savinosa va ser testimoni d’un esdeveniment insòlit, el naixement de prop de noranta cries de tortuga careta.. Però no totes van començar de seguida la seva vida marina. Ahir, 24 d’aquelles tortugues, van trepitjar la sorra tarragonina per primer i potser darrer cop. Aquelles que retornin, no ho faran fins d’aquí a un parell de dècades, quan les femelles arribin a l’edat fèrtil. De moment, però, aquests petits exemplars tenen un únic i clar objectiu: la supervivència. Pot semblar senzill, però no és pas una fita fàcil. Ni tan sols per aquestes 24 valentes, que compten amb un any de vida i un quilo i mig d’avantatge respecte a les seves germanes, que es van aventurar a l’oceà just després de néixer, diminutes i vulnerables.

«Tindran moltíssimes amenaces que hi ha al nostre mar Mediterrani, però almenys tindran aquest petit

impuls per tenir més facilitats per sobreviure», advertia Sílvia Giral, oceanògrafa de la Fundació CRAM. L’entitat impulsa el programa Head Starting, que consisteix a criar les tortugues en captivitat durant els primers mesos per garantir que tinguin prou mida, força i resistència per superar la fase més crítica de la seva vida.

Amb les closques ja endurides i davant un públic expectant format per banyistes curiosos que s’havien apropat per presenciar el moment, les primeres cinc tortugues van ser alliberades, tot movent les aletes a l’aire mentre eren alçades. Un cop a la sorra, començava una cursa feixuga i descoordinada cap al mar. Les onades arrossegaven les primeres dins l’aigua, mentre que d’altres semblava que no acabaven d’entendre l’objectiu d’aquella caminada, sent suaument redirigides quan es desviaven de la ruta. La resta del

‘Head Starting’

Els exemplars van ser criats en captivitat per afavorir la supervivència

grup va seguir el mateix camí cap al mar, completant el trajecte amb uns quants entrebancs. Rebien un tractament del tot VIP, ocupant les pantalles dels assistents com si fossin autèntiques celebritats. A més, la seva entrada a la llibertat arribava de mà de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.  «Van néixer aquí i ara comencen la seva aventura. És molt emocionant», assegurava el batlle.

Instal·len quatre estacions per mesurar les temperatures exteriors del campus Sescelades

Tecnologia l Es crearà una base de dades per saber com varien en funció del sol

Redacció

S’ha completat la instal·lació provisional de quatre estacions de mesura de temperatura al campus de Sescelades, on durant els mesos d’estiu es durà a terme un seguiment sistemàtic de la temperatura ambiental a l’exterior. Aquesta iniciativa forma part d’un Treball de Fi de Grau (TFG) del grau en Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions, en col·laboració amb l’ETSE i alineada amb els objectius del Pla de Sostenibilitat 2030 de l’Àrea de Medi Ambient de la URV.

Les quatre estacions s’ubiquen en espais amb característiques diferents però representatives del conjunt del campus, i cada una compta amb tres punts de mesura: al nivell del terra, a un metre i a 1,80 metres d’alçada. L’objectiu és obtenir dades objectives i comparables que permetin avaluar com varien les temperatures en funció del tipus de superfície, i així poder quantificar de manera rigorosa la percepció comuna segons la qual alguns espais del campus són menys habitables a l’estiu per la seva ex-

Imatge d’una de les estacions de mesura instal·lades. URV

La iniciativa forma part d’un TFG del grau d’Enginyeria de Telecomunicacions

posició al sol i pavimentació dura i oferir una base sòlida per a prendre futures decisions sobre la planificació i adequació dels espais oberts del campus.

Marta Omella Blanco

Cinc tortugues fent les seves primeres passes cap a la llibertat. Tjerk van der Meulen

Nens i nenes observen amb atenció un dels exemplars. Tjerk van der Meulen

Sant Pere cau en cap de setmana: s’espera una Festa Major multitudinària

Cultura l L’Ajuntament presenta un programa farcit d’actes i demana no portar els cotxets al bell mig de l’acció

El compte enrere per gaudir d’una de les cites més esperades de l’any, la Festa Major de Sant Pere, ja ha començat. L’Ajuntament de Reus va presentar ahir el programa d’actes, que introdueix tres setmanes farcides de propostes per a tota la família. «No tan sols és una festa de nens, sinó que quan veiem els elements i els balls, a tots ens cau la bava», reconeixia l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita.

En aquesta ocasió, els dies centrals cauran en cap de setmana, motiu pel qual s’espera una gran afluència de visitants, atès que «és una festa que no només els reusencs ens sentim nostra, sinó que és un referent al territori i m’atreviria a dir que a Catalunya», va reconèixer la batllessa. Per «garantir que tothom està més tranquil», s’ha iniciat la campanya Aparco el cotxet!, ja que «els cotxets ocupen molt espai i tindrem la plaça especialment plena» El vestíbul del Teatre Bartrina, la Llotja i un local del Pallol s’habilitaran com a aparcaments de cotxets. Seran d’ús gratuït, vigilats i els seus usuaris rebran un petit obsequi.

La Festa Major començarà oficialment aquest divendres amb el repartiment del programa d’actes, de la mà del Xiquet, la Xiqueta i en Campi, que sortiran en cercavila des de la Casa Rull. Per al pregó caldrà esperar al dimarts 24 de juny. La identitat de qui el pronunciarà es descobrirà, precisament, avui mateix. No faltaran a la cita les accions més tradicionals com les tronades, la Cercavila del Mas-

clet, les Varietées de Sant Pericu, els Cóssos —«l’equip de Reus Cultura també hi participa, així que no hi teniu res a fer», va bromejar el regidor de Cultura, Daniel Recasens—, la Nit de fer l’Índiu —que celebrarà el seu desè aniversari—, Dames i Vells, el Seguici Petit o la Professó Solemne.

Una de les novetats del Sant Pere del 2025 serà l’obertura del Palau Municipal. De la mà de Bravium Teatre, els dies 20 i 21 de juny, tindran lloc visites teatralitzades que, amb un toc d’humor, permetran endinsar-se en els fills il·lustres de Reus. D’entrada gratuïta, cal reservar l’accés a entrapolis.com

Amb l’objectiu de ser una Festa Major inclusiva i oberta a tothom, es mantindran els trams tranquils destinats a persones amb hipersensibilitat sensorial per a la sortida del Seguici Petit i durant la Professó. Així mateix, hi haurà entarimats per a ciutadans amb mobilitat reduïda a la plaça del Mercadal els dies 27, 28 i 29 de juny. Addicionalment, el programa incorpora un codi QR que permet l’audiolectura, mitjançant l’aplicació de l’ONCE, i introdueix informació sobre els actes amb pirotècnica, de forma que «les persones que tenen animals de companyia puguin tenir presents que no serien espais amigables», va expressar l’edil Recasens. Canal Reus oferirà algunes retransmissions amb

Una visita teatralitzada permetrà endinsar-se al Palau Municipal

llenguatge de signes. D’altra banda, s’està treballant en els accessos i sortides de la plaça del Mercadal en els actes més multitudinaris perquè «no hi hagi taps», explicà Guaita.

Corpus Enguany, els actes de la Festa Major de Sant Pere coincideixen amb Corpus. Aquesta festivitat se celebrarà entre el 19 i el 22 de juny. Entre les activitats previstes, s’inclouen l’Ou com Balla, la degustació de coca amb cireres i les ballades dels Gegants —serà la primera vegada que es podrà tornar a veure el Gegant Indi en acció després de la seva reconstrucció— i la Mulassa, la cercavila dels Bous de Foc, la tradicional elaboració de catifes de flors o la Professó de Corpus. La imatge del cartell és la Mulassa, que està d’aniversari: fa 300 anys.

El Drac recupera el lila

El Drac serà un dels protagonistes de Sant Pere amb un canvi al vestuari: deixarà enrere els negres pantalons per introduir el lila. Els caps de colla van detallar que, històricament, els portadors es vestien amb una casaca verda, uns pantalons lila, un mocador negre i espardenyes. Amb el pas dels anys, es va complicar produir el teixit lila i es va decidir substituir-lo per un negre «més senzill» de trobar.

El 2023, l’entitat va encetar un projecte «que ha estat molt llarg» per retornar als orígens i trobar el to desitjat, i no només això, sinó que la tela havia de tenir unes característiques per participar en actes de foc. Els nous pantalons s’estrenaran el 29 de juny.

Actes destacats

Pregó de Festa Major i la primera tronada

24 de juny. 20 h Saló de Plens

El Pregó servirà per fer una Crida a la Festa i encendre la primera tronada. Se seguirà amb la Cercavila del Masclet.

Cercavila del Seguici Petit

27 de juny. 18 h Des de la plaça del Mercadal

Els elements petits del Seguici Festiu ballaran en un recorregut pel nucli històric. El carrer de l’Hospital serà un tram tranquil.

Els Cóssos, torneig de jocs tradicionals

26 de juny. 19.30 h Plaça del Mercadal

Les entitats dels elements festius s’enfrontaran en proves com curses de sacs o el pal ensabonat.

Ofici de Completes i pilar caminant

28 de juny. 21.15 h Des de la Prioral

Homilia i obertura de l’arca de l’altar major, on es guarda el bust de Sant Pere. Tot seguit, pilar caminant.

Cercavila de la Nit de fer l’Índiu

26 de juny. 23.30 h Des de l’Ajuntament

L’Àliga i els Gegants Indis pujaran en cercavila fins al Campanaret per recollir l’element convidat, el Lleó. Després, festa.

Professó Solemne i darrera tronada

29 de juny. 19.30 h Des de la Prioral

El reliquiari de Sant Pere serà rebut a la plaça del Mercadal pels grups festius. En arribar a l’Ajuntament, darrera tronada.

Sergi Peralta Moreno

Més d’un miler de nens van formar la figura del mossèn Joan de Vic al bell mig de la plaça del Mercadal. Tjerk van der Meulen

L’apunt

Mossèn Joan de Vic diu «hola» a Sant Pere

Prop de 1.200 nens i nenes de les escoles de la ciutat van dir «hola» a la Festa Major de Sant Pere amb la reproducció d’un enorme mosaic al bell mig de la plaça del Mercadal que reproduïa la imatge de la Dansa de Mossèn Joan de Vic. Els escolars van arribar davant de l’Ajuntament a partir de les 10 del matí i, de mica en mica, es van anar col·locant al seu lloc, seguint les instruccions dels artistes Josep Prous i Xavier Oliach, d’Art Club Salou, creadors del mosaic. En el moment precís, van aixecar les cartolines per donar forma a la figura. Els infants no van estar sols durant l’acte, organitzat per Canal Reus, sinó que el cercle central va estar envoltat d’un cordó humà de familiars, professors i curiosos.

Representants de les entitats de Festa Major, amb l’alcaldessa i el regidor Recasens. Tjerk van der Meulen

Les entitats preparen el marxandatge de la festa: samarretes, ‘tote bags’...

Tradició l Continuant l'estela de l'any passat, els elements festius han preparat marxandatge amb motiu de la festivitat. El Ball de Diables ha dissenyat una samarreta, amb el cartell estampat a l'esquena. La Coordinadora de Danses Tradicionals vendrà calcomanies,

ventalls i unes noves tote bags de color beix. Per la seva banda, la Víbria s’afegeix a la proposta amb un mocador de cotó, apte per portar als actes de foc. També hi ha participat l’Estol del Basilisc, que tindrà a càrrec les polseres i un producte nou, els barrets. SPM/TvdM

Redessa impulsa un nou Clúster d’Enginyeries

Innovació l L’empresa municipal de promoció econòmica compta amb una vintena d’enginyeries instal·lades

Miquel Llaberia

Redessa impulsa la creació d’un nou Clúster d’Enginyeries amb la voluntat de «connectar» amb un sector econòmic que defineixen com a «transversal, clau i innovador». Amb una fórmula semblant a la ja emprada en el seu moment amb el Clúster TIC Catalunya SUD o el Hub Foodtech & Nutrition, aquesta entitat pretén unir i donar veu a les empreses d’enginyeria que, actualment, ja són una vintena les instal·lades a Redessa i que sumen fins a 200 treballadors. «Hem vist una altra oportunitat amb les enginyeries. Creiem que fer aquest clúster tenia tot el sentit amb la mateixa idea que ja hem fet servir altres vegades», afirma el conseller delegat de Redessa, Josep Baiges. Segons defineix Baiges, el model es basarà en què l’Ajuntament posarà «el mecanisme i l’estructura, de moment amb recursos propis, amb la idea que això vagi creixent, es desenvolupi i poder idear un model de governança que, finalment, la part privada l’acabi impulsant». «Creiem que és un sector estratègic, que té impacte en altres sec-

tors i amb un potencial de creixement i de dinamització econòmica molt important pel territori», opina el gerent de Redessa, Albert Boronat. A més, per destacar encara més la importància del sector recorda que, segons dades d’Idescat de l’any 2024, el sector representaria a un total de 289 empreses amb gairebé 4.000 treballadors a tota la demarcació.

El gerent de l’empresa municipal indica que alguns dels objectius seran captar i retenir talent, captar inversions, donar resposta als grans reptes actuals com la transició energètica o promoure la transferència de coneixement entre universitats i empreses, entre altres. Per aquest motiu, es duran a terme diferents accions com trobades en xarxa per connectar i generar sinergies, accés a ajuts i subvencions o l’organització de jornades sobre temes d’interès col·lectiu.

Repeteixen la fórmula emprada en el cas del Clúster TIC Catalunya Sud

Amb la constitució formal del clúster es formaran tres grups de treball; un de captació i retenció de talent, un de creació i projecció de la marca del clúster i un de treball en xarxa.

Entre les empreses que s’han adherit inicialment, Xavier Barnils, vicepresident de l’àrea de desenvolupament de negoci de l’empresa de PGI Engineering, afirma que veuen «amb molt bons ulls» la iniciativa. «Quan ens ho van comentar vam tenir clar que hi havíem de ser com empresa. Som una empresa mitjana, però potser tenim un projecte internacional i necessitem una col·laboració puntual», comenta. Alhora, pel que fa a la col·laboració entre les empreses i la universitat, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès, opina que «el que s’està plantejant d’un clúster no és inventar la roda, però, per exemple, la nostra relació amb el Clúster TIC ens està canviant el nostre dia a dia com a universitat». Les empreses interessades a adherir-se ho poden fer a través del formulari a la pàgina web www.redessa.cat/ cluster-enginyeries.

Fotografia de l’acte de presentació del Clúster d’Enginyeries. Diari Més

Record l L’Arxiu Municipal dona el tret de sortida al projecte ‘Memòries de Reus’ amb una sessió dedicada a l’exregidora Maria Tarragó Artells

Creant un mosaic de la memòria de la ciutat

Memòries de Reus. És el nom del nou projecte encetat per l’Arxiu Mu nicipal, que busca posar el focus en aspectes concrets de la ciutat per recollir i difondre la plu ralitat i diversitat de cada una de les peces que conforma el gran trenca closques de la història. «La memòria és diversa, i ha de ser diversa si vol ser democràtica i representativa», va expressar la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Mont serrat Flores. En una ciutat «amb una amplitud molt gran de vida econòmica, cultural, institucional, ideològica», l’Ajuntament vol donar a conèixer els petits relats que «en un discurs més lineal no són recollits». Així «acabem tenint un mosaic de la memòria que pretenem, a l’Arxiu, que sigui ben divers», va afegir Flores.

Memòries de Reus tindrà continuïtat en el temps i ja té previstes tres activitats en els següents dotze me

sos. A la tardor, parlarà del pas de les petites escoles de pis a les instal· lacions modernes de l’educació ge neral bàsica. El comerç històric cen trarà el debat a l’hivern i, ja el maig, està previst parlar del col·lectiu LGB TI+, «pioner en la reivindicació» dels seus drets. «Les memòries continua ran creixent», va afirmar l’edil, tot re marcant que s’està obert «a suggeri ments de temes que puguem tocar». Maria Tarragó Artells va ser la pro tagonista de la primera sessió. Reus tenia el deure de posar el seu nom sobre la taula. Va ser la primera re gidora de la democràcia a Reus, amb competències en arxius i museus. Les seves prio ritats eren salvaguardar la col·lecció del doctor Salvador Vilaseca i res taurar el Teatre Fortuny a través d’un consorci. Els seus companys de consistori consideraven que no calia destinar tants diners a la cultura i «tant es va enfadar que es va plantar», recor dava el seu fill, Emili

Pionera

Maria Tarragó fou la primera regidora de Reus en la democràcia

Argilaga. El 1981, Tarragó es convertí en delegada de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, esde venint la primera directora dels Ser veis Territorials. Abans, la seva tra jectòria professional l’havia portat per l’Escola Maria Cortina posició que va haver de deixar en casar se i l’Arxiu Municipal, el qual va ajudar a donar forma de bracet amb el doctor Vilaseca. Ella deia que la seva prime

Guaita creu que l’ampliació del Prat no afectarà l’Aeroport de Reus

Mobilitat l L'alcaldessa de Reus veu necessària la connexió amb l'alta velocitat entre els tres aeroports catalans

Miquel Llaberia/ACN

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, defensa que l’ampli ació de l’Aeroport del Prat de Barcelona no tindrà efectes negatius en els altres aero ports de Catalunya com el de Reus. En declaracions als mitjans la batllessa assegura que l’ampliació del Prat «afec tarà en positiu» i que els tres aeroports «han d’estar dotats dels equipaments que neces siten». «Entenem que l’ampli ació de l’aeroport a Barcelona ve per vols transoceànics i altres tipologies de vols que Girona i Reus no podem assu mir», admet Guaita.

No obstant això, afirma que l’Aeroport de Reus ha de continuar «dotant de servei al territori» i, per tant, assumir vols de distàncies més curtes que, per exemple, connecten amb indrets europeus. «A més, la voluntat del Govern és que els tres aeroports tinguin connexió amb l’alta velocitat, que és absolutament necessa ri i donarà vitalitat a tots tres aeroports», clou. Per la seva banda, l’alcalde de Salou, Pere Granados, reconeix que l’am pliació del Prat era una neces sitat «per tot el país». «Sense mobilitat no hi ha turisme, i si venen turistes d’altres con

tinents, que era la necessitat que tenia Barcelona, això ens beneficiarà moltíssim», afe geix Granados.

La Generalitat de Catalu nya, el Ministeri de Trans ports i Aena van pactar ahir l’ampliació de l’aeroport del Prat amb una inversió de 3.200 milions d’euros per allargar la tercera pista, cons truir la terminal satèl·lit i re modelar la T1 i la T2. Segons el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, la proposta està basada «en el màxim rigor tècnic i opera tiu i la màxima ambició» per assolir un aeroport intercon

ra tasca va ser «fer de minyona», és a dir, netejar la documentació que s’havia de preservar.

Nascuda el 1922, si bé el carnet d’identitat mencionava el 1923, la va «marcar» el fet d’haver aparegut «en mig de dos grans de Reus» com eren Gabriel Ferrater i Xavier Amorós, comentà el seu fill, Emili Argilaga. Va marxar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres i explicava «que a la carrera anava en tren i arribava puntual».

Tarragó va ser sòcia del Club Na tació Reus Ploms i sentia absoluta devoció pel bridge. Emili Argilaga destacava la seva habilitat per «par

lar amb tothom» i explicà una anèc dota en què la seva mare «seia a un banc amb un sensesostre i li treia informació». «Era la seva manera de ser, de viure», va apuntar. L’acte a l’Arxiu va aplegar una de sena de coneguts, amics i familiars de Tarragó. Entre ells, l’exregidor Joaquim Besora, company de ba talles al govern de Reus. Besora va subratllar que Tarragó tenia «esperit col·laboratiu» i va destacar que, si bé considera que no s’ha reconegut prou la feina que va desenvolupar, «l’important no és que et recone guin, sinó que el que hagis fet sigui història i realitat».

tinental amb el «màxim res pecte per a la sostenibilitat». La previsió seria que estigués enllestit de cara l’any 2033. A més, el pacte preveu renatu

ralitzar unes 250 hectàrees de terreny agrícola, «multipli cant per 10» la superfície del delta afectada per l’ampliació, crear una «anella verda» i un

fons ambiental. Illa comen ta que el projecte és «el més equilibrat entre els possibles» i que és una «proposta sòlida, consensuada i definitiva».

Fotografia de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, durant la presentació de Funecamp. Tjerk van der Meulen

Sergi Peralta Moreno

La regidora Montserrat Flores, acompanyada d’Emili i Natàlia Argilaga, fills de Maria Tarragó Artells. Diari Més

El servei funerari públic de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí arrencarà aquest 21 de juny

Societat l Els quatre alcaldes destaquen que Funecamp SA serà un servei «públic, ètic i de qualitat»

Álvaro Rodríguez

Després de més de dos anys de travessia, Funecamp serà una realitat aquest 21 de juny. Els ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí estan «ultimant els detalls» per posar en marxa aquesta empresa pública que mancomunarà els serveis funeraris dels quatre municipis. Els alcaldes dels quatre municipis ho van anunciar ahir a la sala de vetlles de Constantí, un nou equipament que es posarà en marxa a la vegada que l’empresa pública. Tots els batlles van coincidir en el fet que aquesta és una aposta per oferir un servei «ètic, públic i de qualitat».

Així, la plantilla de Serveis Funeraris de Reus i Baix Camp passarà a formar part de Funecamp SA. També s’esperen noves contractacions, especialment dedicades a l’assistència ciutadana, però encara no s’han conegut els detalls. El que ja està en marxa és la contractació d’una persona responsable de l’assessoria jurídica, Els tràmits jurídics han suposat la principal trava en aquesta constitució, tal

Alcaldes implicats a Funecamp SA durant l’anunci de la posada en marxa del servei. Tjerk van der Meulen

Els recursos de funeràries privades «no impedeixen l’arrencada»

com detalla Sandra Guaita, alcaldessa de Reus. Diverses funeràries privades van interposar un recurs d’apel·lació a l’empresa pública. No obstant això, Guaita considera que

Avui comença la Selectivitat per a 4.175 estudiants de la demarcació

Universitat l Del total, 3.767 venen de batxillerat i 408 de cicles formatius

Redacció

Aquest dimecres 11 de juny arrenca la convocatòria ordinària de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) 2025 per a 4.175 estudiants de batxillerat i cicles formatius de les comarques de Tarragona, 140 més que l’any anterior.

D’aquests, 3.767 provenen de batxillerat i 408 de cicles formatius. Els exàmens es duran a terme fins divendres 13 en diferents seus del territori. Les proves es faran en 25 tribunals distribuïts en municipis com Tarragona, Reus, Vila-seca, Valls, Cambrils, Tortosa, Móra d’Ebre i Am-

posta. A Tarragona, s’ubiquen al Campus Catalunya, el Campus Sescelades i el Campus Educatiu de la Universitat Rovira i Virgili. A Reus, entre altres, a la Facultat d’Economia i Empresa i a la de Medicina. L’inici oficial és a les 8.00 hores amb l’arribada dels estudiants i les primeres proves

«sense mesures cautelars no s’impedeix l’entrada en funcionament del servei». A més, la batllessa destaca que «han sigut molt precisos jurídicament» durant tota la posada en marxa. En els dies que venen, també passaran a formar part d’aquesta nova empresa els tanatoris de Salou i Vila-seca, un cop s’esgotin les conces-

comencen a les 9.00 hores.  La prova consta d’una fase obligatòria comuna i una altra d’específica voluntària. Els resultats es podran consultar a partir del dimecres 25 de juny al Portal d’Accés a la Universitat. Tots els dies els alumnes s’han de presentar abans de les 8 hores. A les 9 hores començaran les proves que es faran de matí i tarda, fins les 16.30 hores. Cada estudiant té uns horaris i llocs d’examen específics en funció de les matèries de modalitat que ha escollit. Les proves acabaran divendres a les 16.30 h.

sions privades que estan en marxa actualment. Els alcaldes detallen que en els pròxims plens municipals, previstos per final de mes, es podran fer efectius aquests traspassos. A més, el crematori de Reus també passarà a ser mancomunat.

Mirada metropolitana

Els diferents alcaldes destaquen la «visió metropolitana» que suposarà aquesta iniciativa «pionera a tot l’Estat», segons destaca Guaita. En el cas de Salou, aquesta suposa la primera empresa pública que crea el municipi. «Sumar esforços, sempre que l’objectiu sigui millorar el servei, funciona», destacava l’alcalde Pere Granados.

En la mateixa línia, Pere Segura, alcalde de Vila-seca, considera que Funecamp és «una oportunitat per millorar el servei» després «d’haver patit» amb la gestió privada. L’alcalde lamenta que aquest projecte «s’hagi vist com quelcom no desitjat» a l’àmbit privat.

Segons detallen des de l’Ajuntament de Reus, «hi ha altres municipis que han mostrat interès a formar part d’aquest servei». Guaita detalla que han decidit «posar-ho en marxa entre els quatre», tot i que no tanquen la porta a «futures incorporacions». Els preus públics encara s’ha d’aprovar, però s’estima que existirà un servei bàsic de 1.800 euros i un altre ampliat de 2.800. Els responsables indiquen que aquest servei serà només «una nova opció» per la ciutadania, que també serà compatible amb les assegurances de vida.

Alumnes, l’any passat, minuts abans de començar les PAU. Gerard Martí

Imatge del mòdul de guinguetes. Ajuntament de Salou

Salou instal·la 115 guinguetes intel·ligents a prop de les platges del municipi

Societat l Costaran entre 2 i 4 euros al dia

Álvaro Rodríguez

Salou ha posat en marxa a l’accés a les platges el sistema ‘Olalocker’, unes guinguetes intel·ligents que permetran als visitants guardar pertinences de forma segura i carregar dispositius electrònics abans d’accedir a la zona de bany. Els nous mòduls intel·ligents s’han instal·lat al carrer Verge del Pilar, en una zona estratègica prèvia a l’accés a l’arenal. D’aquesta manera, es facilita als usuaris la possibilitat de deixar objectes de valor o sensibles a la calor

en un espai segur. El sistema incorpora 115 compartiments de diferents dimensions. A més, cada compartiment està equipat amb punts de càrrega per a dispositius electrònics, amb connexions USB i tipus C. El mòdul funciona amb connexió elèctrica de 220 V i plaques fotovoltaiques. La reserva de les guinguetes es pot fer amb la pantalla tàctil del mòdul o amb un QR i tindran un cost d’entre 2 i 4 euros, segons la mida. El servei funcionarà inicialment de 7 a 23 hores.

Salou ha rebut onze milions d’euros dels Next Generation

Turisme l Sánchez aplaudeix la «transformació del producte turístic del municipi»

Álvaro Rodríguez

La secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, va visitar ahir l’Ajuntament de Salou per conèixer de primera mà els projectes turístics que han estat finançats amb fons europeus Next Generation al municipi. La trobada va tenir com a eix central l’avinguda Carles Buïgas, que recentment ha culminat la seva transformació a un carrer per a vianants. Sánchez també va visitar els carrils bici de l’avinguda Pompeu Fabra i el Bosc de les Pedreres. Aquests projectes han estat dotats amb onze milions d’euros dels Next Generation, una xifra notòria dins del 80 que hi ha a tota la demarcació de Tarragona. «Aquests són productes que repercuteixen en el model turístic, però també en la vida dels residents», remarcava la secretària. Sánchez va aplaudir «l’aposta de Salou per transformar el seu producte turístic», un fet que apunta «ajudarà a redistribuir la riquesa que genera aquest sector».

La secretària apunta que municipis com aquest «hau-

La secretària d’Estat de Turisme demana que «els beneficis del sector arribin a tots»

ran de continuar treballant per assolir un model turístic més sostenible mediambientalment i socialment».

La jornada d’ahir també va comptar amb la presència de Cristina Laigé, directora general de Turisme de la Generalitat, qui va remarcar que l’objectiu del Govern és «aconseguir que els beneficis del turisme arribin a tothom» a través de millors sous i una aposta per la «desestacionalització».

L’alcalde de Salou, Pere Granados, recorda que el municipi treballa per convertir-se en un municipi «sostenible social, mediambiental i econòmicament». El batlle agraeix la injecció d’aquests projectes, els quals considera que «han repercutit directament en els veïns i veïnes de Salou».

Pere Granados i Rosario Sánchez passejant per l’avinguda Carles Buïgas. Diari Més

En marxa les obres de millora del poblat Hifrensa, de l’Hospitalet de l’Infant

Infraestructures

Redacció

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant té en marxa les obres de rehabi litació d’una part dels equi paments públics del poblat Hifrensa, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en la categoria de Conjunt His tòric i exemple destacat de l’arquitectura racionalista a Catalunya. Aquests treballs formen part del projecte Hifrensa Viva, energía para descubrir. La última colonia industrial de Cataluña, i compta amb un finançament íntegre de 1.319.143 € procedents dels fons europeus Next Gene

ration, a través del Ministeri d’Indústria i Turisme, dins el Programa de Millora de la Competitivitat i de Dinamització del Patrimoni Històric amb ús turístic

Les obres van començar a finals del mes d’abril i tenen un termini d’execució de deu mesos, per la qual cosa hauri en d’estar enllestides a finals del mes de febrer de l’any vi nent. Consisteixen en l’ade quació a l’ús i la restauració dels valors patrimonials de parts del Pavelló municipal i de l’Escola Àster, originaris del Poblat Hifrensa, projectat per l’arquitecte Antonio Bo net Castellana.

També es preveu adequar l’equipament públic munici pal del Pavelló a la normativa vigent en matèria d’evacuació i seguretat en cas d’incendi, amb la senyalització, adequa ció dels passos i l’obertura de noves sortides d’emergència.

Intervencions

El projecte inclou actuacions centrades en la millora de l’es tat de conservació i manteni ment dels edificis, a més de la seva adequació a la normati va, sense modificar el volum ni les superfícies originals.

A l’Escola Àster s’actuarà en la reparació de les cober tes, tant les planes com les

Van començar al febrer i es preveu que estiguin enllestides el febrer de 2026

piramidals; la rehabilitació estructural del formigó vist, l’enderroc d’una aula annexa,

Un servei alternatiu cobrirà les línies R2 Sud

i Regionals per les obres a Sant Vicenç

Mobilitat Aquest funcionarà per carretera els dies 16 i 17 de juny, dilluns i dimarts vinents

ACN

Renfe habilitarà un servei al ternatiu per carretera durant les obres que Adif executarà a l’estació de Sant Vicenç de Calders els pròxims 16 i 17 de juny. Concretament, l’admi nistrador d’infraestructures ferroviàries ha d’adaptar a l’ample estàndard la zona central de l’estació i preveu fer proves sense viatgers du rant aquestes dues jornades per garantir la recuperació del servei «en condicions òptimes». El pla alternatiu preveu transport per carre tera amb 1.138 circulacions i 62.590 places de bus per als usuaris de la R2 Sud i els re gionals del Sud. La R2 sud només es veurà afectada fins les dues de la tarda del dia 16. Serà a partir del dia 18 quan els regionals recupe raran la parada a l’estació de Sant Vicenç de Calders. Els treballs d’Adif consisteixen

Imatge d’arxiu de l’estació de Sant Vicenç de Calders. ACN

Els combois de trens Regionals del sud recuperaran la parada a l’estació el 18 de juny

en la instal·lació de nou apa rells de via d’amplada mixta, l’adequació de la línia aèria de contacte a la nova confi guració, mitjançant la instal· lació de nous pals i pòrtics,

i la inclusió d’aquests nous elements al nou enclavament —dispositiu emprat per con figurar itineraris ferroviaris, mitjançant l’accionament de març—.

construïda posteriorment i aliena al projecte original; la recuperació dels horts didàc tics situats a l’espai exterior i la renovació d’instal·lacions i altres feines de pintura i man teniment. Al Pavelló municipal es durà a terme la rehabilitació de les fusteries originals, la re

paració del formigó vist a part de la façana exterior, la refor ma i reubicació d’elements afegits en intervencions an teriors i l’adequació de l’espai interior a la normativa vigent en cas d’incendis i evacuació, amb la senyalització corres ponent i la creació de noves sortides d’emergència.

Imatge de l’operatiu que va participar en l’accident de Vila-seca. ACN

Una víctima mortal i sis ferits en un xoc entre dos cotxes a l’enllaç de l’AP-7 amb la C-14 a Vila-seca

Successos Ahir al matí es va registrat un si nistre viari mortal al punt quilomètric 257 de l’AP 7 a Vila seca, al ramal d’incor poració i de sortida que con necta l’AP 7 amb la C 14. Per causes que encara s’inves tiguen, es va produïr un xoc frontal entre dos turismes. A conseqüència de l’accident, va morir la passatgera davan

tera d’un dels dos cotxes. Hi ha sis persones més ferides: dues greus, traslladades a l’Hospital Joan XXIII de Tar ragona i dues també en estat greu, traslladades a l’Hospital de Reus; i una greu i una al tra lleu a l’Hospital de Santa Tecla. Amb aquesta víctima són 61 les persones que han perdut la vida a les carreteres catalanes enguany. Shaila Cid

Imatge de la façana del Pavelló municipal del poblat Hifrensa. Ajuntament de Vandellòs l’Hospitalet de l’Infant

Es diagnostiquen cada any uns 670 nous casos de càncer de pròstata a la província

Salut l L’IISPV fa recerca per trobar maneres més eficaces i menys invasives per pronosticar els tumors i tractar-los

Redacció

El càncer de pròstata és el tumor més freqüent entre els homes a la demarcació de Tarragona. Cada any s’hi diagnostiquen prop de 670 casos nous, cosa que representa gairebé un de cada quatre càncers masculins. Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Pròstata, aquest dimecres 11 de juny, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) recorda la importància de garantir una detecció precoç i invertir en recerca per combatre millor aquesta malaltia. L’IISPV im-

pulsa diferents línies d’investigació per entendre millor el desenvolupament del càncer de pròstata i per trobar mètodes més eficaços i menys invasius per detectar tumors i tractar-los amb antelació. La doctora Matilde Rodríguez Chacón, responsable del grup de recerca DIBIOMEC a l’Hospital Universitari Joan XXIII, lidera un projecte finançat per l’Asociación Española Contra el Cáncer per desenvolupar una nova eina predictiva del càncer de pròstata agressiu.

El grup treballa en dos fronts principals: un test in-

novador basat en mostres de semen per predir amb precisió l’agressivitat del tumor i l’estudi del greix que envolta la pròstata, que pot alimentar-ne el creixement. Segons Rodríguez Chacón, l’efecte d’aquest greix és especialment preocupant en contextos d’obesitat o sobrepès, ja que pot afavorir tumors més agressius. Per això, subratlla que mantenir hàbits saludables i controlar el pes és clau per reduir riscos. Des del 2016, el grup investiga un test amb una precisió del 90,9% per classificar tumors mitjançant l’anàlisi

Les plataformes d’usuaris del sistema ferroviari català exigeixen solucions

Mobilitat l Denuncien promeses incomplertes i manca d’informació

Redacció

Les plataformes d’usuaris del transport ferroviari han emès un comunicat conjunt on denuncien que «la mobilitat ferroviària a Catalunya està en situació de SOS». Alerten que, des del col·lapse viscut al març, no s’han complert les

promeses fetes i la situació continua sent insostenible. Critiquen la manca d’informació i el sentiment d’abandonament a les andanes. «El personal format que se’ns va prometre no ha arribat, i si ha arribat no es nota», afirmen. Segons el comunicat, les estacions presenten cada cop

més deficiències: ascensors avariats, pantalles informatives apagades i un ambient hostil. Aquestes també expressen malestar per haver-se assabentat a través dels mitjans de comunicació de la nova proposta tarifària per als serveis regionals, sense publicació oficial, i denunci-

L’any passat es van detectar a Espanya més de 34.000 casos i 5.400 a Catalunya

de biomarcadors en semen. Amb l’evolució del projecte, han passat de set a només

en la desigualtat respecte de les línies de Rodalies. Després de ser rebuts pel Govern de la Generalitat, asseguren que encara esperen el pla de treball i la reunió promesa. Recorden que el material rodant és obsolet i posen d’exemple les filtracions d’aigua dins dels trens al corredor sud la setmana passada. Finalment, exigeixen inversions immediates, transparència i una taula estable amb la Generalitat, Renfe i Adif. «Catalunya mereix un transport públic digne, fiable i a l’altura de la seva gent», conclouen.

tres marcadors sense perdre eficàcia, i han dissenyat un algoritme per aplicar-lo a la pràctica clínica. L’avanç permetria reduir els tractaments segons la tipologia del tumor. Segons dades del 2024, a Espanya es van detectar més de 34.000 casos, 5.400 a Catalunya i 616 a Tar-

ragona. Es preveu que entre 2024 i 2029 se’n diagnostiquin prop de 150.000 nous casos a tot l’Estat, amb un augment entre homes menors de 70 anys. A Tarragona, només el 40% dels homes d’entre 50 i 65 anys es fan controls regulars, una xifra que puja al 55% entre els majors de 65.

Concentració que va reclamar a l’abril millores al servei

ferroviari. ACN

El personal contractat per impulsar el projecte centrat en el càncer de pròstata. IISPV

El Nàstic trenca ‘malediccions’ amb el seu bitllet a la final, però encara té fantasmes per espantar

Futbol l El conjunt grana va fer història a Murcia i ara tornarà a jugar-se l’ascens un 22 de juny

Arnau Montreal Quesada

El Nàstic de Tarragona es va encarregar d’espantar fantasmes i trencar malediccions en la nit màgica de la victòria contra el Real Murcia per obtenir un bitllet a la final. El conjunt grana va assolir el primer triomf fora de casa des de l’1 de febrer i va ser el primer cinquè classificat en accedir a les finals del play-off d’ascens de la Primera Federació. Ara, els grana tenen per davant un altre fantasma, perquè es tornaran a jugar l’ascens un 22 de juny.

El conjunt de Luis César ha hagut de lluitar contra l’estadística i els seus propis fantasmes per arribar fins a la final. De fet, afrontaven el duel a l’estadi Enrique Roca amb l’obligatorietat de guanyar per accedir a la següent ronda. El que era una meta a un gol de distància, en els dies previs al partit es veia com escalar l’Everest. De fet, el Nàstic no ho havia aconseguit en les darreres 8 sortides de la lliga. L’últim triomf a domicili va ser un 1 de febrer a Balaídos amb un 0-1, un resultat que es va repetir el darrer dissabte amb un Nàstic heroic que va aconseguir la victòria fora de casa en el moment més important de la temporada.

Aquesta no era l’única maledicció va trencar el Nàstic amb la seva gesta a l’estadi Enrique Roca. De fet, en les 12 eliminatòries d’anada i tornada en la història del play-off de Primera Federació, mai un equip havia guanyat el partit de tornada com a visitant. Aquell mateix dissabte l’Antequera no ho va aconseguir i va caure contra la Ponferradina. El darrer diumenge dos equips més van acompanyar al Nàstic en aquesta línia amb les victòries a domicili del

En la història de la Primera Federació, només segons i tercers han pujat

Mérida i de l’Andorra, tot i que només el conjunt pirinenc va passar a la final.

Encara hi ha ‘malediccions’ El Nàstic de Tarragona haurà

Pablo Fernández, l’amulet del Nàstic: l’equip no ha perdut si l’asturià ha marcat

Futbol l Pablo Fernández és l'home total del Nàstic. A banda de ser el pitxitxi de l'equip, també s'ha convertit en el millor amulet perquè, en les darreres 20 vegades que ha marcat a Primera Federació, el Nàstic no ha perdut. Dissabte aquesta dada es va fer realitat una vegada més. El seu gol contra el Real Murcia va donar el bitllet a la final per al conjunt grana,

però també va ser ell l'encarregat de mantenir l'equip viu a l'eliminatòria amb el gol de l'empat al Nou Estadi. Fa dues temporades que, quan Pablo ha marcat, el Nàstic no ha perdut i, concretament, ha sumat 14 victòries i 6 empats. De fet, l'últim cop que va veure porta i el conjunt grana va perdre va ser en la derrota per 2-1 al camp de l'Atlético Baleares el 23 d'abril de 2023.  AMQ

de continuar remant contra la història de la Primera Federació. En totes les temporades de vida d’aquesta categoria, els dos equips que han acabat en segona posició han pujat a

Segona Divisió, menys dues excepcions i en aquestes els que van pujar sempre van ser els tercers. La primera va ser el curs 2021/2022. Llavors, el play-off era a partit únic i en

un camp neutral, unes circumstàncies que s’arrossegaven per les restriccions de la covid. Llavors, el Villarreal B, com a segon, va ascendir de categoria i el va acompanyar l’Albacete, que va ser el tercer classificat i va obtenir el bitllet després de guanyar al Deportivo. El segon exemple va ser el més dolorós. Concretament, va ser l’any passat quan el Málaga, tercer classificat, va assolir l’ascens al Nou Estadi Costa Daurada un dolorós 22 de juny. Després de trencar ‘malediccions’ amb la nit màgica a Murcia, el Nàstic tornarà a jugar-se l’ascens de categoria un 22 de juny, un any després de la tragèdia. De fet, ho farà, de nou, contra un tercer classificat, la Real Sociedad B. Això sí, aquesta vegada serà a domicili, a les instal·lacions de Zubieta. El Nàstic està a dos passos del somni i el primer serà aquest dissabte a les 20.30 hores al Nou Estadi. El conjunt de Luis César tindrà l’oportunitat d’espantar els fantasmes de Vigo, quan els grana es van enfrontar a un filial amb el qual van superar a casa i van empatar fora. Això sí, sí una cosa va demostrar la nit màgica de Múrcia, és que les ‘malediccions’ estan per a trencar-les i els fantasmes, per espantar-los.

La plantilla del Nàstic de Tarragona celebrant la victòria contra el Real Murcia amb l’afició desplaçada al fons. Joan Baseda/Nàstic

Camí a Segona

Pablo Fernández celebrant el gol de la victòria contra el Real Murcia amb Víctor Narro. Joan Baseda/Nàstic

Marc Trilles: «Tinc l’espineta clavada de no

poder assolir un ascens amb el Nàstic»

Futbol l El jugador del Tarazona i ex del Nàstic parla al Diari Més sobre el seu passat grana, la final de Vigo i de com veu la Real Sociedad B

Arnau Montreal Quesada

Com va veure el duel del Nàstic contra el Real Murcia?

«Penso que va ser una de les eliminatòries que sembla que està escrit perquè passi així. El Nàstic va fer un pas endavant a nivell defensiu i no recordo cap ocasió clara del Murcia menys aquella als últims minuts que atura Dani Rebollo. Jo he seguit el Nàstic tota la temporada i era un equip que no transmetia seguretat en defensa, però en aquesta eliminatòria l’he vist un equip dur i segur. El Murcia era el rival que ningú volia, era el favorit i el Nàstic va fer el que s’havia de fer». Ara, l’equip de nou en una final contra un equip filial. Què recorda de la que va viure a Vigo amb el Nàstic?

«M’hauria agradat jugar aquell play-off amb un Nou Estadi ple, però aquella eliminatòria era en un camp neutre. Recordo que era el millor vestuari que he compartit mai i nosaltres teníem clar que ho anàvem a aconseguir. Vam guanyar al Racing de Ferrol que arribava amb una ratxa increïble aguantant amb tot. Després contra el Villarreal B crec que tots recordem el que va passar, que l’àrbitre va voler ser protagonista i, desgraciadament, ens vam quedar a les portes». Amb què es queda d’aquell moment?

«Amb el grup. Recordo les hores prèvies al duel contra el Villarreal que Joan Oriol va posar la cançó del circ i ens vam passar fent el burro al passadís de l’hotel. Érem una pinya, es respirava un ambient on vaig ser molt feliç». També va viure el duel dur d’Ibiza. S’ha quedat amb l’espineta clavada de pujar amb el Nàstic?

«Doncs sí. Aquell any que vam caure a Ibiza va ser dur, perquè no vam arribar al play-off en el format de subgrups que hi havia. Em que-

da l’espineta clavada perquè venir al Nàstic va ser la meva aposta. En aquell moment tenia una oferta de l’Índia que m’oferien més diners que el Nàstic. Però jo volia venir a Tarragona perquè era un club mític, molt professional i estava prop de casa meva. Amb tot el que vaig viure al Nàstic, si em pregunten, no em penedeixo de res. No em penedeixo de dir no a l’Índia i aquell contracte, perquè els anys al Nàstic van ser els que més he gaudit i millor ho he passat». Què opina de la Real Sociedad B, el rival del Nàstic? «És un equip que té una forma de joc molt vertical, amb jugadors desequilibrats que els agrada trencar línies i també gent molt física al darrere. És un equip dur que les dues vegades que m’he enfrontat amb ells els duels es van resoldre per detalls. En l’anada, van guanyar per un penal a l’últim minut i, a la tornada a Tarazona, van guanyar amb l’únic xut que van tenir, perquè ens els vam cruspir. Penso que el Nàstic no és inferior a la Real Sociedad B, tot i que serà una eliminatòria complicada». És un bon rival a batre?

Montserrat Montañés, reconeguda com a millor esportista universitària

Poliesportiu l La tarragonina ha guanyat el premi a nivell de Catalunya

Redacció

L’atleta tarragonina Montserrat Montañés i Arbó ha estat guardonada amb el premi a la Millor Atleta Universitària de Catalunya, un reconeixement destacat en l’àmbit esportiu universitari del país. L’atleta va recollir el premi el passat dijous 5 de juny en un acte celebrat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Montañés, especialitzada en el llançament de martell, competeix representant la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i ha estat reconeguda no només pels seus mèrits esportius, sinó també pel seu compromís, constància i valors dins i fora de la pista.

La tarragonina ha destacat en la seva especialitat des de les primeres competicions i enguany ha continuat la seva progressió amb una medalla de plata en el Campionat de

La tarragonina Montserrat Montañés realitzant un llançament. Cedida

L’atleta tarragonina s’especialitza en llançament de martell

Catalunya de Llançaments Llargs d’Hivern Absolut, entre altres competicions. A més, el seu talent l’ha portat

a estudiar també als Estats Units, on ha competit en tornejos i competicions a nivell universitari.

D’aquesta manera, l’atleta tarragonina va rebre el guardó en un acte celebrat a la Universitat Rovira i Virgili per reconèixer la seva trajectòria esportiva durant el darrer any.

Partit d’ofici

«La Real patirà amb la pressió i 15 minuts de dubte són molt llargs al Nou Estadi»

«El Nàstic el que ha de fer és un duel amb molt d’ofici a casa. Si s’està defensivament bé, el Nàstic trobarà la manera de fer mal. Tot i el que va passar a Villarreal, sempre prefereixo jugar contra filials. Són jugadors joves i amb poca experiència i això s’ha d’aprofitar. Sí, tenen qualitat i molts pugen al primer equip, però la falta d’experiència amb un Nou Estadi ple farà que tinguin 15 o 20 minuts dolents. I 15 o 20 minuts dolents al Nou Estadi són molt llargs». Quin missatge vol enviar als aficionats del Nàstic?

«Els diria que estiguin a mort amb l’equip. És l’últim pas i que estiguin endollats els 96’ minuts que duri el partit a casa, perquè els asseguro que la Real Sociedad B sentirà la pressió. A la tercera ha de ser la vençuda, el Nàstic ha de ser en el futbol professional, per la gent, per la ciutat, pel club i per a tothom i m’alegraria molt si passés».

Els diferents representants de l’equip femení del Nàstic i de Vopak Terquimsa. Cedida

Vopak Terquimsa felicita el Nàstic Femení per l’ascens a Primera Catalana

Futbol l Vopak Terquimsa, patrocinador de l'equip femení del Nàstic, ha volgut felicitar el conjunt grana per l'ascens a Primera Catalana, un assoliment que reflecteix l'esforç, la constància i l'esperit de superació que defineix de les futbolistes grana. «Estem enorme-

ment orgullosos de fer costat al Nàstic femení. El seu ascens no sols és una victòria esportiva, sinó també un exemple inspirador», va destacar el director general Eduardo Sañudo, que també va aprofitar per l’accés a la final del play-off d’ascens de l’equip masculí. Redacció

Camí a Segona

Marc Trilles en la seva etapa al Nàstic. Joan Carles Borrachero/Nàstic

El CA Tarragona participa amb èxit al Campionat d’Espanya

Atletisme l L’equip femení va quedar sisè a la Final A competint amb els millors equips i el masculí tercer a la Final B

Arnau Montreal Quesada

El Club Atletisme de Tarragona va competir amb èxit el darrer cap de setmana en els Campionats d’Espanya de Clubs de Segona Divisió. L’equip femení va participar a Valladolid en la Final A per l’ascens, on va assolir la sisena posició contra equips d’alt nivell. També va tenir lloc a Santa Coloma de Gramenet, on l’equip masculí va lluitar a la Final B i va assolir una meritòria tercera posició.

L’equip femení va completar la seva participació amb i una sisena posició estatal després de competir contra el Barça, la Real Sociedad, l’Albacete i l’Oruense. Mireia Lo-

pez i Laurine Elisa Marimón van ser les més destacades emportant-se una medalla de plata cadascuna. La primera als 100 metres tanques amb una marca de 14,07 segons i la segona en el triple salt assolint 12,17 metres. D’altra banda, Noa Antón va sumar un bronze en els 100 metres llisos, completant també la seva millor marca personal i un rècord del club. Clàudia Mir, Carla González, Natalia Sánchez. Mireia redondo i

Mireia López i Laurine Elisa Marimón van assolir una plata cadascuna

Bàrbara Pintado també van obtenir el seu bronze en les seves categories.

D’altra banda, l’equip masculí va assolir una actuació molt consistent per assolir la tercera posició a la Final B de Santa Coloma de Gramanet. Álex Lago va dominar a la primera posició els 800 metres amb un registre d’1’53,76’’ mentre que Pol Aixalà va guanyar l’or als 400 metres tanques amb una nova millor marca personal de 54,75 segons. Jan Sans, Lluc Subirós, Víctor Jiménez i Dani Collar van obtenir la segona posició en les seves respectives categories. Finalment, Fernando Flores i Nacho Fernández van sumar un bronze.

L’equip femení i masculí del Club Atletisme Tarragona que van participar en l’estatal. CA Tarragona

El Govern pacta amb Aena una ampliació del Prat per 3.200 MEUR

Infraestructures l S’allargarà la tercera pista en 500 metres i es construirà una nova terminal satèl·lit

El Govern ha pactat amb el Ministeri de Transports i Aena una inversió de 3.200 milions d’euros per ampliar l’aeroport del Prat amb l’objectiu de convertir-lo en un hub intercontinental abans del 2033. El projecte preveu allargar la tercera pista en 500 metres, construir una nova terminal satèl·lit i remodelar les terminals T1 i T2. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que es tracta d’una proposta «sòlida, consensuada i definitiva», amb el «màxim respecte per a la sostenibilitat».

El pla inclou la redacció d’un nou pla director, que s’hauria d’aprovar el 2028. L’execució començaria el 2030 i es preveu que finalitzi el 2033. El projecte també incorpora una anella verda, un fons ambiental, la renaturalització de 250 hectàrees agrícoles i un tren subterrani per connectar la nova terminal amb la T1. L’ampliació multiplica per deu la superfície natural compensada respecte de la zona afectada. Aquest acord tanca anys de bloqueig

institucional, després que el projecte quedés fora del Document de Regulació Aeroportuària 2022-2026 per falta de consens entre el govern espanyol i el català, aleshores presidit per Pere Aragonès. El nou pacte ha generat una

Brussel·les proposa rebaixar a 45 dòlars el topall al preu del petroli rus per pressionar Putin

Europa l La CE també planteja vetar les transaccions amb els gasoductes

La Comissió Europea proposa rebaixar de 60 a 45 dòlars el topall al preu del barril de petroli rus amb l’objectiu d’augmentar la pressió sobre Rússia perquè negociï un alto el foc a Ucraïna. Es tracta d’una de les mesures que planteja Brussel·les en el 18è paquet de sancions contra Moscou, que busca atacar els sectors bancari i energètic russos.

«La guerra s’ha d’acabar. Necessitem un alto el foc real i Rússia ha de seure a taula per negociar una proposta serio-

sa», subratlla la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la presentació del paquet de sancions. A més, l’executiu també planteja prohibir als operadors de la Unió Europea fer transaccions relacionades amb els gasoductes Nord Stream I i Nord Stream II. La proposta arriba menys d’un mes després que els 27 aprovessin el 17è paquet de sancions. L’objectiu de la nova ronda de mesures és castigar els sectors bancari i de l’energia per colar l’economia i forçar Putin a seure negociar un acord de pau.

allau de reaccions, tant de suport com d’oposició frontal.

Reaccions

L’alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou, ha reiterat el rebuig «inequívoc» del consistori i ha criticat que el pro-

jecte afecta espais naturals com la Ricarda i el Remolar, i s’ha presentat sense consens territorial. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, també l’ha rebutjat i ha demanat una reunió urgent per analitzar l’impacte sobre la

Netanyahu reuneix el seu  govern després «d’avenços»  a les negociacions per Gaza

Genocidi l El mandatari vol informació sobre el pla d'alliberament d'ostatges

EFE

El primer ministre d’Israel, Benjamín Netanyahu, va convocar ahir una reunió amb diversos alts càrrecs israelians i membres de la delegació negociadora després de registrar «avenços» en les converses indirectes amb Hamàs per a un acord d’alto-elfoc i l’alliberament d’ostatges a Gaza.

En la reunió participaran el ministre de Defensa, Israel Katz; el d’Assumptes Estratègics (i líder de l’equip negociador israelià), Ron Dermer, i el cap de l’Estat Major de

l’Exèrcit, Eyal Zamir, a més de membres de l’equip negociador.

Durant una roda de premsa a Jerusalem, el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, també va dir que hi ha hagut «algun progrés» en les negociacions, però va matisar que no vol exagerar-lo per les «experiències passades».

Des de fa gairebé tres mesos, Israel i Hamàs mantenen negociacions indirectes a través dels països mediadors (els Estats Units, Catar i Egipte) per a aconseguir un acord d’alto-el-foc i alliberament d’ostatges a Gaza.

taveu David Cid ha anunciat una estratègia per aturar-lo, confiant que la Comissió Europea hi intervingui.

El projecte rep el suport de PSC, PPC i Vox. S’hi oposen ERC, CUP, Junts i Comuns

Casa Gomis. Urtasun ha qualificat el projecte de «pas enrere» i ha criticat que respon a un «model turístic caduc». Tot i això, la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha afirmat que el projecte d’ampliació de l’Aeroport del Prat «és indispensable per al progrés de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya» i tindrà un «impacte mediambiental mínim».

La Comissió Europea ha informat que està analitzant el projecte, però manté obert un expedient sancionador iniciat el 2021 pel deteriorament del delta del Llobregat. Brussel·les ja havia advertit que qualsevol nou projecte no pot afectar significativament aquest espai natural protegit. Des del Parlament, la CUP ha demanat la compareixença d’Illa i ha qualificat el projecte de «negacionisme climàtic». També els Comuns s’hi han oposat, i el seu por-

Felicitacions

Envia-les a: publicitat@mestarragona.com

Muchas felicidades ‘Juanito’

De parte de tu familia

Que tengas un feliz día ‘Wipi’ ‘!!

El PSC ha defensat que el projecte és «molt equilibrat» i representa la «intervenció mínima necessària». El PPC ha estat caut i ha assegurat que Illa està «segrestat» pels seus socis. Vox ha reclamat executar el projecte amb urgència i ha afirmat que «Catalunya no s’enlaira perquè li tallen les ales». Junts ha denunciat la «unilateralitat» d’Illa, ha demanat el traspàs integral de l’aeroport i ha registrat la seva compareixença al Parlament.

ERC també rebutja el projecte i reclama retirar-ne la gestió a Aena. Considera que l’ampliació és incompatible amb la protecció ambiental i ha advertit que el projecte pot «complicar» la legislatura d’Illa. El Govern nega que es trenquin els acords d’investidura amb ERC i els Comuns, i manté la voluntat de negociar la governança de l’aeroport. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha celebrat la proposta i ha reclamat que els municipis tinguin veu a la taula de decisions.

Ecologistes en Acció ha anunciat mobilitzacions massives i ha afirmat que el projecte no compta amb acord polític ni social. Aena ha defensat que la proposta redueix en 87 metres l’afectació a la Ricarda i que no afecta el Remolar fora del perímetre aeroportuari.

Hoy cumple 10 añitos el pequeño de la família. ¡Feliz cumpleaños guapísimo! ¡Disfruta de tu día y que siempre seas tan feliz! ¡Te queremos mucho! ¡Muchos besitos!

ACN

Passatgers amb maletes a l’aeroport de Barcelona. ACN / Albert Hernàndez

k Tribuna k

Carta oberta a la Sindicatura de Greuges de Catalunya i DINCAT

Benvolgudes. Ens hem adreçat a vosaltres individualment i col·lectivament per la retallada d’hores de suport i el sobre preu dels casals i activitats d’estiu pels nostres fills i filles, germans i germanes, grans dependents aquest any i anys anteriors.

Les activitats durant els mesos d’estiu per la canalla i joves grans dependents no són un luxe, són activitats necessàries per la seva salut, per la necessitat d’entorns estructurats i amb professionals adequats i per la supervivència de les mares cuidadores. A la resta dels països de la UE els centres per canalla grans dependents (dependents de graus II i III) no tanquen a l’estiu, perquè és una necessitat sanitària.

A Catalunya en canvi tanquen els CEE i hem de buscar a la desesperada casals i centres que admetin la nostra canalla i joves grans dependents. Les opcions són molt poques i es carrega sobre preu a la canalla amb grans necessitats de suport.

Us imagineu que es carregués sobre preu a la sanitat per abordar situacions sanitàries complexes i cròniques com la insuficiència renal o altres? Doncs amb les discapacitats intel·lectuals i les pluridiscapacitats sí que es carrega sobre preu, i això passa cada any, és injust i no podem esperar més a que s’atenguin les vostres recomanacions com Sindicatura de Barcelona. Necessitem solucions per aquest estiu ja!

Estem fartes de denunciar-ho. No és un luxe, és una necessitat i un dret bàsic d’igualtat i d’accés a la salut. Si la nostra canalla no pot accedir a activitats estructurades i adaptades sovint acaba ingressada a urgències de psiquiatria infantil als hospitals.

Us imagineu que es carregués sobre preu a la sanitat per abordar situacions sanitàries complexes i cròniques com la insuficiència renal o altres? Doncs amb les discapacitats intel·lectuals i les pluridiscapacitats sí que es carrega sobre preu, i això passa cada any

Necessitem solucions ja, ajudes aquest any per pagar els sobre cost del suport que necessita la nostra canalla i que s’entengui que les activitats durant els mesos d’estiu de la nostra canalla no són un luxe, són una necessitat per la salut i no podem esperar un altre any.

Els nostres fills i filles germans i germanes no són tants, som un col·lectiu petit, menys del 10% dels total de les persones amb discapacitats, no arribem a les 90.000 persones en total, els menors 40.000? de debò que no podem crear recursos entre totes? Recursos que serien un estalvi en pressupost de salut i una activitat social i econòmica amb retorn per a totes.

Pel dret a la igualtat en l’accés a la salut necessitem suport per l’accés a les activitats de lleure en igualat de condicions ja! I hores de suport per la salut i la conciliació de les mares i germanes cuidadores. Demanem els drets que estan sobre el paper, #nofavors.

Ek Editorial k

Eines aeroportuàries

l president de la Generalitat exposava, fa pocs dies, la voluntat de presentar abans d’acabar el mes de juny, una proposta de futur per l’aeroport del Prat. Afirmava que seria segons les indicacions que els tècnics elaboressin, tenint en compte les menors afectacions ambientals possibles. I ha complert. Aquest dimarts ha donat a conèixer el pacte establert amb Aena per una ampliació que ha de costar 3.200 milions d’euros i que comportarà allargar la tercera pista en 500 metres, a banda de construir una nova terminal. Les afectacions al medi natural es compensaran amb la renaturalització d’altres espais i

també es construirà un tren subterrani entre la nova terminal i l’actual T1. En definitiva, es tracta de la modernització del principal centre aeroportuari català que aspira a ser un hub intercontinental abans del 2033. De retruc, l’aeroport de Reus hauria de poder aprofitar el creixement del Prat per esdevenir una eina complementària. Però res d’això no serà possible sense la interconnexió real i ràpida (alta velocitat com a referent) entre les dues infraestructures. La inversió que es dediqui a fer-ho realitat hauria d’estar en consonància amb la importància que pot tenir pel desenvolupament  del Camp de Tarragona.

k Tribuna k

La prudència no és sempre bona consellera

Fa una dècada, el nostre grup de recerca de la URV va decidir impulsar un estudi rigorós sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona. Davant la manca de suport institucional, vam recórrer al sector privat on si vàrem tenir una resposta positiva. Érem conscients de les possibles crítiques que aquest suport podria ocasionar, però vam prioritzar la necessitat d’aportar dades objectives a una demanda social evident. Durant sis anys, hem desenvolupat un monitoratge en 22 municipis, analitzant els 75 compostos més característics de les activitats dutes a terme en el nostre entorn industrial. Tot el plantejament científic, des de la metodologia fins als punts de mostreig, ha estat liderat des de la universitat, amb total independència. Els resultats, lliurats anualment a l’entitat finançadora, han estat sempre transparents. En la darrera presentació pública de les dades del 2024, un compost superava el límit fixat per una normativa estrangera, i es va comunicar sense reserves i donant les explicacions adients. És un estudi pioner en l’àmbit europeu del qual ens hauríem de sentir tots orgullosos. Recentment, dos articles d’opinió, un signat per n’Eva Miguel (CUP Tarragona) i l’altre signat per Rut Queralt (Porta Enrere) han tornat a posar en dubte, una vegada més, les dades del nostre estudi, insistint que l’encàrrec municipal actual serà el ‘primer’ de caràcter independent. Això, a banda de ser fals, és una acusació greu que qüestiona la nostra ètica professional i la credibilitat científica d’una universitat pública. És difícil entendre el perquè d’aquesta crítica precisament a aquest estudi, quan la URV ha fet molts estudis amb empreses potencialment contaminants i finançats per la mateixa empresa sense cap comentari o crítica

Francesc Borrull

Catedràtic d’Universitat de l’àrea de Química Analítica a la Universitat Rovira

per part d’aquestes agrupacions. Aquesta desconfiança ha anat creixent, fins al punt que s’han verbalitzat sospites de manipulació per part de grups com Stop Creuers (Diari Més, 16/05/2025). Comparen les dades d’un estudi puntual amb mostrejadors passius amb els milers de dades anuals recollides per equips homologats, com els que utilitza la Generalitat. La discrepància de valors els fa esmentar: «Posem en dubte la URV». Afirmar que la URV «depèn del Port, Repsol i la petroquímica» no només és una falsedat, sinó que denota un desconeixement profund del funcionament de la recerca universitària.

na reconeguda i publicada a les millors revistes internacionals. No fer-ho envia un missatge d’inseguretat i feblesa institucional.

La URV ha de defensar amb fermesa els seus equips de recerca. No pot deixar que una part del discurs públic qüestioni, sense proves, dècades de feina reconeguda i publicada a les millors revistes internacionals

És preocupant que aquesta actitud sigui compartida també per alguns membres de l’Ajuntament de Tarragona (afortunadament només alguns). Declaracions com «seguiu el rastre dels diners» o clàusules excloents en plecs de condicions que poden deixar fora la URV només per haver col·laborat amb empreses, no són acceptables. Si s’aplica aquest criteri, cap universitat podria participar en cap projecte finançat en el seu entorn.

La URV ha de defensar amb fermesa els seus equips de recerca. No pot deixar que una part del discurs públic qüestioni, sense proves, dècades de fei-

És imprescindible que l’equip de govern de la universitat faci una defensa clara i contundent de la tasca acomplerta. No només per protegir el seu prestigi, sinó per dignificar el treball de tots els investigadors que, des del rigor i la vocació de servei públic, dediquen el seu esforç a millorar el territori. I és igualment lamentable que, per satisfer una minoria crítica, l’Ajuntament emprengui un nou estudi sobre qualitat de l’aire pràcticament idèntic al que ja es fa: mateixa tecnologia, menys punts, mateixos compostos i amb una única novetat –la detecció de possibles puntes– que no aporta valor real a l’objectiu principal de l’estudi que és l’avaluació de risc per a la salut. Tot plegat, amb un cost proper als 600.000 euros. Hi ha moltes més coses a fer per controlar la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona, no cal repetir el que ja està fet.

La confiança no s’hauria de perdre mai a la lleugera. En el cas de la URV, és la seva trajectòria la que hauria de parlar. Però davant els atacs reiterats, el silenci ja no és prudència, sinó complicitat. I això, ni és just ni és admissible.

Francesc Borrull és catedràtic d’Universitat de l’àrea de Química Analítica a la Universitat Rovira i Virgili, responsable del grup d’investigació ‘Cromatografia, Aplicacions Mediambientals’ i Responsable Tècnic de l’Estudi de la Qualitat de l’Aire. Observatori de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona.

k Tribuna k

Ignasi Riera i Ramon Comas

El passat 22 de maig va morir

Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 1940-Madrid, 2025), conegut com el ‘Nani’. Diferents necrològiques i articles han destacat el seu llegat i trajectòria com a escriptor —narrativa, novella, assaig—, traductor, editor, periodista, activista i polític i, sobretot, la seva bonhomia i calidesa. Instal·lat des del 2003 a Madrid, no va deixar de col·laborar o organitzar actes al Cercle català d’allí o al centre Blanquerna sobre la llengua, literatura i cultura catalanes i, també, sobre la memòria democràtica. Abans i després d’instal·lar-s’hi, venia sovint per les nostres contrades. Fa anys havia tingut casa a Clarà (Torredembarra), on hi parava alguns estius o caps de setmana. També venia a veure les seves amistats i compartir dinars o calçotades. I va participar en diferents iniciatives de seminaris, jornades o congressos organitzats pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili. Però voldria referir-me a la relació que va tenir amb Ramon Comas i Maduell (Tarragona, 1935-Sant Cugat del Vallès, 1978).

Ramon Comas, a més dels estudis eclesiàstics, de magisteri, teologia, literatura i filosofia, fou també editor i escriptor. El 1963, publicava el seu primer llibre de poemes amb pròleg de J.V. Foix i, des d’aleshores, ho feu de manera continuada amb noves obres de poesia, narrativa i assaig. Pòstumament, poc després de la seva mort, sortien a la llum dos reculls

Montserrat Palau Vergés

Professora de la Universitat Rovira i Virgili i membre de l’APELLC

(Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes)

més: Oda nova a Tarragona i altres poemes (1978) i Inaudits testimonis. Poesia completa (1979); el primer amb dibuixos d’Enric Baixeras i amb edició de la malauradament també desapareguda Llibreria de la Rambla i tots dos amb pròleg d’Ignasi Riera. El ‘Nani’ també havia estat jesuïta a Sant Cugat del Vallès on s’havien conegut i, tot i que ell abandonaria el seminari el 1969, l’amistat va continuar fins a la prematura mort de Comas. Una de les visites dels darrers anys d’Ignasi Riera a Tarragona fou, de nou, a la Llibreria de la Rambla a Tarragona, el 2014, amb Ramon Marrugat com a amfitrió, per presentar el seu llibre Perquè també l’esperança fatiga: notes sobre la vida de Ramon Comas i Maduell (2013), un retrat i

estudi complet que cal llegir i que recorre les seves circumstàncies vitals i literàries amb coneixença directa i documentada.

k Tribuna k

Vegueria Penedès, infraestructures i eficàcia

LA Tarragona, gràcies a Ignasi Riera, comptem amb el Fons Ramon Comas i Maduell, que podeu consultar també en línia

Ramon Comas havia tingut ja reconeixement a Tarragona. Tenim un carrer amb el seu nom i, de forma interrompuda, els premis de la ciutat li van posar el seu nom al de poesia. També cal esmentar, en el 25è aniversari de la seva mort el 2003, les edicions del professor de Filologia Catalana de la URV i membre de l’APELLC, Emili Samper: l’estudi Ramon Comas i Maduell: vida i obra d’un poeta i l’antologia poètica Vinc a l’aurora perdonat de tu. Per acabar-ho de reblar i tornant al fil de l’amistat i relació, Ramon Comas va deixar diversa documentació, llibres, papers i textos inèdits a Ignasi Riera que, amb generositat, el 2014, va donar a la seva ciutat i, concretament, al CRAI del Campus Catalunya de la nostra universitat. A Tarragona, per tant, i gràcies a Ignasi Riera, comptem amb el Fons Ramon Comas i Maduell, que podeu consultar també en línia. El ‘Nani’ ara ja només restarà en la nostra memòria, només records, com els de la seva la simpatia i l’hedonisme càlid inherents en ell. Però ens resta la seva obra, important i quantiosa que cal tenir en compte i estudiar i l’agraïment per haver reivindicat, preservat i conservat obres d’altri, com la de Ramon Comas.

’ou o la gallina, les infraestructures primer o després de les implantacions constructives d’usos diversos? Aquest és un pensament que es produeix a l’hora d’executar els aprofitaments urbanístics del planejament. La mateixa Llei del sòl preveu la urbanització simultània amb la garantia del 100% del cost dels serveis. Aquesta previsió ha tingut incompliments en la història de l’urbanisme, i ha portat problemes a tots els agents que intervenen en el procés d’execució. Tenim el territori totalment empastifat per incompliments per part de tothom, llevat excepcions.

Cal reduir els procediments administratius, per descomptat, però ser cauts amb la figura de la garantia. Una altra cosa és la necessària garantia de connexió dels serveis, per exemple l’energia a les instal·lacions existents de xarxes bàsiques. És urgent que el país tingui un pla territorial general de Catalunya (llei 1/1995, per revisar) introduint eines de control i disciplina de veritat.

Vegueria Penedès

La Vegueria Penedès, aprovada el 2017, no té encara el seu pla territorial parcial (només s’ha tramitat l’aprovació de l’Avanç de Pla, el 2024); portem massa retard i el territori ha d’anar encaixant les infraestructures improvisades des de responsabilitats alienes, però obligades per jerarquia política.

Cal reduir els procediments administratius, per descomptat, però ser cauts amb la figura de la garantia

Els plans parcials territorials de les 7 vegueries restants s’hauran d’adaptar al nou pla general de Catalunya, això implica la urgència del treball de revisió. Cal auditar com està tot el territori de Catalunya, començant amb quines infraestructures tenim, en quines condicions i quines són les necessàries. No és acceptable l’apagada d’electricitat del passat dia 28 d’abril i la manca de protocol i de gestió amb la ciutadania.

Ordre jeràrquic

1-Pla territorial general de Catalunya, que prevegi les infraestructures de xarxes bàsiques de la península al seu pas per Catalunya i també les pròpies del país.

2-Pla territorial parcial de la Vegueria.

3-Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

4-Llicència municipal, amb estricte compliment dels terminis.

Credibilitat com a país

L’economia d’un país pròsper i seriós ha de funcionar amb els millors professionals, amb una política, transparent, eficient i amb total garantia jurídica.

Si s’assoleix aquest destí, no tan sols es notarà un canvi de veritat, sinó que serem creïbles, i això sí que dona rèdit i confiança.

Així ho veig.

Jordi Sánchez Solsona Exalcalde de Calafell

Mor als 86 anys el novel·lista britànic   de suspens Frederick Forsyth

Defunció l Ha mort als 86 anys Frederick Forsyth, autor de Chacal i Los perros de la guerra, amb més de 75 milions de llibres venuts. Experiodista i exinformant del MI6, va revolucionar el thriller d’espies amb trames trepidants i estil periodístic. Va escriure la novel·la Chacal en 35 dies. Agència EFE

Necrològiques

Tarragona

Antonio Juanpere Toset.

Ha mort als 70 anys. El seu funeral serà avui a les 16 h al Tanatori.

Reus

Vicente Martínez Cabildo.

Ha mort als 62 anys. El seu funeral serà demà a les 12 h al Tanatori. Antonia Aguilar Triviño.

Ha mort als 87 anys. El seu funeral serà demà a les 15.30 h a la

Parròquia de Sant Francesc d’Assís.

Cambrils

Ignasi Moreno Murcia.

Ha mort als 52 anys. El seu funeral serà avui a les 15.30 h al Tanatori Mémora de Cambrils.

Valls

Paqui Ramos Martínez.

Ha mort als 60 anys. El seu funeral serà avui a les 10 h al Santuari de la Mare de Déu del Lledó.

L’Espai Boule de Reus impulsa una experiència educativa matemàtica

Formació l S’ha treballat mitjançant el disseny i la impressió 3D

Redacció

L’Escola Prat de la Riba de Reus ha acollit una experiència educativa pionera durant el segon trimestre del curs 2024-2025, en què alumnes de 5è i 6è de primària han treballat les matemàtiques d’una manera creativa, visual i significativa mitjançant el disseny i la impressió 3D. Aquesta iniciativa, impulsada per Espai Boule en col·laboració amb PaskleMakerStudio, ha tingut com a objectiu principal acostar els continguts matemàtics al dia a dia dels infants a través de la tecnologia i el pensament creatiu. Al llarg de dotze sessions setmanals, els alumnes han aprofundit en conceptes com les proporcions, els decimals, els polígons i el càlcul d’àrees i volums, tot aplicant-los en projectes de disseny digital. Mitjançant tauletes, llapis òptics i impressores 3D, han

En 12 sessions, s’han treballat els decimals, els polígons o el càlcul d’àrees i volums

creat les seves pròpies figures i objectes, que després han pogut veure materialitzats físicament.

Així, els resultats qualitatius obtinguts del projecte han estat positius. Els infants han mostrat un gran entusiasme per les matemàtiques, han millorat la comprensió de conceptes abstractes i han desenvolupat una nova mirada cap a aquesta àrea sovint percebuda com a difícil o avorrida.

Alumnes de la Prat de la Riba participant en l’experiència educativa. Cedida

L’horòscop

21/03 al 19/04 ÀRIES

Abans de prendre qualsevol determinació analitza detingudament els pros contres de tot. Avui no és bon moment per als canvis.

LLEÓ

23/07 al 22/08

L’ambient de la llar serà una cosa pesada per a tu en la jornada. Els passejos les diversions t’ajudaran a trobar l’equilibri que tant cerques avui.

SAGITARI

22/11 al 21/12

Posa atenció als menjars als excessos. El teu cos ho aguantarà tot però després es ressentirà. Un familiar necessitarà la teva ajuda.

TV local

20/04 al 20/05

Evita qualsevol tipus de discussió o enfrontament durant tota la jornada. Els altres no entraran en raó tu et crisparies. Més calma cap.

VERGE

23/08 al 22/09

És un bon moment per a arreglar la teva casa o reunir-te amb els teus amics. Aquests t’aportaran una agradable sorpresa et faran feliç.

22/12 al 19/01 CAPRICORN

No et fiquis en els problemes aliens molt menys si aquests tenen a veure amb assumptes de l’amor. Centra’t en les teves necessitats.

CANAL REUS TV

10:30 Teló de fons

11:00 180 Graus

11:30 Fot-li (r)

12:00 Qui cuina avui?

12:30 Connecta 10 comarques

13:00 180 Graus

13:30 Fot-li (r)

14:00 Notícies migdia

14:30 Caminant per Catalunya

15:00 Notícies migdia (r)

15:30 Fot-li (r)

16:00 Efecte mosaic. Tarda

17:30 Pica Lletres

18:00 + Xarxa + sostenibilitat

18:30 Connecta 10 comarques

19:00 Fot-li (r)

19:30 180 Graus

20:00 Notícies vespre

20:30 La Comarcal

21:00 Notícies vespre (r)

21:30 La Comarcal (r)

22:00 Notícies vespre (r)

22:30 La Comarcal (r)

23:00 Notícies vespre (r)

21/05 al 20/06 BESSONS

En la jornada se’t donaran molt bé les relacions públiques l’ampliar el teu cercle social. Ves amb compte que no et malinterpretin.

BALANÇA

23/09 al 22/10

S’acumularan avui una infinitat d’activitats que centralitzaran la teva atenció no deixaran temps per a les inquietuds. Arribaràs a tot amb un mínim esforç.

20/01 al 18/02 AQUARI

Si et veus en l’obligació de viatjar, posa molta atenció als descuits les imprevisions. Avui et trobaràs molt nerviós pots equivocar-te.

21/06 al 22/07 CRANC

Tant en parella com amb els éssers més estimats podràs viure avui moments molt feliços agradables. Alta capacitat dialèctica.

ESCORPÍ

23/10 al 21/11

Les relacions de parella es veuran en la jornada molt intensificades fins al punt de l’èxtasi. A la nit sorgirà un nou intens romanç. Sort en l’atzar.

19/02 al 20/03 PEIXOS

Sense adonar-te estàs deixant de costat a la teva parella o a un ésser que et desitja molt. Concreta-ho tot abans de canviar alguna cosa.

10.00 Efecte Mosaic. Matí

10.30 Com la nit el dia. On tour

11.00 Teló de fons

11.30 Cirk

12.00 +Xarxa + Sostenibilitat

12.30 Teló de fons

13.00 Cirk 1

3.30 Com la nit el dia. On tour

14.00 Notícies 12

14.30 Com la nit el dia. On tour

15.00 Teló de fons

15.30 Cirk

16.00 Efecte Mosaic. Tarda

17.30 Pica Lletres

18.00 + Xarxa + Sostenibilitat

18.30 Connecta 10Comarques

19.00 Notícies 12

19.30 180 graus

20.00 Notícies 12

20.30 Com la nit el dia

21.30 Va passar aquí. Catalunya

22.00 Notícies 12

22.30 Com la nit el dia

23.30 Va passar aquí. Catalunya

00.00 Notícies 12

Sudoku

HORITZONTALS: 1. Gènere d’arbres caducifolis de la família de les pi- nàcies. Deixa quelcom a un amic. 2. Cinematografia girada.Vent càlid de component SW. 3. Persona que aparenta molt i en realitat no és res. Un de Bretanya. 4. Nota girada. Malfiïn d’algú. Una de sis. 5.Agafa una cadi- ra. Molt poca cosa. 6. Untets. Un Sir desastrós. Marxa i no torna. 7. Fòsfor. Icona. Una piràmide tallada. 8. Quasi rere. Déus protectors de la casa. En aquest instant. 9. Vent per la dreta. Instrument de quatre cordes pinçades de caixa bombada. 10. Una de demà. Noia d’un metre noran- ta. Té confiança per la dreta. Una de set. 11. Extrem de la masia. Una altra d’igual. Inquietuds angoixes. 12. Temps concedits per a diferir l’execució d’una cosa, d’un pagament. La germana de la mare. VERTICALS: 1. Títols o arguments. Heretat, solar o possessió. 2. Marxa- reu. Nota girada. Quasi ara. 3.Aril tallat.Ajuntaria una parella. Enmig del peu. 4. Humor serós. Tona mètrica. Dit del pa sense llevat. 5. Aspa. Propi del cens. Tanca l’ampolla de vi. 6. D’una regió d’Itàlia. Astràgal. La del puntet. 7. És ple, però buit del mig. Marxa del seu país. Gats sense cap ni cua. 8. Ompliré atapeïdament. Homes petits. 9. Noies que han begut massa. Síndrome d’Immuno Deficiència Adquirida que puja. 10. Seure. Avantatge o benefici. 11. Títol partit. Dels avantpassats. Veí sense cap. 12. Agostejar. Planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

TARRAGONA:

Pons Guell, Maria Carme-Aranda Pons, Nuria Av. Maria Cristina, 12 Telèfon 977 243 761

Ciutat, Rosa M.Molero, Helena Urb.La Granja, Gran Canaria, 11 Telèfon 977 543 189

REUS:

Guillen-Navàs-SentisVillanueva Av. Països

Catalans, 116 dreta. Telèfon 977 322 751

Padilla Papaceit, Olga

Ronda Subirà, 12 Telèfon 977 756 967

SALOU:

Coret Herrera, Rosa, Miquel Enric Sinies, 3 Telèfon 977 380 788

VILA-SECA:

Escobar Poblet, Francesc Requet de Fèlix, 54 Telèfon 977391672

CAMBRILS:

Colom Canadell, Angels Plaça. de la Concórdia,s/n. Telèfon 977 794 751

VALLS: Fernandez-Delgado Salinas, Amalio Peixateria, 9 Telèfon 977 600 490

EL VENDRELL: Bueno Andreu, Vicent Crta.Valls, 98-100 Telèfon 977 661 656

Solucions

nivell mitjà

Solució dels mots encreuats

Màxima Mínima Estat del cel Fins a migdia cel estarà poc o mig ennuvolat per núvols alts i alguns de mitjans, si bé a punts del litoral i prelitoral nord hi haurà alguns núvols baixos fins a l’inici del matí. A partir de llavors augmentaran els núvols mitjans de sud a nord i d’oest a est, i el cel quedarà transitoriament mig o molt ennuvolat.

Temperatura

Tant la temperatura mínima com la màxima serà entre lleugerament i moderadament més alta. Els valors més elevats s’assoliran a Ponent, on podran arribar als 39’°C, i al litoral i prelitoral central, on voltarà entre 33 i 35 ºC.

Anuncis classificats

MASSATGES

SALIDAS. RELAJATE dulcemente conmigo. Tel: 673.838.453

MASAJES RELAJANTES. Libera tus tensiones. Tel. 634.690.215

MASAJISTA. Reus. Tel: 633.827.161

SANDRA. MASAJES. Reus. Tel: 677.754.548

MASAJES REUS. Tel. 698.788.062

MASAJES RELAJANTES. Tarragona ciudad. Tel: 977.21.26.12

FINCA RÚSTICA

Aproximadamente 5.000 m2. Pozo propio, balsa 45.000l, avellanos y árboles frutales. 30.000€. tel: 669.725.471

Francisco

REUS LOCAL TRASTER. 4 m2 –40 €. Fácil aparcament. Tel: 666.140.989

REFORMES

FACHADAS Y REFORMAS. Tel: 610.866.909 – 977.33.03.83

PROFESSIONALS

PINTOR ECONÓMICO Tel: 667.471.534

EMPRESA de CONSTRUCCIÓN y REFORMAS INTEGRALES. Tel: 688.342.060

ELECTRICIDAD, FONTANERIA, REFORMAS. Tel. 626.663.432 - Vicente. CARPINTERO, EBANISTA. Tel: 623.387.479

TAPICERO

Todo tipo tapicerías. Toldos – cambio de lonas. Tel: 691.586.879

CHICA SIMPÁTICA BUSCA AMISTAD con hombre cariñoso. Posible relación estable. Tel: 624.366.813

MAYCA CATALANA. Excelentes masajes. Precios adaptables. Bienestar-placer. Conóceme!!! Tel: 692.780.087

MASAJE TERAPEÚTICO en camilla. Renueva, respira y libera tensión. Reus. Tel: 634.777.389

MASAJISTA ÁRABE. Buenos masajes... Salou. A domicilio también Tel: 643.459.569 SILVIA MASAJISTA.

Solució:

Mots encreuats

Avui

Alícia i Bernabé

Agnès Fort: «Volem que els

micropobles

tinguin

vida cultural més enllà

de la Festa

Major»

Entrevista Fort és la directora del Festival Itinera, que porta la música en directe als micropobles de Catalunya

Què suposa per a un micropoble formar part del Festival Itinera?

«Amb aquest festival fem arribar la cultura a llocs on normalment no arriba. La descentralitzem. I, a més, ho fem a uns preus assequibles per als seus ajuntaments, i amb uns concerts que acaben sent gratuïts per al públic. La programació la formen estils de música com ara black music (jazz, soul, blues, swing), però també músiques del món, música clàssica i música d’arrel». Treballeu per pal·liar un dèficit de cultura.

«Exactament. A Catalunya, la major part de la cultura és a Barcelona i les grans ciutats. Amb el nostre festival volem que els pobles petits puguin tenir una oferta cultural que vagi una mica més enllà de les festes majors o les festes de Nadal, quan es fan concerts o representacions de teatre. El nostre festival, que va de juny a novembre, els dona l’oportunitat de dinamitzar-se d’una manera més continuada».

El festival té altres components importants, però.

«Sí, no es tracta només de portar música, sinó també de reivindicar el patrimoni pai-

Tamediaxa, S.A.

DL: T-1609/2001

issn: 1579-5659

satgístic i arquitectònic d’aquests micropobles, i també de la vida rural catalana. Dissabte passat, per exemple, que vam fer el primer concert, abans de l’espectacle hi va haver una visita guiada a l’església romànica de Marenyà». Quines poblacions entren en la categoria de micropobles?

«Un micropoble és un municipi de menys de mil habitants. A Catalunya n’hi ha més de 480. De fet, més del 50% dels municipis catalans ho són. I encara que suposen una extensió que supera el 50% del territori, només hi viu el 2-3% de la població. El primer any del festival, que va ser el 2021, vam arribar a 68 micropobles. L’any passat en van ser 126». El creixement és evident. Quina valoració es fa del festival des de les localitats que l’acullen?

«Aquest festival va néixer de la mà de Marcel Marata i l’Associació de Micropobles de Catalunya, que hi ha col·laborat des de sempre i ha estat clau per arribar a tots aquests pobles. Ens ha funcionat molt bé, i el més bonic és que ens funciona molt el boca-orella. A més, els micropobles que formen part del projecte Itinera sempre repeteixen. Però ens volem donar

Manel de Falla, 12, baixos. 43005 TARRAGONA 977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Llovera, 18 - 1r, 1a. 43201 REUS 977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

«També volem reivindicar el patrimoni paisatgístic i arquitectònic»

a conèixer encara més».

I quina valoració en fan, els músics que actuen en escenaris com els que els proposeu?

«Una de les coses que destaquen més és el fet de tenir el públic tan a prop. Això fa que hi puguin interactuar molt. Després, pel que fa als escenaris, jo sempre faig broma dient que ja els agradaria a Taylor Swift o Bruce Springsteen actuar en algun dels llocs on es fa Itinera. Per posar un exemple, et puc dir que fer un concert a Catellfollit de la Roca, sobre aquell penya-segat, amb el sol que es pon, fa posar la pell de gallina».

Des de fa dos anys, el projecte també busca impulsar músics procedents de micropobles.

«Exacte. La nostra raó de ser tam-

Director General: Marc Just

Director:

Carles Magrané

Sotsdirector: Carlos Domènech

Directora de publicitat: Contxi Joan

bé passa per potenciar el talent que hi ha en aquestes poblacions. Això ho hem pogut fer gràcies a la Fundació LaCaixa, amb qui, per segon any, hem obert una convocatòria. L’any passat vam tenir deu guanyadors. Els d’enguany els anunciarem ara a finals de juny i entraran en el circuit d’Itinera fent quatre concerts. D’aquesta manera aconseguim, no només portar la música als micropobles, sinó també portar música de micropobles als micropobles».

El projecte, però, també busca atraure públic de fora.

«Sí, nosaltres treballem sobretot pel públic dels micropobles perquè, a més, també arrosseguem habitants d’altres nuclis petits. Però també volem fer promoció econòmica del municipi, que hi vagin visitants que no siguin d’allà. I avisem els productors i comerços locals: si hi ha algú que fa mel, ha de saber que aquell dia tindrà un públic que habitualment no té».

Redacció: Cristina Serret, Arnau Montreal, Sergi Peralta, John Bugarin, Álvaro Rodríguez, Oriol Castro, Marta Omella, Miquel Llaberia, Joan Lizano [redaccio@mestarragona.com]

Tancament: Jordi Ribellas

Fotografia: Gerard Martí

Golfus de Tàrraco

Larreula

Llàstima, us ho vau perdre! Però podeu comprar el llibre. Perquè dijous a la Torre vam presentar ‘Darrere nostre un riu de flors trencades...’ d’Enric Larreula, reeditat per La Banya. I divendres ho van fer a Reus. Si no us ve al cap qui és Larreula, us diré que potser vosaltres, o els vostres fills, heu après a llegir en català amb un llibre seu. Al llarg dels seus 84 anys ha encarat de la manera més pràctica el ‘dolor de llengua’, com es titula un llibre d’ell, en referència al dolor de la llengua catalana en el seu procés de substitució.

I la manera més pràctica és deixar-se de punyetes, calçar-se ben calçat i trepitjar país, és a dir, ensenyar català i escriure llibres de tots gèneres per a infants, joves i adults. El mateix esperit que el va portar, per curar-se d’una faringitis causada per alçar la veu en classes de més quaranta criatures, a trescar pel Montseny, al costat d’un gos de carrer, el González, observar, escoltar i destil·lar-ho.

Qui diu Montseny, podria dir Montsant. O Muntanyes de Prades o Vespella. Perquè les agudes reflexions i observacions poètiques que Larreula dedica al paisatge i les persones que va descobrint, les podem traslladar a les nostres terres. I la realitat que descriu, del 1969-70, quan va escriure aquestes pàgines, avui és més que vàlida. I potser pitjor: la desaparició d’un món, el dels pagesos, és més greu que fa 55 anys, quan va escriure el text.

‘Darrere nostre un riu de flors trencades...’ és una joia. I, com que cadascú té les seves malalties, que va dir Pep Bargalló a la presentació, i les meves són el teatre i el guió, hi veig un magnífic espectacle de la paraula, un monòleg intens que dialoga amb la gent i la vida. Oi, González?

Carles Marquès i Virgili Periodista i escriptor

Edició de publicitat: Núria Arbonès

Distribució: Joan Cañada, Marta López

Administració: Núria Clos

Comptabilitat: Cristina Rodríguez

Publicitat: Maria Molleda, Maria José Ferré [publicitat@mestarragona.com]

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Amb la col·laboració de:

Cristina Serret Alonso

La directora del Festival Itinera, Agnès Fort. Cedida